Issuu on Google+

visquem terrassa

| 142 | Març l 2011 | revista mensual d’informació municipal i ciutadana

Especial mandat 2007-2011


visquem terrassa

142 | Març 2011

Revista mensual d’informació municipal i ciutadana

Especial mandat 2007-2011

L'evolució de Terrassa els darrers quatre anys ha estat marcada per la realització del Pla de Mandat 2007-2011, fruit del Pacte de Govern subscrit per les forces polítiques majoritàries a l'Ajuntament (PSC, ICV-EUiA i ERC) a partir dels resultats de les darreres eleccions municipals. Aquest document, que constitueix un compromís amb els ciutadans, desenvolupa el Pacte i el concreta en tot un seguit d'actuacions dutes a terme en tots els àmbits de la gestió municipal. El disseny de la ciutat durant aquest període s'ha basat, així, en cinc grans eixos estratègics: les persones, el territori, l'activitat econòmica, la innovació i el progrés, i el lideratge en l'entorn. La crisi econòmica ha obligat a adaptar, a partir de la meitat del mandat, aquest full

de ruta a la nova realitat i les necessitats de la població per fer-hi front. El resultat de tot aquest camí és el model de ciutat que ja és una realitat en molts aspectes i que es va dibuixant també en d'altres. Aquest Visquem especial recorre, des de diversos àmbits, les actuacions més destacades del mandat a tota la ciutat. Amb l'objectiu d'acostar a cadascú allò que li és més proper, aquest balanç general es completa amb un suplement específic per a cada Districte, en què es recullen els aspectes més rellevants duts a terme en els barris. Tot plegat, amb l'objectiu d'oferir una eina útil, de consulta per a totes les ciutadanes i tots els ciutadans, que també han estat protagonistes d'aquest període.

Integrants del Consistori 2007-2011

Edició: Ajuntament de Terrassa. Servei d'Imatge i Comunicació Direcció: Montse Prat Redacció: Josep Manel Martínez Disseny: Olga Cabús i Marta Serrán Documentació: Serveis municipals i Coordinadors de Districte Producció: Jordi Garreta, Pilar Ordoño i

Assumpta Olivé Testimonis: Isabel Marquès Fotografies aèries: Aerofotoline (Joan Moliné) Fotografies interiors i suplements de Districte: Badia Casanova, Isabel Marquès, Juan J.Domínguez, Pla de Barris, Arcadie, Kern Pharma, GISA,

2 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Introducció Editorial Inversions i pla anticrisi Grans inversions Transformació a tots nivells Formació i ocupació Economia i innovació Orbital 40 Parc Audiovisual de Catalunya Comerç i Turisme Educació El futur és a les aules Una ciutat universitària per al segle XXI Persones Serveis Socials Equipaments Igualtat i joventut Gent Gran Discapacitats i nouvinguts Participació Ciutat en transformació Parc de Vallparadís Parcs urbans Plans de Barri Rambla Places Comunicacions i mobilitat Metro B40 Mobilitat més segura Rondes i rotondes Ciutat verda i sostenibilitat Cultura Teatre Principal Equipaments culturals Seu d’Ègara Esports Lideratge Terrassa, ciutat líder en xarxes L’opinió dels grups municipals

Consell Esportiu del Vallès Occidental, Fundación Cultural Miguel Hernández, Associació Euroavia Terrassa, Dual Multimedia, Jordi Cañameras, Fotocataerea, Euroavia Terrassa, Parc Audiovisual de Catalunya, Leitat, IES Sta. Eulàlia, Marta Serrán, Susanna Torres, Serveis municipals i Arxiu Municipal.

Correcció: Isabel Cama Impressió: Gratesa Distribució: BCN Terrassa Dipòsit legal: B-16102-82 0 90.000 exemplars www.visquemterrassa.tv visquem@terrassa.cat

2 3 4 6 8 10 12 13 14 16

18 19 20 21 22 23 24 26 27 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 50 51


editorial La força d'una gran ciutat que estem fent millor per a tothom En els quatre anys que van entre 2007 i 2011 Terrassa ha fet un salt endavant extraordinari. Aquesta edició especial del Visquem Terrassa ofereix una visió panoràmica de la tasca que hem portat a terme des de l'Ajuntament, tenint sempre com a prioritat les persones i les famílies, els interessos generals de la nostra ciutat. La resposta a la crisi econòmica que va produir-se a mitjans del 2008 ha marcat, sens dubte, el mandat que ara és a prop d'acabar i del qual oferim un ampli balanç en aquesta publicació. I en aquesta resposta, que ens va portar a ser la primera ciutat catalana i espanyola que va dissenyar un pla anti-crisi, hem posat en primer lloc les persones i famílies que pateixen més directament l'impacte de la situació econòmica i de les dificultats laborals. Això vol dir augmentar molt notablement el pressupost destinat a serveis i prestacions socials així com els programes de formació, de reciclatge professional i d'ocupació temporal. Per altra banda, la prioritat ha estat també l'impuls a l'activitat econòmica, amb l'objectiu de contribuir a crear oportunitats de desenvolupament i llocs de treball. En aquest sentit, l'actuació central ha estat l'impuls del Parc Científic i Tecnològic de Terrassa, Orbital 40, amb la col.laboració de l'UPC i del centre tecnològic terrassenc

Leitat, un dels més destacats al nostre país. L'estratègia de futur de la nostra ciutat està centrada en la innovació, en la ciència, en les noves tecnologies i en sectors de grans oportunitats com la salut i farmàcia, l'òptica i fotònica, l'audiovisual, l'alimentació, el tèxtil tècnic, l'aeronàutica, les energies sostenibles… A més d'altres línies d'actuació per fomentar l'activitat industrial, comercial i de serveis, aquesta aposta de futur ens situa com una de les ciutats millor preparades del nostre país per atraure inversions i generar oportunitats econòmiques i laborals en els propers anys. El tercer gran eix ha estat el desplegament d'un potent programa d'inversions públiques de l'Ajuntament, del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern d'Es-

panya. Més de 700 milions d'euros han estat invertits a Terrassa en els darrers anys: ha estat la major onada d'inversió pública de la nostra història. Ja té -i tindrà encara més en el futur- un impacte positiu en el benestar i la qualitat de vida de les persones, a tots els barris i districtes de la ciutat, al mateix temps que ens ofereix infraestructures i equipaments que contribuiran a fer de Terrassa una ciutat més atractiva i millor comunicada per generar riquesa i ocupació. La renovada Rambla d'Ègara, el Parc de Vallparadís, el futur Metro de Terrassa, l'autovia orbital B40, les escoles, l'ampliació de l'Hospital de Terrassa, el Palau de Justícia, el centre de tractament de residus o la depuradora, els equipaments cívics i esportius, les millores urbanístiques a tots els districtes de la ciutat: aquests són alguns dels principals referents d'un nou paisatge terrassenc. El d'una gran ciutat del segle XXI, que té la força i l'empenta necessàries per trobar noves respostes als reptes del present i per construir un futur millor, de benestar i de progrés, per a tothom.

Pere Navarro i Morera Alcalde de Terrassa

Govern municipal: Jordi Labòria (PSC), l’alcalde Pere Navarro, Manuel Pérez (ICV-EUiA) i Isaac Albert (ERC)

Facebook: Pere Navarro Morera Blog: www.perenavarro.blogspot.com Correu: pere.navarro@terrassa.cat

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |3


inversions i foment de l’ocupació

+ inversions = + oportunitats per a tothom En infraestructures, serveis i equipaments, durant el darrer mandat, la ciutat ha fet un salt endavant de proporcions mai conegudes. Més de 700 milions d'euros d'inversions provinents de la Generalitat, del Govern espanyol i del mateix Ajuntament, fan de Terrassa la ciutat que més volum d'inversió ha rebut els darrers quatre anys a Catalunya, després de Barcelona. Aquesta injecció de diners ha permès realitzar alguns dels grans projectes de ciutat i, alhora, oferir ocupació a moltes persones a través de les empreses que els han dut a terme. D’a-

Teatre Principal

11 milions €

Parc Audiovisual

4,8 milions €

B-40

80 milions €

Metro

4 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

321 milions €

Palau de Justícia 18,6 milions €


inversions i foment de l’ocupació

questa manera, s’ha aconseguit un doble objectiu: millorar la qualitat de vida dels terrassencs i terrassenques i generar noves oportunitats de treball en un dels moments econòmicament més crítics de les darreres dècades. El Metro de Terrassa, la B-40, la nova rambla d'Ègara, la finalització del Parc de Vallparadís, el nou Palau de Justícia, les inversions en equipaments sanitaris, les noves escoles creades i ampliades, els nous equipaments cívics, la recuperació de la Seu d'Ègara,i el nou Teatre Principal, són els noms propis més destacats d'aquest nou escenari terrassenc.

Rambla

5,6 milions €

Escoles

44,1 milions €

Hospital de Terrassa

42,9 milions €

Parc de Vallparadís

5,3 milions €

Plans de Barri

37 milions €

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |5


inversions i foment de l’ocupació

Una gran transformació La culminació de diversos projectes urbanístics de gran abast ha transformat la fesomia de la ciutat de manera radical els darrers quatre anys. Això ha estat possible gràcies a grans inversions, com les provinents de l'Estat a través del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) i el Fons Estatals per a l'Ocupació i la Sostenibiliat Local (FEOSL). Però el canvi no tan sols s'ha reflectit de cara a l'exterior. També s'ha fet una inversió important en la millora d'infraestructures menys visibles però absolutament bàsiques, com ara la xarxa de sanejament. A més, la ciutat ha viscut un canvi intern gràcies a l'impuls de noves eines per a la millora de la cohesió social i la qualitat de vida, a través dels Plans de Barri del Districte 2 i la Maurina, cofinançats per l'Ajuntament i la Generalitat, sense oblidar els nous habitatges de protecció oficial i la millora dels equipaments La Rambla d’Ègara i serveis bàsics. Amb la nova Rambla, fruit d’un procés de participació ciutadana, la ciutat guanya un espai urbà remodelat, pensat per als vianants, per al transport públic i que ha tingut en compte la dinamització comercial de la zona. En total, l’Ajuntament i la Generalitat hi han destinat 5,6 milions d’euros.

Cultura i patrimoni

Terrassa ha recuperat l’esplendor i la riquesa artística i arquitectònica única a Europa de la Seu d’Ègara, antiga seu del bisbat d’Ègara (segles V-VIII). Finalitza així una actuació de deu anys i més de 12 milions d’euros. Cal destacar també la recuperació del Teatre Principal, 13,5 milions d’euros destinats a un dels millors equipaments culturals de Catalunya.

Plans de barri

El Pla de Barris del D2 ha significat una inversió de 17 milions d’euros a la qual s’ha donat continuïtat amb un contracte-programa de 4 milions d’euros. Al Pla de Barris de la Maurina es destinaran 16 milions d’euros fins al 2012.

6 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Serveis a les persones

Destaca el nou CAP Antoni Creus, amb 3,4 milions d’euros, i diverses millores a l’Hospital de Terrassa, al qual la Generalitat ha aportat 43 milions d’euros. La inversió en escoles durant el mandat ha estat de 44,1 milions d’euros.


inversions i foment de l’ocupació

Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL)

Fons Estatal per a l’Ocupació i la El Fons Estatal d’Inversió Local del 2009 ha suposat una in- Sostenibilitat Local (FEOSL) versió de 35.775.700 euros, que han servit per finançar un total de 73 projectes i per generar llocs de treball per a 1.879 persones. Entre les actuacions, destaquen projectes tan importants com la reforma del Parc de Sant Jordi, la reurbanització de l’av. de Barcelona o el poliesportiu del D2.

Aigües i sanejament

La Depuradora de les Fonts s’ha ampliat amb un cost de 28 milions d’euros. Destaca també la xarxa de sanejament de les Martines i el telecontrol d’aigües residuals, 3,9 milions d’euros finançats en un 80% pel Fons de Cohesió.

Aquest fons estatal del 2010 ha destinat 22.296.601 euros a la ciutat. Entre els projectes duts a terme destaquen la rehabilitació de la façana del Parc Audiovisual de Catalunya i la finalització del Parc de Vallparadís. Un 20% s’ha destinat a educació i serveis socials.

Habitatge públic

El programa d’habitatge s’ha adaptat a la nova situació econòmica i social, i s’han potenciat els habitatges públics de lloguer. En total, durant aquest mandat, s’ha lliurat un total de 1.332 habitatges, 114 dels quals són de nova promoció de venda, 95 de nova promoció de lloguer, 112 són habitatges adjudicats del parc públic de lloguer i 1.011 habitatges lliurats mitjançant el servei de mediació (Borsa Jove i Borsa de Lloguer Social). Hi ha 838 habitatges en fase de redacció de projecte. març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |7


inversions i foment de l’ocupació

Prioritat en la formació i la inserció laboral Servei d’Ocupabilitat de Foment: Maria José Carmona Borsa de treball

Treballava com a administrativa i em vaig quedar a l’atur. A través de Foment vaig aconseguir fer cursos de forma gratuïta per actualitzar els meus coneixements informàtics, també em van ensenyar a fer recerca de feina a través de portals i a presentar un bon currículum. Va ser aleshores que em vaig incorporar a la seva borsa de treball i poc després vaig trobar feina. Em preocupava molt l’edat i la veritat és que estic molt agraïda a Foment perquè tenen un tracte molt amable i em van animar molt.

A l’abril del 2008 ja es va impulsar un Pla de mesures prioritàries davant la crisi econòmica, concretament amb 10 mesures. Es va redactar un full de ruta inicial per articular diferents iniciatives des dels diversos sectors de l’Administració, econòmics, socials i financers. L’aprofundiment de la crisi durant el 2009 va fer anar més enllà aquest pla inicial i al mes de juliol es va signar el Pacte de Terrassa per la cohesió davant la crisi, subscrit per les cinc forces polítiques representades al consistori.

