SetmanadelaLectura2023

Pla Lector Municipal - Olesa de Montserrat


Pla Lector Municipal - Olesa de Montserrat
El saló del còmic ha viscut la seva edició número 41 els dies 31 de març, 1 i 2 d’abril. Les escoles i instituts vam poder gaudir del saló el divendres amb la sortida anual que fem des d’Olesa de Montserrat.
Hi havia moltes coses per menjar, per pintar-te la cara, molts llibres, còmics… Un dels espais més demandats va ser el dels videojocs, perquè, tot i alguna llarga cua que altra, podies jugar gratuïtament.
És un lloc fet per passar-ho molt bé, sobretot si ets un boig o boja de la lectura (per sort, nosaltres ho som).
Molta gent assistent anava disfressada dels seus personatges preferits, i tot això creava un clima molt especial.
El menjar estava molt bo, sobretot les patates fregides. Ens van agradar molt les coses que vam comprar: clauers, còmics, llibres, posters, cubs de rubik… Fins i tot vam poder assistir a la conferència d’un dibuixant de còmics italià molt bo.
Va ser una experiencia molt bona i divertida! Us animem a anar-hi el curs vinent.
Miquel Riera Rey, Alcalde d'Olesa de Montserrat
Els alumnes de 4t de l'escola Mare de Déu de Montserrat realitzen l'activitat "Visquem l'Ajuntament" inclosa en el catàleg d'activitats proposades de l'Ajuntament.
Al finalitzar la visita dels espais municipals, van entrevistar a l'alcalde on van plantejar diferents propostes pel municipis i li van preguntar diversos aspectes sobre la seva vida personal i professional. Podeu veure la totalitat d'aquesta entrevista a través del següent codi QR:
MARAGDINA, LA PETITA FANTASMA.
Si penses que la mort és el final i que no existeixen els fantasmes n ’estàs molt equivocat La Maragdina i la seva família treballen i viuen a un hotel La família tindrà un dia molt trist perquè la seva filla, la Maragdina, es morirà per causa d’una malaltia que es diu escarlatina
El que no s'imaginava ningú és que la nena es convertiria en fantasma i viuria entre la seva família Ben aviat, però, arribarà el moment que haurà d’abandonar la seva família i anar a viure on li correspon. Al món del més enllà…
Per què m 'agrada aquest llibre?
A mi m ’agrada aquest llibre perquè és molt emotiu i vius experiències increïbles mentre l’estàs llegint També és molt bonica la part en què ella és una fantasma perquè necessita anar a viure al món del més enllà on hi viuen tots els fantasmes.
A qui recomano aquest llibre?
Jo recomano aquest llibre a nens i nenes que els hi costa una mica lectura o que no els hi agrada llegir molt perquè és de lectura fàcil També si no t'agrada que hi hagi molts dibuixos aquest llibre és per tu
El Greg passa massa temps jugant a la consola de joc La seva mare, farta que el seu fill no faci una altra cosa, li diu que ha de provar coses noves Llavors en Greg troba una càmera de vídeo antiga al soterrani de casa seva i se li acut una idea: gravarà una pel lícula de por amb els seu amic Rowley i així es faran rics i famosos! En Greg aprofita que es troba una bossa de llaminadures en forma de cucs per fer una pel li de por!
Per què m 'agrada aquest llibre?
M'agrada perquè en Greg és un nen d'aproximadament la nostra edat i s ' expressa com nosaltres És molt entretingut en la meva opinió i, a més, el fet que cada llibre de la collecció no vagi del mateix ho fa més curiós i interessant
A qui recomano aquest llibre?
L'hi recomano als nens i nenes que els hi agrada l'humor i als qui se'ls fa difícil llegir, ja que com és tan entretingut fa que et puguis llegir dos capítols en un tres i no res
Les prestatgeries de la biblioteca estan plenes d'històries que es deleixen perquè les vingueu a olorar, perquè us les feu vostres, perquè us endinseu en les seves aventures...
conèixer personatges, viure històries d'amor, participar en investigacions policials, viatjar arreu del món, fernos gran... i ser una mica més lliures!
Què faries si un dia et trobes un cabdell de llana sense fi?
Llana a dojo és un llibre d'imatges editat
l'any 2012, escrit per Mac Barnett i il lustrat per Jon Klassen. El llibre explica la història d'una noia anomenada
Annabelle que teixeix per a tothom a la seva ciutat amb un subministrament de fil, fins que un arxiduc vol el fil per a ell.
Capicua són 12 poemes de llops golafres, tortugues, mones del zoo o cuques de llum Però el que distingeix aquesta proposta és que els poemes s’han fet de manera que poden ser cantats amb la música de cançons conegudes com el Fum, fum, fum, El gegant del Pi o El ball de la civada
vegadaLaproperallegiré millor...
