Revista
de Garriguella
33
NĂşmero
Any 2018
1
8 11 12
Camp d’aviació republicà i militar de Garriguella. David García Algilaga Una làpida que cal preservar i explicar Josep Playà Maset Miquel Vega, l’últim constructor de búnquers de Garriguella. Adela Geli Anticó Més de catorze mil pàgines de la història de Garriguella amb un clic! Erika Serna Coba La Garriguella emmurallada del s.XVII Arnald Plujà El martirio de Rosa Sucarrat i altres romanços de Casimiro Franco. Ángel Rodríguez
HISTÒRIA
13 15
42 Es pot curar l’artrosi? Núria Noguera Ferrer 47 Quinze anys fent el camí de Santiago Carlos Soler 48 Vaqueros del s. XXI. Antolín Avezuela 50 Nou equipament de serveis i d’activitats sòcio-culturals i recreatives. David Abad
17
actualitat
Escrit alcaldessa. Isabel Teixidor Garrimots Engarnatxem-nos i brunyolegem Sebastià Roig Cançons populars Registre Civil de Garriguella Fotos d’abans La imatge de portada El dilluns, cinema. Mn. Manel Seco L’avet del cementiri. Guillem Plujà i Morató El futbol a Garriguella. Lluís Martínez
Reportatge
BODEGAS TROBAT C. Castelló, 10 - 17780 Garriguella (Girona) - Tel. 972 530 092 - Fax 972 552 530 - www.bodegastrobat.com
ENTITATS
7 25 26 27 35 40 41
Núm. 33 - Any 2018
19 Tot somiant. Jordi Vila i Gòmez 21 Petita crònica d’un any convuls Arturo Domingo i Barnils 22 La por del mestre. Jordi Cegarra 23 Eduard Puig Vayreda, un savi del vi Jaume Guillamet 24 2018: Any de commemoracions Josep Playà Maset 28 Noticiari 30 Gaudim quan els nostres socis practiquen esport. Tocavents 32 Casal Tramuntana 33 AMPA Escola Joaquim Gifre 34 Excursió als búnquers, un patrimoni camuflat. Anna Vilalta 36 Els músics dels Gegants de Garriguella 37 La Biblioteca 38 La penya Blaugrana 39 Garrigats
JOVES PEL MÓN
Poble
4 5 6
43 Benvinguts al Nord Ramon Zuloaga Geli 45 Erasmus 2018, Budapest Marc Arnau Navarro 46 Primera parada Colòmbia Marc Sabater
CREACIÓ
Sumari
40 L’últim conte David Arnau
3
Poble
Opinió Concurs
Estimats veïns i veïnes de Garriguella
D’ECONOMIA 1r concurs El Garri DE GARRIGUELLA I DE L’ECONOMIA
Isabel Teixidor i Damm
J
a ho diuen: a l’estiu tota cuca viu i aquest bon temps sembla reactivar les nostres ganes de viure el poble encara amb més intensitat: jocs al carrer, xerrar amb els veïns, passejar, fer esport... Garriguella, en els mesos estivals, reviu especialment i, per aquest motiu, aquest any també, hem tornat a organitzar el programa d’activitats gratuïtes englobades en el programa #EstiuaGarriguella (Pista Oberta, curs de Txikung, tallers de Dansa Contemporània i Country, seminari d’estimulació de la memòria i el rendiment intel·lectual) amb una alta participació per part de tots vosaltres. Des d’aquí, agrair-vos a totes i tots, les vostres ganes de fer coses i de gaudir-les al poble. Reactivar la vida social i associativa de la vila era un dels grans reptes a assolir quan vam assumir la responsabilitat de posar-nos al capdavant del consistori i, entre totes, i tots ho estem fent possible. Ha estat un any amb molta feina a l’Ajuntament. A banda dels reptes del dia a dia, s’estan culminant alguns dels grans projectes que hem estat tramitant en els últims mesos i que aviat veurem fer-se realitat: en l’últim trimestre d’aquest 2018 esperem començar les obres del que serà l’Edifici de serveis i activitats socioculturals i recreatives de Garriguella, un equipament municipal situat a la urbanització Alfa1 i que previsiblement entrarà en funcionament la segona meitat de l’any que ve, amb dues grans utilitats principals: el de magatzem municipal, per una banda, Edició Ajuntament de Garriguella, amb la col·laboració de la Diputació de Girona Coordinació Montse Coll Josep Playà Judith Torres
Col·laboradors Antolín Avezuela David Abad David Arnau Marc Arnau Jordi Cegarra Artur Domingo i Barnils David Garcia Adela Geli Anticó Jordi Gispert Jaume Guillamet
i el d’espai polivalent per a la realització de tallers, seminaris i conferències, de l’altra. Després de l’estiu, asfaltarem setze carrers del poble i a mitjans d’octubre, és previst que acabin els treballs de millora del Cementiri municipal. Així mateix, aquest mes d’agost, ja podrem gaudir del tan desitjat pàrquing de Baix a Garriguella, que a banda de l’espai per a l’estacionament, s’hi ha habilitat una pista de petanca. De tot plegat, us n’anirem donant més detalls. Tornant al moment que ens ocupa, no puc oblidar de parlar-vos de la nostra Festa Major. Ja sabeu que és una de les dates més importants per als que vivim a Garriguella tot l’any però també per als que veniu a passar-hi les vacances. A partir de dilluns 13 d’agost estigueu atents perquè us hem preparat una setmana farcida d’activitats de tota mena vinculades al territori i a la nostra gent, que espero que sigui del vostre interès. Pensar i tirar endavant la Festa sempre és una tasca molt laboriosa però, malgrat això, l’equip de govern i els col·laboradors que ens ajuden intentem fer-ho amb alegria i amb vocació de servei públic. Aquests últims dies he recordat molt la Comissió de Festes que organitzava la Festa Major, ja fa molts anys, quan era jove i he pensat que estaria molt bé plantejar-vos com a poble la necessitat de crear un grup de persones, de totes les edats però majoritàriament joves amb iniciativa, que vulgui aportar idees i s’encarregui de dinamitzar les activitats festives al poble, generant nous continguts, nous esdeveniments i noves maneres de Lluís Martínez Núria Noguera Arnald Plujà Guillem Plujà Albert Pujol Sebastià Roig Àngel Rodríguez Marc Sabater Eloi Salvat Mn Manel Seco Erika Serna Coba Màrius Serra
Carles Soler Isabel Teixidor Jordi Vila i Gómez Anna Vilalta Ramon Zuloaga Ampa escola Joaquim Gifre Casal Tramuntana Garrigats Músics dels Gegants Penya Blau Grana Tocavents de l’Albera
DEciència LA REVISTA DEmarges GARRIGUELLA L’economia és una social amb poc definits. Abasta uns camps d’estudi molt extensos i el cert és que, sovint, no ho fa prou bé. Els economistes mai i ens equivoquem en les Un enigma colossal Bases no ens posem d’acord gairebé prediccions lajocmajoria de les vegades, però tot i aixígarriguellenques, es necessitanol’economia Garriguellencs, cal que us El Garrimot és un lingüístic basat en els “Enigdigui que la vida és un enigma colossal. màrius” que Màrius Serra presenta Catalunyade moltes coses. De fet, no tenimD’entre per explicar i entendre laalògica ni una Ràdio des de fa més de deu anys. Al llarg de la tots els enigmes que es fan i es desfan, els més definició consensuada del que és l’economia. “Revista de Garriguella” hi trobareu disseminats
Isabel Teixidor i Damm. Alcaldessa de Garriguella
fer. A tots els que us interessi treballar per a la comunitat, penso que crear una Comissió de Festes a Garriguella és una magnífica oportunitat per teixir xarxes en positiu, conèixer noves persones i sentir un vincle més profund amb el poble i amb els ciutadans. Des d’aquí us esperono a intentar-ho. Des de l’Ajuntament, ben segur que us ajudarem en tot el que calgui. Després de la Festa, ens esperen els nostres “germans” d’Onore, que enguany venen a visitar-nos el 31 d’agost i l’1 i el 2 de setembre. Sempre és una alegria veure’ns amb els d’Onore i aquest any, com a novetat, ens visiten un grup de joves onorencs d’entre 11 i 15 anys. Així doncs, nois i noies de Garriguella us animo a fer-los una bona rebuda. Les vostres idees seran molt benvingudes! Gaudiu de l’estiu. Gaudiu de la Festa Major. Gaudiu del poble amb tota la salut i la força. Bona Festa de Sant Bernat i Visca Garriguella! Ajuntament
www.ddgi.cat/garriguella
Tel. 972 53 00 93 Fax 972 53 01 00 info@garriguella.cat
Biblioteca biblioteca@garriguella.cat Tel. 972 53 08 87
bells són els que conté la llengua. El català és 8 enigmes lingüístics que haureu de resoldre. una veritable font de plaer. Es tracta d’encertar la paraula que millor respon a cada definició proposada, sempre amb un toc Emofaens molt de goigsociologia, que en David Arnau, amic des JOSEP SOLERi A LBERTÍ lesagafeu quals ens invenque ens diuen moltes d’ironia d’humor. Després, caldrà que les inventem de l’època lingüista eminent, hagi la seva a travésuniversitària de coses ide com i per què consumim lletres inicials de les 8 respostes i les ten ordeneu pernecessitat) i serveis que, decidit en ser demostrar-ho escaso de com dedicar el nostre formar el Garrimot, unacom paraula relacionada amb un triem concurs d’enigmes lguns la defineixen l’es-moltbéns sos, hem de prioritzar i triar a què temps guanyar i els nostres recursos.de ambtudi la vida de Garriguella. d’allò que anomenem verbals que us permetrà un exemplar els destinem. Una altra gran característica econòmics” com la meva última criatura literària. Perquè, com diu Un “processos cop resolts els 8 enigmes i el Garrimot, hauEn ambdues definicions –si ho que complica l’estudi de l’econol’extracció de matèries primeres, reu d’apuntar les 9 respostes enlaun full, juntament l’etiqueta digital, volem #SantJordiTotLAny. mia, a més d’aquest abast múltiple pensem bé– hi entra quasi tot. producció i l’intercanvi de béns i amb el vostre nom i telèfon i dipositar aquest full d’altres disciplines, és que trobem Aquests processos econòmics serveis, i, finalment, seu úsde i condins un sobre a laelBústia la biblioteca abans PS. Per cert, si afegiu dos punts i una mena de economia –problemes i fets econòestan influenciats per moltes altres sum. Altres prefereixen definir-la del 17 d’agost. en el marc global (l’ecomatèries d’estudi, des de al lesbell mésnommics– coma de la tant vostra vila descobrireu com l’estudi de qualsevol activitat El premi del concurs consistirà en un fantàstic lot nomia del món), com en l’estatal o científiques que, per exemple, invinculada a la satisfacció de les neun missatge secret que descriu el protagonista nacional (la que tracta de resoldre de llibres (inclou un llibre dedicat per en Màrius flueixen en com i amb quina eficàcessitats humanes (aquelles que d’“Acorar” , una excepcional obra de teatre del la política), el local (l’economia del Serra al guanyador) que se sortejarà entre tots els cia produïm; fins a la psicologia o la realment són necessàries i altres de manacorí Toni Gomila (aquest enigma no entra l’econopoble o de la ciutat), fins a encertants durant la mitja part del ball de dissabte. a concurs). mia personal i familiar (finalment la Bona Festa Major i bons Garrimots! més important per a cadascun de nosaltres i la que tenim més abanMàrius Serra David Arnau donada). L’economia de Garriguella? Segur que en sabem i en parlem molt menys que de l’economia catalana o espanyola, i no és menys
A
Així, és “economia de Garriguella”, les activitats en els seus camps, horts, olivars i en les seves vinyes, l’horticultura floral, els cellers, la construcció, les de les seves botigues, Primer enigma restaurants i altres negocis de serveis...
NOM PROPI DEL SUBMARINISTA PERFECTE (6 lletres)
R E S TA U R A N T
BATLLE
Portada: Foto guanyadora del concurs per a la portada de la revista. (Xemeneia del terrat de can Guillem Plujà) Autora: Rosa Mataró i Pladelasala
cuina catalana DIMARTS TANCAT
Maquetació i impressió Pujol Arts Gràfiques
h t t p: / / w w w .ddgi.c at/ g ar r i g u el l a 4
Tel. 972 53 05 98 - Garriguella - Alt Empordà 14
5
Poble
Poble
Pregó de la fira de la Garnatxa i el Brunyol
Cançons populars d’autor anònim i musicades per Jordi Casals (Interpretades durant el pregó)
“Engarnatxem-nos i brunyolegem!*”
Sweet home Garriguella Vaig venir a fer les veremes Pensant-me que fotria calés Però només vaig tenir problemes Amb una tia de Cadaqués / Es deia Inés Pencava jo sense contracte Tot era una explotació Sort que a La Cooperativa Hi havia guiris i un porró / I un porró Sebastià Roig (esquerra), pregoner de la fira, acompanyat a la guitarra per Jordi Casals Sebastià Roig
G
arriguellenques i garriguellencs, Us agraeixo fins al moll de l’os que m’hàgiu nomenat pregoner de la XXI edició de la Fira de la Garnatxa i del Brunyol de l’Empordà; però algú es devia equivocar fent la tria, perquè, de brunyols, jo no en sé fer… Si volíeu un pregoner especialitzat en el tema, hauríeu hagut d’anar a buscar M. Rajoy i Pablo Llarena, aquest parell de masterchef que han convertit la democràcia en un brunyol dur i cantellut, en un brunyol de proporcions descomunals. Rajoy i Llarena volen convertir Catalunya en un episodi de Pesadilla en la Cocina; per això, ens han aplicat una dieta escandalosa de repressió, cops de porra, empresonaments i exilis. Però nosaltres, que som més mediterranis que ningú, no ens l’empassarem, la seva recepta; perquè tenim el dret a decidir com volem parar la taula i quin menú volem.
El nostre menú serà un àpat de llibertat, o no serà. I com que som tossuts, tenim raó i no ens deixarem torçar el braç, estic convençut que un dia, no gaire llunyà, podrem celebrar amb brunyols i garnatxa l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats, la recuperació dels drets democràtics, cívics i socials, i el ple funcionament de les institucions que ens han arrabassat els legionaris del 155. Mentre esperem aquest moment, podem començar a entrenar-nos, ara i aquí, en la degustació col·lectiva de brunyols i de bons vins. Perquè, diguem-ho clar, Garriguella deu ser el poble de l’Empordà amb més cellers, enòlegs i sommeliers per centímetre quadrat. Aquí, quan claves un cop de peu a terra, en comptes de petroli et surt garnatxa. I, per postres, resulta que és la millor garnatxa de l’univers. Cada glop que en fas, et posa en contacte amb l’essència tel·lúrica de la terra, fins que caus rodó sota la taula. Us ho dic per experiència.
Si voleu acompanyar bé la garnatxa, res millor que un bon brunyol. I segons m’explica Guillem Plujà -expert en meteorologies i llepolies-, per fabricar-los cal fer servir farina, matafaluga, llevat i sucre. Això sí: quan amasseu la pasta brunyolera, poseu els brunyols a la paella i els ensucreu, heu d’anar cantussejant una melodia especial: el Tutti Frutti, de Little Richard, però substituint-hi el crit “A-uan-ba-buluba-balam-bambú” per “La matafaluga la hi poses tu!”. En Guillem m’assegura que, si seguiu aquest consell, la melodia s’anirà infiltrant a dins de cadascun i els donarà un gust especial i irrepetible. Aquest vespre, si volem homenatjar com cal el vostre poble, i fer honor a l’esperit d’aquesta Fira, el millor que podem fer és atipar-nos com senglars. Sense manies. Sense modos ni vergonya. Vinga, som-hi, que ja anem tard... Engarnatxem-nos i brunyolegem fins que el cos o el cap ens diguin prou. I demà serà un altre dia.
Actuació de l’arpista Laurenc Hinfray
Gerisena El dia que tingui una nena, jo li posaré Gerisena. Ni Pepeta, ni Filomena. Ni Lola, ni Flor, ni Marlena. Ni Cris, ni Llum, ni Magdalena. Ni Dora, ni Camp, ni Serena. Ni Adelaida, ni Macarena. Ni Lilí, ni Rut, ni Ximena No, no i no. Tots aquests noms femenins Són tristos com cants de sirena I m’ericen els pèls de l’esquena El dia que tingui una nena jo li posaré Gerisena.
Brunyolitis La matafaluga la hi poses tu No t’embrutis, no t’ensucris (5) La matafaluga la hi poses tu Tinc un bol enfarinat, tinc la sal i tinc llevat Tinc un bol enfarinat, tinc la sal i tinc llevat Munto les clares a punt de neu Pasto la massa amb cops de peu No t’embrutis, no t’ensucris (5) La matafaluga la hi poses tu Tinc un bol ple d’anís, la mantega és al pedrís Tinc un bol ple d’anís i un canuto de hachís Fer-los rodons és complicat No són dònuts, no hi ha forat No t’embrutis, no t’ensucris (5) La matafaluga la hi poses tu
Vinyes de Garriguella On la fil·loxera viu Vinyes de Garriguella On el raïm sempre somriu / I fa xiu xiu Vinyes verdes, vinyes bordes Vinyes blaves vora el bar Quatre copes de vi negre Quatre copes de vi blanc / Per anar torrat Van venir unes iaies sordes I un pageset molt ben dotat Van lligar-me amb unes cordes I vam fer més d’un disbarat / Que era pecat Vinyes de Garriguella On la fil·loxera viu Vinyes de Garriguella On fa migdiada la perdiu / I fa xiu-xiu Vinyes de Garriguella On la fil·loxera viu Vinyes de Garriguella Plenes de txaves a l’estiu / Que fan xiu-xiu Vinyes de Garriguella (4)
(*) Aquest text és una adaptació reduïda del pròleg recitat i cantat per Jordi Casals i Sebastià Roig, als
6
Jardins del Celler Trobat, de Garriguella, el 31 de març de 2018.
7
Història
Camp d’aviació republicà i militar de Garriguella Antecedents, realitats i projectes d’una recerca
Avió republicà destruït a terra (febrer de 1939)
David García Algilaga
L’
aeròdrom militar republicà de Garriguella, per a molts, podria ser un més dels que hi havia dins el sector, però, per a mi, ha esdevingut un espai especial, conegut, proper, amic, generador de múltiples sinergies i complicitats, des de les humanes a les de país, passant, per exemple, per les enoturístiques. Un nou llibre ha vist la llum i el vostre aeròdrom és un dels protagonistes. Comparteix escena amb 10 aeròdroms més, tots gironins, construïts durant la Guerra Civil per defensar un territori estratègic. L’obra, Aeròdroms republicans de Girona 1936-1939, ha estat coordinada per un historiador de referència, David Gesalí, escrita per diversos autors i amb un pròleg d’un altre historiador de referència, en David Íñiguez. S’expliquen les vicissituds de cada un dels aeròdroms, amb l’aportació de testimonis, documents d’arxiu, treball de camp i imatges, algunes d’elles inèdites. Antecedents de la recerca Ja fa una colla d’anys que el vostre antic aeròdrom m’acompanya
8
en les meves cabòries de modesta recerca històrica. Va caure a les meves mans gràcies a Roberto Plà, autèntic precursor de la recuperació de la història d’aquest camp d’aviació republicà i del seu aviador més famós, en Josep Falcó. Em va descobrir un espai històric aeronàutic empordanès desconegut per a mi. Havia passat moltes vegades per sobre del seu tram sud, però llavors se’m va mostrar en tota la seva plenitud. La riera no només era un curs d’aigua, era un dels límits de l’aeròdrom; aquell mas, no només era una edificació rural, sinó una caserna militar; els vivers, de cop i volta, marcaven un punt de referència del perímetre del camp; uns plataners, indicaven la zona on abans hi havia hagut una roureda on camuflaven els avions, i així, espais, edificacions, camins... prenien un altre significat. Un article de Joaquim Soler Padern a la Revista de Garriguella va ser la primera aproximació a la història del camp. Més tard, un parell d’articles d’en Josep Playà sobre en Josep Falcó, l’aviador republicà que explicava que havia
abatut dos caces alemanys, sobre l’aeròdrom, el fatídic matí del dia 06 de febrer de 1939, també em van servir d’inspiració. Així que el meu primer article va ser al voltant del camp d’aviació de Garriguella, publicat l’any 2002 a la Revista d’Història Universitària de la UdG. Els avis d’un amic meu, en Martí Fernández, són de Garriguella i havien viscut la guerra en el poble, així que em van servir com a primers testimonis. Escoltar la Carmen, en Benjamí Morato, l’Enric Santaló, en Pepito Moles, en Joan Tubert, en Guillem Plujà, la Maria Teresa Masi... va resultar molt útil i reconfortant. Li van donar vida als freds documents d’arxiu.
