Millores a l’Auditori del Casal
A fi de millorar l’accessibilitat a l’Auditori del Centre Cultural, i garantir l’accés d’aquelles persones que tenen algun problema de mobilitat, l’Ajuntament d’Almacelles ha endegat durant el mes de juliol la instal·lació d’una rampa que substituirà els esglaons en aquest equipament tan concorregut.
Millorem voreres Aquest estiu també s’ha procedit a la millora d’un tram de cinquanta metres de vorera, entre l’Av. del Baró d’Esponellà i el carrer de la República Argentina. A més del nou paviment, també s’ha aprofitat per substituir completament les velles canonades i escomeses d’aigua de fibrociment de 80 cm per unes de noves més amples i de materials no tòxics.
6a. Ruta de la Tapa El divendres 7 de juliol va tenir lloc, un any més, i ja en van sis, la tradicional Ruta de la Tapa que organitza la UCSA i nou establiments de restauració del municipi que, amb aquesta ruta, intenten donar a conéixer petites joies gatronòmiques a preus més que assequibles.
Mulla’t per l’esclerosi A l’igual que centenars de piscines d’arreu de Catalunya, el diumenge 9 de juliol, va tenir lloc la remullada solidària a les 12 del migdia a favor de la investigació de nous tractaments per curar o pal·liar l’esclerosi múltiple. Així, a les Piscines d’Almacelles, van donar-se lloc representants del Club de Natació d’Almacelles, de l’Ajuntament i nombrosos banyistes que es van apuntar a aquesta magnífica iniciativa. Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Old Rooster Music Fest. 2
S'inicien les obres del Passeig de Teresa Rodrigo
Amb motiu de donar sortida a la tercera fase de millores de l’entorn del Tossal de les Santes Creus, el mes de juliol s’iniciaren els treballs d’esplanació i excavació del que s’anomena Passeig de Teresa Rodrigo. Aquest passeig consistirà en l’ampliació d’una vorera arbrada i enjardinada en el vessant nord del Tossal de les Santes Creus, que donarà continuació al Passeig de les Lletres que es va fer fa un parell d’anys en el vessant sud del mateix turó. Aquestes actuacions pretenen treure de l’abandor tot l’entorn del conegut com a Tossal de les Santes Creus, un turó que presideix la zona nord del municipi i que hostatja dalt del seu cim l’Escola Antònia Simó i Arnó, un dels centres escolars amb major nombre d’alumnes de la població. Aquest turó sempre havia estat motiu de queixes per part del veïnat ja que es trobava en un estat lamentable de deixadesa i comportava que tot el sector urbà proper entrés en una dinàmica d’abandor i despoblament. Les actuacions es van iniciar en una primera fase amb la construcció de la Placeta del Tossal en un dels seus vèrtexs, el condicionament del vessant que dóna al carrer del Nord i la planificació de rampes i enjardinament en el vessant sud. Posteriorment, en una segona fase, es va fer el Passeig de les Lletres, un sender arran mateix del turó, enjardinat i amb una proposta pedagògica que mostra l’origen de l’al-
fabet, a més d’una millora substancial de l’entrada i accés principal al complex educatiu, conegut com l’Espai Jordi Boix. En aquesta tercera fase, vindria a consolidar-se aquest passeig, ja iniciat en el vessant sud, però que recorreria el tossal per la banda nord. En aquest cas, es dedicaria aquest vial a la científica natural d’Almacelles i filla predilecta de la vila, na Teresa Rodrigo, copartícep del descobriment del Bosó de Higgs amb el seu equip al CERN de Suïssa, entre altres fites aconseguides en el món de la física quàntica. Una quarta fase, consistira en aconseguir rebaixar el revolt darrer que hom es troba abans d’arribar a l’accés principal del centre escolar en sentit ascendent. En aquest cas, i amb la finalitat d’adaptar-se a la torre elèctrica de mitja tensió existent es reduirà l’amplària de la vorera però es mantindrà la de la calçada. D’aquesta manera es garantirà en tot moment la seguretat i la visibilitat dels conductors i vianants. Una cinquena fase tancaria tota l’actuació en aquest turó, i consistiria el perllongament del Passeig de Teresa Rodrigo fins al mateix accés principal de l’escola. S’habilitaria un espai per a l’aparcament en línia i s’adequaria la connexió d’aquest passeig amb els de les Lletres, creant un gran anell verd i d’esbarjo al voltant d’aquest tossal.
3
Exposició Generaciones Durant el mes de juliol va tenir lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural, una esplèndida exposició que, sota el nom “Generaciones”, recollia unes magnífiques fotografies del fotògraf novaiorquès Charles Ragsdale. Aquesta mostra era una selecció de persones residents a l’Estat espanyol que tenien més de 105 anys i que es mostraven amb la persona més jove de la seva mateixa família. Es dóna el cas que en una de les fotografies surt la nostra veïna més veterana, la Josepeta Gort qui, amb 110 anys és una de les persones de més edat del país.
31è Mercat de la Rebaixa Un cop més, Almacelles va celebrar l’edició estiuenca del Mercat de la Rebaixa durant els dies 7 i 8 de juliol, un mercadet a l’aire lliure del tot consolidat i que té com a finalitat promocionar el comerç de proximitat i fer arribar al màxim de gent possible les rebaixes pròpies d’aquest mes d’estiu. Enguany, en la seva XXXIa. edició, hi van ser presents una vintena de comerços que
oferiren el bo i millor dels seus productes a uns preus força interessants i rebaixats. Cal fer esment que aquestes iniciatives són fruit de l’interès de la Unió de Comerciants i de Serveis d’Almacelles (UCSA) per promocionar el comerç d’Almacelles, associació que aglutina prop de 100 botigues i comerços de la vila, conjuntament amb la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament d’Almacelles.
Havaneres al Parc d’Europa Iniciat l'estiu, Almacelles començava la seva agenda d’actes culturals a la fresca, amb la popular cantada d’havaneres amb rom cremat al Parc d’Europa. Així, el divendres 7 de juliol, aquest parc s’omplia de gent per veure actuar el grup Boira que ens va traslladar per uns moments a vora del mar amb les seves cançons marineres.
Festa al carrer del Carme Un any més, una part dels veïns del carrer del Carme, han volgut homenatjar a la santa patrona del seu carrer i han fet un sopar de germanor al bell mig d’aquest carrer del centre històric de la població. El dissabte 15 de juliol tothom va sortir a prendre la fresca i a fer un bon sopar ben acompanyat per veïns i veïnes del carrer del Carme, familiars i amics. Es consolida, així, una antiga tradició que encara perdura en altres carrers, com el de Sant Roc. 4
Carro de Tren de Cal Pastereta (1910), a la Clamor d'Almacelles amb el Sebastià Justribó en primer terme.
Cal Pastereta
El Sr. Isidre Moix Justribó, net del protagonista d’aquest escrit, ens conta el gran paper que va desenvolupar el seu avi, en Sebastià Justribó i Purroy, més conegut pel sobrenom de Cal Pastereta, en una de les activitats en què més i millor va destacar en l’Almacelles de tombants del segle XIX i XX. De fet, en Sebastià Justribó, i el seu germà, en Jaume, van dedicar-se de ben joves a la cria de bestiar de càrrega, tot i que on millor van destacar va ser en la cria de sementals i eugues de raça. Aquest negoci els va resultar tan rendible que aviat van començar a fer negocis en el món de la compra-venda de bestiar aquí i a l’Argentina, on hi anaven ben sovint a vendre bestiar, i amb el temps, també van ampliar el negoci a la construcció de carruatges de gran capacitat i de farratges, arribant a fer una gran fortuna.
