Socials

Crisi, fam i pesta C R O N O L O G I A

1213- Batalla de Muret 1230- Naixement de la corona de Castella 1258- Tractat de Corbeil 1333- "Lo mal any primer" 1337- Inici de la guerra dels cent anys 1347- Onada de la pesta 1359- Naixement de la Generalitat 1362- Onada de la pesta 1365- Creació de la Cámara de Comptos de Navarra 1371- Onada de la pesta 1385- Batalla d'Aljubarrota 1391- Assalt als calls jueus 1410- Mort de Martí I l'Humà sense descendència 1412- Compromís de Casp 1462- Inici de la primera guerra dels Remences 1483- Esclat de la segona guerra dels Remences 1486- Sentència arbitral de Guadalupe

Alba Guerrero Rodríguez

L ' E X P A N S I O

D E

L A

C O R O N A

D ' A R A G Ó

El segle XIII va ser, per a la Corona d'Aragó una època de plenitud política i econòmica, durant aquest temps es va expandir per Valencià, i per la Meditarranea

1.1. La fi del Somni d'Occitània.

1.2. La Conquesta de Mallorca.

L'expansió catalana pel sud de franca va topar amb el Rei Francès (Aliat del Papa) aspirava a dominar aquest mateix territori. Amb l'excusa de lluitar contra els heretges va organitzar un exèrcit que va assolar Occitània. Pere I (rei de la Corona d'Aragó) es va defensar davant els atacs, però va acabar morint en una batalla el 1213.

Aquest fet va significar la fi de l'expansió catalana cap al nord.

Va ser promoguda pels mercaders catalans, que volien expandir el seu comerç cap a la Mediterrània.

La conquesta va ser ràpida, les tropes de Jaume I el conqueridor només van trigar 4 quatre mesos conquerir les illes.

Els musulmans que hi habitaven van ser expulsats de l'illa i els reis i els nobles es van repartir les seves propietats.

La repoblació es va fer amb Catalans de les zones costaneres de Catalunya

1.3. La Conquesta de València.

La conquesta de Valencià també va ser dirigida per Jaume I (com la de Mallorca), va ser fruit de la iniciativa de la noblesa aragonesa, perquè volien ampliar els seus dominis feudals. Van iniciar la conquesta l'any 1232 i va acabar l'any 1245.

Els musulmans van fer pactes amb els conqueridors per així poder-se quedar a Valencià desprès de la conquesta.

L ' E X P A N S I O

D E

L A

C O R O N A

D ' A R A G Ó

. 1 . 2 .

1.4. La conquesta de Sicília.

1.5. Els La conquesta de Sardenya.

L'illa de Sicília era un lloc molt interessant per a molts mercaders de l'època, perquè era un lloc estratègic per controlar totes les rutes comercials.

L'any 1266 els francesos havien conquerit l'illa, però els habitants, cansats dels abusos dels francesos, van organitzar una revolta que va generar una guerra, que va finalitzar amb la victòria catalanoaragonesa el 1285 i Sicília la va acabar governant un fill de Pere II

Aquesta illa també resultava atractiva perquè estava situada a una zona amb molts intercanvis comercials al Mediterrani. La conquesta es va iniciar l'any 1323. La conquesta va ser complicada perquè els Sards amb el suport de Gènova van oposar molta resistència. Finalment els habitants del nord-oest de l'illa van ser expulsats i l'illa va ser repoblada de catalans.

Per això encara avui podem trobar el dialecte català

1.6. Els almogàvers i la companyia d'Orient.

Els almogàvers eren soldats a sou que van ser contractats al principi de segle XIV per l'emperador Bizanci per lluitar contra els turcs. Van organitzar una expedició coneguda com la companyia d'Orient, i van guanyar ràpidament contra els turcs.

Davant la ràpida conquesta, els bizantins van témer que el cap dels almogàvers es quedés amb el territori, així que van decidir matar-lo.

C A T A L U N Y A

E N

C R I S I .

F A M

I

P E S T A

La crisi baixmedieval va tenir una gran incidència a Catalunya. Els catalans van viure l'extinció de la dinastia que havia governat des de Guifre, conflictes i guerra

5.1. Fam i pesta a Catalunya.

L'any 1333 va ser conegut com "lo mal any primer", perquè durant aquest any van viure diverses crisis, com la pesta que van causar la mort de la meitat de població a Catalunya en nomes un segle.

5.2. La crisi dinàstica.

L'any 1410 el rei Martí l'Humà va morir sense descendència. Això va provocar un problema de successors que va tenir una gran influència a la corona d'Aragó.

E L S

C O N F L I C T E S

S O C I A L S

I

P O L I T I C S

Durant a segona meitat del segle XV, a Catalunya hi va haver una sèrie de conflictes

6.1. Els conflictes remences L'any 1462 va esclatar la primera guerra dels Remences i el 1483, la segona. Malgrat la derrota dels remences, el rei Ferra II signà la sentència arbitral de Guadalupe (1486), que suprimia els mals usos i la consideració dels pagesos com a serfs, però mantenia la propietat dels nobles sobre les terres. Per tant, la pagesia va continuar sotmesa al feudalisme.

O R G A N I T Z A

Batalla de Muret / Battle of Muret: Conflicte que va enfrontar als catalans i els francesos l'any 1213 en què va morir el rei Pere I. La derrota catalana va significar la fi de l'expansió cap al nord.

Jaume I el Conqueridor / James I the Conqueror: Rei de la corona d'Aragó (1213-1276) que va iniciar l'expansió vers la Mediterrània i cap al sud amb les conquestes de Mallorca i València.

Compromís de Casp·Trastàmara / Compromise of Caspe·Trastamara: Acord a què es va arribar el 1412 a Casp (Aragó) arran de la mort sense successió del rei Martí I, darrer representant del Casal de Barcelona, i que va entronitzar Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara Almogàvers/ Almogavars: Soldats a sou que van participar en l’expansió peninsular i de la mediterrània de la corona d’Aragó. Van ser contractats per l’emperador de Bizanci per lluitar contra els turcs en expedició coneguda com a Companyia Catalana d’orient.

Consolat de mar / Consulate of the sea: Tribunal format per 2 magistrats o cònsols de mar que defensaven els interessos dels mercaders catalans i miraven de resoldre els seus problemes comercials i marítims.

Corts / Courts Assemblees convocades i presidides pel rei. Eren formades per representants dels tres braços en què es dividia la societat.

O R G A N I T Z A

Generalitat / Generalitat: Institució nascuda el 1359 com una delegació de les Corts és recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es dugessin a terme. Amb el temps, les seves funcions es van ampliar i es convertí en la principal institució de govern de Catalunya.

Conseller·Conseller de Cent / Councillor·Consell de Cent: El govern de Barcelona era format per cinc consellers i una assemblea d’un centenar de persones: el Conseller de Cent. Aquesta assemblea, constituïda per representants de les tres mans de la societat urbana, tenia funció d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.