Terrassa, l'esperit d'una gran ciutat

Terrassa L’esperit d’una gran ciutat

El espíritu de una gran ciudad The spirit of a great city

Terrassa: L’esperit d’una gran ciutat 1ª edició, abril de 2010 Ajuntament de Terrassa / Presidència Servei d’Imatge i Comunicació © Edicions de l’Ajuntament de Terrassa Raval de Montserrat, 14 | 08221 Terrassa comunicaciómunicipal|2010 Carrer de la Unió, 36 | 08221 Terrassa ISBN 978-84-86838-86-7 DL B-19.553/2010 Textos, edició, selecció fotogràfica: Joan Rovira, Olga Cabús Documentació: Pilar Ordoño Fotografia: Rafel Casanova&Miquel Badia (BadiaCasanova), Teresa Llordés, Cristóbal Castro Fotografies: Dualmultimedia, Isabel Marquès, Montse Saludes, Antonio Gil, Universitat Autònoma de Barcelona UAB, Cells-Alba, Futbol Club Barcelona, Associació EuroAvia Terrassa, Terrassa Turisme, Lamp, Neptuno Films, Leitat, Circutor, Arcadie, Kenrpharma, Casamitjana, Teixidors, restaurant Capritx, Proceli-Turull, Museu de Terrassa, Salvador Piqueras, Parc Audiovisual de Catalunya, Parc Audiovisual Terrassa Film Office, GISA-Generalitat de Catalunya, Gerència Municipal d’Urbanisme de Terrassa, AENA-Aeroport de Barcelona Amb la col.laboració de: Caixa Terrassa, Mútua Terrassa, Hospital de Terrassa-Consorci Sanitari, Arxiu Municipal de Terrassa Traduccions: Totklar Language Services Producció audiovisual: visquemterrassa.tv, Marc Riera, Ben Mirat Produccions Impressió: Prismàtic Arts Gràfiques, SA www.terrassa.cat / www.visquemterrassa.tv Imatge de coberta: Monument a la Dona Treballadora, d’Andreu Alfaro (Foto: Teresa Llordés)

mitjana resol _convertir cmyk

Terrassa L’esperit d’una gran ciutat

El espíritu de una gran ciudad The spirit of a great city

Segona ciutat universitària de Catalunya

Capital del modernisme industrial

Capital cultural i turística

Terrassa i l’arc metropolità de Barcelona

La ciutat de les xemeneies

La força d’una gran ciutat

La màgia de la vida

Verd sota un cel blau

Vies, camins, xarxes

Un sistema urbà de 410.000 habitants

Nus de comunicacions: metro & autovia orbital i ferroviària, aeroport...

Una ciutat per a l’Europa del segle XXI

L’aposta per la nova economia

L’esperit d’una gran ciutat El espíritu de una gran ciudad The spirit of a great city

Terrassa

La porta del Parc Natural de Sant Llorenç

La Seu d’Ègara, un conjunt monumental únic a Europa

una ciutat que mira cap al futur

presentació

Terrassa és hereva del municipi romà d’Ègara i té les seves arrels en la petita vila medieval nascuda al voltant d’una torre del segle XII. Però és a finals del segle XIX i principis del XX, amb la revolució industrial, que adquireix el seu caràcter i fesomia de ciutat. Aquella ciutat del modernisme i del noucentisme va esdevenir en pocs anys un dels motors econòmics de Catalunya i Espanya.

El paisatge terrassenc ha sabut conservar encara moltes mostres d’aquella ciutat tèxtil, d’industrials i obrers, de xemeneies i vapors, en definitiva, de persones lluitadores i treballadores. La gent de Terrassa hem sabut conservar el millor d’aquell caràcter, i alhora revaloritzar-lo i actualitzar-lo per a construir entre totes i tots una ciutat per al segle XXI. Una ciutat amb un esperit més emprenedor, innovador i treballador, amb una forta vitalitat cultural, que ha fet de l’educació i el coneixement la plataforma sobre la que s’erigeix en ciutat pionera, líder i referent del seu entorn metropolità.

