Issuu on Google+

| 129 | Desembre l 2009 revista mensual d’informació municipal i ciutadana

visquemterrassa www.visquemterrassa.tv / www.terrassa.cat

La Rambla del segle XXI El servei d’Emancipació juvenil 10 projectes d’empresa amb futur Comerç & Nadal

El Metro de Terrassa avança cap a la Rambla Els dos túnels s’acaben a la primavera del 2010


visquemterrassa 129 | Desembre 2009

El sistema de comunicació municipal, un servei públic per a tots els ciutadans i les ciutadanes.

la carta de l’alcalde

VisquemTerrassa Revista d’informació municipal i ciutadana. Repartiment a domicili. Sortim! Una agenda mensual amb propostes culturals i d’oci per viure a fons la ciutat. Participa al blog www.sortimterrassa.blogspot.com. VisquemTerrassaTV Una webTV, a Internet, amb continguts audiovisuals d’actualitat. www.visquemterrassa.tv La web municipal A www.terrassa.cat, tot l’Ajuntament a Internet: informació, administració electrònica, serveis. Edicions municipals L’Ajuntament edita periòdicament llibres, publicacions, dossiers i fullets sobre temes monogràfics i d’utilitat ciutadana. Terrassa Capital El Pla de comunicació municipal. Més informació a www.terrassa.cat i a www.terrassacapital.blogspot.com. Punts infoservei Punts d’accés a Internet a diferents indrets. També hi ha disponible una àmplia xarxa d’ordinadors d’accés gratuït. El portal ciutadà Un espai obert a les entitats i a la participació, a www.terrassa.net. Servei 010 Un servei d’informació telefònic i a la web. Mitjans de comunicació públics CanalTerrassa TV Ràdio Municipal: 95.2 FM www.terrassadigital.cat

Edita: Ajuntament de Terrassa. Presidència. Ser vei d’Imatge i Comunicació. Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa | Direcció: Joan Rovira | Redacció: Josep Manel Mar tínez, Isabel Marquès, Jordi Garreta, Eduard Martín-Borregón| Disseny gràfic: Marta Serrán, Marcos A. García | Fotografia: BadiaCasanova, Isabel Marquès, Miquel Carol, Ar xiu Municipal, Manel Coll (portada Sortim!) | Correcció: Montse Fernàndez| Pla de comunicació i campanyes: Olga Cabús | WebTV: Marc Riera, Paula Lienard | Distribució i difusió: Isabel Carboné, Pilar Ordoño| Web: Elena Benito | Coordinació Sortim!: Jordi Garreta| Impressió: Gratesa | Distribució: Andy Repart | Dipòsit legal B-16102-82 0 | Tiratge: 80.000 exemplars. Revista gratuïta. de 10 edicions anuals. Més informació a: www.comunicaciomunicipal.blogspot.com 2 | desembre visquemterrassa

Pere Navarro Alcalde de Terrassa

L

Vies de futur per a Terrassa

es obres del Metro avancen cap a la recta final. Entre gener i març, les tuneladores arribaran a la Rambla, on al 2010 començarem una profunda transformació urbanística. Les empreses constructores i la Generalitat han fet un esforç per combinar seguretat i eficàcia, amb les mínimes molèsties, per complir el calendari d'una obra complexa i de gran importància per al futur de la ciutat. En el context econòmic actual, l'impacte d'aquesta inversió és notable pel que fa a les empreses i a la feina generada: cinc-cents llocs de treball. Però en el futur, quan es posi en funcionament la línia de Metro, els seus beneficis es multiplicaran i arribaran a tots els ciutadans i ciutadanes. De forma directa, això implica una ampliació del transport públic i una millora de les connexions exteriors en tren i de la combinació de les línies de Renfe i FGC. La mobilitat i la protecció del medi ambient són reptes per a les grans ciutats com Terrassa, i el Metro contribuirà a assolir els objectius fixats. Però també tindrà efectes indirectes. Serà un factor de dinamització de la vida econòmica i comercial, de creació de feina i de nous escenaris per a les empreses. La remodelació de la Rambla permetrà la creació d'una via d'alt valor simbòlic, pensada per als vianants, però també per potenciar el comerç i els serveis amb una nova perspectiva: la capitalitat comercial de Terrassa cap al territori i les ciutats de l'arc metropolità, enllaçades per la Ronda del Vallès i per la ronda ferroviària. Terrassa té al davant moltes oportunitats de progrés gràcies a l'aposta per les comunicacions. Inversions públiques capitals per a Terrassa, capitals per al futur de les persones.

L Blog: www.perenavarro.blogspot.com Correu: pere.navarro@terrassa.cat (a/e) o Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa Parla amb l’alcalde: en directe cada dijous a CanalTerrassaTV, a les 21 h. També a www.terrassadigital.cat.

a primera tuneladora, que treballa en la construcció dels túnels del Metro de Terrassa, avança cap a la Rambla i està previst que hagi completat el recorregut al gener, mentre que la segona tuneladora arribarà al març. Actualment, doncs, ja s’està treballant sota el centre històric, però les afectacions que els instruments de control


el tema del mes

han detectat sobre la superfície han estat fins ara imperceptibles, només d'entre 4 i 5 milímetres com a màxim i en casos puntuals. Cal destacar que els dos túnels, de 6,9 metres de diàmetre, es troben, gairebé durant tot el recorregut, a 20 metres o més de la superfície, assolint una cota màxima de 25

metres. Les obres avancen amb rapidesa La mitjana d'avançament diari de les tuneladores està sent d'uns 30 metres, amb una pic de 51 metres en un sol dia. Aquests metres de túnel queden completament acabats, amb totes les connexions i la infraestructura

necessària. Per fer-nos una idea del ritme, podem dir que en només 26 dies la tuneladora ha arribat de l'Estació del Nord a la de Vallparadís. La causa és el terreny compacte que han trobat les tuneladores, fet que ha facilitat molt tot el procés d'excavació. Text: Josep Manel Martínez Fotos: BadiaCasanova

visquemterrassa desembre | 3


continuïtat pàg. 3

el tema del mes: Obres del metro: propera parada, la Rambla

el tema del mes

+info Punt d'Atenció al Ciutadà i C/ d'Iscle Soler, 7 Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h 93 731 92 65 pacterrassa@gisa.cat

4 | desembre visquemterrassa


el tema del mes

Creaci贸 de feina. M茅s de 500 persones treballen en les obres de la prolongaci贸 dels Ferrocarrils de la Generalitat

desembre visquemterrassa |5


Podeu veure una animació de la nova Rambla i un PowerPoint amb l'explicació detallada del projecte a www.visquemterrassa.tv. També podreu fer un passeig històric i veure les fotografies de la rambla d'Ègara des de finals del segle XIX fins a l'actualitat.

la ciutat

La nova Rambla d'Ègara prendrà forma l'any vinent La urbanització del tram històric de la Rambla comprèn el tram que va des del Portal de Sant Roc fins al carrer de Galileu

L

a Junta de Govern ha aprovat el projecte de reurbanització de la Rambla d'Ègara que ha de començar a executar-se a partir del gener del 2010. La principal novetat serà la supressió d'un carril de circulació en cada sentit, deixant-ne tan sols un per cada banda, per on només transitarà el transport públic, vehicles d'emergències, veïns per accedir als aparcaments,

La nova Rambla pretén millorar la mobilitat en aquesta zona bicicletes i vehicles que hagin de fer càrrega i descàrrega. Les voreres laterals s'ampliaran dels 2,20 metres que fan actualment als 4,5 metres d'amplada. El passeig central tindrà 40 centímetres més i farà nou metres d'amplada 6 | desembre visquemterrassa

des del Portal de Sant Roc fins a l'alçada del carrer d’Arquímedes, a partir del qual s'incorporarà un carril de circulació lliure en sentit nord, fet que farà que el tram central es redueixi a 6 metres, convertint-se en un passeig arbrat. Una Rambla per als vianants La remodelació de la via donarà prioritat als vianants i pretén aconseguir una millora de la mobilitat a la ciutat, acabant amb els col·lapses continus que patia aquest vial. D'aquesta manera, la zona central no es trobarà elevada

respecte a la calçada, tot i que es diferenciarà pel tipus de paviment, ja que els carrils de circulació continuaran sent d'asfalt. Els passos de vianants entre les voreres laterals i la central estaran clarament diferenciats de l'asfalt perquè seran pavimentats amb el mateix tipus de llambordes, de formigó i combinades en dos colors. Aquestes s'integraran de forma gradual amb les llambordes ja existents a les zones peatonals. Així, el paviment, funcionarà com un codi que ajudarà a diferenciar clarament les zones de pas de vianants i les de vehicles.

La Rambla d’Ègara l’any 1935. Fons Ragon


visquem

la ciutat

la ciutat

Es conserva l'arbrat Pel que fa a l'arbrat, es conservarà en la seva totalitat. Els plataners continuaran al seu lloc i se’n plantaran de nous, de les mateixes dimensions, en el lloc d’els que han hagut de ser sostrets arran de les obres del Metro de Terrassa. A les voreres laterals hi haurà l'enllumeCalendari d'obres La reurbanització de la Rambla d'Ègara es farà en dos trams. El primer va des del Portal de Sant Roc fins al Mercat de la Independència i anirà a càrrec de la Generalitat com a part de les obres de perllongament dels Ferrocarrils amb un pressupost de 2.182.816 euros. El segon tram anirà del Mercat de la Independència al carrer de Galileu i se’n farà càrrec l'Ajuntament amb un pressupost de 3.210.770 euros, 525.000 dels quals estaran subvencionats pels fons FEDER. Aquest segon tram serà el primer que es començarà a realitzar, el gener del 2010, ja que per fer el primer tram s’ha d'esperar que arribi la segona tuneladora de les obres del Metro de Terrassa, a mitjan març. El termini màxim d'execució de les obres marcat per l'Ajuntament és de 13 mesos, tot i s'espera que la nova Rambla sigui una realitat el gener del 2011.

