Portfoli Aida Planas

ORTFOLI | PORTFOLI | PORTFOLI | PORTFOLI | P

A PLANAS I DÍAZ | AIDA PLANAS I DÍAZ | AIDA PLANAS I DÍAZ

“NO TINC POR A LA PERFECCIÓ, SÉ QUE MAI L’ACONSEGUIRÉ”

2

HOLA! Em dic Aida Planas i Díaz. Tinc 21 anys.

Curso el quart curs del Grau en Estudis d’Arquitectura a l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) amb diferents reconeixements honorífics del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC) i publicacions i exposicions del Departament de Projectes Arquitectònics (PA).

En les següents pàgines trobaràs una selecció dels treballs que he desenvolupat en els últims anys. Els àmbits que més m’apasionen dintre de l’arquitectura són l’investigació teórica i la fotografia, i més enllà d’aquestes, he pogut desenvolupar i ampliar els meus coneixement en la projecció estructural i constructiva per tal de projectar els espais, des de l’escala més petita fins a la urbana.

3

CONTINGUTS PROJECTES Residència d’estudiants Alfama, Lisboa

6-9

Escola de Vela Platja de l’Arrabassada, Tarragona

10 - 13

ESCALA URBANA Sant Andreu de la Barca

Projecte de regeneració urbana

14 - 17

Barcelona QGIS

18 - 19

4

WORKSHOPS Sonalls del Silenci

Festes d’Arquitectura, Gràcia, Barcelona

20 - 21

Fotollibre

Pavelló Alemany, Mies van der Rohe

22 - 25

Reparació urbana

Edific Coderch, ETSAB

26 - 27

RECERCA ARQUITECTÓNICA La ciutat surrealista El París de Breton a través de Nadja a través de Breton

28-29 ASSAIG

Més enllà de l’aïllament ASSAIG L’espai del geni intèrpret en contrapunt al del geni creador ANNEX: DIBUIX

5

30 - 37

ROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECT Residència d’estudiants Alfama, Lisboa Mur(allà) és un complex residencial per a joves situat a Alfama, al Pátio de Dom Fradique, un dels cent patis abandonats que hi ha Lisboa, i que actualment serveix per a acollir als sense sostre de la ciutat.

+

=

Maqueta runes originals e 1:200 (A3)

L’estratègia de partir d’un sòcol continu en les plantes baixes, permet relacionar-nos de manera directa amb l’usuari, guiar-lo per un camí concret, aproximar-nos materialment, proporcionar-li experiències de llum i ombra, i durlo fins a espais verds amplis on poder dur a terme les reunions socials. La forma d’aquest ve marcada per la unió dels vèrtexs de les geometries.

Planta d’emplaçament e 1:10.00 (A1)

6

TES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | P

Maqueta façana + nuclis e 1:200 (A3)

+83

+76

+72.5

Secció e 1:200 (A2)

+69

+65.5

+69

+76

+76

+72.5

+62

+72.5 +65.5 +69

+72.5

A

A' +69

+72.5

+72.5

+76 +68

Planta tipológica e 1:200 (A0)

7

+68

1,78

0,2

5

0,25

7

2,5

11,5

3,7

Residència d’estudiants Alfama, Lisboa

1,78 1,78

Cadascuna de les torres pot ser dedicada a habitatges o a residència. En el cas de la torre residencial, el punt on conflueix amb el sòcol passa a unir-se, ampliant-se l’espai comú compartit dels usuaris del complex.

En canvi, en els habitatges el punt on conflueixen passa a ser un generós vestíbul multifuncional.

