Page 1

BUTLLETÍ

Comunitat d’Aprenentatge

Núm.

Curs 2008/09

15

CEIP Dr. ALBERICH I CASAS

2 AMiPA 3 Sortides 4 Música 6 Grups interactius 10 Projecte Comenius 12 13 14 15

Festival de Nadal Escola Consell escolar Edic

16 Biblioteca 18 Adolescència 20 Alberikus a la Marató de TV3 Butlletí informatiu de les activitats de la Comunitat d’Aprenentatge


2 AMiPA

ARA SÍ QUE EM SENTO DE L’ESCOLA I és que encaraque lanostrafamíliavacomençar aformar part de l’escolael curs passat, fins arano m’he sentit veritablement dins de l’escolai formant part d’aquestacomunitat.

P

otser per desconeixença, potser per desinformació, tot el curs passat em vaig quedar amb les ganes de participar més a l’escola. En qualsevol cosa, en la biblioteca, fent grups interactius, en vo· luntariat per a festes...I és que tenim la sort de tenir una escola molt oberta, on tots els pares i mares podem ajudar, col· laborar i formar part. L’any passat ja vam començar a fer-nos un raconet dins de l’escola participant en les excursions dels diumenges. Però com que eren fora de l’escola, malgrat que va fer que coneguéssim a més fa· mílies, l’escola continuava sent la gran desconeguda. Així que aquest any m’he volgut involucrar més i m’he presentat voluntària per col·laborar en les festes, en l’AMIPA i en aquesta revista. I és així com he entrat literalment a l’es· cola, en diferents hores i per diferents motius, cosa que abans no feia. I coses tan simples com saber on són els lava· bos, saber que hi ha màquina de cafè o que puc anar a la biblioteca i consultar qualsevol llibre, han fet que senti que l’escola és una miqueta més meva, més nostra. Col·laborar per exemple en la festa de la castanyada, tallant castanyes, preparant les paperines per vendre-les...va fer can· viar el meu punt de vista sobre la festa de l’any passat, l’única que havia viscut. I aquest any, per mi no va ser solament la castanyada que fan a l’escola, sinó que va ser la meva castanyada, la festa que jo he ajudat a preparar per a tots i això omple molt. Crec que tenim molta sort de tenir una escola així, que n’hi deu haver poques. Així que ho aprofi· taré, ja que a l’escola, els nostres fills hi

Ara, cada vegada que participo en qualsevol tasca, noto una gran satisfacció i el millor de tot és que el meu fill està encantat que la seva mama ajudi al seu cole. passen moltes hores i crec que és molt important que ells vegin que ens inte· ressem. Sobre lo de formar part de la junta de l’AMIPA, em feia una miqueta de por. Pensava que seria molta feina, que jo no ho sabria fer, pero ha sigut tan fà· cil como dir que volia ajudar i ja hi sóc dins. Hi ha molta feina, sí, però entre tots els que som i els que s’ofereixen a col.labo· rar puntualment, es treu sense sacrifici i amb gran satisfacció. A tots ens agrada que l’AMIPA faci coses per als nostres fills, que monti festes i que organitzi coses, però es clar, això no es fa sol. Això porta darrera un grup de

persones que pensen què fer i com ferho perquè sigui profitós per a tothom. Des de aquí aprofito per donar les grà· cies als que ho han fet possible fins ara i que aquest any donen el relleu a nous membres, com ara jo. I també convido a tothom a formar part de l’AMIPA, pri· mer que tot fent-se soci, doncs l’aporta· ció econòmica és molt important i sen· se això no es podria fer res, i en segon lloc participant es demani col.laboració. Veureu que la sensació de fer una cosa ben feta no és només meva, sinó de tot· hom que hi participa. Sònia, mare de P4.


Sortides 3

SOM ELS ALBERIKUS, EL GRUP D’EXCURSIONISTES DE L’ESCOLA Per venir acaminar ambnosaltres no cal que sigueu experts en muntanya, ni excursionistes de totalavida.

N

omés cal que tingueu ganes de cami· nar acompanyats i que trieu aquella excursió que més goig us faci. Organitzem una sortida cada mes, gaire· bé sempre el primer diumenge de mes. Abans d’anar-hi, passem una circular a totes les famílies explicant una mica com serà la caminada. Cada excursió la prepara una família diferent, per tant, la varietat està assegurada. Algunes famílies dels nens més petits d’infantil ens han demanat de poder adaptar algunes excursions també als més petits perquè hi pugui venir més

gent. Intentem també que en les excur· sions hi pugui haver dues possibilitats, per famílies amb nens més grans i d’al· tres pels que tenen nens més petits, en qualsevol cas, sempre hi trobareu un te· lèfon per poder trucar i buscar alguna alternativa. Us passem el llistat de les dates que es·

tan programades per aquest curs per què us reserveu l’agenda ¬: 14 de desembre, 11 de gener, 1 de febrer, 1 de març, 5 d’abril, 10 de maig i la de juny, que és de cap de setmana: el 6 i el 7 de juny i que normalment aprofitem per fer una bici· cletada. Aquest any la proposta inicial és d’anar a la Via Verda de Girona-Olot.

Aquest any la proposta inicial és d’anar a la Via Verda de Girona-Olot.