"La Rambla que volem" Veïns i veïnes, entitats i comerciants de la zona han format part de l'elaboració del projecte gràcies al procés de participació que es va endegar el 2006 per posar en comú els criteris de les persones directament afectades per la transformació de la via. Així, el procés es va estructurar en una comissió política amb la participació de tots els grups municipals i una taula tècnica amb l'arquitecta Beth Galí i

nat principal, i al passeig central la il·luminació tindrà caràcter més domèstic, a una alçada més adient per als vianants. En conjunt, es planteja un espai net, que agrupi els elements de mobiliari urbà necessaris, però que elimini qualsevol objecte superflu.

diversos serveis municipals. A més, es va crear un plenari i vuit grups de treball amb la presència de veïns i veïnes, comerciants, col·legis professionals, associacions de veïns i col·lectius d'usuaris específics de la Rambla, com ara el Mercat de la Independència. Durant el 2010 s'obrirà un altre procés participatiu per tal que els implicats també proposin mesures per dinamitzar la vida social, cultural i comercial de la zona. Text: Josep Manel Martínez

desembre visquemterrassa |7


continuïtat pàg. 7

La nova Rambla d'Ègara prendrà forma l'any vinent

Rambla d'Ègara: del segle XX al XXI

Riuada l'any 1913. Fons Ragon

La Rambla d’Ègara l’any 1922. Fons Ragon

Riuades del 1962. Fotos Altimira

L’any 1984 els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya vorejaven la Rambla. Foto: Jaume Valls Vila


la ciutat

la ciutat

L'Ajuntament s'adhereix al Dia Mundial de les Discapacitats El Consistori sumarà esforços amb les entitats que formen la Taula de la Discapacitat per impulsar una campanya de sensibilització

L

es entitats que formen la Taula Municipal de la Discapacitat i l'Ajuntament sumen esforços, a partir de la celebració del Dia Mundial de la Discapacitat, el 3 de desembre, per impulsar una campanya de sensibilització. L'objectiu és promoure una reflexió col·lectiva sobre les discapacitats a partir de publicacions, anuncis i produccions audiovisuals que al llarg dels propers mesos posaran l'èmfasi en diferents aspectes de la vida quotidiana, amb un to directe i sincer i amb protagonistes reals. Taula Municipal de la Discapacitat La Taula Municipal de la Discapacitat neix el 2007 i està formada per representants de les institucions i entitats que treballen a la ciutat amb persones amb discapacitat i de les associacions d'afectats i de familiars. El treball conjunt de l'Administració local i les entitats té com a objectiu comú la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i les seves famílies.

Mariona Torredemer

Directora Escola Crespinell

Dins la Taula represento a persones amb disminució psíquica. Crec que s'està fent una molt bona feina per fer visibles aquestes persones. Des de la Taula s'ha iniciat una campanya de comunicació i sensibilització per conscienciar a la ciutadania dels entrebancs amb que es troba aquest col·lectiu i perquè coneguin les discapacitats intel·lectuals.

Joan Vila

Coordinador de Dismifísics

Des de l'associació es va impulsar la creació de la Taula perquè és un dret legítim tenir un lloc on donar a conèixer els nostres problemes. És bàsica la presència dels tècnics municipals i dels polítics perquè les solucions es duguin a terme. S'està fent una bona tasca, com la signatura d'una convenció on tots els grups municipals s'hi han adherit com a senyal de compromís. Jordi Dueso

Responsable de comunicació de Dismifísics

Les entitats fem un treball transversal per dialogar i conèixer les problemàtiques de les diferents discapacitats. A banda d'aportar solucions, fem un seguiment per saber si els canvis s'han fet correctament, tant si parlem d'eliminar una barrera arquitectònica com d'aconseguir un monitor per a una persona que necessita suport per practicar un esport.

+info Punt Municipal d'Atenció a la Discapacitat i Ctra. de Montcada, 596 puntdiscapacitat@terrassa.cat 93 731 59 82

novembre visquemterrassa |9


la ciutat

Terrassencs i terrassenques que planten cara a la crisi

E

l context de crisi econòmica en què estem immersos, malgrat que ha provocat el tancament de moltes empreses i un augment molt significatiu de les

taxes d'atur, també és temps d'oportunitats de negoci per a aquelles persones que confien en les seves possibilitats i que busquen noves idees que els permetin tirar

endavant en temps difícils i obrir nous mercats. Aquest és un exemple d'emprenedors i emprenedores amb empenta que no s'arronsen malgrat les dificultats.

Agustín Góngora

la, principalment perquè se m'acabava l'atur i havia de fer alguna cosa. Se'm va presentar una gran oportunitat i l'he aprofitada sense canviar res del que hi havia abans, si una cosa funciona no la toquis. Mantinc la mateixa formació i els mateixos preus per poder donar formació a persones, moltes de les quals estan a l'atur, és a dir, que també necessiten noves oportunitats. De moment, tinc el mateix nombre d'alumnes que l'any passat i a meitat de curs s'incrementarà una mica més que l'any passat.

cialització. Un dels avantatges més grans que hem tingut és que estem en un local de propietat, fet que ens permet fer front a la situació amb més comoditat. +info a casaboines.blogspot.com

Paleta

Vaig començar a buscar la manera de trobar feina pel meu compte perquè treballava per a constructores i la seva activitat s'ha frenat molt. Fa cosa de quatre mesos vaig crear un blog en què ofereixo la meva mà d'obra. El client compra el material i lloga la maquinària que jo necessito de manera que se li abarateixen els costos. A més a més, aplico una tarifa plana perquè el client sàpiga des d'un primer moment què li costarà el meu treball. Fins i tot he tornat diners si he treballat menys hores de les que he previst en el pressupost. Tot i que també penjo cartells, el blog ha estat la millor eina de difusió. Hi penjo les ofertes, fotos de les obres i els pressupostos. És una manera de ser rigorós i donar transparència. En temps de vaques magres el que es necessita és treballar, no guanyar molts diners. Ara tinc feina a tres mesos vista. +info a serviciosdepaleta.blogspot.com

Xavier González

Propietari de CEER, escola de teràpies manuals i naturals El setembre de l'any passat em vaig quedar a l'atur mentre estava fent un curs a l'escola. Vaig saber que es traspassava el negoci per jubilació, així que vaig decidir quedar-me l'esco-

10 | desembre visquemterrassa

Marc Carbonell i Maria Casanovas

Propietaris de La Casa de les Boines

La botiga ja ha patit altres crisis econòmiques en aquests 125 anys d'història que tenim al darrere. Ara, per fer front a aquesta situació hem reduït costos i fem altres tasques a més de vendre com ara netejar i dedicar un temps a la gestió. A més a més, hem reduït les comandes als articles que dominem i que sabem que ens distingeixen de la competència. Abans d'obrir una botiga s'ha de mirar bé el mercat perquè ja hi ha molta oferta; s'ha de tendir a l'espe-

Marisa Martín i Antònia Morales Cangurs per a avis i nens

Ens hem adaptat a la situació econòmica que ens trobem, primer de tot no hem pujat els preus encara que això ens suposi tenir menys marge de benefici. El que volem és mantenir-nos i esperar que passi aquest moment. No hi ha tanta demanda, sobretot en els serveis puntuals, perquè hi ha familiars dels pacients que s'han quedat a l'atur i que estan suplint les nostres funcions. Una de les novetats és que ens adaptem a totes les necessitats del client, a banda de tenir cura de les persones, si cal els fem la compra o els anem a buscar una recepta a la farmàcia. També hem notat molta demanda de feina per part d'autòctons, mentre que abans venien a demanar feina sobretot persones immigrades. Un dels nostres punts forts és que continuem oferint els nostres serveis a organismes públics i fundacions que presten serveis bàsics que no es poden suprimir.


la ciutat

Vicenç González

Encarregat de Tapiñas

Fa poc hem obert un tercer local, ja que malgrat la crisi econòmica no vèiem perquè no havíem de fer aquesta inversió. És evident que notem la crisi, la gent no gasta el mateix que abans i potser no surt tant, però el que no podem fer és paralitzar el mercat. Ens mantenim i fem noves inversions adaptantnos al client. Per exemple, oferim menús a un preu tancat adaptat a les circumstàncies. El menú és més econòmic que abans i l'oferim cada dia de la setmana, de manera que el client sap què li costarà venir a dinar o a sopar abans d’asseure’s a taula.

Eva Priego

tura de seus a Dubai, Uruguai i els Estats Units. Una estratègia que ens ha permès mantenir-nos gràcies a la facturació feta en aquests països on no noten tant la crisi. D'altra banda, la nostra filosofia ha estat no fer fora treballadors, sinó retallar despeses en publicitat i invertir en el departament de màrqueting. Fins al 2010 contractarem cinc persones per buscar nous mercats i millorar la comunicació. Es tracta de dos comercials, dos tècnics per fer una web nova que ens permeti fer més publicitat del que fem i una persona que portarà la comunicació. +info a www.vsn-tv.com

Yolanda Sánchez i Josep Maria Julià Directora de finances i gerent de Prodis

Propietària de Cotton

Fa dos mesos que vaig canviar de local per un de més econòmic aprofitant que la baixada de la demanda de locals comercials em permetia pactar un lloguer adaptat a les meves possibilitats. La botiga que tenia abans no m'anava bé i havia de prendre una decisió: tancar definitivament o buscar un altre lloc més concorregut i lluny del centre, perquè ja hi ha prou botigues. En només dos mesos les vendes han crescut un 65 per cent i, evidentment, ja no em plantejo tancar el negoci. Ha estat arriscat, però he invertit molts diners per fer una botiga atractiva que convidi a entrar per comprar algun article. El més important és tenir il·lusió, creure en el teu negoci i adaptar els preus al mercat.

Marc Centelles

Director de màrqueting de VSN, informàtica per al sector audiovisual A VSN vam apostar per la internacionalització amb l'ober-

Cisco Morante

Estudiant d'energies renovables Treballava d'oficial de marbrista i amb la baixada de la construcció em vaig quedar a l'atur. Buscava alternatives i vaig veure que el sector de les energies renovables té molt de futur malgrat que l'activitat ara estigui molt frenada. En aquest darrer any m'he tret el títol d'Energies Renovables i ara, juntament amb altres alumnes, estem mirant d'obrir una petita empresa de muntatge. Per dur-ho a terme ens assessora la patronal Cecot, Foment del Treball i el Patronat Municipal d'Educació (PAME) per oferir el manteniment i la reparació de les plaques fotovoltaiques i les calderes de biomassa, ja que moltes empreses del sector han tancat i no hi ha empreses que es dediquin al manteniment i a la reparació d'aquests aparells.

