El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936 - 1939)

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz Premi d’Investigació Local de la Vila de Cubelles 2009

Beca d’Investigació Local de la Vila de Cubelles 2009 © 2013 Jordi Ramos Ruiz Edita: Ajuntament de Cubelles Primera edició: abril de 2013 Dipòsit Legal: B-11215-2013 Disseny coberta: Javier Rodríguez Escribano Foto contracoberta: Montse Torrado Realització: Litocrom Preimpressió s.c.p., Cubelles Tiratge: 500 exemplars Imatge coberta: Mapa d’Espanya 1: 50.000 Full 447 Vilanova i la Geltrú (edició de la Guerra Civil espanyola). Any 1939. Autor: Ejército del Aire. Servicio de Cartografía.

A la meva LucĂ­a...

Espero que aquestes pĂ gines justifiquin les hores perdudes amb tu

ACRÒNIMS AAB

Archivo-Museo Don Álvaro de Bazán

ACA

Arxiu de la Corona d’Aragó

ACG

Arxiu Comarcal del Garraf

ADB

Arxiu Diocesà de Barcelona

AGMAV Archivo General Militar de Ávila AMCUB Arxiu Municipal de Cubelles AHEA

Archivo Histórico del Ejército del Aire

AHF

Archivo Histórico Ferroviario

AHN

Archivo Histórico Nacional

ANC

Arxiu Nacional de Catalunya

ARV

Arxiu del Regne de València

CDMH

Centro Documental de la Memoria Histórica

F-DH

Sèrie Documents Històrics (Biblioteca del Pavelló de la República)

FI

Fons Infiesta (Arxiu del Pavelló de la República)

ICC

Institut Cartogràfic de Catalunya

ÍNDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 9 Agraïments .......................................................................................................... 12 PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA ........... 15 I. Un patrimoni per recuperar: arquitectura militar i espais de memòria ..... 17 II. Cubelles i l’inici de la Guerra Civil .......................................................... 19

Els primers dies de l’alçament ................................................................ 23

La crema de l’església .............................................................................. 28

Comitè de Defensa Local de Cubelles .................................................. 37

Llocs de memòria. Els assassinats per part dels incontrolats ............. 39

Els assassinats d’en Mas d’en Pedro. Visió retrospectiva ..................... 45

Constitució de l’Ajuntament de Cubelles ............................................. 48

III. Dels “incontrolats” a la Revolució ........................................................... 52

Comitè de Milícies Antifeixistes ........................................................... 52

Confiscacions .......................................................................................... 55

Modificacions i reformes al nucli urbà ................................................. 62

Col·lectivitzacions ................................................................................... 64

Refugiats .................................................................................................. 66

Escoles a Cubelles ................................................................................... 68

IV. Vida a la reraguarda ................................................................................... 72

Reraguarda i abastiment al front ........................................................... 72

Queviures i necessitats ............................................................................ 75

Quinta Columna ..................................................................................... 78

Amagatall de bombes de mà .................................................................. 80

Sobre l’actuació de l’Ajuntament de Cubelles ....................................... 84 7

Creu del terme ......................................................................................... 85

Sobre l’empresonament a Cubelles ........................................................ 88

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES......................... 91 V. Estructures de Defensa Passiva ................................................................. 93

Defensa Passiva i sistemes de comunicació .......................................... 93

Carrabiners a la costa de Cubelles ......................................................... 97

Refugis antiaeris .................................................................................... 107

VI. Aspectes militars ....................................................................................... 110

Defensa de Costa ................................................................................... 110

Consideracions i pautes sobre la defensa de costes ........................... 117

Treball a les fortificacions ..................................................................... 122

Trinxeres i zones de seguretat al front marítim ................................. 128

Búnquer d’artilleria ............................................................................... 133

Fortí de la Mota de Sant Pere ............................................................... 137

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ ..................................................................................... 145 VII. Objectius militars i bombardeigs ...................................................... 147 Bombardeigs a Cubelles .................................................................................... 156 Estació de Cubelles ............................................................................................ 161 VIII. Ocupació franquista: l’entrada de les tropes ..................................... 164

Avanç sobre el Llobregat. Transmissions amb seu a Cubelles .......... 171

La Llei de Responsabilitat Política i “els interessos sagrats de la Pàtria” ... 173

Depuracions de funcionaris ................................................................. 175

Víctimes i propietaris cubellencs ......................................................... 177

BIBLIOGRAFIA ............................................................................................... 185

INTRODUCCIÓ Als darrers anys l’arquitectura militar i els espais de memòria de la Guerra Civil espanyola s’han revaloritzat com a elements patrimonials i és per això que han augmentat el nombre d’estudis arreu de Catalunya. La investigació que presentem es basa en l’anàlisi del patrimoni de la Guerra Civil del terme municipal de Cubelles, tant a nivell històric i documental com en la interrelació entre els llocs emblemàtics i les estructures defensives d’aquest període. Per aquest motiu, s’han dut a terme un seguit de tasques de recerca bibliogràfica i arxivística, d’identificació dels elements, així com de diferents plànols, davant la possibilitat de realitzar passejades o rutes turístiques per gaudir d’aquest patrimoni cultural.

Als municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf existeixen més de 400 elements patrimonials vinculats a la Guerra Civil espanyola. Han estat inventariats dins el projecte de recerca i difusió històrica Tots els noms (el Penedès 1931-1978), coordinat per l’Institut d’Estudis Penedesencs. El seu anàlisi complet ha configurat la realització de tres rutes integrades dins els Itineraris de la Memòria Democràtica del Penedès i la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtic de Catalunya: la ruta del Front, la ruta de Defensa de Costes i la ruta del Vesper de la Gloriosa –elements patrimonials dels aeròdroms republicans.

Cubelles, juntament amb Sitges, Vilanova i la Geltrú, Calafell i el Vendrell, com a poblacions costaneres integren la ruta de Defensa de Costes. Les cartelleres del búnquer d’artilleria a la platja de la Mota de Sant Pere i el fortí, a la urbanització del mateix nom, formen part de la ruta esmentada amb una sèrie de senyalitzacions amb informació general de la Guerra Civil i la descripció de la xarxa defensiva que va ser creada a la reraguarda republicana. L’hipotètic atac marítim del règim franquista i dels seus aliats provocà la tasca de creació de les estructures defensives per part del govern republicà.

De tots els elements singulars esmentats al llarg de l’estudi, aquests correspondrien a tota l’arquitectura militar del front marítim de Cubelles, la identificació al nucli urbà dels llocs emblemàtics o singulars i les actuacions militars destacades dintre del propi municipi.

L’estructura d’aquesta publicació es basa en tres apartats. La primera part, anomenada Vida i Societat a Cubelles en temps de guerra, fa un repàs als primers dies de l’alçament militar amb una aproximació al concepte de fortificació a Cubelles. Aquesta fase o període concret és d’una importància cabdal per poder entendre l’evolució de la guerra. L’impacte social de la crema de l’església i els as9

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

sassinats dins del terme trasbalsaren les ments d’una població per culpa dels cops de les injustícies. La constitució del nou ajuntament no pal·lià els excessos d’uns ni els problemes dels vilatans, sinó que, pel contrari, condicionà una societat a la reraguarda del conflicte bèl·lic.

Les confiscacions, col·lectivitzacions i els refugiats són aspectes que toparen amb la mentalitat popular, acostumada a processos de canvi progressius. Cubelles va esdevenir reraguarda i, com a població d’aquestes característiques, va patir les necessitats i els problemes de la seva situació, igual com a la majoria de les poblacions veïnes.

La segona part de l’estudi, Defensa i Arquitectura Militar a Cubelles, fa una revisió de les estructures defensives del front marítim. La consideració especial i valuosa d’aquests elements configura i situa la població d’una gran importància dins el context de la defensa de costa a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni, fins als nostres dies, té una gran rellevància.

La tercera i última part, titulada Front i Ocupació, ens endinsarà al paper que va representar el municipi dins el context bèl·lic. Els objectius militars, els bombardeigs i l’entrada de les tropes estructuren l’organisme repressor dels anys posteriors a la guerra.

Per reforçar tot això, l’objectiu principal és mostrar els diferents espais de Cubelles per al seu reconeixement dins el conflicte bèl·lic, ja que situarà el terme municipal en una dinàmica engegada els últims anys per gran nombre de viles i poblacions catalanes que han vist créixer, d’aquesta manera, el seu patrimoni de la Guerra Civil espanyola. Per a la definició de rutes turístiques o passejades per a la visita dels indrets, segons l’interès dels espais, s’acompanya amb croquis o plànols per al reconeixement dels llocs emblemàtics. La pretensió és incloure les restes dins un recorregut didàctic que representi adequadament aquest patrimoni. Per altra banda, la intenció essencial del patrimoni de la Guerra Civil és deixar-lo integrat totalment dintre del seu medi físic i recuperar el seu valor cultural i explicatiu en un procés històric que ha comportat conseqüències fins als nostres dies. El seu coneixement, en definitiva, com a manera de respecte al passat més immediat i proper.

Així mateix, la publicació que teniu a les mans vol contribuir en part a la història de Cubelles. L’any 2003, les historiadores Neus Capdet i Anna García omplien el buit històric que havia patit la historiografia de la Guerra Civil a Cubelles.

Avui en dia, les diferents publicacions de Joan Vidal i Xavier Martínez completen un procés d’anàlisi històrica tan important com interessant. La pretensió no ha estat realitzar un estudi sobre la Guerra Civil, sinó analitzar les dades històriques 10

Introducció

per revaloritzar un patrimoni per ésser mostrat el municipi dins el seu context.

Com ja hem comentat, les dades aportades per les historiadores Neus Capdet i Anna García mostren una anàlisi metodològica de font oral important. El patiment i els records també formen part de la nostra història, quasi sempre tractada historiogràficament des de l’àmbit local, però són les il·lusions i els sons de les persones que van sofrir aquesta part de la història la realitat no explicada als llibres. Malauradament, la finalitat ha consistit a explicar les restes o empremtes d’una guerra per relatar la mateixa guerra des d’una òptica dissemblant.

Aquesta obra que ens endinsarà en el patrimoni de la Guerra Civil pretén, en certa manera, fer que les estructures defensives i elements d’aquesta època parlin pel seu caràcter emblemàtic. No es tracta d’humanitzar el patrimoni i dotar-lo d’una entitat personificada, que no la té, sinó que a partir d’aquests elements es pugui reconstruir la Guerra Civil en part o explicar-la des d’una altra visió. Per entendre el passat, no tan sols s’han de conèixer els seus personatges sinó els seus costums, records, il·lusions i els llocs on es van desenvolupar les seves accions, tant si foren bones com dolentes.

A vegades, la història local ha estat infravalorada i menystinguda, però amb les noves aportacions de diversos investigadors s’ha anat teixint una història com a punt de partida per a la Història general. No s’ha pretès posar rostre al sofriment dels cubellencs i cubellenques, esmentant i detallant els noms. El factor humà va més enllà de grups polítics, unions sindicals, víctimes i acusacions; correspon a un moment puntual de la nostra història més recent. Les crítiques del passat més remot són raonables, però també les justificacions, més enllà dels delictes de sang i accions violentes.

Finalment, els espais utilitzats durant la Guerra Civil configuren un lloc o punt neuràlgic per explicar la història local d’un poble que mai no volgué la inestabilitat. A Cubelles, les il·lusions d’alguns es varen contradir amb la desesperació d’uns altres.

11

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Agraïments Lògicament, volia agrair la confiança donada per part de la comissió creada per a l’atorgament de la Beca d’Investigació Local Vila de Cubelles, el 2009. Estava formada per Prudència Carrasco i Madrid, José Manuel Ardila i Contreras, Antònia Muñoz i Heredia, Xavier Pons i Guillamon i Llum Villanueva i Morales.

Sense la seva aprovació no hagués pogut engegar aquest projecte ni tenir tampoc totes les apreciacions que l’enriqueixen. També vull agrair el suport rebut per l’actual regidora de Comunicació, Premsa, Informàtica i Cultura i Societat, Noemí Cuadra i Soriano.

Hem de donar gràcies a l’atenció que ens varen prestar durant la consulta dels diferents arxius al personal de l’Archivo-Museo Don Álvaro de Bazán, Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu Comarcal del Garraf, Arxiu Diocesà de Barcelona, Archivo General Militar de Ávila, Archivo Histórico Nacional, Arxiu del Regne de València, Centro Documental de la Memoria Histórica i a l’Arxiu i Biblioteca del Pavelló de la República.

També a Anna Lorente, Cap d’Unitat de Documentació i Arxiu de l’Agència Catalana de l’Aigua, per la seva informació sobre el pantà de Foix. Així com a Jordi Pomés (Universitat Autònoma de Barcelona) i Mariano Barriendos (Universitat de Barcelona). Vull agrair la seva paciència en les preguntes sobre la història del Pantà de Foix durant la Guerra Civil.

A la cap de l’Archivo Histórico Ferroviario de Madrid, Raquel Letón, per la disponibilitat i ajuda per consultar els expedients relatius a l’estació de Cubelles.

També a Esther Rodríguez del Departamento de Conservación, Investigación y Exposiciones del Museo del Ferrocarril de Madrid per la seva col·laboració.

Vull fer esment del personal tècnic de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat de Vallès, que tantes vegades m’han ajudat a les meves recerques i, sobretot, per la seva amabilitat i dedicació.

Pel que es refereix a la recerca de la documentació del metge Remigi Juncà, he de donar les gràcies a Joan-Xavier Quintana, de l’Arxiu Municipal de Monistrol de Montserrat, pel seu interès.

També a l’equip redactor del projecte executiu Itineraris de memòria Democràtica pel Penedès, del qual també formà part el que subscriu això. Estava format per Ramon Arnabat, Adrián Cabezas, Núria Jané, Jordi Farré, David Íñiguez i Carme Miró. El projecte va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs, el VINSEUM. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Memorial Democràtic.

12

AGRAÏMENTS

Vull agrair a la Núria Jané, un altre cop, però en aquest cas com a arxivera de l’Arxiu Municipal de Cubelles, la seva dedicació i esforç per localitzar la documentació del terme municipal sobre la Guerra Civil.

Sobretot una especial menció d’agraïment, una altra vegada també, a l’historiador vilanoví Adrián Cabezas, que tanta documentació m’ha facilitat i que sense ell les passejades per les estructures defensives del litoral català haguessin estat menys amenes.

Al personal que forma l’empresa arqueològica Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials S.L. (ATICS S.L.). A José Ignacio Jiménez Gordón, geògraf, que ha elaborat documentació planimètrica sobre els elements defensius del front marítim.

Agrair la dedicació i el seguiment de l’estudi a Montserrat Gelabert i Escardó, de la Regidoria de Festes i Tradicions de l’Ajuntament de Cubelles. Donar les gràcies a Antoni Pineda i Gavaldà per la seva extraordinària amabilitat i col· laboració, així com per la cessió del material fotogràfic, una veritable joia per al municipi. També al president del GEC Amics del Castell, Joan Vidal i Urpí, i a Lolo García, per la seva cordialitat i aclariments.

Per no oblidar-me de ningú, vull donar les gràcies a les persones que durant aquest últim temps s’han preocupat per l’estat de la investigació, especialment al meu germà José Francisco, Pepe. També als meus sogres, Jesús i Pili, que juntament amb el meu tiet Manolo han escollit Cubelles entre els seus llocs al món. No volia acabar amb un agraïment final a la meva dona, María Jesús Osma: pel temps enfeinat amb les meves històries ben bé s’ho val.

Agrair la gosadia dels que amb entusiasme puguin llegir aquestes pàgines.

13

Cubelles al 1939. ICC, fragment del full 447 Vilanova i la GeltrĂş, escala 1:50.000.

14

PRIMERA PART:

VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

I. Un patrimoni per recuperar: arquitectura militar i espais de memòria L’arquitectura militar construïda al front marítim durant la Guerra Civil a Cubelles s’emmarcaria dins la fortificació de la costa catalana en els anys 19371938 per part de la República espanyola, davant dels bombardeigs dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar a les costes. És en aquest context que des del Ministeri de Defensa de Costes i la Generalitat de Catalunya es planificà i projectà la fortificació de tot el litoral català, especialment del municipi de Cubelles donat el seu enclavament estratègic.

Les fortificacions de la Guerra Civil a Cubelles eren principalment nius de metralladora. Entenem per niu de metralladora la construcció que protegia al militar d’una arma automàtica. Malgrat aquesta definició, el que ens resta com a estructures són les que foren realitzades mitjançant formigó armat. Segons la seva disposició i els materials de construcció emprats podien ser a celobert, parcialment soterrat i habitualment amb sacs terrers i espitlleres a través de les quals es pot disparar, construïts amb totxos o maons, de ciment o formigó armat. Un niu de metralladora consistia des del simple parapet sense sostre fins a construccions de quasi un metre de formigó, amb la finalitat de blindar la teulada i parets, passant pels més freqüents a base de pedra, ciment o troncs de fusta per a la protecció, coneguts també amb el nom de casamata.

Quan es fa menció de la defensa passiva d’una ciutat, hi ha una certa declinació a pensar només en els refugis antiaeris. Lògicament, varen ser aquestes estructures defensives les més ben valorades, fruit d’una societat o comunitat organitzada. El teixit associatiu i les directrius d’algunes institucions varen promoure la creació d’aquests espais. Però no només es poden considerar els refugis antiaeris com l’única manera de defensar-se de les agressions. Les traces de la memòria de moltes llars de Cubelles formen part de la memòria individual o familiar. El record privat no necessàriament ha d’ésser conegut i divulgat, ja que els espais de memòria dels bombardeigs sobre Cubelles formen part del record i de la privacitat de cadascú. Les directrius preses pels organismes competents, la gestió individual i col·lectiva, pel que fa a la defensa i les actuacions de les persones durant els bombardeigs, es poden considerar part de la memòria històrica, entesa com a patrimoni. Malauradament, davant de les restes tangibles, la memòria històrica es considerada fràgil i inestable. Quan la memòria col·lectiva ens aporta un espai, aquest esdevé un lloc simbòlic amb una compressió del passat explicat des del present.

17

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Actualment, el patrimoni de la Guerra Civil s’està considerant com un element distingit per al municipi. A partir de les subvencions, estudis locals i polítiques administratives, hi ha un intent de sentiment d’identificació amb el patrimoni. L’atorgament del valor per part d’una societat configura una dinàmica i necessitat social per respectar les restes d’aquest passat. D’aquest període, si Cubelles presenta una singularitat amb la resta dels municipis de Catalunya és gràcies a l’existència del Fortí de la Mota de Sant Pere.

Detall d’un dels nius de metralladora del Fortí de la Mota de Sant Pere.

Aquest patrimoni local, com tot element singular, es pot considerar com un potencial important pel que fa a l’excepcionalitat de les estructures i de l’acumulació de processos històrics. Però també constitueix una amenaça, entesa l’amenaça com a un procés que ha de ser consensuat per diferents col·lectius, tant d’especialistes en la matèria com dels que no ho són. La reflexió conjunta ha d’encaminar la reproducció d’aquest espai en un període històric concret, o en varis o, fins i tot, en tots els processos històrics.

18

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

II. Cubelles i l’inici de la Guerra Civil Durant la Guerra Civil espanyola, Cubelles era bàsicament un poble camperol amb un cens de poc més de 700 habitants1. La població, com en la majoria de viles de Catalunya allunyades de les grans ciutats, va viure l’alçament com una revolta de caire poc important, considerant successos llunyans com a conseqüència d’una societat trasbalsada per una mentalitat localista. Poc a poc els dies passaven i les notícies es vivien amb gran importància a partir dels incidents a diverses poblacions. Però va ser la ràdio la que va teixir el seu caràcter comunicador i va propagar les informacions.

A partir de l’estudi del catàleg de riquesa basat en la declaració dels contribuents, o l’anomenat Amillaramiento, de 1920, es pot fer una al·lusió al panorama urbanístic abans de la Guerra Civil2. Ben estudiat per la historiadora Anna Castellano, que fa un repàs sobre els canvis urbanístics: “[....] la relació de cases censades comença al capdamunt del carrer de Sant Antoni, on es comptabilitzen trenta nou cases; d’aquí es dirigeix cap a ponent, tot passant pel carrer de l’Arboç, carrer Nou, carrer de la Soledat, carrer del Mig, carrer de l’Or, carrer de l’Arrabal, carrer del Rec i carrer de Joan Pedro. Arribat en aquest punt, la llista retorna enrere pel carrer Major, carrer de l’Estació, plaça de la Constitució, un carreró sense denominació i el carrer del Castell. Un cop aquí, la llista continua amb un recorregut pels diferents carrerons del voltant de l’església: el carrer de la Rectoria, dels Horts, plaça de la Rectoria, carrer de l’Església, carrer de Colom, plaça de la Font, plaça Nova, carrer Ordóñez i carrer del Rector Guinovart, que començava just al davant de l’església, i comprenia el tram del que avui és el començament del passeig Bardají”3.

A l’àmbit europeu, durant la primera meitat de la dècada dels trenta es va posar de manifest que l’augment dels estats democràtics començava a estar amenaçat per l’ascens del feixisme i el nazisme. La crisi econòmica mundial agreu1

L’historiador Albert Virella va afirmar que la població de Cubelles, l’any 1930, era d’uns 737 habitants, i el 1940, d’uns 721. Citat a GARCÍA, A.; CAPDET, N.: Un pas per la Guerra. Ajuntament de Cubelles, 2003. Pàg. 11. Segons Xavier Martínez i Joan Vidal (2009, pàg. 67), a l’any 1936 hi havia 760 habitants. Després de la Guerra Civil, Cubelles es situaria entorn als 750 habitants. Hi ha autors com Antoni Turró i Martínez (2007) que fixa també uns 760 habitants durant la guerra.

2

ACA, Secció Hisenda. Contribució territorial. Pobles de la Província de Barcelona (Amillarament), 1920.

3

CASTELLANO, A.: L’evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998, Pàg. 55.

19

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Mapa topogràfic de Cubelles. Escala 1:25 000. ICC, autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Còpia feta pel Ser vei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Any 1914.

jaria encara més l’augment dels partits d’ultradreta. Cal recordar que a partir de l’any 1929, quan la crisi impactava de ple en la societat, l’economia es veia trasbalsada pel col·lapse del comerç internacional i la davallada del sector tèxtil. Cubelles era deficitària en molts productes, però la producció vilanovina abastia i complementava les carències de la població. Però productes com el blat, el sucre i el bacallà havien de ser comprats a fora4.

En plena Guerra Civil, la distribució dels productes, principalment alimentaris, s’imposà a l’organització de les necessitats revolucionàries. Les exigències de la producció a la reraguarda condicionaren una població acostumada a l’autosuficiència. El subministrament de queviures, l’intent de col·lectivització i el comerç intern esdevingueren un factor important per a la vida a la reraguarda. Paulatinament, els cubellencs viurien i patirien les conseqüències d’una desoladora guerra 4

RODRÍGUEZ, C.: Els proveïments a Vilanova i la Geltrú durant la Guerra Civil. Miscel·lània Penedesenca, vol. 23. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 1995. Pàg. 216.

20

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

que s’incrementà fins a l’arribada de les tropes nacionals. Seguidament, la fam i la penúria augmentarien durant els primers anys del franquisme. Moltes vegades, el factor essencial per sobreviure era el desconeixement de les caresties dels veïns, però a vegades la importància del coneixement de les actuacions salvà moltes vides i problemes d’una societat acostumada a l’avituallament local.

L’escassetat d’aliments contradiria les exigències de la producció i de les comunicacions i dels transports, ja que els productes es desviarien cap a les necessitats de la pròpia guerra. L’abastiment de queviures per als militars –es destinava gran quantitat de recursos i l’enviament de productes al front–, provocà l’aparició del fenomen de l’especulació. A més, una vila acostumada a la familiaritat entre veïns, salvant les diferències, va fer que amb l’arribada dels refugiats el consum i el comerç intern s’estanquessin.

La problemàtica de la guerra s’accentuà per la fam, ja no es tractava de les cues i les esperes sinó de la capacitat d’aconseguir menjar. El mercat negre, els intercanvis i els viatges per anar a buscar els productes de primera necessitat augmentaren; a més, moltes vegades els productes que es buscaven es volien aconseguir perquè eren un bé escàs que podia ser canviat amb facilitat, malgrat els riscos de ser enxampats.

L’hivern del 1937, molt dur pel fred, va provocar la captació total del combustible i posteriorment comportà la poda dels arbres. El problema de la fam, d’importància per entendre el patiment i la memòria privada dels individus, va fer que els horts familiars fossin un bé comunal. És per això que els masovers que podien aconseguir els queviures tenien relacions particulars amb els habitants del nucli urbà. A finals de 1938 s’incrementaren les cues de nit, que varen ser prohibides, i les restriccions de llum provocaren que el pa no es pogués elaborar.

Cal dir que en un primer moment la farina era comprada a Canyelles, que dins la comarca era un principal productor de blat. Per aquest motiu, el fred i la necessitat de combustible motivà la recollida de llenya dels boscos de la part del massís.

També moltes masies varen veure reduïdes les seves produccions, ja que la tala d’arbres va ser un recurs per a la cuina donat que el subministrament de gas i la manca de carbó estaven esgotats.

Referent a l’aixopluc davant el perill dels avions, era habitual que els pobles entorn a Cubelles estiguessin vinculats entre ells, ja sigui per necessitat com per parentiu. D’aquí els problemes, ja que moltes vegades hi hagueren situacions compromeses arran dels habituals robatoris de productes. Les amistats necessàries per obtenir menjar, a vegades pagant diners, fiant o intercanviant amb altres productes, es succeïen i mostraven aquest ambient desolador, fruit de la guerra.

21

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Tota la documentació administrativa realitzada pel consistori cubellenc durant la Guerra Civil era confirmada amb el segell de 18765. La societat anà canviant lentament però les transformacions en alguns casos estaven vinculades a la mentalitat revolucionària del moment.

Escena dels primers dies de l’alçament a la ciutat de Barcelona (AGMAV).

5

AHN, Sigil-Tinta Barcelona, 3, n. 77. Segell en tinta.

22

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Els primers dies de l’alçament L’alçament dels militars rebels contra la II República espanyola va ocórrer el dissabte 18 de juliol de 1936. A Barcelona, els esdeveniments varen ser importants i repercutiren en les poblacions veïnes. Les notícies de ràdio i el trencament de l’activitat ferroviària feren trontollar els cubellencs.

El govern de la capital espanyola donà compte de la sublevació al Marroc a través de les emissores de Madrid, i això va fer que a les dotze de la nit del dissabte, el President de la Generalitat, Lluís Companys, es veiés forçat a pronunciar el següent discurs radiat per les emissores de Catalunya: “Radiades per les emissores de Madrid les notes que s’han llegit, em crec obligat a dir el següent: Catalunya, ara com sempre, donarà proves del seu fervor per les institucions republicanes, per la Constitució democràtica i pels ideals d’autonomia, llibertat i progrés. L’ordre a Catalunya és complert i, si en qualsevol moment els elements feixistes volguessin alterar-lo, les autoritats respondrien amb rigorosa eficàcia.

El nostre poble ens dóna suport de la seva assistència calorosa, en la lluita contra el feixisme i contra les temptatives dictatorials, el Front d’Esquerres de Catalunya, els organismes obrers sense distinció, la ciutadania tota, en defensa de l’Estatut, de la llibertat i del dret sota el signe de la dignitat civil i humana, formen un exèrcit invencible.

El poble, en tota l’extensió dels seus estaments socials sota la direcció de les autoritats i amb les forces al servei lleial de la República, assegura plenament la legalitat republicana.

Amb la confiança i la seguretat de la nostra decisió, Catalunya tramet una abraçada a tots els elements que arreu d’Espanya es disposen a assegurar i enfortir la República, aixafant el focus sediciós que ha aparegut en alguns llocs.

Al poble de Catalunya li recomano serenitat, que no priva sinó que dóna més eficàcia a la voluntat desperta i a l’ànim despert.

Res ni ningú no podrà contra el nostre poble, ni contra la democràcia progressiva de la República, que sortirà d’aquesta prova més enfortida i més enriquida i superada.

Salut, catalans! El crit de sempre, amb l’emoció de sempre: Visca Catalunya! Visca la República!”6.

6

GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 1.

Edicions Dau. Barcelona, 2008. Pàg. 46.

23

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Tota la tranquil·litat i la presumible serenitat canvià al dia següent quan les actuacions dels exaltats iniciaren destrosses i incautacions entorn a la comarca del Garraf. Cubelles va patir l’actuació més important quan els exaltats i diferents milicians varen saquejar l’església parroquial, el dia 22 de juliol de 1936,. Tot un símbol de convivència d’una comunitat que veuria els excessos d’una primera insurrecció.

L’esclat de la Guerra Civil va fer que la població catalana patís els trasbals en el quefer diari. Lògicament, va ser durant els temps de guerra amb els canvis ràpids, moguts per l’entusiasme i l’esperança, que provocaren la desesperació i el tallament de llibertats per uns altres. La premsa, com la majoria de serveis, es va veure afectada amb l’enfrontament d’interessos. El contrast d’opinions deixarà pas a les emocions de grups en contra de dictàmens personals; de la llibertat d’expressió es conduirà a la censura informativa. La premsa donà veu a la quotidianitat que és tractada des d’una òptica actual com a fet històric. Amb l’alçament militar, l’activitat informativa de la II República desaparegué donant veu a la premsa revolucionària. Les incautacions de les impremtes i la manca de paper farà canviar la vida periodística. En el nostre cas, a Cubelles, no hi ha documentació periodística, però era a la capital de la comarca del Garraf, Vilanova i la Geltrú, la que donà més importància als esdeveniments del dia a dia.

A Vilanova i la Geltrú, amb la desaparició de La Defensa i el Diario de Villanueva, aparegué el popular Full, que tingué tres èpoques, des del 23 de juliol de 1936 al 7 d’abril de 1939: Butlletí del Comitè de Defensa Local (del núm. 1 al 259), Full Oficial del Consell Municipal (del 260 al 689), i el Full Oficial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (del 690 a 854)7. Les indicacions d’aquestes planes informatives de fets vilanovins aporten indirectament dades sobre la vila cubellenca.

En un primer moment, les discrepàncies i les polèmiques van donar veu als esdeveniments del front, deixant les notícies locals apartades.

Les publicacions es presenten amb un llenguatge directe i d’enfrontament amb el pensament conservador o dretà, qualificat de feixista, que donarà pas a una posició ideològica i mental a la població de Vilanova i la Geltrú. Amb el tiratge avançat, el to va decaient i tornant a les notícies institucionals i a vegades comarcals. Aquestes últimes, ens han aportat força documentació per a explicar la legalitat del moment que patirà o viurà Cubelles. Que eliminaran tota informació sobre la situació, on els anuncis sobre el racionament i els preus marcats dels aliments bàsics seran ben presents.

7

MORAL, S.: El Full, exemple de premsa en temps de Guerra. Butlletí Comitè Defensa Local 1936.

Vilanova i la Geltrú, 1998. Núm. 1. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, pàg. 21-22.

24

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

En el Butlletí del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú del 23 de juliol de 1936, apareix la notícia breu sobre la creació del Comitè de Defensa Local de Cubelles, format per la Unió de Rabassaires i la CNT8. Es van instal· lar a una casa del carrer del Mig que confronta amb l‘actual carrer de l’Església, malgrat que hi hagueren altres estances com a seus com foren la rectoria i el Cafè Armengol.

El Cafè Armengol, lligat a l’entitat del Círcol Cubellenc9, era conegut com el Cafè de Baix o Sala Vella, amb una representació de republicans federals, pagesos i parcers. Per contra, la Societat L’Aliança, anomenada Cafè de Dalt o Sala Nova, estava representada per gent propera als regionalistes de la Lliga, és a dir, per la

Cartell d’ERC reclamant la unió del poble. Autor: Arteche (i altres). Impremta: Atlántida, A. G. Barcelona.

8

Esmentat a VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera, Ajuntament de Cubelles, 2006. Pàg. 213.

9

Veure el completíssim llibre sobre l’entitat a VIDAL, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006.

25

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

majoria de propietaris. Durant la dècada dels anys trenta, la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya es situaria al Cafè Armengol.

Durant l’alçament militar i la revolta a la majoria de pobles catalans, el Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú creà la Comissió de Transports, Abastiment i Circulació per controlar els vehicles. La tasca d’aquesta comissió consistia en supervisar i controlar les accions o missions de cada cotxe. De la mateixa manera, es racionaven els viatges a Barcelona per portar les matèries de primera necessitat i garantir el servei d’urgència als malalts. La idea principal era eradicar els continuats serveis de registres domiciliaris amb gent armada sobre els camions. L’inici de la guerra va fer que l’oli i la benzina fossin controlats en tot moment, ja que eren uns béns lloables i d’interès per mantenir la revolta.

Cartell del Sindicato Único Ramo Transporte. Autor: Ricard Obiols.

Impremta: Papeles de Estaño, Litografía, S.A.

26

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Cubelles, tan vinculada a Vilanova, va fer que el seu Comitè de Defensa estigués unit amb el de la capital comarcal. Per aquest motiu, a partir del dia 23 de juliol de 1936, dictaren unes normatives que afectaren els cubellencs. És per això que la intensitat i la tensió dels ciutadans anirien en augment, ja que arribarien les notícies de la militarització d’indrets singulars, com ara l’hospital militar a la finca Solers de Sant Pere de Ribes10.

“Nota del Comitè de les milícies antifeixistes11 Aquest Comitè, que té al seu càrrec l’organització dels homes armats que han de defensar i defensen els drets del poble, creu d’absoluta necessitat, a fi de què la seva labor sigui eficaç i rendeixi el producte necessari, establir les normes següents: 1ª. Solament es permetrà circular amb armes a tots aquells individus que s’hagin sotmès al control d’aquest Comitè.

2ª. Els milicians portaran armes en els actes de servei, els quals prèviament hagin estat disposats per aquest Comitè.

3ª. Les armes dels milicians francs de servei estaran dipositades en el cos de guàrdia del quarter general de la Milícia, disposades a ésser entregades als milicians als quals se’ls hi encarregui algun servei.

4ª. Els individus, milicians o no, que no es sotmetin voluntàriament a aquestes disposicions, seran desarmats immediatament, empleant la violència en cas necessari.

