Tirinculis 51 by Ajuntament d'Aiguaviva aiguaviva

51 TIRÍNCULIS La revista d’Aiguaviva. Juliol 2015

INFOVIVA 4 Nou govern municipal 8 X Festa dels Templers 11 Revetlla de Sant Joan 14 22a Festa de la Gent Gran

GENT VIVA 21 Festa del Roser

VALORS 33 Què són els valors?

PARRÒQUIA 34 Restauració de l’ermita de Vilademany

PÒST CENT ER R ALU MNE AL S DE

6È

t u l sa A L’ESTU CUIDEM-NOS LA PELL PITIRIASI ALBA O “DARTROS” [Text: Mª Carme Roura Pediatria primària. ABS SALT] Ara a l’estiu és molt freqüent veure aquesta afecció de la pell, que afecta sobretot a nens amb pell morena i també a races de color. La pitiriasi alba es presenta com taques de color blanc, especialment a les galtes, però també es molt típic que el nen presenti alteracions a braços i avantbraços, i també pel tronc. Inicialment s’observen unes taques petites ovalades o arrodonides, d’un color rosa pàl·lid sobre la superfície de la cara, el coll, els braços i la meitat superior del cos. Amb el temps, les lesions es tornen de color més pàl·lid. Normalment no hi ha dolor ni irritació, però pot provocar una picor lleugera. Finalment, les lesions es converteixen en taques blanques, més visibles al contrastar-les amb la pell morena del voltant.

Causes Si bé les causes són poc conegudes, hi ha uns factors que l’afavoreixen com: – Sabons per a la pell que porten perfum i no respecten el pH cutani. – Clima càlid i humit: l’alta humitat a l’atmosfera precipita la sequedat cutània i, a més, l’exposició

perllongada al sol també pot empitjorar les taques, ja que no es bronzegen amb el sol. – Detergents forts de la roba, que poden provocar irritació de la pell. Tractament – Cremes hidratants o emol·lients en abundància. – Solucions sense sabó per netejar el cos i la cara. – Alguns dermatòlegs aconsellen una crema o loció suau d’hidrocortisona durant un període curt de temps, si bé aquestes lesions no responen gaire bé al tractament amb corticoides. – Els factors de protecció solar d’índex alt (40-50) poden ajudar a minimitzar la diferència de color amb la pell del voltant. – Si bé cap dels tractaments és eficaç del tot, poden ajudar una mica a millorar l’aspecte de la pell. Pronòstic Les lesions poden tardar molt de temps (mesos o anys) a desaparèixer, però quan s’assoleix la primera maduresa, aquest quadre es resol completament.

nes Insti t um

ger Mart í Ro

rdi Miñarro Jo

Gu sep inar Jo

riol iO

An n

ELS COL·LABORADORS re Lloret Pe

men Plana ar

d’Infants lar

ria Pilar Ma

ín art

na Serra An

è Sirve erc n M

abet Rupi lis

Joan Ribot

rla Cané Ka

Xè

ssica Cue Jè

l·la Lloret ibi

ila Hernán am

z de

Carles Boh

a nc

rra a To s ni

Fuguet an

s iga

ra ou

Carme R ria

ia Gómez ílv

B Aguilera el

ard Masfe du

Ma n

i Bohigas rd

an Pau Fe Jo

ta Martín er

rré

Coll rcè

r rre

na Aguila An

editorial Com cada estiu, el Tirínculis ens arriba amb les notícies i els articles que aporten els veïns. Aquest número, com l’anterior, són especials. Amb l’anterior commemoràvem el número 50. Amb aquest, el 51, el Tirínculis pretén obrir una nova etapa, que en el fons no deixa de ser continuïtat de l’anterior. Una nova etapa amb un grup de col·laboradors ampliat, que ja començà a treballar amb força en el número anterior, i que esperem que continuï fent-ho durant una bona colla d’anys. Aquest número d’estiu arriba en plena ressaca electoral i dels pactes per formar govern. El resultat de les eleccions, de tots conegut, permet

EL NOM DE LA REVISTA La revista d’Aiguaviva va adoptar aquest nom com a homenatge a una colla de joves del poble molt actius als anys 70, que van crear el grup de teatre Tirínculis. El nom procedeix d’una inscripció a la porta del local de reunió d’aquest grup (al costat de l’església), i aquesta original paraula resulta de canviar les u per i de la paraula turunculus, que vol dir “recluta” en llatí.

Amb la col·laboració de

Edita Ajuntament d’Aiguaviva • Consell de redacció Joaquim Mateu, Jordi Bohigas, Anna Serra, Alba Fraser • Coordinació, redacció i correcció Alba Fraser • Disseny i maquetació Laura Ensesa/www.clam.cat • Foto coberta Jordi Miñarro • Impressió Impremta Pagès • Dipòsit Legal GI-948-97

moltes lectures. El PIA perd la majoria absoluta i, a partir de la nit electoral, s’obren diverses possibilitats, que finalment han passat per respectar la llista guanyadora, que ha fet pacte amb la UMdC. Però un dels comentaris que més hem sentit, entre els veïns, ha estat: per què calen tantes llistes en un poble tan petit com Aiguaviva? En canvi, poques vegades recordem que hi hagueren unes eleccions, concretament el 1979, en les quals no concorregué cap llista; i que això hauria estat motiu d’agregació del poble amb el municipi veí. Amb totes les conseqüències que això podia tenir. En efecte, Aiguaviva ha canviat molt d’aquell poble deprimit dels anys setanta: llavors un llogarret de població disseminada però alhora proper a una gran ciutat, la qual cosa afavoria l’èxode juvenil. Les primera urbanització, El Mas Aliu, tot just despuntava. Catalunya sortia d’una dictadura de gairebé 40 anys i els nostres veïns no estaven acostumats a muntar candidatures i a la burocràcia de les eleccions. Al contrari, estaven acostumats al sistema anterior, quan unes poques famílies s’anaven passant, gairebé per tradició, la responsabilitat municipal. Davant l’atzucac, segons s’explica, un senyor amb forta influència al poble va pro-

moure el sorgiment d’una candidatura entre diversos veïns amb l’advertiment que, si no ho feien, Aiguaviva podia acabar essent annexada al municipi veí de Vilablareix. Us imagineu, per un instant, anant a fer tots els tràmits municipals al poble del costat? Us imagineu no poder anar a la piscina municipal, amb aquesta onada de calor que hem patit al juliol? Un drama que, sortosament, avui no hem de viure. En tenim d’altres, però és una altra cosa. La pluralitat política és, de per si, positiva, i n’hem de donar gràcies. L’any 1979 tampoc existia el Tirínculis, aquesta revista que ens posa al dia de les novetats del poble i ens delecta amb escrits de la més diversa temàtica. Com aquest, en la qual exposem alguns treballs guanyadors del premi Sant Joan de narració curta. S’obren nous continguts i apartats, que a cada número aniran variant per trencar la monotonia d’una estructura de seccions que alguns lectors han opinat que era massa fixa. La revista és, doncs, un altre servei del qual avui disposem i que el 1979 no existia. Una eina més al servei de tots. Utilitzem-la. Només ens queda desitjar-vos un bon estiu i, els qui en feu, unes merescudes i profitoses vacances.

rsions e de les ve u tour 2015 tm ri l a r a ll o a parar per b ens portaran el seu n re p a s o -v u e NES, qu Comence Major. DI-VERSIO Amor” per la Festa A R T S E U in ntar roS de l’ORQ S per prese L L “Con Amo E C O A T r l’ESPAN n premi! m a prepara ador s’emporta un bo e im n a s u y tits Als més pe ional concurs. El guan niments ica i entrete s ú al tradic m , s c jo munt de reparem un s les edats i gustos. A més, us p per a tote e Festes Comissió d

Revista impresa amb paper 100% lliure de clor

infoviva NOU GOVERN MUNICIPAL [Redacció / Fotos: Josep Guinart i Jordi Miñarro] Els 7 regidors elegits el

passat 24 de maig, Joaquim Mateu Bosch (PIA), Marta Vives Albertí (PIA), Silvia Gómez Mestres (PIA), Josep Pinsach Riera (ERC), Carmen Simón Figueras (ERC), Montse Belmar López (CiU) i Jordi Bohigas Maynegre (UMdC) van celebrar la

sessió pública de constitució del nou Ajuntament el dissabte 13 de juny. Un cop formada la mesa d’edat, constituïda pel regidor electe de major i de menor edat, els regidors van prendre possessió del càrrec. Després de constituir-se la Corporació es va fer l’elecció de l’alcalde entre els candidats dels 4

partits, mitjançant votació secreta, amb el següent resultat: 4 vots per a Joaquim Mateu, 2 vots per a Josep Pinsach i 1 vot en blanc. Per tant, havent obtingut la majoria absoluta dels vots el candidat Joaquim Mateu, la Mesa d’Edat el declarà alcalde electe de l’Ajuntament, i seguidament va prendre possessió del càrrec.

RESULTAT DE LES ELECCIONS MUNICIPALS UMdC [53]

Número electors: 571 Numero votants: 457 (80,04%) Vots vàlids: 450 Vots nuls: 7

CiU [67]

Vots en blanc: 13

ERC-AM [139]

PIA [178]

VARIETAT DE RESPOSTES A LA PRESA DE POSSESSIÓ DELS REGIDORS La fórmula oficial de presa de possessió l’encapçala la pregunta següent: “Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor/a de l’Ajuntament d’Aiguaviva, amb lleialtat al Rei, així com guardar o fer guardar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?”. En aquestes eleccions, l’Associació de Municipis per la Independència, de la qual és membre l’Ajuntament d’Aiguaviva, havia proposat afegir un compromís amb el procés i amb les eleccions plebiscitàries del proper mes de setembre a continuació de la fórmula oficial. La Junta Electoral Central va declarar no vàlida aquesta fórmula, de manera que es posa en perill la validesa de la presa de possessió.