Torcuato Ros

Usuari de Foment de Terrassa

La crisi és com un examen, si has fet els deures i has controlat les finances pots aguantar millor les èpoques de vaques magres. En el nostre cas, hem estalviat en època de bonança, no tenim endeutament i tenim capacitat per fer nous projectes i reconvertir-nos si fa falta. És clar que hem notat baixades de producció, i el que hem fet és invertir en formació per als treballadors perquè, a més del problema econòmic que els suposaria estar a l'atur, entenem que treballar és vital per al seu desenvolupament personal. Si no inverteixes en formació, els treballadors es converteixen en una despesa. Un altre aspecte fonamental és que els treballadors coneguin en tot moment la situació en què ens trobem, així els generem confiança i aconseguim la seva implicació a l'hora d'engegar projectes. Davant de la crisi apareixen oportunitats, cal estar atent i pensar en noves idees. +info a www.prodis.cat

En enero de este año me quedé en el paro y me apunté a Foment de Terrassa para encontrar un empleo. Yolanda, la técnica de Foment, me asesoró muy bien. Allí me enseñaron a hacer un currículum, a buscar recursos para encontrar trabajo e hice un curso de tecnologías informáticas. Gracias a Foment trabajé en unas obras del FEIL (Fons Estatal d'Inversió Local) y ahora he encontrado un trabajo temporal de seis meses donde hago mantenimiento urbano. Lo más importante para encontrar trabajo es no quedarse en casa y mantener una actitud muy receptiva. Cuando estaba en el paro cada día iba a Foment a buscar información y no paraba de mandar currículums. Text i fotos: Isabel Marquès +info www.terrassa.cat/foment www.cambraterrassa.es www.cecot.cat

desembre visquemterrassa |11


Visquem Terrassa inclou un suplement sobre la Campanya de Nadal El mes de desembre la revista municipal Visquem Terrassa inclourà 16 pàgines sobre totes les activitats relacionades amb la Campanya de Nadal i el comerç a la ciutat. D'aquest suplement se'n repartiran 17.000 exemplars a les botigues, el Mercadal i els mercats de la ciutat.

la ciutat

La campanya Nadal Comerç s'inicia el 28 de novembre

A

mb l'objectiu de potenciar el comerç de tota la ciutat, del 28 de novembre al 4 de gener, es

Tornen els llums de Nadal Conscients que no només el comerç es beneficia del clima que propicia la il·luminació nadalenca, l'administració local aportarà el 50 per cent del cost dels llums de Nadal a tots els eixos comercials de la ciutat i també en pagarà el consum. Això suposarà una despesa per a l'Ajuntament de prop de 108.000 euros. En total, seran 375 els punts de llum que transformaran més de 60 carrers de tota la ciutat.

Fira Tradicional d'Hivern Del 19 de desembre al 6 de gener us podeu acostar a la 12 | desembre visquemterrassa

portarà a terme una campanya amb l'objectiu de promocionar tota mena d'establiments comercials i les ac-

tivitats que organitzen o coorganitzen amb l'Ajuntament, com ara trenets, actuacions i sortejos.

plaça del Progrés per visitar la Fira Tradicional d'Hivern. Enguany, trobareu 28 paradetes i un ampli ventall d'articles d'artesania, teixits, bijuteria en plata, complements, art oriental, joguines, talla en fusta, aromateràpia, etc. A més, hi haurà actuacions en directe de músics, pallassos i xocolatada per a tothom i podeu ser solidaris al punt de recollida de joguines per a l'ONG de Terrassa VOLS.

Un nou calendari per començar l'any Els establiments comercials de la ciutat podran obsequiar els seus clients aquest Nadal amb un calendari editat per l'Ajuntament que porta el lema del comerç terrassenc: "Comerç de confiança molt a prop teu". Es repartiran 10.000 calendaris entre tots els eixos comercials.

El Mercadal, més de 300 parades per triar Aquestes festes de Nadal, passeja, tria i remena a les parades del Mercadal de Martí l'Humà, trobaràs el que busques a preus d'estalvi. El Mercadal té previst obrir en el mateix horari habitual, de 9 a 13 h, els dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 de desembre i els diumenges 20 de desembre i 3 de gener.

Festius d'obertura autoritzada de les botigues i rebaixes Els dies festius que podran obrir les botigues durant la Campanya de Nadal seran el 6, 8, 12 i 19 de desembre i el 3 i 10 de gener. La temporada de rebaixes anirà del 7 de gener al 6 de març.


la ciutat

Consulta ciutadana al març pel destí de 4 milions d'euros L'Ajuntament farà una consulta ciutadana per decidir els projectes que es finançaran amb el pressupost municipal d'inversions

L

'Ajuntament ha presentat els 16 projectes finalistes del procés de participació ciutadana per al pressupost municipal d'inversions 2008-2011, amb un import de quatre milions d'euros. Les propostes finalistes passaran ara als serveis municipals corresponents per a la realització dels avantprojectes. Després d'unes setmanes de difusió es farà una consulta ciutadana al mes de març en què podran votar els terrassencs i terrassenques majors de 16 anys. Un total de 176.800

persones seran cridades a les urnes. Està previst que al mes de gener es decideixi la metodologia de la consulta i la durada que tindrà, encara que es vol dedicar entre una i dues setmanes perquè el màxim de ciutadans i ciutadanes puguin expressar la seva opinió, i s'aposta per diferents formes de votació que inclouen la utilització de les noves tecnologies. Més de 1.400 persones participen al procés El procés per presentar les propostes es va iniciar al

mes de maig. En aquest període, s'han lliurat 391 propostes per part de 1.404 persones. A partir d'aquest moment, una comissió tècnica les va avaluar una per una seguint criteris de viabilitat econòmica i legalitat. De la primera tria en van resultar 178 propostes vàlides que, acte seguit, es van dividir per territoris i van passar a ser avaluades per les taules participatives de districte, així com per la de ciutat. Aqustes taules van prioritzar 66 propostes, de les quals n’han sortit les 16 finalistes.

Les 16 propostes finalistes Districte 1 - Instal·lació d'un ascensor o una escala mecànica per accedir al CAP Sant Llàtzer - Instal·lació de clavegueram a l'avinguda de Jacquard Districte 2 - Instal·lació d'aparells de gimnàstica a les places de Ca n'Anglada - Millora dels jocs infantils a la plaça de Ca n'Anglada Districte 3 - Eliminació de barreres arquitectòniques a l'àrea de Grups Guadalhorce, Can Palet II i avinguda de les Glòries Catalanes

- Construcció d'un casal per a joves i infants al barri de Guadalhorce - Construcció d'un camp de futbol amb gespa artificial a Les Fonts Districte 4 - Cobriment de la piscina del poliesportiu de La Maurina - Millora del passadís d'accés posterior als habitatges del carrer de Marconi Districte 5 - Instal·lació i millora de l'enllumenat al barri de Can Gonteres - Remodelació del passeig de Lluís Muncunill

Districte 6 - Millora de l'accessibilitat dels vianants a la rotonda de la carretera Matadepera amb l'avinguda de Béjar - Remodelació del carrer Provença, a Sant Pere Nord, per a transformar-lo en Bulevard Ciutat - Creació d'un centre públic d'acollida transitòria per a persones en situació precària - Construcció d'un skatepark al parc de Vallparadís - Adquisició per part de l'Ajuntament del material de préstec per a les activitats d'entitats

desembre visquemterrassa |13


la ciutat

L'Ajuntam i taxes pe

L'Hospital de Terrassa rebrà l'any vinent més de 7,2 milions d'euros de la Generalitat

Les Ordenances Fiscals de

L

La Generalitat destinarà el 2010 149 milions d'euros a Terrassa

Aquesta xifra augmenta en un 81 per cent la xifra que va rebre la ciutat durant el 2009

E

l projecte de llei de pressupostos aprovat pel govern de la Generalitat contempla una inversió a la ciutat de 149.122.251 euros, un 81 per cent més dels recursos. Les obres del metro acaparen la major part de la inversió. Així, l'excavació dels dos túnels des de Can Roca fins a la Rambla i la construcció de les tres noves estacions rebran gairebé 118 milions d'euros, el 79 per cent de tota la inversió prevista a la ciutat.

Més centres educatius La novetat més important per al pròxim exercici és la construcció de tres centres educatius per fer front a l'augment de la població escolar. Es tracta del nou IES Mont Perdut, al carrer d'Extremadura, que s'hauria d'inaugurar el curs vinent, igual que el CEIP Jaume I, que es construirà a l'antiga fàbrica AEG. Un any després, el curs 2011-2012, entrarà en funcionament el CEIP Vapor Cortès, al carrer de Giralt i Serra.