Cros, Aleix Guàrdia, Roberto Plà i jo mateix). Un altre bon dia, va aparèixer un actor garriguellenc, el Celler Mas Llunes, pioner en activitats enohistòriques/ enoturístiques, com les que ofereix al voltant del camp d’aviació de Garriguella. En una ocasió em van demanar una col·laboració i vam preparar una sortida. Va ser durant una tarda d’estiu, i l’èxit va ser tan aclaparador que vam fixar una segona ruta, i després una tercera... i així la col·laboració va dilatar-se en el temps. Gràcies a en Toni i la Gemma, pare i filla, he tingut accés de manera més fàcil a algun refugi elemental del camp, al refugi principal, a testimonis, directes o secundaris, com la Llúcia Batlle o en Dani Plana, o a conèixer històries tan interessants com que hi ha ceps que donen fruïts més ufanosos perquè la seva cap fèrtil és més ample, a causa dels moviments de terra que es van realitzar el 1937 per aplanar els diferents camps i convertir-los en l’aeròdrom. L’aeròdrom 314 GarriguellaVilajuïga L’aeròdrom 314 és el vostre, i així apareix en el capítol corresponent, signat per en Roberto Plà i per mi, dins Aeròdroms Republicans de Girona (1936-1939). És un llibre que no hagués pogut realitzar-se sense la col·laboració d’ajuntaments, consells comarcals, entitats i empreses. En el vostre cas, agrair el suport de l’ajuntament i del Celler
Mas Llunes. Durant la guerra, en zona republicana, es varen construir nombrosos camps d’aviacióaeròdroms, molts només preparats mínimament per a l’aterratge i enlairament dels aparells. L’Empordà era un espai geoestratègic per on entrava material de guerra de l’estranger, per això varen habilitar-se, bàsicament, els aeròdroms de Figueres Nord, entre Cabanes i Vilabertran, i el de Vilajuïga, entre aquest poble, Garriguella i Pedret i Marzà. El 1937 varen començar els treballs d’aquest segon aeròdrom empordanès. El camp tenia forma rectangular, amb orientació propera al nordsud, i dimensions aproximades de 1000x500 metres. La zona de terreny que es va adequar estava tota dins el terme municipal de Garriguella i ocupava una extensió d’unes 50 ha. El camp quedava fora del terme de Vilajuïga però, com que aquest tenia una estació de tren de la línia que venia de França i que anava a Figueres, i era on residien els pilots, va començar a anomenar-se de Vilajuïga. La primera fase va comportar l’expropiació de, com a mínim, 205 vessanes (aproximadament 44 ha), arrencar més de 100.000 ceps de vinya, fer desaparèixer murs de contenció, enderrocar edificacions menors com ara barraques, la destrucció de, com a mínim, 12
Portada del llibre AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA (1936-1939) (GORBS)
aljubs, arrasar o enterrar més de 13 pous, la destrucció de dipòsits d’aigua, cobrir rases, elevar camps, rebaixar altres... Va implicar el desmantellament d’una trentena de parcel·les dedicades al conreu de farratges, cereals i sobretot vinya. A banda del fonamental camp per aterrar i enlairar-se, l’aeròdrom va ser proveït de diverses construccions. El 1936, Garriguella tenia 840 habitants, Vilajuïga 850, i Pedret i Marzà 185. La creació del camp i l’arribada dels militars, i dels avions, es va fer notar però no va significar cap trasbals. Els militars -la tropa, es van instal·lar a Mas de l’Horta, mentre que els oficials i els pilots ho van fer en cases particulars i al Gran Hotel
Grup de Recerca de l’Aviació a Girona (GRAG) Un bon dia, en Lluís Astier, estudiós de l’aeròdrom de Vidreres, va pensar i proposar un llibre coral sobre els camps d’aviació republicans a Girona durant la Guerra Civil. L’equip que va sorgir el vam anomenar GRAG (David Gesalí, Artemi Rossell, Lluís Astier, Joaquim Ejarque, Miquel Rustullet, Alfons Mills, Júlio Clavijo, Josep Maria
9
Història
Central de Vilajuïga, edifici que es va enderrocar els anys 60 i en el seu lloc es va obrir l’Hostal Xavi. A Mas Ferrer, l’hospital de sang, a banda del personal mèdic, també hi havia soldats. L’Aeròdrom de Vilajuïga, de Garriguella per a nosaltres, va ser inclòs dins el 1r Sector de la 3a Regió Aèria. Havia de servir com a base, juntament amb el de Cabanes, d’aparells que protegien l’espai aeri, marítim i terrestre d’una zona estratègica com era l’empordanesa. Els avions que, més o menys de forma permanent, tingueren la seva base a l’aeròdrom de Garriguella foren avions que pertanyien al Grupo 28 i al Grup 71 de l’Esquadra 7 de les Fuerzas Aéreas Republicanas, aparells que el 1938 s’havien quedat enrere en comparació amb els avions soviètics i alemanys, i que varen quedar progressivament a la defensa de costes. Trobaríem, sobretot, bombarders lleugers GourdouLeseurre (GL) i caces Dewoitine, ambdós d’origen francés. Vilajuïga (poble) no va ser bombardejada en cap ocasió. Com tampoc ho va ser ni Garriguella ni Pedret i Marzà. Sí que va ser bombardejat, i metrallat el camp d’aviació i l’estació de Vilajuïga. Durant 1938, l’aeròdrom només va ser atacat en una ocasió, quan L’Aviazione Legiónaria delle Baleari va bombardejar el camp el 13 de maig de 1938. Quan sí que va ser clarament atacat com a objectiu militar, va ser durant gener i febrer de 1939, en el marc de la contundent i ràpida campanya de Catalunya. Va ser-ho el 27 de gener, i l’1, el 4, el 5, el 6 i el 7 de febrer. El més recordat, el que li ha donat la fama, va ser l’atac, el metrallament, del 6 de febrer de 1939, per part de la Legió Còndor. Aquell dia, el darrer aeròdrom que li restava a
10
Materials de la ruta 314
l’aviació republicana a Catalunya, era el de Garriguella. En ell es concentraven les restes dels caces, esperant per, aquell mateix matí, saltar fins a França. Però els caces Messerschmitt alemanys van arribar abans que poguessin escapar i van sembrar la destrucció i la mort per tot el perímetre del camp. El cap de l’esquadrilla de caça nocturna republicana, en Josep Falcó, veient el que els hi venia a sobre, va accelerar i va enlairar-se per encarar-se als atacants. Si l’atac del 6 de febrer és el fet més destacat i recordat de la vida de l’aeròdrom, en Josep Falcó és el seu heroi. En Falcó, amb el seu Chato I-15, va protagonitzar el darrer combat aeri en terres catalanes durant la Guerra Civil. Falcó, segons la seva versió, va combatre i abatre a dos caces alemanys abans d’haver de realitzar un aterratge d’emergència. Els alemanys, però, només van confirmar la pèrdua d’un avió, el Me 109 6·98 d’en Friedrich Windemuth -l’estela funerària del qual resta avui en dia a peu de la carretera entre Garriguella i Vilajuïga, en el lloc on va caure el seu avió. Falcó va argumentar fins al darrer dia, que no es va voler admetre que un Chato aconseguís abatre dos dels avions més moderns del moment. El 10 de febrer de 1939 els nacionals varen arribar a Garriguella
i va començar la seva dissolució. L’aeròdrom va ser entregat a una Junta de Reintegración y Conservación del Campo de Aviación de Garriguella, per tal que reconstruís les finques d’acord amb la declaració dels propietaris i amb la prèvia acceptació de certes condicions. El camp va quedar oblidat, desfigurat, esborrat i silenciat, durant molts anys, tot i que l’episodi del 6 de febrer, que va donar la dosis èpica al vostre aeròdrom, sí que ha anat apareixent en tota mena publicacions. Ara, el llibre dels aeròdroms ha significat fixar l’aeròdrom, d’una manera rigorosa, dins l’univers de la Guerra Civil a Girona. Ruta 314 La Ruta 314 és el nom d’un projecte que es basa en l’esmentat llibre per crear una ruta pel vostre antic aeròdrom. Es manifestarà en un dossier, un suport didàctic flexible que permet fer i seguir tant visites lliures com guiades. L’Ajuntament de Cabanes ja està oferint el seu. A Garriguella, la col·laboració entre el Celler Mas Llunes i l’Ajuntament ha facilitat la creació d’aquest dossier que estarà a disposició del públic en el racó de l’aeròdrom que es crearà a l’esmentat celler. Combinant imatges, mapes i texts, d’una manera molt didàctica i senzilla, el visitant podrà situar-se en el terreny i acostar-se a fets de fa 80 anys. Esperem que la Ruta 314 sigui una realitat aviat, i que el Memorial Democràtic pugui enfortir aquesta iniciativa. Seria genial que cadascun dels aeròdroms del llibre disposés d’una eina semblant, tenint com centre de referència el de Celrà i el seu centre d’interpretació. De moment, gaudim del llibre, del dossier, escoltem tots aquells testimonis que ens puguin arribar, visitem l’antic aeròdrom i femlo visible difonent la seva història.
Una làpida que cal preservar i explicar Josep Playà Maset
E
l debat sobre el futur del Valle de los Caídos torna a posar d’actualitat el petit monument vinculat a la guerra civil que tenim dins el nostre terme municipal. Em refereixo al monòlit dedicat al pilot alemany Friedrich Windemuth que es troba al costat de la carretera C-252, just abans d’arribar a l’encreuament amb la N-260 que va cap a Llançà. Es tracta d’una làpida que es va col·locar després de la guerra, no se sap si pel mateix exèrcit alemany o per l’espanyol, per recordar el lloc aproximat on va ser abatut l’últim pilot en un combat aeri a Catalunya. El cadàver del pilot, traslladat inicialment al cementiri de Garriguella, sembla que posteriorment es va dur a Alemanya. La làpida escrita en alemany diu textualment: “Aquí va caure el 6 de febrer de 1939 en la lluita per una Espanya nacional Friedrich Windemuth, nascut el 27 de maig del 1915 a Leipzig”. Segons el testimoni de Josep Falcó, pilot de caça republicà, va ser ell qui el va fer caure i per això durant molts anys venia cada estiu a deixar uns poms de flors davant el monument. “Ens vam trobar a l’aire, cara a cara, i va morir ell, però hauria pogut ser jo. Tots dos teníem poc més de vint anys”, recordava Josep Falcó. Al llarg del temps aquesta làpida ha sofert diverses pintades i agressions, però a diferència de moltes altres s’ha mantingut fins ara. Algunes veus han demanat que es tragués perquè consideren que és un monument franquista. Ho és, certament, però sóc dels que pensa que és també un recordatori d’una guerra civil que va provocar gairebé mig milió de morts. És un recordatori de la presència de forces estrangeres, en concret de la Legió Cóndor alemanya, que va fer servir aquesta guerra com un camp d’experimentació per una guerra de molt més abast, que començaria immediatament després. La mort d’aquest pilot alemany, del que no en sabem res, confirma el suport amb homes i material de guerra del feixisme a Fran-
Monòlit a Friedrich Windemouth. Foto Kim Arredondo
co. La versió dels alemanys d’aquell combat era que Windemuth va caure tot sol, fent una pirueta sobre el camp. Falcó ho rebatia dient que els alemanys no podien admetre que un Messerschmitt Bf 109 de gran potència hagués estat abatut per un Polikarpov I-15, conegut com a Chato. És més, Falcó pensava que fins i tot havia fet caure un segon avió. Crec que de la mateixa manera que un dia el propietari del terreny, que no era precisament un home del règim, va plantar un xiprer com a símbol de reconciliació al costat de la làpida. Avui, quan han passat 80 anys, seria el moment de col·locar-hi també un cartell explicant els fets. I posar el Memorial Democràtic per donar compte que aquí es va lliurar l’últim combat aeri de Catalunya, que aquí hi va morir aquest pilot alemany, probablement abatut pel tinent republicà Josep Falcó, i que el destí d’aquest darrer va ser un camp de concentració al sud de França i l’exili. Falcó va guanyar aquella batalla però va perdre la guerra. I, si es vol, es pot afegir també que va ser ell qui durant anys dipositava uns roses vermelles al costat del monument.
11
Història
Història Poble
Miguel Vega, l’últim constructor dels búnquers de Garriguella
Més de catorze mil pàgines REGISTRE CIVIL de la història de Garriguella DE GARRIGUELLA amb un clic!
En Miguel Vega va treballar en la construcció dels búnquers que trobem en els nostres paisatges Adela Geli Anticó
L
a dedicatòria amb què vaig començar el llibre “Recórrer la Garriguella Fortificada”, deia en un fragment: “Als anònims constructors dels búnquers”. En el moment d’investigar aquestes construccions, em semblava irreal que anys enrere hi hagués hagut un desplegament tan important de persones al nostre territori treballant en aquesta infraestructura secreta. On eren? Les poques pistes que en trobava acabaven desapareixent, ja que havien passat més de 70 anys i el temps marcava la pauta. Avui en dia, si reescrivís el llibre, aquesta frase ja no tindria tant de sentit. Vaig tenir la sort de conèixer en Miguel. Tot va començar el dia de la presentació del llibre a Garriguella. En Benet Majó em va dir tot emocionat: “A casa nostra s’hi havia estat en Miguel, mentre construïen els búnquers a Garriguella. Vam ser com germans.” Al cap d’unes setmanes, en Benet (fill) va avisar-me que havien rebut una postal on en Miguel els felicitava el nou any 2017 i explicava que havia passat l’hivern molt malalt. Tot i això, als seus 96 anys, s’havia ben recuperat. No m’ho vaig pensar gaire i, aquelles vacances de Setmana Santa, vaig decidir anar cap a Biarritz a conèixer en Miguel. El vaig torbar al jardí, dret darrere el portal, ben animat parlant amb uns veïns. El vaig reconèixer per la vitalitat i energia que desprenia la seva veu, que recordava de quan havíem quedat per telèfon. Però la vitalitat no només era en la veu, sinó també en el seu enèrgic caminar, de seguida em va convidar a entrar per conversar tranquil·lament a la sala d’estar. “Anticó?”- Em va dir. I mentre jo assentia ell va continuar: “Oi tant! El teu avi devia ser el Secretari en aquella època, ja el coneixia!”. M’anava desgranant persones, famílies, vivències... Tenia també la memòria ben viva. I jo li demanava tot el que podia i, amb les seves paraules, jo també reculava a una època llunyana. En Miguel havia nascut a Sant Sebastià el 6 de juliol de 1920, fill d’un carabiner (soldat destinat a la vigilància de les costes i a la persecució del contraban) i de família republicana convençuda. Amb 17 anys, al pic de la Guerra Civil, va entrar a l’exèrcit a fer la formació militar. Era urgent defensar la República, el sistema polític democràticament escollit,
12
Juny 2016
NAIXEMENTS
Càlcul segons data de variació: 22/07/2016 nacionalitat
que estava en perill per culpa del cop d’estat de l’estament militar liderat pel general Franco. M’explicava les vivències al front i, especialment, m’explicava consternat que era a través dels llibres que havia llegit fa pocs anys, sobre les últimes operacions de resistència de l’exèrcit republicà, que havia sigut conscient de la perillositat de les batalles on havia participat. Però com havia arribat en Miguel a Garriguella? Després de moltes aventures, d’un temps d’exili, d’un temps de treballs forçats... va quedar lliure i el 1945 va decidir anar a Madrid a treballar amb el seu germà en una empresa de construcció. Allà va fer d’encofrador: especialista en el muntatge de motlles per donar una forma determinada al formigó en pasta. I és a Madrid on els va sortir una curiosa oferta de feina en treballs de construcció a Catalunya, cobrant el doble de sou que a la capital de l’Estat. No s’ho van pensar dues vegades i van agafar el tren cap a terres catalanes. Serà a partir d’aquí que traslladaran en Miguel a Garriguella, i així descobrirà que l’objectiu del seu treball és el muntatge dels encofrats de fusta per a cadascun dels búnquers del nostre municipi. En una tarda, en Miguel m’havia fet redescobrir mig segle XX i, mentre em convidava a una copa de champagne francès, el meu nou amic m’assegurava que tornaria a Garriguella a veure’ns. I així ho va fer: aquest últim setembre trucava la porta de casa però, sense saber-ho, també s’acomiadava dels seus amics garriguellencs. Va morir a Biarritz aquest 13 de juny de 2018.
dones
total població
L’Arxiu Comarcal de06/08/15 l’Alt Empordà ha conclòs el procés de Eric Soto Antonova 101 ALBÀNIA 1 1 digitalització dels llibres de Garriguella04 (1852-1968) Bruc Muñoz Capdevila 22/09/15d’actes 103 BÈLGICA 6 10 108 ESPANYA 348 349 697 Alba Pujol 25/09/15 pàgines amb unOrtega total de 14.642 110 Yasmine Hajjaj El Imrani 28/09/15 115 Carlota Montero Martínez 29/09/15 Erika Serna Coba 121 Aleix Saavedra Barriga 15/10/15 125 Leo Fernández Renart 13/10/15 126 Pau Heras Domingo de l’Alt Empordà 22/01/16 128 Arxiu Comarcal (ACAE) ha fiIker Tristancho 03/03/16 132 nalitzat la Navarro digitalització de les actes antigues 135 IkhlasdeBen Rahou 19/03/16 l’Ajuntament de Garriguella, les quals es 141 Enzodescarregar Soler Pérez i consultar a ‘Arxius 28/06/16 poden en Línia’, de 143 Fernández 28/06/16 la Nora mateixa maneraHaro que es pot fer amb la documen-
L’ Miguel Vega, pocs mesos abans de morir, amb Adela Geli
Homes
144
FRANÇA 25 25 50 ITALIA 1 0 1 PAÏSOS BAIXOS 0 1 1 GRAN BRETANYA 10 7 17 ALEMANYA 7 4 11 ROMANIA 11 13 24 SUÏSSA 0 2 2 UCRAÏNA 0 1 1 ESTÒNIA 0 1 1 REPÚBLICA TXECA 1 2 3 ESLOVÀQUIA 1 0 1 RÚSSIA 0 3 3 ARGÈLIA 1 0 1 MARROC 26 19 45 SENEGAL 1 0 1 ESTATS UNITS D’AMÈRICA 1 0 1 DOMINICA 0 1 1 HONDURES 1 5 6 ARGENTINA 2 3 cessen Joan Turbau, Joaquim Escarrà i Joan5 DeuBRASIL 1 Casademont, 2 salat, amb la presidència 1de Ramon COLÒMBIA 1 1 com a alcalde, i Sixte Pérez, com a secretari2 de la EQUADOR 3 2 5 corporació. Les actes següents recullen la situació URUGUAY 1 0 1
tació de nombrosos municipis de la comarca que en 154 elsMATRIMONIS darrers anys han anat passant per aquest pro203 cés. Les actes dels plens dels ajuntaments són una 228 Francisco de Jesús Castillo Moya i font d’informació essencial en relació a la vida polí239 Sonia Molina López 11/07/15 tica, econòmica i social dels municipis. Aquests do302 Jorge Costada 316 cuments recullenAlmarza la data ii l´hora en què comença la Tania Castillo Guillen 05/09/15 321 sessió, la relació de matèries debatudes, la relació 340 d’assistents, la indicació de les persones que hi han 342 intervingut, les incidències esdevingudes, els vots DEFUNCIONS 343 emesos i els acords adoptats. Irene Elizabeth Worsell 12/09/15 345 EnCros el cas de l’Ajuntament de Garriguella Pere Castello 08/11/15 s’aple350 guen els acords presos des del 1852 en què el dia comuna de molts ajuntaments del moment d’endeuDolores Soler Masjuan 13/01/16 totaL MuniCipi 447 complicada 893 tament generalitzat, a més446 de la situació primer d’aquell any té lloc un canvi de regidors, i hi entren Antoni Casellas Casellas i Antoni Lloveras, i de l’últim dipositari, Josep Guanter, que es trobava
ESPECIALITATS Carns a la brasa Peixos a la brasa Menú diari • Carta Menjadors privats per a grups Comunions, banquets... Local climatitzat Zona de jocs per a nens, passeigs amb poni i circuit de quads per a totes les edats Dimarts tancat, mardi fermé
Ctra. Garriguella-Roses • Tel. 972 552 750 • 17780 GARRIGUELLA • lavinyagarriguella restaurantlavinya2015@gmail.com • www.restaurantlavinya2015.com 8
13
Història
El cercador ‘Arxius en Linia’ És l’eina informàtica de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya que permet el control i l’enregistrament dels processos de gestió documental, des del moment en què la documentació ingressa al centre fins que es difon, en compliment del marc legislatiu actualment vigent. Permet accedir des d’un mateix entorn web a l’Arxiu Nacional de Catalunya i més d’un cinquantena d’arxius comarcals i alguns municipals. Es poden fer tres tipus de cerques: simples, avançades i per inventaris, i cadascuna permet combinacions múltiples. Des de la cerca simple se’n poden fer de genèriques tipus Google i, des de l’avançada, se’n poden fer de més acotades a partir d’una gran varietat de combinacions. La cerca per inventari és adient per localitzar els documents a partir del quadre de classificació. L’usuari pot fer cerques de documents
14
tètica decisió personal de posar fi a la seva vida, és obvi que la principal causa de la seva mort fou la intolerància i persecució d’un règim totalitari que havia escampat els seus tentacles arreu del vell continent, amb la complicitat del règim de Vichy i les altres dictadures. Arnald Plujà Benjamin, el passat i el present
Walter Benjamin reivindicà la neWalter Benjamin reivindicà la necessitat de no oblidar el passat i l segle XVII Garriguella cessitat de no oblidar el passat Vei mantenir la memòria, també dede la pantalla d’una cerca Captura lla era una vila emmurallamantenir la memòria, també de la injustícia, per alliberar-se’n i consper sis torres, injustícia, da perprotegida alliberar-se’n i construir un present millor. Com tants alrodones i una cantonera Com tants altruircinc un present millor. tres de la seva generació, fouonunes trobin, del fons amb independència del centre quadrada, on s’apinyaven quatres de la seva generació, fou un exiliat, perseguit, untipus refugiat. La al qual un pertanyin o del de document de què es ranta habitades per La unes exiliat, uncases, perseguit, un refugiat. seva història és també història tracti. També pot visionarlales imatges associades a dues-centes persones que hi acseva història és també la història Avui Europa i el món estan colquasi 80 anys, quan centenars de Avui Europa i el món estan colquasi 80 anys, quan centenars de d’una tragèdia col·lectiva. les descripcions dels documents i fer reserves de docedien per la “Porta de la Nostra tragèdia col·lectiva. pits per una tragèdia similar.d’una Milions milers d’europeus, entre els quals pits per una tragèdia similar. Milions milers d’europeus, entre els quals cumentació en línia. El cercador web ‘Arxius en Línia’fugen de la guerra, de persones la molts espanSenyora del republicans Camp” i lacatalans “Porta ide persones fugen de la guerra, la molts republicans catalans i espanpresenta la informació dels fons tenint en compte els repressió i la misèria. Desenesdel deMont”, yols,afugien delsoposat. règims A totalitaris. l’extrem repressió i la misèria. Desenes de yols, fugien dels règims totalitaris. principis de la descripció multinivell. El concepte milers desobre refugiats de l’Orient Mitjà una demilers les vícl’interior Walter ja s’hiBenjamin trobava fou edificada de refugiats de l’Orient Mitjà Walter Benjamin fou una de les vícel qual s’organitza la cerca i la recuperació la in- fugen de Síria, l’Iraq, i l’Àsiadecentral times. En un moment donat, va fercentral fugen de Síria, l’Iraq, la capella dedicada a Sant Se- i l’Àsia times. En un moment donat, va fer formació és el fons documental. L’usuaril’Afganistan... pot consultar, molts truquen abastià les (1). seva frase antic d’un personatge de Unlaplànol deno- l’Afganistan... molts truquen a les seva la frase d’un personatge de en el mateix instrument de descripció, els documents portes del nostre vell continent Kafka de quecreixement deia: “... hi urbà ha una quan- del nostre vell continent ta un principi portes Kafka que deia: “... hi ha una quanobtenir ben de titat infinita d’esperança, no textuals, les fotografies, cartells, mapes,sense plànols, pro-quasi resposta, ofora les muralles. En aquesta però sense obtenir quasi resposta, o ben titat infinita d’esperança, però no minsa,i sonors amb l’excepció de centepas per a nosaltres”. Quants milersamb l’excepció de centeduccions artístiques o documents audiovisuals època Garriguella tenia categominsa, pas per a milers Torre de defensa de Baix a Garriguella. Foto denosaltres”. Josep MariaQuants Cañellas. 1880 nars de‘Arxius persones voluntàries ria dis-de Batllia, d’aquests nous podrien que formen part d’un mateix fons. El cercador amb un fugitius batlle en nars fer de persones voluntàries disd’aquests nous fugitius podrien fer posades a ajudar-les i moltes representació més també seva en línia’ garanteix l’accés i l’ús dels documents d’arxiu també seva aquesta frase? del aquesta senyor frase? laic, posades a ajudar-les i moltes més a rebre-les. A finals de juny de 2016 Potser el millor que a la ciutadania a més dels mateixos titulars i productors rebre-les. A finals de juny de 2016 Potserinclou el millor homenatge que Les discrepàncies eren per la juntem, Quermançó dins el cònsols, síndic i clavari. Lahomenatge rama- a tal. s’ha donat la xifra escandalosa de podem retre a Walter Benjamin de documentació. L’adreça és: http://cultura.gencat. s’ha donat la xifra escandalosa de podem retre a Walter Benjamin deria era un dels grans puntals titularitat de les pastures, carrera- terme i parròquia de Garriguella, més de 65 milions d’éssers humans sigui, com ell, prendre consciència cat/arxius/acae. Si teniu qualsevol dubte/aclariment us 65 milions d’éssers humans ell, prendre consciència desdei límits termenals, que també sigui, però com dos segles abans i segons econòmics, segons evidencien més desplaçats forçosos a la recerca d’aquest nou drama que vivim i tredesplaçats forçosos a la recerca d’aquest nou drama que vivim convidem a adreçar-vos a l’Arxiu Comarcal! tot els greus conflictes amb pastors incloïen les valls de Sant Martí de un capbreu de l’any 1405, erai tred’un espai segur on viure. Com fa ballar per superar-lo. d’un espai segur on viure. Com fa ballar per superar-lo. Cal no oblidar que la digitalització és un recurs Fotografia: Gemma Romero Goday
A
de Delfià i Vilamaniscle, amb qui Valmalla i Sant Silvestre, que pri- al contrari ...Capbreu del Castell intercanviaven robatoris de bes- mer s’agregaren a Sant Miquel de Quermançó y son terme, ço és Walter Benjamin fou una de les víctimes. En un moment donat,fou Walter Benjamin una dedeles víctimes. Enaun moment donat, de Santa Eulàlia Colera i l’any 1879 Llançà, de Garriguella, tiar, empenyoraments de ramats va fer seva la frase d’un personatge de Kafka va que deia: “... haamb perdent aixíde unKafka terç delque territori de “... Noves, de Vilajuïga... A més i fer baralles ferits, sevaacabades la hi frase d’un personatge deia: hi ha (2). Un mapa del dissetè, que addels períodes bèl·lics, els garrimorts i denúncies a la Cúria comuna quantitat infinita d’esperança, però no pas per a nosaltres”
que contribueix a la preservació dels documents originals, ja que ofereix una còpia alternativa a la consulta i, alhora, permet obtenir un duplicat de reserva per a conservar en un repositori segur.