Els regidors d’Aiguaviva van prendre possessió del càrrec amb diferents variants de resposta a la pregunta: – Joaquim Mateu, Sílvia Gómez i Carmen Simón: Ho prometo, per imperatiu legal. – Marta Vives: Ho juro, per imperatiu legal. – Josep Pinsach i Montse Belmar: Ho prometo, per imperatiu legal. I seguidament afegiren: “Vist el moment històric que viu el País, em poso a disposició del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat que resultin de les eleccions del proper 27 de setembre per dur a terme les actuacions que calguin per aconseguir la plena llibertat del nostre País”. – Jordi Bohigas: Ho prometo, amb l’ajuda de Déu, i per imperatiu legal.

ORGANITZACIÓ DE L’AJUNTAMENT El 22 de juny es va celebrar el Ple extraordinari d’organització de l’Ajuntament, en el qual s’aprovaren, entre altres qüestions, les següents: – La periodicitat de les sessions plenàries ordinàries: com a màxim cada dos mesos. – El nomenament de la tresorera de l’Ajuntament d’Aiguaviva: la regidora Marta Vives. – El nomenament dels representants de la Corporació en els òrgans col·legiats: • Consell Escolar: Sílvia Gómez • Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines (CILMA): Marta Vives • Agrupació de Defesa Forestal GISELVA: Marta Vives – Les indemnitzacions per als membres de la Corporació, els òrgans col·legiats i les dietes per assistència a les sessions: • del Ple: 100 € • de la Comissió Especial de Comptes: 50 € • del Consell del Govern municipal: 300 € • del Consell d’Alcaldes del Consell Comarcal del Gironès (si no es rep indemnització d’aquest organisme): 300 € – El Reglament Orgànic Municipal – El nomenament dels tinents d’alcalde i de les regidories

alde MATEU alc e JOAQUIM sd e les àree i regidor d ei , Urbanism Governació Sanitat.

nent HIGAS 1r ti JORDI BO les àrees d regidor e entut, i e ld a lc d’a Jov , Esports, de Cultura oció Econòmica. rom Festes i P

nt ES 2a tine MARTA VIV gidora de les i re d’alcalde edi isenda, M àrees d’H rveis, e Obres i S Ambient, t Gran. G sme i en ri u T , s in Cam ra de les EZ regido M Ó G IA V SÍL t, Serveis senyamen n ’E d s e àre oves amília i N Socials i F s. Tecnologie

CALDRÀ REGULARITZAR EL CADASTRE SI CONVÉ ES FARÀ UNA REUNIÓ INFORMATIVA En la línia iniciada els darrers anys, la Direcció General del Cadastre està actualitzant les dades cadastrals. Aquest any preveu incorporar al Cadastre els immobles urbans i rústics que no estiguin declarats correctament, i també les alteracions que s’hagin produït en els immobles. Està previst que properament es faran a Aiguaviva treballs per detectar els immobles que s’hagin de regularitzar, que són, concretament: – l’obra nova, ampliació, reforma integral, rehabilitació o canvi d’ús de la construcció;

– les declaracions d’obra nova, ampliació, reforma o rehabilitació extemporànies que es presentin durant el període de regularització; – les piscines. Aquesta regularització cadastral no implica una nova revisió de valors cadastrals. Els immobles regularitzats es valoraran amb la ponència vigent i el procediment no afectarà la resta d’immobles que tributen correctament.

Encara que l’exp ed de regula ient no compo rització rta sí que s’h sancions, aurà pag ar una taxa de 60 € per immo ble regularit zat.

L’AJUNTAMENT REGISTRA AIGUAVIVA.CAT L’Ajuntament ha registrat el domini aiguaviva.cat, i per tant a final de juliol els servidor que allotja el web serà aiguaviva.cat, i les adreces electròniques municipals s’acabaran amb l’extensió .cat, en lloc de .info, com fins ara. Quan es van aprovar els dominis puntCAT, l’any 2006, la Generalitat i la Fundació PuntCAT van signar un conveni per facilitar el registre dels dominis punt CAT dels serveis públics i entitats catalans, però en aquells moments, tot i que es van fer les gestions, Aiguaviva no va poder reservar el domini aiguaviva.cat.

IOGA AL JULIOL Durant el mes de juliol s’han continuat fent les sessions de ioga al polivalent, per interès del grup de participants, que va demanar de mantenir l’activitat malgrat la calor. L’activitat es continuarà fent el curs vinent, després de les vacances d’agost.

NOVA TEMPORADA A LA PISCINA MUNICIPAL Un any més, pels volts de sant Joan es va obrir la piscina municipal, una obertura molt esperada atenent la calorada històrica de principis d’aquest estiu. Aquesta temporada hi ha pocs canvis: es mantenen els preus dels abonaments i entrades de l’any passat. S’han venut fins ara 52 abonaments familiars i 14 d’individuals. Els socorristes són David Cortés, de Platja d’Aro, de dilluns a divendres, i Josep Badet, de Girona, que és

l’encarregat de la vigilància els caps de setmana. Els conserges són Joan A. Cano Serrano i Antoni Isaac Ortega, tots dos d’Aiguaviva. Pel que fa al bar, continua vigent la concessió de l’explotació a l’empresa Freyburg Hosteleria i Restauració, amb Montse Belmar al capdavant. Tenim una magnífica piscina a bons preus, i molts dies encara per gaudir-ne. Aprofiteu-la!

INCONVENIENTS DEL PAVIMENT ANTILLISCANT NORMATIU La piscina municipal ha estat construïda complint el Codi Tècnic de l’Edificació (marc normatiu d’obligat compliment des del 2006), que recull les exigències de qualitat que han de complir els edificis en matèria de seguretat (seguretat estructural, contra incendis, seguretat d’utilització) i habilitat (salubritat, protecció en front de sorolls i estalvi energètic). El document bàsic de seguretat d’utilització i accessibilitat especifica la normativa per limitar el risc de relliscades dels sòls,

i quina classe de paviment s’ha d’instal·lar en cada zona segons la resistència al lliscament. Complint aquesta normativa, el paviment instal·lat a la piscina és de tipus antilliscant per evitar patinades i caigudes que puguin causar lesions majors. Arran de les queixes per lesions a la pell dels nens i nenes, l’Ajuntament ha fet revisar la piscina als tècnics redactors i de qualitat de l’obra per verificar que no hi hagués cap imperfecció en el paviment tant del vas de

la piscina com de l’exterior. La conclusió d’aquesta anàlisi és que la rugositat d’aquest paviment que compleix la normativa, la llarga estona que acostumen a passar els nens i nenes a l’aigua, corrent i jugant, i la delicada pell que tenen els més petits són la causa d’aquestes lesions als peus i mans dels infants. La utilització de sabatilles de goma o mitjons adequats antilliscants i reduir l’estona prolongada de bany que estova la pell i facilita les ferides pot ajudar a reduir les lesions.

10aA DELS TEMPLERS FEST

[Redacció / Fotos: Alba Fraser i Jordi Miñarro] La 10a Festa dels Templers

es va celebrar l’últim cap de setmana de juny. Divendres 26 al vespre, després de la inauguració oficial de la Festa i de l’exposició El Temple d’Aiguaviva, va tenir lloc la conferència “Els Templers a Catalunya. Història i patrimoni”. El Dr. Joan Fuguet, especialista en història i arquitectura dels ordes militar del Temple i de l’Hospital, va repassar la història dels templers a casa nostra i explicà amb detall les principals construccions dels templers a Catalunya. Per als que no hi vàreu poder assistir, li hem demanat un resum de la xerrada, que podeu llegir a la pàgina 10. El diumenge la jornada va ser molt calorosa, i convidava

més a anar a la piscina o a la platja, o a quedar-se a casa els que tenen aire condicionat. Després d’unes breus paraules de l’alcalde, a les 11 començava el taller de ratafia que organitza l’Associació Cultural d’Aiguaviva, i a les 12 Acariciando el aire va fer el seu espectacle de falconeria. Durant tot el dia es va poder admirar parades d’antics oficis, com el cal·ligrafista, el cisteller, l’escloper, la filadora o el joier, i la mainada va poder participar en els tallers que havien preparat els artesans fent braçalets, màscares i escuts. El públic també va poder escoltar les explicacions al campament templer on s’exposaven

armes i objectes quotidians, veure funcionar el Couillard construït a escala per Casus Bellic. A més, es podia passejar amb carruatge de cavalls en companyia d’un grup d’animació que portava els visitants a una clariana del bosc on podien participar en un “ritual d’iniciació” templer pensat sobretot per als petits. A les 6 de la tarda la companyia País de Xauxa va representar l’espectacle infantil Festa Medieval i, per tancar la Festa, a les 8 del vespre es va projectar la pel·lícula El reino de los Cielos, sobre les Croades del segle XII, de Ridley Scott, amb Orlando Bloom i Eva Green.

CREUS QUE S’HA DE REPLANTEJAR LA FESTA DELS TEMPLERS? L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament vol obrir un procés participatiu per conèixer l’opinió dels veïns. Cal mantenir-la, modificar-ne la data o el contingut o suprimir-la? Envia’ns un correu a cultura@aiguaviva.cat.