Els projectes Perllongament del Metro de Terrassa / Ferrocarrils de la Generalitat: 117.811.150 euros Construcció del CEIP Vapor Cortès: 2.410.436 euros Construcció del CEIP Jaume I: 1.498.434 euros Construcció del CEIP Roc Alabern: 2.265.745 euros Construccció de l'IES Mont Perdut: 5.108.177 euros Ampliació (ja executada) de l'IES Investigador Blanxart: 754.000 euros Reformes de l’Hospital de Terrassa: 7.249.211 euros Adecuació del mNactec: 372.500 euros Ampliació de la depuradora de Les Fonts: 8.512.631 euros Millora del ferm de la carretera C-243c entre Martorell i Terrassa: 1.161.164 euros

'objectiu de les Ordenances Fiscals per al 2010 és el de fer front a la situació de crisi econòmica global que, per primera vegada des de 1979, comportarà que l'Ajuntament compti amb menys recursos que l'any anterior. Davant d'aquesta situació, el govern municipal ha elaborat unes ordenances i uns pressupostos municipals concebuts com a eines de lluita contra la crisi i de millora del benestar i la cohesió social. Cal destacar que aquesta és la línia de treball consensuada pel conjunt dels grups municipals en el Pacte de Terrassa per la cohesió davant la crisi, que establia directrius per a la fiscalitat municipal que es concreten en aquesta proposta d'ordenances. Congelació d'impostos Entre les línies generals de la proposta destaca la congelació dels impostos municipals durant el 2010 i la revisió a la baixa de la tributació del sector de la construcció, el més colpejat per la crisi i que suporta la major taxa d'atur. Pel que

La tributació del sector de la construcció baixarà mig punt fa als criteris aplicats a la revisió de les taxes, s'ajusta la variació a l'IPC, tret d'aquells casos que justifiquin una decisió en un altre sentit. D'altra banda, es mantindran totes les bonificacions de caràcter social, econòmic i ambiental, així com les facilitats per ajornar i fraccionar el pagament vigents en les ordenances fiscals del 2009. Text: Josep Manel Martínez

14 | desembre visquemterrassa


la ciutat

ment congela impostos er fer front a la crisi l'any vinent han estat aprovades en un ple extraordinari

desembre visquemterrassa |15


la ciutat

Més inversions al Districte II després del Pla de Barris La Generalitat i l'Ajuntament destinaran 4 milions d'euros en actuacions urbanístiques i socieconòmiques al Districte II

U

n cop finalitzades les actuacions del Pla de Barris del Districte II, que han generat una transformació urbanística, social i econòmica a Ca n'Anglada, Vilardell, Torre-sana i Montserrat, al juliol la Generalitat concedia una prolongació del Pla de Barris en forma de contracte programa. La pròrroga és per quatre milions d'euros, que aportaran a parts iguals la Generalitat i l'Ajuntament. La meitat d'aquest fons servirà per am-

pliar el Centre Cívic Montserrat Roig, construir-ne un de nou a la banda est de la riera de les Arenes i fer millores als entorns del Mercadal de Martí l'Humà a Torre-sana. Programes d'àmbit socioeconòmic Els altres dos milions seran per a programes socials. Bàsicament serviran per fer dinamització juvenil, programes adreçats a les dones, programes per a la convivència i l'acollida als immigrants

i programes per enfortir les xarxes associatives del districte. Una d'aquestes actuacions serà la creació d'una taula estable d'entitats, com a grup de treball fix dins del Consell de Districte, que consolidi els mecanismes de promoció d'aquestes. També es treballarà en la dinamització del teixit associatiu, creant un espai de referència per a les entitats on s'oferirà un servei personalitzat al voltant de la temàtica associativa.

ball comptaran amb la participació de ciutadans i ciutadanes a títol individual, entitats, especialistes i tècnics municipals i d'altres administracions si es considera adient. Els grups de treball s'agrupen en: Am-

pliació del Centre Cívic del Districte 2, Remodelació i millora del Mercadal, Convivència, Joventut, Esports, Comerç, Cultura, Polítiques de Gènere i Participació Ciutadana i Nou Servei d'Entitats.

Grups de treball Es manté la manera de treballar del Pla de Barris, establint processos de participació concrets que permetin dissenyar les diferents actuacions en la seva totalitat, mitjançant el diàleg i el consens. Els grups de tre-

16 | desembre visquemterrassa


Emancipa't Un detall del paviment de l'espai on se situa la nova oficina d'emancipació ha estat triat com a logotip. La decoració modernista de la Casa Baumann té una riquesa excepcional

la ciutat

Un ‘lifting’ per a la Casa Baumann La nova oficina d'Emancipació Juvenil s'inaugura coincidint amb la restauració i la millora d'accessibilitat

L

a Casa Baumann estrena un nou look gràcies a les obres de restauració i millora que, a càrrec del FEIL, s'han dut a terme des de la primavera passada. La recuperació de la façana i coberta i la instal·lació d'un nou ascensor exterior han permès remarcar la bellesa d'aquest edifici modernista i adequar-lo a les normes d'accessibilitat, tot integrant harmoniosament l'ascensor en el conjunt arquitectònic. Les obres han tingut un cost de….. euros i han permès ocupar un total de 31 persones.

Al servei dels joves La inauguració de la reforma coincideix amb la posada en marxa de la nova Oficina Municipal d'Emancipació Juvenil, que ofereix serveis i assessorament integral sobre treball, oci, habitatge, entitats, salut, viatges, formació… Es tracta d'un servei pioner que implica un salt endavant qualitatiu en l'atenció directa als joves i que s'ha dissenyat tenint en compte les seves inquietuds i demandes, que han anat evolucionant al llarg dels darrers anys. El servei de Joventut i Lleure ofereix també programes com el Punt d'Informació Ju-

venil, Creativitat jove, Hipoteca jove, Lleure infantil o Districte jove, als sis districtes de la ciutat.

L'atenció al públic és confidencial i personalitzada

+info Servei de Joventut i Lleure i Av. Jacquard, 1 93 784 83 90 www.terrassa.cat/joventut casa.baumann@terrassa.cat

desembre visquemterrassa |17


Les beques en xifres 37 beques de 1.200 euros per a alumnes de secundària per un import global de 44.400 euros 8 beques d'entre 1.000 i 1.600 euros per a estudiants universitaris per un valor total de 9.800 euros 2 beques de 1.800 euros per a alumnes d'FP per fer pràctiques a l'estranger per un import de 3.600 euros

la ciutat

L'Ajuntament lliura les beques del nou curs Enguany s'han atorgat 47 beques individuals i 5 subvencions per a projectes educatius per un import total de 70.600 euros

L

'Ajuntament destina cada any un total de 57.800 euros a beques per a estudiants que cursin 4t d'ESO, 2n de batxillerat, últim curs de cicles formatius de grau mitjà o superior i estudiants universitaris. També es destinen 12.800 euros a subvencionar projectes educatius amb els que es vol incentivar la recerca i la innovació pedagògica en el col·lectiu de professionals relacionats amb l'educació a la ciutat. Entre altres criteris, es valoren factors com ara la complexitat o la utilitat del projecte per a d’altres centres educatius.

Projectes subvencionats "El llibre de la ciutat de Terrassa" (7.000 euros). Autors: Esther Aráez, Josefina Fondevila, Marta Martín, M. Carme Moré, Natividad Pons, Xavier Romero i Ferran Sánchez del CEIP Salvador Vinyals. Assessorament: Antoni Santiesteban. "Cap a una aula d'educació ambiental inclusiva"

18 | desembre visquemterrassa

Les beques s’han concedit atenent al nivell de renda de la família de l’estudiant i a les seves qualificacions

(2.500 euros). Autor: Joan Salerno de l'Escola d'Educació Especial Fàtima. "Projecte de col·laboració IES Mont Perdut i Escola Bressol Somriures" (500 euros). Autora: Sílvia López de l'IES Mont Perdut. "Parlem de… Un espai de reflexió i d'autocrítica per a famílies i professio-

Més de 150 sol·licituds S'han presentat un total de 99 beques de secundària (72 d'ESO, 23 de batxillerat i 4 de cicles formatius), 5 per fer pràctiques a l'estranger per a estudiants de cicles formatius de grau superior i 51 d'estudiants universitaris. Les beques s'han concedit tenint en compte dos criteris: el nivell de renda de la unitat familiar dels estudiants i el seu expedient acadèmic. Les beques que s'adjudiquen pretenen ser un incentiu perquè estudiants de la nostra ciutat puguin continuar els seus estudis amb millors condicions.

nals" (800 euros). Autors: educadores de l'Escola Bressol Vallparadís. Coordina Carme Puig i Marta Solanilla. "Ballant com els animals de Sant Llorenç del Munt" (2.000 euros). Autors: Alejandro Pineda del Liceo Egara. Col·laboren: Gerard Bosch i Cecília Montanyà.


Històries humanes El Pla de la Maurina impulsa l'edició d'una història del barri de la Maurina basada en els testimonis i records dels veïns i veïnes. Un projecte participatiu que es traduirà en un llibre i una exposició l'any 2010.

la ciutat

Relacions internacionals

Assemblea General d'Eurocities El passat 27 de novembre va tenir lloc a Estocolm l'Assemblea General anual de la Xarxa Eurocities. En aquesta Assemblea es van aprovar les actes, els informes d'activitats i els resultats financers anteriors, es va donar la benvinguda als nous membres de la Xarxa, i es va procedir a l'elecció dels membres del comitè executiu, així com del president i el vicepresident de la Xarxa. Tanmateix, es va adoptar formalment el Programa de Treball i el pressupost provisional per al 2010. La propera Assemblea General de la Xarxa Eurocities tindrà lloc a Saragossa, del 3 al 5 de novembre de 2010. Terrassa i el seu sistema urbà, integrat pels municipis de Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, amb una població de més de 410.000 habitants, és membre de ple dret de la Xarxa des del mes de gener de 2009.

ment d'aquests convenis. Alguns ajuts seran en forma de contracte de treball temporal i altres rebran formació o orientació laboral.

Clúster d'ecotecnologies de Terrassa

S'ha presentat el clúster d'ecotecnologies, un dels detectats pel Pla de la Innovació de Terrassa dedicat a les tecnologies innovadores relacionades amb el medi ambient, particularment amb aspectes com ara l'eficiència energètica, el tractament aigües i residus o l'automòbil elèctric, entre d’altres. Del clúster d'ecotecnologies en compartiran el lideratge l'Ajuntament i la Cambra de Comerç. Com a promotors hi figuren la UPC, la Cecot, el Centre Tecnològic Leitat i l'Agència de Suport a la Competitivitat de l'Empresa Catalana, ACC1Ó; a banda d'empreses com Circutor, Lamp, Simon Tech o Aigües de Terrassa. Cultura i oci

Economia i treball

El conseller Huguet dóna suport al Pla de la Innovació

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presidit amb l'alcalde, Pere Navarro, el tercer plenari del Pla de la Innovació de Terrassa celebrat a les instal·lacions de l'empresa Circutor. El Pla de la Innovació és una iniciativa conjunta entre l'Ajuntament i l'Agència de Suport a la Competitivitat de l'Empresa Catalana, ACC1Ó. Aquesta iniciativa, sorgida l'any 2007, té com a objectiu millorar el sistema i les capacitats d'innovació de Terrassa i la seva àrea d'influència, per tal d'estimular-ne el creixement econòmic i la competitivitat.

