Page 1

monogrĂ fic Marcos Redondo. Un home que ha de tornar


festa major Viladrau 2012

Benvolguts,

De nou és un plaer poder-me dirigir a vosaltres en aquestes dates tot desitjant que l’estiu hagi estat profitós i que hagueu passat unes bones vacances. Un any més, arriba la Festa Major i, com sempre, esperem proporcionar-vos uns dies d’esbarjo i diversió que a tots ens fan falta. Aquest any, més que mai, us vull transmetre un missatge d’esperança i tranquil·litat perquè siguin uns dies de joia per tots plegats, deixant enrere les notícies dels mitjans de comunicació, que no porten res més que nerviosismes i mals humors. El missatge d’esperança és perquè crec que ens en sortirem, tots plegats, si treballem de valent. Viladrau té projectes de futur immediat que han de ser el motor d’un desenvolupament de la promoció econòmica del poble. Només si ens impliquem de valent, cadascú en el seu terreny, en sortirem beneficiats. La suma d’esforços individuals farà que el resultat sigui un èxit comú.

El de tranquil·litat perquè encara que, actualment, l’Ajuntament està bé econòmicament, a Viladrau no es farà cap projecte nou mentre no tinguem les coses garantides i segures. Si fins ara hem estat prudents, seguirem en aquesta línia que, crec, és la correcta, i amb la de ser coherents amb la responsabilitat que tenim a l’hora de decidir el millor per al nostre municipi. Per últim, us vull convidar el dia de la Diada a la matinal de portes obertes de la tan esperada Nova Escola, que crec que Viladrau es mereix. Serà un dia inoblidable i que quedarà en el record de tots. No hi falteu. Només em queda donar les gràcies a tots per la petita o gran aportació que feu per ajudar a tirar endavant el poble i aquesta Festa. Associacions, empresaris, col·laboradors, comissió de festes, Parròquia, grans i petits. Em teniu a la vostra disposició. Que passeu:

Molt Bona Festa Major! Francesc X. Bellvehí Busquets Alcade

3


festa major

Edició: Ajuntament de Viladrau C. Balcells i Morató 3 17406 Viladrau, Girona www.viladrau.cat recepcio@viladrau.cat Direcció i coordinació de continguts: Imma Gómez Regidoria de cultura de l'Ajuntament de Viladrau cultura@viladrau.cat Coordinació de publicitat: Marc Armengou disseny: 88 comunicació visual (www.88.eu) Correcció: Assumpta Anglada impremta: Gráficas Oller Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta publicació només pot ser realitzada amb l'autorització de l'Ajuntament de Viladrau.

4

Anuncis Mesures: 1 / 6 de pàgina: 7,4 cm d'ample X 7,1 cm d'alt 1 / 3 de pàgina: 15,4 cm d'ample X 7,1 cm d'alt 2 / 3 de pàgina: 15,4 cm d'ample X 14,7 cm d'alt 1 pàgina: 15,4 cm d'ample X 22,3 cm d'alt Formats digitals de lliurament dels anuncis: 1. imatge: jpg o tiff, en escala de grisos amb una resolució de 300 ppp (punts per polzada) 2. arxiu pdf o eps, en escala de grisos a 300 ppp Lliurament dels anuncis: Si us plau lliurar els anuncis a: Departament de cultura de l'ajuntament de Viladrau recepcio@viladrau.cat


festa major Viladrau 2012

Comissió de festes Benvolguts Viladrauencs i Viladrauenques, Un any més, la comissió vol fer arribar a qui estima Viladrau les ganes de celebrar una festa major molt esperada per tots.

Cal remarcar, per això, que no tot és mèrit d’un col·lectiu animat a fer la feina ben feta, sinó que sense la vostra participació no seria possible.

Fa cinc anys, ens proposàrem dur a terme festes i celebracions durant la resta de l’any i, des de la comissió ,us volem fer arribar que treballem amb ganes perquè tots, tant petits com grans, gaudim de dies com el de carnaval, Sant Joan...

Així doncs, des de la comissió agraïm i animem al poble de Viladrau a celebrar i gaudir d’una festa com aquesta, la més gran. Per nosaltres és símbol d’alegria i felicitat i, a més, la cloenda d’un estiu que deixem enrere amb recança, però també amb ganes de preparar totes les festes que han de venir.

Però per fi ha arribat la festa més esperada, la més gran i la que intenta transmetre l’esforç, la constància i les ganes posades per un grup de joves que mira pel poble, pels habitants i visitants.

El grup de la comissió gaudeix tant com el poble i, per aquest motiu, com que tenim ganes de treballar, animem a formar-ne part a tothom qui ho desitgi amb la intenció que el grup continuï essent una gran pinya unida i treballadora. Per acabar, esperem que la programació d’aquests dies tan esperats sigui al gust de tothom i desitgem que cadascun de vosaltres gaudeixi dels dies de més gresca, xerinola i felicitat de l’any.

5


festa major

Fer festa amb creativitat

El temps se’n va, “tempus fugit”, deien els llatins, però torna un altre temps. La roda del temps no s’atura. I com que no s’atura, Viladrau, de nou, és a les portes de la festa major 2012. La festa major, les festes majors, generen una certa efervescència, la gent jove s’anima, la mainada s’il·lusiona i l’alegria es dibuixa en el rostre de gairebé tothom. Estem acostumats a veure i a fer tota mena de festes, però la festa major té, encara, quelcom que no tenen les altres festes. Enguany, com aquests darrers anys, la festa major se’ns presenta sota el signe de la crisi econòmica, una crisi que afecta tots els sectors socials i que fa estar moltes famílies, molts joves, petits i grans empresaris, comerciants, etc., amb l’ai al cor. Però, potser més que mai, com van repetint persones sàvies, cal que no ens deixem atuir per la crisi econòmica ni pels pronòstics catastrofistes i intentem viure aquesta situació no pas com la caiguda en un pou sense fons sinó com una oportunitat, l’oportunitat de desvetllar en nosaltres forces mig adormides o desconegudes i activar la nostra creativitat, i això en tots els àmbits, també a l’hora de celebrar la festa major. D’una festa major, el més important són les persones que hi participen, no els actes que es fan. Els actes han d’estar en funció de les persones, no les persones en funció dels actes. Per això, com que hi ha persones, és possible fer servir la imaginació i suplir amb creativitat allà on no arriben els recursos econòmics. Ignoro si els que han organitzat la festa major de Viladrau d’enguany, la comissió de festes,

ho han hagut de fer amb retallades o sense. El més important és que la festa es faci, que es convoqui la gent del poble a la festa i així es vagin teixint –i enfortint- entre nosaltres aquells lligams indispensables que fan poble i que donen identitat al poble. I perquè això es produeixi cal que complim el deure lliurement imposat de respondre amb la nostra presència i la nostra participació activa, sinó a tots, sí a la majoria dels actes als quals serem convocats, i posant-hi, és clar, la part que ens pertoca de creativitat i bon humor. La parròquia, com no pot ser d’altra manera, s’afegeix amb goig a la festa major i hi aporta el que li és propi: la dimensió religiosa. El dissabte dia 8 de setembre, el dia de les “Marededéus trobades”, la parròquia convoca i convida tothom a la missa solemne en la qual celebrarem el Naixement de la Verge Maria, i honorarem la Verge de l’Erola, patrona de la parròquia. La missa solemne serà un acte més de la festa major, però, pels feligresos habituals, un acte ple de significat: volem pregar per tot el poble, volem demanar a la Verge de l’Erola que beneeixi tot els viladrauencs i vetlli i protegeixi els seus projectes i il·lusions i, alhora, volem renovar davant la Mare de Déu el nostre compromís de continuar mantenint encesa la torxa de la fe a Viladrau i d’intentar passar-la a les noves generacions, perquè estem convençuts que la fe cristiana, quan és viscuda amb veritat i sinceritat, també contribueix a fer poble i a enfortir la identitat del poble. Bona festa major a tothom. El mossèn

Festa Major 2011: actes religiosos (a l’església parroquial) Dissabte, dia 8 de setembre: festa del Naixement de la Verge Maria, missa solemne a les 12 del migdia. A les 19,30: també a l’església Diumenge, dia 9 de setembre: Missa a les 12,30 del migdia. 6

Dilluns, dia 10 de setembre: Missa, a les 10 del matí, en sufragi dels fidels difunts de la parròquia. Recordarem especialment tots els viladrauencs que han mort des del setembre del 2011 fins al dia d’avui.


festa major Viladrau 2012

Programa

7

divendres

21:00 Sopar de Colles Plaça Major 23:00 Ball amenitzat per Clau de Sol. Plaça Major En acabar discoteca al Pavelló

8

dissabte

12:00 Ofici de Festa Major. Església 13:00 Contradansa i Sardanes amb la Cobla Girona i Castellers. Plaça Major. 17:00 Ball del Ciri i Sardanes amb la Cobla Girona i Castellers. Plaça Major. 19:30 Concert de la Coral Amethysta de Sant Hilari Sacalm. Pavelló 22:00 Correfoc amb la Colla Els Encendraires de Les Franqueses 23:30 Ball de Confeti amb l’Orquesta Montecarlo Pavelló

9

diumenge

10

dilluns

13:00 Festa de l’escuma amb Spexen. Mas el Torrent. (col.labora S&B Viladrau Gestió AG) 17:00 Manualitats pels més petits. A càrrec d'Alba Portell, Alba Viñas i Montse Albareda Plaça Major. 23:00 Batucada. Plaça Major. 23:30 Nit de Roc amb els grups Born 54, Cybee i concert d’Amelie Pavelló

11

dimarts

10:00 Matinal de portes obertes a les Noves Escoles "Els Castanyers". Activitats: Xocolatada, Animació Infantil, Mag Ignaci, Ball Cerdà 14:00 Arrossada Popular. Plaça Major 18:00 Havaneres amb el Grup La Taverna i rom cremat. Plaça Major.

