Page 1

AKIARA INSTITUT EL MORELL

CURS 2017-2018


ÍNDEX 1

20

EDITORIAL

ENS PREOCUOPEM!

Us mostrem la presentació de la nostra revista.

Ens preocupem per la salut dels nostres companys i del medi ambient que ens envolta.

2 SORTIDES I XERRADES En les següents pàgines hi trobareu una petita mostra de sortides i xerrades que s'han realitzat durant el curs.

12

22 TALLERS Durant el curs hem participat en diferents tallers. Aquí us en fem un petit tastet.

23

ENTREVISTES

OPINIÓ

Hem tingut el prestigi de poder entrevistar a persones de diferents àmbits.

Us compartim els textos que ens heu enviat.

15

26 RACÓ CREATIU

NOTÍCIES En aquesta secció també hi trobareu algunes notícies relacionades amb el nostre institut.

17 REPORTATGES Hem elaborat diferents reportatges força interessants. No us els perdeu!

Si alguna cosa fem a l'institut és crear constantment. Aquí en teniu una petita mostra. .

27

PASSATEMPS Per passar l'estona hem elaborat una secció de passatemps


A K I A R A - E D I T O R I A L

Editorial La revista AKIARA és un projecte periodístic realitzat per l’alumnat de 3r d’ESO de l’optativa de revista de l' Institut El Morell. El nostre objectiu és elaborar diversos textos periodístics (portada, reportatges, articles d’opinió, entrevistes...) que demostrin com n’estem d’encuriosits pel món que ens envolta. Us volem presentar el nostre projecte que hem estat preparant al llarg d'aquest curs amb moltes ganes i il·lusió. Agraïm la col·laboració de tot el professorat  i de l'alumnat  que han participat en l’elaboració d'aquesta revista. Esperem que us agradi i us enganxi! Som-hi, a llegir!

-

0 1 -


A K I A R A -

S O R T I D E S

L'alumnat de 3r visita les oficines del Diari de Tarragona Els dies 20 i 21 de març l’alumnat de 3r d’ESO vam gaudir d’una visita guiada i privada al Diari de Tarragona, ja que durant el treball de síntesi havíem de realitzar una revista.

Només entrar vam trobar la màquina d’escriure que

Alguns dels treballadors van poder explicar-nos en

feien servir antigament, la qual cosa ens va agradar

què consistia el seu sector, perquè cadascun dels

moltíssim.

periodistes s’encarrega d’una secció diferent.

La guia de la visita ens va començar a explicar com

Finalment, i ja per acabar la visita, ens vàrem dirigir

va néixer el que avui dia és el “Diari de Tarragona”.

al hall de l’edifici on ens van explicar l’evolució de les

Seguidament ens vam dirigir a la planta superior on

màquines que s’han utilitzat, com es treballava i com

es localitzen les oficines del periodistes, redactors i

s’imprimia el diari final.

dissenyadors del diari. -

0 2

-


A K I A R A -

S O R T I D E S

Anem al riu Francolí! L’alumnat de 1r d’ESO va fer una sortida a la Granja dels Frares i així ens ho han explicat tres de les alumnes de 1rB El 17 de maig vam anar a la Granja dels Frares acompanyats del nostres professors Jordi Llobet, Jordi Moreno i Txema March, amb l’objectiu d’analitzar la sostenibilitat del medi ambient, netejar el medi que envolta el riu i agafar mostres d’éssers vius que habiten en les molses. Vàrem caminar 2 quilòmetes d’anada i 2 de tornada. En arribar vam esmorzar, i seguidament vam recollir tota la brossa possible de la granja i vam intentar deixar-ho tot ben net i polit. Després ens vam dividir en dos grups. Els de 1r A van anar a fer una activitat al riu, com hem comentat anteriorment i l’altre grup va recollir la brossa i  van tallar canyes dolentes. Posteriorment els professors va deixar que els alumnes es banyessin en una part del riu. Finalment van emprendre camí de tornada a l’institut. Ens ho vam passar d'allò més bé!                                   Alexandra Martínez de Carnero, Paula Rodríguez i Emma Pascual

-

0 3

-


Visita al Museu Bíblic Tarraconense El dia 14 de març l'alumnat de 1r d’ ESO  de l'optativa de religió va sortir de l’institut El Morell a les 9:00 del matí i van agafar un bus de línia per anar al Museu Bíblic Tarraconense, situat al carrer de les Coques de Tarragona.  Quan van arribar al Museu Bíblic els van oferir una interessant visita guiada per les instal·lacions i els van explicar un munt de curiositats, entre elles que el museu va ser fundat l’any 1930 per Josep Vallès i Barceló ( biblista i canonge de la catedral de Tarragona). Posteriorment, van rebre un dossier en el qual hi havia una sèrie de preguntes relacionades amb la Bíblia, la geografia de Terra Santa i moltes de les coses que els havien explicat durant la visita o que es trobaven al museu. 

-

- 0 4  -

0 4 -


ANEM A LA LABORAL! A N E M A L ' A N T I G A L A B O R A L

ELS ALUMNES DE 4RT VISITEN L'ANTIGA LABORAL

El dia 2 de maig els alumnes de 4t d’ESO vam anar a visitar l’antiga Laboral, que actualment es coneix com el Complex Educatiu de Tarragona. Allí hi trobem els instituts Cal·lipolis i Pere Martell. Vam anar a visitar les instal·lacions d'aquests dos centres perquè havíem de decidir cap a on volem orientar els nostres estudis, si volem anar a estudiar cicles o volem fer el batxillerat. Aquest dos centres ens ofereixen diverses famílies de cicles. Així, pel que fa a l’Institut Cal·lipolis, aquest ens ofereix la família de sanitat, d'estètica i bellesa i també d'activitats esportives. En canvi, el Pere Martell ens ofereix les famílies de carrosseria, soldadura, electromecànica, fusteria i tot el que tingui a veure amb aquest món.   Vam sortir de l'institut a les nou del matí i vam anar amb l'autocar fins al Complex Educatiu de Tarragona acompanyats dels tres tutors de 4t d'ESO, la Montse Ventosa, El Xavi Grustan i el Ricard Martínez, i també del Jordi Llobet, professor d'educació física del centre. En arribar-hi, ens vam distribuir segons els que es decantaven més cap a les famílies que ofereix l'Institut Cal·lipolis i els que vam més cap a les famílies del Pere Martell. En el meu cas us parlaré del la part de l'Institut Cal·lipolis, que és el que jo vaig veure. Quan vam arribar a l'institut Cal·lipolis, ens vam portar cap a la sala d’actes i allí el cap d'estudis del centre ens va fer una xerrada sobre els cicles que ofereixen. En acabar-la, ens vam distribuir en grups de les tres famílies que ofereix el centre, per la qual cosa no tots vam anar a veure totes les famílies sinó que ens vam centrar en aquella que teníem més interès. Jo em vaig decantar cap a la família de sanitat. Quan vam arribar a l'edifici, com que érem molts els alumnes interessats en els cicles d'aquesta família, ens vam haver de tornar a dividir en dos grups. Així, uns van començar per farmàcia i parafarmàcia, i el segon grup va començar per cures d'auxiliar d'infermeria. Els tres graus estan distribuïts en diferents edificis. El de cures d'auxiliar està en un edifici on tot és molt semblant a un hospital i quan vam ser allí vam entrar en una aula buida i també en una on hi estaven fent classes.

