Issuu on Google+

xarxa de municipis Oficina de Promoció Turística

Ruta projectada per

Només a Terrassa es pot

Only in Terrassa is it possible to

entendre fins a quin punt

see the extent to which the

l’estil modernista, impulsat

modernista style, promoted by a

per una burgesia tèxtil

powerful textile bourgeoisie,

poderosa, va impregnar tots

permeated all areas of society.

els àmbits de la societat.

Textile mills, workers’ housing,

Fàbriques tèxtils, residències

owners’ residences, the very

d'obrers i patrons, la trama

shape of the streets, the textile

mateixa dels carrers, els

products themselves and service

productes tèxtils o els edificis

buildings – everything helps to

de serveis ajuden a

give us an overall understanding

comprendre, de forma global,

of this rich artistic and historic

BARCELONA

Oficina de Promoció Turística Mallorca, 244. 08008 Barcelona

Edició i producció Institut d’Edicions, Diputació de Barcelona

aquest ric període històric i artístic, i ens apropen també a copsar com Terrassa ha fet seu aquest llegat modernista i industrial, i li ha donat valor.

C ATA L À

Terrassa, industrial i modernista

ENGLISH

Industrial and modernista Terrassa

Primera edició abril de 2002 Disseny Jordi Ortiz–Patxi Solà Fotografies Centre de Documentació i Museu Tèxtil,

Informació / Information Telèfon / Phone 934 022 900 op.turistica@diba.es www.diba.es/turismetotal

Teresa Llordés, Domènec Ferran i Siqui Sánchez Il·lustracions Goliard i Antoni Messeguer Fotomecànica Ormograf Impressió Gràfiques Cuscó, SA DL: B-4695-2002

Vitrall de la Casa Alegre de Sagrera / Casa Alegre de Sagrera glazed window

Terrassa

Vapor Aymerich, Amat i Jover. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Route designed by

period. They also help us to grasp how Terrassa has embraced its modernista and industrial past and made the most of it.


d r io Pe

la

l de C.

lsolà

r lla te

C. del Violinista Vel

Riba la

de

de

P ra t

Ca rre te ra

Carr er

Ca s

C.de l'Escultor Armengol

erón S a lm

de de

C.

i Nebrid

Sant Se rv et

Ram bla

de re r

a tcad

Useful information

La ruta del Centre de la Terrassa Industrial i modernista s’ha dissenyat perquè pugui ser realitzada a peu.

The Industrial and modernista Terrassa Centre route has been designed so that it can be covered on foot.

S'estableixen tres tipus de ruta: Ruta lliure (sense guia) amb entrada opcional als museus. Durada aproximada: 2 h 30 min Ruta guiada i teatralitzada (concertada prèviament) El segon i quart diumenge de cada mes. Durada aproximada: 3 h Ruta guiada (concertada prèviament) Durada aproximada: 3 h Quan acaba la ruta guiada, s’ofereix la visita comentada de l’exposició de temàtica modernista del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, amb dinar al restaurant del museu (restaurant Voraviu). De dimarts a divendres

Servei de visites turístiques Visits for tourists service

Bosch

Punt d’informació turística de Terrassa Terrassa Tourist Information Point Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Rambla d’Ègara, 270 08221 Terrassa Tel. (0034) 937 336 369

Modernisme tèxtil al Centre de Documentació i Museu Tèxtil / Textile Modernisme at the Information Centre and Textile Museum

C. del Escultor Armengol

Prat C. de

Carrer

C. de Joan C. de l'A Puig i Carquitecte dafalch

Major de S ant P ere

C. Cas te ll

del

Nord

del

Carre r

Ra có

C.

o nd í Fo am el C C.d

Pe re

Sa nt de

de

de

M on

r Carre

de

r

Costa

C a rre

Cajal

Miquel

el·lo Marin de

o

bla

C. de l

d'Ègara

liu

d'Arquimedes

nto

Galileu

de

Mo

de Carrer

C. del Comerç

Talló

Ptg e. T ete

Pitàgores

Margall i Pi

de

Nicolau

l Marsa

r Carre

Colom

de

Pau

ín

Mi ró

Pelay ez y

EL LLAC DE VALLPARADÍS

de lP ila r

an

nénd e Me C. d

la PLA DEL MAS Ma re DE LA de CASTLÀNIA Dé u

Jo

Joaqu

de

y

Pg.

ras Figue

nislau d'Esta

Informació pràctica

Oficina de Turisme Ajuntament de Terrassa Raval de Montserrat, 14 08221 Terrassa Tel. (0034) 937 397 019 Fax (0034) 937 397 063 turisme@terrassa.org www.terrassa.org

er Wagn

de

Rusiñol

de

de

C.

J ordi

Sant

n Ramó

r CarrePlaça de

de

Tàpia

Santiago

r Prio

de

de

C.

Soler

Carrer

de

r

uel Miq

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA INDUSTRIAL (ETSEIT)

de

Margalll

e Carr

s Vive

C.

i

r

C ar o

rdo Rica

r Carre

Pi

e Carr

s et

t

de

de

er

rcelona

er

qu us

al e

del

Vell

C. de

rB

iP

entiri

Bald

t Sa n

er arr

l er

ltat Igua

C.

PLA DEL TORRENT DE LES ÀNIMES

e Topet

de

del

t

So

la l C em

C.

Viveret

l de

do C.

de C. de

C. de la Torre

de

n ria Ma

de

cesc Fran C. de alà-Roca Cat

Joan Miró

C. de Serra no

C ar r

Pl. de Catalunya X III Lleó

de

CAMPUS UNIVERSITARI

Riba

Genís

Ca r r

lva Sa

Carrer

la

Carrer

lla Rut

Carrer

San

er Carr

ll ve

la

de

Sant

e

30

ard Jacqu

UPC

No

de M C. de gre Ale

de

de

de

Carrer

HORTES DELS FRARES

Quir ze

s tr

er Carr

g

C.

Sant

Pearson

C.

C.

et

ig Pu

Carrer

POLICIA NACIONAL

de

é añ M er de qu C. Fla i

l de C.

u Cla

PARC DE BOMBERS

a da de B Avingu

Duch

Carrer de Frederic

Joan

Antoni

Hum

del

lésia l'Esg

Carrer

de

Sant

r rre Ca

Ca rre r

d'Urquinao na

llp.

Plaça dels Drets Humans

església

artí

r. el D C. d talló n e V

C. C arto ixa V a

I

J uliol ESCOLA D’ÒPTICA

Doctor

del

. Ve nècia

C. d e Piu s XI

de

HOSPITAL DE SANT LLÀTZER

e J aum

Carr er

l'Era

27

Passei

Ja um e

de

Carrer

Plaça de l'Onze de Setembre

28 l Pont de

Plaça del Dr. Robert

Sant de

26

29

a ra 'Èg ed mt l Co

10

Nou

HOSPITAL MÚTUA DE TERRASSA

Pg. del Comte d'Ègara

r Carre

ec to ria

de

11 12

la R

Carrer cia Gar

C. de Frederic Soler

C.

i Ade

de

Pau

de Pg.

Ptge

Plaça de la Quadra de Vallparadís

l òfo

a bell e To rra C. d e la Se Pi d

at Bern

de Pont ere P Sant

de

Iglesias

ESCOLA DE FOTOGRAFIA

C. de Mar St. Anto ia Cla n ret i

13

eig Pass

Sant

C.

st Cri

del

rer Car

TORRENT MONNER

Pl. Font de Comú l C. de l'A lcalde Parellada

d'Ignasi

Vint-i-dos

z

ep Jos

t San de

Carrer

PLA DE LA FONT DE L’APOTECARÍ

Pl. del C. J .Rigol rnaguera Rector Fo Homs

Gran

de rer Car

im

t Sa n

de

la Pal l ero ost

t honra

e e. d Ptg oan J S t.

t eta

qu

de

17 16 14 15

al

la

del

C. de Bonaventur a Castellet

ud a

C. d'Ubach i Sol er

Carrer

u C re

Pa

de

r rre Ca

del P ort

de

Ferrocar

i Soc

46

er

a Jo

r rre Ca

r Carre

ire da ar

la

la

Vall

de

s Ma

la

44

t

de

u No rer Car

les s de C. alete Esc

C

n Fro del C.

de

43

Font Vella

Carrer

Baix

r Carre

r Carre

Vall

r rre Ca

ld Leopo

Llore

de l

San

rr Ca

e C. d

rer C. de e Canta Jaum

M de C.

e e. d Ptg stard Ba

e

Plaça del Turó de

de

C. Llu de l na a

Placeta de la Creu ril

del

n Joa

Pl. de la 45 Creu Gran

18

de

ons avatx C. G

de

nec omè nt D C. Sa

nes Caba

na Mi

r rre Ca

41

TORRENT DE LES BRUIXES

la

40

r rre Ca

C.

t

Dr.

