Festa Major de Solsona 2022

Festa de Solsona 2022

Festes de ladeMareDéu del Claustre 7, 8, 9, 10 i 11 de setembre de 2022

Salutació

P Després de dues edicions excepcionals i encotillades, la 369a Festa Major de Solsona recupera la seva essència en tots els sentits. I no puc, ni vull, amagar la meva satisfacció que així sigui la primera festa grossa dels solsonins i solsonines que podré viure com a Aquestsalcaldessa.dies, amb la quarantena de propostes cultu rals i de lleure a què us convidem entitats i instituci ons, la ciutat ens ofereix una ocasió única per interactuar amb les nostres arrels culturals, associacions i artistes locals, i per gaudir del folklore, l’art, la mú sica i el teatre i de la vida social al carrer i al voltant d’una taula. En definitiva, la Festa Major vesteix de gala Solsona per fer-nos sentir vius i que formem part d’una comunitat orgullosa de ser com és i del seu dinamisme. Al voltant d’un imaginari col·lectiu ances tral, que la ciutat ha sabut preservar des de temps pretèrits, ordim una programació que ens imposa una benvinguda pausa als quefers rutinaris i ens vigoritza el L’esqueletpresent.tradicional de la nostra festa patrimonial d’interès nacional és un festeig constant de present i passat que ens manté arrelats. De la mateixa ma nera, els articles que s’inclouen enguany en aquesta publicació ens recorden la riquesa del passat que es mereix un lloc en la història solsonina: el quart de segle de trajectòria del Centre d’Estudis Lacetans, que tant malda per conservar i posar en valor el pa trimoni cultural i natural de la comarca; la valuosa i desinteressada aportació del músic i compositor Joan Roure i Jané a la festa, i la memòria d’establiments er fi recuperem la festa en la seva plenitud! ja inexistents que durant una època van formar part de l’entramat comercial solsoní i que una nova cam panya reivindica per conscienciar sobre el rol cabdal del comerç de proximitat. Tot això us ho presentem amb l’acolorit disseny de la jove Sofiya Kulyk, que es val del ball de bastons com a fil conductor, i a la qual agraeixo la sensibi litat artística. Com sempre, aprofito també aquestes línies per donar les gràcies a entitats, ciutadans a títol particular, professionals i personal municipal que faran possible aquest ampli ventall d’activitats que us Veïnspresentem.deSolsona i la comarca i visitants, en nom del conjunt de la corporació, us desitjo que gaudiu de la renovellada Festa Major i que tingueu una bona tardor! Judit Gisbert i Ester Alcaldessa de Solsona

Actes El qui porta la bandera marxa sempre al bell davant...

A les 10 al camp de tir del Solsonès, TIRADA AL PLAT GENE RAL, en la modalitat de 25 plats de color vermell Organització: Club de Tir del Solsonès AVespreles7 a la plaça del Camp, CONCERT SOLIDARI a càrrec de The Sey Sisters Organització: SOM (Solsonès Obert al Món) Patrocini: Ajuntament de Solsona *En cas de pluja, l’acte es traslladarà a la sala polivalent.

Divendres 2 de setembre AVespreles7 a la sala Gris, INAUGURACIÓ de l’exposició de pintura de Jaume Cuadrench “I l’horitzó” Dissabte 3 de setembre AMigdiales12 a la plaça de Sant Joan, CONCERT VERMUT a càr rec de l’artista Alidé Sans Organització: Associació de Dones del Solsonès Tarda i vespre A les 6 a la plaça del Camp, XXXIX TROBADA D’ACORDIO NISTES Organització: Pere Marginet i Ramon Riu Col·laboració: Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal del Solsonès i Regió7 *En cas de pluja, l’acte es traslladarà a la sala polivalent. A les 6 al Museu de Solsona, presentació “REFLEX. La influ ència escultòrica de la Mare de Déu del Claustre. Dipòsit d’una talla romànica de la col·lecció nacional al Museu de Solsona” Organització: Museu de Solsona

A les 8 a la plaça de Sant Pere, CONCERT a càrrec del grup brasiler Cao Laru Organització: Casal Popular La Fura Diumenge 4 de setembre AMatíles 8 des de la plaça del Camp, XXV CAMINADA POPULAR al Vinyet de Solsona Organització: Ajuntament de Solsona Col·laboració: Centre Excursionista del Solsonès

FESTA MAJOR 2022 Dimecres 7 de setembre Matí i migdia A 2/4 d’11 a la catedral, REPIC DE CAMPANES A la 1 INICI DE LA FESTA MAJOR amb una trabucada a càrrec del trabucaire Jordi Barcons i Mujal, “el Folc”, TRONADA a la plaça Major i salutació de l’Il·lma. Sra. Judit Gisbert i Ester, alcaldessa de Solsona. Sortint de la casa consistorial, recorregut tradicional del PASSACARRERS amb els gegants, cavallets, bou, mulassa i drac, acompanyats per l’Orquestra Patin fanjàs i el pregoner

Dimarts 6 de setembre AVespre2/4 de 9 a la plaça del Consell Comarcal, ASSAIG GENERAL dels ballets de la Festa Major Organització: Agrupació de Geganters de Solsona

ATardales 6 a la plaça de Sant Joan, ACTE DE COMIAT DEL PUBILLATGE 2021 I PROCLAMACIÓ de la pubilla, l’hereu i el fadrí de la ciutat de Solsona 2022 Organització: Associació del Pubillatge Solsoní Col·laboració: Ajuntament de Solsona Vespre i nit A 1/4 de 9 a la catedral, REPIC DE CAMPANES per anunciar el cant de la Salve BAIXADA de la corporació municipal des de l’ajuntament cap a la catedral, acompanyada per la pubilla i la donzella d’honor, l’hereu i el fadrí de Solsona del 2021, la pubilla de les comarques lleidatanes, el ball de bastons i l’Orquestra Patinfanjàs A ¾ de 9, a la capella del Claustre, CANT DE LA SALVE, in terpretat per l’Orfeó Nova Solsona. Presidirà l’acte l’Excm. i Rvdm. Sr. Francesc Conesa i Ferrer, bisbe de Solsona A ¾ de 10, il·luminació de carrers amb teieres i, al pati de l’esco la Arrels II (escoles professionals), CASTELL DE FOCS presidit per la comitiva procedent de la catedral

A 2/4 11 al teatre comarcal, TEATRE amb la representació #LODELBISBE4.0. Ampliació i aprofundiment plus ultra de #LODELBISBE, adaptada i dirigida per Aleix Albareda, a càrrec de Lacetània Teatre Venda d’entrades a www.entradessolsones.com Organització: Lacetània Teatre Col·laboració: Ajuntament de Solsona A les 11 a la sala polivalent, BALL DE FESTA MAJOR amb l’orquestra La Nova Blanes Dijous 8 de setembre AMatíles 9 a la capella del Claustre, MISSA CANTADA per la Capella de Música de la Mare de Déu del Claustre, presidida per Mn. Marc Majà i Guiu, vicari general A 2/4 de 10, seguint les muralles antigues, CIRCUMVAL·LACIÓ de la ciutat amb els tirs dels TRABUCAIRES

A les 11, MISSA CONCELEBRADA, presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Francesc Conesa i Ferrer, bisbe de Solsona, acompanyat pel capítol catedral i la resta de sacer dots. Hi assistiran els priors dels quatre castells, els senyors Miquel Àngel Múrcia i Garcia (Castellvell), Josep Torra i Sabartés (Lladurs), Josep M. Vilà i Cots (Llobera) i Antoni Casas i Pons (Olius).

A ¾ d’11, des de l’ajuntament, BAIXADA cap a la catedral de la corporació municipal, presidida per l’Hble. Sra. Laura Vilagrà i Pons, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, acompanyada per alcaldes de la comarca, la pubilla, l’hereu i el fadrí 2022, la pubilla de les comarques lleidatanes, així com altres representants del pubillatge de títol nacional i de la Catalunya Central, l’Orquestra Patinfanjàs, els Trabu caires de Solsona i els gegants i altres elements de la imatgeria festiva

TotMigdiaseguit, a la plaça Major, salutació de la pubilla i l’hereu de Solsona 2022, acompanyats de la donzella d’ho nor i el fadrí, i BALLETS TRADICIONALS. La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona interpretarà la música dels ossos, cavallets, drac, nans, ball de bastons, àliga i Agegants.continuació, a la plaça Major, TRONADA preparada pels Trabucaires de Solsona i esclat dels MASCLES

Tarda i vespre A ¼ de 7 des de l’ajuntament, BAIXADA de la corporació municipal cap a la catedral, acompanyada per la mateixa comitiva del matí A 2/4 de 7 a la capella del Claustre i la plaça Major, HOME NATGE A LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE amb el ball de l’àliga i la cantada de goigs amb la Capella de Música de la Mare de Déu del Claustre. Enguany és pendonista la Sra. M. Pilar Novas i Comella. Tot seguit, a la plaça Major, SARDANES a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i CAPTA DELS GEGANTERS amb els gegants joves ANitles 11 a la plaça del Camp, CONCERT D’HAVANERES amenitzat pel grup Les Anxovetes A les 11 des de la plaça Major i fins a la sala polivalent, recorregut amb la xaranga Tocabemolls Tot seguit a la sala polivalent, CONCERT JOVE a càrrec de La Fúmiga, la Banda del Coche Rojo i Dj Marsal Ventura Organització: Joventut Solsonina Col·laboració: Ajuntament de Solsona Divendres 9 de setembre AMatíles 9 a la capella del Claustre, MISSA CANTADA per la Capella de Música de la Mare de Déu del Claustre, presidida per Mn. Josep Maria Vila i Gangolells A 2/4 de 10, seguint les muralles antigues, CIRCUMVAL·LACIÓ de la ciutat amb els tirs dels TRABUCAIRES A ¾ d’11, des de l’ajuntament, BAIXADA cap a la catedral de la corporació municipal, acompanyada per la pubilla, l’hereu i el fadrí de Solsona, la pubilla de les comar ques lleidatanes, així com altres representants del pubillatge de títol nacional i de la Catalunya central, l’Orquestra Patinfanjàs, els Trabucaires de Solsona, els gegants i altres elements de la imatgeria

A 2/4 de 6 a la plaça de Sant Joan, CONCERT de cobla a càrrec de l’orquestra Montgrins A les 6 a la plaça de l’U d’Octubre, ESPECTACLE FAMILIAR de circ Nüshu a càrrec de la companyia Capicua A 2/4 de 8 a la plaça Major, SARDANES a càrrec de la Cobla

ANit2/4 d’11 a la plaça de Sant Pere, CONCERT + JOVE a càrrec de La Patxanga amb Arnau Moltet i Mike Cande

A les 11, MISSA CONCELEBRADA, presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Francesc Conesa i Ferrer, bisbe de Solsona, acompanyat pel capítol catedral i la resta de sacer dots TotMigdiaseguit, BALLETS TRADICIONALS. La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona interpretarà la música dels ossos, cavallets, drac, nans, ball de bastons, àliga i gegants. A continuació, a la plaça Major, TRONADA preparada pels Trabucaires de Solsona i esclat dels MASCLES Tarda i vespre De les 3 a les 8 del vespre, XLI CONCURS DE PINTURA RÀPIDA sobre Solsona i el seu entorn. Des de les 3 i fins al vespre a la capella del Claustre, BESAMANS A LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE Tarda i vespre A partir de les 5 a la plaça del Camp, XI CONCURS DE MÚSICS AL CARRER Organització: Joventut Solsonina Col·laboració: Ajuntament de Solsona

Organització: Consell Municipal d’Adolescents Col·laboració: Ajuntament de Solsona A les 11 a la sala polivalent, BALL de Festa Major amb l’orquestra Montgrins Dissabte 10 de setembre Matí i migdia De 9 a 2/4 de 2, XLI CONCURS DE PINTURA RÀPIDA sobre Solsona i el seu entorn

Juvenil Ciutat de Solsona i la Cobla Montgrins

A les 10 a la catedral, MISSA DE DIFUNTS A les 10 XLIII PUJADA CICLISTA AL PI DE LA TORREGASSA. Concentració a 2/4 de 10 a la plaça del Camp. Tret de sortida al carrer del Parc (adjacent al pati de l’escola Setelsis). Hi haurà esmorzar per a tothom i es lliurarà un diploma commemoratiu a totes les per sones participants en el punt d’arribada, que també serà a la plaça del Camp.