Aquestes disposicions començaran a regir des de les dotze hores del dia 23 de juliol de 1936.

Adverteix a més aquest Comitè, que havent tingut notícies d’algun intent d’actes immorals (pillatge), ordenarà l’afusellament sense contemplacions de cap mena de tot individu que amb els seus actes deshonori la més bella gesta que el poble ha realitzat a través de la seva història.

El Comitè de les Milícies”.

Les sol·licituds dels milicians al Comitè de Defensa Local a Cubelles, per a les reclamacions i les peticions, moltes vegades personals, van fer que les milícies de la localitat frenessin en els seus actes contra les persones més conservadores, 10 Butlletí Comitè Defensa Local. Vilanova i la Geltrú, núm. 1, 28 de juliol de 1936. El Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú aprovava destinar la finca coneguda com Solers a hospital i sanatori.

En un primer moment, només va ser destinat a convalescents; després, a malalts d’arreu de l’Estat; i per últim, als militars de la Batalla de l’Ebre.

11 Ibídem, 23 de juliol de 1936.

27

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

susceptibles a les enemistats d’alguns. Sense posar límit, es cridava pel control dels cotxes i camions dintre i fora de la població. Les inspeccions realitzades per les guàrdies de patrulla a les sortides de les carreteres va fer que s’enfrontessin els milicians i les patrulles, ja que el conflicte comportava i perjudicava la mobilització i el curs normal d’una vila paralitzada des de la revolta.

Nucli urbà de Cubelles. Detall de la fotografia aèria de 1956-1957 realitzada per la US Air Force (ICC).

La crema de l’església En alguns punts de la ciutat de Barcelona, les columnes de fum dels edificis religiosos incendiats començaren el 20 de juliol de 1936, amb l’augment del nerviosisme en les diferents ciutats més properes. Aspectes com la crema de l’església i saquejos del temple de Cubelles, el 22 de juliol de 1936, van marcar la història d’una població tranquil·la.

Els milicians obligaren als que posseïen carros a la participació a l’acte de la crema de l’església, essent conduïts a portar a la riera els materials i objectes de la parròquia. De la mateixa manera es va saquejar la rectoria. A més, mossèn Jaume Rosell Bargalló va ser detingut i el posaren lligat a una cadira davant de 28

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

l’església, a l’actual plaça de Santa Maria. Allà el van amenaçar a punta de pistola però finalment es pogué salvar dels incontrolats i, amb l’ajut d’alguns cubellencs, refugiar-se al mas Palau de Vilanova i la Geltrú12.

Imatge de principi del segle XX de l’església. A l’esquerra es pot veure la botiga de cal Pep Federico (Col·lecció Antoni Pineda).

Els incontrolats entraren a la població procedents de la veïna Vilanova i la Geltrú. Van anar a buscar benzina a cal Pep Federico, la botiga que estava ubicada al carrer Major núm. 6, amb la intenció de calar foc a l’altar major de la l’església.

12 VIDAL, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera, Ajuntament de Cubelles, 2006. Pàg. 208. Va ser alliberat per Josep Adrià Guansé i Jaume Adrià Sirvent.

29

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Com a conseqüència de la crema d’aquest altar i del de la Mare de Déu del Roser, la nau central s’esfondrà.

Lògicament, igual com a la majoria dels municipis catalans, la pràctica religiosa quedà interrompuda. A la pèrdua de gran part de l’estructura s’hi sumà la pèrdua del patrimoni artístic, en aquest cas l’altar major d’estil barroc-florit de Gaspar Grayella i els altars laterals. Més tard, els bombardeigs de l’aviació feixista destrossaren encara més la teulada, els vitralls laterals i la rosassa de la façana principal13. Un cop el temple quedà espoliat, es destinà a un eventual magatzem del sindicat agrícola.

Un cop les tropes franquistes ocuparen el país, el fiscal instructor delegat de la Causa General de Barcelona informava al jutge municipal de Cubelles de l’obligació d’esbrinar els responsables de l’assalt, saqueig, destrucció i incendi de l’església parroquial. Joan Gibert Morgades i Joan Albet Aviñó foren obligats a prestar declaració14.

13 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009. Pàg. 57.

14 Informació recollida a l’AHN, dins de la unitat de la Fiscalía del Tribunal Supremo, amb la següent signatura: FC-Causa General, 1603, exp. 1. Dintre de la Sección de Fondos Contemporáneos. S’ha de destacar la documentació de la Causa General, organisme franquista instituït per investigar “hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja” (Decret del 26 d’abril de 1940). Aquests documents van ser dipositats a l’Archivo Histórico Nacional per la Fiscalía General del Estado.

30

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Estat de la teulada de l’església a finals de la Guerra Civil (Col·lecció Antoni Pineda).

Joan Gibert manifestava que pel matí del 22 de juliol de 1936 aparegueren cinc persones armades que no eren del municipi. Volien obligar-lo a col·laborar en el saqueig i crema d’imatges i objectes de l’església. Davant la tensió, quan els forasters armats es descuidaren pogué marxar a casa evitant els trets que li dispararen quan el perseguien. Aquests individus saquejaren l’església i marxaren al migdia; ja a la nit van assistir a la crema de l’església uns vint homes els noms dels quals deia desconèixer.

El testimoni de Joan Albet ratificava l’anterior esmentat, amb l’amenaça que també li van fer si no participava en la destrucció de les imatges, però es pogué amagar evitant la col·laboració. Els individus van destruir amb destrals les imatges i a la nit uns 20 homes calaren foc a l’església. Corresponien a milicians que 31

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Vista actual de l’església de Santa Maria.

es dirigien al front d’Aragó i que es van aturar-se per continuar amb la destrucció del temple.

Acabada la Guerra Civil, l’anàlisi realitzada per la diòcesi de Barcelona, el resum o conclusió principal per part dels religiosos sobre els aldarulls i els saquejos, era que havien intentat desfer tot senyal religiós a la població cubellenca.

Amb el títol Relación de los hechos ocurridos con motivo de la guerra determinada por el levantamiento cívico-militar del 18 de julio de 193615, les destrosses han estat ben estudiades per Xavier Martínez i Joan Vidal (2009). Sobre aquest fet existeix un manuscrit inèdit trobat a l’Arxiu Diocesà amb les respostes de la par15 Dipositat a l’ADB.

32

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

ròquia davant d’un qüestionari16. Seguidament exposarem, com a informacions de caràcter general aquest important qüestionari que s’envià a les poblacions de la diòcesis barcelonina.

“I. Qüestions generals.

1. Si abans de la revolució, especialment des de les eleccions del 16 de febrer de 1936, es va crear en aquesta Parròquia alguna situació violenta contra l’Església o contra l’ordre social. Concretin tots els fets possibles.

2. Quin va ser el resultat de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936?

Centres polítics que existien i la seva preponderància.

3. Actuacions revolucionàries immediates a la guerra; la seva relació amb l’Església; es van formar llistes negres i quines persones van entrar en elles?

4. Actitud del poble davant els abusos ocorreguts; van ser de les mateixes localitats els que les van causar? Si va ser així, va haver reacció per part del poble? Va adoptar aquest mesures extraordinàries per salvar la vida del rector i capellans o, per contra, els va delatar i va causar la seva mort?

5. Van existir defeccions durant el domini dels “rojos”?

6. Quin efecte ha produït en l’estimació del poble el canvi del règim marxista pel del Govern Nacional?

7. El fet de la guerra ha produït en el poble reacció religiosa i en sentit de millora de costums. L’aportació de dades estadístiques i puntualització de fets seria molt convenient.

8. En especial digui’s si els catòlics han demostrat sol·licitud a regularitzar la seva situació religiosa, legalitzant matrimonis, batejats els seus fills, aplicant sufragis per als seus difunts, etc.

II. Persones.

1. Si els capellans, religiosos, religioses i seminaristes d’aquesta Parròquia van ser perseguits, empresonats, maltractats o martiritzats. Refereixi’s l’actitud de les víctimes davant aquests excessos. Respecte als capellans consignis el càrrec que exercien; respecte als religiosos i religioses l’Orde o Congregació que pertanyien, i de quina Facultat eren els seminaristes (Humanitats, Filosofia, Teologia). Consignis el nombre de cada classe que van ser assassinats.

16 Correspon a un informe que resumeix una subsèrie arxivística anomenada “Guerra del 1936” pertanyent a l’epígraf “Arranjaments parroquials, Apèndix n. 1” de l’ADB. Publicat per MARTÍ, J. M. (2008): El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), Arxiu Diocesà de Barcelona, pàg. 79-81.

33

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

2. Número total de seglars assassinats. Quants ho van ser precisament per les seves idees religioses?

3. Actes d’heroisme practicats en el seu martiri i proves de fe, de religiositat, de caritat, i de perdó dels enemics, que potser van donar.

III. Coses sagrades.

1. Si l’església parroquial i altres esglésies d’aquesta feligresia van ser saquejades, destruïdes, o notablement danyades a la seva fàbrica.

2. Si van ser confiscades i destinades a altres usos, i quins van ser aquests.

3. Si no havent estat destruïdes van ser, no obstant això, tancades al culte.

4. Càlcul global aproximat dels danys soferts en les seves fàbriques pels temples parroquials i altres esglésies.

5. Santuaris i ermites existents en aquesta Parròquia. Si van ser destruïts o mutilats i càlcul aproximat dels danys causats.

6. Si l’orgue, retaules, taules pictòriques, teles, tapissos, imatges de talla, vasos sagrats, campanes, ornaments que la Parròquia tenia, van ser destruïts, deteriorats o robats. Detalli’s tot el possible, especialment el que es refereix a obres de pintura, escultura, orfebreria notable per la seva factura o valor que hagin estat destruïdes o hagin desaparegut.

7. Valor aproximat global de les pèrdues sofertes en aquest ordre per l’església parroquial i per les altres esglésies filials, convents, santuaris, ermites i d’altres.

8. Si durant la revolta van confiscar el cementiri.

9. Si el cementeri va ser profanat. Si hi ha hagut profanació de sepultures i si ho ha estat la d’algun personatge famós.

10. Forma de profanació de les “tecas”(o reliquiaris) amb cossos de sants o de les relíquies sagrades.

11. Com s’ha dut a terme la inhumació de cadàvers (durant el temps del domini marxista), dels catòlics i dels enemics de l’Església.

IV. Altres béns de l’Església.

1. Si la casa parroquial i d’altres edificis de pertinença de la parròquia van ser total o parcialment destruïts; import global aproximat dels danys causats. Digui’s també si va ser destruït algun convent de religiosos o de religioses, especialment si era notable pel seu valor històric o artístic.

2. Si els edificis no destruïts van ser confiscats i a quin ús es van destinar.

34

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

3. L’arxiu parroquial. Puntualitzi’s els llibres de partides sagramentals destruïts o desapareguts i si va desaparèixer també algun altre document notable pel seu valor històric.

V. Culte.

1. Si el culte catòlic va ser parcial o totalment suprimit en aquesta parròquia durant el domini “roig” i per quina causa: prohibició, temor justificat, falta de capellans, etc.

2. Mitjana de temps que va estar suspès tot el culte religiós, públic i també privat.

3. Si hi va haver en algun lloc conat d’implantació d’un altre culte o superstició.

Es van donar imitacions sacrílegues del culte catòlic?. Es van utilitzar per a això ornaments i objectes sagrats?

4. Es van profanar les Sagrades Formes o les imatges sagrades?. Forma de la profanació i en quina imatge es va acarnissar particularment la impietat. Altres sacrilegis, si van existir.

5. Durant el domini dels marxistes, es va celebrar clandestinament el culte en algun lloc? Es van administrar sagraments. Consigni’s la manera com es celebrava el culte, els seus actes principals, la forma d’administració de sagraments, especialment el de la penitència i el de l’eucaristia. Forma usual de la celebració dels matrimonis i abusos que en aquest punt s’hagin comès.

6. Fruits de vida cristiana que es van aconseguir amb això o possibles abusos que es van cometre”.

Com a resum important, les informacions aportades pel que fa a la parròquia de Santa Maria de Cubelles exculpaven a tots els cubellencs de les destrosses del temple. Es posava de manifest la desaparició dels retaules d’estil rococó als altars Major, de la Mare de Déu del Roser i dels sants Abdó i Senén, i la imatge renaixentista de Sant Bru, un tern blanc i una casulla d’influència gòtica. Sobre el saqueig de l’església i de la rectoria, i gràcies a l’aportació d’alguns cubellencs, moltes relíquies i imatges van ser amagades per salvaguardar-les dels incontrolats, amb el perill i tensió que provocà la seva tinença.

A partir de les informacions recollides per Àngels Fuster, Maria Josepa Vidal manifestava la salvaguarda de les relíquies de Sant Abdon i Sant Senén17 per part dels últims masovers que habitaren el castell. Joan Rovirosa i Rosa Piñol hi van 17 FUSTER, Àngels: La vida al castell de Cubelles. Programa de Festa Major de Cubelles de 1998. Ajuntament de Cubelles, 1998. Pàg. 19.

35

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Vista del pont del campanar i la rectoria, l’any 1940 (Col·lecció Antoni Pineda).

viure juntament amb la seva família fins a l’any 1976. Com ja hem fet esment, per al saqueig del temple els incontrolats intentaren localitzar les persones que posseïen carros amb la intenció de portar les imatges i mobiliari de l’església cap a la riera. La senyora Maria Josepa Vidal ens ho explicà amb les següents paraules, reproduïdes a l’article d’Àngels Fuster: “Un home d’aquests era el meu oncle Pere, més conegut com el Peret del castell, que entre aquella multitud de coses apilades va veure les relíquies dels Sants Patrons. Llavors, dissimuladament aprofitant que per allí hi havia un vestit d’escolà les va embolicar i les va donar al seu fill Joan Rovirosa, marit de Rosa Piñol, que llavors tenia 10 anys i li va dir: ‘porta això a casa’ [al castell]”.

Gràcies a aquesta actuació, els sants patrons van ser amagats al castell fins acabar la guerra i posteriorment retornats a l’església.

Amb motiu del triomf franquista com passaria a la majoria de viles, es col· locà a la façana de l’església una creu i dos rètols; un feia esment de la següent cita: 36

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

“A LOS CAIDOS POR DIOS Y POR LA PATRIA ¡¡¡PRESENTE!!!”

“JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA NARCISO BARDAJÍ TORREBADELLA REMIGIO JUNCA CALVET JOSE MARSÉ MESTRES”.

Comitè de Defensa Local de Cubelles La identificació de la seu del Comitè de Defensa Local de Cubelles –a la casa del carrer del Mig que confronta amb l’actual carrer de l’Església–, de la rectoria18 i del Cafè Armengol com a llocs emblemàtics, és important per entendre les activitats d’aquest comitè i la seva organització dins de la vila en aquests punts neuràlgics.

Imatge de la façana de l’església amb la creu i els rètols, a la dècada dels quaranta. Imatge extreta de M. BLANCH; J. PUJOL (2004, pàg. 150).

18 Posteriorment la seu del consistori passà a la rectoria, mentre que a l’actual carrer d’Anselm Clavé hi havia el magatzem de la rectoria, del qual s’acordà el seu enderroc a finals de 1936.

37

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Diverses seus del Comitè de Defensa de Cubelles.

A la majoria d’estudis locals realitzats arreu de Catalunya, hi ha la discussió o atorgament que el Comitè de Defensa tenia responsabilitats en les fortificacions.

Més enllà d’aquesta discussió historiogràfica, és cert de la seva relació i cooperació en obres de fortificacions però les directrius eren preses per l’Agrupació de Defensa de Costes de la II República espanyola i, en part, per la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya. La problemàtica entre les dues institucions s’incrementà a finals de la guerra, quan els militars republicans intentaren defensar i ocupar els indrets que abans havien estat controlats per la Generalitat de Catalunya.

Les obres de fortificacions de la costa estaven vinculades amb les de Vilanova i la Geltrú i per aquest motiu, al gener de 1937 s’inicià el procés de prestació de personal per a la construcció d’estructures defensives a la platja. Van ser cridats els adolescents i homes entre els 16 i 50 anys, i era obligatori treballar els diumenges19.

19 RODRÍGUEZ, C.: Una nota sobre les finances de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú durant la Guerra (1936-1938). Miscel·lània Penedesenca, vol. 14, Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 1990. Pàg. 476.

38

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Llocs de memòria.

Els assassinats per part dels incontrolats En un primer moment, va ser l’onada de violència durant l’estiu de 1936 que marcà part de la Guerra Civil, ja que les actuacions de les patrulles i els elements “incontrolats”, majoritàriament de la CNT i la FAI, s’intensificaren. A partir de maig de 1937, amb la disminució dels elements i l’hegemonia anarquista, els actes de violència disminuïren i només augmentaren amb les txeques, les presons i els camps de treballs. Això, com a conseqüència quasi directa de l’ocupació de l’exèrcit nacional i les funcions dels quintacolumnistes. En aquest últim cas les responsabilitats historiogràfiques recauen en els que controlaren el SIM (Servicio de Información Militar), majoritàriament per part dels comunistes com a organisme policial polític.

Malauradament, els llocs de memòria també formen part dels llocs d’oblit, a vegades per la mateixa Història o perquè formen part del patiment més privat.

En alguns casos, les vivències de persones relacionades amb els indrets singulars formen part de llocs de memòria privats, entenent-los com a espais de record familiar, més enllà d’exterioritzar les penúries d’un passat recent.

La identificació dels espais on van ser assassinats Narcís Bardají, Remigi Juncà i Josep Marsé Mestres, aquest últim a Cunit, ens ajudarà a la dignificació dels indrets i de les personalitats.

39

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Altres personalitats de Cubelles, com l’alcalde Ramon Estadella, van impedir i col·laborar per no augmentar el nombre de víctimes. L’alcalde com a l’administrador de la finca de Can Travé, va informar al seu propietari, l’exdiputat a Corts Frederic Travé, que millor seria marxar per la perillositat de quedar-se a la població.

Pel que fa als morts, les de Narcís Bardají i Remigi Juncà van tenir lloc el 29 de juliol de 1936. En el cas del doctor Remigi Juncà, els primers dies de l’alçament i quan estaven sembrant la por els incontrolats sota el nom del Comitè de Defensa de Cubelles, ja havia estat detingut. La represa dels trens a la vila de Cubelles va fer que es plantegés la seva marxa. Vinculat a la població de Monistrol de Montserrat, va informar com era obligat de la seva marxa de la població de Cubelles.

El van detenir a casa seva i amb un cotxe de patrulla, o cotxe fantasma com era conegut, el van fer baixar a la carretera de Vilanova entre el mas de l’Escarré i el Racó de Santa Llúcia, ferint-lo greument. Va ser traslladat a l’Hospital de Vilanova on més tard moriria.

Pel que fa a Narcís Bardají, que vivia al Molí de la Palma, el van dur amb el

Sector del Molí de la Palma a l’actualitat.

40

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

cotxe de patrulla en direcció a Cunit, al costat de la carretera, i el van assassinar a trets a la banda dreta del riu Foix20.

Josep i Pere Marsé Mestres i dos fills d’aquest últim, Pere i Josep Marsé Ferrer, van ser assassinats al terme de Cunit. Josep Marsé Mestres va ser regidor de l’Ajuntament de Cubelles als anys 1930-1931. El seu germà i els dos nebots van marxar de Vilanova a l’inici de la Guerra Civil i es va amagar a la cova de l’Avenc, on posteriorment serien descoberts. La cova de l’Avenc es troba al sector oriental del Garraf, al nord de Cunit. Aquests fets succeïren el 18 d’agost de 1936, amb la imputació del règim franquista a Benito Marimón, Joan Vidal, Isidro Albà i Alfons Marimón, segons constà a la Causa General de Vilanova i la Geltrú21.

Dintre de l’esmentada Causa General dipositada a l’Archivo Histórico Nacional, es troba la documentació sobre el procés d’investigació franquista de les persones mortes i desaparegudes pels incontrolats. Referent a Cubelles22, s’informà de la mort de Narcís Bardají i Torrabadella i Remigi Juncà i Calvet el dia 29 de juliol de 1936 a la carretera de Barcelona. Els acusats de la mort per a Bardají serien Josep Agustí, que es trobava exiliat a França, i Salvador Estalella, que es trobava empresonat a la model de Barcelona. Del metge Remigi Juncà, a més dels dos anteriors, també s’acusava Joan Alba del qual es desconeixia la seva residència i el seu lloc actual. Aquestes informacions eren recollides a l’octubre de 1940. A més de tota la informació dels dos assassinats, van haver-hi dues persones mortes no residents a Cubelles, un era el dirigent empresari vilanoví de la fàbrica Marquès, Joan Ricart Soler, i el rector de la Geltrú, des de 1926, Miquel Nicolau Faura.

Davant la problemàtica dels cossos, en moltes poblacions el fiscal instructor de l’Audiència Provincial de Barcelona també informava l’Ajuntament de Cubelles de la prohibició, el 1940, de l’exhumació dels cadàvers assassinats durant els primers dies de la Guerra Civil espanyola. Un cop estudiat amb una visió guanyadora s’enviava a la fiscalia la informació dels aldarulls i els assassinats a Cubelles, al febrer de 1941, demanant dades sobre els noms i cognoms dels familiars més pròxims a Narcís Bardají i Torrabadella i Remigi Juncà i Calvet i els noms i cognoms i destí actual de les persones que varen participar en els crims i la crema de l’església.

20 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 211.

21 AHN, FC-Causa General, 1603, Exp. 5.

22 AHN, dins de la unitat de la Fiscalía del Tribunal Supremo, amb la següent signatura: FC-Causa General, 1603, exp. 1. El fiscal instructor va ser Luis Forés Ferrer, com advocat fiscal i Ramon Grau Badia com a secretari. Expediente correspondiente a la pieza primera de Cubellas, partido judicial de Villanueva y Geltrú. Ramo separado núm. 303.

41

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

La resposta a la sol·licitud la presentem en el següent document:

Com a tots els pobles de Catalunya, la política repressiva del franquisme demanava als ajuntaments informació de l’existència fora dels cementiris, fosses, rases, forats o pous on haguessin enterrats persones víctimes del període republicà. També s’havia de comunicar si les víctimes estaven enterrades en nínxol, fossa comuna, capella funerària, panteó particular o monumental. La resposta del nou alcalde, Josep Rovirosa, era ben clara sobre els assassinats, ja que eren enterrats als panteons familiars, tancant el rumor que al cementiri hi havia una fossa comuna, com passà a la majoria dels pobles que havien patit un aïllament social, on les informacions tergiversades es feien més patents.

42

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Per a la declaració com a testimonis dels assassinats, es va demanar la col· laboració de Mercedes Ferrer Artigas i Enriqueta Tiana Jorba, les respectives esposes de Narcís Bardají i Remigi Juncà, per esclarir les circumstàncies de la detenció i assassinat dels seus cònjuges amb les aportacions que consideressin necessàries.

El jutge municipal de Cubelles, Pau Aviñó Riera va ser l’encarregat de portar les diligències l’any 1942. Mercedes Ferrer com a dona de Narcís Bardají, manifestava a la seva declaració que el 29 de juliol de 1936 va ser conduit a la carretera de Calafell, a una distància d’un quilòmetre de la població, i fou assassinat amb arma de foc amb 5 ferides desconeixent les persones que actuaren al crim.

43

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

La declaració d’Enriqueta Tiana, per donar testimoni de Remigi Juncà, va ser feta a la vila d’Olesa de Montserrat23. Manifestà que visitant un client del poble el 29 de juliol de 1936 va ser portat a la carretera de Cubelles, a un quart d’hora d’aquesta, on va ser assassinat, va dir que ignorava la situació del cadàver i les persones que cometeren l’assassinat.

Igual que passà amb Remigi Juncà, que fou trobat a la carretera de Cubelles però al terme municipal de Vilanova i la Geltrú, també es trobaren altres cossos, com ja hem comentat anteriorment. Eren els de Joan Ricart Soler (56 anys), director de la Fàbrica Marquès, i un home desconegut, d’uns 26 anys. Posteriorment s’esbrinà que es tractava d’un accident, però en un primer moment es va dir que presentava ferides d’arma de foc24.

Referent al rector de la Geltrú, Miguel Nicolau Faura (56 anys), el seu assassinat apareix registrat el 12 d’agost de 1936, a Cubelles. El mossèn havia estat mort al terme de Cubelles després de refugiar-se a una casa del carrer del Castell de Vilanova i la Geltrú. Per al seu procés judicial va declarar com a testimoni el reverend Gabriel Sola Brunet, el qual afirmà el següent: “... según referencias que tiene el dicente directamente a la carretera de Cubellas siendo asesinado entre Cubellas y Cunit.

Su cadáver presentaba heridas de arma de fuego en diferentes partes del cuerpo.

Fué hallado en término municipal de Cubellas. [Les persones sospitoses que participaren en el crimen] las ignora pudiendo solo manifestar que eran patrulleros afectos al Comité Rojo de Villanueva y Geltrú”25.

Finalment cal esmentar José Gil Sanz, de 58 anys, militar retirat i resident a Vilanova i la Geltrú, natural de Sagunt. Va ser detingut per vuit individus i portat a la carretera entre Cubelles i Cunit, on fou maltractat bàrbarament i assassinat a trets26.

Segons la documentació franquista, els dirigents i inspiradors de l’organització a Cubelles eren Josep Raspall, Josep Agustí, Antonio Jordán Lacasa i Pedro 23 CALBET, J. M.; HERVÁS, C.; GUERRERO, L.: Metges de Catalunya morts durant la Guerra Civil i la repressió franquista: resultats preliminars. Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i la Ciència, vol. 50. Barcelona, 2008. Pàg. 116. Estableix la seva militància a ERC. 24 AHN, FC-Causa General, 1603, Exp. 5. El dia 17 d’agost de 1936, a la carretera de Cubelles va ser descobert un individu que portava tatuat al braç dret un vaixell i a l’altre braç, una dona amb vestit de bany.

25 AHN, FC-Causa General, 1603, Exp. 5. L’estudi del cos va dictaminar que les ferides eren produïdes per un accident. Posteriorment era enterrat en un nínxol a Vilanova i la Geltrú 26 Ibídem. Declaració d’Asunción Ciz Simón el 30 de maig de 1942. L’acusació apuntava que va ser assassinat entorn a la masia de Sant Antoni, que es troba al nord del terme de Cunit.

44

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Cuenca. En la participació o col·laboració dels actes d’execució s’acusava Antonio Jordán, Josep Agustí i Pedro Cuenca. Els membres del Comitè de Defensa Local eren Salvador Ricart Dalmau, Josep Raspall, Josep Agustí Bombui, Joan Ivern Trillas i Pedro Cuenca Cuenca. Els funcionaris responsables de la justícia eren Melcior Cona Castellví, com a jutge municipal, i Joan Pedro Ramírez, com a secretari.

Sobre els dirigents dels sindicats, inculpaven Josep Escardó Poch i Josep Raspall Martí, de la Unió de Rabassaires. Dels partits polítics, i en concret d’Esquerra Republicana, entraven dins de la maquinària repressora Pere Vidal i Soler i Josep Escardó i Poch, que en aquest cas va ser imputat. Com a propagandista destacat estava imputat Llorenç Aviñó Socias27.

Els assassinats d’en Mas d’en Pedro. Visió retrospectiva

Mas d’en Pedro al 1959 (Col·lecció Antoni Pineda).

27 Ibídem. Informació recollida per la Comandància de la Guàrdia Civil del Partit de Vilanova i la Geltrú presentada el 6 de juny de 1941.

45

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

El Mas d’en Pedro es troba situat al sud-oest del terme municipal, a tocar amb el límit de Cunit, al sector de la Gaviota de Cubelles. Seguidament exposarem la problemàtica que va ressorgir un cop la comissió gestora franquista ja actuava.

A l’acta del dia 18 d’abril de 1939 del consistori franquista es comenta el següent: “Acto seguido se da cuenta de una instancia presentada por la vecina de esta Doña Ángela Solé Robert, en la que solicita se la autorice para construir en el Cementerio Municipal de ésta en el mismo sitio en que fueron enterrados su esposo, su hermano político y sus dos sobrinos, caídos por Dios y por la Patria. El ayuntamiento por unanimidad acuerda acceder a lo solicitado por la interesada y que así se le comunique”28.

El 12 de setembre es deia textualment: “Acto seguido el Señor Alcalde da cuenta de que la vecina de ésta Ángela Solé Robert, sin autorización del Ayuntamiento ha mandado construir un panteón en el Cementerio de esta villa, que el día de hoy ha acordado la suspensión de los mencionadas obras. En este acto comparece la Señora Solé, solicitando el correspondiente permiso para la construcción del referido panteón, para guardar los restos de su esposo, su hermano y dos sobrinos, caídos por Dios y por la Patria.

El Ayuntamiento en vista de lo solicitado acuerda conceder a la referida Señora Ángela Solé Robert, para que pueda construir un panteón en la parte derecha entrando del Cementerio Municipal de esta villa, sin imposición de desechos ni tasa alguna, dada la circunstancia en que fueron muertos sus familiares”29.

Ángela Solé Robert, natural de Canyelles, va declarar davant el jutge municipal de Cubelles que el seu espòs, Josep Marsé Mestres, propietari afiliat a Comunión Tradicionalista, va ser detingut en un bosc prop de la finca de Mas d’en Pedro i conduït a la carretera de Cunit. El seu cos presentava diversos trets i acusava Joan Alba Serra30, Pere Hugué Solé, Benito Marimón Batet, Alfons Marimón Batet, Jaume Mestre Jané i Joan Vidal Vives. Informava que els dos primers havien fugit i els altres residien a Cunit.

28 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 18 d’abril de 1939.

29 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 12 de setembre de 1939.

30 Cal fer menció que l’any 1933 el rabasser Joan Alba Just havia tingut un incident amb els propietaris del Mas d’en Pedro amb el resultat de la mort a trets del fill del propietari i ferits el propietari i un fill del rabasser. Succés recollit a PONS, X.: Els anys del Dr. Remigi Juncà. Cubelles (1926-1936). Notes de la República. Ajuntament de Cubelles, 1997. També esmentat a VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (18901939)... pàg. 194.

46

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

La seva cunyada, Rosa Almirall Ferrer, esposa de Pere Marsé Mestres i mare de Pere i Josep, natural de Cunit, va declarar l’1 de juny de 1942. Aquest era el seu relat: “Que su esposo y sus dos hijos debido a la gran cantidad de registros que se hacían en su domicilio por parte del Comité de Villanueva y Geltrú decidieron huir del pueblo y refugiarse en casa del hermano político de la dicente, José Marsé Mestres. Que al poco tiempo de estar refugiados en dicha masía sita en Cubellas, habiendo transcurrido unas dos semanas, el día diecisiete de Agosto de 1936 se presentaron unos patrulleros en la masía sin que pueda precisar el número la declarante, y después de registrar la casa y de no hallar a los familiares de la dicente, pues estaban escondidos en la montaña, los patrulleros hicieron pesquisas por los contornos de la masía, hasta que pudieron encontrar a los familiares de la declarante, una vez conseguido lo cual los condujeron por la carretera, y en término Municipal de Cubellas les asesinaron a los cuatro.

Cree la declarante que los únicos móviles determinantes de la detención y asesinato de sus cuatro familiares, fueron sus ideas de absoluta adhesión a la Comunión Tradicionalista.

Ignora en absoluto la declarante los nombres de los patrulleros que los detuvieron y que los asesinaron, suponiendo que los mismos formaran parte o fueran componentes de los tres Comités de Villanueva, Cubellas y Cunit, los cuales se reunieron para poder detener a los interfectos, sin que pueda de todas maneras formular cargos contra ninguna persona determinada. Por dicha razón ignora el paradero de los sospechosos de haber participado en estos asesinatos. Los cadáveres de los cuatro familiares de la dicente presentaban heridas de arma de fuego en diferentes partes del cuerpo, y fueron hallados en la carretera entre Cunit y Cubellas, término municipal de este segundo pueblo, provincia de Barcelona, en cuyo Cementerio fueron enterrados, si bien no puede precisar con exactitud si realmente fallecieron en término de Cubellas.

Los hechos relatados anteriormente, han sido puestos en conocimiento de la autoridad militar por familiares del hermano político de la dicente.

Las defunciones de los cuatro familiares de la declarante están inscritas en el Registro Civil.

Su esposo Pedro Marsé Mestres era natural de Cunit, provincia de Tarragona, de cuarenta y siete años de edad, hijo de Jaime y de Rosa, de estado casado con la declarante de cuyo matrimonio quedaron Juan, Jaime y Rosa, de 16, 13 y 21, habiendo sido asesinados otros dos hijos juntamente con el mismo, llamados Pedro y José: siendo la profesión de su esposo corredor de vinos, vecino de Villanueva y Geltrú en casa de su padre, calle San Gervasio, 39, 1º, 3ª.

Su hijo Pedro Marsé Ferrer, era natural de Cunit, provincia de Tarragona, de 47

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

veintitrés años de edad, hijo de Pedro y de Rosa, en estado soltero, de profesión empleado de la Compañía de Aguas llamada Nueva, y domiciliado en Villanueva y Geltrú en casa de su padre, calle San Gervasio, 39, 1º, 3ª.

Su hermano político, José Marsé Mestres, era natural de Cunit, provincia de Tarragona, de cincuenta y un años de edad, hijo de Jaime y de Rosa, de estado casado con Ángela Solé, ignorando segundo apellido, de cuyo matrimonio quedaron cuatro hijos, llamados José, Pedro, Ángela y Juan, veinte, 18, 13 y 8 años de edad, respectivamente siendo su profesión labrador, vecino de Cubellas, domiciliado en “Mas Pedro”.

Los cuatro familiares de la declarante relacionados estaban afiliados a la Comisión Tradicionalista.

Leída se ratifica y firma con S. S.: doy fe”31.

Constitució de l’Ajuntament de Cubelles La primera sessió celebrada un cop iniciada la Guerra Civil va ser el dia 24 de juliol de 1936: “Es reuneixen en sessió extraordinària els senyors Consellers de l’Ajuntament que al marge s’esmenten [Isidre Muntané, Josep Castellví, Josep Estalella] sota la Presidència de l’Alcalde Senyor Ramon Estalella Romeu, i essent l’hora senyalada pel Secretari es va donar lectura del Decret del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya de data d’ahir per el qual mana es constitueixi un Comitè per a assegurar la conservació dels edificis públics que son destinats a institucions populars per la Generalitat i s’acorda nomenar als ciutadans Josep Solé Armengol, Josep Fontanals Montané i Llorenç Avinyó Socias”32.

