Moments

Page 1

moments

100 anys de teatre a Torellรณ

1920-2020

per Jaume Ordeig Altimiras


Crèdits


Idea i redacció Jaume Ordeig Altimiras

Disseny gràfic Cèlia Martínez Pladevall

Torelló, desembre 2020


Continguts

peculiarietats culturals

moments

sonoritzaciรณ del cinema 1930


explosió del Teatre Centre 1940

el Teatre Cirvianum amenaça ruïna

rehabilitació 1984

passant balanç



moments


03.

100 ANYS DE TEATRE A TORELLÓ (1920-2020)

Petits espais de temps d’una significació intensa, enllaçats cronològicament, per mostrar-ho amb llenguatge propi del segle XXI: evocant a creadors, artistes, directores, guionistes, gestors, tècnics de llum, de so, tramoia, dissenyadores... gent de teatre!

Capítol #01


04.

Moments

EL TEATRE (entenent aquest concepte com a tot allò relacionat amb l’òpera, la dansa, l’espectacle de carrer, els grans teatres nacionals, les petites sales experimentals, el que fa riure, el que ens commou, el que ens fa reflexionar, indignar, o veure el món d’una altra manera i el que fa tot això i més) està present en la nostra cultura i des dels seus orígens dels quals sabem poc [...]

Marta Segarra Diari Ara,(9/5/2020) sobre reptes a la postpandèmia

Marta Segarra és catedràtica de Literatura francesa i d'Estudis de gènere a la Universitat de Barcelona. És cofundadora del Centre Dona i Literatura i també dirigeix la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures en aquesta mateixa universitat.

Quan expressa una crítica, quan ens transforma, quan s’alia amb la sàtira i s’endinsa en passions fosques. Situa el tòpic del teatre del món, el més sòrdid, el sublim, el ridícul, l’admirable...


05.

LA BASE D’AQUEST LLENGUATGE EL FORMEN ELS COSSOS DELS ACTORS I DE LES ACTRIUS DALT L’ESCENARI: LA SEVA PRESÈNCIA FÍSICA JA SIGUI AMB LA PARAULA LA MÚSICA O LA DANSA

Capítol #01


06.

Moments

Recordar a voluntaris, servidors pĂşblics i electes


07

L’ACTRIU MIREIA ILLAMOLA RIUBUGENT La seva projecció anima al teatre torellonenc del present. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Membre del col·lectiu Be careful with the shadows i de la companyia La Gran Troupe. Ha estudiat amb Gey Pin Ang, Sol Picó, Lluís Pasqual, Peter Clough i Charlotte Munsko. Com a actriu ha participat en muntatges com Un tramvia anomenat desig de Tennessee Williams, Somni Americà una adaptació de diversos clàssics americans del segle XX, Vània una versió de l’Oncle Vània de Txèkhov, Stockmann una versió de l’Enemic del poble d’Henrik Ibsen, El mal de la juventut de Ferdinand Brückner, Molt soroll per res de William Shakespeare amb la companyia Les Antonietes i sota la direcció d’Oriol Tarrasón.

Capítol #01


08.

Moments

Döppelganger de Llàtzer García, Hamlet és mort dirigida per Judith Pujol, C. El petit llibre que encara no tenia nom amb la companyia Teatre eSseLa i Un quart de quatre de la matinada sota la direcció de Marc Artigau. Ha aparegut a la sèrie La Riera (TV3) i ha participat en diversos curtmetratges de l’ESCAC.

Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, espectacle de la Festa Major 2020 de Torelló representat a l’escenari dels jardins de l’Espona. Illamola forma part de la companyia Obskené. Es tracta de la història del famós poble que cansat de les atrocitats d’un comanador corrupte i violador, decideix unir-se per combatre i finalment matar al seu opressor. Basat en una situació real (Crònica de Rades segle XVI) en la que Lope de Vega es va inspirar.


Ramon

09.

Fontserè Ramon Fontserè va néixer el 26 d’agost de 1956. Actor de teatre, cinema i televisió, és membre de la companyia Els Joglars des del 1983. Des de 2012 n’és el director. En la seva trajectòria ha rebut importants guardons, entre els quals, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. Fontserè manté molts lligams amb el seu poble, però sobretot, al Collsacabra on viu, en una casa de Rupit, on ha aconseguit harmonitzar la bellesa i el paisatge: “un paisatge enjardinat, gairebé domesticat...”. I continua: “...quan marxo de Rupit per anar a fer teatre, estic content, perquè faig una cosa que m’agrada; però quan torno també em sento molt feliç de retrobar-lo”. Ja ho deia Pla “la cultura consisteix a dominar la natura assilvestrada”. La gent del teatre torellonenc reconeix la seva feina i n’està cofoia.

Nació Digital. 23 de juny del 2019. Fragment d’entrevista realitzada per Toni Coromina

Capítol #01


10.

Moments


11.

Vídeo

Capítol #01

‘Els Pastorets’ 2008-2009 Nou 69 teatre


12.

Moments

Vídeo

‘L’estiu és un musical’ del Grup Xarxa Torelló


13.

Capítol #01

TEATRES NACIONALS DE CATALUNYA

Somiem “El Cirvianum”, coordinat a la mesura amb els altres teatres del país

El TNC, com a equipament cultural públic, té com a objectius contribuir al posicionament de les arts escèniques com a eina de millora d'una societat en constant evolució, mitjançant l'excel·lència de propostes artístiques i pedagògiques obertes a tothom.


14.

Objectius estratègics del Teatre Nacional de Catalunya, comparables i comuns:

1. Fomentar i projectar la llengua catalana per mitjà de les arts escèniques 2. Desenvolupar i implantar un programa pedagògic i social entorn del fet teatral i les arts escèniques 3. Incloure la perspectiva de gènere en la programació del teatre, en la seva projecció pública i en el seu funcionament intern 4. Establir estratègies de creació i fidelització de públics per apropar les arts escèniques a tota la ciutadania 5. Contribuir al creixement/enfortiment de les empreses i els professionals de les arts escèniques del país 6. Actuar com a capçalera del sistema d’equipaments públics i potenciar la difusió de les arts escèniques pels territoris de parla catalana 7. Projectar l’activitat del TNC a l’exterior contribuint a la internacionalització de la cultura catalana 8. Garantir la sostenibilitat, la transparència, l’eficiència i la qualitat de gestió

Moments


15.

Capítol #01

TEATRES VIUS A TORELLÓ, ANY 2020 (AMB PROGRAMACIÓ ESTABLE)

EL CASAL. EQUIPAMENT PARRÒQUIAL. ANTIC TEATRE CENTRE

1920-1936

16 anys

ACTIVITAT APRECIABLE

1936-1940

4 anys

GUERRA- CIVIL

1940- 1969

29 anys

EXPLOSIÓ TEATRAL APOTEÒSICA

1969-1972

3 anys

ENDERROC I CONSTRUCCIÓ NOVA

1972-2020

48 anys

SALA MULTIFUNCIONAL. ACTIVITAT ALTA

TOTAL

106 anys

L’espai ofereix una qualificació idònea per a cinema, concerts, recitals - teatre de petit format amb capacitat per 220 espectadors.


16.

Moments

TEATRE CIRVIANUM. INAUGURAT EL 1925 MUNICIPAL A PARTIR DE 1979/81

1925-1936

11 anys

MODESTA ACTIVITAT TEATRAL 10 OBERTURES A L’ANY

1936-1940

4 anys

GUERRA CIVIL

1940-1961

11 anys

BAIXA ACTIVITAT TEATRAL 7 OBERTURES L’ANY FUNCIONA COM A SALA DE CINEMA COMERCIAL

1961-1979

18 anys

BAIXÍSSIMA ACTIVITAT TEATRAL 5 OBERTURES

1979-1989

10 anys

ALTA ACTIVITAT TEATRAL 30 OBERTURES ANY

1989-1994

5 anys

REHABILITACIÓ

1994-2004

10 anys

ALTÍSSIMA ACTIVITAT TEATRAL 100 OBERTURES ANY

1994-2020

26 anys

ALTÍSSIMA ACTIVITAT TEATRAL 105 OBERTURES L’ANY

TOTAL

95 anys


17.

Capítol #01

TEATRE ESCOLA ROCAPREVERA

Activitat pedagògica constant al llarg del curs escolar. Els pares hi són per un costat.


18.

Moments

PENDENTS DE REORDENAR: CLUB INFANTIL CENTRE CÍVIC BARRI DE MONTSERRAT ESPAIS ON TAMBÉ S’ HI FA ACTIVITAT TEATRAL PUNTUAL: SALA POLIVALENT PLACES I CARRERS DE LA VILA JARDINS VICENÇ PUJOL MUSEU DE LA TORNERIA BIBLIOTEQUES DE TORELLÓ-CENTRE CÍVIC I DOS RIUS CENTRE CÍVIC I CASAL PARROQUIAL PAVELLÓ INSTITUT CIRVIÀNUM ESPAIS POLIVALENTS DELS CENTRES EDUCATIUS ESGLÉSIES DE SANT FELIU DE MONTSERRAT I SANTUARI DE ROCAPREVERA


19.

Capítol #01

INSTITUCIONS MUNICIPALS RETROALIMENTANT-SE


20.

ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE ASSOCIACIONS CULTURALS

Moments



peculiarietats culturals 1920


23.

CapĂ­tol #02


24.

Peculiarietats culturals

Adrià Gual amb l’obra ‘El Místic’ (1903) inaugura un dels primers intents per renovar el teatre català amb aires de teatre europeu. El teatre local, precedit de les experiències de l‘última part del segle XIX, ho va comunicant a futures generacions Evolucionem doncs, anant de bracet del teatre català: el de la Renaixença, el del primer terç segle XX, el Noucentista, el d’Avantguarda, el de l’eclosió de companyies independents, l’institucionalitzat


25.

Capítol #02

PECULIARIETATS CULTURALS Relacionades amb el teatre al 1920

L’Escola Dominical va ser creada el 1896 a recer de l’Església o estretament vinculada. El teatre hi va ser una activitat prioritària. El primer local, situat al col·legi dels Germans Maristes -avui Escola Rocaprevera-, al segon pis de l’edifici, que comptava amb un petit teatre. El quadre escènic va encoratjar a l’estament parroquial a construir un local als terrenys de la Sagrera, en una parcel·la de 732 m, que configurarà la plaça de Catalunya. L’arquitecte escollit és Josep Maria Coll Bacardí. L’edifici es va inaugurar el 7 de febrer del 1911. Amb motiu de la Festa Major de 1914 es va fer un concert i espectacle teatral a càrrec de la formació Septet i de la Secció teatral de l’Acadèmia Catòlica de Ripoll.

1920 1921

Es van fer Els pastorets L a l l u m d e l ’ E s t a b l i a de Folch i Torres, amb dues actrius de Barcelona Per la Candelera es representava L a m a s i a d e l e s fl o r s , amb una actriu de Barcelona


26.

Eudald Vila Soldevila

Peculiarietats culturals

1925

Quan tenia set anys –explica ell mateix-, va tenir el seu primer contacte teatral quan es va apuntar al teatre infantil de l’Escola Dominical. En l’adolescència continua les vivències, dirigit amb rigor per mossèn Lluis Ayats, (1930-1931-1932), abans de ser cridat prematurament a files. Fent el soldat a Madrid, casualment pot desenvolupar la seva passió. Visionar, molt teatre, de Jacinto Benavente, Peman, Muñoz Seca... unes obres que el fan un espectador privilegiat i el predisposen a entendre una disciplina àmplia que per ell no era pas acadèmica.

1945

El 1945, ja a Torelló, va ser la seva retrobada amb el teatre. Mossèn Antoni Duran l’introdueix a estudiar a fons els joves renovadors del teatre català (Joan Ramis, Serafí Pitarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Carles Soldevila, Joan Maragall,Josep Maria de Segarra... i comença per ell, a “fer país”. Trencadissa de vidres, corredisses i alguna amonestació de la Guàrdia Civil. Vila s’implica amb cos i ànima, i n’és impulsor-director essencial local.


27.

LES DONES SOLUCIONEN EL TEMA D’UNA ALTRA MANERA

1930

Capítol #02


28.

Peculiarietats culturals


29.

Capítol #02

Els nostres ulls van veure restes del primer teatre de Torelló: el Teiatro Gros, on hi tancaven els gegants, també els murs del Teatre Vell. Tots dos eren al carrer Capsavila. Es van inaugurar el 1850 i 1888, respectivament. Al 1896, ja s’hi representaven obres de Pitarra, Balaguer, Llanes, Guimerà, Iglesias i Rossinyol... Altres teatres com L’Aurora, Cal Argelaguer o La Cooperativa la Moral, van anar apareixent amb durades més curtes.

El Cercle Recreatiu La Unió, creat el 1924 era una entitat que posava el focus en aspectes culturals i d’esbarjo i que estava atenta als esdeveniments i activa en les bullangues. No s’identificava ideològicament amb cap corrent, tot i que es flairaven aires republicans i d’esquerra moderada. Noms com Josep Quintana, Vicenç Cola, Marian, Ramon Sidera, Vicenç Vila o Josep Prat havien estat components de l’Escola Dominical.

Sidera

Ramon

El Cercle Recreatiu La Barretina Torellonenca va ser inaugurat el 1917. El Centre Tradicionalista La Fidelitat representa Els Nàufregs, de l’autor local Josep Cases i Roma i música de mossèn Lluís Brugaroles, una obra de la qual se’n van fer moltes representacions.

A Ramon Sidera el recordem quan formava part del grup Escènic del Centre Catòlic, a partir de 1955. Un gran actor essencial local, amb trajectòria als escenaris de Torelló. Sidera va ser molt actiu en l’activitat cultural-social. El llegim, el 1929, quan escriu a la Veu del Ter i fonamenta queixes recriminant als joves no reconèixer a Carner, López Picó, Victor Balagué... i ni parlar de Shakespeare, Goethe, Baudelaire... El veiem també davant del quadre històric penjat a Ràdio Ona, al costat de companys i companyes, recordant la fundació, el 1950, de l’emissora, aleshores Ràdio Torelló. No hi faltava un elenc artístic, i radiaven amb èxit les obres del teatre del moment.


30.

Peculiarietats culturals


31.

1896 1897 1898

Capítol #02

ES FUNDA LA Cooperativa consum La Moral

La ca sa del poble

S’adquireix la finca del Tin, gran extensió de terreny al mig del poble

1935

La Cooperativa disposa d’una secció de teatre pròpia que, contractant la participació de professionals forans amb aficionats locals, aproparà al públic les obres més populars del moment

Destaca en l’organització de balls i espectacles teatrals. Balls de festa major, de carnaval i de Cap d’Any, que mereixen tots elogis de la premsa: “són els únics que organitzen festes ballables”. L’activitat teatral mereix una menció específica. La trobem referenciada també pels anys 1920

Tauros, La Tropical de Manlleu i Pere Picanyol, directiu La Cooperativa. Foto als anys 1959 a l’escenari de ball.


32.

Peculiarietats culturals

1934

El nou local social s’inaugura el 1934 i la formosa sala de ball pot considerar-se de les millors de la plana, fent esment a l’esforç dels socis que traslladaran en una sola nit, l’instrumental i el material del vell local al nou. Després, en el mateix lloc, s’hi construirà el Cinema Catalunya, obert el 1948.

El 7 de juliol de 1935 es van representar L a B o j a d’Àngel Guimerà i E l fi l l d e l C a p i t à . Més endavant L’ e n d e m à d e b o d e s de Pons i Pagès,D o n G o n z a l o i L’ o r g u l l d e l g e c d’Albert Llanes i Te r r e s e n l l à de Rosic. El juny de 1936 es presenta l’obra M a l e ï d a l a guerra!


33.

Capítol #02

Teatre

El teatre Cirvianum es v al mecenes local Quatrecasas, sobre els serradora de Can C s’inicien el 1924, i l’ar ripollès Ricard Segalà. va ser el mestre d’obr altres tallers locals de f llauneria, mostrant professionalitat i qu inaugurar el 12 d’abril d


34.

va construir grà cies Francesc Vidal s terrenys de l’antiga Coma. Les obres rquitecte va ser el . Ramon Codinach res, juntament amb fusteria, electricitat, bon nivell de ualificació. Es va de 1925.

Peculiarietats culturals


35.

CapĂ­tol #02

Ci


36.

irvianum

Peculiarietats culturals

*en referència a Cervià, masia torellonenca, un topònim antic de la Vila. ‘La Bombonera’, és així com l’anomenaven des de la professió.


37.

CapĂ­tol #02


38.

Peculiarietats culturals

Cafè Cirvianum i teatre, just al costat del pis de la família Vidal. Un conjunt estètic harmoniós que perdura fins les acaballes del 1960


Capítol #02

Pere Bach

39.

Va ser el primer empresari que es va fer càrrec de la gestió del teatre i signa un contracte amb Francesc Vidal, per la cessió del local i poder programar diferents espectacles durant l’any: sarsuela, teatre, cinematografia...

Eren assídues les companyies de Tomàs Ros i Lluís Calvo. La de Maria Vila i Pius Daví. Els actors Enric i Jaume Borràs, Martoro i el baríton Marcos Redondo.

També va fer teatre local: concerts, balls, actes literaris... Les projeccions cinematogràfiques, el “cine mut”, comptaven amb un pianista que interpretava la música en directe.

1928

SIGNIFICATIVA OBERTURA DEL CAFÈ CIRVIANUM


40.

1929

13/07

Peculiarietats culturals

SAINET “LA REINA DEL MERCAT”,“EL DRET DE LES DONES O SANT ANTONI GLORIÓS” de la companyia Casals Bruguera. “DE SOLDAT A GENERAL”. CINEMA “IMPIEDAD” Documental sobre la Guerra Mundial.(7 de novembre).“PANIK”, “SANGRE EN LAS HOLAS”, “EL COLMO DE LA VELOCIDAT” (23 de novembre)

El C a f e t í n del cafè, lloc original situat en un entresol escaient, s’hi ubica la societat La Constància, des d’allí, s’accedia directament al vestíbul del teatre. Amb llenguatge d’avui, un bon lloc per ubicar-hi un ateneu. (teatre-cafè i C a f e t í n). SARSUELA L a p í c a r a m o l i n e r a interpretada pels cantants Emili Vendrell i Matías Ferret. Marc Redondo va cantar dues precioses cançons

1930

DESTACAT CONCERT a càrrec de l’Orfeó Cirvianum, organitzat per carnaval, per la societat La Constància

CONCERT amb la Banda Mossos d’Esquadra. Inauguració de la caserna dels Mossos a Torelló BALL cloenda de Festa Major a la platea del teatre, l’assistència de la Comtesa de La Cambra va generar expectació TEATRE L a b o r d a de la companyia Assumpció Casals–J.Bruguera, etc. Les cròniques del moment no van ser positives

31/11

REVISTA L a s c a u t i v a s per la Fira de Sant Andreu

ÒPERA. E l b a r b e r o d e S e v i l l a de Rossini. Orquestra i Cors del Liceu. Els cantants lírics, prou reconeguts, van ser molt aplaudits: Ricard Fusté, Jaume Ros. Josep Fernàndez, Julia Garcia, Pere Parceris i Josefa Tormo


41.

Capítol #02

LA VEU DEL TER 1929

1934

“Nota del comiat, noms prou coneguts d’homes moderats, d’homes liberals i altres que militen dins el camp de l’extremisme social. La Veu del Ter creia i volia ser el ressò veritable de la veu del poble, que el formen sacerdots, conservadors, liberals, comunistes i tots els altres pensin com pensin, sentin com sentin, creguin com creguin”. VIDA ENLLÀ / número 1 8 setembre de 1934

Es defineixen patriotes catalans, sobretot lliberals, oberts... Jordi Mill hi té un paper protagonista


18.

Pecularietats culturals


19.

CapĂ­tol #02


44.

Peculiarietats culturals

TORELLÓ 1934

1936

Clarament conservador, el Torelló vol dir atenció preferent i gairebé exclusiva a tot allò que pugui afectar als interessos de la vila en qualsevol sector de la seva vida, en el mateix domini de la riquesa material que en el de l’esport i en el de l’art de tots els ideals espirituals formació i tradició.



sonoritzaciรณ del cinema 1930


47.

Capítol #03

LA SONORITZACIÓ DEL CINEMA Oportunitat econòmica?

A principis dels anys 1930, les pel·lícules sonores ja eren un fenomen global: als Estats Units, a Europa i altres llocs. El nou format va ser tractat amb desconfiança per molts directors de cinema i crítics, que creien que centrar-se en els diàlegs perjudicaria la principal virtut estètica del cinema mut.


48.

Sonorització del cinema

Charles Chaplin

Vídeo

The Kid (1912)

Vídeo

Luces de la ciudad (1931)


49.

Capítol #03

COMENÇA EL DILEMA: TEATRE O CINEMA? “El cinema és connecta amb la vida i amb el món. Tot parlant de cinema, forçosament parlem de teatre i tal com aquestes dues modalitats escèniques conviuen, haurem d’ aprendre a combinar la part més teatral amb la més cinèfila enclaustrada dins una pantalla d’ordinador. Ens calen bons directors d’ escena. Després o ara mateix, què en diem de les pel·lícules que ens han ajudat a créixer, viure, somniar i a aprendre? Quins jocs juguen els nens i nenes avui, i quines pel·lícules miren?” [...] Article de Carme Bruguerola El 9 Nou (11/07/2020)


50.

Sonorització del cinema

Les pel·lícules escollides per a l’ estrena: Marea Alta i Hay que casar al príncipe


51.

Capítol #03

NOUS EMPRESARIS ES VAN SUCCEINT

1933 Gaspar Cavalleria, Josep Codinach i Vila Soldevila, que amb el seu apoderat torellonenc Joan Serra Codinach van gestionar l’equipament durant molt de temps, concretament fins el 1949 Al teatre hi treballaven diverses persones en tasques com la venda d’entrades, els acomodadors, per obrir i tancar llums, per netejar el local, per portar el manteniment i per fer reparacions

1934

Don Gil de Alcalà Opereta de companyia de Lluís Calvo

MUSICAL L a i s l a d e l a m a n d o n g a, de la companyia Arturo Biosca CINEMA R e i n a e l a m o r i Un hijo en América La conquista del M o n t e R a m e t -VD. Serà mi mujerC a m i t a s B l a n c a s, Un ladrón en la alcoba E l r e s u c i t a d o de Boris


52.

SonoritzaciĂł del cinema

Els canvis d’empresaris va ser una constant en el sector. Alguns veritables prohoms haurien fet funcions filantròpiques culturals decisives. El Romea, per exemple, prou hauria desaparegut als anys 1960 durant la dictadura, si no fos per la voluntat de cinc prohoms de la ciutat de Barcelona que van decidir comprar-lo


53.

Capítol #03

CINEMA CATALUNYA

ESPLAI

Al cinema comercial, a partir de 1948, comencen a projectar-se regularment al Cinema Catalunya, propietat de la Cooperativa de Consum, aleshores La Moral El Movimiento Nacional es cuidava molt bé de difondre propaganda dirigida a favor del règim establert, adoctrinant amb el No-do. Va durar més de 20 anys i es va acabar quan va tancar les portes el Cinema Esplai, l’ any 1984 Recordo, entre els anys 1951-54, quan els vicaris ens portaven a cinema els diumenges a la tarda al casal de la Coromina. Caminada a peu, sessió de cinema i tornada de fosc, resant al rosari. Més tard a el Club Infantil, s’adequa una sala adient per a infants


54.

Sonorització del cinema

ESPLAI

I LA COROMINA

L’activitat propera a les sales era molt peculiar perquè constava de paradetes, com ara Can Linares on venien, abans de començar o a la mitja part, caramels, pega-dolces, xufles, cacauets... També hi havia el de Cal Cauero amb la seva panereta que animava les compres amb els seus cants


55.

Capítol #03

FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CINEMA DE MUNTANYA DE TORELLÓ

Primera edició:1982

El Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló (Festival BBVA de Cinema de Muntanya), és un festival cinematogràfic centrat en la muntanya i la natura que es realitza anualment a Torelló al teatre Cirvianum i al Casal Parroquial


56.

Sonorització del cinema

A part de la secció de competició, en la qual el millor film rep el premi Vila de Torelló, el festival inclou, activitats com ara col·loquis, exhibicions, exposicions Hi assisteixen més de 8.000 persones i alguns autèntics líders mundials en les seves especialitats, vénen de tots el indrets del món


57.

CINEMA EL CASAL un espai molt apreciat

CapĂ­tol #03


58.

Sonorització del cinema

Comença amb una programació estable a principis del 2017. Actualment ha fidelitzat el seu públic Valorat per la programació cinema alternatiu i de qualitat, és una proposta pel segle XXI El 2019 arrenca amb projeccions del millor cinema català estrenades recentment



explosiรณ del teatre centre 1940-1966


61.

Capítol #04

COINCIDÈNCIA DEL CINEMA COMERCIAL AMB L’EXPLOSIÓ APOTEÒSICA DEL TEATRE CENTRE CATÒLIC (1940-1966) La Penya Talia va ser una agrupació teatral que va actuar amb èxit entre el 1948 i el 1953. En formaven part persones que ja havien actuat al Cercle Recreatiu de la Unió i a La Barretina. Els seus impulsors i amants del teatre van ser Josep Prat Masramón, els germans Pere i Ramón Sidera, el mateix Joan Serra Codinach, Josep Serra Sellarés de Sant Vicenç de Torelló i l’actriu torellonenca Pepeta Bach, que n’era l’excepció femenina. Cal recordar, també, Lluites d’amor i vida, escrita per Lluís Serrat que va tancar el cicle de la Penya Talia.

1948

1949

Jocs Florals a Torelló (Cirvianum)

RELLEU D’EMPRESARIS: Ballarí i Peraire, Marcos Salazar, Ramón Vinyeta,Josep Alemany...


62.

Explosió teatre Centre

Josep Prat

Masramón

Es deia d’ell que tenia molt bona memòria, que recitava llargs textos amb una parsimònia i ampul·lositat que el feien únic i el comparaven amb els grans artistes del moment. Feia els papers del Tenorio, Satanàs dels Pastorets, l’entrada dels Reis Mags a la plaça de l’estació... tot amb una gran solemnitat!


63. El teatre Cirvianum i el Cinema Catalunya, com a sales de cine comercial. El simbolisme de l’època era la propaganda desmesurada a través del No-do de l’Espanya Nacional

AUTÈNTICA ESCOLA DE TEATRE (1950) Hi podeu veure a Ramon Sidera amb el seu germà Pere, Antònia Castañé, Feliu Rodelles, Rosa Capdevila, Josep Sala... Aquest quadre és a Ràdio Ona. Els joves periodistes el veuen sempre. Una autèntica joia


Explosió teatre Centre

1950

ESDEVENIMENT AL CIRVIANUM: Homenatge a la Ve l l e s a i celebració del Centenari del primer document teatral a Torelló: una obra datada al 1850 i recollida per Fortià Solà en la H i s t ò r i a d e To r e l l ó. Conscient per tant, que són 170 anys de teatre, en aquest treball només ens referim a un període que comença el 1920 REPRESENTACIÓ TEATRAL DE LA PENYA TALIA: E l f e r r e r d e t a l l, de Frederic Soler, Pitarra. Hi intervenen Enric Borràs, que aleshores tenia 87 anys, i actors convidats del Quadre Escènic del Centre Catòlic


65.

Capítol #04

1958

EL CLUB INFANTIL E l C l u b fundat amb la intenció de ser lloc de trobada per a infants i joves, aconsegueix una gran acceptació popular i aplegar 500 socis. S’hi feien caramelles, danses, cinema, taules rodones i altres activitats d’esbarjo: tenis taula, handbol, bàsquet, setmanes de jovent... D’altra banda, la guarderia per a infants era l’única a Torelló. Va tenir durant molt de temps més de 100 infants. El 1972, es va enderrocar el vell edifici i se’n va construir un de nou


66.

Explosió teatre Centre

EL QUADRE ESCÈNIC DEL CENTRE CATÒLIC (1940-1969) El panorama cultural a principis de 1940, queda molt reduït. El Centro aglutinava la major part de l’activitat cultural del poble. De mica en mica, i amb el suport de la parròquia, el català podia respirar. Es van començar a fer Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, amb música del compositor local Amadeu Noguera. Les seves melodies encara és canten

1945 19471948

El s nàufrags

nova generació a l’escenari

Mister riding 984 d e P e a x S t r e e t de

Mn. Antoni Duran i Gudiol. Es van dur a terme més de 30 representacions. Extraordinària la creació interpretativa del que després seria l’ànima del quadre escènic: Ramonet Pujol Vinyeta...

1952

El gran teatro del m u n d o acte sacramental de Calderón de la Barca a la plaça Vella, sota la direcció de Jordi Batlle-Tàpies i Eudald Vila Soldevila Fu é e n M o l o k a y de José Antonio Verdugo Torres. Drama missional en tres actes. Dirigida per Eudald Vila Soldevila i representada en moltes ocasions, entre altres, a la sala Cabanyes de Mataró i a l’Orfeó Vigatà


67.

Capítol #04

A partir del 1954 es formalitza la nova junta. El president va ser Ramon Pujol Vinyeta, i en van formar part també Eudald Vila, Domènech Bardolet, Manel Solà i Ramon Caselles. Va ser una etapa de nova orientació i embranzida que va aconseguir una bona acceptació popular Ben rebudes són les obres conegudes com Julieta filla única, de Josep Maria Folch i Torres el 1956, i Clara però no gaire el 1957. El 1958, La marquesa no sap el que té i Un embolic de família, entre d’altres

Joan Pujol, Jaume Pujol, Josep Caselles, Josep Gasol, Anna Guiteres, Dolors Peix, Assumpció Fageda, Emilia Goula, actors i actrius còmiques populars. Cèlia Criballés, Maria Tresserra, Maria Rosa Caselles, Conxita Carrera, Rosa Maria Constansó, Neus Feixes, Vicenç Pujol, Josep Carrera, Miquel Àngel Sala, Jaume Magem...


68.

Explosiรณ teatre Centre

Pujol

Vicenรง

ร ngel

Dolors Peix

Miquel

Mariona Tresserra


69.

1959

1960

Capítol #04 P i g m a l i ó de Bernard Shaw, adaptació de Joan Oliver. Creació atrevida de Maria Tresserra i Vicens Pujol. Un plat fort emocionant

Es va representar J o s e r é e l s e u g e n d r e, L’ a m o r v e n i a a m b t a x i . Bona connexió amb el teatre La Faràndula de Sabadell. Obrir-se va donar bon resultat.A la REVISTA BLANCA, els fi de festa, també van ser una experiència reeixida


70.

Explosiรณ teatre Centre


71.

Capítol #04

LA REVISTA BLANCA Durant la primera meitat de la dècada del anys 60 La Revista Blanca llueix: es fan espectacles multicolor i alegres, amb música, balls, colors, humor, farsa còmica, mim, música amb grups com: Michigans, Tauros, Pumas, Fridays i Tres Diamantes

Vídeo

moments de la Revista Blanca

Lola Sastre


72.

Explosió teatre Centre

Ramon Reig

Verdaguer

Ramon Reig Verdaguer, músic torellonenc compositor notable. Entre d’altres, va composar l'himne de la Revista Blanca


73.

La Revista Blanca tenia un himne famós amb lletra de Domènech Bardolet i música de Ramon Reig i Verdaguer. Un musical. Vicenç Pujol va ser-ne el director escènic i l’ànima indiscutible

Capítol #04


74.

Es creava una revista nova cada any, cercant l’excel·lència màxima possible. Persones de diferents generacions treballant juntes i un públic entregat. Actors, actrius, músics, directors, regidors, tramoistes, electricistes, equips de so, maquilladors, regidores, taquillers, porters, acomodadors, es contagien d’un moviment teatral que deixarà petjada definitiva. Sense aquest aclariment no s’entendria el que realment va passar a partir d’aleshores

Explosió teatre Centre

Friday’s


75.

Capítol #04

Michigan’s


76.

Explosiรณ teatre Centre


Capítol #04

77.

GRUP ESPLAI 1969

es tanca una etapa i se n’obre una de nova

Joves del Quadre Escènic que rellevaven als més veterans. Malgrat que les representacions teatrals eren espaiades, va resultar reeixida, atrevida, oportuna la representació del Retaule del Flautista de Jordi Teixidor, el 1972. Un musical que havia tingut èxit a Barcelona

interpretat per Pau Garsaball; una nova generació que ocupa espai i és reconeguda a Torelló. El mes de febrer del 1976 van fer la darrera representació del Retaule, poc abans d’enderrocar el Teatre Centre. Representaven també els clàssics Pastorets de Folch i Torres amb l’entusiasme de

sempre. L‘any 1975 s’homenatja als exactors, persones de teatre a Torelló: Ramon Sidera, Fèlix Rodelles i Ramon Pujol Vinyeta, amb un concert musical i coral a càrrec de la cobla Genisenca i es tirava el teló definitivament.


78.

Explosiรณ teatre Centre



el teatre Cirvianum amenaça ruïna


81.

Capítol #05

EL TEATRE CIRVIANUM AMENAÇA RUÏNA. CAL REACCIONAR 1961

La s manos de E u r í d i c e, d’Enrique Guitart.(Cirvianum)

1963

E l p r o c e s o d e J e s ú s, de Quadre escènic Centre (Cirvianum)

1966

Joan Capri i M o s s è n Ve n t u r a (Cirvianum)

Recital de Raimon, 17 de juny (Cirvianum)

1971

OBRIA LES PORTES ESPORADICAMENT: ES BUSQUEN ALTERNATIVES Revista Blanca, fins benèfics (Cirvianum)

1972

RECITAL O v i d i M o n t l l o r (Cirvianum)


82.

1972

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

El s pa storets de To r e l l ó i E l r e t a u l e d e l F l a u s t i t a, de Jordi Teixidor. (Teatre Centre)

El grup escènic Nou 69 encomana empatia, pren relleu i protagonisme, ocupant per mèrits un espai

1974 1977

Lluís Llach (Cirvianum) R ev e t l l a d e S a n t P e r e, Els Comediants (El Club)

RECULL MUSICAL. Disc amb música del poble (Cirvianum)


83.

Capítol #05

Fabià

EL TEATRE LLIURE, ENVELANTONA EL PAÍS

Puigserver


84.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

L’any 1976, Fabià Puigserver va ser el creador d’un dels projectes més singulars i renovadors del teatre català contemporani: el Teatre Lliure. L'objectiu era crear un teatre estable per poder-hi desenvolupar integralment tot el procés de creació escènica, a partir d'un equip sòlid de professionals en què cadascú pogués aportar riquesa des del seu àmbit de coneixement. Una característica fonamental del model Lliure és la integració, en un mateix espai, dels processos de creació, producció i representació.

La incidència del “model Lliure” va ser considerable durant els anys de la transició política, marcats per un accelerat procés de professionalització al costat de la lluita reivindicativa i la reclamació de nous projectes, perspectives i equipaments. En definitiva, el d'una generació de creadors i també intèrprets que ha contribuït de forma decisiva a la modernització del teatre català contemporani.


85.

Capítol #05

Grups, escoles de teatre, guionistes i l’incipient moment polític fan que es multipliquin accions imaginatives. Oferir instal·lacions caduques a grups de prestigi a canvi de deixar-los preparar les seves creacions facilitava una estrena sonada Els joves de Torelló amants del teatre, no escatimen esforç, i malgrat una tasca dura, col·laboren executant la logística necessària per no deixar que els forasters il·lustres quedin orfes de bona acollida.

La programació impacta a la comarca. Es dona compte del fet i s’assisteix en massa a les representacions. La comunitat educativa entén l’activitat teatral com una eina pedagògica de primera línia. L’utilitza, i els resultats no tarden en notar-se.

Joan

Domènch

Codolosa

Rosa

Sayós

Pep

Ignasi


86.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

Camprodon

S’albira una nova revifada a El Club Infantil. Un nodrit grup de joves dinàmics, amb noves idees, aporta moviment. Un ventall d’activitats que ja es duen a terme amb eficiència, amb bona acollida i participació. Alhora, fa costat a la junta gestora. Neix l’Equip de Gresca!


87. 12/02

1978

Capítol #05

ROCK SINFÒNIC B l o q u e, de Santander (El Club)

18/03

1978

Llàstima que sigui u n a p u t a, de la Companyia Zòmina (El Club)


88. 02/04

1978

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

ROCK SINFÒNIC B l o q u e, de Santander (El Club)

10/04

1978

ROCK SINFÓNIC B l o q u e, de Santander (El Club)


89.

Capítol #05

PRESENTACIÓ DE LA NOVA JUNTA DEL CLUB: Jaume Camps, Luís Capdevila, Lluís Font, Josep Maria Verdaguer, Jaume Serra, Lluís Bassas, Pere Sala, Joan Sellarés. En representació de la guarderia: Alícia Canadell, i com a enllaç amb el Grup d’Activitats: Manel Rosell

Proposen revitalitzar El Club. Promoure el civisme, la cultura, l’esplai, preferentment de cara a la infància i a la joventut. Mantenir una activitat pluralista, oberta i sense color polític de cap mena. Col·laborar amb totes les altres entitats del poble, sense cap ganes de monopolització ni d’observació


90.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

18/04

1978

Hen ry Cow o tots el misteri del free-jazz (El Club)

25/04

1978

Ramon Muntaner (L’Envelat)

02/05

1978

Grup Gòtic, rock sinfòrnic. (El Club)

02/05

1978

CINEMA INFANTIL, L a v e n t a f o c s (L’Envelat)

07/05

1978

Capsa màgica (Plaça Nova)

21/05

1978 26/05

1978

L a fi l l a d e l m a r x a n t Fira Primavera (L’Envelat)

CONCERT de Pau Riba, Fira de primavera (L’Envelat)


91.

Montse CatalĂ Mir (actriu local)

CapĂ­tol #05

01/07

1978

L a p l a t e r i a, Vetlla popular de Sant Pere (El Club)


92.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

Un Sant Jordi memorable: ‘Torelló com un altre Hamelín’. La cercavila va convertir la mainada en ratetes explicant el conte del flautista. Un Equip de Gresca que pitava molt. La setmana del jovent també va ser molt positiva

Es lliura una carta al conseller Frederic Rahola, exposant la situació actual de l’entitat per ser tramesa al president Josep Terradellas


93.

Capítol #05

CLUB INFANTIL, CIRVIANUM, CENTRE CÍVIC (1977-1984) aguanten una programació espectacular

Rossell

Marina

La gent jove dona un caire més popular a la Festa Major. Moltes activitats són gratuïtes. Bona resposta ciutadana

La trinca


94.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

Ramon Muntaner

Fa olor d’Equip de Gresca. Continua la campanya per les obres d’El Club (teatre-pista-bar)

Pau

Guillermina Motta

Riba

Francesc Pi De la Serra


95.

Capítol #05

09/09

1978

RECITAL-BALL, de Els Sirex (El Club) A l’entitat se li fa molt difícil afrontar un deute de sis milions de pessetes que es va incrementant. Es confia en la rendabilitat de les obres que s’hi estan portant a terme per equilibrar i amortitzar la nova inversió. L’ajuntament entrega una subvenció de 300.000 pessetes.

Sirex 02/10

1978 04/11

1978 05/11

1978

Els Llops (Plaça Nova) Recolzament Cals avis

Cinquè festival de La cançó (Danatela)

La veritable història del general bum bum Teatre la caràtula

Els Llops


96.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

Llàstima que sigui u n a p u t a, de la Companyia Zòmina (El Club)

Josep Surinyach

16/12

1978

Inauguració de primera planta de El Club

25/12

E l s P a s t o r e t s, cinc sessions

Rubinat

Joan

1978

Reixach

Buia


97.

Capítol #05

El 1975 s’enderroca el teatre d’en Coll Bacardí, “el CENTRO”. Durant el mes de maig del 1976 ja s’havia enllestit el projecte del nou casal i els aspectes de finançament semblaven resolts. Serà doncs, que el bell edifici compleix la seva missió. Vol dir que enderrocament del bell edifici i la construcció de la nova planta que ja està a punt de començar Diàleg 1847 de 9/5/ 1976

Poc abans de començar l’enderroc es parlava de l’esperit del Centre que no defalliria mai.... Cauran les belles parets del Centre però la seva vida no morirà. Al contrari, un esperit renovellat, obert a les necessitats dels temps d’ara i pensar en el demà acollidor de les inquietuds de la nostra comunitat, donarà pas a la construcció d’un nou centre estructural segons els criteris d’una nova vida que va naixent en l’Església (...)

Finalment el 8 de juny de 1979 es torna a obrir i una nova junta fou elegida (Diàleg 1893 de 3/6/1978). El president fou Josep Lòpez Oliva i la resta de la junta la formaven: Manel Corominas i Roca, Joan Palau i Puig, Joan Montanyà i Masferrer, Elvira Caba Nobes, Josep Torrens i Rubio, Joan Caralt i Valls i el Rector de la Parròquia de Sant Feliu.

Diàleg núm. 1864 de 4/7, 1976

Diàleg núm. 1864 de 4/7, 1976

El casal es posa al servei de les diferents activitats parroquial i s’obre a totes aquelles manifestacions que tinguin com a suport la dignitat de la persona humana. Diàleg núm. 1978 24/6/1979


98.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

Avui ens sembla parlar una mica de Teatre, així en majúscula, puix és a tot un món que quan ens referim quan parlem de Teatre... I és simptomàtic i esperançador a Torelló, adonar-se que aquesta tardor ens ofereix una panoràmica teatral ben esplendorosa. No pas per el nombre i la constància amb que podrem veure teatre; més abans pel que significa de probabilitats de continuïtat; les dues experiències rellevant que anotem a la nostra agenda. Fins al moment són ben poques les activitats que s’hi ha dut a terme. Resulta que aquesta primera planta i el Teatre no estan del tot acabats ni condicionats. El dèficit és important que actualment puja a 7.000.000 de pessetes. Diàleg 2006 de 18/5/1980

Ens referim a la actuació dels Joglars aquest vespre amb el M-7 Catalonia i sobretot per la seva essència i naturalitat torellonenca, o millor, de tota la Vall del Ges, del grup que tot just emergeix i que ens pot donar vetllades memorables. Recordem que l’elenc de Torelló i en general de la Vall sempre havia estat ben considerat arreu del país i que l’ història de l’ art de Talía a casa nostra és coronada d’ èxits, i de servei., doncs no és altra que un servei cultural el que porta el teatre a la societat. És per aquesta raó que no ens podem permetre el luxe de deixar morir d’ inacció un tipus de manifestació tan arrelada al nostre país. Però hi ha una qüestió més a tenir en compte, i no menys important. El Teatre vol un Teatre. L’ ànima necessita del cos per a manifestar-se. És un clam que l’ hem recollit a molts indrets: Cal Salvar el Cirvianum.

EDITORIAL “EL TORELLÓ” (exctracte núm 467.19-11-1978)


99.

Capítol #05

LA POSSIBLE VENDA DEL CIRVIANUM PREOCUPA al 1979 l’Ajuntament de Torelló lloga el teatre i dona el primer pas per negociar-ne la compra

Components del Nou 69 gestionen i fan les primeres reformes per tenir apunt el teatre (de lloguer) provisionalment. L’Ajuntament de Torelló farà un estudi de les obres mínimes necessàries per funcionar

21/04

04/02

1979

MÚSICA URBANA amb Jordi Sabatés (El Club) E l p i n t o r de Roger Vitrac (El Club) P à t r i a, de La gàbia teatre, d’August Strindberg

18/04

1979

HABANERES, Els pesadors de l’escala (El Club)

01/05

05/01

1979

1979

Concert de Toti Soler (El Club)

1979

CONCET DE JAZZ Barcelona traction (El Club) Es constitueix l’associació de veïns del barri de Montserrat. El seu president és Quirze Esturi. S’ubiquen a l’edifici de la guarderia Blancaneus, el Centre Excursionista, el Ges–Ter. En aquest espai hi assagen els Arlequins i el grup Llamp. Hi fan reunions diferents entitats, així com també diverses activitats


100.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

30/05

1979

E l s e s q u i r o l s, Agrupació sardanista (El Club)

21/10

29/07

1979

Concert de Gonzalo Comelles i A. Gimeno (El Club)

28/07

1979

Montserrat, heroi o t r a i d o r (Centre Cívic)

1979 16/11

1979

23/07

1979

JAZZ-ROCKER B o r n e i c o s (El Club)

29/09

1979

P e k e n i q u e s (La Coope)

29/09

1979

Cançó d’amor i de guerra CALS AVIS (Cirvianum)

CONCERT PERCUSIÓ I PIANO, de Xavier Joaquim i Àngel soler

F i d e P a r t i d a , de Samuel Beckett, La Gàbia (El Club)

24/11

1979

Te r r a B a i x a , dels Amics de Balenyà (Centre Cívic de Montserrat)


101.

1979

Capítol #05

E l s p a s t o r e t s, del Nou 69 teatre. Amb suport de Cals Avis amb 150.000 passetes

El 1967 el Quadre Escènic parroquial va representar els Pastorets per última vegada. Dos anys després, el Nou 69 va reprendre la tradició


102.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna


103.

Capítol #05

1980 09/01 Q u i c o P i d e l a s e r r a (El Club)

02/01 Centenari Cobla

Bofills (Cirvianum)

04/03 D e i x e m l a d o n a

c i s q u e t , A T. de Sentfores (Centre Cívic de Montserrat)

30/03 D o s i t e m p s i u n a

31/05 D o s i t e m p s i u n a

21/04 E l p a í s d e l e s c e n t

28/06 Sonada revetlla de

18/05 L a c a p u t x e t a i e l

28/06 M e d e a d ’ E u r í p i d e s,

s o n a t a, La Caràtula a Arenys (Cirvianum)

p a r a u l e s, del Grup Xirinola (El Club)

l l o p , de la Faràndula Sabadell (El Club)

s o n a t a, La Caràtula a Arenys (Cirvianum)

Sant Pere (El Club)

per l’Institut del Teatre d’Osona (El Club)


104.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

08/11 D o s e m b o l i c s i u n a

r e c o m a n a c i ó (Centre Cívic de Montserrat)

29/11 A n ò n i m v e n e c i à i L a farsa de Berga (Centre Cívic de Montserrat)

29/11

Concert de La coral Càrmina (Església Parroquial)

06/12

Ballet Isabel Porcar (Centre Cívic de Montserrat)

20/12

E l p à r i a Solanic – Serra, Grup Escletxa (Cirvianum)

25/12

El s Pa storets (Cirvianum)


105.

Capítol #05

L’AJUNTAMENT COMPRA EL TEATRE. 1981

Marginedas

Àngel

Montse

Es construeix una junta regida per un estatut municipal. La junta la van formar dos regidors de l'ajuntament, Jacint Creus (assessor) i Damas Garcia i Eudard Naudó (monitors de teatre). També en

formaven part Marta Presseguer (Grup Nou), Miquel Serra i Montse Arqués (vinculats al món del teatre), Joan Pujol, Xavier Viver, Santiago Illamola, Pere Baixeras, Josep Solà i Francesc Camprodon


106.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

“[...] després de tantes vegades demanar-ho i de reivindicar-ho, després d’haver-se’n fet bandera i d’haver temut els rumors de possibles enderrocaments i vendes amb intensions no pas adients amb la seva finalitat, causa plaer sentir i adonar-se que els anhels d’ una comunitat són satisfets. És una satisfacció saber que tots els esforços de tots aquells que han treballat per demostrar que el Cirvianum era una peça vital a la vida de Torelló, no han estat inútils i es veuen correspostos amb l’ adquisició del teatre [...].” Editorial “Torelló” 31 de juliol de 1981

Arqués

Pere Trabal


107.

CapĂ­tol #05

30/01

1981

Concert de La coral escreix (El Casal)

11/07

08/02

1981

Una altra ventafocs de La FarĂ ndula de Sabadell

31/07

1981

1981 12/07

La viuda trapella de Carlo Goldoni, Companyia El crit

1981 13/09

1981

Esbart dansaire, Castell de Tona

N o u d e t r i n c a, de La Trinca (Organitzat per Centre Excursionista)

RECITAL de Els esquirols


108.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

18/10

1981 19/09

1981

31/10

RECITAL DE JAZZ Te t e M o n t o l i u

26/09

1981

1981 01/11

E l r e t a u l e d e l fl a u t i s t a 2 sessions

10/10

1981

Mim- Gest

Àngel Paulosky

1981

Picasso carrer de Montcada B a r c e l o n a, La Gàbia D o n J u a n t e n o r i o, La Troca


109.

Capítol #05

14/11

1981

RECITAL de Pau Riba i Toti Soler

17/11

1981

GRAVACIÓ CINTA. Cobla Bofills. Dues sessions

21/11

1981 12/11

1981

El bufó, d’Albert Vidal

RECITAL de Lluís Llach

29/11

1981

El paí s de Peter Pan , de Joventut de la Faràndula

25/12

1981

El s pa storets sis sessions


110.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

GENER DE 1982: L’AJUNAMENT DE TORELLÓ INVERTEIX 550.000 PESSETES EN DEGOTERS DE LA TEULADA

31/10

1982 01/11

1982

A n t í g o n a , de la Companya Dafne

CONCERT B i g b a n d , amb Ramón Evaristo

17/11

1982

Olimpic men m ov e m e n t, de Els Joglars. Dues sessions

CONCERT DE MÚSICA BARROCA. O. de Cambra de l’E.M.V.

14/11

1982

La serpantina (Sessió de titelles)

Foc perillós al teatre Un accident fortuït va estar apunt de deixar-nos sense Cirvianum. Va ser qüestió de moments, massa fusta, la roba de l’ escenari.[..] és va evitar el sinistre que podia haver estat greu per la composició altament combustible, d’aquell sector: fusta, tramoia, terra, material emmagatzemat... Torelló, 12 març del 1982 Número 577


111.

Capítol #05

07/03

1982

Un embolic de f a m í l i a (Centre Cívic de Montserrat)

08/03 17/11

1982 1981

Núria Albó, L’ e s c a l a d a p o l í t i c a d e l a d o n a (El Club)

14/03

1982

RECITAL DE CANÇÓ R a i m o n (ja havia actuat a Torelló)

21/03

1982

ROCK FLAMENC, per Diego Cortés

28/03

1982

19/09

1981

SARSUELA L a t a b e r n a d e l p u e b l o , de la Companyia Adrià Gual

L’ajuntament destina 2.000.000 pessetes per acondicionar el teatre Fan dues sortides d’emergència, sanitaris i s’adequa la part elèctrica. Es contracta, a hores, el paleta Jaume Casas per portar la direcció de les obres d’acord amb el projecte elaborat per l’arquitecte municipal. Els actuals membres de la junta del teatre s’ofereixen per col·laborar desinteressadament


112.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

01/04

1982

La Junta del Cirvianum s’ha dissolt. Els catorze membres de la junta reben una carta de l’alcalde que així els ho comunica. La tasca passa a mans de la regidoria de Cultura. A la tardor se’n va constituir un altra

01/04

1982

I colombaioni, Clowns italians

17/04

1982

El cavaret d ’ i l · l u s i o n s , de la Companyia El vol ras

24/04

1982

Pi de la serra , dels Setze Jutges

30/05

1982 01/05

1982 22/05

1982

Te r r a B a i x a, de la Companyi d’Enric Majó. Dues sessions

E l v o d e v i l, de la Companyia El Teatrí L a t o r t u g a l e n t a , del taller municipal de teatre

22/05

1982

CONCERT CORAL C à r m i n a (Església Parroqual)


113.

Dos actors torellonencs actuen en dues peces que es presenten a Barcelona, al Teatre Lliure, són Ramon Fontserè amb La Gàbia Cavalcada al llac de constança, i el teatre Martínez Sòria, torna posar en escena l’obra Mort accidental d’un anarquista en què l’actor Ignasi Camprodon s’integra a la companyia

Capítol #05

23/07

1982

Narciso Yepes actua a Torelló

17/09

1982

El s german s F e r r e r o n s, sota la direcció d’Eudald Vila, debuta de Dolors Peix en el paper de Donya Clarines, i hi intervenen Cèlia Cribillers, Neus Freixes, Miquel Àngel Sala, Jaume Pujol, Sebastià Bartés, Joan Pujol d’entre d’altres. El 1969, es crea el Grup Esplai 69 que manté el caliu teatral molt temps

04/09

1982

Lo s á r b o l e s m u e r e n d e p i e, d’Alejandro Casona


114.

10/09

1982

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

28/11

P a s s a c a g l i a , Ballet contemporani de Barcelona

12/12

02/10

1982

31/10

1982

Max Sunyer Quartet

El millor dependent d e l m ó n, amb Joan Pera

24/10

1982

Les aventu res de pinot zo del llarg na s

13/11

1982

1982

E l m i s a n t r o p, de Molière. Adaptació de Joan Oliver

Farsa del príncep e n c a d e n a t, de la companyia Els Pescallunes

1982

Acte d’homenatge al mestre Reig, per l’Agrupació Sardanista

12/12

1982

Joan Brossa (El Casal)

12/12

1982

El s Pa storets . Quatre sessions


115.

Capítol #05

14/01

1983

Escolania de Montserrat

21/01

1983

07/05

20 anys dels J o g l a r s , d’Albert Boadella (El Casal)

29/02

1983

22/05

M i r a n d o l i n a , de Carlo Goldoni. La sínia teatre

05/03

1983

Santi Vendrell, cantautor

1983

MÚSICA CLÀSSICA (El Club)

11/06

La caput xeta i el l l o p , del Grup Xerinol·la, 25è aniversari El Club

01/05

1983

1983

El caf è de la Marina , de Josep Maria de Segarra

27/05

17/04

1983

1983

D ei xeu- me ser m a r i n e r, de Puig-reig

1983 12/06

Any de neu, any de D é u, per alumnes de l’escola Sagrats Cors de Torelló

1983

L a t o r t u g a l e n t a, i El senyor Josep falta a la dona

M a n i c ò m i c, Els Valencians del Tricicle

29/06

1983

Tradicional revetlla a El Club. Turutut bonaigua


116.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna


117.

Capítol #05

Juliol del 1983. Es crea una nova junta formada per: Manel Dionís Comas, Ignasi Camprodon, Damas Garcia, Josep Maria Fontserè, Santi Illamola, Manel Bartés i Montserrat Coma

30/07

1983

11/11

1983

Coral CANIGÓ (cirvianum)

26/11

M a r i a R o s a , d’Àngel Guimerà

1983

CONCERT de l’Orfeó de Sants

19/11

1983

Tr e s a n g e l e t s a l a c u i n a , Pescallunes

27/11

1983 18/09

1983

L’ a m o r v e n i a e n t a x i , de l’Antic Quadre Escènic

25/09

1983

Estricta vigilància , del grup local Llampec

12/10

1983

L’ h e r o i , del Teatre Lliure

29/10

1983

L a p a p e r e r a , del Centre Dramàtic de Lleida

La comèdia del s e r r o r s, per El Tei de Sant Feliu de Llobregat

25/12

1983

El s pa storets dues sessions

02/01

1984

Te l e d e u m, de Els Joglars


118.

El teatre Cirvianum amenaça ruïna

04/01

1984

04/01

CONCERT de l’Escola de música-infants alegres-coral escreix. (El Casal)

1984 04/01

1984 Es van canalitzant diàlegs per definir ubicacions en els futurs espais: l’Espona, el Casal Parroquial, el Cirvianum, el Centre Cívic, la Carrera, la Casa del Sindicat i el Club infantil Gener del 1984. El Club Infantil està en hores baixes. S’ha parat l’anunci de subhasta i s’estan buscant alternatives de continuïtat. Els socis i l’ajuntament es fan costat

A la recerca d ’un l l e n g u a t g e , de El rusc de Manlleu The raglime dance, pianista Jordi Sabaté i Claqué

04/01

1984

J o c s d e j ov e n t u t , de Joan Creu Bellester. Els Pescallunes

04/01

1984

P o e s i a i t e a t r e, pels alumnes del col·legi Sagrats Cors.

04/01

1984

Lo q u i l l o i l o s trogloditas

04/01

1984

TANCAMENT DEL CINEMA ESPLAI

04/01

1984

Fleca Rigol , digueu d’Ovidi Montllori Alfred Lucheti



rehabilitaciรณ 1984-1994


121.

Capítol #06

REHABILITACIÓ

Del 23/07/84 al 29/05/94 manté programació

20/06

1984

18/11

El s german s f e r r e r o n s. Antic quadre escènic del Centre

20/07

1984

Concert de camerata de canço popular

11/10

1984

Rubianes solamente de Pepe Rubianes

08/11

1984

Vo l a d a amb vol de ras

10/11

1984

Concert de jazz amb Locomotora negra

1984

B u f a r i f e r a m p o l l e s, de Pep Bou


122.

Rehabilitació 1984-1994

25/11

1984

Va p o r s i L a u r a a l a ciutat dels sants

09/12

1984

25/05

G a b i n e t e s L i b e r m a n, de Els Joglars

25/12

1984

DESEMBRE 1984: TANCAMENT DEL CINEMA ESPLAI

1985

CONCEDIDA L’ADMISSIÓ AL PROGRAMA ESTATAL

25/05

El s pa storets Quatre sessions

1985

Antaviana de Dagoll Dagom

20/09

1985

La núvia por tava c u a, Antic Quadre Escènic


123.

desembre 1985

Capítol #06

La regidoria de Cultura portarà de nou la gestió del teatre Cirvianum. Una reivindicació proposada de la junta del teatre no és acceptada pel ple de l’ajuntament,malgrat hagin obert el teatre 90 vegades en dos anys

Es concreta qui canalitzarà, licitarà i executarà l’obra: serà Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Institut Català del Sòl). Encarreguen a l’arquitecte Solà Morales i al seu equip la redacció i direcció del projecte


124.

Rehabilitació 1984-1994

28/02

1986

Signatura del conveni al Palau de la Generalitat perquè el teatre municipal formi part de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya amb 25 ajuntaments més

20/03

1986

L’Ajuntament de Torelló compra dues cases properes per permutar parcel·les


125.

Capítol #06

PROGRAMACIÓ 1986 Febrer

Cai xa a les escoles Cinema infantil

Juny

Cirano de Bergerac de de Josep Maria Flotats, dues sessions

Abril

Concert de l’Orquesrta Galana C o l o r a i n e s, la Tricicleta. N i o r n i p l a t a, del Petits Joglars

Concert Coral Canigó

Maig

Concert de Jazz. La vella di xiland Espectacle infnatil El tallaret de salt

El preu d ’una veritat (Quadre escènic Sant Quirze de Besora) A l v o s t r e g u s t, al Teatre Lliure de Barcelona

Juliol

Pel davant i el darrera


126. Juny

Rehabilitaciรณ 1984-1994

Concert de Janio Marti (Cirvianum) Slastics, de Tricicle

Set.

Mikado de Dagoll Dagom


127.

Oct.

Capítol #06

Esbart dansaire de Rubí

Nov.

Per damunt l’ herba de la companyia Zitzània


128.

Des.

Rehabilitaciรณ 1984-1994

La vicenteta de f a v a r a dels Joglars


129.

Capítol #06

17/10

1986

Es presenta el primer esbós del projecte Rehabilitació exhaustiva, signat pels arquitectes Solà Morales, Lavastida i Obiols a la seu de la Direcció General d’Arquitectura i habitatge. Hi assisteix l’alcalde de Torelló, Josep Solà, i el regidor de Cultura, Jaume Ordeig Es crea una comissió formada per tècnics locals experimentats, que es van reunint i assessorant a l’arquitecte per redactar el projecte definitiu. En formen part Maria Àngels Bardolet (en principi, Ignasi Camprodon, Joan Domènech, Pep Tines, Lluís Dot i Pep Codolosa. A partir de 1991, el regidor de Cultura serà Pere Trabal, i a la comissió es produeixen alguns canvis i s’hi afegeixen Tin Illamola i Francesc Camprodon

Aquesta comissió serà decisiva per influir en temes relacionats amb l’escenari com reconeixerà l’arquitecte, “quan anaves al Cirvianum es notava que hi havia amo”


130.

Rehabilitaciรณ 1984-1994


131.

Capítol #06

11/04

1987

Infantillatges amb Pep Cruz

20/06

1987

C o r i o r q u e s t r a del col·legi de metges e Barcelona

25/12

1987 01/08

1988

27/01

El s Pa storets (Centre Cívic i Cirvianum)

1989

Concert al teatre per la Principal de la Bisbal

El president de la Generalitat fa una visita al teatre, confirma que l’obra es tirarà endavant, malgrat s’anirà fent a poc a poc

17/02

1989

Desmuntar butaques, el teló...(Ajuntament)

10/03

1989

S’enderroca la casa del carrer Capsavila número 6


132.

Rehabilitació 1984-1994

Primera Fase: Enderrocament i construcció del teatre a excepció de les sales de serveis, d’assaig i vestidors. Els plànols són aprovats reglamentàriament: contemplen i respecten elements del teatre històric inaugurat el 1925. Arquitectura i Habitatge en licita una part Es deixa per a la segona fase el pati de butaques i l’equipament de l’escenari, el qual continuarà sent beneficiat per la subvenció del Ministeri de Cultura

Problemes suplementaris importants

S’encallen les obres. Coincideix amb una carga de feina de les empreses constructores amb la preperació dels Jocs Olímpics. La fonamentació va resultar ser més dificultosa del previst per la quantitat de pedra trobada. L’edifici estava molt pitjor del que s’havia pogut detectar, es prevenia un important augment de pressupost. Es va obligar a parar a mitja obra i a redactar un nou projecte que va suposar un nou plantejament


133.

Capítol #06

Amb el nou projecte s’elimina del tot l’anterior, però s’aprofita treballs fets en l’antic projecte: 528 butaques en una sala platea amb angle d’inclinació elevat. Serà un equipament que fonamentalment va més enllà del que és un teatre Solà Morales Bisetmanari El 9 Nou (27-08-1993)


134.

Rehabilitació 1984-1994

No hi ha cap dubte que el teatre serà molt millor tècnicament. Visió perfecte de l’escenari, qualitat acústica, disposa d’un vestíbul, sala de bar i serveis. Una caixa escènica molt per sobre als teatres que se li poden equipara Bon equipament en il·luminació. Possibilitats per fer diversos moviments escènics i moltes prestacions d’espais que abans no existien, diu Solà Morales en la mateixa entrevista Bisetmanari El 9 Nou (27-08-1993)


135.

Capítol #06

FITXA TÈCNICA DEL TEATRE CIRVIANUM - Aforament de la sala: 516 localitats de general - Mides d'escenari: 9,75 m amplada de boca 7 m alçada de boca 8 m de fons (de teló de boca a teló de fons) +1 m per darrere amb prosceni curvat (de 0 a 1,75 m al centre) 17 m amplada d'escenari (14 m amplada caixa escènica) 15 m alçada de caixa fins a teler - Plataforma de fossat de músics de tres posicions (fossat, platea, escenari) - 20 barres manuals - 6 barres contrapesades lliures (+ 6 ocupades: 4 electrificades, teló de boca i pantalla) - Teló de boca obertura manual mixta (guillotina o americana) - Càmera negra amb 5 carrers (10 cametes, 5 bambalines, 1 teló i 2 mitjos telons) - Sistema d'intercomunicació amb walkie-talkie amb auricular

INFRAESTRUCTURA IL·LUMINACIÓ - Pont de llums electrificat a sala amb capacitat per a 24 focus (aproximadament a 12/13 m de distància - Barra de llums a frontal de cabina (fons sala) amb capacitat per a 12 focus - 4 barres electrificades per a 18 focus cada una a escenari (a 0.5, 2.25, 4.25 i 6.85 m respecte el teló de boca) - 6 escales d’il·luminació d'escenari laterals (3 + 3) penjats en una guia per desplaçar-los (sentit boca-foro) amb 8 linies cada una. - Endolls d’il·luminació regulats per dimmers a d’escenari (laterals, frontals i foro) i a galeries d'escena. - Taula LT HYDRA SPIRIT (protocol dmx512) - Dimmers: 72 canals de 2 kw i 6 canals de 5kw instal·lats amb el corresponent patch. - Focus Robert Juliart: 24 PC de 1.000 Wts; 12 Fresnel de 1.000 Wts; 21 retalls 13º/42ºde 1.000 Wts. i 6 retalls 12º/43º de 2.000Wts. - 24 PAR-64 (Làmpades Nº 5, 2 i 1) - 6 Portagobos SONORITZACIÓ - Taula de regulació 24 canals (Tascam) - 3 etapes de potència amb 4 caixes KAD (ART-115 HD-1/80 ohms/250 ROMS) i 2 monitors - K7, CD, Mini-disc - Multiefectes Alesis Quadroverb Plus - Equalitzaor gràfic Y amaha Q-2031 A de 31 bandes estèreo. - 5 micros unidireccionals ELECTRO-VOICE N/D 257B, i 1 d’ambient - 2 micros inhalàmbrits Audiotecnia - Caixetins de connexions per micros a laterals frontals d’escena - 4 D.I


Pep Tines

136.

Pep Tines, director del Teatre Cirvianum A Torelló hi ha la voluntat per part dels càrrecs electes d’entomar els reptes que planteja un equipament cultural com és el teatre Cirvianum. L’equip humà de gestió de l‘equipament és una realitat del present i del futur. D’altra banda, les capacitats creatives a l’ escenari –una joventut compromesa i entusiasta– assoleixen nivells artístics acceptables, que donen ànims per persistir i fixar objectius a mig i llarg termini. Observar la proximitat que mostreu a les regidores, regidors de cultura, la presència de l‘alcalde (ho han fet tots) a les presentacions dels programes semestrals que van succeïnt, tranquil·litza. Sou transmissors del passat proper fent fàcil l’aterratge dels electes que agafen el relleu. Ells i elles n’ aprenen ràpid. Tranquil·litza també quan us sabem a la taula on es cuinen qüestions bàsiques d’ organització, debats per definir reglaments, dotacions pressupostàries. Vosaltres els professionals i polítics, cada un al seu lloc, polint arestes finals a una Llei de Teatre, la del Parlament de Catalunya que un cop promulgada marcarà les regles de joc normatives transparents i vàlides. Senyor, director; anem per bon camí. La gent del poble valora el treball que s’està fent. Satisfà com es van superant les dificultats. Dones i doneu confiança. Enhorabona! EL TEATRE CIRVIANUM DE TORELLÓ, UN GRAN TEATRE!

Rehabilitació 1984-1994


137.

Capítol #06

GESTIÓ PÚBLICA

La gestió del teatre, des que l’ajuntament el va llogar i comprar, ha estat sempre municipal. En algunes ocasions delegada a comissions de voluntaris i voluntàries. Fins i tot en èpoques, quan agafa la forma de patronat, està dirigit per criteris administratius municipalistes. A partir del 1994, professionals públics contractats pel consistori exerceixen les responsabilitats combinats amb altres aspectes culturals. Els càrrecs electes, alhora, són els representants legals. La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Torelló, han de coordinar les seves polítiques culturals, fixant criteris generals clars, suportant equitativament els costos d’acord amb els objectius fixats. Aquesta “opinió” que pretén ser honesta, no representa a la de cap grup polític. Està formulada a títol personal i no determina. No té altre valor. És més, tal com està reglamentat actualment encaixa en criteri a una situació ideal: els càrrecs electes sorgits de les eleccions municipals sí que ho han de tenir ben entès, convençuts que han d’executar les seves responsabilitats amb eficàcia, estiguin al govern o a l’oposició. En tot cas, és vital i d’agrair que en el model reglamentari hi quedés representada la participació ciutadana d’una forma explícita.


138.

Rehabilitació 1984-1994

REGLAMENT REGULADOR DEL CONSELL MUNICIPAL DEL TEATRE CIRVIÀNUM

PEL DECRET D’ALCALDIA de la data 18 d’octubre de 2017, s’ha declarat l’efectivitat de l’acord de la Aprovació del Reglament regulador del Consell municipal del Teatre Cirvianum ja que ha transcorregut el termini d’exposició pública sense que s’ hagi formulat reclamacions ni suggeriments [...] (Àrea d’ Economia i Hisenda. Secretaria. Nu. Expedient 2017001373) Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, Data, 27/11/2017 04266568 CONSELL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL TEATRE CIRVIANUM CAPÍTOL I. Disposicions generals. Formulats per 4 articles CAPÍTOL II. Organització i Funcionament. Formulats per 4 articles RÈGIM SESSIONS. DELEGACIÓ ACORDS. CINC ARTICLES DISPOSICIÓ FINAL 6 d’octubre del 2017 Jaume Vivet i Soler. Alcalde de Torelló

Aquest reglament marca exactament la manera d’operar en legalitat i transparència democràtica L’informe anual de la secretaria de l’Ajuntament de Torelló que proposa l’aprovació de l’acta anterior fa públic els acords presos, analitza les activitats i situa els volums econòmics continuats al llarg dels anys Sembla una gran eina que cal conèixer



passant balanรง


141.

Capítol #07

PRIMER BALANÇ DESPRÉS REHABILITACIÓ (1994-2004)

105 companyies professionals de teatre 64 companyies de música i 14 de dansa. Total 183 25 espectacles presentats per grups locals 20 altres grups amateurs de la comarca. Total 45 90 grups de teatre, música i dansa de la campanya “anem al teatre” escoles 20 projeccions de cinema 11 anys del Festival Internacional de Cinema de Muntanya. Total 111 50 exposicions 220 activitats no obertes al públic en general 350.000 espectadors 500 programacions o activitats que han representat 750 sessions diferents

SEGON BALANÇ 26 ANYS (1994-2020)

272 companyies professionals de teatre 156 companyies de música i 36 de dansa 67 espectacles presentats per grups locals 52 altres grups amateurs de la comarca 234 grups de teatre, música i dansa de la campanya “anem al teatre” 52 projeccions de cinema 26 anys del Festival Internacional de Cinema de Muntanya 100 exposicions 260 activitats no obertes al públic en general 850.000 espectadors 1500 programacions o activitats que han representat 1950 sessions diferents


142.

Passant balanç

CO-PRODUCCIONS CIRVIANUM AMB DIFERENTS ENTITATS, UN EXEMPLE A SEGUIR

maig 2007

Torelló, a l'avantguarda de la música de cobla. Amb l’Agrupació Sardanista Estrena de quatre obres musicals

Des.

Marc Timón fa l’obra “LA VICENTETAper DE a cobla, corda, soprano i veus, amb el FAVARA” ELS JOGLARS. títol D e s c a t a l u n y a . Pitu Chamorro, l’obra en tres temps, per a cobla i percussió, titulada F a n t a s i e s del Ges Xavier Capdevila, amb La balada de les G a m b i r e s per a cobla, guitarra elèctrica i bateria. Salvador Brotons To t s a m b u n , una peça per a cobla i rapsode, sobre el poema de Segimon Serrallonga en memòria de Salvador Puig Antich La Cobla Mediterrània interpreta obres encomanades amb la condició d'haver de tenir referents torellonencs. Direcció artística de Jordi Lara

S’originen noves produccions: F a n t a s i e s d e G e s el 2014 i 7 Te x t u r e s V i v e s el 2016. Cobla Reus Jove i Tarasca amb s’impliquen amb la Coral Cervià i la Xarxa de Torelló. Direcció: Gabriel Miralles, Pep Tines, Esteve Molero i Xavier Capdevila


143.

Vídeo

Capítol #07

7 textures vives

Coral Cervià


144.

Passant balanç

PRODUCCIONS ESTABLES més de 50 anys en actiu

Nou 69 Teatre Grup estimat i valorat per la població Joves que agafen el relleu de l’anterior Quadre Escènic Parroquial. És notòria la molta experiència adquirida en teatre musical des d’un principi. Consolidant cent anys de pastorets a Torelló. Mantenen viva la tradició popular que s’innova cada any. Un prodigi generacional a conservar

1972

Construeixen col·lectius nombrosos que es van rellevant. Nivells de qualitat alts

1996

El retaule del fl a u t i s t a de Jordi Teixidor (1972). El 1978 va ser la pedra de toc que fa guanyar espai i prestigi al grup La jungla sentimental


145.

1996

2001

Capítol #07 Isabel tres carabel¡les i un embolicador

Macbeth


146.

Passant balanç

1997

1999 2000

L’ h o t e l d e l s g e m e c s, Georges Feydeau presentat a la Mostra de Teatre Amateur d'Osona

L’ o p e r a d e t r e s r a l s de Bertolt Brecht

Després de la pluja


147.

Capítol #07

2003

2011

El funeral

2014

La gàbia

2015

E l s A d d a m s , direcció d’Antoni Font juntament amb la companyia La nota de teatre de Vic. Direcció musical per Eva Mayo. Laura Panicot escenografies

El malalt imaginari comèdia de Molière, direcció de Manel-Dionís Comas


148.

2005

Passant balanç

L a fi l l a d e l m a r

2009

Vídeo

Alguna cosa va passar camí del fòrum

Els Addams


149.

2017

Capítol #07 To c To c


150.

Passant balanรง

2019

Germans de sang, dirigida per Antoni Font. El grup celebra el mig segle de vida just quan el Cirvianum commemora els 25 anys de la seva reobertura


151.

Capítol #07

GRUP XARXA TORELLÓ LA JOIA DE LA CORONA A PERSERVAR!

educant infants i joves fins a 15 anys sense parar

A partir del 2005, un grup de pares i mares es dediquen a programar espectacles per a infants i joves i en fan la temporada estable, així com també producció pròpia. Són amb escreix la pedra angular amb resultats palpables a la mà. Col·laboren en diferents activitats festives de la població Els seus objectius: la catalanitat en les seves propostes, el rigor en el producte artístic i la recerca de l’excel·lència dalt l’ escenari


152.

Passant balanç

L’espectacle infantil, en el seu caràcter formatiu, ha estat l’activitat que els ha ocupat més temps. Els espectacles que presenten, sense perdre el seu caràcter d'opció i proposta de lleure, han de contribuir a fer dels infants, homes i dones més lliures, cultes i solidaris, participatius Amb quinze anys presenten uns numeros que esgarrifen. Dediquen moltes hores d’ assaig, cuiden el més petit detall i el recanvi generacional està assegurat

Trobem a la secció de Rebost Cultural de la pàgina web de l’ajuntament gravacions de les moltes representacions dignes de conèixer

Vídeo

Lennon


153.

Capítol #07

COMPANYIA LOROPARDOS Capaços d’agafar qualsevol projecte i tirar-lo endavant

S’estrenen amb l’obra El pla 22-09-2015


154.

Passant balanรง


155.

CapĂ­tol #07


156.

Passant balanç

Festa Major

20 d’octubre del 2019 La Companyia Loropardos i Lluïsos cobla fan un viatge en el temps a les festes majors d'abans, a través de l'humor, la nostàlgia, el teatre i la música. Han aconseguit fer bolos amb resultats fantàstics El teatre musical és present a Catalunya des de fa molts anys. Traduït, escrit directament en català o adaptat, per a molts el musical és la manera més emocionant per transmetre una història Un present prometedor i s’albira un futur


157.

Capítol #07

Teatre eSseLa Atrevits i professionals amb un currículum que mereix atenció

Klaus i Mortimer de Jordi Arbonès, (2003) en temporada a la Sala Muntaner de Barcelona. Històries de la Vila de R. (2004) de Miquel Martí i Pol, i la seva prosa. L’espectacle ha voltat per diverses poblacions de Catalunya i durant el novembre de 2005 van fer temporada al Teatre Regina de Barcelona

La Fàbrica de Miquel Martí i Pol va presentar-se el 2006 a la Mostra d’Arts Vives del Castell de Montesquiu. L’espectacle es va interpretar per varies poblacions de Catalunya, València i les Illes Balears, amb més de quaranta actuacions; durant el febrer de 2008 va estar al Jove Teatre Regina

Gent de mal viure o Algunes cròniques de Pere Calders, de Pere Calders, va ser estrenada al Teatre Centre de Manlleu 2005

El profe del belga Jean-Pierre Dopagne, va estar amb temporada al Teatre Gaudí Barcelona durant els mesos de novembre/desembre de 2008 i febrer/març de 2009, i de gira pels Països Catalans en les temporades 2009-2010.


158. El millor dels mons de Quim Monzó, muntatge teatral a partir d’alguns textos del llibre El millor dels mons, amb estrena al Teatre Cirvianum l’octubre del 2009, i fent temporada al SAT (Sant Andreu Teatre) de Barcelona durant els mesos de gener/febrer de 2010. També va estar de gira pels Països Catalans durant el 2010 i 2011

Passant balanç


159.

Capítol #07

La crucifixió considerada com un accident de treball de Gérard Mordillat i Jérôme Prieur, interpretada per Pep Tines i Cacu Prat (2014).


160.

Passant balanç

‘El poble’ de Miquel Martí I Pol (2010).

El petit llibre que no tenia nom de J.Antonio Millán, amb direcció de Jordi Torres (2010). El poble entre copes de Miquel Martí i Pol, amb direcció de Pep Tines i Cacu Prat (2011). Al castell de Montesquiu t’hi convida qui hi viu, amb direcció de Pep Tines (2013)

Torneriajant (2015-2019) visita amb teatralitat al Museu de la Torneria


161.

Capítol #07

DIEDRE. SET DE TEATRE “NI OLVIDO NI SUEÑO” POEMES DE FEDERICO GARCÍA LORCA. En Ramon és un home fascinat per El cantaor, adequat i a favor de l‘objecFederico García Lorca. Juntament tiu que es pretén... amb Montse Arqués s’arrisquen i obtenen un resultat formidable Han dirigit l’ obra des del punt de vista avantguardista i surrealista. Cal destaLa creació de l’ espectacle i el seu títol ja car el fet de tenir al cantaor, la balladodiu que ve de creure’s la capacitat ra i el guitarrista junts, propiciant poètica de Lorca alguns tòpics Andalusos que prou detestava el mateix García Lorca El convenciment de que encara és viva la seva memòria Incideixen en esmentar que han procurat que l’obra respiri un misticisme Que val la pena submergir-se en les religiós on els personatges fluctuen en el riqueses sonores dels registres. La temps i en l’espai. Decisiva és la il·lumiparaula! nació per anar traslladant la força de la poesia als diversos espais És una producció tràgica –no dramàtica- la guitarra amb els seus matisos, i una temàtica com a arma per visionar el seu afusellament

D’UNA ENTREVISTA A RAMON TRIAS (La trobem al setmanari Torelló el 10 de juny del 1994, feta per en Andreu Balaguer)


162.

Passant balanç

SSS.. TEATRE L’ associació SSS... teatre, és una companyia teatral local que sol aportar a l’escena una obra de teatre a l’any. El públic en fa una molt bona recepció i repeteix. Se’ls espera sempre Algunes vegades presenten obres de creació pròpia, d’altres a partir de textos d’autors coneguts... Actuen i furguen provocant la crítica social que no hi falta mai. Té acostumats als espectadors a una valoració alta del seu treball, dignitat manifesta i s’espera de la companyia força perseverança


163.

Capítol #07

Neix la companyia torellonenca ANÒNIMA Integrada per Mireia Illamola, Gema Carretero, Elisenda Currius i Elisenda Soler, es va mostrar en públic per primera vegada el divendres dia 25 de setembre del 2020 dins el Festival Festus (Festival d’ Arts al Carrer). La Companyia, afortunadament, té la intenció de donar continuïtat al seu projecte


164.

Passant balanç

Amb l’obra InVisibles volen donar visibilitat a històries de dones que encara no es coneixen. Neix d’ una idea de Mireia Illamola i no és una obra de teatre sinó “un dispositiu, un camí perquè la gent pugui veure coses que estan invisibilitzades” Malgrat la meterologia adversa, el públic va viure l’experiència expectant i satisfet


165.

Capítol #07

LA RENOVADA COBLA CANI-GO! amb projectes artístics d’escenari un cop l’any

El dia 12 d’octubre, coincidint amb el tradicional Aplec de Tardor, la cobla CANI-GO! es va presentar públicament a la plaça Nova Fundada l’any 1933 per Pere Capdevila, avi de Xevi Capdevila, que s’ha posat al capdavant del nou projecte. A la formació hi toquen quatre músics locals joves: Pau Montero, Laia Sellarés, Guillem Mirabent i el mateix Xavier Capdevila

Amb aquest projecte enceten una tova etapa amb sardanes antigues que volen transformar portant-les al dia, limitar les actuacions a unes 40 a l’any, i portar a l’escenari del teatre Cirvianum cada any un projecte artístic musical amb voluntat de fer-ho present a altres teatres


166.

Passant balanç

Aquesta iniciativa preveu grans resultats artístics donada la capacitat dels músics i la seva voluntat d’aconseguir la màxima excel·lència. Catalunya, pel que fa a formacions musicals, amb prop d’un centenar de cobles, viu un moment esplèndid. Caldrà espavilar fort La cobla Jovenívola de Sabadell va oferir un magnífic concert i va fer cantar el públic alguna sardana coneguda Igualment, la cobla Mil·lenària en un concert memorable Felicitats a tots i per a molts anys. L’agrupació sardanista, molt atenta a l’esdeveniment, va merèixer el reconeixement de tothom


AgraĂŻments


Ho heu fet fàcil. Gràcies! Als arxius municipal i parroquial. A l’Adet, Cosidor Digital, Museu de la Torneria, setmanari Torelló, radio ona... Llibres prou coneguts d’història local. Respecte i admiració. Familiars, amigues i amics referenciant als seus ancestres A Cèlia Martínez Pladevall que n’ha fet una curada edició. Impagable! A l’Assumpta Ordeig Sala i a la Bet Soldevila, que s’han preocupat de fer-ne correccions Mesurar amb criteris polítics-culturals institucions que pertanyen al bé comú Admiració per institucions, associacions, sense afany de lucre obertes a tothom

Jaume Ordeig Altimires (21-08-1943, nascut en la postguerra)


Desembre 2020


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.