L’ARQUITECTURA TEMPLERA CATALANA [Text: Joan Fuguet / Fotos: Mercè Sirvent]

Com es va establir el Temple a Catalunya L’Orde del Temple arribà molt aviat a terres catalanes. L’any 1131 frares procedents de Llenguadoc i la Provença recorrien els comtats catalans demanant almoina i fent proselitisme. El comte de Barcelona, embarcat aleshores a conquerir els territoris islàmics del sud i de ponent dels seus dominis, va veure en el Temple un possible col·laborador armat. Mentre el Temple tenia aquests primers contactes amb els sobirans catalans, va tenir lloc un esdeveniment que afectaria el futur de Catalunya: el rei Alfons “el Bataller” d’Aragó, moria sense fills i deixava en testament el seu reialme al Temple, l’Hospital i el Sant Sepulcre, els tres ordes internacionals de Terra Santa. El que va seguir és prou conegut: pel matrimoni de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó, neboda del difunt rei, l’any 1137, naixia la confederació catalanoaragonesa. Fou així com el comte català, esdevingut príncep d’Aragó, va assumir el compromís de negociar amb els tres ordes la renúncia a l’insòlit testament del rei aragonès. Després de llargues negociacions, el Temple renuncià a la seva part del testament i acceptà participar en la conquesta andalusina i defensar la nova frontera. De la seva part, el comte-príncep Ramon Berenguer concedia al Temple importants privilegis i extensos dominis en les terres que es guanyessin a l’Islam amb el seu concurs. A partir d’aleshores, amb la participació del Temple, va tenir lloc un important avenç de la conquesta cristiana: pràcticament tot el territori que forma l’actual Principat de Catalunya. El patrimoni que adquirí el Temple a les terres conque¬rides fou enorme, sobretot a l’Ebre, on van senyorejar un vast territori i van establir dos castells principals: Gardeny, davant de Lleida, i Miravet, prop de Tortosa. Des d’ells, mitjançant una complexa xarxa de comandes i sotscomandes, controlaren aquell nou territori. Simultàniament, l’Orde endegà la captació i explotació de béns per mantenir les seves funcions

de Terra Santa. En arribar el segle XIII, les possessions templeres s’estenien per tot el territori català. Les comandes rurals, com la d’Aiguaviva Van ser conjunts semblants a granges o masos, normalment fortificats i dotats de capella. Algun fou nucli originari d’una població (cas de Barbens, al Pla d’Urgell); d’altres continuaren aïllats al camp i són encara centres agropecuaris, com el d’Aiguaviva. Els més importants estaven formats per un conjunt d’edificis ordenats en quadre al voltant d’un gran pati, amb torres als angles i muralla. El conjunt sovint estava voltat de vall o fossat; en aquest cas, la porta d’accés portava un pont llevadís. En altres casos, el convent rural estava constituït per un gran edifici rectangular, o per dos en L amb una torre angular. Sovint tancava el conjunt un mur, formant un recinte quadrangular, i acostumaven a tenir capella o oratori, com els d’Aiguaviva i de Puig-reig. Precursors de les immobiliàries Una activitat econòmica important practicada pels templers, sobretot a les ciutats, fou l’explotació del sòl urbà. Veritables precursors de les actuals societats immobiliàries, compraven, venien, construïen cases per establir-hi gent a cens o en arrendament. Les esglésies parroquials En les terres conquerides a l’Islam, el Temple realitzà una notable tasca de colonització i d’evangelització, col·laborant amb els bisbes o substituint-los en la fundació de parròquies.

Una revetlla de Sant Joan fresqueta [Redacció] Portem un estiu molt calorós amb molts dies seguits sense pluges, però vet aquí que precisament el vespre de la revetlla de Sant Joan, la perfecta nit d’estiu, llarga i estrellada, nit de petards, de cava, de coca i de ball... va ploure! L’organització, fins a última hora, va esperar per fer els preparatius del sopar i parar les taules a l’aire lliure, però al final es va muntar tot al centre polivalent. La llenya de la foguera es va ben mullar, però per a en Pere Cubarsí això no va ser cap problema. Al sopar popular hi van participar 155 persones, entre petits i grans, i un any més el va servir els restauradors del Bar Heidi, la família aiguavivenca Jiménez Nieto. Com a novetat, aquest any hi havia vedella amb bolets de segon plat, i de primer, com sempre, amanides de pasta o arròs. Per als més petits, macarrons i botifarra. De postres,

la coca de Sant Joan de la fleca Fornells Olivets i cava per celebrar tots plegats l’arribada de l’estiu. Després del sopar, una mica de ball i molta pólvora. Nens i nenes, i pares i mares, no van parar de tirar un munt de petards des d’abans de començar la foguera fins ben entrada la matinada.

MOLT BONA PARTICIPACIÓ AL CONCURS DE NARRACIÓ Després del sopar de la revetlla es van revelar els guanyadors dels Premis Sant Joan de narració curta. S’hi van presentar moltes obres, gràcies a la participació de l’Escola Vilademany, i el jurat, format per Carme Solà, Maria Ventura i Jordi Bohigas, va decidir premiar: A la categoria A (2n de primària), amb 11 participants: En Jordi vol fer ratafia, d’Eduard Masferrer Rupià (pseudònim L’aranya del pantà), que publiquem a la pàgina 35. A la categoria B (3r de primària), amb 11 participants: El fantasma d’Aiguaviva, de Cèlia Cañizares Rubio (pseudònim Sara). A la categoria C (4t de primària), amb 10 participants:

El bosc d’en Rouret, de Daniel Ventura Suñé (pseudònim Barça).

que podeu llegir a les pàgines 36 i 37 d’aquesta revista.

A la categoria D (5è de primària), amb 11 participants, hi va haver empat entre dues obres: Un poble meravellós, de Nerea Corral Martínez (pseudònim Tuttifrutti) i Atrapar un somni, de Sibil·la Lloret Gómez (pseudònim Divergent).

A la categoria G (adults), amb 6 obres, i molt renyida: El pont, d’Elisabet Verdaguer Serrat (pseudònim Mar).

A la categoria E (6è de primària), amb 8 participants: Somiar amb les estrelles d’Ainoa Conejero Pérez (pseudònim Addicta als llibres). A la categoria F (de 13 a 17 anys), amb 3 participants: El calaix de l’àvia, de Berta Martín Ayala (pseudònim Another One),

MENYS PARTICIPANTS AL CONCURS DE FOTOGRAFIA El concurs de fotografia Descobrir indrets d’Aiguaviva va tenir 3 participants, amb tres obres cadascun. El jurat, format per Joan Pau Ferrer, Gerard Lagresa, Jordi Bohigas, va atorgar el 1r premi (100 euros) a la foto titulada Porta a l’eternitat de Karla Cané Gasull

(pseudònim Joe); el 2n premi (60 euros) a la fotografia titulada Barrots, de Júlia Cané Gasull (pseudònim Blue) i el 3r premi (30 euros) a la fotografia titulada Tornaré, de Roger Torramadé (pseudònim Vés a saber qui sóc).

OBRA DE FI DE CURS DE L’EXTRAESCOLAR DE TEATRE [Foto: Anni Oriol] El 17 de juny els quinze alumnes de la Romi

Yanes i l’Anna Casals van representar una petita obra de teatre per mostrar a les famílies les habilitats apreses durant aquest curs a l’activitat extraescolar de teatre. L’obra, que es titulava Benvinguts a la terra! i explicava la història d’uns éssers del planeta Estrafolari que arriben a la Terra fugint d’un desastre natural i entren en contacte amb un grup de nens i nenes del nostre planeta, va fer les delícies d’un públic més que entregat.

FINAL DE TEMPORADA DE HIP-HOP AMB EL FESTIVAL BENÈFIC LIKE A DREAM [Text i fotos: Jèssica Cuenca] El dissabte 13 de juny es va celebrar el 6è festival benèfic de hip-hop Like a dream, amb el lema Ens movem contra la violència de gènere, al teatre Catalunya de Santa Coloma, davant d’un públic nombrós. Els beneficis es van destinar a l’entitat Fil a l’agulla, que treballa per promoure una visió igualitària entre gèneres. Els nens i nenes d’Aiguaviva varen participar en el festival fent gala, un any més, del talent que tenen i de l’evolució que estan fent dins el món de la dansa. El festival Like a dream VI va incloure balls de hip-hop, peces molt emotives que reivindicaven la causa i d’altres de molt divertides, entre les quals destaquem el sorprenent show sorpresa Tu cara me extraña, que varen protagonitzar els pares d’alguns alumnes i veïns del poble.

A Aiguaviva tenim actualment dos grups de hip-hop: The feeling i The little dream, que han participat en les jornades comarcals de hiphop de Riudellots, St. Dalmai i Santa Coloma, amb una fantàstica puntuació a

iras ) Shak e Simon (Carm

The e spic s girl ras)

Contre (Ricard

les seves categories (prebenjamí i aleví). The little dream ha tornat a aconseguir les estrelles necessàries per optar a premi final, i els joves ballarins rebran una formació intensiva de les germanes Berta i Clara Pons (Brodas Bross) com a premi pel seu esforç.

Th fee e lin

Finalment, com a novetat, anunciem que el proper curs s’engegarà un nou grup de hip-hop per als més petits. Desitgem que prenguin el relleu dels més grans i que continuïn portant ritme al poble d’Aiguaviva.

