Tirinculis 44

TIRÍNCULIS

revista d’Aiguaviva setembre 2013

44

Inclou programa

Festa Major

Editorial

3

Al dia

4

Sumari Tirínculis vol dir…

La revista d’Aiguaviva va adoptar aquest nom com a homenatge a una colla de joves del poble molt actius als anys 70, que van crear el grup de teatre Tirínculis. El nom procedeix d’una inscripció a la porta del local de reunió d’aquest grup (com veieu a la foto de capçalera), i aquesta original paraula resulta de canviar les u per i de la paraula turunculus, que vol dir “recluta” en llatí.

Destacats

Gent viva

28

A fons

31

Aiguavivencs

34

Al dia Activitats per al nou curs P. 4

Festa dels Templers P. 16

Helena Sixto i Joan Pau Vall-llosera

Narracions guanyadores del concurs

Llar d’infants

36

Programa Festa Major

38

Agenda/Què es cou?

36

P. 22

Agenda Programa de Festa Major P. 37

2

Per reproduir algun fragment de la revista cal demanar autorització prèvia i citar la font.

La revista Tirínculis no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

Editorial

La

Festa Major és un dels esdeveniments més importants de ciutats i pobles, especialment els que són petits com el nostre.

Tradicionalment la Festa es celebrava el dia del sant del patró del poble, en el cas d’Aiguaviva Sant Joan, el sant que dóna nom a la parròquia. La gent gran explica que la Festa Major es va passar al setembre perquè al mes de juny els pagesos tenen molta feina al camp. D’aquesta manera, celebrant-la amb la feina feta, passat l’estiu, podien gaudir-ne molt més.

La Festa és un acte cultural i social que aplega famílies, veïns i amics, tots partícips de les activitats que la Comissió de Festes i veïns han triat i organitzat per distreure’ns i oblidar els problemes que tenim a causa del ritme de vida actual i de la maleïda crisi que sembla no tenir final.

Un cop més vull agrair als organitzadors la seva dedicació per tal que tots gaudim de la Festa, i convidar-vos a sortir al carrer i fer que la Festa sigui de tots.

Col·laboradors

Anna Caula

Anna Serra

Berta Martín

Francesc Peraferrer

Imma Casassas

Jaume Mas

Jèssica Cuenca

Joan Ribot

Joaquim Mateu

Jordi Miñarro

Just García

Marc Brugués

Marianela Iglesias

Marta Vives

Natàlia Riera

Pere Cubarsí

Pere Lloret

Pitu Pradas

Com deia el pregoner dels darrers anys, aiguavius, aiguaviues...

Bona Festa Major!

Just Garcia Marcos Regidor de Cultura i Festes

Amb la col·laboració de

Revista impresa amb paper 100% lliure de clor

Edita Ajuntament d’Aiguaviva • Consell de redacció Joaquim Mateu, Just Garcia, Marta Vives, Xavier Castañer, Anna Serra, Alba Fraser • Coordinació, redacció i correcció Alba Fraser • Disseny i maquetació Laura Ensesa/www.clam.cat • Publicitat Pere Cubarsí • Impressió: Impremta Aubert • Dipòsit Legal GI-948-97

Ton Muñoz

3

Al dia Activitats per al nou curs Al setembre comencen les activitats que proposa l’Ajuntament a adults, joves i infants per mantenir cos i ment en forma. Es manté l’esquema del curs passat, on s’ha suprimit l’activitat de deures i taller d’art per als nens i nenes i incorpora alguna proposta nova: anglès per a ESO, capoeira i hiphop per a adults.

GIMNÀSTICA EDAT D’OR Manteniment especialment pensat per a la gent gran per prevenir i millorar les capacitats funcionals, protegir les estructures i alentir el procés de deteriorament causat per l’envelliment i la inactivitat.

Horari: dimarts i dijous de 19.30 a 20.30 h Preu: 20 € / mes Preu subvencionat per a majors de 55 anys empadronats a Aiguaviva: 16 € (aquest preu s’aplicarà a partir del mes següent al compliment de l’edat) Inscripcions mínimes per dur a terme l’activitat: 15 Temporada: del 17/09/13 al 19/06/14 Lloc: centre polivalent

GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT Sessions de gimnàstica on es combinaran diferents tècniques:

4

Pilates: tècniques i exercicis característics d’aquest mètode. Facilita l’entrenament de la musculatura estabilitzadora.

TBC: entrenament muscular i aeròbic amb coreografies senzilles, organitzades en circuit, que s’ajusten als nivells dels participants.

Aeròbic: coreografies fluïdes, rítmiques i que representen un major repte personal i físic. Exercitació física constant, amb més dificultat.

Steps: activitat cardiovascular consistent a pujar i baixar de forma continuada i rítmica d’una plataforma amb el suport de la música. Teball intens, sobretot del tren inferior.

Horari: dimarts i dijous de 20.30 a 21.30 h Preu: 20 € / mes Preu subvencionat per a majors de 55 anys empadronats a Aiguaviva: 16 € (aquest preu s’aplicarà a partir del mes següent al compliment de l’edat) Inscripcions mínimes per dur a terme l’activitat: 15 Temporada: del 17/09/13 al 19/06/14 Lloc: centre polivalent Professionals de l’activitat física, la salut i el rendiment de l’empresa TOT OCI.

HIP-HOP Classes de hip-hop sota la direcció de la professora Jèssica Cuenca. Els alumnes aprendran els principals moviments d’aquest ball, que ha evolucionat amb la fusió de diferents disciplines com breakdance, funky, locking, pooping, entre altres. Durant el curs hi ha la possibilitat de participar en alguns festivals o competicions, i en finalitzar el curs, en el festival Like a Dream.

Les classes es dividiran en tres grups, segons les edats.

Tot i així, la professora pot fer els canvis que cregui oportuns segons el coneixement de la matèria per part de l’alumne. El nombre d’alumnes per grup és limitat, i tindran prioritat els alumnes inscrits en cursos anteriors.

Temporada: octubre 2013 - juny 2014 Lloc: centre polivalent Preu: 19 € / mes Inscripcions mínimes per dur a terme l’activitat: 8 Grup 1: a partir de 4 anys Horari: dilluns de 17.00 a 18.30 h Grup 2: a partir de 9 anys Horari: dilluns de 18.30 a 20.00 h Grup 3: adults (a partir de 16 anys) Horari: dilluns de 20.00 a 21.00 h

CAPOEIRA Curs d’iniciació a la capoeira per a alumnes a partir de 10 anys.

Les sessions, de 2 hores un cop per setmana, consistiran en un escalfament basat en jocs dinàmics, estiraments, expressió corporal i moviments de base. Seguidament es treballaran els moviments de base en parella, tot creant series coreogràfiques cada vegada més desenvolupades que regiran tot un vocabulari lliure de diàleg i expressió.

Tota la classe es desenvoluparà al ritme de capoeira amb el reproductor, que és el que marca el tempo dels moviments i l’expressió, i també es dedicarà un espai a cantar i tocar instruments típics de la capoeira per assimilar-ne el ritme.

Durant el curs hi ha la possibilitat de trobar-nos amb altres grups per intercanviar i compartir coneixements, un dels factors més importants de la capoeira.

Horari: dimecres de 17.00 a 19.00 h Preu: 25 € / mes Inscripcions mínimes per dur a terme l’activitat: 8 Temporada: octubre 2013 – juny 2014 Lloc: centre polivalent

INTRODUCCIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES Aprèn a navegar per Internet i a conèixer l’ús de les noves tecnologies, a utilitzar el correu electrònic per enviar i rebre missatges, a descarregar fotografies, etc.

Horari: Els dijous a la tarda (horari exacta a concretar) Màxim 10 persones Preu: 16 €/ mes.

Preu subvencionat per a majors de 55 anys empadronats Aiguaviva: 8 € (aquest preu s’aplicarà a partir del mes següent al compliment de l’edat).

Duració del curs d’octubre 2013 a maig 2014 Lloc: Centre polivalent

LABORS ANGLÈS PER A INFANTIL I PRIMÀRIA Vine a passar una bona estona i aprèn a cosir fent les coses més bàsiques, com una vora o canviar un botó, o aprèn noves modalitats com patchwork, punt de creu, mitja, ganxet...

Horari: dimecres de 17.00 a 18.30 h Preu: 16 € / mes Preu subvencionat per a majors de 55 anys empadronats a Aiguaviva: 8 € /mes (aquest preu s’aplicarà a partir del mes següent al compliment de l’edat) Inscripcions mínimes per dur a terme l’activitat: 8 Temporada: octubre 2013 – juny 2014 Lloc: centre polivalent

Per als alumnes de l’escola Vilademany, a càrrec de professors nadius i qualificats de l’acadèmia Interlingua.

Les classes es dividiran per grups segons si els alumnes són d’educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà. Més informació a Interlingua (inter-lingua@terra.es o 972 426 404).

Horari: dimarts i dijous de 16.45 a 17.45 h Preu: 50 € / mes + 45 € de matrícula Temporada: octubre 2013 – maig 2014 Lloc: Escola Vilademany

ANGLÈS PER A ESO EXCEL BÀSIC I AVANÇAT El curs està pensat per a joves i adults que vulguin conèixer el funcionament i les possibilitats d’un full de càlcul, com és el programa EXCEL. El programa del curs inclou: - Coneixement de l’entorn i personalització del programa.

- Creació de presentacions, formats i plantilles.

- Formulació i funcions especifiques (fórmules, funcions fx, escenaris, ordenació de dades, filtres...)

- Vinculació amb altres fulls de càlcul i Word - Creació de macros.

- Taules dinàmiques.

- Exemples i creació de fulls de càlcul específics.

Horari: dilluns de 18.30 a 20.00 h Màxim 4 persones Preu: entre 37,50 € i 75 € / mes (segons el nombre d’inscrits) Temporada: octubre 2013 - maig 2014 Lloc: centre polivalent

A càrrec de professors nadius i qualificats de l’acadèmia Interlingua. Més informació a Interlingua (interlingua@terra.es o 972426404) Horari: dimarts i dijous 18.00 – 19.00 h Preu: 50 € / mes + 45 € de matrícula Inscripcions mínimes per dur a terme l’activitat: 8 Temporada: octubre 2013 – maig 2014 Lloc: centre polivalent

CLASSES PERSONALITZADES D’ANGLÈS Adaptades a necessitats específiques, tant individuals com de grups (màx. 4 persones amb un nivell i objectiu semblant). L’anglès serà la llengua vehicular (Full Immersion) i es potenciarà l’ús dels “4 skills” (Writing, Reading, Listening & Speaking), segons convingui. S’organitzarà alguna xerrada o activitat amb persones de parla anglesa.

Professora: Bet Verdaguer Franges horàries: Dilluns: 19.00 - 21.00

Dimecres: 19.00 - 21.00

Divendres: 15.00 - 21.00

Al dia

5

(o alguna altra hora convinguda) Inici: Dilluns 30 de setembre Lloc: centre polivalent Preu: 25 € / hora (Classes individuals) 25 € / hora (Grups)

NORMATIVA El full d’inscripció el podeu recollir a les oficines de l’ajuntam ent o descarregar-lo del web www.aiguaviva.info i presentant-lo a l’Ajuntament.

Estudiants de primària: reforç i ampliació Estudiants de secundària i batxillerat: reforç, recuperació, conversa i preparació per a exàmens de Cambridge, EOI… Adults: iniciació, conversa, preparació per a exàmens de Cambridge, EOI…, English for Specific Purposes (Business English, Travelling, Hotel and Catering sectors..)

TEATRE El teatre per als més petits té com a objectiu desenvolupar la imaginació de l’alumne, la capacitat de comunicació i l’expressió, així com despertar la creació artística a partir de la interpretació i el joc. Al mateix temps, amb el treball en equip s’aprendrà a col·laborar i a donar forma a les pròpies idees i a les dels altres.

