Tirinculis 45

Page 1

TIRÍNCULIS

revista d’Aiguaviva desembre 2013

45


Sumari Tirínculis vol dir
 La revista d’Aiguaviva va adoptar aquest nom com a homenatge a una colla de joves del poble molt actius als anys 70, que van crear el grup de teatre Tirínculis. El nom procedeix d’una inscripció a la porta del local de reunió d’aquest grup (com veieu a la foto de capçalera), i aquesta original paraula resulta de canviar les u per i de la paraula turunculus, que vol dir “recluta” en llatí.

Destacats

Editorial

3

Al dia

4

Gent viva

17

Aiguavivencs

25

Dolors Vidal i Joaquim Casellas

Llar d’infants

27

Escola

28

Institut

31

ParrĂČquia

33

Centre de Visitants

34

Explica’ns alguna cosa

35

A fons

36

Agenda/QuĂš es cou?

39

Al dia Activitats consolidades P. 4 Festa Major P. 10

Mes del Teatre P. 14

Gent Viva Via cap a la IndependĂšncia P. 18

2

Per reproduir algun fragment de la revista cal demanar autorització prÚvia i citar la font. La revista Tirínculis no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.


Editorial

Ja

tornem a ser a Nadal, i la portada del TirĂ­nculis ens ho recorda. PerĂČ ara vull aprofitar aquest nĂșmero de tardor de la revista, que recull el que ha passat de l’agost al novembre a Aiguaviva, per girar els ulls enrere i fer balanç del trimestre. La piscina municipal ha estat la protagonista de l’estiu, amb un increment d’assistĂšncia considerable respecte a l’estiu passat. Des de l’Ajuntament hem constatat amb satisfacciĂł com els veĂŻns gaudien del privilegi de tenir aquest equipament municipal. Amb l’inici dels curs escolar el Centre Polivalent La Torrentera pren el relleu com a centre de reuniĂł i activitats, que intentem potenciar cada any amb noves propostes. La gimnĂ stica per a adults tĂ© un bon nivell de participaciĂł, ja que els veĂŻns sĂłn conscients de la importĂ ncia de mantenir una bona forma fĂ­sica. En les activitats infantils, finalment s’ha pogut satisfer la demanda de totes les nenes i nens que volien fer hip-hop; en teatre infantil, la voluntat de pares i professora ha fet que aquest any hi hagi un grup d’infants que comença aquesta activitat. TambĂ© hi ha un grup de dones que es troben un dia a la setmana per fer labors, dirigides per una experta professora. Les classes d’anglĂšs tambĂ© sĂłn molt concorregudes, a l’Escola Vilademany. I una novetat: un grup de mares de l’escola han demanat un espai per trobar-se desprĂ©s de dinar per intercanviar.

Col·laboradors

Anna Serra

Dolors Vidal

Jaume Mas

Joan Ribot

J. Badia i E. MallorquĂ­

Jordi Miñarro

Josep Guinart

Mn. Josep RamĂ­rez

Just GarcĂ­a

Laura Molina

Llar d’infants

Marta Vives

Marjorie Laburu

Pere Sureda

Sibil·la Lloret

X. Torras i M. Serra

Al polivalent tambĂ© s’agrupen els aficionats al futbol: la Carla continua oferint els partits al televisor del Bar i a la sala es poden veure amb la pantalla grossa. El Mes del Teatre ha estat un Ăšxit, calculo que que s’ha triplicat l’assistĂšncia de l’any passat, i els espectadors s’han mostrat contents amb les funcions que han vist representar a cĂ rrec de companyies amateurs. Tenim entre mans, a mĂ©s, un parell de projectes engrescadors que llegireu a la revista. Abans de veure’ls materialitzats, perĂČ, segur que molts ens veurem durant aquestes Festes que aprofito per felicitar-vos des d’aquĂ­. Finalment, us animo a participar en la MaratĂł de TV3, i desitjo que, tal com diu el lema d’aquest any, la solidaritat no degeneri mai a Aiguaviva. Just Garcia Marcos Regidor de Cultura i Festes

Amb la col·laboració de

Revista impresa amb paper 100% lliure de clor

Edita Ajuntament d’Aiguaviva ‱ Consell de redacciĂł Joaquim Mateu, Just Garcia, Marta Vives, Xavier Castañer, Anna Serra, Alba Fraser ‱ CoordinaciĂł, redacciĂł i correcciĂł Alba Fraser ‱ Disseny i maquetaciĂł Laura Ensesa/www.clam.cat ‱ Publicitat Pere CubarsĂ­ ‱ ImpressiĂł: Impremta Aubert ‱ DipĂČsit Legal GI-948-97

3


Per als petits

Al dia Activitats consolidades Amb l’inici del curs escolar van començar tambĂ© les activitats per a petits i grans que organitza l’Ajuntament. AnglĂšs i hip-hop sĂłn les activitats amb mĂ©s Ăšxit, i gimnĂ stica, la mĂ©s veterana.

Dins del grup d’activitats extraescolars per als nens i nenes, el el hip-hop i l’anglĂšs es poden considerar completament consolidades. Aquest curs s’ha estrenat un nou grup d’iniciaciĂł al hip-hop per a nens i nenes a partir de 5 anys. La massiva inscripciĂł, amb un bon nombre d’inscrits de Vilablareix, ha obligat a dividir els alumnes en dos grups: Feeling que inclou els nens i nenes de 5 anys, i The Original, amb nens i nenes de 6 i 7 anys. TambĂ© es mantĂ© el The little Dream, format per “veteranes” de 8 a 11 anys. Pel que fa a l’anglĂšs, que es fa a l’escola mateix dimarts i dijous a les 16.35, s’hi han inscrit 37 alumnes, dels quals la meitat sĂłn d’educaciĂł infantil. TambĂ© hi ha un petit grup d’alumnes d’ESO que fan anglĂšs al polivalent. Una altra activitat extraescolar que ja fa anys que s’ofereix Ă©s el teatre infantil, una proposta que no ha tingut mai tants inscrits (sol estar entre 5 i 8); aquest curs semblava que no es podria dur a terme perquĂš no hi havia el mĂ­nim d’alumnes, perĂČ al final, grĂ cies a la in-

Totes les activitats es fan al centre polivalent, excepte anglùs d’infantil i primària, que es fa a l’escola Vilademany.

Teatre infantil

Al dia

4

Hip-hop: The Little Dream


sistùncia d’alguns pares interessats, al canvi de dia i horari i a la difusió que es va fer durant el mes d’octubre, s’ha aconseguit fer un grup de 6 alumnes d’entre 5 i 7 anys.

ACTIVITATS QUE

NO ES FAN

De les activitats qu e es van oferir, no s’han pogut dur a terme per fal ta d’inscrits:

Per als grans

✗✗ Curs d’iniciació

La gimnĂ stica de manteniment tambĂ© Ă©s una activitat consolidada des de fa molts anys. Ja es feia abans de la construcciĂł del polivalent (ja sigui a Ca La Neus, al menjador de l’escola o a l’escola vella). S’ofereixen dues modalitats: l’anomenada Edat d’Or, amb un ritme d’entrenament menys intens, i un altre grup amb un nivell d’esforç mĂ©s exigent. Aquest curs Ă©s el segon que es fa el taller de labors, amb una participaciĂł molt pobra de persones d’Aiguaviva. Si teniu ganes de fer alguna activitat i no us hi heu apuntat encara, encara hi sou a temps. I recordeu que

✗✗ Curs d’Excel avan

tir de 10 anys.

a la capoeira per a

alumnes a par-

çat per a joves i ad ults. ✗✗ IntroducciĂł a les noves tecnologies pe r a gent gran, per aprendre a na vegar per internet, a utilitzar el correu electrĂČnic, a descarregar fotografi es, etc.

els majors de 55 anys tenen una part de la quota subvencionada per l’Ajuntament, gràcies al pla de foment de l’esport als municipis de la Diputació de Girona.

ACTIVITATS MUNICIPALS FORMATIVES I DE LLEURE PEL CURS 2013-2014 HORARI

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

Al dia

5


El parc infantil del davant de l’escola, tot nou a primers d’any L’Ajuntament ha decidit renovar el parc infantil que hi ha davant de l’Escola Vilademany. Com sabeu els que teniu infants a la famĂ­lia, aquest parc Ă©s dels equipaments que tĂ© un Ășs mĂ©s intensiu del poble, i la prova Ă©s l’estat de desgast en quĂš es troba, tal com podeu veure a les fotos. El primer tinent d’alcalde, Just Garcia, ens ha explicat que en aquests moments els responsables municipals estan analitzant diverses propostes i pressupostos, comparant les prestacions, preus, avantatges i inconvenients de les diverses opcions que tenen a sobre de la taula abans de decidir-se per la que s’instal·larĂ , segons preveuen, a primers d’any.

n n n

Ja tenim senyera Aquest any la diada nacional a Aiguaviva va ser molt especial. D’una banda, ens vam llevar amb una novetat: el poble rebia veĂŻns i visitants amb una bandera catalana, igual que en molts pobles del paĂ­s. I Ă©s que a la vigĂ­lia l’Ajuntament havia fet instal·lar la senyera que oneja a l’entrada del poble. D’altra banda, al migdia hi va haver una concentraciĂł d’un grup de gent que es va trobar a la plaça per dirigir-se tots junts cap als tres trams de la Via Catalana que passaven pel nostre terme municipal.

