AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA SIMPLIFICADA DE LA MP DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE GARRIGUELLA

Miquel Fort i Costa Consultor mediambiental i Geòleg Col.legiat nº 1.685

Document Ambiental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratègica simplificada de la MP de les NNSS de Garriguella per a la implantació d'un sistema de Serveis Tècnics en SNU.

OCTUBRE 2018 Miquel Fort i Costa. C/Puig Rom, 29 baixos. 17480 Roses. NIF:77.960.968-F. Tel. 610.431.131

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

INDEX.

0. INTRODUCCIÓ 0.1. Antecedents. Motivació de l‟aplicació del procediment d„AAES 0.2. Marc Normatiu 0.3. Relació de plans i programes vinculats 0.4. Contingut i abast del pla.

1. CARACTERITZACIÓ DEL MEDI AMBIENT ABANS DEL PLA. 1.1. El Medi físic 1.2. El medi biòtic 1.3. Riscos naturals 1.4. El Medi Socioeconòmic 1.5. Infraestructures i equipaments 1.6. Patrimoni arquitectònic i arqueològic 1.7. El Medi Atmosfèric 1.8. Canvi climàtic.

2. AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES. 3. DETERMINACIÓ DEL OBJECTIUS I CRITERIS ADOPTATS EN L’ÀMBIT DEL PLA. 3.1. Sostenibilitat global del model d‟ordenació 3.2. Cicle de l‟aigua 3.3. Biodiversitat i connectivitat 3.4. Gea 3.5. Paisatge 3.6. Gestió dels residus 3.7. Canvi climàtic 3.8. Protecció del medi atmosfèric 4. IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES I PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES. 4.1. Aigües 4.2. Gea 4.3. Biodiversitat 4.4. Fauna i connectivitat 4.5. Paisatge 4.6. Medi atmosfèric 4.7. Residus 4.8. Canvi Climàtic 5. ANNEXES. 6. PLÀNOLS.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

1

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0. INTRODUCCIÓ.

0.1. Antecedents. Motivació de l’aplicació de l’AAES. Aquest document ambiental s‟elabora per encàrrec de l‟Ajuntament de Garriguella, promotor de la Modificació puntual de les NNSS de planejament per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en sòl no urbanitzable al municipi de Garriguella (Alt Empordà).

D'acord amb l'apartat 6.b) Quart de la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada, "...les modificacions dels plans urbanístics que són objecte d'avaluació ambiental estratègica ordinària que no constitueixen variacions fonamentals de les estrategies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla, que produeixin diferències en els efectes previstos on en la zona d'influència".

El tràmit consistirà en la redacció del Document Ambiental Estratègic (DAE) atenent al contingut de l'article 29 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que contindrà la següent informació:

a) Los objetivos de la planificación (0.3). b) El alcance y contenido del plan propuesto y de sus alternativas razonables, técnica y ambientalmente viables (3). c) El desarrollo previsible del plan o programa (0.5). d) Una caracterización de la situación del medio ambiente antes del desarrollo del plan o programa en el ámbito territorial afectado (1). e) Los efectos ambientales previsibles y, si procede, su cuantificación (4). f) Los efectos previsibles sobre los planes sectoriales y territoriales concurrentes (0.4). g) La motivación de la aplicación del procedimiento de evaluación ambiental estratégica simplificada (0.1). h) Un resumen de los motivos de la selección de las alternativas contempladas (3). i) Las medidas previstas para prevenir, reducir y, en la medida de lo posible, corregir cualquier efecto negativo relevante en el medio ambiente de la aplicación del plan o programa, tomando en consideración el cambio climático (4). j) Una descripción de las medidas previstas para el seguimiento ambiental del plan.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

2

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0.2. Marc normatiu.

Aquest informe s‟ajusta segons:

Urbanisme: 

Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s‟aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.



Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text Refòs de la Llei d‟Urbanisme.



Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d‟agost, d‟aprovació del Text Refòs de la Llei d‟Urbanisme.



Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s‟aprova el Reglament de la Llei d‟Urbanisme.

Avaluació ambiental: 

Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica



Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental.



Llei 6/2009, de 28 d‟abril, d‟avaluació ambiental de plans i programes.



Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de gener, pel que s‟aprova el text refós de la Llei d‟Impacte Ambiental de projectes.



Llei estatal 9/2006, de 28 d‟abril, sobre l‟avaluació dels efectes de determinats plans i programes. Aquesta norma adapta per a l‟Estat espanyol les exigències de la Directiva comunitària europea 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001.



Directiva 2003/35/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo de 26-05-2003, que establece medidas para la participación del público en la elaboración de determinados planes y programas relacionados con el medio ambiente y por la que se modifican, en lo que se refiere a la participación del público y el acceso a la justicia, las Directivas 85/337/CEE y 96/61/CE.



Directiva 2001/42/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo de 27-06-2001, relativa a la evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

3

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0.3. Relació de plans i programes vinculats.

0.3.1. Planejament vigent.

El planejament municipal vigent són les Normes Subsidiàries de Garriguella aprovades definitivament el 23 de novembre de 1988 i publicades en data 22 de març de 1989. El text refós es va aprovar en data 25 d'abril de 2005 pel Ple de l'Ajuntament de Garriguella.

El planejament vigent classifica l‟àmbit d‟estudi com a sòl no urbanitzable de protecció vinícola (clau 11).

4

Figura 1. Extracte NNSS de Garriguella.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0.3.2.- Pla Territorial General de Catalunya.

El Pla Territorial General de Catalunya, fou aprovat per la Llei 1/1995, el 16 de març. Els objectius marcats per aquest Pla responen a: 

Potenciar el desenvolupament



Equilibrar el territori



Ordenar el creixement

Aquest últim objectiu s‟especifica, augmentar o assegurar la qualitat de vida preservant el medi, assegurant serveis i equipaments.

Apart dels espais protegits PEIN, ZEPA..., el Pla Territorial General de Catalunya dóna valors de protecció als espais agrícoles (sòls d‟especial interès agrícola) i als espais forestals (sòls d‟especial interès forestal).

El PTG defineix espais de protecció segons els seus valors culturals, segons els elements de patrimoni històric i artístic, i espais de protecció definits per les legislacions sectorials.

Els criteris o objectius del Pla són els següents: 

Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.



Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables.



Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.



Moderar el consum del sòl.



Afavorir la cohesió del territori i evitar la segregació de les àrees urbanes.



Facilitar una política d‟habitatge eficaç i urbanísticament integrada.



Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.



Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

5

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0.3.3. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG).

El PTPCG va ser aprovat definitivament en data 14 de setembre de 2010 i publicat al DOGC nº 5735, de 15 d‟octubre de 2010.

Segons aquest document, l‟àmbit d‟estudi es troba en sòl no urbanitzable i de protecció agrària i/o paisatgística. La seva definició i regulació atén als articles 2.9 i 2.10 de la normativa urbanística del PTPCG. Article 2.9 Sòl de protecció territorial: regulació 1. El sòl de protecció territorial ha de mantenir majoritàriament la condició d‟espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a no urbanitzable pels plans d‟ordenació urbanística municipal, llevat dels casos que es preveuen en aquest article i si, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

2. El sòl de protecció territorial resta subjecte a les limitacions que estableix l‟article 47 del Text refós de la Llei d‟urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que s‟especifiquen a la memòria del Pla. Així mateix, s‟ha de tenir en compte les recomanacions que s‟assenyalen a l‟apartat 3 d‟aquest article.

6 3. L‟autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles d‟acord amb la legislació urbanística i l‟execució d‟infraestructures que s‟empara en la legislació sectorial han de tenir en compte les següents recomanacions referides als tipus d‟intervenció que estableix l‟article 2.5: a) Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic A. Autorització admissible d‟acord amb la parcel·lació i la morfologia de l‟espai.

B. Autorització especialment condicionada a la seva correcta integració paisatgística i inserció territorial. Factor favorable si forma part d‟una finca molt més gran que l‟espai que ocupa i contribueix de forma demostrable a la viabilitat del conjunt de l‟activitat agrària que manté la qualitat de la finca.

C1. Autorització admissible. Exigència d‟assegurar la permeabilitat necessària i el mínim impacte sobre l‟estructura de les parcel·les agràries i sobre les infraestructures necessàries per desenvolupar l‟activitat agropecuària. Especial atenció a la integració paisatgística.

C2. Autorització admissible. Especial atenció a la integració paisatgística. Factor favorable si es tracta d‟activitats complementàries a les pròpies de la producció agrària per ajudar a mantenir l‟activitat agrícola del conjunt de la finca i, en el cas de les plantes solars, si s‟ubiquen sobre sòls de secà o baixa productivitat.

C3. Autorització excepcional i si no existeixen alternatives raonables en sòl de protecció preventiva o en contigüitat amb els assentaments existents. Especial atenció a la integració paisatgística.