Horari: divendres de 17.00 a 18.30 h Preu: 25 € / mes Inscripcions mínimes per dur a terme l’activitat: 8 Temporada: octubre 2013 – juny 2014 Lloc: centre polivalent

Els alumnes que no siguin d’Aiguaviva hauran de pagar un su plement de 5 € me ns ua ls per a qualsevol de les ac tivitats. Es considera qu e un /a alumne/a és d’Aigu aviva si el/al o un dels seus progenitors està em padronat a Aiguaviv a.

Les despeses de ve stuari i altre mater ial necessari per dur a terme l’activitat ser an a càrrec dels participants.

Per donar-se de ba ixa de qualsevol ac tivitat caldrà comunicarho per escrit, aban s de l’ù ltim dia del mes, forma litzant el full de ba ixa a l’A jun tament en l’horari d’oficina establert de 9.00 a 14.00 h.

Els rebuts de les ac tivitats es cobraran per domiciliació bancària el dia 10 de cada mes, per la qual cosa és indisp ensable anotar el número de compte corrent a l’h ora de fer la inscripc ió. A tots els rebuts retornats se’ls afegirà un rec àrr ec per l’import de les desp eses bancàries que ha gi repercutit aquella devoluc ió, això inclou els qu e es do nin de baixa sense have r-ho comunicat degu dament.

ACTIVITATS MUNICIPALS FORMATIVES I DE LLEURE PEL CURS 2013-2014 HORARI

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

ESCOLA DE MÚSICA DEL GIRONÈS (escola)

Al dia

6

DIJOUS

DIV.

TEATRE (polivalent)

ESCOLA DE MÚSICA DEL GIRONÈS (escola)

Tipus d’estudis

Import màxim atorgat

Ajudes per a estudis per al curs 2013-2014 Fins al 31 d’octubre es poden sol·licitar els ajuts econòmics per a estudis per al proper curs escolar que l’Ajuntament destina als veïns i veïnes d’Aiguaviva.

Els ajuts o beques d’estudis els poden sol·licitar totes les persones que estiguin empadronades al municipi d’Aiguaviva en la data d’aprovació de les bases de la convocatòria (20 de juliol) i que tinguin fills/es en escoles bressol o cursant estudis d’educació infantil, primària, secundària (ESO), batxillerat o cicles formatius de grau mitjà, educació especial o que cursin algun dels estudis referenciats. No se subvencionen els estudis no reglats o que tinguin una duració inferior a un any acadèmic, i tampoc rebran l’ajut les persones que no estiguin al corrent de les obligacions tributàries.

Pel que fa a l’escolarització dels infants i joves, la dotació és de 18.000 €, que es repartiran equitativament entre les sol·licituds presentades fins a exhaurir aquesta quantitat. L’import màxim de les ajudes oscil·la entre els 100 i els 150 € per alumne, en funció del nivell educatiu cursat, segons el s barems que podeu veure en el quadre següent:

–C al adjuntar els docume nts següents a la sol·licitu d que trobareu al web de l’Aju ntament: – Fotocòpia de la matríc ula o preinscrip ció en el c as d’ensenyam ent no obli gatori – Justifica nt del cent re – Factura o cert dels estudis ificat del cost – Certificat mèdic del g rau de deficiència i necessita t d’una educació e special, si s’escau.

n n n

Tipus d’estudis

Import màxim atorgat

Nous horaris de misses Diumenges 22 i 29 de setembre, no hi haurà missa a Aiguaviva

A partir del mes d’octubre

En el cas de les ajudes per a persones en edat no escolar que iniciïn o ampliïn estudis, la dotació és de 2.000 €, que es repartirà equitativament entre les sol· licituds rebudes segons el barem següent:

1r i 3r diumenge de mes, a Aiguaviva, a les 9.30 h 2n i 4t diumenge de mes, a Montfullà, a les 9.30 h A Vilablareix, cada diumenge a les 11.00 h Missa anticipada cada dissabte a les 19.30 h al Perelló

Al dia

7

Començaran a l’octubre i es faran a Aiguaviva si hi ha pou inscripcions

Tallers de recerca de feina Aquesta tardor les persones d’Aiguaviva que busquen feina perquè no en tenen o volen canviar de lloc de treball tindran l’oportunitat de formar-se per adquirir coneixements i conèixer eines i recursos claus avui dia per aconseguir-ho.

L’Ajuntament s’ha adherit a un programa del Consell Comarcal del Gironès, amb el suport de la Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica de la Diputació de Girona, ofereixen una sèrie de tallers o activitats formatives dirigides a persones que busquin feina als municipis del Gironès. L’objectiu és posar a l’abast de les persones aturades activitats formatives que els ajudin a millorar les capacitats i a conèixer estratègies que afavoreixin la seva entrada al mercat de treball.

TALLER

Al dia

8

CONTINGUT

Si us inter essa, estigueu at ents a les properes comunicac ions en pap er a les bústies i r ecordeu, si no hi esteu inscrits, qu e podeu reb re la informació municipal p er correu electrònic.

Només cal que us acosteu a l’Ajuntamen t per signar l’autoritzac ió.

Es preveu que aquests tallers comencin al mes d’octubre, i es faran a Aiguaviva sempre que hi hagi un mobre suficient d’inscripcions. Si no fos així, hi ha la possibilitat de fer-los en algun poble veí on s’organitzin, ja que en el cas dels ajuntaments petits, s’intentarà mancomunar l’actuació per a diversos municipis.

Les activitats proposades són les següents:

REQUISITS

Espais de lleure gestionarà la llar infants L’empresa Espais de Lleure i Esport SL ha guanyat el concurs públic per gestionar la llar d’infants municipal. A partir del proper curs escolar, doncs, aquesta empresa que ja gestionava el menjador de la llar d’infants i també el servei de menjador i monitoratge de l’Escola Vilademany, aplicarà els seus criteris pel que fa al projecte educatiu, etc.

Cal dir, però, que un dels principals aspectes de la percepció del servei que tenen els usuaris és la relació amb les educadores, i aquesta qüestió canviarà ben poc, ja que Espais de Lleure mantindrà bona part del personal que ja treballava a l’escola bressol, tal com van explicar a les famílies interessades la regidora d’Educació, Marta Vives, i la responsable de l’empresa Espais de Lleure, Anna Caula, en una reunió informativa que va convocar l’Ajuntament el dia 30 de juliol.

El 31 de juliol s’acabava el període de concessió del servei municipal de la llar d’infants, i per tant l’Ajuntament la va treure novament a concurs públic per adjudicar-ne la gestió, tal com informava el darrer número del Tirínculis.

El procediment va ser obert, és a dir, s’hi podia presentar tothom, i es valorarava l’oferta econòmicament mes avantatjosa, que inclou diversos criteris. L’import base del contracte es calcula segons els ingressos del concessionari al llarg de la vigència del contracte. mitjançant les tarifes que cobra dels usuaris i l’aportació municipal (subvenció que el Departament d’Educació de la Generalitat concedeix a l’Ajuntament).

L’escola, a punt per començar el curs, estrena porxo al pati L’escola ja està preparada per començar el nou curs, el dia 12, i com cada estiu, l’Ajunatment, que és el responsable del manteniment de l’edifici, ha fet algunes obres i petites millores, com ara la renovació del sorral, que té un ús realment intensiu durant tot el curs, la instal·lació d’un timbre a la porteta de serveis, i la compra d’un rentavaixelles nou per a la cuina. També s’han arreglat els degoters de l’aulari d’educació infantil.

A més, en col·laboració amb l’AMPA i el Departament d’Ensenyament, i després de mesos de reivindicacions, finalment s’ha construït un porxo per ampliar la zona d’ombra i de sopluig del pati.

n n n

Acampada remullada Els nens i nenes del Casal de Vilobí d’Onyar PAS D’FUNK, on hi participaven algunes nenes d’Aiguaviva, varen fer una visita al nostre poble: van venir amb bicicleta des de Vilobí, es van banyar a la piscina municipal i van plantar les tendes per quedar-se una nit acampats a la pineda de la pista esportiva. Però tot i que havia fet un matí esplèndid i calorós, una de les moltes tempestes d’aquest estiu els va sorprendre després de dinar i van haver de ser “evacuats” ràpidament i es van instal·lar al polivalent, on van passar la nit. L’endemà al matí, un cop tot recollit, varen tornar amb bicicleta cap a Vilobí.

Als responsable de Pas d’Funk els va agradar el centre polivalent i el varen llogar per fer la festa de fi del casal, ja que aquest any no podien comptar amb el teatre de Vilobí. El 25 de juliol, tots els nens i nenes, monitors i premonitors del Casal Pas d’Funk varen interpretar una petita obra de teatre per a tots els pares, mares, avis i amics.

Foto acampada:

Joan Ribot

Al dia

9

Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.

Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat: per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular; per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física. n n n

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura Aquest any el lema és: aire net - fes el pas!

Al dia

10

L’Ajuntament d’Aiguaviva s’ha adherit, un any més, a la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que es celebra a Catalunya del 22 al 29 de setembre.

Amb la signatura de la Carta d’adhesió, l’Ajuntament d’Aiguaviva és compromet a: Organitzar una setmana d’activitats durant la qual es considerarà el tema central d’aquesta edició: “Aire net- Fes el pas!

Per això hi ha prevista una caminada saludable per al dia 25 de setembre, a dos quarts de set del vespre, per l’itinerari saludable que transcorre pel terme muicipal.

Implantació com a mínim d’una mesura permanent que contribueixi al canvi del vehicle motiritzat privat per mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient.

L’ajuntament te previst el canvi d’un dels vehicles de la flota municipal per un de nou ecològic.

Coordinar aquestes activitat amb les de la Comissió organitzadora de la Setmana de la Mobilitat Sotenible i segura.

Amb l’adhesió a la Setmana, l’Ajuntament d’Aiguaviva pretén difondre els objectius principals de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que són els següents: Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d’accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.

Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats.

Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.

Fons fotogràfic d’Aiguaviva L’Ajuntament d’Aiguaviva vol crear un fons fotogràfic per tal de tenir un testimoni gràfic, de la gent, els costums, les festes, els treballs i el paisatge del nostre poble. Per això va firmar un conveni amb INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, per tal de rebre assessorament tècnic, tal com informava el número anterior del Tirínculis.

Amb el contingut d’aquest fons, que tindrà un gran valor històric, està previst editar un llibre recopilatori que servirà d’homenatge als protagonistes de les imatges.

L’Ajuntament vol recopilar les imatges mitjançant una recollida social, és a dir, a partir de les fotografies que cedeixin els veïns i veïnes del poble. En una primera fase és pretenen recopilar fotografies en blanc i negre, és a dir, fins a l’any 1965, aproximadament, que és quan apareix la fotografia en color.

Per això l’Ajuntament demana la col.laboració dels veïns per tal que cedeixin les fotografies d’aquesta època relacionades amb Aiguaviva, o informin de qui en pugui tenir.

Si voleu col· laborar-hi, cal que po rteu les f otografies a l’Ajuntamen t, on seran escanejades amb el vo stre conse ntiment, i d esprés se u s retornaran.

Perilla la continuïtat del Pla de formació en salut pública a Aiguaviva

Suspesa una xerrada per falta d’assistència La xerrada titulada La salut navegant per Internet, que havia de fer la Sra. Anna González, metgessa del Col·legi Oficial de Metges de Girona el divendres 14 de juny a les 8 del vespre, es va haver de suspendre per falta d’assistència.

La xerrada es proposava fer prendre consciència del fet que malgrat les infinites possibilitats que ofereix Internet, també comporta riscos, especialment per als nens, els adolescents i les persones que tenen determinats problemes en matèria de salut.

Aquesta xerrada estava inclosa en el pla de formació que el Fòrum Sanitari i el Dipsalut ofereixen gratuïtament als ajuntaments per promoure la salut pública, i un any més l’Ajuntament s’hi ha adherit. El pla inclou cursos sobre temes diversos, com l’exercici físic i la prevenció de caigudes en gent gran, el sòl en la transmissió de malalties, i moltes altres.