A

Quan vam haver vist tots els cicles de sanitat ens van deixar temps per esmorzar i anar conèixer les instal·lacions, ja que els alumnes que havien anat a l’Institut Pere Martell necessitar més temps perquè ells també van fer unes pràctiques. Vam estar per allí fins dotze quaranta-cinc i d'allà vam agafar novament l'autobús fins a l'institut, on ens vam aquesta bonica foto de grup.  

Ariadna Martínez Remolà 4tB

-05-

a van a les fer


A K I A R A - S O R T I D E S

P U I G I F E R R E T E R , R E F E R E N T M O D E R N I S T A M O L T A P R O P N O S T R E ELS ALUMNES D'HUMANÌSTIC DE 1R DE BAT S'ENDINSEN EN LA LITERATURA CATALANA

A

El passat dimarts dia 10 d’octubre a les 10 L’objectiu de la visita a la localitat del del matí, els nou alumnes de l’assignatura Baix Camp era ni més ni menys recórrer el de Literatura Catalana de modalitat de nucli antic de la població, i fer una Segon de bat A, acompanyats de la aturada als llocs més destacats per la vida professora, la Montse Cendra, i el tutor, el de l’artista al seu poble natal, d’on ell Josep Artigas, van fer una excursió que els mateix narrava històries que va viure va portar a la Selva del Camp. Com en altres durant la seva infància, per tal de conèixer ocasions en anys anteriors, gairebé tots els una mica més sobre la seva vida personal i alumnes i el Josep van fer el camí fins el sobre l’obra. Els alumnes van aturar-se en poble veí amb les seves bicicletes, que van llocs tan importants en l’actualitat com la portar des de casa, mentre la Montse els Plaça Major, l’Església o el Castell de seguia per darrere amb el seu vehicle Paborde, però també davant de la casa acompanyada de dos alumnes que no podien dels seus oncles o la casa on ell mateix va anar en bicicleta. néixer. A cada aturada, que en total en van El motiu de la visita a la Selva estava ser una vuitena, un alumne llegia un relat relacionat amb la primera de les sis obres d’alguna de les composicions de Puig i que durant tot el curs els alumnes llegiran, Ferreter, que feia referència a cada espai, “Aigües encantades”, una de les obres mentre un alumne s’encarregava teatrals modernistes per excel·lència, que d’enregistrar-lo. A més, els alumnes van mescla el conflicte ideològic entre dues escoltar com els dos professors llegien un forces totalment oposades i el conflicte altre fragment pertanyent a Camins de individual entre la protagonista, la Cecília, França, una obra que narra l’experiència i el seu pare, el cacic del poble, un home que el dramaturg selvatà va viure de ben poderós, autoritari i egoista. Però, per quin jove en el seu viatge a França. motiu van visitar la Selva? Doncs és l’autor Al voltant, de les dues del migdia, després de l’obra, és Joan Puig i Ferreter, de realitzar la ruta pel poble que va durar - 0 6 dramaturg, novel·lista, periodista, polític i poc més d’una hora  mitja, els alumnes van màxim exponent del teatre d’idees a emprendre el camí de tornada cap a modernista que va néixer a la Selva, l’any l’Institut, on van arribar amb quinze 1882, fill d’una dona que  va patir els minuts.                                         abusos del cacic del poble, el seu pare, tot i que mai va ser reconegut com a fill legítim per aquest. Oriol Lleonart 2n de batxillerat            


A K I A R A - S O R T I D E S

Sortida a l'ICIQ L’alumnat de 2n de Batxillerat científic-tecnològic va fer una sortida el 14 de desembre per visitar les instal•lacions de l’ICIQ ( Institut Català d’Investigació Química ) de la URV per realitzar un taller “Catàlisi a l’aula” . Durant dues hores, els alumnes que cursen química van poder realitzar diferents experiments sobre alguns tipus de reaccions (redox, de formació de complexos activitats, oscil•lants), i van poder observar com els catalitzadors acceleren la velocitats de les reccions(catalitzades per diferents compostos). L’interessantíssim taller el va impartir la Dra. Laia Pellejà.

- 0 7 -


A K I A R A - S O R T I D E S

INTERCANVI A HOLANDA Des de fa deu anys l’Institut el Morell organitza un intercanvi lingüistico-cultural

Com cada matí, el següent dia vam treballar amb els nostres

amb l’escola Sint-Marteens College de Voorburg ( Països Baixos ). En aquest desè

projectes i a la tarda vam fer una gimcana per una de les ciutats més

any consecutiu que s’organitza , ens ha tocat formar-ne part a nosaltres, als

properes, “The Hague”, i també vam passar una bona estona a la

alumnes de primer de batxillerat de la promoció 2017-2019. Aquesta activitat

bolera amb la gent que també participava en els altres intercanvis (

consta de compartir dues setmanes amb un estudiant holandès; en el nostre cas,

Polònia, Àustria i Eslovènia ). Finalment, vam anar a sopar tots

la primera setmana d’intercanvi, a l’octubre, els vam acollir a casa nostra i, d’altra

plegats a una pizzeria de la pròpia ciutat.

banda, la segona setmana, al març, ens vam allotjar a casa de les respectives

El quart dia el vam passar a la capital, Amsterdam. Cadascú es va

parelles.

organitzar el dia a la seva manera, fent activitats com: patinatge

L’experiència va començar el 22 d’octubre quan les nostres parelles van arribar i,

sobre gel o turisme per altres grans ciutats com Rotterdam o Delft. Al

després d’un primer contacte, es van instal•lar a les nostres respectives cases.

vespre ens vam ajuntar tots els companys de l’intercanvi per anar a

Durant els matins vam estar treballant per grups en projectes de caire artístic,

sopar junts i tastar les “pancakes” que és un plat típic d’allà; les

com fer un mural, un ball, un curtmetratge sobre la setmana, etc. D’altra banda,

“pancakes” són un plat molt similar a la crep francesa tot i que més

les tardes estaven més encarades a visites culturals i lúdiques a ciutats tan

grans i amb un guarniment com si es tractés d’una pizza.