4 Música

UN TRIMESTRE PLE DE MÚSICA Aquest primer trimestre haestat molt prolíficper alaclasse de música, i per això volemfer-vos unaràpidapinzelladade tot el que s’hi haesdevingut:

E

l 18 d’octubre a les 6h de la tar· da, lluitant contra les inclemències d’una tardor plujosa com mai, els nens i nenes de 5è van ser convidats a ballar a la inauguració del “Monument a la sardana” que s’ha instal·lat a l’Avinguda Països Catalans. Fins al darrer moment, tots vam pensar que l’acte no es faria, però la nostra il·lusió va guanyar al mal temps. El mateix dia, però al vespre, els i les alumnes de 6è van participar en un con· cert que es va realitzar al Pavelló Olím· pic de Reus del grup d’EEUU “Gospel en viu”. L’experiència va ser fantàstica: Més de 120 cantants, orquestra, llums, públic … i 600 nens i nenes de les escoles de Reus, degudament vestits amb una tú· nica preciosa que ens van regalar. Com

hem dit, l’experiència ÚNICA. I no s’acaben aquí les sortides musicals de l’Alberich:

Més de 120 cantants, orquestra, llums, públic … i 600 nens i nenes de les escoles de Reus, degudament vestits amb una túnica preciosa que ens van regalar.

El 7 de novembre la Coral de 5è i 6è de l’escola va cantar la sardana “Peret Gan· xet” de Josep Mª Baiges i Jansà, al Tea· tre la Salle, amb acompanyament de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. Va ser un concert molt especial, en què se celebrava el 50è aniversari del Patro·


Música 5

nat Sardanista de Reus, i que a més de l’esmentada cobla, comptava amb l’ac· tuació de la “Coral Polifònica de Puigreig”. Tot i ser els més petits i humils de tots, els nens i nenes de l’Alberich ho van fer molt bé. Els aplaudiments en van ser una mostra, així com el titular del diari “Més” que deia: “En Peret Gan· xet robà el cor als qui eren al concert del Patronat Sardanista”. A tot això, cal sumar-li la il·lusió d’es· trenar aula nova: una “passada” d’aula que ni en el millor dels nostres somnis hauríem pogut imaginar! A l’espai s’hi va ajuntar la instal·lació de l’aula TAC que ens va ser concedida ja fa temps, però que degut a les obres encara no ha· víem col·locat. Pels mestres de música de l’Alberich, és una gran satisfacció participar en tots aquests actes que van sorgint de fora de

l’escola, i que fan palès que la música té sentit en quant serveix per a comunicarnos amb els altres. Des d’aquí, moltes gràcies a l’escola per creure en nosaltres i a totes les famílies, que amb la seva

col·laboració, han fet que tot això hagi estat possible. Albert Soro i Montse Baiges

...la il·lusió d’estrenar aula nova: una “passada” d’aula que ni en el millor dels nostres somnis hauríem pogut imaginar!


6 Grups interactius

GRUPS INTERACTIUS A L’ESCOLA Unavisió conjunta

L

a primera vegada que vaig participar en els grups interactius, em va sor· prendre l’agraïment dels nens, l’expressió de les seves cares i com gaudien de les activitats de mates (com ells deien). Al cap d’uns dies el meu nen va començar també amb els grups interactius. Quan va sortir de classe la primera cosa que em va dir, va ser: avui han vingut pares i avis a classe i hem fet grups interactius. Estava feliç i entusiasmat, en aquell moment vaig agrair molt als pares i avis, per donar-li aquesta oportu· nitat. Aquesta activitat, afectivament és molt gratificant, però també té un gran valor educatiu. El fet de treballar durant 20 minuts però nomes amb 7 nens, dóna l’oportunitat d’aprofundir molt més en l’activitat que s’està treballant. Animeu-vos i participeu d’aquesta experiència!! Segurament serà irrepeti· ble!!!!! Carme Perales

T

ots anem molt enfeinats i estressats però, de tant en tant, valdria la pena aturar-nos un moment i mirar el que realment ens fa sentir bé. Fàcilment els grups interactius poden ser una manera molt enriquidora de fer aquesta petita pausa. Animeu-vos i descobrireu que podem aprendre molt de la nostra canalla alhora que facilitem en petites dosis la seva educació acadèmica. Expe· riència totalment recomanable pel que aporta i reporta. Estrella Soler


Grups interactius 7

PARTICIPAR EN ELS GRUPS INTERACTIUS = PARTICIPAR EN LA COMUNITAT EDUCATIVA Em vaig “embolicar” amb els grups interactius al curs 2007-2008 i aquest curs hem repetit. Parlo en plural donat que aquest segon any hem repetit, en el grup, els mateixos pares i mares que vam estar l’any passat. Des d’un primer moment em venia de gust poder treballar amb els “grans” de l’escola; per la novetat, per la diferència d’edat amb els fills propis, per apropar-me a un altre moment vital de la infància,... El curs passat i aquest hem estat amb el mateix grup-classe i amb la mateixa tutora. I trobo que també ha estat positiu donat que la relació que vam establir amb els alumnes i la tutora i la resta de pares i mares, en el curs passat, s’ha madurat més en aquest segon any que ens tornem a trobar. A nivell de valoració tan sols que en puc destacar qüestions positives de la participació dels pares i les mares en els grups interactius. Un dels elements que més em fa aprendre és la relació amb alumnes que aquest any ja faran els 12 anys i és l’últim any d’escola: el que fan i el que no fan, el que diuen i no diuen, com interaccionen entre ells, amb la tutora i amb els altres adults... tot és aprendre, si més no per part meva. Segurament per a ells també és un

