Page 1


La gran festa del modernisme a Catalunya FIRA MODERNISTA DE TERRASSA 2003-2008


Index PRIMERA EDICIÓ abril de 2008

9

PRESENTACIÓ

13

TERRASSA, UNA DE LES CAPITALS EUROPEES DEL MODERNISME INDUSTRIAL

49

LA RUTA TURÍSTICA DEL MODERNISME INDUSTRIAL A TERRASSA: 25 EDIFICIS IMPRESCINDIBLES

63

LA FIRA MODERNISTA: UN VIATGE IMAGINARI AL PASSAT

69

LA IMATGE DE LA FIRA: UN HOMENATGE A L'ART MODERNISTA

87

L'ÀNIMA DE LA FIRA: PERSONES I ENTITATS

EDITA Ajuntament de Terrassa amb motiu de la Diada de Sant Jordi, 23 d'abril de 2008 COORDINACIÓ EDITORIAL Olga Cabús Marta Serrán Susanna Torres M. Angels Rodulfo Francisco Gómez Anna Mata Joan Rovira DISSENY GRÀFIC Susanna Torres IMPRESSIÓ Prismàtic Arts Gràfiques, SA ISBN 978-84-86838-58-4 DIPÒSIT LEGAL B-20102/2008 FOTO DE COBERTA Rafel Casanova / Badia Casanova Fotografia FOTOGRAFIES INTERIOR Montse Saludes, Rafel Casanova / Badia Casanova Fotografia, Servei de Turisme i Comerç de l'Ajuntament de Terrassa © Ajuntament de Terrassa / Presidència / Imatge i Comunicació

Index

07


Presentacio

09


La nostra ciutat organitza un dels grans esdeveniments turístics i culturals de Catalunya, la Fira Modernista de Terrassa. Creada l'any 2003 ha assolit la seva maduresa al llarg de cinc edicions (la del 2008 és ja la sisena), tant pel que fa a programació com a la seva capacitat d'atraure visitants: l'any passat van ser ja més de cent mil. Cada any, a principis de maig dediquem tot un cap de setmana a reviure l'època modernista a través d'exposicions, activitats de tota mena, degustacions, espectacles, festes, mercats… Els carrers del centre de la ciutat recuperen i recreen l'ambient de l'època modernista, que va ser decisiva per a Terrassa al segle XX. El paisatge urbà i el caràcter de la ciutat van ser forjats en bona part en aquell temps de la revolució industrial i de l'eclosió del noucentisme i el modernisme. En les dues dècades finals del segle XX, a partir de la recuperació de la democràcia municipal, vam emprendre un ambiciós procés per conservar, rehabilitar, protegir i adaptar l'extraordinari patrimoni modernista terrassenc. Vam salvar el passat per construir el futur, per dibuixar el paisatge d'una ciutat moderna i dinàmica que es barreja amb les xemeneies, els vapors, els magatzems i desenes d'edificis públics o privats que constitueixen el llegat de tota una època i un dels grans signes d'identitat de la Terrassa del segle XXI. El 2003 vam iniciar una empresa singular: reviure el temps, la societat, l'atmosfera, les arts del modernisme, a través d'una gran festa ciutadana oberta a tot el país. A punt de celebrar la sisena edició, la Fira Modernista és una activitat plenament consolidada al nostre país i amb molt de futur per davant. I ha esdevingut decisiva per reforçar i projectar el lloc clau que ocupa Terrassa al mapa català, espanyol i europeu del modernisme industrial.

Pere Navarro Alcalde de Terrassa

Presentacio

11


Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial 13


LA FIRA MODERNISTA DE TERRASSA S'HA CONVERTIT EN POCS ANYS EN UN DELS MÉS DESTACATS ESDEVENIMENTS TURÍSTICS DE CATALUNYA, QUE ATRAU CADA ANY AL MES DE MAIG MÉS DE CENT MIL VISITANTS, DURANT UN CAP DE SETMANA PLE D'ACTIVITATS CULTURALS, GASTRONÒMIQUES, INFANTILS, ESPECTACLES, EXPOSICIONS... ÉS AQUESTA LA GRAN FESTA DEL MODERNISME A CATALUNYA, EN LA QUAL PARTICIPEN CIUTATS MODERNISTES, ARTESANS I ARTISTES DE TOT EL PAÍS, I QUE HA ESDEVINGUT L'APARADOR D'UNA ÈPOCA VITAL, COLORISTA, INNOVADORA QUE VA DEIXAR UNA PROFUNDA EMPREMTA EN EL CARÀCTER I EL PAISATGE CATALANS A TRAVÉS DE LES ARTS, L'ARQUITECTURA, LA INDÚSTRIA... Terrassa és una de les capitals catalanes, espanyoles i europees del modernisme industrial. Ha conservat i revaloritzat un extraordinari patrimoni arquitectònic (fàbriques, “vapors”, magatzems, residències, edificis públics...) i l'ha convertit en un dels motors de la seva promoció turística i un element clau del nou paisatge urbà d'una ciutat que ha esdevingut a principis del segle XXI la quarta de Catalunya en població i s'ha situat en el rànquing de les 25 primeres ciutats espanyoles. La història de la Fira Modernista de Terrassa comença el 2003, amb una primera edició en la qual ja s'esbossaven les característiques que després s'han anat desenvolupant fins assolir la maduresa del model d'un esdeveniment participatiu, orientat al gran públic, ric en valors culturals i ple d'oportunitats per disfrutar d'un viatge imaginari al passat. Cal buscar les arrels més remotes de la Fira Modernista vuit segles enrera, a l'Edat Mitjana, quan Terrassa era una petita vila medieval que prenia forma al voltant del desaparegut Castell-Palau, del qual es conserva només avui en dia la Torre del Palau. Aquella vila medieval se situava, envoltada de muralles, en el que ara coneixem com a centre històric. Amb el pas del temps, la vila acabaria absorbint altres nuclis de població com l'antic

poble de Sant Pere o el Castell-cartoixa de Vallparadís, saltant rieres, creixent en totes les direccions, i convertintse així finalment en hereva d'una antiga història que es remunta al municipi romà d'Ègara, a l'antiga civilizació ibèrica i molt, molt més enrera, fins a la prehistòria... Alguns dels límits de l'antiga vila medieval es poden veure actualment dibuixats al paviment dels carrers del centre (com la Plaça Vella o el Raval), on les rajoles marquen la zona que ocupava la vella muralla i el fossat.