conegudes com poden ser Tarragona – on vam visitar principalment la part alta

Cal destacar del divendres que vam finalitzar els nostres projectes i

de la ciutat – , Reus i Barcelona. Quant a la resta de dies, el dilluns vam dur a

els vam presentar davant dels professors per a poder corregir

terme diverses activitats esportives, com ara bàsquet, bàdminton, futbol i hoquei a

qualsevol error d’última hora. I, després de sopar, sobre les vuit del

les instal•lacions esportives del nostre poble, El Morell. També relacionat amb

vespre, els vam haver de mostrar i explicar a les famílies al mateix

l’activitat física, el dijous dia 26 d’octubre vam fer una excursió a la Mussara per

institut. Deixant l’institut, ens vam trobar tots els participants

tal que apreciessin un dels trets més característics del nostre paisatge: el relleu.

d’aquest intercanvi i vam celebrar una petita festa d’acomiadament a

Independentment de les activitats organitzades pel professorat, entre tots els

Ypenburg.

alumnes vam poder preparar, per exemple, la visita a Reus i vam fer quedades

L’últim matí a Holanda el vam passar amb les famílies i vora dos

durant les nits per passar una estona d’oci tots junts.

quarts de quatre ens vam acomiadar definitivament d’elles i de les

L’únic petit inconvenient que hi podem trobar, però, és que per la majoria de

nostres parelles. Teòricament havíem de pujar a l’avió a dos quarts

nosaltres va ser la nostra primera experiència tan propera a l’anglès i, sobretot el

de set però, degut a una sèrie de problemes tècnics, vam pujar-hi una

primer dia, de tant en tant ens entrebancàvem parlant la llengua.

hora més tard. Fatigats de tota la setmana, finalment, vam arribar al

La segona etapa va començar el dia 18 de març quan, a les onze del matí, ens vam

Morell amb moltes ganes de tornar a ser a casa.

dirigir cap a l’aeroport. A corre-cuita vam haver de dinar, ja que l’avió s’enlairava si

En conclusió doncs, parlant des de la nostra experiència, considerem

fa o no fa a un quart i cinc de quatre. Vam arribar a Holanda a mitja tarda i vam

que ha estat una gran oportunitat per aprendre i conèixer una cultura

poder tenir el primer contacte amb la família. Amb el dinar encara per pair, ens

diferent però propera a la vegada, i sobretot millorar notablement el

vam haver d’adaptar als seus horaris i sopar al voltant de dos quarts de set.

nostre nivell d’anglès que, evidentment, ens serà útil en un futur

Després de sopar, al ser tan aviat, cada vespre, alguns companys holandesos

proper.

organitzaven petites trobades per poder passar una bona estona tots junts. L’endemà, vam comprovar per primera vegada que durant aquella setmana ens hauríem d’acostumar al fred dels matins i les nits i, a més a més, a la ferralla que ens serviria de transport diàriament, és a dir, les bicicletes. Una vegada a l’institut, ens van explicar els projectes – relacionats amb el medi ambient - que havíem de treballar per grups cada matí. Aproximadament, a les dotze del migdia “dinàvem” habitualment, menjàvem un sandvitx molt poc condimentat, però sobretot, amb molta mantega. Aquella mateixa tarda, es va organitzar una activitat conjunta a la platja, que constava d’una cursa al llarg de tot aquell tros de costa lligats en grups de cinc persones. Un cop acabada, sobre dos quarts de set, cadascú va tornar cap a

                                                    

les seves respectives cases. xènia Calvet i Lluc Lòpez     1r batxillerat                                                                                                 

- 0 8 -


A K I A R A - S O R T I D E S

Itàlia ,el destí de l'alumnat de 4t d'ESO Un any més, l'alumnat de 4t d'ESO del nostre institut va triar Itàlia com a destí per poder celebrar el final de curs i d'etapa. Aquest any els professors acompanyants van ser el Jordi Soldevila, el Xavi Grustan, la Montse Ventosa i l'Eugènia Pérez. Van sortir  el dia 16 de març cap a Itàlia i van tornar el dia 22. Segons ens han explicat estàvem tots molt cansats però a la vegada molt emocionats per l’experiència que van poder viure tots plegats. El recorregut que vam fer per italià va ser el següent: dos dies a la ciutat de Roma, dos dies més a la ciutat de Florència i, per finalitzar, dos dies més la ciutat de Venècia. Del viatge en destaquen, sobretot, la bellesa  dels monuments que van visitar a les diferents ciutats. Segons l'opinió d'alguns alumnes amb els quals hem parlat, la ciutat de Roma era una ciutat poc neta pel que fa als carrers però molt interessant i amb molta història. Florència és la que els va agradar més per la seva bellesa i el gran Duomo, que els va deixar bocabadats. A  Venècia  van visitar museus i monuments caracteritzats per la seva composició de marbre i els van sorprendre gratament els seus canals.  

-09-


A K I A R A - X E R R A D E S

“El català al món”, xerrada d’Andrew Bradley El català al món va ser el protagonista de la xerrada que Andrew Bradley, doctorand de la Universitat de Sheffield (Anglaterra), va fer a l’Institut del Morell. Els alumnes de 1r de Batxillerat van gaudir de la xerrada d’Andrew Bradley, doctorand de lingüística de la universitat anglesa de Sheffield, sobre la presència de la llengua catalana al món. Bradley, prèviament, va entrevistar diferents professors i alumnes del centre per tal d’obtenir informació sobre l’ús i aprenentatge de la llengua entre els joves catalans i els va fer analitzar com es presentaven determinats continguts d'una mateixa editorial a Catalunya i al País Valencià. Durant la xerrada, el conferenciant va plantejar algunes qüestions respecte del paper del català a la resta del món, centrant-se en l’àmbit de l’ensenyament universitari. Bradley també va plantejar preguntes relatives a l’ús social del català i va assenyalar alguns dels motius del pes de la llengua anglesa. El doctorand va tancar la seva intervenció, que va  impartir en una primera part en anglès i en la resta, en català, amb una defensa de la filologia catalana, com una professió de futur.

- 1 0 -


A K I A R A - X E R R A D E S

DIA INTERNACIONAL CONTRA L'HOMOFÒBIA, LA TRANSFÒBIA I LA BIFÒBIA El 17 de maig es celebra el ‘Dia Internacional contra l' homofòbia, la transfòbia i la bifòbia’. Per aquest motiu,  l’associació de la Creu Roja va oferir una xerrada a l'alumnat de 3r d'ESO amb la finalitat d' ajudar-nos a conèixer i de conscienciar-nos  que hi ha molts tipus diferents de persones arreu del món. Primer ens van presentar el tema a partir del visionat de tres vídeos i després ens el van explicar  amb profunditat. Finalment, ens van passar una enquesta on ens preguntaven què pensàvem abans de la xerrada i què en pensàvem després.