com a pare de l’escola, el fet de conèixer-la més per dintre, els mestres, els espais, els continguts acadèmics exigits en aquest nivell, em sembla molt positiu i de gran utilitat envers els meus propis fills. espai d’aprenentatge però jo crec que el més important no és pas el contingut acadèmic del que treballem sinó el poder establir, en grups petits, un espai real d’interacció, d’interdependència entre ells mateixos i en relació a nosaltres, els pares i mares que hi participem. Un altre dels elements que més m’ha fet voltar el cap és la heterogeneïtat dels alumnes del grup. En el meu cas, no havia tornat a tenir relació amb el món escolar des que vaig anar jo a l’escola. En aquell moment érem 40 en una clas· se, avui són 25. Tot i aquesta reducció significativa, i els molts altres canvis en positiu que han tingut les escoles en tots aquests anys, crec que, donada la gran heterogeneïtat dels alumnes del grup, realment que és molt necessària la possibilitat de treballar en grups més petits, com els que tenim en els grups interactius. Per últim, com a pare de l’escola, el fet de conèixer-la més per dintre, els mes· tres, els espais, els continguts acadèmics exigits en aquest nivell, em sembla molt positiu i de gran utilitat envers els meus propis fills. Gerard Fernández

CAN VICENÇ ARTIGA • Reposteria artesanal • Fiestas de cumpleaños • Desayunos • Almuerzos • Bocadillos frios / calientes • Tapas • Chiqui-park

Tel. 677 503 138 - Silvia

Mòbil: 687 55 71 98

• Pallassos • Macs • Castells inflables - Comunions - AMiPAs - AAVV

C/ Argentera, 17 • 43205 REUS • Tel. i Fax 977 32 09 58 www.divier-tt.com


8 Grups interactius

Aquest és el meu primer any a l’escola i per tant als grups interactius, i us ben asseguro que si puc no serà l’últim, ja que és molt agradable tenir totes aquelles personetes al teu voltant escoltant-te per fer el que tu els dius. En 20 minuts que estàs en cada grup reps molt de cada nen, i de veritat us animo que si podeu, apunteu-vos-hi. És molt satisfactori. M. Rosa Vendrell

Em sento satisfeta de l’escola. La vam triar, entre altres coses, per la partici· pació que fomenta amb les famílies. Deixar participar és un risc. I també una oportunitat. Crec que els grups interactius són un dels millors mitjans que l’escola posa al nostre absast perquè ens la sentim nostra, i esdevé alhora una oportunitat per les famílies i una oportunitat pels infants. A les famílies ens dóna la possibilitat de conèixer els espais, els i les pro· fessionals que tiren endavant d’aquesta comunitat educativa, d’apropar-nos als xiquets i xiquetes, de posar-nos davant del repte d’ensenyar contingutsestratègies-habilitats-, d’aprendre a relacionar-nos, de creure en el poder de l’educació … Als infants els dóna la possibilitat de treballar en petit grup, d’aconseguir petits i grans èxits, de veure diferents maneres de plantejar conceptes i actituds, de veure l’èxit del grup com el propi, de relacionar-se amb altres adults, de reco· nèixer en els adults les ganes d’estar amb ells… Us engresca? Núria Bruno

Pagui en onze mesos sense interessos

CAFÈ - RESTAURANT carrer La Mar, 30-32 tel. 977 342 992 43201 REUS


Grups interactius 9

QUÈ EN PENSA L’ALUMNAT? • Hi ha voluntaris molt divertits (Paula) • Els pares i mares que fan GI són molt amables i, si no entenem una cosa, ens la repeteixen (Toni) • M’agraden les persones que ho fan (Sergio F) • Els GI són molt divertits perquè fas feines per grups (Gerard) • Es treballa en grup, no individualment. El mateix nom ho diu: grups interactius. (Sergio A.) • GI és una bona manera de passar un temps en grup i parlar una mica. Això és bo per a fer amics i conèixer més coses. (Silvana) • M’agraden molt els GI perquè és una activitat conjunta (Pau)

• M’agrada estar en grup i treballar amb altres persones de la classe que no co· neixes tant (Williams). • És una manera de passar-t’ho bé apre· nent... El millor és l’últim dia perquè fem jocs (Sandra) • M’agrada molt fer GI (Ismael) • Jo m’ho passo molt bé fent GI (Miren) • L’últim dia va ser molt divertir jugar (Joel) • Fem coses divertides (Ramon) • Les sessions de GI són molt divertides (Oriol) • M’ajuda a comprendre les coses que no entenc (Sara) • Ens divertim molt. Voldria que hi pas· sessim més temps i encara m’agradaria

És una manera de passar-t’ho bé aprenent... El millor és l’últim dia perquè fem jocs (Sandra)

S

E

I

més (Ariadna) • Podríem fer cada final de trimestre una tarda de jocs (Roxana) • M’agraden les activitats una mica di· fícils (Álvaro) • GI és una feina molt “xula” • Crec que no haurien de canviar perquè m’ha agradat moltíssim (Nancy) • Sempre hi ha una mare que ens diu una feina de pensar molt (Pol)

B

E

MODA INFANTIL I JUVENIL TOT EN EQUIPACIONS ESCOLARS Plaça Victor, 6 • 43202 REUS Tel. 977 32 60 73 www.seibe.es


10 Projecte Comenius

PROJECTE COMENIUS Aquest curs escolar hemengegat al’escolaun projecte d’àmbit europeu integrat dins el ProgramaComenius. En concret el programas’anomena“Under the blue sky”i s’haconstituït comaAssociació escolar multilateral.

Escut de l’escola txeca

Recepció ajuntament Postrelmov

T

ot seguit us intentem aclarir tots aquests mots que poden resultar una mica complexos d’entrada.

anys amb l’escola ZS Postrelmov de la República Txeca i l’escola Primo Circolo Didattico “G. Verga”, d’Itàlia.