Una de les propostes del consistori era la recaptació de tributs per abastir el front. El setembre de 1936, l’Ajuntament va aportar un total de 150 pessetes i obrí la inscripció de tots els veïns per a la contribució d’impostos o donatius per a l’ajuda contra el feixisme, com així l’establia la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya33.

De conformitat amb el Decret que va promulgar la Generalitat de Catalunya en data del 9 d’octubre de 1936 sobre la certificació de l’acta de constitució dels 31 AHN, FC-Causa General, 1603, exp. 5.

32 AMCUB, actes de l’Ajuntament del 15 d’octubre de 1933 al 15 de setembre de 1936. Sessió extraordinària del dia 24 de juliol de 1936.

33 AMCUB, actes de l’Ajuntament del 15 d’octubre de 1933 al 15 de setembre de 1936. Sessió extraordinària del dia 1 de setembre de 1936.

48

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

nous ajuntaments, filiacions polítiques i sindicals dels seus components, aquesta qüestió va ser notificada per l’alcalde Josep Amorós al Conseller de Seguretat Interior de la Generalitat de Catalunya34.

L’acta de constitució de l’Ajuntament de Cubelles recull els 11 vots dels representants del consistori, en què Josep Amorós Palau era l’alcalde i Llorenç Avinyó Socias, com a segon, amb vuit vots, per damunt de Ferran Romeu Urpí, que posseïa tres vots. Finalment es pactà els dies de plens, on es comentà: “Per últim s’acorda celebrar sessió ordinària els dimecres de cada setmana a les vuit i mitja hores del vespre i reunir-se de segona convocatòria, quan calgui, els divendres a les 8 i mitja del vespre. I es aixecada la sessió de que certifico”.

El Consell Municipal de Vilanova i la Geltrú, continuador del Comitè en l’essència revolucionària, va rebre una visita dels membres del consell de Cubelles, el 16 de desembre de 1936, amb la pretensió d’associar-se “per tal que les essències revolucionàries actuals siguin interpretades en el seu sentit veritable”35.

34 ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), codi de referència ANC1-1-T-6116, Direcció General d’Administració Local. Expedients de constitució d’ajuntaments de la comarca del Garraf: Canyelles, Castellet i la Gornal, Olesa de Bonesvalls, Sitges, Vilanova i la Geltrú. També a CDMH, PSBarcelona Generalitat, 293,6, Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Garraf: Canyelles-Vilanova i la Geltrú.

35 PUIG, F. X.: Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005. Pàg. 118.

49

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Les primeres actuacions del consell vilanoví, eren d’informar els pobles veïns per realitzar les mateixes tasques. La política era la de continuar l’adaptació de les escoles, declarar personal fix els treballadors del municipi amb més d’un any d’antiguitat i que el nombre d’hores fossin les mateixes. Una altra proposta era estudiar i revisar les làpides del cementiri per eliminar els elements religiosos, a més de l’acolliment de refugiats i l’adquisició de vestimenta per als milicians que lluitaven al front. L’organització de serveis de visites i la correspondència amb el front, per mantenir el vincle amb la guerra, eren un reclam per part de les autoritats. Cal dir que aquestes referències eren per als vilanovins a mode d’obligació, però els contactes entre les poblacions eren tan evidents com clarificadores en les seves pretensions.

El règim franquista va replegar la documentació administrativa de la Generalitat de Catalunya per a la imputació de persones. A la imatge es pot veure un detall de la relació nominativa dels alcaldes de Catalunya, on apareix Josep Amorós com a alcalde de Cubelles (CDMH).

50

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Uns dels problemes principals eren les qüestions relatives al preu i l’organització dels queviures. Les confiscacions dels edificis i els que marxaren de la població obligaven a portar la mentalitat de l’època al servei dels objectius revolucionaris. Finalment, hi havia la intenció d’imposar tributs de guerra a la població, però l’escassetat de recursos i l’opressió dels donatius farien retrocedir l’aspiració tributària.

El 24 de setembre de 1937, el consistori cubellenc estava format per les següents persones: Josep Amorós Palau

Alcalde

Acció Catalana

Josep Catllà Mercadé

Conseller

Unió Rabassaires

Joan Montané Travé

Conseller

ERC

Jaume Fonoll Escardó

Conseller

PSUC

Ramon Rovirosa Ferrer

Conseller

ERC

51

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

III. Dels “incontrolats” a la Revolució Comitè de Milícies Antifeixistes El 21 de juliol de 1936, el govern de la Generalitat aprovava per decret la creació de les Milícies Ciutadanes de Catalunya per a la defensa de la República i la seva lluita contra el feixisme com un acte contra la reacció de l’alçament armat dels franquistes contra un govern republicà legal. Arran d’aquesta disposició es constituïren els comitès locals de defensa, d’acord amb el Comitè Central. A més, es crearen les comissions de Transports, Guerra, Investigació, Patrulles i Control, Organització de les Milícies, Proveïments, Sanitat, Premsa i Ràdio36.

Igual com a la majoria de viles arreu de Catalunya, també a Cubelles els milicians haurien d’entregar les armes de caça i de guerra, o sol·licitar permís corresponent per a mantenir les seves defenses armamentístiques. Una proposta que no va prosperar, ja que la possessió d’una arma era una garantia per a la defensa personal i familiar.

Les unitats jerarquitzades de milicians i militars varen intentar realitzar una segona funció, ja que eren la resistència contra les forces amenaçadores i el mecanisme revolucionari que es volia implantar. En un primer moment arran de la il·lusió, va prevaldre la postura de la CNT que rebutjava la disciplina militar, on els militars de professió realitzarien el treball tècnic. El sistema d’allistament a les columnes, inicialment, consistia que cada sindicat o partit posava un anunci amb l’adreça de la seu. Els aspirants milicians presentaven la seva inscripció, amb els requisits de ser majors d’edat i d’un màxim de quaranta-cinc anys, a més de disposar d’un carnet sindical o polític vinculat al Comitè de Milícies Antifeixistes.

L’anomenada guerra de columnes va ser un decisió important en el camp bèl· lic dels comitès de Milícies Antifeixistes en Catalunya. L’organització dels viatges i incursions, en un primer moment a l’Aragó, transmetia una visió ideològica forta considerable sobre la postura emprada a cada municipi. Després de l’aprovació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya es van prendre, per part de la Generalitat, les següents obligacions en un ban: “Primer, S’estableix un ordre revolucionari per al manteniment del qual es comprometen totes les organitzacions que integren el Comitè.

Segon. Per al control i vigilància, el Comitè ha nomenat els equips necessaris per tal de fer complir rigorosament les ordres que d’ell emanin. A aquest objecte els equips portaran la credencial corresponent que farà efectiva llur personalitat.

36 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya, pàg. 67.

52

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Tercer. Aquests equips seran els únics acreditats pel Comitè. Tot aquell que actuï al marge serà considerat facciós i sofrirà les sancions que el Comitè determini.

Quart. Els equips de nit seran especialment rigorosos contra aquells que alterin l’ordre revolucionari.

Cinquè. Des de la una de la nit fins a les cinc de la matinada la circulació quedarà limitada als següents elements: a) A tots els que acreditin pertànyer a qualsevulla de les organitzacions que constitueixin el Comitè de milícies. b) Les persones que vagin acompanyades d’alguns d’aquests elements i que acreditin llur solvència moral. c) Els que ho justifiquin en el cas de força major que els obligui a sortir.

Sisè. Per tal de reclutar elements per a les milícies antifeixistes, les organitzacions que constitueixin el Comitè estan autoritzades a obrir en els corresponents centres llistes d’allistaments i entrenaments.

Les condicions d’aquests reclutaments seran detallades en un reglament interior.

Setè. El Comitè espera que, atesa la necessitat de constituir un ordre revolucionari per a fer front als nuclis feixistes, no tindrà necessitat, per a fer-se obeir, de recórrer a mesures disciplinàries”37.

A l’estiu de 1936, la denominada Comissió de Milícies Comarcals havia rebut un munt de queixes i denúncies pels abusos i amenaces a molts ciutadans. Va ser per aquest motiu que redactaren un manifest explicant que els comitès locals de milícies, mentre substituïen els ajuntaments, eren els que tenien la potestat d’establir impostos, tributs i contribucions per intentar anivellar l’economia local.

Però la presència dels incontrolats a les poblacions a l’entorn a Cubelles, majoritàriament de Vilanova i la Geltrú, pressionaven a les directrius a prendre per part dels cubellencs. Aquest episodi sobre els abusos entre comitès quedà ben explicat en una nota de premsa que realitzà el Comitè Comarcal de Milícies Antifeixistes: “Hem rebut diferents queixes del comitès locals, segons les quals, grups armats, procedents d’altres localitats sotmeses al control respectiu dels seus comitès, procedeixen a l’escorcoll i apropiació de domicilis particulars i col·lectius, a la detenció de ciutadans considerats com a enemics del nou ordre revolucionari, així com també a l’exigència de quantitats sota la pressió de l’amenaça.

37 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya, pàg. 68.

53

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz Cartell propagandístic reclamant voluntaris per al front.

Autor desconegut, impremta: Grafos, E. C. Barcelona).

Consideren els comitès locals denunciats, i aquesta Comissió avala i rubrica la consideració, que tots els comitès constituïts fins a la data i els que es van constituint només tenen dret a actuar i moure’s dintre els límits territorials que per la seva constitució els corresponen, abstenint-se de manera absoluta d’intervenir en altres localitats.

Aquesta manifestació no exclou la possibilitat que cada comitè local pugui adreçar-se als altres comitès de les localitats properes aconsellant accions, denunciant fets i proposant el que considerin beneficiós per al millor desenvolupament de la campanya contra el feixisme, deixant sempre, però, a mans dels comitès locals afectats l’execució de totes les actuacions”38.

38 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya, pàg. 122.

Signat per Josep Miret, responsable de la Comissió Comarcal, el 10 d’agost de 1936.

54

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Finalment, el conseller Josep Tarradellas va dissoldre per decret els Comitès de Milícies Antifeixistes i Populars arreu de Catalunya, el 9 d’octubre de 1936. La pretensió era crear una Llei Municipal Catalana en consonància amb les exigències excepcionals del moment i fixar les normes que en aquell període harmonitzessin la vida municipal davant els abusos.

El paper desenvolupat i el balanç de l’actuació de les milícies, fonamentalment, van ser la preocupació de l’ordre de la vila, amb rondes de milicians que intentaven equilibrar la situació i el panorama desolador de la intensitat viscuda davant els incontrolats malgrat els incidents dels primers dies. Pel que fa a la defensa exterior o del perill de les poblacions veïnes, principalment de Vilanova i la Geltrú, vigilaren a partir de barricades a l’entrada i a la sortida de la vila, a més de la supervisió dels vehicles de sortida, així com del control de l’estació de ferrocarril.

Confiscacions El Comitè d’Apropiacions de la Generalitat de Catalunya, el 10 d’octubre de 1936, va ser informat per part de l’Ajuntament de Cubelles de la relació de les apropiacions efectuades39. Per això, el consistori revelava les confiscacions efectuades durant els primers dies d’alçament40. La casa del carrer del Castell núm. 7 (actual carrer del Doctor Juncà), propietat de Remigi Juncà, va ser destinada a habitatge, i el motiu i justificació del seu apoderament era la seva absència: havia estat assassinat. També la casa de Joaquim Vila, al carrer d’Àngel Guimerà núm.

17, va ser reservada a habitatge en haver-se absentat el seu propietari.

El castell de Cubelles, propietat de Lluís Desvalls Trias, marquès d’Alfarràs, va ser ocupat en un primer moment com a residència. També fou confiscada la rectoria, al carrer de Lluís Companys núm. 2, per ubicar-hi l’ajuntament, mentre que l’edifici de l’església quedà per a ús del Sindicat Agrícola.

A més, les confiscacions de Can Travé, del local de la Societat L’Aliança (CNT) i el de la seva cooperativa, del castell (Unió de Rabassaires), de Can Fabrés, també conegut com cal Xicarró i actualment ca l’Aleix, (Unió de Rabassaires), de les 39 ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), codi de referència ANC1-1-T-6835, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació i reclamació de béns confiscats del Garraf: Canyelles, Castellet i la Gornal, Cubelles, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

40 Ibídem. El nou ajuntament va redactar el full del comitè d’apropiacions de la Generalitat de Catalunya el dia 10 de novembre de 1936, però no va ser enviat fins el dia 4 de juny de 1937, segons sembla per “un desquit involuntari va deixar-se d’enviar al seu degut temps”.

55

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

El Castell de Cubelles a l’actualitat. A fons a la dreta el campanar de l’església.

cases del Dr. Juncà i de Joaquim Vila, ocupades per diferents sindicats41, són exemples clarificadors de l’activitat política en temps de guerra al nucli urbà.

Per tot això, la situació local va fer que la recaptació d’impostos fos presa a diferents propietaris de la vila. Quan al Ple de l’Ajuntament de Cubelles del 2 de desembre de 1936 es discutia sobre les finques urbanes del marquès d’Alfarràs, excepte el castell, es decidí que passessin a l’Ajuntament i que els inquilins paguessin els seus lloguers al consistori. Això deixava clara la intenció contra els propietaris. Per aquest motiu, i com a mesura compensatòria davant l’arribada dels refugiats, les cases deshabitades eren destinades a la gent nouvinguda.

El 21 d’octubre de 1936, l’Ajuntament de Cubelles iniciava l’estudi i condicionament del carrer de Lluís Companys (actual carrer Major), de la casa rectoral i de l’antiga escola de nenes. La rectoria es va habilitar per a situar-hi l’ajuntament i l’escola, per a habitatge d’un mosso d’esquadra42. Aquesta finca, situada al carrer 41 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 213.

42 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 21 d’octubre de 1936.

56

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

de Joan Pedro i Roig núm. 20 i de propietat municipal, també fou llogada, el dia 11 de desembre de 1936, a Ramon Estalella pel preu de 10 pessetes mensuals. Hi havia l’inconvenient que si hagués vingut un nou inquilí aquest hauria estat obligat a marxar o bé a pagar cinc pessetes més de lloguer al mes. També s’obligava a la construcció d’una paret mitgera que havia de dividir en dues habitacions la sala en què estava instal·lada dita escola43.

A finals del mes d’octubre de 1936, el consistori demanava a Josep Agustí Bombui (treballador de la Griffi de Vilanova) la clau de l’Hort del Rector, que

Mapa dels llocs emblemàtics confiscats a la vila de Cubelles.

43 Ibídem. Acta del dia 11 de desembre de 1936.

57

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

El castell de Cubelles a la dècada dels anys 30 del segle XX (Col·lecció Antoni Pineda).

estava sota la propietat de l’Ajuntament. Posteriorment, l’11 de novembre s’acordà la cessió a la Unió de Rabassaires de tot el que hi havia sembrat i “que dit hort passi a l’explotació directa de l’esmentada societat sense que la mateixa pugui cedir o arrendar a cap particular puix l’ha d’explotar en col·lectivitat o del contrari passaria de nou a l’Ajuntament”44. A més el mateix alcalde proposava, que “amb el fi de reparar en el possible l’atur forçós s’enderroqui el magatzem de l’ex-casa Rectoral i es doni uns dos o tres jornals cada setmana als parats”.

Les reformes de la casa rectoral per a les funcions de l’Ajuntament durant l’inici de la Guerra Civil espanyola provocaren que s’enderroqués el magatzem de la rectoria, ubicat a l’actual carrer de Josep Anselm Clavé. Després del saqueig, va ser reconvertida en casa consistorial i, posteriorment, en col·legi de nenes, per passar a ser finalment un destacament de carrabiners45. Malgrat tot, l’arxiu parroquial es salvà.

44 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 11 de novembre de 1936.

45 MARTÍ, J. M.: El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Arxiu Diocesà de Barcelona.

Barcelona, 2008. Pàg. 236.

58

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

L’antiga escola de nens, ubicada a la casa adjunta a Can Travé, va ser cedida a la Unió de Rabassaires a principi de 1937, i el dia de Sant Jordi de 1937 va ser utilitzada per l’UGT. Aquest edifici estava situat al carrer de Francesc Layret (actual carrer de Sant Antoni) núm. 18. El 27 de gener de 1937 el consistori aprovà la seva cessió al sindicat agrícola i obligà a traslladar les seves oficines a la casa confiscada del carrer d’Àngel Guimerà cantonada amb l’actual passeig de Narcís Bardají.

La Societat L’Aliança va ser requisada i dissolta, mentre que el Círcol Cubellenc mantenia la dinàmica cultural cubellenca. L’edifici confiscat, malgrat tot, va continuant fent cinema46. La Cooperativa l’Aliança, construïda als anys 30, era coneguda per molts cubellencs com el Sindicat. Estava ubicada al passeig de Narcís Bardají fent cantonada amb l’actual carrer de Joan Roig i Piera. Després de la guerra va ser utilitzat com a sindicat agrícola.

Façana de la Rectoria entorn al 1912 (Col·lecció Antoni Pineda).

46 El dia 11 de novembre de 1936, l’Ajuntament de Cubelles va augmentar la recaptació del cinema establint un impost de guerra. A l’acta es comentava el següent: “S’acorda augmentar un cinc per cent els que es paga en l’actualitat per l’arrendament del cinc de l’Aliança o sia el 15% de la recaptació en lloc del 10% que fins ara s’ha pagat i que s’augmenti en cinc cèntims cada entrada del cine com a impost de guerra i que totes les entrades siguin segellades amb el de l’Ajuntament”. AMCUB, Llibre d’actes de 20 d’octubre de 1936 a 21 de novembre de 1940.

59

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Sector de Can Travé amb les confiscacions existents.

A l’estiu de 1937, arran dels problemes i crítiques de les confiscacions de finques i, sobretot, de mobles, s’acordà per part de l’Ajuntament que ni el consistori ni el cos de carrabiners poguessin fer confiscacions, encara que les cases estiguessin tancades47.

Referent a la secció esportiva de Cubelles, amb camp propi al sector del Molí de Baix, també fou confiscada. El Centre Català, una institució amb vincles polítics a L’Aliança i a la Lliga Catalana, creada a finals de l’any 1933 per Narcís Bardají, havia cedit el terreny48. Al camp de futbol hi hagué una instal·lació modesta com a vestidor amb la senyalització de Camp d’Esports del Centre Català. Amb el nom de Club Esportiu Cubelles al 1936 participà a l’anomenada Copa Germanor amb el F. C. Sitges i els equips de Vilanova i la Geltrú, C. S. Vilanova, F. C. Marina, Joventut Esportiva i A. C. Vilanova.

A finals de 1936, el consistori intervingué el camp d’esports, que era utilitzat pel Club Esportiu. La pretensió era realitzar el control del seu terreny i de la seva entitat, podent continuar amb l’activitat esportiva malgrat que havien d’assumir les despeses. Concretament, el 2 de desembre de 1936 l’Ajuntament aprovava “que el Camp d’Esports d’aquesta vila queda intervingut per l’Ajuntament per a 47 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 23 de juliol de 1937.

48 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 111. L’equip cubellenc tenia com a vestimenta la samarreta de franges verticals amb els colors verd i groc.

60

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

utilitzar-lo per als mateixos fins; autoritzant a la Societat Esportiva que fins ara la utilitzat que continuï utilitzant-lo amb la condició de que els gastos de conservació i arreglo de dit camp, vagin al seu càrrec”49.

L’interessant complex de Gallifa també va ser confiscat durant la Guerra Civil, però no es conservà cap documentació relativa50. Posteriorment, després de l’entrada de les tropes franquistes va ser restituïda als seus propietaris51. A tocar a Gallifa trobem l’ermita barroca de Sant Pau. Va ser saquejada però igualment no existeix informació sobre els esdeveniments.

Estat actual de l’interior de l’ermita de Sant Pau.

49 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del 2 de desembre de 1936.

50 BLANCH, M.: Cubelles i l’ermita de Sant Pau, Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 2, Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2005). Pàg. 32-34.

51 PINÓS, N.: Apunts sobre l’arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998. Pàg. 82.

61

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Modificacions i reformes al nucli urbà Durant la proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931, en un primer moment i davant l’entusiasme col·lectiu es decidí canviar els noms de carrers, dotant la vila d’una simbologia de caire republicà. Aquest tema ha estat ben estudiat per Joan Vidal i Urpí52. En el seu llibre presentava les diverses modificacions durant la proclamació de la República pel que fa a la senyalització del nucli urbà. La plaça de la Constitució passà a anomenar-se plaça de la República; la plaça de la Font, plaça de Francesc Macià; el carrer Nou, carrer de Prat de la Riba; i el carrer d’Ezequiel Ordóñez, carrer d’Àngel Guimerà. Més tard, a l’estiu de 1931, per petició del Cor l’Espiga s’aprovà dedicar la plaça Nova (actual plaça de Balmes) a Josep Anselm Clavé.

El passeig de Narcís Bardají, que comunicava el poble amb l’estació, fou batejat l’any 1932 amb el nom de Francesc Pi i Margall. En aquesta data, la urbanització de la plaça del Castell va comportar la delimitació del carrer d’Àngel Guimerà (actual carrer de Joan Roig i Piera).

Imatge del passeig Narcís Bardají a mitjans de la dècada dels anys 30 del segle XX (Col·lecció Antoni Pineda).

52 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 182.

62

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

L’inici de la Guerra Civil, i per la pretensió revolucionària, va comportar que a moltes viles de Catalunya s’iniciés un canvi en la toponímia municipal, amb el consentiment i reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya. La intenció era reflectir, d’una forma visual, les al·lusions al nou model revolucionari. Els noms vinculats al santoral, antics dominis senyorials, eclesiàstics o de la reialesa, s’anaren substituint.

La Generalitat inicià les mesures per poder controlar la situació davant la problemàtica constant de canvi de noms. Per aquest motiu, l’octubre de 1936, promulgava el Decret de Seguretat Interior establint que el municipi que acordés un canvi de nom el sotmetés a l’aprovació del Consell de la Generalitat. A Cubelles, el 4 de novembre de 1936, s’aprovava la substitució de la següent senyalització, inclosa a l’acta del consistori53: Carrer Major: Carrer de Lluís Companys.

Carrer de Sant Antoni: Carrer de Francesc Layret.

Carrer de l’Església: Carrer de Fermín Galán.

Carrer de la Rectoria: Carrer de Joaquim Maurín.

Carrer de l’Or: Carrer de Jaume Compte.

Carrer del Mig: Carrer del 19 de juliol.

Plaça de la Rectoria: Plaça de Francesc Ascaso.

Dintre de les reformes engegades pel consistori i per a la neteja visual del paisatge urbà, el 20 de novembre de 1936 es donà compte del projecte per reformar el passeig de Pi i Margall, amb la substitució de cinc o sis arbres en mal estat54.

S’acordà la urbanització del carrer de Lluís Companys (actual carrer Major), però amb la col·laboració dels propietaris de les finques afectades segons els metres lineals de les seves parcel·les. El carrer de Colom, entre la plaça de Francesc Ascaso (plaça de Santa Maria) i la plaça d’Anselm Clavé (actual plaça de Jaume Balmes) presentava una acumulació de terres i runes aportades a conseqüència de la demolició del magatzem de la casa rectoral55, de manera que el consistori ratificà la seva retirada.

53 Esmentat a VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 217.

54 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 20 de novembre de 1936.

55 Ibídem. Acta del dia 25 de novembre de 1936.

63

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Nomenclàtor de carrers durant la Guerra Civil espanyola a Cubelles.

La constant brutícia a la carretera de la Santa Creu de Calafell motivà que l’enginyer d’Obres Públiques demanés la prohibició de llençar terres i altres escombraries a la carretera. Això era a causa de les obres de desviació de la carretera de Barcelona a Calafell i el condicionament dels vorans56.

Col·lectivitzacions Tal com passava a la resta del nostre país, les col·lectivitzacions al camp no es van portar a terme exceptuant algunes viles. A Cubelles, les propietats d’unitats petites van fer que molts pagesos continuessin amb les terres que anteriorment conreaven.

A la capital de la comarca, a l’estiu de 1936, es creà o constituí el Comitè Tècnic Social d’Agricultura i Ramaderia, que estava vinculat o depenia del Comitè de Defensa Local. La pretensió era incautar les finques abandonades i l’organització de les terres agrícoles que es destinaven a la col·lectivitat, però sempre que els pagesos es vinculessin a tal institució. A Cubelles, el Comitè de Defensa Local intentà acontentar els pagesos i institucions dotant de seus a les diferents organitzacions.

56 Butlletí Comitè Defensa Local 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 182, 20 de gener de 1937.

64

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Molts ciutadans o grups sindicals i polítics amb pretensió revolucionària intentaren obligar els camperols a col·lectivitzar llurs terres; va ser d’aquesta amenaça que la Conselleria d’Agricultura el 12 d’octubre de 1936, manifestà que cap persona estava autoritzada per dur a terme col·lectivitzacions forçoses, ja que la idea general era que les organitzacions havien de limitar les seves activitats a grans finques confiscades que després poguessin realitzar petites explotacions agrícoles. Sota l’amenaça de l’anomenada “violació de la llibertat sindical”, molts sindicalistes varen utilitzar les sigles per emparar-se en les seves premisses.

El Sindicat Únic de Camperols CNT de Cubelles, el 3 de febrer de 1937, demanava al consistori que li “siguin concedits uns trenta jornals de terreny de la que va ésser incautada en aquest terme municipal, per tal de treballar-la en col·lectivitat”57. Com a la majoria dels casos i allargant en temps la resposta, es comunicà l’estudi del procés amb una resposta a l’acta del dia 10 de febrer: “Degudament assessorats pels organismes més competents, d’aquest terme municipal en compliment a les ordres de la Generalitat, passen a ésser administrades per l’únic Sindicat que en aquella data existia. Com sigui que l’explotació d’aquelles terres es portada amb mirament per que doni rendiment màxim i que el Sindicat que té cura de l’explotació d’elles no ha manifestat volguer-sen despendre, nosaltres no estem autoritzats de treure-les de la seva administració.

Així el Sindicat que té les terres incautades, estan dintre de la llei i es ell per tant al que correspon la manera d’explotar-les”58.

La resposta va ser negativa per unanimitat, ja que les terres eren controlades per la Unió de Rabassaires.

A l’estiu de 1937, el consistori aprovava que els camperols que havien tingut prohibit regar els camps del Prat de Vilanova –els cubellencs i els de Cunit– poguessin anar a les tasques agrícoles, però només fins a últims del mateix mes59.

El responsable municipal d’agricultura va tenir una reunió a la Generalitat, el 24 de maig de 1938, pel tema dels camps col·lectivitzats i la seva problemàtica. La Vanguardia ho publicà de la següent manera: “El consejero de Agricultura, señor Calvet, recibió ayer a una comisión de la F.E.S.A.C. de Cataluña, a otra comisión de “rabassaires” del Prat, alcalde de Sa57 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 3 de febrer de 1937. Esmentat a MARTÍNEZ ROIG, X. (2007): L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles (1932-2007), editat per la Secció Local d’ERC, Cubelles, pàg. 35.

58 Ibídem. Acta del dia 10 de febrer de 1937.

59 Ibídem. Acta del dia 20 d’agost de 1937.

65

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

durní de Noya, alcalde de Llavaneras, una comisión de la “Unió de Rabassaires” de Hospitalet y el comisario municipal de Cubelles”.

Per últim, cal comentar que durant el règim franquista, al juny de 1939, l’organització sindical agrària anomenada Central Nacional-Sindicalista (C.N.S.) es va estendre a tots els districtes de la província: “Incluso donde la sindicación no había sido sentida por impuesta y precedida del asesinato, el saqueo y todo el vandalismo de las hordas rojo-separatistas. Elementos conscientes y sanos del agro, agricultores que creen más en la cooperación en la compresión y en la hermandad para llegar a la España Imperio, camino de Dios, que no en el atropello y la desconsideración, se conciertan y acuden colectivamente a inscribirse a la C.N.S.”60.

Cubelles es va adherir a l’acció sindical agrària del règim franquista, com la quasi totalitat dels sindicats agropecuaris.

Refugiats Cubelles va ésser un punt important per als refugiats, sense consideració d’un indret permanent de la gent nouvinguda com a conseqüència de la guerra.

Al municipi, referent als refugiats, coneixem la informació del 17 de desembre de 1936, ja que l’acta del consistori en fa menció: “Es dona compte de que s’ha rebut una comunicació en la que es demana ajut a l’Ajuntament per tal quantes criatures de les evadides del front de guerra; que per varis veïns si s’han sol·licitat vint i tres d’elles i s’acorda demanar-ne vint i cinc i que els veïns dels que no es facin càrrec de cap de dites criatures, se’ls hi faci una recapta voluntària cada setmana per tal de calçar i vestir a dits infants, i en el cas de que fos molt mesquí l’ajut voluntari, aquest es faria obligatori i el senyalaria l’Ajuntament a cada família”61.

Així mateix, a partir de gener de 1937, amb els anomenats Decrets de S’Agaró, s’intentà calmar la situació econòmica dels municipis amb la intenció de regular els ingressos de tot el país arran de la desarticulada finança de l’estiu de 1936. El propi conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, a partir de les actuacions municipals, manifestà: 60 La Vanguardia Española, 3 juny de 1939, article titulat “Central Nacional-Sindicalista: Acción Sindical Agraria”.

61 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 17 de desembre de 1936.

66

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

“En els primers moments, els nostres Ajuntaments foren els que reberen i atengueren amb una gran sol·licitud els nostres germans que venien d’altres terres de la República. Durant els vuit primers mesos, foren els Ajuntaments de Catalunya, ajudats per l’aportació popular, els que varen resoldre el problema angoixós dels refugiats; però després d’aquest temps, quedaren exhaurides les Caixes dels Nostres Municipis. Les quantitats de què disposaven per a remediar l’atur forçós en llurs localitats, ajuntades a les que havien destinat per a refugiats, eren ja esgotades, i els era completament impossible atendre a aquests darrers”62.

Posteriorment, a principi de maig de 1937, es va acordar fer un pregó per obrir una nova inscripció per tal de poder atendre les despeses dels refugiats. A mitjan juny de 1937, el consistori cubellenc aprovà la compra de tovalloles per als refugiats que n’havien demanat així com de sabates per cada un dels nens i nenes acollits. Referent a les dones refugiades que vivien al carrer de Francesc Layret núm. 11 (actualment carrer de Sant Antoni), se’ls augmentà la pensió setmanal amb trenta pessetes63. Les cases que varen acollir refugiats eren ca la Cèlia

Diverses cases de la vila de Cubelles que varen allotjar refugiats de guerra.

62 TARRADELLAS, J.: L’obra financera de la Generalitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1938. Pàg. 51. Aquest correspon a un discurs realitzat per Josep Tarradellas al Parlament. El problema era donar solució de l’estada a Catalunya de 700.000 refugiats.

63 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 18 de juny de 1937.

67

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Marcillas, cal Camps, ca l’Elvireta Rosell, cal Rulit i cal Vidal, a més de l’estació de ferrocarril64.

Actualment, a l’ANC es conservaven les acollides i refugiats durant sis mesos de 1938 (de març a agost)65. L’autor olotí Julio Clavijo Ledesma, a la seva tesi doctoral66, ens parlà dels refugiats al febrer de l’esmentat any. Davant els costos dels refugiats a Cubelles, el Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya atorga 5.000 pessetes, per cobrir les despeses a l’estiu de 1938.

Mes (1938)

Refugiats

Estades produïdes

Febrer

14

392

Març

14

423

Abril

27

394

Maig

55

1.414

Juny

58

1.680

Juliol

59

1.755

Agost

54

1.665

Escoles a Cubelles No va ser fins al 31 de juliol de 1936 quan es creà el Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, adscrit als sindicats de l’UGT i de la CNT67. Aquest sindicat va tenir l’encàrrec d’elaborar el projecte de les escoles del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). D’aquesta tasca al servei de la pedagogia ha estat la més coneguda i estudiada, cosa que ha comportat que es deixés de banda la seva actuació dins de la defensa passiva que també existí68. El CENU era un organisme creat per la Generalitat de Catalunya amb la idea d’executar les directrius i acords a totes les entitats culturals de Catalunya per procedir a la unificació de l’Ensenyament a 64 Aquesta informació ha estat corroborada pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà.

65 ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), Departament de Finances. Inventari I. 4130 i 4131. Caixa (1/4 i 4/4). Reproduïdes per VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 225.

66 CLAVIJO, J.: La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939. Tesi de llicenciatura. Universitat de Girona. Girona, 2003. Pàg. 485.

67 BOHIGAS, O. (1998): Modernidad en la arquitectura de la España republicana, Tusquets Editores. Barcelona, 1998. Pàg. 198.

68 RIBALTA, M.; FONTQUERNI, E.: Las escuelas del C.E.N.U.: 1936-1939. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 89. Barcelona, 1972. Pàg. 2-13.

68

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Catalunya. La pretensió principal adoptada era que els edificis confiscats destinats a les escoles tinguessin un mínim de mesures adients per a l’ensenyança.

A l’estiu de 1936, a Vilanova i la Geltrú s’organitzà la delegació del CENU, ubicada al carrer Ferrer Guàrdia números 23 i 25. La vinculació de Vilanova i Cubelles va ser tan estreta que el Comitè de Defensa Local de Cubelles va procedir a la confiscació de la finca de Can Travé per atendre les necessitats de la cultura de Cubelles. El 30 d’agost, el president de la delegació del CENU presentava les propostes educadores a Vilanova amb el títol “Directrices y médula de la Escuela Nueva”69, cridant a la participació de Cubelles.

69

Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 38, 29 d’agost de 1936.

69

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Per respondre a les crítiques i als problemes de l’Ensenyament, el Butlletí del Comitè de Defensa Local, el 2 de setembre de 1936, publicà a la portada la següent notícia sobre el terme de Cubelles: “Sobre la marcha El C. E. N. U. en Cubellas Hay una enfermedad de la vista que, dejando intacto el ojo, lo inutiliza para la función visual. Son las cataratas.