Th lit e t dre le am

22a FESTA d’HOMENATGE a la GENT GRAN

[Redacció / Fotos: Joan Pau Ferré i Ajuntament d’Aiguaviva] El

10 de juny la Festa de la Gent Gran va celebrar la 22a edició, amb 64 assistents de 126 homenatjats (els aiguavivencs de 65 o més anys), 11 acompanyants i 11 representants de l’Ajuntament. A les 2/4 de 10 del matí, com és costum, es va celebrar la missa Ofici Solemne amb l’acompanyament musical de la coral Sol Ixent. Després la comitiva es va desplaçar a Blanes per visitar el jardí botànic Mar i Murtra, una visita molt esperada, ja que estava prevista per a l’any 2012 i finalment no es va poder fer. Després de la passejada pel jardí botànic va tenir lloc el dinar de germanor al Restaurant Mont-Ferrant, de Blanes. Durant les postres i el cafè es va homenatjar els assistents més grans a la festa: el de més edat, Joan Panella Bruguera, que va néixer el gener de 1928, i Esperança Puigvert Grau, del Mas Puigvert, nascuda el desembre del 1922. I per acabar, fi de festa amb ball i entrega dels obsequis de record a tots els assistents. El dia anterior, l’alcalde, Joaquim Mateu i la regidora de Benestar Social i Gent Gran, Marta Vives, havien

visitat les persones mĂŠs grans del poble: Ă&#x20AC;ngela Llach Horta, de Can Vidalet, nascuda el novembre de 1921, i Manel Nadal Oller, del Mas Cantalosella, nascut lâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1923.

alumnes de 6Ă¨ o Promoci 2014 2015

El mosquit tigre és una espècie invasora procedent d’Àsia que es troba en expansió. És de mida petita, de color negre i amb ratlles blanques. Les femelles dipositen els ous en sec i a la paret interna de petits recipients que poden contenir aigua (<200 litres). Les larves són aquàtiques. El mosquit tigre té un radi d’acció curt. Si evitem que a casa nostra trobi llocs per criar, nosaltres serem els primers beneficiats!

gent viva

PRIMER DIUMENGE DE MAIG: FESTA DEL ROSER [Text: Comissió de Festes/ Fotos: Joan Ribot] Una de les jornades festives

amb més tradició al nostre poble és la Festa del Roser, que ja fa uns anys que comença ben aviat amb la marxa popular Sua la Gota. Aquest any hi va haver 220 inscrits, d’edats i orígens ben variats: marxaires d’Aiguaviva, de les poblacions veïnes com Sant Dalmai, Salitja, Vilablareix, Salt o Girona, però també

vinguts de més lluny, com Blanes, Mataró o Arenys de Mar. La inscripció, que valia 7 euros, donava dret a participar a la marxa d’Aiguaviva gaudint del magnífic paisatge primaveral per on transcorria la cursa, i també a un bon esmorzar de botifarra, pa amb tomàquet i allioli, begudes de tot tipus i fins i tot a una samarreta de record.

nes Els alum n tut venie de l’Insti r fe r e coques p iatge v l ra diners pe urs. ec d fi de

Mentre la gent anava acabant la marxa i esmorzant tranquil·lament, l’organització preparava la resta d’activitats de la jornada i les arrossaires d’Argelaguer començaven a cuinar l’arròs per al dinar popular. Després del dinar els mes petits van poder jugar gratuïtament amb els inflables instal·lats a la pista esportiva. La Comissió de Festes vol aprofitar l’oportunitat que li ofereix la revista Tirínculis per agrair l’ajuda a totes les persones que van donar un cop de mà en el muntatge de la festa, i també la participació en les activitats que organitzem.

Festa de final de curs de l’escola Vilademany [Text: AMPA Escola Vilademany / Fotos: Anni Oriol] El

12 de juny es va fer la festa de fi de curs de l’Escola Vilademany: primer hi va haver un festival amb actuacions dels nens i tot seguit un sopar organitzat per l’Ampa. S’ha de dir que els mestres van treballar de valent per preparar el festival, i tant d’esforç va acabar donant el seu fruit… Quins nens tant trempats! I que bé que ho van fer!! I després del festival… tots teníem gana i la Junta ja tenia preparat tot el sopar: pica-pica, amanides, botifarres, pintxos, ja que érem una bona colla! Hem de donar les gràcies a tots els mestres de l’escola per la feina feta amb el festival; a la Irene, que ens va ajudar a la cuina; a l’Ajuntament d’Aiguaviva, que ens va posar un escenari ben maco per poder veure bé els nostres petits i també per les graelles; a en Pere, que sempre ens dóna un cop de mà; a alguns pares que ens van ajudar i, sobretot, als homes de moltes de les mames de la Junta, que hi van ser des de primera hora, enfilantse per muntar llums, posar taules i cadires i preparar el sopar. La vetllada va acabar amb la música d’en Marc, professor de l’escola, a qui també volem agrair la seva dedicació!

TALLER DE RATAFIA [Redacció / Fotos: Jordi Miñarro] Ja fa anys que les dues Dolors

de Cal Ros, mare i filla, amb el suport organitzatiu de l’Associació Cultural, fan el taller de ratafia. Expliquen tot el que saben, que és molt, i acompanyen els participants a buscar les herbes i flors en dues sortides matinals prèvies a les quals la Cultural afegeix un bon esmorzar. Abans, durant i després del taller ajuden a tothom que vulgui, del

er ny al tall Aquest a alumne un hi havia ngit: molt disti sor ofes el savi pr nomia o tr de gas àbrega, Jaume F rdre t a no pe ben aten . ll cap deta

poble o de fora, a iniciar-se o perfeccionar l’art de fer a casa el licor d’herbes bones més popular de les nostres contrades. Aquest any van tenir 8 participants el dia que del taller, que fan coincidir amb la Festa dels Templers. Molts d’altres, encara que no s’inscriguin al taller, els demanen consell i tot el que els falta per fer ratafia a casa seva.

L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA TÉ UN NOU PAPER [Text: Pere Lloret · ANC Aiguaviva] Volem que Catalunya sigui un país lliure, ras i curt. No res de l’altre món, un país com els altres, com els que surten als mapes, tampoc demanem més. Això és el que volem els socis i simpatitzants de l’ANC. Per què volem la independència? Per raons diverses: n’hi ha que en destaquen una raó econòmica, diuen que Espanya ens frena (no podem dir que ens roba!), que els tractes que tenim amb Madrid són injustos i que sempre hi sortim perdent. Que estirar el carro d’Espanya és una càrrega molt feixuga que no volem fer més, vaja. D’altres pensen més en una raó històrica, d’orgull nacional d’un poble que, tot i ser un dels fundadors d’Europa, fa tres-cents anys que és castigat a ser una autonomia molt poc autònoma dins d’un Estat obsessionat a uniformitzar-nos amb la resta d’espanyols, a base de tancs i lleis, depenent del moment. Uns altres parlen d’un tema identitari, cultural, o d’una oportunitat única de construir un

nou tipus de país, o d’un simple dret a l’autodeterminació, o de tenir veu pròpia a Europa… Diferents raons, però un mateix objectiu. I què fa l’ANC per assolir aquesta fita tan important? Doncs ja fa uns quants anys que treballa de debò per despertar les nostres consciències, per explicar que la independència és possible si la majoria la vol, mobilitzant muntanyes de persones amb campanyes tan exitoses com la Via Catalana i la V dels últims Onze de setembre, entre molts altres projectes. Sempre per mitjans democràtics i pacífics, això sí, i deslligada de les trames recargolades dels partits polítics. D’aquesta manera s’ha guanyat el respecte de tots. Tant és així que el president Mas, davant del gran repte que representen les eleccions (plebiscitàries!) del 27-S, va demanar directament a l’ANC que s’encarregués de posar una mica d’ordre en el guirigall dels partits polítics que estan a favor de la

independència. Una bona idea, atès que hi ha el temor generalitzat que les estratègies i tàctiques dels partits facin perillar la imatge unitària de l’independentisme, i això perjudiqui el procés. Aquest encàrrec suposava un nou pas endavant del paper de l’ANC en la implicació en el camí cap a la independència. La direcció de l’Assemblea va consultar les bases i va obtenir un suport pràcticament total a favor de tirar-lo endavant, fet que situa ara l’ANC com un dels actors principals del procés. Un procés que no serà fàcil, gens. Amb paciència intentarem anar posant seny i oli en els engranatges dels partits polítics, i tossudament alçats, com diu en Llach, seguirem amb empenta i il·lusió, carregats de raó, treballant en multitud d’actes que tindran lloc arreu del país durant tot l’estiu, per acabar canalitzant l’expressió de la majoria de catalans en el proper Onze de setembre, que representarà la marxa decidida i imparable del poble cap al Parlament català. Us hi apunteu?

TOTS CAP A LA MERIDIANA DE BARCELONA! S’està preparant el proper (i esperem que darrer) 11S reivindicatiu, i des de la delegació territorial de l’ANC a Aiguaviva estem organitzant la sortida col.lectiva per anar a la gran manifestació que omplirà la Meridiana de Barcelona. Us anirem informant. 25

Un gavià argentat es refrescava a la piscina un vespre d’onada de calor. I sense pagar entrada!

S i b il ·l a

Llo

re t

s t a t i s o i cur

Unes es va gallines n aco l’Ajun s de le tament p tar a s o Potse eleccions c després muni r vol equip ien ajuda cipals. r de go vern. el nou ..`

E va M

a rt

ín e

Un animals matí van aparèix Resulta q e xòtics davant d er ue el actuar pe eren d’un circ que polivalent. finalmen Cataluny rquè no tenia els permisos, t no va a estan p rohibits e ls circs a ja que a mb anim als.

Sílvia Gó mez

n a en u a n i c s i l Una p en rural , ge b at entorn questa im !A nostra n dóna fe. e

Els la m propieta ris as al co ia que s’ de Can e carre stat de l stava en Duch, decid tera de a cruïlla runant l’estr it sane l’aeropo de la ja r uctu ra p r -la co t, han er re s cons ervant truir -la. 26

llar d’infants

BONES VACANCES [Text i fotos: Llar d’infants d’Aiguaviva] Hola a tothom! Ja tornem a ser aquí per fer-vos un petit resum de tantes i tantes coses que hem anat fent al llarg d’aquest curs, un curs en què hem treballat molt i en què hem gaudit també moltíssim amb els diferents projectes, amb moltes festes, activitats... ah! i a més a més, amb la sortida que, com cada any, hem fet a Can Caballé, on ens ho vam passar molt bé! Ens acomiadem desitjant molta sort als nens de P2 que el curs que ve començaran un nou camí a l’”escola dels nens grans”. També aprofitem per donar la benvinguda a aquells nens que l’any que ve vindran per primer cop a la llar i als quals esperem amb molta il·lusió i amb moltes ganes de passar un curs fantàstic. Passeu un bon estiu i fins aviat!

escola

[Fotos: Escola Vilademany]

SETMANA CULTURAL

CANTATA

Aquest any la Setmana Cultural es va fer a principi de juny i va tenir un enfocament científic. Es titulava la Setmana de la Llum, i tots els alumnes, de P3 a 6è, van gaudir experimentant i descobrint amb diversos tallers els fenòmens relacionats amb aquest tema.

Els alumnes de Cicle Mitjà van participar el 27 de maig a la Cantata Tots junts a cantar, a l’Auditori de Girona, juntament amb altres 25 escoles del Gironès.