Aquest any l’Ajuntament va escollir les xerrades sobre Alimentació econòmica en temps de crisi, Gestió de l’estrés en temps de crisi i Salut navegant per internet.

Els anys 2011 i 2012 s’havia triat els temes següents: Higiene postural per als escolars (que es fa a l’escola), exercici físic i prevenció de caigudes per a la gent gran, transmissió de malalties en la manipulació d’aliments.

En general l’assistència és molt minsa, i cal dir aquest fet fa perillar poder participar en els pròxims plans de formació. En el cas de la xerrada suspesa, però, val dir que coincidia amb la festa que organitza l’AMPA de l’Escola Vilademany per celebrar el final de curs.

Aiguaviva, terra d’abelles

Un eixam al carrer Aquest estiu, com la majoria, a Aiguaviva es veuen abelles i es fan vespers a qualsevol raconada. N’hi ha alguns, però, que són més que respectables. Un dia, passant prop del consultori local, la veïna Sheila Juvé es va adonar que hi havia un eixam d’abelles en una tanca, i va avisar l’Ajuntament.

n n n

Fe d’errades Al número anteior del Tirínculis, al reportatge sobre la Festa de la Gent Gran, hi havia un error en l’edat de les persones homenatjades com a veïns de més edat: el senyor Manel Nadal té 90 anys, en lloc de 86, i la senyora Àngela LLach en té 91, en lloc de 88, tal com es va publicar.

En Pere Cubarsí, que és un aficionat a l’apicultura, va posar-se immediatament en contacte amb el Sr. J. Soler Vendrell, de Vilablareix, que és apicultor. El Sr. Soler va preparar tots els estris i va recollir l’eixam en un moment, tal com mostren les fotografies. Un cop recollit, l’apicultor el va col.locar en un rusc i ara en té cura per tal de recollir-ne la mel.

Al dia

11

Segon estiu amb piscina municipal Fotos:

Francesc Peraferrer

Balanç molt positiu de la temporada d’aquest magnífic equipament, amb augment d’usuaris i estrena del bar, parasols i altres millores La segona temporada de la piscina municipal va començar el dissabte 22 de juny, amb la inauguració oficial per part del consistori municipal acompanyat pel Sr. Josep Pujols, en representació dels SSTT d’Esports de la Generalitat, l’alcaldessa de Riudellots, Sra. Montserrat Roure, i l’alcalde de Canet d’Adri, Sr. Jaume Frigolé.

A la inaguració hi havia una trentena de persones, que van poder visitar les instal.lacions. Al mateix dia, a la tarda, hi va haver “portes obertes” amb una bona quantitat d’assistents, delerosos d’estrenar la temporada de bany a la magnífica piscina del poble.

Al dia

12

Aquesta temporada la piscina ha incorporat algunes millores: els vestidors s’han equipat amb més penjadors i bancs, i a l’exterior s’hi han posat més bancs i s’han instal·lat parasols.

També s’han estrenat les instal·lacions del bar, que portaven l’Albert Rodríguez i la Cèlia Rodríguez.

Com a socorristes aquest any hem tingut en Marc Roca i en David Marcos, i a consergeria la Lorena Picazo i en Joan Vilapana. En Joan, a més, era l’encarregat del manteniment. La neteja dels vestidors anàva a càrrec de la Montse Duran.

El control de paràmetres microbiològics i fisicoquímics de l’aigua de la piscina els fa regularment el Dipsalut, dins el Programa de Gestió del Risc Derivat de les Piscines d’ús públic de titularitat i/o gestió municipal, que va sol·licitar l’Ajuntament.

A més dels controls analítics, dins d’aquest programa també s’ha fet una avaluació de les instal·lacions, plans d’autocontrol, vigilància i socorrisme, condicions de neteja i manteniment, formació del personal de manteniment, entre d’altres.

Pel que fa al nombre d’abonaments se n’han fet alguns més que la temporada passada, i han augmentat considerablement les entrades venudes a taquilla.

Abonaments familiars: 42 Abonament treballadors municipi: 3 Abonaments individuals: 12 Entrades venudes a taquilla: 300

Casal Esportiu Aiguaviva ‘13 Enguany GIROESPORT GESTIÓ SL ha dut a terme el primer Casal Esportiu d’Aiguaviva.

Aquest model de casal té uns objectius que van des del desenvolupament de la psicomotricitat, la iniciació a jocs preesportius i l’aprenentatge de la natació per als més petits fins a la iniciació esportiva, el perfeccionament de la natació i aprenentatge d’altres esports d’aigua, com el salvament i socorrisme aquàtic i el waterpolo, per als més grans.

Aquests objectius, pensats per millorar i desenvolupar la capacitat motriu i les habilitats corporals dels nens i nenes, s’han aconseguit mitjançant el treball en diferents esports com el futbol, el bàsquet, el tennis, l’handbol, el voleibol, la bicicleta o psicomotricitat sobre rodes i el treball diari en la natació. En cadascuna d’aquestes modalitats esportives s’ha treballat des de l’adquisició de les habilitats bàsiques fins a les habilitats i normatives específiques de cada esport. Tot això mitjançant els jocs, circuits i exercicis específics per introduir l’infant en cada esport.

Com ja han pogut comprovar molts pares i mares, l’esport principal que s’ha treballat durant el casal ha estat la natació, amb un curset diari.

Des de la familiarització amb el medi aquàtic, l’aprenentatge de la flotació, la respiració i el desplaçament per als més petits, passant per la iniciació als diferents estils, el salt i el busseig dels mitjans i fins a l’autonomia total dins l’aigua, l’adquisició de les habilitats específiques i el perfeccionament dels estils en els més grans.

Tot això s’ha treballat mitjançant exercicis específics, materials diversos, i l’ànim competitiu però sempre mitjançant el joc, com a eix principal

L’activitat principal esportiva del casal s’ha compaginat amb jocs i cançons populars, jocs de coneixença i manualitats tant per als grans com per als petits. El treball de l’expressió corporal per als més petits a través de l’hora del conte teatralitzada, i aquest mateix treball d’expressió corporal a través del funky per als més grans.

Per trencar la rutina, el dimecres hi havia una activitat diferent cada setmana: inflables, circuits amb segway, circuits amb cotxes o cicloturisme.

GIROESPORT GESTIÓ SL i jo mateixa, com a directora del primer Casal Esportiu d’Aiguaviva, volem donar les gràcies a l’Ajuntament per l’ajuda prestada, i a totes les famíliesper la seva participació. Esperem que els nens i nenes s’ho hagin passat tan bé com nosaltres!

Text i fotos:

Marianela Iglesias Directora del Casal Esportiu d’Aiguaviva 2013

Al dia

13

2a sortida del grup excursionista d’Aiguaviva Text i fotos:

Joan Ribot

Excursió a Rocacorba El 9 de juny, el grup excursionista d’Aiguaviva va fer la seva segona sortida, una pujada al Santuari de Rocacorba, situat a la muntanya més alta del Gironès, amb gairebé 1.000 metres d’altura. Ens l’explica en Joan Ribot.

Vam sortir d’Aiguaviva amb cotxes particulars, pun· tualment a 2/4 de 9, per anar en direcció a Canet d Adri.

Continuàrem amb els vehicles fins al coll de Biert, i des d’aquí vam començar la caminada.

Sortírem 22 persones i en arribar al santuari se’ns in· corporaren quatre aiguavivencs més que van voler com· partir amb nosaltres la sortida. Esmorzàrem tranquil· lament a les escales, i un xic abans de les 12 vam iniciar la tornada, de manera que vam arribar als cotxes una mica abans de les dues. Havíem caminat uns 9 quilòme· tres amb un desnivell acumulat de 650 metres. En total, unes quatre hores i escaig fent bon exercici. El dia ens va acompanyar, ja que tot i que en algun moment ame· naçava pluja, el temps va aguantar... i les cames, també.

Al dia

14

Hip-hop: un final de temporada ben actiu Les alumnes que cursen l’activitat de hip-hop a Aiguaviva han participat en diversos actes per mostrar la seva evolució com a ballarines.

Durant el mes de juny varen participar en dues competicions que s’organitzaven a Sant Hilari i Sant Dalmai.

En aquestes proves, els grups “The little dream” i “Diamond” varen quedar classificats com a segons i tercers en les categories prebenjamí i benjamí, respectivament.

The little dream

Jèssica Cuenca

Text i fotos:

Diamond

Finalment, el dia 29 de juny varen protagonitzar el festival de hip-hop “Like a dream IV: La pobresa té noms i cognoms”. La quarta edició de la gala benèfica es va organitzar a Santa Coloma de Farners amb l’objectiu de recaptar diners. Amb la recaptació obtinguda es van comprar aliments bàsics per fer una donació a Càritas, tal com podeu veure a la foto. La gala va ser tot un èxit, amb uns 550 espectadors, els quals varen poder gaudir de la mà d’aquestes petites estrelles.

Jèssica Cuenca

Al dia Compra d’aliments en benefici de Càritas feta amb la recaptació de la gala benèfica de hip-hop “Like a Dream IV: La pobresa té noms i cognoms”

15

L’organització prioritza el rigor històric

Una Festa dels Templers plenament cultural Foto:

Jordi Miñarro

Al dia

16

Seguint amb la línia de l’any passat, l’organització de la Festa dels Templers va preparar diversos actes per a l’edició d’aquest any de la Festa dels Templers, la vuitena, centrats en la relació del poble d’Aiguaviva amb l’Orde del Temple. L’orientació històrica i cultural, fidel a les dades i fets documentats, s’ha preferit els darrers anys als espectacles més populars però sense relació directa amb els templers o mancades de rigor històric.

Atès que la Casa del Temple és particular i no es pot visitar, s’ha buscat la manera de poder situar els visitants en el context historicocultural amb dades, imatges i explicacions sobre com i quan l’Ordre del Temple es va establir al nostre municipi. La fórmula ha estat una exposició mòbil formada per 7 plafons explicatius, elaborada amb l’assessorament de l’historiador i arqueòleg Joan Llinàs, un equipament perdurable que ha estat la principal inversió de la festa d’aquest any. Una de les primeres destinacions d’aquesta exposició serà el Centre de Visitants del Gironès, que ja s’ha interessat per poder-la acollir.

La Festa va començar un cop inaugurada aquesta exposició per l’alcalde i l’historiador Joan Llinàs. Aquest any

també ens van voler acompanyar els Templers de PuigReig, associació formada per veïns del poble de Puig-Reig que desinteressadament preparen i participen en diverses activitats per recuperar i promocionar la història i el patrimoni de la població relacionats amb els templers.

A les 12 del migdia, el polifacètic enogastrònom Jaume Fàbrega va fer una conferència sobre cuina medieval i tot seguit va recitar, acompanyat pel trobador Alfons Encinas, El cor menjat, un poema que narra la llegenda de la vida del trobador Guillem de Cabestany, el cor del qual va fer servir a la seva amant el marit gelós, el Compte de Castell-Rosselló, amb salsa pebrada.

Per als més petits, a la plaça de l’església la companyia VA DE CONTES va representar l’obra original i creada per a l’ocasió PER LLEPAR-SE ELS DITS, on explicaven de manera entenedora i divertida com la cuina medieval a Catalunya era rica i refinada i era molt important les bones maneres de comportar-se a taula. D’aquesta obra se’n van fer tres representacions durant tot el dia.

La demostració d’oficis antics i tallers per als més menuts, el campament amb les màquines de guerra, recreat per l’Associació històrica Casus Bellic, així com l’exposició didàctica “Com vestien aquella gent?” i els jocs

Al dia

17

d’inspiració medieval per als nens i nenes varen ajudar a conèixer com vivien durant l’Edat Mitjana els soldats, els senyors, la gent del carrer, els pagesos, etc., totes les capes socials que convivien amb els monjos templers.