LA PRIMERA FIRA DE PRIMAVERA Ara fa 780 anys, el 1228, el rei Jaume I va concedir un privilegi a la vila de Terrassa per poder celebrar una fira de primavera cada any per la festa de la Santa Creu, al mes de maig. Un segle després, el 1338, el rei Pere el Cerimoniós va confirmar novament aquest privilegi terrassenc. I així la tradició, nascuda a començaments del segle XII, va continuar amb algunes variacions fins al segle XIX, en una vila que tenia uns 3.000 habitants a mitjans del segle XVI i uns 9.000 al 1857. Terrassa, que va desenvolupar-se espectacularment amb la revolució industrial i obtingué oficialment el títol de ciutat el 1877, un any després d'enderrocar les últimes restes de les seves muralles, celebrava una Fira de Primavera el primer

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

15


diumenge de maig i una Fira de Tardor el tercer diumenge de novembre. Un vell costum que es va anar perdent i oblidant en una ciutat que ja no va deixar de créixer: va passar dels 16.000 habitants de l'any 1900 a superar la ratlla dels 200.000 a principis del segle XXI. L'any 2003 l'Ajuntament va decidir recuperar la tradició de la Fira de Primavera i al mateix temps donar-li un nou sentit: la celebració festiva del caràcter i del patrimoni modernista i industrial de Terrassa, una ciutat capital en el mapa del modernisme a escala catalana, espanyola i europea. En la creació de la Fira Modernista hi van confluir diferents fenòmens que li donen un sentit festiu i històric singular i la converteixen, juntament amb un espectacular catàleg de patrimoni arquitectònic, en el buc insígnia de la promoció exterior de l'oferta turística terrassenca.

ANYS 80: UNA NOVA MIRADA SOBRE EL PASSAT INDUSTRIAL En les dues darreres dècades del segle XX Terrassa va fer un tomb espectacular, aprofitant les energies i la creativitat que va alliberar la transició democràtica, en un entorn d'estabilitat política i de progressiva

16

incorporació a la Unió Europea, després d'un segle XX convuls i tràgic en ocasions. El retorn de la democràcia a la vida municipal, la primavera de 1979, és el catalitzador que posa en marxa idees i forces que anaven prenent forma a la ciutat durant el franquisme i que, en alguns casos, tenien les seves arrels en un passat molt més remot: el del temps de la revolució industrial i del modernisme, quan es forja el caràcter i el paisatge de la Terrassa actual, més hereva d'aquella època que de qualsevol altra. Després de dècades de creixement desordenat, de fortíssimes onades migratòries i en el context de la forta crisi econòmica de mitjans dels anys 70, Terrassa gira els ulls envers el seu passat industrial, entès d'una nova manera. L'impuls d'un nou urbanisme terrassenc canvia el mapa de la ciutat, genera comunicacions, infraestructures, serveis públics, parcs, jardins... i noves àrees industrials, que dibuixen una anella al voltant de la ciutat. L'activitat industrial es desplaça cap a aquesta anella progressivament i apareix un nou mapa de vapors, de magatzems, de naus, en els quals el present i el futur aprendran a conviure amb el passat. La ciutat protegeix el seu patrimoni arquitectònic modernista i industrial i li troba nous usos: comercials, residencials, museístics... La transformació del paisatge terrassenc a partir dels anys

80 esdevé un exemple a Catalunya, per l'harmoniosa combinació de respecte al patrimoni i d'innovació, per la generació de nous espais públics, de noves oportunitats de progrés i desenvolupament, al mateix temps que es revaloritza un dels patrimonis industrials més extraordinaris del nostre país. La Terrassa dels anys del noucentisme i del modernisme, la vella Ègara, la ciutat que Eugeni d'Ors arribà a anomenar “l'Atenes catalana”, l'antiga capital llanera, la ciutat dels “paños de Tarrasa” i dels viatjants que recorrien les Espanyes amb el seu mostrari de teixits, es reinventava amb un renovat orgull. En paral.lel, l'aposta per nous sectors industrials i d'activitat i per convertir la universitat en un autèntic motor de futur (sobre la base de les escoles industrials tèxtils fundades a principis del segle XX), així com la profunda renovació urbanística i l'aparició de nous barris, van transformar decisivament la ciutat a la recta final del segle XX.

ELS JOCS OLÍMPICS I EL DISSENY D'UNA ESTRATÈGIA TURÍSTICA És en aquest context que Terrassa aposta pels Jocs Olímpics de 1992, a Barcelona, no només per jugar un paper destacat com a subseu d'hoquei (un esport arrelat

a la ciutat també a començaments de segle, en el qual Terrassa és una “potència esportiva” a nivell internacional), sinó també com una oportunitat per marcar un abans i un després, en l'urbanisme però també en la cultura (a través de destacades exposicions que recuperaven la Terrassa de cent anys enrera) i fins i tot en l'esperit d'una comunitat que respirava un nou optimisme i començava a mirar el futur amb confiança i ambició. Els Jocs del 92 van deixar a la ciutat importants infraestructures, van actuar com un estímul de modernització i van simbolitzar un canvi històric: estava naixent una nova Terrassa, orgullosa del seu passat, recuperada de les seves crisis de creixement, amb noves oportunitats econòmiques i una nova fesomia. Poques ciutats han experimentat un canvi d'aquestes dimensions al nostre país. En aquell moment, l'Ajuntament comença a dissenyar per primera vegada una estratègia de promoció turística local, inicialment molt vinculada als Jocs Olímpics, però amb vocació de continuïtat. Els fenòmens del turisme cultural i del turisme industrial començaven a arribar al gran públic en una època en la qual Catalunya explorava l'evolució futura del model turístic definit en els anys seixantes i setantes. Terrassa va començar a crear una oferta de serveis i rutes turístiques estretament

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

17


L'ANY 2006, LA GENERALITAT DE CATALUNYA VA ATORGAR A LA FIRA MODERNISTA DE TERRASSA LA QUALIFICACIO DE FESTA LOCAL D'INTERES TURISTIC A CATALUNYA. vinculades al patrimoni industrial modernista recentment recuperat, així com també a elements singulars del seu patrimoni medieval, com el conjunt de les Esglésies de Sant Pere, o del seu entorn paisatgístic, com el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Terrassa era, com deia un eslògan d'aquella època, “una ciutat per descobrir”, un gran museu viu de la revolucio industrial, que conservava un paisatge urbà irrepetible, capaç d'atraure cada vegada més visitants i de situar-se com un referent a Catalunya.