L’ocupació en xifres i dades Més de 29 milions d’euros destinats a finançar polítiques actives d’ocupació des del 2007 Fons Estatal d’Inversió Local: 1.879 persones contractades l’any 2009 Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local: més de 500 persones contractades el 2010 Plans Extraordinaris d’Ocupació Local de la Generalitat: 433 persones d’inserció laboral difícil contractades el 2010

Mari Carmen López Treballadora a Foment

Sóc tècnica mediambiental i he estat contractada per Foment de Terrassa. L’any passat em vaig quedar a l’atur i em vaig apuntar a l’Oficina de Treball, a través d’ells vaig passar una selecció per formar part dels Plans Extraordinaris d’Ocupació Local. Durant sis mesos, he treballat com a informadora mediambiental juntament amb un equip de tres persones. Ara he signat un contracte d’un any per a un projecte per crear la figura d’agent energètic d’edificis.

Servei a les empreses de Foment de Terrassa SA:

El Campus Professional Vallparadís neix el 2007 impulsat per l’Ajuntament per facilitar diverses ofertes de formació. Té la seu a l’edifici de l’antic l’IES Vallparadís, a Can Jofresa. Disposa de 26 aules i 6 tallers. Actualment acull múltiples propostes formatives, com els estudis d’Imatge i So adscrits a l’Institut Santa Eulàlia. El 2008 es va inaugurar un plató destinat als estudiants d’aquests cicles, a l’antic gimnàs de l’IES

Sergio Giner Losson Couture

La nostra empresa es dedica a l’alta costura per a senyora i vam presentar el nostre projecte a la Regidoria de Cultura. Aleshores, Foment de Terrassa ens va oferir un lloguer econòmic al Viver d’Empreses. La veritat és que estem molt contents i còmodes treballant en aquestes instal·lacions tant per les prestacions que ofereixen com per la seva ubicació. A la vegada crec que aportem valor afegit a la ciutat perquè potenciem el seu sector tèxtil. La nostra firma té molt bones perspectives i ara comencem a extendren’s més enllà del territori nacional. 8 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

El Viver d’Empreses de Foment és un espai dedicat a donar suport a les persones emprenedorses que vulguin crear el seu propi negoci

Només l’any passat, Foment de Terrassa en col·laboració amb el SOC, va oferir 71 accions formatives, amb un total de 8.640 hores de formació adreçades a 1.278 alumnes


inversions i foment de l’ocupació Ho sabies? Durant els últims 4 anys Foment de Terrassa ha atès 3.897 emprenedors; ha creat 205 empreses; ha fet tasques de prospecció amb 1.132 empreses per informar-les dels serveis que des de Foment se’ls ofereix; ha ofert 1.067 hores de formació en qüestions empresarials i ha ofert formació contínua per a la millora de la competitivitat de les empreses a 2.570 treballadors i treballadores.

Serveis d’orientació laboral: 33.000 persones ateses durant els últims 4 anys Del 2007 al 2010, el nombre d’usuaris atesos s’ha multiplicat per 2,3 i el 50% dels aturats de la ciutat han rebut un acompanyament personalitzat, traduït en 89.000 actuacions Plans d’actuació temporal per afavorir la contractació de persones en situació d’atur: 1.340 persones contractades els darrers 4 anys Contractes de formació-ocupació a través d’escoles tallers, tallers ocupacionals i cases d’ofi-

cis: 430 persones formades i contractades els últims 4 anys Plans d’actuació temporal per millorar la qualificació professional de persones en situació d’atur, especialment joves: més de 26.000 hores de formació a més de 3.400 persones Projectes innovadors en el camp de l’ocupació: creació de l’agent energètic per a edificis, noves competències per a treballadors en atur provinents del sector industrial, o la xarxa innovadora per a col·lectius del tèxtil

Enric Rius i Josep Maria Montserrat Coordinació i Assessorament SL

Estem molt contents que Foment doni l’oportunitat de facilitar a les empreses de nova creació instal·lacions i serveis per desenvolupar-se. Nosaltres som una consultoria especialitzada en la recerca de finançament en l’àmbit empresarial. Vam rebre assessorament per part de Foment per tal d’elaborar el pla i se’ns va adjudicar un despatx que fem servir molt. Recentment, hem organitzat unes jornades sectorials, col·laborem en projectes de l’Administració i ajudem a reactivar el teixit industrial de la ciutat.

Servei de Formació de Foment de Terrassa Antonio García Alumne Campus Professional, 58 anys

l’Aula de Recerca Intensiva de Feina és un nou recurs amb què compta Foment gràcies a un conveni entre el SOC i l’Ajuntament. El seu objectiu és accelerar la inserció laboral de les persones en atur. L’Aula posa al servei dels aturats tècnics orientadors i eines per buscar feina de manera més intensiva i sistemàtica a través dels diversos portals d’internet que aglutinen la majoria d’ofertes de feina que surten al mercat

Toda la vida había trabajado de camionero y ya en el 2009 hice un curso de paleta en el Campus Professional de Vallparadís para trabajar en el sector de la construcción ya que estaba en paro. Ahora estoy haciendo un segundo curso de carpintería de aluminio en el cual combinamos clases teóricas, prácticas en el taller y prácticas en una empresa. Creo que tengo buenas oportunidades laborales porque encajo muy bien en la empresa donde hago las prácticas.

Edgar Trujillo Alumne del Campus Professional, 20 anys

Mitjançant programes com les noves Cases d’Oficis o el programa Suma’t, l’Ajuntament ofereix orientació, formació i pràctica professional en camps com l’electricitat o el comerç

Del 2007 al 2010 el nombre d’usuaris atesos per Foment s’ha multiplicat per 2,3. El 50% dels aturats ha rebut acompanyament

A primer de batxillerat vaig abandonar els estudis i em vaig posar a treballar però més endavant em vaig quedar a l’atur. Va ser aleshores que em vaig assabentar que feien un curs de llauneria. El curs té una durada d’un any. El primer mes i mig de curs hem fet molta teoria i hem après a familiaritzar-nos amb les eines i els materials. Ara fem més pràctiques al taller i ens encarreguem de restaurar radiadors i de fer el manteniment d’instal·lacions de centres cívics. De moment toca estudiar, aprendre molt i després buscar feina, cal estar ben preparat. març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |9


economia i innovació

El districte tecnològic de la ciutat emprèn el vol Manuel Pérez Tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic

Terrassa ha fet una aposta nítida i ambiciosa per associar el seu teixit econòmic, productiu i formatiu als fonaments de la innovació i la creativitat, la millor garantia de futur per una economia productiva, capaç de generar més i millor ocupació. Hem col·laborat estretament amb les empreses més competitives del nostre territori a través del Pla de la innovació i hem establert un full de ruta per desenvolupar el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40, tot un repte de futur.

El Ministeri de Ciència i Innovació ha concedit a Terrassa la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació, en reconeixement a l’esforç fet per l’Ajuntament per potenciar el coneixement i les infraestructures innovadores, científiques, tecnològiques i socials, i propiciar el canvi cap a un model econòmic sostenible. En aquest sentit, cal destacar el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, promogut pel consistori conjuntament amb la UPC i Leitat, considerat per la Generalitat com un dels 10 principals pols de desenvolupament al nostre país. Parlem de 500.000 m2 al servei del coneixement, la innovació i l’activitat empresarial situats al nord de la ciutat, sobre l’eix de l’autovia B-40. S’estructura basant-se en un anell de clústers (concentracions d’empreses i institucions interrelacionades que actuen en una mateixa activitat productiva) de sectors com ara la salut, l’àrea audiovisual o l’òptica i fotònica. Orbital 40 aprofitarà la condició de Terrassa com a segona ciutat universitària de Catalunya, amb 15.000 estudiants i 104 titulacions. 10 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

El Consorci de la Zona Franca invertirà 16 milions d’euros en la construcció del Nexus III, edifici que dinamitzarà la transferència tecnològica entre universitat i empresa, especialment en aeronàutica. El campus de la UPC té 37 grups de recerca.


economia i innovació Ho sabies? La distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació repercutirà positivament en la promoció de la ciutat nacionalment i internacionalment en l’àmbit de l’R+D+I i facilitarà el desenvolupament de projectes innovadors que impulsin sectors estratègics i generin llocs de treball. Recentment, Orbital 40 s’ha adherit a l'Associació de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya, que n’agrupa 80 a tot l’Estat.

Pere Navarro Alcalde de Terrassa

El PAC, amb 50.000 m2 acull 20 empreses residents, 50 vinculades i més de 60 rodatges anuals. Compta amb 2 platós i 2 més que s’estan construïnt.

Sectors com ara salut, alimentació, audiovisual, tèxtil tècnic, òptica i fotònica, aeronàutica o ecotecnologies, conformen un fort potencial de futur.

El Parc Orbital 40 és una aposta de futur que es pot convertir en una locomotora de l'economia terrassenca, capaç de generar oportunitats, riquesa i llocs de treball. Les noves infraestructures de comunicacions, la col·laboració entre la universitat i l'empresa, l'aposta pel talent i la tecnologia, el suport dels governs català i espanyol (que situen la ciutat entre les més destacades del país en ciència i innovació), i el dinamisme de la indústria, els serveis i el comerç, seran claus per impulsar una etapa de desenvolupament sostenible i de creació d'ocupació estable i de qualitat. Antoni Giró Rector de la UPC

És molt important l’existència de parcs científics i tecnològics per revaloritzar el coneixement i fer un canvi de paradigma en el sector industrial. Aquí a Terrassa, la UPC té una concentració important d’estudis universitaris d’òptica i multimèdia, i diversos grups de recerca que sens dubte poden contribuir a donar vida i oportunitats a Orbital 40. Pensem que la proximitat entre centres de recerca i empreses ajuda a generar noves idees i oportunitats, i és per això que estem diposats a traslladar els nostres equips de recerca a les instal·lacions del Parc. Eusebi Cima President de Leitat

La Franja Nord té 300.000 m2 per a projectes empresarials relacionats amb la nova economia. Es podran crear entre 10 i 15 mil llocs de treball.

El nou edifici Leitat compta amb un nou edifici de 9.000 m2 amb instal·lacions d’avantguarda on treballen 220 investigadors.

Orbital 40 és una aposta de futur per a la ciutat i per al seu desenvolupament econòmic, totalment imprescindible en una economia industrialitzada. Per dur-la a terme es necessiten infraestructures amb uns components de molt valor afegit, d’altes tecnologies i de molta innovació. El Parc comptarà amb els serveis del Centre Tecnològic Leitat, que té com a finalitat subministrar noves tecnologies a les empreses per al seu desenvolupament.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |11


economia i innovació

Terrassa El PAC està desenvolupant l’Audiovisual Living Lab de Terrassa, un laboratori per provar productes audiovisuals abans de llançar-los al mercat. Compta amb un crèdit del Ministeri de Ciència i Innovació de 4,8 milions d’euros.

lidera

el sector

audiovisual

El PAC compta amb dos platós en funcionament i dos en construcció, amb un Parc Empresarial, un Centre de Producció i acollirà l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya

L’any 2010 el PAC va acollir 62 rodatges, amb una mitjana de més de 100 professionals per rodatge. D’aquesta manera, Terrassa es converteix en la tercera ciutat de Catalunya en nombre de filmacions

Més de 4,8 millions d’euros, finançats pel FEOSL, han costat la rehabilitació de la façana i les cobertes de l’edifici de l’antic Hospital del Tòrax, per convertirlo en el centre d’activitat del PAC

12 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Parc Audiovisual de Catalunya


economia i innovació Ho sabies? L’any 2007 la Generalitat va declarar la Fira Modernista Festa d’Interès Turístic Local de Catalunya. El 2010, va obtenir el premi de Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques en la categoria d’activitats turístiques atorgat per l’Associació Catalana de Comunicació i Relacions Públiques i la Fundació per al Foment de la Comunicació i el Desenvolupament. Més de 100.000 persones hi han passat en cada edició.

Aposta pel comerç de proximitat L’Ajuntament està ultimant, amb el consens dels comerciants, un Pla Estratègic de Comerç que permetrà desenvolupar polítiques de dinamització fins al 2025. Durant aquest mandat destaquen actuacions com la campanya “Obert per obres”, feta el 2008 perquè els comerciants de la Rambla patissin al menys possible la incidència de les obres. Cal tenir en compte també la modernització i millora dels mercats municipals, desenvolupada a través dels Plans de Reformes Integrals. S’han fet els estudis sobre la dinamització comercial de la zona oest de la ciutat i el de senyalització als eixos comercials de Ca n’Anglada, Sant Pere i Terrassa Nord. Finalment, s’ha portat a terme el projecte solidari Cafè Terrassa, amb l’ONG Alternativa 3 i la campanya “Botiga amiga” per potenciar la proximitat amb la ciutadania.

Turisme per a tots els gustos Terrassa es posiciona com a capital gastronòmica amb la creació i l’impuls de productes autòctons com la botifarra terregada o el cigró menut. També impulsa campanyes com la Tardor de Caça i Bolets. La ciutat ha proposat a diferents artesans locals la creació d’objectes per promocionar la ciutat, una manera d’unir promoció turística i comercial, fent-ne present l’artesania.

La ciutat lidera i presideix la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, XATIC, formada per 22 municipis. Durant aquest mandat s’ha executat el Pla de Dinamització del Producte Turístic Industrial i la Innovació Tecnològica, amb el qual s’han assolit els objectius de promoció d’aquest tipus de turisme i de treball en xarxa. Terrassa també s’ha

posicionat en el sector del turisme de negocis amb la creació d’un espai web que ofereix informació específica. El turisme de tipus cultural s’ha potenciat a la ciutat amb la promoció de la Seu d’Ègara i la creació de “La ruta de la llana”, que permet conèixer el recorregut de la llana des de la seva arribada en bales fins a l’obtenció del teixit

acabat, tot recorrent una sèrie d'edificis i espais emblemàtics que formen part del llegat històric de la ciutat. Aquesta se suma a altres rutes modernistes, com “El modernisme amb els 5 sentits”. Per l’últim, cal destacar el turisme en entorns naturals, com “La ruta del Camí dels Monjos” o la ruta en bicicleta de muntanya “Ruta de les fonts”.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |13


educació Formació Professional

Altres escoles municipals

L’Ajuntament ha estat pioner creant un campus professional i el Consell de la Formació Professional, integrat per agents educatius, socials i econòmics amb l’objectiu de fomentar la formació professional i la plena inserció laboral dels joves de la ciutat.

Terrassa també compta amb l’Escola Municipal de Música, l’Escola La Llar i l’Escola d’Art, totes tres municipals. També tenim una Escola Oficial d’Idiomes i sis centres d’educació especial (dos de municipals).