Mobilitat

Economia i treball

Trenta anys de Minyons de Terrassa Convenis entre Foment i entitats de la Xarxa Taleia

L'empresa municipal Foment de Terrassa ha signat vuit convenis amb sengles entitats membres de la Xarxa Taleia per al finançament, amb un total de 141.000 euros, de diferents programes. Les entitats que es beneficiaran d'aquest conveni són: Creu Roja de Terrassa, Càritas Interparroquial de Terrassa, Integralba, Esplai la Fàbrica, ALEI, AIDE, Teixidors SCCL i Ateneu Candela. Entre 750 i 800 persones en risc d'exclusió social es beneficiaran directa-

S'ha 'inaugurat el monòlit commemoratiu del 30è aniversari de la colla castellera Minyons de Terrassa. Amb aquest monòlit, l'Ajuntament homenatja els Minyons per la seva aportació al món associatiu de la ciutat i a la cultura catalana i per la seva contribució a la projecció exterior de la ciutat. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde Pere Navarro, del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, i del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; a més de representants de diferents institucions i entitats.

Millora del servei a la línia Barcelona-Vallès

Des del 9 de novembre s'ha incrementat el nombre de circulacions en hora punta, entre 7 i 9 del matí, a la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Així, s'ha passat d'un interval de 30 a 32 trens/hora en les sortides des de Plaça Catalunya, el que significa que ara surt un tren cada 112 segons en hora punta en lloc de cada dos minuts. Això comporta una reducció de la mitjana d'ocupació dels trens i les andanes. Pel que fa a la resta del servei, desembre visquemterrassa |19


la ciutat

també s'ha fet un reajustament d'horaris per adequar l'oferta a la demanda real existent en hora vall (entre les deu i la una del migdia dels dies feiners lectius), i també en festius i cap de setmana. +info a la pàgina web de FGC, www.fgc.cat, i a les vitrines informatives de les estacions.

Actuacions del Fons Estatal d'Inversió Local

Medi ambient

Terrassa redacta un Pla d'Energia Sostenible

L'Ajuntament presentarà abans que acabi l'any el Pla d'Energia Sostenible, amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 en un 20 per cent. La redacció d'aquest pla és un dels compromisos adoptats pels signants del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses, una iniciativa de la Comissió Europea per lluitar contra l'escalfament global de la Terra, que recull el compromís de reduir les emissions de CO2 per part de les més de 400 ciutats adherides. Enguany, Terrassa ha elaborat el seu primer mapa de les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle, comparant la situació entre el 2005, any de referència del pacte, i el 2007. El resultat ha estat d'una disminució del 0,8 per cent de les emissions en els paràmetres especificats en el pacte. Polítiques de gènere

"Construïm respostes. Esborrem la violència"

La Regidoria de Polítiques de Gènere vol sensibilitzar, conscienciar i informar la ciutadania d'una realitat que afecta moltes dones del país: la violència de gènere. Enguany, la campanya contra la violència vers les dones ha llençat un 20 | desembre visquemterrassa

Els col·legiats visiten les obres del FEIL nou missatge: "Construïm respostes. Esborrem la violència". Així, i coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència vers les dones, celebrat el passat 25 de novembre, des del 16 i fins al 28 de novembre, la ciutat ha acollit diversos actes al voltant de la violència de gènere. El Servei d'Atenció a les Dones ha rebut, fins l'octubre d'aquest any, la visita de 934 dones de la ciutat que requerien alguns dels seus serveis. Del conjunt de dones que han acudit a aquest servei, 265 han estat víctimes d'algun tipus de violència de gènere.

Representants de les delegacions comarcals del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació, del Col·legi d'Enginyers Industrials i del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya han visitat cinc projectes d'obres que està portant a terme l'Ajuntament amb finançament del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL). Les visites s'han fet a les obres de construcció del Casal Cívic de Can Tusell, de l'aparcament soterrat de la plaça del Primer de Maig, del nou complex esportiu del Districte II, del col·lector del Torrent de Vallparadís i de la nova passarel·la del parc de Vallparadís.

Mobilitat

Tall a la carretera de Montcada Des del 17 de novembre i fins al mes de gener es troba tallada al trànsit la carretera de Montcada en el sentit de circulació cap al centre de la ciutat. El tall és efectiu entre l'avinguda del Vallès i l'avinguda de Barcelona, amb motiu de la segona fase de les obres del col·lector de la carretera de Montcada, entre la riera de Les Arenes i l'avin-

guda de Barcelona. Es recomana utilitzar el recorregut alternatiu de la variant N-150 per l'avinguda de Santa Eulàlia als conductors que vulguin desplaçar-se al centre, mentre que els que vagin en sentit nord haurien d'agafar l'avinguda del Vallès. La línia 1 de l'autobús tindrà pas preferent pels carrers de l’Ebre i del Guadalquivir.


la ciutat

Solidaritat

Impuls a projectes de cooperació internacional

L'Ajuntament ha signat els convenis amb les 21 ONG que han obtingut subvencions en la convocatòria de 2009 per a l'execució de projectes de cooperació al desenvolupament. Mitjançant aquests convenis, l'Ajuntament atorga ajuts a 20 projectes. Aquests diners procedeixen de l'1 per cent dels ingressos del consistori que es destinen a la solidaritat i la cooperació internacional.

Relacions internacionals

Premi al Parc de les Percepcions. El Parc de les Percepcions, inaugurat el 2007, ha rebut el Premi Entorn Natural Joan Martín que l'Associació Discapacitat Visual Catalunya ha atorgat a l'Ajuntament i a l'empresa Pendulum.

sura i Modelització de la Sostenibilitat, una trobada de persones, organitzacions i institucions interessades en el desenvolupament sostenible i, especialment, en com mesurar-lo. El congrés l'ha organitzat la càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Observatorio de la Sostenibilidad en España, amb el suport de l'Ajuntament i la Generalitat.

Nova caldera de biomassa a l'Escola Bressol Esquitx

L'Ajuntament ha instal·lat una nova caldera de biomassa a l'Escola Bressol Esquitx per al sistema de calefacció del centre. A més de fomentar aquesta energia més sostenible, amb aquesta actuació s’ha contribuït a la qualificació professional i inserció laboral de les vuit persones que han fet la instal·lació a través de dos tallers de formació ocupacional. Noves tecnologies

Espai Drets

Una delegació romanesa visita Foment

Prop de quaranta tècnics i tècniques de l'Agència Nacional d'Ocupació de Romania han visitat l'empresa municipal Foment de Terrassa, SA, amb l'objectiu de conèixer els serveis de promoció econòmica de la ciutat. La delegació es va interessar en la metodologia dels itineraris d'inserció laboral, els programes per a joves que no finalitzen estudis, els serveis a empreses i l'escola taller, entre d’altres. Medi ambient

Terrassa acull un Congrés sobre Sostenibilitat

Terrassa ha acollit el segon Congrés Internacional de Me-

El Servei de Ciutadania i Drets Civil de l'Ajuntament ha creat un nou espai al web municipal, l'Espai Drets. Com a govern signatari de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat des de l'any 2000, s'impulsa aquest espai de recull d'informació general sobre drets humans, civils i socials. L'espai compta també amb una llista dels diferents recursos i serveis de la ciutat que treballen en la promoció dels drets i en la lluita contra la discriminació. Finalment, posa a disposició de la ciutadania un formulari de consulta que permet rebre assessorament o derivar al servei municipal o organisme adient per tal d'arribar a la resolució dels dubtes que es plantegin davant d'una situació de discriminació. +info a www.terrassa.cat/drets, o bé a www.terrassa.cat/ciutadania.

Salut

Marina Geli inaugura el CAP Antoni Creus

El nou edifici del CAP Antoni Creus ha estat inaugurat oficialment per la consellera de Salut, Marina Geli. El nou CAP té capacitat per atendre una població de 13.000 persones i ha incrementat l'oferta mèdica amb serveis d'odontologia i educació sanitària. Geli també ha inaugurat la nova Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Terrassa, que ha doblat la seva capacitat, i la Unitat d'Endoscòpia, per on passaran uns 5.000 pacients cada any. Solidaritat

Alcaldes per la Pau

L'Ajuntament s'ha adherit a la Declaració de la Conferència d'Alcaldes per la Pau aprovada a Granollers per reflexionar sobre la construcció de la pau i avançar en la seva articulació des del món municipal. Entre altres acords, es proposa la creació d'una secció d'Alcaldes per la Pau a la Federación Española de Municipios y Provincias. Terrassa és membre de la xarxa internacional Alcaldes per la Pau des del 2008. Cultura i oci

"En Acció 2010"

L'Ajuntament ha obert la III Convocatòria de propostes d'acció cultural als barris "En acció 2010". Amb aquesta convocatòria, se seleccionaran 3 projectes d'activitats que s'hauran de fer en espais de qualsevol barri entre els mesos de febrer i març de 2010. Els projectes es podran enviar al Servei de Cultura (C/ de la Font Vella, 28) o per correu electrònic a cultura.districtes@terrassa.cat. El termini de presentació finalitzarà el 31 de desembre. +info a www.terrassa.cat/culturaaprop desembre visquemterrassa |21


la ciutat

Cultura i oci

Salut

Declarat desert el Premi Anna Murià

Dia Mundial de la Diabetis L'Associació de Diabètics de Catalunya i el Servei de Salut i Comunitat de l'Ajuntament, han organitzat un acte commemoratiu a la Masia Freixa coincidint amb el Dia Mundial de la Diabetis. En la trobada s'ha il·luminat l'edifici

amb llum blava perquè aquesta és la simbologia que s'utilitza internacionalment per representar la lluita contra la diabetis. Arreu del món s'han il·luminat més d'un miler d'edificis emblemàtics de color blau.

El cinquè Premi Ciutat de Terrassa Anna Murià d'assaig sobre literatura ha estat declarat desert pel jurat. Aquesta declaració ha coincidit amb la presentació del tretzè número de la col·lecció Papers Bartra Discursos, parlaments i presentacions 1939-1981 i amb la conferència que s'ha fet a la Casa Alegre de Sagrera amb el títol Les tres (o quatre) vides d'Anna Murià, a càrrec de Montserrat Bacardí (a la fotografia). Solidaritat

Guardons Solidària

Terrassa

El Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional homenatjarà amb els guardons Terrassa Solidària 2009 a l'ONG Òptics pel món, al terrassenc Bartomeu Amat i Armengol i a la Universidad Centroamericana "José Simeón Cañas" de Sant Salvador. L'acte de lliurament es farà el 15 de desembre, a l'Auditori Municipal.