4. Les autoritzacions d‟edificació i l‟execució d‟infraestructures a què fa referència l‟apartat anterior, han d‟observar, a més de les recomanacions assenyalades, els criteris generals i les normatives que s‟aprovin en les matèries que s‟assenyalen en aquest apartat: a) Per a l‟autorització de les edificacions dels tipus B, C2, C3 cal considerar la possibilitat que s‟ubiquin en sòl de protecció preventiva i la preferència de reutilització d‟edificacions existents.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

b) S‟aplicarà sempre el criteri que l‟edificació o infraestructura, per la seva localització i característiques, afectin el menys possible la potencialitat funcional de l‟àrea de sòl d‟acord amb la tipificació adoptada dins del sòl de protecció territorial. c) Si bé l‟exigència d‟integració paisatgística cal extremar-la en el sòl d‟interès agrari i/o paisatgístic, totes les intervencions estan subjectes a les disposicions que el Pla estableix en aquesta matèria. d) L‟aprovació de les Directrius del paisatge corresponent a l‟àmbit del Pla comporta la incorporació de criteris i normes addicionals a les recomanacions assenyalades en l‟apartat anterior. e) Les disposicions d‟un pla sectorial per a la preservació dels terrenys d‟interès agrari ha de complementar, si s‟escau, les regulacions establertes en l‟apartat anterior, en tot allò que sigui d‟aplicació.

5. El sòl de protecció territorial pot ser objecte d‟actuacions d‟urbanització, o en general de transformació, només en els següents casos: a) Sòl d‟interès agrari i/o paisatgístic Per extensió d‟àrees urbanes amb estratègies de creixement moderat o mitjà, de canvi d‟ús i reforma o de millora i compleció, d‟acord amb l‟apartat 2 de l‟article 2.4. Excepcionalment, i amb especial consideració del valor agrari del lloc que es proposa transformar, de les alternatives possibles i de la integració paisatgística necessària, actuacions d‟interès territorial no previstes pel Pla mitjançant el procediment que estableix l‟article 1.14. Si, per raons d‟interès general, fos necessària la classificació d‟alguna peça aïllada per a la continuïtat d‟alguna activitat, aquesta s‟ha d‟ajustar als criteris restrictius de l‟apartat 6 de l‟article 2.15.

6. Les limitacions i altres regulacions del sòl de protecció territorial per raó de riscos o afectacions s‟estableixen a l‟article 2.12.

Amb tot, el projecte és compatible amb les determinacions del PTPCG.

Figura 2. Mapa 0.6. Espais oberts. PTPCG.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

7

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

8

.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0.4.- Contingut i abast del pla.

0.4.1. Objecte del pla.

Aquesta modificació puntual de les Normes subsidiàries del planejament de Garriguella té per objecte l'establiment d'una zona de sistema d'equipaments comunitaris de Serveis Tècnics (calu 3i) per a donar cabuda a la instal.lació de la deixalleria municipal. A banda d'això, aquesta modificació regularà també les altres instal.lacions de serveis tècnics que s'hi desenvolupin en la resta del sector en el futur.

0.4.2. Descripció del pla.

Es modifica l'article 47 de la Secció quarta de les NNSS, que ara tindrà el següent redactat:

Art. 47. Equipaments i dotacions comunitàries i dotacions comunitàries

(3): Destí del sòl per

equipament i dotacions comunitàries.

1. Els sòls per a equipaments i dotacions comunitàries segons el seu destí es classifiquen en:

3a) Equipaments públics administratius.

3b) Equipaments escolars: centres docents públics.

3c) Equipaments religiosos. Temples i centres religiosos.

3d) Equipaments per campaments de turisme: Càmping.

3e) Equipaments esportius i recreatius.

3f) Cementiri.

3h) Sòl de protecció. Zones a l‟entorn d‟espais a protegir.

3i) Serveis. Instal·lacions de caràcter tècnic de servei a la comunitat.

Inclou: abastament i tractament d'aigües amb les corresponents infraestructures de subministrament d'aigua potable i depuració d'aigües residuals, estacions de bombeig, dipòsits reguladors, depuradores i emissaris; abocadors de deixalles i residus; subministrament d'energia elèctrica amb les xarxes i instal·lacions destinades a aquesta finalitat,

línies de

transport

i distribució

d'alta

i mitjana tensió

i estacions

transformadores; comunicacions amb les corresponents infraestructures generals de telefonia, telègrafs, televisió, radio i les instal·lacions destinades a les comunicacions; dipòsits de gas, deixalleries i altres usos anàlegs.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

9

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0.4.3. Quadre de superficies.

L'àmbit d'estudi està inclosa en la parcel.la de rústica nº 75 del polígon 4 (ref cadastral: 17083A004000750000EJ). La superfície segons cadastre és de 17.266m2.

D'aquesta superfície cadastral, l'Ajuntament disposa d'una superfície de 5.000m2, dels quals 3.374m2 seran objecte d'aquesta modificació i es classificaran amb la clau "3i", mentre que els 1.626m2 restant s'integraran a la zona de protecció del cementiri (franja de 25m).

10

Figura 3. Àmbit de la MP dins de la parcel.la.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

0.4.4. El Pla Director Urbanístic de Sòl No Urbanitzat de la Serra de Rodes i Entorns.

El PDUSRE va ser aprovat definitivament en data 8 de març de 2011 i publicat al DOGC nº 5832, en la mateixa data.

Atenent al mapa de sota, aquest pla classifica l‟àmbit d‟estudi com a Sòl No Urbanitzable d‟Alt Valor Agrícola (clau NUe-agr).

11

Figura 4. Extracte del mapa de Directrius de planejament.

Tot i la classificació, la finca en qüestió avui dia no té cap ús agrícola.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1. CARACTERITZACIÓ DEL MEDI ABANS DEL PLA

1.1. El medi físic.

1.1.1. Situació geogràfica.

El terme municipal de Garriguella, de 20,97 km2, s‟esten al NE de la plana alt-empordanesa, al punt de contacte amb els contraforts de les serres que enllacen la de l‟Albera amb la de Rodes. És accidentat a la banda de llevant i tramuntana, i assoleix els 314 m a la carena de la serra de la Baga d‟en Ferran, al límit amb el terme de Llançà. Cap a ponent i migdia el terreny és més planer, però lleugerament ondulat per pujols i petits serrats com el de la Mala Veïna, prop del límit amb Peralada.

Limita amb els termes de Vilajuïga i Llançà per llevant, Vilamaniscle al N, Rabós d‟Empordà i Mollet de Peralada a ponent, i Pedret i Marzà al S. La riera de Garriguella que neix a l‟extrem S de la serra de la Baga d‟en Ferran, drena el sector de llevant del terme i aflueix de N a S a la riera de Vilajuïga, ja fora del terme. El sector de ponent és drenat per la riera de Volterós, que davalla de S a N, des de la serra de la Baga d‟en Ferran. I s‟uneix per l‟esquerra a la riera de Vilajuïga per formar la riera de Pedret.

La població s‟assenta sobre dos nuclis principals: Garriguella de Dalt i Garriguella de Baix o vella; aquesta última a la banda S de la carretera C-252. Integrant el nucli de Garriguella de Dalt, encara que més a llevant, hi trobem els veïnats del Raval i Vent d‟Empordà, així com el càmping Vell Empordà.

L‟àmbit d‟estudi es troba al S del nucli de Garriguella, en concret, al costat N del cementiri municipal, limitant amb la carretera del cementiri per ponent, el cementeri al S i amb el SNU rústic per llevant i N. Ocupa part de la parcel.la 75 del polígon 4. La finca, doncs, és rústica, es troba en sòl no urbanitzable “de valor vinícola” (clau 11). La referència cadastral és: 17083A004000750000EJ. La finca objecte d‟estudi té una superfície cadastral de 17.266m2, tot i que només es preveu la classificació de 3.374m2 amb la clau "3i", això és, un 19,54% de la superfície total.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

12

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Figura 5. Mapa de situació geogràfica 1:50.000.

13

Figura 6. Mapa de situació geogràfica. ICC. 1:5.000

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.1.2. Clima.

1.1.2.1. Generalitats.

L‟àrea d‟estudi presenta un clima xeròtic o mediterrani del prelitoral nord. Aquest clima es caracteritzat per la manca d‟un període hivernal intensament fred i l‟existència d‟un prolongat i eixut estival. Pel que fa la pluviometria es pot dir que existeixen dos màxims equinocials. Així mateix, el vent es configura com un factor bioclimàtic de màxima importància.

Les precipitacions es concentren a la primavera i a la tardor, que es quan es donen més episodis d‟inestabilitat.

