Page 1

PREMI A LA MILLOR PUBLICACIÓ DE PREMSA COMARCAL

EL PENEDÈS COM TU L’ENTENS

GENER 2017

www.el3devuit.cat

des de 1982

Centre Artístic del Penedès

COMMEMORACIÓ DE L’ANY LLULL

De la poesia

4

Del teatre

(1316-2016)

00 Aniversari de la mort de Shakespeare (1616 -2016)

La poesia de l’Alguer Filtracions d’Alex Susanna Còmic històric, ètica antiga i història papal El xiquet i el poble perdut de Pere Martí

Núm. 9

De la ciència i la filosofia De la literatura infantil De vins i banquets De l’Agrícol


SUMARI LLETRES AL PASSATGE 2 EDITORIAL DE LA POESIA POESIA DE L’ALGUER

TOTES LES POESIES I UN LLIBRE MÉS

3 DE LA CIÈNCIA I LA FILOSOFIA RAMON LLULL A VILAFRANCA, I “LES FAULES DE RAMON LLULL

LLULL PER A ESTUDIANTS DE LA POESIA

FILTRACIONS D’ALEX SUSANNA

4 i 5 DE LA CIÈNCIA I LA FILOSOFIA RAMON LLULL A VILAFRANCA i II TAULA RODONA “EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS” TAULA RODONA D’ADAPTADORS D’OBRES DE RAMON LLULL

5 TRES PRESENTACIONS: CÒMIC HISTÒRIC, ÈTICA ANTIGA I HISTÒRIA PAPAL 6 DEL TEATRE I DE LA LITERATURA 400 ANIVERSARI DE LA MORT DE WILLIAM SHAKESPEARE SHAKEPEARE, MIRALL INFINIT SHAKESPEARE, UNA TRAGÈDIA DE LA IMAGINACIÓ

EL XIQUET I EL POBLE PERDUT DE PERE MARTÍ BERTRAN

7 DE L’AGRÍCOL VINS, BANQUETS I RAMON LLULL

Secció literària: Miquel Cartró Boada Teresa Costa-Gramunt Xavier Hernàndez Ventosa Pere Martí Bertran Anna Ruiz Mestres

Passatge

Maqueta: Mercè Olivella Escola Municipal d’Art Arsenal

Edita El 3 de vuit

2

En els darrers cinc anys el Centre Artístic del Penedès, l’Agrícol, ha canviat molt. S’ha transformat la seva activitat cultural i hem vist com, a poc a poc (i amb poca empatia per part de les autoritats corresponents però amb molta tossuderia) s’ha fet la transformació de l’edifici (la rehabilitació i l’ampliació). És a dir, tot allò que representa per a la vida cultural de Vilafranca i del Penedès i tot el seu patrimoni s’han transformat de manera molt positiva ampliant espais, millorant la qualitat dels existents, recuperant elements importantíssims i pràcticament perduts del seu patrimoni com els llums modernistes (en col·laboració amb Vinseum) o la màquina de cinema del Victòria (gràcies als esforços de Ferran Planas). D’altra banda, aquesta tasca també ha repercutit en el reconeixement per part de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (a través del qual els socis obtindran un descompte en les quotes aportades a l’entitat) i en la propera col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya incorporant-se al projecte dels Treballs en Benefici de la Comunitat. La tasca no és acabada. Cal millorar l’activitat i fer-la al màxim d’atractiva i de productiva, cal acabar les obres de reforma a la planta baixa i a les façanes i cal donar més projecció a l’Agrícol. Treballem en tots aquests àmbits. Tres nous reptes són la millora de Sala Tastavins (en col·laboració amb l’Acadèmia Tastavins Penedès, l’Escola d’Art Arsenal i el soci Pere Casanovas), i l’aposta per donar a conèixer la nova imatge corporativa i les noves coŀlaboracions amb l’Escola d’Art Arsenal per a donar singularitat als nostres espais i sortida a la creativitat dels joves. Tots aquests fets enllacen amb el futur de l’entitat. Amb la seva tasca cap a nous públics i nous socis i cap a la consolidació dels seus espais (també amb al construcció del nou edifici al solar de l’antic teatre i cinema, del qual ja se’n va signar l’escriptura i serà una realitat abans de l’estiu del 2017). Finalment direm, una vegada més, que estem satisfets de tenir entre les mans un nou exemplar d’aquesta petita publicació que és possible per la col·laboració d’El 3 de Vuit i per la incansable tasca de la Secció Literària de l’Agrícol, que dóna un to vigorós a la tasca que portem a terme. Joan Cuscó i Clarasó