LA SEXUALITAT El dia 2 novembre dues metgesses de l'associació de la Creu Roja es van desplaçar fins al nostre centre per oferir una xerrada a l'alumnat de 3r d'ESO sobre el tema de la sexualitat, centrada principalment en el fet de la prevenció a l'hora de mantenir relacions sexuals. Les metgesses ens van fer una sèrie de preguntes per saber què en sabíem nosaltres sobre el tema i ens van insistir en la importància d'usar sempre el preservatiu  durant l’acte de sexual. El fet d'usarlo correctament és molt important perquè ens ajudarà a no agafar moltes malalties infeccioses, entre elles la sida.  Posteriorment, ens van mostrar un preservatiu femení i també ens van explicar com es posava correctament un preservatiu.     Per acabar, ens van ensenyar les imatges d'uns  quants famosos que vam morir per culpa d'aquestes malalties. 

- 1 1 - 


AKIARA-ENTREVISTES

MIQUEL VIRGILI I ALBERT PALLARÈS: DOS MAGS A L'INSTITUT! A l'institut ens acompanyen dos alumnes de 1r de batxillerat que es dediquen a la màgia i nosaltres hem tingut la sort de poder-los entrevistar. -  Com va ser el vostre primer contacte amb el món de la màgia i quants anys teníeu? Miquel: Vaig començar fa cinc anys. Va ser amb una rucada amb el meu pare que va fer un joc i no me'l va voler explicar i vaig sentir que volia saber més coses sobre el tema. Albert: A mi m’ho va vendre molt bé. Un dia em va dir: Vols fer màgia? M’ho vaig pensar i em va semblar bé. Albert: Doncs jo en devia tenir 14.  Miquel: Jo en devia tenir 12 o 13.  - Soleu actuar sols a l’escenari? Teniu un guió a seguir? Miquel: No, acompanyats, ell em té a mi i jo a ell. Albert: Tot és molt improvisat, mai et lliuraràs d’una “cagada” i llavors sempre estem un amb l’altre. Alguna vegada ens cobrim, hi ha compenetració (riu). Miquel: Ell sempre ha de tenir un guió però després els guions no serveixen de res. - Què us aporta ser mags? Albert: Realment és una cosa bonica perquè la gent va allí, riu, s’ho passa bé, després tens uns fans davant de casa i no pots portar-ho amb facilitat (riuen), però, és bonic. Miquel: Guanyes expressió davant del públic i perds timidesa. - Per poder treure-us la timidesa com ho vàreu fer? Miquel: Amb l’experiència i dient nosaltres som aquí i hem de fer-ho tan bé com es pugui. A banda  d’això el públic, si ha vingut és perquè ha vingut a veure’ns a nosaltres així que... anem a disfrutar-ho.  Penseu dedicar-vos-hi professionalment? Miquel: Sí, això va bé anar fent. Albert: Si va bé endavant. -  On soleu actuar? Miquel: Bé, doncs d’on ens truquen. A l'octubre ens van convidar a actuar a Madrid i aquí al Morell hi hem actuat algunes vegades. . - Us ho passeu bé quan feu màgia? Albert: Home, si jo no m’ho passés bé, no ho faria. Miquel: -Ens ho passem molt bé dalt de l’escenari. - Quantes hores dediqueu a assajar a la setmana? Miquel: Dues hores cada dia. Albert: Cada divendres a la tarda. Miquel: Realment no és una cosa fàcil. Requereix moltes hores -  Com heu après a fer tots els trucs de màgia que sabeu? Miquel: Estudiant, molta pràctica, invenció… 

-12-


- Quin va ser el vostre primer truc de màgia? En què consistia? Albert: Jo crec que el primer va ser la caixa dels paraigües. Em poso dintre d’una caixa i ell clava els paraigües a la caixa. Miquel: El primer truc que vaig aprendre va ser un truc de cartes que em va ensenyar mon pare. Consisteix en que la carta elegida a l’atzar  per un espectador  ha d'aparèixer a la butxaca del mag. - Quin és el vostre truc preferit? Albert: El que més m’agrada és el truc de l’americana. Miquel: És un on et lliguen amb unes cordes. - Teniu algun ídol al que us vulgueu assemblar? Per què? Albert: El Mag Lari, perquè fa la màgia amb un humor... Miquel: Jo, de caràcter espanyol, Tamariz. -  Algun familiar vostre és o s’ha dedicat a la màgia? Miquel i Albert: No. - La vostra família us ha ajudat a ser mags? Us venen a veure quan actueu?   Miquel: És una pregunta difícil, ja que l'Antoni que és mon pare, li ha posat molt d’interès en això de la màgia. Sempre ens ha ajudat. Després, hi ha la mare dient: “Hijo estudia”. Albert: Bé..., jo els tinc separats però ve un o ve l’altre. Van venint. - Com us vau inspirar per crear el teu nom artístic? Albert: Ell és el Mag Maiky. Miquel: Som la companyia Mag Maiky. Albert: Ell és el Mag Maiky i quan m'hi vaig afegir jo perquè no sortís només el seu nom vam afegir companyia al davant. Miquel: Maiky va vindre de quan jugava a bàsquet.  Un entrenador em va començar a dir Maiky, em va agradar el nom. -  Actualment esteu representant “ il·lusiona’t “. El nom de l’obra, per quin motiu el vau triar? Miquel: Il·lusiona’t no és l’espectacle que estem representant ara. il.lusionat és un espectacle que vam crear amb un amic nostre que també és mag i, normalment, l’il.usionat és quan treballem amb altres mags. -  Teniu més hobbies a part d’aquest? Albert: -Jo sí, jo sóc molt aficionat a la música. Toco la guitarra elèctrica. Miquel: -Realment la màgia ha deixat de ser un hobby. Ara és una passió. -  Què us aporta a nivell personal ser actors còmics? Albert: -Jo tota la vida que he tingut molta vergonya. Miquel: -Parlar en públic ens ha portat ser nosaltres mateixos a l'escenari, seguretat i dir que qualsevol cosa és possible. -  En el futur, a què us voleu dedicar? Miquel: -Si surt bé això de la màgia, doncs seguir amb la Companyia Mag Maiky. En cas que no surti bé, vull estudiar comunicació audiovisual. Albert: -Si això surt bé doncs tirar endavant amb això però igualment m’agradaria estudiar història, que seria per ser professor. - 1 3 -


A K I A R A - E N T R E V I S T E S

Emiliano Valdeolivas Hoy nos encontramos con Emiliano Valdeolivas, una cantautor didáctico. Hemos tenido el privilegio de compartir con vosotros una entrevista privada.