19

9

r rre Ca

del

del

Sant

Sa n t

de C. de

C.

rer Car

de

de

Pantà

Ga ud í

Plaça Vella

r ajo M

r. l D lià de i Ju C. a r t í M

Pius

del

epera Matad

Carrer

er Carr

s le

38

Tea tre

Ca rr er

Plaça de la Torre del Palau

s rre Pa

l de C. Forn

Garay

Borrell

Carrer

Pl. Saragossa

21

Pl. de la font trobada

ma Cre

Comte

7 C.

Carrer

Parc dels Catalans

del

del

Carrer

er

a ern Cist

Carr

48

rr Ca

Rasa

la

de

47

de eig Pass

C. de Columel·la

de

Carrer

de

20

22

de

C. de berg n Gute

8

at

C. de la Vila Nova

Pl. d’Anselm Clavé

6

C. de Joan Coromines

C.

e al d Port t Roc San

CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA

d'Antoninus

5

r

de

Carrer

Pl. de Salvador Espriu r Sole 'Iscle er d Carr

Carrer

Blasco

Carrer de

Mon tse rr

ió Un de la

Mart

4

de

Carrer

d'Irineu

Ullés

i

C. de la Goleta

Torrell a

Plaça del Progrés

tres les Lle

C. de Grànius

24

37

Pl. de Mossèn er Jacint Carr Verdaguer

Pl. del Vapor Ventalló

la

de

rer

35 36

t Sa n

39

ol Ter de C.

C.

Pass eig

ntí Vale

42

por l Va yia . de n Ptge Compa de la

OFICINA DE TURISME

Carre

Carrer

Dr. Salvà

Car

3

2

ns

Isidre

23

Plaça d’Enric Granados

a Volt

Ildefo

nt e Sa C. d

POLICIA MUNICIPAL

is Clar

Pau

ria dúst la In

de

C. de

d'Antoni

Suris

e C. d

Doctor

Gaietà

Àngels

er Carr

Llaurador

34

C. de nasi Ig Sant

Sant

de

e r d arre

de

l va Ra

del

del

Sant

dels C

. de Ptge s a a la R

Pare

Carrer

Carrer

Déu

1

amfiteatre

Carrer de

de

de PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA

tes

rat tser Mon

de

C.

Pl. de Josep Freixa i Argemí

PARC DE SANT JORDI

Carrer

Mare

ó

ra

i

Díez

del

s linar

la

Rod

ga

Martí

33 an Cerv

de

Carrer

Pl. de l'Anònima

C. de la Filatura

25

31

rol Que riel Gab e d C.

Gran

Juliol

de

d’E de Mella

de

BIBLIOTECA CENTRAL

ia Garc rres e To C. d

PROINTESA

C. del Bruc C. de Fra Bonaventura

Carrer Plaça del Doctor Zamenhof

Carrer

de

e

la mb

Plaça del Plaç a de Vapor Monset Ric ard Camí C.

Pasteur

de

C. de Joaquima Folguer

Carrer

Pl. del Tint

Carrer

Vint-i-dos

Parc del Nord

32

C.

C. de Vàzquez

Ptge. de l'Obrer

ong

Ra de

Can

n Joa ufí de i B C. elló b A

Carrer

Carrer

C.

CAP RAMBLA

c. d’Ausiàs Marc

l l Àn g e

er

ig

rà Ser t i

Fora plànol / Off the map

ll cesc O

se Pas

Ruta del ferrocarril del Nord / Estació del Nord railway route

ent es orr r el T Par C. d Pere n d’e

r ia

Ruta de Vallparadís / Vallparadís route

FIRA DE TERRASSA

del

al Gi r de rer Car

o Vit

Ruta del centre / Central route

s Comilla

de

las d el

co. eF

ra Tar

r er

eu d'Amad

ues de

ep

C. d

Car

J os

de LluÍs Companys

There are three tipes of route: Free route (without a guide) with optional admission to the museums Takes approximately: 2 h 30 min Guided route (by prior booking) with events along the way The second and fouth Sunday of each month. Takes approximately: 3 h Guided route (by prior booking) Takes approximately: 3 h When you come to the end of the route, you have the option of going on the guided tour of the modernista exhibition at the Documentation Centre and Textile Museum, with lunch in the museum’s restaurant (Voraviu). From Tuesday to Friday


Els punts que més t’interessen del Modernisme a Terrassa: The most interesting modernista sites in Terrassa: Ruta del centre / Central route 01

02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Vapor Aymerich, Amat i Jover (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) Mercat de la Independència Confiteria Vídua Carné (Farmàcia Albiñana) Casa Joaquim Freixa Societat General d’Electricitat Ajuntament de Terrassa Antic Institut Industrial (Centre Excursionista) Magatzem Cortés i Prat Casa Alegre de Sagrera (Museu de Terrassa) Gran Casino Casa Concepció Monset Casa Baltasar Gorina Cases de cal Maurí Magatzem Pasqual Sala (Institut Industrial) Magatzem Francesc Roig Magatzem i casa Emili Matalonga Magatzem Emili Matalonga Teatre Principal Casa Jacint Bosch Magatzem Joaquim Alegre (Arxiu Tobella) Magatzem Torras Quadra del Vapor Ventalló Fàbrica i magatzem Marcet i Poal Quadra de la fàbrica Izard (Sala d’exposicions Muncunill) Masia Freixa

Ruta de Vallparadís / Vallparadís route 26 27 28 29 30

Centre de Documentació i Museu Tèxtil Museu de Terrassa Castell cartoixa de Vallparadís Casa Josep Maria Coll i Bacardí (Casa Baumann) Pont del Passeig Escola Industrial (Palau d’Indústries) Ruta del ferrocarril del Nord / Estació del Nord railway route

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46

Vapor Albiñana i Ribas Condicionament Terrassenc Estació del Nord Casa Pere Romaní Casa Ignasi Escudé i Galí Casa Ignasi Escudé i Galí Casa Joaquima Pujals, vídua Alegre Casa Pere Comerma Escola Municipal d’Economia Domèstica Impremta Ventayol Magatzem Miquel Boix Magatzem Corcoy Magatzem i despatx Joan Fontanals Casa Antoni Pous Casa Marsà Casa Mercè Pous Cunill Fora plànol / Off the map

47 48

Xemeneia de la Bòbila Almirall Parc de la Desinfecció


A mitjan segle XIX, Terrassa va ser una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la revolució industrial. El sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va ser durant més d’un segle el motor econòmic de Terrassa. La ciutat va créixer espectacularment i el seu paisatge es va poblar de fàbriques, magatzems, habitatges d’obrers i de fabricants, edificis de serveis, seus d’institucions, In the mid-nineteenth century, Terrassa was espais d’oci, etc. one of the leading towns in the industrial revLa burgesia industrial va impulsar moviments culturals com el olution in Catalonia and Spain. Textiles, and Modernisme i el Noucentisme. En el cas de Terrassa, l’estil modernista woollen textiles in particular, constituted the aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquidriving force of the economy of Terrassa for tecte més prolífic durant aquest període a Terrassa: Lluís Muncunill. over a century. The growth of the town was Als anys 70 del segle XX, la crisi econòmica va arrossegar moltes de les spectacular, the scenery was filled with factograns empreses de la vella Terrassa tèxtil, i ries, warehouses, dwellings for workers and alguns dels edificis més emblemàtics es van manufacturers, buildings for services centres convertir en museus, sales d’exposicions, ediused institutions, leisure spaces and the like. ficis de serveis, etc. The industrial middle class sponsored cultural Ara, Terrassa pot oferir als visitants un movements such as Modernisme and Noucenpatrimoni industrial únic en el seu gènere tisme or nineteenth century styles. In the case of Terrassa, the Modernist style a Catalunya, amb un atractiu turístic i culapplied to the urban industrial heritage was linked to the personal work of tural de primer ordre. Les antigues fàbrithe most prolific architect in the town during the period, Lluís Muncunill. ques i vapors, els habitatges, les xemeWhen, in the seventies of the twentieth century, economic crisis carried neies, permeten conèixer de prop l’arquioff many of the great firms of old Terrassa, some of the most emblematic tectura, les arts, l’estil de vida del segle XIX buildings were converted into museums, exhibition halls, centres for services i començament del segle XX. and similar uses. Today, Terrassa can offer its visitors an industrial heritage that is absolutely unique in our country, as a first class tourist and cultural attraction. The old factories and «vapors» (textile mills) and the towering chimneys give you close contact with the architecture, arts and general life-style of the nineteenth and early twentieth centuries.