una quantitat infinita d’esperança, però no pas per a nosaltres” 1) La capella de Sant Sebastià data de l’any 1549 i fou construïda, amb llicència del bisbe, a instàncies de Francina Adroher, esposa del cavaller Antoni Adroher de Garriguella. 2) Curiosament i malgrat l’agregació de les valls de Sant Martí de Vallmala i Sant Silvestre al terme veí de Colera i posteriorment al de Llançà, a nivell eclesiàstic continuaren adscrites a la parròquia de Garriguella fins a l’any 1928, quan el bisbe decretà el traspàs a la parròquia de Llançà.
13
15 13
Fotografia: Gemma Romero Goday
Fotografia: Gemma Romero Goday
La Garriguella emmurallada del segle xvii
Benjamin, el passat i el present
Fotografia: Gemma Romero Goday
empresonat. L’últim acord reproduït data del 5 de maig del 1968, amb l’alcalde Pablo Vela Durán, en què informen sobre la visita de l’enginyer contractat, Sr. Jaume Amat Custo, per portar a terme les obres de sanejament parcial i proveïment d’aigua potable al poble, el qual proposava la captació d’aigua de la confluència dels rius Orlina i Llobregat. El mateix dia aprovaren l’enderrocament de la casa-paller en ruïnes, cedida a l’ajuntament per Joaquim Centena Gardella, que donaria un aspecte més net i harmònic a la plaça on estava situada. També s’han inclòs expedients de quintes o serveis militars des del 1879 fins ben bé acabada la guerra civil, i els padrons d’habitants i censos poblacionals des del 1871 fins al 1940. I, per acabar la relació de sèries documentals reproduïdes, cal citar els expedients d’eleccions municipals, encara que incomplets i sense continuïtat, des del 1848 fins al 1905, i interessants censos electorals des del 1890 fins al 1931. El procés de digitalització portat a terme per l’Arxiu Comarcal s´ha fet mitjançant una estació digitalitzadora que permet obtenir les imatges sense necessitat de doblegar els documents ni d’alterar-ne la forma original. La digitalització de les actes dels plens ha permès obtenir una còpia dels llibres i facilitarà la recerca i la consulta dels mateixos, sense haver de recórrer als originals. Tot seguit, s’ha fet el tractament necessari per convertir els arxius obtinguts en un format adequat per a la consulta.
tètica decisió personal de posar fi a la seva vida, és obvi que la principal causa de la seva mort fou la intolerància i persecució d’un règim totalitari que havia escampat els seus tentacles arreu del vell continent, amb la complicitat del règim de Vichy i les altres dictadures.
Història
guellencs també patiren la pesta i les males collites que assolaren el segle. Tot indica que al segle XVII Garriguella continuava en feu del noble Cebrià de Vallgornera, hereu del primer Simó de Vallgornera, a qui l’any 1328 el comte d’Empúries, l’Infant Pere d’Aragó (1325-1341), li vengué la jurisdicció civil i criminal de la vila i la parròquia de Noves. Tres segles després, els cavallers Vallgornera encara tenien alberg a Garriguella. Una breu ullada al Fons dels Medinaceli, microfilmat a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries, ens descobreix nombrosos documents relacionats amb Garriguella. Del segle XVII destaca una relació d’edificis i dels seus propietaris, elaborada entre els anys 1617 i 1647, que ens permet conèixer el nombre de cases i la identitat dels seus estadants. La ressenya s’encapçala dient .El lugar está a una legua de Castellón, es murado y de gente rica, hay bayle y consules... Analitzat el llistat, deduïm que cases fortes eren can Trobat, Margall, Navarro, Ferrer, Llach i els masos Floreta de les Costes i Guanter de Sant Silvestre. Tots tenien pastors i jornalers. A nivell humà, és curiós observar el trasbals genealògic de la següent centúria, quan la majoria de cognoms existents foren substituïts pels nouvinguts durant el creixement demogràfic del segle XVIII. A principi del vintè només perduraven els Heras, Ferrer, Gibert, Llach, una branca Puig emigrada a Veneçuela i els Trobat, avui Gifre, l’única nissaga que encara resideix a Garriguella. Altres habitants del segle XVII eren Josep Bramon, Jeroni Gibert i els francesos Daniel Denclar i Ramon Bernat. 16
El martirio de Rosa Sucarrat i altres romanços de Casimiro Franco Àngel Rodríguez
A l’amic Pep Vila.
E Plànol del S.XVII de la muralla
RELACIÓ DE CASES I PROPIETARIS (1617-1647) del pubill Maymó de Antonio Navarro del pubill Puig de Francisco Sastre de Diego Navarro de Miguel Feliu de la pubilla Carrera de Pedro Tamera de Juan Sastre de Francisco Guardia del pubill Encany de dicho pubill de Guillermo Boher den Margall de Cella de dicha Cella del hijo Margall del pubill Llach del pubill Llach de Guanter de Sant Silvestre del dicho Navarro
de Pedro Casademont de Antonio Bramon de Ciprian de Vallgornera, caballero del cura del otro cura de Montserrat Colomer den Traver del dicho Traver den Navarro den Margall de Joan Eras de Antonio Ferrer de la pubilla Trobada de la dicha pubilla Trobada de dicha pubilla del pubill Agustí del pubill Llach de Antic Mallol Campolier den Barris de Antonio Bramon de Pedro Casademont
Segon enigma PETIT ELECTRODOMÈSTIC QUE NO POTS PORTAR QUAN CONDUEIXES (9 lletres)
l dia 10 d’agost de 1849 al Santuari de la Mare de Deu del Camp, Rosa Sucarrat, majordoma de 40 anys, és apunyalada brutalment per tres homes, que havien entrat a la sagristia amb la intenció de robar. En presència del metge i cap del somatent de Garriguella, Felicià Escarrà, Rosa Sucarrat, tot i esbudellada, és a temps d’identificar un els lladres: Josep Salvatella Butarós, que anava acompanyat d’un altre home i d’ Antoni Carbonell de Vilabertran. Aquest crim és versificat per Casimiro Franco y editat per la Imprenta Estivill de Barcelona l’any 1850 amb el títol de El martirio de Rosa Sucarrat natural de Garriguella. Relación verdadera del horroroso asesinato cometido en su persona el dia 10 de agosto de 1849 dentro del Santuario de Nuestra Señora del Camp término de dicha población, situada en el alto Ampurdán perteneciente al obispado de Gerona en el Principado de Cataluña; y ejecución de la sentencia (garrote vil) en la persona de José Salbatella (a) Butarós natural de Vilamaniscle, de 36 años de edad, uno de los perpretadores
del asesinato, reo convicto y confeso; acto efectuado en la villa de Figueras el dia 31 de Mayo de 1850. La capella hi és descrita amb admiració: “Edificio tan formal/un alto cerrado abraza/que con la mitad enlaza/dando puerta principal./ Entrando en dicho recinto/de frente y derecho trabiés,/una puerta que allí ves,/a izquierda de un laberinto./ Allí existe el relicario/preciosísimo tesoro/con más retimbre que el oro,/ realce del santuario1. En el poema, la dona i els criminals parlen en català, són veïns i el
El text esmenta que se’n cuiden el clergue Amer Vilert i la seva serventa Rosa Sucarrat. Sobre la custòdia del santuari diu Antoni Sucarrat: “Para el servicio y guarda de la capilla hay un ermitaño y tres pavordes elegidos ante unos y otros por el ayuntamiento y parroquia de Garriguella y ahora en virtud del Concordato de Su Santidad con la Reina de España de 1857 es atribución propia del Iltmo. Sr. Obispo. Algunas veces el ermitaño ha sido eclesiástico, pero actualmente es lego.” Descripción e historia del Santuario de nuestra Señora del Campo. Parroquia de Garriguella. Por Antonio Sucarrat. Figueres. Imprenta de Lorenzo Miegueville, Rambla 39, 1881.
1
2
Registro num 995. Don Francisco de Espinoza Juez de primera
text va adreçat a la gent del poble. Aquest recurs li dóna més realisme i vivacitat a l’acció. El metge Felicià Escarrà fa pres a Josep Salvatella, mentre Antoni Carbonell i l’altre home aconsegueixen escapar2. Casimiro Franco subratlla que el notari és testimoni de l’execució per accentuar la veracitat dels fets. “Pávido y triste atalaya/un Notario a su presencia/para que al suplicio vaya”. Tot fa pensar que Casimiro Franco, en un moment determinat, va ser testimoni directe del judici i execució de Josep Butarós en relació a l’assassinat de Rosa Sucarrat de Garriguella. Potser Casimiro Franco va tenir accés al procés judicial, i si no, directament, va estar molt a prop dels fets. “Aunque en si no las oía/informó al que esto expone/personaje que supone/quien lo escuchaba y veía” diu en el poema inèdit sobre la seva confessió: Lamentos de José Salvatella (a) Butarós, natural de Vilamaniscle hallándose puesto en capilla en las cárceles de la villa de Figueras, preparándose para recibir los auxilios espirituales, para morir en garrote vil por el asesinato de Rosa Sucarrat. Reflexiones utilísimas a los padres de familia y exhortaciones para todos. El poeta Casimiro Franco Liso
instancia de la villa y partido de Figueras. Por el presente cito, llamo y emplazo por segundo pregón y edicto a Antonio Carbonell, vecino del pueblo de Vilabertran, prófugo de este partido judicial contra quien procedo criminalmente por heridas y sucesiva muerte de Rosa Sucarrat, vecina de Garriguella (...Continua l’ordre de recerca i captura), 1 de septiembre de 1849. Boletin oficial de la provincia de Gerona. Lunes 10 de septiembre de 1849. *Mossèn Salvador Anticó i Compta, que resum els fets a Historial de Garriguella asenyala que: ”La Justícia els prengué, essent el primer, en Butarós, mort a garrot a la plaça de Figueres, i els altres dos tingueren vint anys de presidi.” Garriguella, 1980, p. 95.”
17
Actualitat neix l’any 1797 a Estopiñán, Osca, fill de José Franco y Rosa Lis. Es casa amb Francisca Corominas Iglesias, el 12 d’abril de 1846 a Castelló d’Empúries3. En el moment de la publicació del poema, Casimiro Franco treballa com a carabiner de l’Hisenda pública al mateix poble. S’han conservat altres poemes inèdits de Casimiro Franco que esmenta Joaquin Marco i que l’autor hauria lliurat a la impremta Bosch4. En el padró consta que l’any 1857 viu amb la seva esposa al carrer Sant Llàtzer de Figueres5 i hi figura com a “notario electo”, dada que apareix de nou en la seva acta de defunció. Mor l’any 1865 ja vidu al carrer de les Rodes de Figueres a l’edat de 68 anys6. Del mateix autor, tenim un poema de lloança d’Isabel II, que el situa ideològicament a l’oficialitat en un segle molt convuls. No està amb els carlins i tampoc amb els republicans, sinó que el poema els insta a acceptar la legalitat vigent. Estem a la segona guerra carlina, coneguda com la Guerra dels Matiners... temps de bandolers i trabucaires. Els romanços de cec tenien molta tirada. El públic comprava i memoritzava els poemes impresos en fulls solts. En feia un boca-orella de la notícia; com més morbós fos el fet narrat i macabra la història, més èxit tenia. Finalment, hi havia una moralitat. A Figueres mateix consta la impremta la Pleca7, i ens ha arribat una fotografia datada a finals de segle XIX procedent de l’Àlbum Rubaudonadeu, realitzada per Josep Maria Cañellas, d’un cec acompanyat del llàtzer a la plaça Constitució de Figueres. Casimiro Franco escrivia versos narratius de temàtica truculenta i escabrosa molt a l’ús a
l’època. La seva intenció era formar part de la nòmina d’escriptors de l’editorial Bosch. Pels volts de 1850 és un aficionat al gènere de canya i cordill i ja ha publicat el poema del Martiri de Rosa Sucarrat de Garriguella. Aquests altres poemes van quedar en el plec de papers per imprimir, entre els quals la segona part del Martirio de Rosa Sucarrat, que inclou el penediment de Josep Butarós (Lamentos de José Butarós...) poc abans de ser executat amb el garrot. En el poema hi ha alguna paraula ratllada i corregida. Un d’aquests poemes està situat a l’Alpujarra i conté errors geogràfics, potser perquè el va composar a partir de notícies que va rebre per diversos canals. De fet, en alguna ocasió, encara està a l’espera de novetats. És el cas del Horroroso asesinato con robo en la persona de Pedro Martínez, soltero de 22 años de edad, natural de Jorairatar en la Alpujarra, la tarde del dia 26 de julio de 1854 en la cuesta llamada del Nicho, término del pueblo de Cabra en el reyno de Granada, on l’autor encara no sap el desenllaç final, que seria l’arrest dels criminals i el seu judici i càstig. I com il·lustra el poema, a la llei humana se li ha de sumar la llei divina. El poema del trabucaire Jaume Bonet de Torelló, Captura, prisión y muerte del cabecilla trabucayre Jayme Bonet, natural del pueblo de Guiliamet en el Principado de Cataluña ocurrido la mañana del 21 de noviembre de mil ochocientos cincuenta inmediato a Casa Espona de Saderra con una relación de sus atrocidades, té el valor documental afegit que tracta sobre un trabucaire desconegut. Casimiro Franco descriu l’acció quan ell treballava com a carabiner d’Hisenda, i anava en parella pels masos a cobrar la contribució. Segons el testi-
3 Registre parroquial 1515-1979. Castelló d’Ampurias: Arxiu Parroquial de Castelló d’Empúries Digitalitzat pàg. 218, p. 269. Any 1846.
Joaquin Marco a Literatura Popular en España en los siglos XVIII y XIX Madrid. Taurus, 1977, vol.II, p. 153. Marco li atribueix obres que no són signades per ell ni tenen la mateixa cal·ligrafia que es troben a la mateixa carpeta A-365 de l’Arxiu Històric de Barcelona, on es conserven plecs inèdits pendents de publicació de la imprempta Bosch de Barcelona, que 4
18
moni de l’autor, a l’altura d’Esponellà, el trabucaire Jaume Bonet els va assaltar a ell i al seu company, els va prendre la roba, un rellotge i quinze duros i els va lligar en un arbre. “Ya probó Pedro Montero/cuando le amarró Bonet/entre Salarsa y Baixet (Beget)”. Aquest altre home mor després de l’assalt deixant vídua i tres fills. Finalment els mossos d’esquadra de Torelló localitzen Jaume Bonet a Montesquiu i després d’una persecució, el disparen i mor a l’Espona de Saderra (Osona). En el poema situat al Santuari de la Nostra Senyora dels Llums, Los nueve facinerosos en el Santuario de Nuestra Señora del Llums situada en las altas muntañas de Cataluña. Romance nuevo en que se desglosan los tres asesinatos efectuados en la persona del Sacerdote, criada y criado del mismo, la madrugada del día cinco de diciembre del año 1851, igual que en el romanç de Rosa Sucarrat, el mòbil dels bandits és el robatori. La crueltat emprada és aterradora i consta de mutilacions, tortura i assassinat de membres de l’Església. El poema vol il·lustrar que aquesta gent sanguinària no té cap mena d’escrúpol ni mirament. El lloc existeix realment, els fets són probablement verídics i la salvació miraculosa del sagristà està narrada amb força realisme. En aquest poema es tanca el cicle i finalment es fa justícia. No sabem si Casimiro Franco va publicar algun poema més, però podem afirmar que va tenir el seu moment de glòria amb El martirio de Rosa Sucarrat, i tot fa pensar que Los lamentos de Butarós i la resta de poemes van quedar en premsa a l’editorial Bosch, sense veure la llum, juntament amb els versos de molts altres poetes gairebé anònims.
pertanyerien a altres autors, als quals qualifica de “tercera fila”. 5
Padró d’habitants de l’any 1857 de Figueres. Arxiu municipal de Figueres.
6
Registre de defuncions de 1865 de Figueres. Arxiu municipal de Figueres.