- ¿Como comenzó su carrera? Empezó cuando tenía 18-20 años escuchando a otros

- ¿Cuantas horas dedicas a ensayar o a practicar los poemas?

cantautores y a otras persones que musicaban poemas y a mi

No lo he contado nunca, pero bastantes. Yo en casa

esa idea me atrapó, me cautivó o sea que de un poema

disfruto leyendo poesía y componiendo poemas. En mi

pueda salir una canción, podía expresar ese poema cantado.

habitación/estudio me tirar pasar horas, durante el día no

Había otros cantautores como Paco Ibáñez, Serrat...

hago nada porque no tengo tiempo pero por ejemplo en

cantautores que yo escuchaba y me sirvieron de ejemplo y a

verano dedico todas las mañanas hasta la hora de comer o

partir de aquí se generó en mí un interés para dedicarme a

el aperitivo a intentar seguir componiendo y revisando todo

eso. Yo era muy joven todavía y era una idea y con los años

el repertorio que tengo y practicando un poco.

he desarrollado y me he dedicado.

-¿ Cuantos años llevas dedicándote?

-¿ Has tenido algún problema al ser cantautor?

Pues a la música casi 40 y a los conciertos didácticos 25

En general no, al contrario, solo satisfacciones. Pueden haber

- ¿Solo actúas para alumnos?

conciertos que te salgan mejor o peor pero he tenido la

No, también actúo en teatros en donde sea para todo

suerte de que no ha habito ningún concierto que lo podamos

público pero mayoritariamente al largo del año la mayoría

considerar q haya salido muy mal o que la gente ha tenido

de los conciertos son didácticos, por eso también me

muchas críticas, que se han enfadado. Y no ser cantautor es

permite vivir de eso, porque conciertos para todo público

un Trabajo bonito y a mí me da alegría tiene sus problemas

es más difícil que te salgan durante todo el año, también

pero de tipo personal, es decir, poner la música a los

afortunadamente me salen pero no tanto. Así que voy

poemas, tocar la guitarra, de buscar las harmonías, de

compaginando las dos cosas

encontrarle la música al poema adecuado, ahí se sufre, pero

- ¿Que géneros y temas sueles canta?

bueno, se sufre bien porque es el trabajo que quieres hacer.

Me dedico a la poesía cantada, me gusta también música

- ¿Y al ser cantautor solo escribes para ti, o escribes para alguien más?

clásica pero yo me dedico a esto, oigo mucha música pero para mí lo que me gusta interpretar es lo q hago.

No, al ser cantautor sobre todo lo que hago es porque pongo

Bien, hasta aquí nuestra entrevista, gracias por habernos

música. Se define un cantautor como el que hace la música y

dado este privilegio, hemos estado encantados de

la letra, pero también es válido decir que puede ser

conocerle. Esperamos que le siga yendo igual de bien que

cantautor solamente poniendo la música o solamente

ahora su carrera, esperamos verle de nuevo pronto!

poniendo la letra, pero yo en este caso también tengo

.

canciones con letra y música, pero me siento más cómodo musicando poetas grandes importantes también porque son los conciertos que yo hago para los alumnos didácticos y os sirve para escuchar un poeta y además lo estáis estudiando en el curso por lo tanto os voy acercar más a la obra de ese poeta,.

- 1 4 -


PAGE 13

A K I A R A - N O T Í C I E S

Recital de poesia musicada a l´institut Emiliano Valdeolivas, un gran cantautor que comparteix la seva experiència amb nosaltres El passat 14 de desembre a l'institut vam rebre una visita molt especial. El cantautor i  professor de llengua espanyola Emiliano Valdeoliva, va estar recitant durant una hora i mitja poemes de El Cid, Gonzalo de Berceo, el Romancero, Fray Luis, Góngora, Quevedo, Gabriel Celaya, Ángel González, José Hierro i de Gloria Fuerte, entre altres. Professors i alumnes de 1r i 2n de batxillerat van poder gaudir d'aquest recital i, en acabar, l'Emiliano va ser entrevistat per dos membres del nostre equip de redacció, el Sergi Palau i la Paula Giné. fotografia feta per Manel Sánchez

Participem a les Jornades esportives per a persones amb discapacitat El passat 13 de desembre l'alumnat  de 1r de batxillerat, juntament  amb els professors d' educació física del nostre centre van participar amb molt d’entusiasme a la Festa d’Hivern que tancava  les XXII Jornades Esportives per a persones amb discapacitat. L'activitat, que va ser organitzada per la  Fundació Onada i el Consell Esportiu del Tarragonès,  es va celebrar al pavelló del Morell i es va poder fer gràcies a la col·laboració de l'ajuntament, de 40 alumnes de 1r de batxillerat de l’institut i d'un grup de voluntaris dels Jocs Mediterranis de Tarragona.

- 1 5 -


A K I A R A - N O T Í C I E S

ELS RITUALS ROMANS L'alumnat de 4t i 1r de BAT s'endinsa en la vida i la cultura dels romans

Aquest dimarts els alumnes de quart i primer de batxillerat que fem l’optativa llatí hem participat en un dinar romà, on la professora anava donant les indicacions dels passos a seguir per fer un bon àpat. Hem començat entrant amb el peu dret i ens han posat aigua de roses a les mans. Després hem vist que s’havia de començar menjant, els primers plats són la gustatiu i estaven composats per ous durs amb fruits secs i enciam també amb fruits secs, mel, oli i pebre. La segona part del menjar és la prima mensa, on hem pogut menjar moretum (una salsa de formatge), epytirum (olivada), pans diversos i catillus ornatus (pa fet amb suc d’enciam). La tercera part del menjar és la secunda mensa, els postres per a nosaltres, i hem pogut menjar hipotrimma (fet amb mató) i pomes. Tots els dinars romans començaven amb ou i acabaven amb pomes o com bé diu la frase llatina "ab ovo usque ad mala". Mentre anàvem menjant ens han anat explicant les diferents coses que fèiem, com el brindis i el ritual de l’esquelet. 

Per Anna Mañé

- 1 6 -

NOMADIC

|

24


TOMÀS BIOSCA Més que un educador Després de gairebé 20 anys a l’institut El Morell i més de 30 dedicant-se a l’ensenyament, el nostre estimat professor i company Tomàs Biosca es jubila, i és per això que els membres de la revista li volem dedicar aquest reportatge. Cal dir que hem parlat amb ell, amb exalumnes i companys i ens han explicat un munt de coses, algunes de les quals us volem compartir.

Ens va explicar que quan va arribar al centre només hi havia l’edifici vell i que hi porta tants anys que ara ja té alumnes que són fills d’antics alumnes que havia tingut. També ens va dir que durant uns anys va ser director, just en el moment de l’esclat de la crisi econòmica i que van ser moments difícils. Els seus exalumnes el defineixen com una persona bromista, divertida i, sobretot, com un bon professor, d’aquells capaços de despertar-te l’interès per qualsevol cosa. Segons els seus companys, és una persona dinàmica, compromesa amb objectius col:lectius, que no defuig responsabilitats i que és capaç d’encetar projectes de tot tipus , tant esportius, com culturals i professionals.