Casa Alegre de Sagrera. Museu de Terrassa 3


Terrassa, industrial i modernista Masia Freixa

Els orígens de la transformació industrial a Terrassa es remunten al primer terç del segle XIX, i estan relacionats principalment amb l’expansió de la indústria tèxtil llanera. Les millores tècniques s’inicien amb la introducció de la màquina de filar (1832) i la màquina de vapor (1833), però no gaire més tard, a partir del 1845, es van començar a implantar els telers Jacquard, peça cabdal en l’expansió al sector tèxtil. Aquest procés va ser afavorit per la millora de les comunicacions i per la construcció de la carretera de Barcelona l’any 1845, però de forma excepcional per l’arribada del ferrocarril del nord el 1856, que comunicava Terrassa amb Barcelona, Manresa i Saragossa. Aquesta nova via de comunicació va permetre una fluïdesa d’arribada de matèries primeres, com són el carbó i la llana, i també la sortida de productes tèxtils elaborats cap als mercats catalans i espanyols. L’urbanisme, la demografia i la societat també van experimentar importants transformacions. La vila de Terrassa es va expandir més enllà de l’estructura medieval en direcció a l’estació del Nord i, el que és més important, va trencar a principis del segle XX els límits naturals tradicionals, la riera del Palau i el torrent de Vallparadís. La concepció habitual del patrimoni industrial inclou els edificis més emblemàtics, els quals van desenvolupar físicament les activitats del procés industrial. Si es tracta del patrimoni industrial tèxtil, són les xemeneies, els vapors, les fàbriques i els magatzems. Terrassa és la ciutat on es conserven més elements del patrimoni industrial tèxtil, no tan sols pels edificis reconeguts pròpiament com a industrials, sinó per la urbanització i creació d’una ciutat a partir d’una estructura de vila medieval amb tots els elements que això comporta. Tot això es reflecteix en l’organització urbanística dels carrers, en la relació i ubicació dels vapors, en les fàbriques i magatzems, però també en els habitatges d’obrers –amb totes les seves tipologies i característiques– o en els serveis a la indústria i als ciutadans, com ara l’estació dels ferrocarrils, els bancs, el subministrament d’electricitat, l’hospital, el mercat, els hotels o les escoles. Fins i tot en espais de subministrament d’aliments i altres serveis, o d’oci i diversions com poden ser botigues, farmàcies, estancs, casernes de bombers, casino, casals, corals, cinemes o teatres. També es pot veure en alguns dels elements de mobiliari urbà o en els mateixos carrers amb llambordes, voreres de lloses, fanals i elements elèctrics, i entrades de carruatges. Actualment, encara es conserven a Terrassa molts d’aquests elements industrials. Alguns d’ells són prou interessants individualment, però globalment representen un dels conjunts de patrimoni industrial més destacats de Catalunya. El Modernisme arquitectònic a Terrassa El Modernisme arquitectònic en general es caracteritza pel predomini de la línia corba sobre la recta –l’ús d’arcs parabòlics i el·líptics, la volta catalana de revoltó i els cantells arrodonits–, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals i el dinamisme de les formes. Els materials més utilitzats són el totxo vist, encara que l’estuc i la pedra també hi són presents, i l’ús de la ceràmica decorativa, el ferro forjat i els esgrafiats. Aquests trets generals s’apliquen a Terrassa sobretot en aspectes essencialment pràctics i funcionals d’ús dels edificis. Les decoracions exteriors acostumen a ser austeres, mentre que 4


Industrial and modernista Terrassa

The origins of the industrial transformation of Terrassa date back to the early part of the 19th century, and are in the main linked to the expansion of the woollen textile industry. Technical improvements began with the arrival of the spinning machine (1832) and the steam engine (1833). However, not long afterwards, in 1845, came the introduction of the first Jacquard looms, a key factor in the growth of the textile industry. This expansion was aided by the improvements in communications: the construction of the Barcelona highway in 1845, but more especially the arrival of the railway from the north in 1856, which linked Terrassa with Barcelona, Manresa and Zaragoza. This new transport route made deliveries of raw materials, such as coal and wool, easier and more regular, and had the same effect on the dispatching of finished textile products to Catalan and Spanish markets. Urban development, population growth and society also went through profound changes. The town of Terrassa expanded beyond its Medieval structure in the direction of the Estació del Nord and, more importantly, broke through the traditional natural boundaries of the Riera del Palau and the Torrent de Vallparadís valleys. The usual concept of industrial heritage includes the most outstanding buildings in which the industrial processes were carried out. In the case of the textile industry, these constructions include chimneys, steam-powered factories, mills and warehouses. Terrassa has preserved more of its textile industrial heritage than other places. This heritage includes not only the buildings recognised as related to the industry, but also those that played a role in the development and creation of a town based on the structure and features of a Medieval urban population centre. All of this is reflected in the urban planning of the streets in relation to the location of the steampowered factories, mills and warehouses, but also in the housing for the workers – of all types – and in the services provided for industry and the residents, such as the rail station, the banks, the electricity supply, the hospital, the market, the hotels and the schools. It can even be seen in places where food is sold and places used for leisure and entertainment, including shops, chemists’, newsstands, the fire stations, social clubs, choir premises, cinemas and theatres. It can also be seen in some of the street furniture and in the cobbles and flagstones, in the lampposts and other electrical apparatus, and in the carriage entrances. Many of these industrial features are preserved in Terrassa. Some of them are interesting in their own right, but as a whole, they make up one of the most outstanding collections of industrial heritage in Catalonia. Architectural modernisme in Terrassa Architectural modernisme is characterised by the predominance of the curved over the straight line – the use of parabolic and elliptical arches, Catalan vaulting between rafters and rounded edges – the wealth and detail of the decoration, the frequent use of plant motifs and the dynamism of the forms. The materials used are exposed brick, though stucco and stone are also to be found, and the use of decorative ceramic, wrought iron and scratchwork. These general features are to be found in Terrassa, especially in the essentially practical and functional aspects of the use of the buildings. External decoration is in the main austere, whereas the 5


els interiors són finament decorats: destaquen els arrambadors ceràmics, els vitralls emplomats i els treballs de fusteria i de serralleria. L’exposició local al Real Colegio Tarrasense l’any 1883 va representar l’inici de la renovació de les arts plàstiques a Terrassa. Aquest primer impuls va facilitar la introducció dels nous corrents artístics que, importats d’Europa, arribaven a Barcelona: l’Art Nouveau i el Modern Style. El punt àlgid d’aquest nou estil modernista a la ciutat es va evidenciar en l’exposició del Palau d’Indústries (actual Escola Industrial) l’any 1904, en la qual va destacar l’apartat de les arts aplicades. L’artista terrassenc Joaquim Vancells i el barceloní Alexandre de Riquer van contribuir decisivament en la difusió modernista en la pintura i l’ornamentació a Terrassa. L’expansió i gran difusió d’aquest estil a la ciutat és, però, obra dels arquitectes Lluís Muncunill i Josep M. Coll i Bacardí, i, en segon ordre, de Melcior Viñals i Antoni Pascual i Carretero. Aquests professionals, juntament amb constructors i artesans, van transformar la imatge de la ciutat: edificis públics, fàbriques, magatzems i habitatges particulars. Aquesta transformació es va produir de forma paral·lela al desenvolupament industrial i a la preocupació cultural i estètica de la burgesia del moment. Aquest estil perviu a Terrassa pràcticament fins als anys trenta, més enllà dels límits tradicionals del moviment. De les primeres obres Art Nouveau a Terrassa, destaca per la seva qualitat artística i estil el projecte de la sala d’actes de l’Institut Industrial, amb pintures murals d’Alexandre de Riquer (1901), que per desavinences amb l’entitat va acabar Joaquim Vancells (1904). D’aquest projecte es conserva la decoració de Vancells in situ, i el quadre central, obra de Riquer, situat al menjador de la Casa Alegre de Sagrera. D’altra banda, el polifacètic Joaquim Vancells també ens ha deixat diversos projectes d’aquest estil: el conjunt mobiliari del menjador i despatx de la Masia Freixa, les pintures de l’escala de la Casa Alegre de Sagrera i el disseny global de la Confiteria Vídua Carné. L’afermament de l’estil modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquitecte local més prolífic durant aquest període: Lluís Muncunill. Domènec Ferran i Gómez Director del Museu de Terrassa

6

Quadra de la fàbrica Izard / The Izard Factory Room


interiors are finely decorated, notable elements being the ceramic friezes to protect the walls, leaded stained glass windows and the wood and metal work. The exhibition held locally at the Real Colegio Tarrasense in 1883 marked the beginning of the revival of the plastic arts in Terrassa. This initial impetus facilitated the introduction of the new trends in art – Art Nouveau and the Modern Style – that were arriving in Barcelona from Europe. The highpoint of the new modernista style in the city was revealed in the exhibition at the Palau d’Indústries (now the Escola Industrial) in 1904, in which the applied arts were especially outstanding. The Terrassa-born artist Joaquim Vancells and the Barcelonese Alexandre de Riquer made a decisive contribution to the spread of modernista painting and ornamentation in Terrassa. The rise of the modernista style in the city was, however, the work of the architects Lluís Muncunill and Josep M. Coll i Bacardí, and to a lesser extent Melcior Viñals and Antoni Pascual i Carretero. These men, together with builders and skilled craftsmen, transformed the face of the city through the public buildings, factories, warehouses and private homes that they designed and built. This transformation came about at the same time as the growth of industry and the increasing interest in culture and aesthetics amongst the bourgeoisie of the time. This style continued in Terrassa until virtually the end of the 1930s, later than the movement is traditionally considered to have lasted. Of the early modernista works in Terrassa, the design for the assembly hall of the Industrial Institute, with murals by Alexandre de Riquer (1901), which were completed by Joaquim Vancells (1904) due to differences between De Riquer and the institute, is particularly interesting due to its artistic quality and style. Vancells’ decoration survives in situ, whereas the central painting, by Riquer, is now in the dining room of Casa Alegre de Sagrera. Other works of note include various other pieces in the same style by the versatile Joaquim Vancells, such as the dining room and office furniture in Masia Freixa, the paintings on the staircase in Casa Alegre de Sagrera, and the overall design of the Confiteria Vídua Carme. The consolidation of the modernista style in the industrial heritage of Terrassa is linked to the work of the most prolific local architect during this period, Lluís Muncunill. Domènec Ferran i Gómez Director of the Terrassa Museum