Cual denso nubarrón, se pega a la pupila, se agarra a ella, la cubre, la tapa y corta el pasó a la luz.

Y aquel ojo no ve. Y si se agarra a los dos ojos la ceguera es completa.

Ceguera plácida, con la placidez que puede caber en la negrura absoluta. Plácida porque no se produce dolor físico.

El ciego de cataratas ciego seguirá por muchos colirios y lavajes que aplique a sus ojos. Si ha de recobrar la vista no lo logrará sino por la operación un tanto dolorosa.

Hay que raspar, extirpar el velo que se opone al paso de la luz.

Hay que decidirse a sufrir el dolor de la operación.

O permanecer ciego.

A eso el C. E. N. U. a los pueblos. Al extirpar las cataratas que no dejan ver. A raspar, si, hay que raspar. Aunque duela.

Ha sido el compañero [Patrici] Redondo el hábil operador que ha actuado en Cubellas.

Prevención lógica, perfectamente explicable; pero el paciente se ha dado.

El vendaje está puesto: en su día se levantará.

Y habrá visión.

Cubellas quiere ver, y verá.

Redondo ha sabido operar”.

El mateix diari publicava que la delegació del CENU va visitar Canyelles i Sant Pere de Ribes “habiendo dejado resuelto, en cuanto se refiere a locales, la Enseñanza primaria en Cubellas, Cañellas y San Pedro de Ribas”. Però la realitat era ben diferent a la notícia presentada. El 5 d’octubre, la delegació comarcal del CENU publicava una nota per part del seu president, Patrici Redondo, i el seu 70

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

secretari, Beninge Escobar70. S’insistia a demanar calma als pares i nens davant l’augment de temps perdut en l’escolarització de la canalla. Les obres constructives es van allargar i, mentrestant, es va trobar el mestre a disposició de l’Ajuntament per a quan fos reclamat per exercir la seva docència.

El centre neuràlgic de l’Ensenyament a Cubelles es concentrà a Can Travé.

Al pis de dalt es varen instal·lar els alumnes grans, de 10 a 14 anys, a l’entresòl, els pàrvuls, i als baixos, els petits de 6 a 10 anys. La intenció del consistori era crear unes noves escoles. El 9 de juliol de 1937, l’Ajuntament va oferir a la Generalitat, responsable de l’Ensenyament a Catalunya, l’edifici del carrer de Francesc Layret (carrer Sant Antoni) núm. 18 per a l’escola de pàrvuls.

A l’acabament de la Guerra Civil, a la primavera de 1939, l’Ajuntament franquista de Cubelles va tornar la quota de lloguer al núm. 18 del carrer de Sant Antoni al senyor Travé, amb un total de 500 pessetes a l’any per les escoles i l’habitació del mestre i també per la col·lectivització de l’espai71.

70 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 75, 6 d’octubre de 1936.

71 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Pàg. 41.

71

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

IV. Vida a la reraguarda Reraguarda i abastiment al front “El fusell té la seva culata és clar: amb sols canó i forrellat, no es pot tirar.

Tampoc els combatents del front no poden actuar des de les reraguardes.

Més eficaç serà l’atac del nostre Exèrcit com més forta es formi la reraguarda”72.

Amb aquestes paraules es simplificà la propaganda de les autoritats vers l’intent d’animar la població per nodrir el front des de la reraguarda. Un cop creat l’anomenat Comitè Pro Exèrcit Popular Regular, aquest propagava la necessitat de crear i preparar una reraguarda sòlida, amb treball voluntari per donar suport a les necessitats del front. Però no tot estava al front, els espais militaritzats com les platges o l’hospital de sang a la finca de Solers (Sant Pere de Ribes), necessitaven l’aportació ciutadana. Sorprèn l’aportació de tres pagesos que el 29 d’agost de 1936 donaren a l’hospital una quantitat de 22 melons73.

Ja al 28 d’agost de 1936, mitjançant el Butlletí del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú (núm. 37), les germanes de l’assassinat Narcís Bardají eren cridades a satisfer la quota de 1.000 pessetes per poder eixugar l’atur forçós i per portar a terme obres de defensa, d’ensenyament i tasques militars. Malgrat tot, el Comitè de Vilanova sancionava Magdalena i Maria Bardají i Torrabadella a pagar cadascuna la quota esmentada.

Així mateix, a principi de setembre de 1936, el diari La Vanguardia publicava les subscripcions de les víctimes republicanes amb la compra de rebuts a l’Oficina Central dels Serveis Centrals de Governació. L’Ajuntament de Cubelles va lliurar un total de 798 pessetes i la subscripció pública per import de 150 pessetes. A finals del mateix mes, les recaptacions lliurades al Comitè Central de les Milícies, per part del Comitè MZA (Madrid-Saragossa-Alacant) de l’estació de Cubelles, format per UGT i CNT, donava 132,80 pessetes. En un primer moment, les aportacions al front serien considerables i importants, però les donacions minvaren progressivament per culpa de l’estrangulació d’una economia estrictament familiar.

72 Full Oficial del Consell Municipal 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 286, 4 de maig de 1937.

73 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 39, 30 de juliol de 1936.

72

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

El 19 d’octubre de 1936 es comunicava mitjançant nota de premsa l’ordre de guerra següent: “Tots els confeccionistes del ram del vestit, homes i dones, que siguin requerits per a la confecció a domicili, han de considerar-se com a mobilitzats i complir les ordres i instruccions que se’ls donin avalades pels Serveis de Proveïments de la Conselleria de Defensa, per requirir-ho així les necessitats del front”74.

La veritat era que a Cubelles ja s’anava treballant en l’elaboració de vestimenta per als milicians. Va ser per aquest motiu que el 26 de setembre de 1936, al Butlletí del Comitè de Defensa Local (núm. 66), donava la notícia de la confecció de roba a Cubelles per al front:

Cartell especificant la necessitat de roba per als milicians.

74 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya, pàg. 334.

73

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz Cartell demanant la col·la­ bo­ra­ció de les dones per a la confe­cció de roba per al front. Autor: Fontseré, impremta: Gráficas Ultra, S.A.

“Es digne de remarcar l’esforç que les noies de Cubelles vénen realitzant en la confecció de calçotets, gerseis i altres articles de roba per als milicians que lluiten en els camps de batalla.

A més de l’activitat que despleguen en la confecció de prendes de vestir, organitzen vetllades de caràcter artístic i recreatiu, destinades a recaptar cabals per a contribuir a la lluita antifeixista.

No cal dubtar que el poble de Cubelles sabrà correspondre, com és degut a les iniciatives d’aquest estol de noies que tan generosament treballen per la causa de la revolució”.

La confecció de mitjons per al front va ser una tasca freqüent a la vila veïna de Vilanova, ja que es feien crides a les noies perquè hi havia estocs de llana. El Comitè de Proveïments, el 17 d’octubre de 1936, mitjançant el Butlletí del Comitè 74

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

de Defensa Local felicità les dones que treballaven per al front expressant-se amb fervor i entusiasme: “Aquest Comitè fa constar una vegada més l’amor i l’entusiasme que l’Agrupació de noies de Cubelles ha posat en favor de la lluita contra el feixisme; darrerament ens ha entregat sis dotzenes de roba interior; confecció i una dotzena de suèters.

Només ens cal remerciar aquestes dignes lluitadores dient-les-hi que és treballant, només treballant tal com elles ho fan, que abatrem el feixisme.

Salut, companyes”.

A Vilanova i la Geltrú, diverses persones donaven suport a les Milícies Antifeixistes mitjançant els cosits de roba per al front, confeccionat al local del Sindicat de l’Art Tèxtil. Aquest estava instal·lat a l’antic local de la Gran Penya, ubicat a l’actual Rambla Principal d’aquesta població. A partir del maig de 1937, la secció de Vestir va començar a cotitzar al Sindicat Fabril. El voluntariat que participà per al front reduí la seva capacitat a la secció ja que s’inicià en cadena la seva producció.

Queviures i necessitats Els abusos pel preu dels productes de primera necessitat van fer patir al municipi de Cubelles. Per la seva condició de capital comarcal, Vilanova i la Geltrú es va veure obligada a la creació del Dipòsit General de Queviures i Similars, organitzat com a cooperativa de distribució destinada a Vilanova i a la seva comarca75. Els seus membres eren dels sindicats de l’UGT i de la CNT, controlat pel Comitè de Proveïments.

Els primers dies de la Guerra Civil espanyola, el Govern de la Generalitat de Catalunya avisà dels problemes als ajuntaments i als organismes de fora de la ciutat de Barcelona: “Primer. Els problemes de proveïment dels pobles han d’ésser solucionats pels delegats de Proveïments de l’Ajuntament, d’acord amb els comitès antifeixistes locals.

Segon. Els comitès antifeixistes sobre els quals pesi el control de la circulació per carretera, han de procurar no posar dificultats als delegats o representants 75 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 78, 9 d’octubre de 1936.

75

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

d’aquests comitès que degudament avalats, amb el segell del Comitè Central de Proveïments, Via Laietana, 16, circulin amb algun encàrrec a realitzar”76.

Així mateix, cal destacar que a principis de l’any 1937 els diferents pobles de la comarca del Garraf demanaven als propietaris de cotxes i camions de transport, o als que havien estat incautats, s’abstinguessin de realitzar transports. La pretensió era controlar els esforços només si estaven destinats a l’aspecte bèl·lic, ja que la mancança de benzina es feia evident. Aquest motiu farà que el lliurament de benzina es centralitzés a Vilanova, amb la corresponen petició de la documentació en concepte de guerra.

També a principi de 1937, el delegat comarcal de proveïments Primitiu Laguna, afiliat al PSUC, organitzà aquesta institució per donar servei a la comarca. La intenció era que les operacions d’intercanvis intercomarcal o de l’estranger fossin controlades per la delegació amb la finalitat de no poder sortir res si la comarca patia manca del producte comercialitzat77. Aquest propòsit d’establir delegacions comarcals era un intent de reduir el poder dels poders locals i sindicats de les diverses viles.

La CNT-AIT comarcal de Garraf, que estava organitzada per donar directrius als diferents sindicats dels municipis de la seva jurisdicció, va expressar-se sobre la informació donada per part de la Conselleria d’Economia a la tercera vegueria. El problema radicava sobre la postura de l’anomenada Junta del Control Sindical Econòmic, que havia pres l’acord al març de 1937. S’ordenava que a tota l’àrea de la qual el comitè tenia competència fossin suspeses, totalment, les operacions bancàries i comercials, així com intervingudes les entrades o sortides de mercaderies. La intenció primordial era informar les empreses de la comarca d’aquesta proposició78. Posteriorment, la secretaria comarcal de la CNT-AIT de Garraf va donar coneixement que havia aconseguit gran quantitat de sofre, i com que havia estat abastint tots el pobles del Garraf que sindicalment componien aquest territori, demanava al Sindicat Agrícola o a la Col·lectivitat que si en necessitava passés per les oficines de Vilanova i la Geltrú79.

A l’estiu de 1937, la delegació Comarcal de Proveïments del Garraf, per imposició del Departament de Proveïments de la Generalitat de Catalunya prengué la motivació de deixar de fer pa dos dies saltejats. La voluntat era alimentar tot

76 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya, pàg. 91.

77 Butlletí Comitè Defensa Local 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 190, 28 de gener de 1937.

78 Ibídem. Núm. 229, 8 de març de 1937.

79 Full Oficial del Consell Municipal 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 302, 20 de maig de 1937.

76

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Catalunya d’altres mercaderies, però necessitava principalment el blat. La comarca del Garraf no era productora de blat, però malgrat tot es va poder abastir ordinàriament i, exceptuant casos molt singulars, s’havia pogut elaborar un pla d’acord amb les circumstàncies de la guerra. A l’iniciar-se la guerra, la corresponent collita catalana de blat va fer que la Federació de Sindicats Agrícoles anul·lés les comandes estrangeres. A la comarca, els sindicats agrícoles varen entregar l’excedent de partides de blat al departament de proveïment, a diferència de la resta de Catalunya.

A finals de l’estiu, el problema d’abastiment era un constant per a molts municipis, inclòs el terme de Cubelles. Això, a més, provocà aldarulls i propagandes encaminades a produir crítiques al propi municipi. En matèria de queviures, Cubelles depenia únicament i exclusivament de la Conselleria de Proveïments de la Generalitat de Catalunya. La central situada a Vilanova i la Geltrú tenia la potestat de distribuir les mercaderies a tota la comarca, que subministrava i autoritzava Barcelona des de la conselleria esmentada.

L’organisme de vigilància municipal a Vilanova i la Geltrú, el 20 de novembre de 1937 publicava una notícia al Full Oficial del Consell Municipal d’aquest municipi referent a la detenció d’uns individus per diversos robatoris. Sota el títol “A la caça de la guineu”, es feia menció de la sostracció que es produïa al municipi de Vilanova i la Geltrú. Van ser sobretot els pagesos els més perjudicats, ja que els eren arrencats els gèneres de les hortes i dels camps. Les autoritats locals, juntament amb la Guàrdia d’Assalt, intensificaren les seves corresponents investigacions, que van portar al registre domiciliari de Francesc López Martínez, de 34 anys, de Miquel Giner Garcia, de 51 anys, i d’Anton Nadal Domènech, de 29 anys, veïns de Cubelles, als quals els foren trobats, en conjunt, 10 arroves de patates com a productes dels furts. El pillatge va ser una pràctica estesa davant l’escassetat de productes a Cubelles.

Per tot això, la Delegació Comarcal de Garraf, segons la Dirección General de Abastecimientos, feia una crida a la III Vegueria al maig de 1938: “A fin de que ningún ciudadano de esta comarca pudiere ser sorprendido ni alegar ignorancia, esta Delegación recuerda que todos los que tengan establecimientos y puestos de venta de artículos de beber, comer y arder, el deber que tienen de cumplir rigurosamente las disposiciones dictadas en materia de abastecimientos por el Ministerio de Hacienda y Economía el día 13 de enero último (“Gaceta” del 14 del mismo mes), en lo que hace referencia a la necesidad de ir provistos de la correspondiente guía de circulación de los géneros arriba mencionados, teniendo en cuenta especialmente aquellos casos en que las guías han de ser autorizadas por el 77

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

delegado de la Veguería o Comarca. De no cumplir tales disposiciones incurrirán en el delito de decomisación de la mercancía.

También recuerda esta Delegación a los Ayuntamientos de esta Comarca que no hayan cumplimentado las disposiciones del Ministerio de Hacienda y Economía del día 28 (“Gaceta” del día 29 del mismo mes) en lo que se refiere al artículo 9 de los precios de tasa, la necesidad de cumplimentarlo en plazo breve, a fin de dar a conocer a todos los ciudadanos los precios de compra que a partir del día 1º de mayo de 1938 regirán en todo el territorio leal de la República”80.

Com a conclusió, per entendre els subministraments a Cubelles, des de l’alçament militar fins a mitjan de 1937, la Conselleria de Proveïments de la Generalitat va ser responsable de la distribució dels productes dins de Catalunya així com les relacions amb l’exterior, malgrat que gran part estava sota el control del consell municipal81. Més tard, en una suposada i teòrica fase que durà tot l’any 1938, i davant els abusos i el patiment de moltes poblacions pels impactes de la guerra, va ser el govern de la II República espanyola que va reorganitzar la política de proveïments a les zones republicanes que encara no estaven ocupades per l’exèrcit sublevat.

Quinta Columna Les notícies del front es tergiversaven amb la intenció d’aixecar la moral. Els milicians també estaven preocupats per l’ànim dels ciutadans. Per això, a manera d’exemple, al Butlletí del Comitè de Defensa Local es publicaren, el 3 d’agost de 1936, unes indicacions enxampades a un presoner al front de Guadalajara: “El primer factor para conseguir la victoria es aniquilar la moral del enemigo. Por eso, y aunque el Gobierno republicano carece de tropas y armas con que hacemos resistencia, es indispensable atenerse con el máximo rigor a estas instrucciones.

Primera. Para asegurar la retaguardia es preciso infundir terror al enemigo. Con este fin, cuando nuestras columnas ocupen un núcleo de población, deberá procederse a ejecutar saludables y definitivos escarmientos en las autoridades que puedan ser habidas.

En caso de que hubieran huido, se procederá del modo expresado con aquellos de sus familiares que puedan ser capturados. Al hecho se procurará del mismo modo contra cualesquiera que se rebele contra nosotros.

80 Full Oficial del Consell Municipal 1938. Vilanova i la Geltrú, núm. 640, 11 de maig de 1938.

81 RODRÍGUEZ, C.: Els proveïments a Vilanova i la Geltrú durant la Guerra Civil, pàg. 219.

78

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Segunda. Convendrá mucho requisar el efectivo metálico que se halle en los edificios oficiales y en los particulares afectos al régimen. En ocasiones será de particular eficacia destruirles los edificios, las cosechas y los ganados.

Tercera. En toda localidad será muy útil informarse del cura párroco o de otras personas de orden sobre las opiniones de los vecinos caracterizados. No debe haber ningún inconveniente en incorporar a las columnas, con categoría de oficiales o suboficiales, según las necesidades aconsejen, a los partidarios de Falange Española.

Estos elementos tendrán por misión, dada la actitud de las tropas, vigilarlas de cerca para impedir movimientos de flaqueza.

En caso de manifestarle en alguno de la columna vacilación o resistencia a las órdenes o propósitos de fuga, tanto los jefes y oficiales como los elementos auxiliares civiles deberán proceder en el acto con la máxima energía.

Entiéndase que será preferible incurrir en equivocación que dejar que se manifieste flojedad en las tropas. De este rigor dependerá el pronto y feliz éxito de unas operaciones cuyo inmediato éxito no ofrece el menor género de duda.

Los que vacilen en cumplir esta orden serán juzgados, a su vez, en la forma que queda dicha.

Cuarta. Para los efectos que quebrantar la moral de los enemigos, en el caso poco probable de que nos ofrezcan resistencia seria, es ineludible considerar como zona a ataque todo poblado que se halle a retaguardia del frente enemigo.

Importante: No importa que en los lugares a que se alude no haya fuerzas combatientes. El pánico, difundido por los vecinos que huyan, producirá el efecto moral que necesitamos.

Muy reservado: Está probado que lo que más desmoraliza a una fuerza combatiente es ver que se atacan sus hospitales de sangre y sus columnas de evacuación de heridos. Convendrá, pues, tener en cuenta esta enseñanza de la Gran Guerra.

Quinta. Si, contra toda posibilidad. Madrid nos opusiera resistencia, deberá considerarse como objetivo primordial la destrucción de las líneas conductoras de fluido eléctrico, así como también la de las conducciones de agua. Esto último, en la presente época del año será de una eficacia sorprendente.

Sexta. Cuando entremos en Madrid, acontecimiento que ocurrirá aproximadamente el día 20, la primera medida será colocar nidos de ametralladoras en las torres de las iglesias y en cualesquiera otros edificios que ofrezcan extenso campo de tiro.

Las máquinas harán fuego sobre todo elemento enemigo, sea del sexo que sea, que entre dentro del campo de tiro. Aunque no causen bajas, contribuirá a difundir el terror y a impedir reacciones ofensivas del paisanaje.

79

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Séptima. Muy importante y reservado. Los elementos de mando no harán indicación ninguna para que la fuerza convierta en “dumdum” sus proyectiles. Se harán los desentendidos si vieran practicar dicha operación. Y para estimular a ello deberán manifestar gran indignación contra el enemigo, protestando violentamente por los horribles destrozos que sus “pacos” causan por el empleo de semejantes proyectiles. Con esto es de pensar que baste”.

Durant la Guerra Civil, s’entenia per Quinta Columna la comunitat o persones potencialment deslleials a la República i la col·laboració de diferents maneres amb l’enemic. La Comissaria d’Ordre Públic informava que l’activitat de la cinquena columna es desenvolupava a la reraguarda i per això pregava a tots els ciutadans que no fessin cas de les campanyes de provocacions. Això passà principalment a finals del mes de febrer de 1937, quan grups feixistes havien estat desmantellats a la ciutat de Barcelona i s’havien arribat a les conclusions que es passava informació al règim de Franco.

Amagatall de bombes de mà El 28 de gener de 1938, el cap del destacament de Vilanova i la Geltrú va informar al director general de seguretat que al terme municipal de Cubelles,

Cartell sobre el perill de la Quinta Columna. Autor: Fried-Feld. Impremta: Fotolitografia Barguñó, E.C. Barcelona.

80

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA Cartell referit a la defensa de costes. Autor: V. Ballester Marco, impremta: Ortega (UGT-CNT).

“a unos seis kilómetros de esta Villa, Agentes de éste Destacamento, en una cueva de la montaña encontraron diez bombas de mano (Laffite) no pudiendo precisar quien las pudo depositar allí”82. Aquestes bombes de mà varen ser, posteriorment, dipositades al quarter d’Assalt de Vilanova i la Geltrú.

L’expedient sobre la troballa era competència de la Comisaría General de Fronteras y Puertos. Això ens indica que a les muntanyes de Cubelles hi hagué una activitat fora del control dels vilatans. Malgrat desconeixem la seva procedència i ubicació.

82 CDMH, PS-Barcelona, 797, 4, 53, ”Expediente relativo al hallazgo de diez bombas Laffite en Vilanova i la Geltrú (Barcelona)”.

81

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Vista de l’entrada a Rocacrespa. Entorn a aquest sector es varen localitzar les bombes de mà (Col·lecció Antoni Pineda).

Sobre les bombes de mà tipus Laffite, corresponien a un model de l’any 1921, molt popular durant la Guerra Civil. Aquestes bombes de mà eren les més utilitzades per les tropes nacionals durant la guerra, i de menor utilització per les tropes republicanes, ja que era reglamentària a l’exèrcit espanyol a l’iniciar-se el conflicte. Els nacionals van continuar la seva fabricació de la Laffite, fundamen-

Dibuix simplificat d’una bomba de mà tipus Laffite.

82

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

talment a la Fábrica de Artillería y Pirotecnia de Sevilla (se’n van construir un total de 2.306.174, amb un ritme d’unes 3.400 diàries), facilitades per la utilització de fàbriques gaditanes de llauna de conserves per produir el cos. La indústria de guerra de Catalunya va fabricar aquestes bombes de mà a la Fàbrica Parés i Massana de Barcelona.

83

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz Escena propagandística del llençament d’una bomba de mà tipus Laffite per part d’un militar franquista (AGMAV).

Sobre l’actuació de l’Ajuntament de Cubelles La pèrdua del patrimoni arquitectònic i artístic arreu de Catalunya van ser evident. Passà el mateix amb el patrimoni documental perdut. Des d’una visió retrospectiva, a partir de la informació del maig de 1941, l’alcalde franquista, Josep Rovirosa, informava sobre l’estat de l’Ajuntament en matèria de documents.

Comunicà la següent situació del consistori fent una valoració del seu estat83: “1º. Que el Ayuntamiento de esta, según he podido averiguar, ya que su archivo fue saqueado por el Ejército rojo en su retirada, estaba compuesto por los partidos CNT, UGT, POUM, Socialista, Esquerra Republicana y Unión de Rabassaires, aun que a excepción de este partido de Unión de Rabassaires, los demás partidos no estaban constituidos en esta.

83 AHN, FC-Causa General, 1603, exp. 1. El 27 de maig de 1941 s’informava al fiscal instructor de la Causa General de la província de Barcelona.

84

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

2º. Que el comportamiento y actuación en el desempeño del cargo de las personas que ejercieron de Alcalde, Tenientes de Alcalde, Síndico y Concejales, fue correcta.

3º. Que la actuación político-administrativa del Ayuntamiento Pleno y Comisiones que se componía el mismo, fue la normal y propia de los organismos públicos del régimen local.

Que este Ayuntamiento no emitió ni puso en circulación papel moneda rojo en circulación.

4º. Que el comportamiento y actuación en el desempeño de cargos de las personas que ejercieron funciones de naturaleza gubernativa municipal, fue correcta.

5º. Que también fue correcta en todo tiempo la actuación de las Autoridades, Delegados y Agentes municipales con respecto al Orden Público.

6º. Que en esta no tenía su residencia oficial ni funcionó ninguna Delegación especial Gubernativa Superior de carácter no municipal ni comarca”.

Creu del terme Les creus de terme corresponen a elements monumentals que s’erigien prop de l’entrada de les poblacions o prop dels camins, o delimiten un terme, des d’una òptica religiosa, per a la protecció dels béns i de les persones. A més, també tenen un sentit eclesiàstic dins del dret com a asil, ja que els perseguits es podien recollir a l’entorn com a refugiats. La creu com a protecció, signe de la redempció de l’home per Jesucrist, correspon a una protecció del terme contra el mal presagi.

La creu de terme que estava situada a l’entrada de la vila va ser destruïda a l’inici de la Guerra Civil. Era atribuïda cronològicament al segle XV. Actualment hi ha en un parterre la reproducció d’una creu i un petit monument amb un placa amb la següent llegenda: “L’Ajuntament i la Vila de Cubelles, en record a les víctimes d’una guerra que no hauria d’haver estat. 11-IX-1979”.

Aquesta placa no va ser instal·lada fins al 1986. El monument substitueix l’antiga cruz de los caídos franquista. Al finalitzar la guerra, l’empresari Josep Marsé i Solé84 va fer construir l’actual creu que es pot veure, però desplaçada una mica més al nord del lloc original.

Cal fer menció a l’interessant document sobre la demanda de recol·locació

84 Josep Marsé i Solé va veure com els incontrolats assassinaven al seu pare, un oncle i els dos fills d’aquests a Cunit. Posteriorment, durant el règim franquista, accedí a l’alcaldia de Cubelles (19451949).

85

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Creu de terme de Cubelles a l’any 1916 i destruïda al juliol de 1936. Fotografia publicada a A. BASTARDES (1983, fig. 247).

de la creu per part del propietari del terreny, Joan Fabré Olivé, justament després de finalitzar la guerra: “Mis antepasados Oliver, llevados por su fe católica, erigieron la cruz del término de Cubellas para poner bajo el amparo del símbolo de la residencia al pueblo.

Dicha cruz como no ignora el Magnífico Ayuntamiento, estaba emplazada en el límite de la masía de mi propiedad, frente a la era, por lo cual, en todas las escrituras antiguas, se conocía por “Masía de la Creu.

La revolución ha destruido la Cruz como la Iglesia, y el suscrito cree que el pueblo de Cubellas para merecer el apoyo divino, debe ponerse al amparo del Señor, otra vez la Cruz del término, y esta afirmación de religiosidad no puede hacerla un particular, sino todo el pueblo, con su Ayuntamiento al frente.

Si esta opinión la comparte el Municipio de Cubellas, por mi parte tengo el gusto de ofrecer gratuitamente al pueblo el terreno para una pequeña plaza en la que pueda erigirse de nuevo la Cruz del término por suscripción popular.

86

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

Placa commemorativa de les víctimes de la Guerra Civil i la creu dels caiguts.

Si mi idea es tomada en consideración por el Municipio me pongo a disposición de ese dignísimo Ayuntamiento para concertar la urbanización de la nueva plaza que podría titularse “Plaza de la Cruz y de los Mártires” en homenaje a los caídos por Dios y por la Patria.

Dios guarde a ese Ayuntamiento muchos años.

Barcelona 24 Mayo año de la Victoria.

[Signatura] J. Fabré y Oliver”85.

Davant aquest oferiment l’Ajuntament de Cubelles aprovava la reconstrucció de la creu el 14 de maig de 1939.

85 AMCUB. Sol·licitud reposició creu del terme. Any 1939.

87

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz Creu dels caiguts erigida al final de la Guerra Civil (Col·lecció Antoni Pineda).

Sobre l’empresonament a Cubelles Un cop acabada la guerra, el règim franquista demanava informació sobre l’existència de presons als diferents termes municipals, sobre la identitat i el lloc de les persones que varen desenvolupar els serveis en aquestes i si es realitzaven les anomenades “sacas de presos” per posteriorment ser assassinats86.

La resposta de l’Ajuntament franquista de Cubelles era que ignorava l’empresonament al seu municipi i els detalls específics de les detencions, ja que les persones eren traslladades a la presó de Vilanova i la Geltrú87.

Davant la petició que es va realitzar a tots els municipis arreu de Catalunya, la negativa va ser evident, però es declinà responsabilitats a la capital de comarca, Vilanova i la Geltrú.

86 AHN, FC-Causa General, 1632, exp. 1. “Pieza tercera de Barcelona. Cárceles y sacas”.

87 Ibídem. Exp. 6. “Relación de sacas de presos para ser asesinados de las cárceles de la provincia de Barcelona”.

88

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

89

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

90

Jordi Ramos Ruiz

SEGONA PART:

DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

V. Estructures de Defensa Passiva Defensa Passiva i sistemes de comunicació Sobre l’organització defensiva d’un poble a la reraguarda com Cubelles, cal dir que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ja es preocupà per la situació de les poblacions llunyanes del front. Per això, es realitzen ordenances per part de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya dintre de la legalitat republicana, concedida per decret el 9 de juny de 1937. La intenció era la d’unir els esforços dels diferents organismes, tant oficials com particulars, que intentaren salvaguardar la població. L’objectiu principal era evitar el major nombre possible de víctimes en casos de bombardeigs. A la tardor del mateix any, es comunicava a la III Vegueria la sèrie d’actuacions que s’havien de fer en el moment dels bombardeigs.

“Primer. Tots els ciutadans han de col·laborar amb aquesta Junta i atendre’s a les consignes i disposicions que s’esmenten en el present BAN. Les infraccions i el seu incompliment seran rigorosament sancionables.

Segon. SENYALS D’ALARMA. Els avisos per a donar compte a la població civil de tota eventualitat de bombardeig seran transmesos per mitjà de sirenes. El perill serà anunciat per un toc de sirena de durada indefinida.

A fi d’instruir la població civil sobre les mesures obligades a prendre, es dicten les següents disposicions, que cal obeir quan el senyal es produeixi. (a) VEÏNAT. Seran apagats tots els llums exteriors (botigues, aparadors, etc.) i els de totes les estances que tinguin obertures a l’exterior (balcons, finestres, escales, entrades, etc.).

Es tancaran els passos principals de les conduccions d’aigua, gas i electricitat.

Es prepararan les corresponents caretes anti gas.

Immediatament després de prendre aquestes mesures, es dirigirà tothom, sense precipitacions i amb ordre, als refugis o abrics, prèviament indicats.

Els porters dels immobles (i, on no n’hi hagi, el Delegat corresponent), procediran a obrir les portes del carrer. (b) TRANSEÜNTS. Els ciutadans que es trobessin a la via pública s’acolliran als refugis més pròxims al lloc on siguin. Si estiguessin en una zona bombardejada i els fos necessari travessar un carrer per a resguardar-se, cal que tinguin present que és preferible estirar-se a terra en posició bocaterrosa i mantenir-se el més adherit possible contra el sòl, per tal de reduir al mínim el relleu.

93

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Davant la possibilitat d’un atac químic, es donaven les directrius per improvisar una mascareta88.

(c) VEHICLES. Immediatament que es faci sentir l’avís d’alarma, cotxes i tramvies apagaran els seus llums i s’estacionaran.

Els cotxes es deixaran situats amb ordre, junt a la vorera, ben frenats i amb la direcció que els pertoqui.

Es important obeir aquesta mesura, ja que el seu incompliment pot donar lloc a accidents als Agents de l’Autoritat, als de Sanitat i als de la Junta de Defensa Passiva, que en cas de bombardeig circulin en cotxe en compliment de llur deure. (d) CAL CONSERVAR LA CALMA. S’ha d’evitar a tota costa el pànic col· lectiu. Els ciutadans han de tenir present que amb serenitat i complint les disposicions de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, el nombre de víctimes d’un bombardeig pot ésser reduït al mínim.

Tercer. Tots els veïns d’una localitat, barriada o illa de cases, sabran ja d’antuvi el refugi o soterrani habilitat com a tal, on hauran de resguardar-se en cas d’alarma.

88 CDMH, PS-Barcelona, 260, 5, Informe sobre iniciació en la defensa passiva.

94

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Quart. SENYAL DE NORMALITZACIÓ. DESAPARICIÓ DEL PERILL. Tres tocs de sirena d’un minut de durada, amb un interval entre cada un.

En oir aquest senyal de final d’alarma, els ciutadans, prèvia l’autorització del responsable del refugi o abric, podran sortir-ne i reprendre llurs quefers o retornar a llurs domicilis.

El veïnat reprendrà la seva vida normal, i amb excepció de les persones que per la seva missió hagin d’anar als llocs sinistrats, s’abstindran en absolut de freqüentar aquests paratges, amb el fi que les brigades corresponents prestin els seus serveis perfectament organitzats i sense cap entorpiment. L’AFLUÈNCIA DE PERSONES SENSE CAP MISSIÓ ESPECIAL, NOMÉS DONA ORIGEN A RETARDAR I ENTORPIR ELS SERVEIS DE SALVAMENT. Cinquè. Els Agents de l’Autoritat seran els encarregats de fer complir d’una manera estricta aquestes disposicions.

Sisè. Les Juntes de Defensa Passiva de Vegueria i Locals, dictaran, d’acord amb la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, totes les ampliacions d’aquestes instruccions que creguin oportunes en cada cas especial que pugui presentar-se”89.

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es va publicar un decret, el 27 de novembre de 1937, per part del Conseller d’Economia i encarregat del Departament de Treball i Obres Públiques, Joan Comorera, sobre la Junta de Defensa Passiva. En aquest decret es feia referència a la necessitat de construir refugis antiaeris a les ciutats de reraguarda, com era el cas de Cubelles. D’aquesta manera, doncs, la construcció de refugis antiaeris era considerada com a treball de guerra.

Es va dictar la jornada setmanal de 48 hores en totes les obres que s’efectuessin o que s’havien d’efectuar per a la construcció de les estructures defensives per a la defensa passiva de la població civil contra els atacs de l’aviació feixista.

El cos de carrabiners i els guàrdies de seguretat i policia de costes havien de tenir cura que els veïns de Cubelles no tanquessin les portes de llurs cases, a fi i efecte que poguessin acollir els transeünts amb prevenció del perill immediat.

Una tasca complicada davant del temor i l’impacte psicològic contra la condició humana.