10:00 Grallers d’Espinelves i Gegants de Sant Hilari Sacalm Tot seguit: Animació infantil amb La Balleruca (activitat patrocinada per Victori Produccions) Plaça Major. 18:00 Quina popular. Plaça Major. 22:00 Teatre “Tots eren els meus fills” D’Arthur Miller Grup de Teatre de Sant Hilari Sacalm. Pavelló En acabar discoteca

7


festa major

Beques d’estudis universitaris (XV convocatòria) Fundació Jaume Bofill i Ferro Beques d’estudis universitaris que atorga la Fundació Jaume Bofill i Ferro - Curs 2012-2013 La Fundació Jaume Bofill i Ferro, en memòria de, qui fou reconegut crític literari, assagista, traductor i una persona profundament enamorada de Viladrau, convoca per al curs 2012-2013 cinc beques d’estudis de 1.800 euros cadascuna per a nois i noies que visquin a Viladrau i vulguin estudiar una carrera universitària. Cal tenir present que no es poden demanar aquestes beques per estudiar una segona carrera universitària -en el cas de sol·licitants ja diplomats o llicenciats-, ni tampoc si ja n’han gaudit tres vegades en convocatòries anteriors. Els interessats poden presentar la seva sol·licitud quintuplicada i per escrit a l’Ajuntament de Viladrau abans del dia 20 de setembre de 2012 i acompanyada d’un d’un justificant de recepció que segellarà l’Ajuntament. En la sol·licitud cal fer constar: nom i cognoms, DNI, domicili, telèfon i email (qui en tingui), i els estudis universitaris que ja cursa o vol cursar el sol·licitant, adjuntant còpia de l’expedient universitari –si ja està cursant una carrera- o de les notes o crèdits del darrer curs i de la selectivitat –si volen iniciar una carrera universitària-.

8

A finals d’octubre de 2012 els sol·licitants rebran resposta en el cas que sigui afirmativa. La comissió que estudiarà les sol·licituds de beca està formada pel Rector de la Parròquia de St Martí de Viladrau, l’Alcalde de Viladrau i tres membres del Patronat de la Fundació Jaume Bofill i Ferro. El criteri de selecció es basa en la màxima valoració de les notes presentades, la dificultat dels estudis a cursar i la situació socioeconòmica familiar. La comissió podrà demanar als sol·licitants els aclariments i documentació que cregui oportuns. La quantitat establerta per a la beca es lliurarà la meitat per tot el mes de novembre d’enguany i l’altra meitat al principi de l’any 2013. Els beneficiaris hauran de signar el corresponent rebut de cada entrega que obligatòriament retornaran a la Fundació Jaume Bofill i Ferro. Eugeni Bofill i Bofill, President de la Fundació Jaume Bofill i Ferro Carrer St Marçal núm. 1 17406 Viladrau.


festa major Viladrau 2012

Marcos Redondo. Un home que ha de tornar (en referència a les seves memòries: un hombre que se va…)

monogràfic festa major Viladrau 2012 pàg. 10 a pàg. 39

9


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Ă­ndex

10


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Obertura El Concertino Les Àries El Solista Els Cors Els aplaudiments

festa major Viladrau 2012

12 14 24 28 32 36

11


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Obertura

12


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Hi ha persones que han nascut amb un do i que, amb molt de treball, han arribat quasi a la perfecció. Hi ha persones que han nascut per ser artistes, famosos i populars. Hi ha persones que han marcat una època. Una d’aquestes persones ha estat Marcos Redondo i València, un dels millors barítons del segle XX. Però, a vegades, la història és injusta i, sovint, el reconeixement popular perd la memòria. Haig de reconèixer que la primera vegada que vaig sentir el nom de Marcos Redondo va ser en repassar els noms dels carrers de Viladrau (sovint m’encanto llegint els noms dels carrers, perquè poden donar molta informació sobre la història i el tarannà de la població). Era un cantant famós d’abans, em van dir. Recordo haver-l’hi comentat al pare, que, en sentir el nom, va aixecar una mà i, amb posat teatral, em va regalar uns fragments d’El cantar del arriero. Avui dia és difícil trobar joves, i fins i tot gent de mitjana edat, que recordin qui era en Marcos Redondo i el que va significar. És difícil trobar gent que hagi anat a l’òpera, o que sàpiga què és una sarsuela.

festa major Viladrau 2012

Marcos Redondo va deixar petja, també a Viladrau i, utilitzant una expressió molt seva, “nobleza obliga” al seu reconeixement. Ha estat molt complicat fer una selecció dels moments més importants de la seva dilatada vida com a artista i del seu ampli bagatge com a persona. Però ha estat veritablement sorprenent i enriquidor. Queda entre els més grans de Viladrau el record d’una facècia de la qual és protagonista el nostre personatge: quan s’estava fent la torre, li va comentar a l’Emili Palou, el constructor, que la cosa estava sortint una mica cara, que els temps no estaven per tirar coets, que si li podia arreglar una mica el preu.... El Sr. Emili, mirant-lo sorneguer, li va contestar: Vós arrai que els guanyeu tot cantant.

Idea, guió i textos: Xavier López Vázquez Fotografies: Arxiu particular Maruja Redondo i Eugènia Vidal, arxiu particular Àngel Rabat, Gabriel Brau i fons documentals diversos Agraïments: Sra. Maruja Redondo i Eugènia Vidal, Sra. Anna Castells, Sr. Ramon Pagès, Sr. Eudald Formatgé i Sr. Àngel Rabat Edició: Ajuntament de Viladrau

13


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

El Concertino

14


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

festa major Viladrau 2012

1893 -1913 Cronologia biogràfica

1. Seise: “seises llaman en algunas iglesias cathedrales a los niños que asisten a choro, y cantan canto de órgano i contrapunto. Llámanse seise porqué se fundan en este número”. (Diccionario de Autoridades)

2. Romança: fragment musical de caràcter sentimental escrit per a una sola veu que es distingeix pel seu estil melòdic i expressiu

1893 Neix el 24 de novembre a Pozoblanco (Còrdova). Fill d’una senyoreta benestant casada amb un simple baster. 1895 El seu avi, tinent de la Benemèrita, és traslladat a Ciudad Real. Ell i la seva mare marxaran amb ell. Els germans i el pare es quedaran a Pozoblanco. Pocs mesos més tard, el pare morirà d’una angina de pit 1901 Entra com a “seise”1 a la Catedral de Ciudad Real. Amb els dos rals al dia que li paguen lloga una caseta per viure amb la seva mare. Cantarà totes les misses que es celebren al cambril de la Virgen del Prado, patrona de la ciutat. 1907 Pren contacte amb el gènere líric cantant al seminari peces d’Orduña i Arniches. Canta per encàrrec tant per a esglésies com per a particulars. Comença les seves primeres “tournées” amb la Banda Provincial. Els diaris locals comencen a destacar les seves actuacions.

1909 Deixa de cantar durant alguns anys. Durant les representacions de Nadal, en una novena cantada, no arriba a la nota. Li està canviant la veu i es desespera pensant que potser no tornarà a cantar mai més. 1912 La veu se li comença a estabilitzar i pren la tonalitat del baríton. S’entrevistarà amb l’empresari del Teatro Circo de la ciutat. Vol un repte obert davant el públic. Canta les romances2, La tempestad, de Chapi; Los ojos negros, d'Álvarez i Poliuto i Lucrecia Borgia de Donizetti. Els diaris locals el posen pels núvols i el poeta local, Sr. Migallón, compon un sonet a la seva veu. 1913 Arriba a Madrid on es presenta davant el mestre Tomás Breton (autor de la famosa Verbena de la Paloma). Entra al Conservatorio de Música y Declamación del Teatro Real de Madrid. Coneix a qui serà el seu gran professor, el mestre Tabuyo. En un any aprova en una sola convocatòria i amb matricula d’honor, els tres cursos de solfeig.