El futur és a les aules La ciutat compta amb 54 centres públics i concertats de primària amb més de 20.800 alumnes, i amb 26 centres públics i concertats de secundària amb més de 8.000 alumnes. Les escoles bressol públiques són 14, 11 de les quals són municipals i 3 de la Generalitat, amb una oferta de 1.165 places públiques (907 als centres municipals). L’oferta d’FP passa per 42 cicles formatius, 9 dels quals són de nova creació en el darrer mandat. D’aquests, 19 s’ofereixen en centres públics on estudien més de 1.200 alumnes.

Ampliació Escola Bressol Moisès

Nova Escola Bressol Somriures

Ampliació Escola Bisbat d’Ègara

14 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Ampliació Escola Enxaneta


educació Ho sabies? Des del juny de 2007 han entrat en funcionament sis noves escoles públiques: Serra de l’Obac, Roser Capdevila, Roc Alabern, El Vapor, Nova Electra, i Can Montllor. S’han reformat les escoles Sant Llorenç, Abat Marcet i França. S’han ampliat el Bisbat d’Ègara, Marquès Casals i Enxaneta. S’ha fet un nou institut, el Mont Perdut, i s’ha ampliat el Montserrat onzena escola bressol municipal, Somriures, i s’ha ampliat la Moisès. Roig i l’Investigador Blanxart. S’ha posat en marxa l’o

Nova Escola Roc Alabern

Nova Escola Roser Capdevila

Campus Professional Vallparadís

Escola França

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |15


educació

La ciutat universitària del segle XXI

Campus Mútua

Vapor Universitàri

Futur campus de Torrebonica

Escola Industrial

Escola Universitària d’Òptica i Optometria

Dani Adan 3r curs de cinema a l’ESCAC

Soy cubano residente en Estados Unidos y he venido a estudiar al ESCAC porque es una de las 10 o 15 mejores escuelas de cine de todo el mundo, la formación que nos dan es excelente. Vivo en Terrassa y mi intención es quedarme aquí cuando termine los estudios, me gusta la ciudad y está bien comunicada, todo dependerá del trabajo que encuentre pero no quiero volver a Estados Unidos.

Edgar Cardoso

Sílvia Baró

5è d’Enginyeria Aeronàutica a la UPC

2n d’Òptica i Optometria a la UPC

Sempre he tingut interès per l’espai, per això vaig decidir estudiar aquesta carrera, ara només em queda l’últim any i entregar el projecte. Aquí a Terrassa és l’únic lloc de Catalunya on fan Enginyeria Superior i vaig decidir fer-la aquí per proximitat, si no havia d’anar a estudiar a Madrid. Visc a Sant Joan de Vilatorrada i em desplaço amb tren des de Manresa.

16 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

No sabia quina carrera fer i he començat Òptica per veure com em va. De moment m’agrada i crec que ha estat una bona tria. A Catalunya només s’imparteixen aquests estudis a Terrassa, per això he vingut aquí. Em desplaço amb autobús i Ferrocarrils de la Generalitat des de Sant Cugat del Vallès, on visc. M’agradaria que la nostra facultat estigués més integrada al campus.


educació Ho sabies? La ciutat té 12.000 alumnes matriculats i ofereix 104 titulacions oficials. La Universitat Politècnica de Catalunya compta en l’actualitat amb 37 grups de recerca i projecta el centre Nexus III a l’entorn del Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40, per dinamitzar la transferència tecnològica entre universitat i empresa.

Campus UPC

Terrassa és la segona ciutat universitària de Catalunya i acull en l’actualitat centres de cinc universitats diferents, nou escoles universitàries i l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Cal destacar també apostes de futur com la del Campus de Ciències de la Salut de Torrebonica, que convertirà l’Hospital de Terrassa en universitari a través de la UAB. La ciutat compta amb centres singulars com l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’Escola Superior de Comerç i Distribució o l’Institut del Teatre. És una de les tres ciutats de l’Estat on es pot cursar Enginyeria Aeronàutica.

ESCAC

Enginyeria Aeronàutica

Piermario Salerno

Laura Pardo

Maria Vilanova

2n d’Interpretació a l’Institut del Teatre

3r any de metge resident al Campus Mútua de Terrassa

2n curs Grau en Direcció, Comerç i Distribució (ESCODI)

Vaig venir a Barcelona d’Erasmus i vaig conèixer aquest institut. Em va interessar molt perquè aquí a Terrassa es treballa molt el gest, que és l’especialització que volia fer. Amb el Pla de Bolonya ho han suprimit en moltíssims centres. És una disciplina molt visual en què treballem molt el cos: fem dansa, mim, titelles, etc. Visc a Terrassa per comoditat, penso que és una ciutat que té moltes possibilitats però, en canvi, li falta vida universitària.

Estudié Medicina en Zaragoza y elegí el Campus de Terrassa para hacer la especialidad de Aparato Digestivo porque tenía buenas referencias. Está muy bien organizado, ya que los residentes podemos rotar por distintas especialidades y conocer bien el funcionamiento del centro y a sus pacientes. Me gusta esta ciudad y de momento me quedaré a vivir aquí. Lo que más me gusta es la zona peatonal del centro y su buena comunicación.

Sóc de la Ribera d’Ebre i he vingut estudiar aquí a Terrassa perquè aquesta carrera és un títol propi, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, que només es fa aquí. Sovint tenim ponències d’experts que ens transmeten les seves experiències en el sector del comerç. Terrassa m’agrada tant per la seva història com pel seu comerç, té un centre molt dinàmic i interessant de conèixer.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |17


serveis a les persones

Prioritat a l’atenció social El nombre de persones ateses per serveis socials s'ha doblat entre 2007 i 2010, arribant a prop de les 30.000. Gairebé el 14% de la població ha rebut algun tipus de servei o prestació municipal de caràcter social, un increment degut tant a l'augment de necessitats socials bàsiques, arrel de la crisi econòmica, com al desplegament de la nova legislació en matèria de serveis socials i en atenció a la dependència. Durant aquest temps, també s’ha fet una diagnosi de l’exclusió social com a eina per al disseny i l’aplicació de les polítiques socials.

Isaac Albert Tinent d’alcalde de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils

Els municipis són el primer espai de socialització política i de prestació de serveis a les persones. Això vol dir que, fins i tot quan no tenim les competències, hem de donar resposta a les necessitats que ens plantegen les persones que viuen a les nostres ciutats, vinguin d’on vinguin, parlin com parlin. Treballem per la igualtat d’oportunitats. Però no és l’objectiu final. És el punt de partida del dret a decidir, el dret a la llibertat, el dret a escollir quina vida es vol viure i com es vol viure.

Llei de la dependència Des de maig de 2007 fins a desembre 2010, 4.617 persones han estat beneficiàries dels serveis i prestacions de la llei de la dependència.

Ajuts econòmics concedits

18 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Persones ateses pels Serveis d’Atenció Domiciliària


serveis a les persones Ho sabies? El Pla d’Equipaments Cívics (2009-2018) preveu una inversió de 17,2 milions d’euros per ampliar la xarxa de centres i reordenar-ne el funcionament.

Pla d’Equipaments El Pla d’Equipaments Cívics dóna resposta a les necessitats provocades per l’increment poblacional, el fet migratori, el progressiu envelliment de la societat o el sorgiment de nous models familiars. Hi destaca la prioritat d’establir una major coordinació entre els centres dels diferents territoris, amb altres tipus d’equipaments i amb els que són titularitat d’altres administracions, que permeti oferir un major ús i un servei de més qualitat als ciutadans. També es busca l’equilibri territorial pel que fa als mitjans i recursos Centre Cívic Avel·lí Estrenjer

Casal Cívic Vapor Gran

Casal Cívic de Can Tusell

Casal Cívic del Segle XX

Centre Cívic Montserrat Roig

Casal Cívic de Xúquer

El nou Pla d’Equipaments Cívics no es limita a la construcció de nous casals, també preveu el condicionament de nous locals, la reforma, adaptació i ampliació d’altres ja existents i la col·laboració amb altres equipaments que afavoreixin que les entitats, associacions i col·lectius en puguin fer ús. Equipaments fets en aquest mandat La ciutat compta amb 35 equipaments cívics entre centres cívics, casals i locals socials. Durant aquests quatre anys s’ha ampliat el Casal del Segle XX i s’ha fet el nou Casal de Can Tusell, ambdós l’any 2009 amb càrrec al FEIL. També el 2009 s’enllestia el Casal Cívic de Xúquer. El mes de febrer d’enguany s’inaugurava l’ampliació del Centre Cívic Avel·lí Estrenjer (amb càrrec al FEOSL) al Districte 5 i obria les portes el nou Casal Cívic del Vapor Gran, al Districte 1. També s’ha fet el projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica Saphil, a Ca n’Aurell, per convertir-la en casal cívic, i estan en marxa les obres d’ampliació del Centre Cívic Montserrat Roig, al Districte 2, amb càrrec a la continuació del Pla de Barris. L’octubre del 2011 s’iniciaran les obres d’un nou equipament a la plaça de la Maurina, dins del Pla de Barris. Un altre projecte que aviat veurà la llum és la construcció, ja en marxa, d’un casal cívic al Districte 2. Aquest donarà servei compartit a Torre-sana, Montserrat i Vilardell. Per últim, està en marxa l’adequació de la Masia de Ca n’Anglada, dins del Pla de Barris.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |19


serveis a les persones

La ciutat de les persones Igualtat L'avanç cap a una societat més igualitària és un dels principals objectius de la Regidoria de Polítiques de Gènere. El 2008 es va posar en marxa la campanya “Compartir per gaudir. Repartim els treballs”, amb la finalitat de percebre i donar valor a les tasques domèstiques i de cura, i promoure la coresponsabilitat entre homes, dones i joves. La campanya s’ha anat ampliant anualment amb iniciatives adreçades a l’educació, com la realització d’una àmplia enquesta entre nens i nenes de 9 a 12 anys i tallers formatius oferts a les escoles, o programes d’activitats de sensibilització, com la Fira d’Entitats per a la Igualtat, o la Quinzena de la Coresponsabilitat. Tallers pràctics i de sensibilització, sessions de contes, conferències i activitats infantils formaven part d’aquestes programacions. El 2010, l’Ajuntament i diverses institucions de caràcter sanitari, judicial i social van signar el nou Protocol per a l’abordatge integral de la violència masclista en l’àmbit de la parella, amb l’objectiu de poder atendre de forma coordinada i eficaç les dones que pateixen aquest tipus de violència. Properament està prevista també l’aprovació de l’Ordenança per a la igualtat d'homes i dones a Terrassa. En l'àmbit de les accions de formació i sensibilització cal referir-se a l'Escola en Perspectiva de Gènere, nascuda amb l'objectiu d'oferir formació especialitzada i assessorament en igualtat d'oportunitats entre homes i dones a escoles, empreses, entitats i ciutadania en general. En el marc de l'Escola s'han dut a terme diferents cursos de formació, així com tallers monogràfics dedicats a conèixer dones rellevants en diferents disciplines. El programa Terrassenques emès per la televisió municipal, i el Punt Dona per a la Igualtat de Gènere del Pla de Barris, que ha impulsat un projecte de recuperació de la memòria històrica de les dones a la Maurina, han estat unes altres de les iniciatives encaminades a tractar la perspectiva de gènere.

Joventut i lleure El 2010 es va constituir el Consell Municipal de Joves, un nou òrgan d’informació, consulta i participació democràtica dels joves i les seves associacions en els assumptes d’interès municipal. Mitjançant el Consell, es vol afavorir el paper i la implicació dels joves en tots els àmbits de la vida ciutadana i facilitar canals de comunicació estables amb l’Ajuntament. El principal programa d’actuació social i educativa és el Districte Jove, que duu a terme activitats diàries adreçades als joves de 12 a 18 anys als centres cívics i als casals de barri de la ciutat, seguint un criteri de descentralització de l’oferta. El 2009 es va crear l’Oficina Municipal d’Emancipació Juvenil, un espai dissenyat per oferir atenció i assessorament integral a les necessitats dels joves en el seu procés d’autonomia i emancipació, i que estableix canals de comunicació i treball coordinat entre les diferents administracions que treballen en l’atenció a la població juvenil. Formen part de l’Oficina el Servei d’Informació Juvenil, el Servei d’Habitatge Jove, el Servei Jove de Salut i el Servei de Mobilitat Europea. Entre les iniciatives dedicades a promoure la creació artística i la societat del coneixement, destaquen l’espai de música jove els Bucs de la Baumann, un equipament amb bucs d’assaig, aules de música i estudi de gravació; l’Espai Bit, que facilita formació i recursos en l’àmbit de les noves tecnologies, i el Baumann, Festival de Creació Audiovisual Jove. Per als grafiters locals, s’han habilitat espais permanents perquè hi facin els seus treballs, i iniciatives puntuals com l’Esprai Jam o “Aquí pots”. En relació amb el lleure educatiu, s’han establert línies de suport econòmic i de seguiment i assessorament del treball de les entitats que hi ha a la ciutat. També s’ha dissenyat un Pla de Formació en el Lleure per garantir la qualitat de les activitats, i un projecte de coordinació dels casals d’estiu amb la participació de totes les entitats.

20 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Oficina Municipal d’Emancipació Juvenil (Casa Baumann)


serveis a les persones Ho sabies? El Pla Estratègic dels Usos i la Gestió del Temps a Terrassa, pioner a Catalunya i Espanya, s’ha aprovat en el ple de febrer del 2011. Promogut mitjançant un ampli procés participatiu, posarà en marxa més de cent mesures per coordinar totes les àrees municipals amb l’objectiu de generar un benestar quotidià a les persones gràcies a una bona gestió del temps. El Pla té en compte altres aspectes com l’espai públic, la mobilitat i la coresponsabilitat en el treball.