UN VIATGE EN EL TEMPS A la primavera de 1993, l'Ajuntament, el Museu de Terrassa i el Museu Tèxtil van organitzar una jornada cultural i festiva en la que es va reproduir l'ambientació de la Terrassa d'un segle enrera: exactament, del 28 de març de l'any 1918. Aquesta ruta teatralitzada va comportar la recreació de vestuaris, i escenes característiques, que permetien reviure l'atmosfera de l'antiga ciutat industrial. La dècada següent es va anar consolidant progressivament l'oferta turística terrassenca, en la qual el modernisme industrial tenia un paper cabdal. L'estratègia de promoció buscava la projecció exterior de la ciutat, la creació de

18

noves activitats econòmiques al voltant del turisme cultural i de l'oci, la potenciació de l'oferta hotelera i gastronòmica... La creació d'una acurada línia de disseny i artesania d'objectes inspirats en el patrimoni terrassenc complementa aquesta estratègia, que ha merescut recentment el reconeixement del Govern de la Generalitat i ha estat mostrada en exposicions a diferents poblacions catalanes. D'aquesta manera, Terrassa va consolidar la seva posició al mapa turístic català, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, i va situar-se en el punt adequat per prendre part posteriorment en iniciatives com la xarxa Réseau Art Nouveau Network, creada a escala europea el 1999, o la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), amb seu a Terrassa des del 2006. Actualment, Terrassa ocupa un lloc destacat al mapa europeu del modernisme i el turisme industrial, al costat de municipis com Barcelona, Reus, Sitges, Bad Nauheim (Alemanya), Lodz (Polònia), Tblisi (Geòrgia), LaChaux-de-Fonds (Suïssa), Brussel·les (Bèlgica), Alesund (Noruega), Glasgow (Regne Unit), Hèlsinki (Finlàndia), Viena (Àustria), Ljubljana (Eslovènia), Nancy i Avinyó (França) o la província de Varese (Itàlia).

La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC, www.xatic.cat), és una associació de 20 municipis catalans creada el 2006, amb la seva ceu central a Terrassa (Masia Freixa), que cooperen per promoure el turisme industrial al nostre país. El suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona (Turisme Total) i el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme ha fet possible el desplegament d'una estratègia a escala nacional. En formen part els ajuntaments de Terrassa, Àreu, Bellmunt del Priorat, Capellades, Cardona, Castellar de n'Hug, Castelló d'Empúries, Cercs, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Granollers, Igualada, Manlleu, Manresa, Palafrugell, Puig-Reig, Ripoll, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Coloma de Cervelló i Vilanova i la Geltrú. El suport del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (sistema nacional de museus amb seu central a Terrassa, a l'antic Vapor Aymerich, Amat i Jover) és decisiu per desenvolupar un pla de dinamització turística orientada a difondre la gran riquesa i diversitat del patrimoni turístic i cultural català associat a la revolució industrial dels segles XIX i principis del XX, així com a crear activitats econòmiques i culturals al voltant del relativament nou fenòmen del turisme industrial.

Però la creació de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya va ser posterior a la primera edició de la Fira Modernista i en certa manera fins i tot en va ser una de les conseqüències: l'estratègia posada en marxa els anys 90 desplegava totes les seves possibilitats i evidenciava el seu encert. Deu anys després d'aquella jornada que reproduïa l'ambient i la vida quotidiana de la Terrassa de 1918, el mes de maig de 2003 es va celebrar la primera Fira Modernista de Terrassa. Es recuperava la tradició medieval de la fira de primavera i es barrejava amb l'ànima modernista i industrial terrassenca, per crear un esdeveniment cultural, turístic i comercial únic a Catalunya. Desenes de milers de persones han pogut disfrutar des d'aleshores d'una oferta anual de dos dies amb ambientació, espectacles, gastronomia, artesania, exposicions, activitats infantils, rutes turístiques, cinema, cultura popular, cercaviles, concerts, exhibicions d'automòbils i motos antigues, xerrades, mercat modernista, tallers... Des del seu naixement, la Fira Modernista va apostar perquè els participants puguin experimentar, tocar, veure, jugar, menjar, assaborir, tot allò que constitueix un autèntic viatge enrera en el temps cap als primers anys del segle XX, al voltant del patrimoni modernista i industrial de Terrassa.

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

19


Color, mĂşsica i espectacle al Parc de Sant Jordi

20

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

21


La Masia Freixa és el marc de moltes activitats de la Fira

Una imatge de la “Terrassa modernista”

22

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

23


Els carrers de Terrassa s'omplen de gom a gom per disfrutar de l'ambientaci贸 i les actuacions. A la dreta, la Pla莽a Vella.

24

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

25


26

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

27


Fira de Ciutats Modernistes, al Raval de Montserrat

28

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

29


30

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

31


El vestuari d'època es barreja amb l'actual

32

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

33


34

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

35


36

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

37


38

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

39


Terrassa ha conservat un patrimoni industrial i modernista excepcional

40

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

41


A la zona de l'antic Vapor Gran el modern paisatge urbĂ integra l'antiga fesomia industrial

42

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

43


44

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

45


46

Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

47


La ruta turistica del modernisme industrial a Terrassa: 25 edificis imprescindibles 49


LA RUTA A TRAVÉS DELS PRINCIPALS EDIFICIS REPRESENTATIUS DEL MODERNISME INDUSTRIAL A TERRASSA COMENÇA AL MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA (A LA RAMBLA D'ÈGARA), CONTINUA CAP AL RAVAL DE MONTSERRAT, FONT VELLA I PASSEIG, PER ACABAR A LA ZONA DEL CARRER DEL TEATRE, SANT PAU I DE LA RASA. INCLOU 25 EDIFICIS IMPRESCINDIBLES EN UN ITINERARI QUE TRANSCORRE A TRAVÉS DEL CENTRE DE LA CIUTAT.

Al web municipal (www.terrassa.cat) i l'espai web de turisme (www.visitaterrassa.cat) es pot trobar més informació sobre l'oferta turística terrassenca. També es poden obtenir guies gratuïtes o adquirir diverses publicacions a l'espai Terrassa Turisme, situat a l'atri de l'Ajuntament.

La ruta turistica del modernisme industrial a Terrassa: 25 edificis imprescindibles

51


VAPOR AYMERICH, AMAT I JOVER · MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA (1907)

MERCAT DE LA INDEPENDÈNCIA (1903·1906)

L'arquitecte Lluís Muncunill (l'obra del qual és un dels elements centrals del catàleg modernista terrassenc) va construïr aquest vapor el 1907 per encàrrec de la societat Aymerich, Amat i Jover, creada per tres industrials terrassencs.

L'any 1896 l'Ajuntament decideix la construcció d'un mercat cobert que ocuparà els terrenys de l'antic edifici de l'Hospital de Sant Llàtzer al Raval de Montserrat/Rambla. El Mercat de la Independència s'inaugura el 14 de novembre de 1908. El nom d'aquest nou mercat prové de la commemoració del centenari de l'inici de la Guerra de la Independència.