Catàleg de romanços i cançons populars de Catalunya. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. p. 197, Barcelona 1998. 7
Tot somiant Crònica personal del referèndum de l’1 d’octubre a Garriguella Jordi Vila i Gómez
P
er fer entendre el meu somni he de remuntar-me a principis del segle XX... Hi havia un carrer a Barcelona, a tocar de les Rambles, dedicat al que va ser un dramaturg, traductor d’obres de l’alemany al català, poeta, narrador, tipògraf, anarquista catalanista i, fins i tot, potser un xic bohemi. Era en Felip Cortiella. Aquesta persona va ser el meu avi. A aquest carrer, òbviament, en acabar la guerra civil de 1936, varen canviar-li el nom pel que encara actualment té: “Carrer dels Àngels”, prenent el nom del convent situat al mateix carrer. Mai no s’hauria d’oblidar que aquella maleïda guerra la va encapçalar un General colpista que va ser infidel al jurament fet per ell a la República instaurada democràticament i, com tothom sap, qui traeix un jurament és una persona indigne. Ell i els seus seguidors. El meu pare, fill de mare soltera, home força relacionat amb l’art, músic, tipògraf i tercer corrector de llibres escrits en català de l’editorial Salvat, va ser milicià de cultura durant la guerra civil de 1936. Per als que no ho saben, el milicià de cultura, amb rang i uniforme d’oficial però sense ser-ho, havia d’anar per les trinxeres ensenyant a llegir i escriure als combatents, i també els llegia i escrivia les cartes als que no ho sabien fer. Quan varen fer-lo presoner, anant amb el vestit d’oficial, van endur-se’l al camp de concentració de la Magdalena a Santander durant un bon grapat d’anys. Ara us explico el meu somni... A mitjan de 2017 vaig somiar que algú contactava amb mi per si volia col·laborar i ser un dels organitzadors del referèndum de l’1 d’octubre. Podeu creure que amb els antecedents que us he explicat al principi d’aquest escrit vaig dir instantàniament que sí. En confirmar-ho, van dir-me que busqués una altra persona de confiança, doncs n’havíem de ser dues. Immediatament vaig posar-me en contacte amb un company, en Francesc Garcia, persona d’un tarannà semblant al meu, per si volia participar del magnífic però delicat assumpte i, sense dubtar-ho un sol
Sala polivalent de Garriguella. Referèndum 1 d’octubre
moment, va contestar-me afirmativament. Encara recordo les seves paraules exactes: naturalment que si! A partir d’aquí és quan comencen a fer-se reunions d’un nivell un xic discret a diferents indrets fins que va arribar el 29 de setembre. I, ai les...! Tot a punt i no en sabíem res de les urnes, ni de les paperetes, ni de les llistes del cens electoral, res de res. No eren enlloc! Aquells dies hi havia el convenciment general que les urnes i les paperetes per al referèndum hi serien, doncs el Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Puigdemont, va comprometre’s que hi serien i tothom n’estava convençut, encara que les informacions dels mitjans audiovisuals, totalment dominats pel govern central, deien constantment que el referèndum no es podria fer, i que no es faria, ja que la intensa cerca de les forces de la policia i Guàrdia Civil ho impediria... Jo puc donar constància d’aquesta intensa recerca ja que, per motius professionals, he de passar la frontera francesa de la Jonquera molt sovint i els controls eren molt intensos, minuciosos i constants. Fins i tot vaig somiar que les urnes i les paperetes probablement ja eren aquí des de feia atemps i, fins i tot, sempre somiant-ho, vaig rumiar algunes rutes i maneres alternatives de transportar-les per diferents llocs de la molt i molt llarga frontera amb França. En l’última reunió que va fer-se la nit anterior a l’1 d’octubre van començar a aclarir-se algunes incògnites: una persona responsable de l’organigrama, després de recomanar-nos algunes últimes consig19
Actualitat
nes relacionades a com havíem de respondre si algú ens demanava explicacions, va donar-nos uns números de telèfon per, si l’endemà hi havia alguna contingència, poder estar en contacte. També vàrem rebre uns codis alfanumèrics per poder connectar-nos, mitjançant Internet, a les llistes del cens electoral. Des del mateix moment que el meu amic i jo vàrem rebre tot el material per efectuar l’acte més democràtic que poden fer uns ciutadans com és una votació, podeu creure que l’angoixa i el neguit van apoderar-se de nosaltres. Estic absolutament segur que centenars de milers de persones aquella nit, la del 30 de setembre a l’1 d’octubre, no la oblidaran mai, doncs molts avis i àvies, joves i no tan joves, i jovenalla diversa van passar la nit als centres electorals com si volguessin preservar el lloc. Tenien el nerviosisme, la il·lusió i el convenciment que feien part de la història per un futur millor de Catalunya. D’altres, innumerables, a les cinc del matí ja es presentaven als centres electorals per fer una defensa, pacífica, del que ells creien, i amb raó, el seu dret. El dret inalienable a decidir per no dependre de ningú! A reconquerir pacíficament el que ja havia estat seu i els van prendre, el que anys enrere ja tenia el poble català: la independència. El somni continua: ja estem a l’anhelat 1 d’octubre Era un diumenge esplèndid i radiant. A les 8 del matí puntualment, va aparèixer, i no se sap si per encanteri o ves a saber com, l’urna. A aquella hora, davant de la sala on s’havia de fer el referèndum, ja hi havia dotzenes de persones. Uns feien coure botifarres per esmorzar, d’altres xerraven, d’altres entretenien a la mainada dins d’un caire festiu... però tothom desprenent una il·lusió i un mal contingut anhel desitjant que passessin aviat els minuts per començar a votar. Es va constituir la mesa, no sense unes dificultats ja previstes, doncs hi havia convocades algunes persones, per sorteig, que, amb tot el seu dret, no s’hi sentien implicades i no van presentar-s’hi. Ja constituïda la mesa i tot enllestit, a les 9 del matí, en obrir-se les portes, quines van ser les primeres persones que varem veure? Doncs una parella de Mossos d’Esquadra que textualment van dir-nos: Bon dia, qui és la persona responsable? Tothom va emmudir. I com que sembla ser que ja ho tenien previst, algú va respondre amb una veu natural, però amb fermesa: “tots!”, i els Mossos van respondre’ns, amb un to absolutament correcte, que si hi havia qualsevol contingència que els aviséssim, atès que lls no es mourien de davant de la porta. Fins i tot, a mig matí, algú els va oferir un esmorzar que ells amb cordialitat varen rebutjar, tot dient que “moltes gràcies”, però que no podien perquè estaven de servei. Transcorrien les hores i la gent anava votant amb il·lusió i normalitat però a causa de les notícies de 20
brutalitat que arribaven als responsables se’ls veia amb neguit i un anar i venir per moments més nerviós, sempre amb el telèfon a la mà parlant amb algú que estava en algun lloc indefinit demanant i repartint consignes i contrassenyes per poder accedir a algun web no clausurat i així poder continuar votant (sembla ser que algú els inutilitzava contínuament). Els minuts es feien molt llargs i les hores... Vàrem veure venir a molta gent de fora de Garriguella per poder votar doncs als seus respectius pobles, per motius diversos, no se’n sortien amb les pàgines web. Eren unes persones tan implicades en el procés que, tan sí com no, volien votar. Tothom que va voler va poder votar. Afortunadament a la mesa de Garriguella hi teníem tres persones molt avesades amb la informàtica i sempre van aconseguir fer la feina encomanada a la perfecció. Chapeau! A migdia un restaurant molt reconegut i valorat de Garriguella va presentar-se amb una paella d’arròs que, al parer general i per unanimitat, estava espectacular. Cap a 2/4 de 5 de la tarda tothom que volia votar ja ho havia fet i, d’acord amb la coordinadora electoral, va tancar-se la mesa per procedir al recompte de vots davant d’una nombrosa quantitat de persones. El sí a la independència de Catalunya va ser aclaparador. Van ser unes jornades molt intenses i.., uffff...! ara sóna el despertador... S’ha acabat el meu somni! P.S. Personalment penso que qui va dissenyar la política de repressió va demostrar amb escreix una incompetència absoluta, doncs van ignorar la força de la cohesió que té la lluita per una causa noble. Tot el món, aquí i fora d’aquí, contempla ara com aquesta incompetència, barrejada de crueltat (“a por ellos”), s’ha de dir-ho tot, ha acabat aconseguint el contrari del que es proposava. Continuarà.., per acabar. Segur!
Petita crònica d’un any convuls Artur Domingo i Barnils
T
ots els anys són històrics, ho són tots els esdeveniments, tot i la mania d’etiquetar sovint alguns fets i moments com a especialment “històrics”. I està clar que ja fa temps que vivim una època remoguda, tant en l’esfera internacional com en la més local. Pel que fa a Catalunya, el darrer any ha estat ple d’esdeveniments remarcables en l’àmbit polític, alguns dels quals s’han viscut amb intensitat a Garriguella. Aquest va ser el cas del referèndum de l’1 d’octubre, declarat il·legal pel govern de l’Estat, però que aquest no va poder impedir. Al nostre poble va ser molta la gent que s’hi va implicar per poder-lo dur a terme, ja fos per votar “sí” a la creació d’una república independent, com per votar que “no”, que ambdues postures són igual de lícites. La preparació i organització va ser exemplar i meticulosa, des de les persones encarregades de fer arribar les urnes a les que van constituir la mesa. Però el més impactant va ser la mobilització arreu del país i de la qual Garriguella no en va quedar exempta. La nit abans, algunes persones es quedaren a dormir al pavelló per garantir que estigués obert l’endemà, i a partir de les cinc de la matinada va ser força la gent que ens vam trobar al local per assegurar que la consulta es dugués a terme, malgrat les amenaces d’impedir-la. Va ser un espectacle gratificant trobar-se amb veïnes i veïns il·lusionats per exercir un dret tan democràtic com el poder votar. L’ambient va ser de bon veïnatge, de solidaritat, de “fer pinya”, malgrat la tensió i la incertesa que apareguessin les anomenades “forces de seguretat” per impedir-ho no pas amablement, com va pas-
sar en massa pobles. L’arribada de les urnes va ser un moment emotiu que tothom va aplaudir. La jornada es va desenvolupar amb una tensió tranquil·la, acompanyada de la il·lusió de votar i de viure un fet “històric”; fins al recompte que es va avançar davant les amenaces d’interrupció. Ben segur que no tothom va compartir la mateixa visió i cal respectar-ho. Hi ha encara molta feina d’explicació i de debat sobre el perquè s’ha arribat aquí i el que es vol, però no es pot negar que la majoria de la població catalana vol poder votar lliurement per decidir el seu futur.
Mancances i encerts Després els fets es van precipitar. El 3 d’octubre hi va haver una gran mobilització amb una àmplia participació a la manifestació de Figueres. Però aviat es van manifestar les mancances del moviment sobiranista i de la direcció independentista. La proclamació i congelació de la República el dia 10 i la posterior proclamació formal, però sense efecte pràctic, el 27 del mateix mes en són mostres. Aquest darrer esdeveniment el vaig conèixer a l’Índia, on estava per unes jornades internacionals sobre el llegat de Gandhi. Allà vaig poder comprovar com els fets passats a Catalunya s’havien vist arreu del món. Molts col·legues europeus, però també indis, americans i africans n’estaven assabentats i s’havia desvetllat un ampli corrent de simpatia, si bé no necessàriament envers l’opció de la independència, i sí clarament a favor del dret a decidir dels catalans. El resultat, fins ara, és prou conegut: polítics i líders socials presos, és a dir presos polítics, altres a l’exili i molta gent encausada, amb acusacions que no aguanten el més mínim rigor jurídic, com s’està demostrant
en els tribunals europeus. Així com l’aplicació dura i extralimitada del 155 durant més de sis mesos i les limitacions imposades al Parlament legalment sortit de les eleccions. Vivim i ens esperen mesos decisius. El problema de fons continua. Una majoria de la població catalana vol exercir el dret a decidir i les forces polítiques majoritàries a l’Estat espanyol no estan, de moment, disposades a reconèixer-lo. Per part del moviment sobiranista (i sobretot la direcció dels partits independentistes) hi ha una gran desorientació, cal admetre-ho. Més enllà de proclames retòriques cal acceptar, amb claredat, que de moment no hi ha República catalana (altra cosa és la voluntat d’aconseguir-la). Per tant, el primer que cal fer és entendre en quin moment polític i social s’està, ser capaç de verbalitzar-ho, sense por, i a partir d’aquí definir els objectius a assolir i proposar el millor camí per aconseguir-los. Tots els moviments socials que han reeixit s’han enfrontat a èxits i fracassos, a avenços i retrocessos, i han après de l’experiència. Però per a això cal lideratge. Aquest va ser el paper de Gandhi, Luther King o Nelson Mandela, per citar els exemples més coneguts. També a Garriguella hi ha hagut debat i mobilització entorn d’una qüestió més local però important per al territori: la construcció d’un macro-càmping. No tothom pensem el mateix i segurament hagués calgut aprofundir més en la discussió i en les alternatives que afecten el futur del poble i el seu entorn. Per decisió de la Generalitat la seva construcció ha quedat suspesa, la qual cosa no hauria d’impedir un autèntic debat sobre el futur de Garriguella. No és una època per desinteressar-se pels afers públics que ens afecten.
21
Col·laboradors Actualitat
Actualitat
EL SHOW DE TRUMAN La por del mestre
Qualsevol guia de viatges, qualsevol revista de turisme, i qualsevol persona que J visitat C (E J G ) d’acord que és, a grans trets, una barreja entre tradició hagi el Japó estarà i modernitat. És un tòpic. No és que no sigui cert, però el que no relaten els tòpics és el que hi ha més enllàdes dedela1978. geisha queel es fa una selfie amb un grup de turistes. reballo a l’ensenyament Tot i que ordi
egarra
scola oaquim
ifre
T
català a l’escola estava prohibit, molts mestres l’ensenyaven i, esquivant alguns inspectors de l’època, van connectar-la amb el món real, vencent por a desobeir i a les possibles conseqüències. LENAla SILVA L’any 79 va sortir El libro rojo del cole. Un bri d’aire fresc per al món escolar. I molts sectors ultracones d’un cinquanta-dosè pis,potents, a servadors, minoritaris però van organitzar El nostre carisma com a mestres pot crear opinió una croada contra. I molts través dels en grans finestrals del mestres van vèncer en l’alumnat, però mai pot ser en contra de la seva la New seva York por novament van Bar, a lai el nit, esutilitzar a les aules. Fer de mestre comporta ajudar els nens a veure família, en contra de la seva identitat. Només podem veuen milions de llumetes que no món que els enSón la seva pluralitat i amb aportar elements crítics per, si s’escau, ells mateixos són,elprecisament, lesenvolta estrelles. esperitque crític. El mestre pot que mostrar que hi ha un món facin el seu procés i el seu camí. Però en aquests mola família sopa, la noia catòlic, cristià, budista, acaba d’arribar a casa, la musulmà parella i ateu. I mostrar-ho ments la senyora POR s’ha instal·lat entre nosaltres. nensalacceptin que fent paraque mésels atenció televisorque i al algú creu en Adam i Podem parlar a l’aula dels morts al Mediterrani? Eva i d’altres ensentiments, Darwin. I posar mòbil que als seus i el cara de pòquer per Podem dir que és inhumà el mur de Trump dir que tot pot ser. El mateix equilibri que el té en un grup d’executius que, passat el vesa Mèxic? l’aula sobre si mostrant el regal per la dent caiguda el pre, debat encaraasón a l’oficina, Podem opinar sobre el tancament de fronteres per porta l’angelet o el Ratoncito Pérez. I què ha de fer el la seva estricta dedicació i comproals immigrants a alguns països d’Europa? mestre quan els nens li pregunten: Tu creus en Déu? mís amb l’empresa. Podem és injust el desequilibri la tons Hasota, de dir si éscircula ateu o dirprendria que nosaber hi creu Per un mentida riu de cotxes quei Marie Kondodir enquede Van Gogh: dominatde pels renda món?apagats, i un punt de provocar un travessa debat a l’aula? per un pont que el mosaic parla en el seu pròxim llibre. Res a blaus ialocres Podem dir que alguns jutges són Durant molts anys els mestres hem anat passant de gratacels. Es mouen harmoniosaveure amb les rondes. llum vermellós, el deinjustos? les pagodes i Podem fer cantar els nens “Els Segadors” a l’en-de per aquesta estreta passarel·la amb encerts i desment, compassats, el seguit d’avanDurant el dia, el Japó té el color els santuaris. El color de lai platja el “Cara al Sol”? encerts. Per mantenir l’equilibri comptat çaments és ordenat. No em sor- hem del Sol Ixent deamb Monet, de l’autoretratdemà Roses un dia plujós d’estiu, quan el els companys, amb la professionalitat i amb el sentit Podem dir què opinem de El Valle de los Caídos? comú. I ens n’hem sortit amb una certa dignitat. Podem, però és evident que algunes coses són dePerò des de fa un cert temps, la por s’està conÉs vertint el show de Truman: és net,i queixes tot és bonic, toti hiestà benque ordenat. nunciables ha jutges ho accepten a tràmit. en POR. On hi haviatot desacords La POR a les escoles pot a una geapareixen denúncies i jutges que les accepten. De Els decorats fan tan de goig que impressionen turistes de cinc abocar-nos continents, neració de mestres muts. De fet estem al món sencop, sense cap contrast, tots els mestres som adocquasi semblen obres d’art que han fet història se conductors de Google, al de les pissarres digitals trinadors i d’Esquerra Republicana. De tots els mestres que he conegut en trenta anys que ja saben més que els mestres. O no? em costaria destriar els que tenien algun carnet polític. Necessito fer un gran esforç per recordar-ne alguns amb una afiliació concreta. Però sí que recordo que la majoria han estat comG a promesos amb valors universals, amb la pluralitat, r amb el respecte amb l’altre i altres postulats igualr i ment inútils en l’actualitat. Han intentat vorejar la reaG litat per fer-la digerible als nens. u Recordo un debat en què una alumna em discue L tia l’afirmació que les dones a l’Aràbia Saudita teL C/ Estany de la s/n. deia que no era nien prohibit conduir. ElLlebre, seu pare a 17780de GARRIGUELLA cert. Vaig haver reconèixer davant tots els nens Tel. 20 19 que potser estava659 mal30 informat. www.tortugues.cat - Tel. 972 55 22 45
D
Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera
FUSTERIA GARRIGUELLA
24 22
Eduard Puig Vayreda, un savi del vi Jaume Guillamet
E
duard Puig Vayreda (1942-2018) és un figuerenc que ha tingut una estreta relació amb Garriguella. En el camp professional, va ser l’enòleg de la Cooperativa, en substitució de Francesc Playà, l’any 1981. Des de 1984, com a director general de l’Institut Català de la Vinya i del Vi, va projectar des del govern de la Generalitat l’experiència professional adquirida en la dècada anterior al servei de diverses cooperatives i cellers de la comarca. Després d’un pas no gaire llarg per la política, Puig Vayreda va tornar a treballar-hi, sobretot a la Cooperativa d’Espolla i al celler Pere Guardiola de Capmany, tot abocant-se de nou a la promoció d’un sector que ha crescut molt fins a assolir el nivell actual d’excel·lència dels vins de la comarca. Va dirigir el Consell Regulador de la D.O. Empordà-Costa Brava i va promoure la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol i la Jove Confraria de Vins i Caves de l’Empordà. Ha estat un savi perquè, a més, ha demostrat ser “qui té la ciència d’alguna cosa”, en aquest cas del vi, que és com defineix aquesta qualitat Pompeu Fabra en el seu Diccionari de la Llengua Catalana. L’Eduard Puig Vayreda ha estudiat i ensenyat el vi i la seva cultura en diversos llibres i en classes a la Universitat de Girona, on va promoure fa pocs anys la creació de la Càtedra Narcís Fages de Romà, sota l’advocació de qui fou un gran impulsor de la modernització de l’agricultura empordanesa durant el segle XIX. Hi ha un llibre recent, monumental i exquisit, magníficament il·lustrat, que compendia aquest coneixement profund seu: El jardí de Dionís. L’entorn cultural del vi. Però el nostre amic ha estat un home de cul-
tura i activitat polifacètiques: periodista compromès en els darrers anys del franquisme, promotor d’activitats com la delegació d’Òmnium Cultural i les Joventuts Musicals, la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya i de l’Assemblea Democràtica de l’Alt Empordà, fins arribar a ser alcalde de Figueres (1981-1983). Va ser després president de l’Institut d’Estudis Empordanesos durant disset anys i, durant trenta-tres anys, cronista de la vida comarcal des del seu mirador simbòlic “Des del banc del general”, a l’entrada del castell de Figueres, a les pàgines d’Hora Nova i del Setmanari de l’Alt Empordà. I no ha faltat algun article a la Revista de Garriguella. Ha estat també un home savi en l’altra accepció d’aquesta paraula que defineix Pompeu Fabra: “que té la integritat del seny, que sap captenir-se amb seny”. Sense que això desdigui de la seva rauxa empordanesa genuïna, canalitzada en l’amor al país i el lliurament generós, en els darrers anys, a la causa de la independència, com a veterà militant nacionalista. La seva concepció de la política la va deixar molt ben escrita, Eduard Puig Vayreda, en un article publicat el 2 d’octubre de 2007, al Setmanari de l’A lt Empordà, titulat ‘El fracàs d’Acció Catalana’, que trobareu al llibre Des del banc del general. Hi reivindicava el tarannà d’un partit catalanista republicà i moderat que no va acabar de tenir un paper decisiu durant la II República. N’admirava “la higiene política fonamentada en l’ètica, el respecte, la convivència civilitzada, el diàleg democràtic i tot un conjunt de valors que en moltes ocasions i per altres formacions eren sacrificats a l’ambició, l’electoralisme, el culte al jo’. Valors que trobava a faltar en la política recent. Unes consideracions que avui són de la màxima actualitat. 23
Actualitat
Poble
2018: Any de commemoracions
Registre Civil de Garriguella
Josep Playà Maset
Juliol 2018
L
a Generalitat ha aprovat dedicar l’any 2018 a diverses personalitats de les quals es commemora algun aniversari assenyalat. De les diverses commemoracions, n’hi ha dues que ens toquen de prop per la vinculació dels homenatjats amb Garriguella: l’any Carles Fages de Climent (1902-1968), en els 50 anys de la seva mort, i l’Any Raimon Panikkar (1918-2010), de qui es commemoren cent anys del seu naixement. El poema de Fages de Climent sobre la Mare de Déu del Camp
Existeix un poema de Carles Fages de Climent, de 1941, sobre la Mare de Déu del Camp que no forma part de l’obra publicada fins ara del poeta de Castelló d’Empúries. L’única referència la devem a Moisès Garriga que posseïa una còpia d’aquesta poesia i de la partitura musical que en va fer el músic i compositor Josep Blanch Reynalt. El poema es titula “Pregària a la Mare de Déu del Camp” i n’existeix una versió copiada a màquina i datada el maig de 1941 de Narcís Garriga Ventós, pare d’en Moisès. Sembla que va ser feta per a la inauguració del 2 de juny de 1941 del nou altar del santuari del Camp i la benedicció de les imatges de la Mare de Déu, Sant Josep i Sant Joaquim, destruïdes durant la guerra civil. El poema està escrit en català, però en el programa d’actes enviat al Jefe Provincial de Prensa Y Propaganda de Girona, potser per por a la censura, es diu simplement que en la processó que es farà fins al santuari se entonaran cánticos apropiados y a su paso por la plaza de los Ciudadanos se cantará una Plegaria a la Virgen compuesta exprofeso. Cantava el cor parroquial acompanyat per l’orquestra La Principal de l’Escala (a la plaça dels Ciutadans, ara de Noves, li van canviar al cap de poc el nom i va passar a ser plaza del Caudillo). No sabem si Carles Fages de Climent va assistir a aquest acte de 1941 però ens en queda la lletra, ben original per cert, del seu poema. “El maig floreix la feixa, / de sedes i d’estam, / la civada i la xeixa, / i que l’ordi pugi créixer / que hi hagi pa a la lleixa, / doneu ombra al brancam / oïu la nostra queixa / en piadós estram / i el que a Déu demanam, / digueu-li vos mateixa / Mare de Déu del Camp / serveu vora la reixa, / la noia per merèixer / la guatlla del reclam, / digueu-li vos mateixa / Tot el que us demanam, / Mare de Déu del Camp. L’infant a la bandola / creixi cada any un pam / per poder anar a l’escola, / lliureu-lo de la verola / aviveu l’escarola, / la ceba i l’ensiam, / preserveu l’au que vola, / de filats i de reclams, / devora de l’eixam / floriu la farigola / Mare de Déu del Camp / floriu la farigola, / aviveu dins l’airola, / la ceba i l’ensiam, / lliureu-nos de verola, / oïu el nostre clam / Mare de Déu del Camp. Allunyeu la calitja, / que porta pedra i llamp, / que sigui més de mitja l’anyada / que hom desitja / el raïm que hom trepitja / i el blat que es sembra a aixam,/ lliureu-nos de pruitja / i qualsevol gam / no hi haurà set ni fam / si s’omplen cup i sitja / Mare de Déu del Camp /que la tina i la sitja s’omplen / i més de mitja / allunyeu la calitja / que porta pedra i llamp / oïu el nostre clam / Mare de Déu del Camp”.