Organització: Penya Ciclista L’Esforç i Ajuntament de Solsona A les 12 a la plaça del Camp, CONCERT FAMILIAR Els super herois a càrrec del grup Pop per Xics ATardales 5, PUJADA A PEU AL CASTELLVELL amb l’estelada ge gant acompanyats pels grallers d’Oliana. Punt de partida al passeig del Pare Claret Organització: Casal Popular La Fura Col·laboració: Ajuntament de Solsona A 2/4 de 6 a la torre del Castellvell, ESTESA DE L’ESTELADA i PRESENTACIÓ del llibre Guia pràctica contra l’extre ma dreta de Jordina Arnau i Alba Sidera. Hi haurà coca i xocolata per a tothom Organització: Casal Popular La Fura Col·laboració: Ajuntament de Solsona Vespre i nit A 2/4 de 8 a la plaça Major, SARDANES a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona A les 9 a la plaça de Ramon Llumà, acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Solsona. Parlament a càrrec del periodista, empresari i col·leccionista d’art Tatxo Benet, actuació musical amb Roger Mas, cant d’“Els Segadors” amb l’Orfeó Nova Solsona i galejada dels Trabucaires de Solsona

Orfeó Nova Solsona i Trabucaires de Solsona A les 9 a la plaça del Camp, SOPAR POPULAR amb l’actua ció de les DJ Pussil de Asalto Tot seguit des de la plaça del Camp, X Barramiau amb la Trinxaranga

Organització: Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal del Solsonès, ANC de Solsona i Òmnium Cultural del Col·laboració:Solsonès

A les 10 al teatre comarcal, TEATRE amb la representació #LODELBISBE4.0. Ampliació i aprofundiment plus ultra de #LODELBISBE, adaptada i dirigida per Aleix Albareda, a càrrec de Lacetània Teatre Venda d’entrades a www.entradessolsones.com Organització: Lacetània Teatre Col·laboració: Ajuntament de Solsona A 2/4 d’11 a la plaça de la Catedral CONCERT amb O Val das Mouras Organització: Orfeó Nova Solsona i Ajuntament de Solsona AMatinadala1 a la plaça del Camp, CONCERT JOVE amb Strombers i Hey! Pachucos Organització: Joventut Solsonina Col·laboració: Ajuntament de Solsona Diumenge 11 de setembre. Diada Nacional de Catalunya D’11Matí a 2, al passeig del Pare Claret, a l’altura del Casal de Cultura i Joventut, CASTELLS INFLABLES per al públic infantil

ATardales 6 al teatre comarcal, TEATRE amb la representació #LODELBISBE4.0. Ampliació i aprofundiment plus ultra de #LODELBISBE, adaptada i dirigida per Aleix Albareda, a càrrec de Lacetània Teatre Venda d’entrades a www.entradessolsones.com

Organització: Lacetània Teatre Col·laboració: Ajuntament de Solsona Dijous 15 de setembre AVespreles7 al saló de les Homilies d’Organyà de la Biblioteca Carles Morató, ESPECTACLE M’estreno sota la dutxa de la companyia Cassigalls, dins l’Any Viladot Divendres 16 de setembre AVespreles7 al saló de les Homilies d’Organyà de la Biblioteca Carles Morató, PRESENTACIÓ del llibre Lilinne i les bombolles de sabó (Edicions 1984, 2022), de Jordi Estrada

A les 8 a la sala de plens de l’ajuntament, LLIURAMENT DE PREMIS del XXXIV Concurs de flors als balcons, el XLI Concurs de pintura ràpida i el VII Concurs de fotogra fia de la Festa Major, i entrega de records als nens i nenes que han participat en el ball de bastons i els cavallets

Organització: Biblioteca Carles Morató i Editorial Fonoll

Organització: Lacetània Teatre Col·laboració: Ajuntament de Solsona

Diumenge 18 de setembre ATardales 6 al teatre comarcal, TEATRE amb la representació #LODELBISBE4.0. Ampliació i aprofundiment plus ultra de #LODELBISBE, adaptada i dirigida per Aleix Albareda, a càrrec de Lacetània Teatre Venda d’entrades a www.entradessolsones.com

Dissabte 17 de setembre 10 al teatre comarcal, TEATRE amb la representació

Organització: Lacetània Teatre Col·laboració: Ajuntament de Solsona Dimarts 20 de setembre Tot el dia A la sala polivalent, acapte de plasma Organització: Donants de Sang del Solsonès Divendres 23 de setembre AVespreles7 al saló de les Homilies d’Organyà de la Biblioteca Carles Morató, PRESENTACIÓ del llibre El silenci de l’Angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo (Editorial Fonoll, 2022), de Teresa Ibars, a càrrec de l’autora i la periodista Noemí Vilaseca

#LODELBISBE4.0. Ampliació i aprofundiment plus ultra de #LODELBISBE, adaptada i dirigida per Aleix Albareda, a càrrec de Lacetània Teatre Venda d’entrades a www.entradessolsones.com

ANitles

Cartellera Som nou àgils bastonaires que fem pics i repicons...

Organització: Associació de Dones del Solsonès

CONCERTCONCERTSVERMUT

AMB ALIDÉ SANS Dissabte 3 de setembre a les 12 del migdia a la plaça de Sant Joan L’artista i activista aranesa Alidé Sans ens porta sinergia natural entre dues llengües: música i occità aranès. La seva carrera musical s’inicia el 2012 quan és descoberta amb el videoclip “Esperança”, pro jecte que denuncia la violència de gènere. Després d’haver debutat amb el disc Eth paradís ei en tu, la cantautora, acordionista i guitarrista publica el seu segon llarga durada, Henerècla, (Hètaman, 2018), una revelació musical de ritmes mestissos i influències de músiques del món. L’aranesa no només dona suport a diferents moviments socials i polítics, sinó que ho fa donant una poderosa i commovedora veu a una llengua en crisi. Habitual en l’escena musical occitana, i cada vegada més en la catalana, Alidé ha portat el seu missatge arreu de França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Luxem burg i els Estats Units.

CONCERT A CÀRREC DE CAO LARU

Organització: Casal Popular La Fura

Dissabte 3 de setembre a les 8 del vespre a la pla ça de Sant Pere Cao Laru és una banda franco-brasilera formada el 2015 a Rennes, França. Barreja elements de diversos estils musicals i es considera un grup “nòmada”, ja que viatja constantment amb el seu combi per fer Noubargires. Sarkissian Junior, Laura Aubry, Marie Tisser, Louise Aleci i Victor Ledoux es van conèixer el 2015 a Rennes, on estudiaven pedagogia musical. Van decidir crear un grup d’”intervencionistes musicals” per tocar a residències de gent gran, guarderies i hospitals.

El 2017 van ser escollides Osonenques de l’Any i creuen que encara queda molt camí perquè la discri minació i el racisme desapareguin. Aquest any, de nou, la recaptació del concert solidari de la Festa Major es destinarà a col·laborar amb l’Associació Elín, a Ceuta. Elín és un oasi de llibertat i justícia per a les persones migrants durant la travessa que fan cap a Europa. Elín aixopluga, dona suport i orienta les persones que arriben a la ciutat fronterera creuant la tanca o a través del mar. Les seves activitats i campanyes es basen en la inclusió i la diversi tat, alhora que denuncien situacions de violació de drets humans a la frontera sud.

CONCERT SOLIDARI AMB THE SEY SISTERS Diumenge 4 de setembre a les 7 del vespre a la plaça del Camp Polifonia, veus, arrels africanes, reivindicació, empen ta i força són paraules que defineixen el grup The Sey Sisters, protagonistes del concert solidari d’en guany organitzat per l’ONG Solsonès Obert al Món a la plaça del Camp. L’Edna, la Yolanda i la Kathy Sey són tres germanes osonenques d’origen ghanès que porten la música a la sang, especialitzades en gòspel i funkystep. Les lletres de les seves cançons parlen d’esperança, fe, llibertat, amor i que un món millor és possible, però també de racisme.

Les Sey Sisters són tres veus de la nova generació de música negra catalana d’origen africà que des del 2006 s’han anat forjant lentament amb diversos àl bums, l’últim dels quals és We got your back (2021).

Organització: SOM (Solsonès Obert al Món) Patrocini: Ajuntament de Solsona

BALL DE FESTA MAJOR AMB L’ORQUESTRA LA NOVA BLANES Dimecres dia 7 de setembre a les 11 a la sala L’orquestrapolivalent La Nova Blanes la integren quinze components, quatre dels quals són cantants i la resta, la part musical. Ens ofereix un repertori de cançons que abracen tots els temps amb arranjaments orques trals de diferents autors per tal de donar més varietat musical.

CONCERT D’HAVANERES AMB EL GRUP LES ANXOVETES

Dijous dia 8 de setembre a les 11 de la nit a la plaça del Camp Fidel ja a la Festa Major de Solsona, torna el grup d’havaneres Les Anxovetes, caracteritzat per les seves veus íntegrament femenines. Ens ofereixen un repertori d’havaneres clàssic i tradicional maridat amb una guitarra i un contrabaix. El conjunt està for mat per Tona Gafarot (veu greu), Montse Ferrermoner (veu aguda/mitja) i Marta Pérez (veu aguda/mitja), així com el guitarrista Salva Gallego, el contrabai xista Xevi Pasqual i el tècnic de so Xebi Salvatella, els seitons del grup. Les seves cançons són fresques i sinceres.

La Fúmiga ha fet una entrada decidida al panorama musical català. El seu primer disc, Exprimidores (Halley Supernova, 2019) ha aconseguit milions de reproduccions a les plataformes digitals i els han aconseguit el Premi Carles Santos IVC atorgat pel pú blic i el Premi Ovidi a “Millor àlbum de mestissatge” 2020. Amb l’EP Pròxima parada la banda de la Ribe ra Alta reafirma el seu compromís amb la producció audiovisual en temps de restriccions per a la música en directe i ha obtingut el Premi Tresdeu per “Millor llançament musical de 2020”. Amb el seu darrer treball, Fotosíntesi (Halley Records, 2021), La Fúmiga arrasa amb una proposta festiva que interpel·la els joves amb uns ritmes i lletres que acaben convertint-se en himnes. El grup d’Alzira presenta porta a Solsona un especta cle enèrgic i estimulant, amb una secció de vent po derosa que determina la seva particular fusió d’estils. La Banda del Coche Rojo torna a girar per Cata lunya liderada pel carisma, la bonhomia i la solidesa de la seva frontwoman, la Pantera de Cubelles. Bufen

CONCERT JOVE AMB LA FÚMIGA, LA BANDA DEL COCHE ROJO I DJ MARSAL VENTURA

Dijous dia 8 de setembre a 2/4 d’1 de la matinada a la sala polivalent

nous aires al panorama musical i aquesta nova brisa es deixa sentir en el repertori de La Banda del Coche Rojo, que aposta per músiques que connecten amb les noves generacions. Des del reggaeton més cari beny fins a la música en català del moment, passant pel techno, l’ska o el pop de diva, amb alguna con cessió a la patxanga.