Tot i això, el negoci de la cria de cavalls de raça era tan reconegut que en la seva propietat a tocar de les Clamorilles, hi anaven sovint comerciants d’alt nivell que volien els millors cavalls de tir o de passeig del país. Era tanta la fama del Pastereta que se’l convidava a fires internacionals o se’l requeria per subministrar de cavalls a la Guàrdia Reial espanyola. Es feien postals amb els millors exemplars, revistes, catàlegs i, finalment, l’any 1926, el mateix rei Alfons XIII el va premiar com a Cavaller de segona classe de l’Orde del Mèrit Militar, per la seva vàlua i distinció en la cria de cavalls per a l’exèrcit espanyol i la Guàrdia Reial. Com a anècdota cal dir que el títol va a nom del germà Jaume en comptes del Sebastià, ja que calia entregar-li en mà el títol i en aquell moment en Sebastià es trobava a l’Argentina i se li feia impossible anar en persona davant del rei a recollir la medalla. Una de les imatges curioses que ens cedeix el seu net és la d’un Carro de Tren, com se’l coneixia a aquest tipus de carruatges de proporcions gegantines. El Pastereta en tenia cinc d’aquests carros, quatre a l’Argentina i un a Almacelles que és el que surt a la fotografia, datada cap al 1910. Se’l coneixia així perquè tenia la mateixa capacitat que un vagó de tren de l’època i es necessitaven 13 animals per arrossegar-lo. La principal tasca era el transport de farratges des de les finques que tenia al terme d’Almenar fins a Almacelles.
Títol de concessió de la Medalla de l'Orde de Mèrit Militar per la producció de cavalls per a l'exèrcit espanyol 5
Parlem ambANDREA MARTÍNEZ ZARAGOZA (Almacelles 1995), proclamada recentment Miss Plus Size 2017 per Catalunya i Aragó.
“No pot ser que es culpabilitzi a aquestes nenes de tenir un cos fora de l’estètica que denomina la indústria de la moda i de ser un món a part de la societat” Aquesta jove almacellenca de 22 anys ha estat notícia recentment per haver estat candidata oficial a obtenir el títol de Miss Plus Size 2017 i representar a Catalunya i Aragó per al concurs que tindrà lloc a l’octubre de Miss Plus Size 2017 Espanya.
volum, però que també tenim dret a trobar talles de roba que ens vagin bé i a anar guapes per la vida. Veig que ets molt reivindicativa en aquest aspecte… Sí. Jo he vist noies sortint plorant de les botigues de moda perquè no trobaven un vestit de la seva talla, i estem parlant d’una 40 o 44! No pot ser que es culpabilitzi a aquestes nenes de tenir un cos fora de l’estètica que denomina la indústria de la moda i de ser un món a part de la societat. Per això em sento bé representant a totes elles. Que no se sentin culpables, que totes tenim un cos bonic i que el podem vestir com ens agradi.
Andrea, en primer lloc què és el títol de Miss Plus Size? És un guardó que es dóna a les models de talles grans i que organitza Affinity International, una companyia que aglutina diferents empreses de moda especialitzades en tallatges grans, tot i que també hi ha empreses de maquillatge i, fins i tot, clíniques dentals. Com vas arribar fins aquí? De sempre m’ha agradat el món de la imatge. De fet, he estudiat Màrketing i Moda, que he combinat amb Educació Infantil. Unes amigues em van inscriure en una primera selecció sense que jo ho sabés i em van escollir. Després vaig haver d’anar a un càsting presencial entre 500 candidates i vaig sortir seleccionada. Andrea, i ara què? Doncs estic a l’espera de participar en el Concurs a nivell estatal que se celebrarà el dia 1 d’octubre al Teatre Aquarell Music de Barcelona. Allí, escolliran la guanyadora d’entre les divuit candidates que representen les diferents comunitats autònomes. Jo repre-
sento a Catalunya i Aragó. La competència serà dura perquè totes són molt bones candidates, però espero fer un bon paper. De totes maneres, el fet d’haver arribat fins aquí ja és tot un èxit! I tu, com et defineixes? Jo em considero una model curvy, una noia jove, que manté les formes femenines, que faig esport, que
faig una dieta sana i que es cuida molt. Hi ha altres models, que serien les de Talla Gran, que tenen altres volums i estarien en una altra categoria. El que vull deixar clar és que les models com jo ni estem malaltes, ni volem fer apologia de l’obesitat, ni volem ser l’exemple de res que sigui dolent amb la salut. Volem ser el reflex d’altres tipus de dones, amb més curves, amb més
Per acabar, quins són els teus projectes de futur? Doncs m’agradaria continuar en aquest món mentre pugui. Arribar fins aquí ja et facilita molt les coses, ja que moltes marques es promocionen gràcies a tu i això serveix per conéixer tot un món. També et permet viatjar i viure una experiència increïble. Ara, de moment, toca preparar-me per la gala prèvia al Concurs d’Espanya de Miss Plus Size, que es farà a Barcelona el dia 3 de setembre, i on desfilarem amb roba de les marques que patrocinen l’event. Serà interessant perquè ja hi haurà el jurat que ens farà una primera avaluació. A veure si hi ha sort!
Festa aquàtica nocturna La segona edició d’aquesta exitosa iniciativa va complir amb totes les expectatives. Un públic entregat va apropar-se a les Piscines Municipals, a fer un bany sota la lluna i voltat de música i bon ambient. Una festa animada que va durar fins ben entrada la matinada i que comença a consolidar-se com una de les activitats a ressenyar en l’agenda estival almacellenca. 6
2n. Festival Catalano-Occità
L’Ajuntament d’Almacelles celebrà la segona edició del festival Catalano-Occità de les Terres de Ponent el dissabte 15 de juliol al Parc d’Europa. Aques festival comptà amb la presència dels grups LA TALVERA per part de l’Occitània, i LO PARDAL ROQUER, per la banda catala-
na. Els concerts van comptar amb un nombrós públic del tot entregat a la música d’aquests dos grups tan representatius d’ambdues cultures germanes. Val a dir que aquest festival s’emmarca dins dels actes a favor de difondre els nexes d’unió i els vincles històrics dels dos territoris.
Teatre infantil al carrer i cinema a la fresca
El divendres, 21 de juliol al vespre, al carrer de les Piscines, va tenir lloc un concorregudíssim espectacle infantil a càrrec del Grup Festuc Teatre, que va omplir de nens i nenes aquell tram de carrer, en un ambient de diversió i alegria. No va acabar aquí les activitats d’aquell divendres, ja que seguint amb les activitats programades en el FESTIU 2017, a les deu del vespre va tenir lloc a la pista del frontó de les Piscines, una animada projecció de cinema a la fresca amb la pel·lícula “Cuerpo de Élite”.
Esteve Manchó El culturista almacellenc Esteve Manchó, qui l’any passat va ser guardonat amb el títol de Campió del Món per la WABBA, no va poder revalidar el títol novament aquest any per motius econòmics de la federació que empara aquest esport a l’Estat espanyol. No obstant, Esteve va obtenir recentment a Tenerife, els títols de Míster Atlántico, així com el campionat de la categoria màster per a majors de 40 anys i segon classificat en el Campionat d’Espanya, dins la categoria sènior celebrat a Brunete, Madrid.
Armando Vidal, campió d’Espanya Màster 60A Un altre esportista d’elit almacellenc, n’Armando Vidal, va aconseguir el proppassat 22 de juliol, el campionat d’Espanya en bicicleta BTT XCO en la categoria Màster 60A, que es va celebrar a la població valenciana de Cofrentes. Felicitats campió i molts més èxits! 7
D O S S I E R
iró Pe nsi Ase
iF
on to
ar nic éR eñé .
