Els sarcòfags de Sant Feliu de Girona: “una pregària en pedra”
personificades en l’ànima del difunt i de la mateixa Església que prega (Sl 23; Jn 10,1118). 4.3.2 Sarcòfag cristià estrigil·lat núm.2 (fig. 140) Marbre: blanc; Longitud: 1,95 m; Alçada: 0,54 m; Amplada: desconeguda; Procedència i cronologia: taller romà, vers 310 dC. Situació: mur dret del presbiteri, a la part superior dreta (fig. 136,7) Descripció iconogràfica. Sarcòfag estrigil·lat on el front està dividit en cinc zones clarament diferenciades: tres d’esculturades (extrem dret, part central i extrem esquerre) i les dues restants, intermèdies, decorades amb estrígils. D’esquerra a dreta, les escenes són les següents: 1. L’arrest de Pere. L’apòstol Pere, en el centre de l’escena, es troba subjectat pels dos braços per dos soldats que semblen emportar-se’l pres. 2. Escena de l’Orant. Situada a la part central, acompanyada per dos personatges masculins imberbes, indeterminats, encara que, possiblement, podria tractar-se de dos apòstols. En aquest cas, l’Orant ha perdut la seva típica representació femenina ja que, encara que el cos és el d’una dona, el rostre és masculí, com si l’artista hagués intentat representar el retrat del difunt enterrat que, des de la visió de la vida eterna, prega per tots els fidels vivents. 3. La curació del cec de naixement (Mc 8,22-25; Jn 9,1-12). Crist, a l’esquerra de l’escena, imposa la seva mà dreta sobre els ulls del cec, mentre que amb l’esquerra sosté un rotlle. A la dreta del cec, hi apareix un apòstol, barbat, l’encarregat, segurament, de presentar-lo a Jesús i que actua com a testimoni de la miraculosa guarició. 4.3.3 Sarcòfag cristià de fris continuat núm. 1 (fig. 142 i 143). Marbre: blanc; Longitud: 2,21 m; Alçada: 0,48 m; Amplada: desconeguda; Procedència i cronologia: taller romà, vers el 310 dC. Situació: Aquest sarcòfag es troba situat
276
GIRONA A L’ABAST X
al mur esquerre del presbiteri, a la part superior dreta (fig.136,3). Descripció iconogràfica. Sepulcre de fris continuat, on nou escenes se succeeixen, juxtaposades, d’esquerra a dreta. D’esquerra a dreta: 1. Pere fent brollar aigua de la roca o miracle de la font. Dos soldats romans -un està dret i l’altre agenollat- beuen del doll d’aigua que surt d’una roca, que ha estat colpejada per la vara de l’apòstol Pere, la figura principal d’aquesta escena. A continuació, al costat de Pere, un altre soldat romà agafa amb la seva mà esquerra la corresponent mà esquerra de l’apòstol. 2. Curació del paralític (Mt 9,1-18; Mc 2, 112; Lc 5,17-26). Crist, amb la seva mà dreta aixecada, s’adreça al paralític que, un cop curat, se’n va portant ell mateix la seva pròpia llitera. En el centre de l’escena, darrera, i quasi imperceptible, es pot apreciar el cap barbat d’un apòstol, que, com sovint es dóna en les representacions dels miracles de Crist, actua de testimoni. 3. Miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos (Lc 9,10-15; Mt 14, 13-21; Mc 6,32-44; Jn 6,1-13). Crist, en el centre de l’escena, té els braços estesos horitzontalment, imposant el dret sobre un cistell amb pans que sosté un apòstol, i l’esquerre sobre un plat amb peixos que li presenta i sosté un altre apòstol. Als peus de cadascun dels dos deixebles hi ha tres paneres plenes de pa, formant així una escena simètrica a banda i banda de Jesús, el personatge central de la representació. 4. Guarició del cec de naixement (Mc 8,2225; Jn 9,1-12). Crist imposa els dits de la seva mà dreta sobre els ulls del cec, mentre amb la mà esquerra li agafa el cap. Darrera Jesús, a dreta i esquerra, hi ha els caps de dos personatges, segurament apòstols, testimonis del miracle realitzat per Jesucrist. 5. L’Orant femenina. És l’escena central del sarcòfag. En aquest cas apareix sola, amb els braços estesos en actitud de pregària, i està acompanyada únicament per un rostre de fons, en segon terme, a la dreta de l’escena.