TOMÀS BIOSCA Més que un educador Després de gairebé 20 anys a l’institut El Morell i més de 30 dedicant-se a l’ensenyament, el nostre estimat professor i company Tomàs Biosca es jubila, i és per això que els membres de la revista li volem dedicar aquest reportatge. Cal dir que hem parlat amb ell, amb exalumnes i companys i ens han explicat un munt de coses, algunes de les quals us volem compartir.
Ens va explicar que quan va arribar al centre només hi havia l’edifici vell i que hi porta tants anys que ara ja té alumnes que són fills d’antics alumnes que havia tingut. També ens va dir que durant uns anys va ser director, just en el moment de l’esclat de la crisi econòmica i que van ser moments difícils. Els seus exalumnes el defineixen com una persona bromista, divertida i, sobretot, com un bon professor, d’aquells capaços de despertar-te l’interès per qualsevol cosa. Segons els seus companys, és una persona dinàmica, compromesa amb objectius col:lectius, que no defuig responsabilitats i que és capaç d’encetar projectes de tot tipus , tant esportius, com culturals i professionals.
Nascut a Barcelona l’any 1958, va començar els estudis de Filologia catalana malgrat que, finalment, es va llicenciar en Història. Més tard també va fer un postgrau. Actualment viu a cavall entre El Morell i Tarragona.
El Tomàs és un home polifacètic (pagès , pintor, escriptor, president del club Fondistes de Tarragona, entre altres coses) que està molt compromès amb els moviments sindicals. A partir d’ara diu que dibuixarà, cantarà, llegirà molt i anirà al tros. Que segurament cada dia passarà per davant de l’institut i ens saludarà, des de fora, això sí..
Ens va comentar que va decidir ser professor perquè era el que més li agradava i que, per ser-ho, va haver d’estudiar molt i va haver de renunciar a moltes coses, entre altres sortir de festa amb els amics. Segons ell, poder anar a treballar d’una cosa que t’agrada no té preu i, en canvi, treballar d’allò que no t’agrada és com una cadena perpètua. També ens va dir que a banda d'estar sempre aprenent, el millor de l’educació són els seus alumnes, els quals li tenen el mateix respecte que ell els té a ells.
Va acabar l’entrevista bromejant i ens va dir que d’aquí a uns anys es veu sense dents, més gras, amb bastó i remugant. I va afegir que si algun dia el trobem sol rodant pel carrer diguem " el Tomàs s’ha tornat a perdre, acompanyem-lo a casa". Finalment, ens va aconsellar dient -nos que aprofitem el temps i que acabem els estudis, que estudiar és la millor manera d’adquirir coneixements. Molta sort, Tomàs!
- 1 7 -
- 1 7 -