Lliurats els premis fotogràfics de la Fira Modernista S'han lliurat a la Masia Freixa els premis del Concurs de Fotografia de la Fira Modernista organitzat per la Regidoria de Comerç i Turisme. El guanyador del primer premi a la millor fotografia ha estat Solidaritat

Col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat

L'Ajuntament i la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat 22 | desembre visquemterrassa

per a Quim Ros (veure fotografia), mentre que el segon se l'ha endut Cristian Miños i el tercer Sergi Fornols. Pel que fa al premi a la millor col·lecció, ha recaigut en Laura Rodríguez.

han signat la renovació del conveni que, des del 2002, estableix la col·laboració entre ambdues institucions. El conveni contempla l'aportació de 18.000 euros per part del consistori a l'Observatori del Deute en la Globalització, mentre que l'Observatori es compromet a atendre les peticions de suport tècnic que des de l'Ajuntament o les entitats solidàries de la ciutat se li facin arribar.

Cultura i oci

La Nit de Santa Llúcia a Terrassa

La Nit de Santa Llúcia, acte central de la Festa de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmniun Cultural, se celebrarà enguany a Terrassa. L'acte tindrà lloc el dia 11 de desembre, quan es lliuraran els premis Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de narrativa breu, entre d'altres guardons.


ciutadanes &ciutadans memòria de la ciutat

El Pont de Sant Pere

1890

E

l Pont de Sant Pere es va construir l'any 1579 per evitar la pèrdua de feligresos que es queixaven del mal camí per arribar a Sant Pere perquè havien de pujar i baixar el barranc de Vallparadís. Els treballs de fonamentació van començar sota la direcció d'en Pere Pomers, però l'obra va seguir un ritme lent amb aturades intermitents provocades per les grans dificultats per obtenir tant els materials com els diners necessaris per a la seva construcció. Paral·lelament a aquest problema, el bisbe de Barcelona va decidir traslladar la parroquialitat a la nova església del Sant Esperit, i conscient

ENT EL TORR PTGE. D DES GUERAL DE LES

vertir en una via de pas per anar cap als camins de Matadepera i de Castellar. Durant tres segles, el pont va suportar molts desperfectes; al segle XVIII es va esfondrar un dels arcs i, més tard, no es va poder ampliar pel pas de Joaquim Verdaguer cotxes en les Historiador i veí de Sant Pere dues direccions “El Consell Parroquial obli- perquè els pilasgava els veïns a col·laborar tres estaven buits i no n’haurien sutransportant materials.” El ple més llarg fet per l'Ajuntament portat el pes. Fide Terrassa va ser l'any 1917. El ple nalment, ja al sees va seguir amb gran expectació gle XX, es va depels veïns, que s'aplegaven fins al ca- cidir salvar el rrer, a l'espera de saber si es decidia pont definitivatirar el pont a terra o salvar-lo. En els ment ja que el inicis de la construcció el Consell Pa- trànsit es podia rroquial obligava als veïns de Sant desviar cap a alPere a col·laborar transportant els tres passos a la materials, qui no obeïa l'ordre podia carretera de Castellar i a l'avinguser multat amb vint sous. da de l’Abat Maraprofitar els carreus i re- cet. El pont és ara un pas prendre la construcció del peatonal integrat al parc de pont. Tot i la precària cons- Vallparadís i al Conjunt Motrucció, el pont va unir els numental de les Esglésies dos municipis i es va con- de Sant Pere. de la pèrdua de feligresos que això podia comportar per a Sant Pere, va accedir a la petició d'enderrocar les capelles de Santa Eulàlia i de Sant Sadurní, que havien estat profanades, per poder

el carrer

Aquest torrent neix al vessant est del turó del Roc Blanc. Al segle XVII es coneixia amb el nom de torrent de Bonastre o del Ginestar i al XIX el trobem amb altres denominacions, com la de torrent de Glaldas. A la vora del seu naixement s'hi va veure, cap a finals dels anys quaranta, la creació d'un grup aïllat de cases arran del torrent, anomenat popularment Isla Perdida, on ara hi ha els carrers de Bailén i de Nàpols. A tocar del curs del torrent, l'especial configuració urbanística de la zona de l’Isla Perdida la deixà aïllada, durant molts anys, fins que es va urbanitzar el barri de Roc Blanc, cap a la meitat dels anys noranta. Entretant, i gràcies al moviment veïnal, no es va aconseguir l'enllumenat públic fins als anys setanta. Al mig de l’Isla Perdida es respectà el pas tortuós del torrent que es va anar urbanitzant fins que a finals dels anys noranta es va asfaltar i se li assignà el nom de passatge del Torrent de les Gueraldes. Arxiu Municipal de Terrassa NC ROC BLA

desembre visquemterrassa |23


ciutadanes&ciutadans

Sarai Gascón, nedadora terrassenca, ha estat rebuda per l'alcalde Pere Navarro després d'aconseguir dues medalles de plata i tres de bronze als Campionats d'Europa de Natació adaptada a Reykjavík (Islàndia). Moncho Ferrer ha participat en l'acte d'homenatge fet al seu pare, el cooperant Vicenç Ferrer, mort el passat mes de juny a l'Índia. Terrassa aporta prop de 1.500 padrins a la Fundació Vicenç Ferrer.

Associació de Veïns de Can Palet II

José Sánchez

President de l'Associació de Veïns Can Palet II

La Asociación de vecinos nació hace más de 30 años cuando el barrio no estaba asfaltado y no se habían adecuado los espacios verdes. Ahora es un barrio donde se vive muy bien, con un ambiente vecinal agradable y un comercio donde conviven pacíficamente propietarios autóctonos e inmigrantes senegaleses y marroquíes mayoritariamente. Hacía 3 años que no se celebraban las fiestas populares y éste año con la nueva junta, hemos vuelto a hacerlas. María Nersa Sánchez Veïna

C

an Palet II és el grup d'habitatges que conformen l'est del barri de Can Palet, situat al Districte III. Està limitat al nord pel carrer del Guadalquivir, al sud per l'avinguda de Santa Eulàlia, a l'est pel carrer del Miño i a l'oest per l'avinguda de les Glòries Catalanes. La majoria dels carrers tenen noms de rius de la Península Ibèrica: Guadiana, Túria, Miño, Guadalhorce, etc. Inicialment, aquest barri adjacent de Can Palet, era conegut com 'els pisos del Guadiana' i 'los pisos verdes' ja que són els primers habitatges que es van construir i trenquen amb el color marró de la resta d'habitatges. Actualment, Can Palet II ja no pot créixer més en població sinó que ho fa en qualitat de vida; gaudeix de tres parcs, d'una zona esportiva i un casal on es fan activitats per a totes les edats. Els seus veïns se senten privilegiats de l'entorn verd i l'ambient tranquil que troben aquí, però reclamen millors connexions amb l'autobús i unes escales mecàniques per superar l'alt desnivell que tenen fins arribar a l'avinguda de les Glòries Catalanes.

+info

Habitants: 1.218 Superfície: 0,07 km2 Dades de l'Anuari Estadístic de Terrassa 2007 24 | desembre visquemterrassa

Costa molt trobar coses per a la gent jove, al barri n'hi ha però el casal està més enfocat per a la gent gran. Aquest any han començat classes de ball i d'informàtica i per Sant Joan hem fet la primera festa per als joves. S'han de fer més coses perquè els joves participin de les festes populars del barri.

José Sánchez Veí

Desde que hicieron las avenidas nuevas nos han quitado la parada de la línea 8 de autobús y tenemos que subir el parque. Ya llevamos tiempo reclamando que devuelvan la parada a su sitio porque la gente mayor no puede subir tantas escaleras. Lo ideal sería tener unas escaleras mecánicas para acceder a la avinguda de les Glòries Catalanes.


ciutadanes&ciutadans Noves mirades

la meva ciutat: la mirada dels joves

Les primeres experiències dels joves amb la seva nova ciutat

Aula d’acollida

Escola d'Adults Municipal La Llar Fadoua Rifai Marroc

Curs de competències bàsiques per a dones immigrants, BADI Tinc 16 anys i en fa un que he arribat a Terrassa. Vaig a l'Escola la Llar per estudiar i aprendre més. Tenim classes molt boniques. M'agraden les meves companyes que també estudien català, castellà i mates. També fem costura. Vull estudiar molt per millorar el meu futur. M'agradaria poder treballar aviat. Mansour Seck

Senegal

Curs d’acolliment de llengua catalana A1 Tinc 17 anys i visc amb el meu pare i dos germans. Fa quatre anys que visc a Catalunya i tinc molts amics aquí a Terrassa. He estudiat castellà dos anys i català només un any, però m'agrada molt. També m'agrada el futbol i vaig als partits que juguen els meus amics. M'agrada molt aquesta ciutat.

Erika Moreno Equador

Curs d’acolliment de llengua catalana A1 Tinc 18 anys i la meva família i jo vivim a Terrassa. Visc amb la meva mare que es diu Alexandra, el meu pare viu a l'Equador. Tinc una germana de vuit anys que és molt simpàtica. Jo visc a Terrassa des de fa tres mesos i estudio català a l'Escola La Llar. M'agrada Terrassa, encara que és molt diferent del meu país, també m'agraden les seves tradicions.