Gaudeix d'aquests passatemps sobre el planeta Terra, energies renovables, canvi climàtic....
ESCRIU CADA NOM AL SEU LLOC PER TROBAR LA PARAULA AMAGADA
Aerogenerador - Parc Eòlic - Roda hidràulica
Aigua - Energies no renovables - Transformador
ARA ESCRIU LA PARAULA AMAGADA ENDREÇANT LES LLETRES DE COLOR VERMELL.
S o p a d e l l e t r e s
SOLAR PANELL
EÒLICA
HIDRÀULICA
PETROLI RENOVABLES
VENT
BIOMASSA
CARBÓ
ENERGIA
MAREOMOTRIU
TURBINA
3 El de l'aigua és el procés de circulació de l'aigua.
4 El gas contamina 100 vegades més que el CO2
7 Capa gassosa que envolta la Terra
8 Els d'efecte hivernacle són tots aquells que s 'acumulen a l'atmósfera.
10 Cuidar del planeta està a les nostres .
1El 70% de la Terra és
2. El nostra planeta és la .
5 Hem de reduir el energètic per reduir l'impacte de l'escalfament global (al revés)
6. Les energies són aquelles que generen energies utilitzant fonts naaturals inesgotables.
9 La capa d' protegeix a les plantes i els organismes vius del planeta de la radiació UV solar,
Em dic Isabel Torné. Soc una adolescent de catorze anys nascuda l'any 1618 a Vic, Osona.
Ara em trobo presonera dins d'una casa de fusta en flames amb altres dones joves i no tant Us preguntareu, "però què fas tancada a l'interior d'una estructura ardent?" Doncs la pregunta té una fàcil però complexa resposta; uns dies enrere, em van condemnar a mort per "encantadora", pel simple fet que sempre m’ha agradat molt llegir.
Els rucs del jutjat creuen que llegeixo llibres de bruixeria, però realment a mi m ’apassionen els de plantes i del funcionament del món.
Tothom sap que aquests trials són impossibles de passar, totes som acusades per una raó o altra, però sempre acabem sent culpables sense tenir l’oportunitat de defensar-nos.
Quina ràbia, només han acusat les noies, la bruixeria és un sense sentit!
Em vaig veure obligada a anar obligada al jutjat de Vic Em van despertar a les sis del matí d'ahir, em van tapar la cara amb un sac de roba i em van lligar de mans i peus
Quan vaig arribar a la sala i em van deslliurar d’aquella tela que em cobria el cap, vaig veure tot el poble allà present xiuxiuejant i mirant-me altivament.
Jo també havia hagut d’assistir a molts judícis però sempre com a oïent. Sempre havia pensat que les persones que eren inculpades segurament eren malvades, però ara m’he adonat que he viscut enganyada per les aparences i el que m’han explicat.
El jutge em va començar a fer preguntes estranyes i jo, que estava molt nerviosa, no sabia massa què contestar perquè tot el que em deia no tenia ni cap ni peus Finalment, em van acabar condemnant a mort
El pare es va posar a plorar, la meva mare havia mort feia uns mesos de la mateixa manera que jo i acusada del mateix; ser una bruixa
Ara em trobo dins la casa ardent que han incendiat fa uns minuts, tinc calor i em sento tristament sola i decebuda És de nit i les flames comencen a créixer per les parets de la casa, sembla que en qualsevol moment cauran Tinc por, no vull ser ni aixafada ni cremada. Vull marxar, per això intento escapar-me per algun forat però és impossible; no hi puc fer res.
Aquí s ’acaba tot, n ’estic segura. M'estic desesperant, crec que d'aquesta no me ' n sortiré Cauen espurnes i trossos de fusta del sostre, la casa s 'està desfent a trossos Caic a terra i començo a respirar profundament.
L'interior de la cabana està plena de fum negre. M'ofego per la calor!
Tot d'un plegat, per una de les finestres tancades veig un corb negre. S’intenta comunicar amb mi i m’indica que el segueixi. Quina bogeria! Un ocell que parla? Bé, què caram, no hi tinc res a perdre! Sense que cap humà em vegi, intento obrir la finestra amb totes les meves forces, està molt calenta i em costa que cedeixi a la meva força, així que agafo un tros de fusta en combustió per intentar-ho de nou Finalment s ’obra i salto fora de l'habitança.