S‟ha fet una mitjana de les dades enregistrades per MeteoCat durant el període 2010-2015:

Estació meteorològica de Cabanes (U1)

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Mitjana

Precipitació acumulada (mm)

774

668

590

696

852

582

716

Temperatura mitjana (ºC)

14,5

15,7

15,3

14,8

15,9

15,5

15,2

Temperatura màxima mitjana (ºC)

21

22,4

21,7

21,1

22,3

22,3

21,7

Temperatura mínima mitjana (ºC)

8,5

9,7

9,2

9

9,9

9,5

9,3

Temperatura màxima absoluta (ºC)

39,9

36

35,9

36

36,9

37,1

36,9

Temperatura mínima absoluta (ºC)

-4,6

-6,1

-6

-3,6

-3,2

-3,8

-4,7

Velocitat mitjana del vent (m/s) Direcció dominant Humitat relativa mitjana (%) Mitjana irradiació solar global diària (MJ/m2)

2

1,6

2

2

1,7

1,7

1,86

NW

NW

NW

NW

NW

NW

NW

68

71

68

70

72

71

69,8

14,5

15

15,4

14,9

14,7

15,8

14,9



La mitjana anual de precipitacions és de 716mm.



Quant a les temperatures, la mitjana anual és de 15.2ºC; les mitjanes més fredes les trobem a l‟hivern (desembre, gener i febrer amb 10ºC); per contra, les mitjanes més càlides les trobem als mesos d‟estiu (juliol i agost amb 23ºC). La mitjana de les temperatures màximes és de 21.7ºC amb màxims al juliol-agost de 32ºC i mínims de 15ºC al desembre i gener. La mitjana de les temperatures mínimes és de 9,3ºC, amb màxims de 21ºC al juliol-agost i mínims de 5ºC al desembre, gener i febrer.



La temperatura màxima absoluta és de 36,9ºC a l‟agost, mentre que la mínima absoluta és de –4,7ºC al desembre.



El vent és omnipresent al llarg de l‟any, i any rera any augmenta la seva periodicitat. La seva velocitat mitjana de 1,9 m/s, tot i que els màxims se solen donar al novembre amb 3.5 m/s; la direcció preferent del vent és NW (mestral).



La humitat relativa mitjana és del 70%.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

14

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.1.3. Geologia.

Geològicament, ens trobem a cavall de la plana empordanesa omplerta amb materials quaternaris i terciaris, i de la unitat morfoestructural pirinenca formada bàsicament per roques paleozoiques (era primària) eminentment pissarroses i també granítiques. Ambdues unitats estan separades per la falla frontal sudpirinenca, pròxima a l‟àmbit d‟estudi.

Com veiem en el mapa geològic, els materials que jauen sota l‟àmbit del pla especial corresponen a la unitat Qv1g, és a dir, graves amb matriu sorrenca lleugerament cimentades.

El seu gruix és d‟escala mètrica i s‟interpreten com a dipòsits de ventalls al.luvials correlacionables amb la terrassa Qt1. La seva edat és Pleistocè superior-Holocè inferior (Quaternari).

Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000. Full de Garriguella (220-2-2).

15

Figura 7. Mapa geològic 1:25.000, full de Garriguella (220-2-2). Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.1.4. Geomorfologia i Paisatge.

1.1.4.1. Trets geomorfològics.

L‟àmbit d‟estudi és una finca de forma quadrangular de dimensions aproximades 80m x60m. La seva geomorfologia és pràcticament planera, amb un pendent molt suau cap al SE, en direcció a la riera de Sant Natzari:

1.1.4.2. El Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines.

En data de 26 de novembre de 2010 es va aprovar definitivament el Catàleg del paisatge de les comarques gironines.

Segons aquest document, l‟àmbit d‟estudi s‟emplaça en la Unitat “Plana de l’Empordà”.

16

Figura 8. Unitats del Paisatge. Catàleg de Paisatge de les comarques gironines

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.1.4.2.1. Trets distintius. 

Gran plana agrícola oberta al mar i envoltada per un amfiteatre de muntanyes.



Els rius Muga i Fluvià han reblert la plana de sediments al·luvials i han possibilitat la seva orientació agrària.



Un potent eix d‟infraestructures de comunicació constituït per l‟autopista AP-7, la carretera N-II, el ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou i el tren d‟alta velocitat (TAV) travessa la plana pel sector més occidental.



L‟eix viari Figueres-Roses articula el sector nord de la plana al temps que al seu voltant es configura una de les àrees més dinàmiques pel que fa als desenvolupaments urbanístics.



Litoral amb domini de les platges llargues i rectilínies en un sector de costa baixa que s‟estén des de Roses fins a Sant Pere Pescador.



Zona humida dels aiguamolls de l‟Empordà, d‟importància internacional i que figura en el conveni Ramsar de protecció de les aus.

1.1.4.2.2. Principals valors en el paisatge: 

Els aiguamolls de l‟Empordà.



Els valors estètics i productius de les closes i altres patrons agrícoles.



La xarxa de nuclis compactes i històricament ben integrats amb la matriu agrària de la plana.



El valor històric dels paisatges d‟Empúries.



El valor simbòlic i identitari de la tramuntana.



La xarxa de camins que relliga la plana agrícola.



Els paravents de xiprers.



El fons escènic del Canigó

1.1.4.2.3. Paisatge actual: El paisatge de la Plana de l‟Empordà es caracteritza actualment per un predomini de l‟ús agrícola. La matriu agrícola està formada principalment per conreus herbacis de secà i cereals combinats amb fruiters de regadiu i, al sector nord, olivera i vinya. Les cobertes forestals abasten una superfície poc important i són els prats i les bosquines els tipus de vegetació més estesos. La coberta arbòria està representada bàsicament per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i les plantacions d‟arbres de ribera. Aquests claps de vegetació es disposen en forma de petits fragments al voltant dels nuclis urbans, en les petites zones elevades i en retalls estrets i allargassats que ressegueixen els principals cursos fluvials i els recs. Destaca el pes

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

17

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

relatiu que té la vegetació dels ambients salabrosos i de les zones humides, com també la dels sorrals i les platges, sobretot en l‟espai situat entre la desembocadura de la Muga i del Fluvià.

18

Figura 9. Mapa de valors estètics de la unitat de plana de l‟Empordà. Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Els principals elements configuradors del paisatge són: 

Element morfològic: el fons escènic està representat pels vessants meridionals de les serres de Verdera-Rodes i Roses.



Entre les singularitats destaca el conreu de la vinya i fruiter de secà.

1.1.4.3. El Paisatge local.

L‟entorn de l‟àmbit d‟estudi s‟emplaça en un paisatge fonamentalment agrícola, a tocar pel N amb la unitat dels Aspres de l‟Empordà. Definim dins del mateix dues subunitats paisatgístiques: 

Subunitat agrícola o

Conformada per àmplies superfícies planeres dedicades al conreu de la vinya, i també de l‟olivera. També a remarcar les activitats productives associades a la vinya i l‟olivera com el trull d‟oli del Maset, a ponent i alguna masia esparsa pel sud.



Subunitat antròpica o

És la que domina pel quadrant nord amb les construccions més meridionals del casc urbà de Garriguella, els usos esportius i de restauració de la banda S de la carretera C-262, i l‟ús de càmping al costat N de la mateixa.

Figura 10. Ortofotomapa amb l‟àmbit descrit. ICC.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

19

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.1.5. Hidrologia superficial.

L‟àmbit d‟estudi no està creuat per cap curs fluvial, es tracta d'una zona molt planera amb una certa tendència de l'escorrentiu superficial a circular vers el SE; cap aqui és on les aigües són recollides per la riera de Sant Nazari, que fa de límit de llevant amb la finca. Aquesta riera neix a les estribacions més orientals de l'Albera, sota els peus de la serra de la Baga d'en Ferran.

De la riera de Sant Nazari s'aboquen les aigües a la riera de Garriguella, d'aquesta a la de Pedret i d'aquí a la Mugueta que acaba lliurant les aigües als Aiguamolls de l'Empordà.

20

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.2. El medi biòtic.

1.2.1. Hàbitats de Catalunya.

Biogeogràficament, l‟àmbit d‟estudi se situa dins del domini de la Terra baixa mediterrània, aquí representada pel País de l‟Alzinar litoral, tot i que no en trobem cap representant.

Actualment, l‟àmbit del projecte consisteix en una finca altrora dedicada a la vinya, que avui dia roman abandonada. No trobem cap espècie vegetal associada.

21

Figura 11. Mapa d‟hàbitats de Catalunya. DMAH 1:50.000.

Segons el mapa d‟hàbitats de Catalunya, editat pel DMAH a escala 1:50.000, l‟àmbit d‟estudi es troba dins dels següents codis: 

82c. Conreus herbacis extensius de secà..



83d. Conreu de vinya.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.2.2. Hàbitats d’interès comunitari.