Aquest any es titulava L’esclat de la primavera, i narrava amb diverses cançons la història d’un poble on no arribava la primavera i com els seus habitants en

SORTIDA A COTLLIURE Els alumnes de Cicle Superior van fer una sortida a Cotlliure per practicar el francès, un idioma nou que l’escola ha incorporat aquest any. Allà van posar a prova els coneixements adquirits durant el curs mitjançant activitats com jocs de simulació de compra-venda, bingo, parelles o famílies: les salutacions, el vocabulari sobre el menjar, fruites i verdures, els números.... Agraïm a tots els pares la seva col·laboració.

descobreixen el motiu i troben la solució. Durant el curs amb l’Ingrid van preparar aquesta actuació, a la qual van assistir pares i familiars.

COLÒNIES Tornant de les vacances de Setmana Santa, els alumnes de P3 fins a 3r de Primària van anar tres dies de colònies al Mas Gorgoll, a Palamós, on van fer un munt d’activitats relacionades amb el mar i la pesca, i van conviure d’una manera diferent amb els companys i mestres.

TALLERS DE 6è PER ALS MÉS PETITS [Text: Camila Harnández Arévalo / Fotos: Mercè Coll] Els alumnes de sisè vam decidir fer tallers amb berenar per als nens els divendres per guanyar diners per anar al Water World a final de curs. Hi havia diferents tallers: manualitats (Camila i Ainoa), contes i titelles (Mar i Cristian), maquillatge (Afra i Paula) i esports (Aniol i Guillem) i per berenar, coquetons i sucs. Per difondre el que fèiem vam fer una pancarta, vam posar fotocòpies a les bústies i vam enviar correus als pares. Al final vam guanyar 156 euros, i mireu que bé que ens ho varem pasar! Agraïm a tots els pares la seva col·laboració.

curs Un fi de nt i ben refresca ! guanyat

institut

ESPORTS D’AIGUA PER ACOMIADAR EL CURS [Text: Anna Raurich i David Heredia Alumnes de 3r d’ESO / Fotos: INS Vilablareix] El passat 8 de juny, a les acaballes del curs,

els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Vilablareix vam anar al club nàutic de Sant Feliu de Guíxols. Vam sortir del centre a un quart de nou i ens vam dividir en dos busos: el primer, on ens vam situar nosaltres, els de 3r A, i el segon, on es van situar les classes de 3r B i 3r C. Un cop vam arribar al club nàutic ens vam dividir en tres grups, per classes, i ens vam posar el banyador. Els monitors ens van dir que faríem tres activitats diferents, una cada grup, i que aniríem fent una rotació. Una activitat va ser vela, activitat que va servir per introduir-nos una mica en el món de la navegació. Primer ens van explicar les parts de la barca i hi vam pujar, i seguidament vam sortir a alta mar a fer una volta. No feia gaire vent, per tant va ser un passeig tranquil i relaxat. Un cop vam estar a una distància prudent del port ens van deixar banyar-nos. Quan vam ser a l’aigua era molt difícil pujar de nou a la barca perquè pesava molt poc i es movia molt. L’altra va ser windsurf. Ens van explicar com es conduïa, aprofitant la força del vent, i com ens havíem de col·lo-

car per no perdre l’equilibri. L’explicació teòrica ens la van fer a terra, i no es va entendre gaire, però de seguida que vam provar-ho a l’aigua, i vam notar la força del vent, vam aconseguir, si més no, moure’ns una mica. Costava molt mantenir-se dret dalt la taula, perquè era molt prima, relliscava i la vela pesava molt. Hi va haver molt poca gent que aconseguís aguantar, i molta menys que aconseguís entendre com funcionava i pogués conduir-la a la seva voluntat. Però això es normal, ja que els professors ens van dir que el windsurf era un dels esports que costava més anys d’aprendre. I finalment vam fer el caiac. Vam fer una ruta pel costat de les roques fins a una cala molt bonica. En aquesta cala hi havia un entrant a les roques semblant a una cova molt estreta. Vam voler-hi entrar tots de cop i ens vam quedar atrapats. Vam tardar una bona estona per poder sortir-ne i algun rem va donar algun cop a algú. Però no ens vam fer mal i va ser molt divertit. La veritat es que va cansar molt, però va valer la pena. Ha estat l’excursió que més ens ha agradat perquè ha estat la més lúdica i la més dinàmica. Per altra banda, els monitors eren molt enrotllats i molt propers a nosaltres ja que era gent molt jove i ens entenien més que algú més gran. Podem dir que ha estat una bona forma d’acabar el curs... en remull!

! A N O B A R O H N E ET, L U A S NYA E A D P S E ’ D LOUR a YA I 5 N U L A T A NIS O P 1a DE C E D T A en el Cam PION M A dalla d’or C e m io , L p z m E re a é C EN l XXVI Aulet P e s n e e rd y u n o ju , L La y León ipat al

t] lla , ha partic e de Casti nis el 2014 o o Ecuestr p tr e 5 i 16 anys n d e e a C tr y l n n a ’e lu , d is ta a n a y o C n p a e p pionat d itació amb mazones de tot Es i cros. nya d’equ a ’obstacles sica, que practica nat d’Espa participen genets i d lt a s e d on clàssica i oma clàs (Segovia), esta discisició en d s de doma o e p n . li a ip 5 c at en aqu n is e tz r li a ns a ia c c ifi e s p en les d i nenes fi ic, es va clas s íp n s H e e a n s iv e v ls a e rd mg, igu ue La Lou n metre i l centre A iva Hípic, explica q a ’u d ia s d y a n d e a v m a quasi c , d’Aigua avalls de dequada ra n S e r ra la mida a que són c , e d is n r o e s p r plina. Fer e d nta animal ha an de mu icicleta, l’ 16 anys h b a n u e u al q i que, igu ada nen. edat de c i a l’alçad

[Redacció

riona Aule

/ Foto: Ma

INAL F A L A , RTÍN A M R E G REMI RO P L E D A UNY L A T A C E D RI O B M A S Ó CI que fa 1r DE REDAC ’Aiguaviva

bori n noi d Premi Sam sar a ín Ayala, u 1r rt l a e M r r a y e n g s a ] Ro tant, va pa ona, va gu [Redacció nina i per alle de Gir o S ir a g L ió a c a O d’ES emarc 015 de la d en un Òmnium 2 talunya. articipació p la re u a o C stigi del rom la final de l’ús i el pre vitat. jectiu de p r b ta o l’ n A la foto, e té m ó fo ard Bescanó. entres, la creati e c i d i l ió s a c Aquest gu e a ip n in ic m g r la ima mú d’alu atre Mun projecte co bit escolar i incentiva e març passat al Te irona. d m à Jordi, a G t fer el 19 n a a v S català en l’ s e e d is dia de prem la ràdio el L’entrega istaven a v e tr n e l’ veiem com

RECORDS Un bany a l’Estartit [Carmen Planas] Un dia que vam anar a l’Estartit amb dues de les nétes, quan ja estaven amb banyador, una de les nétes tanca el maleter on tenien tota la roba i les claus del cotxe. El germà d’en Miquel, el meu home, li va deixar uns pantalons –ells tenien botiga al’Estartit– van trucar a Cal Fusté i en Fernando Q.E.P.D. va anar a casa a trucar a en Jesús però a la primera vegada no el va sentir, etc. etc. Al final, amb la moto, en Jesús va portar-nos les claus de recanvi. Quin ensurt!

valors E “Valors strenem la no pel jutg ” a càrrec de va secció l ma e de i Mercè pau d’Aigua trimoni forma viva, J Sirvent. osep G t E n a ui qu refle xio nen sob est primer ar nart ti r de valo e el concepte cle r humà .

QUÈ SÓN ELS VALORS? [Text: Josep Guinart i Mercè Sirvent]

Buscant a l’enciclopèdia en què els valors econòmics ens condicionen contínuament; a més, els éssers humans, tant per bé com per mal, valorem constantment tot el que ens envolta: si allò és massa gran o massa petit, és bonic o lleig, car o barat... i no parem de fer valoracions i comparacions... Però probablement quan heu llegit la pregunta inicial no heu pensat en aquest tipus de valoració tan quotidiana, segur que heu pensat en els valors humans dels quals tant es parla avui dia, és a dir d’unes “qualitats humanes” que descobrim en la gent del nostre entorn i que tots pretenem tenir, i que també critiquem quan percebem la manca d’aquestes característiques en els altres. Així, doncs, considerem els valors humans com les virtuts imprescindibles per a la convivència i per ser ben considerats en la nostra societat. Aquesta podria ser la resposta que hem pensat en llegir el títol d’aquesta reflexió, i així podríem continuar aprofundint en la honradesa, la sinceritat, el respecte... Normalment ens sentim admirats davant la profunditat dels valors humans i pretenem i volem ser model d’aquestes virtuts. Ens agrada pensar de nosaltres ma-

teixos que som sincers, perquè no diem mentides, o que som honrats perquè sempre fem el que cal, i que som respectuosos, tolerants, solidaris... i segur que som bons ambaixadors d’aquestes qualitats. Però tots ens hem trobat alguna vegada davant d’una situació compromesa i ens hem hagut d’enfrontar a un dilema quan, per exemple, seguint el dictamen de l’honradesa o la sinceritat en som clarament perjudicats, i sortim més ben parats socialment si diem una mentida... llavors ens autoexcusem dient que és només una mentida pietosa, o que potser per un dia no cal ser tan honrats, que tampoc ningú no ho sabrà... O una altra situació, qui no s’ha sentit profundament colpit davant la notícia d’un terrible terratrèmol? Sobretot quan sentim que milers de persones s’han quedat

sense casa, que no tenen aigua ni aliments i veiem per la televisió imatges de desolació... però a l’hora de fer efectiva la nostra solidaritat, resulta que s’escau en un mes que tenim moltes despeses, o altres raons totalment reals, però en definitiva, no hem estat solidaris. Tots hem tingut moments en què hem traït els valors humans, les nostres conviccions més profundes, però això també és humà, i aquestes situacions ens han de servir per reflexionar més profundament en el veritable valor de les coses, relativitzar el “valor econòmic” i potenciar el “valor humà”. Malgrat alguna de les nostres febleses, hem de tenir sempre present que els valors humans són absolutament imprescindibles per tota bona convivència i els hem de tenir sempre en compte. virtuts

tolerància

valor econòmic els valors m e r e id s n Co les virtuts m o c s n a hum les per ib d in c s e r imp ència. a la conviv

sinceritat

valors honradesa

respecte convivència

solidaritat

qualitats humanes

valor humà

parròquia REPARACIÓ DE LA COBERTA DE L’ERMITA DE VILADEMANY [Text i fotos: Carles Bohigas i Manel Aguilera, arquitectes directors de l’obra]