Visca! Ningú m'ha vist Decideixo seguir- lo cap a la pineda als afores del poble. Li donaré un vot de confiança Al cap i a la fi, m'ha alliberat. Ja ben endins de l'arbreda, l'animal es congela D'una revolada, apareix una ventada de llum i el noctàmbul es transforma en un home que porta un vestit llarg amb la caputxa posada. No se li veu la cara
Em demana que el segueixi bosc endins Així ho faig
Continuem avançant durant molta estona De sobte, el senyor s 'atura, es gira cap a la dreta i assenyala una persona Em trobo amb la meva mare agenollada a terra. Està suplicant alguna cosa. L'expedicionari em fa saber que no em pot reconèixer i que el que miro són imatges del dia que fou condemnada per bruixa. Tot havia succeït el juny de l'any passat, abans que la matessin!
Sense aturar-nos, continuem rondant Una visió similar a l'anterior se ’ m presenta una altra vegada i observo la foguera i com l'estan cremant Em venen ganes de plorar Tanco els ulls i em tapo les orelles No puc veure-ho! Seguim endavant i les aparicions es repeteixen a mesura que avancem. M'indica que miri cap endavant
Em visiono i també a ell. Sembla que estiguem en el costat contrari d'un cristall polit. Fan el mateix que nosaltres Quina por!
L’ésser em mana que entri dins el mirall. Li pregunto si no ve amb mi Diu que no, que ell no hi pot entrar Tanmateix, em desitja bona sort i m ’ encomana una sola tasca: intentar canviar la realitat que afecta a tantes dones diàriament.
A l'instant que hi entro, me n 'adono on estic. De cop em ve tot al cap, el fum, el foc... Tot inesperat i inoportú Tinc clar que no vull acabar aquí els meus dies, així que em deixo anar de mans i peus com puc, obro la finestra per la qual el corb havia entrat i surto apressadament Aviso les altres dones que hi ha dins, i entre totes ens ajudem per ser, finalment, persones lliures Tinc molt mal de cap però he d’avançar abans que no em trobin
Lluitaré fins el final per canviar aquesta realitat tan injusta No som bruixes, som figures fortes i independents que espanten els covards que no tenen els nostres coneixements i afany de superació.
Com diu la pròpia paraula, els /les influencers són persones que exerceixen una influència en el pensar, en el sentir i, probablement, en el fer dels seus seguidors i seguidores. Aquest poder de l’influencer sobre les persones que el segueixen ha de comportar, també, una responsabilitat vers tots els seus seguidors/es. Creiem, doncs, per diverses raons, que les persones influencers han de vigilar molt el contingut que pengen a les seves xarxes socials.
En primer lloc, cal que tinguin molt present que el contingut que pengen el poden veure menors i, per tant, han d’evitar un llenguatge discriminatori o poc respectuós. De la mateixa manera, haurien d’anar amb compte amb els gestos, les accions o les idees que transmeten les fotos i vídeos que comparteixen. Certs continguts poden influenciar d’una manera força nociva als seguidors/es, fins al punt d’afectar la seva autoestima, la salut física o la salut mental.
En segon lloc, voldríem dir que ser influencer no deixa de ser una feina i, com a tal, està remunerada. Tanmateix, l’objectiu de guanyar diners no pot emparar accions poc ètiques com divulgar mentides o promocionar estafes perquè pot haver seguidors poc crítics que creguin a ulls clucs el que diu el seu ídol.
Per altra banda, el fet de ser un exemple per a molta gent, els ofereix la possibilitat de promoure un comportament cívic, com ara animar a tenir cura del medi ambient, defensar els animals en perill d’extinció o tenir una actitud tolerant amb la diferència. Així doncs, pensem que pot ser molt gratificant i motivador aprofitar aquesta oportunitat de transmetre valors positius i contribuir, així, a la millora de la societat.
Dins les diferents activitats i actes que formen part de la setmana de la lectura a Olesa de Montserrat, des de l’IFE (Itinerari Formatiu Específic) de l’institut Daniel Blanxart i Pedrals hem construït tres armaris en forma de caseta que serviran per allotjar llibres.
El procés ha estat el següent:
En primer lloc hem seleccionat el disseny entre les diferents possibilitats que hem trobat per Internet. Hem optat per un model senzill, tot i que hem fet algunes modificacions, com veureu al final
El següent pas ha estat establir les mesures i obtenir els materials. La brigada de l’ajuntament ens ha proporcionat la fusta (ja tallada en funció de les mesures que els hem donat) i els peus metàl·lics El grup IFE3 ha anat a buscar els materials a la nau de la brigada en el polígon de La Flora
Ja amb els materials al nostre espai, els hem separat en tres blocs, corresponents als tres futurs armaris, i hem començat per polir bé totes les fustes:
Amb la fusta ja ben polida, iniciem el muntatge de l’armari, tot seguint el plànol Un cop acabat el muntatge pintem i apliquem vernís a totes les parts.