Maty Fall Senegal

Curs de competències bàsiques per a dones immigrants, BADI Tinc 21 anys i en fa dos que sóc a Terrassa, i durant molt de temps havia estat buscant una escola com aquesta per aprendre moltes coses. El primer que faig és pensar en el meu futur, parlo francès perfectament i una mica l'anglès. Ara començo amb el català i també el castellà. Penso que potser un dia podré ser professora.

el futur té la paraula: Alumnes de 5è A de l'escola Les Arenes

Drets dels infants en la Terrassa del futur En el futur, els nens que vinguin de fora seran respectats i benvinguts. A l'escola s'aprendrà molt més que ara perquè, com que haurà passat molt de temps, hi haurà molta més informació per investigar. Els nens pobres tindran casa, menjar i amor. A tots els nens sense família els serà més fàcil trobar-ne una, perquè hi haurà més llocs on poder viure millor. A l'escola hi haurà molta més tecnologia per poder fer millor les classes.

desembre visquemterrassa |25


ciutadanes&ciutadans visitem l’Ajuntament

Escola Andersen

CEIP Les Arenes

CEIP Antoni Ubach

CEIP Antoni Ubach

El Cim

El Cim

CEIP Joan Marquès Casals

CEIP Joan Marquès Casals

+info PAME 93 780 35 11 i Carrer de la Rasa, 24 (08221 Terrassa) 26 | desembre visquemterrassa


ciutadanes&ciutadans terrassa en acció

Un quart de segle recuperant danses tradicionals

Esbart Dansaire del Vallès

L

'Esbart Dansaire del Vallès arriba al quart de segle submergit en plena activitat per commemorar l'efemèride i homenatjar el seu fundador i antic president, Ricard Amat, que va morir el passat mes de gener. Amat venia d'una llarga trajectòria com a sardanista i dansaire a diferents colles i el 13 de març de 1984 va crear l'Esbart Dansaire del Vallès on, en els seus inicis, va aplegar un cos de dansa de 26 persones i una cinquantena d'infants i joves d'entre 4 i 16 anys. En aquests 25 anys, l'Esbart ha recuperat un total de 242 danses tradicionals que es ballaven a pobles d'arreu de Catalunya, València i Mallorca, i projectant-les amb actuacions per Catalunya i Andorra i gires per Polònia (1989), Sicília (1990) i Grècia (2002). Des de fa uns 15 anys, després de passar per diversos locals de la ciutat, l'Esbart assaja al Casal de Sant Pere. Al llarg de la història de l’entitat, hi han passat un total de 383 persones. Juntament amb els 70 dansaires que hi ha actualment, molts d'aquests antics balladors estan convidats a fer una actuació conjunta el proper 30 de gener. Al mes de febrer s'inaugurarà l'exposició de fotografies i vestuari de l'Esbart a la Biblioteca Central i el 14 de març se celebrarà la cloenda d'aquests 25 anys amb una ballada a la plaça Vella.

Jordi Sucarrats

Director i president de l'Esbart Dansaire del Vallès

La nostra entitat segueix amb l'esperit que va imprimir al grup el seu fundador, Ricard Amat. Difonem danses tradicionals catalanes i les traiem a ballar a places d'arreu de Catalunya adaptant-ne les coreografies per actuar dalt dels escenaris. A banda del vestuari específic per a cada dansa, fem balls amb accessoris com ara cintes, ballestes, castanyoles i mocadors. Ballar a l'esbart és sacrificat perquè requereix constància i molta preparació per a les actuacions. En l'inici de commemoració dels 25 anys vam fer un acte central al Teatre Alegria i, al llarg de l'any, farem d'altres actuacions que es clouran el 14 de març de l'any vinent.

+info Esbart Dansaire del Vallès Dimarts i dijous al vespre, i dissabtes al matí i Casal de Sant Pere, c/ Major de Sant Pere, 63 93 789 26 51 / 600 48 19 27 www.esbartdansairedelvalles.org

desembre visquemterrassa |27


l’ajuntament

terrassa capital

coneguem l’ajuntament

La Seu d'Ègara en petit Afeccionats a les maquetes de nou països del món veuen alçar-se davant els seus ulls, peça a peça, les esglésies de la Seu d'Ègara en una fidel combinació de ceràmica i fusta. L'empresa terrassenca Domus Kits fa vint anys que comercialitza reproduccions del conjunt monumental de Sant Pere, considerat únic a Europa de l'època del pre-romànic i els primers segles del cristianisme. Santa Maria, la catedral, Sant Miquel, el temple funerari, i Sant Pere, l'església parroquial: tres maquetes diferents que poden adquirir-se juntes o per separat. En total, 6.919 diminuts maons que requereixen de certa paciència en la seva manipulació, però a canvi, el resultat final és espectacular. Domus Kits també ofereix altres sèries de productes, com per exemple la de "mosàics", entre ells dos fragments dels mosàics de l'absis de Sant Pere. I dins la línia "medieval", un dels castells és una reproducció del CastellCartoixa de Vallparadís. Segurament, a hores d'ara, hi ha taiwanesos, americans o holandesos que tenen a la seva col.lecció de maquetes una representació en petit del patrimoni històrico-artístic de Terrassa. Kern Pharma, una empresa líder Una de les empreses que formen part del sistema de la Innovació de Terrassa és Kern Pharma, que es dedica a fabricar i comercialitzar medicaments. Empreses, entitats i Ajuntament s'han unit per impulsar l'economia de la ciutat i crear noves oportunitats de negoci. Terrassa compta amb empreses destacades del sector farmacèutic i que participen activament en els grups de treball dirigits a dinamitzar i innovar l'economia. Aquest any, Kern Pharma ha adquirit la patent de productes com Diazepan, Cafinitrina, Vitamina D3BB o Ciclofalina dels que preveu fabricar 5,5 milions d'unitats addicionals anualment. El 2008 l'empresa va produir 78 milions de medicaments a les instal.lacions de Terrassa en les que treballen 540 persones. Text: Olga Cabús 28 | desembre visquemterrassa

Centre de Gestió de la l'ull de la ciutat

E

n una "peixera" de vidre ubicada al Servei de Mobilitat trobem el Centre de Gestió de la Mobilitat. A través d'unes grans pantalles i un complex sistema informàtic, podem veure a temps real l'estat del trànsit i, si cal, intervenir-hi. Es tracta d'un sistema dotat de les tecnologies més modernes per detectar i modificar a l'instant els nostres semàfors i les pantalles d'informació que trobem a les vies principals de la ciutat. L'objectiu és aconseguir que el trànsit tingui més fluïdesa.

Càmeres de televisió: Permet veure l'estat del trànsit a cinc punts diferentes de la ciutat.

Simulador: En cas d'haver de modificar la freqüència dels semàfors, un programa informàtic permet fer una simulació del comportament que tindrà el trànsit. Així, podrem anticipar si hi haurà retencions i mirar d'evitar-les.

Control de la intensitat del trànsit: Informa de la intensitat de vehicles que hi ha a la ciutat al llarg de tot el dia i dibuixa una gràfica on s'observa l'increment que es produeix en hores puntes.

L'any 2006 una cruïlla de semàfors tenia un cost de 1.000 euros l'any, el 2008 el cost ha passat a ser de 267 euros l'any.

Regulació de les interseccions semafòriques: Es pot accedir al sistema operatiu de cada semàfor per fer-hi modificacions. Es pot canviar un sol semàfor o adaptar interseccions de tota una zona de la ciutat. La informació que donen els detectors als semàfors s'actualitza cada 6 minuts.


l’ajuntament coneguem l’ajuntament

Què pot controlar el Centre? 69 cruïlles semafòriques de les 183 que hi ha a la ciutat 84 punts de detecció de vehicles per espires (cables electromagnètics) 5 càmeres de televisió 4 càmeres de visió artificial 4 panells d'informació del trànsit 7 panells d'informació d'aparcaments 23 interseccions amb prioritat automàtica per l'autobús

Susi López

Directora del Servei de Mobilitat

El Centre existeix des del 1998, però no ha estat fins fa un any que s'ha dotat de tecnologies modernes que ens permeten conèixer a l'instant l'estat del trànsit. A més, podem controlar i modificar a través d'un ordinador els semàfors i els panells que informen dels incidents, de l'estat del trànsit i de les places disponibles als aparcaments públics.

Javier Castillo Operador

Estalvi energètic i econòmic La reconversió de semàfors a la tecnologia LED està sent un salt molt important tant a per l’aspecte energètic i econòmic com per la seguretat viària, ja que aquest llum ofereix millor visibilitat. Entre els anys 2006 i 2007, l'estalvi energètic ha estat del 83 per cent i l'estalvi econòmic entre el 2006 i el 2008 ha estat del 73,3 per cent.

Gestiono les dades que ens arriben a través dels ordinadors i m'encarrego d'atendre les incidències que puguin haver-hi en semàfors, càmeres, panells d'informació, etc. Ens avisa el mateix sistema informàtic o bé el ciutadà o la policia. Un cop detectada l'avaria, ho arreglem des del Centre si és possible, si no, ho tramito al servei de manteniment per resoldre-ho a peu de carrer.

a Mobilitat,

José Maria Cuadrado

Cap de tecnologia i manteniment

Estat dels semàfors en directe: A través d'un mapa amb visió de satèl·lit, situa els semàfors i indica en quin color estan en aquell instant.

Detecció de vehicles: Càmeres de visió artificial compten els vehicles a través d'un sofisticat sistema on es pot fer una aproximació força real de la velocitat i de la longitud dels cotxes. El sistema més fiable, però, són les estacions de detecció que recullen aquestes mateixes dades i les transmeten al Centre de Gestió i als semàfors.

Taula de crisi

Prioritat al transport públic L'autobús té prioritat de pas a 23 cruïlles de semàfors de la ciutat. El vehicle emet l'ordre de forma automàtica a través d'un GPS integrat a l'autobús que dóna el senyal quan passa per un punt d'avís virtual. Un receptor instal·lat al semàfor rep l'ordre per ones de ràdio, informa al Centre de Gestió i modifica el semàfor.

Planifico les modificacions que s'han de fer al carrer, ja sigui perquè hi ha hagut un accident, una avaria o s'han de començar unes obres. Des d'aquí establim prioritats i fem modificacions als semàfors i als panells d'informació per avisar els peatons i els conductors. Futures incorporacions El Centre de Gestió es troba en un moment de creixement continu per oferir nous punts de control i una millor atenció als ciutadans. Actualment està treballant per oferir informació a l'instant de l'estat del trànsit i dels aparcaments de la ciutat a través d'Internet. També s'està treballant per la centralització de les pilones d'accés a les illes de vianants i pel control d'accés de vehicles per la rambla d'Ègara a través d'un sistema de lectura de matrícules. Text i fotos: Isabel Marquès +info Àrea a la qual pertany: Planificació Urbanística i Territori Regidora: Carme Labòria Pressupost del servei per al 2009: 450.000 euros per a tot el Servei de Mobilitat Nombre de treballadors: 4 i ctra. de Montcada, 596 93 731 59 82 Horari: De dilluns a divendres de 8 a 19 h

desembre visquemterrassa |29


l’ajuntament digital

opinions l’entrevista 27 regidors/es: l’entrevista fabiola.gil@terrassa.cat Fabiola Gil Regidora de Polítiques de Gènere i del Programa Usos del temps. Nascuda a Terrassa. l'any 1963, viu al barri de Sant Pere.