A la tarda, un recital de música trobadoresca a càrrec d’Alfons Encinas i una demostració d’instruments de l’època medieval van arrodonir la diada.

Un any més, vàrem aprendre molt sobre la història dels nostres avantpassats que fa set o vuit segles varen viure i treballar damunt les mateixes terres on avui convivim nosaltres. Cal dir que totes les exposicions i activitats tenien un context històric fonamentat i una base documentada en textos o gràfics de l’època.

Taller de ratafia Coincidint amb la Festa del Templers, l’Associació Cultural oferia com ja és tradició el taller d’elaboració de ratafia, capitanejat per la Dolors Vall-llosera, que va fer un important esforç per ser-hi present tot i estar molt recuperada de la greu malaltia que va patir fa uns mesos.

Al dia

18

Concert de cobla amb motiu del centenari de la Selvatana El dissabte 22 de juny al vespre el polivalent es va omplir de gom a gom per sentir el concert que va organitzar la cobla orquestra Selvatana amb motiu del seu centenari, titulat Selvatana, cobla i veus.

Es tracta d’un concert a càrrec de la formació de cobla, dirigida per Jesús Santaliestra, amb un programa molt atractiu, que va fer les delícies dels amants de les sardanes d’Aiguaviva (que n’hi ha molts!), ja que no sempre poden ser escoltades en la versió cantada. El concert s’ha fet durant l’any 2013 a vint poblacions de les comarques gironines amb el patrocini de la Diputació de Girona.

El repertori estava format per peces tan conegudes com “L’Empordà”, “És la Moreneta”, “En el Vallespir”, “La puntaire”, “Marinada”, “La sardana de les monges”, “Al·legoria”, “Llevantina”, “Somni”, “La santa espina” i “El cant de la senyera”. També s’hi van poder escoltar algunes sardanes en versió instrumental de cobla, escollides entre les més emblemàtiques de La Selvatana.

Fotos:

Joan Ribot

Al dia

19

Revetlla sense foguera i sopar popular al polivalent

Aigua a la nit del foc Aquest any atípic pel que fa a la meteorologia, també va marcar la nit més relacionada amb l’element contrari a l’aigua.

Efectivament, una pluja fina però insistent de de mitja tarda va obligar a suspendre la tradicional foguera de Sant Joan –es van mullar les fustes que hi havia preparades...!− i el sopar es va haver de soplujar al polivalent. Hi van participar unes 150 persones i el va preparar i servir en Paco de Can Gori, amb l’ajuda de la família.

Tot i que les jaquetes i els paraigües van compartir protagonisme amb els petards i la coca de sant Joan, la gent tenia les mateixes ganes de gresca de cada any i la festa es va acabar amb un mogut ball amb disco mòbil... fins i tot es van improvisar classes de balls llatins!

Premis Sant Joan de narració curta El concurs d’enguany va ser un dels més participats.

A la categoria infantil (nens i nenes de menys de 13 anys) s’hi van presentar 11 obres. Des de l’escola Vilademany van animar els alumnes a participar, i realment es va notar! En canvi, a la categoria juvenil no s’hi va presentar ningú.

Dins la categoria d’adults (majors de 18 anys) aquest any s’hi van presentar 5 obres. El jurat, format per Carme Solà, Susanna Riera i Anna Serra, va escollir com a guanyadores: a la categoria infantil, l’obra titulada Un assassi· nat perfecte, de Berta Martín Ayala. A la categoria adults, va guanyar l’obra titulada La Història sempre diu alguna mentida, de Pere Lloret Bayod. Totes dues narracions les podeu llegir en aquest número del Tirínculis. n n n

Concurs de fotografia “Descobrir indrets d’Aiguaviva” S’hi van presentat 17 fotografies. El jurat, format per Sergi Pinto, Lluís Lagarda i Just Garcia, va resoldre premiar amb el primer premi la fotografia titulada Entre el cel i la terra, de Concepció Nonell.

El 2n premi va ser per a la fotografia titulada Camí al galliner, de Karla Cané. A Joan Pau Vall-llosera va guanyar el 3r premi amb la fotografia titulada Enfoca la na· tura. Podeu veure les obres premiades a les pàgines XXX.

Al dia

20

1r premi Entre el cel i la terra Concepció Nonell

2n premi CamĂ­ al galliner Karla CanĂŠ

3r premi Enfoca la natura Joan Pau Vall-llosera

Al dia

21

PREM

DE N N A O J T N A IS S

ARR

2013 A V I V A U G I TA A ACIÓ CUR

ntil

a infa i r o g e t a c a r anyado

Narració gu

Un assassinat perfecte

Berta Martín Ayala

John Parker era un nen de tretze anys que vivia amb els seus pares, el seu germà gran i el seu gos.

El seu pare es deia Thomas Parker, un home valent i robust. Era arquitecte. Treballava matí i tarda.

Sempre arribava tard a casa.

La seva mare es deia Hallie Parker. Era una dona organitzada, a qui li agradava molt treballar. Era mestra. I com que l’escola on treballava era molt a prop de l’institut on estudiava en John, cada dia a les cinc quan sortia, en John l’anava a buscar.

El seu germà es deia Peter Parker, tenia disset anys i era molt dropo, mai volia col·laborar en res.

Sortint de l’institut venia a casa amb autobús, berenava i després pujava a dalt, es tancava a la seva habitació i estava davant l’ordinador fins a l’hora de sopar. Sempre volia fer la punyeta al seu germà petit, com fan tots els germans grans.

El gos, al qual li van posar Judge, era d’en John. Sempre el seguia a tot arreu: anava a la cuina, en Judge també; anava a l’habitació, en Judge també. En John se l’estimava moltíssim.

En John Parker era un nen molt apocat, que mai deia el que sentia. Sempre havia tret molt bones notes i era molt aplicat, com la seva mare. L’assignatura per a la qual tenia més facilitat era la plàstica.

Sabia dibuixar molt bé, però en això s’assemblava al seu pare.

Vivien a Anglaterra, concretament a Londres. Londres era una ciutat molt gran on sempre hi havia molta gent. Hi havia moltes coses per veure, per això hi havia tants turistes.

Era dilluns, començava la setmana i de moment tot anava bé. A primera hora, en John tenia un control de matemàtiques. Era sobre fraccions. Per a ell no era un problema, ja que també li sortia molt bé i sempre treia excel·lents.

Ja eren les cinc de la tarda i l’examen li havia anat perfecte. Com cada dia, anava a buscar la seva mare i havia de passar per Hyde Park. Mentre caminava tranquil·lament va sentir uns crits. No sabia d’on venien, estava aterrit. Es va aturar i va començar a mirar pertot arreu. De sobte, va mirar als seus peus i la seva sabata era plena de sang; se li va parar el cor, no sentia les cames. Va seguir amb la mirada el riu de sang que li arribava fins als peus, fins que va arribar al lloc d’on venien els xiscles. Va veure un noi amb la cara tapada amb un ganivet a la mà ple de sang i després, fixant-s’hi més, va veure una noia morta al mig de l’herba. Potser no va ser la decisió més encertada, però en lloc d’acostar-s’hi va marxar corrents sense mirar enrere a buscar la seva mare. ∂

Al dia

22

Quan la seva mare i ell anaven cap a casa, en John encara estava donant voltes al que havia vist. La Hallie, la mare, va notar de seguida que li passava alguna cosa. I li va preguntar: −Què et passa, John?

En John no va contestar i la va mirar amb cara de pena. La mare estava amoïnada, no sabia què li passava al seu fill. Quan van arribar a casa, en John se’n va anar a la seva habitació i al cap de cinc minuts, la mare hi va entrar i li va dir: −Per segona vegada, què et passa? Avui no berenes? −No tinc gana. −va respondre encaboriat.

Va haver-hi un temps de silenci. En John estava assegut en una cadira, davant del seu pupitre, amb la mirada perduda.

−Vinga va, fes els deures! –va exclamar la mare amb cara de pomes agres. Va tancar la porta i va marxar.

Al cap d’una hora ben llarga va arribar el seu germà i en John ràpidament va anar amb ell per explicar-li el que havia passat, per desfogar-se. El seu germà el va escoltar atentament, però quan va acabar d’explicar-ho, va dir: −No m’ho crec. Com vols que m’ho cregui? No veus que tot el dia estàs enganxat a la tele i això t’afecta el cervell? Au va, no diguis ximpleries! −Però, jo ho he vist, perquè... −va dir en John, espantat. −Au va, pesat, ves-te’n, que no fas més que molestar –el va interrompre en Peter.

En John se’n va anar a la seva habitació ben enfadat, a fer els deures. Havia arribat l’hora de sopar, i el seu pare ja hi era feia estona. En John va baixar a la cuina i es va asseure sense aixecar el cap. El pare i la mare no paraven de mirar-lo preocupats, quan de sobte en John va dir: −He vist un assassinat! −Què dius? − van dir tots dos bocabadats. −Que he vist un assassinat! −va tornar a repetir. Llavors els ho va explicar tot, però tampoc s’ho van creure. Ell va insistir que deia la veritat.

Quan van acabar de sopar, els pares van parlar del tema i seguidament van anar a l’habitació d’en John. La mare li va dir: −Bé, doncs, si és veritat, demà anem a la policia i els ho expliques tot. −D’acord −va dir acabant el tema.

En John no va poder dormir en tota la nit. L’endemà a la tarda, sortint de l’institut van anar a la policia. En John els va explicar els fets amb tots els detalls. El policia que els atenia, un home amb cara de pocs amics, els va dir que no hi havia cap denúncia de noia desapareguda, ni tampoc havien trobat cap cadàver.

Per confirmar el que en John els havia explicat, va anar al lloc dels fets. Per sorpresa d’en John, allà no hi havia ni cadàver, ni cap prova que indiqués que en aquell lloc hi havia hagut un assassinat. Tant els policies com els pares d’en John estaven convençuts que tot allò havia estat fruit de la seva imaginació.

En John estava al·lucinant. No s’ho podia creure, ell ho havia vist. Aquella nit tampoc va poder dormir.

L’endemà estava mort de son, quasi no podia ni obrir els ulls. Després d’esmorzar, se’n va anar cap a l’institut. Li feia una mica de cosa passar per aquell lloc. Va veure que no hi havia cap rastre. No hi quedava res, allà. Potser sí que mirava massa la televisió i els jocs que jugava a la Play no eren del tot adients. Potser sí que ho havia somniat.

Mentre anava caminant capmoix, va veure una claveguera just pocs metres més enllà d’on havia vist la noia morta. Des de lluny li va semblar veure una cosa que brillava. S’hi va acostar. En ajupir-se i mirar a través de la reixa, va veure, al fons, un braçalet, un collaret, un anell i una cartera, tot envoltat de sang.

Per fi podria demostrar que allà hi havia hagut un assassinat! Estava content.

De sobte, li va caure una gota a la mà, va mirar al cel, i va començar a ploure a bots i barrals...

Guitar Star

Al dia

23

PREM

DE N N A O J T N A IS S

ARR

2013 A V I V A U G I TA A ACIÓ CUR

lts

a adu i r o g e t a c a r anyado

Narració gu

La Història sempre diu alguna mentida Pere Lloret Bayot

Part 1: Abans

Al dia

24

−President, una trucada de la cancellera Merkel −li apropen un telèfon amb urgència.

Algú esbufega i comenta en veu baixa que hi ha trucades en espera del cònsol dels Estats Units i del president del Banc Central Europeu. Preocupació, cares llargues, el despatx és ple i hi ha corredisses en els passadissos. −Artur, a Madrid s’ha acabat el consell de ministres -l’Homs li assenyala amoïnat un dels televisors de la sala-, mira, el portaveu comença a llegir el comunicat.