Gent gran A Terrassa viuen al voltant de 30.000 persones més grans de 65 anys. El servei de Promoció de la Gent Gran, amb l'objectiu de promoure l'envelliment actiu i gaudir dels anys de més edat d'una manera activa i autosuficient, organitza un programa anual amb caminades, senderisme, visites fora de la ciutat, cinema, xerrades, cursets i debats sobre temes d'actualitat i d'interès. S'ha dedicat una especial atenció a les sessions de formació en les noves tecnologies (ús del mòbil, Internet, creació de pàgines web…), i s'ha consolidat l'oferta de la Universitat de la Gent Gran, que ja ofereix dos cursos acadèmics. Cal destacar la construcció i posada en marxa del Complex de Serveis Els Telers, un equipament que integra 46 habitatges assistits, les oficines del Servei de Promoció de la Gent Gran i el Casal Municipal Anna Murià, que ofereix una àmplia gamma d'activitats i serveis a totes les persones usuàries. També s'ofereix suport personalitzat a les entitats de la ciutat. Actualment, tres casals tenen un Puntxarxa i s'imparteixen 18 cursos d'informàtica. Per tal de millorar l'adaptació de les persones grans a l'entorn ciutadà s'han adoptat mesures com la gratuïtat del transport públic o les actuacions per garantir l'accessibilitat a l'espai urbà. S'han establert també programes de promoció de l'esport, promoció de la salut, autonomia personal, envelliment actiu, consum responsable, atenció a possibles maltractaments, a més del conjunt d'activitats que s'inclouen al tradicional Mes de la Gent Gran. L'octubre del 2007 es va crear el Consell Municipal de la Gent Gran, un òrgan consultiu que assessora l'Ajuntament sobre els temes del seu àmbit. La promoció de l'associacionisme i el suport a les entitats del sector han estat un dels centres d'actuació del servei, que també ha establert acords amb la Generalitat per desenvolupar accions intergeneracionals i millorar l'oferta de cursos. març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |21


serveis a les persones

Discapacitats El ciutadà amb discapacitat ha de ser atès en igualtat de condicions a qualsevol altre, quan s’adreça al servei municipal que correspongui per fer una consulta o demanda. Per garantir-ho, s'està treballant en la formació dels treballadors municipals en el tracte adequat a persones amb discapacitat que requereixin suport especial, així com en l'accessibilitat dels espais. També s'ha consolidat la Taula de la Discapacitat com a espai participatiu en què les persones amb discapacitat, familiars, associacions, entitats i serveis, tècnics i polítics treballen per millorar la qualitat de vida del col·lectiu. Terrassa participa en xarxes i espais supramunicipals que permeten atendre i aportar coneixement en la millora de l'atenció a la discapacitat. El treball en xarxa és la metodologia utilitzada per aconseguir construir una ciutat inclusiva i accessible per a tots i totes.

Anna Garcia Directora del Departament Social i d’Habitatges de Prodis

Coordino l’atenció a les famílies amb persones amb discapacitat. Les ajudem a resoldre les seves demandes o les dirigim a serveis externs. Fem el seguiment de les persones tutelades i vetllem pel bon funcionament dels equips d’esports. Quant a habitatge, els proporcionem llars amb atenció les 24 hores o un suport puntual per a les persones més autònomes. Maribel Ayné Representant de CC OO a la Comissió 8 de març

Com a membre de la Comissió, vetllo per fer reals les polítiques d’igualtat d’oportuntiats entre homes i dones. Fem tasques de sensibilització sobretot en situacions que són difícils de detectar perquè estan consolidades i imposades Nouvinguts El país experimenta transformacions molt ràpides, en com- pel sistema. Organitzem la Fira d’Entitats de Dones, cinefòrums, posició demogràfica i en l'estructura social i econòmica que tallers i jornades de divulgació. tendeixen a debilitar les xarxes socials i a generar dificultats Apolo Jiménez en la convivència quotidiana. El Servei de Ciutadania i President de l’Associació de la Gent Gran de la Maurina Drets Civils promou la convivència mitjançant accions de promoció, informació i formació que s'estructuren en proSempre he treballat per millorar la qualitat de vida grames i serveis. Mitjançant el Pla Estratègic de Ciutadania del nostre col·lectiu. Fa 20 anys no hi havia casals i s'ha establert un circuit d'acollida coordinat amb altres agents de la ciutat, que completa l'acció del Servei d'Infor- ara ja n’hi ha 8. A la Maurina formem una junta on cada memmació i Orientació al Nouvingut. Aquest servei ofereix for- bre s’encarrega d’un tema en concret: viatges, balls, activitats i maci�� en coneixement de l'entorn, cursos de català d'acolli- excursions. Funcionem com una gran família i si no fos per les acda i sessions de benvinguda, i disposa de tres punts presen- tivitats que fem, moltes persones grans es quedarien a casa. cials on entre 2007 i 2010 s'han dut a terme un total de Lluís Nuñez 6.795 accions d'informació i orientació a ciutadans nouvinPresident del Consell Municipal de Joves guts. Mitjançant el programa de Foment de la Convivència, s'han visitat fins a 5.855 domicilis per informar sobre els reAquest òrgan està format per més de 40 entitats jucursos i serveis per a una millor convivència veïnal. venils i instituts públics de la ciutat. Des d’aquí vetllem per oferir informació i agrupar propostes amb la finalitat de fer xarxa entre les agrupacions i que s’ajudin mútuament per organitzar activitats. El Consell dóna veu als joves i demostra que aquest col·lectiu està implicat en la ciutat. Sandra Astudillo Responsable d’Acollida i Convivència de l’Ajuntament de Terrassa

A través de diferents punts del Servei d’Informació i Orientació a les Persones Nouvingudes, facilitem l’arribada i la primera instal·lació de la població acabada d’arribar a la ciutat. L’ajudem a assolir una major autonomia i a integrar-se a la nova societat. També promovem un entorn favorable per a una bona convivència a partir de diferents accions als barris, als espais públics i a les comunitats de veïns. 22 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011


participació ciutadana Ho sabies? Diversos processos han servit perquè els ciutadans i les ciutadanes participin en la millora de diferents espais de la ciutat en aquest mandat. Així, els veïns i les veïnes han incorporat els seus suggeriments, per exemple, en la remodelació de la plaça de l’Onze de Setembre, del Parc de Sant Jordi o de la nova rambla d’Ègara.

En el ple municipal de gener es va aprovar el Pla Estratègic de Participació Ciutadana que ha comptat amb les aportacions de més de 700 persones

El valor de la participació L’Ajuntament ha dut a terme un procés de reflexió entorn de la participació ciutadana amb l’objectiu d’establir uns criteris comuns i una planificació, tenint en compte l’experiència acumulada i que la ciutat és pionera en aquestes iniciatives. El Pla recull les aportacions de més de 700 persones: experts, polítics, tècnics, representants d’entitats i ciutadans.

El Pla Estratègic de Participació Ciutadana s’estructura en 4 àmbits: Mecanismes i processos S’impulsarà la participació en tots els àmbits, actualitzant i adaptant els mecanismes i processos existents. Destaquen accions com la creació de l’Observatori de la Innovació Democràtica que buscarà eines de millora de la participació; el reforç dels consells territorials; la creació del Consell de la Ciutat, d’un Consell d’Infants i d’un Registre Ciutadà, on la ciutadania podrà inscriure’s per participar en els diferents òrgans i processos Foment de l’associacionisme Es pretén donar suport al teixit associatiu i afavorir-ne l’autonomia. També se’n po-

tenciarà la presència als espais de participació i es crearà una Agència per al Suport a les Entitats i el Voluntariat que reforçarà la col·laboració entre entitats i els oferirà un pla de formació. Igualtat en la participació El Pla es marca, mitjançant 36 accions, el repte d'aconseguir la participació de les persones que habitualment no ho fan: ciutadania a títol individual i certs col·lectius com les dones, els joves i infants, els nouvinguts i les persones amb discapacitat, entre d'altres. Apropar l'Administració a la ciutadania Es vol millorar la gestió de la informació i potenciar el paper dels mitjans de comunicació municipals com a servei públic. Així, s'elaborarà una guia de gestions i serveis municipals; es buscarà una major transparència publicant informació relativa al pressupost i obres o agenda política; es donarà suport a ciutadania i entitats en l’ús de les noves tecnologies; es farà una sessió anual del Consell de Ciutat oberta a tohom; i es fomentaran espais televisius on es pugui interpel·lar els responsables polítics.

La ciutadania decideix Experiència pionera de participació ciutadana en els pressupostos Aquest procés, pel qual els ciutadans van triar deu projectes per a aquest mandat per un import de quatre milions d’euros, es va posar en marxa l’abril de 2009. Inicialment, es van recollir 357 propostes de 1.404 proponents. Després de passar per diferents fases, es van fixar 16 propostes finalistes que es van sotmetre a votació l’abril de 2010. La consulta ciutadana va destacar també per l’aplicació de noves tecnologies (votació per Internet i SMS). Els ciutadans van escollir deu propostes, entre les quals hi ha la creació d’un centre públic d’acolliment temporal i d’urgència per a persones sense llar; la construcció d’un skate park al Parc de Vallparadís; la remodelació del carrer de Provença, al barri de Sant Pere Nord, per transformar-lo en bulevard, o la millora de l'accés al CAP Sant Llàtzer.

L’Ajuntament + a prop Noves tecnologies al servei de la ciutadania La Seu Electrònica ha rebut el premi al Millor Projecte d’Interoperabilitat dins de la categoria d’Administració Local. El guardó, atorgat pel Club de Innovación, reconeix l’esforç municipal per facilitar els tràmits als ciutadans. A través de la Seu Electrònica, nascuda el 2010, es poden resoldre més de 300 tràmits a qualsevol hora, sense desplaçaments ni cues. L’any passat es van fer més de 15.000 tràmits per Internet. A més, Terrassa s’ha convertit en la primera ciutat catalana on s’ofereixen nous serveis d’Internet de 30 i 50 MBps. Cal destacar també el projecte Terrassa Punt Wifi que facilita l’accés a la xarxa lliure i gratuït a la ciutadania a 35 equipaments.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |23


ciutat en transformació Des del 20 de març Terrassa compta amb un dels parcs urbans més grans de Catalunya, el de Vallparadís, que amb l’ampliació fins a Can Jofresa, finançada pel FEOSL, ha vist com la seva superfície de 388.000 m2 (l’equivalent a 40 camps de futbol com l’Estadi Olímpic) augmentava un 25%, arribant als 3,5 km de llargada. El Parc, que acull una intensa activitat lúdica i cultural, travessa la ciutat de nord a sud i millora la qualitat dels barris més propers. D’aquesta manera, culmina un projecte nascut fa 20 anys que ha esdevingut un símbol de la Terrassa del segle XXI, amb un disseny que respecta el paisatge i la història de l’antic torrent de Vallparadís i que ha convertit aquesta zona verda en un espai de civisme, cultura, festa i convivència.

El pulmó verd de la ciutat 24 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011


ciutat en transformació Ho sabies...? Inicialment estava previst que el Parc arribés fins a l’avinguda de Santa Eulàlia, però finalment es va decidir que travessés també Can Jofresa i arribés fins a la carretera de Rubí. En el futur, aquesta zona es connectarà amb els espais lliures previstos al voltant de la riera del Palau, quan es completi la transformació urbanística de la Porta Sud de la ciutat.

Actuacions del darrer mandat Les Hortes dels Frares Aquest tram del Parc s’obria al públic ara fa un any amb novetats com diversos salts d’aigua, una gran esplanada amb un tram de graderies, una nova pèrgola i jocs infantils. La Devesa Serà un gran espai d’esbarjo, de 53.000 m2 entre el Segle XX i Can Palet. Hi trobarem una gran massa d’arbres de fulla caduca, gespa i vegetació de ribera per crear zones d’ombra. Can Jofresa L’extensió de Vallparadís fins a Can Jofresa compta amb una superfície de més de 25.000 m2. Hi trobarem la continuació de la rambla, dues zones destinades a usos cívics, arbrat, jocs infantils i un aparcament públic amb 100 places. març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |25


ciutat en transformació

Gaudeix de la natura sense sortir de la ciutat Parc de Sant Jordi

Al gener del 2010, la ciutat recuperava un renovat i millorat Parc de Sant Jordi, després de la remodelació portada a terme amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local, amb una inversió de més de 572.000 euros. El projecte d’actuacions al Parc incloïa moltes de les propostes recollides durant el procés de participació, en què van prendre part nombrosos veïns de la zona. Així, es va substituir el mur de totxana i la tanca del fons del carrer de Nicolau Talló per una de nova que mostra l’interior del Parc. També s’ha millorat la rampa del camí central i s’ha creat una nova escala d’accés a la zona de pícnic. Al tram dels jocs infantils, se n’han posat de nous i s’ha construït una pèrgola. A més, s’han arreglat els graons de l’escala que connecta els dos nivells del parc. També trobem nous bancs i més quantitat. Pel que fa a la jardineria, s’ha canviat el sistema de reg per un de degoteig, s’ha retirat vegetació en mal estat i s’han plantat arbres i cobertura arbustiva. Finalment, a la zona de l’amfiteatre, s’ha consolidat el talús de darrere de l’escenari.

Parc de Gernika

Al final del 2007, s’inaugurava la primera fase del Parc de Gernika, amb 12.000 m2 de zona verda, que arribaran en un futur fins als 20.000 m2. El parc forma part del projecte d’urbanització del barri de Torre-sana, que inclou 899 habitatges de protecció oficial. Aquesta iniciativa ha convertit la pineda existent en un gran parc urbà, seguint criteris de màxim respecte vers l’arbrat que hi havia. També s’han plantat nous arbres. Els materials estat triats amb la idea de respectar al màxim l’entorn, evitant el formigó i altres materials que impermeabilitzen el terreny. Els que s’han utilitzat poden filtrar l’aire i l’aigua. A més a més, s’han replantat les zones verdes amb una gespa resistent a la sequera i de baix manteniment, que no cal regar amb regularitat. 26 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011


ciutat en transformació Ho sabies? Més de 40 milions d’euros han injectat els Plans de Barri a Ca n’Anglada, Montserrat, Torresana, Vilardell i La Maurina.

Plans de Barri, urbanisme cohesionador Els Plans de Barri del Districte 2 (i la seva continuació en forma de contracte-programa) i del barri de la Maurina, han comportat la renovació de l’espai urbà i la generació d’unes noves dinàmiques econòmiques i socials. Aquest procés ha estat molt important perquè ha posat en evidència que la gestió urbanística d’una ciutat s’ha d’humanitzar tenint en compte els aspectes socials. D’aquesta manera, s’ha aconseguit incrementar la cohesió territorial i comunitària d’aquests barris i millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.