DE LA POESIA

Presentació del poemari Totes les poesies i un llibre més del poeta alguerès Antoni Coronzu La presentació va tenir lloc el passat dia 8 d’octubre, a l’Agrícol, i va anar a càrrec del poeta penedesenc Santi Borrell, en col.laboració amb la Secció literària de l’Agrícol. Totes les poesies i un llibre més ha estat publicat per Edicions Saldonar i recull tota la producció poètica publicada del poeta. A més, aquest volum també inclou el recull inèdit Rigues curtes, que aplega els seus últims poemes. Antoni Coronzu va néixer a l’Alguer el 1944, és llicenciat en Llengües i Literatures Estrangeres i ha estat professor de llengua francesa a Torí, ciutat on viu des de l’any 1976. De llengua materna algueresa, l’any 1962 entra a formar part del Centre d’Estudis Algueresos, on aprèn a escriure l’alguerès. Aleshores comença també la producció poètica. El 1965 viu durant un mes a Barcelona, fet que marca la seva trajectòria artística. A finals dels anys seixanta, Coronzu, amb el cantautor Pau Dessí, funda el moviment “La Nova Cançó Algueresa”. Coronzu també ha publicat Mosaic (1972), Tre amori (1992) i Poesies… cançons (2008).

Joan-Elies Adell a l’antologia La Tercera Illa. Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013), escriu: «La poesia de Coronzu es caracteritza per una voluntat de trencament amb la tònica dominant de la poesia algueresa del moment i intenta incorporar el poder de l’inconscient i de les imatges oníriques i irracionals, per bastir un mosaic fragmentat de la vida contemporània de l’Alguer». D’altra banda, el poeta Jordi Cervera, en una altra ressenya, destaca: “aquesta visió global i detallada de l’obra de l’Antoni […] ens permet descobrir un poeta sòlid i contundent, capaç de construir i de presentar imatges poderoses que beuen de l’influx de Salvador Espriu […]. Però l’Antoni no defuig la seva realitat, el paper de l’Alguer i de la seva cultura i els seus poemes també manifesten una singular simbiosi entre un dia a dia […] i la necessitat d’un mite d’un territori fràgil i vital que es converteix en Gueral, a semblança de la mítica Sinera d’Espriu. Coronzu construeix una poesia plena de saviesa, plena de sensibilitat i de rigor, carregada de somnis, de vitalitat i d’esperança que val la pena descobrir”.


RAMON LLULL A VILAFRANCA … e los aucells feniren lur cant, e l’amic morí per l’Amat en l’alba.

L

’any 2016 s’ha commemorat el setè centenari de la mort del gran escriptor, filòsof, erudit i home de lletres medieval, un dels màxims exponents de la cultura i del pensament europeus. L’obra de Llull, escrita en català i llatí, ha influït en el pensament universal des del segle XIV fins als nostres dies, ha estat traduïda a desenes de llengües i valorada arreu. Llull va fer aportacions en tots els àmbits del saber de la seva època (filosofia, teologia, dret, medicina, astronomia, retòrica, lògica) i va produir una sòlida obra literària just als inicis de la tradició literària catalana amb títols com Blaquerna —amb el Llibre d’amic e amat—, el Llibre de meravelles —amb el Llibre de les bèsties— o el Llibre del gentil i dels tres savis. A Vilafranca, Òmnium Cultural i la Secció Literària de l’Agrícol, van afegir-se a la commemoració amb un seguit d’actes dels quals en donem notícia en les pàgines 3 a 5 d’aquesta revista.

Taller artístic: “Les faules de Ramon Llull”