L‟àmbit de la MP es troba fora de qualsevol hàbitat d‟interès comunitari, encara que a tocar de l‟hàbitat: 

9330. Suredes. No prioritari.

22

Figura 12. Mapa d‟hàbitats d‟interès comunitari. DMAH 1:50.000.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.2.3. La fauna L‟inventari de fauna que presentem atèn principalment a l'ambient típicament agrícola.

Les aus.

Gàvids. Calàbria agulla (Gavia arctica) Podicipèdids: Cabusset (Tachybaptus ruficollis) Falacrocoràcids: Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) Ardèids: Martinet menut (Ixobrychus minutus), Bernat pescaire (Ardea cinerea), Agró roig (Ardea purpurea) Anàtids: Oca vulgar (Anser anser), Xarxet (Anas crecia), Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), Xarrasclet (Anas querquedula), Xibec (Netta rufina), Morell de cap gros (Anthys ferina), Morell xocolater (A. nyroca), Morell de plomall (A. fuligula), Bec de serra gros (Mergus merganser) Accipítrids: Aligot vesper (Pernis apivorus), Àguila marcenca (circaetus gallicus), Astor (Accipiter gentilis), Esparver vulgar (Accipiter nisus), Aligot (Buteo buteo), Aguila daurada (Aquila chrysaetos), Aguila cuabarrada (Hieratus fasciatus) Falcònids: Falcó peregrí (Falco peregrinus) Fasiànids: Perdiu roja (Alectoris rufa), Perdiu xerra (Perdix perdix), Faisà (Phasianus colchicus) Ràl.lids: Rascló (Rallus aquaticus), Polla pintada (Porzana porzana), Polla d‟aigua (Gallinula chloropus), Fotja (Fulica atra) Escolopàcids: Gamba verda (Tringa nebularia), Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) Làrids: Gavià argentat (Larus cachinnans) Estèrnids: Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), Fumarell negre (Ch. nigra) Colúmbids: Tòrtora (Streptopelia turtur), Xixella (Columbo oenas) Cucúlids: Cucut (Cuculus canorus) Titònids: Òliba (Tyto alba) Estrígids: Duc (Bubo bubo), Gamarús (Strix aluco), Mussol banyut (Asio otus) Caprimúlgids: Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) Apòdids: Ballester (Apus melva) Alcedínids: Blauet (Alcedo atthis) Meròpids: Abellerol (Merops apiaster) Pícids: Colltort (Jynx torquilla), Picot garser gros (Picoides major), Picot garser petit (P. minor) Alàulids: Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cotoliu (Lullula arborea) Hirundínids: Roquerol (Ptyonoprogne rupestris), Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) Mostacíl.lids: Piula dels arbres (Anthus trivialis), Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) Cínclids: Merla d‟aigua (Cinclus cinclus) Troglodítids: Cargolet (Troglodytes troglodytes) Prunèl.lids: Pardal de bardissa (Prunella modularis) Túrdids: Pit-roig (Erithacus rubecula), Rossinyol (Luscinia megarhynchos), Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), Cotxa cua-roja (Ph. Phoenicurus), Merla roquera (Monticola saxatilis), Merla blava (M. Solitarius), Merla (Turdus merula), Tord comú (Turdus philomelos), Griva (T. Viscivorus), Còlit ros (Oenanthe hispanica) Sílvids: Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), Tallareta cua-llarga (Sylvia undata), Tallarol de garriga (S. Cantillans), Tallarol capnegre (S. Melanocephala), Tallarol de casquet (S. tricapilla), Mosquiter pàl.lid (Phylloscopus bonelli), Mosquiter groc petit (Ph. collybita), Bruel (Regulus ignicapillus) Muscicàpids: Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) Pàrids: Mallerenga d‟aigua (Parus palustris), Mallerenga emplomallada (P. cristatus), Mallerenga petita (P. ater), Mallerenga blava (P. caeruleus), Mallerenga carbonera (P. major) Sítids: Pica-soques blau (Sitta europaea) Cèrtids: Raspinell comú (Certhia brachydactyla) Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

23

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Còrvids: Gaig (Garrulus glandarius) Fringíl.lids: Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), ´ Emberízids: Sit negre (Emberiza cia)

Els mamífers.

Eriço comú (Erinaceus europaeus), Eriçó africà (E. Algirus), Talp (Talpa europaea), Mussaranya de Millet (Sorex coronatus), Mussaranya menuda (Sorex minutus), Mussaranya d‟aigua mediterrània (Neomys anomalus), Rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum), Rata-pinyada pipistrel.la comuna (Pipistrellus pipistrellus), Rata-pinyada de vores clares (P. Kuhli), Llebre (Lepus europaeus), Conill (Oryctolagus cuniculus), Liró comú (Eliomys quercinus), Liró gris (Glis glis), Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), Rata negra (Rattus rattus), Ratolí mediterrani (Mus spretus), Talpó roig (Clethrionomys glareolus), Talpó pirinenc (Microtus pyrenaicus), Senglar (Sus scrofa), Cabirol (Capreolus capreolus), Guineu (Vulpes vulpes), Mostela (Mustela nivalis), Fagina (Martes foina), Geneta (Genetta genetta), Gat salvatge (Felis silvestris), Teixó (Meles meles).

D‟entre els mamífers les espècies protegides són: 

Rata-pinyada pipistrel.la comuna, es troba inclosa en l‟annex II (espècies d‟interès especial) del catàleg nacional d‟espècies amenaçades (RD 439/1990).

Espècies a destacar en funció dels atributs d‟amenaça, raresa o singularitat: 

L‟esparver vulgar es troba dins de l‟annex II (espècies d‟interès especial) del catàleg nacional d‟espècies amenaçades (RD 439/1990)



L‟àguila marcenca es troba a l‟anterior i a l‟annex I de la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les espècies silvestres.



El duc es troba a l‟annex II del catàleg nacional i a l‟annex I comunitari.

Altres espècies protegides. 

Sit negre es troba inclòs en l‟annex II del catàleg nacional.



Tallareta cuallarga; annex II



Tallarol capnegre; annex II

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

24

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.2.4. Espais naturals protegits.

Quant als espais naturals, l‟espai que ens ocupa no queda dins de cap PEIN, ni de la Xarxa Natura 2000. Sí però, es troba molt propera a l‟espai ES5120014 que correspon a l‟Albera (ZEPA i LIC), situat a uns 900 m al N; també de l‟espai de Cap de Creus amb el codi ES5120007 (LIC i ZEPA) que si situa uns 2,5 km a llevant; i finalment, l‟espai ES0000019 que correspon als Aiguamolls de l‟Alt Empordà (LIC i ZEPA) i que se situen uns 4,5 km al SE.

En el mapa de sota es poden veure els principals espais naturals protegits:

25

Figura 13. Cartografia dels espais PEIN (verd clar) i Xarxa Natura 2000 (verd fosc) de l‟àmbit d‟estudi. Font: DMAH.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.2.5. Connectivitat ecològica.

La connectivitat és la qualitat que fa possible el contacte entre diversos ecosistemes, espais naturals, comunitats, espècies o poblacions. En el cas de les poblacions i de les espècies, comprèn tant els moviments per a satisfer les seves necessitats diàries o estacions com els que es fan per facilitar la dispersió d‟elements juvenils, per escapar les pertorbacions o per facilitar el flux genètic. La fragmentació dels espais naturals pot anat creixent sense que hi hagi resultats gaire apreciables per a la conservació, fins assolir un cert llindar, passat el qual la integritat de certs sistemes naturals s‟enfonsa i els problemes s‟agreugen de cop i volta. Aquest llindar depèn d‟una multitud de factors biòtics i abiòtics molt diversos que no són fàcils de determinar.

Segons l‟escala, les connexions terrestres més importants per a la conservació del patrimoni natural es poden agrupar en dos conjunts: els corredors biològics, i els enllaços paisatgístics.

Dins del primer grup es poden distingir els corredors ambientals, els corredors faunístics, les vies migratòries, els passadissos d‟hàbitat i els corredors riberencs. Dins el segon grup, que s‟entén a àmbits més extensos, es diferencies els cinyells verds, les vies verdes i passadissos paisatgístics.

26

Pel que fa a la legislació relativa a la connectivitat a Catalunya, diversos instruments legislatius i de planificació promulgats en el marc de la Generalitat de Catalunya han incorporat també aquestes consideracions, com és el cas la llei d‟urbanisme vigent.

Segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, l‟àmbit d‟estudi queda fora de l‟espai connector que comunica Cap de Creus amb els Aiguamolls de l‟Empordà, tal i com es veu en el mapa següent.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Figura 14. Mapa 05. Estructura del sistema d‟espais oberts. Àmbits d‟especial valor connector. PTPCG

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

27

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.3. Riscos naturals.