Tanmateix, el pas de la defensa al sistema de vigilància evidenciava un perill implícit. La conseqüència política de la necessitat de protecció va fer crear uns espais estratègics, tant fixes com mòbils. Ens referim al sistema de reflectors a tota la costa catalana. Cubelles estava emparada i protegida, en certa manera, 89 Publicat el ban al Full Oficial del Consell Municipal 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 501, 5 de desembre de 1937.

95

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

sota el reflector fix de Vilanova i la Geltrú. El sistema i organització de projectors al juliol de 1938 es simplificà en el següent mapa90:

Lògicament, en tots els conflictes bèl·lics els mitjans de comunicació han estat controlats pels organismes polítics corresponents. En el cas de la Guerra Civil, l’ànim era desolador quan arribaven notícies del front, però l’emmascarament i les crides als ànims per aixecar la moral es feien evidents mitjançant les notícies radiades. Hi havia un cens oficial dels qui tenien possessió dels aparells de ràdio per tal de poder-los col·lectivitzar en cas que fos necessari. Malgrat tot, coneixem l’intent de controlar els aparells radiofònics de la comarca del Garraf per part de la Generalitat de Catalunya, però no sabem si veritablement es va efectuar aquest control.

90 AGMAV, C. 1156, Cp. 16, D. 3/5 i 6). A Catalunya, el servei de reflectors estava ubicat al Puig Claper, Roses, Palamós, Guíxols, Malgrat, Montgat, Montjuïc, Vilanova, Tarragona i l’Ametlla de Mar. A l’Archivo General Militar de Ávila es troben tots els parts d’observació entre el 3 d’octubre de 1937 i el 28 de setembre de 1938 de totes les possessions de reflectors i vigilància.

96

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Vilanova i la Geltrú disposava d’un reflector fix de 90 cm.

Carrabiners a la costa de Cubelles El cos militar de carrabiners va ser fidel a la República, motiu pel qual va ser suprimit al 1940. Principalment, la seva història com a cos de seguretat era controlar el contraban, però per la seva posició de control del front marítim varen incorporar el salvament de nàufrags i d’auxili de la població davant les adversitats. Durant la Guerra Civil la seva denominació era Fuerzas de Carabineros de Cataluña.

Abans de l’alçament militar que propicià la Guerra Civil, el cos de carrabiners de Cubelles va mantenir-se fidel i a la República. Això es pot comprovar a partir de les nòmines que presentava la Comandància de Carrabiners de Barcelona al Ministeri d’Hisenda.

97

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Els carrabiners de Cubelles estaven vinculats a Vilanova i la Geltrú, i des d’aquesta població es prengueren les directrius i les tasques a realitzar als des-

Document que mostra els carrabiners destinats a Cubelles abans de la Guerra Civil (ACG).

98

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

tinats a la costa cubellenca91. Un cop l’alçament dels militars rebels es produí, els carrabiners que realitzaven la vigilància i control varen continuar les seves funcions, com així ho demostraren els justificants administratius de l’1 d’agost de 1936.

Els carrabiners pertanyien a la 4a companyia – 3a secció dins de la Comandància de Carrabiners de Barcelona (ACG).

91 Sobre les unitats militars en la defensa de costa, veure: CABEZAS, A.: La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú (1936-1939). Aspectes militars, Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 2009. Pàg.

65-67.

99

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Davant l’entusiasme i l’organització d’aquest cos a les zones rebels, el 23 de juliol de 1936 varen arribar a Vilanova i la Geltrú per mar, procedents de l’illa de Mallorca, deu carrabiners, comandats pel sergent Josep Ribas Avila, i dos ciutadans92. La notícia va córrer pels pobles del voltant, ja que l’entusiasme va provocar certa admiració per un cos militar fidel a la República. Per això, les tasques de control de la costa i d’observacions provocaren que aquest cos militar fos molt ben considerat en quant a la defensa de la costa.

Cartell per a l’allistament al cos de Carrabiners. Autor: desconegut, impremta: Seix i Barral, I. G., E. C.

92 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 2, 24 de juliol de 1936.

100

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Carrabiners a Cubelles al setembre de 1936 (ACG).

El dia 28 d’octubre de 1937, el tinent coronel primer de la comandància de carrabiners de Barcelona informava que a Cubelles posseïa quatre caps i quatre carrabiners dins de la 4a Companyia 4a Secció93.

93 AGMAV, C. 324, Cp. 4, D. 1/7. Durant la segona meitat de 1937, es canvià de la 3a a 4a secció com reorganització del cos de carrabiners.

101

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Personal del cos de carrabiners existent al gener de 1937. Els indicats com a C.P.1 estaven destinats a Cubelles (ACG).

102

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Al mes de maig de 1938 els carrabiners presents a les costes de Cubelles (ACG).

103

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Com a anècdota interessant, al Full Oficial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 28 setembre de 1938, el sergent Hilario González López feia una poesia per intensificar la moralitat i demanar l’allistament al cos de carrabiners.

“Al Cuerpo de Carabineros.

Quien como yo fueron muchos que vinimos voluntarios a defender nuestro suelo para nosotros sagrado.

Carabineros valientes luchemos con gran valor y al parapeto traidor ataquemos con ardor.

No tenemos más remedio que aniquilar al fascismo y que España quede libre de este tan grande martirio. ¿Qué sería de nuestros hijos si el fascio en España entrara?

Esclavos como sus padres de los burgueses canallas.

Somos los Carabineros que dispuestos siempre estamos para luchar en los frentes como valientes soldados.

Os invito, juventudes, ingreséis en Carabineros; seréis soldados de hierro del Ejército del Pueblo”.

Segons les informacions de l’exèrcit franquista, pel que fa als carrabiners94 que custodiaven la costa cubellenca, eren conscients de la seva fortalesa pel que fa 94 A l’Arxiu del Regne de València es va consultar la majoria dels documents dels carrabiners, però corresponien principalment a la Comunitat Valenciana. L’única informació més o menys directa, en aquest arxiu, correspon a la documentació dels anys 1937 i 1938, que fan menció al cost dels viatges que es feien des de Vilanova i la Geltrú a altres poblacions de l’Estat espanyol (ARV, 5284.

Carrabiners. Red Nacional de Ferrocarriles). En aquest arxiu, el fons documental del cos de carrabiners conserva, en part, les nòmines del personal que va prestar els serveis durant la Guerra Civil, classificat segons el nombre de batalló o brigada.

104

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

a les funcions realitzades, però coneixien l’escassetat d’efectius. Per aquest motiu, a finals de 1938, el quarter general del Generalísimo considerava que la vigilància dels indrets destinats a observatori, constituïts pels carrabiners, controlaven tot el litoral català95. A més, davant d’una intervenció immediata, els emplaçaments o punts de suport on hi havia destacaments militars eren de vital importància per al nodriment i perquè fossin factibles les operacions defensives. Aquest era el cas del Fortí de la Mota de Sant Pere.

Aquest sistema de vigilància organitzativa de personal, creat pel cos de carrabiners al llarg de la costa catalana, es complementava amb els responsables que controlaven els fars i els semàfors de la costa, els de la defensa contra aeronaus, les

Esquema del projecte original del Fortí de la Mota de Sant Pere.

95 AGMAV, C. 2600, Cp. 37/3. Informe del 9 de desembre de 1938 realitzat a Burgos pel quarter general del Generalísimo.

105

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Front marítim amb les estructures defensives més importants al sector de la Mota de Sant Pere (autor: José Ignacio Jiménez Gordón).

Escena agrícola a la dècada dels 30 del segle XX. Al fons a l’esquerra el petit turó de la Mota de Sant Pere (Col·lecció Antoni Pineda).

106

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

persones encarregades de les bateries de costa, el Servei d’Informació d’Artilleria i el grup d’enllumenat i il·luminació. Teòricament, configuraven una xarxa de defensa del front marítim important contra qualsevol desembarcament.

Refugis antiaeris Cubellencs, cubellenques i altres veïns procedents de viles properes o de municipis bombardejats es refugiaren als masos o a les muntanyes del massís del Garraf, a causa dels bombardeigs, sobretot pels produïts al 193896.

La ciutat de Barcelona conserva al seu subsòl un important nombre de refugis antiaeris construïts. Arran de l’increment de les intervencions arqueològiques preventives, aquests darrers anys, des del Museu d’Història de Barcelona, s’han anat documentant alguns d’aquests refugis a diversos indrets de la ciutat97.

Podem afirmar, tal com es considerava durant la Guerra Civil, que un refugi antiaeri era la zona de seguretat realitzada en un espai tancat, per a resguardar-se normalment durant un temps més o menys llarg. El seu objectiu principal era que fos resistent a les bombes explosives i incendiàries, amb la missió de protegir contra la introducció d’agents químics agressius. En un primer moment els refugis antiaeris tenien la pretensió d’aguantar l’acció de les bombes explosives com a màxim de 100 Kg, per això es precisava d’una capa protectora d’1,45 metres de formigó armat (coneguda com a llosa d’explosió)98, de 6 metres de paredat o formigó, o bé de 15 o 20 metres de terra (terraplè). S’havia d’aconseguir la protecció contra els efectes indirectes dels impactes explosius com la metralla, materials projectats, enderrocament, incomunicació amb l’exterior, etc99.

96 Van caure bombes a l’actual plaça de la Font i la plaça Balmes. Només l’estudi detallat per identificar la xifra i identitats de les víctimes pot permetre reconèixer i dignificar els escenaris del seu patiment. L’anàlisi de les xifres totals de la comarca del Garraf han estat publicades en el següent llibre: ARNABAT, R.; SABANÉS, A.: Víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) al Penedès. Soldats i població morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, 2006.. Les víctimes cubellenques de la Guerra Civil també han estat facilitades en la publicació: MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)..., pàg. 19.

97 MIRÓ, C.; RAMOS, J.: Els refugis antiaeris de Barcelona (1936-1973). Una nova visió des de l’arqueologia d’intervenció. Ex Novo. Revista d’Història i Humanitats. Comitia Rei Novae. Barcelona, 2011. Pàg.

55-79.

98 La llosa d’explosió intentava garantir la protecció del refugi contra el radi d’acció d’una bomba de 100 Kg en una massa de formigó compacta. La xarxa metàl·lica de la qual disposava la llosa reduïa la penetració.

99 Aquestes dades corresponen a la definició realitzada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya a partir d’un informe realitzat al març de 1938 (ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), Codi d’unitat 6314, Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Informe sobre incitació en la defensa passiva elaborat per la Secretaria de Sanitat i Serveis “Z”).

107

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Estat actual de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira a la ciutat de Barcelona.

Davant del pànic i el perill imminent, ja al mes de setembre de 1936, a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament creà el Servei de Defensa Passiva Antiaèria, que s’encarregava d’analitzar les primeres mesures preventives davant la possibilitat d’atacs aeris. La seva tasca consistia en la inspecció de subterranis i locals per avaluar si reunien les condicions de seguretat necessària per constituir-los com refugis antiaeris, d’aquí que molts eren simplement magatzems soterrats, sistemes de clavegueram sense servei i improvisacions d’estructures excavades al subsòl.

Posteriorment, va ser la Junta de Defensa Passiva de Catalunya la responsable d’organitzar la defensa contra els bombardeigs.

Durant la Guerra Civil espanyola, Barcelona va ser considerada objectiu militar per part de l’aviació feixista italiana i alemanya, que donaven suport a l’exèrcit franquista. La ciutat era molt difícil de defensar eficaçment amb les armes antiaèries de l’època, sense teledirecció i poc exactes. L’únic recurs que permetia tenir algunes esperances era envoltar la ciutat de bateries, de manera que, fos quin fos el costat pel qual l’abordessin els atacants, els calgués sobrevolar per ser possible objectiu. Un dels nuclis importants de la ciutat era el Turó de la Rovira, amb una ubicació que s’avança ja ben endins de Barcelona.

108

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

A Cubelles, s’intentaren realitzar dos refugis100. Un, a prop de l’estació, ja que era la zona més vulnerable i era considerada com a objectiu militar101. L’altre, aprofitant la cova existent a la Rectoria, malgrat que es podia considerar com un espai de protecció. Cal fer menció que a la casa ubicada entre el carrer Major i el carrer Doctor Juncà, a mitjan segle XIX hi hagué una carnisseria regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona. Per a la conservació de la carn s’utilitzava la cova existent a la rectoria.

Cartell per motivar a la construcció de refugis antiaeris. Autor: Parrilla, impremta: Ortega (UGT-CNT, València).

100 GARCÍA, A.; CAPDET, N.: Un pas per la Guerra. Ajuntament de Cubelles, 2003. Pàg. 87.

101 Informacions contrastades pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà.

109

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

VI. Aspectes militars Defensa de Costa L’objectiu principal de la creació d’una xarxa defensiva a la línia de costa, on s’insereixen les fortificacions de Cubelles, era la vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. Amb aquesta premissa, la possible retenció de l’enemic estaria reforçada per l’arribada posterior de les forces de la Reserva Mòbil en cas de produir-se l’atac efectiu. Tots els dispositius o nius de metralladora estaven, en un primer moment, organitzats en base a molta potència de foc i una gran mobilitat, amb el nombre de fusells precisos per la deguda protecció de les armes. Les instruccions a seguir pels caps de destacament de defensa de costes eren ben explícites, però de vegades difícils de seguir, ja que a cada indret s’aportaven noves obligacions i problemàtiques102.

L’interessant diari personal de Josep Mercader i Camps103, realitzat el 19 de gener de 1988, sobre les seves vivències, ens aportà un conjunt de consideracions a tenir en compte en l’organització de les defenses de costes. Mercader fou cridat, el setembre de 1936, a contribuir a les tasques de l’agrupació que treballava en la fortificació de la costa catalana. Sobre l’obra o paper realitzat pels militars per a planificar la defensa de costes, Josep Mercader manifestà que durant els inicis de la Guerra Civil espanyola “l’organització de les Bateries de Defensa de Costa per tot el litoral català prossegueix a bon ritme i la preparació de les peces d’artilleria, el municionament, l’organització del personal, etc. formaven part de la feina de cada dia”.

Lògicament, l’estabilitat del servei a les costes, així com el benestar dels seus oficials en relació a les incomoditats de la campanya al front de guerra, provocaren que les demandes de relleu fossin múltiples, ja que tothom volia treballar al litoral català. Alguns cubellencs varen participar en la construcció de la defensa del litoral, com Josep Adrià Guansé, Josep Cibiach Pedro i Josep Castellví Ivern.

Entorn a Cubelles, els nius de metralladora que s’edificaren es situaren davant del Racó de Santa Llúcia, el Prat de Vilanova, la banda esquerra –ja desaparegut- i dreta del riu Foix, i al Clot del Bassó –construït amb totxanes i canyes i també perdut104.

102 AGMAV, C. 1156, Cp. 14, D. 2. Informe sobre les instruccions de defensa de costes realitzat pel coronel cap de l’Estat Major a València, el 30 d’abril de 1937.

103 El diari personal de Josep Mercader i Camps, que va ser alferes d’artilleria, es pot consultar a la pàgina web: www.totselsnoms.cat.

104 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)... pàg. 31.

110

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Mapa de detall de la costa de Cubelles. Marcat amb un cercle la ubicació d’un niu de metralladora existent al 1958, a la banda esquerra del riu Foix. ICC, Cubelles: sector marítim.

Autor: Diputació de Barcelona. Ser vei de Cooperació Municipal.

Enclavament del niu de metralladora a l’actual Platja Llarga per a la defensa de la desembocadura del riu Foix. Detall de la fotografia aèria de 1956-1957 realitzada per la US Air Force (ICC).

111

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Com a la majoria de nius de metralladora de la costa catalana i els existents al Racó de Santa Llúcia de Vilanova, l’estructura defensiva desapareguda a la banda esquerra del riu Foix era semblant al següent model:

Model de niu de formigó per a una metralladora (AGMAV).

Com a la majoria de fortificacions militars, les Unitats de Fortificacions i Obres hagueren de pagar un sou diari com a jornal que corresponia a 10 pessetes al personal que construís les defenses. Majoritàriament eren voluntaris de la mateixa població o del voltant, però arran de les derrotes de l’exèrcit de l’est, a la ciutat de Barcelona es va crear una comissió de reclutament per als batallons d’obres i fortificacions105.

105 Depenien com a agregada de la Inspección General de Ingenieros.

112

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Cartell reclamant al voluntariat. Autor: Martí-Bas, impremta: Seix i Barral, I. G., E. C.

Sobre els diversos destacaments militars, estaven obligats al control dels espais susceptibles per a un desembarcament. Per aquest motiu es fortificà a base de nius de metralladora seleccionats segons el pla de foc estudiat per la Prefectura. Només aquesta podia donar les informacions precises sobre el projecte de fortificació a cada sector. Per evitar malentesos i rumors, només els caps de la zona podien anar a la seu de Defensa de Costes per ser informats, de manera que n’evitaven el coneixement per part dels nacionals. L’acadèmia de costes estava organitzada a Begur, a la Finca de Coll Llach, que era on realitzaven els cursets de capacitació per l’oficialitat i classes en l’especialització de tir de costa, on participaven els oficials de les bateries. La idea era adquirir l’aptitud d’un bon militar i ampliar els coneixements per formar futurs comandaments de personal. Quant a la construcció de les defenses, molts mestres d’obres varen instruir-se a l’anti113

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

ga Escola Industrial de Barcelona, principalment pel que fa a la utilització del ciment armat, poc conegut durant la Guerra Civil.

Sobre aquesta importància d’un atac o defensa del litoral, les instruccions eren la preparació d’avançada per sorprendre les tropes feixistes que intentessin un desembarcament, debilitades tàcticament per la mateixa operació. Això col· locà als republicans en una situació de privilegi amb la idea que “le asegura el efecto sorpresa que siempre triunfa en la guerra contra un enemigo que acomete una empresa de audacia”. El model teòric de la defensa de costes era un projecte ambiciós, però el ventall cronològic reduït li configuraven deficiències en punts menys vulnerables i dèbils.

A la costa de València, i davant el perill dels atacs feixistes, a l’octubre de 1937 el coronel Vicente Rojo demanava al cap de les defenses de costes de Catalunya, la formació de l’Agrupació Nord106. Per aquest motiu i també per la pressió de les tropes franquistes al front, hi hagué la reorganització de la defensa al litoral.

Vista aèria de la desembocadura del riu Foix a mitjan dècada dels seixanta. Al sector esquerra es pot veure el búnquer d’artilleria (Col·lecció Antoni Pineda).

106 AGMAV, C. 1150, Cp. 4, D. 1/6.

114

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

El punt central de la plana major de la Prefectura, malgrat tenir un emplaçament mòbil, es trobava a Barcelona. Estava constituïda per un cap major, dos oficials, cinc brigades o sergents, un armer, vint artillers, tres conductors i set motoristes. Els tallers que s’ocupaven de totes les problemàtiques dels aparells, així com també de les pràctiques, estaven formats per un sergent, un cap i sis artillers.

De gran importància vital per a les comunicacions eren l’observatori central i meteorològic, format per tres oficials, set caps i disset artillers. L’observatori més proper a Cubelles estava situat a Vilanova i la Geltrú, amb el núm. 27, el qual disposava d’una ullera de llarga distància, antenes i un telèmetre de 1,40 de base.

Aquest últim era un dispositiu amb capacitat per mesurar les distàncies de forma remota mitjançant la trigonometria.

El sector de Tarragona tenia un emplaçament mòbil i un punt central de residència a Altafulla, format per un capità cap de sector, dos oficials, un sergent i vint-i-vuit artillers. Pel contrari, el sector de Barcelona, relacionat íntegrament amb la plana major, disposava d’un capità cap de sector, tres oficials, un ajustador (encarregat de la rectificació de tir), un cap, deu artillers, dos conductors i set motoristes.

Finalment, l’àrea de Girona, amb residència a Sant Feliu de Guíxols, presentava una organització d’un cap de sector, tres oficials, un responsable d’armes, un sergent, un cap i vint-i-tres artillers.

115

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Pel que fa a l’artilleria pesada present als enclavaments de les bateries de costa del litoral català, la més propera a Cubelles era la coneguda amb el nom d’11a Bateria de Costa a Vilanova i la Geltrú. Veritablement, al llarg del conflicte bèl· lic, el sector del Racó de Santa Llúcia comptava amb dos enclavaments, una bateria a Aiguadolç i una altra al turó de la Seu. Estaven armades amb dos obusos de bronze de 15 cm model 1891 que podien tenir categoria de peces de museu.

L’altra bateria més immediata pel cantó de Tarragona era la 12a Bateria situada a Tamarit. El seu objectiu principal era la defensa i control del port de Tarragona107. Aquest era el panorama informatiu per part dels dirigents responsables de la defensa de costes, però existí una altra bateria de costa més propera, situada estratègicament a Calafell. Exactament, a la muntanya de les Trinxeres, a la urbanització Bellamar. Estava formada per tres plataformes de tir enllaçades per un passadís cobert amb polvorí.

La nomenclatura de l’exèrcit republicà en relació a la classificació de les bateries de costa a Catalunya era identificada a partir de números correlatius, des de Portbou fins a Alcanar, compostes per un total de 17 bateries. Aquestes eren: 1a Bateria. Punta Claper, emplaçada prop de Portbou.

2a Bateria: Cap de Creus 3a Bateria: Palamós 4a Bateria: Sant Feliu de Guíxols 5a Bateria: Blanes 6a Bateria: Malgrat de Mar 7a Bateria: Montgat 8a Bateria: Entre la Barceloneta i la platja de Sant Sebastià 9a Bateria: Bonavista, a Montjuïc 10a Bateria: Álvarez de Castro de Montjuïc 11a Bateria: Vilanova i la Geltrú 12a Bateria: Tamarit 13a Bateria: Monnars, prop de Tarragona 14a Bateria: Punta Salou 15a Bateria: L’Ametlla de Mar 16a Bateria: La Martinenca, a Alcanar 17a Bateria: Alcanar 107 AGMAV, C. 1150, Cp. 4, D. 1/9.

116

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Per tot això, a falta de transport, es varen suprimir els cotxes lleugers i camions de caràcter personal o independent per a realitzar les operacions de trasllat per a les funcions de la companyia. Per evitar problemes s’obligava a la configuració d’actes de servei108. El coneixement dels camins d’accessos als destacaments eren d’una gran importància, sobretot pels conductors dels vehicles. La seva familiaritat amb el medi va ser un treball constant dels caps per fer memoritzar el recorregut. També estava instruït que “La entrada y salida del material y hombres a los mismos. El conocimiento de los depósitos de municiones, campo de tiro de cada asentamiento y emplazamiento.

El enlace con los proyectores que se establecerá, etc. han de ser práctica constante de estos Destacamentos conscientes siempre de su actuación si precisa, habrán de ocurrir seguramente de noche. Por lo que hay que eliminar toda posibilidad de confusión o duda con esta práctica”109.

Consideracions i pautes sobre la defensa de costes Raonadament, la suposada tècnica de combat es subordinava al potencial del material bèl·lic de què estaven armades les bateries dels diferents sectors. Quan

Emplaçament actual de les estructures defensives més destacables del front marítim de la costa cubellenca (ICC).

108 AGMAV, C. 1150, Cp. 4, D. 1/43.

109 AGMAV, C. 1156, Cp. 14, D. 2/2.

117

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

la reduïda distància de combat provocava l’actuació de les armes de l’època, això condicionava un ventall de possibilitats i estratègies. La presència de vaixells a les costes fidels a la República alteraren les proves o exercicis de tir que havien d’efectuar-se prèviament abans del foc real contra un objectiu. Les desviacions de tir i les males pràctiques d’un material bèl·lic, en alguns casos peces noves i majoritàriament obsoletes, ocasionaven situacions confuses.

Les bateries que guarnien la costa no estaven condicionades per fer foc o combatre els cuirassats o creuers. Lògicament, els enclavaments no podien estar subjectes a posar-se a tir de les embarcacions, ja que el règim de Franco i els seus aliats, principalment Itàlia, presentaven un potencial en aquesta matèria.

Per això, les dragamines, barcasses de desembarcament i vaixells de petit tonatge s’arriscaren en les seves maniobres per efectuar els treballs a la costa.

Malgrat que els exercicis de tir eren realitzats en dies alterns, els objectius tàctics d’aquestes proves no eren independents, sinó que es realitzaven com maniobres complementàries de les diferents fases de combat. Quan els tirs de l’artilleria i la instrucció dels enclavaments estaven coordinats, les tàctiques estaven enfocades segons les directrius dels llocs de comandament i del personal responsable. Es coneixen les informacions i proves de tir de les bateries de costa, però no se sap com estava organitzada la xarxa defensiva, és a dir, les actuacions dels nius de metralladora i punts de suport, com era el cas de Cubelles. Les funcions tàctiques de la designació d’objectius que havien d’abatre l’artilleria present a la costa, així com els canvis de blancs i les concentracions de foc, eren ordenades pels destacaments responsables. Tota aquesta direcció de les actuacions dels militars, eren presents tant a la costa cubellenca com a tot el litoral català.

Les proves de foc real, segons el programa d’actuació de l’Agrupació del Nord, s’efectuaren durant la primera setmana d’agost de 1938, en què es va realitzar el registre i el control de totes les bateries per comprovar l’estat de les instruccions elementals i dels especialistes. Des del 10 al 20 d’agost es realitzaren les proves de fogueig i del 20 al 30 i a principi de setembre, els exercicis d’instruccions preliminars a les Escoles Pràctiques. Per realitzar aquestes operacions, era oportú detallar els exercicis a efectuar, els dies assenyalats i el lloc en el qual les bateries participaven 110. Es desconeixen aquestes maniobres i de com van actuar en el seu conjunt. La bateria de costa núm. 11 de Vilanova i la Geltrú, amb dos obusos de bronze de 15 cm, participà en aquestes accions bèl·liques.

El material bèl·lic fixat a les diferents bateries de costa rebia el suport de grups mòbils; a més, els nius de metralladora disposats a les platges cubellenques esta110 AGMAV, C. 1150, Cp. 2, D. 2/1. Informe del 26 de juliol de 1938.

118

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

ven condicionats per a donar suport a l’artilleria més pesada. Els que disparaven des dels nius havien de tenir en compte el punt de mira, l’alçada, la classe de tir, la classe de foc i el moment de trencar el foc.

Davant del potencial bèl·lic del règim franquista, i sobretot dels italians que actuaren des de Mallorca –emplaçats a Son Sant Joan amb els trimotors Savoia S-79 i S-81–, la directriu era la protecció de la costa davant els possibles abordaments. El teòric desembarcament per part de l’exèrcit feixista i la disciplinada maniobra de contenció de l’exèrcit republicà va fer que l’Agrupació Nord de Defensa de Costes realitzés les proves de tir de la seva artilleria. Això portà la Comandància Principal de Defensa de Costes de l’Agrupació Nord al desenvolupament d’una suposada tàctica militar per a la defensa de la costa. L’exemple d’aquesta tàctica el trobem en el següent escrit: “Tal como se presentan los acontecimientos de nuestra guerra, el enemigo teniendo como Base Mallorca, lanza su escuadra con objeto de atacar las plazas que guarnecen las Baterías de los Sectores que figuran en el Programa. La escuadra propia sale a interceptar el paso a la enemiga. Nuestros barcos se baten en retirada ante la presencia de fuerzas navales superiores, acogiéndose en las Bases correspondientes a los Sectores, ante los cuales se presenta parte de la escuadra enemiga realizando un fuerte ataque con intención de efectuar el correspondiente desembarco.

La escuadra enemiga destaca un crucero, que mientras el resto de la misma se mantiene fuera del alcance de las baterías, se aproxima a éstas con el fin de efectuar los reconocimientos necesarios para descubrir la situación de las diversas defensas, tantear la fuerza que podemos oponer, callándose nuestras baterías que se preparan para batir las pequeñas unidades de desembarco caso que el enemigo lo intente.

En vista de lo cual, el enemigo destaca un submarino con el fin de torpedear los barcos y las obras, lo que da lugar a señalamiento del blanco por los Jefes de los Sectores, y que en el Sector Barcelona que se supone el ataque nocturno entra el citado submarino por Montgat efectuando el tipo sobre él la batería de dicho sitio; al mismo tiempo que las de Barcelona lo hacen sobre las barcazas de desembarco, todo ello con el auxilio de los reflectores de la plaza dando lugar al ejercicio de grupo o sector”.

Cal recordar la importància de la marina italiana que actuà a les costes catalanes, a diferència dels submarins alemanys, que ho feien al sud peninsular. Les marines d’Alemanya i Itàlia cooperaren a favor del règim franquista a partir de la 119

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

reunió del 17 novembre de 1936. Un dia després, els règims feixistes reconeixien el règim de Franco com a govern legítim de l’Estat espanyol111.

Sobre la defensa de costes de la República, els informes es multiplicaren a poc a poc per donar explicació i sentit a totes les possibles estratègies, amb la pretensió de repel·lir un possible atac. A finals de 1938, les deduccions dels informes i expedients de visualitzacions per part de l’aviació derivaren en unes conclusions.

Primerament, els franquistes eren conscients que, malgrat no haver intentat un desembarcament a la costa des de l’inici de la Guerra Civil, l’exèrcit republicà continuava la fortificació davant d’aquella possibilitat. Tal era així, que la informació que s’havia apoderat i filtrat al règim feixista deia: “El no disponer el enemigo de modo permanente de reservas para su defensa de costas, aconseja, caso de un desembarco nuestro, combinar éste con una acción en el frente terrestre en Sector apropiado para fijar las reservas enemigas que pudieran acudir a la costa en menor plazo de tiempo”112.

La intervenció de la marina feixista contra la costa catalana, al sector de Cubelles, estava destinada a l’eliminació de l’economia naval. A les costes de Calafell varen enfonsar els vaixells Montcabrer, Betis i Vicentica –amb un total de 1.279 tones mètriques enfonsades–, i a Vallcarca, el Morisca, amb un total de 188 tones mètriques. A les costes cubellenques, la Barca de Pesca va ser enfonsada amb 70 tones mètriques113.

Val a dir que alguns canons del litoral català eren veritables obres de museu.

A les proximitats de Cubelles, en concret a la Punta de Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú, Josep Mercader i Camps ens relatà en el seu diari personal que va ser l’encarregat de fer la instal·lació urgent de les bateries de Vilanova i Castelldefels.

El seu relat sobre les seves experiències personals ens aporta un testimoni de primer ordre per entendre la vivència i la sensació del panorama artiller en un moment puntual d’aquesta història militar: “Era una nit inoblidable quedà situada i a punt la Bateria de Vilanova, a la punta de Sant Gervasi. La marxa dels grans canons arrossegats per tractors, 111 BARGONI, F.: La participación naval italiana en la Guerra Civil española, Instituto de Historia y Cultura Naval. Madrid, 1995. Pàg. 161.

112 AGMAV, C. 2600, Cp. 37/3. Informe del 9 de desembre de 1938 realitzat a Burgos pel quarter general del Generalísimo.

113 Referenciat a HURTADO, V.; SEGURA, A.; VILLARROYA, J.: Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Edicions DAU. Barcelona, 2010. Pàg. 449 (fig. 16.14); a partir del llibre GONZÁLEZ, R.: La marina mercante y el tráfico marítimo: la marina en la guerra de España (1936-1939). San Martín. Madrid, 1977.

120

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

amb homes o dones amb draps vermells, atxes de vent i cridòries d’entusiasme és quelcom difícil d’explicar, sembla irreal però era cert.

Al matí tot just acabada la feina vaig tornar a començar la mateixa operació a Castelldefels on també els canons tingueren de ser pujats a una muntanya on hi havia preparat l’emplaçament. Requerí un gran esforç de tothom, i al capvespre quedava tot a lloc però calia la posta a punt i l’exercici per preparar el tir.

La gent estava terriblement cansada però calia fer un darrer esforç per què arribat el cas poguessin disparar.

La manca d’una disciplina d’aquells milicians voluntaris i el cansament feien pensar a la gent que ja era impossible fer res més. Però jo sabia que calia i sabia també com s’havia de fer: amb una hàbil combinació de l’esforç per lo que amb penes i treballs vaig fer que acceptessin el mètode per la coordinació del treball i aleshores els semblà un miracle amb quina facilitat es podia fer, i tots volien participar en aquell joc. Va ser una profitosa lliçó del que pot fer la disciplina, més que les voluntarietats inconnexes que no porten a l’objectiu si no ha el treball en equip”114.

Finalment, i després de l’acabament de la Guerra Civil, l’anomenada Comandancia General de Ingenieros, organisme del règim franquista, va realitzar un informe sobre les defenses de costes de Catalunya per veure el seu aprofitament dintre de la Comandancia de Obras y Fortificaciones de la 4a. Región115. La documentació anava destinada al comandant general d’enginyers del quarter general del Generalísimo que estava instal·lat a Logronyo. La voluntat principal era aprofitar les estructures realitzades durant la II República a la ciutat de Barcelona, però trobem informació també sobre la província de Tarragona. Per l’escassetat de recursos econòmics i de personal, no es va poder realitzar a tots els enclavaments militars, només als punts més vulnerables en relació a la nova defensa. Les fortificacions de Cubelles no apareixen assenyalades en la nova organització del règim franquista. Quedaren destinades i sentenciades, per tant, a l’oblit i al descuit. Referent a les fortificacions de Catalunya, el tinent coronel franquista de la 4ª Región era ben explícit i contundent sobre la importància d’algunes defenses republicanes: “Aunque por la escasez de personal y premura del tiempo no han podido ser visitadas por esta Comandancia, se tiene noticia de que existen posiciones artilleras, además de las consignadas, en los siguientes lugares citados de Norte a Sur.

114 Veure el diari de guerra de Josep Mercader i Camps a l’adreça electrònica: www.totselsnoms.cat 115 AGMAV, C. 2698, Cp. 23. Informe realitzat el 22 de maig de 1939.

121

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Cabo Norfeu, Punta Falconera, Punta Grossa, Palamós, San Feliu de Guixols, Blanes, Castelldefels, Villanueva y Geltrú, Calafell, Roda de Bará, Coll de Balaguer y S. Carlos de la Rápita.

En varios puntos de la costa y especialmente en los alrededores de Barcelona se construyeron nidos de ametralladoras de hormigón armado con vistas a posibles desembarcos, y entre Cabo Salou y el puerto del mismo nombre algunos atrincheramientos...