Pla de Barris D2

L’any 2008 finalitzava el Pla de Barris del Districte 2 amb una inversió final de 20,5 milions d’euros (comptant el projecte Treball als Barris i el Pla Educatiu d’Entorn). Entre les actuacions que han canviat la fesomia de Ca n’Anglada, Montserrat, Torresana i Vilardell, destaca la construcció de la passarel·la de l’Amistat i del pont del carrer de Cantàbria sobre la riera de les Arenes, la nova urbanització de l’avinguda de Barcelona i de nombrosos carrers, o el disseny del complex poliesportiu.

Contracte-programa D2

L’Ajuntament donava continuïtat al Pla de Barris del D2 l’any 2009 amb un contracte-programa que finalitzarà enguany. Entre les actuacions destaca l’ampliació del Centre Cívic Montserrat Roig, iniciada el mes de febrer, que preveu la construcció d’un nou edifici annex de dues plantes, on s’ubicarà l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i al Nouvingut i els Serveis Socials. També es millorarà l’entorn del Mercadal i es construirà un nou casal cívic per a Montserrat, Torre-sana i Vilardell.

Pla de Barris la Maurina Fins al 2012 comportarà inversions i actuacions socioeconòmiques de 16 milions d’euros. Entre les principals actuacions urbanístiques trobem la reurbanització de diversos carrers (com Dom Bosco, Pare Llaurador, Salvà i Velázquez, o la plaça de la Maurina) la construcció d’un nou equipament a la plaça de la Maurina, la reurbanització (ja en marxa) del carrer de Núria, eix comercial del barri, o de l’entorn dels blocs de Vitasa. També hi ha programes específics per a diversos col·lectius.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |27


ciutat en transformaci贸

La Rambla de tothom

28 | mar莽 visquemterrassa especial mandat 2007-2011


ciutat en transformació Ho sabies? 5,61 milions d’euros han destinat l’Ajuntament (3,21 milions) i la Generalitat (2,40 milions) per remodelar els diversos trams de la Rambla | 23.049 m2 és la superfície total de la remodelada rambla d’Ègara | 4,5 metres és l’amplada de cada vorera lateral | 9 metres és l’amplada del passeig central fins al carrer d’Arquímedes | 3,5 metres tenen d’amplada els carrils de circulació

La nova Rambla és una aposta de futur per a tota la ciutat. El disseny, fruit d’un procés de participació ciutadana, s’ha fet amb respecte a la tradició i la identitat d’un dels eixos neuràlgics i comercials de la ciutat. D’aquesta manera, la Rambla es reinventa com un espai urbà remodelat pensat per als vianants, però també per al transport públic, per al gaudi de l’oferta comercial, de la restauració, i per a la participació en activitats culturals i de lleure. Així, el projecte ha tingut en compte els usos dels ciutadans de la rambla d’Ègara, la dinamització comercial i els elements més singulars del seu paisatge.

Voreres més amples

Renovat passeig central

Un sol carril per al bus

Conservació de l’arbrat

Pavimentació bicolor

Enllumenat eficient

El canvi més visible per als ciutadans ha estat l’ampliació de les voreres laterals, que amb una longitud total de 4,5 metres, dobla la superfície destinada als vianants. Aquest fet permetrà dinamitzar l’ús comercial de la Rambla.

L’arbrat s’ha mantingut en la seva totalitat. Allà on, per motiu de les obres, s’han trasplantat els arbres a altres indrets de la ciutat, se n’han plantat altres de la mateixa espècie amb una mida d’entre 60 i 70 centímetres de perímetre.

Els vianants poden gaudir d’un passeig de 9 metres d’amplada, 40 centímetres més que l’anterior, que es convertiran en 6 en el tram del carrer d’Arquímedes fins al de Galileu. La inexistència de vorada facilita l’aprofitament de l’espai.

El nou paviment permet la lectura de la Rambla com a espai amb clar predomini del vianant. Així, el paviment de la part central i de les voreres laterals està format per línies de llamborda de formigó combinada en dos colors.

Es passa dels dos carrils de circulació de trànsit en cada sentit, a banda i banda del passeig, a només un de 3,5 metres d’amplada per on circularà el bus, vehicles d’emergència, de càrrega i descàrrega, bicicletes i veïns.

Els fanals més propers a les façanes sostenen elements a dos nivells, un a 4 metres orientat a la vorera i un altre, de 7 metres, a la circulació del trànsit. Al passeig, hi trobem un enllumenat per a vianants, amb LED, a 3,5 metres.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |29


ciutat en transformació

Nous espais públics de qualitat Plaça del Primer de Maig

Nombroses places han vist la llum o han experimentat importants millores durant els últims quatre anys Plaça del Progrés

30 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Plaça de Lluís Companys


ciutat en transformació Ho sabies? La ciutat ha recuperat i millorat nombrosos espais perquè els terrassencs i les terrassenques puguin fer-ne un lloc d’oci per a grans i petits i també de trobada. Destaca la renovació de la plaça del Primer de Maig, al barri de Sant Pere Nord, amb un pressupost de més d’1,6 milions d’euros amb càrrec al FEOSL, o la urbanització de la zona del voltant de la nova estació del Metro d’UPC-Vallparadís.

Entorn de la plaça dels Drets Humans i carrer de Salmerón

Plaça de Miguel Hernández

Plaça de les Magnòlies

Plaça de l’11 de Setembre

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |31


comunicacions i mobilitat

Metro

Recta final per al metro 32 | marรง visquemterrassa especial mandat 2007-2011


comunicacions i mobilitat Ho sabies? El Metro de Terrassa donarà servei a 32.000 passatgers, el doble que en l’actualitat | El nou tram perllongat, de 4,5 quilòmetres de longitud, compta amb dos túnels de 6,75 metres de diàmetre cadascun, excavats amb dues tuneladores | La inversió arriba als 321 milions d’euros

Terrassa Est Estacions actuals i estacions previstes

Vallparadís-Universitat

Intercanviador Renfe

Nacions Unides

Durant l’any 2012 entrarà en funcionament el Metro de Terrassa, una de les infraestructures de major envergadura que s’han portat a terme a la ciutat i que farà realitat una xarxa de Metro que millorarà les connexions amb la ciutat de Barcelona i amb la seva àrea metropolitana. Es tracta d’una aposta decisiva per al futur de la mobilitat de la ciutat, que d’aquesta manera se situa entre les grans urbs que disposen d’una xarxa

pròpia de metro. Amb aquest perllongament, Terrassa comptarà amb tres noves estacions que donaran servei al centre històric de la ciutat, a la zona universitària i a Can Roca, a més de l’intercanviador de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - Renfe. Cal destacar que, gràcies a aquest projecte, la ciutat també ha guanyat un ampli espai urbanitzat a l’entorn de la nova estació del Campus i al costat de la Casa Baumann.

Nova estació Terrassa-Est Va entrar en funcionament l’any 2008, amb una inversió de l’Estat de més de 4,6 milions d’euros en la construcció i l’equipament. Aquesta estació dóna servei a les zones nord i est de la ciutat. S’han creat 238 places d’estacionament gratuït en els dos aparcaments contruïts per l’Ajuntament a ambdós costats de l’estació.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |33


comunicacions i mobilitat La nova autovia B-40 permet circular amb fluïdesa i creuar Terrassa en pocs minuts. Sense semàfors, ni cues, ni congestions de trànsit.

34 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011


comunicacions i mobilitat Ho sabies? Terrassa impulsa l’Eix de l’E-9, plataforma que agrupa més de 90 municipis que pretenen potenciar la ruta europea que uneix Barcelona amb París passant per Terrassa i Toulouse. Inclou municipis catalans, andorrans i francesos, i aposta per donar un impuls accelerat a la construcció d’aquesta infraestructura viària per assolir una nova connexió entre Catalunya i Europa, que afavorirà les relacions comercials, culturals i socials.

La B-40 pren forma

Des del juny de 2010 es pot circular pel tram Viladecavalls-Terrassa de l’autovia B-40, que ha esdevingut la nova ronda Nord-Oest de la ciutat. Aquest tram connecta les autopistes C-58 i C-16 i millora els accessos i les connexions a la xarxa viària de diversos polígons industrials i urbanitzacions de la zona. S’hi pot accedir des del sud de Terrassa circulant per la B-120 de Viladecavalls-Olesa, arribant a la rotonda d’accés a la B-40 i continuant en direcció Terrassa Nord. Des de l’autopista C-16/C-58, venint de Barcelona, s’hi accedeix per un enllaç directe situat després de la sortida Terrassa Oest.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |35


comunicacions i mobilitat

Mobilitat més segura i aposta pel transport públic

Terrassa aposta per un model de mobilitat més sostenible i eficient. Els objectius principals passen per la racionalització de l’ús del vehicle privat, el canvi a altres models de transport més nets i la millora de la seguretat viària

Més carril bici

Carrils bici

36 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

S’ha incrementat la xarxa de carril bici amb l’objectiu de potenciar l’ús de la bicicleta com un vehicle més sostenible i menys contaminant. El 2009 s’inaugurava el nou carril de les avingudes, que enllaça l’Estadi Olímpic amb el polígon de Santa Margarida. El 2010 s’enllestia la continuació del carril bici de les avingudes per enllaçar l’avinguda de l’Abat Marcet amb el Palau Judicial. Actualment, tenim a la ciutat 12 km de carril bici segregat i uns altres 20 km en cohabitació. D’altra banda, el servei públic de lloguer de bicicletes Ambicia’t dóna dret a utilitzar qualsevol de les cent bicicletes repartides per la ciutat pagant una taxa anual de 25 euros.


comunicacions i mobilitat Ho sabies? La ciutat treballa per trencar barreres per a les persones amb discapacitats. L’Ajuntament, adherit a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, continua suprimint barreres arquitectòniques amb diverses actuacions, com la millora en l’accessibilitat a nombrosos passos de vianants de la ciutat.

Promoció del transport públic

S’ha millorat el servei públic d’autobús urbà amb la compra de 22 vehicles nous i la creació de la línia 11, amb una inversió de més de tres milions d’euros. Aquesta adquisició ha permès millorar la freqüència de pas dels vehicles de quatre línies. També s’ha introduït la gratuïtat de l’autobús per a les persones més grans de 65 anys i s’ha implantat la targeta T-12 de l’ATM per a menors de 12 anys. Per millorar la mobilitat s’ha implantat un nou carril bus al passeig del 22 de Juliol. Finalment, s’ha inaugurat recentment l’Oficina de Mobilitat al carrer d’Iscle Soler, 9, que compta amb una màquina expenedora de bitllets les 24 hores del dia.

Zones 30

S’han implantat noves zones 30 als barris de Can Roca, Torresana, Can Palet II, Xúquer, Guadalhorce, Sant Llorenç, La Cogullada, Segle XX, Roc Blanc i Cementiri Vell. L’objectiu d’aquestes zones de velocitat limitada és pacificar els carrers i millorar la seguretat viària. Aquestes àrees disposen de passos elevats i voreres més amples que faciliten la visibilitat dels passos de vianants.

Més places d’aparcament

En aquest mandat s’ha construït l’aparcament soterrat de la plaça del Primer de Maig, amb capacitat per a 286 places. L’any 2009 també entrava en funcionament l’aparcament soterrat de Sant Leopold, amb 210 places. Actualment a la ciutat hi ha 12 aparcaments soterrats, amb un total de 3.227 places. Els darrers anys, s’han fet canvis en la configuració de l’aparcament d’alguns carrers per crear més de 1.200 places d’aparcament lliure en bateria. Durant el 2011 es preveu la creació d’entre 500 i 1.000 noves places gratuïtes d’aparcament als barris. En la distribució de l’oferta d’estacionament del 2010 un 64% correspon a l’aparcament particular, un 31% lliure en calçada, un 3% públic i un 2% de zona blava.

Noves places d’aparcament al Cementiri Vell

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |37


comunicacions i mobilitat

La ciutat millora la circulació viària

Plaça de l’Aigua

Diverses actuacions urbanístiques han millorat durant aquest mandat la mobilitat urbana en avingudes, carreteres, rotondes i places. Així, destaquen remodelacions com la del tram final de l’avinguda de Barcelona fins a la plaça dels Països Catalans, que també s’ha remodelat instal·lant-hi nous passos de vianants adaptats, i on també s’ha instal·lat un nou sobreeixidor. La reurbanització d’a-

Av. de les Glòries Catalanes

quest important eix viari de l’est de la ciutat va finalitzar amb una tercera fase l’any 2009 amb finançament del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), amb un pressuposst superior a 1,2 milions d’euros. El projecte de reurbanització va anar a càrrec de l’estudi de la prestigiosa arquitecta Beth Galí, autora també de la reurbanització de la rambla d’Ègara. L’eix ha esdevingut un espai de passeig i

38 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Avinguda de Barcelona

d’activitat social i comercial, i a més, s’ha potenciat el paper d’unió entre els barris de Ca n’Anglada i Plaça Catalunya - Escola Industrial. També s’ha reformat el tram nord de l’avinguda de les Glòries Catalanes, entre la plaça dels Països Catalans i el carrer del Guadalquivir, amb l’objectiu de fer un vial més atractiu i còmode per als vianants i millorar la seguretat viària. Destaca la remodelació del pavi-


comunicacions i mobilitat Ho sabies? Un dels projectes participatius als pressupostos escollit pels ciutadans és la millora de l’accessibilitat dels vianants a la rotonda de la carretera de Matadepera amb l’avinguda de Béjar, i la vinculació amb la rotonda de la Plaça de l'Aigua. Actualment, les obres estan en marxa amb l’objectiu de millorar la seguretat. S’estan ampliant les voreres i reubicant i repintant els passos de vianants. També s’instal·larà un semàfor amb temporitzador. El pressupost és de 120.000 euros.