7


Ruta del centre / Central route Museu / Museum

1 Vapor Aymerich, Amat i Jover (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya), 1907 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Rambla d’Ègara, 270. Tel. 937 368 966 Horari de visita: De dimarts a divendres, de 10 a 19 h Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14.30 h Dilluns, tancat Juliol i agost, de 10 a 14.30 h Hours: Tuesday to Friday, 10 am to 7 pm Saturdays, Sundays and holidays, 10 am to 2.30 pm Mondays, closed July and August, 10 am to 2.30 pm

Visita exterior i interior / Visit inside and view exterior

L’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada va construir aquest vapor l’any 1907, a instàncies de la societat Aymerich, Amat i Jover, creada per tres industrials terrassencs. El Vapor Aymerich, Amat i Jover es dedicava a la fabricació de teixits de llana i s’hi produïa tot el procés tèxtil, des de la filatura i el tissatge fins als tints i acabats. Va tancar les seves portes el 1976. La Generalitat de Catalunya va adquirir aquest edifici l’any 1983 per albergar la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. A partir de llavors, s’han portat a terme diferents processos de rehabilitació i de nova realització, fins a adaptar-lo a ús museístic. Actualment, en els diferents espais es poden contemplar diverses exposicions permanents i mostres temporals. L’exposició permanent dedicada a «La fàbrica tèxtil» ens mostra tot el procés de fabricació dels teixits de llana en el context original d’una fàbrica de principi del segle XX. L’edifici consta d’una gran i única nau, d’uns 11.000 metres quadrats, de planta rectangular, i d’un edifici central annex de tres cossos que allotja i conserva els espais energètics originals de la fàbrica: les calderes, les carboneres, la xemeneia i la màquina de vapor que a través d’un gran volant i de la seva corretja transmetia –mitjançant embarrats, politges i corretges– el moviment a les màquines. De la gran nau destaca la coberta de dent de serra realitzada amb volta catalana de maó pla, que descansa sobre columnes de ferro colat. Els grans finestrals orientats al nord donen una llum zenital que es difon per tota la nau. Aquest edifici excepcional està considerat com un dels millors exemples del Modernisme industrial català.

8

Visita exterior / View exterior only

The architect Lluís Muncunill i Parellada built this steamer factory in 1907, a work entrusted to him by the Aymerich, Amat i Jover Society, which was established by three local industrialists. The Aymerich, Amat i Jover Steamer Factory manufactured wool fabric – from the spinning and weaving process to dyeing and finish. The factory closed down in 1976 and the Catalan Government bought the building in 1983, turning it into the headquarters of the Science and Technology National Museum of Catalonia. From that moment, a series of restoration and new construction processes were carried out in order to convert the building for use as a museum. Today, permanent and temporary exhibitions are shown in its several rooms. The permanent exhibition about The Textile Factory shows the whole manufacturing process of wool fabric within the original context of an early 20th century factory. The building is made up of a unique big rectangular room measuring 11,000 square meters and annexed to it we can find a central building with three sections that house and keep the original energy spaces in the factory – the boiler, the coal cellar, the smokestack and the steamer which, with a big flywheel and its belt, set the machines in motion by means of pulleys and belts. The premises show a serrated deck built with flat bricks, following a local technique known as Catalan bend. The deck rests upon wrought iron columns. Its big windows face north, something that allows zenith light to propagate in the whole space. This outstanding building is believed to be one of the best examples of Catalan industrial Modernisme.


2 Mercat de la Independència, 1903-1906 Arquitectes Antoni Pascual i Carretero i Melcior Viñals i Muñoz

Rambla d’Ègara, 124-128

3 Confiteria Vídua Carné (Farmàcia Albiñana), 1908 Arquitecte Joaquim Vancells i Vieta

Raval de Montserrat, 48

Es tracta d’un edifici aïllat, de grans dimensions, de tres naus cobertes en forma de ventall que donen com a resultat una planta triangular. Les portes d’accés presenten elements decoratius destacables, de ferro forjat, on apareix, entre altres motius, l’escut de la ciutat. Aquesta és l’obra més ambiciosa d’Antoni Pascual, perquè és l’edifici que conserva l’estructura metàl·lica més gran de l’arquitectura terrassenca. El nom de l’edifici prové de la commemoració del centenari de l’inici de la Guerra de la Independència l’any 1908, data en què es va inaugurar. Actualment encara és el mercat central de Terrassa.

This is a large, isolated building, consisting of three naves, fanned out in a triangular layout. The entrance doors have remarkable decorative elements in forged iron, including Terrassa’s coat of arms, in addition to other motifs. This is Antoni Pascual’s most ambitious work, because it is the building with the largest metallic structure of Terrassa architecture. The name of the building was taken from the 100th anniversary celebration of the War of Independence in 1908, when the building was opened. It continues today as Terrassa’s main municipal market.

Aquest edifici consta d’uns baixos, destinats inicialment a confiteria, i d’un habitatge familiar al pis superior. Joaquim Vancells va dissenyar la façana i els interiors de l’edifici. Sobre el mur estucat blanc destaquen les incrustacions de mosaics i els esgrafiats, el sòcol de ceràmica vidriada, la cornisa rematada per un rellotge de sol, unes garlandes florals i la data de construcció de l’edifici, com també els treballs de forja del balcó del primer pis. L’interior de l’establiment està decorat amb pintures murals, obra de Joaquim Vancells. També hi destaca el mobiliari i els elements de ceràmica vidriada. L’any 1934, Antoni Albiñana hi instal·la una farmàcia, ús que encara es manté.

This building is made up of a ground floor, originally devoted to candy-making, and a family residence on the upper floor. Joaquim Vancells designed the building’s facade and interiors. The incrustations of mosaics and sgraffiti stand out on the white wall. Also notable is the glass-ceramic socle, the cornice topped with a sun clock, floral wreaths and the date the building was constructed, in addition to the forged works of the first-floor balcony. The interior of the establishment is decorated with painted murals, also by Joaquim Vancells. The furnishings and glass-ceramic elements are also extraordinary. In 1934 Antonia Albiñana opened a chemist’s in the building, which is still in operation today.

9


4 Casa Joaquim Freixa, 1894 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Raval de Montserrat, 40

5 Societat General d’Electricitat, 1908 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de Joan Coromines, s/n

6

(concertada / by prior arrangement)

Ajuntament de Terrassa, 1900-1902 Arquitectes Lluís Muncunill i Parellada i Antoni Pascual i Carretero

Raval de Montserrat, 14-16

És una de les primeres obres de l’arquitecte Lluís Muncunill a Terrassa. En aquesta construcció fa servir l’estil neogòtic de la seva primera etapa, que utilitzà en molt poques ocasions per a habitatges, però sí en edificis de caràcter públic. L’edifici consta de planta baixa a l’anglesa, però l’arquitecte hi introdueix com a novetat una planta semisubterrània. Hi destaquen els treballs de ferro forjat de les baranes exteriors. Actualment és la seu d’un local comercial.

This is one of architect Lluís Muncunill’s first works in Terrassa. In its construction, the architect used the Neogothic style characteristic of his first period. It was not often used in residences, but rather in public buildings. The building is made up of an «English-style» ground floor, but the architect introduced an innovative semi-basement. The forged iron works of the exterior railings are especially noteworthy. It currently houses a commercial establishment.

La Societat General d’Electricitat es funda a Terrassa l’any 1896 per tal de produir i subministrar fuid elèctric per a usos particulars, industrials i públics. Lluís Muncunill projecta l’edifici amb elements característics de moltes de les seves fàbriques industrials: coberta amb volta de maó pla i parament de maó vist. Es tracta d’una construcció de planta rectangular formada per dues naus paral·leles. La principal és més gran i consta de dos pisos. Destaca a la façana del carrer de la Unió el rètol fet de trencadís de ceràmica. Després d’un procés de rehabilitatció, l’empresa Establiments Viena, SA ha obert un establiment de restauració.

The General Electric Company was founded in Terrassa in 1896 in order to produce and supply electrical power for private, industrial and public use. Lluís Muncunill planned the building with elements that were characteristic of many of his factories: a roof with a flat brick vault and brick adornments. It has got a rectangular layout formed by two parallel naves. The principal nave is larger, and has two storeys. On the façade facing Unió Street, a sign made of shattered pottery stands out. After a rehabilitation process, the Establiments Viena, SA Company opened a restoration business.