El President fa que no amb la mà, no vol veure-ho, segueix al telèfon. Davant del televisor hi coincideixen, entre altres, tres consellers, la Dolors Camats i en Jonqueras. L’angúnia els manté immòbils i callats. Senten diverses vegades les expressions “ataque a la Constitución” i “graves consecuencias”. En un altre dels televisors del despatx la BBC continua emetent un programa especial sobre la declaració d’independència de Catalunya, amb experts que parlen d’aspectes polítics i econòmics. En un portàtil que ningú no es mira entrevisten en Sala Martin, en directe a la CNN, que ha de corregir un parell de vegades la presentadora que parla de la independència de Barcelona. La tensió amb què es viuen els esdeveniments impedeix que al Palau de la Generalitat s’adonin de la immensa manifestació de suport que té lloc a la Plaça de Sant Jaume i a tot el país, les estelades, els crits i les abraçades, l’enrenou, la festa.

Ja ha deixat el telèfon, el president, se’l veu cansat, de seguida se li apropa un grup de persones, intercanvien frases curtes, gestos continguts, el pes de tres dies llarguíssims de gabinet de crisi a les espatlles. −Sembla que a la Zarzuela han canviat de tàctica −l’Homs assaja sense èxit un somriure mentre li atansa un altre telèfon al president. Aquesta vegada truca el Príncep Felip. No? Tampoc t’hi vols posar? Segur?

L’Oriol Pujol agafa el president per les espatlles: Mantinguem la calma, anem pel bon camí −és dels pocs que tracta l’Artur amb fermesa enmig de tanta confusió. Es miren de fit a fit. La comissió de dret internacional de Brussel·les ens dóna la raó, i els eurodiputats tornen a deixar clar que aposten pel diàleg. −Però no ens donen suport −respon amb sequedat. −Anem pel bon camí, Artur.

La Núria de Gispert els indica una safata de petits entrepans i bols de fruita que acaben de portar, insisteix fins que tots dos n’agafen. Estan uns minuts en silenci, ben conscients de la gravetat de la situació. Al costat de la safata la Núria es fixa en la portada d’un exemplar d’El Mundo, no havia vist mai abans un titular que ocupés tota la portada del diari: TRAICIÓN. Quan aixeca la vista es troba amb la mirada de la Joana Ortega, que no dissimula la por que li fa tremolar els papers que porta a les mans: Núria, quatre coronels i tres generals més −li diu a cau d’orella−, hi ha mobilitzacions de tropes, ho sap l’Artur? Déu méu, parlen de consells de guerra, de presó..., què hem de fer?, què podem fer?

La Núria li prem les mans amb força, totes dues s’agafen, no sap què dir-li, només pensa en veu alta: Però i el ministre no pensa fer-hi res?

−Els deixa fer, que bordin tant com puguin, és el que volen.

Sí, la Núria hi està d’acord, la Joana sospira i continua, astorada: Els nostres pares i avis ja varen passar per aquest malson, Déu méu, la guerra, l’exili, la misèria, nosaltres i el país −sanglota-, què hem de fer?, què podem fer?

Per darrera d’elles entra exaltat en Felip Puig, brandant uns folis arrugats, crida i per un instant tothom es gira cap allà: A la Moncloa ja han perdut les formes, la Soraya ens amenaça dient que se li ha acabat la paciència! −Artur, mira això, el Parlament Europeu votarà demà passat la resolució. −Massa tard, no tenim dos dies −arruga el front, calcula, visiblement neguitejat−, ja ha parlat amb en Rubalcaba, en Duran?

Baixen la mirada i fan que no amb el cap: El socialistes van marejant la perdiu, deuen voler guanyar temps.

El president apreta els punys, l’Oriol Pujol torna a agafar-lo per les espatlles: Mantinguem la calma, anem pel bon camí. −En Mariano! −algú aixeca un telèfon per damunt dels caps i va obrint pas entre la gent-, en Mariano, és urgent! −Vols que m’hi posi jo? −pregunta l’Homs.

L’Artur s’empassa la saliva i l’agafa ell, sense deixar el telèfon que té a l’altra mà. Per totes les cadenes de televisió va ressonant el comunicat del consell de ministres: “ataque a la Constitución”, “graves consecuencias”, acompanyat de la bandera i l’himne de fons. En Felip Puig insisteix maleint la Soraya, què s’ha cregut, però també maleeix en Durao Barroso, que sembla que a última hora s’ha desdit de la cimera amb el Consell Europeu. El president es recolza en una taula, va murmurant respostes entretellades al telèfon, la suor li regalima. En Joan Herrera l’observa des del fons del despatx, pàl· lid, desbordat. −El Rei altra vegada, diu que està parlant amb la cúpula militar i que vol que s’hi posi l’Artur −se sent una veu sense rostre. −Quin rei? No en tenim, nosaltres, de rei! −etziba un cop de puny l’Espadaler, que fa estona que ha perdut els nervis.

Alguns companys se li acosten i proven de calmar-lo, l’Espadaler fa que sí, que ja està, però tots callen i es giren perquè la Núria de Gispert demana atenció en el centre de la sala, i comença amb tota la solemnitat de què es veu amb cor: −El Tribunal Constitucional... −agafa aire− ha suspès l’autonomia.

La primera reacció és de crispació, tothom protesta i gesticula de forma irada, però ella els torna a fer callar tots amb un gest: −Hi ha una ordre de recerca i captura per a tot el govern. S’ha declarat l’estat d’excepció −es queda rígida, els ulls tancats, és la fi.

La sorpresa i la ràbia es fonen en desesperació fosca que tot ho envaeix, ara els moviments són més feixucs i ningú no sap cap on anar, què fer, les mans tapant-se la cara, l’Oriol Pujol demana calma a mitja veu, Europa no ho pot permetre, preguntes sense resposta, una gran senyera a la paret, llàgrimes.

El despatx es va buidant lentament, sense necessitat que ningú doni cap instrucció, queden al centre el president, la presidenta del Parlament, consellers i líders dels partits que hi han donat suport. Només ells, emmudits, es miren de reüll, el temps s’ha aturat. −President! Disculpi, president −una de les secretàries entra d’una revolada i li ofereix un telèfon−, sembla molt important, escolti’l, si us plau, un pagès d’Aiguaviva, escolti’l.

Una gran estupefacció, algun crit ofegat, l’Homs intenta apartar-la amb males maneres però el president ja té el telèfon a l’orella, una estranya llum il·lumina el seu rostre. −De pressa, l’helicòpter! -ordena, i surt del despatx pel passadís que l’ha de dur al terrat.

El segueixen atordits, entrebancant-se, on vas?, què passa?, ara no pots marxar! El president es gira de cop i busca amb la mirada: En Jonqueras, on és? Vine, afanya’t! −Artur, a mi no m’agraden els helicòpters!

Al dia

25

Es corden els cinturons, l’aire fred del terrat i el soroll els ha revifat. El pilot revisa i s’enlairen. −Què me’n pots dir dels Templers? −l’interroga el president. −M’has fet venir per parlar d’Història? −en Jonqueras està molt nerviós.

L’Artur l’agafa per la solapa de l’americana: Templers, secrets molt importants, Oriol, què en saps?

L’helicòpter ja sobrevola terres gironines, el cel és gris i un país convuls sota seu bull d’independència i incertesa. Més fort que el soroll de les pales retronen sense parar en el cap del president unes frases desordenades: “ataque a la Constitución”, “graves consecuencias”, “mantinguem la calma, anem pel bon camí”, “han suspès l’autonomia”, i per damunt de totes la que diu “Perdoni que el molesti, però tinc una cosa que em penso que pot desencallar-ho tot”. L’helicòpter perd altura i des de la finestreta es distingeix el cràter d’un antic volcà. Desencallar-ho tot.

Part 2: Després

Al dia

26

La primavera està sent inusualment plujosa i boscos i camps verdegen amb ufanor. El dia és radiant ja de bon matí, l’estiu és a prop. Bandades d’estornells s’enreden en piruetes precises pel damunt de tres cotxes que avancen solitaris per una carretera secundària. Costaria de sospitar que es tracta de la comitiva de tot un cap d’Estat, però la discreció absoluta va ser l’única condició que va posar un pagès uns mesos enrera. −Falta gaire per Aiguafreda? −Aiguaviva, President. No, ja hi som −respon el conductor.

L’Artur no aixeca la vista del document. El rellegeix una vegada i una altra, l’ha escrit íntegrament ell i està molt orgullós de com li ha quedat. El repassa amb una satisfacció que li dibuixa un gran somriure. L’Homs porta tot el viatge fullejant els diaris del dia, tant nacionals com d’Espanya, taral·lejant intermitentment una melodia suau. −Encara hi ha sectors del PP que no estan gens d’acord amb el canvi de posició −diu, assenyalant una notícia−, i els militars encara menys, mira això. −No t’hi capfiquis, Quico, no és cosa nostra −l’Artur segueix immers en el discurs d’ingrés de Catalunya a les Nacions Unides. Ha recuperat els quilos que va perdre, té un bon color de pell.

En Quico deixa els diaris plegats a la falda i es gira cap al seu company: Potser te’n riuràs, Artur, però fa dies que dono voltes a una cosa..., no me la puc treure del cap... Què creus que dirà la Història d’aquí a uns anys de tot això?

L’Artur se’l mira per damunt de les ulleres, amb la mateixa mirada amb què miraria un nen que li acabés de preguntar per què les mosques volen i ell no. −Dirà que nosaltres vàrem fer una feina molt ben feta per assolir la independència, i que finalment el govern i l’oposició d’Espanya varen entrar en raó i ens vàrem posar d’acord. −Sí, és clar −contesta l’Homs amb poca convicció−, però tot el tema dels Templers... −Quico −es treu les ulleres, tanca la carpeta del discurs per un moment−, escolta’m bé, les coses a vegades són més complexes del que semblen, segur que hi ha molts fets del passat que no han anat ben bé com ens han explicat, la Història sempre diu alguna mentida. Però ara no ens hem de preocupar per res. En Shakespeare ja ho va dir: All’s well that ends well. Fes-me cas, no t’hi amoïnis.

Avancen per un camí de terra i el president torna a dedicar-se al discurs. Des de Presidència li han aconsellat que una ocasió com aquesta requereix el blau Prússia, però a ell li agradaria vestir-se de color gris Davy, s’ho ha d’acabar de rumiar. Abaixa la finestra i respira. A fora se sent una forta olor de pa acabat de fer. −Miri, president, això és la Pedra Dalmaua, aquella ermita que despunta allà és Sant Roc, i més enllà... −No cal, no cal, que no sóc el President Pujol, jo.

Aparquen al davant d’una masia que el President recorda vagament, només hi ha estat una vegada i han passat moltes coses des d’aquell dia. En Joan els està esperant, se saluden breument, el presi-

dent li diu que li devia aquesta visita, que li hauria agradat poder venir abans però que ja sap com són aquestes coses de tenir un país nou. Uns gossos juganers i bruts els ensumen, hi ha un tractor aparcat al darrera. En Joan els fa entrar. −Quan vàrem començar a restaurar la casa ja vàrem veure que hi havia una construcció més antiga aquí sota, s’hi veien trossos de mur i poca cosa més. Els de l’Ajuntament una vegada em varen dir que podien ser restes de Templers, perquè semblava que s’hi veia una mena de creu, però no hi varen posar interès, estava massa enrunat −en Joan ha endreçat una mica la casa i ha preparat unes begudes i uns plats d’embotit. Després, quan vàrem fer els fonaments de la granja d’aquí davant vàrem trobar una altra construcció enterrada, diferent, molt reforçada i ben feta. Jo em vaig entretenir a anar descalçant la terra, era com un refugi subterrani. Em va portar mesos de feina trobar una entrada, ja s’ho poden ben creure, però tenia curiositat i quan podia anava fent. I a dins hi havia..., bé, ja ho saben. −Coi, que n’és de bona aquesta botifarra seca, n’has tastat, Quico? −És d’aquí el poble, de Can Pinsach −en Joan en talla més, amatent. −Faré anar un cotxe a buscar-ne unes quantes −es llepa els llavis, l’Artur−, a la família els agradarà molt.