Del examen de lo que antecede se deduce por el excesivo número de posiciones artilleras que prepararon los rojos que la preocupación de estos era la posibilidad de un desembarco, por lo cual realizaron una porción de trabajos inútiles en la costa.

No analizaremos por lo tanto más que las defensas que se proyectaron para los puertos de Barcelona y Tarragona”.

Treball a les fortificacions Al Butlletí del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú, el 18 de febrer de 1937, es publicaven per part del Departament de Defensa i Seguretat Interior d’aquesta vila, unes directrius dirigides a la població. La pretensió era evitar les molèsties dels treballadors que es trobaven realitzant les obres de fortificació de la costa, per la qual cosa s’ordenava que els ciutadans s’abstinguessin de realitzar visites al Racó de Santa Llúcia amb la disposició de sancions dels que no atenguessin les recomanacions. Això ens indica la curiositat i els vincles dels treballadors amb les poblacions veïnes, ja que moltes persones buscaven esbrinar quin tipus de protecció hi havia i d’altres, si més no, visitar als coneguts o familiars.

Una mica més endavant d’aquestes ordenances, ja a finals de febrer, i sobre la problemàtica de la Comissió Organitzadora del Treball Voluntari, el secretari del Conseller de Treball i Obres Públiques manifestà que hi havia a l’entorn de vuit-centes persones que diàriament participaven en les obres de defensa i fortificacions. I que els diumenges se n’integraven molts més, fins a arribar a la xifra de tres mil persones. Per tot això, els diferents consistoris es veieren desbordats davant l’organització del treball i provaren les queixes d’aquesta comissió: “Pel que fa referència a les obres de defensa de la població civil, el principal obstacle amb què hem ensopegat ha estat l’excés d’entusiasme d’aquesta mateixa població i de certs ajuntaments, els quals, portats de llur bon desig, han fet obres que, en no oferir les seguretats precises, nosaltres hem hagut de desfer o rectificar considerablement. Ara tots els municipis de Catalunya disposen a treballar en aquest sentit sota les directrius del Treball Voluntari, la qual cosa ens permetrà de dur a terme obres sòlides i eficients. Per la seva part, el Treball Voluntari d’ara 122

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

endavant treballarà sota la direcció del Comissariat de Defensa i Fortificacions que presideix el company Miret.

Podem dir que portem fets més de cent cinquanta quilòmetres de carreters i més de cinquanta d’obres de fortificació, i també un gran nombre de refugis de tota mena”116.

Cartell sol·licitant l’aportació humana per a la fortificació del país.

Autor: Bardasano, impremta: Sociedad General de Publicaciones, E. C.

116 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 2, Edicions Dau. Barcelona, 2009. Pàg. 654.

123

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz Cartell propagandístic reclamant l’allistament als batallons de fortificació. Autor: Melendreras, impremta: Gráficas Reunidas, U.H.P.

Dintre de l’ambient enrarit per la distinció entre els ciutadans i la gent que actuava a la costa, la Comissió de Fortificacions i Obres de la Conselleria de Defensa promogué la participació de molts controls d’empresa i sindicats de transport.

L’objectiu era poder recórrer al servei de transport de camions i cotxes lleugers per a les tasques de construcció, malgrat que fos un dia a la setmana atenent a les conseqüències de la guerra.

Sigui com sigui, les fortificacions augmentaren en el litoral cubellenc i vilanoví, malgrat que les defenses tarragonines estaven organitzades per altres comandaments, com era el cas de la veïna població de Cunit. Amb la consigna de “la retaguardia debe vivir y trabajar para la guerra”, el sindicat de l’UGT iniciava un nou procés, a mitjans del 1937, per a la formació de batallons de costes i refugis. El seu comandament estava emparat en Miguel Valdés, militant del PSUC, i organitzat des de la ciutat de Barcelona. La inscripció d’aquest batalló prenia una força molt considerable, ja que el sou atorgat era el d’un milicià. Això motivà 124

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

encara més l’allistament. A part de la manutenció i l’equip tècnic, com que estava comandat tècnicament i militarment, quedava exclòs de la mobilització de les quintes el personal enregistrat en aquests batallons. Com a conseqüència, moltes persones que estaven cridades al front, davant aquesta oportunitat d’estar construint estructures de defensa refugis a la costa, foren seleccionades per a l’edificació militar. Per tant, i com va ser el cas de Cubelles, les persones que van participar en la construcció de l’arquitectura militar, que encara es conserva, eren d’altres poblacions, la qual cosa provocà un distanciament més accentuat del sector del front marítim amb el nucli cubellenc, ja que les relacions eren mínimes.

Davant els mals usos del lliurament de la certificació per treballar, la Generalitat de Catalunya, sota les directrius de la Conselleria de Treball i Obres Públiques, publicava al Diari Oficial (DOGC), amb data 3 de juliol de 1937, les relacions per atorgar certificats: “1.- Els certificats dels treballadors del camp seran lliurats pels Ajuntaments dels Municipis de la residencia dels interessats, prèvia exhibició del carnet sindicat.

2.- Els certificats dels treballadors del mar, seran lliurats per les empreses col· lectivitzades a que pertanyin els interessats, o pel patró al qual prestin servei.

3.- Els certificats dels estudiants que assisteixin a la Universitat o a altres Centres docents, seran lliurats per la Universitat o Centre d’ensenyament corresponent. El dels estudiants lliures serà lliurat pel Sindicat a que pertanyin.

4.- Els certificats dels jubilats que no tinguin seixanta-cinc anys d’edat, serà lliurat, en forma de certificat de jubilació, per la casa a que pertanyin.

Els jubilats que no tinguin seixanta-cinc anys d’edat i que no cobrin jubilació, seran considerats obrers en atur i, per tant, els serà aplicable el que es disposa respecte dels obrers parats.

5.- El certificat dels treballadors que prestin servei a les organitzacions antifeixistes o sindicals, serà lliurat per la respectiva organització.

6.- Els obrers en atur forçós presentaran llur carnet sindical al Departament de Treball, on els serà lliurat el certificat corresponent.

7.- El certificat de treball dels patrons consistirà en el rebut corrent de la contribució industrial.

8.- Els certificats de treball corresponents a les professions liberals seran lliurats pel Sindicats corresponents.

9.- El certificat corresponent als refugiats, serà lliurat pel Comitè Central de Refugiats.

125

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

10.- Els treballadors estrangers hauran de posseir, igual que els treballadors nacionals, el corresponent certificat.

La responsabilitat derivada de la falsedat sobre la nacionalitat dels estrangers, incumbirà als interessats.

11.- Els dubtes que puguin oferir els certificats de treball, seran resolts per les Autoritats d’Ordre Públic”.

L’intent de fer créixer el treball i l’ànim a la població provocà que tant els diaris com la ràdio intensifiquessin la propaganda per aixecar la moral. Com a nota curiosa d’aquesta voluntat, hi trobem la notícia publicada al Full Oficial del Consell Municipal –núm. 444, el 9 d’octubre de 1937–, per part de quatre vilanovins117 de la quinta del 37 que es trobaven al front de Madrid.

“Des del Front PICOS Y PALAS Avanza la noche: pronto quedará el espacio cubierto con su negro manto.

Silencio en las trincheras, se monta la guardia y nuestros soldados descansan.

Durante el día, estos valientes se han peleado con duro coraje, han arrebatado al enemigo unas posiciones. Se encuentran al descubierto, puesta su confianza en sus guardianes.

Agotados por la dura jornada no tardan en dormirse, mas un pensamiento tienen en la cabeza. Avanza compacta una masa: son los ingenieros. Van silenciosos y decididos. Al hombro y por toda arma defensiva… picos y palas.

Los oficiales han marcado en el suelo unos garabatos. Una orden dada por lo bajo no se hace repetir. Cada uno cumple con su deber.

Sus pechos al descubierto ofrecen un blanco magnífico al enemigo, mas por esto no se arredran, clavan con furia y entusiasmo.

Les agota el cansancio; algunos ya no pueden, mas van a sentarse, pero no lo hacen. Han vuelto la vista y han visto a sus hermanos los Infantes durmiendo al raso, y sin una triste piedra, que pueda protegerles contra las balas traidoras de los mercenarios.

Los oficiales, hijos también del pueblo, han visto este momento de desfallecimiento. No les han obligado a trabajar ni tan sólo les han amonestado. Ellos han cogido las herramientas de aquellos camaradas más débiles y se han puesto a trabajar en su sitio.

117 Aquests eren Ramón Bertrán, Antonio Morera, Josep Tort i Enrique Rovirosa.

126

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES Cartell publicitari demanant voluntaris. Autor: Bardasano, impremta: Gráficas Ultra, S. A.

Pronto este gesto ha dado su fruto: los soldados han pensado y han comprendido. No ha hecho falta ni la arenga ni el mandato.

Los picos y las palas se mueven con más rabia, con más coraje que antes. Empieza a clarear el día, la trinchera toca a su fin. Se llenan con rapidez vertiginosa los sacos terreros y unas manos hábiles los van colocando con destreza en su sitio.

Terminado el trabajo los Zapadores limpian de sudor su cuerpo extenuado.

Me dirijo a un grupo de compañeros que, como nosotros, han estado cavando toda la noche y recogen las herramientas y les pregunto: “Què, companys, esteu cansats?” Por toda respuesta me señalan a los gloriosos Infantes de nuestro Ejército que en estos momentos empiezan a levantarse, y me dicen: “Es igual que estiguem cansats; el que hem de pensar és que el treball que hem fet aquesta nit, evitarà molta sang i moltes llàgrimes”.

127

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Trinxeres i zones de seguretat al front marítim Igual com passava a Vilanova i la Geltrú, les platges de Cubelles ampliaven les zones de seguretat pel que fa a l’augment “turístic” de molts ciutadans. El motiu d’això eren les molèsties que provocaven als milicians que custodiaven les platges en el desenvolupament de les seves tasques quotidianes. Sobre aquest fet, el cunitenc i alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Recasens i Farré, el 30 de juliol de 1937 comentava que: “Enguany, però, i com a conseqüència de la guerra que sostenim contra el feixisme, s’han de prevenir moltes contingències per a evitar que succeeixin fets desagradables que ens posin en imminent perill.

Aquesta Presidència no vol pas ésser alarmista, ni vol tampoc restringir un esplai que els vilanovins han incorporat a les seves costums, però com sigui que

Cartell manifestant la victòria republicana front a l’aixecament feixista. Autor: Bardasano, Ediciones Artes Plásticas.

128

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

El sector de Tarragona va dissenyar una fortificació del litoral diferent a Barcelona. El croquis mostra la planificació de la defensa amb anotacions respecte a les modificacions (AGMAV).

per la nostra mar hi circulen amb massa freqüència avions i vaixells de la facció, seria molt de doldre que pogués succeir algun incident de fatals conseqüències.

Pel present recomano a tots que en anar a la platja s’abstinguin d’aglomerar-se de faisó tal que el seu aplegament constitueixi una zona fàcil encalçament, per les intencions sempre criminals dels nostres adversaris.

129

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Que cadascú prengui nota d’aquesta avís, que no és pas dictat per cap pessimisme. El que desitja aquesta Presidència és tenir previnguts a tots els veïns i assabentar-los dels perills que els sotgen, i cercar, si és possible, minorar-los o evitar-los per a bé de tots”118.

A tocar amb el límit de la platja de Cunit, a Cubelles es va crear l’últim sector militar depenent de Barcelona, prop del cos de guàrdia dels carrabiners d’aquest terme119. A Cunit, va ser en aquest sector i a la sorra de la platja, que s’excavà una línia de trinxeres en ziga-zaga que s’estenia fins a les platges cubellenques i que depenien de la Defensa de Costes de Tarragona.

A més, va ser també a Cunit on existí el projecte de la línia de contenció i vigilància al llarg d’aquesta costa, fins a les platges de Roda de Berà. Seguidament mostrarem, el croquis dels enclavaments indicant la construcció de tes nius de metralladora amb punts de suport.

Croquis de la línia de contenció i vigilància a les costes de Cunit (AGMAV).

118 Full Oficial del Consell Municipal 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 374, 31 de juliol de 1937.

119 La Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil (Sección de Archivo de la Guardia Civil), a Madrid, conserva els expedients personals dels carrabiners i dels quarters. En aquest només existeix la documentació administrativa, com per exemple els contractes d’arrendaments, compravenda, actes d’inspeccions, etc. No existeix documentació sobre els fets ni tampoc sobre persones.

130

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Model de trinxera amb niu de metralladora realitzat per Obres i Fortificacions de la Generalitat de Catalunya (AGMAV).

L’Agrupació Nord de Defensa de Costes va construir nombrosos enclavaments militars des de Sitges a Cubelles120. La importància de la seguretat a la costa comportava un seguit de normes i actuacions que afectaven les persones que residien a la zona propera al front marítim. Aquest organisme dictava les ordres oportunes per evitar el perill a les costes. Durant la nit recomanava que les llums fossin apagades a les cases i als edificis aïllats del litoral, ja que podien ser referència per a l’enemic davants els atacs o intents de desembarcament o actes de sabotatge.

A partir de les trinxeres excavades i dels seus pous de tirador o refugis, el dispositiu de defensa establert era un recolzament als nius de metralladora. A manera de solució estratègica, aquests eren emplaçaments difícils de detectar des del mar i l’aire, i per consegüent d’abatre, per la qual cosa feien invulnerable la defensa. A nivell de mentalitat, els caps dels destacaments tenien les instruccions que els militars no perdessin la serenitat, amb la consciència i obligació que per 120 Coneixem la documentació existent sobre l’existència d’un tren blindat que operava per protegir el litoral des de Sitges a Vilanova, com a bateria de costa mòbil –CABEZAS, A): La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú (1936-1939). Aspectes militars, Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 2009.

Pàg. 64. Informacions contrastades pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà.

131

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Estat actual de l’estructura defensiva a la desembocadura del riu Foix.

Plantes i seccions del búnquer d’artilleria. Escala 1:100. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

132

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

als militars era més difícil abandonar els seus punts de tir que romandre-hi. Amb aquesta moral i nova psicologia de guerra, els dirigents instruïen la seva tropa: “Ello obliga a establecer una rígida disciplina en las tropas y mandos, A cuidar constantemente de la prestancia y presencia de los hombres atendiendo con todo celo a la uniformidad en el vestir. A exigir rigidez en los saludos ateniéndose a los reglamentos en toda clase de servicios. A frecuentar la lectura de leyes Penales, Ordenanzas y Código durante la instrucción teórica, etc. etc. Es decir, hacer de estos Destacamentos un modelo de tropas que no tenga nada que envidiar a las más selectas con que cuenta el Gobierno de la República”121.

Búnquer d’artilleria La definició del patrimoni de la Guerra Civil espanyola s’entén, en un sentit ampli, com la memòria històrica d’un territori. Aquest, pot ser musealitzable o passejable, susceptible de ser reconegut. Cal dir que la gestió del patrimoni cultural i de la seva memòria que faci el municipi és considerada com un instrument per establir enllaços de cohesió social, augment de la promoció econòmica i qualitat de vida. Les activitats relacionades amb el patrimoni local, no forçosament han d’estar vinculades al turisme cultural, entès com a benefici. L’objectiu principal és que la població local entengui i consideri com a propi les restes patrimonials per donar pas a l’atracció de persones que no viuen al territori. La solució idònia passa per l’equilibri: la difusió del patrimoni i endegar els processos d’actuacions cara al possible visitant.

Hem anomenat búnquer d’artilleria al niu existent a la desembocadura per albergar dues metralladores. Aquesta obra defensiva estratègica es situa a la platja de la Mota de Sant Pere i presenta un cos central flanquejat per dos nius de metralladora. Constituïda amb formigó armat, li estava dotada d’un gran potencial estratègic per a l’ampliació del radi d’acció, ja que podia controlar el sector sencer on està emplaçada.

121 AGMAV, C. 1156, Cp. 14, D. 2/3.

133

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Estat del búnquer d’artilleria entorn a 1977. Presenta un cos superposat destinat a la vigilància de la costa construït durant l’època franquista (AMCUB)122.

Imatge en 3D del niu per a dos metralladores a la desembocadura del riu Foix. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

122 AMCUB, Documentació gràfica de Térmicas del Besòs, S.A. A partir de l’estudi de la ubicació de la Central Tèrmica del Foix es realitzaren diverses fotografies per veure l’estat en què es trobava el litoral cubellenc al voltant de 1977.

134

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Perspectiva axonomètrica des de l’entrada als nius de metralladora. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

Vista des de l’oest de l’estructura defensiva (AMCUB) 123.

123 AMCUB, Documentació gràfica de Térmicas del Besòs, S.A.

135

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Estat de l’estructura defensiva al voltant de 1985 (Col·lecció Antoni Pineda).

Detall de l’obertura a manera d’espitllera modificada d’un dels nius de metralladora del Fortí de la Mota de Sant Pere.

136

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Fortí de la Mota de Sant Pere Des de l’òptica del patrimoni, el fortí ha de considerar-se com un nucli participatiu que formi part de les peticions ciutadanes i les vivències del dia a dia dels individus de Cubelles, amb l’impuls de l’administració local. La vinculació del relat històric amb la memòria històrica de les experiències pròpies dels espais de la guerra potenciaran aquest patrimoni local.

El model de gestió d’aquest espai passa per la identificació de l’entorn com a singularitat local. Respon a una eina d’aprenentatge que ha de ser aprofitada.

S’entén per fortí aquella construcció d’especial solidesa. Les seves formes i resistència varien i molts fortins podien resistir impactes directes d’artilleria o bombes d’aviació. En alguns casos s’utilitzava per albergar personal i armament, i en altres, com a observatori o magatzem. Generalment els termes niu de metralladora124 i fortí s’apliquen, indistintament, a obres amb assentament de fusell me-

Planta del Fortí de la Mota de Sant Pere amb la identificació dels diversos espais. Escala 1:150.

Autor: José Ignacio Jiménez Gordón, a partir de la documentació original.

124 A Catalunya, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, s’ha denominat les casamates com nius de metralladora, ja que feien aquesta última funció. Les casamates eren construccions de ciment i diversos materials amb la finalitat d’albergar personal amb armament de forrellat, automàtic, o inclús artilleria. Les seves mides i formes són variades, igual com els nius de metralladora, els quals d’alguna forma podrien quedar també englobats dintre d’aquesta categoria.

137

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Model d’un fortí a la costa d’Alcanar, al Montsià.

trallador i metralladora. En el cas de fortí, a més, es tracta d’una obra fortificada ocupada per una petita guarnició.

El Fortí de la Mota de Sant Pere correspon a l’emplaçament d’un punt de suport, a Cubelles, molt a prop de l’antiga caserna dels carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències sanitàries i altres dues per albergar l’aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa que voreja el petit cim de la Mota de Sant Pere. Durant la seva construcció encara es conservava part de la muralla de l’antic priorat de Sant Pere. Les trinxeres actives eren utilitzades i diferenciades pel seu accés ràpid en cas d’atac o, si era possible, realitzarhi un suport. La trinxera, totalment coberta, presentava un petit esglaó lateral.

Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a prop, a uns 140 metres, a tocar a la platja d’una caseta de carrabiners. El seu punt estratègic i els diferents avituallaments d’aigua de què disposava el nucli, configuren aquest monticle com un espai únic dintre dels punts de suport de la Guerra Civil espanyola.La importància del Fortí de la 138

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Mota de Sant Pere radica en el complex del petit monticle. Hi ha la notícia d’un assentament d’època ibèrica i, d’un altre, de l’edat mitjana on s’hi establí el priorat de Sant Pere. A principi del segle XX es conservava, encara, al cim del turó, un mur circular pertanyent, probablement, a aquest priorat.

La documentació recopilada de la Guerra Civil espanyola sobre Cubelles és escassa, com passà a la majoria de pobles de la reraguarda. Només l’Archivo General Militar de Ávila, amb plànols del fortí, que han estat esgrafiats i han servit de base per als dibuixos presentats, marquen un problema sobre l’estudi d’aquestes estructures militars.

Als anys seixanta del segle XX, membres de la Secció d’Arqueologia de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van realitzar diversos sondatges per a la documentació de les restes arqueològiques existents. Durant 139

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Restes muràries del priorat de Sant Pere a la dècada dels anys vint, visibles abans de la construcció del fortí (Col·lecció Antoni Pineda).

aquesta intervenció es constatà un mur medieval pertanyent al priorat, així com diversos fragments ceràmics d’època ibèrica dels segles V-II aC125.

Durant la construcció del fortí, durant la Guerra Civil, ja es detectaren les restes constructives d’aquest passat medieval. Després del conflicte bèl·lic, a partir de la urbanització del sector marítim es construí un xalet condicionat a l’espai militar. Per tot això, l’acumulació de les restes donen a aquest indret un valor arqueològic, històric, urbanístic i de memòria únics a tot el terme municipal de Cubelles.

125 DÍAZ, J.; RAMOS, J.: Carta arqueològica de la comarca del Garraf, Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2002.

140

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

Planta del Fortí de Sant Pere amb diverses seccions de l’obser vatori. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

Planta del Fortí i les seccions dels dos nius de metralladora existents. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

141

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Planta del Fortí i les seccions de detall de la latrina i del dipòsit d’aigua instal·lats a l’estructura defensiva. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

Passadís de comunicació de l’interior.

142

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES Detall de l’interior d’un dels nius de metralladora.

Detall d’una de les latrines de l’interior del complex militar.

143

TERCERA PART:

FRONT I OCUPACIÓ

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

VII. Objectius militars i bombardeigs El primer atac sobre el nucli urbà barceloní126 va ocórrer la nit del 13 de febrer de 1937, però no va ser aeri sinó naval, per part del vaixell de guerra italià Eugenio di Savoia, encallat davant la costa de Barcelona. Des d’aquesta data i fins a la caiguda de la ciutat, el 26 de gener de 1939, Barcelona va patir un total de 194 bombardeigs, la majoria aeris, que provocaren al voltant de 2.500 morts i prop de 3.200 ferits127. Els tres dies més intensos d’atacs feixistes van ser el 16, el 17 i el 18 de març de 1938. Per ordre del dictador Mussolini, es van llançar entre deu i tretze atacs sobre diferents zones de la ciutat. Els bombardeigs eren aleatoris, sense objectius militars, intentant provocar el pànic i gran quantitat de morts.

Davant la indignació internacional, a més de sumar-s’hi el Vaticà i la UNESCO, el general Franco reprovà els bombardeigs.

L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf patiren 174 incursions dels avions franquistes, amb un total de 178 víctimes mortals128. El Garraf patí seixanta-tres atacs aeris durant la Guerra Civil. Dins d’aquest panorama indiscriminat, Cubelles entrà de ple en l’índex d’objectius militars per part de les tropes franquistes.

La Prefectura de l’Aire franquista passà la informació dels seus objectius pel que fa a les comunicacions. Cubelles tenia com a punt estratègic el pont del ferrocarril, per la qual cosa la finalitat dels nacionals era inutilitzar-lo per facilitar el bloqueig de Catalunya.

126 El primer atac sobre Catalunya va ser la nit del 30 d’octubre de 1936, mitjançant un atac del creuer Canarias contra la població de Roses.

127 VILLARROYA, J.: Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1999. BESOLÍ MARTÍN, Andreu: Los refugios antiaéreos de Barcelona: Pasado y Presente de un patrimonio arcano, Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil, núm.

2. Barcelona, 2004. Pàg. 183.

128 ARNABAT, R.: Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf. Anuari 2008. Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles, 2008. Pàg. 31.

147

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Els serveis d’informació i l’estratègia efectuada durant els bombardeigs es comunicaven la importància de les infraestructures de Cubelles129. Tot s’incrementava a favor de la seva destrucció, en no disposar d’aviació propera130 i d’enclavaments de vaixells a la seva costa. A més presentaven una concentració de personal on es realitzava el trasllat de tropes i de materials. Lògicament, l’intent de trencament de la línia fèrria tallaria en sec la circulació entre les ciutats costaneres. Per tot això, una de les primeres poblacions de reraguarda distingides com a objectius era Cubelles; posteriorment ho foren les poblacions de Gelida, Granollers, La Garriga-Figaró, Manlleu, Manresa, Martorell, Montcada (estació de bifurcació, pont i viaducte), Monistrol-Sant Vicenç, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Quirze de Besora i Vic131.

Croquis de la línia fèrria al seu pas pel riu Foix, a la dècada de 1920 (AHF).

La tasca realitzada per l’aviació feixista alemanya de la Legió Còndor132 i la Regia Aeronautica (força aèria feixista italiana), en referència als serveis fotogràfics per a la preparació dels bombardeigs, va ser molt minuciosa133. L’Aviazione Legionaria delle Baleari en el seu Indice obbiettivi assenyalava 88 ciutats portuàries del litoral mediterrani o d’interior, des de Portbou fins a Almeria i Menorca.

Es registraren com a objectius 100 punts, que passaven per Girona, Barcelona, 129 Informacions recollides a l’AHEA. 130 Al Penedès es van construir quatre camps d’aviació: a Santa Oliva, als Monjos, a Pacs-Vilobí i a Sabanell (Torrelavit), on reclutaven els caces Polikarpov I-15 (Xatos) i Polikarpov I-16 (Mosques).

131 AAB, Secció SHEMA, lligall núm. 8981.

132 Actuava des de Pollença amb els hidroavions alemanys Heinkel He-59.

133 A l’Arxiu Municipal de València es conserva el Fons Angelo Emiliani sobre les fotografies dels bombardeigs.

148

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

Detall del mapa d’índex d’objectius militars al litoral a la costa mediterrània. Document dipositat a l’ARV, i publicat per A. VERA i J. VERA DE LEITO (2000, pàg. 191).

Tarragona, Castelló, València, Alacant, Cartagena i Múrcia134. La gran majoria d’aquestes poblacions varen ser fotografiades com a font d’informació sense cap impediment ni obstacle abans dels bombardeigs o en el moment d’efectuar-los.

Cubelles estava situada amb el núm. 33.

Els objectius preferents de les aviacions feixistes alemanya i italiana, a més de servir de pràctiques de bombardeigs per millorar la seva estratègia, eren els de provocar el pànic a la població, inutilitzar les infraestructures i enderrocar tota resistència de la reraguarda. Inicialment es va intentar impedir l’entrada de material bèl·lic per a la República, tant per mar com per terra. Posteriorment, la destrucció dels dipòsits de combustible, preferentment pròxims als ports, va ser una constant en les agressions feixistes.

La xarxa de comunicacions estava dintre dels objectius principals per donar servei a la infanteria. Per aquesta raó, els ponts, les estacions, les línies ferroviàries i les carreteres es convertiren en el blanc preferit de l’aviació feixista. Tot això comportà l’intent de dissuadir la població civil, amb bombardeigs a les ciu134 VERA, A.; VERA DE LEITO, J.: Defensa Antiaérea Republicana (1936-1939). Artillería y refugios (algo de valor), Ed. Jorge Vera de Leito Aparici. València, 2000. Pàg. 191.

149

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

tats més emblemàtiques o estratègiques. Des d’inicis de desembre de 1938 fins al dia 23 de gener de 1939, de cara a la preparació de l’ofensiva terrestre sobre Catalunya, serien bombardejades les ciutats costeres i els seus ports –Barcelona, Badalona, Tarragona, Mataró, Palamós, Blanes i Vilanova i la Geltrú–, així com poblacions de l’interior –Borges Blanques, Cervera i Gavà–, fins a un total de 23 poblacions135.

Pel maig de 1937 es va crear la Defensa Especial contra Aeronaves i l’Arma d’Aviació Republicana, organisme responsable de la defensa contra els atacs feixistes. L’historiador Ramon Arnabat va resumir la defensa republicana contra les aeronaus de la següent forma: “Davant aquesta situació, les autoritats republicanes impossibilitades per cobrir defensivament la costa catalana, només van poder emprar algunes unitats de protecció de costes amb avions heterogenis, algunes patrulles de caces traslladades del front i instal·lar uns pocs emplaçaments de bateries antiaèries”136.

Salvant la ciutat de Barcelona, gairebé la resta de la població de Catalunya es trobava indefensa contra els avions feixistes. El govern republicà, per tal de defensar la capital catalana, va construir les bateries de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat), la del Tibidabo, la dels “Astilleros”, situada als Banys de Sant Sebastià, la del Cementiri (Poblenou), la del Camp de la Bota, la del Prat (ubicada al Far del Llobregat) i la del Turó de la Rovira. A més, comptava amb un seguit de metralladores contra els avions repartides per la ciutat. Cal recordar que ja es disposava del nucli artiller del castell de Montjuïc i de les bateries de Bonavista i d’Álvarez de Castro137. A conseqüència dels bombardeigs, a la primavera de 1937 s’instal·laren petites unitats de bateries antiaèries de petit calibre a Vallcarca, Sitges, Calafell i el Vendrell, amb l’aportació dels punts d’observació i control aeri a Sitges, Calafell i el Vendrell.

Per altra banda, i malgrat tota aquesta penúria, la guerra també s’efectuava al mar. L’exèrcit franquista, lògicament, va informar la seva marina aliada per tal de desenvolupar les oportunes accions bèl·liques. Des de Burgos, les forces armades del general Franco establiren les normes per als vaixells de guerra, sincronitzades amb l’aviació, a més de les tasques a les zones d’exploració al Mediterrani, les accions contra el tràfic marítim i les possibilitats de la navegació a la nit. Ja cap a 135 VERA, A.; VERA DE LEITO, J.: Defensa Antiaérea Republicana (1936-1939)..., pàg. 209.

136 ARNABAT, R.: Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf, pàg. 28.

137 RAMOS, J.: Turó de la Rovira. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008. Museu d’Història de Barcelona. Barcelona, 2010. Pàg. 36; i RAMOS, J.: Turó de la Rovira. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010. Museu d’Història de Barcelona. Barcelona, 2011. Pàgs. 78-80.

150

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

final de la guerra, el 10 de gener de 1939, i des de Palma de Mallorca, es donaven a conèixer els impediments per a bloquejar el tràfic marítim138. Sobre aquesta documentació del règim franquista, es feia referència important a l’anomenada zona III (sectors 9, 10 i 11), que anava des del riu Tordera al riu Foix, on s’establien les defenses republicanes i els objectius militars que intentaven fer front a la marina feixista.

Les informacions més importants que posseïen els militars franquistes sobre el material bèl·lic republicà eren que a la costa catalana hi havia quatre canons de 20 cm instal·lats sobre els vagons de ferrocarril i que a principi de novembre de 1938 es van traslladar a Menorca divuit projectors, alguns dels quals procedien del sector de Barcelona. A finals d’aquest mateix mes, es començà a retirar l’artilleria de la costa per a disposar-la al sector de la Seu d’Urgell. Malgrat tot, aquesta informació corresponia a les defenses emplaçades principalment a la Costa Brava. Dintre del sector 11, que coincidia amb la franja que anava des

Niu de metralladora camuflat damunt del túnel de la línia fèrria, al Port Ginesta de Sitges.

138 Pavelló de la República, FI 10/7 (13). Espanya. Govern de Burgos. Fuerzas de Bloqueo del Mediterráneo.

Estado Mayor. 2ª Sección. Defensas y recursos de la costa roja. Palma de Mallorca, 10 gener 1939 [Dossier]. José Luis Infiesta Pérez va ser un investigador de la Guerra Civil especialitzat en artilleria, marina i intervenció estrangera. Va morir a Barcelona l’any 2006 i el seu arxiu personal va ser dipositat al Pavelló de la República de la ciutat de Barcelona.

151

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

del riu Llobregat al riu Foix, existien informacions sobre les diferents poblacions o nuclis poblacionals. Actualment, no s’han conservat els plànols esgrafiant les posicions, ja que totes estaven ressenyades a la cartografia de l’època; en el nostre cas, a partir de la carta 871.

Sobre el Garraf es notificava de l’existència de mines instal·lades a l’aigua, però per part de l’exèrcit franquista es desconeixia la situació de les trinxeres i nius de metralladora a les proximitats d’aquest comarca. Això sí, l’important dipòsit d’explosius ubicat al túnel de la Falconera era ben conegut, ja que es tractava d’un objectiu militar primordial.

De Vallcarca, a part del camp minat construït a la seva costa, se’n coneixia la defensa antiaèria, l’estació de senyals i l’observatori i radi de transmissions a l’ermita de la Trinitat. També tenien coneixença del petit port de la fàbrica de ciments Fradera139, ja que era utilitzat per a petits desembarcaments de material de guerra que posteriorment dipositaven als túnels propers de la línia fèrria.

De Sitges, els franquistes estaven assabentats sobre l’existència de les dues companyies de fusells i de la secció de metralladora de les brigades de Defensa de

Objectius militars principals per part del règim franquista.

139 LLINÀS, À.; MUÑOZ, M. (2006): Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia 1936-1939, Ed. Grup d’Investigadors de les Roquetes del Garraf, Roquetes del Garraf.

152

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

Costes. També suposaven la presència de tres canons de 9 cm Krupp, de la dècada dels vuitanta del segle XIX, que estaven instal·lats a 40 metres de la costa. Aquest enclavament estava en posició imprecisa, però a llevant del poble, a tocar al ferrocarril. Segons el que coneixien i les filtracions aportades, eren conscients que al camp de golf existien defenses antiaèries. Estava fortificat amb trinxeres i nius de metralladora. D’informació rellevant era que es disposava d’una base d’hidres, que rarament era utilitzada, i del lloc de repòs de les Brigades Internacionals, les quals s’allotjaven a edificacions de la platja.

De la capital de la comarca, Vilanova i la Geltrú, igual com a Sitges, coneixien les dues companyies de fusells i la secció de metralladora de les brigades de Defensa de Costes. La seva costa estava fortificada amb quatre obusos de 15 cm, molt vells, a la Punta de Sant Gervasi, i també sabien que hi havia la ràdio de transmissions i de senyals. Les trinxeres i nius de metralladora de la platja discorrien fins al riu Foix, dins del terme de Cubelles. Posteriorment, gràcies a la tasca efectuada per dos dragamines de l’exèrcit de Franco, informaren que des de Vallcarca al Vendrell no hi havia mines. També es notificava sobre les fàbriques que construïen armament, com la Pirelli, la Casa Tomàs i la Calibradora Mecánica140.