24
NAIXEMENTS Martí Pop de Brouwer Aria González Pregno Laia Cordonet González Emma Font Soler Kailash Villa Pérez Laia Torrents López Jana Vallejo Descamps Roc Batlle Caritg Joel Pagès de Brouwer
Càlcul segons data de variació: 23/07/2017
19/11/2017 30/11/2017 31/12/2017 08/01/2018 09/01/2018 06/03/2018 22/03/2018 09/04/2018 26/06/2018
MATRIMONIS Maria Sónia Rodríguez Bruzo i Francesc Xavier Vilabella Pecondon 03/07/2017
Les estades de Raimon Panikkar a Garriguella El filòsof i teòleg Raimon Panikkar va inspirar l’any 1988 el grup Vivàrium Gerisena, impulsat a Garriguella pel mossèn Jaume Angelats. Això va fer que durant un temps hi hagués una especial connexió entre Garriguella i Tavertet, el lloc on vivia Panikkar, reconegut com un dels grans estudiosos de les religions, i en especial del budisme i del cristianisme. Més endavant, Panikkar va venir a Garriguella per participar en les tres edicions de les Trobades de Diàleg Interreligiós i Intercultural sota el lema “Silenci, paraula i acció”: Dimensió espiritual i món d’avui (3/12/2005); Què és (la) religió? (25/11/2006) i Camins de plenitud (24/11/2007). A la taula rodona d’aquesta darrera amb Josep M. Terricabras, Teresa Guardans i Antoni Prevosti hi van assistir unes 500 persones. Va venir també en alguna altra ocasió, com una del diumenge 3 d’abril del 2005 que va coincidir amb la mort de Joan Pau II, esdevinguda el dia abans. Aquell dia va compartir l’Eucaristia dominical i va fer l’homilia. D’aquest dia es la foto adjunta amb els escolans. L’altra foto és de la trobada de 2007, feta al jardí de la rectoria per Inès Castel-Branco, el dia que es va adquirir el compromís per tal que Fragmenta Editorial es fer càrrec de l’edició en català de l’Opera Omnia de Panikkar, de la qual ja n’han sortit 8 volums.
Tercer enigme DELEGACIÓ DIPLOMÀTICA QUE LLAURA A LA MANERA ANTIGA (9 lletres)
Pyrene Martínez Piera i Jorge Montero Bermúdez
15/07/2017
Catalina Ledesma Godoy i Jorge Luis Manzano García
19/07/2017
Leonor Zamora Vud i Lorenzo Martin Guerrero
25/07/2017
Verónica Jiménez Oliva i Welelo Zamora Borikó
12/08/2017
Ana López Velasco i Rubén Lanchas Hernández
06/11/2017
Maria Caravaca Sánchez i Andrés Poole Bozzi
11/11/2017
Stefanica Miron Miron i Francisco Giro Aranda
18/11/2017
Meritzell Sánchez Rubio i Jordi Recio Pérez
16/03/2018
DEFUNCIONS Juana Lorenza Iriondo Armas Domingo Guil Gutiérrez Joaquina Maset Berta Pedro Carreras Castelló Concepció Marturia Planas
01/07/2017 01/08/2017 13/10/2017 13/03/2018 26/04/2018
Nacionalitat FRANÇA MARROC ROMANIA GRAN BRETANYA ALEMANYA BÈLGICA HONDURES ECUADOR ARGENTINA RUSIA HUNGRIA SUÏSSA VENEÇUELA BRASIL COLÒMBIA ESTATS UNITS ITÀLIA REPÚBLICA TXECA REPÚBLICA ESLOVACA ARGÈLIA AUSTRÀLIA BOLÍVIA CUBA DINAMARCA GUINEA MÈXIC PAÏSOS BAIXOS SENEGAL UCRAÏNA TOTAL
Homes
29 21 16 9 8 6 1 1 1 0 1 1 2 1 1 1 2 0 1 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 105
Dones
Total
25 15 12 7 6 6 6 4 3 4 2 2 1 1 1 1 0 2 1 0 1 1 1 0 1 1 1 0 1 106
54 36 28 16 14 12 7 5 4 4 3 3 3 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 211
25
Poble
Fotos d’abans
t os antigues que formen par fot uem liq pub a ist rev la Cada any a de la història del nostre poble.
tres Enguany us oferim aquestes i us convidem a descobrir els seus personatges.
Poble
La imatge de la portada Aquest any, per primer cop, s’ha organitzat un concurs per trobar la foto de la portada de la Revista de Garriguella. Un jurat format per Antolín Avezuela, Albert Pujol, Montserrat Coll i Judith Torres ha triat com a portada la foto de Rosa Mataró i Pladelasala. En aquesta pàgina podeu veure també dues fotos més presentades al concurs.
II concurs de fotografia 2019
26
Aprofitem per a convidar a tothom que tingui fotografies d’abans a fer-les arribar a la Biblioteca per poder-les escanejar i així mantenir i ampliar l’arxiu ja existent.
Encara que les bases sortiran més endavant, ja us podem avançar que s’organitzarà un segon concurs de fotografia per a la portada de 2019. Amb aquesta finalitat i veient l’interès que hi ha per la fotografia a Garriguella arrel de les moltes fotografies que es pengen a l’Instagram de l’Ajuntament, es farà un primer taller de fotografia el dissabte 29 de setembre de 16.30 a 20.00 h a càrrec d’Antolín Avezuela. Us animem a participar! 27
Actualitat
Noticiari Eleccions, referèndum i movilitzacions Les eleccions “autonòmiques” del 20 de desembre del 2018 van donar a Garriguella una àmplia victòria de les forces independentistes que van obtenir el 66% dels vots. Van votar 474 persones, el que va suposar un record de participació, amb un 86,3% sobre un cens de 549. El partit guanyador va ser Junts per Catalunya amb 184 vots (39%), seguit d’ERC amb 110 (23%). Va sorprendre el bon resultat de Ciutadans, amb 83 vots (18%). Els altres partits van quedar ja a més distància: PSC, 39 vots (8%); CUP, 21 vots (4%), En Comú Podem, 19 vots (4%) i PP, 12 vots (3%). El Partit Animalista va treure 5 vots. En la votació del referèndum de l’1 d’Octubre organitzat per la Generalitat però no reconegut per l’Estat hi va haver una participació del 81,2% del cens. Els resultat va ser de 404 vots a favor del Si, 22 del No, 14 en blanc i 4 nuls. Cal dir que han estat nombrosos els veïns de Garriguella que s’han mobilitzat pel procés, que han participat activament en les diverses manifestacions programades i que els llaços grocs i pancartes omplen el poble. I un detall rellevant, la Cobla La Principal de Garriguella, que cada any pel Carnaval i alguna altra diada, ens obsequia amb unes sardanes, el passat dia 18 de juliol va actuar davant el Puig de les Basses, la presó de Figueres, per demanar l’alliberament de Dolors Bassa i Carme Forcadell.
Dolors Caussa Bech, de 95 anys, com la dona resident al poble amb més edat.
Intensa activitat associativa
La regidora Montse Coll lliura un ram de flors a Dolors Caussa
Cuiners i jurat del concurs de brunyols: Pitu, Carles Mesias, Jaume Fàbrega, Quimet Capella, Abraham Simon ....entre altres
Garriguella que sempre ha tendit a l’individualisme i ha tingut problemes per consolidar iniciatives, ja fossin culturals o lúdiques, viu aquests darrers anys una situació diferent. L’arrelament i la intensa activitat d’entitats com Tocavents, la Penya Blaugrana o el Casal Tramuntana han enfortit un cert sentiment de poble. Si a això hi afegim el manteniment d’altres activitats com el ranxo de Carnaval i les rues, la festa del la Garnatxa i el Brunyol o l’agermanament amb Onore i noves iniciatives com els grallers, els balls, els nuclis entorn de la biblioteca, etc, fan que poguem veure amb cert optimisme el futur de la nostra col·lectivitat.
Algunes fites de l’any transcorregut han estat el 5 de novembre amb la inauguració del nou local de la Penya Blaugrana a l’antiga sala de ball i cinema (que va coincidir amb la victòria del Barça al Sevilla per 2 a 1). Ha permès crear un ambient més festiu a les trobades. Una altra data a retenir és la del ranxo de Carnaval que va reunir prop de 400 persones. Enguany, a més, es va crear un jurat presidit pel crític gastronòmic Jaume Fàbrega, que van atorgar premis als millors postres en una dura competició. I finalment citem també la data del 3 de juny amb la festa de la vellesa celebrada a la sala polivalent amb el reconeixement a
Quart enigma TRANQUIL·LITZANT DE DOBLE ACCIÓ CONTRA EL RESTRENYIMENT (8 lletres) 28
I ja que parlem de la gent per edats, recordem que en el concurs Cler de literatura infantil i juvenil els guanyadors van ser en la categoria A (de 6 a 8 anys): Marc Heras Domingo amb una versió del conte “La llebre i la tortuga”; en la categoria B (de 9 a 11 anys): Jael Giner Artacho, amb una versió de “Sant Jordi i el Drac” i en la Categoria C (de 12 a 24 anys): Alícia Padern Puertas, amb una versió de “El soldadet de Plom
en aquest edició del 2018 el convidat és en Jordi Gispert. I en farà la presentació, també com l’any passat, l’Enric Tubert. En Gispert ens oferirà obres de la seva darrera etapa, algunes de gran tamany i altres més reduïdes, que sovint fa gairebé com un divertimento tot i que no deixen de dur la marca del seu estil. Hi veurem també alguna escultura sempre construïda a partir de troncs, ferros o pedres sorgides del seu entorn. Per això el títol de l’exposició és encertat: Arrels. En Gispert viu aliè a les modes –no me l’imagino fent videoart, tot i que segur que si s’ho proposés ho faria- i al treball en sèrie, ell crea en solitari al seu taller on enganyosament sembla que es perdi entre les seves obres. Fals, perquè com ell mateix assegura, “no hi ha cap desordre que no tingui un ordre”. I encara que només sigui per uns pocs dies tornarem a gaudir de la seva obra.
En Jordi Gispert pren el relleu
Una de les obres que Gispert exposarà per la festa major
Si l’any passat el tret de sortida de la festa major el va donar en Patxè amb la seva exposició a Can Ganyitus, on antigament ja s’hi havia fet una de les primeres mostres artístiques de Garriguella,
El càmping aturat mentre la Generalitat fa un estudi Un dels pocs grans projectes urbanístics que s’han presentat a la comarca, en la sortida de la crisi, ha estat el del càmping de Garriguella, a la zona de
Mas Tòfol. El projecte de l’empresa Finques Agropecuàries de Peralada SL, representada per Jaume Vilardell, va entrar a l’ajuntament de Garriguella a principis del 2015. El pla que signava l’arquitecte Joaquim Pla i Ros preveia 665 parcel·les (amb un límit de 266 bungalows), amb una capacitat màxima de 1.995 usuaris. L’àmbit del pla era de 17,48 hectàrees, la major part una zona boscosa i d’erms, amb una petita part de terrenys de conreus de secà. L’àrea d’acampada es reduïa a 6 ha i la resta era una zona d’aparcament i d’equipaments i serveis de 16.746 m2. La inversió, segons els promotors, es faria en tres fases i se situaria entre els 8 i els 10 milions. L’anterior consistori de Garriguella va aprovar ja una modificació parcial de les normes subsidiàries de planejament que permetia fer aquest tipus d’instal·lació en aquests terrenys. Cal recordar que el projecte es feia en les mateixes terres on fa 30 anys es volia fer un camp de golf, que finalment va acabar a Peralada. El grup ecologista Iaeden-Salvem l’Empordà va demanar a principis del 2017 que s’aturés el projecte de nou càmping pel seu impacte paisatgístic. Alertava del perill que s’esgotessin les reserves d’aigua i s’indicava que no estaven previstos els accessos. Alhora denunciava l’impacte d’un càmping per a dues mil persones en un poble de 900 habitants. En paral·lel es va produir una mobilització de veïns que va cristal·litzar en la creació de Salvem Garriguella. El 9 de juliol es va fer una concentració als terrenys on es preveia fer el càmping i el 12 d’agost del 2017 una tractorada de protesta amb el suport de la Unió de Pagesos. El 20 d’octubre es van lliurar a l’ajuntament 2.119 signatures contra el projecte i el consistori va respondre que estudiaria el document. Finalment, el 10 de maig de 2018, la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat paralitza el projecte. Es planteja una moratòria per a l’obertura de nous càmpings a tot Catalunya mentre no es redacti un nou pla que els reguli.
29
Entitats
Gaudim quan els nostres socis practiquen esport
Aquestes activitats són: · Cursa-Marxa “La Mata” · Cursa BTT “La Fagina” · Circuit de cross infantil · · “Entre vinyes” al Celler Mas Llunes · · Festa de l’esport durant la Festa Major d’estiu ·
C
om ja sabeu, Tocavents és un grup de gent amb ganes de promoure una vida saludable, de divertir-se i de compartir un projecte social comú basat en la pràctica de l’esport. Creiem fermament que l’esport té un gran potencial com a font de salut, de diversió, d’aprenentage de valors educatius i d’integració social, tant per a nens i nenes com per a tots els adults. A més, quan l’exercici es practica a l’aire lliure gaudim de l’entorn natural empordanès, l’Albera. És per això que a Tocavents tenim com a prioritat fomentar la diversitat d’activitats esportives a Garriguella, amb caràcter integrador, unint gent que li agrada l’esport i les iniciatives socials. Aquest any hem treballat per promoure que l’esport arribi a tothom del nostre poble Per una banda tenim cada vegada més consolidades dins la nostra associació les 4 seccions de grups d’esport:
RUNNING
És la colla de runners de Tocavents. Cada setmana surten a córrer per l’entorn de Garriguella. Si estàs interessat en contactar amb aquest grup: Dani Soler 691413411
BTT
És el grup de bikers de Tocavents. Habitualment fan sortides el cap de setmana en bicicleta per l’entorn de l’Albera. Si estàs interessat en contactar amb aquest grup: Rosa 659564689
TENNIS
És la colla de tennis de Tocavents. Cada dijous queden a les pistes de Pau o Garriguella. Si estàs interessat en contactar amb aquest grup: Guille 696234536
Les activitats familiars programades han sigut molt variedades: Hem consolidat les caminades i pedalades familiars. A l’agost hem fet la caminada nocturna amb lluna plena fins al castell de Sant Salvador; al desembre vam acompanyar la mainada a buscar els seus tions, i no podem oblidar la caminada i dinar a Sant Silvestre a la tardor. Totes les activitats van tenir una gran resposta i participació. Vam fer un ventall d’excursions molt xules. Aquí us en deixem una petita mostra….
AERÒBIC+ZUMBA
Aquest grup fa classes tots els dilluns i dimecres de 19.30 h a 20.30 h a la sala polivalent de Garriguella. Si estàs interessat en contactar amb aquest grup: Marta 665508254
També ens ha preocupat fer activitats esportives per promocionar Garriguella. Aquestes tenen dos objectius: donar projecció externa al nostre poble i donar la possibilitat a garriguellencs i garriguellenques de participar i viure l’experiència de fer una cursa de forma gratuïta. Per poder dur-les a terme sempre comptem amb el suport i ajuda dels veïns i veïnes del poble, establiments i de l’Ajuntament. Gràcies a tothom que hi col·labora !!!
I per aquest estiu…..hi ha programades unes propostes increïbles! Com a novetat, aquest any hem iniciat la gratuïtat/subvenció d’inscripcions de les persones associades de Tocavents a curses properes, que han estat: • Cursa Running Badia de Roses • Marxa Btt Picapedrers d’Avinyonet de Puigventós • MasterClass benèfica contra el càncer de Zumba a Roses • VI Pujada a Sant Pere de Rodes • Cursa d’obstacles Barretina Rural Fest a Siurana
Des de Tocavents ens proposem continuar aprenent i millorar. Continuarem treballant per poder oferir el millor de nosaltres, de la muntanya, de la natura i, sobretot, de l’esport. Volem fer un sincer homenatge a l’Agustín, un Tocavents incondicional que sempre ha estat i estarà amb nosaltres. Gràcies !!! Agrair a tota la gent que ens ha donat suport, ens ha ajudat i que ha participat amb nosaltres a les activitats, perquè sense vosaltres no seria possible i perquè: JUNTS L’ESPORT ÉS MÉS DIVERTIT! 30
31
Entitats
cel és gris, la mar platejada, i la sorra Entitats està mullada. Només cal afegir-hi algun punt de color vermell; posem per exemple, el para-sol d’algun turista despistat. Des d’un segon pis, a través d’una finestra sense tant de glamur, al migdia, els cotxes se segueixen movent, fins i tot en hora punta, amb la serenor de la nit anterior. Les parets dels edificis, les voreres, el mobiliari urbà, la gent que camina, són del color de la platja de Roses un dia plujós d’estiu, quan el cel és gris... Rere un petit aparador, uns quants treballadors, alguns de sols i altres en parelles, mengen en silenci un bol de Durant la nit, els barris cèntrics de necessitar –cafès en llauna, tabac, sopa de fideus. No sé qui va comenles ciutats solen tenir el color de plats preparats per menjar a peu çar a estendre el rumor que el Japó qualsevol de les pintures d’Afremov. dret, paraigües o peces de fruita– i era un país car perquè, realment, qui Colors, llums, llums i colors. Entrades tornaran a l’oficina, preparats per un faci com un toquiota quedarà tip per a restaurants, bars i, sobretot,quest karao-cursnou dia de feina. Les nostres activitats d’aquest 2017-2018, la uns 1.200 iens o, si s’és una mica kes que es poden identificar pels Éshem el show de Truman: tot estat: és net,la Castanyada, la curs han junta de l’AMPA contimenys toquiota, 10 euros. llums de neó que inunden l’ambient tot és bonic, Nit ben mésordenat. terrorífica, activitats de nuat treballant amb il·lusiótoti està Els dies de feina, la norma social Nadal, berenar ganesEls dedecorats fer més coquan es fa fosc. Unaamb noiamoltes disfresfan tan de goig quede Carnestoltes, Mongetada al Casal més estesa és que, els homes, que Firadedel Brunyol, ses per a tots nens i nenes de sada de gat convida els transeünts a els impressionen turistes cinc conti- parada i activiunes duran cançons grup de sòcies Al gener vam fer un viatge tats de Sant Jordi i festa final de l’escola. Els principals objectius de van ima l’oficina, unai un samarreta visitar una botiga de còmics, i dues nents, quasi semblen obres d’art provisat a la costa malaguenya els vam explicar contes, un dels curs! l’entitat són: imperi que claregi lleugerament sota noies amb perruca de color lila i lenque han fet història. És el show de que va anar molt bé. Al febrer quals teatralitzat. Al maig, la sarhem organitzat un ven• Planificar activitats una camisa, la majoria de les vegatilles de color groc, disfressades de Truman:i serveis n’hi ha queTambé sembla que vam celebrar el dijous llarder, dinada al càmping. Últimament tall d’extraescolars fora de l’horari lectiu. des, blanca. Si es tracta d’una ocaqui sap què, conviden la gent a envulguin agafar la barca i navegar per a tots els l’Assemblea General Anual, una fem les excursions amb el Casal • Organitzar i gestionar les acti- gustos, el Casalet de juny i la especial, potser blau cel apagat. trar en una sala de joc. fins a topar amb el final d’una sode Sant Climent i pobles del voltant xerrada sobre la vida de sió Ganddecoració del pati -tot i que envitats extraescolars. En general, els japonesos es comencietat que posa tan d’èmfasi en l’aper poder omplir elsvesteiautocars. AixíAl cap d’unes hores, hi, la calçotada i un curs de gim• Donar suport a diferents actes cara ens queda molt per fer en força discreta, però cen a veure homes amb camisa que parença i en la reputació, tanta nàstica. Al març havíem dexen fer de un forma en vam fer una al Delta de l’Ebre, dins les festes escolars, com aquest projecte. El més destacat de lai una moda afecen l’individu i la seva aporviatge a Cáceres i finalmentsempre es va amb ambun elssentit de Llançà a Santjeuen Mi- pels portals, visiblement l’esmorzar depressió Carnestoltes i d’aquest curs ha estat l’esforç que els caracteritza: ni tan fashiontats per les cerveses que el seu cap tació al col·lectiu que, per evadirsuspendre, ja que hi havia poca quel de Cuixà i museu de Ricardell econòmic que l’AMPA ha realitzat les activitats de Sant Jordi. elsels sud-coreans, ni tan Al juny, gent interessada. Al mes victims d’abril, com amb de Sant Climent. els ha ofert i que, per • respecte, per se, es disfressen de gat, compraa de 3 ordinadors Donar suport econòmic per a per a lajuguen el dinar de la mongetadaestridents i ex- de nou, dinar aDiscrets, Rabós i al juliol a com elsun xinesos. educació i per norma social, no de videojocs, o jeuennous beguts en un de 2 més per i la donació la compra material escolar, cursió a Rupit. El dia 16, ens Vilamaniscle. L’agost tempss’han de atrevit a refusar. L’endemà peròvan elegants. Clàssics, peròéscapoportal. Però això no ho explica Hofmeister, qualque va fer el repàs i sobretot material informàtic. visitar un grup d’alumnes de l’esvacances de l’entitat i al setembre, suals. I del color de la platja de dran comprar-se una • camisa i uns la sevol guia de de viatges, qualsevol rePromoure participació manteniment de tots els equips cola, de 3, 4 i 5 anys, perRoses cantarun “sant tornem-hi”. dia plujós d’estiu, quan el calçotets nets en una d’aquestes bo- i pares vistaen les de activiturisme, i qualsevol informàtics, i la compra d’una les mares pissarra digital. Hem invertit uns tats un delpot centre,persona sempre que promocel és gris... tigues que tenen de tot el que hagi visitat el Japó. 4.160 €. Això ha estat possible vent la convivència.
Casal Tramuntana
El casal continua amb la seva activitat habitual
D
urant tot l’any anem seguint la programació base. Vam començar el setembre amb la Festa del Casal: Missa, dinar i espectacle. Durant tota la temporada, a excepció d’algunes dates concretes, ens trobem els diumenges a la tarda per fer “el joc dels diumenges”. A qui guanyava, se li donava un lot de productes. Ara, és un tiquet per gastar en qualsevol comerç del poble. A l’octubre vam participar en una trobada de Casals a Platja d’Aro. Vam fer un dinar de socis a Vilamaniscle i a finals de mes, un viatge a Portugal. Al novembre, la castanyada i una Assemblea General Extraordinària per informar els socis de les relacions econòmiques amb la Penya i que havien rescindit el contracte de compartir local amb el Casal. També vam fer un dinar a Rabós. Les sortides al teatre, a Figueres i Roses, van tenir poc èxit. Vam anar a veure Art, Els dies que vindran i Cúbit. Més endavant, el Llibertí a Barcelona.Al desembre, el dinar de Nadal amb la rifa per la Marató de TV3 i espectacle.
AMPA Escola Joaquim Gifre
A
gràcies a les subvencions rebudes, les activitats fetes per recaptar fons com ara la Fira del Brunyol i Halloween, i la venda de les fotos de final de curs. Aprofitem per donar les gràcies a tots els pares i mestres pel suport i la col·laboració rebuts durant aquest curs 2017-2018 i a en Miguel, que ha fet la millor fideuada per a la festa de final de curs. També als ajuntaments de Rabós, Vilamaniscle i Garriguella, tant per l’ajuda com pel suport econòmic i en especial a Mossèn Manel Seco.