Història del Cubano d'Almacelles
va, e
l Cu bano, am la seva b
fa os e J sa espo
C
Tot i que la història d’aquest curiós personatge, ja va ser recollida en el seu dia en l’Anuari d’Almacelles 1910-2010, amb motiu del centenari de la Festa de l’Aigua, són moltes les peticions per tornar a recordar la vida i obra d’aquest almacellenc d’adopció que, per la seva trascendència en l’imaginari dels almacellencs i almacellenques d’aquella època i per deixar constància escrita d’un dels millors i més reconeguts constructors de l’Almacelles de principis de segle XX. Parlem, doncs, de l’Asensi Peiró i Fontova, més conegut com l’Indiano o el Cubano d’Almacelles. N’Asensi Peiró i Fontova va néixer a Torregrossa l’any 1888. Fill d’una família de reconeguts paletes aviat va veure necessari marxar a la recerca de feina i s’hi establí a Almacelles en els primers anys del segle XX, a fi d’enllestir multitud d’obres relacionades amb el Canal d’Aragó i Catalunya. En la seva estada a Almacelles va acabar casantse amb l’almacellenca Josefa Carnicé Reñé un 31 de desembre de 1910.
Amb la fi de les obres del Canal va afluixar força la feina de la construcció a la vila, motiu pel qual va decidir marxar cap a Barcelona, on hi havia una gran necessitat de mà d’obra especialitzada en la construcció de fàbriques, edificis i palauets per a les diferents famílies de la burgesia barcelonina que es desvivien per mostrar a la resta quina era la que tenia la casa més gran, la més bonica i la més ostentosa. No cal dir que en aquells anys triomfava un estil que donava per a tots aquells constructors i arquitectes que vulguessin lluir-se: el Modernisme. No se sap ben bé com, ni quines eren les referències de l’Asensi, però tot just acabat d’arribar a Barcelona va anar a parar a una de les obres cabdals d’aquest estil que s’estaven executant, ens referim a la Casa Milà o “la Pedrera”, on treballà sota les ordres d’Antoni Gaudí, com a cap d’obres fins al seu acabament, el 1912. Un cop enllestida la Casa Milà, va continuar vinculat amb el genial arquitecte català uns anys més, ja que se’n va traslladar a les obres del temple expiatori de la Sagrada Família. Allí va aprendre totes les tècniques pròpies del genial arquitecte: el trencadís, les motllures de guix, els arcs parabòlics, l’ús del maó vist, el treball de la pedra, el reciclatge de diferents materials per crear formes sorprenents... Fou un alumne tan avantatjat que un altre arquitecte modernista, deixeble d’Antoni Gaudí i que també col·laborava habitualment en l’obra de la Sagrada Família, en Joan Rubió i Bellver, li proposà traslladar-se de nou a Almacelles, ja que li havien encomanat una obra ben a prop d’allí i, sabent com sabia, que era d’aquella contrada li podia interessar. Es tractava de la construcció de tot un celler al llogarret de Raimat, el qual havia de seguir l’estil de moda i que li podria anar bé per tornar cap a Almacelles. Cap al 1916, n’Asensi torna a Almacelles, per encarregar-se dels paletes i peons que havien de donar forma a un celler que havia manat fer la família Raventós a Raimat, a tocar d’Almacelles. En aquesta obra va treballar en la construcció del gran celler central, amb arcs parabòlics i la utilització, per primer cop al país, d’un nou material fins aleshores desconegut però que permetria fer grans construccions força segures, prescindint de la pedra i del maó: el formigó. Durant aquests anys a Raimat era força ben considerat per una munió de paletes i peons que venien diàriament des d’Almacelles a treballar al celler. Els hi va ensenyar a emprar els nous materials, el maó, el formigó, la ceràmica, les noves vigues. Fou el mestre de tots els paletes d’Almacelles i qui va fer oblidar la tova, el canyís i la pedra. En aquests anys també va rebre l’encàrrec del que seria president de la Generalitat, en Francesc Macià, per a que construís un edifici a la seva finca de Vallmanya per destinar-la a escola dels fills i filles dels parcers que tenia treballant a la finca de la seva propietat. Cap a 1921, la gran estructura del celler ja estava enllestida. Només era qüestió de detalls i tornava a veure perillar el seu futur com a paleta en aquell indret. No se sap quin fou el motiu ni les perspectives de futur que li varen donar, però en aquell mateix any s’embarca cap a Cuba, on continuaria com a constructor d’infinitat de cases dels cacics locals i de la burgesia que començava a gestar-se en l’illa caribenya. S’establirà a l’Havana, on continuarà fent cases majestuoses als afores de la capital. Cases senyorials per a les famílies més distingides i riques de l’illa. La seva fama i consideració van fer que arribés a tenir un nom a l’illa i que els principals arquitectes se’l disputessin com un
Casa de Cal Quitèria o de Cal Cubano cap als anys trenta del segle passat. Encara es poden veure les galeries exteriors amb columnes que s’eliminarien en reformes posteriors. 8
Fuet de cavall, regal del General Moscardó al Sr. Asensi Peiró el Cubano.
dels millors caps d’obra i constructors del moment. Malauradament, el clima caribeny no li sentà gaire bé i la seva salut se’n resentí tant que el 1928 reprenien el retorn cap a Almacelles. És en aquest moment i fins acabar la Guerra Civil que es dedicarà en cos i ànima a fer el millor que sabia fer, cases i edificis. En va fer unes quantes a Almacelles, i també s’especialitzà en reformes i en els famosos estucats de guix que feia sense motllos i només amb l’ajuda d’una ampolla. Aquesta tècnica la va aprendre de la seva etapa amb Antoni Gaudí. No obstant, a principis dels anys trenta, va decidir que el seu llegat no podia cloure sense fer la casa més bonica i especial d’Almacelles. Hauria de ser la seva casa i va cercar un solar allà on acaba la plaça Fortuny i comença el carrer de l’Estació, en aquells moments, una de les avingudes més concorregudes i transitades de la vila i el millor indret per construir la llar on pugués aplicar tots els seus coneixements. De fet, abans de començar a fer aquesta casa que, anys més tard seria coneguda per “Cal Quitèria”, en record del mot dels primers propietaris en adquirir-la; ja en va fer unes al carrer Major, conegudes com les “Cases del Coscollar” (que avui situaríem en els números 56 i 58) i en les què ja va practicar amb la combinació de la pedra, el maó vist, la forja i l’ornamentació dels frisos superiors, un estil del tot diferent al de la resta d’edificis que s’anaven bastint fins a la data a Almacelles. La casa de la plaça Fortuny era, tot i la senzillesa i les mides reduïdes que li marcava el solar disponible, un habitatge únic. Tenia una gran galeria oberta als quatre vents i sostinguda per columnes que donaven a un pati interior que feia, al temps, de jardí i d’entrada de llum natural a totes les estances. Disposava de grans vitralls, d’un fris ondulant que rematava la façana i que l’havia ornamentat amb escòria de ferro que anava a cercar a les vies del tren, tot aprofitant els coneixements sobre el trencadís que li havia ensenyat Antoni Gaudí i la manera de reciclar materials en desús per fer art aplicat a la façana. Tota la casa era una petita obra d’art i destacava de sobremanera sobre la resta de cases del poble, fent d’aquell habitatge un reclam per a propis i estranys.