15


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

El Concertino 1914 -1926

Als 8 anys, en la seva època de “seise” a Ciudad Real

Als 19 anys, quan marxa a Madrid a estudiar al conservatori

1914 Són anys de penúria, de treball, d’estudi, de misèria i de molta gana. El poc que guanyava ho enviava a la seva mare, i les beques promeses no arribaven. S’examina de cop dels 4 anys de cant: 4 matrícules d’honor. No pot optar al Premio Extraordinario del Conservatorio perquè la normativa no contempla que la carrera de cant es pugui fer tan ràpid. 1915 Davant la més selecta societat d’Espanya, i compartint escenari amb els millors cantants lírics del moment, interpreta a El Real de Madrid la romança de La Traviata “Di Provenza il mar il suol”. El fan callar els forts aplaudiments del públic molt abans d’acabar. 1916 El servei militar li talla la carrera just quan estava preparat per debutar. És destinat a Manresa. “Doy las gracias a aquel destino, que no solo me vincularía para siempre con esta Cataluña tan querida, sino que fue la causa de que conociera a la que seria mi mujer”

16

Durant el servei militar a Manresa

1919 Per fi, i davant la insistència del seu mestre, debuta el 17 de juny al Gran Teatro de Madrid amb l’òpera La Traviata de Giuseppe Verdi. El mateix mestre Tabuyo el va maquillar. El baríton Mattia Battistini li aconsella que vagi a estudiar a Itàlia sense perdre temps. Aquest mateix any a Milà, per Nadal, sopa a canvi de cantar en un restaurant. 1920 Estudia repertori a les ordres del mestre Bettinelli. Massa car per a ell, canvia de professor, i es posa a les mans del mestre Franceschi. Es pot mantenir mercès a les vetllades musicals que celebra l’aristocràtica família Alfieri. Estrena al teatre Politeama de Monza l’obra La forza del destino, de Verdi. 1921 Pietro Rosello li ofereix la seva primera tournée per Amèrica. Durant el trajecte en vaixell preparen fins a 8 òperes (La Traviata, La Favorita, La Bohème, Madame Butterfly...). De la tournée arriben sense un duro. Durant el trajecte de tornada viatgen a costa del que guanyava, jugant a cartes amb els americans, un corista de la companyia.


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar El Concertino

En la seva primera època a Milà

A Milà durant la gira i el viatge de noces

1922 Debuta a Milà amb La Traviata i comença la seva gira per Itàlia. Es casa amb Maria Dolors Bosch i Nogué, que va ser el seu veritable pal de paller fins a la seva mort. Aprofita el seu viatge de noces per ensenyar Itàlia a la seva esposa i, de pas, fer una segona gira artística. 1923 Aconsegueix un dels seus grans somnis: debutar al Liceu de Barcelona. Ho fa amb l’òpera Manon Lescaut de Puccini. Passa un parell d’anys de grans èxits operístics entre Itàlia i Espanya. 1924 El famós empresari Josep Gisbert li proposa representar sarsueles3 amb la seva companyia. Li va costar moltíssim decidir-se: “Si no consigo un triunfo definitivo, rotundo, daremos por terminado el contrato y me vuelvo a Italia”. El 23 de setembre estrena la seva primera sarsuela, El Dictador de Rafael Millán,al teatre Novedades de Barcelona. Èxit clamorós. Bis4 a totes les romances. Els aplaudiments van fer que, fins i tot, hagués de parar l’orquestra.

festa major Viladrau 2012

Manom Lescaut, l’ òpera amb que va debutar al Liceu de Barcelona

1925 Inicia els primers enregistraments discogràfics per a la marca Odeón. “Me sorprendió muchísimo que, yendo por las calles, desde los balcones, pudiera sentirme cantar a mí mismo.” Estant a Madrid envia la seva dona a Barcelona. Volia que el seu primer fill fos català. “Barcelona me consagró como cantante lírico y nobleza obliga.” Va ser una nena, Maruja. 1926 Estrena La calesera, una obra difícil però reeixida “... uno de los interpretes más excelsos. Interprete, no cantante solamente... en Marcos Redondo hay más que una voz. Posee ternura, delicadeza, brío, color... una sensitiva alma de artista (La Gaceta Teatral)” 1a. gira per Espanya amb la companyia de Ros i Calvó. El famós dibuixant Alejandro Sirio (pseudònim de Nicanor Alvarez), li fa la caricatura que tantes vegades el representarà.

17

3. Sarsuela: Al segle XVII, el Cardenal Infante don Fernando, representava en castellà el que en deien “jácaras satíricas” (cosa estranya en una època en què dominava la lírica italiana) en una finca prop del Real Sitio de El Pardo anomenada La Zarzuela. Al contrari de l’òpera, en què l’obra és totalment cantada, la sarsuela alterna el cant i la declamació, es a dir, es canta, es parla i es balla com en els musicals moderns. 4. Bis: Execució repetida, per correspondre als aplaudiments del públic, d’una obra o d’un fragment de la mateixa.


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

El Concertino 1927 -1936

Marcos Redondo en una de les seves primeres òperes

La parranda, sarsuela estrenada per Marcos Redondo el 1929

1927 Durant la 2a. gira a Saragossa havia de cantar la segona romança de La Pastorela i ni sabia la lletra. Va fer veure que cantava a la foto de la seva estimada quan en realitat estava llegint la peça. Tant d’èxit va tenir (el públic ho va trobar encara més apassionat), que va incorporar aquesta modalitat a l’obra.

1931 Es retroba amb l’òpera i amb el seu antic públic. Representa El Barbero de Sevilla de Rossini al Liceu de Barcelona. Recolza el jove mestre Pablo Solozábal perquè tiri endavant la que serà una de les millors sarsueles de la història Katiuska.

1928 En només tres anys dedicats a la sarsuela el seu repertori ja arriba a les 25 obres. Li toca la loteria. A La Nación es publica: “Marcos Redondo tiene voluntad para el arte y su deseo de incorporar a su voz otro canto: el canto de un duro”. Neix la que serà la seva segona filla, la Carmen.

1929 Estrena a Pozoblanco La Virgen de la Luna, l’única obra escrita per ell, i La Parranda del famós mestre Francisco Alonso.

1930 Debuta al teatre Apollo de París. L’èxit és clamorós. Bohemios, una obra escrita en principi per a tenor, la defensa davant un públic expectant amb gran èxit. El repertori ja és de més de 40 sarsueles.

18

Torre de Marcos Redondo a Viladrau

Ha de descansar, fa anys que no para i està veritablement esgotat. És el seu cunyat, qui li recomana un petit poblet per descansar: “Me hospedé en la Fonda de ca la Rita. Los doce últimos quilómetros, me parecieron tan pintorescos, de un bucolismo tan intenso, tan empapados de paz, que en seguida imaginé lo mucho que me gustaría Viladrau. Fue el primer verano que descansé de veras. Incluso me rapé la cabeza para no tener que participar, como me pedían, en fiestas i bolos veraniegos. Fue en este verano que llegué a lo que era una de mis grandes ilusiones, los 60 kilos”. Mentre busca lloc per fer-se una torre, li lloga al Sr. Antonio Riera la Sanitat.

1932 Estrena a l’estiu la seva torre de Viladrau. Li va trobar el lloc en Segimon Bagés. L’arquitecte, el reconegut Josep Firmat de Manresa.


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar El Concertino

Amb Salvador Dalí en una foto dedicada

Marcos Redondo en l’escalada cap el èxit

1933 Estrena Luisa Fernanda que el mestre Moreno Torroba va escriure per debutar a Barcelona. En el segon acte, el tenor Miguel Fleta interpreta una romança que Marcos Redondo defineix així: “Espléndida. Nunca se ha vuelto a oír una cosa semejante”. Marcos Redondo, en les seves memòries, sovint parla amb admiració d’altres cantants lírics.

festa major Viladrau 2012

La farándula l’única pel·lícula interpretada per Marcos Redondo el 1936

Durant la guerra va actuar sense parar de manera obligada i cobrant el mateix que el taquiller o l’acomodador del teatre, 15 pessetes al dia, tot i que sovint li feien signar rebuts de 450 pts. “Lo que yo cobraba era lo que tenía que pagar a mi chofer. Trabajaba por nada.” Dolores Ibárruri, La Pasionaria, va ser l’única que l’hi va agrair. Rebia cartes del govern tipus:

1934 Coneix Jacinto Benavente, Manuel de Falla, el Padre Massana i Joaquin Rodrigo. Queda impressionat per la personalitat de cadascun d’ells. 1935 Comenta amb dolor i indignació la poca ètica dels polítics espanyols: es tracta de la caiguda de Lerroux i l’escàndol de l’estraperlo5 1936- La guerra civil. 1939 Estrena la que va ser la seva única pel·lícula, La Farándula, dirigida per Antonio Momplet.