*Perque una infància feliç es porta a dins la resta de la vida….
Ctra. de Figueres - Llançà km. 26.80 17780 GARRIGUELLA (Girona) Tels. 972 55 21 91 - 972 53 17 05 - Fax 972 53 17 04 itxart@itxart.com
www.viversitxart.com 32
25
33
Entitats
Entitats
Excursió als búnquers, un patrimoni camuflat
El dilluns, cinema
La professora d’anglès de l’escola explica l’última excursió de descoberta dels búnquers de Garriguella Anna Vilalta
U
n dia de classe d’anglès amb els més grans, ens tocava enviar resposta a les cartes de les nostres estimades amigues americanes, una escola de nenes amb qui fa temps intercanviem correspondència. Ja els havíem parlat de les nostres famílies, dels nostres animals domèstics, dels nostres gustos i aficions i de la munió de festes i tradicions que esquitxen el nostre calendari. De què parlaríem a la propera carta? Biografia d’en Joaquim Gifré? La recepta de l’arròs negre? Història genètica del burro català? Per què no els parlàvem del nostre entorn privilegiat, de l’Albera, de Sant Pere de Rodes, i... dels búnquers? Passejant pels entorns amb alguns mestres de l’escola trobàvem búnquers com qui troba bolets. Donàvem per fet que eren de l’època de la guerra civil i que de ben segur n’hi havia dotze o quinze escampats per tot poble. Qui ens podia descobrir el misteri que embolcallava els búnquers? Ens vam posar en contacte amb l’Adela Geli, eminència local en la matèria. L’Adela va proposar dues sessions, una primera per explicar la història dels búnquers a l’aula i una segona per visitar-los. Va arribar a l’escol: alta, morena, espigada, tota concreció. En un tres i no res va endollar el seu ordinador i va desplegar la presentació d’imatges que resumien el seu projecte de final de carrera com a arquitecta, i el seu llibre com a historiadora. I sorpresa rere sorpresa, la copa de la nostra ignorància s’omplia de coneixement. Els búnquers eren construïts a l’època de la postguerra sota el mandat del Generalísimo, que va pensar en un magnífic pla per defensar el territori d’una possible invasió (tant per part dels aliats com dels feixistes), donat el posicionament ambigu d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial. El pla incloïa un munt de formigó, una línia pirenaica amb 10.000 búnquers que havien de ser construïts amb la màxima urgència. Només se’n van construir uns 6.000, 3.000 dels quals a Catalunya. A Garriguella se’n varen construir 380! Vam visitar les zones 11 i 12, on hi ha la concentració més alta de búnquers per metre quadrat a Catalunya per la seva situació estratègica: proximitat al mar, via directa a
34
El grup de l’excursió davant el refugi del Camp d’Aviació. Fotografia: Esther Casanovas.
França i un paisatge al qual els búnquers s’adapten com caus d’animals salvatges... I pedalem i pedalem i visitem el búnquer de la carretera de Peralada i ens adonem de fins a quin punt era exhaustiu el pla. La rampa per on havia de baixar el canó, la finestra ben orientada a la carretera on havia de disparar, les formes de les rodes ben calculades per a un encaix perfecte, els troncs de fusta afegits a la paret perquè el formigó no cedeixi sota la força de la reverberació en l’explosió... i pedalem i veiem els búnquers hipòcritament camuflats entre les vinyes. I pedalem fins al camp d’aviació on, el 6 de febrer del 39 les escorrialles de l’aviació Republicana es troben per fugir en estol cap a França. L’Adela explica, com a la matinada de l’endemà, “les mosques” (tal com s’anomenava als petits avions republicans) són abatuts en massa en un atac d’avions de la legió Còndor alemanya. Només l’heroic Josep Falcó va aconseguir una certa venjança abatent un parell d’avions enemics. Èpic final, el pilot republicà va portar flors a la tomba del desafortunat pilot alemany Friedrich Windemuth, fins al dia que, de vell, no va poder fer-ho més. 380 búnquers a Garriguella, mai utilitzats per a la seva fi, que des del silenci expliquen un episodi inoblidable de la nostra història.
Cinquè enigma VA XALAR MOLT FENT LA PEDRERA (5 lletres)
Mn. Manel Seco
E
l cinema era una de les poques diversions líciTot i que no he estat mai un gran cinèfil, he tingut tes en aquelles negres dècades de la postgue- ocasió d’aprendre que en el cinema res és casual: ni el rra. El meu poble, aquell poble que vaig deixar tipus de música ni els colors que acompanyen l’escefa ja temps, era una comunitat nombrosa, immersa en nografia són gratuïts. Com no ho són els apassionants un sotmès silenci del qual la innocència infantil res en sorolls que provoquen en l’espectador una sensació sabia. La vida rodava lenta, més lenta que ara. Res pertorbadora, que, malgrat tot, el manté lligat al seu destorbava els nostres somnis i qualsevol element que seient; en el pitjor dels casos arraulit amb l´acompantrenqués la monotonia ens feia més feliços. yant, esperant el desenllaç terrible que s’imagina. La tarda de diumenge la recordo amb nostàlgia. Vaig trigar a comprendre que la intencionalitat de Podíem gaudir més de dues hores “extasiats” davant tots els gestors de l’obra d’art, que en últim terme és la pantalla, si comptàvem el NODO amb la referència la pel·lícula, era transmetre idees, plantejar probleal precís i progressiu desenvolupament del país i l’epo- mes, comunicar sentiments mitjançant un llenguatge peia setmanal dels equips de futbol. que va més enllà de l’expressió verbal. No són només A continuació la pel·lícula, alterada de vegades per paraules verbalitzades oralment l’embolcall de la vil’explosió de rialles que provocava l’agovència presentada. Són tots els complesarat enginy d’algun dels assistents. xos elements d’un llenguatge amb la seva La temàtica era variada. No sé quins Identificats amb intricada gramàtica els que pretenen, i cànons la regulaven. A vegades eren moltes ocasions aconsegueixen, la el seu missatge en corejats enfrontaments per la conquesta identificació de l’espectador amb la cauens crèiem tan sa pretesa pels professionals, guionista, de l’oest americà. Un exèrcit interminavalents com ble d’indis queia abatut inexorablement càmera, tècnic en so i efectes especials, pels precisos rifles americans. En altres el protagonista muntador i un llarg etcètera de professioocasions, un drama de difícil comprennals. sió per als més menuts, si és que havíem L’èxit del film es podria avaluar pel niestat capaços de sortejar la censura. En vell d’assoliment d’aquests objectius. Un alguna comèdia (“espanyolada”) desfilaven idolatrats bon film aconsegueix que l’espectador vibri a mesura personatges del país que no podíem veure si no era que avança la projecció. I que amb “The End”, l’interloa la pantalla. Avui és diferent, passegen als nostres cutor s’hagi transformat una mica en heroi, sant o malplatós de TV i podem comprovar que són éssers com vat, i vulgui arribar l’èxit aconseguit pel protagonista, nosaltres, de carn i ossos. Ens encantaven aquelles estigui atordit de por o senti la necessitat de lliurar la pel·lícules de suspens que mantenien la tensió i la por seva vida a millors causes. en els nostres cossos fins ben entrada la nit, quan poEn definitiva, el llenguatge del cinema té una fidíem agafar el son i marxar d’aquest món seduïts pels nalitat informadora, però també transformadora. Ens encants de Morfeu. fa més erudits i potser pretén fer-nos millors persoNo sabíem res ni de tècniques ni de recursos al ci- nes; i els sentiments a la butaca de la sala no són nema. Com podíem saber-ho? més que el primer pas cap a la maduració personal Recordo que la nostra sortida de l’espectacle ana- que el cinema persegueix. El segon serà la reflexió va acompanyada de comentaris banals, però també silenciosa a la qual en secret sotmetem l’experiència de la passió i el sentiment que la pel·lícula ens havia projectiva. Potser aquest sigui un pas important en el inoculat. Identificats amb el seu missatge ens crèiem procés transformador provocat per aquesta meravetan valents com el protagonista; capaços de dur a ter- lla de la intel·ligència humana que és haver posat en me heroïcitats com les contemplades. La sensació de moviment la quietud de l’existència. por provocada en un clima de suspens ens acompanNo són aquests suficients arguments per enamoyava bona part del camí a casa i fins i tot ens robava rar-nos del cinema com a llenguatge humanitzant? una bona part del nostre son infantil o adolescent. Doncs endavant, el dilluns cinema.
****
***
35
Entitats
Entitats
Els músics dels gegants de Garriguella
La Biblioteca
A
ra fa 2 anys i escaig que els gegants de Garriguella, la Camp i en Sebastià, tornen a tenir acompanyament musical. Els instruments que fan el seguici als gegants solen ser gralles i tabals, que els fan ballar tocant un repertori de cançons populars. A Garriguella tenim la sort de disposar d’uns gegants moderns quant a la seva estructura i també d’un grup de persones engrescades en incorporar noves peces musicals. I què volem dir amb repertori clàssic i modern? De cançons tradicionals: passos dobles com “El gener i el febrer”; ball pla com “La Gironella”; vals jota; polques com “La Polca d’Ours”; cercavila com “El Circ”; txotis com “La Relliscada”; toc de vermut com “El Vermut de Barcelona”... I ampliem amb les modernes: rumbes com “Ai nena si vols venir”, rock com “Seven Nation Army”, “Fiesta Pagana” o el “Rock del Rellotge”, swing com “El Fly me to the moon” o folk català com “La Presó del Rei de França”. Gràcies al fet que som un grup heterogeni amb gustos musicals diferents, hem pogut incorporar totes les propostes que han sorgit adaptant-les a la gralla i al tabal. Els tabals fan la percussió. D’aquests n’hi ha que marquen el ritme bàsic i d’altres que poden fer solos molt divertits. D’aquesta manera sempre pot haver-hi noves incorporacions de persones que comencin des del “nivell zero”. Les gralles fan la melodia. Hi ha
Judith Torres Mitjà
L’ dos tipus de gralla, la dolça i la seca. La gralla dolça et permet tocar alguna nota més i amb això poder tocar més repertori. La gralla seca dóna més potència i millora el so a les cercaviles. Totes les cançons que toquem amb les gralles tenen diferents nivells de dificultat i es pot començar a tocar a la nostra colla sense tenir coneixements previs. Assegem cada dilluns de 18.00 a 19.30 h assagem a la Sala Polivalent del poble. Les sortides fixes són les següents: • Acompanyament a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient – Gener • Fira del Brunyol i la Garnatxa – Setmana Santa • Festa Major d’Estiu – Agost • Festa Major d’Hivern – Desembre En aquestes sortides toquem les peces en cercavila i si ens acom-
panyen els gegants, els fem ballar a la plaça. Per què toquem? Des de l’Ajuntament ens van engrescar per fer l’acompanyament a la Camp i en Sebastià. Les ganes no ens faltaven per fer gresca i passar bons moments mentre aprenem a tocar un instrument. La cultura de carrer i popular et fa sentir que formes part d’un equip i a la vegada dinamitzes l’activitat del poble. Quins músics som? Als tabals: Anna, Lluís i Manel A les gralles: Adam, Carla, Olga i Sàlvia Col·laboracions especials: a cada sortida s’apunten persones que tenen alguna vinculació amb la colla. Des de la Colla us agraïm el suport que rebem a les cercaviles i us animem a participar d’aquest projecte. Salut i gegants!
Sisè enigma COMUNIQUIS A L’INTERESSAT LA CONVENIÈNCIA DE MANTENIR-SE NEUTRAL (8 lletres) 36
afició als llibres i l’hàbit d’utilitzar les biblioteques i els seus recursos s’adquireixen més fàcilment durant la infància. Per això la biblioteca pública ha d’oferir als nens la possibilitat d’escollir lliure i individualment, llibre i altres materials. Manifest de la UNESCO. Partint d’aquesta premissa, hem iniciat activitats ja plantejades per l’anterior bibliotecari, en Sebastià Roig i adreçades al públic infantil. Aquestes activitats d’extensió bibliotecària i petites millores de l’espai de la biblioteca són els principals objectius que m’he marcat. A la primavera ens han visitat els alumnes i les mestres de p3, p4 i p5 i 2n de l’escola de Joaquim Gifre i amb les que ja hem iniciat un servei de préstec de llibres per a ús a l’aula. Al juliol han estat els nens i nenes de l’escola Bressol Municipal Arrels els que han vingut a buscar un cistell com el de la caputxeta, que han omplert,
EL RACÓ DEL LLIBRETER
no amb pastissos per la iaia ,si no amb els llibres que ells han triat per endur-se en préstec a la Llar. D’aquest servei en direm Biblio bressol. L’activitat de Biblio pati que vam encetar al maig, la continuarem al setembre. Amb aquesta senzilla activitat donem a conèixer el fons i els serveis que ofereix la biblioteca i a la biblioteca li serveix per a conèixer millor els seus usuaris, recollir peticions i crear vincles amb la comunitat educativa (mestres, Ampa,...) i els usuaris que permetin engegar i col·laborar en diferents activitats de suport a la lectura. El curs que ve continuarem i ampliarem les sessions de contes que vam inciar a l’escola com a cloenda del Biblio pati i si és possible organitzarem un taller de “com explicar contes” adreçat a tots aquells que després vulgueu venir a la Biblioteca a explicar-ne. Del 8 al 25 d’agost tanquem per vacances, però si teniu necessitat de llibres en trobareu a les Biblio farmacioles que instal·larem al Consultori local i a la Farmàcia de Garriguella. L’Eloi Salvat, de la llibreria Edison de Figueres ens recomana .....
INDIAN CREEK
L’ORDRE DEL DIA
(Pete Fromm)
(Éric Vuillard)
Set mesos, una tenda de campanya, quaranta graus sota zero, sol a les Muntanyes Rocalloses. Una novel·la basada en una experiència real viscuda pel mateix autor, Pete Fromm, quan tot just tenia 19 anys.
El març del 1938 Alemanya i Àustria es van annexionar, previ esclat de la Segona Guerra Mundial. Poques vegades s’explica al gran públic que dita annexió no va ser un pur tràmit. Igualment, Éric Vuillard exposa el paper que van jugar els industrials alemanys en favor del règim nazi.
LA GRAN TERANYINA
(Roger Vinton)
Que aquest llibre s’hagi hagut d’escriure amb pseudònim diu poc en favor de la nostra societat. La informació que conté és d’una importància cabdal per entendre els jocs de poder a la Catalunya contemporània.
Al setembre els trobareu a la Biblioteca 37
Entitats
Entitats procés de recuperació que, més tard o més aviat, retorna a l’estadi inicial abans del foc. Així doncs, el problema dels focs al cap de Creus són l’alta recurrència i la gran extensió. Altra cosa és la percepció social i el fet que és una zona turística. En condicions de fort vent i altes temperatures, les mesures d’extinció amb aigua i tallafocs lineals ns diem GARRIGATS i som (franges, carreteres), són insufiuna associació formada per cients. Per aquest motiu, es planteja una colla de voluntaris que la definició de zones estratègiques tenim com a objectiu fer disminuir per la prevenció d’incendis i la reprogressivament el volum d’anicuperació del mosaic d’usos. mals domèstics que viuen abanEls mosaic d’usos consisteix en donats als nostres carrers i plala recuperació de conreus tradicioces. El nostre anhel és que un dia nals i les zones de pastura amb els gats i els gossos tinguin una prats i deveses. Aquest sistema difillar on compartir vida amb persoculta l’avanç del foc i evita la crema nes que els cuidin, comtotes fa en matollar o un bosc, i que ens pugui zones passa pels treballs silvícoles uniforme de grans superfícies. països del nord d’Europa, alguns fer la impressió contrària. Aquesta mide desbrossada del matoll, podes i Per tal de recuperar i mantenir com Holanda, Noruega, aclarida d’arbrat i també per les crellora també beneficiaDinamarles espècies ciles superfícies agrícoles i ramadeca entre d’altres, on ja no es comes controlades que executen cosnegètiques, bàsicament perdiu i res, cal que al final hi hagi un proper agrair-los les facilitats que ens han ofert durant neix el concepte d’animal “errant”. sos especialitzats (Cos de Bombers conill, que són importants, perquè ducte local valoritzat: oli, vi, carn, aquestspaisatge, anys). Amb gaudim propi, va començar a Garrigueo espai el Grup Especial de Prevenció Totconstitueixen la base de la piràmide natura, etc. això Des del Parc d’un amb les millores que implica, més gran i molt còlla de Baix, on una de les vo- bàsic d’Incendis, de la Generalitat de Catròfica i constitueixen l’aliment Natural de Cap de Creus, es promode quan tenim partits d’alta rivalitat. luntàries ja teniaprotegides cura delsi amenaçades gats talunya) que sovint poden tenir un d’espècies mociona la producció ecològica, ja Hem sonoritzat la sala, l’hem adequat per poder d’una colònia. Amb el temps es impacte visual al moment de l’execom poden ser l’àliga cuabarrada o que és la més respectuosa amb el dur-hi a terme els esdeveniments decució. la Penya i hi va posar en (el contacte ambgran la proLes cremes controlades seel duc mussol més d’Europa). medi i es treballa coordinadament hem posat una pantalla gegant, amb la qual cosa tectora PROGAT (amb servei ded’incengueixen uns protocols d’execució Així doncs, la prevenció amb els productors. actualment s’hi poden veure els partits amb una recollida, veterinari adopció), basats en la temperatura i humitat dis pot suposari una millora en la per agafar els membres de Les zones estratègiques es dedins, qualitat immillorable. També hem arribat a un acord per tal d’afectar el mínim l’ecosisbiodiversitat i en el la contacte producció agroamb qui va mantenir terminen després d’un estudi acurat les diferents colònies, que avui amb l’ajuntament perquè pugui utilitzar la sala en tema. El manteniment d’aquestes pecuària. I també podem llegir-ho dels incendis històrics, el comportaa fi de poder capturar i esterilitenaldia són 6, i dur-los a PROGAT els casos en què així ho desitgi. zones es realitza amb la pastura. zar alguns revés idels veuremembres que la millora de laperquè bioment del foc i la topografia. D’ade la els operin. Un cop opeVolem agrair a totes les persones, socis i no soLa recuperació d’aquests espais diversitat i de la producció agropequesta manera, es defineixen zones colònia. En aquell moment algurats els tornem a la seva zona del cis, que fan que amb la seva ajuda el nostre projecoberts, amb la reducció de matoll i cuària ajuda a la prevenció extenses de 25 a 100 ha on els mitnes veïnes i veïns van començar poble. D’aquesta manera hem te pugui seguir endavant. Esperem que la propera l’increment d’herbàcies, augmenten d’incendis. Aquesta és una de les jans d’extinció tenen una oportunitat a participar en les despeses vistlí- disminuir considerablement temporada els culers tinguem, si més no, tants la biodiversitat, perquè hi ha moltes nies de treball que es fa des per controlar un gran incendi forestal d’operacions i alimentació. Els èxits com hem tingut en aquesta temporada. eldel nombre de gats a Garriguella, més espècies en un prat que en un Parc Natural de Cap de Creus. de tramuntana. La gestió d’aquestes estarem sempre agraïdes, per- i això ha permès que, aquelles
Penya Blaugrana de Garriguella
Garrigats
Us presentem el projecte que hem anat posant en marxa des de ja fa uns anys
E
L
a Penya Blaugrana de Garriguella, amb 168 socis, és actualment una de les entitats amb més associats del poble. Aquesta temporada ens ha deixat un bon gust de boca, ja que el nostre equip ha aconseguit els tornejos més importants que es juguen a l’Estat: la Copa i la Lliga. Com a entitat hem participat I col·laborat en diversos esdeveniments: es van recaptar 340 € per a la Marató de TV3; vam portar el bar de la Festa Major en col·laboració amb els Tocavents; vam organitzar el sopar de Sant Joan i també algun berenar-sopar per a socis i no socis abans dels partits més emblemàtics. Però per als aficionats de la Penya, l’estrella d’aquesta temporada ha estat el canvi de seu, ja que hem deixat de compartir el Casal de Gent Gran i ens hem traslladat a la sala del Sindicat (aprofitem
Visca el Barça! I visca Catalunya!
sant sebastià, 3 - 17780 GarriGueLLa - info@cancoll.cat tel. (00 34) 972 53 01 16 - (00 34) 666 22 74 22
www.cancoll.cat
38
què tot va començar aleshores i persones que durant anys els avui hem avançat, i molt! havien enverinat perquè els cauDurant els darrers cinc anys Carrer Sant Sebastià 5saven alguna molèstia, ho fessin s’han anat afegint17780 al Garriguella, projec- Girona menys o gens. Els gats que ja info@abellaires.com te més persones, iT cadascú ha +34 972 53 01 92 han estat esterilitzats porten una www.abellaires.com anat aportant, segons les seves marca (un tall en forma de V, gaipossibilitats, temps, material i rebé imperceptible, a l’orella), així diners. És així com fins ara hem sabem quins són, i a la següent aconseguit alimentar i pagar les campanya d’operacions si entren despeses de les esterilitzacions. a les gàbies els deixem anar perEn aquest sentit, dues vegades què els podem identificar. També l’any, al març i a l‘octubre, pre- recollim els cadells abandonats, parem les gàbies amb menjar a els alimentem i cuidem fins a les 41
Fotografia feta per Gala
8 setmanes, moment en què ja es poden donar en adopció. Volem felicitar l’Ajuntament de Garriguella perquè des del primer moment ens han ajudat molt, tant per crear l’Associació, aportant un ajut econòmic anual, com en el compromís de participar en la realització de les diferents idees que tenim per a un futur millor al nostre municipi. Fa pocs dies vàrem signar un conveni entre les dues parts, a fi de deixar lligats els nostres compromisos. Si teniu dubtes o necessiteu ajuda de l’associació, podeu posar-vos contacte amb nosaltres a la nostra adreça electrònica: garrigats2017@gmail.com. Si voleu col·laborar amb un ajut de 12 € anuals podeu trucar al telèfon: 608 833 401. 39
Poble
Creació
Reportatge
L’últim conte
El futbol a Garriguella
David Arnau
L’avet del cementiri vell Guillem Plujà i Morató
H
ola gent de Garriguella i amics del meu poble! Sí, sí, soc jo, l’avet que us vol parlar. Aquest arbre que vàren plantar, al cementiri vell; al costat d’on juguen els nostres infants. Feliciteu-me, acabo de complir 60 anys, “la culpa” és de mossèn Francisco, rector de Garriguella, que va voler que un escolanet que feia la primera comunió, em plantés. I aquí m’he quedat sense mourem i patint calor, tramuntana, neu, pluja, pedregades, llamps, trons, gelades i boires. Això sí, sempre ben acompanyat d’altres arbres i amb unes vistes fabuloses com Quermançó, Sant Pere de Rodes, el Mongrí, el mar; però el que més admiro cada dia, és la nostra església icona (la nostra catedral) dóna gust estar plantat aquí, que bonic és veure sortir el sol, la lluna, les estrelles lluïr, els núvols que corren fent siluetes, sentir els ocells cantar entre les meves branques. Això m’ha fet créixer amb la verdor del meu llinatge, protegit, sostingut pel meu fort tronc i les arrels que m’alimenten xuclant de la molta aigua que hi ha sota meu. Aquestes mateixes arrels circulen entre un tresor arqueològic on hi ha la vertadera història, de la antiga de Gerisena. El que més m’agrada és veure jugar els infants aprop meu, tal com vàren fer els seus pares i avis. He vist néixer molta gent del meu poble, i n’he vist marxar molts també. He vist una Garriguella molt alegre i riallera. I també he vist una Garriguella molt trista i ploranera; això és el que més em dol. Sis décades plantat a la pista nova, com en diuen ara, i jo he fet el possible per posar-hi color, ombra... també faig de paraigües, si convé. He sentit molts secrets, he vist nois i noies fent-se petonets, a les nits de lluna plena, i aquells dinars de Carnestoltes, les Festes Majors, les Revetlles, tot això m’ha donat vida... Sóc feliç de ser el vostre avet! I què vull pel meu aniversari? Vull que em feu una gran abraçada que us compensaré oferint-vos energia positiva, ja que de caramels no en tinc. Solsament em resta dir que moltes gràcies per haver-me plantat aquí, i us prometo que no em mouré, desitjo que sigueu tant feliços com ho sóc jo i que em continueu acompanyant la resta de la meva vida.