1.3.1. Risc d’inundabilitat.

L‟Estudi de Planificació de l‟Espai Fluvial de la conca de la Muga (PEF, 2015) no contempla l'anàlisi de l'inundabilitat sobre el quadrant de l'àmbit d'estudi, per la qual cosa s'interpreta que queda fora del risc d'inundabilitat. D'altra banda, la riera de Sant Nazari, que limita per llevant, passa enclotada uns 3,5m.

1.3.2. Risc d’incendis.

Tot i que el municipi presenta un alt risc d‟incendi forestal segons es despren del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s‟estableixen les mesures de prevenció d‟incendis forestals, l‟àmbit d‟estudi està sotmés a un risc d‟incendi molt baix, en troba-se a la plana agrícola.

1.3.3. Riscos geològics.

Risc sísmic.

De la consulta del mapa de zones sísmiques en considerar l‟efecte del sòl (ICC, 2001) es desprèn que el municipi de Garriguella té una intensitat VII, rang també aplicable si observem el mapa de zones sísmiques per a un sòl mitjà.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

28

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Pel que fa a la vulnerabilitat sísmica i danys a edificis (ICC, 2001), al municipi de Garriguella li corresponen danys moderats (en groc).

29

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.4. Medi socioeconòmic.

1.4.1. Dades de població.

1.4.1.1. Evolució de la població.

En el següent quadre es presenta l‟evolució de la població als darrers anys:

ANY PADRÓ INCREMENT 2017 851 -0,35 2016 854 1,41 2015 842 -1,78 2014 857 -0,82 2013 864 -1,16 2012 874 1,26 2011 863 0,58 2010 858 3,85 2009 825 0,48 2008 821 3,17 2007 795 8,05 2006 731 -0,55 2005 735 2,45 2004 717 2,09 2003 702 -3,28 2002 725 0,97 2001 718 -1,11 2000 726 5,37 1999 687 4,22 1998 658 Creixement mitjà 1,31 *Font: Idescat (1998-2017)

Atenent als resultats d‟aquest quadre resum, la població de Garriguella, en els darrers 20 anys manté un creixement demogràfic mitjà positiu del 1,31% tot i que des de 2011 fins a l'actualitat, hi ha un petit decreixement del -0,12%.

1.4.1.2.- Densitat de població.

Atenent a les darreres dades sobre població (851 habitants al 2017) i a la superfície municipal (21,01 km2), a Garriguella li correspon una densitat de població de 40,5 habitants per km2.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

30

Octubre 2018

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

1.4.1.3.- Capacitat d’acollida municipal.

En el següent quadre resum es presenten les dades anteriors a les quals s‟han afegit les d‟allotjament existents, i les segones residències, per tal d‟extreure‟n la capacitat d‟acollida (2011): Municipi

Places

Places 2ª

Població

Suma de

Cens

%segona

turístiques

residència

resident

places

d’habitatges

residència

729

273

863

1.865

465

20

Garriguella

* Font: Idescat (2011)

De la suma dels residents, dels habitants que cobreixen les segones residències (grups de 3 persones per habitatge) i de les dades de població resident, s‟obté la suma total de places d‟acollida municipals. Aquestes dades permeten també deduir que l'ocupació per habitatge és de 2,45 habitants.

1.4.2.- Estructura socioeconòmica de la població.

1.4.2.1.- Ocupats per grans sectors d’activitat.

Tot seguit exposem com es reparteixen els treballadors per grans sectors: Municipi

agricultura

indústria

construcció

serveis

total

Garriguella

30 (9%)

45 (13%)

25 (7%)

245 (71%)

345 (100%)

* Font: Idescat (03/2018)

De les dades es desprén que un 71 % dels ocupats estan dedicats al sector dels serveis, al que segueix la indústria (13%), l'agricultura (9%) i la construcció (7%).

1.4.2.2.- Activitats Productives.

1.4.2.2.1. Sector primari La distribució de la superfície agrícola utilitzada a través del darrer cens agrari:

Cens 2009 Terres llaurades Pastures permanents Total

Garriguella (ha) 947 57 1.004

Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU).

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

31

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Dins de les terres llaurades diferenciem les dedicades al cultiu d‟herbàcies i llenyoses:

Cens 2009

Total (ha)

Herbàcies

233

Olivera

146

Vinya

568

Total

947

Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU).

D‟aquest quadre es desprèn que els conreus majoritaris són: vinya (60%), herbàcies (25%) i olivera (15%).

1.4.2.2.2.- Ramaderia.

Garriguella disposa de set explotacions ramaderes amb un total de 55.334 caps de bestiar, que es distribuexien com segueix:

Cens 2009

Explotacions

Caps bestiar

Bovi

2

237

Aviram

4

54.547

Cuní

1

550

Total

7

55.334

Distribució del bestiar al municipi.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

32

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.5. Infrastructures i equipaments.

1.5.1. Infrastructures hidràuliques.

No es té coneixement de cap pou a la finca.

1.5.2. Infrastructures energètiques.

No hi ha cap línia d'abastament energètic.

1.5.3. Infrastructures viàries i xarxes de camins.

L‟accés a la finca es fa a través del camí al cementiri, recorrent uns 300m des de la rotonda de la carretera C-252, a l'altura del poble de Garriguella.

1.5.4. Edificacions.

No hi ha edificacions.

1.5.5. Equipaments per residus.

La taxa de generació de residus municipals per habitant a Garriguella se situa per sobre la mitjana catalana (1,47 kg/hab/dia), a l‟entorn dels 1,84 kg/hab/dia (any 2016).

En general, el municipi ha anat disminuint la generació de residus, i en concret la de rebuig any rera any. Del quadre se n‟extreu que en els darrers 5 anys es pot veure com la recollida selectiva ha crescut mínimament del 13% al 19% actual; per contra, el rebuig ha anat disminuint del 87% al 81% actual.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

33

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

2016

2015

2014

2013

2012

Padró

854

842

857

864

874

Vidre

37

30

27

59

33

Paper i cartró

21

21

18

18

20

Envasos

13

13

12

9

9

2

4

30

7

34

6

8

Matèria orgànica Voluminosos Altres Total recollida selectiva % recollida selectiva

3

5

2

2

3

106

80

93

94

73

18,53

14,13

16,58

15,28

13,35

466

486

468

521

474

% fracció resta

81,47

85,87

83,42

84,72

86,65

Generació total

572

566

561

615

547

1,95

1,71

Fracció resta

1,84 1,84 1,79 Ràtio residus (kg/hab/dia) Dades de generació de residus extretes de la pàgina web de l‟ARC

Octubre 2018

1.5.5. Usos del sòl.

Actualment la finca està actualment abandonada, anteriorment s'hi conreava la vinya.

34

1.6. Patrimoni arquitectònic i arqueològic.

No es localitza cap element del patrimoni arquitectònic i/o arqueològic en les rodalies.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.7. Medi atmosfèric.

1.7.1. Nivells d’immissió de partícules.

A través dels mapes de capactitat i vulnerabilitat del territori (MVCT) editats per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient, es permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l‟atmosfera en una zona determinada. Permeten conèixer els valors d‟immisió a través de la Xarxa d‟estacions de control de la qualitat de l‟aire a Catalunya (XVPCA).

La capacitat és la mesura de la concentració “extra” que pot asimilar el medi ambient sense arribar a la superació dels límits d‟immissió legals. En el cas d‟Empuriabrava, la capacitat del territori per les PST i l‟SO2 és molt alta.

La vulnerabilitat és l‟indicador del perill a l‟exposició a un contaminant. En el cas de Garriguella, els mapes de vulnerabilitat indiquen molt baixos d‟exposició a les PST, CO i al SO2.

La normativa sectorial és: la Llei 22/83, de 21 de novembre, de protecció de l‟ambient atmosfèric, modificada per la Llei 7/89, en la qual es defineixen els mapes i les zones especials.

L‟altra normativa és el Decret 322/87, de 23 de setembre, del procediment per a determinar la vulnerabilitat.

Al municipi no hi ha cap industria inclosa en el Catàleg d‟Activitats Potencialment Contaminants de l‟Atmosfera (CAPCA).

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

35

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.7.2. Soroll.

A través de la proposta dels mapes de capacitat acústica municipal, elaborats per la Direcció General de Qualitat Ambiental l‟any 2004, s‟estableixen els límits d‟immissió a les zones urbanes, nuclis de població i a les zones de medi natural, mitjançant l‟establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

A partir d‟aquest mapa s‟estableixen les zones de sensibilitat acústica en l‟àmbit municipal, amb l‟objecte de fixar un seguit de mesures que hauran d‟ésser tingudes en compte en la nova figura de planejament (normes per a les noves construccions en zones de soroll; article 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica) i el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l‟elaboració dels mapes de capacitat acústica.