El Vapor es dedicava a la fabricació de teixits de llana i es duia a terme tot el procés tèxtil. Va tancar les seves portes el 1976 i la Generalitat de Catalunya adquirí l'edifici el 1983 per convertir-lo en la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Actualment es pot visitar l'edifici com a vapor modernista amb totes les parts conservades: carboneres, calderes, xemeneia, màquina de vapor i una sala de màquines de 11.000 m2 amb coberta en dents de serra realitzada amb volta catalana de maó pla que descansa sobre columnes de ferro colat. L'edifici està considerat un dels millors exemples del modernisme industrial català i una de les més belles fàbriques d'Europa.

52

Es tracta d'un edifici innovador amb estructura de ferro que esdevé la construcció amb estructura metàl·lica, més gran de la ciutat i un interessant exponent de l'arquitectura modernista local. El mercat presenta planta triangular, constituïda per tres naus obertes en forma de ventall, a la confluència de les quals es construeix una lluerna central. El mercat és destinat a la venda de productes i articles d'alimentació de tot tipus.

CONFITERIA VÍDUA CARNÉ · FARMÀCIA ALBIÑANA (1908)

CASA JOAQUIM FREIXA (1894)

Edifici format per planta baixa i pis. Els baixos foren destinats en orígen a confiteria i el pis superior com habitatge familiar.

És una de les primeres obres de l'arquitecte Lluís Muncunill a Terrassa. En aquesta construcció fa servir l'estil neogòtic de la seva primera etapa, que utilitzà en molt poques ocasions per a habitatges, però sí en edificis de caràcter públic. L'edifici consta de planta baixa a l'anglesa, però l'arquitecte hi introdueix com a novetat una planta semisubterrània. Hi destaquen els treballs de ferro forjat de les baranes exteriors. Actualment és la seu d'un local comercial.

L'artista terrassenc Joaquim Vancells va dissenyar la façana i els interiors de l'edifici. Sobre el mur estucat blanc, es poden apreciar diferents tipus d'arts aplicades: mosaics, esgrafiats, sòcol de ceràmica vidriada, rellotge de sol a la cornisa i garlandes de flors i la data de construcció de l'immoble. Destaquen també els treballs de forja del balcó i jardineres del primer pis. I a l'interior, diferents elements de mobiliari original, pintures i ceràmica vidriada. Des de l'any 1934 i fins a l'actualitat l'edifici es destina a farmàcia.

CASA CONCEPCIÓ MONSET (1907) Residència particular de la vídua Concepció Montset, en la qual s'observen els característics gablets decorats amb elements florals característics de l'arquitecte Lluís Muncunill. Destaquen els treballs de serralleria del balcó i les finestres, així com els vitralls emplomats d'aquestes últimes.

La ruta turistica del modernisme industrial a Terrassa: 25 edificis imprescindibles

53


SOCIETAT GENERAL D'ELECTRICITAT (1908)

AJUNTAMENT DE TERRASSA (1900·1902)

ANTIC INSTITUT INDUSTRIAL (1835)

MAGATZEM CORTÉS I PRAT (1897)

El 1884 es posa en marxa al carrer de la Font Vella, 18 una centraleta d'energia elèctrica des d'on se subministra corrent a alguns comerços. La primera central productora d'energia s'instal·la al carrer Cremat, 27-29 amb sortida al carrer de la Vila Nova. Posteriorment es compren els terrenys de l'antic Vapor Busquets per a construïr un nou edifici que s'encarrega a l'arquitecte modernista Lluís Muncunill i s'inaugura el 1908, la Societat General d'Electricitat.

L'edifici és d'estil neogòtic i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta portalada amb tres arcs apuntats per accedir a l'atri. El pis principal té cinc finestres apuntades amb guardapols i un balcó format per claustres. Al pis superior quatre finestres i, el coronament de l'edifici amb pinacles, el central, més ample i amb rellotge al centre.

Edifici construït inicialment com a Casa de la Vila de Terrassa, va mantenir aquesta funció fins a l'any 1898. Conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l'escut de la ciutat. L'Institut Industrial de Terrassa, fundat el 1873, va traslladar la seva seu a aquest edifici l'any 1898 i hi va dur a terme diverses reformes. La més important va afectar la decoració de la sala d'actes del primer pis. L'any 1901 Alexandre de Riquer hi pinta un plafó mural, que actualment està exposat a la Casa Alegre de Sagrera. El 1904 Joaquim Vancells finalitza la decoració amb altres plafons pintats i dissenya el mobiliari, els vitralls i els llums, que encara es conserven en aquesta sala. El mateix any Lluís Muncunill eleva un metre la façana i reforma la teulada.

Aquest magatzem de draps construït per Ramon Cortés i Prat conté una gran riquesa ornamental a la seva façana seguint l'estil eclèctic de final del segle XIX. Des del 1900 es coneix com a Magatzem Cortés i Colomer. L'edifici ha tingut utilitzacions diverses: els baixos van ser ocupats pel cafè Condal, que funcionà des del 1906 fins al 1925. L'any 1906 s'hi va instal·lar per iniciativa del pintor Joaquim Vancells una sala d'espectacles modernistes anomenada Ars Lucis, i l'any 1911 es posà en marxa el cinema Egara al primer pis. Actualment l'edifici està destinat a usos comercials.

L'any 1952, l'Institut Industrial es trasllada a la nova seu del carrer de Sant Pau (antic magatzem Pasqual Sala). L'edifici ha allotjat també el Centre Excusionista de Terrassa.

D'aquest edifici industrial de petites dimensions, de planta baixa i pis, destaca el balcó central amb tres obertures llindades i un sobrearc damunt de cadascuna.

Es tracta de dues naus paraleles i rectangulars. Destaca però, la principal amb coberta de volta de maó pla i parament de maó vist, tal i com Muncunill treballa en els edificis industrials. Destaca a la façana del carrer de la Unió el rètol fet amb trencadís de ceràmica, que juntament amb la cornisa que remata l'edifici, constitueixen els únics elements de decoració. Des de l'any 2002 l'edifici és un establiment de restauració de la cadena Viena, que ha conservat l'estructura original de Muncunill i, al soterrani, l'antiga carbonera del Vapor.

54

De l'interior de l'edifici destaca el Saló de Plens, també dissenyat per Muncunill i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, així com l'escala monumental neogòtica d'accés al primer pis i el despatx de l'Alcaldia. Projecte de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill. L'arquitecte dirigí les obres fins l'any 1903 en que el substituí Antoni Pascual i Carretero que acabà el segon pis. No va ser fins el 1986 que s'acabà la façana segons el projecte original. A l'atri de l'Ajuntament es troba l'Oficina de Turisme.

MAGATZEM EMILI MATALONGA (1911)

L'edifici va mantenir la mateixa funció de magatzem fins a l'any 1974, en què va passar a ser la seu de l'Institut del Teatre fins als anys vuitanta.