El Dj Marsal Ventura, nascut a Barcelona, és una de les cares més emblemàtiques de l’escena electròni ca nacional. Durant una dècada i mitja ha estat una de les veus radiofòniques de les emissores Flaix FM i Màxima FM. Ha actuat en més de 500 clubs tant nacionals com internacionals i, actualment, dirigeix el segell discogràfic dance Addicting Records.

Organització: Joventut Solsonina Patrocini: Ajuntament de Solsona

CONCERT DE COBLA I BALL DE FESTA MAJOR AMB L’ORQUESTRA MONTGRINS Divendres dia 9 de setembre concert de cobla a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça de Sant Joan i ball a les 11 de la nit a la sala polivalent Amb més de 135 anys de trajectòria ininterrompuda, Montgrins ens ofereix un gran espectacle musical amb vocalistes capaços de satisfer al públic més exi gent, amb el suport d’uns músics i uns arranjaments de gran qualitat. És la degana de les cobles-orquestra i se la considera una de les formacions musicals més prestigioses de Catalunya.

CONCERT + JOVE A CÀRREC DE LA PATXANGA

Divendres dia 9 de setembre a 2/4 d’11 de la nit a la plaça de Sant Pere La Patxanga (Arnau Molet i Mike Cande) ens pre senta un xou musical perfecte per animar el públic més jove. Fugint de la típica figura del DJ pendent d’oferir la millor mescla, La Patxanga busca connec tar amb el públic apropant-se més al format de xou i donant més protagonisme a l’speaker, que amenitza i fa que tothom se senti partícip de la festa. És garantia d’una festa amb la millor música de tots els temps, pluja de samarretes, confeti i moltes sorpreses.

Organització: Consell d’Adolescents de Solsona Patrocini: Ajuntament de Solsona

CONCERT FAMILIAR AMB ELS SUPERHEROIS DE LA COMPANYIA POP PER XICS

Dissabte dia 10 de setembre a les 12 del migdia a la plaça del Camp Els Superherois, de la companyia Pop per Xics, són un grup d’animació musical per a tota la família, modern i actual, que en els últims cinc anys s’ha con vertit en un referent a tot Catalunya. Aquest any pre senta un nou espectacle amb temes propis i un nou disc dirigit per David Rosell, que ha gravat i produït artistes com Txarango i Catarres.

Organització: Orfeó Nova Solsona i Ajuntament de Solsona

Cinc músics d’alt nivell, un titellaire i altres personat ges són els encarregats d‘interpretar les cançons del seu nou disc de forma divertida i pedagògica!

Dissabte dia 10 de setembre a 2/4 d’11 de la nit a la plaça de la Catedral La banda de pop folk O Val das Mouras presenta el seu tercer disc, Bruixes i poetes, en què posa músi ca a poemes de diferents autores del territori que han tingut un paper important en la societat, com Joana Raspall o Maria-Mercè Marçal. El grup de l’Hospitalet de Llobregat, que va començar musicant versos de Rosalía de Castro, afegeix ara el català al seu reper tori. Bruixes i poetes és un treball de lletres profundes, compromeses, feministes i reivindicatives acompanya des d’una sonoritat molt més pop, amb guitarres elèctriques i baix, sense oblidar l’essència i la tradició de les gaites, les flautes o el pandeiro.

CONCERT D’O VAL DAS MOURAS

Hey! Pachucos és un grup de versions format al Bages l’any 2009. A més de l’ampli repertori de cançons, completa les seves actuacions amb imitacions de personatges per fer del seu espectacle un xou únic. Amb ells, la festa i la diversió estan assegura des! Organització: Joventut Solsonina Patrocini: Ajuntament de Solsona

Dissabte dia 10 de setembre a la 1 de la matina da a la plaça del Camp La banda cardonina Strombers necessita poca presentació a casa nostra. Amb una trajectòria de prop de vint-i-cinc anys, sense perdre el caràcter jove i festiu, s’ha convertit en un dels grups capdavanters del panorama festiu a Catalunya. El seu estil barreja l’ska, els ritmes llatins, el reggae, el rock o el country per aconseguir un so inconfusible. Strombers ha ho menatjat la cultura popular i les festes i sons d’arrel i ha esdevingut tot un referent de les festes populars. Els seus membres són Ferran Gallart (veu), Toni Com pany (veu, teclats i acordió), Carles Serras (guitarra), Rati (baix), Ferran (saxo) i Àngel Abad (bateria).

CONCERT JOVE AMB STROMBERS I HEY! PACHUCOS

Organització: Lacetània Teatre Col·laboració: Ajuntament de Solsona

Dissabte 10 de setembre a les 10 de la nit 11 de setembre a les 6 de la tarda

/

/ Diumenge

Dissabte 17 de setembre a les 10 de la nit Diumenge 18 de setembre a les 6 de la tarda

#LODELBISBE4.0TEATRE Ampliació i aprofundiment plus ultra de #LODELBISBE Teatre comarcal Què passa quan l’atracció és més forta que qualsevol codi deontològic o pressió social? Dies de funció i horaris: Dimecres 7 de setembre a 2/4 d’11 de la nit

TARDES DE TEMPORADABALL2022-2023 Casal Cívic Xavier Jounou / 7 del vespre 2 d’octubre – Fermí 9 d’octubre – Jordi Bruch 16 d’octubre – Crystal 23 d’octubre – David de Vic 30 d’octubre – Francesc 6 de novembre – Doble Cara 13 de novembre – Stres Band 20 de novembre – Dolfi 27 de novembre – Nil 4 de desembre – Duet d’Ambient 11 de desembre – Àlex Peris 18 de desembre – Alberto Paolo 26 de desembre – Raül 1 de gener – Josep Candàliga 8 de gener – Jordi Casellas 15 de gener – Francesc 22 de gener – Joan Vilandeny 29 de gener – Doble Cara 5 de febrer – Maryan Duet 12 de febrer – Quin Ritme 19 de febrer – Marc Anglarill 26 de febrer – Crystal 5 de març – Raül 12 de març – Alberto Paolo 19 de març – Elisabeth Majoral 26 de març – Duet Solistes 2 d’abril – David de Vic 10 d’abril – Pep i Maria José trio 16 d’abril – Pere Rico Rico 23 d’abril – Fermí 30 d’abril – Duet d’Ambient

CICLE GAUDÍ Projeccions del programa del Cicle Gaudí, impulsat per l’Acadèmia del Cinema Català, al teatre comarHorari:cal 21.30 h Preus: 4,50 euros / entrades reduïdes a 3 euros (Carnet Jove de La Caixa, Federació d’Ateneus i Carnet Solsonès Jove) i oferta 2x1 amb el Club La VendaVanguardiad’entrades: www.entradessolsones.com 30 de setembre, Escape Room, d’Hèctor Claramunt 28 d’octubre, La Toscana, de Pau Durà 25 de novembre, Alcarràs, de Clara Simón

«Els reversos de la veritat» Cicle 2021conferènciesde 125 ANYS JORNADADES DE PORTES MUSEUOBERTESDIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA Dia 9 de setembre d’11 del matí a 2/4 de 7 de la tarda POU DE GEL Dies 8 i 9 de setembre Horari: d’11 a 1 del migdia No cal reserva prèvia Entrada lliure sense visita guiada Per a més informació sobre visites guiades i horaris, consulteu l’agenda de solsonaturisme.com.

Exposicions N’és un ball de molta gesta, la destresa dels minyons...

Del 27 d’agost al 27 de setembre, els caps de setma na, al número 1 del carrer de Sant Miquel Inauguració el 27 d’agost a les 7 del vespre L’artista i ninotaire vilanoví Sergi Salvó, “Iakaré”, tor na a Solsona amb una mostra de petites escenes ple nes d’humor i sàtira de festes majors, entre les quals no pot faltar la solsonina, i altres tradicions catalanes. La personalitat dels seus ninots de paper maixé es complementa amb el realisme de les façanes. “Faça nes, peixeres i un conte...” és organitzada per l’Agru pació de Geganters de Solsona amb la col·laboració de la família Baixas-Murillo. Foto: Fèlix Pasqual

FAÇANES,EXPOSICIONSPEIXERES I UN CONTE...

EXPOSICIÓ DE PINTURA I L’HORITZÓSALAGRISC.SantMiquel,9 Del 2 a l’11 i el 17 i 18 de setembre Festa Major de Solsona 2022 Inauguració divendres 2 de setembre a les 7 del vespreInauguració divendres 2 de setembre a les 19 h S A L A G R I S C. Sant Miquel 9 Del 2 a l’11 i el 17 i 18 de setembre Festa Major de Solsona 2022 E X P O S I C I Ó D E P I N T U R A CUADRENCH I L’ H O R I T Z Ó Inauguració divendres 2 de setembre a les 19 h S A L A G R I S C. Sant Miquel 9 Del 2 a l’11 i el 17 i 18 de setembre Festa Major de Solsona 2022 E X P O S I C I Ó D E P I N T U R A CUADRENCH I L’ H O R I T Z Ó I L’HORITzó

REFLEX. LA INFLUèNCIA ESCULTòRICA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE. DIPòSIT D’UNA TALLA ROMÀNICA DE LA COL·LECCIó NACIONAL AL MUSEU DE SOLSONA Del 3 de setembre de 2022 al 8 de gener de 2023 al Museu de Solsona Presentació el dia 3 de setembre a les 6 de la tarda

Del 7 al 10 de setembre al celler de Ca l’Aguilar (plaça Major, 6) En aquesta exposició es presenta el treball final del Grau Superior de Ceràmica Artística de Sara Reig Pensí. El repte que es planteja exigeix buscar la manera de transportar les sensacions i imatges de l’entorn del Solsonès a la peça ceràmica. A partir d’un recorregut previ d’investigació, el treball amb argiles locals desemboca en la creació d’una vaixella Horaris:salvatge.7 de setembre de 6 de la tarda a 9 del vespre; 8, 9 i 10 de setembre de 10 del matí a 1 del migdia i de 6 a 9 del vespre Xarxes socials de l’artista: @sara.nusa | hola@saranusa.cat

SALVATGES | VAIXELLES RURALS

GUILLEM VILADOT, POLIèDRIC

Dins l’Any Viladot, el 15 de setembre a les 7 del ves pre podrem gaudir de l’espectacle M’estreno sota la dutxa, a càrrec de la companyia Cassigalls. De la mà d’Àngel Sedó, Dolors Aldomà, Miquel Torrent i Joan Cornudella, ens introduirem al món poètic de Guillem Viladot tot jugant a identificar els itineraris que aniran recorrent durant tot l’espectacle. Finalment, el dia 23, també a les 7 del vespre al ma teix espai, es presentarà el llibre El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo (Editorial Fonoll, 2022), de Teresa Ibars, a càrrec de l’autora i la peri odista Noemí Vilaseca. Horaris de l’exposició: De l’1 al 15 de setembre, de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre; i dimarts, divendres i dis sabte de 10 del matí a 2 del migdia

Del primer al 15 de setembre al saló de les Homilies d’Organyà de la Biblioteca Carles Morató L’exposició itinerant “Guillem Viladot, polièdric” ha estat concebuda per Joan Puig Ribera amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot (Agramunt, 1922 –Barcelona, 1999), escriptor prolífic i creador polifacètic que va festejar i excel·lir en múlti ples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l’experi mental, el periodístic o el plàstic. La mostra explica la figura i l’obra de l’autor i està estructurada a partir dels apartats següents: “Un infant de Riella”, “Aprenentatge i descobertes”, “Descober ta de la poesia visual”, “Estrena literària”, “La poèti ca dels objectes” i “L’escriptor ponentí universal”.