Valors límit d'immissió en dB (A) Zonificació acústica del territori Ld (7h - 21h)

Le (21h - 23h)

Ln (23h - 7h)

Zona de sensibilitat acústica alta (A)

60

60

50

Zona de sensibilitat acústica moderada (B)

65

65

55

Zona de sensibilitat acústica baixa (C)

70

70

60

Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl.

36

En trobar-se en sòl no urbanitzable, l‟àmbit d‟estudi té una sensibilitat acústica alta (A3) amb els valors límit d‟imissió que es marquen en el quadre de sota.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.7.3. Ambient lumínic.

Atenent a l‟article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d‟ordenació ambiental de l‟enllumenat per a la protecció del medi nocturn, desplegada pel Decret 82/2005, de 3 de maig; es classifica el territori municipal en zones en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica. En el cas de Garriguella hi trobem la següent zonificació: 

Zona E2. Tot el sòl no urbanitzable.



Zona E3. El casc urbà de Garriguella.

Així doncs, l'àmbit d'estudi es troba en la zona E2, corresponent al sòl no urbanitzable.

37

Figura 15. Mapa de contaminació lumínica.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

1.8. Canvi climàtic. Anàlisi quantitativa de les emissions GEH. 1.8.1. Introducció.

D‟acord amb la circular 1/2012 per la qual es determinen els continguts mínims de l‟anàlisi quantitativa d‟emissions GEH (gasos d‟efecte hivernacle) que han de contenir determinats POUM, el present apartat incorpora una anàlisi quantitativa de les emissions equivalents de CO2 originades per les previsions d‟actuacions de transformació urbanística i de sòl urbanitzable no delimitat de l‟alternativa d‟ordenació que es desenvolupi.

La Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), març 2014, –en endavant, Guia- està pensada per facilitar l‟estimació d‟emissions de GEH. Amb el suport de la Guia es poden estimar les emissions associades a les seves activitats, o bé la reducció d‟emissions que pot esperar-se quan s‟implanta una acció de mitigació.

Aquesta Guia introdueix també el marc dels inventaris o petjades de carboni de les organitzacions. En general, el concepte „petjada de carboni‟ d‟una organització és un terme que vol descriure l‟impacte total que una organització té sobre el clima arran de l‟emissió de GEH a l‟atmosfera. El terme „organització‟ engloba empreses, institucions, entitats de l‟administració pública i organitzacions sense ànim de lucre, associacions, entre d‟altres. Amb l‟objectiu de quantificar aquesta petjada, cal aplicar un determinat protocol d‟estimació i comptabilitat d‟emissions de GEH. D‟altra banda, és important notar que quan es parla de gasos amb efecte d‟hivernacle (GEH) ens referim a CO2 equivalent (CO2 eq), que inclou els sis gasos amb efecte d‟hivernacle que recull el Protocol de Kyoto: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid de nitrogen (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), i hexafluorur de sofre (SF6).

1.8.2. Càlcul generació CO2.

Atenent a la Instrucció DGPAMN-DGQACC/1/2018, per la qual s‟estableixen criteris comuns per a l‟elaboració dels documents d‟abast dels estudis ambientals estratègics de determinats plans urbanístics en relació amb l‟anàlisi quantitativa d‟emissions de gasos amb efecte hivernacle, s‟ha emprat el “Manual d‟ús per a l‟eina de càlcul d‟emissions de CO2 generades pel planejament urbanístic municipal derivat (ENT, nov 2017)”. En aquest manual es fa un càlcul de les emissons per: la mobilitat generada, usos residencials, equipaments, usos terciaris, usos industrials, cicle de l‟aigua, generació de residus, enllumentat públic i xarxa de calor. No están inclosos els serveis tècnics com el que ens ocupa per la qual cosa entenem que les emissions són insignificants.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

38

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

2. AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES.

2.1. Descripció de les alternatives

Cercant terrenys municipals, es proposen un total de quatre alternatives:

2 1

3 39 Representació de les alternatives.

Alternativa 0 És l'opció de no desenvolupament del pla amb la qual cosano hi hauria la delimitació per aquest nou àmbit de sistemes tècnics. Aquesta opció no planteja oferir a la població les millores dels serveis previstos i per tant suposa renuciar a la possibilitat de gestionar correctament els residus per ells generats.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Alternativa 1 Situada al NW del casc urbà de Garriguella i al N del nucli de Garriguella de Baix, al paratge del Molí de Vent. Està limitada al N pel camp d'esports municipal i al S per la carretera GI-603. Són terrenys planers actualment es fan servir, provisionalment, com acopi de restes de poda municipals. Disposa de boa accessibilitat i està classificat com a equipaments municipals (clau 3e). Té una superfície de 3.800m2.

Situació

geogràfica

i

ortofotomapa

de

l'alternativa 1.

40

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Alternativa 2 Situada al N del casc urbà de Garriguella de Dalt, dins del nucli urbà. Està limitada al N pel carrer de Botarós, al S amb les escoles municipals, i a est i oest amb vivendes unifamilairs aïllades. Són terrenys planers actualment es fan servir, provisionalment, com a mòduls escolars i aparcament. Disposa de bona accessibilitat i està classificat com a sòl urbà (clau 8b). Té una superfície de 1.100m2.

Situació

geogràfica

i

ortofotomapa de l'alternativa 2.

41

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Alternativa 3 Situada al S del casc urbà de Garriguella de Dalt, per sota de la carretera GI-603, en camí del cementiri. Està limitada al S pel cementiri, a ponent pel camí del cementiri i a llevant per la riera de Sant Nazari. Forma part d'una finca matriu molt més gran. Són terrenys planers actualment ocupats per vinya abandonada. Disposa de bona accessibilitat i està classificat com a sòl no urbanitzable serveis tècnics (clau 3i). Té una superfície de 5.000m2.

Situació

geogràfica

i

ortofotomapa de l'alternativa 3.

42

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Alternativa 1, amb els terrenys ocupats per runes i terres

43

Alternativa 2, amb l'escola pública al fons

Alternativa 3, amb el cementiri a la dreta.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

2.2. Avaluació de les alternatives

Tot seguit desgranem les incidències de cadascuna de les tres alternatives per cada vector ambiental:

Alternativa 1. 

Ordenació sostenible. Es troba al sud del camp d'esports municipal, en una zona on es preveu l'ampliació de la zona esportiva.



Ús del sòl. Provisionalment destinada a acumular terres, runes i poda municipal.

Impacte paisatgístic des de la carretera.



Vegetació. No n'hi ha.



Paisatge. Visible des de la carretera GI-603 i el camp d'esports.



Accessibilitat. Bona des de la carretera.



Medi atmosfèric. La proximitat al camp d'esports municipal farà que hi hagi molèsties per contaminació acústica i odorífera.

Alternativa 2. 

Ordenació sostenible. Es troba a tocar de les escoles públiques i dels mòduls, en una zona on es preveu l'ampliació de l'equipament docent.



Ús del sòl. Provisionalment destinat a ocupació per mòduls escolars i en part aparcament.



Vegetació. No n'hi ha.



Paisatge. Visible des del carrer Botarós.



Accessibilitat. S'ha de creuar tot el casc urbà.



Medi atmosfèric. La proximitat a les vivendes i el centre docent farà que hi hagi molèsties per contaminació acústica i odorífera.

Alternativa 3. 

Ordenació sostenible. Es troba a tocar del cementiri en una zona on ja es preveien serveis tècnics.



Ús del sòl. Antic conreu de vinya.



Vegetació. Ceps i herbàcies.



Paisatge. Visible des del camí del cementiri.



Accessibilitat. Bona des de la carretera, seguint pel camí del cementiri.



Medi atmosfèric. No es preveuen greuges per contaminació acústica i/o odorífera.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

44

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

La valoració s‟ha fet atenent a uns valors que s‟han atribuït a les següents intensitats d‟impacte:

1. Impacte compatible 2. Impacte moderat 3. Impacte sever 4. Impacte crític.

Vector Ordenació sostenible Vegetació Accessibilitat Paisatge Medi atmosfèric TOTAL

Alternativa 1

Alternativa 2 3 1 1 2 2 9

Alternativa 3 3 1 2 1 3 10

1 1 1 1 1 5

2.3. Justificació ambiental de l’alternativa de l’elecció de l’alternativa escollida.

Com es desprèn del quadre resum anterior destaca com alternativa més viable i menys impactant la nº 3, en síntesi degut a: 45



Ordenació sostenible. Es troba a tocar del cementiri en una zona on ja es preveien serveis tècnics, i no hipoteca el desenvolupament d'altres equipaments municipals.



Paisatge. Tan sols visible des del camí del cementiri.



Accessibilitat. Disposa de bon accés des de la carretera GI-603, seguint pel camí del cementiri.



