L’ Assemblea de Joves de Lleida ara és Arran Lleida
Anuari 2011-2012
Primer de maig de 2012 Manifest: Contra la dictadura de la banca i la patronal REPARTIM EL TREBALL I LA RIQUESA Avui 1 de maig, dia internacional de la classe treballadora, als Països Catalans viurem una jornada de lluita anticapitalista especialment intensa. Els esdeveniments repressius de les darreres setmanes, protagonitzades per la caça de bruixes de la Conselleria d’Interior que dirigeix Felip Puig al Principat Catalunya, s’han convertit en la punta de llança de l’estratègia que estan implementant els responsables polítics i econòmics de la crisi capitalista que patim. El discurs de la normalitat democràtica que s’havia intentat vendre des del naixement de la “democràcia espanyola” està quedant en un no-res arreu del territori català, com ho demostra la violenta actuació policial que hem patit durant l’anomenada Primavera Valenciana o les arbitràries detencions que hem viscut a Mallorca durant la vaga general. Així mateix, al Principat estem patint una escalada repressiva sense precedents. A efectes pràctics, doncs, tornem a viure mètodes i estratègies del passat, pròpies d’una dictadura, no només en l’actuació dels cossos armats, sinó també en la política econòmica i social dels governs espanyol i francès i dels diferents executius regionals dels Països Catalans. Les retallades dels drets civils i socials més bàsics, la progressiva desaparició dels nostres drets laborals, la precarització cada cop més agressiva dels treballadors i treballadores, la desaparició de serveis públics bàsics, les privatitzacions, els acomiadaments massius, l’índex d’atur general i juvenil, la mateixa Reforma Laboral, la dependència dels mercats i dels desitjos de potències estrangeres, etc. Entenem que totes aquestes qüestions són, en definitiva, indicadors d’una política social i econòmica basada en els retrocessos pels treballadors i treballadores. Polítiques que sempre s’apliquen en detriment de la majoria i en favor dels més privilegiats, dels capitalistes, és a dir, de les grans fortunes i de les grans empreses que operen als Països Catalans. En temps de crisi, no s’està protegint les persones més dèbils, sinó difonent el discurs de la por per beneficiar els més poderosos. Entenem, doncs, que ens estem apropant a moments de canvis profunds. La crisi no és un petit episodi de la història d’Europa i del món, sinó un nou estat de les coses que alguns volen aprofitar per reestructurar el capitalisme en unes condicions molt més perjudicials per la gran majoria de la població. Pretenen exprimir al màxim els nostres drets i llibertats fins arribar allà on puguin continuar enriquint-se i acumulant capital a costa de la nostra força de treball. Són, doncs, moments de canvi. I de nosaltres depèn que aquest canvi es dirigeixi en un altra direcció. Cal prendre consciència de les nostres possibilitats i de la nostra capacitat per canviar l’estat de les coses. Ens hem de creure que, si ens unim i lluitem, juntes serem capaces d’acabar amb la dictadura del capitalisme i dels mercats. Hem de difondre el discurs polític i social que estem defensant des del primer dia. Volem repartir el treball i la riquesa, nacionalitzar la banca, combatre els especuladors i construir estructures de contrapoder popular. Cal que ens unim per ser capaces d’enfrontar-nos sense por al sistema parlamentar i capitalista que, malgrat treure’s la màscara, se’ns segueix venent com a democràtic. Els interessos dels nostres enemics (bancs, polítics, patronal, multinacionals, mercats...) són, en definitiva, totalment oposats als nostres. Creiem en la justícia social i l’actual estat de les coses només ens demostra que la lluita de classes segueix sent una realitat patent a casa nostra. 28