La ruta turistica del modernisme industrial a Terrassa: 25 edificis imprescindibles

55


CASA ALEGRE DE SAGRERA · MUSEU DE TERRASSA (1911)

GRAN CASINO (1920)

CASA BALTASAR GORINA (1902)

MAGATZEM CORCOY (Començament S. XX)

La Casa Alegre de Sagrera fou construïda a començament segle XIX per la família Sagrera. D'aquesta època podem veure quatre estances al primer pis amb pintures murals neoclàssiques.

L'industrial Benet Badrinas va comprar diferents cases del carrer de la Font Vella l'any 1920 en nom de la societat Fomento de Tarrasa per tal de construir el Gran Casino. L'edifici consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a l'aire lliure. De l'interior en destaca el vestíbul sostingut per columnes i il·luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis.

Residència familiar del constructor d'obres Baltasar Gorina. Edifici que recupera les tècniques tradicionals i incorpora nous materials. Construcció de maó vist, amb aplicacions de majòliques i bigues de ferro, que deixen veure la influència de Domènech i Muntaner sobre el seu alumne Lluís Muncunill.

Aquest magatzem tèxtil és obra de l'arquitecte Melcior Viñals. Consta de planta baixa i un cos central més elevat que dóna lloc a un primer pis. La porta d'accés i les dues finestres laterals de la façana són rematades per un arc de ferradura.

Actualment és la seu d'una escola de música.

L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els objectes artístics, les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Viver.

MAGATZEM I CASA EMILI MATALONGA (1904)

CASES DE CAL MAURÍ (1859·1873)

Aquesta entitat es va convertir en el principal lloc d'esbarjo de la burgesia conservadora terrassenca durant bona part del segle XX.

Constitueixen un dels pocs conjunts urbans d'habitatges obrers en sèrie del segle XIX que es conserven actualment.

Emili Matalonga i Aymerich reforma dues cases del carrer Sant Pau i hi construeix un edifici amb la doble funció d'habitatge i magatzem. La part que dóna a la façana, de planta baixa i pis, es destina a l'habitatge i a la part del darrere s'afegeix un cos destinat a magatzem edificat a la planta baixa.

L'edifici s'ha rehabilitat per a usos comercials, de serveis, espectacles i restauració.

Fou concebut per a donar habitatge als obrers que treballaven al Vapor Gran, propietat de la família Maurí, propietari de la finca on es construïren les cases per als seus obrers.

El fabricant Francesc Alegre i Roig, en casar-se amb Mercedes de Sagrera, promou la reforma de la casa. La reforma es realitza el 1911 i transforma totalment l'edifici que presenta un estil modernista eclèctic. A l'interior de la casa trobem diferents motius decoratius de gran interès, com per exemple les pintures murals de Joaquim Vancells i Pere Viver, els treballs d'ebenisteria, els vitralls emplomats i els relleus escultòrics i les pintures modernistes d'Alexandre de Riquer, entre d'altres. Coincidint amb la crisi industrial dels anys setanta, en què va desaparèixer la fàbrica de la seva propietat, la Terrassa Industrial, la família va vendre la casa, que fou adquirida per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1973. Actualment la Casa Alegre és una secció del Museu de Terrassa.

56

Els habitatges són de planta baixa amb “quarto” de reixa, pati amb cobert i comuna, pis i golfes sota teulada.

L'edifici va mantenir la funció de magatzem de draps fins als anys quaranta. És un bon exemple del modernisme racionalista de Domènech i Montaner, que l'arquitecte Lluís Muncunill va posar en pràctica els primers anys del segle XX.

La ruta turistica del modernisme industrial a Terrassa: 25 edificis imprescindibles

57


MAGATZEM PASQUAL SALA · INSTITUT INDUSTRIAL (1893)

TEATRE PRINCIPAL (1911)

QUADRA DE LA FÀBRICA IZARD (1921)

QUADRA DEL VAPOR VENTALLÓ · PLAÇA (1897)

Constitueix el millor exemple de la nova tipologia de magatzems construïts dins l'estil històric que es convertí en el símbol de la industrialització local.

Construït com a ampliació d'un Teatre anterior emplaçat al mateix lloc.

És l'única quadra que es conserva de la fàbrica Izard, concretament n'era la nau de tints. Es tracta d'un edifici funcional condicionat a la necessitat de ventilació i il·luminació. Presenta planta rectangular i trobem el segell de l'arquitecte en aquest tipus d'edificis, l'ús de maó vist. Destaquen les voltes de la coberta fetes amb maó pla i coronades per llanternes.

D'aquest vapor es conservaven fins a l'any 1998 tres quadres que havien estat arrendades a diverses empreses. Actualment només es conserva la quadra cantonera, que és obra de Lluís Muncunill. Aquesta nau industrial, de dues plantes, és la més antiga de Terrassa, on s'utilitzà l'estructura metàl·lica de pilars de fosa i bigues d'acer com a sistema constructiu. El Vapor Ventalló es va transformar i s'ha convertit en una plaça pública semicoberta, que conserva bona part de l'estructura de l'antiga nau, en el marc d'una nova zona residencial.

Edifici monumental de quatre façanes, voltat per un jardí. De l'interior destaca el saló central coronat amb una cúpula de vidre. Promogut per l'industrial Pasqual Sala i Sallés per instal·lar el seu magatzem de gènere de llana de la raó social Sala Hermanos. Posteriorment, l'edifici és comprat per la casa Freixa i Sans per a destinar-lo també a magatzem. Actualment, és la seu de l'Institut Industrial, així com la seu de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT).

Projectat per dos arquitectes barcelonins. Edifici monumental amb façana de composició clàssica que segueix els corrents estilístics eclèctics de l'època, però amb repertori formal modernista, sobretot en la decoració interior dels vestíbuls. L'any 1941 es van retirar elements decoratius, relleus i escultures de la façana a causa del deteriorament de la pedra. D'aquesta original decoració escultòrica es conserven els bustos de l'actor Joan Prat i Ubach i del compositor Emili Daura i Oller. Entre els anys 19681970, l'edifici, rebatejat com a Cinema Principal, va ser reformat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. La darrera reforma fou l'any 1991, per convertir l'edifici en dues sales de cinema, una d'elles a la platea i l'altra a la primera planta. Actualment l'edifici està en fase d'obres de restauració i millora per acollir activitats teatrals, musicals i escèniques.

58

L'any 1982 es va procedir a la rehabilitació de la nau per convertir-la en la Sala d'Exposicions Muncunill, en homenatge a Lluís Muncunill, que va construir l'edifici. Joan Baca i Reixach en reforma posteriorment les voltes.

MAGATZEM TORRAS (1914) CASA JACINT BOSCH (1912) Jacint Bosch reforma dues cases de la seva propietat al carrer del Teatre i hi fa construir aquest habitatge unifamiliar, que consta de planta baixa i dos pisos. A l'habitatge hi destaca la tribuna del pis principal i la balconada central de pedra del segon pis. Actualment és la seu del grup de castellers Minyons de Terrassa.