Durant el mes de maig es van dur a terme les obres de la teulada, que presentava diverses patologies que havien causat ja un deteriorament greu de l’edifici. Les humitats provocades per les nombroses filtracions d’aigua en la coberta havien iniciat el procés de putrefacció d’algunes encavallades i cabirons, així com també de l’entramat de llates. Els forats en la coberta eren de tal dimensió que permetien l’entrada abundant d’aigua de pluja a la nau de l’església, cosa que havia provocat despreniments en els revestiments interiors. Si s’hagués esperat més a fer la intervenció en aquests focus de problemes s’hauria accelerat el deteriorament de tota l’estructura, de manera que hauria multiplicat els costos de la reparació i rehabilitació en el futur i, al mateix temps, incrementat el risc de desfiguració d’una peça del patrimoni arquitectònic del poble. Així doncs, amb la intenció d’atacar d’arrel el problema, s’ha sanejat tota l’estructura de la coberta i substituït els elements que no s’han pogut reparar. Calia reparar una de les encavallades que formaven l’estructura principal de la coberta. Per això s’ha reforçat la secció de la biga inferior amb barres metàl·liques i resines sintètiques d’alta resistència. Això s’ha fet en un tram entremig afectat per humitat i putrefacció, i també en el recolzament de l’encavallada amb el mur, afectat pel mateix. Les obres han permès substituir els cairats que formaven el pendent de la coberta –pràcticament tots estaven

corcats i podrits per humitat– i tractar-los contra els corcs. Malgrat ser de fusta de roure, molt resistent, aquests cairats havien suportat durant anys la humitat, que n’havia acabat afectant la part més sensible, que és el recolzament en el mur. S’ha col·locat un entarimat de fusta substituint les llates, també molt malmeses pels corcs i humitats i que ja s’estaven desintegrant. Al damunt, abans de reposar les teules, s’ha posat una membrana que impermeabilitza la coberta alhora que permet que transpiri. Quant a les teules, s’havia calculat que se’n reaprofitarien aproximadament la meitat, però finalment el percentatge ha estat una mica superior. Així, la teula nova, amb acabat envellit, es col·locaria com a canalera i, en canvi, la teula aprofitable es col·locaria com a cobertora per tal que la seva bellesa i autenticitat quedés a la vista. Però durant una obra solen aparèixer elements que obliguen a millorar el projecte. En aquest cas, hem vist la necessitat de sanejar i reparar el campanar i algunes parts de les teulades de l’absis i la sagristia, intervencions que no estaven inicialment previstes. Així mateix, les abundants filtracions d’aigua en la coberta que baixaven fins a la nau han malmès els enguixats i pintats de l’interior. Per tal que l’ambient dins l’església sigui l’adequat caldran encara algunes reparacióons del guix i pintura, que s’aniran fent en els propers dies fins a la inauguració que, esperem, podrem celebrar el mateix dia de l’aplec, el dia 13 de setembre. El pressupost de l’obra inicial era de 18.471,22 €, que hem aconseguit

mantenir, a l’espera d’avaluar els costos dels treballs d’acabats interiors pendents, que definirem en funció dels recursos restants. Per acabar, volem agrair a les persones que van veure la necessitat que aquesta peça del nostre patrimoni arquitectònic no caigués en la ruïna, començant per la mateixa parròquia d’Aiguaviva, propietària del monument. Es va saber buscar i trobar els recursos necessaris per a aconseguir-ho; recursos que sabem escassos. Vam saber transmetre aquesta necessitat a la Diputació

de Girona, que hi ha fet una aportació generosa, i així mateix, s’ha aconseguit la implicació del poble d’Aiguaviva, que ha acabat d’impulsar el projecte. L’obra s’ha realitzat amb Construccions Sant Martí, una empresa constructora del poble amb la qual s’ha treballat en ambient positiu i constructiu.

COL·LABORA EN LA RECONSTRUCCIÓ DE L’ERMITA DE VILADEMANY! La teva aportació per continuar les obres d’acondiciament del temple és molt important. IBAN ES93 2100 0002 5402 0183 7734 Moltes gràcies! La parròquia

Vine a la inauguració de les obres el 13 de setembre a l’aplec de Vilademany!

i 1r pem , io c a r nar ria) (2n primà ategoria A

upià asferrer R ) tà Eduard M n l pa

EN JORDI VOL FER RATAFIA

Hi havia una vegada un grup de nois i noies de a y n a r d’Aiguaviva que volien ’a (L fer ratafia. En Jordi era el més decidit i els va animar. Com que no sabien quines herbes hi havien de posar, van anar-li a preguntar a la iaia Ros. La iaia Ros era la senyora més popular del poble: participava en totes les activitats, era molt simpàtica, agradable… i a més a més, tenia un Mas ple de plantes per fer ratafia. Era la mestressa de Cal Ros. Un dia de bon matí, en Jordi i els seus amics i amigues van anar fins a Cal Ros, on els esperava la Dolors. Cal Ros els va impressionar: era un mas d’aquells d’abans, com el que surt als dibuixos animats d’en “Rovelló”, amb gossos, gallines, taules i cadires per prendre la fresca, gronxadors, i estava envoltat de molts camps i boscos, amb moltes i moltes plantes i flors per fer la ratafia. Tots a punt amb el cistell, un llapis, un paper i unes tisores, es van endinsar al bosc. Camina que caminaràs van anar trobant moltes plantes que els hi po-

ol En Jordi va fer ratafi

dien servir: camamilla, ginesta, tarongina, malva, romaní, tomanyí, farigola, roser de bosc, sàlvia, flor de saüc, menta romana, fonoll, violetes, marduix, poliol, maria lluïsa, til.la, flor de romaguera i una que costava molt de trobar, la flor de Sant Joan. Cada nen i nena en posava un brot al cistell, embolicat amb un paper de diari i amb el nom de la planta apuntat. Quan en Jordi i els seus amics van arribar a casa van agafar un pot ben gros, hi van posar totes les herbes, hi van afegir el licor i ho van remenar tot. A en Jordi se li va acudir que podien aixafar les herbes i el licor amb els peus, igual que es fa per fer el vi. Tots van riure, però no van trigar gaire a descalçarse i posar-s’hi tots de peus a dintre. Les herbes feien pessigolles als peus, el licor era fred, en Jordi i els seus amics reien molt. Tal com diu la tradició, van deixar la ratafia ben tapada i la van posar a fora a sol i serena. Va arribar el dia del concurs de la ratafia, i en Jordi i tota la colla la van portar al jurat ben satisfets. La iaia Ros estava orgullosa de tota aquella colla de mainada. El jurat feia cara de sorprés, mai havien tastat una ratafia tan especial. Era molt gustosa, però hi destacava un sabor molt característic: tenia gust de formatge! i conte contat, i aquest conte s’ha acabat.

i 1r pem , io c narra anys) 17 F (13 categoria

tín Ayala r a M a t r e B e) nother on

EL CALAIX DE L’ÀVIA

Tanco els ulls. Els torno a obrir. Miro l’habitació, (A bé, miro la foscor. Torno a tancar els ulls. El meu cap dóna voltes. Penso en ell, només en ell. La buidor em pesa. Les llàgrimes salades es barregen amb un petit somriure que no puc dissimular quan el penso. Finalment, m’aixeco del llit i esborro la foscor dels meus ulls. Em torno a estirar i vaig recordant cada instant, un per un, d’aquest dia inesgotable. Vull pensar que no s’ha acabat, que encara hi ha so- lució, però no puc. Vull despertar-me d’aquest somni i veure un “Bon dia, princesa” a la pantalla del mòbil. Perquè, és un somni, oi? No, no ho és. Encara ho he de pair tot. Deixo anar tota l’angoixa que tenia a sobre. No crec que pugui dormir avui. Em tranquil· litzo, respiro fort i m’aixeco. No sé què fer, estic molt perduda. Miro les fotos que tinc penjades a la paret. Encara puc recordar el moment de cada foto. Començo per la de dalt de tot i vaig observant-les lentament. Em paro en una en concret. A la foto apareixem ell i jo. Estem abraçats i recordo que vam estar una bona estona així. Donaria el que fos per tornar a repetir aquella abraçada tan especial. Acabo de mirar-me les fotos. Encara m’acabo de deprimir més. Totes les fotos hi apareix ell. La meva vida gira al seu voltant, i només al seu voltant. M’adono que serà molt complicat viure sense ell. Sense les seves bromes, els seus petons, els seus crits quan s’enfada... Estarà pensant el mateix que jo en aquest instant? Potser sí. Continuo remenant per l’habitació i em trobo coses que no veia des de feia anys. Em trobo la nintendo, una nina que m’havia regalat la meva àvia, un dibuix que m’havia dibuixat el meu germà... En aquella època, no m’havia de preocupar per res. El meu dia a dia consistia en divertir-me i no haver de pensar en res. Per mala sort, ara això no ho puc fer. Continuo observant la meva habitació, vaig cap al pupitre i obro el primer calaix. Veig llibretes, en les quals hi feia dibuixos i escrivia coses, també hi ha retoladors i llapis de colors i quatre tonteries més. I al final de tot del calaix, hi veig un altre objecte que sobresurt. Que estrany, no recordo haver-hi posat res allà. Ho vaig traient a poc a poc fins que la trec del calaix. És una capseta petita, quadrada i està guarnida amb flors de colors, tot i que veig que estan una mica esgrogueïdes. Al voltant hi ha una petita ornamentació daurada. A la tapa observo que hi ha unes lletres, la bufo una mica per treure-li la pols que hi ha incrustada i hi puc contemplar unes inicials; G. T. S. No havia vist aquesta caixa en la meva vida. M’assec a la cadira per pensar què pot significar i començo a pensar i a pensar. Ja ho tinc! La meva àvia! La meva àvia es diu Gina Trias Serrat, coincideix perfectament.

