Issuu on Google+

visquem terrassa

Foto: Jordi Chueca

| 145 | Novembre l 2011 | revista mensual d’informació municipal i ciutadana

La Seu d’Ègara inicia el camí per ser patrimoni de la humanitat Tot a punt per a les eleccions generals del 20 de novembre p. 5

2012, Any del 50è Aniversari de la Riuada p. 7

Nou espai sociocultural polivalent al Condicionament Terrassenc p. 8


visquem terrassa

145 | Novembre 2011 Revista mensual d’informació municipal i ciutadana

RECORadDanEaU...

La ciutat El Ple decidirà la candidatura de la Seu d’Ègara

3

com a patrimoni de la humanitat

4 5 6 7 8

Campanya contra la violència masclista Eleccions generals del 20 de novembre Nova programació del Districte Jove Terrassa recordarà les riuades del 1962 El Condicionament Terrassenc acollirà un equipament comunitari sociocultural

10 11

Programa “Lletres per a tothom” Breus Protagonistes

Treballem als barris: AV Antic Poble de Sant Pere 12

12

Entitats: Club Gimnàstic Terrassa

ció ciut Horaris d’aten tràmits de 010 Informació i vendres i vigílies 8 a 19.30 h, i di de us jo di a ns De dillu 0h festius de 8 a 14.3 de la plaça Didó ndres i vigílies Oficines centrals a 19.30 h, i dive 30 8. de us jo di De dilluns a a 14.30 h de festius de 8.30 s de districte Oficines municipal res de 9 a 14 h De dilluns a divend l’Ajuntament Contacta amb www.terrassa.cat 1 Terrassa tserrat, 14. 0822 on M de l va Ra i 00 010 / 93 739 70 rrassa.cat te @ 010infotramits ó Més informaci ssa.tv rra te m ue www.visq a.cat visquem@terrass

L’Ajuntament

13 14 15

Coneguem els serveis: Servei de Joventut Anem de visita! L’opinió dels grups municipals

010

Informació i tràmits Des de mòbil o fora de Terrassa Ajuntament de Terrassa (centraleta)

TELÈFONS D’INTERÈS

a

visquemterrass

Atenció a les dones en situació de violència

Funerària (gratuït)

900 268 268

93 739 70 60

Manteniment urbà (brigades municipals)

93 739 70 00

Neteja i estris vells (gratuït)

900 900 120

93 736 34 60 900 720 135

Oficina Municipal d’Informació al Consumidor

93 731 59 82

Polítiques de gènere (informació i atenció)

93 739 74 08

93 788 23 32

Retirada de vehicles abandonats

93 780 55 55

(24 h i gratuït) Autobusos municipals (TMESA)

tv

93 731 59 82

Serveis Socials

93 731 59 82

Baumann Servei Jove

93 784 83 90

Síndica Municipal de Greuges

93 739 74 21

Biblioteca Central de Terrassa

93 789 45 89

Terrassa Mediació

93 733 77 06

Centre Cívic Alcalde Morera

93 786 91 59

Turisme (Oficina de Turisme)

93 739 70 19

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer

93 734 26 03

Canal Terrassa Vallès | 95.2 Ràdio |

93 736 14 14

Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany

93 733 30 98

Centre Cívic Montserrat Roig

93 736 24 12

Centre Cívic President Macià

93 735 74 38

EMERGÈNCIES

Centre d’Atenció d’Animals Domèstics

93 727 68 41

Parc de Bombers de Terrassa

93 727 50 59

Emergències (tot Catalunya)

112

Cinema Catalunya

93 788 53 76

Policia Municipal (urgències)

092

Consulta Sexual Jove

93 731 59 82

Educació

93 780 35 11

Policia Nacional

091

Egarvia (grua municipal)

93 784 27 11

Mossos d’Esquadra

088

Foment

93 789 11 11

Taxis

Targetes bus (més de 65 i discapacitats)

Edita: Servei d’Imatge i Comunicació. Ajuntament de Terrassa Direcció: Montse Prat Coordinació i redacció: Josep Manel Martínez i Jordi Garreta Col·laboradors redacció: Isabel Marquès i Eduard Martín-Borregón 2 | novembre visquemterrassa

www.terrassadigital.cat

93 783 44 44

Des de mòbil i no urgències

Disseny i maquetació: Marta Serrán i Marcos A. García Producció: Olga Cabús, Pilar Ordoño i Assumpta Olivé Correcció: David Aguilar Fotografies: Badia Casanova, Isabel Marquès, Eduard Martín-Borregón, Juan J. Domínguez,

93 780 55 55

93 735 77 77 / 93 735 66 66 Manel Marquès, Arxiu d’Imatges mNACTEC - R. Blanch, Obra Social d’Unnim Caixa, Marta Serrán i Arxiu Municipal Impressió: Gratesa Dipòsit legal: B-16102-82 0 80.000 exemplars. Revista gratuïta


la ciutat

l’editorial

S’inicia la tramitació per presentar la candidatura de la Seu d’Ègara com a patrimoni de la humanitat La Junta de Govern Municipal ha aprovat portar la proposta al ple del novembre. Si s’aprova, la Generalitat s’encarregarà de traslladar-la al Govern central, que al seu torn la farà arribar a la UNESCO perquè l’estudiï

L’Ajuntament vol iniciar les gestions necessàries per presentar oficialment la candidatura de la Seu d’Ègara perquè aquesta rebi la catalogació de patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO. El Govern municipal portarà al ple del novembre l’acord que la Junta de Govern ha adoptat en aquest sentit per a la seva ratificació. Per la transcendència del projecte i la gran repercussió que tindrà a la ciutat si s’aconsegueix l’objectiu, el Govern municipal vol assolir un gran consens polític i ciutadà i per això vol que el Ple ratifiqui per unanimitat l’acord.

L’inici d’un llarg camí Per tal de cursar la candidatura, la Generalitat de Catalunya ha de prendre en consideració la proposta de la ciutat de Terrassa i traslladar-la al Govern de l’Estat, que és qui ha de presentar la candidatura a la UNESCO. La comissió de seguiment del conveni de gestió de la Seu, formada per l’Ajuntament i el Bisbat de Terrassa, ja va acordar iniciar els tràmits per presentar la candidatura i ara haurà de crear grups de treball que facin les aportacions oportunes a la documentació que ha d’acompanyar la seva formalització.