Al dia

6


L’aigua, l’Ășnica taxa que s’apuja

Gran recapte Aquest any Aiguaviva tambĂ© s’ha unit al Gran Recapte d’Aliments. La campanya es va fer a l’escola i a la llar d’infants durant la setmana, i el dissabte 30 de novembre al matĂ­ al supermercat Fornells Olivets, amb els voluntaris MercĂš, Elisa, Carme, Marta i Jordi. En total es van recollir 785,35 quilos. n n n

L’any que ve segurament tot serĂ  una mica mĂ©s car. A Aiguaviva l’Ajuntament ha aprovat una modificaciĂł de les ordenances fiscals segons la qual es mantĂ© el preu de totes les taxes i impostos, excepte la de l’aigua, un augment justificat amb l’estudi de l’empresa concessionĂ ria, PRODAISA. La quota de servei d’abastament d’aigua potable s’apujarĂ  0,33 € mĂ©s cada mes per als abonats domĂšstics, que suposarĂ  3,96 €/any, mentre que per als abonats industrials s’ha incrementat un percentatge mĂ©s elevat. n n n

Estalviem aigua..!

Caminada per l’itinerari saludable Dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, a la qual es va adherir Aiguaviva, l’Ajuntament va organitzar el dia 25 de setembre a 2/4 de 6 de la tarda una caminada guiada per un dels trams de l’itinerari saludable del nostre poble, concretament el que entra pel camí del costat de la fàbrica Bellsolà i torna pel Pou del Glaç. Una desena de persones van compartir una horeta de passejada i conversa tot fent poble i salut mentre gaudien dels fantàstics camins rurals que envolten Aiguaviva. n n n

AvĂ­s

ïns, iversos ve d e d a l’alarm r els Arran de ’atropella d ll ri e p ts pel ls carrers preocupa nopatí pe o m n e n va de maestirats, nens que o ts u g txe, asse s d’un co e d del poble u e v ue teno se’ls ls pares q nera que a a rd o c retat ent re r la segu e p l’Ajuntam r la tl e ure de v e prennen el de mana qu e d ls e i d’evifills ients a fi n dels seus e v n o c esures guin les m nts. les accide ib s s o p r ta

Campanya per promoure l’estalvi d’aigua L’AgĂšncia Catalana de l’Aigua (ACA), la DiputaciĂł de Girona i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de Girona (CILMA) estan duent a terme una campanya per promoure l’estalvi i el consum responsable d’aigua als municipis gironins. Dins aquesta campanya, el dijous 10 d’octubre a les 19 hores, al local d’Entitats de Fornells de la Selva, es va dur a terme una xerrada dirigida als veĂŻns d’Aiguaviva i de Fornells. La xerrada la va fer Muntsa Niso, cap de ParticipaciĂł i CooperaciĂł Internacional de l’ACA, que va donar pautes per entendre les factures de l’aigua, consells per estalviar aigua a casa, i va recordar les possibles reduccions del cĂ non de l’aigua vigents, com l’ampliaciĂł de trams per a famĂ­lies amb 4 membres o mĂ©s o el cĂ non social. Dins aquesta campanya, el Centre Polivalent La Torrentera va acollir del 8 al 13 d’octubre l’exposiciĂł itinerant Aigua en equilibri, que de manera visual i entenedora tractava sobre la gestiĂł sostenible de l’aigua i dels rius.

Al dia

7


Horari de l’administrativa del consultori mùdic A les hores marcades amb blau trobareu l’administrativa Gemma Verge al consultori local d’Aiguaviva, i us atendrà tant presencialment com per telùfon (972 394 593).

HORARI DE L’ADMINISTRATIVA DEL CONSULTORI MÈDIC HORARI

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Tallers de recerca de feina

Fora d’aquest horari, la Gemma Verge Ă©s al CAP Salt2. Podeu trucar al 972 439 136 demanant per ella el dimarts de 9.00 h a 11.30 h i el dimecres, dijous i divendres d’11.30 h a 13.30 h. Recordeu que tambĂ© podeu demanar hora per Internet a www.gencat.cat/ics o trucant al telĂšfon de Sanitat Respon: 902 111 444 / 933 268 901.

Tal com informava el darrer nĂșmero del TirĂ­nculis, el Consell Comarcal del GironĂšs es va proposar organitzar una sĂšrie de tallers als municipis de la comarca per ajudar les persones en la recerca de feina. Un cop vist el volum de persones interessades a participar-hi, els tallers es van agrupar en 3 o 4 pobles, on es van desplaçar els participants dels municipis propers. Els 6 alumnes d’Aiguaviva que s’hi van inscriure els va correspondre l’aula situada al Rusc de Vilablareix, on van assistir als tallers: La crisi, una oportunitat per reinventar-se, el 26 de novembre i Descobrim les nostres potencialitats i competĂšncies per a una recerca de feina efectiva, el 3 de desembre. n n n

n n n

Conserge al polivalent L’Ajuntament tambĂ© estĂ  treballant per millorar el funcionament d’un dels principals equipaments municipals: el centre polivalent. La idea Ă©s que hi hagi una persona que s’ocupi d’obrir i tancar les sales, que la biblioteca es pugui utilitzar com a zona d’estudi, que es cuidin els llibres i ordinadors i la resta de material, etc. El primer tinent d’alcalde, Just Garcia, preveu que aquest lloc de treball seria d’unes quatre hores, de dimarts a divendres a la tarda.

Foc als contenidors

Al dia

8

El diumenge 24 de novembre al vespre els bombers van haver d’apagar un contenidor al carrer Circumval· laciĂł cantonada c/ Llevant, davant de la pista esportiva. Es tractava del contenidor de poda i restes vegetals, on algĂș devia haver llençat restes de foc. No Ă©s la primera vegada que s’observa un mal Ășs d’aquests i altres contenidors. Des de l’Ajuntament es demana civisme i respecte als veĂŻns.


Per a qui Ă©s adequat?

Servei local de teleassistĂšncia Segons l’informe de GestiĂł del Servei Local de TeleassistĂšncia per al 2013, des de la posada en marxa d’aquest servei, l’1 d’abril de 2008, 9 persones del municipi d’Aiguaviva han tingut mĂ©s seguretat i qualitat de vida a casa seva. El juny de 2013, data de l’informe, a Aiguaviva hi havia 3 persones que gaudien a casa seva del Servei Local de TeleassistĂšncia, i aquest any (a la data de redacciĂł de l’informe) l’havien sol·licitat en totes les poblacions 671 persones, de les quals 7 sĂłn del municipi d’Aiguaviva.

QuĂš Ă©s? Es tracta d’un servei pĂșblic finançat i gestionat per la DiputaciĂł de Girona, els ajuntaments i els consells comarcals gironins, que permet millorar l’autonomia de les persones grans o amb discapacitat que viuen soles o que hi passen moltes hores.

Està orientat a persones en situació de risc per diferents factors (edat, solitud, fragilitat o dependùncia) per tal que puguin ser ateses les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any de manera immediata.

Com funciona? Als usuaris del servei se’ls proporciona un penjoll que connecta directament amb el Centre d’AtenciĂł de TeleassistĂšncia i que els permet parlar des de qualsevol racĂł de casa seva amb un professional del centre. Segons les necessitats especĂ­fiques de cada persona, aquest servei tambĂ© ofereix la teleassistĂšncia avançada, que millora el seguiment de l’usuari, com ara el detector de mobilitat, de caiguda, de fum o foc, etc.

Quant val?

ES AIGUAVIVA ONES USUÀRI RS PE Ó CI LU EVO

El preu de l’aparell de teleassistĂšncia Ă©s de 16,35 €, dels quals les administracions es reparteixen els costos de la manera segĂŒent: la DiputaciĂł de Girona es fa cĂ rrec de 6,74 €, el Consell Comarcal del GironĂšs i l’Ajuntament en sufraguen 3,29 € cadascun, i a la persona usuĂ ria li costa 6,32 €.

4,5 4 3,5 3 2,5 2

Com es pot demanar?

1,5 1 0,5 0 2007

2008

2009

2011

2010

2012

ANYS NÚM. PERSONES

2013

2014

Les persones interessades cal que tinguin a casa una lĂ­nia fixa de telĂšfon. Per tramitar-lo cal adreçar-se als serveis socials de l’Ajuntament, on valoraran la necessitat del servei i, en cas que la valoraciĂł sigui favorable, l’ajudaran a fer la sol·licitud.

Al dia

9


Festa Major 2013 Una festa molt tranquil·la, amb propostes per a totes les edats Fotos:

Joan Ribot

El dijous de vigĂ­lia de la Festa Major va començar aquest any amb el retorn del CamĂ­ d’AvĂ­s, on els membres de la ComissisĂł de Festes, acompanyats per veĂŻns amb ganes de gresca, passegen pels carrers del poble anunciant l’inici i els actes de la Festa Major. Quan algun veĂ­ surt de casa per escoltar-los i els ofereix alguna menja o beguda, Ă©s premiat amb una cançó a ritme d’havanera i amb la melodia d’El meu avi, amb una lletra que entre altres coses diu:

CANÇÓ D’AVÍS DemĂ  comença la festa a les nou a la plaça i fins el diumenge al vespre no tornarem a casa Som aquĂ­ per avisar-te que si sents merder fins tard Ă©s que t’has quedat a casa i de la festa t’has oblidat Vine a celebrar (i agafar un bon gat) La festa Ă©s un cop l’any i no cansa tant Amb les millors mudes sols o acompanyats (2) ‘nirem a la festa / d’Aiguavivaaaaa...!