Nascut a Barcelona l’any 1958, va començar els estudis de Filologia catalana malgrat que,  finalment,  es va llicenciar en Història. Més tard també va fer un postgrau. Actualment viu a cavall entre El Morell i Tarragona.

El Tomàs és un home polifacètic (pagès , pintor, escriptor, president del club Fondistes de Tarragona, entre altres coses) que està molt compromès amb els moviments sindicals. A partir d’ara diu que dibuixarà, cantarà, llegirà molt i anirà al tros. Que segurament cada dia passarà per davant de l’institut i ens saludarà, des de fora, això sí..

Ens va comentar que va decidir ser professor perquè era el que més li agradava i que, per ser-ho, va haver d’estudiar molt i va haver de renunciar a moltes coses, entre altres sortir de festa amb els amics. Segons ell, poder anar a treballar d’una cosa que t’agrada no té preu i, en canvi, treballar d’allò que no t’agrada és com una cadena perpètua. També ens va dir que a banda d'estar sempre aprenent, el millor de l’educació són els seus alumnes, els quals li tenen el mateix respecte que ell els té a ells.

Va acabar l’entrevista bromejant i ens va dir que d’aquí a uns anys es veu sense dents, més gras, amb bastó i remugant. I va afegir que si algun dia el trobem sol rodant pel carrer diguem " el Tomàs s’ha tornat a perdre, acompanyem-lo a casa". Finalment, ens va aconsellar dient -nos que aprofitem el temps i que acabem els estudis, que estudiar és la millor manera d’adquirir coneixements. Molta sort, Tomàs!

- 1 7 -

- 1 7 -


A K I A R A - R E P O R T A T G E

LA MASÓ El poble de la Masó va ser molt petit fins al segle XVII; pràcticament devia consistir en les mateixes edificacions que un dia foren la sots comanda templera. La Masó es troba a uns 115 m sobre el nivell del mar i la seva església parroquial Santa Magdalena fou construïda a la fi del s XIX sobre una antiga església. És una de les poques esglésies catalanes que té el campanar separat de la nau de l’església. El nucli habitat es configura a l'entorn de l'actual plaça de l'església. La Masó compta amb 290 habitants i té una extensió territorial de 3’6 Km2, va darrere dels Garidells pel que fa a la grandària del terme.

ELS TRES POBLES MÉS PETITS DE L’ALT CAMP A

L’ACTUAL

POBLES

COMARCA

QUE

TERRITORIAL

DE

DESTAQUEN CONSTA

DE

L’ALT

CAMP

PERQUÈ MENYS

EL

DE

5

HI

SEU KM

HA

TRES

TERME 2

L’ALT CAMP L’Alt Camp és una comarca de Catalunya que limita al nord amb la comarca de la Conca de Barberà, al nord-est amb l’Anoia, a l’est amb l’Alt Penedès i el Baix Penedès, al sud amb el Tarragonès i a l’oest amb el Baix Camp. La seva capital de comarca és Valls que és al centre de la comarca i en l’ordre humà coincideix amb l’àrea estricta del mercat de Valls. Les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i l’Alt Camp, constitueixen el Camp de Tarragona. L’Alt Camp és la comarca menys poblada de les tres que integren el Camp de Tarragona. És una comarca essencialment rural, amb un sol centre urbà de mida mitjana, Valls, la seva capital. En l’ordre físic encaixa amb l’angle que formen la serra de Miramar i l’anomenat bloc del Gaià constituïdes ambdues en la Serralada Prelitoral.

- 1 8 -

Imatge de La Masó


El Rourell

A K I A R A - R E P O R T A T G E

EL ROURELL El Rourell és un poble que està situat a 114 metres d’altura sobre el nivell del mar. Dins els seu terme municipal hi circulen dos rius, el Glorieta i el Francolí. Limita al sud amb Vilallonga i el Morell, que formen part de la comarca del Tarragonès, al nord amb el municipis d’Alcover i la Masó, a l’est amb Vallmoll i a l’oest amb Vilallonga i Perafort. El Rourell va tindre un paper important dins l’organització templera i abans de l’extinció d’aquesta ordre va passar a ser propietat dels marquesos de Vallgornera. Es pot dir que fins fa pocs anys el Rourell conservava aspectes significatius de l’època feudal. Del Rourell cal destacar el castell que era residència dels Marquesos de Vallgornera, propietaris d’una gran part del terme del Rourell. I l’església dedicada a Sant Pere que data dels segle VXII i és d’estructura molt simple, el seu campanar de planta quadrada petita esdevé l’edifici més alt del poble. Aquest poble té aproximadament 398 habitants, però territorialment és el poble més petit de l’Alt Camp ja que només té una extensió de 2’3 quilòmetres quadrats .

EL MILÀ El Milà és un poble molt petit que està situat a la dreta del riu Francolí, a 166 m d’altitud. Els pobles que el limiten són Alcover, El Rourell i la Masó. L'església vella del Milà està dedicada a l'advocació de Santa Úrsula, data possiblement del segle XVIII i es troba, per un dels seus costats, annexada a l'anomenat "castell", essent la capella d'aquest des de l'any 1711, quan va acabarse. Però el dia de Tots Sants del 1909, un cicló va recórrer la conca del riu Francolí destruint plantacions i cases de les poblacions properes. Al Milà, el campanar de l'església va caure sobre la seva volta. Del 1910 al 1912 es va construir la nova església de Santa Úrsula del Milà i el nou temple es va acabar el 24 de març del 1912. El Milà compta amb 178 habitants i és una mica més gran que La Masó, ja que compta amb una extensió de 4,1 quilòmetres quadrats.

Imatge del Rourell

Imatge del Milà


A K I A R A - E N S

P R E O C U P E M

SALUT JOVE En aquest apartat intentarem informar-vos sobre temes de salut que us poden interessar. L’ALCOHOL La majoria de nosaltres en aquesta edat hem provat l’alcohol en alguna festa o celebració. La pregunta és: en bevem poc o massa? Alguna vegada t’has parat a pensar la quantitat d’alcohol que has arribat a consumir inconscientment? Beure alcohol és un problema amb el qual hem d’anar amb compte, vigilant la quantitat que en bevem i en quina freqüència en consumim. L’alcohol, a part de tenir conseqüències com el vòmit, la pèrdua de memòria del que has fet al dia anterior, fer coses sense pensar... també té efectes secundaris cap al nostre organisme afectant de manera especial el fetge. De tota manera, a cada persona el consum d’alcohol  li afecta de manera diferent, segons el sexe, el pes i altres factors, com haver menjat abans o no. Molts de nosaltres bevem per plaer, per oblidar-nos d’assumptes que ens preocupen, per riure amb amics i el que no sabem és que inconscientment podem arribar a crear en el nostre cos una addicció, l’alcoholisme, o bé entrar en coma etílic i arribar fins i tot a la mort. Per tant, hem de saber que consumir alcohol és una acció que fem tots, o la majoria, i cal que en siguem conscients de les conseqüències.