Any Viladot

Concursos És un ball molt antic que ballaven nostres avis...

1. Objecte del concurs El concurs té per objectiu l’elecció d’una fotografia representativa de la Festa Major de Solsona 2022. El tema és lliure.

5. Termini El termini de recepció es tancarà el dia 12 de setembre de 2022 a les 2 del migdia. Les obres s’han de lliurar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajunta ment de Solsona (OAC), al carrer del Castell, 20.

8. Drets

4. Obres Les fotografies han de ser originals i inèdites. Al dors de l’obra, s’hi ha d’escriure el títol. Cada obra s’ha d’acompanyar d’un sobre tancat, identificat amb el pseudònim o títol de la fotografia a la part exterior. Dins del sobre hi ha de constar el pseudònim o títol, el nom i cognoms de l’autor/a, l’adreça, el correu elec trònic i un telèfon.

Primer: 300 euros Segon: 200 euros Categoria infantil: 150 euros

Les fotografies guanyadores passaran a ser de pro pietat municipal. En cas que siguin publicades, se’n farà constar l’autoria. Així mateix, les fotografies par ticipants podran ser utilitzades en l’edició de diversos materials de difusió que es publiquin des de l’Ajuntament de Solsona.

VII CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA FESTA MAJOR DE SOLSONA BASES

Cada participant no pot obtenir més d’un premi. Les persones guanyadores, o un/a representant autorit zat/zada, han de ser presents a l’acte de lliurament dels premis.

Els participants manifesten i garanteixen que són els únics autors de les fotografies presentades i titulars de tots els drets d’autor sobre les imatges. Així mateix, serà responsabilitat de cada participant obtenir l’au torització de les persones que puguin aparèixer a les fotografies per a l’efectiva activitat que es convoca, tret que la imatge hagi estat captada en un lloc públic i en la forma legalment establerta, i assumeix tota reclamació per drets d’imatges.

6. Premis

2. Participants És un concurs obert a totes les persones aficionades a la fotografia. En la categoria infantil podran optar-hi tots els infants menors de 14 anys.

3. Format El paper fotogràfic ha de ser com a mínim de 20x30, muntat damunt d’un suport rígid de 30x40, amb un màxim de dues fotografies per concursant. Els treballs s’han de lliurar també en format digital JPG per cor reu electrònic a cultura@ajsolsona.cat.

7. Exposició Totes les fotografies s’exposaran al saló de les Homili es d’Organyà de la Biblioteca Carles Morató del 17 de setembre al 3 d’octubre en l’horari de l’equipament. Les obres premiades quedaran en propietat de l’Ajuntament. La resta de treballs es podran recollir, després del veredicte i de l’exposició, a les dependèn cies municipals.

5. Les persones participants hauran de presentar-se al Punt d’Informació de la Festa Major (Oficina de Turisme del Solsonès, ctra. de Bassella, 1), on serà segellada la tela dins l’horari següent: el divendres 9, de 3 a 4 de la tarda, i el dissabte 10, de 9 a 10 del matí.

4. Cada artista podrà presentar les obres que desitgi, sense emmarcar.

6. Les obres es lliuraran al mateix Punt d’Informació de la Festa Major fins a les 8 del vespre del divendres i fins a 2/4 de 2 del migdia del dissabte. S’estendrà un rebut acreditatiu, que servirà als autors com a resguard i per poder retirar les pintures no premiades una vegada celebrada l’exposició, que tindrà lloc al saló de les Homilies d’Organyà de la Biblioteca Car les Morató.

7. Una vegada s’hagi reunit el jurat, el lliurament de premis es farà el dia 16 de setembre a les 8 del ves pre a la sala de plens del consistori solsoní.

AOriginalitat dequació a la temàtica (representativitat de la Festa Major) 10. El jurat El jurat estarà format per professionals de la fotogra fia i vinculats al món artístic local. El seu veredicte, inapel·lable, es farà públic el divendres 16 de setembre a les 8 del vespre a la sala de plens del consisto ri. Si el jurat ho creu oportú, els premis poden quedar deserts.

3. El procediment i les tècniques són lliures. Quant a les mides dels quadres, hauran de ser com a mínim del 12 universal, i de 50x50 cm per a les aquarel les.

8. Totes les obres presentades a concurs s’exposa ran del 17 de setembre al 3 d’octubre al saló de les Homilies d’Organyà. L’horari de visita serà dimarts, divendres i dissabte, de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia, i de dilluns a divendres, de 4 de la tarda a 8 del vespre.

La participació en el concurs comporta l’acceptació d’aquestes bases. Qualsevol aspecte no previst en les bases serà resolt pel jurat.

9. Criteris de valoració A l’hora d’avaluar les obres es tindran en compte els aspectes següents, que es valoraran amb dos punts cadascun: Qualitat tècnica (enfocament, llum, equilibri de color)

2. El tema és Solsona en qualsevol aspecte: el nucli antic, els seus encontorns o el Vinyet.

Dies 9 i 10 de setembre de 2022 BASES

1. Poden participar en aquest concurs totes les persones artistes que ho desitgin mitjançant la inscripció, que serà gratuïta.

XLI CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

11. Acceptació de les bases

9. Les obres guardonades quedaran en propietat de l’Ajuntament de Solsona. La resta hauran de ser retirades pels seus autors entre el 10 i el 30 d’octubre de 2022 amb la presentació prèvia del resguard esmen tat a la base 6. A partir d’aquesta data, l’Ajuntament no es farà responsable de les pintures pendents de recollir.

10. Les obres no premiades podran ser adquirides al preu fixat pels seus autors. L’Ajuntament se’n reserva rà el 20 per cent de la venda.

13. Els organitzadors del concurs no es fan respon sables dels desperfectes que puguin patir les obres exposades per causes imprevistes i involuntàries.

11. El jurat es reserva el dret d’admissió i la resolució de qualsevol cas no previst en aquestes bases. Les decisions del jurat seran inapel·lables.

12. La inclemència del temps no serà motiu de sus pensió del concurs.

14. Primer:Premis365 euros Segon: 305 euros Tercer: 245 euros Especial aquarel·la: 305 euros Especial local: 245 euros FLORS ALS BALCONS RELACIÓ DE PERSONES CONCURSANTS GUARDONADES Han participat al XXXIV Concurs de flors als balcons un total de 21 concursants i el jurat ha estat format per la comparsa VIP Mums. Les persones guardonades han estat les següents: Premi especial façana: Pilar Casals i Muntada 1r premi de balcons: Francesca Carceller i Fornell Altres premis: Teresa Mujal i Sarri Brígida Sala i Call M. Pilar Roure i Jané Pilar Guals i Molner Montserrat Puig i Ribera Cèlia Font i Sucarrats Alfredo Fernando Weyreuter Dolores Múrcia i García Conxita Sánchez i Hernández Maria Serra i Resa Pilar Vila i PresentacióRiuVillaró i Vilaseca El lliurament de premis tindrà lloc el 16 de setembre a les 8 del vespre a la sala de plens de l’ajuntament de Solsona.

Col·laboracions Amb veu ben alta cridem, visca la ciutat de Solsona...

El CEL s’organitza en seccions, cadascuna de les quals és responsable de la seva pròpia estratègia, dels recursos, dels materials i de la viabilitat dels projectes que desenvolupa. La coordinació entre les seccions i les seves activitats es consensuen a través de la Junta Directiva de l’entitat, amb la seu social al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS) des de la seva fundació. Les seccions que s’han creat durant aquests anys són la d’Arqueologia, el Grup de Natura del Solsonès, la d’Història i Memòria i la d’Etnologia.

El 30 de setembre de 1995 es constitueix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL) en una reunió que té lloc al Casal de Cultura i Joventut amb l’assistència d’una quarantena de persones, entre les quals hi ha una colla d’estudiants d’arqueologia i d’història acabats de llicenciar i un grup de solsonins i solsonines de totes les edats amb inquietuds culturals. Els seus objectius són promoure l’estudi, la conservació i la divulgació del patrimoni cultural i natural del Solsonès.

L’any següent, es crea la primera secció de l’entitat, la d’Arqueologia, per donar cobertura a un projecte ambiciós que pretén reprendre les excavacions arque ològiques a la comarca del Solsonès.

Secció d’Arqueologia La secció d’Arqueologia es crea l’any 1996 per començar la primera campanya d’excavacions ar queològiques al jaciment del Camp dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès) gràcies a l’aval del MDCS i al suport econòmic de l’Associació Cívica de Solsona Fòrum. Aquestes excavacions s’emmarquen en el projecte de recerca “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la comarca del Solsonès des de l’antiguitat fins a l’època medieval”, amb el qual la secció pren el relleu al treball realitzat per mossèn Joan Serra i Vilaró entre 1915 i 1925 — quan excava als jaciments ibèrics del Castellvell de Solsona (Olius), Anseresa (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor, al Berguedà). En aquests vint-i-cinc anys, ha dut a terme campanyes d’excavacions anuals, a més del jaciment iber-romà i medieval de la Codina (1996-2006), al graner fortifi cat de Sant Esteve d’Olius (1998-2009). Avui, treba lla simultàniament als jaciments ibèrics del Castellvell de Solsona (des del 2007), de Sant Miquel de Sorba (des del 2010), i d’Anseresa (des del 2018), i també s’estudien dos jaciments nous a Sallent (Bages): el nu cli ibèric del Cogulló i el jaciment de Manivertes. Per aquest motiu, el 2018, reformula el projecte inicial per un de nou, sota el títol d’“Estratègies d’ocupació del territori al Solsonès i Bages (Lacetània) durant la protohistòria i l’antiguitat”.

Castellvell (2021) EL CENTRE D’ESTUDIS LACETANS. 25 ANYS TREBALLANT PER A LA CULTURA I LA NATURA

El seu àmbit d’actuació no es limita al Solsonès, sinó que, a través de la interconnexió amb xarxes i grups de natura, també actua en projectes ubicats en comarques veïnes, del Prepirineu i de la plana urgeEntrellenca.les activitats més destacades, hi ha els estudis de flora i fauna en el marc de la Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat del Solsonès (Biosol), en la qual coordina diversos mostrejos al llarg de l’any per a co nèixer els hàbitats, la flora i la fauna d’interès de se guiment i conservació. Aquests estudis han donat com a resultat les següents publicacions: “Espais d’interès

La qualitat del treball de les investigacions realitzades per la secció es veu reconeguda amb la participació dels seus membres en jornades, congressos també d’internacionals , publicacions científiques i divulga tives, i exposicions d’abast local i nacional. A més, la presència de membres de la secció en equips docents d’algunes universitats catalanes Universitat de Bar celona, Universitat Autònoma de Barcelona i Univer sitat de Lleida també és un reconeixement a la seva vàlua i trajectòria investigadora.

L’activitat de la secció també es realitza en altres ter ritoris catalans: a l’Urgell, amb el projecte “Societat, economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió”, del qual destaquen les excavacions al poblat ibèric i vila romana dels Estinclells, a Verdú (des del 2002), i al jaciment ibèric de la Pleta/Castellsalvà, a Belianes (des del 2010); i també a l’Alt Penedès en col·laboració amb la Universitat de Barcelona , amb el projecte “Econo mia, producció agrícola i comercialització al territori cossetà durant l’edat del Ferro (segles VII-I aC)”, en què s’excava al jaciment ibèric de les Hortes de Cal Pons/Corral Nou, a Pontons (des del 2008), i als centres de producció terrissaire de les Valls del Foix i dels Casalots, a Torrelles de Foix (des del 2011).