Paral·lelament, anem pintant els peus metàl·lics que subjectaran els armaris al terra
Amb l’estructura principal ja acabada, hem d’instal·lar les portes Per fer-ho, primer tallarem el plàstic transparent que anirà a la porta, el fixem i col·loquem les frontisses.
Amb les diferents parts ja acabades, fixem les casetes als peus metàl·lics i ja tenim els armaris preparats per a la seva instal·lació al municipi
Alumnat IFE Auxiliar en manteniment d'instal·lacions esportives
Xevi Matamala Corts, 42 anys, graduat en Magisteri d’educació musical, cicle superior d’interpretació de jazz i música moderna en bateria i propietari d’un màster en investigació d’educació musical. Actual director de l’escola municipal d’Olesa de Montserrat.
Per què vas decidir estudiar educació musical i més tard especialitzar-te en bateria? Quines altres vocacions tenies quan eres petit?
Vaig decidir estudiar magisteri d’educació musical perquè era el més semblant al que jo volia fer, que era música Els meus pares volien que fes una carrera “ com cal”, segona opció vaig posar enginyeria química, però per sort vaig entrar en la primera (magisteri d’educació musical)
Quan era petit m ’agradaven moltes coses: les mates, l’esport, els animals Si em preguntaven que volia ser de gran sempre deia veterinari La passió per la música em va sorgir més endavant
Quins instruments toques? I amb quin instrument t’identifiques més?
No és fàcil aquesta pregunta He de dir la bateria, perquè en l’àmbit interpretatiu, és on tinc més nivell, però m ’agrada molt el piano, va ser el primer instrument que vaig aprendre a tocar. També he après a tocar la trompeta, el baix elèctric, la guitarra i altres instruments, però no tinc el nivell.
Què t’agrada més ensenyar o aprendre?
Bé, una cosa va lligada amb l’altra. M’agraden per igual perquè veig que ensenyo millor com més aprenc. Necessito aprendre per poder ensenyar, si no aprengués no tindria res a ensenyar. És el mateix, són dues cares de la mateixa moneda.
Quins beneficis penses que té la música?
En el camp neurocientífic, ja fa temps que està molt demostrat que aprendre música genera molts beneficis Un exemple que és molt ràpid i molt visual és quan et fan un TAC per veure quines parts s ’estan activant del teu cervell quan escoltes música i ets músic, és a dir que no només captes la part emocional sinó que et fixes en els detalls com el compàs, els instruments, el timbre. És a dir que estàs analitzant. Resulta que s ’activa molta part del cervell i no hi ha cap activitat artística amb què s ’activin més parts del cervell a la vegada, ambdós hemisferis. Llavors, els neurocientífics s’han adonat que la música és molt important. Els beneficis estan allà perquè científicament s’han descobert. Clar, per mi i, per qualsevol és evident que hi ha uns beneficis de benestar. Per exemple, ara que estic a la direcció i no toco tant, ho trobo a faltar i quan toco sento que soc més feliç.
Per què vas decidir agafar el repte de la direcció de l’escola de música?
Fa temps que tenia ganes de formar part de l’equip directiu de l’escola, soc del parer de què a la vida estàs per canviar coses i no per quedar-te estàtic A mi m ’agrada molt collaborar, ajudar i fer canvis, va implícit amb mi Vinc d’una formació clàssica, on el mateix conservatori em va fer fora Llavors vaig decidir estudiar bateria i tothom es va posar en contra meu, ho vaig tenir difícil, però em vaig ensortir Vull que hi hagi un ensenyament públic on tothom tingui opcions i una manera de ferho possible és des de la direcció
Quins nous projectes us agradaria tirar endavant?
Actualment, ja n ’estem tirant endavant molts projectes, volem que tot tingui un sentit artístic. Creiem que com a escola de música no té sentit dir que “aquí vindràs només a fer classe d’instrument” el que té sentit és implicar tota la comunitat educativa (família, alumnes, professors, ajuntament…) de què tots estem en el mateix vaixell i que tots anem cap a una cosa. Aquesta cosa és fer veure que l’art és important per a la vida de les persones i que ens pot salvar dins d’aquest món tan caòtic en el que vivim. Llavors, el nostre gran projecte és que tots els projectes que fem tinguin un paraigua artístic.
Maria Lluc Mercader Wiam KoraichiCoordinació: Pla Lector Municipal
Redacció: Centres educatius d'Olesa de Montserrat
Edició i Maquetació: Pla Lector Municipal
Pla Lector Municipal - Olesa de Montserrat