Llull per a estudiants

L

’organització de l’Any Llull a Vilafranca es va proposar d’acostar l’obra de Ramon Llull a públics com més variats millor; per això una de les activitats que va programar, el divendres 11 de novembre passat a la Biblioteca Torras i Bages, va ser un taller artístic adreçat a nens i nenes a partir de cinc anys. L’acte va comptar amb més d’una vintena de participants, molts acompanyats de pares i mares, la qual cosa va omplir la sala de lectura infantil de la biblioteca. L’activitat va tenir dues parts estretament lligades, però alhora clarament diferenciades. En primer lloc, el professor i escriptor Pere Martí i Bertran, que ha adaptat i publicat les Faules del Llibre de les Bèsties (Barcanova, 2016), va situar l’acte dintre de la commemoració dels 700 anys de la mort de Llull i tot seguit va explicar una de les faules recollida al llibre, concretament la titulada “La llebre i el lleó”. Va demanar molta atenció i va aclarir dubtes, perquè, va dir, tot seguit els participants haurien de fer un treball artístic sobre la dita faula. Construir un pop-up A continuació, les quatre il·lustradores encarregades d’impartir el taller, Gisela Bombilà (autora de les il·lustracions de la versió del Llibre de les bèsties publicada per Barcanova a la col·lecció “Clàssics a mida”), Mercè Galí, Anna Mongay i Núria Tomàs, van explicar en què consistiria, van repartir els materials i van posar mans a l’obra. Després d’una feina intensa i variada (dibuixar, pintar, retallar, enganxar, estampar...) cada un dels assistents va construir un pop-up (un desplegable que, en obrir-lo ens mostra diversos elements en tres dimensions) en forma de postal, que contenia els personatges i llocs fonamentals de la història: la llebre, el lleó, la bassa en què havia de morir ofegat... L’activitat, preparada amb un rigor d’allò més professional per les il·lustradores, va ser un èxit i al final cada participant es va poder emportar a casa aquell record de l’any Llull i les ganes de llegir, o que li llegissin, més faules de l’escriptor mallorquí, tan boniques i actuals tot i haver estat escrites feia més de 700 anys. PMB

Passatge

3

E

l passat 10 de novembre al matí, uns 150 alumnes de literatura de diversos centres de la comarca de l’Alt Penedès van omplir la sala gran de l’Escorxador per assistir a la matinal literària que des de fa uns quants anys organitza la Secció Literària de l’Agrícol, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes). L’acte, com ja és habitual, ha tingut dues part ben diferenciades: una conferència, a càrrec de la professora Laura Borràs, i l’actuació d’un grup d’alumnes de l’Institut Milà i Fontanals. Totes dues, enguany, han girat a l’entorn de Ramon Llull, arran de la commemoració dels 700 anys de la seva mort. Laura Borràs, amb l’amenitat i la utilització de recursos digitals que la caracteritzen, va fer un repàs de la vida de Ramon Llull i de la seva obra, de la qual va destacar la diversitat i el valor extraordinari que té per a la cultura catalana i per a l’europea en general. Tot seguit, i a partir d’un treball d’una youtuber de 15 anys, que va agradar molt als assistents, va parlar de les portes d’entrada a l’obra literària de Llull: el Llibre d’Amic e Amat i el Llibre de les bèsties, al qual va dedicar una anàlisi extensa, ja que era l’obra que havien llegit i treballat els alumnes. Va insistir en un aspecte, comú a la majoria d’obres de Llull: l’ensenyament o moralitat que sempre hi trobem. En aquest cas, que un bon rei s’ha d’envoltar de bons consellers si no vol acabar malament, ell, els seus súbdits i tot el seu regne. Acabada la conferència, un grup de nou alumnes del batxillerat artístic de l’IES Milà i Fontanals van fer un conjunt de lectures del Llibre de les bèsties, en què van incloure algunes de les faules més destacades i conegudes del volum, com ara la de la Llebre i el Lleó. Pere Martí i Bertran

L

aura Borràs i Castanyer és llicenciada en

Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on el 1997 es va doctorar en Filologia Romànica. Des del 1995 és professora del Departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona. Ha publicat nombrosos estudis i textos divulgatius i collabora en diversos mitjans de comunicació. Actualment és la directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

DE LA CIENCIA I LA FILOSOFIA

Presentació del poemari Filtracions d’Àlex Susanna a càrrec del poeta Jordi Llavina L’acte, organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, Editorial Proa i la llibreria La Cultural, va tenir lloc el passat 2 de desembre a l’Agrícol. Filtracions és un nou recull de poemes de l’autor on hi trobem des de notes de viatge -a Beijing, Moscou, Buenos Aires o Nàpols-, homenatges a Vinyoli o Philip Roth, Bach o Strauss, i poemes més íntims i descarnats. El llibre traspua aquell gust per esprémer la vida que sempre ha caracteritzat l’autor. Àlex Susanna (Barcelona, 1957) ha dirigit la Fundació Caixa Catalunya a La Pedrera i actualment és director adjunt de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus poemaris figuren, entre molts altres, Memòria del cos (1980, premi Miquel de Palol 1979) i Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba 1990). Com a prosista, ha publicat Quadern venecià (1989, premi Josep Pla 1988) i, entre les seves traduccions, destaca MonsieurTeste de Paul Valéry (1980, premi de la Crítica Serra d’Or 1981).