La secció d’Arqueologia és un referent en l’estudi, el coneixement, la preservació i la difusió del món ibèric a Catalunya.

La secció, en aquests anys, ha esdevingut una ve ritable “escola d’arqueologia”, tenint en compte que pels diferents jaciments on excava han passat uns cinc-cents estudiants d’història i arqueologia de moltes universitats. A la vegada que han fet possible avançar els treballs en aquestes excavacions, aquests estudiants han rebut la instrucció i la formació de camp dels responsables de la secció. Un altre fet rellevant és que algunes d’aquestes persones s’han acabat integrant en la secció i dirigeixen, segons la seva especialitat, diferents projectes.

Grup de Natura del Solsonès El Grup de Natura del Solsonès es crea l’any 2003. Els principals objectius de la secció són participar en el coneixement, la difusió i la conservació del patrimoni natural comarcal; establir col·laboracions amb les administracions, els ciutadans i altres entitats del context –tant solsoní com del món especialitzat en l’activisme ecologista–, i prioritzar les tasques de divulgació i educació ambiental. Des del primer moment, es considera bàsica la conscienciació envers el medi natural del Solsonès. Per això, periòdicament, s’organitzen activitats de difusió i actuacions puntuals de millora i custòdia d’àmbits significatius del nostre territori natural. Més d’un centenar de persones han participat en els estudis i seguiments de la natura organitzats per aquesta secció, que, des dels inicis, promou la col laboració i la participació ciutadana en cadascun dels seus projectes.

L’activitat de la secció se centra en els fets, en els espais de memòria i, sobretot, en les persones que

Biennalment, el Grup de Natura organitza la Setma na del Medi Ambient, un esdeveniment social que acumula ja deu edicions, des de l’any 2004. Durant aquests dies es fan activitats molt diverses, com exposicions, xerrades, sortides i altres accions de partici pació, així com divulgació i conscienciació.

Aquesta secció també coordina altres projectes, com el Bioblitz, una prospecció biològica que es desenvo lupa durant tres dies en diferents àmbits del Solsonès; l’Espiallones, una recerca intensiva i de datació de totes les espècies de papallones que es poden trobar al nostre territori amb l’objectiu científic d’elaborar el cens de libèl·lules i espiadimonis, i el Projecte Rius, destinat al coneixement i la custòdia dels petits ma mífers (SEMICE) que poblen els diferents i variats rius d’aquesta comarca, i en el qual es realitza anualment el cens d’aus aquàtiques hivernants.

El Grup de Natura del Solsonès destaca per la incan sable dedicació a l’estudi, la divulgació i la conserva ció del medi natural de la comarca.

Altres activitats regulars que promou la secció són el seguiment de caixes-niu escampades pels boscos comarcals; les didàctiques exposicions de bolets amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya; el projecte Bassadòria, des del qual es treballa en la creació d’espais de reflexió per al reco neixement integral dels serveis ambientals dels boscos i espais agroforestals del Solsonès, i totes les accions generades en l’àmbit de la Setmana del Clima.

Secció d’Història i Memòria La secció d’Història i Memòria es crea l’any 2005, en un context general català en què es promouen els treballs de recerca històrica dels conflictes del segle XX, sobretot del període comprès entre la II República i la llarga foscor del franquisme —la guerra civil, la dictadura i la transició democràtica. Unes temàtiques que havien estat menystingudes en les recerques del nostre àmbit local i comarcal. Des dels inicis, és conscient que treballar, recuperar i revisar la història recent pot generar certes incomoditats, perquè és intensament política i plena de conflictes.

Una sortida del Grup de Natura del Solsonès natural i espècies de flora i fauna prioritàries del Sol sonès” (2006), “Les Basses de Brics i l’embassament de l’Alsina, els primers espais naturals del Solsonès amb un projecte de conservació i custòdia” (2007), Paisatges, biodiversitat i món rural (2014), “La xarxa de seguiment de la biodiversitat del Solsonès (Biosol), una eina participativa d’estudi i conservació al territori” (2018) i Les orquídies del Solsonès (2019).

Aquest projecte s’inicia com un treball de recerca amb l’objectiu de poder identificar i contactar amb les famílies d’onze dels deportats solsonins, el resultat del qual és la realització d’un breu documental.

Els resultats de les recerques dutes a terme per la secció es poden consultar en el web http://lacetans.

feta, es realitza el documental Emboscats. Ressons d’una geografia secreta, una coproducció del CEL amb E2S Creativa i TV3, que es va poder veure en aquest canal a principi del 2012.

Laorg/solsonesmemoria.secciód’HistòriaiMemòria pretén ajudar a la ciutadania a ser més justa, més sàvia i, per tant, més lliure. Secció d’Etnologia La secció d’Etnologia es crea el 2015. El seu inici es planteja com a resposta a una proposta que se li fa al CEL des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya (OPEI), un programa creat per la Generalitat de Catalunya per conèixer la situ Inauguració de l’exposició “República, cartells” (2007) van viure aquells temps esperançats i convulsos. Tots els seus projectes i treballs combinen la recerca –necessària encara– sobre els fets més determinants amb l’acció pública, la transmissió i comunicació amb la societat i la ciutadania –mitjançant treballs de recerca in situ, buidats d’arxius i biblioteques, publicació de llibres i altres treballs, organització d’exposicions i creació de documents audiovisuals. Els primers treballs els dedica a la recerca del cost humà de la guerra civil al Solsonès, un projecte ini ciat des del Centre d’Història Contemporània de Ca talunya. Per a una societat que es pretén avançada era, i encara és, un deure històric disposar del cens més ben elaborat possible de les víctimes d’aquest conflicte espanyol. Poc després, la secció comença un ambiciós programa de projectes i divulgació de la memòria amb l’ajut del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Una de les accions més significatives és l’homenatge públic als deportats solsonins als camps nazis al Consell Comarcal del Solsonès, el 2006.

Un altre dels projectes que es converteix en el centre de la recerca documental i oral de la secció durant uns quants anys és el que es dedica als emboscats al Solsonès durant la guerra civil espanyola. Les histò ries i penúries que van haver de viure aquells joves que van amagar-se per a no defensar un país assetjat pel franquisme, però que tampoc van voler canviar de front o exiliar-se, era i continua sent un dels temes recurrents quan es parla dels efectes del conflic te bèl·lic en aquesta comarca. A partir de la recerca

Inauguració de l’exposició “A bodes em convides” (Miracle) ació del patrimoni etnològic català i que, arribat el moment, vol estendre per la comarca del Solsonès. L’Observatori coneixia la recerca que el CEL havia fet anteriorment sobre els molins del sud del Solsonès (“Molins de secà. Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès”, del 2010, que es va continuar amb l’estudi de dos molins de la Vall d’Ora, a Navès), treballant aspectes de memòria oral i d’inventari d’oficis antics. Per això li proposa que es converteixi en antena de l’OPEI, la qual cosa suposa ser una de les entitats del territori que treballen en xarxa per a la preservació del patrimoni etnològic català –actual ment n’hi ha prop de vint-i-cinc escampades per tot el Unaterritori.de les primeres accions de la secció, el 2016, és portar a Solsona la Mostra Internacional de Cine ma Etnogràfic, impulsada des de l’OPEI, una sèrie de projeccions que tenen continuïtat els anys 2017 i “Col·leccionar2018.

passions” és una altra de les propostes de l’OPEI en què participa. L’any 2018, es catalo guen els elements que conformen la important collecció de materials històrics i d’etnologia d’en Màrius Codina, ubicada a l’antic molí d’oli de Cal Balaguer de Torà. La segona part del projecte és el muntatge d’una exposició amb els objectes més característics d’aquesta col·lecció amb el títol d’“A bodes em convides”, a la Casa Gran del Miracle (Riner), sobre l’amor i el casament en l’àmbit rural en època barroca.

La secció ha col·laborat diverses vegades amb el Mu seu Diocesà i Comarcal de Solsona. Entre el 2015 i el 2017, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran promou una recerca sobre el fenomen de la bruixeria a Ponent i al Pirineu. El Museu de Solsona, que forma part de la xarxa, encarrega la recerca corresponent a la comarca del Solsonès al CEL. D’aques tes investigacions en resulta l’exposició itinerant sobre la bruixeria “Se’n parlave... i n’hi havie”, que fa estada al museu solsoní el 2018. Un any després, la secció participa en la recerca i el muntatge de l’exposició “Tot torna. Oficis d’ahir i d’avui”, en què es pot veure l’evolució d’alguns oficis antics a partir de les eines que utilitzaven i dels objectes manufacturats que es conserven a la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès. Al mateix temps, serveix per valoritzar la feina dels artesans nous que han modernitzat aquests productes i n’han creat de nous utilitzant les eines i tècniques tradicionals.

Publicacions Des del 2001, i conjuntament amb l’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), s’edita Oppidum. Revista cultural del Solsonès, una publicació periòdica de la qual ja s’han publicat 19 números, amb gairebé 150 articles de temàtiques molt diverses: art, arqueologia, arqui tectura, arxivística, biologia, ecologia, etnologia, filologia, geologia, història, música i religió, entre les més destacades.

Acte de presentació de la revista Oppidum, núm. 19 Dins dels actes de celebració del 25è aniversari, la secció ha presentat dues exposicions, complementàries, sobre jocs i joguines al llarg de la història, també al Miracle. La primera és una mostra itinerant del Museu d’Arqueologia de Catalunya, en la qual s’ensenyen alguns jocs que s’han mantingut des de l’antiguitat fins a la segona meitat del segle XX. En l’altra, la secció recull joguines cedides per veïns de diferents municipis del Solsonès i d’altres indrets –les persones de més edat que visiten l’exposició encara en recorden algunes de la seva infantesa.

A més de les publicacions ja mencionades en parlar del Grup de Natura del Solsonès, es poden destacar els llibres editats en la col·lecció «Estudis i Textos del Solsonès», també amb l’ACS: Un liberal en terra de carlins (2006), Fotogrames de la llum a la foscor. El cinema al Solsonès al segle XX (2008) i La castlania del castell de Riner (2011). Dues altres obres importants per a la història de Solsona editades pel CEL són Un immoble al servei de la ciutat. Els Escolapis de Solsona (1774-1998), el 2012, i Lectures d’Histò ria de Solsona. L’hospital d’en Llobera, el 2016. Inventari del patrimoni del Solsonès El 2006, en el marc del 10è aniversari, el CEL promou el projecte “Cultura i natura al bell mig de Catalunya”. En cadascun dels quinze municipis de la comarca del Solsonès s’organitza el Dia del Municipi —amb una exposició en la qual es mostren els elements més destacats del seu patrimoni i diferents ac tes per posar-los en valor. Per donar a conèixer el ric patrimoni que conserva aquesta comarca s’elabora el documental Solsonès. Cultura i Natura al bell mig de Catalunya i un CD amb l’“Inventari del Patrimoni Natural i Cultural del Solsonès”, que esdevé el primer pas per recollir i donar a conèixer els seus bens patri Amonials.partir d’aquesta primera iniciativa, el 2016, amb motiu del 20è aniversari, el CEL presenta el web del patrimoni natural i cultural del Solsonès (www.patri monisolsones.com), impulsat pel Grup de Natura del Solsonès i amb el suport del Centre Tecnològic i Fo restal de Catalunya (CTFC). És un projecte que vol re collir tot el patrimoni comarcal en un servidor digital, una iniciativa que necessita la col·laboració de totes aquelles persones interessades en el coneixement i la preservació de la nostra cultura i natura.

La secció d’Etnologia recull, estudia i transmet les històries, els costums, les tradicions i les creences de les persones que, des de fa milers d’anys, habitem en aquest territori.