Pere Torras i Obiols, un sastre d'Olesa de Montserrat instal·lat a Terrassa, va encarregar a l'arquitecte Melcior Viñals la construcció d'aquest edifici, el qual va aconseguir construir el magatzem industrial més representatiu de la seva producció. És l'únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall. Al magatzem hi destaca la balconada que recorre tota la façana diferenciant la planta baixa, utilitzada per a magatzem, del primer pis, dissenyat com a habitatge del propietari. Aquest local és conegut popularment amb el nom de “Cal Sastre d'Olesa”.

La ruta turistica del modernisme industrial a Terrassa: 25 edificis imprescindibles

59


Per completar aquest itinerari, cal destacar la col·lecció del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, que ofereix una programació contínua d'exposicions temporals. L'Espai Modernisme acull manifestacions lligades a aquest estil, sempre des de l'òptica del tèxtil. En els seus fons conserva teixits representatius de la història i les diverses cultures de la conca mediterrània, des del segle I fins avui, així com indumentària, dissenys originals i mostraris industrials.

FÀBRICA I MAGATZEM MARCET I POAL · ESCOLA LANASPA-PATRONAT D'EDUCACIÓ (1914·1920) Edifici format pel magatzem i una nau industrial. Del magatzem destaca la decoració ceràmica de la cornisa i l'ús de l'estètica modernista en balcons i reixes. Actualment és la seu del Patronat Municipal d'Educació i de l'escola pública Lanaspa. La fàbrica presenta els trets característics de l'arquitectura industrial de Lluís Muncunill, maó vist i grans obertures.

MAGATZEM JOAQUIM ALEGRE · ARXIU TOBELLA (1904) Muncunill va projectar l'any 1899 un primer magatzem d'estil vuitcentista amb façana al carrer de Sant Llorenç promogut per Joaquim Alegre, que encara es conserva i que es va annexionar al nou edifici projectat posteriorment amb façana a la placeta de Saragossa. El nou edifici és el magatzem més emblemàtic de Terrassa de tots els que va construir Lluís Muncunill dins el seu personal llenguatge modernista. En aquest edifici introdueix els arcs el·líptics com a elements definidors de la façana.

60

És un magatzem de planta baixa i dos pisos. La façana simètrica té un sentit ascendent provocat per la successió de les tres obertures parabòliques.

MASIA FREIXA (1905·1910)

Destaquen els treballs de serralleria de Pau Bros i els de fusteria de Pere Sabater, col·laboradors habituals de Muncunill.

L'industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí encarregà la construcció de la seva residència familiar a Muncunill. La Masia Freixa se superposa a una estructura fabril anterior.

Malgrat que el promotor de l'edifici fou Joaquim Alegre, que el va fer construir com a magatzem de la raó social Aymerich, Amat i Jover, l'edifici es coneix popularment pel nom dels llogaters i després propietaris que des dels anys vint i fins a l'any 1972 van ocupar el magatzem: Pau Farnés S.A.

La residència es trobava envoltada d'un extens jardí, en una zona de l'eixample de la ciutat. Actualment aquest entorn es coneix com el Parc de Sant Jordi, que conserva alguns dels elements originals.

Després d'una intensa campanya de reivindicació ciutadana per salvar l'edifici abandonat i en mans d'una empresa immobiliària de Barcelona, el 13 de maig de 1977 fou adquirit per Manuel Tobella i Marcet. Des del 1978 la Fundació Arxiu Tobella passà a ser la propietària de l'edifici, que funciona com a arxiu fotogràfic de la ciutat des d'aleshores.

L'edifici està revestit per una estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana. Destaca la façana estucada de color blanc i la galeria porticada, amb un arrambador de ceràmica vidriada de color blanc. Al sostre, trencadís de vidre al morter de calç donen llum a l'edifici. Durant molts anys va ser la seu del Conservatori de Música. Actualment acull serveis de la regidoria de Comerç i Turisme i altres dependències municipals, a més d'un espai per a exposicions temporals i activitats.

La ruta turistica del modernisme industrial a Terrassa: 25 edificis imprescindibles

61


La Fira Modernista: un viatge imaginari al passat

63


LA FIRA MODERNISTA DE TERRASSA OFEREIX UN VIATGE AL PASSAT PLE D'EMOCIONS I DE SENSACIONS, QUE L'ANY 2007 VA ATRAURE MÉS DE CENT MIL VISITANTS, DELS QUALS UN 27% PROVENIEN DEL CONJUNT DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA, UN 8% D'ALTRES COMARQUES DE CATALUNYA, U N 3 % D ' A LT R E S C O M U N I TAT S AUTÒNOMES I LA RESTA EREN PROCEDENTS DEL VALLÈS OCCIDENTAL I DE LA CIUTAT DE TERRASSA. ELS VISITANTS D'ARREU DE CATALUNYA AUGMENTEN A CADA EDICIÓ, DADA QUE CONFIRMA LA CREIXENT PROJECCIÓ DE LA FIRA AL NOSTRE PAÍS.

La Fira Modernista: un viatge imaginari al passat

La Fira es realitza cada any a diferents espais del centre històric de la ciutat, on es situen punts per a activitats, espectacles, tallers, exposicions, mostres de productes, parades de venda i degustació, activitats infantils, festes, visites turístiques… Desenes i desenes d'activitats, a totes hores, que permeten viure i reviure l'època modernista, aprendre, disfrutar, tafanejar, comprar, degustar… La Fira s'estructura en quatre zones al voltant de les quals es desenvolupen les activitats del cap de setmana: el Centre Històric, el Parc de Sant Jordi, la Plaça Nova i el Passeig del Comte d'Ègara. Els carrers que uneixen aquestes zones s'omplen de color i de vida amb motiu d'aquest esdeveniment, amb espectacles, atraccions, aparadors decorats especialment per a l'ocasió i desenes de persones que es barregen amb la multitud vestides d'època fins a l'últim detall. En el programa anual s'inclouen també nombroses activitats desenvolupades per museus i entitats de la ciutat, així com una àmplia oferta comercial i de restauració amb tocs modernistes.