El calaix de l’àvia

La meva àvia és una dona encantadora, riallera, honrada... És la dona més bona que conec. Ara té 88 anys i malauradament, va perdre el seu marit, és a dir, el meu avi, fa 25 anys. Jo no el vaig arribar a conèixer, és clar. Però estic ben segura que era tan bona persona com l’àvia. Bé, tinc curiositat per veure el que hi ha a dins. Me la deu haver deixat ella aquí? I perquè? Obro la caixa mirant de no trencar-la. A dins hi ha una llibreta i moltes fotos. La llibreta és molt vella, té un color vermell descolorit i també està tota plena de pols. Quan he acabat de treure-la, l’obro. No hi ha cap títol ni res. Simplement comença dient: 15 de setembre, 1940. Està escrit amb una lletra d’aquelles molt refinada i molt ben feta. Aquí l’àvia devia tenir 13 o 14 anys; me l’intento imaginar en aquella època però prefereixo continuar llegint. Avui ha sigut el primer dia de col·legi. Ja he tornat a la rutina. Al matí, m’he llevat, avui no tocava dutxa, així que m’he posat l’uniforme. La faldilleta de quadres vermells i grisos i la camisa amb la corbata. He baixat a la cuina on la mare m’estava preparant l’esmorzar. Mentre estava menjant la torrada de cada matí, la mare m’anava fent les trenes. Quan ja estava preparada, la mare m’ha fet un petó, m’ha desitjat sort i he sortit de casa. He agafat la bicicleta i he anat pedalant cap a l’escola. Quan per fi he arribat, he corregut ràpidament cap a les meves amigues i les he abraçades ben fort. Algunes ja les he vist quasi cada dia, però n’hi ha d’altres que com que viuen a altres pobles, no ens hem vist tant durant l’estiu. Quan ha arribat l’hora d’entrar a classe, els professors anaven cridant perquè anéssim a l’aula que ens tocava. Hem entrat a classe, ens hem assegut a la cadira que ens deia el professor i primer de tot, hem resat. El professor es diu Jesús i de moment sembla molt estricte. Només d’arribar ja ha castigat a en Pere, que ha hagut de copiar a la pissarra cinc-centes vegades “No me reiré en la hora de la oración” i l’ha posat de cara a la paret amb els braços estirats aguantant una pila de llibres. Quan per fi ja han acabat totes les classes, he anat cap a casa una altra vegada amb la Maria i l’Encarna. Hem estat parlant del nou curs i què ens semblava tot. Alguns d’un curs més avançat diuen que aquest any és molt difícil i que sempre tothom baixa de notes. Però bé, això ja ho anirem veient durant el curs. M’he acomiadat de les meves amigues i he entrat a casa. Hi havia la mare que ja estava preparant el sopar. Li he estat explicant més o menys l’experiència d’avui i llavors m’he anat a la meva habitació a fer la cal·ligrafia que ens han encomanat “el maestro Jesús” insistint “que la letra con sangre entra”. Quan ja eren les vuit del vespre, ha arribat el pare. S’ha assegut a la cadira i la mare ja li tenia el sopar sobre la taula. A mi tan sols m’ha dit com havia anat l’escola i ha deixat anar una frase de les seves sobre la vida; quan jo era com tu no em posaven “debers” perquè havíem d’ajudar a casa, quin pèrdua de temps. El meu pare... sempre igual.

Com han canviat les coses... Continuo fullejant el diari de l’àvia i començo a llegir una altra pàgina. 25 de desembre, 1940 Avui és Nadal. M’ha llevat la mare fent-me un petó dolç al front i desitjant-me el Bon Nadal. M’he aixecat que ja eren les deu del matí. I a mida que anava baixant cap a la cuina, anava sentint la olor dels canelons. Havíem d’aprofitar la carn que ha sobrat dels dies abans. M’encanten els canelons, és el meu menjar preferit. Llàstima que només me’n poden fer un cop a l’any, per això espero amb tants nervis que arribi aquest dia tan especial. Cada any venen els avis, els tiets i els cosins a dinar. Però aquest any, per mala sort, el meu avi no ha pogut venir perquè està malalt (ja no és el mateix després d’aquests anys de guerra). A vegades sento els pares que diuen que l’avi no està d’acord amb el que governa ara, i que això li portarà problemes. La família ha anat arribant cap a les dotze mentre jo ajudava a la mare a preparar el menjar. El meu pare, com sempre, estirat al sofà sense obrir boca. Ha arribat la hora de dinar i hem estat parlant de com anava l’escola i altres coses que només interessen a la gent gran. Els meus cosins són més petits que jo; en David té sis anys i la Clara en té nou. Així que jo no puc conversar gairebé amb ningú. Jo, he callat i he gaudit menjant els meus canelons. Això no té preu. Quan hem acabat de dinar, la mare m’ha deixat un paquet davant meu. No m’ho esperava això. M’han regalat aquelles espardenyes que tan desitjava des que tenia vuit anys. Estic tan feliç! Llavors, me les he posat i hem anat a fora a jugar a pilota amb els cosins. Al cap d’una estona han sortit els grans i també s’hi han apuntat. Fins i tot jugava el pare! Ja eren les vuit del vespre i han tingut que marxar. Ha sigut un dia fantàstic. Espero que l’any que ve també pugui venir l’avi. El trobo a faltar. Bé, aquest dia ja s’ha acabat. Bon Nadal. 26 de desembre, 1940 El dia de Sant Esteve. M’he aixecat al voltant de les nou. Avui estava molt cansada del dia anterior. Tot i així, la mare m’ha demanat que l’acompanyi a rentar la roba als safarejos del poble, com cada dissabte. Així que la mare ha agafat el cistell amb la roba bruta, la pastilla de sabó, ens hem abrigat i després hem començat a caminar. Avui feia molt més fred que els altres dies així que hem tornat a entrar a casa per agafar el gorro i la bufanda. Hem tardat mitja hora fins arribar allà. Estàvem soles rentant la roba, però també hi havia un nen que devia tenir la meva edat jugant amb unes pedres. He de reconèixer que era molt guapo, ens hem mirat de reüll un parell de vegades i m’he posat ben vermella. Espero que no ho hagi notat la meva mare i ho hagi dit al pare. Quina vergonya! No l’havia vist mai per allà. Al cap d’una estona, ell ha marxat. He continuat ajudant a la mare fins que hem acabat. M’han quedat les mans que encara ara em fan mal. Entre l’aigua que estava congelada i la força que he de fer, és horrible. He arribat a casa que ja passaven uns minuts de les dotze.

M’he estirat al sofà a llegir una estona mentre la mare escoltava el seu serial per la Radio Nacional de España. Cada dissabte després de l’hora de l’Angelus la mare la segueix, no s’ho perd mai. Hem dinat les sobres d’ahir, no gaire cosa, i llavors he anat a fer la migdiada. Llavors, a la tarda he anat a jugar amb l’Encarna a la xarranca. M’ha explicat que en David li havia dit que la Maria havia marxat cap a França caminant per les muntanyes. No ho entenc, ella no m’ha explicat mai res d’això. No sé si creure-m’ho, la veritat. Hi ha tantes coses que no entenc que estan passant... Ja ha arribat la hora d’anar a dormir, per fi. Demà al matí toca missa i anar a confessar-me. Jo tampoc entenc moltes coses. Quan vingui l’àvia el dissabte hauré de parlar amb ella. Miro la hora que és. Són les tres de la matinada i ja se’m tanquen els ulls. Llegeixo per sobre algunes altres pàgines i em crida l’atenció una altra pàgina. En aquest cas, ja és 8 de maig, 1941. Sentia la mare que em cridava perquè no aconseguia aixecar-me del llit. No em venia de gust anar a l’escola, però hi havia d’anar. Fa dies que en Josep no em fa cas. Ja no el veig tant i crec que m’intenta evitar. M’he posat la roba de cada dia, és a dir, l’uniforme i he anat a esmorzar. Quan he acabat, he agafat la cartera i la pissarra i me’n he anat pedalant cap a l’escola. Quan he arribat, no he vist en Josep enlloc, potser no ha vingut avui. M’agrada cantar la cançó que cantem cada dia al matí. Es diu Cara al Sol i ens fan aixecar la mà enlaire. No entenc perquè a l’avi no li agrada. És molt enganxosa i a mi m’agrada aixecar la mà mentre canto. És una estona que perdem de classe, i a mi ja em va bé. En Pere, com sempre, l’han tornat a castigar perquè diu que no vol cantar. No li deu agradar la música. Avui he après totes “las províncias de la Península Ibérica” de carretilla. Les que més em costen són Las Vascongadas. Per demà m’he d’estudiar los ríos y el relieve. Quina mandra! Avui he tornat a casa sola, l’Encarna estava malalta. M’ha dit que en Josep també ha marxat a França. No me la crec. En Josep no sap parlar francès ni li agrada caminar per la muntanya. Espero veure’l demà. Ha sigut un dia com tants d’altres. Ja paro de llegir. Quasi bé no m’aguanto dreta. L’àvia mai m’ha explicat que escrivia un diari quan era petita. Alguna vegada havia comentat alguna cosa d’aquestes, però mai m’ho ha arribat a explicar del tot. Ja no recordo com he arribat amb aquesta llibreta a les mans, només tinc ganes de parlar amb l’àvia i que m’expliqui més coses sobre aquella època. Jo també podria escriure un diari explicant el que passa cada dia. I potser d’aquí a uns anys els meus néts podran llegir les coses que passen avui en dia. Hauran canviat molt les coses? No en tinc ni idea, però ara no estic per pensar. Estic morta de son i vull anar a dormir. Agafo el diari de l’àvia i el deixo a la tauleta de nit. Ja no recordo el motiu de les preocupacions que no em deixaven dormir. Era ell? Tanco els ulls.