“Compañero Marcos Redondo. Salud. Por acuerdo de esta Junta tienes que desplazarte el día 17 a Manresa, al teatro Kursaal, donde representarás la obra Luisa Fernanda.” No el deixaven tranquil. En ser religiós i haver guanyat molts diners, de què llavors no podia disposar perquè estaven confiscats, donaven per suposat que era de dretes. En una setmana, entre actuacions de tarda i nit, va haver de representar fins a 10 obres diferents. Mai havia estat tan esgotat. Un capità de l’exèrcit va voler desallotjar-lo de la seva torre de Viladrau perquè pogués ser ocupada pel president Negrín: “lo agarré por el brazo, no sé que me pasó por la cabeza. Sin mediar palabra, lo saqué en vilo y cerré la puerta”. 19

5. Estraperlo: terme utilitzat a Espanya per referir-se al comerç il·legal. És sinònim de mercat negre. El nom prové de tres jueus holandesos, Strauss, Perel i Lowan, que van introduir una ruleta elèctrica, estant prohibit el joc a Espanya, mitjançant un suborn al ministre de governació.


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

El Concertino 1939 -1953

Al piano amb les seves filles. Maruja, a la dreta i Carmen, a l’esquerra

Recull antològic de les seves millors cançons enregistrades

Marcos Redondo amb la seva inseparable càmera Contax

Tot i així, durant l’any, la torre de Viladrau va ser ocupada per les milícies. Recorda que en acabar la guerra i tornar a Viladrau va trobar la torre en perfecte estat i una nota que deia: “Al pasar por esta, los camaradas sargentos de la Unión de Trabajadores de Ingenieros, quedamos en esta habitación y damos ejemplo del comportamiento que dejan los rojos, respetando personas y objetos de toda clase”.

1941 Com a director i empresari torna a Barcelona per a estrenar l’òpera El barbero de Sevilla al teatre Tívoli. Com ell mateix diu: “Quizás quería demostrar que todavía podía”.

Acaba la guerra i el primer que fa és complir les dues promeses que havia fet: cantar a la Verge del Pilar a Saragossa i cantar a la primera missa d’acció de gràcies que es fes a Barcelona. Ho va fer a la Plaça de Catalunya, fins on es va traslladar, des de la catedral, el Crist de Lepant.

1943 A partir de la mort de la seva esposa pensa sempre en retirar-se, però sempre troba motius suficients per tirar endavant. Quan havia de celebrar les seves noces de plata com a cantant, surt als mitjans de comunicació que Marcos Redondo es retira. Això el va molestar especialment.

1940 Ara que ha pogut muntar una companyia pròpia, la desfà per poder estar al costat de la seva dona durant la malaltia que la portarà a la mort. Després de perdre el gran amor de la seva vida, li va costar tornar a cantar sarsuela, però sí que va continuar cantant òpera.

20

1942 Torna a la Sarsuela amb més èxit si és possible. El públic l’ha trobat a faltar. A les gires s’hi emporta les seves filles. Li falta la seva dona i es vol sentir emparat per la família.

1944 Torna a cantar Las bodas de Fígaro en una vetllada dedicada a Mozart al Palau de la Música. Per celebrar les seves noces de plata com a cantant va escollir La Traviata que tants èxits li havia donat. Ho va fer al Liceu de Barcelona.


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar El Concertino

Els 4 barítons amb el crític musical Rodríguez Mijares

1945 Ofereix un gran homenatge a qui havia estat uns dels seus grans mestres: el mestre Ignacio Tabuyo. Recorda que l’últim consell que li va donar el mestre va ser: mentre estudiïs música no tornis a cantar a missa. Aquestes tessitures podrien desempostar-te la veu. 1948 Des del El Manicomio Provincial de Madrid li demanen que els compri la pilota de reglament per a l’equip de futbol que volen fer amb els malalts. El faran soci d’honor de l’Agrupación Deportiva Marcos Redondo. Es casa la seva filla gran, la Maruja, amb el doctor Vidal Teixidor. 1949 Actua per primera vegada al Teatro Real de Gibraltar. Vuit funcions de gran èxit on va cantar tant òpera com sarsuela. 1950 Segona aventura per les Amèriques. On, a més, farà molta radio. Tot i els èxits, acumula deutes per culpa de la mala gestió dels seus representants.

festa major Viladrau 2012

La rosa del azafrán, basada en la novel·la de Lope de Vega, el perro del hortelano

1951 Torna a Espanya perquè vol conèixer la seva primera néta, Maria Eugènia. Participa en el festival pòstum que, Los Cuatro Barítonos, dedicaran al mestre Guerrero al teatre Borràs: García Martí: La montería Juan Gual: El huésped del sevillano Antón Navarro: Los gavilanes Marcos Redondo: La rosa del azafrán 1952 Arrel d’unes actuacions a Saragossa el “Noticiero publica: Lo dijimos no hace mucho en esta misma sección, que Marcos ante una orquesta es esencia y es lección. Y que es su arte escogido, artista de vena i fondo, es, igual que su apellido, de arriba abajo ‘redondo’ ” 1953 Estrena la que serà la seva última gran obra: El gaitero de Gijón. L’anomenen fill predilecte de Pozoblanco i Gloria del Teatro Lírico Nacional

21


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

El Concertino 1956 -1976

epresentació de Luisa Fernanda a Viladrau amb la participació de la colònia d’estiuejants

1956 Comença la seva gira de comiat per províncies. La remata amb les últimes actuacions a Madrid, a Ciudad Real, a Manresa i a Barcelona. En acabar aquesta última es va dirigir al públic (era costum fer-ho després d’una representació reeixida) i va dir: “Prometí interpretar mi última Zarzuela en Barcelona y mi palabra se ha cumplido”. Silenci sepulcral al teatre.

Els anys següents sembla que no s’hagi retirat. Li costa dir que no i accepta una gran quantitat de peticions de cantar per a entitats i institucions, per a amics i particulars i per a agrupacions que han de recaptar diners, festivals i actes benèfics. Té compromisos per tot Espanya i canta sobretot òpera.

22

Cartell de la sarsuela La calesera que tants èxits li va aportar

Alhora, continuen els homenatges i els reconeixements ininterrompudament. Fins i tot promou un concurs a Radio España per trobar nous talents. Instaura el Trofeo de Oro Marcos Redondo. Passa els hiverns a Màlaga, la primavera a Barcelona i els estius a Viladrau. Participa activament i de manera desinteressada als estius de Viladrau, cantant en festivals organitzats per la Colònia d’Estiuejants i a la missa d’ofici de la Festa Major. L’any 1933 va organitzar la representació de la sarsuela Luisa Fernanda per recaptar diners i arranjar la teulada de l’església de què encara avui podem gaudir. En commemoració d’aquest fet es va anomenar un carrer Passeig de Luisa Fernanda (actual Mossèn Cinto Verdaguer). Per no avorrir-se, les seves filles el convencen que faci classes. Sempre havia dit que li hauria agradat. Ho prova, però desisteix. La gran majoria d’estudiants no tenen nivell i, els que


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar El Concertino

Amb la portada de les seves memòries i la famosa caricatura de Sirius

Carmen, la famosa òpera de Bizet basada en la novel·la de Mérimée

en tenen, volen l’èxit immediat, sense preparar-se ni de cant, ni de solfeig, ni d’interpretació, ni de res. El 1970 té la primera indisposició seriosa. A partir de llavors es sentirà gran per viatjar i deixarà de participar activament en actes socials. La seva última aparició en públic serà aquest mateix any a Santa Cruz de Tenerife.

festa major Viladrau 2012

Una de les seves dèries, la filatèlia, va estar reconeguda en aquesta edició de correus

1976 Mor el 17 de juliol a l’edat de 82 anys: 69 anys cantant davant el públic 55 anys guanyant-se la vida amb el cant 37 anys dedicant-se de manera professional, amb èxit rere èxit, a una de les carreres líriques més llargues de la història de la lírica.

La vida familiar, la música, la contemplació dels jocs dels seus néts, la filatèlia, la fotografia i encara una mica de pesca seran les seves il·lusions fins a la fi dels seus dies. Encara trobarà el moment per escriure les seves memòries des de Viladrau.