La nostra és una ciutat jove, per història i per demografia. Una ciutat que mira sempre cap al futur i que preserva amb autèntica passió el llegat del seu passat industrial, artístic i humà.

Una ciutat que construeix xarxes i estén vies de comunicació amb el seu entorn més immediat i amb una Europa en la qual està profundament compromesa: la del treball en xarxa, la del progrés i la de la cohesió social. L’Europa de les ciutats i de les persones.

En un moment històric que ens planteja importants reptes i dificultats, els terrassencs i terrassenques mirem amb confiança cap al futur. La confiança i la seguretat que ens confereix el saber que el nostre futur dependrà de nosaltres mateixos, del nostre esforç i de la decisió valenta d’aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats que tenim al davant.

Aquesta és la força de Terrassa, la d’una ciutat que sap sumar inquietuds, capacitats i complicitats, que ha canviat de fesomia però no d’ànima. Una ciutat que ha sabut actualitzarse, modernitzar-se i avançar amb pas decidit, i alhora conservant el millor de sí mateixa.

Aquesta és la Terrassa d’avui, una ciutat que ha fet del talent i l’empenta de les persones el capital del seu futur.

Pere Navarro Alcalde de Terrassa 11

19

26

30

31

33

Cecot

Cambra de Comerç

Futura seu del centre tecnològic Leitat, al Parc Científic i Tecnològic

Fira de Terrassa

36

38

teixit leitat neotèxtil 39

40

unaciutat ciutat una que mira que cap mira futur cap alalfutur

42

48

50

51

54

Tant els platós del Parc Audiovisual com edificis històrics i espais públics de la ciutat són l’escenari per al rodatge de pel.lícules, sèries i programes de televisió, anuncis, clips musicals...

55

57

58

59

60

62

Parc de VallparadĂ­s

Vista aèria de la UAB

64

El campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, conectat amb Terrassa per autopista i per ferrocarril (Metro del Vallès).

65

L’aposta per l’educació a tots els nivells és una de les claus de la força de Terrassa i del seu desenvolupament social i econòmic.

66

un espai públic de qualitat

Un espacio público de calidad.

En la transformación urbanística de Terrassa destacan la creación de parques y zonas verdes (1,8 millones de m2) y la reconversión de espacios industriales, así como el soterramiento del ferrocarril. La apuesta por la calidad urbana se evidencia en actuaciones como el complejo del Vapor Gran, el plan de reforma del centro, la corona de aparcamientos subterráneos, el sistema de rondas, el eje vial del Passeig 22 de Juliol, el Área Olímpica, la recuperación de edificios de valor patrimonial, la renovada avenida de Barcelona, los planes integrales de barrio, sus nuevos espacios urbanos (Can Roca, Roc Blanc…), la apuesta por el transporte público y el Metro, el esfuerzo en la accesibilidad, los monumentos y las esculturas de elevado valor simbólico y artístico, la creación de espacios para peatones y la planificación del tráfico, la densa red de equipos cívicos, culturales, sociales, educativos, sanitarios…

68

Quality public space. A highlight of the urban transformation of Terrassa is the creation of parks and open spaces and the conversion of former industrial areas, as well as the placing of the railway lines underground. The commitment to urban quality is shown in schemes such as the Vapor Gran residential and shopping complex, the plan to reform the historic centre, the ring of underground car parks, the ring road system, the Passeig 22 de Juliol road axis, the Olympic Area, the recovery of buildings with heritage and artistic value, the renovated Avinguda de Barcelona, the integrated improvement schemes known as the District Plans, the new urban spaces (Can Roca, Roc Blanc...), the commitment to public transport and the Metro, the effort to achieve accessibility for disabled people, the monuments and sculptures with high symbolic and artistic value, the creation of spaces for pedestrians and traffic calming, the dense network of civic, cultural, social, educational and health facilities...