Pel que fa a Cubelles, es comunicava que els objectius militars principals eren el pont del ferrocarril i la carretera sobre el riu Foix. De l’esmentat sector 12, que discorria des del riu Foix a la riera de Riudoms, sobre la població veïna de Cunit, s’informà sobre la construcció de trinxeres i nius de metralladora, instal·lats amb troncs de fusta i sacs terrers, ubicats a la platja en una extensió de tres quilòmetres.

Per altra banda, dintre de les tàctiques militars, cal tenir present la importància dels pantans durant l’ofensiva a Catalunya i la Batalla de l’Ebre. Com a exemple cal esmentar el cas de l’obertura de les comportes del pantans de Tremp i de Camarasa perquè l’aigua s’emportés les passarel·les, armament i vides humanes. S’ha intentat esbrinar si en algun moment el pantà de Foix va servir o es va establir com a objectiu militar. La resposta és que no, ja que una vegada trencat el front de l’Ebre, l’exèrcit nacional anà conquerint sense quasi cap impediment les diferents posicions republicanes. Per a Cubelles el pantà era fonamental de cara a l’agricultura, deixant de banda les possibles inundacions. Un cop acabades les obres de la presa, l’any 1928, s’inicià la construcció de canals i sèquies amb gran 140 PUIG, F. X.: Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social, pàg. 379. Un informe de principi de 1938 presenta un llistat de les fàbriques de guerra: Pirelli, la Calibradora Mecànica, Marquès, Manufactures El Fènix i ciments Griffi, fins a un total d’onze. Correspon a fàbriques que nodrien d’armament el front, però mai van estar donades d’alta dins de la classificació d’indústries de guerra de la Generalitat de Catalunya.

153

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

dificultat edificativa. La conducció a les hortes s’inicià amb la construcció de dos canals principals, anomenats de la dreta i de l’esquerra, respectivament. El canal de la dreta es va ramificà en dos, un en direcció a Cubelles i l’altre, cap a Cunit.

El de l’esquerra, fins a Vilanova i la Geltrú. Tot l’entramat de ramals de sèquies no va finalitzar fins al 1943141.

Durant l’any 1937 es realitzaren obres de reparació, conservació i obres complementàries dels canals del Foix, portades a terme per Federico Segarra. En els treballs efectuats es presentaren les justificacions de les obres dels murs de sosteniment, seccions de canals coberts i desaigües. A més, es feren les modificacions als ràpids escalonats executant pous per evitar els desbordaments de l’aigua per les caixes de registres existents142.

Estat actual de la presa del pantà del Foix, al terme de Castellet i la Gornal.

141 POMÉS, J.; BARRIENDOS, M.: El Pantà de Foix. Història i evolució de l’entor immediat. Fundació Castellet del Foix. Gràfiques Alzamora. Girona, 2002. Pàg. 75.

142 ANC, Agència Catalana de l’Aigua, Carpeta núm. 23. Pantano de Foix. Obras de Reparación, Conservación y Complementarias de los Canales de Foix. Ing. Federico Segarra. Año 1937. Correspon al projecte de la sèquia núm. 1 derivada del tros segon dels canals del pantà de Foix.

154

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

El projecte de les obres, que es volia realitzar a finals de 1936, ens aporta informació relativa sobre la climatologia d’aquest període: “Las abundantes lluvias registradas en la comarca de Villanueva y la Geltrú, en el último trimestre del año 1936, produjeron la rotura de algunos tramos de revestimientos que fueron aplicados a tramos enclavados en terreno de tránsito más o menos compactos, pero en apariencia resistentes”.

Davant els despreniments i ruptures dels pous i murs les mesures correctores eren les següents: “Debe emplearse para la construcción de morteros y hormigones, arena y grava extraída del cauce del Foix, por resultar más económica que la traída de otros cauces más apartados. Teniendo en cuenta que generalmente aparece recubierta por una capa de terreno que conviene previamente extraer, hemos comprobado que un hombre puede remover y cribar en un día 4 m3 y estando generalmente el material del río en la proporción de ½ de grava y la ½ de arena, resulta en definitiva que en un día extraerá 2 m3 de arena y 2 m3 de grava. Dadas las condiciones en que se ejecuta el transporte consideramos que un hombre puede cargar y descargar en un día 4 m3 de arena o grava.

Dada la naturaleza de las obras que proponemos, es imposible comprar el cemento en cantidad, pues ello nos obligaría a construir pequeños almacenes donde depositarlo, con lo cual si bien ahorraríamos algo de transporte al mandarlo por ferrocarril a la estación más próxima, tendríamos sin embargo el gasto de construcción de esos tinglados y el transporte dentro de la obra, que en definitiva encarecería su coste”.

El pressupost total de l’administració per a aquesta obra, interrompuda pels efectes de la Guerra Civil, era de 45.484,15 pessetes. Les expropiacions realitzades pel règim franquista també afectaren les obres públiques dels serveis hidràulics al terme municipal de Cubelles143. La Delegación de los Servicios Hidráulicos del Pirineo Oriental, a la memòria realitzada el juny de 1940, contemplava la petició de construcció de més sèquies com a efecte pal·liatiu de les conseqüències de la Guerra Civil: “Con fecha 23 de Febrero del corriente año D. Felipe Bertrán y Güell, como Presidente de la S.A. Inmuebles y Valores, dirigió una comunicación a la Dirección de Obras de esta Delegación, acompañando una instancia dirigida al Ilmo. Sr. 143 ANC, Agència Catalana de l’Aigua, Expropiacions. Terme de Cubelles. Pantà de Foix. Unitat 353.

155

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Director de Obras Hidráulicas, en la que solicitaba la construcción de las acequias nº 2 y 10, derivadas del trozo 2º de los canales del Pantano de Foix. Esta instancia favorablemente informado, fue remitida a la Superioridad, no solo por formar parte del plan general de acequias, sino porqué al mismo tiempo se conseguirá poner en riego terrestre de secano, susceptibles de una rápida transformación y porqué esta puesta en riego, ha de permitir una parcelación de tierras en favor de las clases modestas de Villanueva y Geltrú, parte de cuyas industrias más importantes resultaron muy afectadas por la pasada Guerra de Liberación, con el consiguiente paro forzoso de una parte de la población obrera”144.

Bombardeigs a Cubelles Cubelles va patir un total de vuit bombardeigs. L’historiador Ramon Arnabat ens aporta un valuosa informació sobre aquest capítol. Seguidament exposarem el quadre de les dades recopilades per l’investigador penedesenc145.

Data

Hora

Objectiu

Avions atacants

Bombes llençades

Danys causats

11/07/1938

23:05

Vies ferrocarril

1 hidro Heinkel-59

9

Via ffcc.

Metrallament d’un vaixell guardacostes

12/07/1938

00:50

Costa

?

Remolcador

12/07/1938

02:45

24/08/1939

22:45

3/11/1938

19:50

28/12/1938

03:55

29/12/1938

19:45

18/01/1939

17:00

Vies ferrocarril Estació ferrocarril Vies ferrocarril Vies ferrocarril Vies ferrocarril

1 hidro Heinkel-59 1 hidro Heinkel-59 1 hidro Heinkel-59 1 hidro Heinkel-59 1 hidro Heinkel-59 1 hidro Heinkel-59

Centre població

12 trimotors Savoia-81

9 22 ? ?

8 20 de 50 Kg

2 víctimes mortals 4 ferits i 2 edificis destruïts

144 ANC, Agència Catalana de l’Aigua, Proyecto de Acequia nº 10 o acequia final derivada del trozo 2º de los canales del Foix. Ingeniero D. Francisco Sánchez Medina. Año 1940. Obras Públicas. Delegación de los servicios Hidráulicos del Pirineo Oriental. Unitat 376.

145 ARNABAT, R.: Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf, pàg. 32.

156

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

Vista de l’actual carrer de Sant Antoni des de la plaça de la Font, als anys trenta del segle XX (Col·lecció Antoni Pineda).

Segons informacions de la memòria oral recollides per les historiadores Anna García i Neus Capdet, Artur Sánchez Herrera parlava així sobre l’impacte desolador dels bombardeigs: “Vam notar molt la diferència de Cubelles amb Barcelona, ¡molta diferència!, ja que aquí alguna vegada van bombardejar allà als quatre cantons, també a la plaça de la Font on van matar un nen, allà a les roques van metrallar un tren de càrrega..., però en general hi havia tranquil·litat i a Barcelona era un perill constant”146.

Tot l’ambient canvià amb la presència dels avions a la vila. Les notícies, a la ràdio i els diaris, anaven en augment. Com a exemple, en data de l’11 de desembre de 1937, el diari La Vanguardia publicava una nota facilitada per la Comandància Militar de Tarragona sobre el dia anterior: 146 GARCÍA, A.; CAPDET, N. : Un pas per la Guerra. Pàg. 17.

157

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

“A las quince horas del día de hoy apareció por Salou un avión faccioso.

Inmediatamente funcionaron las sirenas de alarma, saliendo los cazas leales en persecución del mismo, impidiendo que penetrase dentro de nuestra zona y persiguiéndole hasta Cunit, donde se internó hacia el mar”.

Això ens mostra la progressiva amenaça de la maquinària bèl·lica. També a partir del laboriós estudi de Joan Vidal147 coneixem la notícia que relatà Antoni Pineda i Gavaldà en què a principi de l’any 1938 va observar el metrallament d’un tren de mercaderies a l’estació de Cubelles.

També La Vanguardia, el dia 13 juliol de 1938, es feia ressò del bombardeig efectuat el dia anterior. La nota duia per títol “piratas del aire” i deia: “La aviación extranjera al servicio de los facciosos realizó durante la pasada noche varias agresiones contra las poblaciones civiles de San Vicente de Calders, Calafell, Cubellas, Altafulla, Cambrils, Riudecañas y Montroig, causando víctimas”.

En aquestes incursions Cubelles patí tres bombardeigs. Un, a les 23.05 del dia 11 juny, amb el llançament de nou bombes per intentar inutilitzar les vies del ferrocarril; una altre, a les 00.50 hores del dia 12, el qual causà danys a un remolcador; i l’últim, amb nou bombes, a les 02.45 hores. El Ministerio de Defensa Nacional de l’Estado Mayor del Ejército de Tierra va ser informat de la següent manera: “Tengo el honor de remitir a V. E. informe relativo a los diversos bombardeos efectuados por la aviación facciosa desde las 22.43 horas del día de ayer, hasta las 5.48 de hoy, en las zonas de Cubellas, San Vicente de Calders, Cambrils, Riudecañas, Villanueva, Garraf y en el mar. Barcelona, 12 de julio de 1938”148.

L’avió que actuà a la zona va ser un Heinkel He-59 “Zapatones” o “Sabatetes”, de la Legió Còndor alemanya. Realitzà tres incursions amb un total d’unes trenta bombes incendiàries llançades i arribà a causar quatre ferits. Els danys materials foren de poca importància i els ferits corresponien als guardacostes que a l’alçada de Sitges estaven en servei de vigilància. A Cubelles van llançar indiscriminadament quinze bombes, nou durant la primera agressió i la resta, durant la segona.

Com a resultat de les explosions van quedar afectades les vies del tren i les línies 147 VIDAL, J. (2006): El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 227.

148 CDMH, Informe del 12 de juliol de 1938 de la Comandància Militar de Catalunya.

158

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

telefòniques, que quedaren interrompudes. Els voltants del nucli urbà també van ser metrallats.

Com era lògic, i depenent dels mecanismes utilitzats i els indrets per avaluar els danys, les informacions d’uns no es corresponien amb les dels altres. Segons les observacions realitzades pel control sobre la defensa antiaèria a Cubelles, aquesta població va ser bombardejada a les 23.03 hores, amb un total de nou bombes i l’acompanyament del metrallament de les immediacions. Més tard, a les 00.50 hores, entre Cunit i Cubelles es comunicaven que havien sentit detonacions com a conseqüència de les sis bombes caigudes.

El 24 d’agost es llançaven sobre l’estació del ferrocarril un total de vint-i-dues bombes –dues explosives i vint incendiàries– per part d’un hidroavió Heinkel-59.

Més endavant, ja el 3 de novembre de 1938, a les 19.22 hores, s’activà l’alarma a la ciutat de Tarragona per la presència d’un hidre facciós que des de Roda de Berà es dirigia a Sant Vicenç de Calders. Posteriorment, a les 19.45 hores, aquesta última població rebia l’impacte de deu bombes que, per sort, van caure en terreny despoblat, sense ocasionar víctimes ni danys. Aquest mateix hidre, cinc minuts després, bombardejava les rodalies de Cubelles i, a les 19.53 hores, metrallava els voltants de Vilanova i la Geltrú. Alhora, com a maniobra complementària, un altre avió estava bombardejant Vallcarca. Poc després, l’alarma de la ciutat de Tarragona s’apagà a les 20.30 hores arran de les bombes caigudes a l’Ampolla i a la zona del coll de Balaguer, a l’Hospitalet de l’Infant, sense ocasionar víctimes ni danys importants149. Finalment, poc més tard de les 22 hores, Cubelles i Vilanova i la Geltrú comunicaven al Secretari Tècnic d’Informació i Enllaços, Florenci Tor, que no hi havia cap novetat quant als avions.

Ja a finals del mateix any, a les 03.55 hores del 28 de desembre, un hidre bombardejava el sector entre Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Al dia següent, a les 19.45 hores, un altre hidre bombardejà Cubelles llançant vuit bombes que 149 Biblioteca del Pavelló de la República, Fons F-DH. 3 (7). 2-Catalunya. Generalitat. Conselleria de Treball. Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Informacions (agost-desembre 1938). Informació des de les 8 hores del dia 3 de noviembre de 1938, per part de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya.

159

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

van impactar a la via del tren sense causar víctimes ni danys importants. Com a acció recurrent del règim de Franco, i davant la facilitat de la infanteria per anar ocupant els pobles, abans de l’entrada eren habituals els bombardeigs com a arma psicològica contra la població. El dia 18 de gener de 1939, a les 16.30 hores, dotze avions havien llançat cent bombes de 50 Kg a Vilanova i la Geltrú, ocasionant la destrucció d’una casa i afectant l’estació, la Fàbrica del Gas i el Far, amb un resultat de cinc morts i cinc ferits. Durant la retirada dels avions, els dotze trimotors deixaren caure vint bombes al casc urbà de Cubelles, les quals destruïren totalment dos edificis. El resultat, dos morts i quatre ferits150.

Aquest tràgic desenllaç es correspon amb el comunicat oficial de les destrosses de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Gràcies a l’anàlisi minuciós de Joan Vidal151 coneixem els noms de les víctimes. Sobre les diferents bombes que caurien al nucli urbà de Cubelles, hi ha constància de les dues bombes que varen impactar a la plaça de Francesc Macià –actualment plaça de la Font– i una altra bomba a la plaça d’Anselm Clavé, aquesta última amb un gran forat. A la plaça

150 Biblioteca del Pavelló de la República, Fons F-DH. 3 (7). 3-Catalunya. Generalitat. Conselleria de Treball. Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Informacions (Gener 1939). Informació des de les 8 hores del dia 18 de gener de 1939, per part de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya.

151 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàgs. 226-227.

160

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

de Francesc Macià, una bomba va caure davant l’edifici de L’Aliança mentre que l’altra va enderrocar la primera casa del carrer de Sant Antoni, a tocar de la font.

El primer impacte va causar la tràgica mort d’un nen de set anys, Josep Maria Carbonell Rovirosa. Malauradament la seva família fugia de les bombes de la capital catalana. L’altra bomba provocà la mort de Jaume Estalella Mestres, que fugia dels bombardeigs de la ciutat de Reus.

Com a mecanisme de temor, la solució de moltes persones espantades pels bombardeigs era marxar al voltant dels masos de les muntanyes a dormir, com per exemple al Mas Trader, a Puigdetiula o al Mas Xinxola. Els indrets escollits per les persones que fugien de les bombes eren les zones boscoses, on s’amagaven i veien passar els avions. Les institucions de la vila feien crides davant la situació de les persones que carregades amb els matalassos anaven abandonant el nucli urbà en direcció a la muntanya. A més, el perill de les grans ciutats com Barcelona provocà que molta gent marxés a poblacions susceptiblement més tranquil· les, com era suposadament Cubelles.

Estació de Cubelles Durant el primer dia de l’alçament militar que originà la Guerra Civil espanyola els diaris no van arribar a Cubelles, ja que el servei de ferrocarril es va aturar. La línia ferroviària entre Tarragona i Vilanova i la Geltrú trigà a posar-se en marxa, ja que en els primers moments la línia amb Barcelona fou controlada.

Va ser la línia entre Sant Vicenç i el Vendrell la que oferia garantia de circulació i regularitat, sobretot per portar els milicians al front de Saragossa. Només circulava personal sanitari i els milicians per a la lluita. La normalitat no es restablí fins al 27 de juliol de 1936, quan des de Barcelona ja circulaven trens en direcció sud. Es restabliren els viatges de passatgers i trens de mercaderies en què moltes persones retornarien a la vida quotidiana després del pànic dels primers dies de la revolta. Prop de l’estació, al voltant de 1938, coneixem la notícia relatada per Antoni Pineda i Gavaldà de l’aterratge d’un avió Polikarpov I-15, Xato, a les anomenades terres del Camps, entre la riera i l’actual passeig del Mediterrani.

Posteriorment va ser desmuntat i carregat per portar-lo a reparar, possiblement a un camp d’aviació proper com era el dels Monjos.

A Cubelles, com a moltes poblacions, després de la guerra es celebrava el Día de la Liberación per part del règim franquista. En aquest cas s’esqueia el dia 21 de gener. Com a anècdota, molts veïns marxaven fora de la vila per no haver de participar en l’exaltació del règim, però membres de la Falange controlaven l’estació del ferrocarril per realitzar un seguiment dels que s’absentaven del poble aquell dia.

161

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Mapa de detall de l’estació de Cubelles a l’any 1958 (ICC). El magatzem de la dreta va ser danyat pels bombardeigs i posteriorment reparat el 1940.

Després de la Guerra Civil s’inicià la reparació dels elements arquitectònics danyats pel conflicte. A l’Archivo Histórico Ferroviario de Madrid (AHF) es van consultar un seguit d’expedients relatius a l’estació de Cubelles. El projecte de reparació anà sempre acompanyat de la informació de les destrosses del moll de mercaderies i de l’edifici de viatgers del terme de Calafell. Pel que fa a Cubelles, la coberta del moll del magatzem va resultar afectada pel bombardeig. Seria reparada per l’empresa constructora Hijos de José Miarnau Navas S.A.152 a la primera meitat de 1940.

Croquis de la disposició de vies i ser veissofriren a l’estació Cubelles als anys del Les estacions de Calafell i Cubelles lesdeconseqüències devint la guerra i segle XX (AHF).

152 Empresa vinculada a la història del GRUPO COMSA, que es remunta al 1891 i que a la dècada de 1940 diversificà les seves activitats a l’enginyeria civil realitzant la reconstrucció de ponts, carreteres i edificis.

162

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

la seva reconstrucció era de caràcter urgent amb la finalitat d’atendre les condicions de trànsit de l’estació. La coberta dels molls del magatzem era de les mateixes característiques, ja que estaven construïdes per plaques d’uralita de 40 x 40 centímetres. La reposició de les peces d’aquest material no fou possible, ja que a finals de 1939 i començament de 1940 va ser suspesa la fabricació d’amiant. L’arrencament de peces a Calafell, substituint-la per ceràmica plana, comportà un sobrant de les peces d’uralita que després es col·locaren a Cubelles153.

153 AHF, C-0356-003, Projecte de reparació dels destrossos de guerra en el moll de mercaderies i edifici de viatges de Calafell i coberta del moll del magatzem de Cubelles per part de l’empresa constructora Hijos de José Miarnau Navas S.A. (18 de novembre 1939 / 26 juliol 1940).

163

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

VIII. Ocupació franquista: l’entrada de les tropes Les tropes franquistes entraren a Cubelles a quarts de sis de la tarda del dia 21 de gener de 1939, pel pont de la carretera154. Anteriorment, discorrien per Mas Trader, en direcció al Mas Palau de Vilanova, per conquerir la capital de la comarca per dos fronts diferenciats.

Fotografia de l’estat actual del Mas Trader i la seva ubicació.

154 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009): Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)... pàg. 17.

164

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

ICC, Mapa 1:50 000 Full 447 Vilanova i la Geltrú (edició de la Guerra Civil espanyola). Autor: Ejército del Aire. Servicio de Cartografía.

Durant el conflicte bèl·lic, els dos bàndols van produir una interessant cartografia militar amb gran quantitat d’impressions de plànols, fins aleshores sense precedents. L’esforç va consistir en la publicació de la planimetria perquè arribés a dotar l’exèrcit d’una cartografia fiable. Aquest factor faria que molts militars portessin els plànols configurats en els quasi tres anys que va durar la Guerra Civil. La instrumentalització, per part de la II República, dels cossos de topògrafs va oferir una major precisió en el terreny per dictaminar les actuacions. En canvi, l’exèrcit franquista va participar en una secció topocartogràfica que va col·laborar principalment en la realització de la cartografia de la Batalla de l’Ebre. Per tot això, durant l’avançament de les tropes, a vegades era habitual la demanda de la situació d’un indret concret a veïns de la zona per tal d’estalviar esforços inútils.

Els cubellencs s’amagaven en masos o a les seves cases, esperant que els soldats passessin aviat; però aquests es van instal·lar en cases abandonades i en el teatre del Círcol Cubellenc. Davant els abusos del Cos d’Exèrcit Marroquí, el quarter general del Generalísimo volia desmarcar-se dels excessos d’alguns soldats. Va ser per això que alguns exèrcits, abans d’entrar a la ciutat de Barcelona, 165

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

tenien l’ordre de mantenir una posició endarrerida, com era el cas de Cubelles.

La pretensió era enclavar en indrets estratègics els cossos més problemàtics per no atemorir principalment la ciutat de Barcelona. Per tot plegat s’estipulà aquesta ordre: “Deben quedar terminantemente prohibidos los registros por personal que no pertenezca a Orden Público y sólo cuando por agresiones o necesidad militar tenga que hacerse alguno, ha de ser siempre de oficial y referirse solo a armas o identificación, quedando prohibido a las tropas el apoderarse de papeles, enseres y toda clase de efectos no militares”155.

La premsa franquista, com el diari ABC, el mateix dia de l’entrada de les tropes nacionals a Cubelles publicava la notícia amb un caire gloriós i, a la vegada, propagandístic: “En todos estos pueblos se ha recogido la misma sensación de desastre que en las filas de los milicianos rojos. Muchos que hubieran podido escapar, aun estando a la vista nuestras unidades, han preferido quedarse, y en todas las plazas conquistadas se recoge un gran número de prisioneros. En las posiciones defensivas del nuevo cinturón, con el que intentaron cortas nuestros avances en seco, van dejando el material de guerra que ya consideran inservible. Siguen solamente causando daños en los últimos momentos de la fuga y propagando mentiras para aterrorizar a los pueblos, que no han de tardar en pasar a ser nuevamente de España. Pero nadie les cree ni les hace caso, porque cuentan con testimonios más claros de la verdad, y las poblaciones no atienden las órdenes de evacuación, sino que nos esperan con júbilo”156.

Així mateix, com a diari propagandístic del règim, comentava així les campanyes bèl·liques i els avenços cap a la capital: “En el Sur, entraban nuestros soldados esta tarde en la importante ciudad de Vendrell, que ha recibido a las tropas con banderas españolas y con vítores al Caudillo y al Ejército, mientras los milicianos huían desordenadamente hacia Villanueva y la Geltrú y hacia Villafranca. Como han pretendido resistirse, han dejado centenares de cadáveres y más de mil prisioneros, así como una enorme cantidad de material y hasta la documentación de los Cuarteles Generales de los rojos, que

155 AGMAV, C. 2598, Cp. 54. Corresponen a les normes generals per a l’ocupació de la ciutat de Barcelona realitzades el dia 24 de gener de 1939.

156 ABC, Sevilla, 21 de gener de 1939, pàg. 10.

166

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

van pasando a nuestro poder. Un leve apoyo aéreo de los milicianos en fuga, les ha costado otros dos aviones, que han perdido en tierras de Cataluña.

Y con ser mucho esto que llevamos reseñado, aún no alcanza a la totalidad de las victorias del día”.

El dia següent, el mateix diari de l’ABC es feia ressò del control de la zona de Cubelles: “[...] La comarca del Panadés ha sido dominada y con ella ha caído la ciudad para el enemigo. Por la costa se ha abanado mucho y algo más arriba se ha llegado hasta las riberas del río Foix. Estas son las respuestas que se dan a los discursos [...]”157.

Durant l’entrada de les tropes franquistes a la vila de Cubelles, el Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental (GERO) 158, arran de la desfeta de la Batalla de l’Ebre, va intentar una maniobra quasi impossible. Les directrius anaven encaminades als exèrcits de l’Est i de l’Ebre, i a l’Agrupació Nord de Defensa de Costes. Una de les normes era la defensa de la ciutat d’Igualada, per la qual cosa part de l’exèrcit s’havia de disposar per a aquesta missió. Pel que afectava al territori de Cubelles, l’Exèrcit de l’Ebre tindria el càrrec de la defensa del litoral fins al riu Foix159. Des de la desembocadura del riu Foix fins a direcció est, la defensa costanera estava a disposició de l’Agrupació Nord de Defensa de Costes. Al dia següent, l’exèrcit de l’Ebre es replegà a l’Ordal, cobrint la L-4, i també a Olesa de Bonesvalls i el Garraf.

La maniobra de desesperació del Ministerio de Defensa Nacional per a la directiva al Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental provocà que els esdeveniments anessin més ràpids que la reorganització. La idea principal era extremar la resistència en tot el front, per la qual cosa es volia exercir una acció intensa de comandaments i comissaris sobre la tropa. Es pretenia contrarestar la maniobra de les tropes franquistes, ja que la seva rapidesa i accions simultànies no permetien la reorganització de les forces republicanes. A manera d’exemple militar, s’intentaren organitzar petites unitats sobre la seva reraguarda a fi de paralitzar la seva progressió160.

157 ABC, Sevilla, 22 de gener de 1939, pàg. 8.

158 El GERO estava dirigit pel general Hernández Saravia, on estava integrat per l’Exèrcit de l’Est i per l’Ebre.

159 AGMAV, C. 575, Cp. 9, D. 3/1. “Directiva número veintiséis a los Ejércitos del Este y Ebro y Agrupación Norte de Defensa de Costas”, 21 de gener de 1939.

160 AGMAV, C. 575, Cp. 9, D. 3/25.

167

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Aquest ambient bèl·lic d’estratègia militar es resumia en una comunicació tramesa als exèrcits de l’Est i de l’Ebre: “Reitero a V. S. Mis ordenes verbales con objeto de que toda destrucción que se realice, sea defendida con fuerzas de infantería, artillería y D.C.A. en tal forma que el enemigo para poder comenzar su reparación tenga necesidad de montar previamente un ataque para desalojar a nuestras fuerzas de las posiciones que dominen cada lugar afectado por la destrucción correspondiente”161.

El comunicat oficial de l’exèrcit republicà era aquest: “Ejército de Tierra.

Cataluña.- Durante toda la jornada de hoy los invasores y fuerzas españolas a su servicio han proseguido su acción ofensiva apoyados por la intensa acción de tanques, artillería y aviación extranjera.

A la hora de redactar este parte se lucha con extraordinaria violencia en los sectores de Igualada y Villafranca del Panadés.

En los demás frentes, sin noticias de interés.

Ejército del Aire.

Los aparatos de la invasión han realizado varias agresiones contra Barcelona, siendo derribados en combate aéreo dos trimotores “Junker” y tres “Meisserschmidt”. Nosotros perdimos dos cazas.

Los aviones italo-germanos bombardearon además Valencia, Gandía y Denia, causando víctimas”162.

El comunicat oficial de l’exèrcit franquista apuntava la situació de la següent forma: “Ha continuado el avance de nuestras tropas en Cataluña, venciéndose todas las resistencias que el enemigo intentó oponer a la progresión de nuestro Ejército. [...]

En el frente de Cataluña, además de la ciudad de Villafranca del Panadés y de los pueblos citados en el anticipo del parte, se ha ocupado también la importante ciudad de Villanueva y Geltrú y los pueblos y posiciones siguientes

161 AGMAV, C. 575, Cp. 9, D. 3/45.

162 SERVICIO HISTÓRICO MILITAR: Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo II. Ejército de la República, Librería Editorial San Martín. Madrid, 1978. Pàg. 639.

168

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

[...] En el sector Sur los pueblos de Lletger, Bañeras, Gornal, Bellvey, Las Masucas, Torrelletas, Cunit, Mojà, Canyellas y Cubellas y las posiciones Las Altanas, Plá de Manlleu, vértice San Pau y otras.

Se han cogido numerosos muertos, 1.514 prisioneros, entre ellos un batallón completo, con su comandante y comisario y el Estado Mayor de la 24 División. Entre el armamento y material recogidos figuran un tanque ruso en perfecto estado, un carro blindado, un cañón de 10,5 y un gran depósito de municiones.

Actividad de la aviación.- En combate aéreo sostenido hoy en Cataluña han sido derribados seis aviones rojos, de ellos dos “Martin Bomber”, tres “Curtis” y un “Rata”. Nuestra artillería antiaérea ha derribado un “Katiuska”. Total: siete aviones.

Ayer fueron bombardeados los objetivos militares del puerto de Valencia y la fábrica de bombas de Villanueva y Geltrú; en la noche pasada lo fueron otra vez los objetivos militares del puerto de Valencia y hoy lo han sido los del puerto de Barcelona”163.

Pas de les tropes nacionals per Cubelles, el gener de 1939 (Col·lecció Antoni Pineda).

163 SERVICIO HISTÓRICO MILITAR: Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo I. Ejército Nacional, Librería Editorial San Martín. Madrid, 1977. Pàg. 386.

169

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

El dissabte 21 de gener de 1939, Manuel Tagüeña Lacorte, cap del XV Cos d’Exèrcit, va establir desesperadament la línia enfront de l’Ordal. En aquest punt de suport instal·là la 196 brigada de la zona centre-sud, que ocupà la segona línia en combat164. Abans de finalitzar el dia, el Cos d’Exèrcit Marroquí havia ocupat Vilanova i la Geltrú, Castellet i l’Arboç; el Cos d’Exèrcit de Navarra, Mediona, pel nord, i pel sud, l’Almúnia, Vilafranca del Penedès, Banyeres, la Gornal, Bellvei, les Masuques, Torrelletes, Cunit, Canyelles i Cubelles.

Conseqüentment, en aquest 21 de gener la mobilització general per a la defensa de la ciutat era de caràcter urgent i, per això, es decretà la incorporació d’homes i dones entre els disset i cinquanta-cinc anys. Per aquest motiu també es suspengueren les activitats comercials a tot Catalunya amb la intenció que totes les persones que treballessin també fossin incorporades a files.

A més d’això, l’Agrupació Nord de la Defensa de Costes de la Prefectura de l‘Estat Major proposava, per a afavorir la protecció de Barcelona, fortificar els municipis situats en un radi de 50 quilòmetres a la perifèria de la ciutat. Si bé la línia avançada del front estava situada entre el turó de Montcada i la població d’Alella, la línia defensiva proposada recorria una línia imaginària des de Castelldefels, Begues, Vallirana, Corbera de Llobregat, Martorell, Ullastrell, Terrassa, Sabadell, Polinyà, Mollet, Montmeló, la Roca del Vallès i Argentona165. Per tant, deixava més enllà del massís del Garraf a les poblacions desemparades, les quals havien de suportar la infanteria i cossos de l’exèrcit feixista. Cubelles es donava per perduda per part dels militars de la II República.

La situació veritablement era ben diferent en el context general. El 15 de gener de 1939, el conseller Josep Tarradellas escrivia rotundament el següent text: “Com sigui que havia estat informat que es construïa una línia defensa que passava per Vilanova, Begues, l’Ordal i Igualada, he volgut assabentar-ne de com es trobaven realment les dites fortificacions; en realitat no existeixen, ni a hores d’ara s’ha començat cap treball ni tan sols per a fer trinxeres. Es tracta de pura literatura comunistoide, perquè la gent tingui la sensació que es podrà aturar aquest avenç, talment com si coneguéssim el país i no poguéssim informar-nos de la situació en què es troben els voltants de Barcelona.

164 AMIGÓ, J.: “Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Huida y Liberación al Baix Llobregat”, El Franquisme al Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2001. Pàg. 52; i també a TAGÜEÑA, M. (1973): Testimonio de dos guerras. Oasis, Mèxic, 1973. Pàg. 278.

165 AGMAV, C. 1156, Cp. 15, D. 3/17. Publicat a DÍAZ, J.; PIERA, J.; RAMOS, J.: Els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Terrassa. Terme, 23. Centre d’Estudis Històrics i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.

Terrassa, 2008. Pàgs. 125-148.

170

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

En resum, la impressió és de caos i, com és normal, d’esverament. A l’arribar volia donar-ne compte al President però a les primeres paraules meves m’he adonat que no volia preocupacions i no li interessava i he tingut de callar; es veu que a l’hora d’anar a dormir volia tranquil·litat”166.

Abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el govern de Negrín va ordenar, el 23 de gener, que els organismes i funcionaris del govern republicà evacuessin Barcelona tan aviat fos possible. El 26 de gener de 1939 l’exèrcit franquista ocupà la ciutat.

Avanç sobre el Llobregat. Transmissions amb seu a Cubelles El dia de l’entrada de les tropes franquistes a Cubelles, el 21 de gener, el quarter general del Generalísimo dissenyava la planificació sobre l’avanç cap al riu Llobregat. L’ordre general d’operacions al Cos d’Exèrcit Marroquí era ben explícita167. La situació militar en aquestes dates era que la Divisió 105 havia arribat a Sant Pere de Ribes i es disposava a creuar el massís del Garraf, “en el que hay únicamente la carretera de la costa facilísima de interrumpir por su trazado. Esto traería un retraso en la marcha del Cuerpo de Ejército. Que podría repercutir en la total del Ejército”.