Poc abans que esclatés la Guerra Civil va decidir vendre-se-la i conta la història que quan van arribar les tropes franquistes a Almacelles, el mes de maig de 1938, i l’arribada del General José Moscardó, en tant que Cap del Cos de l’Exèrcit d’Aragó, va demanar quina era la casa més bonica de la vila per destinar-la a residència privada i despatx personal mentre durés el setge del Front del Segre, setge que es va mantenir fins el mes de desembre de 1938. La resposta donada fou que la millor casa del poble era la “del Cubano”, en referència a la de la plaça Fortuny. La va veure i va quedar tan meravellat que va demanar veure en persona el constructor d’aquell edifici. El cas és que el General Moscardó va ubicar el quarter general a l’edifici de la Casa del Senyor, els vehicles militars i de comunicacions al llarg del carrer de Prat de la Riba i la seva residència a la Casa del Cubano, tal i com se la coneixia en aquells anys. Allí rebia les visites dels comandaments militars, de periodistes de guerra estrangers, autoritats de tota índole i també –com no?– a n’Asensi, que hi va acudir per donar-li les explicacions de com havia aconseguit fer una casa tan bonica en un lloc tan mediocre. Allí es va assabentar que havia incorporat coneixements constructius apresos amb Antoni Gaudí i, alhora, elements que havia après de les cases colonials de Cuba, com les galeries amb columnes, els vitralls i el preciós jardí i pati interior. Com a mostra de gratitud i reconeixement, el General Moscardó li va regalar un fuet de cavalleria i una espasa amb el nom del general, que encara conserven els seus descendents. Malauradament, després de la Guerra Civil, la casa va patir importants reformes que la van transformar en gran mesura, i que li van fer perdre part de l’encant que havia tingut en el moment de la seva construcció. Pel que fa a l’Asensi, “el Cubano”, va anar deixant poc a poc el seu treball com a constructor per dedicar-se a fer de pagès fins que ens va deixar definitivament, l’any 1968. Valgui doncs, aquesta petita biografia, com a homenatge i record a un dels personatges més populars de l’Almacelles de principis de segle XX.
Obres dels cellers de Raimat cap al 1916, d’estil modernista i on va treballar n’Asensi Peiró. 9
Pubillatge almacellenc Es pot dir que no hi ha vacances per al Pubillatge almacellenc. Destaca, entre molts actes als què hi han assistit algunes de les representants d’Almacelles, la trobada institucional que es va fer al Parlament de Catalunya el dia 19 de juliol, on van ser rebudes per la mateixa presidenta Sra. Carme Forcadell; o la que va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú el 22 de juliol, on van participar de l’acte de proclamació que es va fer en aquesta ciutat i on van poder visitar el Museu del Ferrocarril.
37è Campionat de Futbol Sala i 22è Campionat infantil Possiblement, l’esdeveniment esportiu més veterà i amb més acceptació de l’esport almacellenc. En aquest cas, el campionat de Futbol Sala que va congregar tretze equips durant emocionants partits que van celebrar-se els dies 21, 22 i 23 de juliol. Finalment, fou l’equip Loud & Sound que va véncer enfront l’equip de Futbol Sala d’Alcoletge. Al mateix temps, durant els dies 24 al 30
de juliol, es va celebrar la 22a. edició infantil, amb joves promeses d’aquest esport que van agrupar-se en dotze equips dividits en categories infanfil i benjamí. Unes finals disputadíssimes van donar la victòria a l’equip Gastrobar Zero-39 pel que fa als infantils, i a la Gàlia pel que fa als benjamins.
Sardanes a la Fresca Una altra de les activitats programades en aquest estiu 2017 fou la tradicional Ballada de Sardanes a la Fresca. Enguany, va tenir lloc el dijous 27 de juliol a la plaça Fortuny, i van ser acompanyades per la Cobla Lo Castell de Bellpuig. Una vetllada d’allò més entretinguda per participar de la nostra dansa i gaudir d’aquests actes en el marc del FESTIU 2017.
Pedalada Nocturna El divendres 28 de juliol al vespre va tenir lloc la tradicional Pedalada Nocturna que se celebra des de fa anys al bell mig de l’estiu. Així, una setantena d’aficionats a la bici, de tota edat i condició, es van congregar a la plaça de la Vila per anar plegats fins a la Saira. Un cop allà, se’ls va rebre amb entrepans i begudes que van servir per recuperar forces i tornar cap a Almacelles, havent gaudit d’una sortida sota la lluna i en companyia.
10
Festa Major de la Saira El dissabte 29 de juliol, va tenir lloc a la Saira la celebració de la Missa de Festa Major, en honor de Sant Jaume, patró d’aquest nucli agregat d’Almacelles. Va presidir la missa per primer cop, el bisbe de Lleida, Sr. Salvador Giménez Valls, acompanyat pels altres mossens de la població, com Mn. Blas, Mn. Cucurull o Mn. Molet. Després de l’acte litúrgic, berenar-sopar de germanor entre els veïns de la Saira, amics i familiars en un ambient de bon veïnatge i amistança.
“Mare, vull popa” a l’Arnau
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, es va voler afegir a la celebració de la Setmana a favor de la lactància materna, amb la creació d’un punt de llibre que es repartí durant tot el mes d’agost als nens i nenes ingressats i amb la organització, conjuntament amb Vadepopes, el grup de suport a l’alletament del CAP d’Almacelles, de l’exposició “Mare vull Popa!” que va poder-se veure en una exposició al vestíbul del mateix Hospital Arnau de Vilanova.
Festa aqüàtica
Tal com ja és una tradició, i dins del programa NEREU de difusió de l’exercici diari i una alimentació saludable, el divendres 4 d’agost va tenir lloc a la piscina olímpica tota una tarda d’entreteniment i inflables que van fer les delícies d’un nombrós públic que s’hi va atansar i que va passar la calor d’aquell dia entre tobogans gegants i inflables de tot tipus.
Motoclub CEAMA
Gran èxit per l’organització i participació de la vintena edició del Dirt Track, celebrat a Castellnou de Seana el passat 4 de setembre. Val a dir que la professionalitat i tenacitat dels membres del Motoclub CEAMA d’Almacelles en organitzar i dirigir aquest tipus de competicions esportives els hi va valer un merescut reconeixement arreu.
Curset de sardanes Un any més, l’Associació d’Amics de la Sardana d’Almacelles, va impartir durant el mes de juliol el seu curset per aprendre a ballar sardanes. Enguany, nou infants van iniciar-se en aquesta dansa i tots ells van rebre el diploma que els acredita com a nous balladors sardanistes.
11
La tardor porta la nova programació El mes de juliol amb l’exposició Gravats de l’artista Pere Sandoval va posar el punt i final a la temporada d’estiu. El 31 de juliol el museu tancava les seves portes i les reobria el divendres dia 1 de setembre amb la programació ja definida per als mesos de tardor i d’hivern. El setembre començaria amb l’exposició Cada nació escull les seves pròpies lleis. Tot seguit la previsió és que el Museu i l’Ajun-
tament participin de les JEP els dies 6 i 8 d’octubre amb les ja tradicionals visites a l’antiga vila. Un conjunt de xerrades i presentacions, de les quals se n’està acabant de concretar el dia, es difusionaran en breu i el desembre serà el mes dedicat a l’arquitectura noucentista en el marc de l’any Puig i Cadafalch. Les activitats nadalenques tindran un paper rellevant a finals d’any.