40
E
l dia que la Laia va deixar de ser una nena, totes les orenetes van caure a plom, els gronxadors es van aturar en sec i el sol es va amagar dins d’una xemeneia. El seu pare se sabia culpable d’haver deixat passar els millors dies de la seva vida, aquells que omplen de records els àlbums familiars. L’única rosa del seu jardí ja no li pujava a coll, ja no li agafava la mà tan bon punt posava el peu al carrer, ja no se’l mirava amb aquella adoració infantil que a vegades l’incomodava per immerescuda, i ja no li demanava contes a la vora del llit havent sopat: -Pare, m’expliques un conte? L’home es turmentava amb un calendari mental farcit d’últimes vegades: l’últim petó d’esquimal, l’última tombarella al llit, l’última carícia mentre dormia, l’últim “no ploris, que no és res”... Li resultava tan insuportable aquella sensació de pèrdua, que la seva ànima trasbalsada va destil·lar una idea absurda per, d’alguna manera, conjurar la maldat del temps: cada 14 de juliol, pel seu aniversari, llegiria un conte a la seva filla, fos on fos i costés el que costés. Així, podria viure amb la tranquil·litat de saber que cap no seria l’últim, perquè sempre gaudiria d’una nova oportunitat al cap d’un any. I tal dit, tal fet. Van passar vint-i-dos juliols de contes contats sense solució de continuïtat –tretze de presencials, set per telèfon i dos, fins i tot, per videotrucada–, durant els quals van tornar a desfilar per la catifa vermella de la seva llengua la Blancaneu, en Patufet, l’Aneguet Lleig o Barbablava, i també alguns personatges de contes que ell mateix havia escrit, com la Papallona Presumida o el Fantasma del Castell. La veu de l’home s’anava esquerdant amb el pas dels anys, però la il·lusió i la tendresa als ulls d’ella no s’afeblien pas, més aviat al contrari. La mà de la filla estrenyia la del pare, i el contacte de les dues pells els feia rejovenir a tots dos com per art d’encanteri. Els darrers anys, a més, a aquell públic tan agraït s’hi havia afegit una altra nena, amb els mateixos ulls negres de la seva mare. El roser havia tornat a florir, i el temps semblava haver perdut la batalla. Però no. El temps juga sempre amb cartes marcades, i un cap de setmana fred de gener, un mal buf al cor es va endur l’home i les seves ficcions infantils. La seva dona el va trobar al llit, agafat a la manta, amb els ulls oberts i un mig somriure als llavis. La mort va concedir-li la gràcia de marxar mentre dormia, i així no va tenir l’oportunitat d’adonar-se que, aquest cop sí, el llibre de contes s’havia tancat definitivament. L’endemà de l’enterrament, a l’hora màgica en què els nens s’acotxen sota el llençol protector i àngels i monstres surten a passejar, la Laia va entrar com cada vespre a l’habitació de la seva filla i es va asseure a la vora del llit. Llavors va treure una llibreta de la tauleta de nit, va esperar uns segons que se li desfés el nus a la gola que l’ennuegava i es va disposar a llegir l’últim conte escrit per l’avi, que començava així: “El dia que la Júlia va deixar de ser una nena, totes les orenetes van caure a plom, els gronxadors es van aturar en sec i el sol es va amagar dins d’una xemeneia.”
Lluís Martínez
D
urant moltes dècades, Garriguella va comptar amb un (o més) equips de futbol federats. De la mà de gent entusiasta com en Jaume Saget (en Met), ai amb la generositat de la sra. Vilaret, que facilità els terrenys del camp, vàrem conèixer l’esplendor i el manteniment d’aquest esport. Però, com tantes coses a la vida, decaigué progressivament i se’n perdé l’estructura de club. Durant vint temporades, el nostre camp no hi veié competició federativa, tot i que la mainada sí que hi continuava jugant, doncs sempre ha estat un esport prou popular i practicat arreu. Ja vaig comentar en l’anterior escrit de la Revista de Garriguella de 2017, que a la nostra població, l’any 1997 hi va haver una entrada d’aire fresc a l’Ajuntament i van començar a sorgir iniciatives dels veïns i a ser acollides per part municipal. Una d’elles va ser la proposta de fer renéixer el club de futbol de Garriguella. El dissabte 15 de novembre de 1997 a les 8 del vespre tingué lloc una reunió a l’Ajuntament per tornar a tenir un equip (o equips) de futbol al poble. Els promotors que van venir eren: Joan Morató, Josep Garriga, Fernando Castillo, Xavier Compte (Portell) i potser algú mes que no recordo ara. Des de la regidoria de Cultura es va acollir amb entusiasme la proposta, i aviat es posà fil a l’agulla. L’Ajuntament va endreçar el camp (gespa –reg i tractor-, vestua-
1
J.Sabiote, A. Garcia, O.Sabidó, D.Soler, J.Benítez, S. López de Pablo, Q. Teixidor, R. Batlle, A. Garcia, J. Descamps, J. Gallego, S. Fernández, M. Cortés, L. Compter, I. Gonzalez, M. Ddezolak. (Tret de la Revista de Garriguella 98, pàgina 28).
L’equip del Garriguella CF els primers anys de la represa
ris, enllumenat...). Molts veïns van aportar-hi treballs, hores i dedicació desinteressada. Tot no hauria servit de gaire si el jovent del poble no hi hagués participat amb moltes ganes1. El primer president va ser en Joan Morató i l’entrenador inicial en Manel Sáenz. I van venir temporades i més temporades (unes 20), amb alts i baixos com és habitual. Però... El 2017 acaba la temporada amb el Garriguella campió de la Quarta Catalana. I sorpresa!: el futbol es torna a perdre per motius que no s’acaben d’entendre, ni posant-hi totes les ganes, més ara que tenim un bon grapat de socis, camp en condicions i prestigi com a equip. Una pista pot trobar-se en les declaracions del darrer entrenador, en Fran Lara a l’Empordà. Fer-se càrrec de gairebé tot el que comporta portar un club i la
poca predisposició de l’Ajuntament, segons Lara, l’ha acabat desgastant i ha fet les maletes per entrenar el Cabanes, equip de Quarta Catalana, tot emportant-se la meitat de jugadors garriguellencs. “Hem tingut ajuda nul·la de l’Ajuntament. Els vam demanar uns mínims, però tampoc ens els van voler donar”, afirma Lara, que no plega “pel desgast, perquè gràcies a Déu tenia un grup de gent que sí que m’ajudava”. D’aquesta manera, Garriguella es quedarà sense futbol a partir de la temporada que ve, malgrat acumular dos títols de Quarta Catalana en els últims tres anys, sumant-hi un descens entremig. El municipi garriguellenc portava quasi dues dècades de futbol, ja que es va refundar l’estiu de 1998. Vist tot, esperem que com més aviat millor es recuperi dignament el futbol.
Setè enigme ESQUILO EL BESTIAR A PREU DE SALDO (5 lletres)
41
Reportatge
Joves pel món
Es pot curar l’artrosi? Núria Noguera Ferrer
S
i cerqueu a Google “Es pot curar l’artrosi?” la resposta que us trobareu majoritàriament és que l’artrosi és una malaltia crònica sense cura, i que l’únic que podeu fer és reduir els seus símptomes amb medicaments i alentir la seva progressió baixant de pes. La pròtesi és l’únic tractament que avui dia es considera efectiu i que està cobert per la Seguretat Social. L’artrosi està relacionada amb el desgast i pèrdua de cartílag. El cartílag és el recobriment que té l’os en el seu extrem, la funció del qual és la d’esmorteir i lubricar les articulacions, com per exemple el genoll. Molts experts consideren que el cartílag no es pot curar perquè no hi arriba la sang, que és per on en principi haurien d’arribar les substàncies necessàries per curar-ne les cèl·lules. El desgast del cartílag s’accentua amb l’edat, però encara no se sap amb exactitud el per què. El que sí que han descobert els científics és que les persones amb artrosi tenen un alt contingut de proteïnes inflamatòries en el líquid que envolta el cartílag (anomenat líquid sinovial), mentre que en les persones que no en tenen el contingut de proteïnes inflamatòries és igual o similar al de proteïnes antiinflamatòries. És a dir, que un excés de proteïnes inflamatòries en el líquid sinovial està relacionat amb el desgast del cartílag i, per tant, amb l’aparició de l’artrosi. Aquestes proteïnes inflamatòries i antiinflamatòries s’anomenen citoquines. La teràpia amb citoquines té com a objectiu aturar la progressió de l’artrosi restablint l’equilibri entre proteïnes inflamatòries i antiinflamatòries. Aquestes citoquines es poden sintetitzar, com qualsevol altre fàrmac, o es poden extreure de la mateixa sang del pacient evitant així la toxicitat i els efectes secundaris d’un fàrmac. La start-up Tecnologia Regenerativa Qrem S.L. (www.qrem-regenerative.com), de la qual en sóc cofundadora, ha desenvolupat el producte Q-Cytokine, que extreu les citoquines d’una mostra de 40ml de sang del mateix pacient. En només 30 minuts i en la mateixa consulta del metge, Q-Cytokine obté 10ml de sèrum ric en citoquines antiinflamatòries que el metge infiltrarà immediatament després en l’articulació del pacient. Q-Cytokine és basa en la tecnologia patentada 42
cel és gris, la mar platejada, i la sorra està mullada. Només cal afegir-hi algun punt de color vermell; posem per exemple, el para-sol d’algun turista despistat. Des d’un segon pis, a través d’una finestra sense tant de glamur, al migdia, els cotxes se segueixen movent, fins i tot en hora punta, amb la serenor de la nit anterior. Les parets dels edificis, les voreres, el mobiliari urbà, la gent que camina, són del color de la platja de Roses un dia plujós d’estiu, quan el cel és gris... Rere un petit aparador, uns quants treballadors, alguns de sols i altres en parelles, mengen en silenci un bol de Durant la nit, els bar sopa de fideus. No sé qui va comenles ciutats solen teni çar a estendre el rumor que el Japó qualsevol de les pintur compte enrere; era essencial que de llarg qualsevol de les repúbliera un país car perquè, realment, qui trobés roba d’abric, i ho volia resol- ques ex-soviètiques. Forma de llums i co Colors,part llums, dre abans de marxar. notoquiota n’hi la quedarà UE des tip delper 2004, ia utilitza l’euro bars i, so faciPerquè com un restaurants, havia prou amb elsuns abrics queiens teniao, des del una 2011.mica El punt kes més que fort de 1.200 si s’és eslapoden id per casa, ja que amenys Estòniatoquiota, fa molta10 seva economia, al nivell de Portugal euros. llums neó que inun fred. Però abans que comenci a di- en PIB per càpita, és la sevade potent Els dies de feina, la norma social es fa vagar del clima, millor que detalli una indústria del software, quan cultivada desfosc. Una més estesa és que, els homes, que sada de gat mica què és i on es troba Estònia. de fa dues dècades, que l’ha con-convida el van a l’oficina, duran unaensamarreta Estònia es troba a la riba del mar vertit el que alguns anomenen visitar una botiga de c Bàltic, limitant ambimperi Rússia a claregi l’est i lleugerament el “primer país digitalnoies del món”. El que sota amb perruca de Letònia al sud, i amb popular programa a videotrucauna Suècia camisa,i Finla majoria de les vega- pertilles de color groc, dis làndia en direcció oest i nord, res- des “Skype” va ser creat allà. Com a des, blanca. Si es tracta d’una ocaqui sap pectivament, si es creua el mar. La nota curiosa, des del 2016 tenenquè, una conviden sió especial, blaupresidenta, cel apagat.Kerstitrar en una sala de joc distància entre Helsinki i Tallinnpotser és dona Kaljulaid. En general, els japonesos vesteiAl cap d’unes hore especialment curta, només 87km, Vaig aterrar a Tallinn el 17 d’ocde Els forma discreta, però unes 2 o 3 hores enxen vaixell. preusforça tubre a les 18h de la tarda, era de cen ajaveure homes am estonians, més baixos que els finlannit i estàvem a 6ºC. Ijeuen fins apels princisempre amb un sentit de la moda portals, visi desos, fan que la ruta entre pisnid’abril no vam pujar mai que de elsferri caracteritza: tan fashiontats perfins lesals cerveses q les dues capitals sigui una de les 10ºC. I des de mitjans de desembre victims com els sud-coreans, ni tan els ha ofert i que, per més transitades del món en nombre fins a principis de març ni tan sols estridents com els xinesos. Discrets, educació i per norm de passatgers. vam pujar dels zero graus! Durant però elegants. Clàssics, però cas’han atrevit Estònia és també una democrà- l’onada de fred del febrer que vaa refusar. cia avançada. Des suals. de la recuperació Europa, tota I del color afectar de la tota platja de mentre dran veia comprar-se una de la independència el 1991, doncs gent escandalitzant-se per quatre Roses un dia plujóslad’estiu, quan el calçotets nets en una d ja ho havia estat durant període flocs de neu caiguts atigues Barcelona, jo cel és el gris... que tenen de to d’entreguerres, ha tingut un creixe- m’ho mirava i no sabia si riure o ploment envejable, i ha sobrepassat rar. A Estònia vam arribar als -18ºC,
Benvinguts al nord Ramon Zuloaga Geli
L’ El producte Q-Cytokine consta d’un equip de processament i kits d’un sol ús
lab-in-a-box (tot un laboratori dintre d’una petita caixa), que consisteix en un equip de sobretaula i kits d’un sol ús que es carreguen amb la mostra de sang del pacient. A les fotografies podeu veure l’equip i un dels kits d’un sol ús. El projecte va començar el 2011, i aquest últim any hem aconseguit l’homologació de la Unió Europea, que ens ha permès llançar-lo al mercat el passat mes d’abril. Tres metges de Barcelona i rodalia estan utilitzant actualment Q-Cytokine per al tractament de l’artrosi i altres patologies associades a l’aparell locomotor. Tenim previst accelerar el procés de comercialització amb l’entrada d’inversors privats i internacionalitzar-nos en els pròxims 2 anys. També treballem en el desenvolupament de nous productes, tots ells amb un objectiu comú: oferir als metges tecnologia per fer accessible la medicina regenerativa al major nombre de persones possible, substituint els processos llargs i costosos que avui dia fan que sigui quelcom experimental a l’abast de pocs.
octubre de l’any passat vaig decidir començar una nova etapa, i vaig anar a petar a Tallinn, la capital d’Estònia. “Com? Eslovènia? Eslovàquia? On és això?” em preguntava la majoria de la gent. “Ja saps que hi fa molta fred allà dalt?” em deien els més espavilats. “I per què te n’hi vas?” em preguntaven tots. Feia temps que volia marxar i escampar una mica la boira, anant a viure en algun país europeu que no hagués vist mai. El 17 d’agost del 2017 vaig rebre per email una oferta per treballar en una empresa de software a Tallinn. Ho recordo com si fos ahir, aquell mateix dia va ser el dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Després de consultar-ho amb la família, vaig acceptar l’oferta i vaig notificar a l’empresa on treballava que marxaria en un parell de mesos. A partir de llavors, ja tot era un
Ctra. de Figueres - Llançà km. 26.80 17780 GARRIGUELLA (Girona) Tels. 972 55 21 91 - 972 53 17 05 - Fax 972 53 17 04 itxart@itxart.com
www.viversitxart.com 43
Joves pel món i el més divertit de tot va ser que els meus companys de feina m’indiquessin que aquest any teníem un hivern suau. Al menys gràcies a això, vaig poder caminar sobre les aigües. Les aigües gelades, és clar, de rius i del mar, ja que la poca salinitat del Bàltic fa que se’n glaçi una bona part a l’hivern. El que vaig trobar a Tallinn va ser una ciutat d’uns 450 mil habitants, amb un casc antic molt bonic que conserva tota l’essència medieval: muralles, torres, portes, edificis, etc. A més a més, és molt bonic a l’hivern, amb els carrers nevats, les llums, i el mercat de Nadal vora d’un avet de 20 metres d’alçada. I és que la tradició de l’arbre de Nadal ve d’aquí, on es van utilitzar ja al segle XV. Encara recordo la primera nevada, al voltant de Tots Sants. Vaig sortir al carrer i tot era ben blanc i feia olor de neu. Em va deixar ben trasbalsat, ja que el cos em demanava carregar els esquís a l’espatlla i anar a agafar el telecadira, però els havia deixat a Garriguella i no hi havia cap muntanya a la vista. Què hi farem, vaig haver d’anar a treballar amb el tramvia; encara sort que és gratuït per als residents. Tot i els meus preparatius, no estava llest per afrontar el pitjor que em podia oferir l’hivern: la foscor. Al desembre i gener el sol surt unes miserables 6 hores: de 9h a 15h, que et passes tancat a la oficina igualment. Tampoc és que puguis gaudir-les sortint al carrer, fa una fred que se’t glaçen els pensaments i hi ha neu per tot arreu. A més, la falta de sol és un problema per la salut, ja que els rajos solars ens aporten vitamines essencials sense les quals
44
podem patir una depressió. El costat bo de tot això és l’arribada de la primavera: mai havia estat tan feliç de veure 5ºC al termòmetre, tenia ganes de treure’m l’abric i tot. A més, als voltants del solstici d’estiu, pots gairebé experimentar les anomenades “nits blanques”, on no es pon mai el sol. A Tallinn sí que es pon, però tot just una miqueta, i durant les quatre hores que el sol s’ha post encara hi ha llum, com de capvespre. Evidentment també hauré de parlar sobre la gent. Els primers nadius els vaig conèixer a la feina, tot i que en ser una empresa internacional allà hi havia gent de totes les nacionalitats: estonians, ucraïnesos, russos, indis, turcs, alemanys, anglesos, etc. La llengua de treball a l’oficina és l’anglès, tot i que l’idioma que se sent més entre companys és el rus. Alguns us preguntareu el perquè d’això. És que no només els ucraïnesos i els russos de Rússia parlen rus entre ells, també amb molts estonians, o russo-estonians, que tenen com a llengua materna el rus. I és que el 25% de la població té com a llengua materna el rus, davant d’un 69% que parla estonià. L’origen d’aquesta minoria russo-parlant ve
sobretot de l’època de la ocupació soviètica (1940 a 1991), on hi va haver molta immigració provinent de Rússia; uns quants fomentats pel govern soviètic en la seva campanya per russificar la URSS, uns altres atrets per l’estil de vida més liberal de la república soviètica més propera a occident. Val a dir que l’únic idioma oficial és l’estonià, i que les dues llengües són molt i molt diferents, al mateix nivell que ho son el castellà i l’euskera. A causa de la persecució cultural durant l’època soviètica, els estonians són molt protectors amb la seva cultura i especialment amb la seva llengua, similar al finès, ja que la parlen només un milió de persones en tot el món. Encara que entre les dues comunitats hi ha petites diferències culturals, per a un del mediterrani com jo el seu tarannà em va semblar el mateix. La gent és força tancada i prefereix fer vida al voltant del seu cercle més íntim, davant els quals es mostren més oberts i perden la timidesa. També son gent molt educada i cívica, poc propensos a saltar-se les normes i a cridar l’atenció. En definitiva, que si bé no són l’ànima de la festa, són gent molt agradable de tenir al voltant. Aquest últim any ha estat una experiència molt enriquidora, que m’ha mostrat un país amb un clima, un paisatge i una cultura molt diferent a la nostra. M’agradaria recomanar a tothom que no tingués por d’anar a conèixer un país “desconegut”, és una experiència que t’obre la ment i et confirma que el món és molt gran i divers. Això sí, si heu d’anar a Tallinn, veniu a l’estiu!