Medi atmosfèric. No es preveuen greuges per contaminació acústica i/o odorífera sobre la població.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS ADOPTATS EN L'ÀMBIT DEL PLA. Tot seguit es plantegen els principals objectius i criteris ambientals adoptats en l’àmbit del pla ordenats jeràrquicament segons la seva importància relativa:

3.1. Sostenibilitat global del model d’ordenació.

1. Compatibilitzar el pla amb les disposicions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG). En figurar com a sòl de protecció territorial, s'admeten els usos previstos dins del PTPCG, cosa que fa compatible el seu desenvolupament amb el planejament supramunicipal.

2. Compatibilitzar el pla amb el planejament vigent de Garriguella. El pla s'insereix en sòl no urbanitzable agrícola on no s'admeten com a usos els serveis tècnics previstos. La modificació puntual present preveu aquest canvi.

3. Compatibilitzar el pla amb els espais naturals protegits. El pla queda fora dels espais XN2000 i PEIN. 46

4. Utilització dels accessos existents. El pla preveu l'accés des del camí al cementeri.

3.2. El cicle de l’aigua.

1. Compatibilitat amb el PEF de la conca de la Muga. L'àmbit del pla queda fora de les zones inundables i potencialment inundables, doncs s'aixeca uns 4m del curs més proper.

2. Garantir l‟accés a l‟aigua potable i el tractament de les aigües residuals sense connexió a xarxa, mitjançant l‟aportació dels elements necessaris i el seu manteniment periòdic, i/ol'aprofitament dels existents.

3. Garantir la impermeabilització de les superficies on es faci la gestio dels residus, per tal d'evitar la infiltració dels lixiviats derivats dels residus emmagatzemats i els que restin a la superfície.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

3.3. Biodiversitat i connectivitat.

1. Introducció de criteris de biodiversitat en la concepció dels tancaments naturals previstos. Plantació d‟espècies d‟arbres i arbusts autòctons, xeromediterranis, i de baixa imflamabilitat. S‟evitarà la introducció de plantes al.lòctones i sobretot naturalitzadores, obeint al llistat del Departament de Territori i Sostenibilitat.

3.4. Gea.

1. Compatibilitat del pla amb la gea; doncs degut a les superfícies planeres, no es preveuen moviments de terres destacats.

3.5. Paisatge.

1. Minimitzar les visuals, que generaran les instal.lacions de gestió de residus, amb barreres naturals i/o tancaments artificials amb fusta tractada o bé malles plastificades en verd.

2. Integració dels mòduls prefabricats utilitzant materials i tonalitats acords amb l‟entorn.

3.6. Gestió dels residus.

1. La gestió dels residus s‟adaptarà al Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s‟aprova el Text refós de la Llei 15/2003, de 13 de juny, reguladora dels residus.

2. Senyalització dels contenidors de cadascuna de les fraccions.

3. Gestió de totes les fraccions domèstiques generades pels habitants del municipi, a més de residus industrials en petites quantitats generats per les empreses de l'àmbit municipal.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

47

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

3.7. Canvi climàtic.

1. Atès que es preveuen emissions de CO2 a l‟atmosfera molt poc significatives, no seran d‟aplicació mesures per a minimitzar els seus efectes.

3.8. Protecció del medi atmosfèric.

3.8.1. Eficiència energètica de les edificacions.

1. Adaptació al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l‟adaptació de criteris ambientals i d‟ecoeficiència en els edificis.

2. Implementar mesures d‟estalvi energètic a l‟exterior. Com ara: màxima captació de la llum natural, ventilació natural, sistemes d‟encesa que optimitzin el consum, làmpades de baix consum,...

3. Impulsar les energies renovables. Atès que hi ha una excessiva dependència energètica dels combustibles líquids, cal impulsar aquestes energies netes mitjançant en compliment del CTE: previsió d‟instal.lacions fotovoltàiques en nous edificis.

3.8.2. Prevenció i correcció d’immissions i, de fonts contaminants.

1. S‟acompliran els límits d‟emissió de fums i gasos fixats pel Decret 833/75, de 6 de febrer, de protecció de l‟ambient atmosfèric; així com les determinacions de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció del medi atmosfèric, i la Llei 6/1996, de 18 de juny.

2. Els sorolls i vibracions estaran regulats per l‟Ordenança Municipal Tipus, reguladora de sorolls i vibracions, aprovada per Resolució pel Departament de Medi Ambient en data 30 d‟octubre del 1995 (DOGC 2126 de 10 de novembre del 1995).

3. Adequació a les determinacions de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (PCAA).

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

48

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

3.8.3. Contaminació acústica 1. Tot i que l‟activitat no sobrepassarà els valors límits d‟immissió del mapa de capacitat acústica municipal; es prendran una sèrie de mesures aprofitades d‟altres vectors ambientals, com ara els apantallaments naturals.

2. Garantir els nivells d‟immissió establerts en el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s‟aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

3.8.4. Contaminació lumínica

1. S‟adoptarà un enllumenat exterior més eficaç i que causi menys contaminació lumínica.

Adaptació al Decret 82/2005, de 3 de maig, que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d‟ordenació ambiental de l‟enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

49

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

4. IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES I PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES.

4.1. Aigües.

Impacte 1.

L'aixecament de la finca respecte de la riera de Sant Nazari (uns 4m) i la no inclusió dins la PEF de la conca de la Muga (ACA, 2015) fa que no hi hagi risc d'inundabilitat.

Classificació de l‟impacte: compatible.

Mesura 1.

Es donarà pendent necessari a la plataforma construïda per a encabir els serveis per tal que l'escorrentiu segueixi el pendent natural en direcció cap al SE servirà de desguàs natural cap a la cuneta del camí que fa de límit S de la finca.

Impacte final: compatible.

Impacte 2.

Durant el desenvolupament de l‟activitat de gestió de residus es generarà un volum poc significatiu d‟aigües residuals.

Classificació de l‟impacte: compatible-moderat.

Mesura 1.

Al costat de la caseta de la minideixalleria s‟habilitarà un vàter químic amb dipòsit extraïble que serà mantingut per la mateixa empresa subministradora (serà de lloguer).

Impacte final: compatible.

Impacte 3.

La implantació dels serveis tècnics necessitarà un volum indeterminat d‟aigua potable per als serveis higiènics i el rentat de les superfícies; així com l'aigua i pressió necessària per a donar servei a la hidrant contraincendis.

Classificació de l‟impacte: moderat.

Mesura 1.

Hi haurà una connexió amb la xarxa pública municipal per a subministrar el punt d'aigua de la deixalleria, així com per a la hidrant contraincendi, si s'escau.

Impacte final: compatible.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

50

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

4.2. Gea. Impacte 1.

No es preveuen més moviments de terres que els derivats de la retirada de la terra vegetal Classificació de l‟impacte: compatible.

Mesura 1.

Es pot reaprofitar el gruix de terres vegetals de la finca per a aixecar un cavaller perimetral per damunt del qual es farà la plantació de la barrera natural de protecció paisatgística.

Impacte final: compatible.

4.3. Biodiversitat.

Impacte 1.

El desenvolupament de l‟activitat no preveu l‟afectació de cap peu d‟arbre dels existents al seu entorn.

Classificació de l‟impacte: compatible.

Mesura 1.

Les plantacions perimetrals al N, E i W es faran amb xiprer (Cupressus sempervirens).

Impacte final: compatible.

Mesura 2.

Quedarà prohibida la introducció de les plantes exòtiques i/o naturalitzadores que es llisten tot seguit: Arbres acàcia (Robinia pseudoacacia) ailant (Ailanthus altissima) freixe americà (Fraxinus pennsylvanica) freixe de flor (Fraxinus ornus) Acàcia de tres punxes (Gleditsia tracanthos) mimosa (Acacia dealbata) morera del paper (Broussonetia papyrifera) negundo (Acer negundo) troana (Ligustrum lucidum) Arbusts Amorpha fruticosa Baccharis halimifolia budlèia (Buddleja davidii) cornera de la Xina (Cotoneaster lacteus) Cotoneaster tomentosa carolina o coronil·la glauca (Coronilla valentina ssp glauca) piracant (Pyracantha angustifolia) i (P. crenatoserrata) pitospor (Pittosporum tobira) Plantes entapissants i reptants Campanetes (Ipomoea cf. indica) miraguà (Araujia sericifera) bàlsam, ungla de gat o dits de bruixa (Carpobrotus edulis) i (C. acinaciformis)

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

51

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

bàlsam emparrador (Boussingaultia cordifolia) o (Anredera cordifolia) cabellera de la reina (Aptenia cordifolia) Delairea odorata (= Senecio mikanoides) lligabosc (Lonicera japonica) Senecio angulatus / Senecio tamoides Sicyos angulatus tradescantia Tradescantia fluminensis vinya del Tibet (Fallopia baldschuanica = Bilderdyckia aubertii= Polygonum aubertii)) vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) Plantes crasses i assimilables aloe maculat (Aloe maculata) atzavares o figuerasses (Agave sp.)