Cada nació escull les seves pròpies lleis El proppassat dimarts dia 19 de setembre, el conseller de Territori i Sostenibilitat el Sr. Josep Rull va inaugurar l’exposició: Cada nació escull les seves pròpies lleis. A l’acte hi varen assistir un centenar llarg de persones expectants per la visita i per l’exposició i que varen fer petit el museu. Varen acompanyar al conseller, l’alcalde el Sr. Josep Ibarz, membres de la corporació municipal, el col·leccionista el 12
Sr. Pere Julià qui va cedir el fons patrimonial per a l’ocasió i el conferenciant el Sr. Josep Capdeferro qui va tancar l’acte amb una xerrada al voltant de les institucions catalanes abans del 1714. L’exposició, que romandrà oberta fins la segona quinzena del mes de novembre, mostra la història de Catalunya, les
seves institucions i les seves lleis. Situa els orígens del país en el segle X, i fa un recorregut fins el mes de setembre de 2017. Explica la història de les institucions catalanes essent les principals les Corts Generals i la Diputació del General i el contingut de les seves lleis entre les que destaquen les constitucions i les compilacions. El relat està acompanyat d’un fons documental d’especial valor
patrimonial provinent de dues col·leccions privades. Una d’elles propietat d’en Pere Julià i l’altra d’en Josep Ibarz als quals el museu agraeix la cessió temporal. El composen les tres compilacions que s’han redactat al llarg de la història, constitucions i capítols de cort, material numismàtic encunyat sota el regnat de Carles III rei d’Aragó, mapes de Catalunya i de Barcelona, capital del Principat.
Portes obertes en les Festes de la Mercè El cap de setmana de les Festes de la Mercè, el museu va obrir les seves portes fent entrada gratuïta. El museu fa aquest gest tres cops dates a l’any; el 2 de març i el 24 de setembre amb motiu de les dues festes locals i el 18 de maig amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Aquest cop es va fer portes obertes el 23 i el 24. El recompte de visitants durant el cap de setmana va ser molt positiu. Prop de 240 persones van visitar les sales del museu:
la sala d’exposicions permanent i les sales d’exposicions temporals. El museu va rebre el divendres dia 22 una visita molt especial. El grup de la festa del pubillatge. El grup era ben divers: des de les primeres pubilles fins les actuals acompanyades de les dames, damisel·les, hereus i cabalers. Tots ells i elles acompanyats de familiars i amics. 13
Festa al carrer de Sant Roc Com no podia ser d’una altra manera, els veïns del carrer de Sant Roc, van celebrar el cap de setmana del 12 i 13 d’agost, la seva popular “Festa Major”. Així, es van programar un seguit d’activitats lúdiques, un sopar de germanor i una revetlla amb la música de la cantant Eli del Moral.
Minut de silenci pels atemptats del 17 d’agost Tal com va passar en altres pobles i ciutats de Catalunya i d’arreu, Almacelles va manifestar-se el mateix dia 17 d’agost al vespre amb l’encesa d’espelmes a la plaça de la Vila; així com va guardar un minut de silenci l’endemà al migdia davant l’Ajuntament. Mostres de condol a les víctimes i de rebuig a aquest tipus de terrorisme com el que es va patir a la ciutat de Barcelona i a Cambrils el proppassat 17 d’agost.
La Comunitat Islàmica d’Almacelles El dia 18 d’agost, membres de la Comunitat Islàmica, es van concentrar a la Plaça de la Vila per fer arribar a la població el seu rebuig als atemptats gihadistes. Així, el seu portaveu, va fer arribar a les regidores de l’Ajuntament el seu més sentit condol als familiars de les víctimes i la seva més enèrgica protesta per a aquest tipus de terrorisme.
Josep Pascual guanya el premi Ciudad de Ibagué de pintura El proppassat 19 d’agost, el pintor local Josep Pascual, va guanyar el primer premi de Pintura de la Mostra Internacional Ciudad de Ibagué a Colòmbia. Josep Pascual va guanyar amb un oli sobre tela de 80x60 i es va imposar a altres artistes arribats d’Itàlia, Alemanya, Colòmbia, Catalunya, Nigèria, Senegal, Estats Units, Espanya o Japó, entre d’altres. A més d’aquest premi, Josep Pascual també ha estat doblement premiat, en haver-se-li concedit la Menció d’Honor en la celebració dels 70 anys del Cercle de Belles Arts de Lleida, amb la seva obra inspirada en un tema de Xavier Baró “Posa un bes als meus llavis”. Moltes felicitats!
Suport al sector de la fruita de pinyol Almacelles va afegir-se a altres poblacions del Segrià, manifestant-se a favor de tirar endavant amb totes aquelles mesures que donin suport a la pagesia davant la greu crisi de preus que travessa el sector productor 14
de fruita de pinyol. Així doncs, l’Ajuntament d’Almacelles va signar el mes d’agost un manifest en aquest sentit, i es va comprometre a revisar les ordenances a fi de rebaixar l’IBI de rústega, entre d’altres mesures.
L’Ajuntament d’Almacelles pinta passos de vianants amb colors depenent de la intensitat de trànsit i les característiques de la zona La Brigada d’Obres de l’Ajuntament d’Almacelles està procedint al repintat de passos de vianants al centre urbà d’Almacelles. A més dels passos de vianants convencionals de blanc, s’ha iniciat un nou repintat d’alguns d’ells que tenen, com a principal característica, el color amb el què es pintaran les franges combinades amb el blanc. Així, en els principals vials, amb més trànsit, amb passos elevats o amb gran intensitat de peatons, el colors escollit és el vermell. Per contra, en les zones de més densitat comercial o de serveis, el color escollit és el blau.
pas pintat amb colors vermell o blau, per ser d’un color que el nostre cervell no té prèviament associat de manera regular.
Aquesta iniciativa, pionera al nostre país, té com a principal objectiu la prevenció d’accidents, ja que es basa en el reconeixement visual d’elements de senyalització que el nostre cervell discrimina per no ser reconeguts prèviament. D’aquesta manera, el típic pas de vianants en blanc i negre, no es reté tant en el subconscient com el mateix
Les principals artèries viàries del municipi, on s’ha provat el repintat en color vermell, són el carrer Major, el carrer de la Mercè, Sant Josep, Ctra. d’Alfarràs, les Rambles, Av. de la Diputació i del Canigó, Av. de Josep Mas Dordal i carrer de Joan Maragall. Ara mateix, el color blau, s’ha dut a la pràctica a l’Av. del Baró d’Esponellà i carrer de Sant Antoni.
Abans i després del repintat d'un pas de vianants
Nous colors en la zona comercial
Val a dir que aquest repintat amb colors depenent de les característiques de la via o de l’entorn on s’ubiquen els passos de vianants ha despertat l’interès de mitjans de comunicació d’àmbit català i lleidatà, com el programa Catalunya Directe d’en Quim Morales del canal 8TV, o l’entrevista d’en Santi Roig de Lleida TV.
15
L’EFAC, guanyador de la Copa Lleida El 27 d’agost va tenir lloc l’encontre entre l’EFAC i el UE Tàrrega, on els locals es van imposar còmodament tot i que en el darrer minut als urgellencs per dos gols a zero. Aquest resultat va comportar que els almacellencs s’emportessin el trofeu Copa Lleida Amateur. Moltes felicitats campions!
Reivindiquem el nou Parc de Bombers El dia 4 de juliol, l’alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz, va mantenir una reunió al Parlament de Catalunya amb l’aleshores Conseller d’Interior, Sr. Jordi Jané, qui es va comprometre a redactar l’avantprojecte del nou Parc de Bombers de la vila d’Almacelles. Un mes més tard, la reunió va donar els seus fruits, i el dia 3 d’agost va visitar les actuals instal·lacions del parc
i del solar cedit per construir-ne un de nou el Sr. Cèsar Puig, Secretari General del Departament. A més de reunir-se amb els bombers voluntaris,també es va comprometre fer una nova trobada durant el mes d’octubre a fi de determinar terminis i solucions de cara a la construcció del nou Parc de Bombers de la vila, supeditat a la consignació pressupostària
Ampliem el col·lector
Durant el mes d’agost, van tenir lloc les obres d’ampliació del col·lector d’aigües pluvials situats en la confluència de l’Av. de Sucs amb el perllongament de l’Av. dels Esports i carrer de Binèfar. Aquesta obra ha de permetre ampliar el Passeig de la Salut en aquest nou tram del circuit, així com la instal·lació d’enllumenat en tot aquest sector. En aquesta obra ha col·laborat el Sindicat de Regs d’Almacelles.