A la casa hi ha molta quietud i només se senten alguns bramuls llunyans dels vedells. En Joan els explica com s’ho va fer per anar movent tanta terra, i com un dia va caure una guineu a la fossa, l’Homs fa gestions amb el mòbil, el president pensa que potser podria vestir-se de verd oliva, que és el que li agradaria a l’Helena. Tan bon punt surten queden enlluernats per un sol resplendent, ocells i insectes pertot arreu, el cel sembla pintat de blau brillant. Passegen pels volts de la masia, entre màquines agrícoles i coberts plens de palla, els gossos van i vénen. En Joan assenyala un punt imperceptible enmig de matolls d’herbes i ferralla abandonada: −Ara torna a estar tot tapat i enterrat tal com estava, que no vull que ningú vingui a fer el tafaner per aquí. A mi no m’agraden els problemes. Potser a partir d’ara vostès voldran decidir què se n’ha de fer −diu tímidament. −Hi haurà temps per tot, amic Joan.

L’Artur li passa un braç per l’espatlla ben afectuós i segueix passejant, admirat de la força de l’entorn: −I tots aquests camps grocs tan espectaculars de què són? −De colza, per fer-ne oli i farines pel bestiar. Hi ha subvencions, però no són tan bones com voldríem... −Això era abans, Joan −l’atura de seguida el president−, ara tot serà diferent, creu-me, ja ho veuràs.

En Joan parla del mal que fan els senglars als sembrats, de les apujades del preu del pinso, Rocacorba és una impressionant postal de fons. El president pensa que quan sigui davant l’assemblea general de les Nacions Unides potser seria millor ensenyar-los diverses fotos d’aquests boscos, d’aquesta gent, d’aquest gran país, en lloc del discurs que ha preparat. Després li comentarà a en Quico, a veure què li sembla. −Digue’m una cosa, Joan, que n’ha quedat una mica, de botifarra seca?

Tant passejar m’ha fet venir gana.

Toquen hores en algun campanar a prop, les formigues van fent créixer el formiguer, per un caminet vora el bosc corren dos esportistes a bon ritme, un avió vola molt baix, des de dalt de l’avió serà difícil de veure que els gossos han aconseguit fer-li caure el mòbil a l’Homs i que el president es fa un tip de riure. Tres siluetes tornen cap a la casa.

Al dia

27

Gent viva

Texti foto petanca:

Pitu Pradas

Gent viva

28

Els propers compromisos són l’Ofici de Festa Major i una missa a Santiago de Compostel·la

Final del Torneig de l’Amistat

La coral també comença el nou curs

La petanca s’ha consolidat a Aiguaviva. Un any més, amb el final de curs s’acaba el Torneig de l’Amistat, que disputen un grup de pobles veïns.

A finals de juny es va celebrar el final de temporada del Torneig o Lliga de l´Amistat, aquest any organitzat pel poble de Sant Dalmai. Es va fer un dinar al pavelló municipal, que està al costat de les pistes de petanca, on van assistir, com és habitual, representants de l´Ajuntament de cada poble. D’Aiguaviva vam comptar amb la presència de l’alcalde, Joaquim Mateu.

Ens ho vàrem passar tots molt bé; de fet, ja fa uns quants anys que se celebra, ja ens coneixem una mica tots i l´ambient és molt bo. El dinar va estar perfecte, no va faltar de res i tot era molt bo. Cal felicitar els organitzadors.

L´equip guanyador del torneig va ser, com comença a ser habitual, el de les Bernardes de Salt. L´equip d´Aiguaviva, que anava “com una moto” i es podia posar en segon o tercer lloc, a les tres últimes jornades va fallar més que una escopeta de fires i ens vàrem haver d’acontentar amb el 6è lloc, empatat a punts amb el 5è.

Esperem que el proper any puguem millorar aquesta posició, ja que tenim un equip per quedar entre els 3 o 4 primers.

Després de les vacances d’estiu la coral del poble ja ha començat el curs i, amb ell, els assajos, ja que s’apropa la Festa Major i cal complir, i molt bé, el compromís de cantar l’Ofici de Festa Major i fer un bon concert en acabar la missa.

Des de l’acabament de les vacances els assajos han estat intensos i, a més de la missa de Festa Major, la coral s’ha compromès a cantar la missa del diumenge 22 de setembre a la Catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia. Per tal de preparar el proper curs i enfortir les relacions entre tots, hem organitzat una sortida per terres gallegues: sortirem el dia 16, just l’endemà de la Festa Major, i tornarem el dilluns següent. Vuit dies per visitar els llocs més interessants de la geografia galaica, i fins i tot, una escapada a Porto i Braga, ciutats de la veïna Portugal.

Assajarem el nou repertori i repassarem ja les nadales, que, encara que faci molta calor i sembli que no toca, en ple més de setembre ja cantem cançons que parlen de neu, trineus, Nadal...

El director i tota la Coral Veus Amigues d’Aiguaviva us desitgen una molt bona Festa Major.

Oncotrail Com sabeu, la Fundació Oncoliga Girona té una de· legació a Aiguaviva, la qual ens ha fet arribar la infor· mació següent, amb la voluntat que els aficionats a les curses del nostre poble s’animin a constitur un equip i participar-hi.

Els propers dies 12 i 13 d’octubre es durà a terme l’Oncotrail, una cursa benèfica organitzada per la Fundació Oncolliga Girona amb l’objectiu de recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Es tracta d una cursa per equips, amb un recorregut circular d’uns 100 quilòmetres, amb arribada i sortida a Palafrugell. Cada equip haurà de recórrer aquest trajecte en un màxim de 36 hores.

Participem a la via catalana cap a la independència Darrerament a Catalunya s’estan produint fets històrics que esdevindran rellevants per al futur del nostre país. El passat 11 de setembre la mobilització de la ciutadania en la manifestació a Barcelona va representar un fort impuls per al procés cap a la independència.

Des d’Aiguaviva també volem participar activament en aquest procés que està vivint el país, constituint l’assemblea territorial d’Aiguaviva de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’Assemblea Nacional Catalana és un moviment que ha sorgit de la societat civil, transversal i amb un únic objectiu: treballar per assolir la independència de Catalunya, un cop s’aconsegueixi l’ANC ja deixarà de tenir sentit i es dissoldrà.

El passat 19 de juliol es va fer al polivalent una reunió informativa amb una bona assistència de gent. Ens van acompanyar la Marta Guillaumes, coordinadora de l’ANC-Salt, i en Ferran Burch, membre també de l’ANC-Salt. Ens van explicar la formació i la trajectòria de l’assemblea territorial de l’ANC a Salt, que té l’origen en la consulta Salt Decideix.

Per aquest 11 de setembre l’ANC ha impulsat la formació d’una cadena humana que recorri el país de nord a sud, l’anomenada VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA. El recorregut de la Via Catalana és de 400 quilòmetres, des del Pertús fins a Alcanar; està dividida en trams, 3 dels quals passen pel terme municipal d’Aiguaviva (concretament, els trams 582, 583 i 584).

El desig és que el dia 11 de setembre a les 17:14, enllaçats, resseguim el país per tal de mostrar al món la voluntat majoritària del poble català: esdevenir un nou estat d’Europa. És per això que us animem a formar part i a fer possible aquesta VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA!

Ja som 240 incrits amb el codi postal d’Aiguaviva (17181).

Tots els diners recaptats seran destinats als diferents hospitals comarcals gironins, amb la finalitat de millorar les sales on els malalts de càncer reben el tractament de quimioteràpia.

Si sabéssim quantes hores s’han de passar alguns malalts en aquestes sales, entendríem la voluntat de la Fundació Oncolliga d’ajudar-los a passar-les de la millor manera possible amb la instal·lació de xarxes wi-fi, mobiliari còmode, millor aprofitament de l’espai, etc.

Trobareu més informació a www.oncotrail.cat La Fundació Oncolliga Girona, lliga catalana d’ajuda al malalt de càncer, és una entitat sense ànim de lucre que té l’objectiu de millorar el dia a dia dels malalts oncològics i dels seus familiars a les comarques gironines. També treballa per la prevenció primària del càncer, per sensibilitzar la societat sobre aquesta patologia.

Ofereix serveis diversos, sobretot aquells que no cobreix la sanitat pública, com ara el drenatge limfàtic, la fisioteràpia a domicili, programes d’ajuda domiciliària, etc.

Foto:

Jaume Mas

Gent viva

29

Segon concert d’estiu a la fresca Fotos:

Joan Ribot

30

El Pati de Ca la Neus va quedar petit durant la vetllada musical que va preparar la Comissió de Festes, animada per l’èxit que aquesta activitat va tenir l’any passat.

El repertori estava format per música catalana de tots els temps adaptada en format acústic amb la magnífica veu d’Anna Pérez, vocalista del grup Quarts de Quatre, a qui acompanyaven Xevi Vallès al piano, Xarli Salas al baix i Jordi Verdaguer a la guitarra i percussions.

El públic jove i familiar que omplia l’eixida del local de joves va escoltar i corejar les versions de les cançons

més conegudes de Lluís Llach, Amparanoia, Pau Riba, Pastora, etc. mentre gaudien de la conversa i dels gintònics i altres begudes refrescants que preparaven els membres de la Comissió de Festes.

La vetllada, que es va allargar fins més tard de la una de la matinada tot i l’amenaça d’una fina pluja intermitent.

A la presentació del calendari 2013, en Joan Ribot va fer una veritable classe sobre els pous de gel. Li hem demanat que ens deixi publixar el resultat de la seva recerca, pera tots aquells que no hi vau poder ser.

A fons

El Pou del Glaç, el pou de can Talaia [2a part]

Text:

Joan Ribot Fotos:

Joan Ribot Com obtenien el gel? I com el conservaven?

Ara ens és molt fàcil, amb els congeladors i les neveres, però aquests electrodomèstics van tardar molt a aparèixer com a fred industrial, i força més a arribar a les cases particulars. Fins als anys 60 del segle passat no comencen a aparèixer les neveres domèstiques. Jo encara recordo haver fet servir, a l’estiu, neveres eren uns simples armaris de fusta recoberts de llauna on hi posaves una barra de gel que cada dia havies d’anar a comprar. Funcionaven de forma semblant a les neveres que utilitzem per anar de càmping, igual que aquestes, eren molt petites en comparació amb les que tenim avui.

Només se’n podia obtenir a l’hivern, a partir del gel que es formava a sobre les basses o bé de la neu, premsant-la si era en un lloc on hi nevava sovint, però el gel obtingut de la neu era de menys qualitat, tenia molta menys densitat i, per tant, menys preu. Els pous també tenien diferents noms, pou de glaç, pou de neu, i a les persones que hi treballaven els deien nevaters.

Aquesta feina era més fàcil de fer gràcies als marcs de fusta que hi havien posat. Si no haguessin anat afegint aigua d’aquesta forma, hauria estat impossible d’aconseguir un pa de gel de pràcticament un pam de gruix a la nostra latitud.

El nostre pou no era de neu, sinó de gel. Com ho feien? Abans de les primeres glaçades, a l’octubre o novembre, es netejava el pou, la resclosa i les bases de fulles, branquetes, terres i es desviava l’aigua del Masrocs fins a la resclosa. Amb aquesta aigua emplenaven la bassa que hi ha a continuació, però amb poca profunditat d’aigua, així a la nit era més fàcil que quedés congelada. Posaven marcs de fusta de 40 x 80 centímetres per fer-ne els pans de gel, eren unes mesures convingudes. Un cop tenien la primera capa de gel feta, tornaven a deixar anar aigua damunt el primer gel, que en la propera nit freda, si no havia desglaçat la primera capa, ja feia una capa més gruixuda, i així anant posant aigua, anaven afegint capes fines fins a aconseguir uns 20 centímetres de gruix, que posteriorment havien de picar, serrar i fer-ne els pans que en el moment de empouar pesaven uns 62 quilos. Aquesta feina era més fàcil de fer gràcies als marcs de fusta que hi havien posat. Aquests blocs els portaven al pou i els dipositaven amb molta cura, i separats entre ells amb palla i amb branques de pi respecte a les parets del pou, ja que en cas contrari s’haurien enganxat i no s’haurien pogut treure. Durant l’emmagatzematge i transport es calcula que es perdia un terç del pes. El traginer assumia la pèrdua de pes entre el pou i la ciutat de destinació.

