EL CETA NI ARA NI MAI Oficina Jove de les Garrigues, Casal Marino Les Borges Blanques, 16 setembre 2016 Ramon Morell r.morell@geosoc.udl.cat
TTIP: Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió, acord de lliure comerç entre UE i EEUU (Transatlantic Trade and Investment Partnership) CETA: Acord Econòmic Comercial i Global, entre Canadà i Unió Europea (Comprehensive Economic and Trade Agreement) TTP: Acord Transpacìfic de Cooperació Econòmica (Trans-Pacific Partnership). Signat al febrer de 2016 i la seva entrada en vigor està prevista pel 2018, hi formen part: EEUU, Canadà, Mèxic, Perú, Xile, Brunei, Malàisia, Singapur, Vietnam, Austràlia i Nova Zelanda TISA: Acord de Comerç i de Serveis (Trade in Services Agreement). Es ve negociant des de fa més de dos anys per una cinquentena de països i el que pretén, bàsicament, és la liberalització total dels mercats financers (encara més?), privatització del serveis públics i limitació dels drets de la població migratòria.
Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (Trans-Pacific Partnership) signat el dia 4 del mes passat. D’Amèrica del Sud només hi ha Perú i Xile i hi ha també Austràlia i Nova Zelanda d’Oceania i no hi és Xina, si Vietnam
CONTEXTUALITZARÉ EL CETA EN L’ACTUAL ESTRUCTURA I CONJUNTURA SISTÈMICA Domini i poder del sector financer Contradiccions teòriques i pràctiques dels sistema capitalista Valors culturals emanats d’aquesta jerarquia financera
I.- DOMINI I PODER DEL SECTOR FINANCER - Expansió i creixement de nous merctas i actius financers - El sector financer separat del productiu - Les entitats financeres clàssiques (bancs) fan de bancs industrials i han marginat la banca comercial - El creixement del diner és diner financer, no monetari, es multiplica en el sector de les finances i no acaba en el mercat monetari (error del BCE) - El moviment de capitals internacionals és inversió en actius financers no en actius productius
Font: Banc Internacional de Pagaments
Font: BIP
Font: BIP
Font: BIP
Desembre 2014 Mercats regulats
57,599
Juny 2015
62,210
Setembre 2015 62,278 Desembre 2015
Mercats no regulats Font: BIP. Les xifres en bilions dòlars USA
628,251
551,702
FA ESFARAIR
492,911
VOLUM DE DERIVATS FINANCERS (NOMÉS ACCIONS I BONUS A 10 ANYS) CONTRACTATS EN EL MEFF (MERCADO OFICIAL DE OPCIONES Y FUTUROS DE ESPAÑA), MERCAT REGULAT Nombre de contractes
Nominal, Nombre milions € Nombre d'ordres d'operacions
Gener-Agost 2016
27.430.976
449.042
2.062.771.281
3.615.605
Tot l'any 2015
47.819.205
905.214
2.727.034.759
5.873.598
Font: MEFF, Mercat Espanyol de Futurs Financers
II.- CONTRADICCIONS TEÒRIQUES I PRÀCTIQUES DEL SITEMA CAPITALISTA L’acumulació no és productiva, sinó financera Tipus d’interès negatius a) Contradiu lleis del mercat b) Contradiu tots els models fins ara explicats, neoclàssic, keynesià i fins i tots els monetaristes de Xicàgo (Milton Friedman) Les noves tecnologies han fet desaparèixer els mercats (físicament parlant), no són necessaris
III.- VALORS CULTURALS EMANATS D’AQUESTA JERARQUIA FINANCERA Les finances s’han popularitzat a nivell de carrer i voluntàriament a nivell didàctic i pedagògic Els mitjans d’informació no parlen d’economia, sinó de finances, la separació és volguda però insostenible a la pràctica
El Banco de España preguntará a 20.000 hogares si saben de finanzas. La macroencuesta se compone de 110 preguntas y se realizará en 30 países
Protestes d’afectats per participacions preferentes a Madrid el passat abril
EL CETA ÉS UNA PEÇA MÉS EN EL CONJUNT D’AQUEST MÓN FINANCER GLOBALITZAT. PER QUÈ? Perquè amb l’argument del bo que és el comerç internacional i la seva liberalització com a requisit previ pel desenvolupament de tots els països, va molt més enllà de les institucions i les normes que avui regulen el comerç internacional passant olímpicament d’aquest. Com passa: 1)Passa, perquè com defensa Xina, el que primer s’ha de fer per una llibertat real i efectiva del comerç internacional és dotar d’infraestructures els països emergents i establir mecanismes aranzelaris discriminatoris en base al desenvolupament de cadascun dels països. 2)Passa, d’impulsar mecanismes estables de finançament a llarg termini 3)Passa, de qualsevol mena de regulació. I aquí el més important: la inseguretat financera que provoca l’absència de regulació dels mercats de derivats i els fons especulatius és la causa principal del deteriori de les relacions internacionals, de béns i serveis, entre països i de l’increment insostenible de la desigualtat