Al dia

10


El pregĂł del divendres al vespre dĂłna el tret de sortida als actes. Aquest any en Toni Muñoz va oferir un pregĂł força clĂ ssic, comparat amb alguns dels pregons que ha fet ell mateix altres anys. Durant el pregĂł es va anunciar qui serien l’hereu i pubilla 2013: en Miquel Feliu HernĂ ndez i la Karla CanĂ© Gassull, a qui l’hereu sortint, Francesc Peraferrer, i la pubilla sortint, Dolors Vall.llosera, van cedir el tĂ­tol. Continuen els actes amb la nit jove; aquest any entre versiĂł i versiĂł dels grups The Johny Killer Jones Band i La Loca HistĂšria va actuar Juantxo Skalarri, cantant, compositor i fundador de la banda Skalariak i The Kluba.

Al dia

11


El dissabte al matĂ­, desprĂ©s de la inauguraciĂł de les exposicions al polivalent i de l’arribada dels espantaocells que es presentaren a la 30a ediciĂł del concurs, una bona colla de nens i nenes van participar al concurs infantil de dibuix rĂ pid. Els guanyadors dels dos concursos es van donar a conĂšixer el diumenge a la tarda, durant el ball de fi de festa. El guanyador del concurs d’espantaocells, que per celebrar el 30Ăš aniversari va tenir com a jurat el fundador d’aquest concurs, Isaac d’Aiguaviva (Pere RomagĂłs), va ser l’Eduard Masferrer RupiĂ , amb l’espantaocells Carbassot. Amb motiu d’aquesta celebraciĂł, els altres participants del concurs tambĂ© van ser premiats amb unes entrades de cinema cedides per Ocine Girona.

Al dia

12

El concurs de ratafia que organitza l’AssociaciĂł Cultural cada any per la Festa Major, aquest any el va guanyar en Jaume Pujol. A la foto podeu veure la Dolors Vallllosera entregant-li el premi. El mateix Jaume Pujol va ser el guanyador del torneig de petanca. Al llarg de la tarda i al sopar no podia amagar la seva satisfacciĂł (i la de l’Enriqueta, la seva dona!) quan tothom el felicitava. A la tarda, els infants, juntament amb alguns pares, van poder participar en la gimcana esportiva i de jocs que van preparar els animadors de Senses. I cap a les 9 del vespre comencaven a arribar els comensals al “Gran Sopar de Gala”, als quals es va oferir embotit amb pa amb tomĂ quet, amanides, carn a la brasa amb mongetes seques, amb vi i aigua, i coca de poma per postres. DesprĂ©s del sopar, un magnĂ­fic ball amb el Duet Aria i l’animada Orquestra Mitjanit. De matinada, una sessiĂł


de mĂșsica electrĂČnica, amb els Dj’s MarkusPrez i Dj Iñaki, per rematar la nit. Aquest any l’Ofici Solemne del diumenge al matĂ­ va ser musicalitzat per la coral Veus Amigues d’Aiguaviva, i les tres sardanes del vermut van ser substituĂŻdes per un concert de la mateixa coral. A la tarda les sardanes van omplir la plaça del poble de balladors i aficionats a la mĂșsica i la dansa que ens identifiquen com a poble. I desprĂ©s de les sardanes, el concert-espectacle de l’orquestra Titanium, que va oferir un magnĂ­fic repertori de cançons populars. Tot seguit, amb la mateixa orquestra, es va fer l’Ășltim acte de la Festa Major, el Ball de Fi de Festa.

Al dia

13


2a edició de s’Aixeca el Teló, el Mes del Teatre a Aiguaviva Fotos:

Anna Serra

SatisfacciĂł dels organitzadors per l’assistĂšncia a totes les obres i tallers Per segon any consecutiu, l’Ajuntament ha organitzat el Mes del Teatre, amb propostes de teatre amateur adreçades a diversos pĂșblics. El regidor de Cultura i impulsor del projecte, Just Garcia, feina una molt bona valoraciĂł d’aquesta ediciĂł, que ha triplicat els espectadors de l’anterior.

Per a nens i nenes El cicle va començar el diumenge 6 d’octubre, a les 12 del migdia, amb un espectacle adreçat als infants: Conta’m quù hi pintes, de la companyia Contes en Sol Major. L’espectacle es basa en un recull de contes de Gianni Rodari, explicats a partir de tres

llenguatges artĂ­stics: la mĂșsica, la interpretaciĂł i la il·lustraciĂł en directe. Els intĂšrprets, Jordi SubirĂ  i Andrea Zayas, anaven construint cada conte alternant i fusionant aquestes tres formes d’expressiĂł per explicar histĂČries de personatges i d’amistat, de tristesa, de tendresa o d’alegria, sempre a travĂ©s de la veu, la mĂșsica i la pintura. El dissabte segĂŒent, el 12 d’octubre, es va fer un taller de construcciĂł i manipulaciĂł de titelles, en quĂš els participants van fabricar el seu propi titella, una mica limitats pel temps. Van fer un titella de cartrĂł, que tenia moviment, a qui cada participant, fent cĂłrrer la imaginaciĂł, va anar donant una personalitat diferent, pintant-lo i decorant-lo amb diferents materials (roba, papers de colors, adhesius...). Al final hi havia una gran famĂ­lia de titelles de robots, d’extraterrestres, de princeses, d’àngels i de nines i ninots.

Per a joves Com a novetat d’aquesta ediciĂł, es va programar un espectacle dirigit al pĂșblic adolescent. L’obra, titulada L’enemic de classe, tractava temes com l’assetjament escolar, el sexe, les drogues, la immigraciĂł, la comunicaciĂł pares-fills
 en un muntatge que no deixa indiferent, i Ă©s que els seus creadors parteixen de la base que els joves nomĂ©s reaccionen amb campanyes impactants.

Al dia

14


El projecte parteix de la detecciĂł de problemes de convivĂšncia actuals als instituts: lideratges, bulling, bandes juvenils, famĂ­lies, drogues, immigraciĂł, sexe, integraciĂł, baralles... i l’argument Ă©s senzill: en un institut d’una barriada, sis alumnes problemĂ tics han aconseguit la baixa de la substituta del seu tutor. Mentre esperen a l’aula que vingui algun professor/a, decideixen que cadascĂș improvisi una classe explicant una histĂČria personal. L’obra tracta valors i maneres de ser amb un doble objectiu: aprendre a viure correctament a l’interior d’una comunitat i desenvolupar la prĂČpia autonomia i l’esperit crĂ­tic. PretĂ©n que l’alumnat entreni les seves capacitats morals, que tingui l’oportunitat -i la necessitatde conĂšixe’s millor, de posar-se al lloc de l’altre o d’autoregular la prĂČpia conducta. Es tracta, doncs, d’afavorir el desenvolupament de la intel·ligĂšncia moral i emocional, d’estar mĂ©s ben preparats per afrontar situacions conflictives i prendre les decisions que considerin correctes. És un projecte fet per joves i adreçat a joves, que tambĂ© pretĂ©n dignificar la feina del professorat mostrant el que ha d’aguantar a les aules. TĂ© la voluntat d’apropar-se a la vida dels joves, recollint situacions re-

Al dia

15


prĂ©s de l’obra els actors es van quedar a fer un col·loqui amb el pĂșblic, on qui va participar, tambĂ© s’ha de dir, van ser les mares acompanyants.

Per a adults

Al dia

16

llevants i conflictes del seu interĂšs. TambĂ© mostra com els alumnes aparentment mĂ©s forts solen ser els mĂ©s febles i que els lĂ­ders de vegades no sĂłn tan lĂ­ders com sembla. Amb les caracterĂ­stiques de cada personatge vol afavorir que parlin d’allĂČ que els passa, de la seva experiĂšncia quotidiana, de la seva prĂČpia histĂČria, dels neguits, aspiracions i, de tot allĂČ que els preocupa. Per aixĂČ, des-

El diumenge 20 d’octubre, la companyia de teatre amateur de Sant NarcĂ­s Fa com 9 teatre va interpretar l’obra La importĂ ncia de ser Frank, un clĂ ssic d’Oscar Wilde. Una visiĂł Ă cida i cĂČmica alhora de l’alta societat de la segona meitat del segle XIX. I com a Ășltim espectacle, el dissabte 26 d’octubre al vespre el grup Som Tiatru de Vilablareix va divertir el pĂșblic amb l’obra amb Senses Presses Siusplau, una passejada per diferents histĂČries vinculades que volen reflectir amb ironia la societat catalana contemporĂ nia. Durant una hora els assistents es van endinsar en les dificultats de les convivĂšncies familiars i veĂŻnals, les opinions d’un grup d’ancians, els valors de la societat actual, etc. sempre en clau d’humor, per acabar-se preguntant quelcom tan seriĂłs com si realment aquest ritme de vida Ă©s el que volem. Som Taiatru Ă©s un grup de teatre format per aficionats procedents de diferents municipis de Girona, dirigits per l’aiguavivenc Toni Muñoz. L’objectiu del grup Ă©s fer passar una estona entretinguda als espectadors, oferint-los una pinzellada irĂČnica i al mateix temps reflexiva dels aspectes de la vida quotidiana que configuren una part de la nostra societat actual. Van començar el setembre de 2011 i han representat la seva primera obra, Contemporani atzar, escrita i creada per ells mateixos, en diferents municipis del GironĂšs i la Selva. La seva novella trajectĂČria ha estat premiada amb la participaciĂł al festival internacional de teatre amateur Fitag.