Què és una Associació Escolar multilateral? Consisteix en una associació entre esco· les europees. En concret el nostre cen· tre s’ha associat per un període de dos

Qui són els nostres companys (partners) de projecte? L’escola txeca es troba situada a la petita localitat de Postrelmov, a unes 2 hores i mitja en tren de la capital, Praga. Encara que està en txec i resulta difícil d’en· tendre-la podeu consultar la seva web: http://www.zs.postrelmov.org. D’altra banda, l’escola italiana se situa a la ciu· tat d’Scordia, molt a prop de la ciutat de Catània (Sicília). Es tracta d’una escola d’infantil i primària que acull uns 900 alumnes. (http://www.scordiaverga.it)

Crearem una plataforma a internet comuna (un bloc i/o pàgina web) a través de la qual intercanviarem material de treball per a l’aula

Grup d’alumnes txecs

Quines accions durem a terme tots junts? Crearem una plataforma a internet co· muna (un bloc i/o pàgina web) a través de la qual intercanviarem material de treball per a l’aula, entrarem en contacte amb els nostres socis i les seves cultures i planificarem treballs en comú. Les ac· tivitats que programarem durant aquests dos anys giraran al voltant de temes


Projecte Comenius 11

Alumnes txecs ballant una sardana medioambientals i culturals. La llengua vehicular de l’associació serà l’anglès i utilitzarem com a eines d’aprenentatge i comunicació interescolar l’internet i les noves tecnologies. Durant el dos anys de durada del projecte tindran lloc sis trobades entre els membres de l’Associ·

Recepció al claustre de professors de l’escola txeca sevol membre de la nostra comunitat educativa que en vulgui formar part (pa· res i mares, professorat, AMIPA, PAS…). Quines són les primeres accions que s’estan realitzant i/o es realitzaran? Els mestres hem format comissions de treball per impulsar el projecte.

Permetrà els mestres conèixer altres realitats educatives presents a Europa, incrementant així la qualitat de la seva formació com a professorat i donant-los l’oportunitat de contactar amb altres enfocs pedagògics. ació, dues de les quals tindran al CEIP Alberich i Casas com a centre amfitrió. Aquest any acollirem a les delegacions txeca i italiana durant el tercer trimestre de l’1 al 5 de juny. Qui participarà en el projecte? Els alumnes de cicle mitjà i superior en horari curricular. No obstant això els programes Comenius intenten produir el màxim impacte possible. Per això el projecte resta obert, no només a la resta d’alumnes del centre, sinó també a qual·

Una delegació de la nostra escola for· mada pels mestres Mireia Fernández, Bruno Morejón i l’ajudant lingüística Kaitel Poobus, s’han desplaçat fins a la República Txeca per a programar els objectius i les activitats que es duran a terme en el present curs escolar. Aquesta visita suposa el primer contacte entre els centres associats. A partir del mes de gener a l’antic vestí· bul de l’escola establirem un punt d’in· formació anomenat “Racó Comenius”. Es tracta d’un espai interactiu on trobareu

tota la informació relativa al projecte i on podreu aportar les vostres idees i suggerències. Es crearà un espai web que serà l’escena· ri on es podran visualitzar les activitas realitzades i que servirà com a vehicle de comunicació entre la nostra escola i la resta de centres associats. Quins beneficis tindrà el projecte Comenius? Compartirem amb les altres escoles ex· periències comunes. Els alumnes i els mestres podran utilit· zar l’anglès en contextos reals de comu· nicació. Permetrà els mestres conèixer altres realitats educatives presents a Europa, incrementant així la qualitat de la seva formació com a professorat i donant-los l’oportunitat de contactar amb altres en· focs pedagògics. Promouran la consciència de respecte pel medi ambient entre la comunitat es· colar de l’escola. Bruno Morejón, Mireia Fernández i Kaitel Poobus


12 Festival de Nadal

FESTIVAL DE NADAL El passat 18 de desembre es vacelebrar el Festival de Nadal amb els alumnes de 1r., 2n. i 3r. de primària.

H

i va haver força varietat en les actu· acions. Els de primer van representar el conte “El follet valent” llegit per ells i acompanyat amb boniques cançons. Els de segon van recitar diverses poesies de Nadal i els de tercer van fer alguns frag· ments clàssics amb dansa-teatre. I va posar punt final les corals de l’esco· la amb la cantada d’algunes nadales. Amb aquest festival inauguràvem dues noves maneres d’entendre les festes a l’escola: Fent els festivals per trams d’edat –re· cordeu que l’escola ha crescut molt, i cal adaptar-nos als canvis-, i tal com va dir la Rosa, la directora, aquest repartiment de festivals permet que totes les famí· lies en poguem gaudir mentre els nens aconsegueixen el seu moment de glòria.

I estrenant el nou espai que té l’escola per fer aquestes representacions, ja no ens hem de moure de l’escola i la veritat és que ens hi sentíem “com a casa”. Núria Bruno

REUSLOT COMPETICIÓ

Botiga de SCALEXTRIC Lloguer de pistes Av. Països Catalans, 162 - 164 Tel. 977 018 696/661 303 605 reuslotcompetico@hotmail.com · www.reuslot.com

MONTAJES DE FERRALLA Y ENCOFRADO

VARELA C/ Santo Tomás, 45 43201 REUS (Tarragona)

Tel. Fax 977 34 31 83 Móviles: 652 916 066 652 916 065


Escola 13

A FAVOR DE L’ESCOLA PÚBLICA Sommoltes persones al’Alberich que subscrivimel títol d’aquest article i per això ens hemmanifestat de moltes maneres en contra del Projecte de Llei d’Educació de Catalunya.