Plaça dels Països Catalans

Carretera de Montcada

Rotonda Béjar amb carretera de Matadepera

Rotonda PAC amb carretera de Matadepera ment, l’enllumenat i la xarxa de clavegueram, l’ampliació de la vorera de ponent, la incorporació d’un carril bici, nova semaforització i la implantació de passos de vianants amb polsador. El pressupost d’aquesta actuació, que culmina la remodelació de la via, ha estat superior a 1,2 milions d’euros. La carretera de Montcada també s’ha vist afectada per les obres de construcció del so-

breeixidor entre la riera de les Arenes i l’avinguda de Barcelona. Concretament, s’han pavimentat 4.400 m2 de calçada i 990 m2 de vorera. També ha millorat la connexió entre Matadepera i el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) gràcies a les dues rotondes de la BV-1221 que faciliten l’accés al PAC i al centre de Matadepera. En total, la Diputació de Barcelona ha invertit més d’1,8 milions d’eu-

ros en aquesta actuació. Finalment, les obres de la plaça de l’Aigua han servit per millorar la seguretat viària. S’ha incrementat la superfície de les voreres i s’ha creat un carril bici al voltant de la plaça, amb dos sentits de circulació, connectat als de les avingudes Abat Marcet i Jaume I. Les obres, a càrrec del FEIL, han tingut un pressupost de més de 476.000 euros.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |39


ciutat verda i sostenibilitat

Compromís amb el medi ambient Aposta pel vehicle elèctric

Energies renovables

Terrassa és pionera en el foment del vehicle elèctric amb la creació de dos punts de recàrrega per a aquest tipus de vehicles, ja siguin cotxes o motos. De fet, el punt de recàrrega per a motos, ubicat a la plaça del Progrés, ha estat el primer de l’Estat espanyol i un dels primers d’Europa a disposició dels ciutadans en un espai públic. L’Ajuntament també ha adquirit enguany set vehicles elèctrics, 2 per al Servei de Manteniment Urbà i la recollida de residus i 5 motocicletes per a la Policia Municipal. L’estalvi anual d’emissions de CO2 estimat que s’assolirà amb aquesta acció és de més de 15 tones.

La ciutat és pionera en la instal·lació de calderes de biomassa en nou equipaments educatius i al Centre d’Informació Ambiental de Can Bonvilar. Es continua promocionant l’energia fotovoltaica, amb prop de 400 panells que han reduït més de 35 tones d’emissió de CO2. Destaca la instal·lació entre el 2007 i el 2011 de 19 instal·lacions solars tèrmiques en equipaments i habitatges públics. Aquestes se sumen a la vintena anterior i suposen un estalvi energètic anual de 447 MWth, equivalent a l’energia necessària per escalfar l’aigua de 912 persones durant un any. L’estalvi energètic és de 133 tones anuals de CO2.

40 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Telecontrol d’aigües residuals Una nova xarxa automàtica de telecontrol de qualitat de les aigües residuals permet conèixer millor els abocaments que es produeixen a la ciutat i garantir que l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Terrassa funcioni correctament. Així, es pot conèixer en tot moment la qualitat de les aigües residuals que circulen pels quatre grans col·lectors que hi ha a la ciutat i als quals arriben tots els abocaments, tant els industrials com els domèstics. Les obres, de més d’1 milió d’euros, les ha finançat l’Ajuntament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Fons de Cohesió Europeu.


ciutat verda i sostenibilitat Ho sabies? L’Ajuntament, el 2009, va signar a Brussel·les el Pacte d’alcaldes per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La signatura del Pacte comporta assumir els objectius de la UE per a l’any 2020 de reduir en un 20% les emissions de CO2 del municipi mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables. A tal efecte s’ha elaborat un Pla d’acció d’energia sostenible i s’elaborarà un informe bianual par a l’avaluació i verificació dels objectius.

Coll Cardús + reciclatge

Il·luminació pública + sostenible Els 27.000 punts de llum de la ciutat han reduït el consum un 12% en els darrers anys. S’han instal·lat làmpades de vapor de sodi amb més rendiment i menys consum. En els darrers dos anys han augmentat un 25% i arriben ja al 66% del total. La llum LED, més eficient energèticament, també s’està implantant, per exemple, a la nova Rambla. No cal oblidar la substitució de les òptiques d’incandescència dels semàfors per altres de tecnologia LED.

Neix el nou Parc Agroforestal Des del 2010 Terrassa compta amb el Parc Agroforestal, un espai natural i de lleure de 320 hectàrees situat al nord de la ciutat, sobre l’autovia B-40. L’Ajuntament hi ha habilitat una xarxa de camins de 15 km per poder passejar-hi a peu i en bicicleta. Aproximadament un 50% de la superfície del Parc és sòl agrícola. En aquest sentit, s’hi han fet diferents accions encaminades a la recuperació i promoció de l’activitat agrícola. Per exemple, també s’ha millorat l’entorn de Can Bonvilar, amb càrrec al FEIL, amb la reparació de camins i del pont que creua el torrent de la Betzuca.

El Consorci de Residus del Vallès Occidental s’encarrega de gestionar el nou Centre de Tractament de Residus de Coll Cardús. Aquest permetrà tractar fins a 245.000 tones d’escombraries l’any, la totalitat del rebuig de la comarca. La planta recuperarà 67.800 tones anuals de deixalles no reciclades i emmagatzemarà tota la resta en bales plàstiques segellades. Amb la posada en marxa de l’Ecoparc, s’ha fet realitat el tancament definitiu de l’abocador controlat. Cada terrassenc genera de mitjana 1 kg de residus al dia, menys que la de la comarca (1,3) o la de Catalunya (1,5). S’ha assolit un 37% de recollida selectiva.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |41


cultura

Teatre Principal, un dels millors escenaris de Catalunya

Tot està a punt perquè la ciutat tingui un nou equipament, un renovat Teatre Principal que estrenarà la seva programació el 14 d’abril. Amb la reforma, el teatre serà un dels espais teatrals més ben equipats del país, amb una caixa escènica per a grans escenografies i uns equips amb la tecnologia més moderna. El nou Teatre Principal tindrà 4.500 m2 i una capacitat per a uns 660 espectadors que gaudiran d’una visió excel·lent i molt pròxima de l’escenari, que amb els seus 18 metres d’amplada per 11 de profunditat, supera el tamany de l’original. A la platea, cada butaca tindrà una sortida d’aire condicionat. Una de les novetats més destacades 42 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

és la construcció d’una segona sala amb capacitat per a cent persones, al pis superior de l’entrada i sota la cúpula de l’edifici, amb un finestral obert a la ciutat. Aquest segon espai escènic podrà acollir trobades, espectacles o concerts de petit format. Els treballs han permès recuperar la façana històrica del 1911 i alguns importants elements de decoració, com el mosaic modernista aparegut sota el paviment de l’entrada, que ha estat restaurat, les dues columnes laterals i l’arc de l’entrada que van desaparèixer als anys seixanta, o els vitralls del foyer, al primer pis. El pressupost total previst per a la remodelació del teatre és d’11 milions d’euros, als


cultura Ho sabies? El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral els orígens de la qual es remunten al 1866, que servia per a l'esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat. L'edifici actual, situat a la plaça de Maragall, data del 1911, quan el van reformar els arquitectes Enric Catà i Francesc Guàrdia. Guàrdia era gendre de Lluís Domènech i Montaner i va ser col·laborador seu en la construcció del Palau de la Música Catalana.

quals cal afegir els 2,5 milions d’euros que va pagar l’Ajuntament per l’edifici i els espais contigus. El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) gestionarà i programarà el nou teatre El Teatre Principal s’obrirà al públic el 14 d’abril, amb l’estrena de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet Una vella, coneguda olor, sota la direcció del terrassenc Sergi Belbel, que produirà el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. Precisament, serà el CAET l’encarregat de portar la gestió i la programació d’aquest nou equipament cultural. Amb la creació del CAET l’any 2006, tant

l’Ajuntament com la Generalitat van apostar per un centre generador de continguts teatrals, impulsor de la relació entre els creadors i el públic i amb el paper d’interlocutor amb els artistes de la ciutat. Ara mateix és un punt de referència obligada del sector. L’any passat, el CAET presentava el Festival TNT - Terrassa Noves Tendències, herència del Festival Internacional de Dansa. D’aquesta manera es convertia en un únic Festival TNT anual d’espectacles de moviment i multidisciplinaris. L’any 2010, el CAET també creava el Festival de Teatre de Terror, que es va cloure amb un 85% d’ocupació en la seva primera edició i un notable seguiment en els espectacles de carrer. març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |43


cultura La ciutat completa el seu Pla de Biblioteques amb la nova biblioteca del Districte 3 El mes d’abril s’inaugurarà la nova biblioteca del Districte 3, al Parc de Vallparadís. Aquest nou equipament completarà el Pla de Biblioteques de Terrassa de l’any 1998, fet que comportarà que cada districte tingui el seu propi equipament. La singularitat de la nova biblioteca fa que s’hagi construït a tres nivells dins de l’àmbit del parc de Vallparadís. La planta baixa estarà al nivell del carrer Germà Joaquim, entre el carrer d’Eugeni Ferrer Dalmau i el carrer d’Albinyana, al barri de Can Palet. La planta semisubterrània tindrà façana al Parc i la subterrània estarà al nivell de l’interior del Parc.

La història de Terrassa es podrà consultar en un nou edifici

El nou equipament tindrà una superfície de 1.260 m2. A la planta d’accés, de 346 m2, hi haurà la recepció, la zona de préstec, les seccions de revistes i música, un punt d’accés a Internet i una sala d’actes. A la biblioteca s’hi entrarà per una terrassa que farà la funció de plaça pública. A un nivell inferior hi trobarem la planta principal, de 650 m2. Aquí podrem consultar el fons general i especialitzat i accedir a l’aula multimèdia, a una aula de suport, a l’àrea infantil i a la zona de despatxos i de direcció. Finalment, la planta subterrània acollirà un magatzem de 80 m2. La nova biblioteca donarà servei als barris de Can Palet i Segle XX i suposarà la unificació dels biblioaccessos Pere Roca i Salvador Utset en un únic espai. La construcció de la biblioteca del Districte 3 té un pressupost de 2.268.053 euros, 528.053 dels quals els aporta l’Ajuntament; 1,5 milions, la Diputació de Barcelona, i 240.000, la Generalitat de Catalunya.

Aquest any 2011 s’inaugurarà la nova seu de l’Arxiu Històric Comarcal, que ha reconvertit l’antiga Funerària del carrer de Baldrich en aquest nou equipament. De l’edifici, de 3.500 m2 de planta baixa i semisoterrani, només s’ha conservat l’estructura i el forjat de la planta baixa. Disposarà d’una planta d’accés amb una gran sala de consultes i dues de conferències, a més d’espais exclusius per al treball dels arxivers. La planta baixa es destinarà a una sala polivalent oberta als ciutadans, mentre que al soterrani s’emmagatzemarà el fons documental en prestatges compactes. L’any 2006, el Departament de Cultura de la Generalitat va firmar un conveni amb el consistori pel qual es comprometia a finançar amb 3,5 milions d’euros el trasllat de l’Arxiu, fent obres de reforma i adequació a l’edifici del carrer de Baldrich. Per la seva banda, l’Ajuntament cedia l’edifici de l’antiga Funerària. Actualment, l’Arxiu conserva el patrimoni documental terrassenc en 3.000 metres lineals de documentació.

Publicacions municipals La Seu d’ÈgaTerrassa, l’esra. Publicat el perit d’una 2009, fa un comgran ciutat. plet repàs dels Una mirada als dimés de mil anys ferents àmbits i pod’història i dels tencialitats de la principals valors Terrassa del segle artístics i arquitectònics del conjunt mo- XXI, que es configura com una de les canumental de les Esglésies de Sant Pere. pitals de futur del país. 44 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Protocols de Festa Major. Primer llibre de la col·lecció “Les nostres tradicions”, descriu i il·lustra els actes tradicionals, les músiques i els balls que conformen l’estructura de la Festa Major.


cultura Ho sabies? Des de l’any 2009, el Cinema Catalunya forma part de la xarxa Europa Cinemas, que pertany al programa Media de la Unió Europea i té com a objectiu promoure l’exhibició de pel·lícules europees d’autor i crear una trama de cinemes per portar a terme accions conjuntes tant en l’àmbit nacional com europeu.

La Casa de la Música de Terrassa, coparticipada per l’Ajuntament, la Generalitat i l’empresa privada Vesc, neixia l’any 2008 com un nou model de gestió cultural dedicat a la formació, la creació, l’exhibició i la difusió de la música popular. En aquest temps, ha programat concerts de tots els estils musicals a diferents sales de la ciutat, ha ofert formació a alumnes i docents i ha programat activitats infantils per a les escoles de la ciutat.

Neix la Casa de la Música de Terrassa

L’any 2010, la Casa de la Música inaugurava El Vapor, primer equipament destinat a la creació musical a la seu de l’antic Vapor Albinyana. L’espai, de 300 m2, està condicionat acústicament i insonoritzat. Aquest centre de recursos musicals integral ofereix serveis i activitats dirigits tant a músics professionals com emergents. Així, complementa els bucs d’assaig de la Baumann i les sales de concerts existents a la ciutat. Aquest espai polivalent ha ajudat a cobrir el dèficit de locals d’assaig a la ciutat amb un recinte apte per a la creació musical que pot acollir grups de gran format com ara corals o big bands. A banda d’això, s’hi poden programar conferències, exposicions, rodes de premsa, presentacions d’espectacles, de treballs discogràfics o audicions. L’espai també ofereix material musical de tota mena als artistes, així com un servei d’hemeroteca, videoteca i discoteca. El cost ha estat de 30.000 euros finançats per la Casa de la Música de Terrassa.

Camí dels La Gran Festa Monjos. Una del Moderniscompleta descripme a Catalunció del recorregut, ya. Les cinc prila història i els inmeres edicions de drets més caractel’exitosa Fira Morístics d’aquest dernista (2003 llegendari camí de més de 25 km. que 2008), a través d’una extensa col·lecció uneix Sant Cugat i La Mola. d’imatges plenes de vida i de color.

Sortim! Des de març de 2009 la revista municipal Visquem inclou aquesta agenda que informa de l’oferta cultural i d’oci de la ciutat d’una forma amena i atractiva.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |45


cultura

La ciutat recupera la Seu d’Ègara

Pantocràtor. Una absidiola de l’església de Santa Maria conserva la volta i la paret pintades amb frescos pintats cap a l’any 1180. Representen la consagració, la mort i l’enterrament de sant Tomàs Becket i un Crist en majestat. Retaule petri. L’església parroquial de Sant Pere, d’estil romànic, conserva al seu interior un tresor extraordinari: un retaule preromànic de pedra (segle X) que és únic al món per les seves característiques

Pintures murals del segle VI. A Sant Miquel i Santa Maria trobem escenes religioses del segle VI, úniques a Europa en categoria i conservació.