Parc del Nord, un nou espai verd i residencial construit a partir del soterrament del ferrocarril

En la transformació urbanística de Terrassa destaquen la creació de parcs i zones verdes (amb 2 1,8 milions de m ) i la reconversió d'antics espais industrials, així com el soterrament de les línies de ferrocarril. L'aposta per la qualitat urbana s'evidencia en actuacions com el complex residencial i comercial del Vapor Gran, el pla de reforma del centre històric, la corona d'aparcaments subterranis, el sistema de rondes, l'eix viari del Passeig 22 de Juliol, l'Area Olímpica, la recuperació d'edificis de valor patrimonial i artístic, la renovada avinguda de Barcelona, els projectes de millora integral coneguts com Plans de Barri, els nous espais urbans (Can Roca, Roc Blanc, TorreSana…), l'aposta pel transport públic i el Metro, l'esforç en l'accessibilitat per a persones amb discapacitats, els monuments i escultures d'alt valor simbòlic i artístic, la creació d'espais per a vianants i la pacificació del trànsit, la densa xarxa d'equipaments cívics, culturals, socials, educatius, sanitaris…

69

La Torre del Palau, del segle XII, darrer vestigi de l’antic Castell-Palau de la vila medieval

70

La Passarel.la de l’Amistat, un símbol del Pla de Barris de Ca n’Anglada, Torre-sana, Montserrat i Vilardell i nexe d’unió entre espais urbans

Portal de Sant Roc

Ca n’Anglada Segle XXI i carretera de Montcada

Plaça Companys

72

Equilibri territorial i cohesió social: la renovació i millora de l’espai públic a tots els districtes de la ciutat afavoreix noves dinàmiques de convivència i de desenvolupament, a més de generar un elevat nivell de benestar i qualitat de vida per als veïns i veïnes.

Plaรงa Onze de Setembre

Torre-Sana Pla del Bon Aire

74

Noves àrees de centralitat als barris i espais per a la convivència, la cultura i l’esbarjo

Un urbanisme que busca l’equilibri entre persones, bicicletes transport públic i automòbils

Passeig de les Lletres

75

La Rambla, un eix central

La Rambla del segle XXI. La construcció del Metro de Terrassa ha avançat en paral.lel al redisseny d'una via urbana central, la Rambla d'Ègara, un espai emblemàtic de la ciutat que conecta el centre i el nord amb la porta sud de Terrassa, sobre la qual s'està projectant també una profunda transformació. La nova urbanització de la Rambla potenciarà el seu caràcter d'espai de passeig i convivència, la seva vitalitat comercial i la seva qualitat residencial.

La Rambla del siglo XXI. La construcción del Metro de Terrassa ha avanzado en paralelo con el rediseño de una vía urbana central, la Rambla d’Ègara, un espacio emblemático de la ciudad que conecta el centro y el norte con la puerta sur de Terrassa, sobre la cual se está proyectando también una profunda transformación. La nueva urbanización de la Rambla potenciará su carácter de espacio de paseo y convivencia, su vitalidad comercial y su calidad residencial.

The Rambla of the 21st century. The construction of the Terrassa Metro has advanced alongside the redesign of a central urban street, the Rambla d'Ègara, an emblematic city space connecting the centre and north with the southern gateway to Terrassa, where a far-reaching transformation is being planned. The new urban development of the Rambla will promote its character as a space for strolling and for living together, its commercial vitality and its residential quality.

76

Imatges virtuals de la remodelació de la Rambla d’Ègara, entre el Museu de la Ciència i la Tècnica (vista inferior) i el Portal de Sant Roc (vista superior).

77

la cultura, motor de futur

L’aposta per la cultura com a motor de futur, basada en una sòlida tradició, situa Terrassa com una de les capitals culturals del país. Les arts escèniques com la dansa o el teatre, el cinema, la música, el jazz, les arts plàstiques i la recerca de nous llenguatges artístics defineixen un panorama de gran riquesa i diversitat, basat en una densa xarxa d’equipaments.

78

El Festival de Jazz, la programaci贸 de la nova Jazz Cava o del Jazz a prop, fan de Terrassa una aut猫ntica capital del jazz.