E

m sap greu que una llei que molts hem esperat durant molt de temps acabi amb aquest rebuig tant important de la comunitat educativa. I perquè? • Doncs per que aquesta llei obre vies a la privatització de l’escola pública. Proposa un model de gestió semblant a la dels hospitals concertats. Qualsevol empresa podrà optar a la gestió d’un centre públic. Però l’empresa privada te com a primer objectiu guanyar diners, és aquest el nostre interès?. L’informe PISA, segurament el de més prestigi pel que fa a l’educació, ens informa que els països on més èxit escolar hi ha l’escola majoritària és la pública. • La proposta d’inversió a l’escola pú· blica continua essent del tot insuficient alhora que consolida el traspàs de diners

La nova llei el que farà és agreujar la situació de l’escola pública. públics cap a les patronals de l’ensenya· ment concertat, majoritàriament religi· oses. • Atorga als centres un funcionament gerencial i jerarquitzat, contràriament a la gestió democràtica dels darrers 25 anys. La professionalització de la funció directiva, per si sola, no farà una millor escola pública. A la “Escuela Nacional” del temps de la dictadura que dirigien professionals del Cos de Directors hi ha· via de tot. Per una persona gerent que no tingui a veure amb la docència i la pedagogia, quins seran els valors que guiaran els objectius del centre, els pe· dagògics o els econòmics? A més, com no han de poder decidir la ciutadania, les famílies dels nens i nenes

sobre les línies mestres de l’Educació de llurs fills i filles, elegint, dins el Con· sell Escolar aquella persona qualificada de entre els i les professionals del centre que creguin que millor tirarà endavant el projecte Educatiu. La nova llei el que farà és agreujar la situació de l’escola pública. Penso que el que ha de fer la Generalitat és tenir una bona xarxa d’escoles públiques, les seves, que garanteixin suficients llocs escolars de qualitat òptima per a la ciu· tadania. Perquè aquesta escola, la públi· ca, és la única que pot garantir la igual· tat d’oportunitats de tots i totes, grans i petits, de catalans de tota la vida i dels acabats d’arribar. També és la única que pot garantir el dret

a una educació plural, científica, laica i de qualitat per tothom, sigui quin sigui el seu nivell social, econòmic i cultural. Una escola com la nostra, l’Alberich. Teresa Vallverdú


14 Consell escolar

EL CONSELL ESCOLAR DE L’ESCOLA Comtots i totes ahores d’aradeveu saber, fatan sols dues setmanes es vaacabar el procés d’eleccions al Consell Escolar.Aquest cop, al de l’escolahi havia4 vacants al sector de Pares i Mares, 2 al sector de Professors i 1 al sector d’Administració i Serveis.

E

l Consell Escolar és l’òrgan principal de govern i participació de l’escola. Al Consell Escolar, hi estan representats els diferents sectors, en el cas de l’Al· berich: Pares i Mares: 6 persones Professors/es: 6 persones Administració i Serveis: 1 persona Ajuntament de Reus: 1 persona Representant de l’AMiPA: 1 persona Secretaria del Centre Cap d’Estudis del Centre Directora del Centre En total 18 persones. El nombre de re· presentants, tant dels Pares i Mares, com dels Professors/es, no pot ser inferior a

1/3 del total de membres del Consell. La permanència al Consell dura 4 anys, però cada 2 anys es va renovant una part de cada sector. El Consell Escolar de l’Alberich es reu· neix, com a mínim, 2 o 3 cops cada tri· mestre i aprova, o no, totes les activitats que fem a l’escola. Recull les valoracions i propostes de cada sector i les discuteix , consensua i aprova. Si cal, cas que les posicions siguin molt diferents, es pot arribar a votar. En aquesta convocatòria, hi ha hagut moltes candidatures per part dels Pares i Mares i això ens ha fet molta alegria, ja que hem pogut veure que, també en

El Consell Escolar és l’òrgan principal de govern i participació de l’escola.

aquest aspecte, tenim unes famílies dis· posades a dedicar una part del seu temps a treballar per millorar l’escola i això, és a la fi, allò que pretén el Consell Es· colar. La participació de Pares i Mares a les eleccions va ser d’un 22,5%. La dels Pro· fessors, un 100% i la d’Administració i Serveis, també d’un 100%. No voldria oblidar tampoc als qui, per votació, els va tocar estar a les Meses Electorals, la seva bona disposició i cor· dialitat, va facilitar moltíssim el procés electoral. Ni tampoc, és clar, als qui van venir a exercir el seu dret al vot al llarg de la jornada. Moltes gràcies a tothom! Mª Rosa Vallès

Nota

U

s recordem que aquest butlletí és fruit de la dedicació d’alguns pares i mares de la comunitat d’aprenentatge, per informar a la resta de membres de les funcions i activi· tats de l’escola i d’aquest col·lectiu. Tothom esteu convidats a col·laborar en la realització dels continguts d’aquest butlletí. Animeu-vos-hi!!!

staff COMUNITAT D’APRENENTATGE CEIP ALBERICH I CASAS Coordinació: Teresa Nolla Disseny i maquetació: Litus® 654946397 Col·laboren: Pares, mares, mestres de l’escola, així com els nostres anunciants. C/ Vilafortuny, 26 - 43206 REUS • Tel. i fax 977 31 44 30 e-mail: e3005753@xtec.net • www.xtec.es/ceip-alberich/