Una mirada al futur Cadascuna de les seccions ja treballa en nous pro jectes: consolidar les excavacions arqueològiques en curs; continuar fomentant el coneixement, la protecció, la difusió i la conservació del patrimoni natural comarcal; obrir noves perspectives en la recerca i la

A final del 2021, s’organitza l’exposició commemorativa dels 25è aniversari, “Tocats pel CEL. Viu-la amb els cinc sentits”. La mostra, que està oberta fins al febrer de 2022 a l’edifici del Consell Comarcal del Solsonès, convida els visitants a descobrir el ric patri moni del Solsonès mitjançant els sentits i a repassar el més destacat de l’extensa trajectòria de les diferents seccions. Es completa amb la projecció del vídeo 25 anys CEL, que ressegueix la història de l’entitat durant aquest període, explicada per cinc dels seus protago nistes.

Exposició “Tocats pel CEL. Viu-la amb els cinc sentits”, al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès

El CEL està adherit a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), que aplega prop de 130 centres i instituts d’estudis de tots els territoris de parla catalana. El 2011, coincidint amb el 15è aniversari del CEL, aquesta associació celebra la XIX Assemblea General Ordinària a Solsona.

En aquest període s’han dut a terme projectes compartits amb el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, l’Arxiu Comarcal del Solsonès, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, L’Arada. Territori de Masies i el Centre Excursionista del Solsonès, entre d’altres. Igualment, ha rebut el suport imprescindible de tots els ajuntaments del Solsonès i de la resta de municipis on el CEL du a terme les seves acti vitats , el Consell Comarcal del Solsonès, la Diputa ció de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Generalitat de Catalunya, mitjançant diferents de partaments i altres organismes, i els propietaris dels terrenys on estan ubicats els jaciments arqueològics on intervé la secció d’Arqueologia.

Agraïments Ara, i sempre, és un bon moment per mostrar l’agra ïment a les institucions, a les entitats i a les persones voluntàries que han donat suport i col·laborat amb el CEL durant aquests 25 anys; per reconèixer, especi alment, l’ajut rebut dels socis i sòcies, que han donat un suport incondicional a la nostra labor moltes ho són des dels inicis , i per destacar el compromís, la dedicació i la tenacitat del Ramon Cardona i Colell (1995-2008), Montse Creus i Vantolra (2008 -2020) i Neus Mujal i Alsina (des de finals del 2020), president i presidentes de l’entitat, i de totes les altres persones que han treballat al seu costat.

25è aniversari

Col·laboracions

Amb aquesta voluntat de mirar al futur i de vetllar pel patrimoni històric comú, el CEL ha promogut la recent reunió entre els ajuntaments d’Olius i de Solsona i el bisbat de Solsona per estudiar la manera de gestio nar un patrimoni singular i històric com és el conjunt monumental del Castellvell de Solsona, al municipi Perd’Olius.poder assolir nous reptes, cal sumar complicitats. És necessari, i urgent, que les noves generacions d’es tudiants, professionals i persones interessades en la cultura i la natura prenguin el relleu al capdavant de l’entitat i aportin noves visions, defineixin noves estra tègies i plantegin noves sinergies amb vista al futur. Un futur ple de treball, il·lusions i aprenentatges com partits, per a la societat i amb la ciutadania. Com ho han estat aquests vint-i-cinc anys.Centre Lacetans1

d’Estudis

reflexió sobre la història recent i la memòria pública, i catalogar altres col·leccions etnogràfiques i organitzar exposicions del patrimoni etnològic.

1

El títol d’aquest escrit és el mateix, volgudament, que el de l’article que el Centre d’Estudis Lace tans ha publicat a la revista cultural del Solsonès Oppidum, número 19, any 2021, p. 111-133, en el qual es fa un repàs més detallat de la seva trajectòria.

PATRIMONI MUSICAL És un matí assolellat de juliol, el campanar de la catedral toca les dotze. Asseguts en una terrassa es troben cinc persones: Pilar Roure, germana del músic Joan Roure; Jaume Cuadrench, macip major de l’Agrupació de Geganters (1979-1986); Josep Dalmau, geganter i coreògraf dels ballets; Jaume Por redon, “Campa”, membre fundador de la Patinfanjàs, i Albert Fontelles i Ramonet, director de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Els tertulians parlen de la festa i evoquen la figura del compositor i arranjador de bona part del patrimoni musical del Corpus i de la Festa Major de Solsona. Es tracta de Joan Roure i Jané (1921-1990), un músic del qual enguany es commemora el centenari del naixement.

Campa: Jo també el recordo ben bé fent-la!

Jaume: Jo també recordo ben bé els gegants ba llant l’Amparito Roca. Us diré més, en un muntatge que vam fer el 1981 durant el 25è aniversari de la Joan Roure contemplant la roda de foc des de la tarima de la co bla. Fons Joan Roure i Jané

Albert: Des de ben petit, va interpretar els ballets amb la Lira Solsonina, l’orquestra del teu pare. En aquell temps tocaven els ballets arranjats per mossèn Ramon Pujol i Llanas, un músic solsoní que havia estat un referent pel teu germà.

Campa: Sí, tot i això, durant molts anys els gegants van pujar i baixar amb l’Amparito Roca i El gato montés. No hi havia res més!

Albert: Precisament, durant aquells anys va arranjar per a cobla els ballets de Ramon Pujol i va escriure dos pasdobles per a la Diamant: Anar fent i El gegant vell.

Pilar: Va començar de ben petit a tocar amb orques tra, primer el violí, després la trompeta. Anys més tard, amb la Diamant Club, va tornar a tocar amb els gegants.

Albert: Pilar, el teu germà va ballar algun ballet? Pilar: Diria que no. Tot i això, ell i el meu pare tenien una dèria pels petards i ajudaven a fer la tronada. Recordo el meu germà amb un embut ple de pólvora fent la silueta del Castellvell al cap damunt de la pla ça. Era un artista!

Jaume: Abans els gegants eren duts per uns porta dors que pagava la Vint-i-quatrena. Aquesta tradició es va mantenir més o menys constant fins que el 1973, un grup de joves, sense cobrar, vam comen çar a entrar en el teixit festiu sota la mirada atenta dels portadors oficials. El punt d’inflexió va ser l’any 1974, quan un solsoní va dansar la geganta vella durant el Ball de gegants. Finalment, l’entitat es va formalitzar el 1979. Un dels propòsits inicials va ser recuperar els ballets que s’havien interpretat durant la Coronació i també algunes figures que havien desa paregut, com el flabiolaire.

Albert: El 1966, Manel Casserras va fer la geganta jove i Roure va aprofitar l’avinentesa per dedicar-li un pasdoble.

Josep: Inicialment, vam escoltar el Ball de l’Àliga que havia compost mossèn Antoni Muntada per la Coronació i vam veure que no ens quadrava massa. Per aquest motiu, vam contactar amb en Joan Roure i li vam demanar que en compongués un altre. Això sí, li vam demanar que mantingués la melodia del Ballet de Solsona per tal de conservar l’essència del primer ball.

Jaume: Roure ens va fer arribar un casset i vam escoltar la versió per a piano. Al cap d’uns quants dies, va venir el Pepito Colilles i ens els va tocar en acordió.

Albert: El vas estrenar tu, oi, Pep? Josep: Sí, va ser per Corpus de 1979 i va ser punt de partida que ens va animar a recuperar al tres balls. L’àliga és majestuosa com la música que l’acompanya: elegant, solemne i emotiva. No ens havíem pensat mai que arribés a tenir el simbolisme i el protagonisme que té avui. Fer ballar l’àliga davant la Mare de Déu del Claustre o d’una autoritat és un veritable símbol de respecte i homenatge per la ciutat de Solsona. És, sens dubte, una de les coreografies que més estimo.

Coronació vam utilitzar aquesta peça per il·lustrar les imatges dels gegants!

Campa: Amb la banda també tocàvem El Turuta, El marino i Bajo la doble águila. Un any vam posar-nos en contacte amb La Principal de la Coromina, perquè sabíem que tenien les partitures de l’Anar fent. Ens les van passar i el vam interpretar.

Campa: La versió que toquem amb la Patinfanjàs ens la va donar el propi Manel. Explicaven que el Jo anet havia ideat la melodia stacatto de l’inici perquè el ball de bastons anés a temps i perquè s’escoltessin el repic dels bastons. És un pasdoble molt bonic.

Albert: A finals de la dècada de 1970, Roure torna a vincular-se amb la festa. Quina relació va tenir amb l’Agrupació de Geganters?

Albert: Pobres músics de la Diamant! Campa: Sí, els músics es van carregar el mort!

Com que abans els portadors anaven a sou... Em sembla que algun d’ells va quedar tocat de l’esquena!

Albert: La meva àvia Claustre m’explicava que, un any, després dels ballets, els gegants van quedar-se a la plaça ballant sense parar.

Pilar: Sí, va durar molta estona. En acabat, va sortir l’alcalde i va tancar algú a la presó per aquest fet. Abans les coses anaven així. Campa: Es van posar davant de Cal Massana, tot fent una barrera, i no van deixar passar ningú. Potser ho feien perquè l’Ajuntament els pagués més diners.

Pilar: Sí, va dedicar-li La geganta del Manel. Eren íntims amics, tenien molt bona relació.

Albert: La Patinfanjàs es va fundar el 1976 i el 1978 vau tocar per primera vegada el passacarrers. Justament aquest any, Roure compon El gegant jove i us posa a prova. Quants bemolls!

Josep: Després, però, vam veure que el Ball de l’Àli ga no hi encaixava massa i vam prescindir-ne.

Jaume: I durant la Festa Major del mateix any vam intercanviar el Ball de bastons que es feia durant la processó de la Mare de Déu del Claustre pel Ball de l’Àliga.

Joan Roure acompanyat pels balladors que van estrenar el Ball dels Ossos durant la Festa Major de 1979: Jaume Roure, Adelina Tripi ana, Carme Dalmau i Miquel Flotats. Fons Jaume Cuadrench

Josep: El tracte amb ell era d’una gran senzillesa. Esmorzàvem sovint a la Roureda. Allà li explicàvem tot el que volíem fer. No havia tingut mai un “no” per a nosaltres. Recordo que pels volts de 1981 vam explicar-li que volíem recuperar el Ball de Nans. Per a nosaltres, els nans representaven quatre races i la seva germanor. Per aquest motiu, vam demanar-li un

Albert: I per la Festa Major de 1979 vau encarre gar-li el Ball dels Ossos.

Jaume: Aquell any també es va traslladar la festa de Corpus de dijous a diumenge i es va suprimir la pro cessó de la tarda. Aleshores vam preguntar-nos quin sentit tenia fer la baixada si no hi havia processó. Per això vam idear la roda del foc, per justificar la sorti da dels improperis, amb la inclusió del Ball de l’Àliga i el Ball del Drac.

Jaume: Sí. I per Corpus de l’any següent vam encar regar-li el Ball del Drac!

Albert: Pep, quan vas fer-ne la coreografia vas tenir present algun simbolisme?

Josep: Durant el ball, el drac saluda a cada canto nada, tot simbolitzant els quatre portals de Solsona. D’aquesta manera veu qui entra a la ciutat o qui ha de fustigar. Roure em deia: “Tu fes la coreografia i jo després faré la música!”. Jo li deia que la música em portava a la coreografia, i no al revés.

Albert: Així doncs, el 1979 va ser un any ben pro ductiu per a Roure: va estrenar el Ball de l’Àliga, va arranjar el Ball dels Ossos i va compondre el pasdo ble La geganta vella.

Albert: Jo no el vaig arribar a conèixer, però els meus avis i els meus pares, que l’havien tractat, sempre m’han dit que era una persona molt agradable i molt propera.