46 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Recreació del complex. El municipi hispanoromà d’Ègara va ser la seu d’un nou bisbat cap a l’any 450 que ocupava tot el Vallès i arribava fins al Penedès i el Maresme. La Seu, on es va celebrar el Concili d’Ègara l’any 615, va créixer i evolucionar en diferents fases durant l’època visigòtica, fins que, al segle VIII, després de la invasió musulmana, va desaparèixer el bisbat.


cultura La Torre del Palau A l’inici del 2010 s’inauguraven les obres de restauració de l’interior de la Torre del Palau, portades a terme per l’Ajuntament, amb un cost de gairebé 300.000 euros. També s’hi va instal·lar una nova il·luminació i elements d’interpretació museogràfica. Es tracta de l’únic element visible que es conserva al seu lloc de l’antic Castell Palau de Terrassa, construït a partir del segle XII pels comtes de Barcelona.

Cúpula de Sant Miquel. Sostinguda per vuit columnes, culmina el temple funerari que menys ha canviat al llarg dels segles.

Camp de les Ànimes. En l’espai interior del recinte, hi trobem tombes de diferents èpoques senyalades al paviment i il·luminades a la nit.

Joies de l’art gòtic. Els retaules de Sant Pere, Sant Miquel i dels Sants Abdó i Senén són obres mestres del gòtic català de mitjan segle XV.

El Pla Director de les Esglésies de Sant Pere culminava el 2009 amb els actes oficials de celebració de la Seu d’Ègara, que tancaven més d’una dècada d’estudis, excavacions i remodelacions que han aportat nova llum sobre l’antiga Seu del Bisbat d’Ègara (segles VVIII), sobre l’època romànica del recinte i la seva evolució posterior fins a l’actualitat. També s’hi han efectuat intervencions perquè els visitants puguin interpretar la història i seguir-la a través d’un llenguatge de pedres, colors i textures. Una actuació clau és la transformació de l’antiga rectoria en un espai de museu i atenció als visitants, a la zona on es trobava l’antiga catedral. Un audiovisual reconstrueix amb imatges virtuals l’aspecte que els experts suposen que tenia el conjunt en la seva època de màxima esplendor. La remodelació del conjunt ha estat finançada per l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Govern d’Espanya i Caixa Terrassa, amb la col·laboració del bisbat de Terrassa i de la Parròquia de Sant Pere.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |47


esports

Esport a l’abast de tothom Aquest mandat ha deixat nous i millors equipaments a la ciutat que han facilitat la pràctica de l’esport a milers de terrassencs i terrassenques. Gespa artificial a diferents camps de futbol Cal destacar la instal·lació durant el 2009 de gespa artificial, per millorar les condicions de joc i d’ús de les instal·lacions, als camps de municipals de futbol de Sant Llorenç, Can Parellada, les Arenes, Poble Nou, la Maurina i a l’Estadi Olímpic. El pressupost d’aquestes actuacions, superior als 2,8 milions

d’euros, ha anat a càrrec del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). L’Ajuntament també va col·laborar econòmicament el mateix any en la instal·lació de gespa artificial del camp de futbol del Club Natació Terrassa i del Pla del Bonaire. Complex poliesportiu del Districte 2 El FEIL també va fer possible al final del 2009 la inauguració del gran complex esportiu del Districte 2, ubicat als terrenys del camp municipal de futbol del San Cristóbal, amb un cost proper als 3,5 milions d’euros. Les obres van incorporar nous

Complex Poliesportiu del Districte 2

Mitja Marató de Terrassa 48 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

Camp de Futbol Municipal de la Maurina


esports Ho sabies?

La ciutat compta amb prop d’un centenar d’entitats esportives i més d’un centenar d’equipaments | Tenim 3 clubs d’hoquei a divisió d’honor i 12 de futbol a diferents categories | Més de 17.600 infants i joves de la ciutat van prendre part en els Jocs Esportius Escolars del curs passat, organitzats pel Consell Esportiu del Vallès Occidental amb la col·laboració de l’Ajuntament | La Mitja Marató de Terrassa ha tingut enguany la participació de més de 3.000 corredors

vestidors, graderia i tribuna, un camp de futbol 7, una pista poliesportiva, tres pistes de pàdel, i setze de petanca.

euros i la va finançar íntegrament el Consell Català de l’Esport.

Centre de Tecnificació de BMX Al juny del 2010, l’antic Circuit Municipal de BMX de les Arenes es convertia en un Centre de Tecnificació de BMX apte per a competicions internacionals, i esdevindrà un dels millors de l’Estat. El projecte de remodelació va ser redactat per tècnics municipals amb la col·laboració de la Federació Catalana de Ciclisme. L’obra va costar 550.000

Skatepark a Vallparadís Finalment, cal esmentar un projecte sorgit dels pressupostos participatius 2008-2011. La proposta, que va quedar segona en la consulta ciutadana sobre inversions municipals feta a l’abril de l’any passat, consisteix en la construcció d’un skatepark al Parc de Vallparadís per a la pràctica del monopatí en les seves diverses modalitats. Té un pressupost de 380.000 euros.

Gespa artificial a vuit camps de futbol

Centre de Tecnificació de BMX

Jocs Esportius Escolars

Estadi Olímpic març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |49


lideratge Presència a Europa Terrassa participa en 12 xarxes europees en diferents sectors. La ciutat ha estat distingida pel Consell d’Europa amb el Diploma Europeu, l’any 2009, i la Bandera d’Honor, l’any 2010, en reconeixement a la tasca feta a favor de la construcció europea. És una de les poques ciutats que ha rebut dos premis del Consell d’Europa en anys consecutius.

Terrassa, ciutat líder en xarxes Terrassa lidera les ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona a través del Grup de Ciutats de l’Arc Metropolità, format per Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Els darrers anys, s’ha posicionat com a dinamitzador en el sistema metropolità i ha participat activament en l’elaboració del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Liderem la secció espanyola d’ACTE, en defensa dels interessos dels territoris europeus amb indústria tèxtil, apostant per la modernització i la qualitat

Impulsat per Terrassa el 2008, l’eix de l’E-9 uneix els esforços de prop d’un centenar de municipis de Catalunya, França i Andorra per potenciar aquest eix viari estratègic que ens uneix amb París

Des del 2010, Terrassa, juntament amb deu municipis del seu àmbit, forma part d’Eurocities, la principal xarxa de ciutats europees

50 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

La Xarxa del Turisme Industrial de Catalunya, impulsada per Terrassa i amb 22 municipis, ha desenvolupat un pla per dinamitzar el turisme industrial


l’opinió dels grups municipals

Jordi Labòria

Grup Municipal Socialista

jordi.laboria@terrassa.cat

Una ciutat per viure millor Fa quatre anys, el Govern Municipal va aprovar un Pla de Mandat que havia de ser el full de ruta per al període 2007-2011. Definíem així les prioritats que ens fixàvem, la llista d’actuacions que ens fixàvem com a objectius. És a dir, els compromisos que assumíem davant dels ciutadans i ciutadanes, sobre els quals ara ens correspon fer balanç. Eren més de dues-centes mesures per construir una ciutat amb benestar i cohesió social, territorialment equilibrada, amb un alt nivell de qualitat de vida, que apostés per la innovació i el progrés econòmic i social, participativa i plural i amb una clara voluntat de projecció i lideratge a escala nacional i internacional. En aquell moment, ningú no preveia la crisi econòmica que ens ha afectat des de mitjans de 2008. Tanmateix, vam ser capaços també de reaccionar ràpidament i aprovar un pla anti-crisi amb un ampli consens polític i social i amb nombroses mesures orientades a pal·liar els efectes de la crisi, dedicar més esforços i pressupost a les noves prioritats (benestar social, ocupació, formació, reactivació econòmica…) i garantir la solidesa de les finances municipals en un entorn complicat. Aquests documents són fàcilment localitzables a la web municipal, com tants altres: hem apostat per la transparència i per posar a l’abast de la ciutadania tota la informació necessà-

ria perquè pugui seguir l’activitat municipal. I justament per això puc afirmar i demostrar que hem complert la major part dels compromisos amb els ciutadans i ciutadanes. Hem fet el que vam dir que faríem. Fins i tot més, perquè igual que la crisi ens planteja dificultats, també ens ha creat oportunitats com els fons d’inversions estatals, que han permès tirar endavant un extraordinari programa d’inversió pública en infraestructures, equipaments, urbanisme, educació i medi ambient, que s’ha sumat a les inversions municipals, estatals i autonòmiques ja en marxa. Hem aconseguit també reestructurar a fons els pressupostos municipals, dedicant més recursos a les prioritats socials i econòmiques, així com treure el màxim rendiment dels fons disponibles en un moment en el qual els ingressos van lògicament a la baixa. I hem fet les coses d’acord amb els valors i principis que representem. Amb honestedat, amb eficàcia, amb rigor. Al costat de les persones, de les famílies, de les entitats i les empreses. Amb esperit de consens en els grans temes de ciutat. Amb diàleg i participació. Treballant intensament tant en les grans actuacions (Metro, autovia orbital, Vallparadís…) com en el dia a dia dels serveis municipals, de les petites o mitjanes actuacions a centenars de punts de la ciutat i que generen millores de qualitat de vida i

benestar per als veïns i veïnes. I també amb modèstia i capacitat de rectificar i millorar aquelles coses que no han sortit prou bé. Aquest és el balanç de quatre anys de govern progressista a la ciutat de Terrassa, d’un govern seriós i plural que sempre ha posat la ciutat per damunt de tot i que s’ha esforçat en complir els compromisos assumits. La ciutat està millor preparada que mai per aprofitar les oportunitats que ens pugui obrir el futur, especialment pel que fa a l’activitat econòmica i la creació d’ocupació, i disposa d’un teixit sòlid per fer front a les dificultats del present i preservar el model de societat del benestar. Hem avançat en equipaments i activitats culturals (La Seu d’Ègara, el Teatre Principal…), en parcs i zones verdes, en equipaments esportius, en escoles, en sanitat, en equipaments cívics, en obres públiques i urbanisme, en transport urbà, en desenvolupament econòmic, en universitat, en serveis socials, en seguretat… El benestar i la qualitat de vida a tots els districtes ha augmentat en aquest període. I estem convençuts que les actuacions efectuades en el present mandat municipal 20072011 ens situen en una posició de fortalesa i de progrés per mirar amb confiança i optimisme cap al futur d’una Terrassa en la qual volem que tots i totes hi visquem i convisquem millor que mai.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |51


l’opinió dels grups municipals

Josep Rull

Grup Municipal de Convergència i Unió

josep.rull@terrassa.cat

Tripartit: receptes antigues per a problemes nous Aquest ha estat el mandat de la crisi econòmica. El mandat on s’han evidenciat les febleses d’un model de ciutat basat estrictament en el creixement demogràfic. Durant molts anys, l’obsessió del Tripartit local ha estat arribar als 200.000 habitants, posant, massa sovint, la quantitat per sobre de la qualitat: “som importants perquè som molts o perquè som més que els altres”. Diguem-ho clar: aquest és un argument pèssim. La importància de Terrassa en el context català i europeu s’ha de fonamentar principalment en altres aspectes: ser un motor del país, exercir el lideratge en determinades qüestions, atendre les necessitats i estimular millor que ningú les potencialitats dels ciutadans, de les seves empreses, de les seves entitats… Per contra, en aquells anys de bonança econòmica, l’Ajuntament va decidir posar tots els ous al cistell de la construcció. Feia tota la sensació que les indústries sobraven. I el més important, es van perdre uns anys molt valuosos per preparar el futur.

govern de CiU quan va arribar la crisi, l’Ajuntament no hauria pogut aprovar un pla d’austeritat. Perquè l’austeritat consisteix a retallar despeses innecessàries, evitar el malbaratament de recursos, pensar que s’ha de gastar bé cada euro que es gasta... I aquests són criteris que un Ajuntament hauria d’aplicar sempre, no només quan hi ha crisi. Per això, afirmem que amb un govern de CiU no s’hauria pogut fer un pla d’austeritat perquè l’Ajuntament ja seria auster d’ofici, com a principi bàsic del seu estil de governar. Queda clar que aquest no és el cas: durant massa anys s’ha gastat amb una certa alegria, sense tenir en compte que els impostos que nodreixen les arques municipals són fruit de l’esforç dels ciutadans. S’ha oblidat que no es governa per a una ciutat abstracta sinó per a les persones que conformen aquesta ciutat. I, per això, els diners que aporten a l’Ajuntament s’han de gestionar amb tota la cura, amb tota l’austeritat de què se sigui capaç. I el Tripartit és una estructura massa cara.

I, cal dir-ho, els 32 anys de govern socialista a Terrassa han pesat massa, les seves polítiques responen al passat, a una mentalitat que no s’adiu amb les necessitats d’avui.

Però tornem a la crisi. És cert que s’ha impulsat un pacte entre tots els grups municipals per fer-hi front. Ens en sentim corresponsables i legítimament orgullosos. Els ciutadans ens exigeixen que en situacions difícils i davant de reptes importants tanquem files.