65


De totes les activitats que es realitzen i que es poden consultar al web www.terrassa.cat/firamodernista i a www.terrassa.cat, destaquen: · Fira de Ciutats Modernistes · Déambuloscopie · Visites a la Masia Freixa

66

· Visites al Museu Casa Alegre de Sagrera · Circ al Vell Estil · La tómbola filantròpica · La Terrassa Modernista · Parada de flors (distribució aproximada 20.000 flors) · Tallers participatius al Parc de Sant Jordi · Parades de venda i degustació

· Sardinada popular · Tallers de globus aerostàtics · Carpa màgica · Concerts de piano i clarinet · Estructures musicals d'Etienne Favre · Espectacles per a infants · Escenificació “Una tarda al Casino”

La Fira Modernista: un viatge imaginari al passat

· Tren del modernisme · Comparses · Tallers de demostració d'artesania del vidre, de trencadís, de titelles modernistes… · Exposició d'imatges de la Fira Modernista · Concurs de fotografia · Gegantons modernistes

67


La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

69


PER DUR A TERME LA CREACIÓ DELS DIFERENTS CARTELLS DE LA FIRA MODERNISTA, DES DE LA PRIMERA EDICIÓ S'HA PRES COM A REFERÈNCIA UN MOTIU ARTÍSTIC D'UN CARTELL, TARGETA O ELEMENT MODERNISTA RELACIONAT AMB LA CIUTAT DE TERRASSA. AQUEST ELEMENT ES TRIA EN FUNCIÓ DE LA CAPACITAT D'ADAPTACIÓ QUE TINGUI PER TAL DE SER APLICAT SOBRE DIFERENTS SUPORTS, COM PODRIA SER UN PROGRAMA D'ACTES, UN ANUNCI, UNA BANDEROLA O UNA “XAPA” DE CAVA. S'HA PROCURAT EN CADA OCASIÓ EXTREURE EL MAJOR NOMBRE DE DETALLS EXPRESSIUS DEL CARTELL AMB LA FINALITAT DE PRESENTAR UNA IMATGE RICA I DIVERSA PERÒ, A LA VEGADA, HOMOGÈNIA, DE LA FIRA. ÉS A DIR, ENS ASSEGUREM SEMPRE QUE TINGUIN PROU ELEMENTS CARACTERÍSTICS COM PERQUÈ, MOSTRANT-NE UNA PETITA PART, ES TRANSMETI LA IMATGE SENCERA DEL CARTELL. La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

71


Un cop triada la imatge de la qual es parteix per dissenyar el cartell, s'estudien els diferents elements per aconseguir que l'efecte visual sempre sigui impactant. A la majoria de casos, per assolir aquest objectiu, es modifiquen o saturen els colors per donar una imatge més viva i alegre, en la línia de l'esperit de totes les fires realitzades fins al moment. Els elements modernistes utilitzats com a referència presenten configuracions lineals que deriven de les orgàniques, però sempre tenen com a nexe comú la il·lustració, en molts casos, de dones de l'època. Això, sumat a l'art en la creació de la tipografia, dóna lloc a una composició on l'espai buit és impossible. El fet que l'art modernista estigués íntimament lligat a la natura fa que les seves creacions presentin colors molt variats que permeten crear un cartell amb una gran diversitat cromàtica que li dóna un gran impacte visual.

PER AL DISSENY DE LA IMATGE DE L'EDICIÓ 2008, ES PREN COM A REFERÈNCIA UNA TARJA COMERCIAL DE LA FÀBRICA DE GÉNEROS DE PUNTO PABLO PALET, DE 1903 (IL·LUSTRACIÓ D'E. BERTRAND QUE ES CONSERVA A L'AHCT). 72

Aquesta imatge crida especialment l'atenció per la gran varietat de detalls, vivesa de les formes corbes i per la il·lustració de la dona, característiques freqüents de l'art modernista. En aquest cas, el format del model triat és horitzontal; per tant, cal resituar tots els elements al cartell, però sense perdre la homogeneïtat de la composició original. D'aquesta manera, es seleccionen la dona, les flors, el pergamí, les fulles i la forma corba que envolta el teixit anunciat per la fàbrica. Un cop extrets tots els elements, el següent pas és distribuir-los verticalment respectant les formes de la imatge original. La figura femenina és la protagonista de la targeta comercial i esdevé la imatge central del cartell, que es col·loca en la part més visible, la superior.

A dalt: Imatge original de la qual es parteix a l'hora de realitzar el cartell Dreta: Cartell de la VI Fira Modernista de Terrassa

A l'art modernista predominen les tonalitats ataronjades i terroses, les quals es procuren saturar o substituir per colors més llampants. Amb aquest recurs, el cartell compleix una de les seves principals funcions: captar l'atenció. El cartell modernista neix amb la intenció de ser una eina propagandística i acaba convertint-se en una autèntica obra d'art, fet que s'ha respectat amb la màxima cura en els cartells de les diferents fires modernistes des del 2003.

La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

73


En aquest cartell s'ha augmentat la tonalitat del fons i dels tons marrons, i s'han substituït d'altres com ara les fulles o les flors.

LA TIPOGRAFIA ACABARÀ DE DONAR FORMA AL CARTELL. TOT PROCURANT UTILITZAR COLORS I TIPUS DE LLETRES SIMILARS TAMBÉ ES REPETEIX LA IMATGE D'UNA FLOR, A LA QUAL S'ATORGUEN COLORS DIFERENTS I ES SITUEN EN PUNTS CONCRETS DEL CARTELL CREANT UN CAMÍ SINUÓS, INSPIRAT EN SOLUCIONS SIMILARS PRÒPIES DE L'ÈPOCA. En aquest cartell i coincindint amb el centenari del Vapor Aymerich, Amat i Jover (seu central del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya), s'ha inclòs una referència en forma d'homenatge visual. Això s'aconsegueix amb la introducció d'una litografia d'època de l'esmentat vapor (extreta d'una mostra procedent de Foment de la Indústria) que substitueix la imatge de l'anunci original on es trobàven una sèrie d'elements tèxtils. Aquesta sèrie de modificacions donen lloc a un cartell que conserva l'estil propi de l'època modernista i que compleix amb el seu objectiu actual, el publicitari.

74

Dreta: Il·lustració del Vapor Aymerich, Amat i Jover inclosa al cartell de la VI Fira Modernista de Terrassa

La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

75


Cartell de la V Fira Modernista de Terrassa i cartell original de 1910

76

La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

77


Esquerra: Vitralls de la Sala d'Actes de l'Antic Institut Industrial Dreta: Cartell de la IV Fira Modernista de Terrassa

78

La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

79


Esquerra: Detall del cartell original Dreta: Cartell de la III Fira Modernista de Terrassa, que s'inspirava en la pintura d'Alexandre de Riquer que es conserva al Museu Casa Alegre de Sagrera

80

La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

81


Esquerra: Detall del cartell original Dreta: Cartell de la II Fira Modernista de Terrassa