23


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Les Àries

24


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

festa major Viladrau 2012

Anecdotari

Carrers i places que porten el seu nom Carrers a: »» San Cristóbal de La Laguna »» Sant Cugat del Vallès »» Torre-Pacheco »» Alhama de Múrcia »» Fernán Núñez »» Santa Cruz de Tenerife »» Dos Hermanas »» Alcalá de Guadaira »» San Javier »» Cartagena »» Manresa »» La Pineda, Vila-seca »» Ceutí »» Fuente Álamo »» Lloret de Mar Avingudes a: »» Pozoblanco »» Viladrau Passeigs a: »» Pozoblanco »» Còrdova Jardins: »» Jardins Marcos Redondo de Barcelona

Entitats i esdeveniments: »» Coral Marcos Redondo de Pozoblanco »» Conservatorio Marcos Redondo de Ciudad Real »» Conservatorio Marcos Redondo de Pozoblanco »» Peña Marcos Redondo de Pozoblanco »» Museo Marcos Redondo de Pozoblanco »» Compañía Lírica Marcos Redondo »» Agrupación Lírica Marcos Redondo »» Semana Lírica Marcos Redondo de Pozoblanco »» Festival de Música Marcos Redondo de Viladrau Guardons i reconeixements preferits »» Medalla de Oro del Día de la Banderita (Cruz Roja) »» Medalla de Oro al Teatro »» Medalla al Mérito en el Trabajo »» Medalla de Oro de la Cruz Roja »» Narigut d’Honor del Club de Nariguts de Barcelona »» Caballero de la Orden de Isabel la Católica »» Rosa del Azafrán de oro. »» Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes de Madrid »» Homenatge de l’Agrupació Marcos Redondo »» Homenatge del Cercle Filatèlic i Numismàtic »» Soci d’Honor del club de futbol del Manicomio Provincial de Madrid »» President d’Honor de l’Agrupació Coral Els XIII, una de les societats culturals i musicals més innovadores i de continuïtat del nostre país

25


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Les Àries

Rècords »» Repertori de 199 obres »» 7 nits seguides a Palermo »» Més de 500 discos enregistrats »» Enregistraments de 6 discos en una sola tarda, sense lectura prèvia de les partitures »» 362 representacions, de sarsueles, en una sola temporada Definicions »» La seva veu de baríton era tan potent que quasi era de tenor »» Brillo, pureza, expresividad i un timbre característico implicaban unes interpretaciones difíciles de superar »» Gran cantant amb una força excepcional com a actor. »» “Como características de su voz, se señalan la extensión, el brillo, la potencia y especialmente la belleza tímbrica, que unidas a sus dotes y cualidades teatrales, hacían que representase voces barítonas de forma admirable. Otra de sus características será la gran holgura en su registro, circunstancia que hace que a veces haya actuado como tenor en algunas de las obras representadas”.

26

Impresions »» “Viladrau, donde todo es soberbio y humilde al mismo tiempo.” »» “Quiero estudiar en este conservatorio la carrera de canto. Quisiera llegar a celebridad o nada.” (dirigint-se al mestre Tomás Breton per entrar en el Conservatori) »» “Debido al hambre y a la impresión tuve que apoyarme en la mesa para no caer.” (el catedràtic de composició Emilio Serrano li organitza un concert per 500pts. Un munt de diners). »» “De joven me gustaba comer pajaritos fritos, pero eran demasiado caros para un estudiante, 30 céntimos.” »» “Porqué después de tanto luchar había de renunciar a la ópera. Que era la Zarzuela? Un arte muy digno pero que no puede compararse a la ópera.” »» “Los personajes de la ópera me tenían atrapado i no los podía abandonar.” »» “La zarzuela es una gran revolución popular i son necesarias grandes dotes de actor.” »» “Me consagré a la zarzuela impresionado por el calor del público y el reconocimiento popular.” »» “No me separo nunca de mi caña de pescar ni de mi máquina de fotografiar (una Contax).” »» “Durante la guerra, a menudo tenía que actuar gratis. Cuando podía, prefería actuar a cambio de comida.”


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar Les Àries

6. Calderón: El calderón no és res més que la suspensió prolongada d’una nota o d’un compàs. Al profà li fa la impressió de potència de la veu del cantant, però no té res a veure.

Pensaments »» “Nunca he creído en la suerte ni he concebido el triunfo sin lucha.” »» “Me gusta escribir, es un nuevo descubrimiento. El escritor piensa para escribir. Yo escribo para pensar.” (mentre preparava les seves memòries) »» “Soy temporalmente emotivo. Mi mujer, Mary, era la viva representación de la serenidad.” »» “La zarzuela me ha descubierto y yo he descubierto la zarzuela.” »» “Cada público tiene sus peculiaridades. El cantar del arriero, de gran éxito en Barcelona, pasó sin pena ni gloria por Madrid; La calesera pocas veces se representó en Barcelona i más de 300 en la capital de España.” »» “Para cantar se necesita voz, inteligencia y corazón, acompañados de renuncia, sacrificio y trabajo, trabajo y más trabajo.” »» “Creo que soy exageradamente puntual. Quizás demasiado.” »» “A veces el público, al que tanto debemos, está mal acostumbrado. Siento una profunda aversión por los calderones6. Supone un esfuerzo extraño al arte. Tengo que rendirme a las exigencias del público, pero cada vez hago menos calderones y siempre intento darles forma, matiz i variedad.” »» “Era difícil para mí vivir en el mundo de la ópera, que tanto me gustaba: estaba mal pagada, tenías que pagar a dos representantes como mínimo y a un periodista y quedarte a vivir de manera permanente en Milán.” »» “Los autores de ópera, especialmente los italianos, conocen y escriben pensando en las tesituras de cada voz. Esto en la zarzuela no pasa. A la zarzuela tú tienes que ganártela y, con alguna leve corrección, el cantante tiene que amoldarse a ella.” »» “Quien de verdad tiene que marcar la obra es el director. Actualmente, a menudo, la marca el cantante porque es más famoso y a menudo acaba por estropearla.”

festa major Viladrau 2012

A més a més Montserrat Caballé i Alfredo Kraus també van cantar sarsueles: En una entrevista a la distingida soprano Montserrat Caballé, aquesta lamentava el menyspreu amb què s’ha tractat un gènere tan difícil com és el de la sarsuela: “Potser perquè s’ha cantat sempre en castellà en lloc d'italià o alemany. La sarsuela no és de cap de les maneres una òpera de segona divisió i a més planteja dues exigències molt dures als cantants: cabal de veu i dicció molt clara. Amb els meus pares anàvem els diumenges al teatre Principal on actuava la companyia d’en Marcos Redondo.” (Entrevista al Magazine de la Vanguardia, 8 de juliol de 2012)

27


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

El Solista

28


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

festa major Viladrau 2012

L’Entrevista desitjada

Pot ser que això sigui una gosadia però, després d’un munt de pàgines llegides sobre en Marcos Redondo i una vintena de cançons i romances escoltades, el primer desig que m’ha vingut al cap ha estat el de fer-li una entrevista. Una entrevista impossible, és clar. O no tan impossible. Perdoneu-me la gosadia, però em venia de gust. Quin és el primer record de la seva infantesa? Tinc una imatge molt viva, que encara m’impressiona, de l’interior de la catedral de Ciudad Real En quin moment li va caure l’ànima als peus? Als deu anys, quan vaig veure que el meu germà m’havia agafat la col·lecció de segells per fer-se una disfressa de carnestoltes. La filatèlia ha estat una de les meves grans passions. Què és el que porta sempre quan va de viatge? La veu, la canya de pescar i la càmera fotogràfica, moltes vegades incompatibles. Les quatre vegades que he tingut afonia, i he hagut d’anul·lar les representacions, ha estat per culpa d’haver agafat fred a causa de aquestes altres aficions

Quins són, els tres pilars de la seva vida? La família, on la meva dona era el pal de paller; la música, repartida entre l’òpera i la sarsuela i la religió. Sempre he tingut una especial devoció a la Virgen del Prado, patrona de Ciudad Real El seu èxit més clamorós? El meu èxit més gran no ha estat cap obra ni cap peça en particular. El meu èxit més gran ha estat l’estimació incondicional del públic. Què recomana a qui vulgui agafar el cant com a professió? Primer, que es deixi aconsellar per un mestre de cant honest. Potser no té possibilitats. Segon, si és el cas, que es prepari a patir, a estudiar, a patir i a estudiar però amb alegria. Tercer, si li arriba l’èxit, simplement modèstia i a gaudir

29


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

El Solista

En l’otorgament del títol de Narigut d’Honor del Club de Nariguts de Barcelona

Què ha heretat dels seus pares? De la mare, la sensibilitat. Del pare, la veu. Alguna cosa especial devia tenir el pare quan una jove de bona família, filla d’un oficial de la Guàrdia Civil, s’enamorà d’un senzill baster. Què vol deixar en herència? Al públic, un subtil somriure de felicitat en escoltar les meves obres. A la família i als amics, un subtil somriure de felicitat, quan surti, en la conversa, el meu nom. D’on se sent nadiu De Pozoblanco, de Ciudad Real, de Madrid, de Manresa, de Barcelona, de Viladrau...els he descobert per aquest ordre i d’una manera natural, així els he viscut i així me’ls estimo. Quin és el seu instrument preferit? Sens dubte, el piano. Quan estudiava, vaig haver de deixar la viola i amb el violí no m’hi acabava de trobar.

30

Quines són les seves obres preferides? Sempre, en el meu repertori, fos on fos, he portat La dogaresa. La Traviata ha estat l’òpera que més vegades he interpretat. Però l’obra que ràpidament em ve al cap és Las golondrinas, per la seva musicalitat. És l’obra en què més m’he bolcat i la que em demanava anar més enllà de les meves limitacions. Es considera un home modern? Tot i considerar-me un senyor clàssic, en el bon sentit de la paraula, he acceptat, buscat, utilitzat i adoptat la majoria dels canvis socials i tecnològics en el moment que han arribat. Només un enginy del dimoni em té corprès: el micròfon. És capaç d’aconseguir que un cantant mediocre passi per bo davant d’un públic poc entès. Hi ha algun fet militar que admiri? He passat una guerra. No he trobat res que es pogués admirar.