Erasmus 2018, Budapest Marc Arnau Navarro
“L
a plaça de mobilitat internacional t’ha estat concedida”. Budapest. Així comença l’aventura més gran de la meva vida. No sembla gran cosa, en principi, oi? Una ciutat a l’Europa de l’est, capital d’Hongria, si fa o no fa entre Romania, Eslovàquia, i uns països del que era Iugoslàvia que llavors ni sabia posar al mapa. Poc que m’imaginava el que m’esperava. Des del primer dia ja vaig veure que la ciutat era diferent de tot el que havia conegut. Tenia aquella màgia, aquell toc d’autenticitat, l’espurna de joventut necessària. No us enganyaré, el xoc al principi és important. Els carrers són diferents, se la veu més vella, carregada d’hiverns gelats a l’esquena, d’aquells que obren esquerdes a les parets de les cases i que mai més s’arreglen perquè, total, un altre hivern vindrà al darrere. Però en aquell moment, jo, acabat d’aterrar amb una motxilla, una guitarra i una maleta, només podia pensar en una cosa: “Hosti, que te’n vas a viure sol! UN ANY! Però si amb prou feines saps cuinar un ou ferrat, si com a molt has posat una rentadora en la teva vida!”. S’ha de dir que en aquest aspecte vaig tenir molta sort. Havia anat a viure en un pis amb tres estudiants més –un francès, una italiana i una alemanya, per allò de practicar anglès–, i he de dir que els tres van veure que cuinar no era el meu fort, i ja sigui per compassió o per evitar que cremés la casa, em tractaven com un rei: que si risotto, que si ratatouille, que si pasta... Al final em vaig veure obligat a aprendre a fer una truita de patates. També em van ajudar a veure, amb habilitat, que havia estat rentant la meva roba amb suavitzant durant un parell de setmanes. Bé, que a poc a
poc m’hi vaig anar acostumant. I també a Budapest. Vaig anar als Get to know que organitzaven els alumnes hongaresos de la universitat perquè ens coneguéssim, que no eren més que maratons de beure cervesa i jugar a jocs absurdament divertits, i vaig començar a visitar la ciutat. I mare meva, quina ciutat! A dia d’avui crec que la vista del Parlament, el castell de Buda, el Bastió dels Pescadors, el Pont de les Cadenes i la Ciutadella des del Margaret Bridge al vespre són les coses més boniques que he vist mai. El Danubi transcorre pel mig de la ciutat amb una elegància que et deixa sense paraules, i et convida a passejar-hi al costat. El xiringuito Pontoon, just a sota del Pont de les Cadenes, era el meu lloc preferit per fer una cervesa i descansar mentre veia com s’il·luminava el castell i tocaven música en directe. Enamora. Però, realment, el que m’ha sorprès més de Budapest és la festa. A Barcelona ens tirem moltes floretes gràcies a la quantitat de guiris que marxen satisfets, però res comparable al que hi ha per allà. Bona, bonica i barata. Vaig trigar dues setmanes a conèixer de memòria el club Instant –tres pisos de pura diversió–, i, si vas al Szimpla, el toc bohemi i la decoració de ruin pub, que en diuen ells, et té meravellat durant una bona estona. Allà hi vaig passar més hores que a la universitat, per ser sincers. I al Morrison’s 2 més que a cap altre, probablement perquè el mig litre de cervesa anava a 30cts. Els meus amics alemanys demanaven les cerveses de cent en cent, era exagerat. És anant de festa com vaig conèixer la majoria dels amics. Tinc la sort de poder presumir que tinc amistats probablement
a cada país d’Europa, i alguns de més enllà, i això és una cosa que mai m’hauria esperat. Són amistats que, tot i haver estat relativament curtes, han estat intenses. Amb aquesta gent he viatjat a Croàcia, Eslovènia, Kosovo, Àustria, Albània, Romania, Noruega, Eslovàquia i Bulgària. Països que probablement mai hauria trepitjat, i que, motxilla en mà i per quatre duros, he tingut l’oportunitat de conèixer. He viscut experiències divertidíssimes, emocionants, fins i tot a vegades hem passat por, però aquests moments són els que recordes amb un somriure. A Albània ens van tractar com si fóssim deus perquè en molts poblets mai havien vist un turista; a Àustria he rodat per la neu dels Alps fins a acabar xop i sense mòbil; a Croàcia em vaig enamorar d’una alemanya; a Romania vaig patir per la meva vida a dins d’un bus, i moltes més experiències que no compartiré. Aquests amics són els que em van animar a pujar a l’escenari del Lampas a tocar la guitarra, i mai els estaré prou agraït per haver-ho fet. A Budapest he perdut la vergonya, m’he tornat una persona més oberta i sense prejudicis, he conegut món i he descobert el que no pensava que es podia tenir: una segona casa. Gent jove i no tan jove: Budapest és un diamant en brut; és aquella noia que sabies que amb divuit anys seria guapíssima quan amb quinze ningú ho veia; és Messi jugant a l’Argentina amb deu anys, Freddie Mercury fent cantar el públic a Wembley, l’instant abans de fer un petó a qui t’agrada. No deixeu que se us escapi, no espereu a viure-la, a disfrutar-la i a fer-vos-la vostra, perquè qui sap si algun dia serà massa tard.
45
Joves pel món
Reportatge
Primera parada Colòmbia
Quinze anys fent el Camí de Santiago Carles Soler
T Venedores de fruites
Cartagena d’Índies Marc Sabater
N
ascut entre Blanes i Cadaqués, però ja fa molt que no soc a Garriguella. M’estimo molt el meu poble, però des d’un bon principi m’ha agradat molt viatjar i conèixer altres països i cultures. Em vaig decidir a estudiar turisme perquè vaig pensar que seria la carrera que més provablement em permetria viatjar i veure món, i no m’equivocava. La meva vida laboral comença treballant en temporades d’estiu a l’oficina de turisme de Llançà, els últims anys d’universitat vaig canviar al sector privat, en començar a treballar per Magic Catamarans, una empresa rosinca dedicada al “daily chárter” en catamarans a vela per la costa Brava i Mallorca. Una excepcional manera de gaudir de l’espectacular costa de l’Alt Empordà i Balears. El “daily chárter” amb catamarà, és una activitat que s’origina al mar del Carib, en donar ús turístic als catamarans antigament utilitzats en regates, un cop que aquests deixaven de ser competitius. Més endavant, els propietaris de Magic Catamarans em van oferir formar part del seu nou projecte: Bona Vida Catamaranes. Juntament amb 3 socis catalans i una parella de colombians, feia temps que estudiaven l’idea d’obrir una empresa de 46
“daily chárter” amb catamarans a vela a Colòmbia, concretament a Cartagena d’Índies, al Carib. Dit i fet, em vaig traslladar a Colòmbia per ajudar a obrir la nova empresa, buscar i formar un bon equip de treball, buscar proveïdors, promocionar el producte turístic,… bàsicament deixar el terreny preparat per l’arribada del vaixell, que estimem serà aproximadament a finals d’agost d’aquest any. El Bona Vida serà el Catamarà a vela més gran del Carib i és el de passatge més gran construït mai a Europa. És tot un espectacle. La nostra empresa manté un fort compromís mediambiental i també social. Busquem maximitzar l’experiència positiva del client, la satisfacció d’aquest ho és tot per a nosaltres. Crec que tenim molt coneixement a aportar sobre un desenvolupament turístic positiu en el destí en qüestió, on a vegades el turista és tractat amb poc respecte. Sovint els turistes són assetjats per venedors ambulants, contracten serveis que alhora de consumir-se no són el que els havien promès,… però el principal xoc cultural és la puntualitat. A la costa caribenya tot funciona a un altre ritme. Reconec que té el seu atractiu, sobretot en qüestions no laborals. Malgrat aquests petits detalls la gent és molt oberta i amable. Si tens un problema, t’intentaran ajudar inclús quan estigui fora del seu abast. Colòmbia destaca en quant al patrimoni natural, té algunes de les millors platges i parcs naturals que he vist, el Tayrona per exemple és una parada obligada si visites Colòmbia. Diuen que casa és on hi tens el cor, el meu és a Garriguella, però recomano molt viatjar a Colòmbia.
ot va començar l’any 2002, quan en Carles Soler, un veí del nostre poble que fa anys va marxar a viure fora però sempre ha mantingut casa i relació amb Garriguella, va decidir, després d’una intervenció a cor ober,t realitzar el mític Camí de Santiago per l’anomenat Camí Francès. Una aventura a peu de prop de 1.000 km que va realitzar durant tot un mes, des la frontera francesa a Navarra fins a Santiago. És una aventura que ell recomana a tothom: “desaparèixer” de les rutines i de les obligacions durant un mes sencer. Tot i que és conscient que s’ha de trobar el moment idoni per poder-ho realitzar. Hi ha moments durs, de cansament, de dolor, amb les inclemències del temps, etc, però tot es veu compensat per la satisfacció del repte superat. Mentre es camina tot té un caire especial, el concepte de temps i espai van agafant una altra dimensió, és com anar en un turisme a 4 km/h. Permet apreciar coses que normalment ni veiem, entrar a pobles pels que no passaríem mai, conèixer gent, enriquir-nos amb la seva cultura i gastronomia, detectar olors; apreciar els diferents accents i parles de la gent, i un llarg etcètera de vivències que només es poden percebre anant a peu. És com obrir una finestra als cinc sentits del món exterior. Diuen que el Camí de Santiago te una màgia especial que transforma a tothom qui el fa. I alguna cosa hi deu haver de cert, quan aquest garriguellenc va quedar tan encisat, que en anys posteriors va repetir diferents rutes del “Camino” per etapes. Així podem dir que ha recorregut a peu, des de l’Albera fins a Santiago. Començant a Sant Pere de Rodes, seguint la ruta cap a Figueres, Girona, Vic, Montserrat, Lleida, Saragossa, Logronyo, León, Burgos i Galicia, per arribar a Finisterre. Posant un peu davant de l’altre, al llarg d’uns 1.500 kms. Com també ha arribat a Santiago des del País Basc, per Cantabria, Astúries i travessant la serralada transcantàbrica. Ha caminat pels poblets dels Picos de Europa, on encara se sent parlar el bable, fins a Galicia entrant per Lugo. Un recorregut per uns pobles preciosos on el verd és a tocar de mar, molt diferents als que estem acostumats a veure al Mediterrani. I també ha recorregut la península de Sud a Nord per l’anomenada Via de la Plata, els 1.200 kms que separen Sevilla de Santiago, tot passant per Cáceres,
Carles Soler i la seva germana Mireia, que l’ha acompanyat en alguns d’aquests trajectes, a Finisterre
Salamanca i Zamora. Una ruta molt diferent a les dues anteriors, però d’un tipisme i gastronomia increïbles. Podríem resumir l’experiència amb un text extret en un indret del Camí: “El caminar respon a una crida, inconscient la majoria de vegades, crida de la vida mateixa. El camí transforma l’home, de tal manera que en retornar al lloc d’origen, hi torna d’una manera renovada. L’experiència fa que augmenti la pròpia autoestima i ja no es fa necessari demostrar res a ningú.”
47
Reportatge
Vaqueros del s. XXI
trashumancia con ellos y ya son parte de la familia. La travesía no está exenta de peligros, el mayor es el riesgo de estampida. “Si las vacas se espantan y cuando echan a correr te pilla a caballo, afloja las riendas, aprieta las piernas y que la montura vaya donde quiera. Si te pilla a pie, busca el árbol más cercano, si tienes suerte y lo hay, abrázate a él y cierra los
Tradición frente a progreso
cidad para comprobar que las vacas no hubiesen reventado el cercado de la Cañada Real donde estaban recluidas pasando la noche. Afortunadamente, estaban en un corral bien cerrado de donde no pudieron salir. La trashumancia se mantiene viva gracias a un número cada vez más reducido de ganaderos que, como los Torres, pertenecen a esa vieja estirpe de vaque-
de ruta a pie o caballo en apenas un día, dejando un vacío enorme en los corredores naturales y las economías locales por donde tradicionalmente han pasado estos cordeles durante siglos. Los vaqueros extremeños y sus técnicas de movimiento de ganado derivadas de la trashumancia han sido muy valorados a lo largo de la historia en todo el mundo. Un ejemplo de ello fue el primer des-
A principios de diciembre, con las primeras nieves, el ganado tiene que ser movido desde las gélidas montañas hasta las cálidas llanuras rebosantes de pastos. Foto: Antolín Avezuela
Antolín Avezuela
L
a caída de las primeras nieves sobre las montañas del Sistema Central anuncia el comienzo del invierno. Un año más, ha llegado el tiempo de la trashumancia para la familia Torres. Estos vaqueros tardarán entre quince y veinte días en recorrer los 300 kilómetros que separan su pueblo natal, situado en la abulense Sierra de Gredos, y el norte de la provincia de Badajoz para llevar centenares de cabezas de ganado bovino de los pastos de verano a los pastos de invierno. Es un viaje que han emprendido generaciones de trashumantes durante siglos y que, a día de hoy, algunos jóvenes ganaderos se niegan a abandonar al olvido. José Andrés Torres Sánchez fue de cordel, como los ganaderos 48
llaman a la travesía, por primera vez a los 17 años, acompañando a unos ganaderos de su pueblo, Navarredonda de Gredos. Corría el año 1970 y, desde entonces, ha repetido el viaje cada temporada, exceptuando un intervalo de cinco años. Cuando retomó la trashumancia en 1999, lo hizo acompañado de sus dos hijos, Diego y Andrés, que por aquel entonces tenían 19 y 10 años respectivamente. Los hermanos Torres se dedicaron a otros oficios pero con el paso de los años acabaron dejando de lado todo para retomar lo que realmente les apasiona: la cría de la vaca avileña, una de las tres razas endémicas de la Península Ibérica. El rebaño que han bajado a las cálidas tierras extremeñas este invierno, ha sido el más reducido de su vida profesional. Frente a
las 440 vacas que llegaron a subir en verano hace algunos años, esta temporada solo han llevado 265 cabezas de ganado. Pese a todo sigue siendo una partida de vacas bastante grande con la que han recorrido la ruta más larga de todo el Sistema Central, utilizando parte de la Cañada Leonesa Occidental. En algunos tramos solo la familia Torres mantiene la vía pecuaria, ya que hoy en día los pocos trashumantes que siguen practicando los movimientos de ganado de una manera tradicional no suelen aventurarse en distancias superiores a los cinco días de recorrido. Mover tanto ganado requiere del trabajo en equipo de varios vaqueros. Diego y Andrés tienen la suerte de contar con dos diestros jinetes: Manuel Arribas, de 56 años, y Luís Díaz, de 50. Ambos llevan años realizando la
Durante la ruta de la trashumancia los terneros suelen extraviarse del grupo. Es por ello que los vaqueros están siempre alerta de los bramidos de las vacas para asegurarse que sus crías vuelven al rebaño. Foto: Antolín Avezuela
ojos,” advierte Diego. Por la noche, los vaqueros siempre montan el campamento a resguardo del vehículo de apoyo para evitar ser pisoteados por las vacas en caso de estampida. Durmiendo al raso, una noche nos despertó el estruendo de la manada de vacas agitándose. Los Torres saltaron de sus sacos de dormir y salieron a toda velo-
ros que siguen utilizando las vías pecuarias en un país de base agrícola y ganadera desarrollado como España, donde encontrar un equilibrio entre la tradición y el progreso es complicado. Los nuevos medios de transporte y vías de comunicación, es decir ferrocarriles y autopistas, han conseguido cubrir distancias que antes llevaban hasta un mes
plazamiento de ganado fuera de Tejas en 1779, llevado a cabo por un grupo de vaqueros de Trujillo, Cáceres. Contratados por el Gobernador de Tejas, con una punta de 2000 vacas, cubrieron la distancia entre San Antonio y Nueva Orleans para ayudar a los suministros del ejército de los colonos americanos en su lucha por la independencia contra los británicos. 49
Col·laboradors
Reportatge
EL SHOW DE TRUMAN Nou equipament de serveis Qualsevol guia de viatges, qualsevol revista de turisme, i qualsevol persona que hagi visitat el Japó estarà d’acord que és, a grans trets, una barreja entre tradició i d’activitats sòcio-culturals i modernitat. És un tòpic. No és que no sigui cert, però el que no relaten els tòpics és el que hi ha més enllà de la geisha que es fa una selfie amb un grup de turistes. i recreatives David Abad
E
l projecte contempla la nova construcció d’un equipament públic destinat a l’ús d’edifici de serveis i d’activitats sòcio-culturals i recreatives, que es situarà al Carrer Pirineus del sector SUD-1, situat perpendicularment a la carretera de Rabós. La finca és propietat de l’Ajuntament de Garriguella provinent de les cessions obtingudes pel desenvolupament del Pla parcial SDU-1. Té per tant la classificació de sòl urbà i ve definit per un entorn residencial de baixa densitat, espais lliures i a la franja de la carretera una combinació d’edificació de predomini residencial amb la presència d’alguna singular com la cooperativa agrícola. La parcel·la té una superfície de 885 m2 on s’hi disposa una nau amb una dimensió de 34,04 x 10 metres i una superfície de 340,04 m2, en planta primera també es
LENA SILVA
construeix un altell amb una su- planteja com un cos net i auster perfície de 190,09 m2. Els espais que llisca sobre un sòcol de coes d’un cinquanta-dosè pis, a lliures de la parcel·la esdevenen lor que juga amb el cromatisme través dels grans finestrals del patis integrats funcionalment als del paisatge. Aquest sòcol fa la New York Bar, a la nit, es usos. funció de façana de planta baixa veuen milions de llumetes que no El projecte pretén donar resdeestrelles. l’edifici iSón de tanca dels patis. són, precisament, les posta funcional ala la necessitat Els lapanells del sòcol es dispofamília que sopa, noia que de l’Ajuntament acaba de Garriguella sen en una composició aleatòria d’arribar a casa, la parella de disposar d’un equipament deal3televisor mòduls ide que para méspúatenció al 50, 100 i 150 cm blic, per a destinar-lo a taller-mad’amplada i mòbil que als seus sentiments, i el300 cm d’alçada gatzem i pati per a la brigada que, col·locats manera successiva grup d’executius passat elde vesmunicipal, i un espai d’aula-tadeixant escletxes pre, encara són a l’oficina, mostrant de 30 i 50 cm, ller pensat per a la unseva ús col·lectiu que seran les obertures en planestricta dedicació i comproLes instal·lacions es dimen- agradable relació entre interior ambadaptar l’empresa. ta baixa de l’edifici. Per sobre es i flexible que es mís pugui sionen d’acord a l’ús i necessi- i exterior. L’aula taller mitjançant Per sota, un cotxes circula prendria saber de Van Gogh: dominat pels tons a diversos tipus d’activitats sò-riu de configura la volumetria de la nauque Marie Kondo en tats previstes per tal d’una gestió panells mòbils podrà sumar, per un pont el mosaic parla ennatural el seu pròxim llibre. Reseficient a blaus i ocres apagats, i un punt cio-culturals i recreatives. Els que dos travessa amb panell de formigó de l’edifici. sides’escau, l’espai del vestíbul de gratacels. Es mouen harmoniosaveure amb les rondes. llum vermellós, el de les pagodes i espais degudament sectoritzats amb una composició vertical de Els espais interiors s’orga- d’accés. Per la qual cosa, podrà compassats, seguiten d’avanDurant amb el dia, el Japó té el color els santuaris. El color de la platja de podran funcionarment, de manera si- el juntes correspondència nitzen en planta baixa amb: ac- adaptar la seva dimensió a les çaments és ordenat. No em sordel Sol Ixent de Monet, de l’autoretrat Roses unaula-taller, dia plujós despatx, d’estiu, quannecessitats el multània o en horaris separats. la modulació dels panells pintats cés-vestíbul, de les diferents actiPer la tipologia de construcció inferiors. 2 serveis, vestidor, pas, taller-ma- vitats que es desenvolupin. i la seva optimització econòmica La coberta de l’edificació es gatzem. A la planta primera úniPer altra banda a la zona sud i constructiva es realitzarà un sisrealitza amb sistema industrialitl’ús d’altell destinat a em- en direcció a la carretera es siÉs el show de Truman: tot és net, tot és bonic, totcament està ben ordenat. tema estructural i de tancament zat de panell de xapa metàl·lica magatzematge i vinculat a l’espai tua el pati de servei de la brigaEls decorats fan tan de goig que impressionen turistes de cinc continents, de panells de formigó armat pre- amb aïllament i una claraboia de la brigada. da, necessari per els vehicles i quasi semblencentral obres queil·luminar han fet fabricat. qued’art permetrà el història S’accedeix a l’espai d’activi- les tasques de manteniment. Al La volumetria de la nau es magatzem de la brigada i l’altell. tats des de la zona verda munici- magatzem de la brigada s’hi té pal pel pati situat a nord, aquest accés independent des del pati pati es relaciona amb el vestíbul i des d’una porta per a vehicles i l’aula taller possibilitant una en façana.
D
Plànols del nou edifici de serveis
Centre de Reproducció de Tortugues G de l’Albera a
FUSTERIA GARRIGUELLA C/ Estany de la Llebre, s/n. 17780 GARRIGUELLA Tel. 659 30 20 19
50
24
r r i G u TALLES EL MEMBRE ALS CLIENTS DEL PROSTÍBUL (7 lletres) e L L a SI S’ORDENEN CORRECTAMENT, LES INICIALS DONEN COM A RESULTAT...
Vuitè enigma
www.tortugues.cat - Tel. 972 55 22 45
51
FESTA MAJOR
DEL 13 AL 19 D’AGOST 2018 DILLUNS 13
DISSABTE 18
19.00 Inauguració de la mostra d’art del
pintor JORDI GISPERT. Presenta Enric Tubert. A “Can Ganyitus”. Carrer Nou, 20. Oberta fins al dia 19, de 19 h a 21 h
23.00 Concert de nit amb Laurence Hinfray,
11.00 XVI Campionat d’escacs. Al Cementiri Vell
17.00 Animació infantil amb Jaume Barris.
A la Sala Polivalent. Després, cercavila amb els Gegants de Llers i de Garriguella. Xocolatada
arpista. A “Can Ganyitus”
DIMARTS 14
19.30 Presentació del llibre “La passió
necessària” de Joaquim Tremoleda Tot seguit, Col·loqui “La influència del paisatge en els artistes”, moderat
18.00 Sardanes amb La Principal de
l’Escala, a la plaça de Baix a Garriguella 20.00 Concert de La Betty Orquestra, al Cementiri Vell
23.00 Ball de Festa Major, amb La Betty
per Albert Pujol. A “Can Ganyitus”
Orquestra
DIjous 16
DIUMENGE 19
18.00 Atraccions infantils a 1€, al pàrquing 18.30 20.30
de darrera l’església Jornada poètica a càrrec de Dolors Bosch, Àngela Clos i Montserrat Guanter. A “Can Ganyitus” Caminada nocturna amb els Tocavents. Sortida de la Pl. de Noves
DIVENDRES 17
10.00 Matinal esportiva al Passeig dels
Arbres amb activitats per a tots. Inflables gratuïts al matí de 10 h a 14 h
12.15 Ofici solemne 13.30 Vermut de Festa Major al Passeig dels Arbres
20.00 Havaneres amb el grup Terra Endins, al Cementiri Vell
remat amb c thom! o t a per
21.00 Festa del frankfurt i la cervesa, al Cementiri Vell. Hi haurà barbacoa
22.30 Rumba Tramuntana · Música dels 80 i actual · DJ Garris
Ho organitza: Ajuntament de Garriguella
Hi col·labora: