L'Agrícol. Revista Lletres al Passatge 5

ABRIL 2014

Centre Artístic del Penedès

Núm. 5

MONOGRÀFIC Els mitjans de comunicació i la literatura infantil i juvenil

20 ANYS DEL PROGRAMA “LLEGIR PER SENTIR” DE RÀDIO VILAFRANCA

Des de fa 20 anys, la literatura infantil i juvenil ha merescut una atenció especial per part de Ràdio Vilafranca, que, amb el títol “Llegir per sentir”, hi ha dedicat un programa setmanal de mitja hora de durada. Al llarg de tot aquest temps, en Pere Martí i Bertran, autor i crític especialitzat en literatura infantil i juvenil, i en Josep Maria Soler, conductor del programa, han entrevistat autors, il·lustradors, editors, etc. a fi de valorar i divulgar aquest gènere literari.

En el marc de les activitats commemoratives dels 20 anys del programa —guardonat amb el premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya—, el passat dia 29 de marc, a l’Agrícol, en Pere Martí i Bertran va dictar la Ponència “La literatura infantil i juvenil a les ràdios (escolars, de proximitat i nacionals)”. A continuació, diferents especialistes en el tema, van encetar un debat sobre els mitjans de comunicació i la literatura infantil i juvenil. D’ambdues activitats, ponència i taula rodona, se’n fa un ampli ressò aquest número especial de Lletres al Passatge, que s’enceta amb una editorial signada per l’Honorable Senyora Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

A les pàgines interiors també s’hi reflecteixen més valoracions del programa. En primer lloc, la de la Directora de l’Institució de les Lletres Catalanes, Senyora Laura Borràs; després, la de l’Il·lustre Senyor Pere Regull, Alcalde de Vilafranca; finalment, una tercera del Senyor Josep Alsina, Director de Ràdio Vilafranca.

En un altre sentit, a l’última pàgina d’aquest número, també s’hi relacionen els diferents actes programats amb motiu d’aquesta celebració, així com els organismes i les entitats que hi han collaborat i fet possible la commemoració d’aquest vintè aniversari.

Passatge

2

SUMARI

Josep Maria Soler i Pere Martí Fotografia: Jordi Morgades

“LLEGIR PER SENTIR” Vint

MONOGRÀFIC: VINT ANYS DE “LLEGIR PER SENTIR” 3 a 9 LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL A LES RÀDIOS (ESCOLARS, DE PROXIMITAT I NACIONALS) per Pere Martí Bertran

4 i 5 2014 ÉS UN ANY QUE ARRIBA CARREGAT DE COMMEMORACIONS per Laura Borràs i Castanyer

6 LLEGIR PER SER MÉS LLIIURES per Pere Regull i Riba

7 LLEGIR PER SENTIR, PER GAUDIR... PER VIURE! per Josep Alsina i Rosell

8 Sílvia Cantos 9 Trinitat Gilbert 10 i 11 TAULA RODONA La presència de la literatura infantil i juvenil als mitjans de comunicació

10 Lluís Llort Elisenda Roca

11 Josep Mª Soler Andreu Sotorra

12 PROGRAMA GENERAL D’ACTIVITATS DEL VINTÈ ANIVERSARI Secció literària: Miquel Cartró Boada Teresa Costa-Gramunt Xavier Hernàndez Ventosa Pere Martí Bertran Anna Ruiz Mestres

Maqueta: Mercè Olivella Escola Municipal d’Art Arsenal Edita El 3 de vuit

Irene Rigau Enguany, el programa de literatura infantil i juvenil Llegir per sentir, de Ràdio Vilafranca, fa vint anys!

En ple Penedès, en un paisatge immers en vinyes, que convida a llegir per sentir i gaudir de les paraules, els infants i els joves comparteixen setmanalment la conversa que el periodista Josep M. Soler manté amb un autor, un il·lustrador o un traductor que escriu, dibuixa o tradueix per a ells. Sempre arran de la publicació recent d’una de les seves obres. Conversen sobre el llibre en concret, sobre l’obra en general del convidat i, de vegades, sobre aspectes diversos relacionats amb la literatura infantil i juvenil.

Al llarg de l’any, en quatre moments significatius, Pere Martí i Bertran, coordinador i ànima del programa, fa de convidat, i parla de novetats literàries, de les editorials que passaran pel programa i de totes aquelles paraules que enllaçades en forma de prosa o de poesia aniran entusiasmant els infants i els joves radiooients setmana rere setmana.

Vint anys són molts anys, i al llarg d’aquests vint anys han passat pel programa molts amants de la paraula escrita, autors, editors, curadors, traductors..., o de la il·lustració d’aquesta paraula; més de 400. Sobretot de Catalunya, però també hi han passat autors i editors dels altres territoris de parla catalana, i s’hi han presentat títols no catalans, si n’hi havia l’edició catalana.

Felicitem el programa i els seus responsables per haver sabut mantenir viva al llarg d’aquests anys la flama de la literatura entre els infants i els joves del territori penedesenc. Encomanar en els nens i els joves l’entusiasme, el plaer, la il·lusió..., en definitiva, les ganes de llegir per sentir és encomanar-los una màgia de la qual possiblement no es curaran mai.

I això és el que, de ben segur, ha anat aconseguint el programa que avui celebrem: Llegir per sentir.

Per molts anys!

Irene Rigau i Oliver és Consellera d’Ensenyament

BIBLIOGRAFIA

Pere Martí i Bertran

Vaig néixer a Sant Quirze de Besora (Osona), l’any 1952. Vaig estudiar a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on vaig cursar Filologia catalana (UAB). Un cop acabats els estudis, vaig treballar de professor de llengua i literatura a Andorra, la Seu d’Urgell i Olot. Fins l’any 2013, en què em vaig jubilar, he estat catedràtic de Llengua i Literatura a l’institut Eugeni d’Ors d’aquí a Vilafranca. A més de la meva tasca docent, he col·laborat i col·laboro a diversos mitjans de comunicació (Escola Catalana, Revista de Catalunya, El 3 de Vuit, El 855...), on he publicat articles i ressenyes relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. També en aquests àmbits, he impartit conferències i he participat en col·loquis, taules rodones, cursos d’estiu... He estat jurat de diversos premis, com el Joaquim Ruyra, el Vaixell de Vapor, els Ciutat d’Olot, el Barcanova, La Fura de creació literària, l’Aurora Díaz Plaja... I encara, com m’agrada de dir sempre, sóc coordinador del programa Llegir per sentir, dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil; un programa del qual enguany commemorem els 20 anys d’emissió, que aviat és dit!

Pel que fa a publicacions, sóc autor de diverses traduccions, del francès i del castellà; de tres adaptació, Nataixa i la bruixa (PAM, 1994), Terra baixa (El Roure de Can Roca, 2010) i El castell dels Tres Dragons (Barcanova, 2014); i d’una dotzena d’obres de literatura infantil: En Griset i En Griset aventurer (Alfaguara, 1997 i 2000), Les tortugues de l’àvia (Cruïlla, 2001), La nena que va pintar els cargols (Alfaguara, 1999), Dos ratolins de bosc (Baula, 2004), La tortuga d’en Hans (Barcanova, 2004), Els tresors del bosc (Lynx, 2005), El grill d’en Quim (reeditat en català i en castellà per El Roure de Can Roca: El grill i en Quim i El grillo de Quique, 2014), L’Avi ocellaire (Lynx, 2006); En Roger i el xoriguer (Barcanova, 2009), La Mariona Perquès (Lynx, 2009) i Paraules bessones (Barcanova, 2010). També sóc autor, juntament amb Jaume Aulet, del Dictamen sobre la situació de la Literatura catalana a l’Ensenyament Secundari (2007) i del treball La literatura més enllà dels currículums (2010).

anys “LLEGIR PER SENTIR”

Passatge

3

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL A LES RÀDIOS (ESCOLARS, DE PROXIMITAT, NACIONALS) RESUM DE LA PONÈNCIA DICTADA PER PERE MARTÍ I BERTRAN EL DIA 29 DE MARÇ DE 2014 AL CENTRE ARTÍSTIC DEL PENEDÈS, L’AGRÍCOL

Quan vaig acceptar la proposta de Faristol de dedicar un article a parlar de la LIJ a la ràdio i de la secció literària de l’Agrícol de fer-ne una conferència, no era ben conscient d’on em ficava. Ho reconec. Me’n vaig adonar de seguida, així que vaig començar a estirar fils, a demanar opinions... Aviat vaig veure que el tema donava per a una tesi doctoral, i no és pas cap hipèrbole o exageració no us ho penseu, i per a una bona colla de treballs de recerca de batxillerat. No faré ni una cosa ni l’altra, és clar. Em limitaré, amb permís del consell de redacció de la revista i dels companys de la secció literària, a oferir una introducció al tema o, si ho preferiu, a presentar uns tastets que poden obrir portes, suggerir, apuntar possibles i futurs articles i estudis...; sense cap mena d’ànim d’exhaustivitat i demanant disculpes d’entrada per tot allò que em pugui haver passat per alt, per tot allò que no hi he pogut incloure, per tot allò que he hagut de deixar per a una altra ocasió. I ho faig per dues raons: d’una banda perquè, com em deien diverses de les nobrosíssimes1 persones a qui vaig recórrer, sobta comprovar que tenim molt poca informació sobre programes radiofònics dedicats a la LIJ o amb continguts de LIJ. I de l’altra perquè no em vull trobar amb una allau de crítiques pel fet de no haver parlat de tal programa, de tal personatge, o fins i tot de tal ràdio que havia fet o està fent una feina tan i tan interessant en el camp de la LIJ. I no us penseu pas que ho digui perquè sí o sense coneixement de causa. No em voldria pas trobar com en Joan Callarissa que, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, va deixar anar al diari Ara que la Carme Canet “va dirigir el programa degà de la ràdio infantil catalana, Patim, patam, patum”2 i li van ploure les queixes, sobretot a la xarxa, perquè no havia tingut en compte tot el que hi havia hagut abans del famós programa de Catalunya Cultura; és a dir tota la ràdio dedicada als infants al llarg del segle XX. Una ràdio rica, innovadora, que a casa nostra té una història llarga i per fer i que sense cap mena de dubte és a la base del que es fa i s’ha fet al segle XXI. Les indagacions sobre el que hi ha i hi ha hagut en el món de la ràdio amb presència de LIJ m’han portat a considerar tres grans àmbits o blocs que em sembla que no es poden obviar: les ràdios escolars, les ràdios locals i comarcals, o de proximitat, i les ràdios d’àmbit nacional3. Aquí a Lletres al Passatge, només reproduirem els dos primers blocs (a més d’aquesta introducció i de les conclusions), per una qüestió purament d’espai. La raó d’haver triat aquests dos és que tant al primer, “Les ràdios escolars”, com al segon “Les ràdios locals i comarcals”, Vilafranca hi té un paper significatiu, com es veurà. En el tercer, “Les ràdios d’àmbit nacional”, és clar, hi té el mateix protagonisme que qualsevol altre poble, vila o ciutat del país que al llarg d’aquests anys ha seguit les ràdios en català i ha esta oient, doncs, de programes tan recordats

1

Tot i el risc de deixar-me algú, vull agrair la informació que m’han fet arribar sobre el tema les persones següents: Joaquim Carbó, Jordi Roura, Antoni Munné-Jordà, Gemma Lluch, Carme Rubio, Núria Silvestre Gusí, Carme Ros, Nati Calvo, Sebastià Bech, Núria Pradas, Miquel Arguimbau, Albert Villaró, Anna Herráez, Josep M. Aloy, Josep M. Calbet, Ferran Ulsamer, Juan López Fernández (Jan), Miquel Rayó, Marta Luna, Maria Grau, Andreu Sotorra, Pere Mayans, Marta Esparza, Diana Solé Térmens, Fina font i molts d’altres que cito a l’article.

2

Joan Callarissa: “La primera ràdio infantil ‘online’ fa un any” (Ara, 8-10-12, p. 44).

3

i significatius com “Mainada”, “Juvenívol” o “Amunt i crits”, tots tres a Ràdio 4; com “Ui, avui!” o “Eduqueu les criatures” a Catalunya Ràdio; com “Patim, patam, patum” a la desapareguda Catalunya Cultura; o potser fins i tot com “El Trencanous” del també desaparegut Canal 9 Ràdio. Això per només citar alguns dels programes més importants que s’han fet adreçats a la mainada. Aquells qui vulgueu llegir l’article sencer i, doncs també la informació sobre les ràdios nacionals, ho podreu fer a internet, ja que el podreu trobar a la revista Cornabou, que dirigeix l’Andreu Sotorra: http://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/articles/sumari.html Les ràdios escolars La història de les ràdios escolars està per fer i no seré pas ara jo qui pretengui de ferla ara i aquí. Malgrat tot, al nostre país ja compten amb una certa tradició i, sobretot, amb una bona colla d’usuaris, tant d’educació primària com secundària, fins al punt que l’any 2005 es va crear el projecte XTECRàdio, els objectius i els primers anys del qual ens explica en Pitu Martínez, responsable de projectes col•laboratius en xarxa del servei TAC, en un treball titulat “La radio educativa en la era digital. La experiencia en Cataluña”4; a més a més, al web de l’xtec hi ha una pàgina específica, en l’apartat de recursos, dedicada a la ràdio i la televisió escolars. A la presentació hi diu el següent: “En aquest espai es troben tots els recursos necessaris per fer la ràdio als centres: la col·laboració amb les emissores locals, el podcast, els treballs curriculars, la creació d’espais sonors, els materials, els concursos...”5 Posats en contacte amb un dels responsables de la dita pàgina, l’esmentat Pitu Martínez, ens n’ha dit això: “Hi ha molts centres que fan ràdio amb els seus alumnes, i tam(Continua a la pàgina següent)

Tot i la voluntat d’incloure tot l’àmbit dels territoris de parla catalana, m’hauré de limitar força al Principat de Catalunya, i a donar alguns exemples de ràdios que també podem considerar nacionals, ja que abracen i han tingut un cert pes en alguna de les parts dels Països Catalans.

4

El document es pot consultar en línea: http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/files/adjuntos/La%20radio%20educativa%20en%20la%20era%20digital.%20La%20experiencia%20en%20 Catalu%C3%B1a.pdf (darrera consulta el 21-12-13) També n’hem trobat notícies en altres revistes i articles, com per exemple: Juan José Perona Páez i Mariluz Barbeito Veloso: “Modalidades educativas de la radio en la era digital”, Icono 14 (Revista de comunicación y nuevas tecnologías, núm. 9, juny 2007, p. 31) Es pot trobar a http://www.icono14.net/ojs/index.php/icono14/article/viewFile/378/254 (darrera consulta 19-12-13)

5

Vegeu : http://www.xtec.cat/web/recursos/media/radio (darrera consulta 21-12-13)

Laura Borràs Castanyer

Passatge

4

(Ve de la pàgina anterior)

2014 és un any que arriba carregat de commemoracions: 300 anys del Tricentenari, una efemèride política que ha condicionat el nostre passat i encara condiciona el nostre present, 100 anys de la Mancomunitat, un projecte polític i cultural de primera magnitud, 100 anys del naixement de personalitats del món de les lletres: el romanista Martí de Riquer, el poeta Joan Vinyoli..., 50 anys de Premi Amadeu Oller, que ha anat donant a conèixer algunes de les veus més consolidades de la poesia catalana i 20 anys del programa “Llegir per sentir” de Ràdio Vilafranca, que vam celebrar en la jornada del 29 de març a l’Agrícol i que, des del cor del Penedès ha contribuït a irradiar la passió per la lectura en els més joves.

Vint anys de programació cultural ininterrompuda en un mitjà de comunicació és, sens dubte, una fita més que destacable. Si, a més, l’espai és de literatura, encara ho és més, perquè activitats culturals com el cinema o el teatre, vinculats a novetats o fins i tot a la televisió semblen més llamineres; però si es tracta, com és el cas, de literatura infantil i juvenil, llavors la proesa ja és absoluta. Perquè llegir vol temps i requereix un deixar en suspens la vida que ens envolta, que avui és vertiginosa. Llegir és, en certa manera, un atu-

“LLEGIR PER SENTIR” Vint

bé hi ha serveis educatius (CRP Falset, CRP Les Corts, per exemple ) que fan projectes de ràdio amb els centres de la seva zona. Fins i tot hi ha ràdios municipals (Ràdio Sant Vicenç dels Horts, Ràdio Castelldefels,...). En tots els programes de ràdio hi ha una barreja de continguts, i, efectivament n’hi ha que fan contes, llegendes, i/o en alguns casos comentaris de lectures. Poemes, teatre, i d’altres formats també hi entren.”6 La relació de les ràdios escolars amb la LIJ, doncs, és inqüestionable. A la majoria s’hi expliquen contes o s’hi llegeixen poemes, siguin de producció pròpia, siguin d’autors reconeguts; s’hi comenten i recomanen llibres; s’hi entrevisten escriptors, il•lustradors...; s’hi commemoren efemèrides, com els anys Espriu i Joana Raspall, durant el 2013; s’hi fan concursos de base literària; etc. etc. etc. El pes que puguin tenir en cada un dels casos ja dependrà molt de qui hi hagi al capdavant del projecte, dels cursos que hi participin amb més intensitat, etc. També és molt important la relació dels centres amb les ràdios locals i comarcals, com assenyala en Pitu Martínez i com hem pogut constatar. La relació amb les ràdios d’àmbit nacional és més escadussera, però el fet que emissores com Ràdio 4, Catalunya Ràdio o Com Ràdio els hagin obert la seva programació o les hagin tingut en compte, com veurem més endavant, seria una bona mostra de la importància i el reconeixement que han adquirit al nostre país7.

Com que no podíem pas fer una recerca exhaustiva dels centres que han fet i fan ràdio i dels continguts dels diversos programes, n’hem buscat un parell d’exemples i hi hem recalcat la relació amb la LIJ.

L’altre programa degut a l’empenta de Josep M. Calbet es va dur a terme gairebé deu anys després, durant els cursos 2007-2010, es va titular “Obrim una finestra al món!” i el van realitzar l’alumnat i el professorat del SES Sant Salvador, de Tarragona, amb l’emissora Tarragona Ràdio.9 I encara, per acabar, dir que puntualment també va col•laborar amb el CRP de l’Alt Camp que, durant el curs 1997-98 va iniciar un programa setmanal que es deia “Escoles en ONA”, a l’emissora ONA Valls, i que va durar fins al curs 2011-12, en què es va clausurar l’emissora.

El segon, RÀDIO ESTALELLA, de l’escola pública Dr. Estalella i Graells10 de Vilafranca del Penedès, és una de les experiències radiofòniques escolars amb més continuïtat del país (pel juny d’aquest 2014 celebraran el programa 2000, que aviat és dit), ja que els primers passos, com s’explica detalladament a la pàgina web que té a l’xtec11, arrenquen del curs 1991-92, tot i que no va ser fins al curs 1997-98 que en va néixer l’embrió, la pseudoemissora que amb una bona dosi d’humor van anomenar R.E.E.S. (Ràdio Estalella, Emissora Simulada), perquè “en no disposar d’emissora de ràdio, els programes s’enregistraven en una casset al mateix temps que s’emetien, cada divendres a les 9 del matí, a través de la megafonia del pati”. Malgrat la precarietat, l’emissora no solament es va mantenir, sinó que va anar creixent i així, durant el curs 1999-2000 es va convertir en un dels quatre tallers que el centre impartia en el currículum: Taller de Música, Taller de Plàstica, Taller d’Informàtica i Taller de Ràdio.

La concessió d’una beca de la Fundació Enciclopèdia Catalana, el mateix curs 1999-

El primer podríem dir que va lligat a un professional de l’ensenyament que ha provat de tot per engrescar els seus alumnes i per ensenyar-los la llengua, la literatura i la cultura del país. Ens referim a en Josep Maria Calbet Cassanyes (Valls, 1949) que, entre moltes altres iniciatives pedagògiques, ha fet diverses provatures en el camp de la ràdio escolar. La primera, que va durar dos cursos (1997-1999), va ser un programa setmanal titulat “Viatgem per la fantasia!”, que va obtenir una beca de la Fundació Enciclopèdia Catalana i que van dur a terme l’alumnat i el professorat de l’IES El Morell, conjuntament amb Ràdio El Morell 98.3 FM i amb la col•laboració de diversos centres de primària de l’àrea d’influència: CEIP Ventura Gassol, CEIP Pere Virgili i CEIP Mare de Déu del Lledó. El resum del programa i la programació del darrer curs es va recollir en una publicació8 que ens ha estat d’allò més útil per veure’n l’estructura i el pes que hi tenia la LIJ. Cada programa estava estructurat en sis apartats, més un sorteig final: “El conte de la setmana”, “Rondalles d’arreu del món”, “Tips de riure”, “El racó creatiu i poètic”, “Música a la Carta” i “Històries de cada dia”. Pels títols ja podem deduir la importància que es donava als textos literaris, tant als de creació dels propis alumnes, com als de procedència popular i d’autors variats. La llista de contes i rondalles narrats per la ràdio, que trobem a la publicació esmentada, supera la quarantena: “El Rei en Jaume i les orenetes”, “L’astrònom i el tsar”, “Els músics de Bremen”... I pel que fa a poemes radiats, a més a més dels realitzats per l’alumnat, també n’hi trobem de Carner, Pere Quart, Maragall... A les “Històries de cada dia” (un esdeveniment que s’hagués produït el mateix dia de l’emissió del programa, però anys enrere) també hi ha referències literàries, naturalment: a Joan Amades, Joan Puig i Ferreter, Josep M. de Segarra, Josep M. Folch i Torres...

6

Correu electrònic rebut el 21-11-13.

7

“L’altra ràdio a l’Escola”, de Ràdio 4, i “Digues Com!”, de Com Ràdio, que comentarem a l’apartat dedicat a les ràdios d’àmbit nacional, en serien els paradigmes.

8

Es tracta d’una publicació escolar, sense ISBN ni Dipòsit legal, titulada “Viatgem per la Fantasia” i subtitulada “1a temporada 14 de gener de 1998 a 10 de juny de 1998”. També porta a la coberta el peu d’edició següent: “Programa de ràdio escolar adreçat a la mainada de les escoles del Morell, de la Pobla de Mafumet i de Vilallonga del Camp”. Com a editors (potser més aviat en van ser patrocinadors) hi consten Caixa Tarragona i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

9

En tenim una ressenya a la revista Tàbula, núm. 3 (2007), la revista del CRP del Tarragonès, p. 30-31.

10

http://www.escolaestalella.cat/?page_id=73 (Darrera consulta 9-1-14)

11

http://www.xtec.cat/ceipestalella/historia.htm N’hem tret bona part de la informació i fins i tot les citacions textuals (Darrera consulta 9-1-14)

rar-se per, immediatament, posar-se en moviment, un moviment interior.

I avui en dia costa més obrir aquests espais interiors amb els condicionants de la vida moderna, amb tantes i tan variades ofertes d’oci per a tan poc temps.

Però també és una proesa perquè la LIJ sovint és (mal)tinguda com una literatura “menor” en la mesura que s’adreça de manera específica als menors. Quan, en realitat, la literatura, quan és literatura de qualitat ho és sempre i sense distinció de destinataris. Les bones històries ho són sempre i ho són per a tots, grans o petits. Per això calen altaveus públics que ajudin a divulgar-la, que contribueixin a encomanar la passió per la lectura que vol dir, simplement, obrir finestres al cor i la ment de les persones.

“Llegir per sentir”, un nom de programa molt encertat que ha fet una feina cabdal en la comunicació de la LIJ, dels seus autors i les seves obres, al llarg de vint anys.

Enhorabona i gràcies a tots els qui ho heu fet possible i que sigui per molts anys més!

Laura Borràs és presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes

anys “LLEGIR PER SENTIR” 2000, va significar deixar de banda la precarietat i poder fer el salt definitiu a la, diguem-ne, “professionalitat”: el 9 de juny de l’any 2000 es va inaugurar oficialment “Ràdio Estalella”, una emissora que des d’aleshores emet diàriament en el 97.9 de la FM, tant en directe com en diferit, i ara també per internet; que ha obtingut premis, com per exemple el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació (curs 2000-01); que ha col•laborat amb ràdios professionals, com per exemple amb Ràdio Vilafranca, que cada dissabte emet un dels programes escolars a través de la seva emissora; que ha participat en experiències variades, com per exemple la col·laboració amb diverses ONG de Vilafranca; i, sobretot, que ha mantingut una programació rigorosa i coherent que ha donat molts bons resultats pedagògics i ha prestigiat el centre. Dintre d’aquesta programació, molt variada (notícies, meteorologia, efemèrides, actualitat escolar, menjador escolar i receptes de cuina...), hi té un pes significatiu la LIJ, tot i que varia al llarg dels anys. A tall d’exemple, i com ens n’ha informat amablement un dels fundadors i director del centre durant molts anys, en Jaume Rafecas, podem dir que cada setmana s’hi recita un poema; que segons el curs hi ha una lectura teatralitzada de textos literaris : El Petit Príncep; contes breus procedents del volum Contes per explicar en 1 minut i 1/2 (La Magrana, 2002); Petites històries de Catalunya (Editorial Mediterrània), etc.; que també s’hi llegeixen contes en castellà i en anglès i que s’hi comenten llibres, a partir de la fitxa de lectura i valoració que els alumnes fan dels llibres que llegeixen de la biblioteca del centre. Per exemple, durant el curs 201112, els alumnes de 6è, que són els responsables de la programació, tot i que hi participa alumnat de tots els cursos, hi van comentar més de quaranta títols, d’autors com Thomas Brezina, J. K. Rowling, Jeff Kinney, Andy Stanton, Montse Ginesta, Pere Martí... , a més d’una bona colla de títols de coneixements.

Les ràdios locals i comarcals públiques La importància de les ràdios locals o, com alguns prefereixen d’anomenar-les, de proximitat, ha crescut d’una manera espectacular al llarg del segle XXI. Ho ha reflectit amb precisió la professora Patrícia Lázaro en un article del qual no em puc estar de citar aquestes paraules: “El panorama que se’ns obre avui, amb la integració dels conceptes ràdio-digital-Internet, és el nou repte de la radiodifusió del futur. I només cal avançar algunes de les transformacions de les quals ja en som testimonis: en una època de globalització mediàtica, es consolida la presència de la ràdio local, o millor, de la ràdio de proximitat. Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova ràdio caracteritzada pels seus continguts d’àmbit territorial pròxim, però no pel seu abast de difussió –sic-, que amb Internet ha deixat enrera el localisme.”12 La història de les ràdios locals i comarcals, als Països Catalans, tot i les desconnexions que fan algunes empreses privades13, va lligada a les emissores públiques, sobretot municipals, com veurem14.

12

“Breu historia de la ràdio: innovacions tecnològiques determinants pel llenguatge radiofònic, els productes i formats”: http://www.xtec.cat/web/recursos/media/radio/llenradiofonic/historia (darrera consulta 22-12-12)

13

Deixaré de banda les desconnexions que fan ràdios d’àmbit estatal, com per exemple la Cadena Ser, per molt que també les hauríem de considerar ràdios de proximitat, ja que solen ser molt generalistes i les desconnexions solen ser d’informatius, tot i que sovint presten atenció als autors i a les activitats locals, siguin de LIJ o no.

14

Tot i que, com es pot suposar, no hi ha gaire referències a programacions concretes, i encara menys a programes de LIJ, pot ser interessant el volum Les ràdios municipals en el llindar del 2000, editat per la Federació d’Organismes i Entitats de Ràdio Local de Catalunya (2000), que recull les ponències i les taules rodones del Congrés de Ràdio Municipal, celebrat a Barcelona entre el 4 i el 6 de febrer de l’any 2000.

15

No va ser fins al mes d’octubre de 1977que el Ministeri de Cultura espanyol va emetre un decret que va suposar la fi de la censura i de l’obligatorietat de retransmetre el Diario Hablado de Radio Nacional per part de totes les ràdios de l’estat.

16

En serien excepció algunes emissores parroquials que a la dècada de 1950 van emetre en ona mitjana.

17

En podeu trobar un breu resum a: http://www.laxarxa.com/noticia/193534 i les característiques, objectius, serveis... del CCL a http://www.ccl.es/ (darrera consulta 21-12-13)

Passatge

5

Al Principat, hauríem de remuntar-la abans de la guerra civil, quan Ràdio Associació de Catalunya va crear emissores com Ràdio Lleida o Ràdio Girona. A la postguerra, el control de la ràdio per part del règim franquista va ser ferri, perquè la considerava una arma propagandística essencial15. Per això no ens ha de fer estrany que les primeres emissores locals no apareguin fins que es democratitzen els ajuntaments, arran de les eleccions municipals de 197916. L’esclat d’emissores va ser tan considerable, que l’any 1981 es va crear l’EMUC (Emissores Municipals de Catalunya), amb un secretariat que les coordinava i que afavoria el fet de compartir programes. L’11 de setembre d’aquell any, per exemple, vint-i-set emissores del Principat i una de la Catalunya Nord ja van oferir un programa conjunt. Actualment, el nombre d’emissores supera les dues-centes i la majoria formen part del CCL (Consorci de Comunicació Local)17.

A les Illes, no és fins a la dècada de 1980 que apareixen les anomenades “Ràdios lliures” , que duren poc perquè la delegació del govern central les il·legalitza aviat. Les ràdios municipals, en canvi, a partir de 1984 es van consolidant, fins al punt que l’any 1988 es funda la FMCL (Federació de Mitjans de Comunicació Locals), formada per dotze emissores, que a començament de la dècada de 1990 ja superava la vintena i (Continua a la pàgina següent)

LLEGIR PER SER MÉS LLIURES La capacitat de llegir, acompanyada de l’habilitat de comprendre, és la competència intel·lectual necessària i imprescindible per ser lliures, per poder formar-se una opinió pròpia, per poder entendre la realitat que ens envolta. Saber llegir ens fa accessible el coneixement i la creativitat. Les primeres sensacions que desprèn la lectura d’un llibre -la coberta, els colors, les il·lustracions o la fotografia, el tipus de lletra, el frec de les pàgines, les olors- són molt personals. La lectura d’una obra literària no et pot deixar indiferent, obre el ric ventall d’emocions personals que tenim interioritzades i afavoreix el creixement personal.

Les administracions públiques han de garantir l’alfabetització, l’educació i l’accés a la cultura de tota la societat. Aquests són uns drets irrenunciables per poder progressar, amb una societat crítica i creativa. La cultura i el pensament és la base de la llibertat.

Vull destacar, però, el programa “Llegir per sentir” de Ràdio Vilafranca, un programa consolidat que ha crescut amb continguts, audiència i complicitats. La iniciativa de Pere Martí i Bertran i de Josep M.

Pere Regull i Riba

Passatge

6

(Ve de la pàgina anterior)

Soler Becerro de tirar endavant una proposta lúdica, educativa, literària, cultural adreçada a un públic infantil i juvenil a través de l’audiència adulta va ser un encert i és un èxit. Els mitjans de comunicació públics han d’anar més enllà de la informació i l’entreteniment. Han de ser educatius i han d’apropar la cultura a la societat. Ràdio Vilafranca té un ideari connatural de servei públic i fa vint anys va decidir iniciar un camí gens habitual als mitjans de comunicació: promocionar la lectura i la literatura a través dels seus autors i il·lustradors. A més va escollir que s’especialitzaria en la literatura infantil i juvenil, un sector amb poca presència mediàtica. Ràdio Vilafranca va posar en antena un programa per transmetre emocions i sentiments, per alimentar la imaginació, per estimular la creativitat, per fer una societat una mica més culta i feliç.

Felicitats i per molts anys!!!

Pere Regull i Riba és alcalde de Vilafranca del Penedès

“LLEGIR PER SENTIR” Vint

que a l’abril de 1991 van ser regulades per llei18. Totes tenen el català com a llengua bàsica d’emissió.

Al País Valencià, també és a la dècada de 1980 que trobem un esclat de les ràdios municipals. A la dècada de 1990, però, algunes tanquen o es mantenen amb molt poca activitat; ara bé, a començament del segle XXI hi ha una forta recuperació de ràdios municipals, fins al punt que una quinzena d’emissores s’organitzen en la XEMV (Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes)19. Amb l’excusa de la crisi, però, hi torna a haver una davallada i tota una sèrie d’ajuntaments, majoritàriament governats pel Partit Popular, ho aprofiten per tancar-les. L’any 2013 ja només quedaven cinc ràdios associades a la XEMV. Julio Gómez, director de Ràdio Om ho ha resumit així: “Les ràdios locals es nodreixen de molta gent voluntària, que no està subjecta a una nòmina i a la que no es pot controlar. Són, en aquest sentit, més lliures, i tal volta els polítics tenen por a no poder controlar-les.”20 Feta aquesta introducció gairebé no caldria dir que moure’s i buscar informació de LIJ entre aquest quart de miler d’emissores, és una feina titànica que no pretenc ni puc assumir. Per tant, em limitaré a donar uns quants exemples de la presència de la LIJ a les emissores locals i comarcals, algunes amb programes específics, d’altres amb col•laboracions amb escoles i CRP, com ja hem vist, i encara d’altres només amb referències escadusseres dintre de programes més generalistes.

Em permetreu de començar per Ràdio Vilafranca, ja que des dels seus inicis ha dedicat una bona atenció a la LIJ, especialment pel programa “Llegir per sentir”, un programa específicament dedicat a la divulgació del llibre infantil i juvenil, iniciat durant el curs 1993-9421. A més a més, però, sovint en d’altres programes, com el magazín matinal, que ha tingut diversos noms al llarg dels anys, s’hi han entrevistat autors i illustradors de LIJ, s’hi han seguit els congressos de LIJ organitzats per l’AELC, etc.

Ràdio Molis de Rei, tot i no tenir programes específics de LIJ, sempre hi ha acollit amb interès la literatura per a infants i joves. Durant anys, Maruixa de Siles Camprubí, al seu programa dels dimecres a la tarda va entrevistar personalitats catalanes de tota mena, inclosos nombrosos escriptors de LIJ. Actualment Ràdio Molins té en antena el programa “Lletraferits”, el responsable del qual, en Xavier Ballester, ens n’ha comentat: “Al nostre programa, Lletraferits, cada setmana triem una temàtica (fins ara hem fet l’amistat, la tardor, la lluna, els germans, la infidelitat, la ciutat, entre d’altres) i cerquem llibres, novel•les que d’una manera o una altra el tractin o en parlin.

La veritat és que no tenim una secció dedicada a la literatura infantil o juvenil, però sí que en parlem ja que, depenent del tema del programa, també recomanem llibres infantils i/o juvenils. Per exemple hem parlat de Tintin, de diferents contes clàssics, de la novel·la Nada de la Janne Teller...”22

Ràdio Argentona, des de fa uns cinc anys, i Vilassar Ràdio des de l’any 2012, emeten el programa “Històries”, conduït per la bibliotecària Sílvia Cantos, que ens n’ha dit el

18

Una informació molt més detallada de la historia de la ràdio a Mallorca la podem trobar en l’article del Dr. Joan Josep Matas Pastor publicat íntegrament en aquesta adreça: http://www.cesag.org/ghcs/ tempsdecomunicar/?p=145 (darrera consulta 21-12-13)

19

Es va crear el 26 de març de 2007: http://carlesxpuig.wordpress.com/2007/03/26/nace-la-xemv/ (darrera consulta 21-12-13)

20

Citació manllevada a Guillem Sanchis que, en un article titulat “L’agonia del periodisme de proximitat”, fa un bon repàs a l’evolució i la situació de les ràdios municipals del País Valencia. Es pot llegir sencer a: http://www.nonada.es/2012/07/emissores-municipals-agonia-del-periodisme-proxim.html (darrera consulta 21-12-13)

21

En podeu trobar més informació en aquest mateix número de Faristol i també a l’article que comenta els sis primers anys de programa: “La Lij a les ones hertzianes”, Faristol, núm. 35 (novembre 1999), ps.

23-25.

22

Correu electrònic rebut el 29-11-13.

LLEGIR PER SENTIR, PER GAUDIR… PER VIURE!

Josep Alsina Rosell

Qui tingui el bon costum d’escoltar sovint Ràdio Vilafranca ja deu estar curat d’espants. Però algú altre es podria quedar ben glaçat en descobrir que hi ha un programa que va de literatura infantil i juvenil. I des de fa vint anys!

Ben cert, de programes que animin a llegir no es pot dir que se’n facin en excés. Ni per ràdio ni per televisió. Es veu que no tenen una audiència gens espaterrant. I ja se sap que un programa pot ser pitjor que la tinya però el que no pot fer mai és no tenir audiència. Tot i amb això, de llibres se’n compren, pocs o molts. Sempre convé tenir-ne algun a casa, per si de cas. Com el paracetamol o l’esparadrap.

En el fons, avui dia tothom llegeix molt. Hi ha qui fins i tot llegeix mentre menja, o mentre camina pel carrer, amb la mirada clavada al mòbil.

Com bé predica Ràdio Vilafranca, convé “Llegir per sentir”, que aquest és el nom del programa i ja calia dir-ho. Convé llegir per experimentar sentiments, per tenir coneixement d’un mateix i de les coses. O sigui, per saber. Perquè la saviesa, ara com ara, es troba en

els llibres. És clar que també es pot ser ben feliç i guanyar-se la vida la mar de bé sense haver llegit mai res. Certament, hi ha molts professionals de qualsevol ram que no han obert mai un llibre. I prou que es nota.

Convé llegir per plaer, per gaudir. Encara que alguns, acostumats a passar-s’ho d’allò més bé amb productes tòxics, es fan creus de saber que algú es pugui divertir només amb un llibre.

L’important és llegir per sentir, llegir per plaer i, sobretot, llegir per viure. Per viure altres vides, per posar-se en la pell d’una infinitat de personatges diferents que viuen tota mena d’aventures en una gran varietat de llocs i èpoques, ja siguin passades, futures o imaginades.

Qui té el bon costum d’endinsar-se sovint en un llibre pot viure moltes vides pel preu d’una. No es pot demanar més.

Josep Alsina i Rosell és el director de Ràdio Vilafranca

anys “LLEGIR PER SENTIR”

Passatge

7

El Prat Ràdio té una secció “Contes per la Ràdio”, que duu a terme conjuntament amb el CRP del Prat i en la qual intervenen alumnes molt variats: dels centres de primària, de les aules d’acollida, tant de primària com de secundària, i fins i tot del centre de formació de persones adultes.26 Sants 3 Ràdio, i algunes altres emissores locals, emeten un concurs de contes de l’associació sense ànim de lucre COMSOC, els 24 finalistes del qual han estat editats en llibre i CD i són una mostra de la cultura popular de tradició oral d’arreu del món.27 Mataró Ràdio, en col·laboració amb la biblioteca Pompeu Fabra de la mateixa població, emet, des de fa anys, un programa, “L’hora del conte”, en el qual, com el nom indica, s’hi expliquen contes molt diversos un cop per setmana28.

Ràdio Sant Quirze, de Sant Quirze del Vallès,des de fa set temporades té un programa infantil, “La moixiganga”, dirigit per Moisès Bruch, que també emeten altres ràdios locals o comarcals com ara Ràdio Balsareny, Ona Codinenca, Ràdio Bon Matí, Ràdio Santpedor, La Veu de Navàs i Ràdio la Vall. Té seccions molt variades, com una de poesia, mensualment, a càrrec de la Montse Peláez; el conte diari, que explica el mateix conductor del programa o bé en Pep Tort, etc.29 (Continua a la pàgina següent)

següent: “El nostre és un espai dedicat als llibres en general, on cada setmana hi ha un títol protagonista del qual entrevistem l’autor, i per altra banda tenim una secció fixa de recomanacions infantils i juvenils, en la qual ressenyem diverses novetats d’aquesta franja. Els llibres “protagonistes” també poden ser infantils, juvenils o novel·la per a adults, avui mateix (23-10-13) entrevistarem en Pau Joan Hernàndez en referència a “La balada del funicular miner” guanyador del Gran Angular d’enguany.”23 Ràdio Taradell, almenys durant els anys 2007-2008 va tenir en antena un programa titulat “Hi havia una vegada”, que oferia un conte diari als oients i pel qual va rebre una menció de qualitat en la categoria de millor programa de ràdio local per part de Ràdio Associació de Catalunya (2008). El jurat en va valorar ‘la implicació del públic infantil en el mitjà de la ràdio, a partir de la divulgació de contes d’arreu del món’24.

Actualment l’emissora emet un programa, en el qual col·laboren els alumnes de l’escola “Les Pinediques”, titulat “El Galliner”, que s’emet els dissabtes de 4 a 5 de la tarda.

Ràdio Manlleu té un programa literari, “L’avió de paper”, en el qual la biblioteca Municipal col·labora, i des de l’any 2013 ho fa, a més, a través d’un grup de lectors joves, anomenats “Superlectors”, que participen en activitats diverses de la biblioteca adreçades als centres d’ensenyament secundari. Mensualment dos o tres joves van a la ràdio a comentar i recomanar lectures, pel·lícules...25

23

Correu electrònic rebut el 23-10-13, en el qual també ens diu: “Els podcast dels programes queden penjats al meu blog (http://silviacantos.blogspot.com.es/) i a les xarxes socials “Històries” té personalitat pròpia a Twitter i pàgina de Facebook (https://www.facebook.com/historiesradio).

24

La noticia va ser publicada a Vilaweb el 25-4-2008: http://www.vilaweb.cat/noticia/2832453/20080425/noticia.pdf (darrera consulta 22-12-13)

25

Podeu veure algun dels programes en què intervenen a: https://www.facebook.com/aviormanlleu (darrera consulta 22-12-13)

26

Informació obtinguda de: http://blocs.xtec.cat/sebaixllobregat4/dinamitzacio/contes-per-la-radio/ (darrera consulta 17-12-13)

27

Informació obtinguda de: http://laciutatinvisible.coop/ciutat/presentacio-del-projecte-contes-delmon/ (darrera consulta 17-12-13)

28

En podeu trobar informació a: http://mataroradio.cat/radio/programa/lhora-del-conte (darrera consulta 6-1-13)

29

http://www.radiosantquirze.cat/index.php?node=2118&opcio=sc (darrera consulta 5-1-14)

Sílvia Cantos (Argentona,1980)

Passatge

8

(Ve de la pàgina anterior)

Especialista en Literatura Infantil i Juvenil, és una apassionada dels llibres, que amb les seves històries et permeten viure mil vides diferents, viatjar a llocs insospitats i conèixer tota mena de personatges interessants. És, alhora, una entusiasta de les noves tecnologies i de les infinites possibilitats que semblen tenir, alma mater del programa de ràdio Històries que s’emet a Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio i que porta cinc temporades ja en antena, i del bloc de recomanacions literàries Us recomano... Implicada en múltiples projectes de promoció de la lectura entre nens i joves, coordina diversos clubs de lectura i realitza tallers d’animació lectora per a infants i xerrades dirigides a pares i professorat. Aposta pel tàndem: lectura en paper i difusió virtual.

“LLEGIR PER SENTIR” Vint

Canal Blau FM (Vilanova i la Geltrú) té un programa dedicat a la LIJ, titulat “Més content que un gínjol”, conduït per la bibliotecària Susana Peix Cruz, que inclou diferents seccions com ara recomanacions de llibres, música, poemes, embarbussaments, narració d’un conte, entrevistes... També té un blog des del qual es pot escoltar cada programa i llegir-ne els continguts³⁰. És setmanal i sol girar al voltant d’un tema d’allò més variat: festes tradicionals, animals, un autor o il·lustrador... Es va iniciar a Ràdio Cubelles, l’any 2010. L’any 2012 va passar a Canal Blau, però Ràdio Cubelles el continua emetent, juntament amb unes quantes ràdios locals més que s’hi han afegit aquest curs 2013- 2014.

I podríem seguir amb programes específicament dedicats als infants en què s’expliquen contes, es canten cançons, s’informa d’activitats per a la mainada... com poden ser “Bon dia menuts”, de Ràdio Tordera; “Tic, Tac, Ring “, de Ràdio Blanes; “El rebost dels contes”, a Solsona FM; “Ralet Ralet” d’Ona Codinenca, de Sant Feliu de Codines; “De rondalles i mentides”, de Ràdio Gonella (l’Horta); etc. etc. etc.31 A més a més hi ha nombroses ràdios locals que tenen programes dedicats als llibres, a la literatura o a la cultura en general, en els quals naturalment també comenten llibres,entrevisten autors, il·lustradors... de LIJ. En poden ser exemples els programes “Vols llegir?”, de Ràdio Nova (Vilanova del Camí); “Tirant de llibres” de Punt 7 Ràdio-Sant Celoni; “Parla la biblioteca”, de Ràdio Premià de Mar; diversos programes de l’emissora RAP....107, de Parets del Vallès, amb la biblioteca “Can Butjosa”; “Pa-

raules en silenci”, de Ràdio Pego (la Marina Alta)32; “Paraules al vent, pàgines obertes”, de Ràdio Cocentaina (l’Alcoià)33; etc. etc. etc.34 També hauríem de repassar programes i emissores desapareguts que van dedicar una atenció considerable a la LIJ. Com que es fa molt difícil d’accedir a aquesta informació, ens limitarem a comentar-ne algunes mostres que ens n’han arribat. Així, per exemple, el mestre i animador cultural Pep Tort35 durant anys va fer un programa titulat “A cau d’orella” a Ràdio Catalunya Manresa, en què explicava contes per als infants.

Més tard, a través del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català) del Departament d’Educació, aquests contes i d’altres, amb el títol de “Contes a cau d’orella”, es van passar en diverses emissores locals, algunes ja desaparegudes, com la Cadena 13 Maresme o Ràdio Ciutat de Manresa, i en d’altres encara ben vives com Ràdio Ponent de Mollerussa, que durant uns quants anys també va fer un programa de recomanació de llibres coordinat per la Biblioteca i fet per alumnes de diversos centres a través del “Municipi Lector”36.

A manera de conclusions -Com hem volgut deixar ben clar, en parlar de la LIJ a la ràdio hem de tenir sempre en compte els tres models en els quals hem estructurat l’article: les ràdios escolars, les de proximitat i les d’àmbit nacional.

-Malgrat les percepcions que puguem tenir, sobretot a causa de la poca presència de la LIJ a la ràdio d’àmbit nacional, podem concloure de les nostres recerques que la LIJ és molt present a les ràdios escolars i a les ràdios de proximitat, com hem apuntat, i que a les d’àmbit nacional, ho havia estat, sobretot a la dècada de 1980.

-Aquesta presència a les ràdios escolars i de proximitat en bona part pot ser deguda al fet que no estan condicionades pels índexs d’audiències i, per tant, poden oferir programes més considerats un servei que no pas un negoci.

-Una altra raó d’aquesta presència pot ser el que podríem anomenar un cert voluntarisme o individualisme: actualment la presència o no de LIJ a moltes ràdios depèn més de qui hi ha al davant que no pas d’una programació global de l’emissora (a les escolars i de proximitat seria comprensible, a les nacionals no ho és pas tant, per no dir gens).

-Els programes pròpiament infantils, com els que van tenir la seva època daurada als anys 80 del segle passat, sembla que tenen els dies comptats i que no es podran pas tornar a repetir, almenys si no es canvia de mitjà i la ràdio s’adapta a internet. Les raons són variades, però en volem destacar dues: els menors de 18 anys sembla que amb prou feines compten com a audiència; la ràdio no pot competir amb la televisió, almenys entre el públic infantil, perquè els infants cada vegada estan més acostumats a desxifrar imatges, més que no pas a interpretar paraules.

-En aquesta línia, sembla que tot apunta que els programes que tenen més possibilitats de mantenir-se o de néixer són els adreçats a prescriptors (pares, avis, mestres...),

30

http://www.vilanova.cat/blog/pal/ (darrera consulta 8-1-14)

31

Pot ser interessant per a tot allò relacionat amb ràdios que tenen programes infantils la pàgina web següent, que manté i actualitza en Moisès Bruch: http://www.radioinfantil.es/ (darrera consulta 6-1-14)

32

El condueix Manel Arcos i, per exemple, el 28-5-2013 hi va entrevistar l’escriptora Pepa Guardiola. http://www.radiopego.com/index.php?name=Web_Links&req=viewlinkdetails&lid=14 (darrera consulta 6-1-14)

33

Es fa en col·laboració amb la biblioteca municipal, i ha dedicat una bona colla de programes especials al llibre infantil: http://biblioradio.blogspot.com.es/ (darrera consulta 6-1-14)

34

Un últim exemple: 15 ràdios locals i una trentena de televisions, emeten el programa “Famílies i escola”, presentat per Joan Carles Folia, que entre moltes altres coses ha parlat de la lectura i de la LIJ. Per exemple el capítol núm. 2 de la sèrie es dedica a la lectura i s’hi entrevista en Joan Portell (19-2-2013): Se’n pot veure l’entrevista a: https://www.youtube.com/watch?v=eeRo0I-bn-I (darrera consulta 1911-13)

35

http://www.peptort.com/acaudorella/ (darrera consulta 2-1-14) Actualment encara en manté una versió reduïda a Ràdio Santpedor, cada diumenge al vespre, amb el títol “Pep Tort a cau d’orella”: http:// rsantpedor.blogspot.com.es/p/contacte.html (darrera consulta 5-1-14)

36

En trobem notícia a: http://se-pladurgell.cat/index.php?option=com_content&view=category&id=58&Itemid=100 (darrera consulta 8-1-14)

Trinitat Gilbert (Vilanova i la Geltrú 1974)

Periodista i filòloga. Va dirigir la revista Cuina. I ha estat guionista del programa Eduqueu les criatures, de Catalunya Ràdio (20062010) i del programa Qui els va parir, de TV3 (2007-2008).

Ara col·labora per al diari ARA (educació, societat i gastronomia) i per a la revista digital “Etselquemenges”. També imparteix classes de Periodisme gastronòmic al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Té llibres de literatura infantils publicats, com ara La colla castellera (La Galera); Avui toca xocolata (La Galera); Avui toca peix (La Galera), o En Xim de les Olles i el tiramisú (El Cep i la Nansa).

Va estudiar Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB).

Ha guanyat dos premis de Periodisme. El primer, sobre un article dedicar a la maçoneria (Premi de Periodisme Eugeni Molero).

I el segon, sobre un article dedicat a les Festes Decennals de Valls, publicat a la revista Descobrir Catalunya (premi Cristina Requena de Valls)

anys “LLEGIR PER SENTIR” com veiem en una bona colla de programes de les ràdios de proximitat que hem esmentat.

-Potser el futur de la LIJ a la ràdio, com apuntàvem, passa per internet, ja que els infants i joves, com s’ha dit en nombroses ocasions, ja són “nadius digitals” i encara perquè, com ha assenyalat la Mireia Manresa per a la lectura37, cada vegada més els infants i joves necessiten compartir, interactuar. Potser haurem d’anar pensant en futurs oients socials, de la mateixa manera que ja parlem de lectors socials. Alguns projectes com Babyradio (en castellà) i Clicka’t (en català) en poden ser les primeres mostres.

-Tot i que per ara està poc relacionat amb la ràdio, és un fet constatat que ja podem dir que es parla més de LIJ a la xarxa (blogs, facebook... ) que no pas a la premsa escrita, a la ràdio i a la televisió. No ens ha de fer estrany, doncs, que hi comenci a haver editorials que cada vegada la tinguin més en compte i que facin arribar les novetats, i en alguns casos paguin i tot, a aquells internautes més actius i que tenen més seguidors.

Un exemple més que la ràdio del futur està lligada a internet, gosaríem dir.

I per acabar, em permetreu de fer-ho amb unes paraules breus de la Carme Canet i d’en Jordi Català, publicades gairebé com una postil·la a un article del diari Ara que ja hem comentat i que va aixecar força polseguera38. Així tanco el cercle i acabo amb l’article amb què he començat. Les paraules, transcrites i resumides pel periodista i titulades “Una programació que no suma audiència”, són les següents: “Carme Canet,

37

Mireia Manresa. L’univers lector adolescent. Rosa Sensat (Col•lecció “Referents”, 4), Barcelona, 2013. Entre moltes altres coses, hi diu: “El lector que coneixíem fins ara, que concebia l’acte de llegir com una pràctica íntima, s’està convertint en un lector social, que interacciona amb altres per compartir les seves lectures gràcies a nous espais menys aliens al públic juvenil que les llibreries i biblioteques. L’ús que fan els joves dels blogs personals, els fòrums i les xarxes socials està creant un entramat de pràctiques al voltant de la lectura que configuren un perfil de lector extremadament actiu.” (p. 171)

38

Joan Callarissa: “La primera ràdio infantil ‘online’ fa un any” (Ara, 8-10-12, p. 44

Passatge

9

que va dirigir el programa degà de la ràdio infantil catalana Patim, patam, patum –a Catalunya Cultura–, assegura que “el fet que els menors de 18 anys no comptin com a audiència” fa que els directors “no hi apostin”. Per això, el format que ella dirigia va passar de tres espais diferents al llarg del dia a només un i, finalment, a cap.

Canet explica que després del seu programa van presentar un nou projecte que no va ser acceptat. Tot i que tenien “complicitats guanyades amb escoles i patrocinadors”, “la imposició de màxima audiència” mana. Malgrat tot, reconeix que“internet obre noves portes” perquè “és a la vida quotidiana dels nens”.

La tesi de Canet l’abona Jordi Català, cap de programes de Catalunya Ràdio, que veu “complicat” que programes per a nens proliferin a la graella radiofònica. Català assegura que són un col•lectiu “que no està educat en un mitjà només sonor” i afirma que “els infants no fan cas a la ràdio perquè des de ben petits ja creixen amb la imatge. Per exemple, amb Baby Einstein”.

Malgrat tot, sí que veu futur en formats que situen els nens “com a contingut i no com a audiència”. És a dir, programes que van dirigits als pares, ja que els fills només donen valor a la ràdio “quan creixen”.”

Lluís Llort

Passatge

Em dic Lluís Llort, les novel·les les signo Llort i els projectes infantils Lewis York. Vaig néixer el 1966. El 1986 vaig començar a treballar al diari Avui (ara El Punt Avui) i encara hi treballo. He publicat centenars d’articles d’informació, opinió, creació o crítica, els últims quinze anys al suplement Cultura, on des de fa uns mesos escric una pàgina quinzenal dedicada a la literatura infantil i juvenil.

Em volia dedicar a la música però d’adolescent em van diagnosticar sordesa de l’oïda esquerra (porto una arracada perquè l’orella se senti útil). Vaig canviar la guitarra elèctrica per l’acústica, les cançons es van convertir en contes i els contes van créixer fins que el 1999 vaig publicar una novel·la; n’he publicat 7 (la 8 i la 9 surten la tardor pròxima), 9 llibres infantils, he participat en 6 reculls de narracions i he escrit guions de sèries d’humor.

10

Elisenda Roca (Barcelona, 1963)

Periodista, escriptora i directora teatral.

En l’actualitat, col·labora al programa 8 al dia a 8tv, a El Món i a La primera pedra a RAC 1, al programa de RNE Gente Despierta i com articulista a la revista Descobrir.

Imparteix cursos de postgrau i tallers de comunicació a diverses universitats (UPF i Blanquerna-Ramon Llull de Barcelona, Uninorte de Barranquilla i Javeriana de Bogotá-Colombia) Ha dirigit, produït i presentat programes a Antena 3, Televisió Espanyola, TV3 i BTV, i a Radio Juventut de Barcelona, Antena 3 Ràdio, Ràdio Salut i COM Ràdio.

Ha publicat Serem pares, M’expliques un conte?, Fora malsons!, No som els tres porquets!, Hola!, Gràcies! Adéu!, Això és meu! i Misteri a Moltmort.

En teatre, ha dirigit Misteriós Assassinat a Manhattan, el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré i Vuelve a casa, vuelve als MiniTea3.

Entre els premis que ha rebut destaquen el premi Ondas de Televisió, el TP de Oro i l’Òmnium Cultural de Ràdio.

“LLEGIR PER SENTIR” Vint

TAULA R

LA PRESÈNCIA DE LA LITERATURA INFANTIL QUAN VINT ANYS SÓN UNA PROESA

L’acte central de la commemoració del vinté aniversari del programa de Ràdio Vilafranca “Llegir per sentir” va consistir en una extensa conferència d’en Pere Martí Bertran i en una taula rodona que la va seguir i que va considerar la presència de la literatura infantil i juvenil en els mitjans de comunicació.

De la ponència d’en Pere Martí se’n pot llegir un ampli resum a les pàgines anteriors, i, en aquestes pàgines, el corresponent a la taula rodona.

Prèviament, la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, senyora Laura Borràs, que va presidir l’acte, va valorar que si parlar dels 20 anys d’existència d’un programa de cultura a als mitjans de comunicació ja significa una proesa, encara ho és més quan es tracta d’un programa de literatura infantil i juvenil.

Així mateix va destacar el paper de la Institució que presideix, tant en el sentit del suport que dóna als autors de literatura en general com en la difusió de la seva obra. A continuació va considerar la dificultat que significa dedicar-se a la literatura i també, la de fidelitzar lectors. En aquest sentit, va comentar que ella considera desafortunat el concepte de lectura obligatòria vigent a les escoles en general, tot i que va aclarir que no discuteix el concepte, en tant en quan es persegueix la formació de lectors, però sí el terme.

Finalment, abans de donar pas a la lectura de la ponència, va valorar també la responsabiltiat que tenen els mitjans de comunicació pel que fa a obrir les portes a la lectura als joves Perque, com va dir per finaltizar, l’habit de la lectura és fonamental per formar persones lliures i amb esperit crític.

A la lectura de la ponència d’en Pere Martí Bertran de què queda constància a les pàgines anteriors, la va seguir una taula rodona integrada pel presentador de Ràdio Vilafranca Josep Mª Soler, com a moderador, i pels ponents, Sílvia Cantos, Trinitat Gilbert, Lluís Llort, Elisenda Roca i Andreu Sotorra.

Josep Mª Soler, conductor des del primer dia del programa “Llegir per sentir”, va centrar el tema del debat, que s’hauria de referir als mitjans de comunicació en general i a la literatura infantil i juvenil en particular.

Neix “Llegir per sentir” Prèviament, va voler explicar els orígens dels vint anys del programa, i va citar un article que ell mateix havia escrit per a la revista d’àmbit estatal CLIJ (Consejo del Libro Infantil i Juvenil). L’havia redactat l’any 1999 i hi manifestava que volia deixar constància que a l’emissora municipal de Vilafranca del Penedès ja feia cinc temporades que es dedicava un espai setmanal a aquesta literatura.

A continuació va comentar que, durant uns anys previs al 1994, hi va haver quatre persones que, cadascuna per separat, anaven una vegada al mes a l’emissora a parlar de literatura, més concretament, d’un llibre que havien llegit. Eren la Sílvia Amigó, el Jordi Sàbat, la Mercè Sanabre i el Pere Martí Bertran.

Aleshores va resultar que, d’un banda, el Pere Marti acostumava a parlar sempre de literatura infantil i juvenil i que, de l’altre, els altres tres lectors van haver de deixar el programa. De manera que es van quedar sols el Pere Martí i ell mateix i van decidir capgirar les tornes: a partir d’aquell moment, qui llegia un llibre infantil o juvenil era el conductor del programa —el propi Josep Mª Soler— i, per millor comentar-lo, se’n feia venir l’autor, l’illustrador o l’editor.

La feina del prescriptor Tot seguit, actuant ja com a moderador de la taula rodona, va presentar la periodista del diari “Ara” Trinitat Gilbert, que va explicar l’origen del suplement setmanal “Criatures” que publica aquest diari. Va comentar que el germen del suplement cal trobar-lo a Catalunya Ràdio, concretament, en l’antic programa diari “Eduqueu Criatures” que en Carles Capdevila dedicava a la literatura infantil i juvenil. Aleshores, quan al presentador se li va oferir la possibilitat d’anar a treballar al diari “Ara”, va posar com a condició la publicació setmanal del suplement.

A continuació, Josep Mª Soler va presentar Sílvia Cantos, bibliotecària i alma mater del programa de Ràdio Argentona “Històries”, que ja porta cinc anys en antena. La Sílvia va explicar que les seves grans passions són la literatura infantil i juvenil i les noves tecnologies, entre les que va destacar els blocs. Després va comentar que la col·laboració a Ràdio Argentona s’havia iniciat amb un programa setmanal de trenta minuts on s’entrevistava un autor. Més endavant, quan l’espai ja va tenir un format d’una hora de durada, ella va decidir que hi hauria una secció fixa dedicada a recomanar llibres de literatura infantil i juvenil.

Sílvia Cantos també va manifestar que ella pensa que formar lectors es la manera de tenir adults dialogants. En aquest sentit va valorar el treball que es fa als clubs de lectura i que ella ha constatat que el vocabulari dels nens i nenes que llegeixen es molt mes ric que el dels altres. Així mateix va exposar que un dels lemes del club de lectura que dirigeix és el de donar una segona oportunitat als llibres, és a dir que, abans de desestimar-los definitivament, el lector ha de tornar-los a obrir i provar de llegir-los. Finalment, encara com a bibliotecària, ja va manifestar la importància que ella considera que té la feina del prescriptor pel que fa a orientar els lectors quant als llibres que val la pena llegir. En aquest sentit, va fer especial menció del treball que pot fer el bibliotecari respecte del professorat en general, posat que ha constatat que molts dels llibres que es recomanen a les escoles, no “enganxen” els lectors.

L’herència del diari “Avui” En tercer lloc, Josep Mª Soler va presentar Lluís Llort, escriptor i crític literari. Llort treballa a “El Punt Avui” i es responsable del suplement de cultura on hi apareixen pàgines dedicades a la literatura infantil i juvenil.

Lluís Llort va explicar que va entrar a treballar a l’”Avui” en un moment en què tot el que sabia de literatura infantil i juvenil era gràcies a l’Andreu Sotorrra, qui, prèviament, havia treballat al diari i havia dedicat molta atenció al gènere literari que ens ocupa.

Llort també va comentar que quan ja havia escrit dues o tres novel·les per al públic adult, li va arribar un encàrrec per escriure novel·la infantil i juvenil en castellà. Aleshores, per diferenciar-se de l’escriptor per a adults que també és i perquè va pensar que els lectors castellanoparlants no acabarien de pronunciar correctament el seu nom de ploma (Llort), va signar com a Lewis York, pseudònim que continua utilitzant a la literatura per a infants i joves.

Quant al suplement de “El Punt Avui”, que ara és quinzenal, va explicar que ell continua fent el que va aprendre de l’Andreu Sotorra, és a dir que recomana un llibre i, a continuació, inclou tres fitxes petites d’altres títols.

A continuació, va ser el torn del conegut autor i crític de literatura infantil i juvenil, Andreu Sotorra. De banda dels molts premis literaris que reconeixen el seu treball com a escriptor i de les moltes publicacions que porten la seva signatura, Sotorra és l’editor de “Cornabou “, la revista digital de literatura infantil i juvenil pionera en l’àmbit de les noves tecnologies.

Sotorra va explicar que, quan treballava a l’”Avui” i elaborava el suplement setmanal d’infantil i juvenil, sempre tenia present que aquelles valoracions s’adreçaven als mateixos lectors de la resta del diari i no a uns lectors específics del món de la literatura per a infants i joves.

Josep Maria Soler (Vilafranca del Penedès, 1966)

Està llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. El 1988 va iniciar la seva activitat periodística a Ràdio Vilafranca conduint el magazine “El Tastaolletes” Des del 1992 n’és el cap d’Informatius i, actualment, també és responsable dels Informatius i programes de Penedès TV. D’altra banda, va ser corresponsal de El Periodico de Catalunya a l’Alt Penedès des del 1992 al 2007 El 1993 va incorporar un espai setmanal destinat a la literatura dins del magazine “La Plaça” i, aquell mateix curs 1993-94, amb en Pere Martí i Bertran, van posar en marxa, el programa “Llegir per Sentir”, amb l’objectiu de promocionar la literatura infantil i juvenil a través del contacte amb els autors, els il·lustradors...

Aquest programa va rebre, l’any 2003, el premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya al millor programa de ràdio en llengua catalana.

També ha publicat articles a diverses revistes especialitzades de l’àmbit infantil i juvenil com ara a Cavall Fort o Faristol.

L’any 2005 va publicar el llibre Vilafranca del Penedès 19792004. Crònica de 25 anys de democràcia.

Andreu Sotorra

Va néixer a Reus (Baix Camp) el 1950. Actualment resideix i treballa a Barcelona. Ha publicat vint-icinc llibres en llengua catalana, la majoria de novella breu i contes. Ha obtingut una vintena de premis literaris de narrativa curta, contes i novel·la i el premi Trajectòria pel conjunt de l’obra com a crític literari. Ha estat traduït a l’italià, el castellà, el gallec i l’euskera. És pioner en la publicació en català de novel·les en suport digital a Internet i alguns dels seus llibres s’estan reeditant també en suport ebook. És periodista cultural de premsa escrita i ràdio, especialitzat en l’àrea de teatre, i crític literari. A més, participa com a autor en col·loquis amb grups de lectors d’escoles de primària, instituts de secundària i biblioteques públiques en la xarxa de programes de foment de la lectura.

anys “LLEGIR PER SENTIR”

Passatge

11

RODONA

L I JUVENIL ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ Fins que es va adonar que la crítica en general i la de la literatura en particular aniria desapareixent dels mitjans convencionals. Va atribuir aquesta mancança —constatable per poc que es fullegi la premsa— a la crisi, que hauria propiciat que anessin desapareixent els col·laboradors que feien les crítiques, en tant en quan no solen pertànyer les nòmines de les empreses editorials dels diaris i que, per tant, són retribucions que les capçaleres s’estalvien.

“Cornabou” revista pionera Tot seguit, Sotorra va explicar que “Cornabou” va néixer fa 14 anys, i que avui ja es comptabilitzen un total de 4531 edicions diàries. Va manifestar també que, avui per avui, la revista ja ha assolit 7 milions de visitants, i que això computa un total de 22 milions de visites. Després també va exposar que els objectius de “Cornabou” es concreten en la informació i la difusió de l’opinió, amb llenguatge periodístic i de manera monogràfica, de la literatura infantil i juvenil. També, que a “Cornabou” s’hi trobarà des del premi mes poc conegut fins el més popular. Així mateix, que el públic lector de la revista pertany a un sector molt determinat, del que en formen part destacada bibliotecaris, mestres, estudiants de magisteri, autors i editors.

Finalment, Andreu Sotorra va voler deixar constància que, a la revista, s’hi ressenyen totes les publicacions i que, darrerament, s’hi han obert finestres cap a la il·lustració i, també, cap als tràilers de pel·lícules destinades al públic infantil i juvenil. Així mateix, que en aquests moments s’està digitalitzant tot el que havia publicat al diari “Avui”.

Ja per acabar, Sotorra va explicar que ha elaborat un cens d’autors i il·lustradors d’infantil i juvenil i que el total arriba fins a 930 autors vius i 734 il·lustradors.

L’última ponent de la taula rodona en prendre la paraula va ser Elisenda Roca, coneguda periodista del programa “8 al dia” de 8TV. Com ella mateixa va explicar, ara ja porta 30 anys dedicada al periodisme, tot i que va començar dirigint teatre amb i per a nens, una experiència, va dir, tan extraordinària, que va fer que es prometés a si mateixa que mai es dedicaria al magisteri.

Va continuar parlant de la seva àvia, de la que va dir que era una gran explicadora de contes, i que, gràcies a ella, avui continua interessant-li l’oralitat. Potser per això, va afirmar, sempre li ha interessat la ràdio.

Els programes de literatura a la ràdio i a la televisió Tot seguit va comentar que ella ha entrat a literatura gràcies al còmic, i va esmentar els que hi havia a casa quan ella era petita: Mafalda, El hombre enmascarado, Vaillant, etc. També, que si s’ha convertit en lectora ha estat perquè els seus pares ja n’eren.

Per acabar, va explicar que quan va començar a fer radio i televisió, va decidir que els nens hi havien de tenir un espai, perquè la seva, no per ser infantil és una literatura menor.

En començar el torn de paraules, Josep Maria Soler va voler preguntar com era que si bé hi ha poques emissores a nivell nacional que parlin de literatura infantil i juvenil, encara n’hi ha menys de televisió que ho facin.

En aquest sentit, Andreu Sotorra va opinar que el problema són els espais temàtics dedicats a un públic determinat, com ara el Club Súper 3, on sembla que els llibres no hi tenen cabuda. Ell creu que haurien d’incorporar-se sistemàticament a qualsevol magazin i tractar la literatura infantil i juvenil com un element més de la realitat diària del país.

Aleshores, Laura Borràs va explicar que els programes generalistes oposen molta resistència al fet literari.

El torn de paraules va finalitzar amb l’opinió de Lluís Llort que creu que a la televisió no s’ha trobat el format per parlar de llibres. En aquest sentit pensa que es podria dedicar un minut diari a comentar alguna novetat.

L’alcalde de Vilafranca, senyor Pere Regull, va cloure l’acte agraint la feina de tots els que han fet possible el programa “Llegir per sentir”. També va voler deixar constància que, a la seva manera de veure, per fidelitzar lectors, la millor estratègia passa per saber triar bé el primer llibre que es fa llegir als infants.

Xavier Hernàndez Ventosa

PROGRAMA D’ACTIVITATS PREVISTES PER A LA COMMEMORACIÓ DELS 20 ANYS DEL PROGRAMA LLEGIR PER SENTIIR DURANT L’ANY 2014 ACTES A LA BIBLIOTECA TORRAS I BAGES: Actes trimestrals adreçats als infants (contes llegits pels autors...)

Dissabte 12 d’abril, a les 11 del matí: taller d’il·lustració d’homenatge a Maria Rius, il·lustradora. Hi participaran Eva Sans, Anna Mongay, Lluís Masachs i Mercè Galí.

CLAUSTRE DE SANT FRANCESC, CONJUNTAMENT AMB LA BIBLIOTECA TORRAS I BAGES: Durant el mes d’abril s’hi exposarà l’obra “Il·lustrar per llegir” de Maria Rius.

MITJANS DE COMUNICACIÓ: El 3 de vuit. Entrevista conjunta a en Josep M. Soler i a en Pere Martí (publicada el 21-3-14) i un article d’opinió mensual a càrrec de diversos autors, editors... que han passat pel programa.

Diferents programes especials tant a la ràdio com a la TV de Vilafranca.

Articles i entrevistes diversos al llarg de l’any a Faristol, Serra d’Or, El Punt / Avui , Cornabou...

DINAR COMMEMORATIU DELS 20 ANYS DEL PROGRAMA Dimecres dia 2 de juliol a les Bodegues Torres.

PRESENTACIONS DE LLIBRES DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Josep-Francesc Delgado i Pere Martí: dia 22 d’abril a les 8 del vespre a l’Agrícol. Presentació a dues mans dels seus llibres En Quim i el grill i La tomba de Tiangbotxé”.

Presentació de la nova col·lecció “”Rodolem rodolins ” de Barcanova: novembre 2014.

Presentació del llibre Ni tan alt ni tan difícil d’Araceli Segarra amb col·laboració amb el Centre Excursionista del Penedès (maig 2014).

Passatge

12

Organismes i entitats col·laboradors /patrocinadors: AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) Ajuntament de Vilafranca del Penedès Biblioteca Torras i Bages Bodegues Torres Centre Artístic del Penedès, L’Agrícol CRP (Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Penedès) CLIJCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) ILC (Institució de les Lletres Catalanes) Ràdio Vilafranca Vinseum

“LLEGIR PER SENTIR” Vint anys