31

A fons

32

Aquest gel aguantava, depenent del lloc on estava situat el pou, fins a l’octubre i novembre. Havia de superar l’estiu, ja que era el moment més necessari i quan es pagava millor. Els distribuïdors tenien l’obligació de posar-lo a la venda entre l’u de juny i el 31 d’octubre, excepte per causes de força major; si no, podien ser sancionats pels Comissaris de la Taula de Canvi.

No sé si podem imaginar-nos les dures condicions de treball d’aquesta feina. Treballar amb el gel, precisament a l’època de més fred i amb la vestimenta de l’època, ni guants isotèrmics ni botes de Goretex, ni polars... L’any 1699 l’autoritat del Principat va demanar llicència al Papa per poder empouar en dies festius, excepte Nadal, per aprofitar les nits de grans glaçades. No tots els hiverns es podien emplenar els pous.

Els pous, per anar bé, havien de reunir diverses condicions: estar a prop de ciutats grans perquè hi hagués demanda. Els del nostre voltant són propers a Girona, o d’un mercat on se’n necessités per al peix: Palamós. Una altra condició, lloc al més fred possible i amb proximitat a l’aigua. Al Montseny hi ha 77 pous inventariats, prop de Barcelona i en un lloc amb neu i baixes temperatures. I una tercera condició: que el gel es pogués conservar fins pràcticament el proper hivern; per això es construïen en llocs ombrívols i semienterrats.

Un cop hi havia necessitat de gel es retiraven del pou les barres o els pans i es transportaven amb carros, novament separades entre elles per palla, i a ser possible de nit, perquè es fongués el mínim possible durant el trajecte.

Fins quan es van mantenir actius el pous? Un dels últims a tancar-se va ser el de Castellterçol, que va funcionar fins a l’any 1945. L’any 1958 hi ha fotos de recollida de gel del pou d’Aiguafreda, al Montseny, però la majoria es van deixar d’utilitzar als inicis del segle XX. A finals del segle XIX s’inicia la refrigeració elèctrica i la fabricació de gel industrial. Les primeres fàbriques de gel apareixen entre 1910 i 1920. A Girona se n’instal·là una al carrer Ciutadans, als baixos de l’Hotel Italians. Les neveres domèstiques de l’època, com he comentat, no produeixen fred, sinó que s’hi posava el gel comprat a la fàbrica i mentre s’anava fonent, mantenia una temperatura d’entre 5 i 10 graus, però l’endemà o l’endemà passat calia torna a comprar gel.

Com veieu, hi ha hagut electrodomèstics que han millorat molt el benestar de la població. Potser els que més hi han influït serien les cuines de gas, la rentadora de roba i la nevera-congelador. Tots ells arriben al nostre país entrats els anys 60 del segle passat.

Per acabar, diré alguna cosa sobre el mercat on es portava el gel fabricat a Aiguaviva. Es portava a Girona: allà hi tenim el carrer de la Neu, proper a l’Ajuntament, que era el lloc on es venia el gel, prop del mercat del peix de l’època (recordeu el pont de les Peixateries Velles), i proper a l’Hospital de Santa Caterina –actual seu de la Generalitat-, (recordeu també l’ús mèdic i com a conservant). Un altre carrer que recorda el tema del qual hem parlat és el del Pou Rodó, a la zona del Galligants. Girona estava proveïda, a part del pou d’Aiguaviva, per més de 20 altres pous, que subministraven gel a la ciutat en règim de servitud o arrendament i que temporalment s’emmagatzemava als dos pous de què disposava la ciutat, fora muralles. Un document de 1739 els cita: el preu estava fitxat en 3 diners la lliura o 4 diners, segons la distància d’on provenia, quan s’anava esgotant el gel més proper. En situacions excepcionals provenia d’Olot, i fins del Montseny. En aquesta època el consum de gel a Girona es calcula en 16 quilos per persona i any, a part del que es podia vendre de sotamà.

Els dos pous de Girona, la Casa de Neu, i els taulells o taules de glaç eren propietat municipal. L’obtenció del permís municipal de venda era molt estable, i era un servei molt especialitzat: poques famílies podien competir per obtenir l’arrendament d’aquest monopoli, que durava 4 anys, però si ho feies bé pràcticament era de per vida, ja que tenia reservats tots els drets i be-

neficis, però també la responsabilitat d’assegurar-ne el subministrament, el transport, l’emmagatzematge, de pesar i abastar els taulells. En cas d’incompliment pel que fa a horaris, pesos, preus o subministrament sense una causa justificada, el venedor podia ser sancionat.

Curiosament, una de les persones que va obtenir aquest arrendament, a mitjans del segle XVIII, era un tal Joan Sabater, de la població d’Aiguaviva, que segons el llibre que cito al final de l’escrit, va tenir aquest monopoli fins a l’any 1749, diu per suposada mort. L’escrit en qüestió no diu des de quan hem de suposar que es pot trobar. Aquest aiguavivenc, a part de l’arrendament del subministrament del glaç a Girona, tenia en propietat el pou d’Aiguaviva i el de Vilablareix. Posteriorment torna a sortir el cognom Sabater i, tot i que no es citi textualment que siguin del nostre poble, lògicament podem pensar que ho eren, ja que, com hem comentat, era un comerç que poques famílies podien portar a terme. Concretament, surt el nom de Madalena Sabater de 1761 a 1764 i de Francisco Sabater de 1765 a 1772.

A les llindes de la porta de les dues cases propietat de l’Ajuntament d’Aiguaviva que estan a la plaça, el local dels Joves i el de Correus, en una hi diu Ioannes Sabater 1693 i a l’altra hi ha S i té una sola de sabata dibuixada, que vol dir? S de Sabater? També hi ha l’any 1723 – les últimes dues xifres no es veuen gaire. Havien estat propietat de l’arrendatari del servei? de Joan Sabater, a Aiguaviva, no devia haver-n’hi gaires; la S (Salvador?, Sebastià? ...) era el pare de la Madalena?... A veure si a algú li interessa investigar-ho.

Ara sí que ja dic prou: hem descobert coses noves, gràcies al calendari.

El monopoli del comerç del gel de la ciutat de Girona havia estat en diferents èpoques a les mans d’una persona d’Aiguaviva, i segurament aquesta persona vivia en una casa de la plaça. El nostre pou requereix unes obres urgents de consolidació, fixeu-vos que no dic de restauració, per deixar-ho per a més endavant o establir un calendari per fer-ho en diversos anys. Té una característica que no tenen d’altres i que segurament molts pocs tenen, i és que encara molt a prop tenim el sistema hidràulic que utilitzaven per obtenir el gel. En d’altres ha desaparegut per obres posteriors de carreteres –cas de Vilanna- o per obres agrícoles, o en d’altres era pràcticament inexistent, de tan senzill.

A veure si algun dels lectors s’anima a continuar investigant els temes pendents i d’altres que anirà trobant.

Per acabar, us recomano l’interessant llibre sobre els pous en general i el de Vilanna en concret de Lluís Soler i Perich, que podeu trobar a internet.

A fons

33

Aiguavivencs L’Helena Sixto i en Joan Pau Vall-llosera, de 20 i 18 anys respectivament, són dos joves aiguavivencs que aquest estiu han estat molt en contacte amb la mainada del poble, ja que han fet de monitors al casal d’estiu, una experiència que ens expliquen a continuació.

Havíeu treballat en altres llocs? Quines diferències hi heu trobat?

Helena: Sí, al casal d’estiu de l’any passat del poble, en menjadors escolars, de peó a l’Ajuntament d’Aiguaviva... Aquest any al casal hi ha hagut més inscripcions i crec que ha tingut força èxit, ho dic sobretot per les opinions dels pares i mares. Potser perquè era un casal esportiu no s’ha fet a l’escola, i els nens han sortit de l’entorn on estan la resta de l’any.

Joan Pau: Sí, havia treballat en una agropecuària diversos estius i també havia fet pràctiques a diferents empreses, però no havia treballat mai amb nens. Com és lògic, fer de monitor no té res a veure amb les meves feines anteriors, en cap aspecte.

Què és el que us ha agradat més de fer el casal? I el que menys?

Helena: El que més m’ha agradat, poder conèixer més nens del poble, i veure com he estat molt ben acceptada i estimada, ja sigui perquè m’ho han dit o per petites mostres de afecte o bé per detalls, com els dibuixos o manualitats que em van regalar pel meu aniversari...

Com a aspecte negatiu, crec que hem estat molt limitats en quant a espais, i la falta d’ombres, ja que entre la calor i l’esport, veia que als petits els costava una mica fer les activitats i es cansaven aviat.

Joan Pau: El que més m’ha agradat és poder relacionar l’esport amb la feina i amb activitats amb nens, i que ha estat un casal molt dinàmic. L’aspecte a millorar del casal seria procurar tenir més material i la coincidència de les activitats entre grups, és a dir, crec que caldria augmentar els recursos per fer activitats.

34

Recordeu alguna anècdota?

Helena: D’anècdotes n’hi ha hagut tantes... per exemple, quan els monitors donàvem una instrucció o bé algun recordatori, un parell dels més menuts ens imitaven, repetien als seus companys el mateix que havíem dit nosaltres tots seriosos fent de minimonitors.

També recordo que el dia que va ploure tant, els nens de menjador estaven molt alterats perquè començava a entrar aigua per les portes, i cridaven: - El polivalent s’inundarà! No podrem anar a casa! Necessitarem barques per sortir remant...

I el dia dels segways, vam al·lucinar amb un dels petits, que segons ell no hi havia pujat mai, i anava més ràpid que els professors...

Joan Pau: Un dels millors moments en el casal és quan van sortir els nens amb la roba del revés, amb roba d’altres nens... alguns van marxar sense motxilla.

Us ha agradat conèixer a fons els nens i nenes d’Aiguaviva que potser coneixíeu poc?

Helena: La veritat és que sí, i també n’hi ha hagut d’altres que venien de pobles veïns o Girona. fins i tot de Barcelona, ja que tenien familiars al poble i venien a passar l’estiu aquí. Crec que s’han adaptat molt bé tots plegats.

Joan Pau: Sí, la veritat és que ha estat una bona ocasió per conèixer els nens i nenes del poble i altres de fora, ja que no he estudiat a l’escola d’Aiguaviva i per tant, no estava gaire integrat amb les famílies del poble.

Com ha anat l’experiència? Quin balanç en feu?

Helena: M’ha agradat fer el casal, ha sigut molt positiu i gratificant veure com nens que en un principi s’havien apuntat per una o dues setmanes allarguessin l’estada al casal. També vull donar les gràcies en Pere, que cada matí ens obria els lavabos de la pista, inclòs el dia 15, que era festiu a Aiguaviva.

Joan Pau: Jo sincerament crec que ha sigut una experiència molt bona.

M’ha permès transmetre valors com el treball en equip i el companyerisme, i altres virtuts. Per últim, volia donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible i ajudat en aquest casal.

35

Llar d’infants Un nou repte

Foto:

Llar d’infants

36

S’acaba el mes d’agost i tot torna a lloc. Es reprenen feines i activitats i tornem amb renovades il·lusions a les nostres tasques diàries.

Nosaltres, Espais de Lleure, també tornem per compartir amb els nens i nenes de l’Escola d’Aiguaviva un curs més, tot treballant per seguir millorant el servei de menjador i les diferents activitats que hi duem a terme.