Edic 15

EL JOC COM A EINA EDUCATIVA • LOGOPÈDIA • PSICOLOGIA • PEDAGOGIA

J

ugar és la principal activitat de la in· fància, el joc és motiu de satisfacció i alegria. A la vegada que potencia la socialització, el creixement del cos, la intel·ligència, l’afectivitat i la sensibili· tat. Els adults hem de facilitar les condicions necessàries perquè el joc es desenvolu· pi de manera natural, facilitant la co· municació i actuant amb fermesa quan calgui. Els nens necessiten els pares, educadors, avis... per acompanyar-los en els jocs, motivar-los, transmetre les normes... Les joguines han de ser estimuladores, atractives, de qualitat i adequades a l’edat. A l’hora de triar una joguina hem de procurar que s’adapti a les preferènci·

es i a l’edat del nen. La joguina ha de ser sòlida i complir la normativa vigent; aquesta ha d’estimular la imaginació, potenciar les habilitats i convertir el nen en protagonista del joc. A la vegada procurarem no fomentar actituds sexis· tes i violentes. Els jocs i les joguines variaran segons l’edat: • De 0 a 12 mesos: les joguines, bàsica· ment fomenten els sentits (sonalls, mò· bils, mossegadors, musicals...) i la mo· tricitat (pilotes toves, ninots de peluix, caminadors, cançons...) • De 13 a 18 mesos: estimulen el llen· guatge, la psicomotricitat i els coneixe· ments (construccions de goma, pales i galledes, animals de fusta, contes...) • De 19 a 24 mesos: fomenten la mo·

Iniciació des de 4 anys Grau Elemental Grau Mitjà Coral Instrument Orquestra/Conjunts Informació de 7 a 8 del vespre escolamusicacentre.org

tricitat fina i grossa, l’expressió i el joc simbòlic (cotxes petits i grans, tobogans, tricicles, construccions, telèfons, ...) • De 2 a 3 anys: potencien la imagi· nació, la psicomotricitat en general, el llenguatge i el coneixement (joguines amb moviment, trencaclosques, encai· xos, instruments musicals, pissarres, pintures, titelles, disfresses, contes....) • De 3 a 5 anys les joguines potencien la motricitat fina, el joc simbòlic, l’ex· pressió i les normes (dòminos, cartes, mecanos, plastilina, jocs de memòria, titelles....) • Dels 6 a 8 anys: les joguines fomen· ten el coneixement, el valors, la imitació dels adults, les habilitats, la lògica i l’ex· perimentació. • Dels 9 als 12 anys: disminueix la im· portància del joc simbòlic i s’interessen per jocs reglats amb normes i elements socialitzadors que ensenyen a perdre i a guanyar, respectar torns, etc. Prefereixen jocs d’equip esportius i intel·lectuals, per exemple jocs de taula, experiments i electrònics. • A partir dels 12 anys amb l’entrada a l’adolescència construeixen la pròpia identitat i prefereixen les aficions perso· nals com la música, pel·lícules, llibres...

EL JOC FOMENTA L’AUTOESTIMA I CREA LA PRÒPIA IDENTITAT

Ester Juncosa Martí Psicòloga – Logopeda N.Col 649


16 Biblioteca

BIBLIOTECA: MOTOR DE L’ESCOLA Animació lectora, tallers de contes, padrins de lectura... alabibliotecano parem!.

A

quest curs hem continuat amb les activitats d’animació lectora ca· racterístiques de la nostra biblioteca: préstec de llibres, taller de contes, pa· drins de lectura…També hem celebrat el naixement de Mercè Rodoreda amb una exposició a l’entorn de la seva obra i, en tots els nivells, s’ha gaudit de les narra· cions d’aquesta autora. Per la Castanyada es va fer una expo· sició de contes de terror i l’alumnat de 6è van fer lectura de contes de por pels pares i mares de l’escola, i els i les alum· Castanyada

Exposició Mercè Rodoreda

Lectura de contes de por

nes de 5è van llegir contes als seus com· panys de C. Mitjà. Aquest curs s’ha posat en funcionament el bloc de la biblioteca gràcies a la col· laboració del Josep M.,pare de la Rita i la Júlia. Al bloc hi trobareu enllaços, recomana· cions i notícies de la biblioteca també podreu consultar el catàleg que es va anant elaborant amb l’ajuda del Ramon, pare de la Mar i l’Heura. L’adreça és: http://blocs.xtec.cat/bibliocom/


Biblioteca 17

Llegim contes als nens petits a l’hora del pati

Què va passar? Els nens i les nenes de la classe de 6é.A van llegir contes als nens i nenes de 1r. Què és padrins de lectura? Es tracta d’apadrinar un nen o dos i abans haver-se preparat un conte adequat a la seva edat i llegir-ho a l’hora del pati. Quan acabes de llegir-li el conte, pots fer-lo participar en la història preguntar-li què opina ell?, s’hi li ha agradat?, si fos ell el personatge què faria?, ensenyar-li els dibuixos i fins i tot intentar que ho llegeixi ell. Laia Cerrillo Álvarez

Els nens de 6é agafen temps a l’hora del pati per llegir contes als nens/es petits

L’experiència, és molt emocionant. Veus els nens/es petits, com miren els dibuixos, estan molt atents quan llegeixes, i fins i tot intenten llegir. Veus com es diverteixen, els hi agrada estar amb tu, els hi agrada perdre’s un ratet de pati, perquè els hi llegeixis un conte. I això és el que fa que els Padrins de lectura siguin tant especials. Maria Pàmies Motos

Els nens de 6é A llegim un conte als nens de 1r.