EL TABAC La pregunta que ens fem aquí és, per què fumes? Segurament la teva resposta serà semblant a la de l’alcohol, majoritàriament consumim tabac per influència les persones que ens envolten. Probablement no saps què conté cada cigarreta. El fum del tabac conté fins a 4000 substàncies químiques, algunes de les quals són molt tòxiques per a l’organisme, com la famosa ‘nicotina’. Consumir tabac dificulta principalment la respiració i la pràctica de l’exercici físic i també pot tenir altres conseqüències com càncers de pulmó o altres malalties. Com l’alcohol, la nicotina que conté el tabac genera una addicció en l’ésser humà. És possible deixar de fumar però el problema apareix quan no tenim força de voluntat. Per vèncer aquesta addicció no existeix cap medicament, tot i així hi ha teràpies individuals o en grup que segons la persona que les rep, poden anar bé o no.


A K I A R A - E N S

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

STOP IT Per Paula Giné, Sergi Palau, Chloé Van Diest i María Zamorano

P R E O C U P E M

El dia 5 de juny es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Una celebració que ens brinda l'oportunitat d'ampliar les bases d'una opinió pública ben informada i d'una conducta dels individus, de les empreses i de les col·lectivitats inspirada en el sentit de la seva responsabilitat pel que fa a la conservació i la millora del medi. Sota la crida "Sense contaminació per plàstic", les accions d'enguany es dirigeixen aconscienciar sobre la producció de residus de plàstic i la seva eradicació. I és que cada any s'aboquen als oceans 13 milions de tones de plàstic, fet que amenaça la vida marina i humana i destrueix els ecosistemes naturals. O el que és el mateix: cada minut es compra 1 milió d'ampolles de plàstic. Més enllà d'això, el 50% del plàstic que fem servir és d'un sol ús i han de passar com a mínim 100 anys perquè es degradi. Mentres-tant, 100.000 animals moren cada any a causa de la seva contaminació. I si bé és cert que el plàstic té diversos usos molt valuosos per a nosaltres, està en la nostra mà canviar-los, tot reduint la seva utilització, reciclant-lo o reutilitzant-lo. Així, amb petits gestos, aconseguirem una millora sobre la vida animal i silvestre i, per extensió, sobre la nostra pròpia salut. És per aquest motiu, per exemple, que des de l'any 2010 s’ha anat eliminant l'ús de les bosses de plàstic a moltes botigues. Aquesta i d'altres accions relacionades amb la gestió dels residus, com la recollida selectiva, ens permeten any rere any disminuir l'impacte ambiental, tot mantenint el nostre compromís de respecte per l'entorn. Avui, més que mai, et convidem a que et sumis a les iniciatives per reduir la producció de residus de plàstic al medi ambient. Recorda que petits gestos poden salvar moltes vides! -   2 1 -


A K I A R A - T A L L E R S

FEM DE REPORTERS!! L’alumnat de 3r d’ESO ha pogut gaudir d’un

Per acabar, van escollit a dues persones

entretingut taller emmarcat dins de les activitats

per tal que anessin fora mentre a dintre

del crèdit de síntesi, gràcies al grup de Junior

de l'aula organitzaven una situació de la

Report. El taller ha estat molt interessant i ha

qual els escollits, mitjançant els factors

durat dues hores..

que havien après al taller, haurien de realitzar un titular.

Aquest taller ha constat de dues parts formades per moltes activitats. Durant la primera, els

Mentre tot això passava, el centre havia

alumnes han definit què era un noticia i,

escollit a dues persones que, a banda de

mitjançant eixos han situat diferents diaris i

col·laborar en el taller, havien de fer de

partits polítics segons la seva ideologia (si eren

reporters i havien de fer fotos, vídeos i

més d’esquerres, de dretes, espanyols o catalans).

entrevistes i publicar tot el que anava

A la segona part, els alumnes han hagut de dir

passant a Instagram. Podeu trobar-les a

quins factors claus fan que una noticia sigui una

@junior_report!

bona o no; després han anat a buscar per l’institut tres notícies i amb aquestes han fet diferents portades, de les quals la professora ha decidit quina era la millor.

- 2 2 -


AKIARA-OPINIÓ

EL TIRANT DE LA CORRIOLA A mode de tastet primerenc de Sant Jordi, el grup de teatre de La Pobla de Mafument va estrenar l'obra Llir entre cards: L'amor de Tirant lo Blanc i Carmesina. Un títol encertadíssim, però tan llarg com aquest pot confondre l'espectador, tant si ha tingut la sort de poder educar-se -també- en català, com si no. El primer potser recordarà (o no) que “Llir entre cards” ve d'Ausias March, el gran poeta de Gandia del segle XV, el segle d'Or de la literatura catalana. I se sorprendrà: I el Tirant, què hi pinta aquí?Si és una novel.la de Joanot Martorell....I no s'equivoca pas.

De què va l'obra, doncs? Aquesta peça teatral – un gran repte per a qualsevol agrupació de teatre- és una magnífica adaptació del clàssic més reconegut de la literatura catalana. Però, precisem-ho, només de la 3ª part d'aquesta novel.la (Tirant a l'Imperi Grec) i del final de la mateixa.

Excel.lent tria, la de l'equip d'adaptació (Eudald Ferré i Ardiadna Fort) perquè aquesta part és la més divertida de tota la novel.la, on les relacions amoroses, impregnades d'un erotisme festiu i desen-fadat, derroten les aventures cavalleresques i militars. I aquesta informació, el caràcter eròtic, devia arribar bé al públic, perquè els espectadors que van assistir a la representació d'aquell diumenge a la tarda, eren adults i, de ben segur, molts d'ells no havien tingut l'oportunitat de conèixer el Tirant lo Blanc, en la seva etapa estudiantil.

Però anem a la representació, que es va encetar amb una sorpresa: l'escenari, pràcticament, despullat, només amb un d'aquells grans penjadors de les botigues o les desfilades, amb roba penjada. I els actors i actrius, entrant pels dos passadissos laterals, vestits de carrer, fins arribar a l'escenari, on, en silenci, van començar

- 2 3-


a vestir-se, tot deixant de ser el veí, l'alumne, l'exalumna, la filla de l'amiga, etc, per reinventar-se en personatges de la noblesa del s. XV. Un bon començament que recordava alguns dels espectacles de La Cubana.