Un conjunt excepcional únic a Europa El conjunt monumental de la Seu d’Ègara reuneix una bona part de la història de l’art cristià europeu des dels seus orígens fins a l’actualitat, amb una especial significació dels elements corresponents al període cristià antic i a la seva evolució entre els segles IV i VIII. Tot això fa de les Esglésies de Sant Pere un element únic a Europa. Aquest punt, sumat al bon estat de conservació que presenta el conjunt després que el 2009 s’acabés un llarg procés d’excavacions, estudis i museïtzació que va durar deu anys, serà el primer actiu de cara a poder aconseguir la catalogació de patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO. Precisament, una de les principals consideracions a l’hora de valorar un conjunt monumental per a la seva inclusió en el llistat de patrimonis de la humanitat és que sigui un exemple eminent que il·lustri un període significatiu de la història humana.

Pere Navarro i Morera Alcalde de Terrassa

Patrimoni terrassenc, patrimoni de la humanitat Al llarg de més de mil cinc-cents anys d’història, les esglésies de la Seu d’Ègara han estat estimades, preservades i enriquides per moltes generacions de terrassencs i terrassenques, fins i tot abans que aquesta ciutat s’anomenés Terrassa. L’any 2009 vam culminar un llarg període d’excavacions, de recerques arqueològiques i científiques i d’obres de millora del recinte de les Esglésies de Sant Pere. L’antiga seu del bisbat d’Ègara recuperava així en part el seu antic esplendor i se situava no només com la joia de la corona del patrimoni cultural terrassenc sinó també com un conjunt monumental únic a Europa. Comencem ara un camí llarg i difícil, però també ple d’esperança, a través del qual proposarem que la Seu d’Ègara sigui considerada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. En aquest camí buscarem el suport i el consens de científics i experts, d’institucions i d’entitats que avalin la candidatura terrassenca. Les ciutadanes i els ciutadans de Terrassa som i hem de ser els primers a difondre el valor universal d’aquesta extraordinària peça del patrimoni local. No només perquè ha esdevingut al llarg dels segles un dels nostres signes d’identitat i un motiu d’orgull, sinó també perquè és una de les nostres apostes de futur.

Facebook: Pere Navarro Morera Twitter: @pere_navarro Correu: pere.navarro@terrassa.cat novembre visquemterrassa |3


la ciutat

“Desemmascarem les violències”, nova campanya contra la violència masclista Es portarà a terme durant el mes de novembre, coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones La Regidoria de Polítiques de Gènere endega, un any més, la Campanya contra la Violència Masclista a la nostra ciutat amb un seguit d’activitats i accions que es duran a terme al llarg del mes de novembre, coincidint amb la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. Enguany, sota el lema “Desemmascarem les violències”, es volen evidenciar diferents tipus de violència masclista (a banda de la física i la psicològica) que, generalment, passen desapercebudes. Entre aquestes violències, no tan visibles i que actuen d’una manera més subtil, trobem la violència simbòlica (exercida a través de la cultura, les imatges i el llenguatge), l’estructural (desigualtats socials), l’econòmica i la sexual. Una campanya centrada en la diversitat “Desemmascarem les violències” vol posar de manifest la diversitat de dones existent a la societat per mostrar que la discriminació de gènere que pateixen les dones varia en funció de variables com ara l’edat, l’origen, la classe social, l’orientació sexual o la discapacitat, la qual cosa dóna lloc a situacions particulars i específiques en cada cas. Entre les activitats de la campanya trobem accions adreçades a l’alumnat d’ESO i batxillerat i al personal docent, com ara sessions de cinefòrum, tallers i xerrades. També es duran a terme el 18 de novembre unes jornades d’intervenció per a professionals al Vapor Universitari per dotar-los de coneixements i eines que els permetin abordar situacions de violència masclista en les quals, a banda de la discriminació de gènere, se n’afegeixin d’altres. 4 | novembre visquemterrassa

Actes previstos de sensibilització ciutadana 25 de novembre 26 de novembre 19 h, Raval de Montserrat: Concen- 10 h, Parc de Vallparadís: Circuit de tració contra la violència masclista i marxa nòrdica contra la violència lectura del Manifest a càrrec de l’ac- masclista pel circuit Les Dones. triu terrassenca Rosa Boladeras. 21.30 h, Teatre Principal: Repre- 28 de novembre sentació de l’obra Mujeres fraguando 16.30 h, Cinema Catalunya: Cinesueños a càrrec de la companyia de fòrum “Les dones” al voltant del film Buda explotó por vergüenza. teatre Ábrego.


la ciutat

Casal Cívic Vapor Gran (passeig del Vapor Gran, 39)

Escola La Roda (Pla de la Font de l’Apotecari, 10)

Els electors de les seccions 9 i 10 del districte 1, que fins ara votaven al Casal Cívic Vapor Gran, hauran d’anar a l’Escola Bisbat d’Ègara.

Canvi d’adreça de l’entrada al col·legi electoral: Pla de la Font de l’Apotecari, 10.

Informació pràctica per a la jornada electoral Escola Bisbat d’Ègara (carrer de Sant Marian, 46)

Recuperació com a col·legi electoral. Agrupa les seccions 9 i 10 del districte 1, abans al Casal Cívic Vapor Gran.