Pels qui no hagin llegit a un nen petit hauríeu de saber que és molt agradable perquè t’escolten i tenen ganes d’aprendre. ¡¡¡Com llegir a un nen!!! Primer s’ha de triar un llibre. Després has de preparar-te la lectura, anar a buscar el teu fillol i llegir-li el conte amb moviments i entonació. I per finalitzar quan acabis de llegir-li el conte li preguntes si li ha agradat, i convidar-lo a llegir una mica i quin conte vol pel proper dia. Raúl Fernandez

Promoció alumnes CEIP Dr. Alberich i Casas Els mesos de gener i febrer veniu a conèixer el nostre saló i per cada adult que es faci un servei de perruqueria, tallarem el cabell del vostre fill/a GRATIS!!!

Un equip de professionals us esperen!!! Passeig Sunyer, 11 - 43202 REUS Tel. : 977 320 348


18 Adolescència

ADOLESCENCIA Entendemos al adolescente como un sujeto que se encuentraen un período de cambios, anivel físico, emocional, afectivo, sexual, que requiere de apoyos y recursos psicológicos y sociales para alcanzar ciertas metas, tales como laelaboración de su identidad y el planteamiento y desarrollo de un proyecto de vidasatisfactorio.

E

l cuerpo, los ideales, la figura de papá y mamá que anteriormente servían de marco, sostén y adaptación, pasan a ser cuestionados. Preguntas como estas atormentan al adolescente: ¿quién soy?, ¿qué quiero?, ¿a dónde voy? Momento de crisis, entendida ésta como oportu· nidad y cambio, no solo para el joven , sino para la familia y para la sociedad. Desde la perspectiva familiar, el dejar de ser niño no es sin consecuencias para los padres. La adolescencia implica, entre otras cosas, la puesta en cuestión de las identificaciones edípicas, justamente se tratará de renovar estas identificaciones. Lo que abre una brecha generacional, una grieta que separa de manera abismal al adolescente de sus padres. La soledad del cuarto, la complicidad de los amigos, los secretos y los nuevos amoríos operan una destitución de los padres como referentes únicos. Los padres ya no son lo que eran para el niño: centro y garantía del univer· so. Las figuras parentales son destituidas de su lugar y dicha sustitución no es sin dolor para los padres, ya que éstos se re· husan a abandonar el lugar del ideal. De ahí que las rupturas y enfrentamiento en el seno familiar correspondan a un doble proceso: por un lado el adolescente nece· sita derribar el pedestal en el que se hallan sus padres y por otro los padres se resis· ten a dicha destitución y lo que es peor, la destitución parental, aunque necesaria, deja al adolescente más solo que antes.

El dolor del adolescente es el duelo de cre· cer, que no es armonioso, ya que crecer es romper, y romper también es desgarrar . Y para los padres, también hay un duelo. Ver a los hijos crecer, aunque racionalmente sea bueno, positivo, importante, devela la condición de la pareja (si existe), que se está quedando sola, y si no la hay, la madre o el padre, sienten que “sus hijos se le van”. El contexto actual El contexto actual no favorece la incorpo· ración del adolescente al mundo adulto. Actualmente, la sociedad valora el éxito inmediato y el enriquecimiento como sig· no de progreso. Al mismo tiempo, se hace un culto del cuidado del cuerpo y se des· cuida el sentido de la vida y el proyecto de futuro. Quizás el síntoma más claro es el “miedo a quedar afuera”, fuera del grupo, fuera del mercado laboral y fuera de la creciente tecnologización de todos los aspectos de la cultura. La función de sostén y pertenencia social es esencial para que las familias puedan ejercer una adecuada contención. Pero al día de hoy se ha acentuado la crisis soci· al, con su consecuente pérdida de valores como la solidaridad, la cooperación, la res· ponsabilidad, el esfuerzo, vivimos en una sociedad donde prevalece la incertidum· bre, el individualismo, la falta de tiempo, la recesión laboral, y un aumento de la violencia e la inseguridad. Y este contexto

Las relaciones familiares influyen en cómo los jóvenes desarrollan su identidad, el concepto de sí mismo (autoestima), la habilidad para establecer relaciones significativas y duraderas con los demás

social dificulta aún más el proceso de cre· cimiento del adolescente. La importancia de la familia Una de las funciones de la familia es la de equilibar y adecuar sus necesidades de proximidad y unión familiar con las ne· cesidades de diferenciación y autonomia de sus miembros. Desde esta perspectiva, la adolescencia representa una etapa par· ticularmente difícil para la familia. El sis· tema familiar debe sincronizar óptima y simultáneamente el mantenimiento de los lazos afectivos familiares con la introduc· ción de cambios en su funcionamiento, para facilitar el crecimiento del adoles· cente como una persona autónoma que se prepara para ser adulta. El papel de la familia es fundamental en el desarrollo del adolescente. Las relaciones familiares influyen en cómo los jóvenes desarrollan su identidad, el concepto de sí mismo (autoestima), la habilidad para establecer relaciones significativas y du· raderas con los demás. Por otro lado, los padres de un adolescente en general tienen entre cuarenta y cincu· enta años. ¡Y también están en una edad dificil! Preguntas existenciales invanden a estos padres, sobre su carrera profesional, su estado fisico.... Nos encontramos con padres que trabajan todo el día, no tienen tiempo para el diálogo, para la satisfacci· ón personal y la realización de su proyec· to personal y familiar. Esto tiene un costo en cada integrante de la familia, pero muy especialmente en el adolescente. Otro factor importante dentro de la fami· lia es la comunicación, en la medida que sea un recurso facilitador (u obstructor) de vinculación emocional y flexibilidad. Una