Aquest setembre també comença per a nosaltres un nou repte. Un cop l’Ajuntament ens va confirmar que érem els nous adjudicataris de la gestió de la llar d’infants, hem treballat de valent juntament amb l’equip d’educadores, per tal de poder oferir-vos un nou projecte engrescador i que tingui com a prioritat l’educació dels vostres infants.

Tot i el pessigolleig que ens provoca l’inici d’una nova etapa, la tranquil·litat i la il·lusió que ens transmeten les educadores de la llar i les altres col·laboradores fan que encarem aquesta nova etapa amb confiança i amb la intenció d’obrir i apropar, més si cal, la llar d’infants a tothom.

Per tot això només us demanem que ens feu confiança i que no dubteu a apropar-vos a la llar per fer qualsevol proposta, queixa i/o suggeriment que enriqueixi aquest espai educatiu.

Pels volts de mitjanit

NIT JOVE Rock del bo!

r o j a aM

t s e F

Aigua

3 1 0 2 viva

12, 13, 14 i 15 de setembre

THE JOHNNY KILLER JONES BAND

A les 11 del matí, al polivalent

INAUGURACIÓ DE LES EXPOSICIONS

www.thejohnnykillerjones.blogspot.com

+

els potentíssims

JSK - JUANTXO SKALARI & LA RUDE BAND

EXPOSICIÓ dels exemplars presentats al XXXè CONCURS D’ESPANTAOCELLS

www.juantxosk.blogspot.com

Dijous 12 A les 8 del vespre

CAMÍ D’AVÍS

sortida des de la plaça amb el cant als aiguavius i aiguaviues

Divendres 13

+

acabarem els barrils amb les versions selectes de

LA LOCA HISTERIA www.lalocahisteria.com/

Entrarde!a LliCuOBERTA-PISTA

A les 9 del vespre, a la plaça,

Dissabte 14

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR

A les 9 del matí a les pistes de petanca

i presentació de

l’HEREU i la PUBILLA Hi haurà refrigeri per a tothom que cridi

“Visca a t s e F a l Major!”

8è CAMPIONAT DE PETANCA organitzat pel Club de Petanca d’Aiguaviva

Tradició ancestral única a Catalunya

Aquest any els espantaocells fan 30 anys! Animeu-vos a fer un espantaocells, gros o petit, tigueu l’edat que tingueu!

Hi haurà un obsequi per a cada participant.

L’Isaac d’Aiguaviva formarà part del jurat.

+

IVa EXPOSICIÓ POPULAR DE FOTOGRAFIA El tema d’enguany és: “Que bé que ha sortit!”

Tens una foto xula i penses... que xula que m’ha quedat?

Envia’ns la foto per correu electrònic, la imprimirem i l’exposarem canyacanyaaiguaviva@gmail.com (Teniu temps fins al dimarts 10 de setembre)

+

MOSTRA DE LA COL·LECCIÓ DE XAPES DE CAVA d’en Pere Cubarsí

+

A les 9 del vespre, a la pista,

GRAN SOPAR DE GALA (Programes a part)

EXPOSICIÓ DE FLORS I PLANTES

a càrrec de la

+

COBLA ROSINYOLETS

EXPOSICIÓ DE FOTOS

I ALTRES EXPOSICIONS! A 2/4 de 12 del migdia, al polivalent,

CONCURS INFANTIL DE DIBUIX RÀPID

http://coblarossinyolets.blogspot.com.es/

acompanyat amb el conjunt

DUET ÀRIA www.duetaria.es

continuarem ballant sense parar amb les versions que ens oferirà el conjunt

ORQUESTRA MITJANIT

Seguidament,

i farem l’última copa a ritme de DJ’S, que tancaran la nit.

a l’envelat de la pista esportiva amb la magnífica orquestra

www.mitjanit.com

A les 4 de la tarda, al polivalent,

CONCURS DE RATAFIA

Diumenge 15

organitzat per l’Associació Cultural d’Aiguaviva

A 2/4 d’1 del migdia, a l’església Parroquial

A les 5 de la tarda, a la zona verda de la pista,

OFICI SOLEMNE

38 GIMCANA per als aiguavius i aiguaviues menuts

A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça,

AUDICIÓ DE SARDANES

presentades per les veïnes i veïns d’Aiguaviva

Tema: Curiositats d’internet Preparada per la Comissió de Festes

Tot seguit, concert de la mateixa coral i vermut a la plaça.

acompanyat per la coral Veus Amigues d’Aiguaviva.

Ball de Fi de Festa

TITANIUM

BONA FESTA MAJOR! Organitza la Comissió de Festes, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Aiguaviva.

La Comissió de Festes es reserva el dret de modificar els actes programats si factors aliens a l’organització obliguessin a fer-ho.

NOVEMBRE

10

Diumenge Castanyada

Agenda

15 21

Diumenge

Marató de TV3

SETEMBRE

10

DESEMBRE

Dijous

Xerrada Estalviem aigua, a càrrec de tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (activitat conjunta amb Fornells de la Selva, lloc on es farà la xerrada)

11 13 14 15 25

Dimecres

Cadena humana per la independència

Dissabte

Tió popular

Col·laboreu amb la Festa!

Tres dies d’activitats festives i culturals per a totes les edats, concerts de música moderna i de música popular, sardanes, balls, jocs per a la mainada, sopar popular, concursos, premis... i alguna o altra sorpresa.

Divendres Festa Major

Dissabte Festa Major

Diumenge Festa Major

Dimecres A 2/4 de 7 del vespre Caminada per l’itinerari saludable d’Aiguaviva, Aiguaviva activitat de la Setmana de la Mobilitat Sostenible

Actes que, com sabeu, són del tot gratuïts per tal que tothom hi pugui participar. Per això des d’aquí us demanem una col·laboració econòmica per contribuir a sufragar les despeses d’aquestes activitats pensades per fer gaudir tots els aiguavivencs i aiguavivenques. Podeu fer arribar a l’Ajuntament el sobre que trobareu en aquest Tirínculis.

Us agraïm la vostra col·laboració i participació i esperem veure-us a la Festa Major!

Comissió de Festes d’Aiguaviva

Què es cou?

Nova pel·li d’en Robert Bellsolà

28

Dissabte A a les 18.00 h, a la parròquia, Reunió de pares interessats en la catequesi de Primera Comunió

OCTUBRE

Mes del teatre (programes a part)

Retalla el programa i emporta-te’l de festa!

1

n El director Robert Bellsolà, amb la seva productora Aiguaviva Films, ja estan treballant en un nou projecte cinematogràfic. Es tracta de la pel·lícula Dos a la carta, una comèdia escrita pel mateix Robert Bellsolà, amb la col·laboració d’Amadeu Casabó L’argument gira al voltant d’un intel·ligent i seriós broker de ciutat i un pagerol babau sense ofici ni benefici que es veuen obligats a compartir un restaurant perdut en un preciós entorn rural.

2

3

39

SERVEIS GENERALS

SERVEIS MÈDICS

Ajuntament 972 23 50 07 De dilluns a divendres de 9 a 14 h / 972 23 54 61 [fax] Dimecres i dijous de 16 a 19 h Consell Comarcal del Gironès

972 21 32 62

Servei de recaptació [XALOC]

972 20 64 41

Correus Aiguaviva De dilluns a divendres de 9 a 9.30 h

972 39 45 93

CAP SALT 1 C/ Manuel de falla, 34

972 24 37 37

Hospital Santa Caterina Farmàcia Sendra Trans. sanit. no urgent

CAP SALT 2 972 43 91 36 Pg. Marquès de Camps, s/n

Consultes i urgències 972 18 26 00 972 24 12 54 972 41 00 10

Podologia [Dra. Sara 972 23 50 07 Blanquera] Concertar visites

PEDIATRIA

Secretària Jutjat de pau Divendres de 10 a 14h

972 39 43 19

Jutge de Pau i Registre Civil

972 23 50 07

Serveis Socials

972 20 19 62

Serveis d’aigües [PRODAISA]

972 20 20 78

ENHER [Avaries]

902 53 65 36

Protectora d’animals

972 50 23 61

Recollida de trastos vells 1r dimecres de mes

972 23 50 07

Deixalleria 972 23 88 11 De dilluns a divendres de 9.15 a 21 h Dissabte de 9.15 a 14 h Escola Vilademany

Consultori Aiguaviva C/ Major, s/n

972 23 24 89

Parròquia [Mn. Josep Ramírez] 972 41 27 20 Matins de dilluns a divendres (Bisbat) Tardes (domicili particular) 972 23 81 89

HORARI

DILLUNS

Vilablareix

8.30 a 13.30 h

Fornells

DIMECRES

DIJOUS 8.30 a 13.30 h

15.30 a 19.30 h Urgències de pediatria: Salt

CONSULTES MEDICINA GENERAL HORARI

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Aiguaviva *

Aiguaviva

9.00 a 10.00

Fornells

Fornells

Fornells

10.00 a 11.30

Fornells

Fornells

Fornells

12.30 a 13.30

Aiguaviva

Aiguaviva

Fornells

HORARI 9.00 a 10.00

12.30 a 13.30

Fornells Fornells

Fornells

* Fins a les 11

INFERMERIA

11.30 a 12.30

DILLUNS*

DIMARTS

DIMECRES*

DIJOUS

DIVENDRES*

Anàlisis Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

Anàlisis Fornells Consulta Fornells Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

Anàlisis Fornells Consulta Fornells Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

Fornells (D)

Aiguaviva (D) Fornells (D)

Fornells (D)

Matí

9.00 a 14.00 h

Tarda

14.00 a 19.00 h

Fornells (D) * De 8.30 a 10.00h

URGÈNCIES MÈDIQUES

112

DIVENDRES 8.30 a 13.30 h

8.30 a 13.30 h

Salt 2

10.00 a 11.00

Urgències

DIMARTS

AIGUAVIVA FORNELLS VILABLAREIX

Aiguaviva Fornells Vilablareix

972 394 593 972 476 802 972 495 587

Nit

20.00 a 8.00 h

CAP GÜELL

Girona

972 210 708

Festius

8.00 a 20.00 h

CAP SALT 1

Salt

972 243 737

TRANSPORTS PÚBLICS Bus metropolità 972 24 50 12 972 41 90 10

Horari Bus Línia 5 - TMG

Aiguaviva

Vilablareix

Hospital Sta. Caterina

Pl. Salt

C/ Güell Sant Narcís

Pl. Poeta Marquina

Ramon Folch Jutjats

Pl. Germans Sàbat

Estació autobusos 972 21 23 19 RENFE 972 20 70 93

Vilablareix

Pl. Salt

Pl. Marquès de Camps

De dilluns a divendres* Dissabtes

Ramon Folch Jutjats

Aeroport 972 18 66 00

Diumenges i festius

Sortida d’Aiguaviva

7.13 fins 20.13

9.13 i 16.43 (úniques sortides) 15.51 (sortida des de Vilablareix)

Arribada a Correus

7.45 fins 20.45

7.45 i 17.15

16.15

Sortides Germans Sàbat

7.00 fins 21.08

12.30 i 21.30

21.30

Correus

7.05 fins 21.35

12.35 i 21.35

21.35

Pl. Marquès de Camps

7.10 fins 20.40

12.40 i 21.40

21.40

Pl de Salt

7.25 fins 20.55

12.55 i 21.55

21.56

Arribada a Aiguaviva

7.38 fins 21.08

13.08 i 22.08

15.56 (Vilablareix) i 22.08 (Aiguaviva)

* Freqüència de pas de 7:13 a 9:13 cada 30 min. de 9:13 a 12:13 cada 60 min. de 12:13 passa un 12:43 i als 30 minuts 13:13 de 13:13 a 20:13 cada hora Per ampliar la informació d’horaris des de Vilablareix truqueu a TMG 972 24 50 12 / 972 41 90 10 o visiteu www.girona.cat/bus