20 de novembre, eleccions generals Un total de 149.226 electors de la ciutat, inclosos els terrassencs i les terrassenques que resideixen a l’estranger, estan convocats a les urnes per escollir els representants a les Corts Generals Modificacions de col·legis electorals Per tal de millorar el mapa dels col·legis electorals s’han fet algunes modificacions:

A l’Escola La Roda, l’adreça d’entrada al col·legi electoral se situarà al carrer del Pla de la Font de l’Apotecari, 10. S’habilita novament com a col·legi electoral l’Escola Bisbat d’Ègara per descongestionar l’equipament del Casal Cívic Vapor Gran. Concretament, del Casal Cívic Vapor Gran desapareixen les seccions 9 i 10 del districte 1, que s’agruparan a l’Escola Bisbat d’Ègara. Calendari electoral Del 27 de setembre al 10 de novembre: sol·licitud de vot per correu

Les preguntes: Estic inscrit al cens? On haig d’anar a votar? Trobarem les respostes a: Web de l’Ajuntament Telèfon d’informació municipal: 010 Telèfon d’informació de la Generalitat: 012 Oficines centrals de l’Ajuntament: plaça Didó, 5 (obertes de 8 del matí a 8 del vespre durant el 20 de novembre) Oficines municipals als centres cívics (obertes de 8 del matí a 8 del vespre durant el 20 de novembre) Preguntant als representants de l’Administració acreditats als col·legis electorals el 20 de novembre Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral: 901 101 900 22 d’octubre: sorteig dels presidents i vocals de meses electorals Del 4 al 18 de novembre: campanya electoral 19 de novembre: jornada de reflexió 20 de novembre: eleccions Les xifres 149.226 electors 45 col·legis electorals 239 meses electorals 717 presidents i vocals de mesa Més informació www.terrassa.cat/eleccions www.elecciones.mir.es/generales2011 novembre visquemterrassa |5


la ciutat

Nou logotip i nou Districte La nova imatge del Districte Jove és un asterisc de sis puntes en referència als sis districtes de la ciutat, ja que el Districte 1 s’incorpora per primera vegada en la seva programació. Ho fa amb propostes de dinamització a l’espai públic, com és el cas de la nova activitat “Esdeveniments de ciutat”, que té com a finalitat augmentar la presència dels joves i del programa al carrer, amb la celebració de sessions obertes i exhibicions de les activitats, preparades i gestionades pels joves mateixos.

El Districte Jove es renova amb més activitats i espais L’Ajuntament ha posat en marxa una nova programació d’activitats del projecte Districte Jove per al curs 20112012, que per primera vegada arribarà a tots els districtes de la ciutat. El Servei de Joventut i Lleure ha decidit emprendre un procés de renovació amb l’objectiu d’adaptar aquest programa educatiu a les noves tendències i necessitats del jovent. Per aquest motiu, l’oferta de tallers va acompanyada de més espais i activitats, en què els joves hauran de participar d’una manera més activa. Amb les intervencions que es portaran a terme es volen donar eines que facin possible el creixement integral dels joves i que els ajudin a ser agents actius en els processos de participació juvenil del seu barri, districte o ciutat. 6 | novembre visquemterrassa

Activitats per a tots els gustos La programació està formada per una quarantena d’activitats gratuïtes de tipologia molt diversa que es fan al llarg de tota la setmana, en horari de tarda, a cadascun dels districtes. L’oferta inclou tallers de cuina, teatre, break dance i hip-hop, a més d’espais d’estudi, de trobada de joves i d’assessorament. Algunes de les activitats s’organitzen conjuntament per a tots els inscrits, com és el cas d’“Esports al Parc de Vallparadís”, que es farà els dimarts, de 17.30 a 20.30 h, amb joves d’arreu de la ciutat. Per als divendres, s’han dissenyat altres tres propostes que promouen la participació activa dels joves, com són “A l’escenari”, “Esdeveniments de ciutat” i “Ràdio a la Ràdio Municipal de Terrassa”.

Marc Garcia Responsable del Districte Jove

Volem que els i les joves siguin els propis organitzadors i gestors de les activitats, perquè així hi participen d’una forma més activa. Per exemple, un grup de hip-hop que assaja en un centre cívic formarà altres joves en aquesta mateixa modalitat; o, en les activitats d’“Esports al Parc de Vallparadís”, els joves mateixos hauran de proposar esports que els interessin. Volem que aquestes activitats siguin cada vegada més visibles i per això programem moltes de les activitats en places de la ciutat. Properament iniciarem contactes amb els instituts per crear una xarxa encara més àmplia de jovent.


la ciutat

El Ple de l’Ajuntament ha acordat començar a treballar en un programa d’actes que recordi aquest tràgic esdeveniment

Fàbrica Aymerich, Amat i Jover. Rambla d’Ègara. Autor: Carles Duran

Rambla d’Ègara. Autor: Fotos Francino

Rambla d’Ègara. Autor: Fotos Francino

Barri d’Ègara. Autor: Fotos Francino

La ciutat commemorarà l’any vinent el 50è aniversari de les riuades El 2012 farà 50 anys que es van produir les històriques riuades del 1962, que van arrasar part de la ciutat. Per això, l’Ajuntament vol organitzar durant tot l’any vinent diverses activitats per commemorar activament l’aniversari i ha declarat el 2012 Any del 50è Aniversari de la Riuada. Es pretén que en l’organització d’aquests actes, que retran homenatge a les víctimes i als centenars de voluntaris i voluntàries que van aportar el seu treball generós durant el desastre, hi hagi una àmplia

participació de persones, entitats i associacions. Activitats per al record Entre les accions que es duran a terme per commemorar el 50è aniversari de les rierades està previst crear una pàgina web on es recollirien testimonis de la tragèdia en diferents suports; editar un llibre i un audiovisual commemoratius; col·locar un element monumental a la rambla d’Ègara per recordar la solidaritat durant la tragèdia; obrir un cicle de ter-

L’apunt històric La nit del 25 de setembre del 1962, la nostra ciutat va patir la pitjor tragèdia de la seva història contemporània. En un aiguat produït per un fenomen de gota freda, després d’un estiu extremadament sec i calorós, van caure en tan sols dues hores de tempesta 225 litres per m2, que van desbordar els torrents i les rieres. Les aigües van arrasar al seu pas habitatges i indústries, i van ocasionar més de tres-centes víctimes mortals, a més de nombrosos ferits, la destrucció de prop d’un miler d’habitatges i un volum de danys extraordinari en la indústria i les infraestructures de la ciutat.

túlies que es durien a terme en centres cívics, casals de barri, casals de gent gran i entitats; i dedicar un espai públic al record de les víctimes prop de la riera de les Arenes. També s’ha pensat fer que l’exposició temporal anual del Museu de Terrassa es dediqui a les riuades i s’han proposat una exposició de fotografies d’autors locals a la Sala Muncunill, un cicle de xerrades col·loqui a càrrec de l’Arxiu Històric Comarcal i del Centre d’Estudis Històrics, i un programa educatiu perquè el treballin durant el primer trimestre del curs vinent les escoles i instituts. A aquest programa inicial ja s’han afegit iniciatives com el concert “Aigua” a càrrec de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 o l’edició d’un llibre elaborat per la Fundació Torre del Palau. Més informació

Comissariat dels 50 Anys de les Riuades 93 739 70 35 / 93 788 44 00, ext. 5035 jaume.valls@terrassa.cat novembre visquemterrassa |7

Fotos cedides per l’Arxiu Municipal

Riera de les Arenes. Autor: Fotos Francino


la ciutat

L’edifici integrarà espais per a la cultura popular, per impulsar la creació i difusió de produccions artístiques i per a activitats econòmiques relacionades amb la inserció i la discapacitat, així com el centre públic d’acolliment temporal i d’urgència per a persones sense llar Andana

L’antic Condicionament Terrassenc acollirà un espai sociocultural polivalent

L’Ajuntament està elaborant un pla d’activitats i recursos al conjunt del Condicionament Terrassenc, antiga seu del Centre Tecnològic Leitat, per convertir-lo en un equipament sociocultural que aglutini serveis com el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Terrassa, la Fàbrica de les Arts, la cooperativa Teixidors i l’alberg temporal Andana per a persones sense sostre. Diversos factors fan que aquest emplaçament sigui idoni per a un espai comunitari i polivalent d’aquestes característiques. Així, es tracta d’un edifici d’alt valor patrimonial i de propietat municipal en perfectes condicions de manteniment, amb una gran superfície disponible, múltiples espais polivalents i una ubicació cèntrica, fàcilment accessible i ben comunicada amb transport públic. Equipament comunitari d’abast social i cultural L’edifici es convertirà en un espai polivalent que apostarà per donar un ús sociocultural a les instal·lacions que permeti obrir a la ciutadania aquest testimoni del patrimoni industrial terrassenc. Així, serà la nova seu del Centre de Cultura Popular i Tradicional de Terrassa, destinat a preservar el patrimoni festiu, cultural i tradicional de la ciutat, i acollirà la Fàbrica de 8 | novembre visquemterrassa

les Arts, un espai destinat a impulsar la innovació i la creació en matèria artística i a la seva difusió. La cooperativa Teixidors, dedicada a la fabricació de teixits artesanals amb un projecte social que busca la integració laboral i social de persones amb discapacitat psíquica, es traslladarà també al Condicionament Terrassenc. Aquesta nova ubicació permetrà a la cooperativa oferir visites de caràcter pedagògic i cultural que obriran l’edifici a tota la ciutadania. Finalment, també hi trobarem la seu de l’Andana, centre públic d’acolliment temporal i d’urgència per a persones sense llar. La construcció d’aquest alberg va ser la proposta més votada (ho van fer un total de 3.588 persones) en la consulta ciutadana que va convocar el Consistori l’any passat amb el procés de participació de 4 milions d’euros del pressupost d’inversions. Amb la posada en marxa d’aquest centre públic (que gestionaran diverses entitats de caire social com la Creu Roja, Càrites i la Fundació Busquets, i que ocuparà una mínima part de l’espai del Condicionament, al voltant d’un 10%) s’oferirà un espai d’acolliment a les persones en situació de vulnerabilitat, a més de posar a la seva disposició espais per a la normalització dels seus hàbits socials, d’higiene i de cura personal.

Centre de Cultura Popular i Tradicional de Terrassa (amb façana al passeig del 22 de Juliol) Inclourà sales d’assaig i espais d’administració per a les diferents entitats de cultura popular de la ciutat, magatzems per guardar material (incloent-hi un d’especialment acondicionat per al material pirotècnic) i el Centre d’Interpretació de la Cultura Popular i Tradicional, amb una sala d’exposicions creada amb la idea que el patrimoni festiu i tradicional de la ciutat pugui ser visitat pel conjunt de la ciutadania i es converteixi en un espai d’aprenentatge escolar i comunitari.

Fàbrica de les Arts (amb façana al carrer del Canonge Rodó) S’articularà, a la manera dels vivers d’empreses, com un espai de producció i difusió de projectes artístics de tota mena (circ, arts escèniques, arts visuals...). En aquest espai, les produccions experimentaran la seva viabilitat cultural, social i econòmica. Comptarà amb companyies residents, com l’associació de circ Tub d’Assaig 7.70, fet que afavorirà la interacció i servirà d’estímul per a la investigació i l’experimentació conjuntes en el camp de la creació i les manifestacions artístiques.


la ciutat

Planta baixa

Soterrani

passeig del 22 de Juliol

Alberg Andana per a persones sense sostre (amb façana al carrer de la Mare de Déu dels Àngels) A banda d’un espai d’acollida; també oferirà activitats formatives i de foment de la inserció. Tindrà capacitat per a uns 40 usuaris i s’ubicarà en una part dels laboratoris i la bugaderia i tintoreria de l’antiga seu del Leitat, amb entrada i façana al carrer de la Mare de Déu dels Àngels. El projecte arquitectònic s’hauria d’encarregar abans d’acabar el 2011 i el centre hauria d’estar operatiu el darrer trimestre del 2012. Juan Ruiz Gerent de Teixidors

Teixidors ocuparà diversos espais. El primer pertany a l’edifici noble, on hi haurà les oficines i un espai amb exposició d’eines tèxtils i venda de teixits. La nau annexa al carrer de la Mare de

Teixidors Superfície: 1.973 m2

carrer de la Mare de Déu dels Àngels

odó

carrer de Joaquim Folguera

onge R

odó

onge R

Alberg Andana Superfície: 660 m2

el Can

el Can

Fàbrica de les Arts Superfície: 1.631 m2

d carrer

d carrer

Teixidors Superfície: 910 m2

President de la Creu Roja

passeig del 22 de Juliol

carrer de la Mare de Déu dels Àngels

Centre de Cultura Popular i Tradicional Superfície: 1.660 m2

Marià Gàllego

carrer de Joaquim Folguera

Cooperativa Teixidors (amb façana al passeig del 22 de Juliol) La ubicació de Teixidors a l’edifici del Condicionament Terrassenc permetrà oferir visites guiades amb caire pedagògic i cultural, integrades a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC). Poder passejar entremig dels telers i veure l’elaboració del teixit en un edifici que forma part de la història industrial tèxtil de Terrassa aportarà un important valor afegit a aquest element del patrimoni de la ciutat. Déu dels Àngels es destinarà als telers, i al soterrani tindrem un magatzem. El trasllat ens permet obrir una nova línia d’activitat: l’organització de visites per mostrar el patrimoni industrial de Terrassa i el procés tecnològic de manufactura dels teixits. És molt important perquè podrem formar part de la xarxa de turisme industrial XATIC.

L’edifici del Condicionament Terrassenc suposa una millora molt important per al centre d’acolliment a persones sense sostre que va néixer de forma provisional l’any 2007 davant l’onada de fred. En el nou espai hi haurà capacitat per a 40 persones, amb dormitoris d’un màxim de sis. L’espai ens permetrà fer a les entitats que el gestionarem un projecte de treball integral que facilitarà, a més de la tasca assistencial, treballar l’autoestima i la integració social d’aquestes persones a partir de tallers i activitats integradores.

Enric Petit Membre de l’associació de circ Tub d’Assaig 7.70

La nostra associació és una de les formacions artístiques a les quals han proposat formar part de la Fàbrica de les Arts. Al Condicionament gaudirem d’un espai més gran, on haurem d’encabir el gimnàs, un magatzem, un taller d’escenografies i atrezzo, una sala d’assaig i una sala polivalent per a l’exhibició de projectes. Formar part del Condicionament és molt important per a nosaltres, per continuar promovent el circ, fer cursos i preparar els espectacles i festivals que fem a la ciutat.

Manel Tomàs President de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa

Se’ns ha proposat disposar d’un espai prou important per poder guardar-hi material i tenir sales insonoritzades per als grups musicals, una sala de reunions i una sala d’assaig. Ens agradaria tenir una biblioteca especialitzada que fos referent en cultura popular per a tota la comarca i seria bo que hi hagués un bar per fer més caliu i tenir un espai d’exposició del patrimoni. El podrien visitar escoles i grups i seria un pol d’atracció perquè els ciutadans s’animin a participar en algun dels 27 grups de cultura popular terrassencs. novembre visquemterrassa |9


la ciutat

Una seixantena de persones d’origen estranger estudien català gràcies a un programa que inclou la col·laboració dels veïns per aconseguir reforçar la convivència i la cohesió social als barris

“Lletres per a tothom” acosta el català a les persones nouvingudes Cristina López Professora de català

Necessitem que als nostres alumnes se’ls parli en català perquè el considerin una eina útil i integradora. Saber català demostra una actitud positiva envers als veïns autòctons. En total faran 170 hores de classe. Bati Abderrafai Marroc

Fa cinc anys que visc a Catalunya. Ara no tinc feina, però he treballat a la construcció i el meu encarregat parlava sempre en català. Si visc aquí, he de parlar la llengua pròpia. M’ajudarà a trobar feina, farà que em costi menys treure’m el carnet de conduir i segur que tindré més facilitats. A partir del treball conjunt entre les entitats dels barris i l’Ajuntament, seixanta persones d’origen estranger, dividides en quatre grups, han entrat a les aules del seu centre cívic per posar-se en contacte amb la llengua catalana a través del programa “Lletres per a tothom”. Per a aquests alumnes, és el punt de partida per sortir al carrer i trencar les barreres socials, comunicatives i culturals que provoca el desconeixement del català. Els seus veïns els faciliten aquest procés d’integració. Barris integradors Aquesta iniciativa es porta a terme als districtes 2, 3 i 6 amb la implicació d’entitats de la zona, ja que el programa no tindria sentit sense un interlocutor amb el qual aquestes persones puguin practicar l’idioma. Concretament, hi participen els esplais de Ca n’Anglada i de Can Palet i l’Associació de Veïns de Sant Pere Nord, que recentment va organitzar una paella popular a la qual van ser convidats tots els alumnes del programa. 10 | novembre visquemterrassa

El català al carrer, a l’escola i a la feina Al llarg dels cursos s’organitzaran sessions orals amb voluntaris d’aquests barris per posar el català en pràctica. A classe aprendran a construïr paraules i frases bàsiques i a conjugar els verbs més habituals. D’aquesta manera podran expressar-se en la llengua catalana d’una manera bàsica en situacions de la vida quotidiana com ara anar a comprar, a treballar, al metge o a l’escola.

Lamaiae Tchongui Marroc

Fa quatre anys que visc a Terrassa i entenc el català però vull també parlar-lo una mica. A les botigues, a vegades em parlen en català i els meus fills aviat aniran a l’escola i els hauré d’ajudar a fer els deures. Si no parles una llengua, l’oblides aviat, i per això és important practicar. Hi ha molts veïns d’aquí que no parlen mai en català i això no m’ajuda gaire.

Voluntaris d’Intercanvi Cultural L’Ajuntament també ha posat en marxa el programa Voluntaris d’Intercanvi Cultural per promoure que els ciutadans es coneguin més bé i millorar la convivència a la ciutat. Amb aquesta iniciativa s’organitzaran parelles d’intercanvi cultural amb persones autòctones d’arreu de la ciutat i persones d’origen estranger del Districte 2 per tal que es coneguin i comparteixin espais de trobada. Aquest programa està organitzat pel Servei de Ciutadania i Drets Civils, en el marc del projecte Pla Pilot d’Intervenció als Barris.


la ciutat

La residència per a persones grans La Llar Unnim és un dels quatre grans equipaments de l’Obra Social d’Unnim Caixa a Terrassa

Unnim Caixa garanteix la continuïtat de la seva obra social El president d’Unnim Caixa, Jaume Ribera, i l’alcalde, Pere Navarro, han acordat en una trobada que l’entitat i el Consistori treballaran conjuntament per mantenir l’obra social de l’entitat. Ribera i Navarro han coincidit a assenyalar que l’obra social ha estat el valor principal de les caixes d’estalvis i que, en el cas particular de Terrassa, té una importància clau. L’Obra Social d’Unnim Caixa manté prou patrimoni per seguir funcionant amb autonomia un cop desvinculada del tot d’Unnim Banc, que ha assumit el negoci financer d’Unnim. Els equipaments, el fons artístic i els recursos líquids d’Unnim Caixa, valorats en uns 130 milions d’euros, constitueixen una important massa patrimonial per fer front a la nova etapa i preservar els centres i programes propis o en col·laboració. L’Obra Social d’Unnim Caixa arriba a més de dos milions de beneficiaris, als quals va dedicar l’any passat 13,9 milions d’euros en més de 6.600 accions, i dóna suport a unes 2.700 entitats sense ànim de lucre. La seva dotació per a aquest any 2011 se situa en 15 milions d’euros. L’Obra Social d’Unnim Caixa té a Terrassa quatre grans equipaments: el centre d’inserció de persones amb discapacitat intel·lectual Fupar Unnim, la residència per a persones grans La Llar Unnim, el Centre Cultural Unnim i l’escola de negocis Euncet Unnim, adscrita a la UPC.

Desmantellament de les torres elèctriques de l’avinguda de Béjar Red Eléctrica Española està desmantellant la línia d’alta tensió de l’avinguda de Béjar. En concret, es preveu que a principis de novembre s’hagin retirat 12 torres dins del projecte de desmantellament del traçat de la línia Mas Figueras - Pierola, al nord de la ciutat. El tram que s’està desmuntant, de 2,7 km de llarg, recorre l’avinguda de Béjar des de la riera de les Arenes cap a l’oest, travessa en diagonal el Pla del Bonaire i surt del casc urbà per arribar al Llac Petit. En una segona actuació, encara sense calendari, es desmantellarà la resta de la línia, que recorre l’avinguda del Vallès i finalitza a la subestació de Mas Figueras, a l’entorn del futur polígon Els Bellots II. Aquest tram té una llargada de 3,8 quilòmetres.

L’Skatepark serà aviat una realitat L’avinguda de Can Jofresa és el lloc triat per l’Ajuntament per construir a la ciutat un skatepark (parc de patinatge), un dels projectes seleccionats en la consulta ciutadana de l’any passat per decidir la destinació de 4 milions d’euros dels pressupostos d’inversions. La mitjana de l’avinguda de Can Jofresa, on es construirà el nou equipament, es troba en un entorn allunyat de la zona d’habitatges i ben comunicat amb la xarxa d’autobusos. A més, es troba envoltada d’equipaments i serveis, ja que és pròxima al Parc de Vallparadís i al Parc Vallès i compta amb una topografia que garanteix l’accessibilitat i l’adaptació de les plataformes de la pista. La mitjana té una superfície de 3.600 m2 i mantindria els arbres principals de l’actual enjardinament. La pista podria entrar en funcionament entre l’abril i el maig del 2012. El pressupost previst és de 380.000 euros. novembre visquemterrassa |11


l’Ajuntament treballem als barris

les entitats

AV Antic Poble de Sant Pere

D’esquerra a dreta: Marcel Muñoz, Maria González i Joan Lluch

El barri de l’Antic Poble de Sant Pere, situat al Districte 1 de la ciutat, és el nucli històric del que fins al 1904 era el poble de Sant Pere. L’origen de l’antic poble data del segle XVII, moment en què els propietaris dels masos de la zona van construir cases al voltant de les Esglésies de Sant Pere i van formar els carrers Major de Sant Pere i Bonaventura el Gran. Actualment, el barri té forma de triangle; està delimitat pels torrents de Vallparadís a l’oest i Monner a l’est, i al nord pel passeig del 22 de Juliol. En l’última dècada, el barri ha viscut una transformació important: molts carrers han passat a ser per a vianants i s’han suprimit els pals del cablejat elèctric. Aquest històric barri conserva la seva fesomia de carrers estrets i cases baixes.

+info

Habitants: 582 Superfície: 0,08 km2 Dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa 2010

germanor, tenim colles de gegants i de bastoners pròpies i cada cinc anys recreem el casament noucentista. Joan Lluch Veí

Fa 25 anys que visc al barri. Buscava un lloc tranquil, on pogués conèixer els veïns. Recordo que abans fins i tot deixàvem la porta oberta de casa quan marxàvem. Trobo a faltar espais verds, encara que amb les obres el barri ha millorat molt, però falten arbres i cal col·locar el mobiliari urbà.

El Gimnàstic Terrassa estrena noves instal·lacions Després de l’incendi que va patir a la nau del carrer de Sant Gaietà l’any 2009, el Club Gimnàstic Terrassa estrena temporada a ple rendiment en unes noves instal·lacions de l’antic Gimnàs Vallparadís. El club es va fundar l’any 1995 i és l’únic centre terrassenc on s’ensenya gimnàstica esportiva. El seu funcionament és gairebé assembleari, ja que pares i treballadors del club han estat al capdavant de totes les decisions i són ells mateixos els qui es van mobilitzar per aconseguir un nou equipament sense cap aportació pública i el van reformar. Ara han passat de comptar amb 400 m2 a gaudir d’un espai dedicat a la gimnàstica de 1.400 m2 i han obert una nova línia de fitness de 1.100 m2 més. Aquest club de fitness és la nova via de finançament amb què la directiva vol fer un salt qualitatiu per entrenar els i les gimnastes en l’alta competició, fet que ja els ha comportat recollir alguns mèrits esportius. Miquel Àngel Gamell President

Marcel Muñoz President de l’AV

L’AV originàriament era la comissió de festes. Tenim la peculiaritat que no hi ha socis ni es paga cap quota, sinó que es reparteixen convocatòries i tots els veïns que volen hi participen. El barri té una riquesa cultural importantíssima; tenim tradicions molt arrelades on no falta mai la participació. Així, celebrem la nit dels Cinc Focs de Sant Pere per la festa major, fem dinars de 12 | novembre visquemterrassa

Maria González Veïna

Vaig néixer aquí. Els meus avis, que ja hi vivien, m’explicaven que al carrer Major hi havia una seixantena de botigues i que la gent de Terrassa hi venia a comprar. Al pont havien de pagar una mena de peatge perquè aquí tot era més barat. Tenim un patrimoni històric molt important amb les Esglésies de Sant Pere, però trobo que s’haurien de potenciar més.

El Club Gimnàstic Terrassa ha funcionat sempre amb finançament privat i amb la garantia dels pares i els directius per tirar-lo endavant. El procés

de canvi després de l’incendi va ser molt dur, però ja hem aconseguit augmentar el nombre de gimnastes i actualment tenim 220 nenes i 30 nens. Al club de fitness oferim sala de màquines, hip-hop, spinning i entrenaments específics per a dones i gent gran.

Més informació

Club Gimnàstic Terrassa i Carrer del Doctor Pearson, 63 93 733 25 58 gimnasticterrassa@gmail.com www.gimnasticterrassa.cat


l’Ajuntament coneguem l’Ajuntament Cinta Ferrer Tècnica encarregada de l’Àrea de Lleure Infantil

En aquesta àrea oferim la formació necessària per obtenir el títol de monitor en educació en el lleure i donem suport i assessorament a entitats infantils i juvenils de la ciutat. Actualment hi ha 22 esplais i un agrupament escolta als quals oferim suport logístic si necessiten material o espais per fer una activitat. També els informem sobre aspectes legals i sobre les subvencions que poden demanar.

Servei de Joventut i Lleure Infantil El Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament és el nucli que coordina totes les activitats que es desenvolupen a la nostra ciutat en aquests àmbits. La seva seu és a la Casa Baumann i des d’allà es distribueixen els quatre eixos de treball: Lleure Infantil, Un servei descentralitzat Per tal d’entrar en contacte permanent amb els joves, el Servei té tres punts d’informació i dinamització mòbils que un dia a la setmana estan presents a tots els instituts públics. Es tracta d’un primer punt de contacte on els joves poden conèixer l’oferta del Servei. D’altra banda, també s’organitzen activitats als centres cívics i tenen dos casals de joves propis i l’Espai BiT, on poden fer activitats multimèdia. A la Casa Baumann, els joves a partir de 12 anys trobaran els serveis tècnics d’assessorament i suport, l’OMEJ, un punt Xarxa de connexió a Internet, la Viatgeteca, amb llibres i documents d’arreu del món, el Servei de Préstec de sales i materials i el Servei Jove d’Habitatge. Als baixos hi ha el bar Barimbau, l’espai i sales de producció multimèdia Baumann Lab i, al costat, els Bucs d’Assaig musicals.

Cultura Juvenil, Oficina Municipal d’Emancipació Juvenil i Serveis per als Joves, i Intervenció en el Territori. Aquest organisme municipal treballa de forma transversal i continuada amb tots els departaments de la ciutat, ja que en el seu àmbit d’actuació intervenen aspectes relacionats amb els serveis socials, l’educació, el medi ambient, la participació ciutadana, etc. És, per tant, un servei complet on una trentena de professionals ofereixen educació en el lleure i ajuden els alumnes a prendre decisions de forma autònoma. Què estudiar, on trobar feina i on buscar beques i ajuts són alguns dels dubtes més freqüents que el Servei intenta resoldre. Més informació

Àrea a la qual pertany: Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social Regidor delegat: Antoni Salvador Pressupost per al 2011: 1.434.908 euros Nombre de treballadors: 33 Horari: de dilluns a dijous, de 9 a 14 h i de 16 a 19 h, i divendres, de 9 a 14 h. Tancat el mes d’agost. i Av. de Jacquard, 1 93 784 83 90 casa.baumann@terrassa.cat www.terrassa.org/joventut

Pepe Badia Tècnic i informador de l’OMEJ

A l’Oficina Municipal d’Emancipació Juvenil tenim un punt d’informació sobre temes tan diversos com són l’habitatge, la salut i el voluntariat. A causa de la situació econòmica, el que més ens demanen és informació per estudiar a l’estranger i sobre com millorar el currículum acadèmic per trobar feina. Raquel Garcia Cap del Servei

El Servei és més important del que sembla. Abracem una etapa de la vida molt complicada, on el jove s’està definint i ha de prendre decisions. Per això treballem l’oci però també aspectes psicològics. Sovint el jove que ve al Servei està desorientat o desmotivat. Primer mirem de pujarli l’autoestima i després li mostrem el ventall de possibilitats que oferim. No només d’oci, sinó també les eines per crear-se unes perspectives de futur més positives i esperançadores. novembre visquemterrassa |13


l’Ajuntament

+info

anem de visita!

Maria Auxiliadora

Maria Auxiliadora

Pau Vila

Pau Vila

Tecnos

Tecnos

Josep Ventalló

Josep Ventalló

14 | novembre visquemterrassa

Us podeu descarregar el Visquem Terrassa en PDF al web municipal: www.terrassa.cat/visquem.


l’Ajuntament l’opinió dels grups municipals Grup Municipal Socialista

Terrassa, una ciutat forta i activa en un context difícil

jordi.ballart@ terrassa.cat

A la portada del Visquem, la Seu d’Ègara, que inicia el seu camí cap a l’objectiu d’esdevenir patrimoni de la humanitat. A la contraportada, el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40. Són dues imatges aparentment molt diferents, però en realitat cares de la mateixa moneda: apostes de futur d’una ciutat que està ben preparada i que enfoca correctament les oportunitats i les prioritats. Crear riquesa i llocs de treball, aprofitar el talent i l’esperit emprenedor i preservar el benestar en plena crisi: aquest és el camí que compta amb el suport i el consens d’una gran majoria de terrassencs i terrassenques. La cultura, la innovació, la universitat, la ciència, les comunicacions, la projecció internacional... són alguns dels horitzons de

futur de Terrassa en els quals estem treballant activament i que estan donant resultats esperançadors per impulsar l’economia local. En paral·lel, l’Ajuntament ha realitzat una política sensata i rigorosa per reduir despeses en els àmbits menys prioritaris, per treure el màxim rendiment de cada euro i per garantir la solidesa de les finances municipals. El país està en una situació difícil, sí, però Terrassa en aquest context pot fer front al dia a dia amb fermesa i accelerar cap al futur. Ningú no té solucions màgiques, és cert, però el Govern municipal sap sumar idees, solucions, capacitats i esperances per mirar cap endavant i sortir de la crisi sense deixar ningú pel camí. Que és justament el que vol la majoria.

Grup Municipal de Convergència i Unió

Dades per entendre decisions

josep.rull@ terrassa.cat

Per poder judicar les decisions dels governs és convenient tenir accés al màxim nombre de dades. 1. El dèficit pressupostari (la diferència entre ingressos i despeses) de la Generalitat heretat de l’anterior Govern és del 4,2% del PIB. Un “cràter” de 8.350 milions d’euros. 2. El Govern Montilla, quan va fer el traspàs de poders, només reconeixia un dèficit del 2,4%. Han aparegut factures impagades per valor d’uns 3.500 milions. 3. El Govern Zapatero ha exigit a la Generalitat que en un any ajusti el dèficit a l’1,3%. Això voldria dir retallar la despesa de la Generalitat més de 5.000 milions. La Generalitat s’hi ha negat categòricament. 4. Un de cada tres euros dels que la Generalitat es va gastar l’any 2010 no tenia cobertura d’impostos i, per tant, s’aconseguia per mitjà d’endeutament. 5. L’any 2011, cada dia, la Generalitat està pagant 4 milions d’euros d’interessos,

un 128% més que fa dos anys. 6. L’any 2012, la Generalitat pagarà 6 milions d’euros diaris d’interessos, 2.200 milions l’any. Això vol dir tant com tot el pressupost del Departament de Benestar, quatre vegades el d’Empresa i Ocupació o nou el de Cultura. Cal aturar aquesta sagnia. Aquesta és l’autèntica retallada a l’estat del benestar 7. Malgrat que el pressupost de la Generalitat és un 10% inferior, el paquet de polítiques socials (benestar, salut i ensenyament) pesa quatre punts més, un 72%, que l’any 2010. Els ajustos no han estat lineals. 8. Catalunya continua tenint un dèficit fiscal amb l’Estat (la diferència entre allò que paguem els catalans a Madrid i allò que ens tornen) que ratlla l’espoli. 16.400 milions anuals. 45 milions diaris. El 8,4% del nostre PIB. El concert econòmic és l’única opció.

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

La democràcia ha guanyat. A Terrassa pagarà la crisi la ciutadania

gabriel.turmo@ terrassa.cat

En primer lloc, vull expressar amb aquestes línies la nostra valoració positiva de l’anunci de la banda terrorista ETA de renunciar a imposar els seus objectius a través de la mort, la violència, la por i l’exclusió cessant la seva activitat criminal. És una bona notícia, una victòria de la democràcia, de l’estat de dret i de tota la societat democràtica espanyola, on cal destacar la fonamental tasca desenvolupada per les forces i els cossos de seguretat de l’Estat i pels jutges i fiscals en la lluita contra la banda terrorista. Volem recordar en aquests moments les més de 800 persones assassinades per ETA, entre elles el nostre company Francisco Cano. Tot el nostre suport i solidaritat amb les víctimes del terrorisme i les seves famílies. En segon lloc, pel que fa a assumptes de política municipal, vull manifestar la nostra oposició i preocupació pel desmesurat augment dels tributs municipals que proposa el bipartit (PSC i ICV-EUiA ) per

a l’any 2012, amb increments del 5% de determinats impostos, com ara l’IBI, i superiors respecte de determinades taxes (un 10% respecte de la taxa sobre la gestió de residus municipals), fent pagar amb aquesta proposta les consequències de la greu situació de crisi econòmica als ciutadans i ciutadanes de Terrassa. Són possibles altres polítiques per a l’obtenció de recursos: optimitzant recursos, redefinint objectius i prioritats, eliminant despeses prescindibles (les relatives als càrrecs de confiança), reduïnt despeses (com les relatives a protocol, publicitat institucional, propaganda, subvencions als grups municipals...), reduïnt l’entramat de societats municipals... I són necessàries polítiques que fomentin l’activitat econòmica, que és la veritable creadora d’ocupació, com millorar i incrementar als tributs municipals les bonificacions per l’inici d’una nova activitat econòmica i per creació d’ocupació, o aplicar noves bonificacions.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Cohesió social, la primera prioritat

manuel.perez@ terrassa.cat

A Terrassa disposem d’importants equipaments culturals, cívics, educatius, socials... per afrontar les necessitats de la ciutadania i garantir el màxim de benestar i cohesió social. En breu podrem afegir a aquesta xarxa d’equipaments ciutadans un de nou, necessari com mai en el context de greu crisi que també colpeja la nostra ciutat: un centre d’acollida per a persones sense llar. Des de fa temps hi ha un important consens sobre la necessitat que una ciutat de la dimensió de la nostra disposi d’un alberg que ofereixi un mínim benestar als veïns i veïnes que malauradament estan passant, o poden passar, per greus dificultats per disposar de sostre cada dia. Consens que va quedar reflectit quan la proposta, impulsada per reconegudes entitats socials de Terrassa, d’avançar-ne la construcció amb una dotació econòmica en el marc del procés de participació en el pressupost municipal va rebre un important suport ciutadà. A ICV-EUiA considerem que ha passat massa temps entre que es va prendre participadament la decisió i que s’ha concretat.

Decisions precipitades i segurament equivocades han estat determinants en aquest retard. Ara, des del nou Govern municipal, hem decidit fer possible la construcció de l’alberg al complex del Condicionament Terrassenc, que ha passat recentment a estar disponible. Ofereix les millors característiques possibles, s’ajusta a la inversió prevista i contribuirà a dotar el complex d’un important caràcter sociocultural. No cal dir que ens preocupa l’alarmisme generat a l’entorn de la ubicació d’aquest equipament, que no volem entendre com a expressió d’insolidaritat sinó com a mostra de desconeixement del que és un alberg d’aquest tipus, que objectivament no és cap focus de conflicte, com demostren experiències similars existents. Confiem que ningú no tindrà la temptació d’utilitzar el drama de l’exclusió social vigent a la nostra societat com a eina d’enfrontament polític. A ICV-EUiA ens comprometem a fer possible aquest centre d’acollida a la nostra ciutat i a vetllar pel benestar de tota la ciutadania, també de la més vulnerable. novembre visquemterrassa |15


ú


Visquem Terrassa número 145 (novembre 2011)