Veus Amigues Els membres de la coral Veus Amigues d’Aiguaviva, desprĂ©s de cantar la Missa de la Festa Major, hem fet una estada de vuit dies a terres gallegues. En la sortida vam estar a les RĂ­as Altas visitant La Corunya, Betanzos i Finisterre, i quatre dies a les RĂ­as Baixas, les gorges del Sil, Ourense, l’illa d’A Toixa i les ciutats de Porto i Braga, a Portugal. AllĂ  vam fer un seguit d’actuacions que van culminar amb el cant de la Missa del PelegrĂ­ del migdia, el diumenge 22 de setembre, a la catedral de Santiago de Compostel·la. Vam fer l’ofrena del Botafumeiro i en acabar la cerimĂČnia religiosa vam entonar El Virolai juntament amb els acompanyants i pelegrins que omplien el temple. David Suñer, director de la coral, ens va felicitar a tots els cantaires per la interpretaciĂł dels cants en els diversos moments de l’acte religiĂłs. En sortir de la catedral la coral i acompanyants ens vam fer les fotos de rigor a les escales de la plaça de l’Obradoiro, on vĂ rem cantar El Cant del Poble i tot seguit, amb els acompanyants, Els Segadors. Aquesta tardor la coral tambĂ© va cantar a la festa de la poma i la pera de VilobĂ­ d’Onyar, i ara ja estem en plena temporada d’actuacions nadalenques, que ja us explicarem al proper TirĂ­nculis. Us esperem a tots al concert de Nadal que farem el diumenge 22 a les 7 del vespre al polivalent.

Gent viva Text i fotos:

Pere Sureda

17


Text:

Jaume Mas Fotos:

Laura Molina Jordi Miñarro

Al dia

18

Via cap a la independĂšncia Cap al mes de juliol, una convilatana ens feia un toc d’atenciĂł a alguns que ja Ă©rem socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Potser que mirem d’arrelar aquest moviment tambĂ© a Aiguaviva, no? AixĂ­ doncs, ens vĂ rem trobar amb la gent de l’ANC de Salt, i alguns vĂ rem començar a assistir a les reunions de l’ANC del GironĂšs. Tot aixĂČ coincidia amb l’arrencada de cara a la Via Catalana. I vĂ rem assumir l’organitzaciĂł dels tres trams que passaven per Aiguaviva. Deuen haver estat els mesos amb mĂ©s correus electrĂČnics i watsapps per unitat de temps, amb diferĂšncia... Ens hi vĂ rem ben involucrar, i molta gent us hi vĂ reu afegir i vĂ reu oferir el vostre suport. A mesura que s’acostava la data de la Via, començaven a aparÚÏxer dubtes i angĂșnies: SortirĂ  bĂ©? Serem prou gent? Sobretot, que no hi hagi cap incident...! I va arribar la diada. Encara m’admira que tot sortĂ­s tan bĂ©. Tothom va prendre consciĂšncia de quĂš ens hi jugĂ vem, i cadascun dels participants va assumir la part de responsabilitat que li pertocava dins un gran col·lectiu, i en vĂ rem ser 1.600.000 (alguns organismes diuen que fins a 2.000.000 de persones). Hem donat un missatge molt clar tant a Espanya com a l’àmbit internacional. Moltes grĂ cies a tots els que vĂ reu fer possible que tot sortĂ­s aixĂ­ de bĂ©. VĂ rem fer histĂČria.


Al dia

19


El dia de La MaratĂł, signa 1 vot Text:

Jaume Mas

Gent viva

20

Amb la finalitat de facilitar que els veĂŻns d’Aiguaviva puguem exercir el dret de peticiĂł i recollir les peticions del nostre poble, l’Assemblea Territorial d’Aiguaviva de l’Assemblea Nacional Catalana muntarĂ  una parada de la campanya SIGNA 1 VOT el dia de la MaratĂł de TV3. Els diners que recollim aquest dia (aportacions voluntĂ ries) es donaran a la MaratĂł. La nova campanya de l’ANC SIGNA 1 VOT es basa en el dret de peticiĂł, un dret fonamental reconegut per la ConstituciĂł espanyola (art. 29) i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 29.5Ăš) i regulat per la Llei OrgĂ nica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60). La campanya es proposa demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polĂ­tiques perquĂš es pugui celebrar, no mĂ©s tard del 31 de maig de 2014, una consulta democrĂ ticament i polĂ­ticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que aixĂČ no sigui possible perquĂš l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebraciĂł d’una consulta democrĂ tica o unes eleccions plebiscitĂ ries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestaciĂł lliure d’una voluntat favorable (‘VOT’) perquĂš els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre de 2014. (extret del document que podeu consultar a http://einesxestat.cat/eines/) El dret de peticiĂł preveu que qualsevol persona natural o jurĂ­dica, prescindint de la seva nacionalitat, es pugui adreçar individualment o col·lectivament a una instituciĂł pĂșblica, administraciĂł o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matĂšria que pugui afectar exclusivament el peticionari o sigui d’interĂšs col·lectiu o general. Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinaciĂł, que Ă©s un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d’acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55Ăš) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i PolĂ­tics, i de Drets EconĂČmics, Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats per l’Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977. n n n

Es constitueix l’Assemblea Territorial de l’ANC a Aiguaviva DesprĂ©s de passar “la ressaca” de la Via, uns quants veĂŻns ens vam decidir, per fi, i vam constituĂŻr l’Assemblea Territorial d’Aiguaviva dins de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La formen Jordi Badia, Nuri BesalĂș, Marc BruguĂ©s, Xavier CufĂ­, Josep Dalmau, Pere Lloret, Jordi PĂ©rez, Ferran Oliveras, Joan Pujol, Joan Ribot, NatĂ lia Riera, i jo mateix, Jaume Mas. El nostre objectiu Ă©s donar suport a la tasca que ha estat realitzant aquesta associaciĂł transversal i apolĂ­tica, i col·laborar a fer arribar a tothom un missatge clar i entenedor: ens cal una Catalunya independent per poder assolir una societat lliure, prĂČspera i justa. Per descomptat, l’Assemblea Territorial estĂ  oberta a tothom que tingui ganes de participar-hi, i cal dir que no Ă©s requisit indispensable ser soci de l’Assemblea Nacional Catalana. Tothom que s’hi vulgui animar es pot posar en contacte amb nosaltres a l’adreça electrĂČnica aiguaviva@assemblea.cat.


Visita al Museu de l’Exili La recent constituïda Assemblea Territorial de l’ANC a Aiguaviva es va estrenar amb una proposta de sortida a La Jonquera per visitar el Museu Memorial de l’Exili el diumenge 24 de novembre. La visita va ser molt interessant, llàstima que una tramuntanada destacable va fer la guitza al grup: la sensa-

ció de fred acusada pel vent va obligar a escurçar a la meitat la ruta a peu prevista per un dels camins de l’exili que va del Coll de Lli al poble de Les Illes.

Fotos:

Jaume Mas

n n n

Festa de benvinguda El diumenge 29 de setembre l’AMPA de l’Escola Vilademany va organitzar la que ja comença a ser tradicional Festa d’acollida a les famĂ­lies noves i de benvinguda del nou curs escolar. Enguany la proposta consistia en una bicicletada pels voltants del poble, que va planificar la nova junta directiva. La sortida es va fer des del parc infantil de davant de l’escola. Feia goig veure les famĂ­lies amb bicicletes! TambĂ© vam poder gaudir d’un espectacle molt divertit amb la companyia Circolate i els intĂšrprets RubĂ©n SolĂ©s (pare d’en Lao i la Norah) i el seu company Òscar, a mĂ©s d’un berenar fins i tot per als assistents amb intolerĂ ncies i/o al·lĂšrgies alimentĂ ries. La Marta Margarit, mare d’una nena amb intolerĂ ncies, va fer una coca bonĂ­ssima!

Tant els petits com els grans vam passar una molt bona estona gaudint dels desafiaments de l’espectacle. Volem donar les grĂ cies a l’Elisabet RupiĂ  per la seva ajuda desinteressada a l’hora de pintar cares als nens. Hi tĂ© molt bona mĂ , tal com podeu veure a les fotos!