i 1r pem a f ra i fotog

ĂŠ Karla Ca(Jnoe)

Gasull

Porta a lâ&#x20AC;&#x2122;eternitat 38

nous aiguavivencs EMOCIONS A AIGUAVIVA [Text i il·lustració: M. Pilar Martín] Aquell dia vaig

obrir la finestra de bat a bat. Era de matinada, un cel rogenc, ataronjat i groguenc feia de teló al campanar i el retallava en un contrallum perfecte. Quin canvi Déu meu! Quin canvi! Aquell no era el paisatge que jo acostumava a veure cada matí. Feia anys havia sigut diferent: Rocacorba, el Puigsacalm, les hortes de Santa Eugènia, ca L’Escolà, la sèquia Monar i més enllà els nens jugant al pati dels Maristes, i al final la vista es perdia fins a Sant Gregori. Però vet aquí que, amb el pas del temps, aquella «ciutat petita i delicada» va anar creixent i cada vegada els blocs de totxo i formigó anaven limitant més i més aquell quadre de la meva finestra, fins a deixar retallat un trosset de cel pel qual veia creuar, de tant en tant, alguna gavina. És difícil acostumar-se a perdre el contacte amb la natura i sempre el vaig enyorar! Per això sovint recordava la meva infantesa en un poble petit on em sentia lliure corrent pels camps, trepitjant la terra... I és per això, que en obrir la finestra aquell dia i veure el campanar, la pineda, el parc infantil, el cel, els arbres, els camps... vaig sentir una emoció molt forta. Tornaria a passejar pel bosc, a trepitjar la terra, a contemplar el cel, viuria en un poble petit i coneixeria la seva gent, els seus costums... Estava on volia estar. Això era un regal! Van passant els dies. La vida al poble és tranquil·la, amable, assossegada. Moltes vegades m’aturo a contemplar el campanar (sempre m’han agradat). Se m’afiguren sentinelles que vigilen i el so de les campanes em fa companyia. Al matí el sol li ve

pel darrera i queda ben fosc, a penes es dibuixen els finestrals i els pilars de la balustrada; en canvi, cap al tard, les pedres prenen un ardorós to rogenc i sembla un far encès. Preciós! Aquesta és una altra de les sensacions per gaudir cada dia. Quan passejo pel bosc sento l’olor de la terra humida, dels eucaliptus, ordre, crec, que em puc anar sentint de la farigola; el tacte suau de la aiguavivenca. molsa i l’ aspre i rugós de l’ escorça Però si ha estat un any de sensacions dels pins i de les alzines. Observo i noves vivències, encara faltava per quan floreix la ginesta, les violes, arribar una meravellosa emoció. Amb l’estepa blanca; com s’enfilen les l’arribada de la primavera, va néixer heures i l’arítjol, quan té móres a Aiguaviva el nostre cinquè nét! l’esbarzer... m’empleno de bosc i de Benvingut, Miquel! Me’l miro i m’enavida i torno renovada! mora. I ja no puc parar d’imaginar A les tardes el cel pren tots els les coses que podrem fer plegats... colors del cercle cromàtic i cada dia compartint la joia de viure la natura. estrena una nova coreografia que Si els fills ens canvien i ens fan ser voldria retenir a la retina, vana il·lumés madurs i responsables, els sió!, ja que ràpidament es transfornéts també ens fan ser diferents. ma... potser en això radica la seva Desperten noves il·lusions i renograndesa. Al capvespre es vesteix ven les energies, perquè les seves d’un color gris daurat per anar a rerialles són un cant bre la nit i emplenar-se d’estrelles. a la vida. Una gran extensió de cel sense res que en destorbi la contemplació. Pel carrer tothom se saluda. Ens anem coneixent els uns als altres... [A Aiguaviva] familiars, veïns de prop, d’altres veïhem trobat nats o retrobem algun vell conegut. persones molt Hem trobat persones molt obertes i acollidores que ens han explicat obertes i la vida al poble en altres èpoques, acollidores costums i fets que succeïren i els va tocar viure. Et conviden i animen a participar en moltes activitats que formen part dels costums i de la tradició i que se celeConeixent, bren al llarg de l’any donant rtint convivint, compa cohesió i sentiment de r i estimant, és pe poble. I així, d’aquesta maque nera senzilla, cada vegada uest ordre, crec, q a se’m fa menys estrany i em tint em puc anar sen sento un mica més a casa. Coneixent, convivint, comparaiguavivenca tint i estimant, és per aquest

SERVEIS MÈDICS

URGÈNCIES

112

Consultori Aiguaviva C/ Major, s/n

972 39 45 93

Hospital Santa Caterina

Consultes i urgències 972 18 26 00

CAP SALT 1 C/ Manuel de falla, 34

972 24 37 37

Farmàcia Sendra

972 24 12 54

Trans. sanit. no urgent 972 41 00 10

972 43 91 36 CAP SALT 2 Pg. Marquès de Camps, s/n

Podologia [Dra. Sara 972 23 50 07 Concertar visites Blanquera]

PEDIATRIA

SERVEIS GENERALS

HORARI

DILLUNS

Vilablareix

8.30 a 13.30 h

DIMARTS

Fornells

Ajuntament De dilluns a divendres de 9 a 14 h / Dimecres i dijous de 16 a 19 h

972 23 50 07 972 23 54 61 [fax]

Consell Comarcal del Gironès

972 21 32 62

Servei de recaptació [XALOC]

972 20 64 41

Correus Aiguaviva De dilluns a divendres de 9 a 9.30 h Secretària Jutjat de pau Divendres de 10 a 14h

972 39 43 19

Jutge de Pau i Registre Civil

972 23 50 07

Serveis Socials

972 20 19 62

Serveis d’aigües [PRODAISA]

972 20 20 78

ENHER [Avaries]

902 53 65 36

Protectora d’animals

972 50 23 61

Recollida de trastos vells 1r dimecres de mes

972 23 50 07

Deixalleria De dilluns a divendres de 9.15 a 21 h Dissabte de 9.15 a 14 h

972 23 88 11

Escola Vilademany

972 23 24 89

Parròquia [Mn. Jordi Pou] Rectoria de Bescanó

972 44 02 81

Mossos d’Esquadra de Salt Plaça de Salt, 2

972 44 10 73

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES 8.30 a 13.30 h

8.30 a 13.30 h

Salt 2

8.30 a 13.30 h 15.30 a 19.30 h

Urgències de pediatria: Salt

CONSULTES MEDICINA GENERAL HORARI

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

8.30 a 10.00

Fornells

Aiguaviva *

Aiguaviva

10.00 a 11.30

Fornells

12.30 a 13.30

Aiguaviva

Fornells

Fornells Fornells

Fornells

* Fins a les 11

INFERMERIA HORARI

DILLUNS*

DIMARTS

DIMECRES*

DIJOUS

DIVENDRES*

8.30 a 9.30

Anàlisis Aiguaviva

Anàlisis Fornells

Consulta Aiguaviva

Anàlisis Fornells

Consulta Aiguaviva

9.30 a 11.00

Consulta Aiguaviva

Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva

Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva

11.30 a 12.30

Consulta Fornells

12.30 a 13.30

Fornells (D)

Aiguaviva (D)

Fornells (D)

Fornells (D) De 8.30 a 10.00h

URGÈNCIES MÈDIQUES Matí

9.00 a 14.00 h

AIGUAVIVA FORNELLS

Aiguaviva Fornells

972 394 593 972 476 802

Tarda

14.00 a 19.00 h

VILABLAREIX

Vilablareix

972 495 587

Nit

20.00 a 8.00 h

CAP GÜELL

Girona

972 210 708

Festius

8.00 a 20.00 h

CAP SALT 1

Salt

972 243 737

TRANSPORTS PÚBLICS Horari Bus Línia 5 - TMG

Aiguaviva

Vilablareix

Hospital Sta. Caterina

Vilablareix

Pl. Salt

C/ Güell Sant Narcís

Pl. Poeta Marquina

Pl. Marquès de Camps

Ramon Folch Pl. Germans Jutjats Sàbat

Ramon Folch Jutjats

De dilluns a divendres*

Dissabtes

Diumenges i festius

Sortida d’Aiguaviva

7.13 fins 20.13

9.13, 13.13, 16.43 i 19.13

15.51 (sortida des de Vilablareix)

Arribada a Correus

7.45 fins 20.45

7.45 i 17.15

16.15

Sortides Germans Sàbat

7.00 fins 21.08

12.30 i 21.30

21.30

Correus

7.05 fins 21.35

12.35 i 21.35

21.35

Pl. Marquès de Camps

7.10 fins 20.40

12.40 i 21.40

21.40

Pl de Salt

7.25 fins 20.55

12.55 i 21.55

21.56

Arribada a Aiguaviva

7.38 fins 21.08

13.08, 19.08 i 22.08

15.56 (Vilablareix) i 22.08 (Aiguaviva)

(úniques sortides)

Bus metropolità 972 24 50 12 972 41 90 10 Estació autobusos 972 21 23 19 RENFE 972 20 70 93 Aeroport 972 18 66 00

* Freqüència de pas de 7:13 a 9:13 cada 30 min. de 9:13 a 12:13 cada 60 min. Per ampliar la informació d’horaris des de Vilablareix truqueu a TMG 972 24 50 12 / 972 41 90 10 o visiteu www.girona.cat/bus