Manteniment de camins A més del condicionament i arranjament de gran part dels camins de terra del Fondo d’Almacelles, que ho va executar l’empresa Agroservicios Oscenses, S.L., la Brigada d’Obres i Serveis de l’Ajuntament també va fent tasques de millora com el soteig d’alguns trams de camins a la zona de les Covetes. La inversió per aquest any en manteniment de camins del terme puja a uns 150.000 €. 16
Vi blanc Saira de Codorniu Recentment, l’empresa vitivinícola Raimat de Codorníu, ha presentat un nou vi blanc de la varietat albarinyo, al què li han posat el nom comercial de Saira. Un disseny novedós on la figura d’unes aus centren la seva etiqueta. El per què el nom de la Saira? Segons els gerents de l’empresa, les vinyes sostenibles i l’ecosistema
fan que la finca de Raimat esdevingui un autèntic paradís per a les aus. La Saira és el poble més proper a la finca on es cultiva aquesta varietat i és molt freqüent veure-hi nius d’aus durant l’època de migració. Com a símbol d’aquest esdeveniment vam batejar aquest albarinyo amb el nom d’aquest llogarret.
L'A-14 també en català L’alcalde d’Almacelles i diputat provincial resposanble dels Serveis Tècnics, Obres i Xarxa Viària de la Diputació de Lleida; va trametre el mes de setembre un escrit al Ministre de Foment Sr. Iñigo de la Serna Hernáiz, en el què se li demanava que agilitzés al màxim la licitació del tram que queda pendent en la continuació del tram finalitzat d’aquesta autovia, com seria la variant d’Alfarràs fins al límit de la província (de 7,3 Km), així com prioritat la resta de traçat fins a la Vall d’Aran. Segons es deixa palès en l’escrit, és una obra indispensable
especialment per assegurar la rapidesa, la seguretat i la competitivitat de les empreses i persones que viuen en tot aquest territori. D’altra banda, també se li demanava al Ministre que tingués a bé la rotulació en bilingüe dels senyals informatius de l’autovia A-14, batejada amb el nom d’Autovia de la Ribagorça, ja que únicament estan escrits en castellà i, tant les poblacions per on transcorre, sigui la banda catalana com la banda aragonesa, tenen el català com a llengua comuna i habitual.
L’Ajuntament facilita llibres de text Tal com ja es va fent d’uns anys ençà, el dia 7 de setembre es van lliurar als alumnes de 4t d'ESO, el llibre de text de l'assignatura de matemàtiques, i el proper dimarts, a l'inici del curs, els diccionaris d'anglès a 5è i 6è de primària. Aquests llibres els cedeix l’Ajuntament d’Almacelles a l’alumnat que en pot fer ús durant el curs, a fi d’estalviar el cost d’aquests a les famílies.
Barri de la Verge de l’Olivar El cap de setmana del 2 i 3 de setembre va tenir lloc al popular barri de la Verge de l’Olivar d’Almacelles, un seguit d’actes lúdics i festius, per tal de celebrar com cal la Festa Major del barri. Així va haver Festa de l’Escuma per als més petits, música en viu i en directe i un sopar de germanor on veïns i amics van passar una vetllada inoblidable.
Exposició de Xavier Mercader El 4 de setembre va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “El Camí Inka d’en Xavier”. Una interessant mostra d’olis de gran bellesa plàstica de l’artista Xavier Mercader que es va poder veure a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural fins el dia 8 d’octubre.
17
Almacelles, en defensa de la millora de la L-902
El Govern d’Aragó es nega a donar informació al Defensor del Pueblo pel que fa a l’arranjament de la carretera L-902
Davant l’estat de deixadesa i el lamentable estat de conservació d’un tram de la carretera L-902 d’1,5 Km, que connecta les poblacions d’Almacelles i la d’Alfarràs i la resta de la N-230 i futura A-14, propietat del Govern d’Aragó; l’Ajuntament d’Almacelles va fer en el seu dia la corresponent petició al Departament de Vertebració del Territori, Mobilitat i Vivenda del Govern aragonès, reclamant que es fessin les gestions oportunes per arranjar i fer el manteniment oportú d’aquest tram de carretera. Com sigui que no es va rebre cap contesta al respecte ni cap compromís en ferm per part del Govern d’Aragó de dur a terme alguna mena d’intervenció en la millora d’aquest tram de carretera, l’Ajuntament d’Almacelles va requerir al Defensor del Pueblo que sol·licités al Govern d’Aragó alguna explicació a aquest estat d’abandor en què ha deixat
aquesta via tan i tan concorreguda i que suposa un perill per als seus usuaris.
En data 29 de juny de 2017, l’adjunt primer del Defensor del Pueblo, en Francisco Fernández Marugán, ha contestat a l’Ajuntament d’Almacelles, dient que tampoc han rebut cap mena de resposta per part del Govern d’Aragó i que tal com marca l’article 19 de la Llei Orgànica 3/1981 de 6 d’abril, és d’obligat compliment la col·laboració d’aquesta administració a contestar i donar sortida a les peticions de l’Ajuntament d’Almacelles pel que fa a donar informació sobre l’estat de les carreteres de la seva competència. En aquest sentit, el Defensor del Pueblo ha reiterat per segon cop al Govern d’Aragó a què donin les explicacions oportunes als requeriments de l’Ajuntament d’Almacelles en aquesta matèria.
Davant la pressió d'Almacelles, el Govern d’Aragó reacciona
18
Tot sembla indicar que, després d’anys i anys d’oblits i d’una negligència absoluta per part de les autoritats aragoneses, el Govern aragonès vol posar fil a l’agulla i treu finalment a concurs les obres de millora del kilòmetre i mig de la seva titularitat en el tram de la carretera L-902, que va d’Almacelles fins a Alfarràs. Així doncs, durant la primera setmana d’agost va sortir a concurs les obres per rehabilitar el ferm d’aquest tram amb un pressupost de una mica més d’un milió d’euros. Esperem que les queixes i demandes d’Almacelles i altres pobles veïns com Alfarràs i Almenar, hagin servit per fer veure al Govern aragonès la necessitat de posar fi a un problema que s’ha allargat durant dècades, posant en perill la seguretat dels usuaris, tant de la banda catalana com la de l’aragonesa.
Jaciment del Vilot Amb la finalitat de poder fer visitable tot el jaciment arqueològic del Vilot, durant el mes d’agost va tenir lloc la instal·lació de tot un complex sistema de drenatge i desguàs d’aigües pluvials, que ha de permetre poder mantenir en immillorables condicions tot el conjunt. Recentment, s’ha efectuat un treball fotogràfic a partir del vol d’un dron, mitjançant el qual s’ha pogut reproduir el jaciment arqueològic en 3 dimensions, amb fotografies en pla i en seccions. Això permetrà disposar d’unes eines que facilitaran l’estudi d’aquest enclavament.
Obrim el carrer Major
Finalment, l’Ajuntament d’Almacelles va signar el dia 26 de juliol el conveni amb l’entitat bancària propietària del solar que havia hostatjat l’antiga caserna de la Guàrdia Civil d’Almacelles, i que permetrà la permuta de 183 m2 de terreny. Aquesta mesura permetrà desbloquejar una antiga reivindicació com era la d’obrir la vorera del tram final del carrer Major per la banda sud. L'antiga caserna, va fer que impedís el perllongament de la vorera en aquest darrer tram del carrer Major. Ara, s’està treballant en aquesta obertura que, a més, permetrà l’aliniació del solar a la planificació urbanística actual, i millorarà substancialment la seguretat dels vianants i conductors.