Text i fotos:

Marjorie Laburu

Al dia

21


Preparant la quina Fa setmanes que a l’AMPA de l’Escola Vilademany estĂ  immersa en l’organitzaciĂł de la quina del 2013. Com cada any, se celebrarĂ  el dijous dia 26 de desembre a les 6 de la tarda. DesprĂ©s d’un bon dinar de Sant Esteve Ă©s una tradiciĂł anar a jugar a les quines que s’organitzen als pobles. Ja sabeu que els beneficis de la quina es destinen Ă­ntegrament a inversions en material o infraestructura de l’escola. Tots som conscients de les retallades que hi ha per part de les administracions pĂșbliques i la importĂ ncia que tenen les associacions de famĂ­lies de les escoles. Per aixĂČ esperem que us animeu a venir i us desitgem molta sort. La quina constarĂ  de 10 quines, 2 quines especials i la quina anticrisi, totes elles amb les seves respectives lĂ­nies. AgraĂŻm la col·laboraciĂł de totes les mares i pares de l’escola amb les donacions per preparar les paneres i a totes les empreses que tambĂ© han fet les seves aportacions, ja siguin econĂČmiques o de productes.

Gent viva

22


Comissio

de

Festes

Castanyada popular Bona assistĂšncia malgrat la pluja El diumenge 17 de novembre al capvespre la ComissiĂł de Festes va organitzar la castanyada popular. La pluja que va caure tot el dia no va fer enrere els veĂŻns amb ganes de castanyes i conversa. Un any mĂ©s la famĂ­lia RaĂșl va ser l’encarregada de torrar quasi 30 quilos de castanyes. La quarentena d’assistents van poder menjar una paperina de castanyes calentones i els grans, moscatell, al preu de 2 € tot plegat.

23 23


Diumenge vinent, la MaratĂł de TV3 Aquest any s’hi incorpora una novetat destacada: el festival solidari Tu sĂ­ que vals! Tenim a la cantonada una altra cita prenadalenca ineludible: la MaratĂł de TV3, enguany dedicada a les malalties neurodegeneratives. Aiguaviva organitza un any mĂ©s un conjunt d’activitats fruit de la col·laboraciĂł desinteressada de veĂŻns i veĂŻnes del poble, que proposen als seus convilatans passar un dia junts i contribuir a l’esforç de tot el paĂ­s per col·laborar en la recerca cientĂ­fica. Al matĂ­, recuperant la ubicaciĂł del polivalent, hi ha una fira de productes artesanals elaborats per diverses persones del poble: pa casolĂ , xocolata desfeta, castanyes, manualitats, creps, coques, etc. TambĂ© s’hi vendran nadales (ponsĂšties), hi haurĂ  el castell inflable per als nens i nens, i alguna altra sorpresa. Al migdia, l’AssociaciĂł Cultural d’Aiguaviva organitza el dinar solidarI, i a la tarda, una novetat: el festival solidari Tu sĂ­ que vals! amb la participaciĂł dels artistes locals coneguts i desconeguts. Recordeu que si no us heu implicat directament en l’organitzaciĂł, podeu aportar el vostre gra de sorra fent una coca per vendre per postres del dinar o per berenar, o bĂ© portant algun producte per fer entre tots una panera que se sortejarĂ  desprĂ©s de dinar.

Gent viva

24


Aiguavivencs Dolors Vidal Pujadas i Joaquim Casellas Carreras, parella de ball esportiu i de competiciĂł De quĂš us ve, aixĂČ de ballar tan bĂ©? Com vau començar? En Quim no volia ballar, de fet no ho suportava. DesprĂ©s d’anys de demanar-l’hi i demanar-l’hi, fa uns 9 anys vaig aconseguir apuntar-nos a classes de grup de ball social “de festa major”, a l’escola de ball La Gatzara, perquĂš el meu cunyat i la meva germana hi anaven, i bĂ sicament per fer “conyes” a les classes. I va arribar un moment en quĂš ja en sabĂ­em prou per anar a les festes majors i havĂ­em de decidir: o plegĂ vem o ens havĂ­em d’especialitzar en ball esportiu i de competiciĂł... O sigui, ell que no volia ballar, ara s’hi passa la vida! No m’hauria imaginat mai que a en Quim el ball li acabaria agradant tant o mĂ©s que a mi, i menys encara que allĂČ que va començar com una distracciĂł arribaria a la competiciĂł. I va ser ell que va dir de competir, jo no ho volia pas!

25


Abans en Quim no volia ballar, de fet no ho suportava.

Quan fa que competiu? Ara deu fer uns 5 anys que competim. Som una parella de 10 balls, o sigui, que fem els anomenats estĂ ndards (o sigui, vals anglĂšs, tango, vals vienĂšs, slow fox i quickstep) i tambĂ© els balls llatins (samba, txa-txa, rumba, pasdoble i jive). A en Quim li agraden mĂ©s els estĂ ndards, i a mi els llatins. Costa molt mantenir les dues modalitats, perquĂš has de repartir les hores d’entrenament
; hi ha moltes parelles que quan van pujant de categoria deixen una modalitat o l’altra. Deu ser sacrificat, tambĂ©... Quantes hores hi dediqueu? Anem a l’escola 4 o 5 cops a la setmana, entre entrenament i classes. No Ă©s una aficiĂł gens fĂ cil, porta moltes hores d’entrenament, moltes alegries i moltes mĂ©s empipades
 tot i aixĂ­ ens agrada molt i compaginem molt bĂ© com a parella. El ball esportiu Ă©s un esport molt complet: treballes totes les parts del cos: cap, esquena, braços, malucs, cames, peus
 i la correciĂł postural. A mĂ©s, Ă©s un esport molt car i poc reconegut. I a quina categoria esteu? Les categories s’agrupen per edats i nivells: la F Ă©s la categoria mĂ©s baixa i la A-N (nacional) – A-I (internacional), les mĂ©s altes. Nosaltres ara estem a la B d’estĂ ndards i a la C de llatins. Competim a nivell espanyol, perĂČ solem anar nomĂ©s a les competicions de Catalunya, encara que tambĂ© hem anat a ValĂšncia i a Saragossa. Us agrada competir? Ho porteu a la sang? Competir Ă©s emocionant, perĂČ no tan divertit com es pensa molta gent. Es passen molts nervis quan ets a la pista i els jutges estan mirant si ho fas prou bĂ©, o la posiciĂł o el ritme... tot i aixĂ­ quan passo mĂ©s nervis Ă©s quan donen els trofeus i van cridant els dorsals, de l’Ășltim al primer, uff...! PerĂČ saps quĂš? Quan anem a les festes majors, ens costa molt sortir a ballar, perquĂš creiem que no sabem ballar i ens fa vergonya... QuĂš dius, ara!? AixĂČ sĂ­ que no m’ho imaginava! Doncs ja t’ho pots ben creure!

Aigua...

26


Llar d’infants En aquests moments, els nens i les nenes de la llar d’infants d’Aiguaviva ja estem treballant de valent en el projecte de la tardor, perĂČ reculem un xic per explicar-vos moltes cosetes que hem anat fent. DesprĂ©s d’adaptar-nos al dia a dia −i alguns, plorar una mica−, de seguida va arribar la tardor i amb ella, un munt d’activitats; experimentaciĂł amb magranes, estampaciĂł amb moniatos, sortida amb els nens de P2 a buscar fulles, xous (“El cargols i l’herba de poniol” i “La fulla que volia volar”) i moltes mĂ©s! Ah! I sabeu qui ens va venir a visitar? El dia 25 d’octubre al matĂ­ les educadores ens van preparar un xou sobre el conte de la castanyera, i tots plegats vam cantar i ballar la dansa que a la castanyera tant li agrada. I a la tarda, que ens acompanyaven els nostres pares, avis, tiets..., ens va venir a visitar la senyora castanyera i ens va portar castanyes de la muntanya. Nosaltres li vam ballar la dansa i aixĂ­ tots junts vam celebrar al pati una festa tot torrant i menjant castanyes. Va ser molt divertit! Continuem treballant, que aquest curs ens queden moltes coses per descobrir!

Text i fotos:

Llar d’infants

27


Escola Text i fotos:

Escola Vilademany

28

Nou curs, nous alumnes El grup de petitons de P3, els nous de l’escola, s’han anat adaptant al llarg del primer trimestre a totes les novetats: companys i mestres, espais, menjar, activitats... cadascĂș al seu ritme. Us oferim algnes imatges dels primers dies dÂŽescola.


ExcursiĂł a les coves de SerinyĂ  El 30 dÂŽoctubre els alumnes de primĂ ria varen anar dÂŽexcursiĂł a les coves prehistĂČriques de SerinyĂ . AllĂ , a mĂ©s de visitar les coves, van fer un taller dÂŽarqueologia molt interessant, que potser haurĂ  estat la llavor de la vocaciĂł d’algun futur arqueĂČleg o arqueĂČloga.

Castanyada amb mĂ niga curta Van arribar les dates de Fires i de la castanyada, perĂČ la fred... no acabava d’arribar. Aquesta tardor ha estat una mica estranya, amb bon temps fins ben entrat el no· vembre. Tot i aixĂČ, a l’escola van preparar les paperines i es van menjar les castanyes torrades amb la mateixa il· lusiĂł de cada any, aixĂČ sĂ­, amb mĂ niga curta, tal com po· deu veure a les fotos.

