GIRONA A L’ABAST IX
inicialment, en territori del nord peninsular i a ponent dels comtats catalans i, aleshores, l’adquirís 9; o bé que hagués estat un regal. Totes dues circumstàncies ens han de fer pensar en personatges d’estament elevat, sigui l’eclesiàstic o el nobiliari, ja que un manuscrit il·lustrat –i tan abundantment com ho és el Beatus de Girona- era aleshores un veritable objecte de luxe, i tant per a adquirir-lo com per a rebre’l com a obsequi, s’havien de reunir determinats requisits. En tot cas, com sempre s’assenyala, l’indici més antic de la presència del Beatus a Girona és de l’any 1078, concretament del 6 d’octubre, quan un personatge de nom Joan, que era cabiscol (caput scholarum) de la catedral, deixa en testament una sèrie de béns a l’església de la canònica de Girona. Entre aquests llegats hi havia llibres: “Bibliothecam I et charulos III. et Passionarios II. et librum Expositionis Apocalipsim”. Hom sempre ha suposat que aquest “librum Expositionis Apocalipsim” no és altre que el Beatus de Girona del 975 10. Aquest Joan, cap de l’escola catedralícia, és per ara l’únic nom que podem associar llevat del dels seus artífexs materials- al Beatus de Girona. Però això no ens aclareix com va arribar a les seves mans el manuscrit, i desconeixem què va succeir entre el 975 i el 1078. De forma molt imprecisa, s’havia considerat que el manuscrit s’hagués anat a buscar a territoris de l’occident peninsular 11. Marquès Casanovas suggerí un intrincat camí traçat en base a la relació existent entre la comtessa Almodis i els cabiscols gironins Joan (ja esmentat) i Ponç (antecessor del primer en el càrrec), per a escenificar la transacció del manuscrit. Marquès recordava que Almodis, abans de ser la muller de Ramon Berenguer, ho havia estat del comte Ponç de Tolosa i era filla de terres llemosines. Tot plegat, la vinculava amb un territori al nord dels Pirineus força concorregut pels pelegrins que anaven o venien a Sant Jaume de Compostel·la. Això, segons l’arxiver gironí, li hauria facilitat els contactes
Un manuscrit romànic il·lustrat a Girona: el Beatus de Torí
amb eclesiàstics lleonesos i l’adquisició del Beatus per al seu amic el cabiscol Joan, gest destinat, sempre segons Marquès, a guanyar-se la bona predisposició dels eclesiàstics en moments de conflicte amb la comtessa Ermessenda, que estava tan ben relacionada amb el clergat gironí12. Però aquesta via és massa sinuosa; no hi ha cap necessitat de recórrer a terres al nord dels Pirineus per a justificar l’anada d’un manuscrit de ponent a llevant de la Península Ibèrica. D’altra banda, per què Almodis i per què no Ermessenda? Poderosa i activa, aquesta comtessa sempre va estar molt vinculada a la ciutat i a la catedral de Girona d’on el seu germà, Pere Roger, fou bisbe (1010-1050). Ermessenda († 1058), durant la seva dilatada existència, prengué part en nombrosos afers relatius a la seu gironina. Intervé en la dotació de la nova casa canonical el 1019 13, fa una donació per a la realització d’un frontal d’or 14, consta també en el seu testament la deixa d’un llibre a la catedral 15, on d’altra banda és molt probable que s’enterrés. Tot i que en el seu testament manifestava la voluntat d’anar en pelegrinatge a Roma i a Compostel·la –havent estat això darrer una excel·lent ocasió per a fer-se amb el Beatus, no hauria arribat a anar al santuari gallec 16, però això no vol dir que no hagués tingut altres contactes que li poguessin haver facilitat l’obtenció d’un manuscrit lleonès. I cal no oblidar la seva relació amb el cabiscol Joan, que fou un dels seus marmessors testamentaris 17. Però el cert és que no hi ha cap indici de pes que permeti vincular Ermessenda –com tampoc Almodis- al Beatus, i no són els únics personatges a tenir en compte. Podria pensar-se en altres membres de la família comtal18 o de l’estament clerical19.
El ressò del Beatus de Girona El Tresor de la catedral gironina guarda un bloc de pedra que va ser trobat el 196120 (fig.
171