L’edifici de l’Ajuntament de Terrassa va ser projectat per l’arquitecte municipal, Lluís Muncunill, que va dirigir les obres fins a l’any 1903. La construcció és continuada pel nou arquitecte municipal, Antoni Pascual, que finalitza el segon pis. No és fins al 1986 que s’acaba la façana segons el projecte original. Es tracta de l’obra neogòtica pública més representativa de la producció de Muncunill.

Terrassa’s Town Hall was planned by municipal architect Lluís Muncunill, who directed the works until 1903. The construction was continued by the new municipal architect, Antoni Pasqual, who completed the second floor. The facade was not completed according to the original project until 1986. It is the most representative public Neogothic work of Muncunill’s career.

10


7 Antic Institut Industrial (Centre Excursionista), 1835 Arquitecte Jacint Matalonga

Raval de Montserrat, 13 / Carrer Cremat

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta a la planta baixa una portalada amb tres arcs apuntats per accedir a l’atri. El pis principal té cinc finestres amb arc apuntat amb guardapols, de les quals ressalta la central, que queden incloses en una balconada formada per claustres. El pis superior és més senzill i compta amb quatre finestres. Pel que fa als interiors de l’edifici, destaca el Saló de Sessions, també dissenyat per Muncunill, i l’escala monumental neogòtica d’accés al primer pis, que es va construir l’any 1945.

The building is made up of a ground floor and two storeys. On the ground floor, the main facade presents a gateway with three pointed arches providing access to the atrium. The main floor has five windows with pointed arches and dustguards, of which the central window is of signal beauty. The windows are included in a balcony formed by cloisters. The upper floor is simpler, and has four windows. As for the building’s interiors, the Saló de Sessions, also designed by Muncunill, is especially attractive, as is the monumental neoGothic stairway to the first floor, which was built in 1945.

Edifici construït inicialment com a Casa de la Vila de Terrassa, va mantenir aquesta funció fins a l’any 1898. Conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l’escut de la ciutat. L’Institut Industrial de Terrassa, fundat el 1873, va traslladar la seva seu a aquest edifici l’any 1898 i hi va dur a terme diverses reformes. La més important va afectar la decoració de la sala d’actes del primer pis. L’any 1901 Alexandre de Riquer hi pinta un plafó mural, que actualment està exposat a la Casa Alegre de Sagrera. El 1904 Joaquim Vancells finalitza la decoració amb altres plafons pintats i dissenya el mobiliari, els vitralls i els llums, que encara es conserven en aquesta sala. El mateix any Lluís Muncunill eleva un metre la façana i reforma la teulada. L’any 1952, l’Institut Industrial es trasllada a la nova seu del carrer de Sant Pau (antic magatzem Pasqual Sala). Des de l’any 1981, l’edifici allotja la seu del Centre Excursionista de Terrassa.

This is a building originally built as Terrassa’s town hall, which maintained this function until 1898. On the main facade, as a reminder of its first use, it conserves two reliefs which reproduce the towers of the town’s coat of arms. The Industrial Institute of Terrassa, founded in 1873, relocated its offices to this building in 1898, performing several renovations. The most significant of these projects affected the decor of the first floor meeting room. In 1901, Alexandre de Raquer painted a mural panel, which is now exhibited in Casa Alegre de Sagrera. In 1904, Joaquím Vancells finished the decoration with other painted panels and designed the furnishings, stained glass windows and lighting, which are still conserved in this room. The same year, Lluís Muncunill raised the facade by a metre and renovated the tiled roof. In 1952, the Industrial Institute relocated to its new headquarters on Sant Pau street (the old Pasqual Sala warehouse). The building has housed Terrassa’s Centre Excursionista since 1981.

11


8 Magatzem Cortés i Prat, 1897 Arquitecte Joan Carpinell i Sallés

Placeta de la Font Trobada, 2 Raval de Montserrat, 4

9 Casa Alegre de Sagrera (Museu de Terrassa), 1911 Arquitecte Melcior Viñals i Muñoz

Carrer de la Font Vella, 29-31 Tel. 937 316 646 Horari de visita: De dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h Diumenges, d’11 a 14 h Dilluns i festius, tancat Hours: Tuesday to Saturday, 10 am to 1 pm and 4 pm to 7 pm Sundays, 11 am to 2 pm Mondays and holidays, closed

Aquest magatzem de draps construït per Ramon Cortés i Prat conté una gran riquesa ornamental a la seva façana seguint l’estil eclèctic de final del segle XIX. Des del 1900 es coneix com a Magatzem Cortés i Colomer. L’edifici ha tingut utilitzacions diverses: els baixos van ser ocupats pel cafè Condal, que funcionà des del 1906 fins al 1925. L’any 1906 s’hi va instal·lar per iniciativa del pintor Joaquim Vancells una sala d’espectacles modernistes anomenada Ars Lucis, i l’any 1911 es posà en marxa el cinema Egara al primer pis. Actualment l’edifici està destinat a usos comercials.

This cloth warehouse built by Ramon Cortés i Prat has a great ornamental richness on its main facade, following the eclectic style of the 19th century. Since 1900, it has been known as the Cortés i Colomer Warehouse. The warehouse has been used for various purposes. The ground floor was occupied by the Café Condal, which operated from 1906 until 1925, where a hall for modernist entertainment known as Ars Lucis was established as an initiative by the painter Joaquim Vancells. In 1911, the Egara Cinema was opened on the first floor. Today, the building is used for commercial purposes.

La Casa Alegre de Sagrera va ser construïda a començament del segle XIX per la família Sagrera. D’aquesta època es conserven quatre estances al primer pis amb pintures murals de Josep Arrau. El fabricant Francesc Alegre i Roig, en casar-se amb Mercedes de Sagrera, hereva de la família Sagrera, promou la reforma de la casa familiar. Aquesta reforma, realitzada el 1911, va transformar totalment l’edifici, que presenta un estil modernista eclèctic. A la façana principal, d’estil eclèctic, destaquen les dues torres laterals i la galeria de finestres del segon pis. En canvi, la façana posterior té un estil més colorista i està decorada amb motius ornamentals, entre els quals destaca l’escut heràldic de la família Alegre de Sagrera. A l’interior de la casa trobem diferents motius decoratius de gran interès, com per exemple les pintures murals de Joaquim Vancells i Pere Viver, els treballs d’ebenisteria (sobretot els de l’escala principal), els vitralls emplomats del menjador i l’envidriat, i els relleus escultòrics de les columnes del saló, on trobem representades les activitats de la família Sagrera: agricultura, comerç i tèxtil. Les pintures modernistes d’Alexandre

The Casa Alegre de Sagrera was built at the beginning the 19th century by the Sagrera family. There are four rooms conserved from this period with murals painted by Josep Arnau. When factory owner Francesc Alegre i Roig married Mercedes de Sagrera, heiress of the Sagrera family, he began to remodel the family residence. This renovation, performed in 1911, completely transformed the building, which presents an eclectic modernist style. On the eclectic main facade, there are two impressive lateral turrets and a gallery of windows of the second floor. On the contrary, the rear facade has more of a colourist style, and is decorated with ornamental motifs, among which the family coat of arms of the Alegre de Sagrera family is most striking. Inside the house there are other fascinating decorative motifs, such as the murals by Joaquim Vancells and Pere Viver, the cabinetwork, and especially that of the main stairway, the leaded stained glass windows of the dining room and the wrought iron gallery with lead cristal windows, and the sculptural reliefs on the columns of the salon, where the Sagrera family’s activities are displayed: agriculture, trade and textiles. The modernist paintings of

12


10 Gran Casino, 1920 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de la Font Vella, 78

de Riquer, que decoraven el saló d’actes de l’antic Institut Industrial (actual seu del Centre Excursionista, al Raval), es poden contemplar actualment al saló situat a la planta baixa de la Casa Alegre. Coincidint amb la crisi industrial dels anys setanta, en què va desaparèixer la fàbrica de la seva propietat, la Terrassa Industrial, la família va vendre la casa, que va ser adquirida per l’Ajuntament de Terrassa l’any 1973. Actualment és una secció del Museu de Terrassa.

Alexandre de Riquer, which decorated the auditorium of the old Industrial Institute (current residence of the Centre Excursionista, in the Raval district), can be seen today in the salon located on the ground floor of the Casa Alegre. During the industrial crisis of the 1970’s, when Terrassa Industrial, the family’s factory, was closed, the family sold the house. It was purchased by the Municipal Government of Terrassa in 1973. Today it is part of the Museu de Terrassa.

L’industrial Benet Badrinas va comprar l’any 1920 diferents cases del carrer de la Font Vella, en nom de la societat Fomento de Tarrasa, per tal de construir el Gran Casino. L’edifici consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a l’aire lliure. De l’interior en destaca el vestíbul sostingut per columnes i il·luminat per llanterna, i el saló de ball del primer pis. L’edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els objectes artístics, les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Viver. La societat Fomento de Tarrasa es va fundar arran de l’escissió del sector més conservador de l’entitat recreativa Círcol Egarenc. Aquesta nova entitat aviat es convertí en el principal lloc d’esbarjo de la burgesia conservadora local. L’edifici ha tingut diferents usos al llarg dels anys, però el moment de màxima esplendor és a partir de la postguerra, quan els senyors de Terrassa el rehabiliten amb les pintures del saló de ball, els mosaics del pati, la decoració dels salons i el restaurant. Durant els anys vuitanta l’edifici i l’entitat entren en decadència, i s’hi deixa de fer activitats. Aquest edifici s’ha rehabilitat recentment per a usos de serveis i restauració.

Factory owner Benet Badrinas purchased various houses on Font Vella street in 1920, on behalf of the Fomento de Tarrasa association, to construct the Gran Casino. The building consists of a basement, ground floor, two additional storeys and a garden in the rear with an open-air dance floor. The interior features the vestibule sustained by columns and lit by lanterns, as well as the firstfloor ballroom. The building was decorated in luxurious style, both in terms of the furnishings as well as the lighting, artistic objects, paintings by Joaquim Vancells and the Viver brothers, etc. The Fomento de Tarrasa association was founded after the excision from the more conservative sector of the Círcol Egarenc leisure organisation. The new entity soon became the most important entertainment site of the local conservative bourgeoisie. The building has had various uses over the years, but it had its moment of greatest splendour in the post-war years, when Terrassa’s leaders restored it with paintings in the ballroom, the patio mosaics, decoration in the salons and the restaurant. In the 1980’s the building and entity entered a period of decadence, and ceased hosting activities. The building was recently renovated for service and restaurant usage.

13


11 Casa Concepció Monset, 1907 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de la Font Vella, 91

12 Casa Baltasar Gorina, 1902 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de la Font Vella, 93

En aquesta residència particular, l’arquitecte Lluís Muncunill utilitza alguns dels elements característics de la seva obra. Per exemple, la façana està coronada per gablets decorats amb elements florals naturalistes. L’arquitecte estructura aquest edifici fora dels cànons habituals: el segon pis, on situa el dormitori, està tractat com si fos un pis principal amb un balcó, i el primer pis i la planta baixa són més senzills. Destaquen els treballs de serralleria del balcó i les finestres i els vitralls emplomats de les finestres.

In this private residence, architect Lluís Muncunill employed some of the most characteristic elements of his work. For example, the facade is crowned by gablets decorated with naturalist floral elements. The architect designed this building outside traditional architectural tenets: the second floor, where the bedroom is located, was designed as if it were a main floor with a balcony, and the first floor and ground floor are simpler. Especially distinguished are the locksmithery works of the balcony as well as the windows and their leaded stained glass.

Aquesta residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina és un edifici de planta baixa i dos pisos, obra de maó vist amb aplicacions de majòliques i bigues de ferro lliure a les finestres. Es tracta d’un edifici que recull la influència de l’arquitectura de Domènech i Montaner sobre el seu alumne Lluís Muncunill. Són excepcionals els treballs de forja de les baranes i els de sota el balcó del pis principal. Actualment l’edifici és la seu d’una escola de música.

This family residence of builder Baltasar Gorina is a building consisting of a ground floor and two additional storeys, brick works with applications of majolicas (Spanish and Italian ornamental pottery) and free iron beams on the windows. It is a building that reflects the influence that architect Domènech i Montaner impressed upon his student Lluís Muncunill. The forged works on the railings, and those below the balcony on the main floor are singular decorative pieces. Today the building is used as a music school.

14


13 Cases de cal Maurí, 1859-1873 Arquitecte Josep Fontseré i Mestre

Carrer del Passeig, 4-42 / Sant Cristòfol, 24-42

14 Magatzem Pasqual Sala (Institut Industrial), 1893 Arquitecte Joan Trays

Carrer de Sant Pau, 6

Les cases de cal Maurí constitueixen un dels pocs conjunts urbans d’habitatges obrers seriats del segle passat que encara es conserven. Els habitatges es distribueixen en filera, els més antics al carrer del Passeig i els més moderns al carrer de Sant Cristòfol. Aquestes cases van ser construïdes amb l’objectiu de donar habitatge als obrers que treballaven al Vapor Gran, propietat de la família Maurí. L’interior d’aquests habitatges es distribueix en planta baixa (quarto de reixa, rebost, quarto del mig, cuina menjador, pati amb cobert i comuna), pis (dues cambres amb alcova i un quarto del mig) i golfes sota teulada.

The «cal Maurí» houses constitute one of the few urban worker serial housing ensembles from the past century that are still conserved. The residences are distributed in rows; the oldest on Passeig street and the most modern on Sant Cristòfol street. These homes were built to house the employees who worked in the Gran Textile Mill, property of the Maurí family. Their interiors are distributed in ground floors (front room, pantry, middle room, kitchen / dining room, covered patio and common area), first floor (two rooms with an alcove and a middle room) and an attic under the tiled roof.

Pasqual Sala i Sallés fa construir aquest edifici l’any 1893 per tal d’instal·lar-hi un magatzem de gènere de llana. En aquest mateix solar hi havia hagut anys abans l’edifici del primer Teatre Principal, destruït en un incendi el 1847. Aquest edifici industrial amb quatre façanes, de caràcter monumental i voltat per un jardí que ocupa tota una illa, és el millor exemple de la nova tipologia de magatzems construïts dins l’estil històric que es convertiren en el símbol de la industrialització local. A l’interior destaca el saló central coronat per una cúpula de vidre. L’any 1900 la casa Freixa i Sans compra l’edifici per habilitar-lo també com a magatzem. Des de l’any 1952 fins a l’actualitat és la seu de l’Institut Industrial de Terrassa. L’any 1953 l’edifici acull temporalment les col·leccions del Museu Tèxtil Biosca, embrió de l’actual Centre de Documentació i Museu Tèxtil, situat al parc de Vallparadís.

Pasqual Sala i Sallés ordered this facility to be built in 1893 to install a warehouse for wool fabric. The same lot had been occupied years before by the first Teatre Principal building, destroyed by fire in 1847. This industrial building with four facades, of monumental character and surrounded by a garden that takes up the entire block, is the best example of the new types of warehouses constructed within the historical style which became the symbol of local industrialisation. Inside, the central salon crowned by a glass dome stands out. In 1900, the Freixa and Sans company purchased the building to convert it into a warehouse. Since 1952 to the present it has been the headquarters of the Institut Industrial de Terrassa. In 1953 the building temporarily housed the collections of the Museu Tèxtil Biosca, the predecessor of the present Centre de Documentació i Museu Tèxtil, located in Vallparadís Park.

15


15 Magatzem Francesc Roig, 1905 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de Sant Pau, 17

16 Magatzem i casa Emili Matalonga, 1904 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de Sant Pau, 11

L’industrial Francesc Roig fa construir aquest magatzem al costat d’altres edificis industrials de la mateixa tipologia. L’edifici, d’un sol cos, té una estreta façana ocupada gairebé en la seva totalitat per una gran obertura amb arquivolta, on se situa la porta d’entrada i el finestral amb barana del primer pis. Actualment està destinat a usos comercials.

The manufacturer Francesc Roig commissioned this warehouse next to other industrial buildings of the same type. The building, of a single structure, has a narrow facade occupied almost entirely by a large opening with an archivolt where the entry is located, and the large window with railing on the first floor. It is now used as a commercial facility.

Emili Matalonga i Aymerich reforma dues cases del carrer Sant Pau i hi construeix un edifici amb la doble funció d’habitatge i magatzem. La part que dóna a la façana, de planta baixa i pis, es destina a l’habitatge i a la part del darrere s’afegeix un cos destinat a magatzem edificat a la planta baixa. L’edifici va mantenir la funció de magatzem de draps fins als anys quaranta. És un bon exemple del Modernisme racionalista de Domènech i Montaner, que l’arquitecte Lluís Muncunill va posar en pràctica els primers anys del segle XX.

Emili Matalonga i Aymerich renovated two houses on Sant Pau street and constructed a building there with a two-fold function: residence and warehouse. The part directly behind the facade, of a ground floor and second story, was used as housing, and the rear section includes a warehouse structure built on the ground floor. The building continued to be used as a cloth warehouse until the 1940’s. It is an excellent example of Domènech i Montaner’s rationalist modernism which the architect Lluís Muncunill implemented at the outset of the 20th century.

16


17 Magatzem Emili Matalonga, 1911 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de Sant Pau, 9

18 Teatre Principal, 1911 Arquitectes Enric Catà i Francesc Guàrdia

Plaça de Maragall, 4

D’aquest edifici industrial de petites dimensions, de planta baixa i pis, destaca el balcó central amb tres obertures llindades i un sobrearc damunt de cadascuna. L’edifici va mantenir la mateixa funció de magatzem fins a l’any 1974, en què va passar a ser la seu de l’Institut del Teatre fins als anys vuitanta.

The most memorable elements of this small industrial building consisting of a ground floor and second story are the central balcony with three openings with lintels and an arch above each one. The building continued to be used as a warehouse until 1974, when it became the site of the Institut del Teatre until the 1980’s.

Aquest edifici és el tercer Teatre Principal construït a Terrassa. El primer va ser destruït per un incendi l’any 1847 i estava emplaçat on després es va construir el magatzem Pasqual Sala. El segon, es va inaugurar en el mateix emplaçament que l’actual, l’any 1857. L’any 1909, quan encara estava en ús, la junta directiva del teatre va convocar un concurs d’arquitectes per reformar-lo i ampliar-lo. És un edifici monumental que consta de tres cossos, el central més elevat, amb una cúpula superior recoberta amb trencadís de ceràmica. A la planta principal s’obre un gran finestral, dividit en dues parts, el centre del qual és presidit per l’escut de Terrassa. A la planta baixa es troba l’accés al vestíbul, avui completament reformat, igual que l’entrada principal. El Teatre Principal segueix els corrents estilístics eclèctics de l’època, però utilitza un ampli repertori modernista, sobretot en la decoració interior (fusteria, pintura, mosaic, pedra, ferro forjat…). L’any 1941 es van retirar elements decoratius, relleus i escultures de la façana a causa del deteriorament de la pedra. La darrera reforma de l’edifici va tenir lloc l’any 1991.

This building is the third Teatre Principal built in Terrassa. The first was destroyed by a fire in 1847. It was located where the Pasqual Sala warehouse was later built. The second was opened on the same site as the current theatre in 1857. In 1909, when it was still in use, the theatre’s board of directors held an architectural contest to renovate and expand it. This is a monumental building consisting of three structures, the central, higher unit, with an upper dome covered with a ceramic trencadís (assembled fragments). The main floor includes a large window, divided into two parts, the centre of which is presided over by Terrassa’s coat of arms. The ground floor features access to the vestibule, today completely remodelled, in addition to the main entrance. The Teatre Principal follows the stylistic trends of the period, but employs a wide variety of modernist repertoire, especially in the interior decoration (woodwork, painting, mosaics, stonework, forged iron, etc.). In 1941, certain decorative elements, reliefs and sculptures were removed from the facade due to the deterioration of the stone. The last reform in the building was in the 1991.

17


19 Casa Jacint Bosch, 1912 Arquitecte Josep Ros i Ros

Carrer del Teatre, 4

20 Magatzem Joaquim Alegre (Arxiu Tobella), 1904 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Placeta de Saragossa, 2

Jacint Bosch reforma dues cases de la seva propietat al carrer del Teatre i hi fa construir aquest habitatge unifamiliar, que consta de planta baixa i dos pisos. A l’habitatge hi destaca la tribuna del pis principal i la balconada central de pedra del segon pis. Actualment és la seu del grup de castellers Minyons de Terrassa.

Jacint Bosch reformed two residences he owned on Teatre Street, and commissioned this family residence to be built. It consists of a ground floor and two storeys. The house features the unique gallery of the main floor and the large central stone balcony on the second floor. It is currently the headquarters for the Minyons de Terrassa «casteller» group.

Aquest magatzem és el més emblemàtic de tots els que va construir Lluís Muncunill. És un edifici de planta baixa i dos pisos, on destaquen els treballs de serralleria i els de fusteria. El promotor de l’edifici fou Joaquim Alegre, que el va fer construir com a magatzem de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, però es coneix popularment per magatzem Farnés, nom dels llogaters i després propietaris fins a l’any 1972. Després d’una intensa campanya de reivindicació ciutadana per salvar l’edifici, l’any 1977 fou adquirit per Manuel Tobella. Des de l’any 1978 la Fundació Arxiu Tobella passà a ser la propietària de l’edifici, que funciona com a arxiu fotogràfic local.

This warehouse is the most emblematic of all those built by Lluís Muncunill. It is a building with ground floor and two upper storeys, with exceptional locksmithery and woodwork. The developer behind the building was Joaquim Alegre, who had it built as a warehouse for the Aymerich, Amat i Jover factory. Nevertheless, the building is popularly known as the Farnés Warehouse, the tenants and later owners of the building until 1972. After an intensive citizen campaign to save the building, it was acquired in 1977 by Manuel Tobella. In 1978, the Tobella Archive Foundation took the ownership of the building, which is now the local photographic archive.

18


21 Magatzem Torras, 1914 Arquitecte Melcior Viñals i Muñoz

Carrer de Sant Pere, 61 / Carrer de la Rasa

22 Quadra del Vapor Ventalló, 1897 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de la Rasa / Carrer de Sant Llorenç

Pere Torras i Obiols, un sastre d’Olesa de Montserrat instal·lat a Terrassa, va encarregar a l’arquitecte Melcior Viñals la construcció d’aquest edifici, el qual va aconseguir construir el magatzem industrial més representatiu de la seva producció. És l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall. Al magatzem hi destaca la balconada que recorre tota la façana dividint la planta baixa, utilitzada per a magatzem, del primer pis, dissenyat com a habitatge del propietari. Aquest local és conegut popularment amb el nom de Cal Sastre d’Olesa.

Pere Torras i Obiols, a tailor from Olesa de Montserrat who had relocated to Terrassa, commissioned this building from architect Melcior Viñals, who succeeded in constructing the most representative industrial warehouse of his work. It is the only textile warehouse in Terrassa that also offered retail sales. In the warehouse, most impressive is the large balcony which covers the entire facade, dividing the ground floor, used as a warehouse, from the second story, designed as the owner’s residence. This building is popularly known as the Cal Sastre d’Olesa (The Olesan Tailor’s House).

D’aquest vapor es conservaven fins a l’any 1998 tres quadres que havien estat arrendades a diverses empreses. Actualment només es conserva la quadra cantonera, que és obra de Lluís Muncunill. Aquesta nau industrial, de dues plantes, és la més antiga de Terrassa, on s’utilitzà l’estructura metàl·lica de pilars de fosa i bigues d’acer com a sistema constructiu. En l’actualitat el Vapor Ventalló està en procés de transformació per convertir-se en espai públic i zona d’habitatges.

Three halls (which had been rented out to various companies) were conserved from this textile mill until 1998. Today, only the corner hall, designed by Lluís Muncunill, exists. This two-story industrial nave is the oldest in Terrassa which uses the metallic structure of smelted pillars and steel beams as the construction system. Today, the Ventalló Textile Mill is in the midst of a transformation process to become a public space and housing development.

19


23 Fàbrica i magatzem Marcet i Poal Magatzem / Warehouse Arquitecte Josep Maria Coll, 1914 Fàbrica / Factory Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 1920

Carrer del Pantà, 10 / Carrer de la Rasa, 24

24 Quadra de la fàbrica Izard (Sala d’exposicions Muncunill), 1921? Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Plaça Didó, 3

Aquest és un edifici industrial format pel magatzem i una nau industrial. Del magatzem, obra de Josep Maria Coll i Bacardí, destaca l’ornamentació ceràmica de la cornisa i la utilització de l’estil modernista a les obertures dels balcons i a les reixes. Actualment, acull el Patronat Municipal d’Educació. La fàbrica és una obra tardana de l’arquitecte Muncunill, on destaquen els trets més característics de la seva arquitectura industrial. Actualment és la seu d’una escola pública.

This is an industrial building formed by a warehouse and an industrial nave. The warehouse, work of Josep Maria Coll i Bacardí, has ceramic ornamentation on its cornice and modernist touches at the openings of the balconies, as well as the grating, which are magnificent. Today, it houses the Municipal Education Authority. The factory was a later project by the architect Muncunill, where the main characteristics of his industrial work are apparent. It is currently used as a public school.

Es tracta de l’única quadra que es conserva de la fàbrica Izard, concretament la nau dels tints. Va ser aquesta funcionalitat la que condicionà la seva construcció, sobretot per la necessitat d’il·luminació i ventilació. És un edifici de planta rectangular construït amb obra de totxo massís. A l’edifici hi destaquen les 16 voltes construïdes amb maó pla i coronades per llanternes de dos cossos sobreposats. L’any 1982 es va procedir a la rehabilitació de la nau per convertir-la en sala d’exposicions municipal i es va batejar com a Sala Muncunill en homenatge al seu arquitecte.

This is the only hall that has been conserved from the Izard factory, specifically the dye nave. This usage conditioned its construction, especially manifested in the lighting and ventilation necessities. It is a rectangular building constructed with solid brick. The hall features 16 vaults constructed with flat brick and crowned by twopart superposed lanterns. In 1982, work began on the renovation of the nave to convert it into the municipal exhibition hall. It was renamed Muncunill Hall as a tribute to its architect.

20


25

L’industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí va encarregar la construcció de la seva residència familiar a l’arquitecte Lluís Muncunill. La Masia Freixa (1907-1910) que coneixem actualment és l’adaptació d’una construcció industrial propietat del mateix promotor i construïda també per Muncunill l’any 1899. La residència se superposa a l’estructura fabril anterior, que es conserva íntegra: murs i coberta. Aquest edifici, envoltat d’un extens jardí, es trobava situat en una zona d’eixample de la ciutat i allunyat del que en aquells moments era la trama urbana. La Masia Freixa és de planta rectangular i està revestida per una estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana. El cos central de dos pisos es va afegir entre 1909 i 1910, i el minaret entre 1913 i 1914. A l’edifici hi destaca la façana estucada de color blanc i la galeria porticada, amb un arrambador de ceràmica vidriada de color blanc. L’Ajuntament de Terrassa va comprar la finca l’any 1959, i els jardins es van convertir en el primer parc públic de la ciutat. La Masia Freixa és la seu actual del Conservatori Professional de Música.