Al llarg de la presentació, Jordi Llavina, que coneix i estima l’autor i l’amic, va anar teixint un mar de complicitats en el qual el públic va poder gaudir de vida i de poesia agermanades sota el pretext del nou llibre Filtracions. Llavina va destacar la solidesa de l’obra de Susanna, que es veu en el nou poemari, evidentment, però també ens va fer recordar la consistència de l’obra que Susanna ha anat teixint al llarg dels anys. Filtracions és un boci, o si voleu un mar d’espurnes, dels llibres, ja siguin en vers o en prosa, del corpus literari d’aquest nostre gran poeta. Però com tota cosa nova, té l’encís de l’instant i del moment creatiu que ens aporta la flaire d’un llibre nou. Ara ens mourem per espais íntims, per paisatges propers que es filtren en l’ànima del poeta i també del lector. L’experiència serena ens arriba en cada vers, que, amb l’estil que el caracteritza, fan de Susanna un poeta de pedra picada que ens colpeix l’ànima. Anna Ruiz Mestres


RAMON LLULL

… e los au e l’amic mo TAULA RODONA: EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

E

n el marc de l’Any Llull al Penedès, i a partir de la lectura d’un dels seus llibres més c set de la tarda va tenir lloc a l’Auditori del VINSEUM la taula rodona El diàleg interrel nium Alt Penedès i la Secció Literària de l’Agrícol.

“Quins desafiaments té avui el diàleg interreligiós?” “Què fan, sobre el terreny, les tradicions religioses en favor de la cohesió social?” El diàleg intgerreligiós, imprescindible

V

an prendre part en aquesta taula rodona Ahmed Benhallal, musulmà, president de l’Associació Llum del Nord de Vilafranca del Penedès; Montse Castellà, budista, fundadora i actual vicepresidenta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes i presidenta de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós; Salvador Guasch, cristià, globalista i inspirador de Monvir (monestir virtual d’ampli espectre religiós); Francesc X. Marín, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. La taula va ser moderada per Teresa Costa-Gramunt, escriptora, membre de la Secció Literària de l’Agrícol, col.laboradora de Monvir i autora, amb Yaratullah Monturiol, de Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (March editor, 2006). Fa bo de remarcar en aquest context que, en aquesta antologia, es recullen poemes de divuit autores: tretze, cristianes catòliques o cristianes de cultura; una, cristiana protestant; dues, musulmanes; una, budista i una, jueva. En el seu moment, una posada en l’escena literària del diàleg interreligiós protagonitzat per dones.

El Llibre del gentil i els tres savis Ramon Llull, autor tan inspirat com prolífic, va escriure el Llibre del gentil i els tres savis a Mallorca cap els anys 1274-1276. Primer va escriure el llibre en àrab i després en català. L’obra, una polèmica religiosa molt a la moda d’aquell temps, si bé aquesta es desenvolupa de manera cordial i pacífica, s’esplaia en un relat de ficció de volada filosòfica i simbòlica en el qual intervenen quatre personatges: el gentil (que avui equivaldria a un ateu, un escèptic o un agnòstic) i els tres savis: un cristià, un jueu i un musulmà, en aquell temps representants de les tres fes monoteistes en convivència. Davant dels dubtes espirituals del gentil, que és també un home savi però sense religió i que s’interroga sobre el fet de la mort, fet que l’entristeix, els tres savis l’acullen i li exposen àmpliament la seva idea de Déu, així com els articles més sobresortints de la seva religió, cadascun segons la seva tradició. Tots tres estan ben convençuts que defensen la veritat del seu Déu, però ho fan de manera civilitzada i fins i tot s’excusen quan temen haver ofès els altres. Els tres savis tracten d’exposar al gentil afligit la veritat en què es fonamenta la seva fe, oferint aquest camí però sense imposar-lo, la qual cosa pot ser interpretada com una actitud d’obertura mental que propicia el coneixement de l’altre i que fomenta el diàleg interreligiós, tal com l’entenem avui.

Els quatre ponents van coincidir en el fet que el diàleg interreligiós sembla imprescindible en les nostres societats, tan les obertes, o figuradament obertes, com les tancades. Vivim en un món globalitzat i multicultural en el qual ja no és possible creure en una veritat única, tampoc en el camp religiós. Ha passat avall voler convèncer ningú de cap creença com en els temps de Ramon Llull, i en canvi s’intenta fomentar el coneixement de les fes dels altres, almenys des del punt de vista cultural. Tot i la gran dificultat que això representa en un món on regna la matèria i l’utilitarisme, es fa l’esforç per comprendre les diferències entre les persones. Comprendre per respectar i per valorar la riquesa de la diversitat humana i cultural. La feina per fer, però, és incommensurable. La laïcitat que s’ha emparat de les nostres societats postmodernes ha comportat un allunyament progressiu de les religions tradicionals, que s’han de posar al dia, també de cara als seus fidels. Va insistir en aquest aspecte Montse Castellà, que es va referir a l’àmbit del budisme (una forma d’espiritualitat que, més enllà de la figura del Buddha, es viu de forma oceànica o transpersonal) on, per exemple, la dona encara no hi té una presència equitativa respecte de l’home. No cal dir que ni en l’àmbit del cristianisme ni en l’àmbit de l’Islam, religions monoteistes i patriarcals, la dona tampoc no hi és pas en igualtat de condicions que l’home. Així, doncs, una bona part del diàleg s’hauria de donar també dins les respectives fes i formes religioses d’espiritualitat, on la primera ‘altra’ i ‘diversa’ és la dona. La qüestió del gènere és una qüestió pendent en l’àmbit de les religions, però també fora de les religions, ja que han estat les religions les que han impregnat l’imaginari col.lectiu que compartim tot al llarg i ample del planeta. El missatge espiritual de Ramon Llull, tant l’exposat en Llibre del gentil i els tres savis, com en el més místic Llibre d’Amic i Amat, va inspirar molt la intervenció de Salvador Guasch. La literatura de Llull és plena de fils d’or per teixir l’experiència espiritual també dels nostres dies. En la seva experiència del diàleg interreligiós, gràcies als contactes amb esglésies cristianes baptistes, pentecostals i anglicanes, Guasch afirmava que el diàleg amb

Els quatre participants a la taula rodona, que van disposar de deu minuts llargs per a cada intervenció, havien llegit el llibre de Ramon Llull amb profit, ja que s’hi van referir en profunditat en les seves reflexions en veu alta, cadascun des de la seva cultura, fe i tradició espiritual. Per tal de cenyir i facilitar el contingut de les intervencions, es va pensar a posar sobre la taula dues qüestions que són en l’ambient:

Passatge

4

DELA CIENCIA I LA FILOSOFIA

Ahmed Benallal

Salvador Guasch

Montse Castellà

Francesc-Xavier Marín

(Tànger, 1968) fa anys que viu a Catalunya i presideix l’associació La Llum del Nord - Associació per a la ciutadania i cooperació entre pobles, que va néixer del neguit d’un grup de catalans i marroquins per a millorar el coneixement mutu d’aquests dos països de la Mediterrània. És llicenciat en Dret al Marroc i posteriorment s’ha format en temes de mediació, drets humans, resolució de conflictes i cooperació internacional. Està molt vinculat al moviment associatiu i també ha format part de la Junta Directiva de la federació d’ONG de cooperació internacional, SETEM

(Sant Feliu de Llobregat, 1955) és instructora de meditació, traductora i editora de textos buddhistes.És membre de Marpa Term, grup de recerca de l’UAB dedicat a la traducció i a la transferència cultural del buddhisme tibetà, presidenta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes i membre de la Junta directiva de l’Associació Unesco per al Diàleg Interrreligiós. És una dels autors dels contrapunts del llibre El diàleg interreligiós, de Raimon Ribera

Economista i Humanista. Com a ex-membre de la Companyia de Jesús, es va formar en el camp de les Humanitats, Filosofia, Teologia, Psicologia i Pedagogia. Ha estat professor també a l’Escola d’Administració d’Empreses E.A.E i és President del Fòrum de Gestió Integral. Cristià i globalista, és inspirador de Monvir (monestir virtual d’ampli espectre religiós).