El disseny de l’ofensiva o idea de maniobra arran dels problemes logístics i militars era avançar per una franja de tres quilòmetres immediats a la costa amb una rapidesa que permetés destruir les possessions enemigues. Per això, es pretenia avançar en direcció Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i la costa, per continuar en direcció al Llobregat. Les forces nacionals que actuaren al Penedès i al Garraf estaven formades per l’Exèrcit del Nord, format pel Cos d’Exèrcit Marroquí, amb la 13a, 50a i 105a divisió, dirigit pel general Yagüe, i el Cos d’Exèrcit de Navarra, amb la 4a i 5a divisió i el CTV italià (Corpo Truppe Volontarie), comandat per José Solchaga168.

Per aquest motiu, el matí del dia 22 van col·locar la Divisió 50 entre la línia de Sant Pere de Ribes i Canyelles passant per la línia de l’Agrupació Nord de la Divisió 105. Aquesta última estaria situada a Sant Pere de Ribes com a reserva 166 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 2, Edicions Dau. Barcelona, 2009. Pàgs. 1174-1175.

167 AGMAV, C. 2598, Cp. 95.

168 ARNABAT, R.: Sis dies de gener. La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, núm. 1377, 16-22 gener de 2009, pàg. 9. Vilafranca del Penedès, 2009.

171

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

i esperant noves indicacions. En aquesta operació actuaria també la Divisió 13, amb la 2a Brigada de Cavalleria; la Divisió 50 comptava amb una companyia d’intendència i una de sanitat com a mitjans a la seva disposició.

Com a la majoria d’operacions, un cop passaven els militars hi anaven darrera els sapadors. En aquesta zona hi actuà una companyia de Sapadors de Cos d’Exèrcit i un Batalló de Treballadors, que marxaven per les carreteres de la costa per procedir ràpidament a reparar les destruccions realitzades. Per a tota aquesta operació es disposava del Cos d’Exèrcit Marroquí, inicialment a Cubelles, comunicant-se oportunament els desplaçaments. Encara quedava pendent el Comitè Principal d’Artilleria i divisions responsables escollides per situar les transmissions a Cubelles. Finalment, els presoners eren traslladats al Vendrell per ser encausats. Tot això es posava en coneixement d’altres cossos de l’exèrcit franquista i de la Legió Còndor.

Sembla que el pes de les transmissions continuà durant el primer franquisme a Cubelles, ja que el 1943 es construïren tres barracons davant del castell per a

Vista del poble de Cubelles des de la carretera, als anys quaranta (Col·lecció Antoni Pineda).

172

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

destinar a uns 150 homes al servei militar. A la vila hi hagué un destacament de transmissions amb sis homes que anaven dues vegades al dia al campanar per controlar avions, vaixells i la xarxa viària169.

La Llei de Responsabilitat Política i “els interessos sagrats de la Pàtria” En finalitzar la guerra, el franquisme incità a la delació de persones com un deure civil. La col·laboració de la societat amb el nou règim va ser recurrent per part de persones que sentien admiració per la política repressiva franquista durant els primers anys de la postguerra. Tothom podia denunciar sense aportar proves i moltes persones van col·laborar per demostrar la seva adhesió al nou règim. Les acusacions provocaren un estat policial de primer ordre, ja que fins i tot la no participació en les denúncies podia ser considerada com denunciable.

El nomenament de la Comissió Gestora Provisional va recaure en el nomenament del franquista Víctor Martínez de Santaolalla, oficial 3r honorífic del Cuerpo del Ejército Marroquí. Una de les seves primeres actuacions va ser netejar l’església i els carrers de Cubelles. També es va realitzar un inventari dels béns incautats, la petició d’un camió, un préstec al Banc de Crèdit Local d’Espanya i un telèfon, a més d’habilitar un lloc de culte170.

Com a la majoria de pobles, hi hagué material armamentístic escampat pel territori. Com a exemple, el 5 de desembre de 1939 el consistori franquista indemnitzava Josep Farré pels dies que va estar curant-se de les ferides que patí en explotar-li una bomba de mà que l’Ajuntament l’havia obligat a inutilitzar171.

Aquesta comissió gestora, davant la necessitat de reconstruir els aldarulls i la violència durant la Guerra Civil, va elaborar formularis per al cessament de les persones que imputarien i per a les quals demanarien responsabilitats per la seva actuació. El formulari es basava en un informe políticosocial de la persona investigada. A les dades figuraven l’any d’allistament al cos militar i l’actuació de l’individu abans i després del Movimiento Nacional. Estava detallada la seva afiliació política i sindical, els càrrecs ocupats, conducta, idea religiosa, posició econòmica, l’actuació abans i després de l’alçament militar i si es va incorporar a 169 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009): Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)..., pàg. 34.

170 MARTÍNEZ, X.: L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles (1932-2007). Editat per la Secció Local d’ERC. Cubelles, 2007. Pàg. 38.

171 AMCUB, Llibre d’actes de 20 d’octubre de 1936 a 21 de novembre de 1940. Acta del dia 5 de desembre de 1939.

173

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

Noms d’alguns vials a Cubelles durant el règim franquista.

l’exèrcit roig o en fou voluntari. Tot quedava resumit a l’última pregunta: “¿Se le puede considerar adicto al Glorioso Movimiento Nacional?”.

El nou consistori franquista va delegar la funció d’entrevistes acusatòries a unes quantes persones simpatitzants del nou règim que, en nom de la Falange, es van a posar a redactar els informes de responsabilitats polítiques. Això ens permet estudiar la realitat de la Guerra Civil a través dels ulls del vencedors. El rumors, les invencions i la venjança van configurar una realitat diferent, a vegades barrejada d’un caire surrealista.

La llei de responsabilitats polítiques, promulgada el 9 de febrer de l’any 1939, amb caràcter retroactiu a l’any 1934, no es va aplicar com a tal. Amb un caire triomfalista, els ajuntaments franquistes i els seus col·laboradors, gent de confiança i informants, van teixir un panorama dantesc propi tant de vivències d’uns com de rumors i mentides que van circular als municipis entorn als grups sindicals. Al Boletín Oficial del Estado, des de Burgos, es publicà, el 9 de febrer de 1939, un text 174

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

de 22 pàgines com a instrument repressiu del poder franquista. Al seu preàmbul es diu: “Ante la próxima y total liberación de España, el Gobierno, consciente de los deberes que le incumben respecto a la reconstrucción espiritual y material de la Patria, considera llegado el momento de dictar la Ley de Responsabilidad Política contra aquellos que por acción u omisión grave hayan fomentado la subversión roja o la hayan mantenido viva durante más de dos años o hayan entorpecido el triunfo providencial e histórico del actual Movimiento Nacional.

Los castigos y reparaciones alcanzarán dimensiones propias dentro del hondo sentir de la Revolución Nacional, que no quiere llevar la miseria a los hogares y por ello establece la Ley algunas atenuantes, armonizando los intereses sagrados de la Patria sin quebrar la vida económica de los particulares [...]”.

Depuracions de funcionaris La Falange Española, sense una participació directa durant la Guerra Civil, ja que era inexistent a Cubelles, va ser l’encarregada de la depuració dels funcionaris i de les persones que treballaven durant l’època republicana al poble. La declaració jurada per als funcionaris de l’administració local presentava les següents preguntes172: “a) Nombre y apellidos del interesado. b) Cuerpo o Servicio a que pertenece. c) Categoría administrativa. d) Situación en que se encuentra. Destino que desempeñaba el día 18 de Julio de 1936. e) ¿Prestó su adhesión al Movimiento Nacional?. ¿En qué fecha y forma lo efectuó?. f) Si prestó su adhesión al Gobierno marxista, a alguno de los autónomos que de él dependía, o las Autoridades rojas, con anterioridad al 18 de julio de 1936, en qué fecha y en qué circunstancias, especificando si lo hizo en forma espontánea o en virtud de alguna coacción. g) Servicios prestados desde el 18 de julio de 1936, indicando especialmente los destinos, tanto en su Cuerpo o Servicio como en otros, y los ascensos que hubiera obtenido, especificando los que lo hubieran sido por rigurosa antigüedad.

172 AMCUB, Expedients de depuració de funcionaris. Any 1939.

175

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

h) Servicios prestados a favor del Movimiento Nacional. i) Sueldos, haberes o cualquier otra clase de emolumentos percibidos desde la iniciación del Movimiento y concepto por el qué se le acreditaron. j) Partidos políticos y entidades sindicales a que ha estado afiliado, indicando la fecha de la afiliación, y, en su caso, del cese; cotizaciones voluntarias o forzosas a favor de partidos, entidades sindicales o Gobierno, que haya realizado, incluyendo en ellas las hechas a favor del Socorro Rojo Internacional, Amigos de Rusia y entidades análogas, aunque no tuvieses carácter de partido político. k) Si pertenece o a pertenecido a la masonería, grado que en ella hubiere alcanzado y cargos que hubiere ejercido. l) Testigos que pueden corroborar la veracidad de sus afirmaciones y documentos de prueba que pueda presentar o señalar”.

Els funcionaris del nou Ajuntament franquista de Cubelles readmesos eren: Joan Pedro173, secretari; Joan Alba, encarregat de l’escorxador; Josepa Gavaldà, netejadora de l’escorxador; Joan Fontanals, guarda urbà ja jubilat; Josep Ivern, pregoner, i Jaume Escardó, enterrador. Tots passaren per la maquinària repressora de la Falange Española.

El funcionariat havia de presentar les declaracions jurades amb la consegüent sèrie de respostes, moltes de les quals eren ja una pròpia condemna. Si algú no participava en la realització del qüestionari se’l donava de baixa automàticament.

173 El secretari de l’ajuntament manifestava que “entorpecí en lo que pude la Administración municipal, ayudé en cuanto me fue posible a personas de derecha entre ellas a la Vda. de Dn. José Gil Sanz, Capitán de Infanteria, asesinados por los rojos, cuya Sra. tiene su domicilio en la Rambla del Caudillo Núm. 77 de Villanueva y Geltrú y la Vda. de José Marsé, también asesinado por los rojos”.

176

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

Víctimes i propietaris cubellencs Referent a les víctimes cubellenques, aquest tema ha estat tractat exhaustivament per Joan Vidal i Xavier Martínez amb una valoració sobre les causes i les conseqüències durant la Guerra Civil174. Els soldats morts durant el conflicte foren Salvi Alba Giralt, Florenci Fontanals Rovirosa, Pere Freixas Romagosa, Pere Freixas Ventosa, Joan Granell Torrents, Joan Imbernon Imbernon, Lluís Mendo López, Josep Pedro Rovirosa, Ciril·lo Poch Olivella, Jesús Riera Clos175, Julià Raventós Rius, Florenci Rosell Fontanals, Pere Rovirosa Safons i Artur Serra Nogués. Com ja s’ha comentat anteriorment, els assassinats per part dels incontrolats en els primers dies foren Narcís Bardají Torrabadella, Remigi Juncà Calvet i Josep Marsé Mestres. A Joan Ivern Trillas, com a cap del Comitè de Defensa de Cubelles, se li va fer un consell de guerra, el 29 d’abril de 1939, i el van sentenciar a mort l’1 de maig. Va ser executat al Camp de la Bota el 28 de maig de 1939, quan tenia trenta-sis anys d’edat.

Cal dir que la majoria de morts al front varen ser notificats als seus familiars, però sobre Joan Imbernon Imbernon no es va dictar la seva defunció oficialment fins al 22 de novembre de 1986 mitjançant un edicte de coneixement general: “[...] promovidos por el procurador señor Esteve Orriols, en nombre de don Juan Imbernón Gibert, sobre declaración de fallecimiento de don Juan Imbernón Imbernón, natural de Fuente Álamo, provincia de Murcia, y que tuvo su domicilio en Cubelles, ausentándose del mismo en el año 1936, incorporándose a la guerra civil española ignorándose actualmente su paradero”176.

Per últim, i malauradament, no es conserva el llistat de propietaris cubellencs durant la Guerra Civil, però si el líquid imposable l’any 1942 gràcies a l’amillarament realitzat per la Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona177.

Aquest padró de la riquesa d’immobles, conreus i ramaderia del terme de Cube-

174 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970....

175 Jesús Riera va morir el 12 de novembre de 1938, amb 21 anys, de “febres tifoideas” a l’Hospital Penitenciari Militar de Gernika-Lumo, segons les víctimes publicades pel grup d’història Gernikazarra.

ETXANIZ, J. A.; DEL PALACIO, V. (2003): Morir en Gernika-Lumo. El Hospital Militar Penitenciario (19381940). Aldaba, núm. 122, pàg. 35-47.

176 ABC, 22 de noviembre de 1986, pàg. 107, titulat “Edicto Doña Guadalupe de Jesús Sánchez, accidental juez del Juzgado de Primera Instancia de esta villa y su partido”.

177 ACA, Amillarament, Cubelles, Signatura: TER-475. Conté les riqueses rústiques del municipi. S’han reproduït textualment els noms i cognoms dels propietaris malgrat que es troben castellanitzats i alguns esmentats de manera errònia.

177

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

lles correspon a un document per avaluar els petits i grans propietaris cubellencs, després de la Guerra Civil.

Número d’ordre

Cognoms i noms dels propietaris

Quota Tributària al 1942 Pessetes, Cèntims

1

Adriá Sirvent, Jaime

462,65

2

Adriá Viñals, Juan

3

Adriá Sirvent, Pedro

364,22

4

Alba Ráfols, Federico

33,47

5

Alba Coll, José i Amadeo

6

Alba Romagosa, Juan

160,83

7

Alba Romeu, Juan

948,82

8

Alcaraz Devesa, Francisco

229,70

9

Alfonso i esposa Eduardo

426,35

1.322,34

420

10

Almirall Guasch, Abdón

80,43

11

Almirall Carbonell, Antonio

12

Almirall Guasch, Enrique

125,72

13

Almirall Mercadé, Josefa

410,17

14

Almirall Brunet, Pedro

310,80

15

Alsina Munné, Hermenegildo

16

Alvarez Lara, Cesárea

17

Amat Rosé, Manuel

393,75

18

Amorós Estapé, José

34,16

19

Armengol Creus, Antonio

144,37

20

Armengol Travé, Antonio

22,97

21

Armengol Creus, Lorenzo

22,97

22

Arnan Adriá, Juan

23

Arnau Robert, Juan

24

Aviñó Vidal, Dolores

220,02

25

Aviñó Roca, Ildefonso

246,10

26

Aviñó Ráfols, José

27

Aviñó Romagosa, José

100,15

28

Aviñó Mainé, Vicente

137,80

29

Aymar Rovirosa, Dolores

380,62

6.270,60

105 4.785,06

1.391,25 21

65,63

178

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

30

Ballester – Félix

616,88

31

Bertran Escardó, Jaime

252,65

32

Bertran Dols, Luis

262,50

33

Borrell Fortuny, Dolores

98,74

34

Borrell Fortuny, Juan

28,40

35

Borrell Palau, Pablo

45,94

36

Canela Falcó, José

37

Carbó Pérez, Maria

2.602,05

38

Carbonell – Cristina

4.314,84

39

Carbonell Almirall, Isidro

40

Carbonell Marcé, José

98,70

41

Casañas Marcillas, Miguel

72,20

42

Casas Roig, Consuelo

280,50

43

Castellví Mercadé, José

584,05

44

Castellví Ivern, Maria Josefa

144,37

45

Catllá Mercadé, Juan

154,22

46

Catllá Mercadé, Melchor

47

Coca Sadurní, Antonio

48

Coll Planas, Juan

82,02

49

Coll Roig, Juliana

536,59

50

Cona Roig, Adrián

51,32

51

Cona Romagosa, José

45,98

52

Cucurella Gatell, Antonio

183,75

53

Cucurella Gatell, Francisco

183,75

54

Cucurella Gatell, José

55

Escardó Lleó, José

797,25

56

Escardó Lleó, Juan

177,18

57

Estalella Mestres, José

511,73

58

Estalella Romeu, Salvador

59

Estapé Calbó, Concepción

269,07

60

Estapé Pañellas, Francisco

2.207,20

61

Ferrer Almirall, Francisco

631,86

62

Ferrer Raventós, Josefa

321,57

134,47

179

475,79

5,50 1.780,09

1.673,45

1.663,67

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

63

Ferrer Rovirosa, Juan

7.153,13

64

Ferrer Artigas, Mercedes

8.502,92

65

Ferret Fernández, Arturo

262,50

66

Ferret Oliva, Mariana

190,32

67

Fonoll Escardó, Daniel

334,43

68

Fonoll Berenguer, José

49,22

69

Fontanals Estapé, Cirilo

34,17

70

Fontanals Bertran, Dolores

71

Fontanals Lleó, Francisco

72

Fontanals Bertrán, José

73

Fontanals Lleó, José

273,05

74

Fontanals Lleó, José i esposa

296,70

75

Fontanals Dols, Juan

26,26

76

Fontanals Lleó, Juan

439,30

77

Fontanals Lleó, Juan i esposa

285,33

78

Forte Roig, Juana

157,50

79

Garcia Fornet, Teresa

29,69

80

Gibert Riñe, Antonio

20,60

81

Gibert Clos, Juan

82

Giró Inglada, José

173,25

83

Gomis – José i esposa

459,38

84

Granell Estapé, Juan

85

Granell Estapé, Pedro

15,45

86

Guasch Safons, Lluisa

503,33

87

Guell Gonzalez, Ignacio

88

Guell Soler, Melchor

89

Guell Palau, Rosa

90

Guell Palau, Salvador

718,61

91

Huguet Mestres, Pablo

24,75

92

Ill Jansa, Antonio

137,62

93

Ivern – Cristobal i esposa

334,72

94

Ivern Guell, Cristobal

186,96

95

Ivern Vidal, José

341,25

101,45 88 15,30

4.216,40

1.191,09

7.158,04 114,83 62,35

180

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

96

Ivern Escardó, Juan

482,15

97

Ivern Riera, Juan

488,90

98

Llanza Vidal, Juan

99

Lleó Borell, Antonia

633,97

100

Lleó Dinaré, Antonio

931,88

101

Lleó Sirvent, Cayetano

157,52

102

Lleó Mainé, Isidro

433,13

103

Lleó Escardó, Sabina

209,41

104

Marcé Sirvent, Pedro

5.053,31

105

Marcé Sirvent, Pedro

965,18

106

Marcillas Badia, Pedro

255,93

107

Maristany – Carlos i Francisco

1.837,52

108

Marqués de Llupiá

2.120,10

109

Marqués – Isidro

110

Mas Vidal, Salvador

111

Masana Urgellés, José

479,07

112

Mercadé Granell, José

64,90

113

Mercadé – Juan i esposa

114

Mestres Eugenio i esposa

115

Milá Queraltó, Marina

958,12

116

Miret Mata, Fulgencio

318,28

117

Miró Altet, Cirilo

118

Miró Guibernau, José

119

Montané Ballester, Isidro

885,93

120

Montané Ferrer, José

173,90

121

Montané Fals, Hdros. de Juan

3.018,75

122

Montaner Comas, Amando

6.103,63

123

Morgades Mañé, Juan

124

Muñoz Linares, Piedad

125

Navarro Romagosa, Juan

387,18

126

Nogués – Arturo i esposa

164,07

127

Nogués Borrell, Isidro

55,40

128

Olivella Fontanals, Antonia

59,07

5.750,78

22,97 1.653,75

233,10 252

2.195,15

181

45,95

131,25 2.693,88

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

129

Oller Rovira, Juan

223,13

130

Pagés – Lorenzo

833,45

131

Papiol Fontanals, Juan

132

Pedro Burrut, José i esposa

1.926,96

133

Pedro Roig, José

1.381,40

134

Piñol Nogués, Isidro

135

Piñol – Pedro i esposa

374,07

136

Piñol Papiol, Pedro

654,68

137

Piqué – José Hdros. De

138

Planas Serret, Jaime

344,55

139

Planas Aviñó, José

239,53

140

Planas Ferrer, Juan

101,54

141

Planas Font, Maria

306,60

142

Poch Pedro, Juan

338,15

143

Poch Creus, Luis

403,58

144

Poch Estapé, Luis

145

Pons Rovira, Miguel

446,36

146

PROPIOS DE LA VILLA

290,07

147

Pueyo Montull, Santiago

42,63

148

Puig Font, Francisco

65,35

149

Puig Benasach, Jaime

85,32

150

Puig Guansé, Sebastián

151

Pujol Palau, Luis

152

Ráfols Font, Daniel

153

Ráfols Calaf, Eulalia

40,03

154

Raventós Barceló, Julian

65.63

155

Riba Baldiris, Jaime

156

Riba Altet, Román

157

Ribas – José

65,63

158

Ricart – Juan

420

159

Riera Mainé, Teresa

311,72

160

Rius Roig Juan i esposa

262,50

161

Roca Nogués, Concha

13,13

82,03

65,63

1.046,72

2.388,75 91.88 232,95

5.850,62 357,65

182

10

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

162

Roca Guell, Juan

551,65

163

Rodriguez Tripiana, Maria

167,37

164

Roig Isern, Salvador

517,76

165

Romagosa Guell, Cristobal

187,05

166

Romagosa Cucurella, José

167

Romagosa Guell, Cristobal

168

Romagosa Sendra, José

72,20

169

Romagosa Escofet, Pedro

26,25

170

Romeu Salvat, Alfonso

1.555,95

171

Romeu Mir, Antonia

2.021,25

172

Romeu Urpí, Fernando

173

Romeu Colet, José

174

Romeu – José i esposa

574,22

175

Rosell Andreu, Ramón

16,40

176

Rosés Martí, Asunción

1.939,68

177

Rovirosa Soler, Isidro

285,47

178

Rovirosa Albet, Jaime

9.388,21

179

Rovirosa Roig, Jaime

2.066,41

180

Rovirosa Guasch, José

647,37

181

Rovirosa Safont, José

108,07

182

Rovirosa Roig, Juana

610,32

183

Rovirosa Roig, Juana i Jaime

72,20

184

Rovirosa Escardó, Pedro

22,97

185

Rovirosa Robert, Pedro

127,97

186

Safons – Francisco i esposa

187

Safons Almirall, Ramón

505,30

188

Samá – Antonio

901,13

189

Sans – Francisco

72,20

190

Santecana – Juan

95,42

191

Segura Toral, Antonio

2.993,41

192

Segura Solsona, Eduardo

1.056,01

193

Serra Cortés, Francisco

194

Solá – Angela

1.256,70 962,28

227,74 1.142,97

48,87

105 194,65

183

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

195

Solé Piqué, Francisca

942,13

196

Solé Malivern, José

421,68

197

Solé Sirvent, José Hdros. de

160,78

198

Soler Almirall, Isidro

199

Soler Sadurní, Joaquina

200

Soler Albet, José

271,74

201

Soler Creus, José

577,50

202

Soler Alba, Juan

127,30

203

Soler Albet, Juan

327,60

204

Soler Urgell, Mercedes

205

Soler Fortuny, Miguel

206

Travé i Hermanos

4.814,32

207

Urgell – Cayetana

131,25

208

Urpí Escardó, Francisco

209

Urpí Escardó, Juan

210

Vidal Casacuberta, José

397,03

211

Vidal Romeu, Maria

173,90

212

Vidal Soler, Pedro

610,30

213

Vila Palmés, Antonio

31,50

214

Viñals Pedro, Mariana

9,88

22,97 1.191,75

6.613,19 128,63

10,85 7,75

TOTAL

180.894

184

BIBLIOGRAFIA ALCOFAR NASSAES, José Luis: La marina italiana en la guerra de España. Euros. Barcelona, 1975.

AMIGÓ BARBETA, Jordi: Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Huida y Liberación al Baix Llobregat. El Franquisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2001.

ARNABAT MATA, Ramon: Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf. Anuari 2008. Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles, 2010.

ARNABAT MATA, Ramon: La gent i el seu temps, 1890-1940. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, 1993.

ARNABAT MATA, Ramon: Sis dies de gener. La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, núm. 1377, 16-22 gener. Vilafranca del Penedès, 2009.

ARNABAT, Ramon; SABANÉS, Anna: Víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) al Penedès. Soldats i població morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, 2006.

AVINYÓ ANDREU, Joan: Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs. Cubelles, 1973.

BARGONI, Franco: La participación naval italiana en la Guerra Civil española. Instituto de Historia y Cultura Naval, Madrid, 1995.

BASTARDES, Albert: Les creus al vent. Editorial Millà. Barcelona, 1983.

BERTRAN I MUSITU, José: Experiencias de los Servicios de información del nordeste de España (S.I.F.N.E.) durante la guerra: una teoría, una técnica y una escuela sobre información general. Espasa-Calpe. Madrid, 1940.

BESOLÍ MARTÍN, Andreu: Los refugios antiaéreos de Barcelona: Pasado y Presente de un patrimonio arcano. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil, núm. 2. Barcelona, 2004.

BLANCH FALP, Marta: Cubelles i l’ermita de Sant Pau. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 2. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2005.

BLANCH FALP, Marta; PUJOL FAUQUER, Joan: ¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978). Ajuntament de Cubelles, 2004.

BOHIGAS, Oriol: Modernidad en la arquitectura de la España republicana. Tusquets Editores. Barcelona, 1998.

BROTONS, Xavier; PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Els carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Cubelles, 1994.

185

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián: La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú (1936-1939). Aspectes militars. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 2009.

CALBET CAMARASA, Josep M.; HERVÁS PUYAL, Carles; GUERRERO SALA, Lluís: Metges de Catalunya morts durant la Guerra Civil i la repressió franquista: resultats preliminars. Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i la Ciència, vol. 50.

Barcelona, 2008.

CARBONELL, Jaume: Els últims vestigis de la guerra del 36. Búnquers i nius de metralladores a la costa vilanovina. Diari de Vilanova. Vilanova i la Geltrú, 1996.

CASTELLANO, Anna: L’evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998.

CLAVIJO LEDESMA, Julio: La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939. Tesi de llicenciatura. Universitat de Girona, 2003.

DEL CASTILLO, José; ÁLVAREZ, Santiago: Barcelona, objetivo cubierto. Timón. Barcelona, 1958.

DÍAZ ORTELLS, Jaume; PIERA SANCERNI, Joan; RAMOS RUIZ, Jordi: Els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Terrassa. Terme. Revista d’història, núm. 23, Centre d’Estudis Històrics i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Terrassa, 2008.

DÍAZ ORTELLS, Jaume; RAMOS RUIZ, Jordi: Carta arqueològica de la comarca del Garraf. Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2002.

ENGEL, Carlos: Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército popular de la República.

Almena. Madrid, 2000.

ENGEL, Carlos: Historia de las divisiones del ejército nacional. Almena. Madrid, 2000.

ETXANIZ, J. A.; DEL PALACIO, V.: Morir en Gernika-Lumo. El Hospital Militar Penitenciario (1938-1940). Aldaba, núm. 122. Gernika-Lumo, 2003.

FONOLL, Núria; PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Cor l’Espiga. Una història centenària (Cubelles 1900-2000). Cor l’Espiga. Cubelles, 2000.

FONTQUERNI, Enriqueta; RIBALTA, Mariona: L’ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil: el CENU. Barcanova. Barcelona, 1982.

FUSTER, Àngels: La vida al castell de Cubelles. Programa de la Festa Major de Cubelles 1998. Ajuntament de Cubelles, 1998.

GARCÍA RIDES, Anna; CAPDET SARDÀ, Neus: Un pas per la Guerra. Ajuntament de Cubelles, 2003.

GONZÁLEZ ECHEGARAY, Rafael: La marina mercante y el tráfico marítimo: la marina en la guerra de España (1936-1939). San Martín. Madrid, 1977.

GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 1. Edicions Dau. Barcelona, 2008.

186

BIBLIOGRAFIA

GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 2. Edicions Dau. Barcelona, 2009.

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS AMICS DEL CASTELL: Can Cucurella i el Molí d’en Rovirosa a Cubelles. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 11. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2008.

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS AMICS DEL CASTELL: Can Granell. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 11. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2009.

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS AMICS DEL CASTELL: El Corral de l’Almirall.

Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 8. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2008.

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS AMICS DEL CASTELL: El Mas d’en Pedro. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 4. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2006.

GUARNER, Vicenç: L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1980.

HURTADO, Víctor; SEGURA, Antoni; VILLARROYA, Joan: Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Edicions DAU. Barcelona, 2010.

INFIESTA PÉREZ, José Luis; COLL PUJOL, José: Bombardeos del litoral mediterráneo durante la guerra civil. Quirón. Valladolid, 1998.

JOU, David; SIERRA, Roland; TEIXIDÓ, Robert: La Guerra Civil a Sitges. GES. Sitges, 2000.

LISTER, Enrique: Nuestra guerra. Ebro. París, 1966.

LLINÀS CROUSEILLES, Àngel; MUÑOZ DE MORALES, Mary: Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia 1936-1939. Ed. Grup d’Investigadors de les Roquetes del Garraf, 2006.

MARTÍ BONET, Josep M.: El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939).

Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, 2008.

MARTÍNEZ ROIG, Xavier: El Corral d’en Cona. Anuari 2007 del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles, 2007.

MARTÍNEZ ROIG, Xavier: L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles (19322007). Editat per la Secció Local d’ERC. Cubelles, 2007.

MARTÍNEZ ROIG, Xavier: Mas Trader. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 5, Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2007.

MARTÍNEZ ROIG, Xavier: Mas Xinxola. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 6.

Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2007.

MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009.

187

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

MIRET MESTRE, Xavier: Els noms de lloc del terme de Cubelles. Ajuntament de Cubelles, 1990.

MIRET, Xavier; MIRET, Magí: L’aprofitament dels recursos naturals de les llacunes litorals de Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Cunit a través de la història. I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2005.

MIRÓ, Carme; RAMOS, Jordi: Els refugis antiaeris de Barcelona (1936-1973). Una nova visió des de l’arqueologia d’intervenció. Ex Novo. Revista d’Història i Humanitats. Comitia Rei Novae. Barcelona, 2011.

MORAL, Sixte: El Full, exemple de premsa en temps de Guerra. Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 1, El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 1998.

PERNAU, Josep: Diari de la caiguda de Catalunya. Ediciones B. Barcelona, 1989.

PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Història gràfica de Cubelles (1900-1970). Ajuntament de Cubelles, 1995.

PINOS, Núria: Apunts sobre l’arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998.

POMÉS, Jordi; BARRIENDOS, Mariano: El Pantà de Foix. Història i evolució de l’entorn immediat. Fundació Castellet del Foix. Gràfiques Alzamora. Girona, 2002.

PONS GUILLAMON, Xavier: Els anys del Dr. Remigi Juncà. Cubelles (1926-1936). Notes de la República. Ajuntament de Cubelles, 1997.

PUIG ROVIRA, Francesc Xavier: Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2005.

PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit: Contra l’oblit: els refugis antiaeris poble a poble. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2006.

RAMOS RUIZ, Jordi: Turó de la Rovira. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008. Museu d’Història de Barcelona. Barcelona, 2010.

RAMOS RUIZ, Jordi: Turó de la Rovira. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010. Museu d’Història de Barcelona. Barcelona, 2011.

RECASENS LLORT, Josep: La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945). Cossetània. Valls, 2007.

RIBALTA, Mariona; FONTQUERNI, Enriqueta: Las escuelas del C.E.N.U.: 1936-1939.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 89. Barcelona, 1972.

RODRÍGUEZ SOLÀ, Cèsar: Els proveïments a Vilanova i la Geltrú durant la Guerra Civil. Miscel·lània Penedesenca, vol. 23. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 1998.

188

BIBLIOGRAFIA

RODRÍGUEZ SOLÀ, Cèsar: Una nota sobre les finances de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú durant la Guerra (1936-1938). Miscel·lània Penedesenca, vol. 14. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 1990.

ROIG ESTRADÉ, Pau: Masies del Garraf, 1. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 1998.

ROIG ESTRADÉ, Pau: Masies del Garraf, 2. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 2000.

ROIG ESTRADÉ, Pau: Masies del Garraf, 3. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 2008.

SALAS LARRAZÁBAL, Jesús: La Guerra de España desde el aire: dos ejércitos y sus cazas frente a frente. Ariel. Barcelona, 1972.

SALAS LARRAZÁBAL, Ramón: Historia del Ejército Popular de la República. Editorial Nacional. Madrid, 1973.

SERRALLONGA URQUIDI, Joan: Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra 1936-1939. Base. Barcelona, 2004.

SERVICIO HISTÓRICO MILITAR: Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo I. Ejército Nacional. Librería Editorial San Martín. Madrid, 1977.

SERVICIO HISTÓRICO MILITAR: Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo II. Ejército de la República. Librería Editorial San Martín. Madrid, 1978.

SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria: L’ocupació militar de Catalunya. L’Avenç. Barcelona, 1987.

SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria; VILLARROYA I FONT, Joan: Catalunya sota les bombes.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1986.

SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria; VILLARROYA I FONT, Joan: La repressió a la reraguarda de Catalunya: 1936-1939. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1989-1990.

SUBIAS RANDÓ, Carme: Un record per a la pagesia. Ajuntament de Cubelles, 2005.

TAGÜEÑA LACORTE, Manuel: Testimonio de dos guerras. Ediciones Oasis. Mèxic, 1973.

TARRADELLAS, Josep: L’obra financera de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1938.

TUBAU GARCIA, Albert: Moliners, calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles preindustrial. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs. Cubelles, 1999.

TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni: Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (19361939). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Barcelona, 2007.

VERA DELEITO, Antonio; VERA DE LEITO APARICI, Jorge: Defensa Antiaérea Republicana (1936-1939). Artillería y refugios (algo de valor). Ed. Jorge Vera de Leito Aparici.

València, 2000.

VIDAL URPÍ, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006.

189

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939)

Jordi Ramos Ruiz

VIDAL URPÍ, Joan; PINEDA GAVALDÀ, Antoni: Història Gràfica de Cubelles (19001979). Ajuntament de Cubelles, 1995.

VIDAL URPÍ, Joan; PINEDA GAVALDÀ, Antoni: Les caramelles de Cubelles (19001990). Un reflex de la vida local d’aquest segle. Ajuntament de Cubelles, 1991.

VILARRUBIAS SOLANES, Felio A.: El Ejército del 19 de julio en Cataluña. Mare Nostrum. Barcelona, 1990.

VILLARROYA I FONT, Joan: Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (19361939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1981.

VIRELLA BLODA, Albert: El terme de Cubelles a través del temps. Ajuntament de Cubelles, 1993.

VIRELLA BLODA, Joan: Les defenses costeres de la guerra civil. Setmanari de Vilanova i la Geltrú, 16 de setembre de 1977.

190