(concertada / by prior arrangement)

Masia Freixa, 1907-1910 Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Plaça de Josep Freixa i Argemí, s/n

The Terrassa manufacturer Josep Freixa i Argemí commissioned the construction of his family residence from architect Lluís Muncunill. The Masia Freixa (1907-1910) as we know it today is the adaptation of an industrial construction owned by the same developer, also constructed by Muncunill in 1899. The residence is superposed over the prior factory structure, the walls and roof of which are conserved in their entirety. This building, surrounded by an extensive garden, was located in an area of new municipal expansion, far from the urban centre of that period. Masia Freixa has a rectangular layout, and is covered by a structure of arches and vaults of Gaudiesque inspiration. The central two-story structure was added between 1909 and 1910, and the minaret between 1913 and 1914. The building features an outstanding white stucco facade and gallery with arcades, with a white glass-ceramic baseboard. The Terrassa Municipal Government purchased the premises in 1959, and the gardens became the town’s first public park. Masia Freixa is presently home to the Conservatori Professional de Música.

Ruta de Vallparadís / Vallparadís route Museu / Museum

26 Centre de Documentació i Museu Tèxtil Exposicions temporals de temàtica modernista

Carrer de Salmerón, 25. Tel. 937 315 202 Horari de visita: De dimarts a divendres, de 9 a 18 h Dijous, de 9 a 21 h Dissabtes i diumenges, de 10 a 14 h Dilluns i festius, tancat Hours: Tuesday to Friday, 9 am to 6 pm Thursday, 9 am to 9 pm Saturdays and Sundays, 10 am to 2 pm Mondays and holidays, closed

Visita exterior i interior / Visit inside and view exterior

El teixit ocupa un lloc de primer ordre en els projectes dels arquitectes i els decoradors modernistes, que imaginen tots els aspectes de l’interiorisme i en tenen cura, com ara les cortines i els transparents, els tapissos de les parets, els mobles, els tapets, les catifes o els brodats. Durant el període modernista neix també el disseny tèxtil pròpiament autòcton, fruit de les primeres escoles especialitzades i vinculat a la indústria puixant que segueix les tendències de la moda europea. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil desenvolupa una activitat permanent centrada en el tèxtil del Modernisme, i ofereix un programa continu d’exposicions temporals sobre aquest tema. 21

Visita exterior / View exterior only

Fabric was one of the main elements in the designs of Modernista architects and decorators, who thought and cared about all aspects of interior design such as curtains and lace curtains, tapestry, furniture, decorative table cloths, carpets or embroidery. During the Modernista period, the autochthonous textile design was born; it came out from the first specialized schools and was linked to the booming industry that followed European fashion trends. The Information Centre and Textile Museum carries out a constant activity based on the textile industry during the Modernista period and it also offers a continuous schedule of temporary exhibitions on this subject. At the same time, it has a textile


Alhora, conté un arxiu tèxtil i documental que està a disposició del públic interessat.

and documentary archive available to interested visitors.

Horari de visita: De dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h Diumenges, d’11 a 14 h Dilluns i festius, tancat

Hours: Tuesday to Saturday, 10 am to 1.30 pm and 4 pm to 7 pm Sundays, 11 am to 2 pm Mondays and holidays, closed

28

29

30

Casa Josep Maria Coll i Bacardí (Casa Baumann), 1913

Pont del Passeig, 1895

Escola Industrial (Palau d’Indústries), 1901

27 Museu de Terrassa. Castell cartoixa de Vallparadís Carrer de Salmerón, s/n. Tel. 937 857 144

Arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí

Arquitecte Jacint Mumbrú

Avinguda de Jacquard

Avinguda de Jacquard, 1

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de Colom, 1

Ruta del ferrocarril del Nord / Estació del Nord railway route Visita exterior i interior / Visit inside and view exterior

Visita exterior / View exterior only

31

32

33

Vapor Albiñana i Ribas, 1893-1907

Condicionament Terrassenc, 1915-1917

Estació del Nord, 1899

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer de Sant Gaietà / Carrer de Sant Valentí / Carrer de Montserrat / Carrer de Mare de Déu dels Ángels

Passeig del Vint-i-dos de Juliol, s/n

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Passeig del Vint-i-dos de Juliol, 218

34

35

36

Casa Pere Romaní, 1908

Casa Ignasi Escudé i Galí, 1909

Casa Ignasi Escudé i Galí, 1905

Arquitecte Domènec Boada i Piera

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Carrer del Nord, 81

Carrer del Nord, 79

Carrer del Nord, 77

22


37

38

39

Casa Joaquima Pujals, vídua Alegre, 1897

Casa Pere Comerma, 1871

Escola Municipal d’Economia Domèstica, 1926

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Arquitecte Jaume Comerma i Torrella

Arquitecte Melcior Viñals i Muñoz

Carrer del Nord, 65

Carrer del Nord, 67

Carrer de Sant Isidre, 1-5 / Carrer de Sant Leopold

40

41

42

Impremta Ventayol, 1895

Magatzem Miquel Boix, 1905

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Magatzem Corcoy, començament del segle

Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 9

Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 6

XX

Arquitecte Melcior Viñals i Muñoz

Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 16

43

44

45

Magatzem i despatx Joan Fontanals

Casa Antoni Pous, 1907

Casa Marsà, 1889

Despatx / Office Arquitecte Lluís Muncunill, 1891 Magatzem / Warehouse Arquitecte Lluís Muncunill, 1901

Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada

Arquitecte Joan Carpinell i Sallés

Carrer Nou de Sant Pere, 42 / Carrer del Passeig

Placeta de la Creu Gran, 15 / Carrer Nou de Sant Pere

Carrer del Camí Fondo / Carrer del Passeig / Carrer Nou de Sant Pere

46 Casa Mercè Pous Cunill, 1914-1915 Arquitecte Josep Masdeu i Puigdemasa

Carrer de la Creu Gran, 39

Fora plànol / Off the map Visita exterior i interior / Visit inside and view exterior

47

48

Xemeneia de la Bòbila Almirall, 1956

Parc de la Desinfecció, 1920

Arquitecte Mariano Massana i Ribas

Arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí

Avinguda d’Àngel Sallent, 57

Carrer de Calderón de la Barca, s/n

23

Visita exterior / View exterior only


Altres punts d’interès cultural / Other places of cultural interest

Terrassa medieval (Museu de Terrassa)

Medieval Terrassa (Terrassa Museum) Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, segles V-XII The churches of Sant Pere group of historic buildings, 5th-12th centuries Plaça del Rector Homs, s/n Tel. (0034) 937 833 702

Torre del Palau, segle XII Torre del Palau, 12th century Plaça de la Torre del Palau, s/n Tel. (0034) 937 892 755

Castell cartoixa de Vallparadís Vallparadís castle and Charterhouse Salmerón, s/n Tel. (0034) 937 857 144 Original del segle XII, es va convertir en cartoixa en els segles XIV-XV. Earliest parts from the 12th century, converted into a Charterhouse in the 14th-15th centuries.

Parcs Parks

Festivals

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park of Sant Llorenç del Munt i l’Obac Oficina de Turisme / Tourism Office: Tels. (0034) 937 397 019 (0034) 937 336 369 Situat a només deu minuts del centre de Terrassa. Situated just ten minutes from the centre of Terrassa. Programa d’excursions. Programme of outings. Els diumenges funciona el Bus Parc, servei de transport públic. The Bus Parc, a public transport bus service, runs on Sundays. Altres punts d’interès Other interesting places Centre Cultural de la Casa Nova de l’Obac Casa Nova de l’Obac Cultural Centre Ctra. de Terrassa a Rellinars, km. 10 Tels. (0034) 937 855 461 (0034) 937 435 468 Centre d’Interpretació de Coll d’Estenalles Coll d’Estenalles Information Centre Ctra. de Terrassa a Talamanca, km. 15 Tel. (0034) 938 317 300

Parc de Vallparadís Vallparadís Park Tel. (0034) 937 397 065 www.terrassa.org/vallparadis És un dels parcs urbans més grans que hi ha a Catalunya. Té un llac navegable i piscina. El parc ofereix també esports d’aventura, recorreguts botànics i ornitològics, programació estable d’espectacles, etc. This is one of the largest urban parks in Catalonia. It has a lake suitable for boating and a swimming pool. The park also offers adventure sports, botanical and ornithological walks, a regural programme of events, etc. 24

Festival de Jazz Jazz Festival Tels. (0034) 937 862 709 (0034) 937 805 012 www.jazzterrassa.org La Nova Jazz Cava acull durant el mes de març la programació del Festival de Jazz. Concerts gratuïts a l’aire lliure. El Pícnic Jazz se celebra al Parc de Vallparadís. The Nova Jazz Cava hosts the concerts and performances programmed for the Jazz Festival. Free open-air concerts. The Jazz Pícnic is held in Vallparadís Park.


Terrassa industrial i modernista