(Gironella, 1963) és doctor en Filosofia, diplomat en Ciències de la Religió i expert professional en cultura, civilització i religió islàmiques. És professor de la Universitat Ramon Llull —on és investigador principal del Grup de Recerca «Identitat i Diàleg Intercultural» Forma part del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. És assessor de la col·lecció Assaig de Fragmenta.


A VILAFRANCA

ucells feniren lur cant, orí per l’Amat en l’alba.

celebrats, el Llibre del gentil i els tres savis, el passat dia 18 de novembre de 2016, a les ligiós. L’acte, que va ser molt concorregut, va ser organitzat conjuntament per Òm-

creients no catòlics havia incrementat la cohesió i l’amistat amb ells, la qual cosa l’havia fet gaudir de la seves riqueses que s’han afegit a la pròpia experiència personal de la fe. La connexió entre les religions i les persones Retinguem la paraula cohesió i els seus treballs. Perquè aquest aspecte de connexions entre religions i persones va ser ponderat tant per Ahmed Benhallal des de la seva tasca com a president de l’Associació Llum del Nord de Vilafranca, com per Francesc X. Marín, membre actiu del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. Un i altre treballen plegats per fomentar el diàleg que porta a la cohesió social. El diàleg en tots els seu vessants fomenta la cohesió entre persones i col.lectius, també religiosos. Dialoguen, comparteixen les persones, es troben, en fraternitat, les persones que integren els col.lectius. Quan les persones comparteixen, desapareix la por a la diferència, la por a l’altre, perquè és evident que les diferències ho són de pell, de cultura o de religió, però no d’ànima. Llull, apòstol del segle XIII i abrandat de la fe cristiana però amb capacitat per al diàleg amb les altres fes, va il.luminar de bones raons les intervencions en una taula rodona que va estar presidida per un esperit ecumènic. L’única cosa que es va lamentar, també en el col.loqui posterior per part del públic, és la ignorància en els nostres dies de la saviesa humana generada dins de cada tradició religiosa. Conèixer per estimar, podria ser

el resum de la taula. L’altre és digne de tanta consideració i d’estima com un mateix, i en això coincideixen totes les creences i religions. Teresa Costa-Gramunt

TAULA RODONA D’ADAPTADORS D’OBRES DE RAMON LLULL

E

n el marc de la celebració de l’Any Llull, la Secció literària de l’Agrícol i Òmnium Cultural Alt Penedès, amb la col·laboració de la Biblioteca Torras i Bages i la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar un acte titulat “Llull a l’abast: un salt de 700 anys”, consistent en una taula rodona amb sis dels adaptadors d’obres de Ramon Llull. L’acte, que va ser molt concorregut, va tenir lloc 13 de maig de 2016, a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca. Pere Martí i Bertran va introduir l’acte i va presentar els diversos adaptadors, entre els quals també es comptava, ja que és l’autor del volum per a infants titulat Faules del Llibre de les bèsties (Barcanova). Hi van participar M. Carme Bernal i Carme Rubio, professores de la Universitat de Vic i autores del volum Tant de gust... senyor Llull (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), que inclou una adaptació del Llibre de les bèsties feta segons els criteris internacionals de l’IFLA, la federació internacional de Lectura Fàcil)); Laura Borràs, professora de la Universitat de Barcelona i directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que també és autora d’una adaptació escolar del Llibre de les bèsties (Santillana); Muntsa Farré, professora del Liceu Francès, que també ha adaptat el Llibre de les bèsties (Barcanova); i Ignasi Moreta, professor de la Universitat Pompeu Fabra i editor, autor d’una adapta-

Passatge

ció del Llibre del gentil i dels tres savis (Editorial Fragmenta). Val a dir que altres adaptadors com Teresa Broseta, Roc Casagran o Miquel Desclot van excusar la seva presència perquè tenien altres actes compromesos. Cada adaptador va explicar una mica en què havia consistit, o què havia pretès, amb la seva versió de Llull i en va llegir un fragment. A més, es van tractar diversos temes relacionats amb la necessitat i la importància d’adaptar els clàssics, com fan totes les grans cultures. Es va destacar que, segurament per primera vegada, una obra literària catalana tindria adaptacions per a totes les edats, ja que arran de l’any Llull podíem trobar al mercat una dotzena de versions d’allò més diverses del Llibre de les bèsties, sens dubte l’obra més popular i assequible de l’escriptor mallorquí, tot i ser una obra pensada clarament per a adults, com va destacar Laura Borràs amb exemples contundents. Les preguntes del públic assistent van tancar un acte amè i d’allò més interessant. PMB