Josep: Va ser la primera recuperació. Els ossos ja l’havien dansat durant les festes de la Coronació amb un ball compost per mossèn Antoni Muntada. Expliquen que ho havien fet amb els caps sota el braç, ja que la visibilitat era gairebé nul·la.

Campa: Ostres, i tant! És un pasdoble difícil. Un cop estrenat, vam demanar-li que en compongués un per a cada geganta. Volíem que la música de la festa fos de casa. Ell va dir-nos que ho faria encantat.

Jaume: Per aquest motiu, vam demanar al Manel que obrís la boca dels ossos per afavorir la visibilitat dels portadors i facilitar el ballet.

Josep: I el 1988, durant la celebració dels ballets, l’Ajuntament va fer-li un reconeixement pels mèrits contrets per la seva tasca en pro de la música de la festa. Joan Roure a punt de dirigir La Principal de la Bisbal. El músic que mira a la càmera és Josep Gispert, un dels instrumentistes de teno ra més populars del moment. Fons Joan Roure i Jané

Albert: Li vas demanar alguns canvis per quadrar la coreografia?

Josep: Sens dubte. És el més complex de tots!

Albert: En Joan de la Rossa us deuria assajar de valent, Campa! Campa: Vam assajar molt i vam fer el que vam po der. Vam gravar La geganta vella i El gegant vell al mig de la plaça.

Albert: El 1985 va compondre La geganta jove i el 1986 l’Agrupació de Geganters el van fer geganter d’honor, juntament amb el seu amic Manel Casserras.

Albert: L’any següent vau enregistrar els ballets amb l’orquestra predilecta de Joan Roure: La Principal de la Bisbal. Al teu llibre, Jaume, expliques que durant la Festa Major d’Andorra es va fer un enregistrament casolà perquè es poguessin escoltar abans de l’enre gistrament definitiu. Jaume: No recordo ben bé com va anar. Sé que va refer alguns balls i va afegir paper de timbales.

Campa: Es va enregistrar durant la Festa Major de 1982 a la plaça Major amb sis micròfons d’ambient. El mateix any vam debutar amb la Cobla Ciutat de Solsona. En Joanet va venir a dirigir-nos moltes vega des. Jaume: Al caps d’uns mesos vam anar a un estudi de Barcelona a escoltar l’enregistrament. Roure va demanar alguns canvis de volums i va fer una petició: segons ell, la tronada petava massa lenta. Així, va fer accelerar els petards perquè fos més alegre!

Josep: Ell ens aconsellava. Ens deia: “Ha de ser múltiple de dos, de quatre de vuit!”. Aleshores, ens escoltàvem el casset i quadràvem les coreografies. A voltes, li demanàvem que repetís alguna frase o modifiqués algun tempo per quadrar millor el ball. El Ball de Nans va estrenar-se el 1981, durant el 25è aniversari de la Coronació.

ball alegre, de rialla ampla, ja que tots els nans som riuen.

Albert: Amb aquest ball vas posar a prova els balla dors!

Campa: Quan va completar els quatre gegants, vam demanar-li que ens fes un pasdoble per pujar de la plaça a l’ajuntament: La pujada. La vam estrenar el 1988.

Josep: Sí, amb el Manelet Casserras vam estrenar el ball a Andorra.

Campa: Nosaltres també li regalàvem coses: una cistella de rovellons, un pernil... Quan era Santa Cecília el convidàvem a sopar. El Joanet ha estat un gran què per a Solsona. Un dels mèrits que té el fol klore solsoní és gràcies a ell.

Albert: Li va mancar temps per acabar el Ball del Bou! Pilar: Crec que el va començar! Ell havia fet molts cops “les llamades” a la plaça de toros d’Andorra.

Albert: Tot i això, Pep, vas continuar treballant amb en Joan Roure, tot fent les coreografies dels ballets del Carnaval i, fins i tot, les dels gegants d’Andorra.

Pilar: I no va cobrar mai cap solfa. Ja ho deia la seva dona: «Hi posa el paper pautat i la tinta xinesa!». La gent, però, van ser agraïts amb ell. Molts cops em deixaven a casa una panera, una copa de xampany…

Jaume: “El cambio de tercio!”

Jaume: Va ser una persona que va estimar profun dament el nostre folklore.

Campa: Quan parlo amb músics de fora, em di uen: «No sabeu el que teniu. El que us ha fet aquest home!».

Josep: Els ballets no serien el mateix sense la seva excel·lent creativitat musical. Albert: I tant! El Corpus i la Festa Major de Solsona no es poden entendre sense el seu llegat.

Portada del pasdoble La pujada. Fons Joan Roure i Jané

Joan Roure assegut a la tarima de les autoritats durant la Festa Major de 1988. El 8 de setembre d’aquest any, l’Ajuntament de Solsona va fer-li una distinció especial per la seva tasca realitzada en pro de la música. Fons Joan Roure i Jané

Pilar: Això mateix! El meu germà explicava que vo lia començar el ball amb aquest toc. Jaume: En una reunió es va parlar d’un possible ball del bou i de la mulassa. Tots plegats vàrem trobar adient no afegir més ballets.

Arriba una nova Festa Major i tornarem a gaudir del patrimoni musical de la festa. Joan Roure i Jané, geganter d’honor de la nostra entitat, va ser una per sona que sabé preservar-la i estimar-la, com tantes altres que han ajudat a transmetre la passió i l’estima per una festa única al món. Bona Festa Major! Agrupació de Geganters de Solsona Joan Roure acompanyat dels seus familiars des del balcó de Cal Roure. Fons Joan Roure i Jané

Comprant al petit comerç obtens un producte i un servei de major qualitat, reforces el teixit econòmic local, contribueixes a la cohesió social del municipi i a donar vida als seus carrers.

L'especialització i el tracte directe amb el client, en un món tan globalitzat com el nostre, continuen essent una característica fonamental del nostre petit comerç i els consumidors ho hauríem de valorar en la seva justa mesura. Cada vegada que un petit comerç, amb tota la seva història darrere, tanca, la ciutat perd una mica de la seva història, tradició i essència. El futur el compres ara. Sastreria Colilles La sastreria va començar ubicada al carrer de Sant Llorenç número 4 de Solsona (on actualment trobem la pastisseria de Cal Sant Antoni), i era regentada per X. Colilles, també conegut com “el Norri”. Era

La Sastreria Colilles fou un comerç que funcionà al número 4 del carrer de Sant Llorenç fins als anys 30. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Francesc Casafont. Autor Desconegut -1913

és una campanya impulsada per l’Ajunta ment, per mitjà de l’Agència de Desenvolupament Local, amb l’objectiu de donar continuïtat comercial als carrers del Castell i de Sant Miquel i millorar l’experiència de compra tant a locals com a forans. El projecte s’ha finançat amb fons europeus Next Ge neration per mitjà del Ministeri d’Indústria, Comerç i AlTurisme.llargde la història, centenars de botigues han donat vida als carrers i places de Solsona. Les grans superfícies posen en qüestió aquest model econòmic i buiden de vigor i bullici els carrers de pobles i ciutats.

Amb el títol “Comerç d’ahir, comerç pel demà. Un recorregut fotogràfic per la memòria del comerç solso ní”, s’ha embellit vuit aparadors en desús amb vinils de fotografies d’antics establiments. El projecte busca assolir tres objectius: evitar que es vegin locals buits i abandonats, reivindicar i dignificar el comerç històric solsoní i conscienciar la població sobre l’amenaça que representen per al petit comerç la proliferació de grans superfícies i les plataformes de venda electròAquestanica.

Si els darrers mesos heu passejat pels carrers de Sol sona, segurament haureu vist una sèrie de fotos d’an tics comerços que decoren aparadors buits del nucli antic. Segurament els més grans, tot passejant entre els portals del Pont i del Castell, haureu rememorat els espais on abans anàveu a fer la compra, i els més petits haureu pogut descobrir un bocí del munt de botigues que han donat servei als solsonins en algun moment o altre de la seva existència.

COMERÇ D’AHIR, COMERÇ PER ALDEMÀ

5 Roca i Jané, Gerard. La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX. Apunts Gràfics, 2012. Pàg. 72 Ca l’Amèlia fou una merceria situada al número 8 del carrer del Castell que abaixà la persiana ara fa uns 20 anys. Arxiu Comar cal del Solsonès. Fons 3 de 3. Autor: Josep Boix (2000) Foto dels anys trenta de la Confiteria Vicens, dedicada a la venda de dolços i licors, funcionà al número 7 de la plaça Major fins als anys 40. Arxiu Comarcal del Solsonès. Fons Vicens. Autor: Josep Maria Vicens i Purgimon

Aquest establiment estava situat al número 7 de la plaça Major de Solsona, als baixos de la casa ano menada Tomàs Mosset als anys trenta.4 Era regentada per Josep Vicens i Llavall –el seu fill, Josep Maria Vicens Purgimon, seria un reconegut fotògraf de Sol sona. Posteriorment, als anys cinquanta, la confiteria passaria a ser la pastisseria de Cal Roses.5 Ja més endavant, el 1964, s'hi obriria la pastisseria de Cal Massana, reconeguda per la seva especialitat: la coca de croissant.

2 Roca i Jané, Gerard. La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX. Apunts Gràfics, 2012. Pàg. 115

4 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 664

dels sastres més coneguts de la ciutat, feia pantalons i venia gorres. Tenia unes quantes cosidores que treballaven per a ell. El seu fill anà a aprendre l’ofici a LaBarcelona.1sastreria

3 Manzano, Miquel «L’entrevista». Celsona Informació, núm. 733, agost 2011, pàg. 30-31.

tingué diverses ubicacions:2 al mateix carrer de Sant Llorenç, però al número 18 (on actualment hi ha la Barberia Roig), al carrer de Sant Miquel número 4 (on actualment hi ha la botiga del Taller Casserras) i al carrer del Castell. Merceria de Ca l’Amèlia Aquest establiment estava situat al carrer del Castell número 8, on actualment hi ha el Bar Restaurant Castell. La seva propietària, l'Amèlia Colell, compa ginava la feina a la merceria amb el bar La Vinya, regentat pel seu marit i situat al carrer del Castell número 10.3 Confiteria Vicens

1 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 683

6 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 650

Cal Flotats

Va ser una antiga botiga de roba situada a la cantonada de la plaça Major amb el carrer de Llobera, al mateix indret on abans hi havia hagut l'Adrogueria de Cal Viladot. Va tancar als anys quaranta.6 Ràdio Planes Ràdio Planes va ser una botiga de venda i reparació de ràdios que s'ubicava al número 2 del carrer del Castell, a la casa de Cal Molins. Casualment, molt a prop, al primer pis de Cal Courer (carrer del Castell, 6), hi havia hagut ràdio Solsona. Va tancar als anys quaranta i al mateix lloc s'hi va instal·lar una carnisseria.RàdioPlanes, dedicada a la venda de ràdios al número 2 del carrer del Castell, tancà les portes fa uns 80 anys. Arxiu Comarcal del Solsonès. Fons Vicens. Autor: Josep Maria Vicens i Purgimon (foto dels anys trenta)

Foto dels anys trenta de la sabateria Flotats. Situada a la cantona da del carrer de Llobera amb la plaça Major, tingué les persianes amunt fins als anys 40. Arxiu Comarcal del Solsonès. Fons Vicens. Autor: Josep Maria Vicens i Purgimon

9 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 677

Fins als anys 70 es podia comprar a Cal Josepet, una botiga de queviures situada al número 3 del carrer del Castell. Observem com la teiera és plena a vessar de teia. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Família Torres-Rovira. Autor Descone gut (foto dels anys seixanta)