82

La imatge de la fira: un homenatge a l'art modernista

83


Cartell de la I Fira Modernista de Terrassa

84


L'anima de La fira: persones i entitats

87


AJUNTAMENTS DE CIUTATS MODERNISTES

ENTITATS, ASSOCIACIONS, INSTITUCIONS I PARTICULARS

· Ajuntament d'Esplugues de Llobregat · Ajuntament de Manresa · Ajuntament de La Pobla de Lillet · Ajuntament de Castellar de n'Hug · Ajuntament de Canet de Mar · Ajuntament de Mataró · Ajuntament de Argentona · Ajuntament de Cardedeu · Ajuntament de L'Ametlla del Vallès · Ajuntament de La Garriga · Ajuntament de Granollers · Ajuntament de Barcelona (Institut del Paisatge Urbà) · Ajuntament de Reus · Ajuntament de Sitges · Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia · Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló · Ajuntament de Vilafranca del Penedès · Consorci de Turisme de l'Alt Penedès · Consorci de Turisme del Baix Llobregat · Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona

· Agrupació musical San José de Terrassa · Agrupació musical Musimix d'Abrucena · Agrupació Sardanista Amunt i Crits · Amics de les Arts i Joventuts Musicals · Amics de Sant Antoni Abat · ASERT · Associació Comerç Ca n'Aurell · Associació Comerç Rambla de Dalt · Associació Comerç Terrassa Centre · Associació de Comerciants del Mercat de la Independència · Associació Cultural del Districte IV · Associació Cultural Esperantista de Terrassa · Associació Cultural Santa Cruz de Canjàyar · Associació d'Artesans de Terrassa · Associació de Puntaires de Terrassa · Associació de Veïns de l'Antic Poble de Sant Pere · Associació de Veïns Creu Alta de Sabadell · Associació Taller del Llibre · Arxiu Tobella · Banda de Terrassa · Bar musical Reina Victòria · Bastoners de Terrassa · Biblioteca Central de Terrassa

L'anima de la fira: persones i entitats

89


· Boixos de Sant Llorenç Grup Cultural · Bombers de Terrassa · Caixa de Terrassa · Canal Terrassa · Carme Casamada · Carnisseria Vera, Mercat de la Independència · Castellers de Terrassa · Caves Celler Vell · Caves Butí Masana · Cebado · CECOT · Centre d'Estudis Històrics de Terrassa · Centre del Col·leccionista · AV Can Jofresa · Centre de Documentació i Museu Tèxtil · Centre Excursionista de Terrassa · Centre Social Catòlic · Secció Teatre i Esbart Egarenc · Cerveses Damm · Cicle Formatiu GM, Cuina i Sala de l'IES Cavall Bernat · Cinema Catalunya · Club Deportiu Terrassa Hockey · Club Ferroviari · Coco, Servei Catèring · Col·lectiu de Dones de Ca N'Anglada · Col·lectiu de Dones amb Iniciativa · Conservatori Municipal de Música de Terrassa · Conservatori Professional de Música de Terrassa · Cooperativa de Teixidors i Taller del Llibre

90

· Coral Lamardebé · Coral Rossinyol · Coral Joventut Terrassenca · Creu Roja de Terrassa · CULTURART del Districte IV · Drac i Drac Infantil de Terrassa · Diari de Terrassa · Diari Més Terrassa · El Bitxo del Torrent Mitger · Entitat Cultural El Porronet de Terrassa · Entitat Juvenil “Ofensiva Ment” · Èpic - Casino del Comerç · Esbart Egarenc · Esbart Terrassa · Esbart Terrassa i Festa de la Santa Creu · Escola Crespinell · Escola de Ball “Ball Vallès” · Escola de Ball “Tot ball” · Escola Municipal d'Art · Escola Municipal la Llar · Escuderia MATHC, Motor Atlètic Terrassa Hoquei Club · Esplai CEPITU · Esplais i Agrupaments Escoltes · Estrella Damm · Estudi 13 · Eurostereo Foundation

· Facktoria d'arts · Farmàcia del Cacho · Federació d'Associacions de Comerciants · Fernando Font de Gayà · Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · FIAC Escola Universitària de Turisme de Terrassa · Fotoclub Terrassa · FUPAR · Gegants de Canet · Gegants de la Garriga · Gegants de Granollers · Gegants del Pi de Barcelona · Gegants de Matadepera · Grup de Geganters de Terrassa · Generalitat de Catalunya. Direcció General de Turisme · Gremi de Constructors · Gremi Metal·lúrgic · Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de Terrassa · Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa · Gremi de Floristes · Gremi d'Hostaleria de Terrassa i Comarca · Gremi de Pastissers · Gremi del Tèxtil · GRID · Grup d'Esplais de Terrassa · Grup de Dones “Solidaritat té nom de dona” · Grup del Drac de Terrassa

L'anima de la fira: persones i entitats

· Grup de Nans de Terrassa · Grup Pam Teatre del Casal de Sant Pere · Grup Simó& Prado, Gran Casino · Grup Treure Ball · Institut del Teatre/ESTAE · Jazz Cava · La Caixa · La Llanterna Terrassenca, entitat sociocultural · Llibreria El Cau Ple de Lletres · Massa Coral · Mercat de la Independència · Mercadona · Mina d'Aigües · Minyons de Terrassa · Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya · Museu de Terrassa · Museu de Can Tinturé – Esplugues de Llobregat · Mútua de Terrassa · Nans de Terrassa · Oficina de Promoció Turistica de la Diputació de Barcelona · Perfumeria Marionnnaud · Qollunaka · Quadre Escènic de la Colònia Modernista Güell · RACC · Ràdio Terrassa · Ràdio Municipal de Terrassa

91


· Raffel Pagès Perruquers · Restaurant Cafè-Teatre · Restaurant NoBadis · Restaurant Tallaferro · Restaurant Via Fora · Restaurant Viena · Restaurant el Port d'Ullastrell · Societat Coral dels Amics · Sr. Eudald Santanach Illa · Sr. Edi · Sr. Jaume Roca · Sr. J. Bosch Pompidor · Taller d'Artesans Josep Zorrilla · Teatre Alegria · Terrassa Immobiliària par tres S.L. · Vivó Antics

92

I ÀREES DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA · Comerç, Mercats i Fires · Projecció de la ciutat i Turisme · Presidència · Imatge i Comunicació · Serveis Generals · Via Pública · Policia Municipal · Egarvia · TMESA · Manteniment Urbà · Eco – Equip · Escola d'Hostaleria Torre Mossèn Homs, de Foment de Terrassa · Brigades Municipals · Participació Ciutadana · Joventut i Lleure Infantil · Promoció de la Dona · Ensenyament · Solidaritat i Cooperació Internacional · Societat Municipal de Comunicació de Terrassa · Ciutadania i Drets Civils · IMSABS · IMCET


La gran festa del Modernisme a Catalunya  
La gran festa del Modernisme a Catalunya  

"La gran festa del Modernisme a Catalunya", publicació de desembre de 2006

Advertisement