Adolescència 19

comunicación que permita una escucha activa, la empatia, los comentarios de apoyo, y de confianza, que posibilite a los mi· embros de la familia compartir experiencias y sentimientos, y, de ahí, facilitar la vinculación emocional entre los miembros de la familia y su capacidad de atención y respuesta a las deman· das de cambio requeridas en cada situación. Por el contrario la comunicación negativa, centrada en dobles mensajes, críticas, y descalificaciones, minimiza la proximidad afectiva entre los mi· embros, así como su capacidad de adaptación a las necesidades familiares. La pareja parental también juega un papel fundamental. Los sen· timientos de satisfacción y de apoyo derivados de la relación entre los padres favorecen las relaciones padres-hijos y predis· ponen a los padres a responder de forma adecuada y sensible en la relación con los hijos. Por el contrario, las relaciones de parejas conflictivas, que estimulan sentimientos de irritabilidad y agotamiento emocional, predisponen a los padres a ser menos sensibles a las necesidades de sus hijos.

simple. Darse cuenta de quiénes son, el lugar que ocupan entre sus seres queridos y tener una perspectiva de su persona es com· plejo y no depende solo del adolescente, sino de la familia, la escuela y la cultura. Para recordar: • La educación que damos a nuestros hijos se basa principalmen· te en la relación que tenemos con ellos. • La adolescencia de nuestros hijos nos obliga a replantearnos nuestros propios valores y nuestro proyecto de vida. • Expresarles nuestro reconocimiento y ayudarles a que expre· sen sus sentimientos. • Permitirles que participen en la toma de alguna decisión o norma de la familia. • La comunicación es una parte esencial de toda buena relación y durante la adolescencia la comunicación con nuestros hijos cambia. • Intenten, siempre que puedan, abordar a su hijo desde un pun· to de vista positivo. • Tengan paciencia: si no pueden cambiar la situación, cambien su actitud con respecto a ella. • Escuchen mucho, dialoguen, eviten el monólogo. • Aprovechen cualquier oportunidad para mantener una con· versación. Lic. Susana Romero Escobar, Lic. Roberto Garcia Manino

Aportaciones de la familia en la adolescencia Hoy más que nunca los adolescentes necesitan familias en donde la palabra circule como sostén emocional y normativo, padres y madres que sigan pensando y sintiendo que el esfuerzo forma parte vital del crecimiento y que la única manera de enseñar esto es generando espacios en donde el niño y a posteriori el adoles· cente vivencie la satisfacción por el esfuerzo realizado. El adolescente necesita padres que no duden de su autoridad, de la importancia de criar con límites y normas. Padres que in· viertan tiempo en sus tareas parentales. Padres que puedan y sepan negociar con sus hijos. Padres que puedan hablar de sus emociones y sentimientos, que generen espacios de diálogo, so· bre temas como la tristeza, la muerte, la frustración, el placer, el miedo entres otros. Los padres y las madres del adolescente necesitan también ti· empo para pensar en sus necesidades, en sus propios deseos y satisfacción. Estos valores son transmitidos a nuestros hijos a través del ejemplo. Es menester parar durante un minuto y deter· nenos a pensar si se necesita todo lo que se tiene, o con la mitad de las cosas podemos vivir. Nuestros hijos piden marcas, piden móviles, piden jueguetes, porque es lo que han aprendido. Piden objetos porque ese es el modelo que han recibido de la sociedad y la televisión. A ellos tambien les cuesta pedir lo que realmente necesitan, es decir, atención, tiempo compartido con los padres y el resto de la familia, salir a la montaña, ir a caminar por la playa, jugar a las cartas, al ajedrez... ¡Dedicamos muy poco tiempo a las cosas simples pero importantes de la vida! Como hemos visto el desarrollo del adolescente no es un proceso

Atenció Psicològica • Psicoteràpia individual i/o grupal • Família: orientació a pares, psicodiagnòstic. • Consulta i acompanyament terapèutic en moments de crisi i canvi vital: primer fill/a, separació/divorci, dol/pèrdua, canvis laborals.

Susana Romero Escobar Col. 16468

Roberto García Manino Col. 16467

Psicòlegs Pl. Joan Rebull, 1, Esc. B, 3r E Tel.: 977 333 461 - 670 273 806


20 Breus

Alberikus a la Marató TV3

E

ls Alberikus ens hem apuntat a la caminada popular per la Marató de TV3 per les malalties mentals greus. Hi vam anar una bona representació de fa· mílies, i val a dir que també hi va haver bona resposta de tot Reus. Vam aprofitar la caminada per deixar el pessebre a la Boca de la Mina.

MENUDA FIESTA

FLECA RESTAURANT 158

Para bodas, despedidas o cenas de empresa con los personajes mas divertidos y estrafalarios que jamás habrás conocido.

C/ Argentera, 17 43205 REUS Tel. i Fax: 977 320 958 www.divir-tt.com

Animadores, magos, falsos camareros, policias, guardaspaldas clientes o invitados infiltrados, que provocarán los momentos mas divertidos!!!

farmàcia Bello passeig prim 32. Reus tel. 977 313289 • fax 977 331851 e-mail: jbello@cift.org

Av. Països catalans, 158 Tel. 977 316 416 43205 Reus restaurant.fleca158@yahoo.es

Butlletí #15 de l'escola Dr. Alberich i Casas  

Butlletí escolar de l'escola Dr. Alberich i Casas de Reus

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you