Bryophyllum daigremontianum (=Kalanchoe daigremontiana) figueres de moro (Opuntia ficus-indica / O. maxima O. stricta i O. linguiformis ) Einadia nutans Plantes aquàtiques Azolla sp.

Cyperus eragrostis Elodea canadensis jacint d’aigua Eichhornia crassipes Ludvigia grandiflora Myriophyllum aquaticum Salvinia natans Gramínies per a hidrosembra i gespes Eragrostis curvula Paspalum saurae “Kikuyu” o gram gruixut Pennisetum clandestinum Altres espècies (ornamentals, etc.) acant (Acanthus mollis) Arcthoteca calendula bambú o canya americana Phyllostachys, Bambusa, canya (Arundo donax) Erigeron karvinskianus gasània (Gazania sp.) herba de la Pampa (Cortaderia selloana) nyàmera Helianthus tuberosus raïm de moro Phytolacca americana Senecio angulatus Plantes que haurien de comportar la seva retirada immediata d’un terreny atesa la seva demostrada capacitat invasora / de dispersió Aster pilosus Aster squamatus Datura stramonium Oxalis pes-caprae Tabac de jardí Nicotiana glauca Seneci del Cap Senecio inaequidens Solanum chrysotrichum

Impacte final: positiu.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

52

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

4.4. Fauna i connectivitat.

Impacte 1.

La finca queda fora de l‟espai connector definit al PTPCG. Classificació de l‟impacte: compatible.

Mesura 1.

No es preveuen mesures correctores Impacte final: compatible.

4.5. Paisatge.

Impacte 1.

Atenent a l'estudi d'impacte i integració paisatgística, la instal.lació dels serveis tècnics generarà visuals des del N, SE i SW. Classificació de l‟impacte: compatible-moderat

Mesura 1.

Es preveu la creació d'una barrera natural amb xiprer en els perímetres N, W i E que aniran plantats sobre una mota de terres feta amb les terres vegetals extretes de la finca, si s'escau.

Impacte final: compatible.

Mesura 2.

Es preveu una sola edificació de 18,4m2 de superfície i menys de 3m d'altura, que anirà a continuació d'un cobert de 47,84m2. Ambdues construccions es faran amb parets de bloc de formigo de color ocre i coberta metàl.lica d'acer galvanitzat lacat en color grana, per tal d'afavorir la seva integració paisatgística.

Impacte final: compatible.

Mesura 3.

Es preveu la instal.lació d'un reixat perimetral galvanitzat i plastificat en color verd.

Impacte final: compatible.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

53

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

4.6. Medi atmosfèric.

4.6.1. Immissions a l’atmosfera

Impacte 1.

No es preveu la generació d'immissions a l'atmosfera.

Qualificació de l‟impacte: compatible.

Mesura 1 S‟acompliran els límits d‟emissió de fums i gasos fixats pel Decret 833/75, de 6 de febrer, de protecció de l‟ambient atmosfèric; així com les determinacions de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció del medi atmosfèric, i la Llei 6/1996, de 18 de juny.

Qualificació de l‟impacte final una vegada aplicades les mesures: compatible.

Mesura 2 S‟acompliran les determinacions de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (PCAA), així com la Llei 4/2004, de 1 de juliol, reguladora del procès d‟adequació de les activitats d‟incidència ambiental al que estableix la Llei 3/98, de 27 de febrer, d‟intervenció integral de l‟administració ambiental.

Qualificació de l‟impacte final una vegada aplicades les mesures: compatible.

54

4.6.2. Contaminació acústica

Impacte 1 L'ambient acústic actual es veurà sensiblement incrementat pel trànsit de vehicles que accedeixin a la deixalleria.

Qualificació: compatible-moderat.

Mesura 1 L'apantallament natural perimetral atenuarà puntuals increments de l'estat acústic.

Qualificació final: compatible.

Mesura 2 Els sorolls i vibracions també estaran regulats per l‟Ordenança Municipal Tipus, reguladora de sorolls i vibracions, aprovada per Resolució pel Departament de Medi Ambient en data 30 d‟octubre del 1995 (DOGC 2126 de 10 de novembre del 1995).

Qualificació final: compatible.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

4.6.3. Contaminació lumínica

Impacte 1 No hi haurà modificació de l'estat lumínic actual.

Qualificació: compatible.

Mesura 1 Adaptació al Decret 82/2005, de 3 de maig, que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d‟ordenació ambiental de l‟enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Si s'escau, s‟adoptarà un enllumenat públic eficaç i que causi la mínima contaminació lumínica. Qualificació final: compatible.

4.6.4. Consum energètic.

Impacte 1 Durant el desenvolupament de l‟activitat el consum energètic provindrà de la utilització del generador que farà anar tota la instal.lació.

Qualificació: compatible.

Mesura 1 Adaptació al Decret 21/2006, d‟adaptació de criteris ambientals i d‟ecoeficiència en els edificis, com ara: 

Orientació de l'edifici cap al S, de manera que hi hagi la màxima eficiència en la captació de llum natural.



Implementació d‟il.luminació de baix consum (punts de llum amb làmpades classe B o superior segons Directiva 98/11/CE).



Regulació adequada dels materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes.



Els aparells d‟aire condicionat de nova adquisició hauran de complir la classe A d‟eficiència energètica.



Foment d'energies renovables amb la instal.lació de plaques fotovoltaiques en el sostre del nou edifici i/o cobert.

Impacte final: compatible.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

55

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

4.7. Residus.

Impacte 1.

Atès que es preveu la instal.lació d'una minideixalleria, no es generaran residus sinó que s'abassegaran separadament, en contenidors corresponents, els que aportin els veïns del municipi (domèstics), així com les empreses instal.lades a Garriguella (industrials en petites quantitats).

Classificació de l‟impacte: compatible

Mesura 1.

S‟adoptaran els criteris establerts al Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s‟aprova el Text refós de la Llei 15/2003, de 13 de juny, reguladora de residus. Es classificaran els residus atenent al Decret 92/1999, de 6 d‟abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s‟aprova el Catàleg de residus de Catalunya, així com la Llei 6/1983, de residus industrials.

Qualificació final: compatible.

Mesura 2.

La minideixalleria comptarà amb un projecte executiu on s'explicarà els tipus de residus a recollir, la quantitat màxima a emmagatzemar, el tipus de contenidor per a cada fracció, i aquelles que hauran d'anar sotacobert.

Impacte final: compatible.

4.8. Canvi climàtic.

Impacte 2.

Tal i com s'interpreta en la Instrucció DGPAMN-DGQACC/1/2018 i en el “Manual d‟ús per a l‟eina de càlcul d‟emissions de CO2 generades pel planejament urbanístic municipal derivat (ENT, nov 2017)”, no es preveu la generació d'emissions derivat d'aquest tipus d'instal.lacions, en ententre que es generen en origen als domicilis particulars i insdustries.

Classificació de l‟impacte: compatible

Mesura 1.

No es preveuen mesures correctores.

Impacte final: compatible.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

56

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Amb tot lo descrit fins ara concloem que l‟impacte ambiental de la Modificació Puntual per a la implantació d'un sistema de serveis tècnics en SNU al terme de Garriguella, té una qualificació de COMPATIBLE, sempre i quan s‟executin les mesures correctores previstes.

Roses, a 3 d'octubre de 2018 L‟Autor de l‟estudi

Miquel Fort i Costa Geòleg i Consultor ambiental, col.legiat nº 1.685

57

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

5. ANNEXES

5.1. Reportatge fotogràfic

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

58

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Foto 1. Perspectiva de la finca des de l'extrem NW.

59

Foto 2. Perspectiva de la finca des de l'extrem SW (cementiri).

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Foto 3. Des de l'extrem NW.

Foto 4. Des del límit N. 60

Foto 5. Límit N amb perímetre E al fons i restaurant La Vinya.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

Foto 6. Vegetació ribera a base de canyar de la riera de Sant Nazari que fa de límit E de la finca matriu.

Foto 7. Extrem SE, amb límit amb muret de pedra.

61

Foto 8. Perímetre S amb camí perimetral des del cementiri.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)

Document Ambental Estratègic pel tràmit d'avaluació ambiental estratégica simplificada de la Modificació puntual de les NNSS de Garriguella per a la implantació d‟un sistema de Serveis Tècnics en SNU

Octubre 2018

6. PLÀNOLS 62

Mapa 1. Planta i seccions.

Mapa 2. Mesures correctores.

Miquel Fort i Costa. Geòleg i consultor mediambiental, col.legiat nº 1.685. C/Puig Rom, 29 baixos, Roses (17480)