Localització
Abans de l'actuació
Després de l'actuació 19
L'11 de Setembr Enguany, amb motiu de la gran manifestació convocada a Barcelona un any més per l’11 de Setembre, es van avançar –com en altres ocasions- els actes institucionals i l’Ofrena Floral a la vigília al vespre. Així doncs, el dia 10 de setembre a les vuit del vespre va tenir lloc al Parc d’Europa la tradicional Ofrena Floral per part d’una trentena d’associacions, amb la participació de partits polítics i l’Ajuntament que va cloure la cerimònia. També hi va haver l’hissat de la senyera amb la
20
policia local amb uniforme de gala, la lectura d’uns versos a càrrec del poeta local Amat Baró i la del manifest d’enguany, a mans de la Pubilla d’Almacelles Nadezhda Piqueras L’endemà, el dia 11 de Setembre, com ja va essent una tradició, va tenir lloc a l’àrea de pic nic de les Piscines Municipals, el Dinar de Germanor que va congregar prop de tres-centes persones en un ambient familiar i festiu.
bre a Almacelles
Almacelles a la manifestació de l’11-S
Com cada any, una nodrida representació d’almacellencs i almacellenques van voler estar presents a la multitudinària manifestació de l’11 de Setembre que va tenir lloc a Barcelona. Enguany, a més dels particulars que van anar en vehicles particulars, s’hi van afegir tres autocars
que van portar més de 160 persones al tram 404 del carrer d’Aragó, xamfrà amb Balmes. Segons les fonts de l’organització més d’un milió de persones s’hi van aplegar per demanar poder votar en el referèndum d’autodeterminació previst per l’1 d’octubre.
21
Gospel solidari El dissabte 16 de setembe va tenir lloc a la Sala Polivalent un multitudinari i emotiu concert, amb l’actuació del grup Clau de Gospel. La recaptació de les entrades al concert va anar a parar a l’Associació Mestral d’Almacelles per als afectats de malalties neurodegeneratives.
Adéu a la Josepeta Gort, una de les “àvies” de Catalunya
Tot i que el proppassat 18 de setembre, la nostra veïna més longeva va fer 110 anys en família, una edat gens freqüent que la convertí en la persona més gran de la província, la tercera de Catalunya i la setzena de tot l’Estat; la Josepeta Gort ens va deixar el 17 d’octubre. Des d’aquí el nostre reconeixement a la família de la Josepeta, per haver estat una de les nostres “àvies” més entranyables i estimades.
Millorem camins A mitjans de setembre s’han dut a terme l’esplanació, compactació i reparació d’alguns trams de carrers fora de l’àmbit urbà i accessos a camins, com els del carrer Binèfar en la seva prolongació cap al camí de Ventafarines, o el de Miguel de Cervantes cap a l’Av. de Josep Mas Dordal.
Old Rooster Music Fest
El dissabte 16 de setembre, la Granja Escola de la Saira, va celebrar la primera edició de l’Old Rooster Music Fest, un festival dedicat a tots aquells grups d’arrels genuïnament lligades al món rural i que van comptar amb deu formacions. Prop de mig miler d’incondicionals d’aquest tipus de música es van aplegar en un escenari poc habitual. Mercadets i molt bon ambient van deixar palès a l’organització que tot està llest per una segona edició l’any vinent.
Nou poemari d’Amat Baró 22
El proppassat 21 de setembre va tenir lloc al Cafè del Teatre de Lleida, la presentació del nou poemari del poeta almacellenc Amat Baró. En aquest cas es tracta del llibre “La marca de Caín”, un compendi
de trenta poemes que intenten identificar les malures del esperit postmodern, endisant-nos als inicis dels plors del primer ésser humà com va ser el trauma del primer fraticidi bíblic fins a l’actualitat.
Premi millor jardí florit
1r. premi millor balcó
2n. premi millor balcó
III Concurs de Balcons i Jardins Un dels actes que ha començat a arrelar entre molts almacellenc/enques en els darrers anys, i molt especialment des de que Almacelles és Vila Florida, ha estat el guarniment floral de balcons i jardins privats. Enguany, tres han estat els guanyadors en les categories de balcó i jardí. El primer premi al millor balcó ha estat per a la família Pascual-Canela. El segon premi ha anat per al balcó de la família Martínez-Banda, ambdós al carrer de Sant Roc. El primer premi al jardí més bonic ha estat per a la família Villalba-Lagunas, al carrer del Canigó. A tots ells se’ls ha obsequiat amb un val per a adquirir productes relacionats amb el món de la jardineria.
Trobada dels nascuts l’any 1967 Amb motiu dels 50 anys dels almacellencs/enques nascuts l’any 1967, el proppassat 7 d’octubre va tenir lloc una trobada força emotiva i entranyable. En total, 75 retrobats van reunir-se a la Rambla de la Generalitat, davant el monument a la Sardana i, des d’allí, van fer un tomb per la població. Molts d’ells resideixen fora d’Almacelles, i alguns
altres van estudiar a la vila però eren de poblacions veïnes com Sucs, Raimat, el Pla de la Font, la Bassa Nova, Malpartit o la Saira. Tot i així van voler estar presents en aquest acte i van fer la visita preceptiva al Museu i van acabar amb un dinar de germanor que van aprofitar per posar-se al dia i retrobar velles amistats i records.
23
Almacelles, Vila Florida d 4 flors d El dia 22 de setembre, va tenir lloc a Mollet del Vallès la designació de les Viles Florides de Catalunya 2017. Almacelles, una de les viles participants, s’ha dut el guardó com a Vila Florida, amb quatre flors d’honor; fet que la converteix en un dels referents de població que més ha destacat pel nombre de zones verdes, bellesa de les zones enjardinades i transformació urbana en llocs d’esbarjo i gaudi voltats de natura. Val a dir que el reconeixement d’enguany fa que Almacelles sigui una de les poblacions més ben classificades i amb major nombre de distincions. De fet, de les 113 poblacions que es van presentar, només una va obtenir la màxima puntuació (de cinc flors d’honor) i Almacelles estava entre les onze que comptaven amb quatre (de les Terres de Lleida només van arribar-hi Bagergue, a la Val d’Aran, i Almacelles). La resta es van dividir en 48 amb tres flors d’honor, 48 amb dues i 5 amb una. Almacelles ja va guanyar aquest guardó en les edicions de 2014, on va aconseguir la categoria de dues flors d’honor, i en la de 2015 i 2016, amb tres flors; essent una de les poques poblacions de l’interior de Catalunya que revalida any rere any aquest guardó. Cal esmentar que el proppassat mes de juliol, experts participants en el Jurat de Viles Florides de Catalunya, van examinat tots els racons i zones verdes del municipi d’Almacelles, per veure de primera mà les places, parcs i espais florals existents i determinar si la vila és mereixedora d’algun dels guardons que certifiquen l’interès de la vila per transformar alguns dels seus racons, mostrar la riquesa natural i paisatgística dels seus principals punts d’interès, i que alhora sigui un reclam turístic per als visitants. Pel que fa a Almacelles es van seleccionar diferents espais emblemàtics com ara el Parc del Vilot, Parc d’Europa, Centre Històric, Parc de l’Aigua, Rambles, entorn del Tossal de les Santes Creus i el recinte de les Piscines Municipals. Enguany, a més de valorar novament de manera molt
24
de Catalunya amb
d’honor
positiva alguns espais verds com la plaça de Sant Joan de Déu, ja que segueix els paràmetres d’un espai verd sostenible mediambientalment i amb vegetació autòctona que permet un manteniment mínim i una despesa en aigua molt menor, també es va valorar especialment l’enjardinament de zones clau com l’entrada est d’Almacelles, l’entorn de la plaça de Josep Carner i la projecció de noves zones verdes com l’entorn del parc arqueològic del Vilot, el nou passeig de Teresa Rodrigo i altres racons del municipi. Viles Florides és una proposta de la CHOC (Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya) que distingeix aquelles iniciatives de l’àmbit públic i privat on la flor i la planta ornamental són protagonistes. La filosofia d’aquest concurs a nivell de Catalunya pretèn donar a entendre que una vila florida és més sostenible, millora la qualitat de vida dels seus ciutadans, té una millor imatge externa i és més ambiciosa econòmicament. Encapçalen el rànquing del moviment Viles Florides amb 4 Flors d’Honor (màxim guardó), els municipis de:
.. .. .. .. .. .