Poso un exemple, el pla d’austeritat municipal aprovat ara fa un any i mig. Es va presentar com una gran cosa, però no ho és. Amb un govern municipal diferent, un

Ara bé, més enllà dels progressos importants que s’han fet en l’àmbit de les polítiques socials, Terrassa continua sent una ciutat complicada per crear-hi noves em-

52 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

preses. Una dada que ens ha de preocupar, i molt, és que a la nostra ciutat es tarda, de mitjana, vuit mesos (!) a obtenir els permisos municipals per iniciar-hi una nova activitat econòmica. Simplement, és inadmissible que amb 21.000 aturats l’Ajuntament sigui un obstacle a la creació de nous llocs de treball. Aquí cal un canvi a fons. És inaudit que l’alcalde demani als presidents de la Generalitat i del Govern espanyol que instal·lin empreses a Terrassa quan no tenim els deures fets. Si volgués venir una empresa que ens demanés 20.000 metres quadrats tindríem problemes. Darrera reflexió. L’alcalde es vanta d’haver protagonitzat el període més intens d’inversió en obra pública. I això és innegable. L’activitat frenètica d’inauguracions que estem vivint ho avala. Ens han arribat molts recursos d’altres administracions. El mèrit no es haver fet obres, només faltaria! Si es tenen recursos és evident que se’n poden fer. Però, cal anar més enllà. S’han gestionat bé? S’han prioritzat adequadament? Només cal recordar la plaça del Progrés, la plaça de l’Aigua, el sobrecost del Teatre Principal fruit d’una frivolitat de l’alcalde, els fanals italians de disseny de la Rambla, caríssims, que enfoquen malament o els 34 milions d’un Parc Audiovisual que hipoteca el futur de la inversió pública a Terrassa. Receptes antigues per a problemes nous. Per això bufen temps de canvi a Terrassa.


l’opinió dels grups municipals

Manuel Pérez

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya - Verds Esquerra Unida i Alternativa

manuel.perez@terrassa.cat

És progrés si és per a tothom Aquest mandat ha estat marcat per l’impacte social de la crisi. Els propers anys també ho seran i, malauradament, no hi haurà ni solucions fàcils, ni immediates. Hem parlat i reflexionat molt, s’han posat de manifest les dificultats municipals a l’hora de donar respostes per manca de recursos i competències de l’Ajuntament però, sobretot, hem actuat. L’acció del govern municipal s’ha adaptat a la nova situació de crisi. La gent d’ICV-EUiA hem impulsat i compartit la idea bàsica de situar la lluita contra la crisi, i l’aposta per un nou model socialment inclusiu i ambientalment sostenible, com a eix central de les prioritats polítiques a Terrassa. Hem demostrat amb fets que en temps de crisi prenen encara més rellevància les polítiques socials i l’economia social. Hem estat pioners a l’hora d’emprendre mesures dirigides a la creació directa d’ocupació, suport actiu al teixit empresarial, a l’emprenedoria, a la formació i qualificació professional de les persones, a la dinamització comercial i turística de la ciutat. El consens, la cooperació i el lideratge institucional han permès intensificar l’aposta per la transformació del model productiu que reforça una economia diversificada i intensiva en coneixement i sostenibilitat social. En aquesta lògica s’inscriu el projecte catalitzador i aglutinador més rellevant d’aquest mandat: el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40.

És cert que s’han fet obres importants per a la ciutat: la remodelació definitiva de la Rambla, amb una aposta per la mobilitat, on el vianant i el transport públic són la prioritat, la continuació del Parc de Vallparadis fins al barri de Can Jofresa, la construcció, remodelació i ampliació de casals i centres cívics, els equipaments per a la gent gran, nous espais culturals, etc. És una simple llista i no és exhaustiva. Voldríem, però, situar l’accent en l’aposta que el Govern de la ciutat ha fet per l’educació i la formació -s’ha millorat i augmentat l’oferta educativa per a infants de 0 a 3 anys, una planificació escolar amb una posada en funcionament de més escoles i instituts, una aposta clara per la millora, revalorització i dignificació de la Formació Professional-, s’han creat eines i mecanismes per facilitar la integració i millorar la convivència de les persones nouvingudes Pla Estratègic de la Ciutadania-, el futur Pla local d’inclusió social, un marc estratègic d’actuacions i iniciatives adreçades a prevenir i actuar sobre factors d’exclusió social, un Pla de participació ciutadana, reflexions i estratègies per la dinamització comercial de la ciutat, un Pla per als usos i la gestió del temps, que pretén promoure una organització social del temps que millori la qualitat de vida dels terrassencs i les terrassenques. No abaixarem la guàrdia. Seguirem enfortint les politiques d’inclusió i l’econo-

mia social. És l’expressió d’una voluntat política irrenunciable en un període dur, en què el sector públic ha de tenir un paper primordial. L’excusa de la crisi no ha de servir per imposar retallades socials. Retallades que perjudiquen la majoria de la gent, aturats/ades, joves, pensionistes (reformes laborals i de les pensions, reduccions salarials, retallades en educació, en sanitat, a persones depenents...). El govern de CiU a Catalunya i el del PSOE a Madrid, situen els sacrificis en els sectors de sempre. On són els sacrificis dels grans bancs, de les companyies elèctriques o telefòniques, dels especuladors en borsa, que són els responsables de la crisi? Es tracta de sortir de la crisi, no de sortir en crisi, no amb més desigualtats. Es tracta de recuperar la política, de recuperar la iniciativa de la política davant de l’economia i les regles dels mercats. Es tracta de superar la resignació, omplint de valor tot el que és públic, col·lectiu. És tracta que el progrés sigui per a tothom, en què el futur no vulgui dir pobresa. Des d’ICV-EUiA estem orgullosos d’aportar noves i moltes energies a la construcció d’una ciutat més inclusiva, ecològica i solidària. Estem orgullosos també de no intercanviar mai els nostres valors per cap tipus d’acomodament a decisions que no compartim. ICV-EUiA, des del Govern i a peu de carrer, és i serà un instrument polític útil, de garantia de drets, de lluita i d’esperança.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |53


l’opinió dels grups municipals

Gabriel Turmo

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

gabriel.turmo@terrassa.cat

Un mandat marcat per la greu crisi econòmica El present mandat municipal ha estat marcat i determinat profundament per la greu situació de crisi econòmica que estem vivim els darrers anys. Malauradament els efectes de la crisi a Terrassa han estat i són molt preocupants i dramàtics, com ho il·lustren les dades sobre l’atur a la nostra ciutat (més de 21.000 persones a l’atur el mes de febrer de 2011, les pitjors dades de la història), sobre el tancament d’empreses i negocis d’autònoms o sobre l’important increment de persones ateses pels serveis socials (més de 29.000 persones ateses al període de gener a novembre de 2010 ). La situació a Terrassa, com a Catalunya i a la resta d’Espanya és molt crítica i no ens en sortirem amb les polítiques econòmiques improvitzades que aplica el govern del PSOE, ni amb mesures com la congelació de les pensions contributives, que fan pagar la crisi als col·lectius més febles. Davant d’aquesta preocupant situació entenem que cal i correspon destacar com s’ha intentat afrontar, dins de les possibilitats i limitacions de les mateixes competències municipals, des de l’àmbit municipal i d’una manera conjunta entre tots els Grups Municipals la greu situació de crisi econòmica que pateix el país i, de manera molt traumàtica, la nostra ciutat. El Pacte de Terrassa per la Cohesió davant la Crisi, amb un total de 42 mesures acordades per consens, ha estat un exercici de responsabilitat per intentar fer front als greus efectes que ha tingut i està tenint la greu situació de cri-

si econòmica que estem patint, com també ho va ser prèviament, i a iniciativa del nostre grup, l’acord per elaborar un Pla d’Austeritat Municipal. Una altra qüestió són els nivells d’execució i les prioritats aplicades per l’Equip de Govern en les polítiques municipals i en la confecció dels diferents pressupostos de l’Ajuntament els darrers anys i que nosaltres no compartim en termes generals. Trobem a faltar una aposta clara i directa per promoure les condicions necessàries per estimular i fomentar l’activitat econòmica que és la veritable generadora d’ocupació estable. Aquest també serà el mandat en què entrarà en funcionament el Teatre Principal, un exemple més de les moltes prioritats del tripartit municipal ( PSCICV-EUiA i ERC ) que no hem compartit des del nostre grup. Per nosaltres no eren ni són una prioritat, i menys en una època marcada per una greu situació de crisi econòmica, les actuacions que s’han estat duent a terme respecte al Teatre Principal, que en el seu conjunt, des de l’adquisició del Teatre, i llevat d’errada, tindran un cost que superarà els 11 milions d’euros. El cost associat al Parc Audiovisual en seria un altre exemple atenent a més a més els pèssims resultats obtinguts. I també serà “el mandat de les dues Terrasses”. Una, la ideal però inexistent, de la qual parla el Tripartit municipal, i l’altra, la Terrassa real, una ciutat amb importants problemàtiques. La

54 | març visquemterrassa especial mandat 2007-2011

principal, la situació de greu crisi econòmica a la qual ja he fet referència i totes les seves conseqüències que afecten de manera dramàtica molts ciutadans i ciutadanes, moltes famílies de la nostra ciutat. Altres problemàtiques, la inseguretat ciutadana, el vandalisme i l’incivisme, la complexa i dificultosa mobilitat urbana, els problemes d’estacionament, el manteniment urbà, les mancances en determinats serveis… o, com a resultat de l’enquesta de la Diputació de Barcelona d’octubre de 2010, la que els terrassencs i terrassenques entrevistats assenyalen com la principal problemàtica de la ciutat: la immigració. Des del Grup Municipal del PPC a l’Ajuntament de Terrassa, en aquests quasi quatre anys de mandat municipal, hem proposat solucions a les problemàtiques de la nostra ciutat, entre altres mecanismes, amb la presentació, fins a la data actual, d’un total de 60 propostes de resolució i promovent conjuntament amb el grup municipal de CiU dos plens extraordinaris. El Tripartit municipal, en moltes d’aquestes propostes, ha decidit donar l’esquena a la ciutadania. El principal problema del Tripartit municipal ha estat no reconèixer la realitat de la ciutat com ho demostra significativament i com a exemple el fet que evitin i eludeixin parlar d'immigració. Cal un canvi a la nostra ciutat en les polítiques municipals i aquest canvi és possible a Terrassa.


l’opinió dels grups municipals

Isaac Albert

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

isaac.albert@terrassa.cat

Acord per Terrassa Portem molts anys, tots, conjuntament, des de l'oposició o el govern, des de l'administració i la societat civil, treballant per fer de Terrassa una ciutat millor. Més de trenta anys d'ajuntaments democràtics ens han portat una evident i profunda transformació de les nostres ciutats i Terrassa n'és un clar exemple. Ara, però, immersos en una crisi profunda de models, de model econòmic, financer, social i, també, de model polític, es fa necessari, urgent i indispensable adaptar la política, el projecte i model de ciutat a la complexitat de les noves realitats. Penso sincerament que en aquests darrers anys hem sabut donar respostes, i hem fet molta feina. Ara, però, hem de fer front a aquestes noves situacions i problemàtiques d'una societat cada cop més complexa. Un atur elevat i estructural, un creixement desmesurat de la ciutat, la gestió de l'espai públic, l'envelliment de la població, els joves i les seves demandes i necessitats, el paper de l'educació, les polítiques de seguretat, d'habitatge i les comunicacions, la nova realitat econòmica, la busca d'un nou model productiu capaç de reduir la taxa d'atur, l'aposta per infraestructures del coneixement, suposen desafiaments de present i de futur molt importants. És l'hora de plantejar-nos nous reptes, d'acord amb els canvis socials que es van produint a la nostra societat. Des d'ERC treballem, doncs, per un model propi de ciutat, basat en els principis de llibertat, d'igualtat, de cohesió, de civisme, de sostenibilitat i d'identitat. Volem una ciutat

cohesionada i cívica des de la complexitat social, competitiva des de la diversitat econòmica, i catalana des de la voluntat de voler ser i participar. I per aquests motius apel·lem a la necessitat de seguir defensant, sense possibilismes, el somni que volem...; i volem una ciutat on convisquin diverses maneres de guanyar-se la vida i també de viure-la, evidentment. Ens cal indústria, comerç, serveis. Ens cal turisme, investigació, tecnologia. Ens cal universitat, formació professional, talent. Ens cal treball i treballadors i treballadores. Ens cal emprenedoria i grans empresaris. I això només és possible si la ciutat és atractiva, no només des del punt de vista financer, econòmic, que també, sinó sobretot des dels serveis que oferim que ens diferencien de la resta. I volem una ciutat en què prevalgui la qualitat sobre la quantitat. Una ciutat que sap que els recursos són escassos i que els optimitza: menys expansió, més densitat; menys despesa, més aprofitament. Una ciutat en què el comerç i l'habitatge s'entronquen i donen vida als carrers. ...i volem una ciutat cívica, i ens cal. Civisme és el compromís amb la pròpia ciutat i país. Ens cal apropar l'administració a la ciutadania, perquè se la senti seva, perquè se la faci seva, perquè és seva. Perquè l'administració no és l'objectiu en si mateixa, és l'eina indispensable per garantir la igualtat d'oportunitats. I per aquest motiu l'hem d'organitzar millor. Volem els millors, i cal que estiguin en els millors llocs.

...i volem una ciutat en què la convivència sigui una responsabilitat compartida. Una ciutat en què els usos de l'espai públic són compartits i assumits per tothom. Una ciutat en què els conflictes, que evidentment existeixen, són resolts pacíficament i a través del diàleg. Una ciutat responsable i solidària amb els més febles. ...i volem una ciutat catalana, i ens cal. Ser català no és ser folklòric o racial, com alguns ens volen fer creure. Ser català és ser cosmopolita, obert, és una decisió lliure d'individus adults i responsables. I les actuacions de ciutadania i drets civils són una eina imprescindible per construir comunitat, per construir ciutadania, per construir el que coneixem com a orgull de ciutat. Orgull de ser terrassencs i terrassenques. I ser terrassencs és la nostra manera de ser catalans. Des d'ERC treballem per Terrassa, i per tot això volem seguir treballant-hi. Volem fer de Terrassa una ciutat de progrés, sensible i amb ambició. Volem fugir de canvis buits de contingut o d'un fals continuisme conservador. Us proposem un acord, un acord que engresqui i desperti la ciutat amb un projecte nou que sàpiga d'on ve, on és i on va. Un acord de present i de futur que prioritzi les persones, les famílies, la creació de feina i la voluntat de pertinença a un projecte de ciutat i de país sense deixar de ser el que un és. Un acord, en definitiva, per mirar endavant, avançar i transformar, per anar més lluny i per progressar.

març visquemterrassa especial mandat 2007-2011 |55


Parc Audiovisual de Catalunya B-40

Orbital 40

Plaça Primer de Maig

Camps de gespa artificial Plaça de l’Aigua

Construcció i millora escoles

Seu d’Ègara Av. de Barcelona Parc de Sant Jordi Teatre Principal

Pla de Barris D2

Rambla d’Ègara

Metro Pla de Barris - La Maurina

Parc de Vallparadís

Hospital de Terrassa Torre-sana

Palau Judicial

Av. de les Glòries Catalanes

Depuradora de Les Fonts CAP Antoni Creus

Principals actuacions

2007-2011


Visquem Terrassa Especial mandat 2007-2011 - Març de 2011 (número 142)