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar El Solista

festa major Viladrau 2012

En la seva plenitud en una foto dedicada

S’ha sentit reconegut, amb la seva professió? Molt més que reconegut. He donat el que he pogut i volgut i he rebut el que no m’esperava. La calor del públic és addictiva. Quan pensa en la família, què li ve al cap? PAPÍ, és com sempre ens han dit els néts: papí i mamí. Als meus sogres, els néts ja els deien així. Ara ens ho diuen a nosaltres. Quins són els seus trets més característics? Com a professional, sento i sóc el personatge que interpreto. Com a persona, sóc especialment honest i vivencial. Sóc un enamorat de la vida. Físicament sóc prim, el que diríem magre, i la part més visible del meu cos és el nas.

Què significa, ser un gran cantant i a més famós? Sobretot dedicació. Com més famós, més dedicació. Ho deus al públic. I també sacrifici, moltes hores de solitud, de dormir sol (en el meu cas segur. Sóc de la vella escola) i menjar-te les penes tot sol per molts amics que tinguis, i no poder compartir els grans èxits amb qui tu vols, la teva família. Però ser un bon cantant també deu tenir els seus avantatges? Oh, i tant. A la mili vaig poder pentinar-me amb la ratlla al mig quan els altres anaven rapats al zero. Per cert, com que era músic, em van demanar que m’incorporés a la banda musical del quarter. Vaig demanar tocar els platerets. Encara no sé per què.

Quin ha estat, el seu pitjor moment? Recordo amb angoixa la meva adolescència, pensar que amb el canvi de veu, potser, i com a vegades passa, la podia perdre. Però, indiscutiblement, el pitjor moment de la meva vida va ser la mort de la meva dona. Quin ha estat, el seu millor moment? En tinc masses, perquè els pugui apuntar tots. He tingut una vida llarga, fructífera i feliç. Potser podem considerar que aquest és un gran moment: fa 36 anys que sóc mort i encara té ganes d’entrevistar-me. Vol dir que això li pot interessar a algú? Vol dir alguna cosa, per acabar? Que és de la tele, vostè?

31


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

5. Els Cors

32


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

festa major Viladrau 2012

Records des de Viladrau

Record 1: Sra. Anna Castells Temps era temps. La casualitat, de la mà del destí, va conduir el meu pare a llogar una torre groga que li deien “la torre del pintor”. Era l’any 36, aquell estiu que les vacances dels nens es van allargar fins a tres anys; els que va durar la guerra civil. Enfront d’aquesta torre, una altra, d’estil nòrdic, gran, senyorívola, amb piscina, pèrgola i garatge, ens va fer companyia. N’era el propietari el Sr. Marcos Redondo, cèlebre baríton, reconegut per tothom. Els seus discs, editats per La Voz de su Amo, els tinc recollits en àlbums, com una relíquia. Sonaven a la nostra gramola per animar els matins dels diumenges. Aquí, però, vull parlar del seu perfil humà. L’home entranyable que vàrem anar descobrint: l’amic. Les seves dues filles i els seus cosins, que sovint venien convidats uns quants dies, van fer pinya amb els meus germans. Amb altres estiuejants que s’hi van afegir, ens empaitàvem, corríem i jugàvem a pleret pel laberíntic jardí.

Amb el meu pare van congeniar de seguida. Els va unir especialment un hobby: la pesca. Com si els veiés, baixaven a bon pas, carretera avall, fins a la riera, carregats amb les canyes, els salabrets i el cistell amb ànsies d’omplir-se. En arribar al lloc adequat, llençaven l’ham; era el moment culminant. El Sr. Marcos imposava el silenci: en la seva opinió, “los peces saben latín y griego”. Personalment, vull recordar la quantitat d’hores que ens van omplir les tardes de goig jugant a la seva pista de tenis. Ell, ja gran, des d’una gandula ens seguia totes les jugades. Els seus comentaris, sempre divertits, tenien un interès especial per a tothom. Per no allargar-me, em deixo moltes coses al tinter. Amb ell vàrem passar les angoixes de la guerra. A les festes, enlairàvem globus al cel amb desitjos de pau. El poble de Viladrau li ha dedicat un carrer que porta el seu nom. Tot plegat l’ha fet inoblidable.

33


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Els Cors

El Voisin de Marcos Redondo amb la seva dona Maruja i uns amics

Record 2: Ramon Pagès El veig com un home tranquil. Semblava seriós i, tot i que sempre estava disposat a cantar desinteressadament per al poble, semblava més aviat solitari. Feia poca vida social a Viladrau. Segurament volia descansar. Voltava tot l’any sense parar. Tinc la seva imatge amb la canya de pescar. Sovint se’l veia per la Riera Major, cap a la banda de la Noguera. Recordo especialment una actuació aquí, a l’Hostal Bofill (hi teníem un escenari on primer s’havia fet cinema i més tard teatre, i la colònia d’estiuejants hi feia les trobades abans de fer el casino de Can Catasús). Va ser tot un esdeveniment memorable en un poble tan petit. Aquell estiu, la Colònia de Viladrau havia organitzat un acte que havien titulat Viladrau se divierte: acudits, imitacions, jocs de mans i la magnífica veu de Marcos Redondo acompanyat per la gran soprano Mercedes Capsir, que aquell any estiuejava a la fonda La Moderna (on actualment hi ha el Recó). Recordo molt bé la seva veu potent i clara. Tinc una especial predilecció per les sarsueles Luisa Fernanda i La del Soto del Parral.

34

Record 3: Àngel Rabat Guardo com un petit tresor el llibre de les seves memòries amb una dedicatòria molt personal i carinyosa. De petit, recordo especialment la foto que em va fer -era un boig de la fotografia- davant de casa, i la gran amistat que l’unia amb el meu pare. Sovint marxaven tots dos, hores i hores, cap a la Riera a pescar. El pare, durant molts anys, li va portar les obres de la casa que s’havia fet en un temps rècord. Fins a 35 picapedrers gallecs, va fer portar. M’impressionaven els seus cotxes. Primer, un Voisin, francès, que en aquell temps ja tenia reductora, i més tard un Mercedes blanc, descapotable. En Delfin Barfull li feia de xofer, quan Marcos Redondo estiuejava a Viladrau i havia de fer alguna gala per Catalunya. Participava gratuïtament a l’envelat de la Festa Major. Un any va representar la sarsuela Luisa Fernanda. Els diners recollits havien d’anar destinats a fer el Passeig de Luisa Fernanda (actualment Passeig de les farigoles). Els diners se’ls va quedar un conegut de Viladrau i en Marcos Redondo es va enfadar tant que


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar Els Cors

festa major Viladrau 2012

Disfressats en una de les festes estivals amb la colònia d’estiuejants de Viladrau

mai més va voler actuar de manera benèfica a Viladrau. Això sí, va continuar cantant com sempre l’Ave Maria a l’església cada 15 d’agost. L’església retronava. He intentant comprar tots els seus discos, molts d’ells de pedra, i tinc el seu arxiu fotogràfic. Segurament més d’un miler de fotos. Les seves canyes de pescar es van fer malbé, però encara guardo la caixeta que portava per guardar els cucs.

Record 4: Eudald Formatgé El recordo molt bé de quan venia a sopar a l’Hostal de la Glòria. Hi havia tres coses que em tenien estranyat: sempre entrava per darrere, directament des de casa seva, sempre sopava molt aviat, a les 7 en punt, i sempre venia molt abrigat, amb una gran capa, encara que fos estiu. La primera no la vaig entendre mai, la segona i la tercera me la va explicar la seva filla Maruja: era una persona molt metòdica i, durant l’any, havia de sopar molt aviat per després actuar en bones condicions i, a més, ni que fos estiu, tenia por d’agafar fred. La seu veu era el seu bé més preuat. Te’l podies trobar en qualsevol corriol, passejant pels boscos de Viladrau. Sol, prim, amb pantalons curts i molt morè del sol i de l’aire. Només una vegada va entrar a l’Hostal de la Glòria per la porta principal. Cremant uns rostolls, vaig calar foc a uns xiprers del seu jar-

dí: “!¿dónde está ese incendiario de Viladrau, dónde está?¡”, anava cridant. La cosa no va anar més enllà de pagar-li els xiprers. A l’estiu, ens portava 4 o 5 jovenets que treballaven a l’Hostal de rentaplats i, a la tarda, els feia classes de cant. Volia un comportament perfecte. Sempre ens demanava si els joves treballaven i es portaven bé. La seva filla Maruja em va regalar una sopera, que encara guardo, i que era on li guardaven la sopa perquè no se li refredes. També guardo un Sant Eudald que li havien regalat en una actuació a Ripoll. Quan me’l van donar, ja em van avisar que era molt lleig. I ho era. Com que no sabia on posar-lo, el vaig tancar a la sala de la caldera i li vaig dir: “si se m’espatlla la caldera, et “fotu” fora”. No es va espatllar mai. Em va fer apreciar la música. Encara se’m posa la pell de gallina quan escolto Nabucco, especialment el Cor dels esclaus jueus