Escola

29


Les alumnes de 4t fan de periodistes Les alumnes de 4t han fet com a activitat estrella de l’assignatura de catalĂ  unes entrevistes per parelles. La Laia Peinado i la Paula Martorell van entrevistar la Irene, cuinera de lÂŽescola; la Blanca Soler i l’Ona GalĂĄn van fer-li una entrevista a l’Alba, arquitecta que treballa al Col·legi d’Arquitectes de Girona; la XĂšnia Dalmau i la Sibil·la Lloret van voler saber mĂ©s coses d’en Joan Ribot i la Nuri BesalĂș, veĂŻns de la plaça, i la Nerea Corral i l’Adriana RodrĂ­guez van fer-li l’entrevista a una companya d’escola nascuda a ColĂČmbia, la Camila HernĂĄndez. Finalment, l’Ainhoa Robledillo i l’Ares VilĂ  van anar a parlar amb l’àvia de l’Ares, la Maria Palau, i de la informaciĂł que en van treure van fer una entrevista prou interessant, que publiquem a continuaciĂł.

L’àvia Maria

Autores: Ainhoa Robledillo i Ares VilĂ 

La Maria Ă©s molt afectuosa, tĂ© seixanta-sis anys i va nĂ©ixer a les Borges Blanques, en una masia. Li volem fer una entrevista per conĂšixer una mica la seva vida. – QuĂš feies per divertir-te quan eres jove? – Jugar amb lÂŽase que tenia a casa meva, empipar les gallines, jugar amb cromos i anar amb bicicleta. – Quins estudis vas escollir? – Vaig estudiar comptabilitat, idiomes, taquigrafia i mecanografia. – Com et descriuries a tu mateixa de jove? – Alegra, mÂŽagradava molt fer excursions, activitats, anar al teatre, al cinema i ballar sardanes
 –Q uina Ă©s la decisiĂł mĂ©s important que has pres? – Casar-me, perquĂš abans les dones no manaven. – QuĂš tÂŽagradaria fer en el teu temps lliure? – Viatjar per tot el mĂłn.

Escola

30

– Quines costums tenies quan eres petita? – Escoltar la rĂ dio i les histĂČries de la gent gran, jugar a escacs amb el meu pare, pujar al burret per portar la llet i adormir-me quan hi pujava
 Si voleu llegir la resta d’entrevistes les trobareu penjades al bloc de 4t: http://blocs.xtec.cat/4t2013/

L’hort Els de sisù van netejar l®hort i el van preparar per plantar-hi el planter. Ara toca tenir-ne cura, molta paciùncia i... esperar resultats!

Gran Recapte d’Aliments a l’Escola Vilademany L’escola Vilademany col·labora un any mĂ©s amb els Serveis Socials d’Aiguaviva en la campanya del Gran Recapte que cada any fa el Banc d’Aliments en aquestes dates prenadalenques. Enguany tambĂ© han aconseguit recollir la quantitat que es proposaven: 105 quilos d’aliments, un per cada alumne, xifra que representa un nou rĂšcord a l’escola. Aquesta campanya que s’ha fet tan popular els darrers anys ajuda a fomentar en els infants el valor de la solidaritat, ja que dĂłna peu a explicar que els aliments van destinats a famĂ­lies de Catalunya que estan passant moments difĂ­cils.


Institut Gaudir GaudĂ­ El dimecres 6 de novembre els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut de Vilablareix vam anar d’excursiĂł a Barcelona. Amb aquesta sortida hem treballat el Modernisme i la IndustrialitzaciĂł, dos temes que hem estudiat i seguirem estudiant al llarg d’aquest curs. En arribar a l’institut amb prou feines vam tenir temps d’entrar a la classe, ja que rĂ pidament vam passar llista i vam pujar a l’autobĂșs. DesprĂ©s d’una llarga hora de camĂ­, vam baixar just davant de la Casa MilĂ , coneguda per tothom com La Pedrera. És una de les grans obres que ens ha deixat el famĂłs arquitecte catalĂ  Antoni GaudĂ­. La noia que ens va fer la visita guiada ens va situar en l’ùpoca en quĂš fou construĂŻda i va explicar-nos quin en va ser l’Ășs en aquell moment. Seguidament, ja dins, vam poder veure un dels patis interiors. DesprĂ©s vam pujar fins a la terrassa, on hi ha les conegudes xemeneies amb forma de guerrer medieval. Vam voltar una estona per allĂ  dalt i al cap d’uns minuts ja Ă©rem al pis inferior, a les golfes de l’edifici, passejant-nos per una exposiciĂł on trobem maquetes que representen tot el procĂ©s des que es va planificar la Casa MilĂ  fins al resultat final, i on tambĂ© veiem exemplars de mobles de l’ùpoca i alguns dels objectes en els quals es va inspirar GaudĂ­ per fer la casa i dissenyar tots els seus detalls. Per acabar, vam veure la reconstrucciĂł d’un dels pisos dels burgesos que havien viscut a La Pedrera, on encara hi ha quatre habitatges privats. Vam comprovar que no vivien gens malament (el pis feia 300 metres quadrats, 1.000 menys, aixĂČ sĂ­, que el de la famĂ­lia MilĂ ) i que la diferĂšncia entre els burgesos i les classes baixes havia de ser molt gran.

Text i foto:

Laura Molina Palom

31


Institut

32

Quan vam haver acabat la visita del matĂ­ a La Pedrera vam anar al Museu d’HistĂČria de Catalunya, a la zona del Port. En el Museu un guia ens va fer una introducciĂł als orĂ­gens de la IndustrialitzaciĂł i desprĂ©s vam ser nosaltres els qui, a partir d’uns temes concrets i treballant en grup, havĂ­em de buscar informaciĂł a la zona del museu que estĂ vem visitant i, en acabat, exposar el tema als nostres companys. Crec que va ser una bona manera que entenguĂ©ssim bĂ© els conceptes i no se’ns fes tan cansat. Vam acabar la visita amb el temps molt just; per aixĂČ el dinar va ser rĂ pid i de seguida vam tornar a La Pedrera, on vam fer un taller-concurs en tres grups de set o vuit alumnes que tenĂ­em els noms dels tres grans arquitectes modernistes: GaudĂ­, DomĂšnech i Montaner i Puig i Cadafalch. En aquest taller vam veure tres audiovisuals sobre el Modernisme i vam fer diverses proves relacionades amb els continguts dels vĂ­deos. Tot plegat ens va acabar d’ajudar a entendre aquest tema i aprendre mĂ©s coses que segur que ens serviran molt. Trobo que ha estat una excursiĂł plena de coneixements i força lĂșdica i que sabrem treure profit de tot el que ens han explicat.

El 29, quina de l’institut Els alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut hem organitzat una Quina el dia 29 de desembre al Polivalent d’Aiguaviva a les 18.30 h per tal de recollir fons per al nostre viatge de fi de curs a Irlanda. TambĂ© per passar una bona estona amb els nostres amics, familiars i gent del poble, i per aixĂČ us convidem a participar-hi. Si algĂș bonament volguĂ©s col·laborar agrairĂ­em que es posĂ©s en contacte amb algun dels alumnes d’Aiguaviva. Qualsevol proposta o donatiu seran benvinguts. Esperem veure-us-hi tots!


ParrĂČquia

Aplec de Vilademany Com cada segon diumenge de setembre tinguĂ©rem el goig de celebrar el tradicional aplec de la Mare de DĂ©u de Vilademany. Enguany s’escaiguĂ© el dia 8, precisament festa de la Nativitat de la Mare de DĂ©u. A dos quarts d’una del migdia, hora habitual de la missa del diumenge, ens reunĂ­rem una bona representaciĂł de fidels i devots de la Mare de DĂ©u a la seva ermita, que quedĂ  plena de gom a gom, com en anys anteriors. Vam celebrar l’Ofici solemne amb participaciĂł dels assistents i al final, com Ă©s tradiciĂł, vam cantar la vesiĂł completa dels goigs de la Mare de DĂ©u. El mossĂšn recordĂ  que el teulat de l’edifici demana una seriosa restauraciĂł. Hi ha dues visites concertades: una amb un arquitecte tĂšcnic i l’altra amb el president de la DiputaciĂł, a fi de sol·licitar una subvenciĂł per poder fer les obres esmentades. En acabar, vam compartir un gentil “pica-pica” ofert per l’Ajuntament, a qui agraĂŻm la col·laboraciĂł.

vam celebrar-la amb tota la solemnitat possible. Dins dels actes programats, no podia faltar-hi l’Ofici solemne. A dos quarts d’una, amb l’esglĂ©sia parroquial prĂ cticament plena, va tenir lloc la cerimĂČnia religiosa. Els cants litĂșrgics foren interpretats per la Coral Veus Amigues d’Aiguaviva i participats per tots els assistents. En l’homilia el mossĂšn recordĂ  que Aiguaviva, des que va rebre la fe cristiana, fa segles, hi ha estat sempre fidel i que cal transmetre aquesta fe rebuda dels avantpassats als nostres successors. És la millor herĂšncia que els podem deixar. DesprĂ©s de la missa, la coral va oferir-nos un simpĂ tic i deliciĂłs concert dintre mateix del temple i seguidament, a la plaça Constitucional, un “pica-pica” ofert per l’Ajuntament i desprĂ©s, tothom a casa, on esperava un bon dinar. A la tarda, els actes festius continuaren amb diverses i atractives activitats.