“La política és un instrument de transformació social” - Política i compromís amb la igualtat… Quina és la teva visió del compromís polític? Sempre he concebut la política com un instrument de transformació social. Des de molt jove he compaginat la meva militània a ICV amb el compromís amb moviments solidaris i feministes. No podem parlar d'una societat democràtica si més de la meitat de las seva població no gaudeix dels mateixos drets, pateix múltiples discriminacions i resta exclosa de la presa de decisions. - La violència masclista o de gènere, una xacra a erradicar… Com descrius el moment que vivim? La violència masclista continua sent un dels principals problemes que té la nostra societat. És evident que existeix una major concienciació al respecte des de tots els àmbits. L'aprovació de noves lleis ha ajudat a avançar en la creació de mesures i recursos específics però encara cal aprofundir quant a la sensibilització, la prevenció, a la formació dels i les professionals, millorar el finançament de les lleis i com no, garantir l'atenció i la recuperació integral de les dones. - Com veus la ciutat en aquest moment? Reptes que tenim plantejats, principals problemes, la crisi, l'acció de govern… Terrassa és una ciutat amable per viure-hi. És evident que les inversions que s'estan realitzant a la ciutat la faran més accessible i sostenible, alhora que disposarem de més serveis i equipaments. Davant la crisi, hem ampliat i reforçat les polítiques d'ocupació i formació així com les mesures de protecció social. Però aquesta crisi també ens evidencia la necessitat d'un canvi de model que comporti una millora del benestar de la ciutadania. +info entrevista a visquemterrassa.tv

30 | desembre visquemterrassa

Què és…? Una Àrea Municipal. L'estructura de l'Ajuntament, en aquest mandat 2007-2011, s'ha adaptat per reforçar l'eficàcia i la cooperació entre els serveis. Ha adoptat una forma piramidal, al mateix temps que s'han establert nous sistemes del que s'anomena tècnicament "transversalitat": la participació horitzontal de diversos serveis en un projecte o actuació. Així, sota la presidència de l'Alcalde, l'Ajuntament s'organitza en sis grans àrees. La de Presidència té com a màxim responsable el propi Alcalde, mentre que la resta compten amb un o una Tinent d'Alcalde al capdavant. A cada àrea hi ha un coordinador o coordinadora, que es reuneixen periòdicament en un comitè de coordinació. Finalment, les àrees s'estructuren en serveis, organismes autònoms i empreses municipals, dintre dels quals es gestionen directament els projectes o accions que decideix el Govern municipal i els pressupostos que s'hi assignen. L'ús intensiu de totes les facilitats que proporcionen les noves tecnologies i un èmfasi especial en l'eficiència, la innovació i l'austeritat, caracteritzen les principals línies de tota la organització municipal. +info a a terrassa.cat, a la secció "L'Ajuntament". l’ajuntament

digital

Per la igualtat. A la secció terrassa.cat/dona trobaràs tota la informació sobre les accions, campanyes i projectes de la Regidoria de Polítiques de Gènere, que treballa activament en tres línies estratègiques orientades a potenciar la igualtat efectiva entre homes i dones a la ciutat: fomentar l'equitat, promoure la presència de les dones a tots els àmbits de la vida ciutadana i assolir la plena inclusió social de les dones. Com us podem ajudar? A la web municipal es troba fàcilment una finestreta que permet fer consultes fàcilment i de forma molt ràpida. Es el que anomenem ISAC, un servei d'atenció ciutadana "on line" que ofereix respostes a partir de les bases de dades del servei d'informació i tràmits per telèfon 010. Fotoflaix/Vídeoflaix: Fes-nos arribar les teves fotos i videos d’activitats ciutadanes o de zones o espais de la ciutat a visquem@terrassa.cat i les publicarem a visquemterrassa.tv.


Grup Municipal Socialista

Impostos i taxes: congelació per al 2010 Les Ordenances Fiscals per a l'any que ve s'adapten a la situació de crisi econòmica que viu el nostre país. El Pacte de Cohesió contra la Crisi, subscrit per tots els grups municipals, ha orientat una política de congelació i reducció d'impostos i taxes. Amb algunes excepcions, aquesta és la línia general. Per altra banda, es mantenen les bonificacions socials, econòmiques i ambientals i les facilitats de pagament i frac-

cionament. Són mesures sensates i progressistes, que busquen mantenir el benestar i la cohesió social en un context difícil, que comportarà una reducció dels ingressos de l'Ajuntament i que al mateix temps exigeix un esforç suplementari en inversions, serveis socials, ocupació i formació. Aquesta és la política fiscal que permet lluitar eficaçment contra la crisi i fer-ho al costat de les persones i de les famílies.

Grup Municipal de Convergència i Unió

Ordenances: a mig camí

Abans de l'estiu, tots els grups municipals presents a l'Ajuntament vam subscriure l'anomenat "Pacte anticrisi" en un exercici de responsabilitat i amb la voluntat de bastir un espai de confiança col·lectiva. Els objectius eren simples però ambiciosos: ajudar els que creen ocupació a Terrassa, reforçar les polítiques socials des de l'Ajuntament i dur a terme polítiques d'austeritat i de racionalització de la despesa pública. El pacte es va poder signar, finalment, després que se solemnitzés el compromís de la corporació de fer que la crisi no repercutís en la ciutadania apujant els tributs per sobre l'IPC. Aquesta va ser una de les

condicions de CiU. Ara, mig any després, s'han aprovat les ordenances i, malauradament, ens hem quedat a mig camí. La tendència va cap a una congelació tributària, però amb excepcions que ens han impedit donar un suport íntegre a les ordenances. L'IBI s'apujarà, i les taxes relacionades amb serveis de naturalesa social, com les escoles bressol, l'atenció domiciliària o la teleassistència s'incrementaran molt per sobre la inflació en els segments no bonificats. S'ha perdut, doncs, l'ocasió de ser estrictes, l'hora de complir els pactes. Tanmateix, per a CiU l'acord anticrisi continua tenint tot el sentit.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa

Cap a la Rambla de les persones

La Rambla d'Egara va ser durant part del segle passat punt neuràlgic i espai emblemàtic de la ciutat. En els darrers anys, mentre la ciutat ha tingut unes transformacions importants que l'han dotat de noves centralitats i espais emblemàtics, la Rambla va anar perdent atractiu com a espai de relació i s’ha anat convertint en una via de pas amb predomini dels cotxes i la contaminació. Les obres de perllongament dels Ferrocarrils han demostrat que és possible prescindir de la Rambla com a via principal de circulació del vehicle privat i ens ha fet assumir amb decisió que calia donar un

important impuls de revitalització en aquest eix. Ara, i tenint en compte l'opinió de moltes persones, es reurbanitzarà la Rambla amb una clara voluntat de tornar-li a donar el caràcter relacional i convivencial que havia tingut en temps passats. Per això es guanyarà espai i seguretat per a les persones, limitant la circulació de vehicles al transport públic, bicicletes i veïnat. Certament, després dels inconvenients de les obres podrem gaudir, juntament amb les noves estacions de tren, d'una Rambla renovada, confortable i recuperada per a les persones.

Grup Municipal del Partit Popular

Impostos i pressupost per l'any vinent El dia 16 de novembre vam fer el Ple d'Ordenances i des de l'oposició del PP hem de seguir insistint en el fet que el tripartit municipal no ha sabut aprofitar els duríssims moments económics que estem passant. La proposta del govern municipal no ha sabut anar més enllà del que es va acordar per tots els grup municipals amb el pacte anticrisi. No és una proposta valenta. És una proposta d'anar fent bullir l'olla i prou. Creiem que ara era precisament el moment de demostrar més sensibilitat amb tots els ciutadans en general i més especialment amb els menys afavorits. D'altra banda, ens preocupa el que previsiblement passará amb el pressupost del 2009. Si el

procediment és el mateix que s'ha seguir amb les ordenances, serà un mal pressupost, sens dubte. L'equip de govern ha de buscar la complicitat de l'oposició, i més en els moments difícils, sense que es creguin posseïdors de la veritat absoluta. S'ha de parlar i negociar amb una única finalitat: la ciutat ha d'anar endevant. Permetin-me que els posi un exemple: la gran transformació urbanística de Terrassa no hagués estat possible sense la complicitat dels terrassencs. Ara trobem a faltar aquesta complicitat. El Nadal és una data de joia i felicitat. La complicitat amb la ciutadania i l'increment de la sensibilitat són necessaris si no volem que una bona part dels terrassencs tinguin unes festes tristes.

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

“Estirem de la manta”

La Rambla de Terrassa és un dels eixos principals de la nostra ciutat, per no dir el primer. Una rambla està pensada per ser un espai per a les persones, per passejar, per parlar, per trobar-se i relacionar-se. La remodelació que s'hi està duent a terme és triplement positiva. Per una banda aprofitem el subsòl de la ciutat per millorar la connectivitat interna amb l'increment de la xarxa de ferrocarrils, que ens millora, també, la connexió amb Barcelona i Sabadell;

d'altra banda, agilitzem el transport públic en superfície en limitar el pas de vehicles privats per la Rambla, i en tercer lloc, recuperem l'espai per a les persones. Això ens permet també que la Rambla torni a ser un eix comercial, que allargui el pol comercial del centre cap als barris, amunt i avall. Des d'ERC hem apostat per fer de Terrassa la primera ciutat en qualitat de vida, i la recuperació de la Rambla per a les persones és un nou pas en aquest camí. desembre visquemterrassa |31


la imatge

Passarel·la de l'Amistat:

un nou signe d'identitat

Sobre la riera de les Arenes, a l'alçada dels carrers de Jacint Elias i del Doctor Aymerich i Gilabertó, la Passarel·la de l'Amistat esdevé un element singular del paisatge urbà de la ciutat. Nascuda a partir de les propostes plantejades en el grup de treball d'obres del Pla de Barris del Districte II, està destinada a vianants i bicicletes i és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. El seu nom va ser triat per alumnes de 5è i 6è de primària en el marc de la primera Taula d'Infants del Districte II.

Foto: BadiaCasanova 32 Visquemterrassa | Desembre


Visquem Terrassa número 129