Equipaments culturals, activitats a l’espai públic, aposta per la creativitat i la innovació, suport als nous talents, divulgació i promoció, són claus per desenvolupar el potencial cultural de la ciutat.

80

El patrimoni històric i artístic, preservat i posat en valor

L’Auditori

El nou Arxiu Històric, en construcció

81

Una reforma arquitectònica que preserva el valor artístic d’un edifici singular, combinada amb la dotació d’espais i tecnologia al servei de les arts escèniques, són les claus del futur Teatre Principal, que esdevindrà una peça fonamental en el mapa d’equipaments de la ciutat i un espai de dinamització cultural.

82

La Seu d’Ègara, al conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere: preservar el passat, una inversió de futur. A la imatge, interior de Sant Miquel, edifici funerari de l’antiga seu episcopal dels segles V al VIII.

L’antiga Seu Episcopal d’Ègara, en una reconstrucció que suggereix el conjunt en la seva època de màxim esplendor. D’esquerra a dreta, l’església parroquial de Sant Pere, el temple de Sant Miquel i l’església de Santa Maria: un conjunt de tres esglésies traçat en l’època del romànic a menor escala, sobre la base de l’antic recinte i de la Catedral, situada a l’espai ocupat ara per l’església de Santa Maria i el centre d’atenció de visitants. La Seu d’Ègara és un conjunt monumental únic a Europa, que ha preservat el testimoni de l’art i l’arquitectura dels primers segles del cristianisme.

El campanar de Sant Pere, els retaules gòtics, les pintures murals del segle VI i les pintures romàniques del segle XIII, dedicades al martiri de Sant Tomàs Becket

Interior de Sant Miquel.Vateral de Santa

capital comercial

La cooperació entre les administracions i els agents econòmics, les associacions de comerciants i els operadors, ha permès impulsar una estratègia de desenvolupament comercial orientada a reforçar l'oferta de proximitat i dinamitzar la vida urbana, però també a potenciar la capacitat d'atracció de compradors d'altres poblacions.

Nombroses transformacions urbanístiques (Pla del Centre, Vapor Gran, plans de barris…) i les accions promocionals conjuntes s'orienten a potenciar el comerç, que té cada vegada un major pes a dintre de l'estructura econòmica i laboral de la ciutat.

Capital comercial. La cooperación entre las administraciones y los agentes económicos, las asociaciones de comerciantes y los operadores, ha permitido impulsar una estrategia de desarrollo comercial orientada a reforzar la oferta de proximidad pero también la capacidad de atracción de compradores de otras poblaciones. Numerosas transformaciones urbanísticas (Plan del Centro, Vapor Gran, planes de barrio…) y las acciones de promoción conjuntas se orientan a potenciar el comercio, que tiene cada vez un mayor peso dentro de la estructura económica y laboral de la ciudad.

Sant Jordi, una festa cívica de llibres i roses

88

Shopping capital. Cooperation between the administrations and economic agents, traders' associations and operators has made it possible to promote a commercial development strategy aimed at strengthening the local range as well as the capacity to attract shoppers from other towns and cities. Many urban transformations (City Centre Plan, Vapor Gran, district plans...) and joint promotional actions are aimed at boosting trade, which is increasingly important in the economic and employment structure of the city.

Dos exemples d’acurada rehabilitació arquitectònica i de nous usos d’edificis amb valor històric: el comerç com a agent de transformació urbana i qualitat de vida.

90

91

92

la mĂ gia de la vida

la magia de la vida the magic of life

96

97

98

El patge Xiu Xiu

Carnestoltes

Fira Modernista

Tants contes per descobrir...

La tradició del “quinto”

100

101

102

teixit leitat neotèxtil 103

104

una ciutat que mira cap al futur

Xavi Hernández, Medalla de la Ciutat

L’estadi, a l’Àrea Olímpica Municipal

Can Jofresa

106

107

108

109

110

Biblioteca del districte 4

111

112

Can Tusell

113

114

115

verd sota un cel blau

verde bajo un cielo azul green under a blue sky

120

122

124

El monestir, al cim

Llac Petit

126

127

Camins històrics