13,8

1,7

1,7

8

8

2,2 1

2,5

8

1,7

8

2,5

2,5

1

2,2

1

1,7

7,8

2,2

8

1,7

1

2,5

2,2 1

2,5

1,7

8

1,7

1

1 1

1,7

5

1,7

8

1,7

9.8

0,2

8

0,2

5

11,5

0,25 0,25

1

1

7

1,7

8

7

2,5

2,5

1,7 1,7

1

1,7

8

2,2

8

1,7

8 1,7 1,7 1 8 ,788

2 ,2 2,2

2,5

2,2

2,2

2,5 22,5,5

1,7 1,7 1 8 ,788

1,7

8

1

1

2,5

11

1

2,5 1

1,7 1,7 1 8 ,788

1,7

11

1,4

8 1,4

2,5 22,5,5

1,72

1,72

3,6

1,7 1,7 1,7

2 0,3

1,7 1,7 1 8 ,788

2

3

2

0,2 00,2,2 5 55

1 11,51,5 11,5 1,5

7

2,5 22,5,5

1,7

1

5

1,78 1,78

11

2,2 1 2,5 2,2 2 11 ,2

1,55 1,4

0,2

1

0,85

1

1,78

1,7

8

2,5

2,5

2,5

1

11,5

11,5

7 7

0,25 0,25

0,25

7

2,5 2,5

1,28

3

1,4

1,4

2

2,5

0,15

0,85

13,8 13,8

0,95 0,95

2

11

0,3

1,72

3,7

2

7,8

7,8

0,3

2

0,95

2

22

3

3 3

0,95

3,8 3,8

13,8 13,8

13,8

0,95

9.8

0,95 0,95

2

19.8 1,5 1,5 11,5

2 2

3

2

2,5

1,4

1,4 1,4

0,3

1,72

0,3

3,8

1,72

1,4

1,4

3,6

3,6

1,721,72 1,72

0,3 0,3 0,3

1,4 1,4

1,4

0,3 0,3 0,3

1,4 1,4

1,721,72 1,72

3,8 3,8

3,8

2,5 2,5

0,85 0,85

3,6

1,72

1,4

0,3 1,4 1,4

1,72 1,4 1,4

1,4 3,6 3,6 3,6

1,72

1,4

3,7

1,4

2,5

1,4

2,5

1,28 1,28

3,7

2 1,4

1,4

2,5 2,5

0,3

1,721,72 1,72

2

1,4

0,85

0,85 2,5 0,85

1,4

1,72

0,85

1,4 1,4

1,72

1,72

0,3

0,15 0,15

1,40,85 0,85 0,3

0,3

1,55 1,55

0,3

1,4

0,3

1,55

0,3

1,72

0,3

Catàleg tipológic e 1:150 (A3) 1,4

1,72

1,4

1,4

3,6

1,4

1,4 3,6

1,72

1,72

1,4

3,8

1,72 1,729.8 9.8 9.8

8

7,8 7,8

2,5

0,85 0,85

2,5

1,55 1,55

1,4

1,4

7,8

7,8

1

2,5

3

2

11,5

1,4

3,6

1

ROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECT

TES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | P B

C

Detall constructiu e 1:25 (A3)

SÓCOL (PROGRAMA COMUNITARI)

Procés constructiu e 1:25 (A3)

B'

C

De Baed

De Baed

Planta + Secció act. habitacions e 1:50 (A4)

9

C'

De Baed

De Baed

Planta act. comunitària e 1:50 (A4)

C'

ROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECT Escola de Vela Platja de l’Arrabassada, Tarragona Travessia encordada és un complex format per la nova escola de vela i l’antiga guingueta La Nova Estrella a un dels extrems de la Platja de l’Arrabassada, just a tocar del conjunt Patrimonial de la Savinosa.

Aquesta forma part de les més de 60 platges de Tarragona per les quals passa el Camí de Ronda. Més enllà de la resta de guinguetes que es troben al llarg del passeig marítim, la Savinosa és l’única edificació propera.

L’estructura juga un paper crucial en molts aspectes del projecte. Sobre una fonamentació de pilotis, un entramat de pòrtics de fusta de pi vermell, una espècie autòctona dels Pirineus, resol gran part del programa. la façana de corda permet la integració del volum en el paisatge.