Text:

Mn. Josep RamĂ­rez i Carles, Rector

Catequesi de Primera ComuniĂł Cada dissabte, a les 6 de la tarda i a l’esglĂ©sia parroquial, tĂ© lloc la sessiĂł de catequesi preparatĂČria per a la Primera ComuniĂł. El dissabte dia 28 de setembre se celebrĂ  la primera reuniĂł de pares per començar a posar fil a l’agulla de cara a tan important esdeveniment. Oportunament ja indicarem el dia i hora de la celebraciĂł. Des del Bisbat i especialment des de la ParrĂČquia agraĂŻm al nostre catequista, Josep Maria Vall-llosera, la seva generosa dedicaciĂł a aquesta transcendental tasca evangelitzadora.

Festa Major Com cada tercer diumenge de setembre, el nostre poble celebrĂ  la seva Festa Major; el fet d’escaure’s en aquesta data es deu al fet que a la nostra parrĂČquia en aquesta data s’hi celebrava l’anomenada Minerva o dia dedicat a venerar especialment l’Eucaristia. Era una vertadera Festa. Nosaltres, seguint i respectant la tradiciĂł que ens van llegar els nostres estimats i venerats avantpassats,

Nous horaris de misses Ja ho havĂ­em assenyalat en el nĂșmero anterior de la revista, perĂČ creiem oportĂș tornar a recordar-ho: a causa de circumstĂ ncies especials, hem hagut de procedir a una reestructuraciĂł dels dies i horaris de misses dominicals. L’horari queda establert aixĂ­: 1r i 3r diumenge de cada mes, a 2/4 de 10 del matĂ­.

33


34


Cigonyes al campanar

Era un matí, acabava de despertar-me. Volia fer el que a vegades faig per despertar-me: treure el cap per la finestra i deixar que l’aire fresc m’inundi la cara. Vaig mirar el pati

Per Sibil·la Lloret Gómez

de la Dolors i vaig pensar: “Aquesta cada dia planta mes tomĂ quets!” Llavors vaig mirar el campanar d’Aiguaviva, i... hi havia cigonyes! Vaig pensar que aixĂČ nomĂ©s passa un cop a la vida. Vaig tancar la finestra i desprĂ©s vaig anar rĂ pidament a dir-ho a la meva mare. Quan li vaig voler dir aixĂČ, que hi havia cigonyes al campanar, em va dir que un moment, que quan acabĂ©s de llegir el que li acabaven d’enviar pel watsapp. Quan va acabar de llegir el watsapp, em va dir que la seguĂ­s, i em va portar a la meva habitaciĂł, va obrir la finestra i em va dir: “Mira el campanar, Sibil·la, hi ha cigonyes! La Nuri de la plaça m’acaba de fer una trucada, i l’Anna, la mare de l’Afra, m’acaba de fer un watsapp dient que hi ha cigonyes al campanar!”. Jo li vaig dir que era aixĂČ el que li volia dir, perĂČ no m’escoltava. Va anar a buscar la cĂ mera i va fer unes quantes fotos. Quan estava a punt d’apagar-la vaig insistir perquĂš me la deixĂ©s. Vaig fer una foto i li vaig tornar la cĂ mera a la meva mare. Com que li va agradar tant, la va presentar a l’exposiciĂł de fotos de la Festa Major, i d’allĂ  va ser com a la gent li va agradar molt i va arribar fins aquĂ­, al TirĂ­nculis. Tot grĂ cies a la meva mare!

35


A fons Text:

Jordi Badia i Elvis MallorquĂ­ Fotos:

De com en Pere Duran de Baldac, beguĂ­ i propietari de terres i masos d’Aiguaviva, morĂ­ cremat a la foguera al segle XIV Un dia, tornant de Santa Coloma en bus, el meu company de feina, l’Elvis MallorquĂ­ (un molt bon especialista en l’ùpoca medieval), em diguĂ© assenyalant la masia de can Duch, la que queda a mĂ  dreta i que ara estĂ  en un estat deplorable: “Aquesta casa segurament era una casa noble, amb molta histĂČria”. Al cap d’uns quants dies, l’Elvis m’ensenyĂ  uns documents que explicaven una petita part de la histĂČria, de quan el seu amo, en Pere Duran de Baldac, es va convertir en un personatge prou important de la ciutat de Girona. “Any del Senyor 1321, Ă©s estiu, al costat de la Seu de Girona, hi ha preparada una pira crematĂČria. Una muniĂł de gent s’amuntega per veure com cremaran un heretge, un beguĂ­. La presĂšncia de Jaume II, dit el Just, rei d’AragĂł, i dels seus fills Alfons i Pere, fa encara mĂ©s important aquest acte de fe. En aquestes dates, a la mateixa ciutat, se celebren unes Corts Reials, on un gran seguici de gent noble (laics i eclesiĂ stics) acompanyen el rei per a tal esdeveniment. Unes corts que potser marcaran unes fites importants per al futur de la Corona d’AragĂł, concretament per a la conquesta de Sardenya. Enmig d’una gran cridĂČria s’acosta el condemnat, Ă©s Pere Duran de Baldac. Ha estat processat pel bisbe Pere de RocabertĂ­ i per l’inquisidor Arnau Burget. La pira comença a cremar i enmig de la cridĂČria del poble, s’ofega la veu d’en Pere Duran de Baldac. Una estona mĂ©s tard, nomĂ©s queden quatre troncs cremant i les poques restes del beguĂ­ que encara fumegen.” En Pere Duran de Baldac era un propietari de masos, terres, dominis directes... de la rodalia de Girona, concretament d’Aiguaviva. Ell, la seva dona CecĂ­lia (anomenada en altres documents amb el nom de SicĂ­lia) i la seva filla podien viure sense gaires penĂșries, les rendes eren suficients.

36

PerĂČ en Pere era beguĂ­... QuĂš volia dir ser beguĂ­? El beguins i beguines eren persones que pertanyien a una comunitat de laics cristians i que vivien la fe d’una manera diferent a la resta de cristians veĂŻns seus. Ells tenien com a finalitat desenvolupar una vida de perfecciĂł evangĂšlica. La lectura i interpretaciĂł dels Sants Evangelis diferien molt de com ho feia la resta de cristians. Entre altres aspectes, demanaven que el papat i els bisbes (alt clergat) abandonessin la vida d’ostentaciĂł i de luxe, i que sobretot seguissin la vertadera doctrina de l’EsglĂ©sia. Volien una interpretaciĂł mĂ©s ortodoxa (“mĂ©s pura”) dels Evangelis.


Can Duch, el desembre de 1984.

Els primers beguins varen nĂ©ixer als PaĂŻsos Baixos (segona meitat del s. XII) i ben aviat es van estendre per RenĂ nia, ItĂ lia, França, OccitĂ nia i la Corona d’AragĂł. Solien viure en petites comunitats. Es guanyaven la vida amb el seu treball i reproduĂŻen algunes pautes caracterĂ­stiques de la vida religiosa dels ordes regulars (sobretot dels franciscans), perĂČ sense vots perpetus. TambĂ© podien viure a casa seva i reunir-se per fer certs rituals, per discutir de qĂŒestions teolĂČgiques i per llegir. No depenien de cap jerarquia concreta i estaven molt relacionats entre ells. Girona era una comunitat beguina important, i en Pere, un dels seus caps. Els beguins de les nostres comarques, instal·lats en petites viles i ciutats, estaven molt vinculats al comerç. Eren seguidors del frare Pere Joan Oliu (1248-1298), un home sant i bo de la ciutat de Narbona, del qual deien que havia obrat dos o tres miracles en vida i que el seu sepulcre tenia poder de curar malalties. Pere Joan Oliu estava obsessionat amb la fi del mĂłn, fins al punt d’escriure la PostillasuperApocalipsim, un tractat sobre l’arribada de l’Anticrist, que havia de començar amb una etapa de sis-cents anys de pau i de vida i que havia de seguir de prop els Evangelis. Pere Joan Oliu tambĂ© va escriure un Tractat dels contractes, on establia una distinciĂł entre el diner i el capital, cosa que permetia als mercaders poder-se defensar de les cada cop mĂ©s freqĂŒents acusacions d’usura. Molts dels beguins preferien mantenir la castedat, tal com havia fet Crist. Els beguins que vivien mĂ©s humilment acceptaven les almoines, ja que deien que DĂ©u preferia els que n’acceptaven mĂ©s que no pas els que en feien moltes... Quan Joan XXII va arribar al tron papal d’AvinyĂł (1316-1334), va declarar heretges tots els seguidors de Pere Joan Oliu i tots els beguins en general. La maquinĂ ria burocrĂ tica de l’EsglĂ©sia, des del papa a tots els clergues parroquials, va començar a actuar. Sobretot, els temuts inquisidors. “CastellĂł d’Amargant, un beguĂ­ encausat, ha passat un any a fora de l’esglĂ©sia de Santa Maria de La Bisbal, lligat a una argolla, suportant la pluja i la cremor del sol. Ha confessat i ha donat noms. La comunitat de Girona ha estat esquarterada, el seu cap, en Pere Duran de Baldac, ha estat condemnat a morir a la foguera. Tots els seus bĂ©ns han estat confiscats”.

A fons

37


Can Duch, en l’actualitat.