35


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Els aplaudiments

36


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

festa major Viladrau 2012

Festival marcos redondo

Fa anys, cada estiu es feia un concert als jardins de la casa de Marcos Redondo a Viladrau. Aquest concert estava organitzat per l’Associació d’Amics del Montseny. Ara, l’Ajuntament, com a líder del projecte, vol recuperar aquella tradició i fer-la més oberta i, amb el temps, consolidar-la com un esdeveniment anual de repercussió nacional. Es tracta d’organitzar un Festival de Música en memòria de l’il·lustre cantant d’òpera i sarsuela Marcos Redondo (Pozoblanco 1893 Barcelona 1976), que havia residit llargues temporades a Viladrau. Filosofia del festival L’interès que pot tenir la creació d’un festival de música és poder donar una sortida de promoció cultural, econòmica i turística a una població, Viladrau, significada per les seves arrels de serveis i centre d’interès com a segona residència.

Això fa que la filosofia principal del Festival de Música Marcos Redondo es basi en les característiques d’Especialització i Exclusivitat. Vol arribar a ser un festival obert a tots els estils de música i també a tots els sectors de població.

Es vol distingir de la competència pel fet de disposar de forma exclusiva d’un producte pensat i dirigit a oferir una motivació que està molt lligada a la població, atès que a Viladrau va fixar la seva residència Marcos Redondo, il·lustre baríton de reconeixement internacional.

En aquesta primera etapa de naixement, desitgem que el festival es construeixi sobre uns ciments sòlids, entenent que estem formant l’estratègia a llarg termini, no solament per trobar un lloc dins el món dels festivals de música, sinó com un repte per mantenir-s’hi.

37


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

Els aplaudiments

1. logotip “Festival de Música Marcos Redondo” 2. Ludwig Trio en el II Festival de Música Marcos Redondo 3. Andrea Motis i Juan Chamorro en el III Festival de Música Marcos Redondo

1

Objectius Objectius generals i la seva situació dins el mercat. El Festival de Música Marcos Redondo és una iniciativa que ha trobat el seu lloc entre els diferents cicles de música i festivals que avui se celebren. Creiem que en un futur tindrem una quota de mercat prou interessant, perquè el paisatge natural que ens envolta és un privilegi de la natura i tenim el deure de donar-lo a conèixer des de la perspectiva musical, unint música i natura, entorn i cultura, exclusivitat i qualitat. Objectius generals »» Obrir un nou front de promoció econòmica local. »» Potenciar culturalment el municipi de Viladrau que, per tradició, ha estat residència d’il·lustres personatges del món de la literatura, la música, la política... »» Promoure un esdeveniment important a la població que vagi més enllà de l’àmbit municipal, comarcal...

38

»» Oferir un producte més de turisme cultural dins l’oferta ja existent de turisme ambiental. »» Ser fidels a la filosofia amb què s’inicia aquest festival. »» Posicionar-nos dins el mercat musical amb programacions d’alt nivell i d’interès cultural. Entre els objectius generals destaca el de consolidar aquest festival com a referència dins el sector turístic especialitzat en turisme cultural, per arribar a convertir-se en una de les millors opcions a l’hora de triar Viladrau com a destí. En principi, es tracta de donar a conèixer la marca dins el sector, mitjançant diferents accions dirigides a mostrar qualitat i especificitat. D’aquí a uns tres anys (a mig termini), haurà de ser considerat un esdeveniment d’especial rellevància, consolidant d’aquesta manera la marca del festival.


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar Els aplaudiments

festa major Viladrau 2012

2

Línea del festival Aquest Festival vol estar obert a tot i a tothom, no vol tenir fronteres musicals ni connotacions personalitzades. La música, com a gènere artístic, i en qualsevol dels seus vessants, sempre ha estat present en el desenvolupament de la humanitat. A través de la música, com també d’altres arts, es pot estudiar històricament l’època que reflecteix. A tall d’exemple, podem recordar l’època Medieval, amb melodies populars sorgides de la inspiració dels joglars; el Barroc amb una música potent, on l’exaltació de l’expressió dóna sortida als sentiments i és la màxima representació de la llibertat compositora; també el Romanticisme té el seus cànons estètics inspirats en la sublimació d’una intimitat platònica, i així seguiríem fins als nostres dies. La música, com tantes vegades s’ha dit, no té fronteres: arriba a tots. Música antiga, música clàssica,

música tradicional i popular, música contemporània, com a composicions, i també la seva interpretació, que permet endinsar-nos en aventures de sons, des del so del piano, o del violoncel, violí, viola... o dels instruments de vent, trompeta, trombó, clarinet... fins a les variants de flautes; la percussió sempre notòria...És a dir, variació de variacions.

3

Suport institucional L’Ajuntament de Viladrau és qui organitza el Festival i compta amb la col·laboració i la implicació de entitats públiques i privades del poble i de particulars. Ajuntament de Viladrau. Regidoria de Cultura

Tanmateix, trobem varietat en els compositors, els més coneguts per tots, Bach, Bethoven, Mozart, Strauss, Vivaldi, Albinoni...però també n’hi ha de poc coneguts, i no per això menys importants musicalment pel que fa a la seva creació. Passa el mateix amb els intèrprets, consagrats o no. Tots els artistes es mereixen el nostre reconeixement: tant els instrumentistes proveïts de magnífics aparells fabricats per a la música, com els cantants en els quals l’instrument, les cordes vocals, forma part del seu cos.

39


Marcos Redondo. Un home que ha de tornar

40


poesia

festa major Viladrau 2012

El poble verd

Resta enganxat al cor de la muntanya. Quant surt el Sol es pensa que és feliç si un verd intens l’escampa i l’acompanya i el mena envers la llum del paradís. Guarda un instant la veu de cada dia, que busca absent un poc de llibertat i lluita per la pau de l’alegria, que vol gestar camins d’eternitat. Segueix el Sol que marxa vers la posta il·luminant les cases i el torrent, l’arbreda dolça que ombreja la costa i els grans records coberts de sentiment. Recorda el temps d’estones ja passades que tornen quan l’oblit torna el demà i mou el cor d’escèptiques mirades, posades dins la conca de la mà. Sobre el cimal, la Creu de l’esperança, traça el contorn gentil de l’horitzó, i envolta el lloc d’estels plens de lloança i escolta el so d’aquella gran cançó. Sense cap pressa, va per la drecera desfent l’amor que viu moments de seny, que plora i riu, i estima i reverbera l’amable font que emana del Montseny. Troba un nou món planer que el vivifica i, a poc a poc, se’n va buscant l’ahir; la veu que clama sota el Cel, tan rica, i els símbols nous que no volen desdir. S’ajeu damunt el cor de la fortuna i acepta el pas bonic d’un aire cert. Reposa sota el clar d’un raig de lluna i viu, la pau silent, el Poble Verd! Ramon Pagès i Pla

41


anuncis

Liquats Vegetals, SA va néixer fa 20 anys a Viladrau, localització privilegiada pel seu entorn immillorable, amb el propòsit d’oferir begudes nutritives i naturals que contribuïssin a una dieta sana i equilibrada. Primera empresa a l’estat espanyol productora de begudes a base de soja i cereals, combina l’experiència amb la selecció de les millors matèries primeres per tal de crear uns liquats naturals i saludables ideals per fer-te sentir millor dia a dia.

42


anuncis

43


anuncis

Educaci贸, turisme i serveis T. 619 36 90 81 / 670 22 46 49 / 686 62 81 52 educa@educaviladrau.com www.educaviladrau.com www.facebook.com/educaviladrau

44


anuncis

Bar - Restaurant Cuina casolana i carns a la brasa

C/ Pare claret, 1 - Tel.: 93 884 90 61 - 17406 Vildrau (Girona) 45


anuncis

produccions artístiques VICTORI PRODUCCIONS SL C/ Font i Quer nº9 08242 Manresa tel. 93 873 27 39 i 93 873 63 66 fax.93 873 26 76 www.espectacle.org victori@espectacle.org 46


anuncis

Us desitja bona Festa Major

47


anuncis

Mòb.: 619 24 68 08

48


anuncis

93 884 84 42

49


anuncis

50


anuncis

51


anuncis

52


anuncis

Carrer Morgades, 10 - Tel.: 93 883 64 23 VENDA AL MAJOR I VENDA AL DETALL

53


anuncis

ALT CONEIXEMENT TÈCNIC APRECIACIÓ PELS DETALLS ESPECIALITES EN ACABATS DE PEDRA I RÚSTICS OBRA NOVA I REFORMES

Passeig Pietat, 5 Tel.: 93 884 93 22 Mòb.: 616 98 75 29 17406 Viladrau 54


anuncis

.