Vista des del passeig

10 Vista des de la platja

Maqueta volumètrica e 1:500

SAVINOSA

TES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | P

PERSONES

aules 196 m²

441 m²

PG. MARÍTIM

MATERIAL 441 m²

MAR

294 m²

Plànol d’emplaçament e 1:750 (A2)

Planta Baixa (+3) e 1:200 (A1)

Planta Baixa +1 (+6) e 1:200 (A1)

11

CAMÍ RONDA

BAR

49 m²

SAVINOSA

Esquema de funcionament de l’escola

administració 196 m²

ROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECT Escola de Vela Platja de l’Arrabassada, Tarragona

MURS DE CONTENCIÓ DE TERRES DE FORMIGÓ

BIGUES 30 X 50 de fusta PILARS 30 x 30 de fusta

BIGUES 30 X 50 de fusta

Maqueta estructural e 1:200

PILARS 30 x 30 de fusta

SÓCOL DE FORMIGÓ

BIGUES 40 X 80 de fusta PILARS 40 X 40 de fusta

Axonomètrica estructural e 1:400 (A3)

Catàleg tancaments e 1:50 (A3)

Planta baixa activitat - pilars 30 e 1:50 (A2)

12

TES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | PROJECTES | P

Maqueta estructural e 1:200

Detall peu pilar 30 + façana corda e 1:10

Catàleg tancaments e 1:50 (A3)

Planta baixa activitat - pilars 40 e 1:50 (A2)

13

Detall peu pilar 40 e 1:10

SCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA| ESCALA URBANA| ESCALA URBANA | ESCALA Sant Andreu de la Barca

Projecte de regeneració urbana

Davant la necessitat de metropolitzar la zona industrial de Sant Andreu de la Barca, analitzem el perímetre proposat per a l’actuació.

Decidim fer la diagnosis de l’exterior del límit per tal de conèixer el que ens envolta, així com les possibles connexions, tant vials, com en relació al verd, inclòs el del riu Llobregat i el cim Montgoi, i els vials que donen accés a l’àmbit, especialment l’entrada de l’autopista A2 i l’antiga carretera Nacional.

Un cop delimitat, o més ben dit, RE-LIMITAT allò que volem regenerar, observem aquelles connexions que podria facilitar Anàlisi extern a l’àmbit + proposta a l’ámbit e 1:750 (A3) el nostre àmbit i que, a dia d’avui, no ho fa.

Les noves illes de cases que sorgeixen d’aquesta connexió verda i rodada, mantenint les estructures dels antics edificis industrials (equipaments) per a RE-UTILITZAR-LA amb un programa diferent, i generalment mixt. En cas de no ser possible, plantegem una nova forma que respongui als requeriments de la geometria de les noves connexions.

14

URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBA

EQUIPAMENTS

VERD

VIALS

Usos en planta tipus

Planta proposta e 1:500 (A3)

Maqueta volumètrica de l’ordenació e 1:500

15

Usos en planta baixa

EQUIPMENTS RESIDENCIAL OFICINES COMERÇ RESTAURACIÓ

SCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA| ESCALA URBANA| ESCALA URBANA | ESCALA Sant Andreu de la Barca

Projecte de regeneració urbana

5

6

2

0.5

7.3

0.5

7.3

0.5

0.5

2

6

0.5

5 RESIDÈNCIA

ESPAI INTERMIG

VIANANTS

VEGETACIÓ

BICI

VEGETACIÓ

RODAT

VEGETACIÓ

RODAT

VEGETACIÓ

BICI

VEGETACIÓ

VIANANTS

ESPAI INTERMIG

RESIDÈNCIA

Secció Avinguda Metropolitana e 1:100 (reduït)

0.5

4

0.5

11.9

0.5

4

0.5

7.3

0.5

2

0.5

ZONA VERDA

VIANANTAS

VEGETACIÓ

BICI

VEGETACIÓ

RODAT

VEGETACIÓ

VIANANTAS

RIERA

VIANANTAS

VEGETACIÓ

16

7.3

RODAT

VIANANTAS

Secció Carrer de la Riera e 1:100 (reduït)

0.5

VEGETACIÓ

6

ESPAI INTERMIG

RESIDÈNCIA

5

URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBA

Planta baixa + Planta tipus tipologia

Planta proposta e 1:1000 (reduït)

17

Perspectiva entrada al pati interior

SCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA| ESCALA URBANA| ESCALA URBANA | ESCALA Barcelona: Projecte d’innvoació, Quina és la millor zona de Barcelona per a tu?

QGIS Teóric

SAPS QUINA ÉS LA MILLOR ZONA DE BARCELONA PER A TU? ?

?

A QUI VA DIRIGIT?

FORMAT VISOR

QUALSEVOL PERSONA QUE VULGUI VIURE A BARCLEONA

?