A en Pere Duran de Baldac li van confiscar un conjunt de bĂ©ns d’Aiguaviva, relacionats en un document del 6 d’agost de 1321: 1. Casa forta de Baldacho (parrĂČquia de Sant Joan d’Aiguaviva) per 15.750 sous barcelonesos Suposadament, la que avui dia es coneix per can Duch per les afrontacions (lĂ­mits) segĂŒents: Clos del mas PedrinyĂ  i Puig del mas Amat; Torrent de Godello (GĂŒell), dit torrent d’Aiguaviva; mas Coll i mas Rovira, mitjançant el carrer que va a l’esglĂ©sia de Sant Joan d’Aiguaviva. 2. PossessiĂł dita Puig o Pedrera, que limita amb terres del mas Amat i clos del mas Roura, del mas Serra o de Cagarara, del mas Coll i del torrent Godello (GĂŒell). 3. Clos que fou del mas Roure, que limita amb terres de Quantaolella mitjançant torrent, del mas Amat, mas FĂ brega, mas Serra o Cagarara i d’una possessiĂł dita Puig o Pedrera. 4. Coromina (camp de conreu), que limita amb terres del mas PedrinyĂ , del mas Bernat dit Quintanela i del camĂ­ que va al castell de Vilademany. 5. Peça de terra al lloc dit Calvus (?), que limita amb terres del mas Bernat, del torrent Godello (GĂŒell) i terres de la casa del Temple d’Aiguaviva. 6. Mas PedrinyĂ , on viu Berenguer de PedrinyĂ  a domini directe (cobrava el cens) de Pere Duran de Baldac. 7. Borda o mas Bernat, que limita amb el mas i honors del mas Quintanell, on viu Ramon Bernat, a domini directe de Pere Duran de Baldac. 8. Mas Oller, on viu Pere Oller, a domini directe de Pere Duran de Baldac. 9. Mas FĂ brega, on viu MarquĂšs de FĂ brega, a domini directe de Pere Duran de Baldac. 10. Tasca i domini directe d’un tinença que tenia Dalmau Amat sota la seva era i honor del mas Amat Altres vendes successives relacionades el 16 d’agost de 1321: ‱ Camp a la parrĂČquia de Sant Joan d’Aiguaviva, al lloc dit Torregassa, per 320 sous barcelonesos, a domini directe de la Casa del Temple d’Aiguaviva (que ara corresponia a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, ja que als templers tambĂ© els varen confiscar les terres). ‱ Camp de terra on hi ha dues peces, mitjançant una feixola de terra al mig, a la parrĂČquia de Sant Joan d’Aiguaviva, al camp dels Alous, per 500 sous barcelonesos, a domini directe de la Casa del Temple d’Aiguaviva (Hospitalers).

A fons

38

Les pertinences de Pere Duran de Baldac foren confiscades pel rei Jaume II i venudes als marmessors (persones nomenades per tal que es tingui cura de complir i d’executar un testament) d’Arnau Adrover, paborde de l’Almoina (Pia Almoina). Les rendes que proporcionaven aquestes terres havien de servir per mantenir el clergue que deia missa en un altar de la Catedral de Girona. Podem suposar que les terres confiscades d’Aiguaviva van servir al rei per poder pagar una part de la despesa d’organitzar les Corts de Catalunya a Girona. Aquelles Corts varen decidir iniciar una campanya militar per tal de conquerir l’illa de Sardenya al cap de dos anys.


Benvinguts Emma gonzĂĄlez bahĂ­ Hola! L’Aina us vol presentar la seva germana, l’Emma, que va nĂ©ixer el 16 d’octubre.

Agenda desembre

15 21 22 26 29

Diumenge Marató de TV3 Dissabte A les 6 de la tarda, Tió popular Diumenge A les 7 del vespre, Concert de Nadal. Coral Veus Amigues Dijous A les 6 de la tarda, Quina de l’AMPA de l’Escola Vilademany Diumenge A 2/4 de 7 del vespre, Quina de l’Institut de Vilablareix

gener

5

Diumenge A les 7 del vespre, Cavalcada de Reis

Quù es cou? Banc del temps de mares de l’escola n Un grup de mares de l’Escola Vilademany ha començat a reunir-se per intercanviar idees, manualitats, receptes i fer-la petar abans d’anar a recollir els nens. Si voleu participar-hi, les trobareu de dimarts a divendres, de 15.15 a 16.15 al polivalent.

febrer Esmorzar d’hivern

març

9

Diumenge Carnestoltes

39


serveis generals

serveis m Ăš dics

Ajuntament 972 23 50 07 De dilluns a divendres de 9 a 14 h / 972 23 54 61 [fax] Dimecres i dijous de 16 a 19 h Consell Comarcal del GironĂšs

972 21 32 62

Servei de recaptaciĂł [XALOC]

972 20 64 41

Correus Aiguaviva De dilluns a divendres de 9 a 9.30 h

972 39 45 93

CAP SALT 1 C/ Manuel de falla, 34

972 24 37 37

Hospital Santa Caterina FarmĂ cia Sendra Trans. sanit. no urgent

CAP SALT 2 972 43 91 36 Pg. MarquĂšs de Camps, s/n

Consultes i urgĂšncies 972 18 26 00 972 24 12 54 972 41 00 10

Podologia [Dra. Sara 972 23 50 07 Blanquera] Concertar visites

PEDIATRIA

SecretĂ ria Jutjat de pau Divendres de 10 a 14h

972 39 43 19

Jutge de Pau i Registre Civil

972 23 50 07

Serveis Socials

972 20 19 62

Serveis d’aigĂŒes [PRODAISA]

972 20 20 78

ENHER [Avaries]

902 53 65 36

Protectora d’animals

972 50 23 61

Recollida de trastos vells 1r dimecres de mes

972 23 50 07

Deixalleria 972 23 88 11 De dilluns a divendres de 9.15 a 21 h Dissabte de 9.15 a 14 h Escola Vilademany

Consultori Aiguaviva C/ Major, s/n

972 23 24 89

ParrĂČquia [Mn. Josep RamĂ­rez] 972 41 27 20 Matins de dilluns a divendres (Bisbat) Tardes (domicili particular) 972 23 81 89

horari

Dilluns

Vilablareix

8.30 a 13.30 h

Fornells

Dimecres

Dijous 8.30 a 13.30 h

15.30 a 19.30 h UrgĂšncies de pediatria: Salt

consultes medicina general horari

dilluns

dimarts

dimecres

dijous

divendres

Aiguaviva *

Aiguaviva

9.00 a 10.00

Fornells

Fornells

Fornells

10.00 a 11.30

Fornells

Fornells

Fornells

12.30 a 13.30

Aiguaviva

Aiguaviva

Fornells

horari 9.00 a 10.00

12.30 a 13.30

Fornells Fornells

Fornells

* Fins a les 11

infermeria

11.30 a 12.30

dilluns*

dimarts

dimecres*

dijous

divendres*

AnĂ lisis Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

AnĂ lisis Fornells Consulta Fornells Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

AnĂ lisis Fornells Consulta Fornells Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

Fornells (D)

Aiguaviva (D) Fornells (D)

Fornells (D)

MatĂ­

9.00 a 14.00 h

Tarda

14.00 a 19.00 h

Fornells (D) * De 8.30 a 10.00h

URGÈNCIES MÈDIQUES

112

Divendres 8.30 a 13.30 h

8.30 a 13.30 h

Salt 2

10.00 a 11.00

UrgĂšncies

Dimarts

Aiguaviva Fornells Vilablareix

Aiguaviva Fornells Vilablareix

972 394 593 972 476 802 972 495 587

Nit

20.00 a 8.00 h

CAP GÜELL

Girona

972 210 708

Festius

8.00 a 20.00 h

CAP SALT 1

Salt

972 243 737

T ransports p Ăș blics Bus metropolitĂ  972 24 50 12 972 41 90 10

Horari Bus LĂ­nia 5 - TMG

Aiguaviva

Vilablareix

Hospital Sta. Caterina

Pl. Salt

C/ GĂŒell Sant NarcĂ­s

Pl. Poeta Marquina

Ramon Folch Jutjats

Pl. Germans SĂ bat

EstaciĂł autobusos 972 21 23 19 RENFE 972 20 70 93

Vilablareix

Pl. Salt

Pl. MarquĂšs de Camps

De dilluns a divendres* Dissabtes

Ramon Folch Jutjats

Aeroport 972 18 66 00

Diumenges i festius

Sortida d’Aiguaviva

7.13 fins 20.13

9.13 i 16.43 (Ășniques sortides) 15.51 (sortida des de Vilablareix)

Arribada a Correus

7.45 fins 20.45

7.45 i 17.15

16.15

Sortides Germans SĂ bat

7.00 fins 21.08

12.30 i 21.30

21.30

Correus

7.05 fins 21.35

12.35 i 21.35

21.35

Pl. MarquĂšs de Camps

7.10 fins 20.40

12.40 i 21.40

21.40

Pl de Salt

7.25 fins 20.55

12.55 i 21.55

21.56

Arribada a Aiguaviva

7.38 fins 21.08

13.08 i 22.08

15.56 (Vilablareix) i 22.08 (Aiguaviva)

* FreqĂŒĂšncia de pas de 7:13 a 9:13 cada 30 min. de 9:13 a 12:13 cada 60 min. de 12:13 passa un 12:43 i als 30 minuts 13:13 de 13:13 a 20:13 cada hora Per ampliar la informaciĂł d’horaris des de Vilablareix truqueu a TMG 972 24 50 12 / 972 41 90 10 o visiteu www.girona.cat/bus


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.