7 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 676

A part de trobar-hi licors i conser ves, també era típic anar-hi a fer una copa de quina o un vas de vi, moscatell o vermut.8 Ca la Florentina Ca la Florentina va ser una botiga de comestibles i s’ubicava al carrer de Sant Cristòfol, davant de Ca l'Adroguer Nou. Era una botiga de queviures molt concorreguda i molta gent aprofitava els dies de mercat per deixar-hi la cistella d'anar a comprar per poder visitar les paradetes de la plaça.9

La botiga de queviures de Ca la Florentina estigué oberta fins fa uns 50 anys al número 8 del carrer de Sant Cristòfol. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Nuri Miralles. Autor desconegut (foto del 1970)

8 Roca i Jané, Gerard La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX. Apunts Gràfics, 2012. Pàg. 68

Cal Josepet Cal Josepet va ser una botiga de comestibles. Aquest establiment estava situat al carrer del Castell, al costat de Cal Davesas.7

Cal Carnisser Nou estava ubicat al carrer de Sant Cristòfol, nú mero 4, fins al 1943, quan va tancar les portes. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons família Mas Rafart. Autor desconegut (foto dels anys trenta)

El Forn de Ca l’Angelet tingué les persianes amunt fins als anys 70 al número 17 de la plaça de Sant Joan. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons família Fontelles-Ramonet. Autor: Josep Colell (foto dels anys seixanta)

Carnisser Nou Cal Carnisser Nou va ser una carnisseria situada al número 4 del carrer de Sant Cristòfol. Era una de les diverses carnisseries que hi havia a Solsona i que va funcionar fins al 1943, quan van passar al negoci de la llet. A la porta d'accés a Cal Carnisser Nou enca ra hi ha present l’emblema de l’establiment.10

El Forn de Ca l'Angelet va ser un forn de pa en funcionament des de 1920 fins a finals dels anys se tanta.11-12 El forn estava situat al número 17 de l'em blemàtica plaça de Sant Joan. El nom de l'establiment prové del seu propietari, Àngel Morist i Cardona, un solsoní que juntament amb la seva esposa, Rosario Viladrich i Capella (filla de Cal Manel), van decidir emprendre el negoci. El forn va funcionar sempre amb llenya i les especialitats de l'establiment eren el pa, les coques de pa i d'ou i les magdalenes. Durant la Guerra Civil Espanyola, va ser un dels pocs forns que va estar en funcionament i va abastir Solsona i bona part dels municipis que l'envolten. Durant la postguerra, la seva filla gran, M. Claustre Morist i Viladrich, va continuar el negoci juntament amb el seu marit, Antoni Ramonet i Cots.13 Posteriorment, el 1991 s'hi tornaria a obrir un forn amb el nom de Forn de Sant Joan.

Forn de Ca l'Angelet

Cal Manel Viladrich Cal Manel Viladrich, també conegut com Bazar Montañés, va ser una antiga botiga de Solsona. Aquest històric comerç estava situat a cal Manel, a l’anome nada plaça del Ruc, i, tot i que era un basar on es venia tota mena de productes, com ara bateries de cuina, articles de merceria o paraigües, estava especialitzat en la venda d’objectes religiosos: des de ro saris i medallons fins a sants, barrets de capellà i tota mena de llibres de caràcter religiós.14 Durant la Guer ra Civil, el comerç va ser completament saquejat. No fou fins finalitzada la guerra que la seva propietària, M. Viladrich Capella, el tornà a obrir.15 Posteriorment, s'hi instal·laria la confiteria de cal Poldo.16 A Cal Montañés s’hi podia trobar de tot: paraigües, coberteries, articles d’higiene personal o de merceria. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons família Fontelles-Ramonet. Autor: J. Thomas (1913) Cal Montañés fou una botiga d’articles per a la llar que funcio nà aquí mateix, als baixos de Cal Manel, fins fa uns 70 anys. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons família Fonte lles-Ramonet. Autor desconegut (foto dels anys vint o trenta)

11

15

12 Roca i Jané, Gerard. La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX. Apunts Gràfics, 2012. Pàg. 115 13 Programa de la Festa Major de Solsona, 1970. Ajunta ment de Solsona. Pàg. 23 14 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 687 Quevedo i Garcia, Carles. «Els (mal)anomenats papers de Salamanca i el Solsonès. Un solsoní a l’Oficina de Recuperación de Documentos (1937-1939)». Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, núm. 5, 2005. Pàg. 79. Roca i Jané, Gerard La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX. Apunts Gràfics, 2012. Pàg. 72

16

10 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 658 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 648

La Moda La Moda va ser una antiga botiga de roba situada al número 1 de la plaça Major regentada pel matrimoni format per Pau Caelles i Assumpció Subirana. A La Moda es venien maletes, camises i colònia, amb la particularitat que tot es podia comprar a termini. Va funcionar dels anys quaranta fins al 1955, quan al mateix local van obrir el bar Pau.17 Adrogueria de Cal Viladot Aquesta drogueria estava ubicada a la plaça Major, fent cantonada amb el carrer de Llobera. Hi ha cons tància de l’existència d'una adrogueria en aquest espai des del s. XVII, quan el 1699 el metge Joan de Miquel ven la casa i la botiga a l’adroguer Joan Viladot (1647-1758). Una filla d'aquest, Magdalena Viladot, es casaria amb l'escultor Carles Morató i Brugaroles.18 Una altra filla es casà amb el també escultor Jaume Soler i Marçal, moment a partir del qual els successius hereus portarien el cognom Soler. Tanmateix, l’adrogueria encara portaria el nom de Cal Viladot fins que el darrer adroguer, Nicolau Soler (1841-1913), tanqués la botiga a les darreries de la primera dècada del 1900.19 Cal Viladot ocupava la cantonada de la plaça Major amb el carrer de Sant Miquel fins a principi del segle XX. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Eudald Auguets. Autor: Adolf Mas (1905) 17 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 6 18 Planes i Albets, Ramon «El testament de l’escultor Carles Morató i Brugaroles (Vic, 1721 - Solsona, 1780) i algunes remarques biogràfiques». d’art. Universitat de Barcelona - Departament d’Art, 10, maig 1984. Pàg. 298. 19 Planes i Albets, Ramon. L’Hospital d’en Llobera. Lectures d’història de Solsona . Fòrum d’Aprofundiment demo cràtic, 2016. Pàg. 388 La Moda va ser una botiga de roba que funcionà a la plaça Major, número 1, fins al 1955. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Josep Caelles i Subirana. Autor desconegut (foto de principi dels anys cinquanta)

Ca la Trini

La Merceria Joani Riera va ser una antiga merceria regentada per Joana Riera i Tarradellas (coneguda més endavant com la Juani del Solterra).21 Aquesta botiga s'ubicava al carrer de Sant Cristòfol, número 3. Tancaria les portes a principi dels anys seixanta per obrir un restaurant a la plaça de Sant Roc de Solsona anomenat Solterra.22

Va ser una antiga botiga de queviures ubicada al número 29 de la carretera de Manresa. Era regenta da per Trini Setó, que la va tenir oberta entre el 1951 i el 1965. Després de tancar, Hermínia Torruella obri ria al mateix indret una nova botiga de queviures.20 Merceria Joani Riera

Ca la Trini era una botiga de queviures situada al número 29 de la carretera de Manresa que abaixà persianes l’any 1965. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Pere Escolies. Autor desconegut (foto del 1961)

20 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 670 21 Diversos autors. L’abans de Solsona. Recull gràfic 18671965. Editorial Efadós, 2020. Pàg. 679 22 Clotet Villaró, Narcís. Solsonins. Que en arbitrari passeig per la ciutat de Solsona i sota la llum darrera del segle XX al record o a la presència han vingut. Edicions Grata, 1994. Pàg. 106-111 Fins fa uns 60 anys, al número 3 del carrer de Sant Cristòfol hi funcionà la Merceria Joani Riera. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Joan Caelles Riera. Autor desconegut (foto dels anys cinquanta)

AlbertHistoriadorColell

Ara fa uns trenta anys s’abaixaren les persianes per darrera vegada de Cal Subirà, un quiosc que venia una mica de tot a la cantonada del carrer de Sant Miquel amb la plaça Major. L’Abans: Recull gràfic de Solsona (1864-1979). Fons Nuri Miralles. Autor desconegut (foto dels anys seixanta)

Cal Musiquet va ser una antiga botiga de queviures situada al carrer de Sant Llorenç, número 33,en la cantonada amb el carrer de la Regata, número 19. Anteriorment, estava situada a la casa de Cal Musiquet, fins que es va traslladar a aquesta nova ubicació el 1930. Tot i que la botiga va tancar a la dècada dels anys noranta del segle passat, encara es conserva tal i com era. El 2010 un projecte del Consell Comarcal del Solsonès va intentar recuperar la botiga per promoure-hi productes de la comarca, però el projecte no va reeixir.

Cal Musiquet va ser una botiga de queviures oberta fins a finals dels anys vuitanta al número 33 del carrer de Sant Llorenç. Arxiu Comarcal del Solsonès. Fons 3 de 3. Autor: Josep Boix (2000)

Cal Musiquet

Quiosc de Cal Subirà

El quiosc de Cal Subirà va ser un antic quiosc situat al xamfrà del carrer de Sant Miquel i la plaça Major, als baixos de l'edifici de Cal Metge Baixas. També era coneguda amb el nom de "Cal Tut".

INFORMACIó DE SERVEI PUNT D’INFORMACIó DE LA FESTA MAJOR Els serveis que ofereix aquest servei d’atenció al públic són els següents: Explicació de la Festa Major Informació dels actes Venda d’articles relacionats amb el folklore solsoní Gestió del Concurs de pintura ràpida OficinaLloc: de Turisme (ctra. de Bassella, 1) DiaHorari:7de setembre, de 9 a 3 Dia 8 de setembre, de 10 a 1 Dia 9 de setembre, de 10 a 1 i de 3 a 2/4 de 9 Dia 10 de setembre, de 9 a 1.30 i de 4 a 7 COL·LABOREM L’Ajuntament demana la col·laboració de tots els sol sonins i solsonines per engalanar la ciutat amb senye res, domassos i flors als balcons. MESURES DE PREVENCIó L’organització demana la col·laboració de tothom que assisteixi a la plaça Major durant la tronada i la col·locació dels mascles per evitar danys personals. És obligatori mantenir-se darrera del cordó de segu retat en el moment de la preparació del material piro tècnic i fins que acabi la tronada. FONS D’EMERGèNCIA SOCIAL DEL SOLSONèS

Portem plenes les camades de penjolls i picarols, que amb llurs mil picaronades fem trinar com rossinyols. Seguint carrers i places mentre saltem i ballem, no hi ha res que sigui més just que algun ral arrepleguem. N’és un ball de molta gesta, la destresa dels minyons, n’és un ball de molta festa, l’airós ball de bastons.

La Festa Major és un dia que els solsonins celebrem i perquè més lluïda sia tots contents saltem i ballem. És un ball molt antic que ballaven nostres avis, és de seny i bonic que aplaudeixen sants i savis.

“El qui porta la bandera marxa sempre al bell davant, va guiant al seu darrera vuit vailets que van ballant. Som nou àgils bastonaires que fem pics i repicons, som minyons i bons dansaires que fem salts i saltirons.

Les dones s’embadaleixen, els xicots queden parats, rics i pobres aplaudeixen les nostres habilitats. Amb veu ben alta cridem, visca la ciutat de Solsona, i visca la nostra patrona, del Claustre Mare de Déu!”.

Disseny Soa Kulyk Coordinació Míriam Montraveta Revisió de textos Noemí Vilaseca Impressió i maquetació Gràques Muval Ajuntament de Solsona