?

AUTOAPRENENTATGE

APLICABLE A ALTRES CIUTATS

EL PROPI SISTEMA ES VA ENTRENANT

ESTRUCTURA APLICABLE A ALTRES CIUTATS

APRÈN QUINES SÓN LES CONDICIONS QUE INTERESSEN A UN PERFIL ESPECÍFIC D’USUARI

UNIFORMITAT EN L’ESTUDI D’HABITABILITAT DE LES CIUTATS

CONTINGUTS DEL PROJECTE GEOMETRIES BASE

QUALITAT DE L’HABITATGE

QUALITAT DELS VEÏNS

GRAF DELS CARRERS ILLES DE CASES BARRIS

PRESÈNCIA O NO D’ASCENSOR RÉGIM DE TINENÇA PREU LLOGUER MIG PREU COMPRA MIG DENSITAT

TIPOLOGIA DE LA LLAR RANG D’EDAT NIVELL EDUCATIU POBLACIÓ MIGRADA DEMANDA D’OCUPACIÓ

ACTIVITAT

ACCESSIBILITAT

QUALITAT MEDIOAMBIENTAL

ESPAIS VERDS EQUIPAMENTS ACTIVITAT COMERCIAL

ACCESSIBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC

QUALITAT DEL SOROLL QUALITAT DE L’AIRE

INDICADORS DEL PROJECTE

ES PROPOSEN 4 USUARIS DIFERENTS PER A VEURE LA DIFERÈNCIA DE CRITERIS

ELS INDICADORS VARIEN SEGONS EL PERFIL DE L’USUARI QUALITAT AMBIENTAL + ACCESSIBILITAT ES COMPARTEIXEN

18

USUARI 1

USUARI 2

1 ADULT JOVE

2 ADULTS + 2 MENORS D’EDAT

1 SOU

USUARI 3

USUARI 4

1 ADULT JOVE + 1 ADULT D’ELEVADA EDAT

1 INVERSOR

1 PENSIÓ

2 SOUS

DESCOBREIX ELS CRITERIS

URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBANA | ESCALA URBA Barcelona: Estudi de les Terrasses QGIS Pràctic

Total de cadires a les terrasses per trams

Superfície mitja per activitat de restauració per tram

19

WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSH Sonalls del Silenci

Festes d’Arquitectura, Gràcia, Barcelona

Execució, muntatge i presentació dels Sonalls del Silenci per a la Festa del Silenci de la Festa d’Arquitectura al Barri de Gràcia en col·laboració amb el COAC i SALA FERUSIC Architects.

20

HOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS |

21

WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSH Fotollibre

Pavelló Alemany, Mies van der Rohe

22

HOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS |

23

WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSH Fotollibre

Pavelló Alemany, Mies van der Rohe

24

HOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS |

25

WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSH Reparació urbana

Edific Coderch, ETSAB

Reflexió, intervenció i presentació sobre les reparacions urbanes a l’ETSAB en col·laboració amb EXTRAORDINARY ORDINARY STUDIO. En presència de la proposta d’intervenció a la façana de l’edifici Coderch neix Entranyes amb l’objectiu de mostrar la realitat que salvaguarda el morter i la ceràmica: el ferm mur de formigó. Aquest element, més enllà de ser l’estructurador de la geometria del mur de façana, també és el suport on s’adhereix el morter i que, gràcies a ell, les peces ceràmiques s’erigeixen donant el peculiar i distintiu acabat que caracteritza l’edifici. Reivindiquem la importància de la presència d’aquest mur exposant-lo, emmarcant-lo amb un element que permet resoldre el cosit, el trobament entre l’estructura vista i el revestiment i l’acabat exterior, i la correcta evacuació d’aigües.