Almacelles Bagergue Cardedeu Figueres Lloret de Mar Malgrat de Mar Mollet del Vallès Olot Sant Cugat del Vallès Sant Hilari Sacalm i Vila-seca
I que reconeix els municipis de Catalunya que treballen per a la transformació dels seus espais públics a través de l’enjardinament i la millora dels espais verds.
25
Visita que confirma la voluntat de tirar endevant amb l'estació d'autobusos El Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha adjudicat el projecte constructiu de la nova estació, que estarà redactat aquest hivern amb l’objectiu que les obres, amb un import aproximat de 800.000 euros, puguin començar l’any 2018. Està prevista la construcció de fins a 4 andanes, una marquesina per cobrir l’accés als autobusos i una petita edificació per ubicar-hi una sala d’espera amb lavabos. Un cop l’Ajuntament d’Almacelles estigui en condicions de cedir a la Generalitat la parcel·la on quedarà emplaçada la futura estació, amb la corresponent qualificació urbanística, es podrà signar el conveni relatiu als compromisos de les dues administracions. El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, es va reunir el 21 de setembre amb l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, i li va avançar que el Departament treballa amb l’objectiu que l’estació pugui entrar en servei el mateix 2018 i que coincidint amb l'entrada en servei de l'estació es posarà en marxa el bus exprés.cat entre Lleida i Almacelles.
L’ABS d'Almacelles, informa: LA GRIP
La grip és una malaltia respiratòria aguda causada pel virus influença. La incidència és més alta en infants i joves, però la mortalitat és més elevada en la població major de 65 anys, en qui s'estima un excés de mortalitat del 80-90 % associat a aquesta malaltia. És per aquest motiu que no es recomana que els nens malalts amb símptomes gripals estiguin en contacte amb pacients fràgils. L’increment de les taxes de consulta i d’hospitalització, juntament amb el nombre de dies de treball perduts per la malaltia, suposen costos directes i indirectes elevats per a la societat. Ateses les variacions/mutacions dels virus, la vacuna de la grip ha de ser administrada anualment. l’objectiu de la vacunació antigripal és fonamentalment evitar les complicacions de la grip en les persones amb patologies de base. Indicacions: • Individus sans de més de 65 anys (en algunes comunitats autònomes, com és Catalunya, a partir dels 60 anys). • Població partir dels 60 anys). • Població que pateix malalties cròniques: Adults i infants amb alteracions cardiovasculars i/o pulmonars cròniques. Adults i infants amb malalties metabòliques cròniques (diabetis mellitus inclosa), disfunció renal, anèmia, immunosupressió o asma. Residents en institucions mentals, residències o altres entitats per a malalts crònics.
26
Persones que per raons professionals de convivencia poden contagiar la grip a la població de risc: Personal sanitari i no sanitari que treballa a hospitals, centres de salut i consultes. Empleats d'institucions tancades que tenen cura dels pacients. Els convivents amb els pacients de risc alt descrits en el punt anterior.
.Personal que desenvolupa activitats públiques: Guàrdia municipal Personal de neteja Bombers Personal de transports Personal d'ensenyament Policia autonòmica i estatal Personal de serveis funeraris Efectes adversos: • Atesa l'alta purificació actual de les vacunes, els efectes adversos són escassos. • La contraindicació absoluta és la hipersensibilitat a les proteïnes de l'ou.
L'abans i el després Carrer Dr. Agustín
Any 2004
Any 2017 27
A L M A C E L L E N C S
A L
M Ó N
Entrevista a Joan Collado Torrens, enginyer de Mines i Energia a Londres (Regne Unit)
“Amb ganes i motivació tot és possible”
Com molts altres joves, en Joan va anar al Regne Unit arran d’una aventura a la recerca d’una feina i de millorar el seu nivell d’anglès. Va estudiar Enginyeria de Recursos Miners Energètics a la UPC de Manresa i va decidir d’anar a provar fortuna a Cardiff (Gal·les). Finalment, va establir-se a Londres on resideix i treballa a la Great Western Electrification Project. Tot un repte personal per a aquest jove almacellenc.
tats. Després vaig passar a “Geomatics technician” -una altra empresa- en un projecte molt conegut aquí al Regne Unit, que es diu (GWEP), Great Western Electrification Project. Quina és la tasca del projecte GWEP (Great Western Electrification Project)? És un projecte que tracta d’instal·lar la catenària al llarg de les vies fèrries des de Londres fins a Cardiff (Gal·les) i electrificar-les, per tal que els trens siguin més eficients i agafin més velocitat.
Joan, en primer lloc com és que vas decidir decantar-te per una enginyeria tan inusual com la de Mines i Energia? És una enginyeria poc usual però en realitat té bastantes sortides. Pots encarar-te cap a l’obra civil, que és un sector gegant, i també pots anar-te’n cap a la branca d’energies renovables i no renovables. Quines van ser les teves motivacions que et van fer decidir marxar cap al Regne Unit? Espanya no estava en el seu millor moment laboral. Tenia al cap aprendre anglès i va ser una decisió que no em va costar gaire de prendre. Ho feia llavors que no tenia cap lligam, o qui sap si més endavant ho hagués pogut fer. Tenia ganes de veure i conéixer món. Sembla ser que els teus inicis a Cardiff no van ser fàcils en un primer moment, no? Va ser llençar-me a l’aventura total. Me’n vaig anar sol sense tenir cap amic ni conegut allà. Els inicis no són fàcils a cap lloc, però amb ganes i motivació tot és possible. L’idioma va ser el principal “problema” i l’accent gal·lès no és el més 28
Ara mateix, et planteges continuar visquent i traballant a la Gran Bretanya durant molt més temps o només és una etapa puntual en la teva vida laboral? Doncs no se sap mai, però en un principi tinc la intenció de tornar en uns anys.
fàcil precisament. Com vas anar a parar a Londres i en quina empresa vas trobar feina relacionada amb els teus estudis? Gal·les és la província amb menys diners del Regne Unit i trobar feina en la construcció i en l’enginyeria era més complicat, ja que hi ha menys projectes. Vaig fer una visita a Londres i vaig
notar que hi havia de viure. Londres és una ciutat plena d’oportunitats de tot tipus, encara que complicada. Primerament, vaig trobar feina com a “Assistant Surveyor”, en la qual controlàvem els possibles moviments en obres de construcció, els seus voltants i en els túnels del metro, per prevenció de caigudes i moviments sob-
Creus que el Brèxit pot afectar-te a tu personalment o a d’altres treballadors estrangers que ara treballen al Regne Unit? El tema està en el seu desenvolupamnet i no sabem com acabaran el tractes. En l’únic que s’ha notat ha estat en la devaluació de la moneda, encara que sempre puja i baixa. Tot i això, aquest país necessita gent extrangera i els qui portem ja un temps per aquí, en principi no hauríem de tenir cap problema. He sentit que alguns bancs no donen tantes facilitats a l’hora d’obrir un compte corrent a la gent nouvinguda, però finalment han resolt el problema. Per acabar, què és el que més trobes a faltar d’Almacelles en la teva estada a Londres? La família, els amics i el clima.