El vestuari, acurat i senzill, va servir per recrear l'espai sumptuós de la novel.la, com pertoca a la Cort de l'Imperi Grec, a Constantinoble, o les incursions al Castell de Malveí, etc.

Reprenem aquí les metàfores cavalleresques tan habituals al Tirant lo Blanc, perquè l'obra com a tal, va ser un embat de les dones, davant dels homes. Què vull dir? Doncs que és en aquesta tercera part de la novel.la cavalleresca, on les dones relleven en protagonisme els homes. Carmesina, l'Emperadriu, Estefania, i la inefable Plaerdemavida es converteixen en les mestresses de l'obra i, també, en aquest cas, de l'escenari. I tal com deia, Vargas Llosa en el llibre Lletra de batalla per a Tirant lo Blanc,hi veiem una àmplia galeria de conductes eròtiques: “voyeurisme”, jocs eròtics, lesbianisme, etc, molt ben interpretades pel conjunt d'actrius de La Corriola. I al teatre, talment com a la novel.la, en aquest terreny sobresurt Plaerdemavida, el personatge que, tal com el seu nom indica, aglutina gairebé totes aquestes conductes. Deu sobre deu, en l'adaptació -fidelíssima- del capítol “El somni de Plaerdemavida” i, també, en la representació de l'actriu.

I parlant de conductes sexuals, permeteu-me que lamenti que es desaprofités “l'incest simbòlic”que trobem a la novel.la entre l'Emperadriu i el jove Hipòlit, que hauria permès entendre millor el final de l'obra i alleugerir-ne el to greu. Perquè mort Tirant, Carmesina i l'Emperador, qui acaba sent el nou emperador a la novel.la original? Doncs el jove Hipòlit, que, no tenia altres mèrits que els que havia guanyat al llit de l'Emperadriu.

Una situació que hauria fet ballar el cap a l'alumnat de batxillerat, que, malauradament no va assistir-hi. I sí, si us he de dir la veritat, vaig trobar a faltar més presència de joves, d'alumnat de batxillerat del nostre institut, que tragués el cap per retrobar damunt de l'escenari, els personatges i les anècdotes del llibre que tot l'alumnat de Catalunya ha de conèixer per poder accedir als estudis superiors. Però tal com em deia el Gerard Burjalès, (actor i alumne de 2n de bat, com sabeu) fa un temps, “Hi ha un diferència enorme entre fer teatre i veure teatre”). - 2 4 -


I sí, una de les primeres coses que vaig descobrir quan vaig arribar a l'institut és que hi havia força alumnes vinculats al món del teatre, gràcies a La Corriola. Al llarg d'aquests anys, he tingut l'oportunitat de seguir la trajectòria d'aquesta agrupació teatral, no només a través de les representacions, tant del grup infantil, com dels adults, sinó també a partir dels Treballs de recerca d'alumnes com la Lorena Martínez (que jo vaig tutorar), l'Edgar Bustamante o l'Agnès Francesch.  I creieu-me que sempre he pensat: Bona feina!. Un llarg recorregut d'un grup nascut l'any 95, com tants d'altres a casa nostra a redòs dels Pastorets, que ha anat creixent, amb atreviment, afrontant clàssics universals com Molière, clàssics contemporanis del teatre català com Sagarra, musicals de gran envergadura, com El rei lleó, trobant sempre un equilibri entre la qualitat i la proximitat a la gent del seu poble. Al llarg de la seva trajectòria, La Corriola ha aconseguit, al meu entendre, com a mínim, tres coses: desvetllar aficions teatrals (i alguna vocació, de ben segur), acostar el teatre a àmplies capes de la població i fer del català, la llengua de tots, damunt de l'escenari. Objectius que els que treballem al sector educatiu, compartim. Si feia poc, llegia un article on es reivindicava el paper educador dels organismes de lleure, i de les associacions culturals, no cal dir que La Corriola ha estat, és i serà un pilar fonamental. Voldria acabar, doncs, amb un tros d'un vers de Màrius Torres “...com dos rius paral.lels”, que defineixen, els camins que l'institut i l'agrupació La Corriola anem seguint. Tant de bo que anem trobant molts més punts d'intersecció per fer tasca educadora compartida. Montse Cendra, primavera de 2018

-25-


A K I A R A - R A C Ó  C R E A T I U

FEM UN BOOKTRAILER!! EL MISTERI DEL CARRER DE LES GLICINES L’alumnat d’ampliació de 1r ESO, aprofitant que durant el segon trimestre va llegir a l’aula el llibre El misteri del carrer de les glicines de l’escriptora Núria Pradas es va animar a realitzar un parell de booktrailers. La veritat és que els ha fet la mar de bé, ja ho veureu. Esperem que us agradin! Els podreu veure si cliqueu els següent enllaços:

ENLLAÇ AL VÍDEO: El misteri del carrer de les Glicines ENLLAÇ AL VÍDEO: El misteri del carrer de les Glicines

-26-


A K I A R A - P A S S A T E M P S

RACÓ DE LES EXPRESIONS TENIR PAPALLONES A L’ESTÓMAC ORIGEN: Aquesta expressió no se sap d’on ve. La fan servir moltes persones per expressar els seus sentiments cap a algú. SIGNIFICAT: Aquesta frase feta indica que alguna persona està enamorada. Quan algú està enamorat sent un petit pessigolleig no se sap on i d’això se’n diu tenir papallones a l’estómac.

SOPA DE LLETRES En una d'aquestes sopes de lletres hi trobareu el nom de cinc matèries i en l'altra el cognom de cinc professors del centre. Endavant!

ACVJBAOX MRZRTNÍI OBRADÓPM BOHIWUGP LRKAEÑYL QGUOLTFV GEDÀPSAG WSLLOBET

SGNREKPU ORCATALA CORASXTN IEOCDJBG ALSETAML LUGAEPXE SLPHCRLS OZYWNORA LEJÑOQBV - 2 7 -


L'equip de redacció us desitja bon estiu! grup AKIARA

Paula Giné Chloé Van Diest Sergi Palau María Zamorano Bryan Pinargotte Marc Ferran Ruth Valldosera Pablo Palma Eric Giménez Víctor González Sónia Martínez Aya Bouffy CURS 2017-2018 -   2 0 -

EDITORIAL OFFICE

Carrer Cèsar Martinell, 1, 43760 El Morell, Tarragona Institut El Morell

http://agora.xtec.cat/institutelmorell/

Akiara 2017-2018  

Revista Akiara de l'Institut El Morell Curs 2017-2018

Akiara 2017-2018  

Revista Akiara de l'Institut El Morell Curs 2017-2018

Advertisement