.

.

Ctra. de Vic, km-2 17406 Viladrau (Girona) Mòb.: 696 41 67 97 Josepzorita@telefonica.net

55


anuncis

56


anuncis

57


anuncis

Us desitgem una BONA FESTA MAJOR!

www.creixans.com

58

www.kses.cat

www.janna.cat


anuncis

59


anuncis

Jardineria i passatgisme ·Disseny ·Construcció i conservació ·Consultoria Ramón Calm Mussoll Mòb.: 659 94 55 40 Oriol Busquets Calm Mòb.: 659 58 41 87

C/ d’Arbúcies 35 1er 1era Viladrau (Girona) Tel.: 93 884 93 47 oriol.busquets@calm.com.es 60


anuncis

Transports Viladrau SCP Servei de Transport a tota Catalunya. Telèfons de contacte: 625 448 430 625 115 924

61


anuncis

Servei de taxi

Telèfon 629 30 59 24 62


anuncis

63


anuncis

64


anuncis

Inst. Ivan S.c.p.

e-mail: viladrau86ivan@gmail.com

65


anuncis

66


anuncis

67


anuncis

Fes-te’n amic!

68


anuncis

69


anuncis

70


anuncis

71


anuncis

72


anuncis

73


guia telefònica | telèfonos d'interés

Guia Telefònica Telèfons d’interés Telefons d'urgencies i de serveis Ajuntament Ajuntament 93 884 80 04 • fax: 93 884 90 11 Centre Cultural Europeu de la Natura Tel./Fax 93 884 80 35 Servei d’Informació Juvenil “El Torrent” 93 884 97 99

Urgències Urgències Policia municipal Jutge de Pau Mossos d’esquadra Vic Cia. Aigües (avaries) Bombers de Vic Bombers d’Arbúcies FECSA (avaries) Telefònica (avaries)

112 649 45 41 04 93 884 93 47 • 659 945 540 93 881 57 00 629 728 972 • fax: 93 889 35 82 93 885 10 80 972 16 24 35 902 53 65 36 1004

Urgències mèdiques Urgències mèdiques Consultori mèdic Centre Assistència Primària Osona Àrea Bàsica de Salut Vic Nord Ambulancia Creu Roja Hospital de Vic Farmàcia

061 93 884 94 02 93 889 02 22 93 889 10 12 93 889 55 55 93 702 77 77 • 93 889 11 11 93 884 91 09

Educació Escola “Els Castanyers” Llar d’infants “Les Paitides” AMPA Escola “Els Castanyers” AMPA Llar d’infants “Les Paitides”

93 884 80 87 93 884 80 62 93 884 80 87 93 884 80 62

Casal d’avis “Flor del Montseny”

93 884 80 50

Rectoria

93 884 92 07

74


guia telefònica | col.laboradors

Col.laboradors

Alimentació i Fruita

Queviures Casa Pagès Fruites Jimenez, Vic Monsoy Jacint Blancafort, Pròxim Supermercat Begudes M. Riera

93 884 90 57 93 889 08 92 • 93 889 31 30 • 93 885 56 59 93 884 80 69

Bars i Restaurants

La Vinya Bar-Restaurant “La Cerve” Club Viladrau Restaurant “El Molí de la Barita” Fonda del Racó Restaurant Mas d’Osor Mas “El Martí” La Solana Braseria Can Rosell Basset Restaurant Club Viladrau

93 884 84 36 93 884 81 77 93 884 91 05 93 884 91 62 93 884 90 61 93 884 81 84 610 505 692 • 93 884 90 20 93 884 98 35 • 690 736 113 93 884 81 40 93 889 02 12 93 884 91 05

Hotels i Cases Rurals

Masia del Montseny Hostal Bofill Bar-Restaurant Hostal de la Glòria, Hotel Mas Vilarmau Casa rural “Magnolia Blanca” Mas “El Segalas” Turisme Rural Gran Castanyer

93 884 80 14 93 884 90 12 93 884 90 34 659 446 613 630 750 603 • 93 884 94 95 93 884 91 34 • 615 312 548 93 414 66 81 • 647 915 641 Fax: 93 414 50 84

Benzinera

Estació Servei Viladrau

93 884 92 10

Caixes de cartró

Cart4

93 884 90 50

Carnisseries i Cansaladeries

Carnisseria Imma

699 475 895

93 884 90 60 93 884 81 23

75


guia telefònica | col.laboradors

Guia Telefònica

Cellers

El Celleret d’en Boom

620 703 580

Centres d’ensenyament

BCN Languages, Barcelona Educa Viladrau

93 238 45 16 • 93 331 34 62 • 93 317 71 19 • 93 218 13 82 • 971 72 06 43 619 36 90 81 • 670 22 46 49 • 686 62 81 52

Construccions d’obres i promotors

En Frank Felix Castiñeira Obres Josep Zorita Crosas Revestiments Viladrau Obres i Serveis Viladrau Construccions Marc Vigas Construccions Farrerons Excavacions Jaume Casas Excavadons Viladrau SCP

93 884 80 59 • 626 336 162 93 884 93 22 • 616 987 529 696 41 67 97 93 884 93 68 • 609 347 937 659 749 731 626 985 711 93 884 93 42 • 679 902 885 93 851 18 67 • 609 129 055 • 620 244 074 93 884 90 84 • 686 966 831

Estetica i perruqueria

Louan Perruqueria Perruqueria Maria Perruqueria estètica Anna

93 884 93 02 • 972 872 150 93 884 93 22 • 630 072 691 93 884 90 82 • 689 942 365

Entitats bancaries

“La Caixa”

93 812 11 70

Germans Molist

93 881 21 86 • 93 889 30 27 • 696 482 106

Estanc

L’Estanc

93 884 98 18

Farmacia

Cristina Royo

93 884 91 09

Fisioterapeuta

Albert Sayós i Font

676 651 638

Escura-xemeneies

76


guia telefònica | col.laboradors

Floristeria i jardineria

Calm Associats Josma Jardins Viladrau Els Avets Vilajardi

93 884 93 47 • 659 945 540 • 659 584 187 93 884 81 39 • 93 884 8153 • 620 661 910 616 887 782 • 666 560 401 667 720 142

Forns i confiteries

Pastisseria i forn Viladrau Forn de Sant Pere Pastisseria Bomboneria Font

93 884 93 30 93 884 90 62 93 884 90 05

Fusteries

Josep Bancells Josep Creixans SL Mobles Ferne

93 884 91 91 93 884 80 38 93 889 50 68 • 669 632 920

Gas-oil per calefacció

Combustibles M.B. (servei a domicili)

93 884 92 10

Gestoria, assesoria i assegurances

S&B Viladrau Gestió Catalana Occident

93 884 80 72 93 883 31 14 • 689 426 469

Albert Trias Carles i Ivan Garcia Josep Portet Musoll Santi Armengou i fill Rafel Viñas (electrodomèstics)

93 884 90 76 676 474 846 • 676 474 848 93 884 93 56 93 884 93 27 93 884 93 08

Merceria regals

Merceria Font

93 884 93 17

Pintor

Pintures Creus

93 884 90 79 • 678 338 984 • 690 328 701

Servei de taxi

Jaume Costa

629 305 924

Lampisteria i electricitat

77


guia telefònica | col.laboradors

Guia Telefònica

Serralleria

Giralt Serralleria SL Ironfit Inrtegen

618 268 770 • 609 159 766 93 889 70 59 93 812 27 34 • 659 268 551

Taller mecanic

Automecànica Viladrau

93 884 80 65

Transports

Transports Codina Gabriel Cantizano Transports Viladrau SCP

93 884 91 74 • 609 308 383 93 884 80 43 • 629 667 893 • 609 603 489 625 448 430 • 625 115 924

Oci i entreteniment

Montoci (Serveis Turístics) Cristian’s events (disco mòbil) Club de Polo Sant Antoni de Viladrau Victori Produccions SL

648 809 262 628 515 956 • 652 478 588 93 884 94 26

Varis

Foneria Gomà, Magriñà SL Auxiliars d’explotacions energètiques Eurona

93 710 32 65 • 619 24 68 08 619 752 725 • 93 886 44 19 • Fax: 93 886 43 41 900 850 808

Associacions

Mancomunitat de pescadors Mancomunitat de caçadors de Viladrau Associació d’amics del Montseny Associació de Dones de Viladrau Moto club Viladrau Associació Excursionista kd ½ h

93 884 93 81 93 884 92 03

78

93 873 27 39 • 93 873 63 66 fax: 93 873 26 76

93 884 81 82 699 475 895 669 424 793 605 247 743


festa major Viladrau 2012

79


Viladrau Festa Major 2012  

Viladrau Festa Major 2012

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you