26

HOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS | WORKSHOPS |

27

ECERCA ARQUITECTÓNICA | RECERCA ARQUITECTÓNICA | RECERCA ARQUITECTÓNICA | RECERCA AR La ciutat surrealista El París de Breton a través de Nadja a través de Breton Extractes:

“En aquest document es tracta les relacions que s’estableixen entre el primer manifest del Surrealisme i la novel·la Nadja, escrita pel mateix autor, amb la intenció de determinar aquelles qualitats globals que estipula en la dimensió teòrica que configura en la pràctica”

“El personatge que Breton permet descriure a través de Léona, Nadja, és el record del que per a ell ha estat un punt de contacte en la seva vida real amb l’altre món, contacte que s’ha refugiat en els racons de la ciutat. París ha estat còmplice d’exploració per a Breton, i eina de subjecte per a sustentar el seu model perfecte del surrealisme en Nadja”

“Era el París de Breton en l’estada de Nadja el París perfecte? La ciutat de la lliure i inexhaurible circulació i interacció? La parella no s’hauria pogut trobar si els carrers de la ciutat a vessar de gent no es poguessin errar, si no poguessin resguardar-se en els bars i cerveseries. Quan tot enfosquia la ciutat no dormia, permetent als qui l’habiten continuar fent-la ambigua. Si la ciutat no fos ciutat i no hagués arribat la llum, no es podrien haver vist, no haguessin encreuat mirades, no haurien perseguit el que veien pels carrers. O potser sí.”

28

RQUITECTÓNICA | RECERCA ARQUITECTÓNICA | RECERCA ARQUITECTÓNICA | RECERCA ARQUITECTÓ Més enllà de l’aïllament L’espai del geni intèrpret en contrapunt al del geni creador Extractes:

“Aquest treball tracta sobre la figura de Jean-Jacques Rosseau, com a geni creador vist des de la seva persona, i el del Glenn Gould, pianista i personatge d’una novel·la de Thomas Bernhard com a geni intèrpret, des del punt de vista d’una tercera persona, amb la intenció de determinar els aspectes fonamentals del geni i com aquests es donen amb objectius diferents tot i la seva primera impressió d’aparença compartida com a genis. Es considera essencial la presència del geni com a concepte en el transcurs del temps igual que la seva constant transformació des de l’Antiguitat fins a l’actualitat a la cultura occidental.”

“Durant l’època del Barroc (s. XVII-XVIII), els qui es podrien considerar genis pel seu intel·lecte, especialment científic, són perseguits i marginats pels tribunals, ja consolidats, de la Inquisició (s. XII-XIX). En el cas de Galileo Galilei (1564-1642), després de ser jutjat per heretgia, se’l condemna a arrest domiciliari, i vigilen el seu aïllament imposat. Durant aquest període el toscà va dedicar-se a hipotetitzar sobre el que avui en dia coneixem com la gravetat, experimentant amb petites boles amb pes propi, fet que va portar als vigilants de l’arrest domiciliari a tractar-lo de boig. De la mateixa manera, Giordano Bruno (1548-1600) va ser acusat d’heretgia per defensar la teoria heliocèntrica del sistema solar, però va ser castigat més durament amb la seva crema a la foguera.”

“(...)Tanmateix, ambdues vides comparteixen, temporalment, l’aïllament posterior al reconeixement extern de la genialitat, el que demostra que les inquietuds dels subjectes van més enllà del reconeixement, són una fita personal, es dediquen a la seva recerca motivats per una ideologia pròpia.

Per tant, s’atribueixen l’aïllament voluntari, el silenci, les relacions humanes entre el geni i la resta de persones, i l’autopercepció com a qualitats pròpies del geni. Aquestes es donen pràcticament de la mateixa manera en els dos individus, reforçant l’estereotip del geni solitari, que rebutja allò que no vol, sigui material, o en el tarannà d’una persona. (...) ”

29

NNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNE

MUHBA Plaça del Rei, Barcelona Sangina

30

EX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX D

Torre de la Creu, Sant Joan Despí Llapis carbó

31

NNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNE

Casa Ugalde, Caldes d’Estrac Aquarel·les

32

EX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX D

Poma i pebrot Aquarel·les

33

NNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNE

Església de San Lorenzo, Gijón Aquarel·les

34

EX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX D

Elogi de l’Horitzó, Gijón Aquarel·les

35

NNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNE

Casa de Chá da Boa Nova, Portugal Llapis Carbó | Aquarel·les | Ratllat

36

EX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX DIBUIX | ANNEX D

Granota de papiroflèxia Llapis carbó

37

NAS I DÍAZ | AIDA PLANAS I DÍAZ | AIDA PLANAS I DÍAZ | AIDA