ESPANYA, 2015, VA EXPORTAR 250.241.332,17 MIL€ I VA IMPORTAR PER 274.415.211,48 MIL€ COMERÇ EXTERIOR DE ESPANYA AMB CANADÀ, EN MILERS D’EUROS EXPORTACIONS
PERCENTATGE SOBRE TOTAL EXPORT. ESPANYOLES
IMPORTACIONS
PERCENTATGE SOBRE TOTAL IMPORT. ESPANYOLES
2014
1.315.553,39
0,55%
956.637,39
0,36%
2015*
1.372.061,21
0,55%
988.098,36
0,36%
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat. *Les xifres són provisionals
COMERÇ EXTERIOR DE ESPANYA AMB EEUU, EN MILERS D’EUROS EXPORTACIONS
PERCENTATGE SOBRE TOTAL EXPORT. ESPANYOLES
IMPORTACIONS
PERCENTATGE SOBRE TOTAL IMPORT. ESPANYOLES
2014
10.657.468,41
4,43%
10.384.386,27
3,91%
2015*
11.410.872,50
4,56%
12.844.608,86
4,68%
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat. *Les xifres són provisionals
COMERÇ EXTERIOR UE28 AMB CANADÀ, MILERS D’EUROS
2015*
EXPORTACIONS TOTALS UE28
EXPORTACIONS UE28 A CANADÀ
PERCENTATGE CANADÀ SOBRE TOTAL
4.917.506.342,47
35.124.769,64
0,71%
IMPORTACIONS TOTALS IMPORTACIONS UE28 UE28 DE CANADÀ 4.759.013.662,03
28.233.068,50
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat. *Les xifres són provisionals
COMERÇ EXTERIOR UE28, ANY 2015, EN MILERS D’EUROS EXPORTACIONS Total Món
IMPORTACIONS
4.917.506.342,47 4.759.013.662,03
EEUU
371.336.298,49
249.044.909,12
Xina
205.762.549,00
364.692.622,25
Suïssa
150.873.026,87
102.315.363,06
Turquía
79.128.585,76
61.603.754,64
Rússia
73.911.281,36
135.478.705,04
Brasil
34.594.639,61
30.965.642,76
Mèxic
33.664.178,45
19.307.399,00
Sudàfrica
25.462.004,38
19.364.348,00
Argèlia
22.288.813,98
20.704.102,84
Egipte
20.449.978,25
7.193.895,26
Marroc
18.175.762,95
12.441.237,80
Tunísia
10.749.980,21
9.506.951,30
Argentina
9.108.663,89
8.054.904,94
Xile
8.357.247,37
8.173.131,99
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les xifres són provisionals No hi ha els països de l’OPEP i Xina inclou Hong KOng
PERCENTATGE CANADÀ SOBRE TOTAL 0,59%
COMERÇ EXTERIOR ENTRE ELS 28 PAÏSOS DE LA UE, ANY 2015, EN MILERS D’EUROS EXPORTACIONS IMPORTACIONS TOTAL 3.052.787.171,56 2.979.148.864.55 França 370.970.824,54 273.352.467,86 Holanda 224.841.949,29 369.148.157,32 Alemanya 632.838.541,22 671.905.426,29 Itàlia 218.609.882,84 215.594.916,52 Rege Unit 316.609.420,93 182.503.869,41 Irlanda 44.491.421,45 72.090.937,03 Dinamarca 55.891.225,02 49.412.157,45 Grècia 23.419.292,57 12.595.227,77 Portugal 44.526.715,96 32.588.587,60 Espanya 159.786.797,71 151.575.536,84 Bèlgica 207.869.621,44 243.131.341,11 Luxemburg 16.436.482,91 14.913.466,45 Suècia 90.586.987,24 79.976.360,50 Finlàndia 39.534.062,09 34.661.603,53 Àustria 110.087.211,61 97.764.160,06 Estònia 10.870.018,56 7.953.444,06 Letònia 10.844.526,59 7.370.281,56 Lituània 15.113.720,13 13.338.841,54 Polònia 138.043.281,66 135.461.323,25 Xèquia 96.578.870,76 111.839.558,84 Eslovàquia 53.493.586,36 53.005.569,08 Hungria 63.257.227,42 67.221.844,17 Rumania 47.867.744,03 37.367.837,80 Bulgaria 17.342.105,44 14.276.167,07 Eslòvenia 18.983.422,55 20.067.087,01 Croàcia 13.863.067,11 6.651.907,09 Malta 4.713.303,79 1.623.928,91 Xipre 5.315.860,34 1.756.858,43 Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les xifres són provisionals
VALOR EN EUROS DE LA INVERSIÓ ESTRANGERA I LA DE CANADÀ TOTAL PERCENTATGE TOTAL PERCENTATGE DE INVERSIÓ DE LA INVERSIÓ INVERSIÓ LA INVERSIÓ DE ESPANYOLA A DE ESPANYA A A CANADA ESTRANGERA DE CANADÀ CANADA SOBRE L'ESTRANGER CANADÀ SOBRE EL TOTAL A ESPANYA A ESPANYA EL TOTAL 2015 28.202.357,56 9.418.106,00
33,39%
24.681.949,90 198.519,89
0,80%
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat
En aquestes inversions hi ha comptabilitzades les realitzades a través de les anomenades Entitats de tinença de valors estrangers (ETVE), conegudes amb el nom genèric de holding. En el cas espanyol les inversions canalitzades a través d’aquests holdings tenen importants beneficis fiscals, estan exemptes de pagar entrada i sortida de capitals, dividends, beneficis i plusvàlues generades per les empreses estrangeres participades per les ETVE. Només la inversió que realitzin per exercir l’activitat resta subjecta a tributació. Per entendre’ns, per exemple Caixabank obre una oficina a una país estranger, doncs en lloc de fer la inversió directament Caixabank ho fa el seu holding Criteria.
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ I FINS EL COL·LOQUI. MERCÈS.