DE LA CIENCIA I LA FILOSOFIA

5

CÒMIC HISTÒRIC, ÈTICA ANTIGA I HISTÒRIA PAPAL Tres presentacions auspiciades per la Secció Literària

Al llarg del 2016, entre altres presentacions, volem destacar les dels autors a continuació que destaquen especialment per les seves erudició i professionalitat. Terra de frontera. Olèrdola 1058, d’Oriol Garcia Quera

Sota el títol “30 anys dibuixant còmics: conversem amb Oriol Garcia Quera”, el passat dia 9 de març de 2016, a l’Agrícol, en Pere Martí Bertran va conversar amb Garcia Quera sobre la seva obra en general i particularment sobre el volum Terra de frontera. Olèrdola 1058 (Rafael Dalmau Editor). Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967) és un dels dibuixants de còmic històric més reconeguts del país.

Ètica Grega, d’Antonio Moreno Castillo

El passat 9 de juny, al Claustre de Sant Francesc, en Pere Martí Olivella, filòsof, va presentar Ètica grega (Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d›Or) de Moreno Castillo. L’obra preenta l’ètica grega a partir dels seus textos més significatius i descriu les teories morals dels filòsofs grecs. Antonio Moreno Castillo és biòleg, professor jubilat de biologia de l’IES Milà i Fontanals, i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona.

El poder i la profecia. De la teoria a la pràctica borgiana, de Joan Requesens i Piquer

El passat 20 d’octubre, a la Sala fosca del Claustre de Sant Francesc, Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària, va presentar El poder i la profecia. De la teoria a la pràctica borgiana. Joan Requesens i Piquer (Manresa, 1944) és doctor en Filologia catalana i llicenciat en Teologia. Ha estat catedràtic de Batxillerat i investigador a la Càtedra de Literatura Moderna de la Universitat de Barcelona.


CONMEMORACIÓ DEL 400 ANIVERSARI DE LA MORT DE WILLIAM SHAKESPEARE S

ón molts els que consideren a William Shakespeare el dramaturg més gran de tots els temps. Moltes de les seves obres han estat traduïdes a les principals llengües i les seves peces dramàtiques continuen representant-se per tot el món. En una època en la que anar al teatre era el passatemps més popular, ell va ser el dramaturg més seguit a Londres, però la grandesa de Shakespeare ha estat aconseguir transcendir la seva època i convertir-se en referent també en els nostres dies. Les seves obres plantegen conflictes universals i els seus personatges s’han convertit en un mirall de la condició humana. Pel que fa al llenguatge, moltes cites de les seves obres han passat a formar part de l’ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. “La vida és tot just una ombra que camina, un trist actor que s’escarrassa un temps a l’escenari, i ja no se’l sent més. És com un conte explicat per un idiota, ple de soroll i fúria, que no significa res.” La Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol i Taller Assaig Teatre, van organitzar dos actes emmarcats en l’Any Shakespeare al Claustre de Sant Francesc.. El primer, el passat 19 de maig al vespre, va consistir en un col.loqui entre el dramaturg Pau Carrió i Valeri Laguna, del TAT, sobre el tema “Shakespeare: el mirall infinit. Pensaments compartits des de la pràctica escènica”. Pau Carrió, Barcelona, 1981 és Llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona.La temporada Hamlet al Teatre Lliure de Gràcia i, anteriorment, també,  Victòria d’Enric V V. passada va dirigir i versionar amb èxit Hamlet també, Victòria El segon acte es va titular “Shakespeare: una tragèdia de la imaginació”, va tenir lloc el passat 30 de setembre al vespre i va consistir en una lectura dramatitzada a càrrec del TAT (Taller d’Assaig Teatre) dels moments, monòlegs i diàlegs, més emblemàtics de Macbeth.

“Shakespeare, mirall infinit” El col·loqui es va iniciar amb una conferència impartida per Pau Carrió, que va ser presentat per Valeri Laguna, director del TAT. Laguna va insistir en l’actualitat de Shakespeare (el propi Pau Carrió acabava d’estrenar una versió de Hamlet al Teatre Lliure en la que havia posat l’accent en la corrupció política present en l’obra original) i en la coherència del conferenciant respecte del compromís que el teatre té amb la societat. Tot seguit, Carrió va valorar l’obra del dramaturg universal en el sentit que es produeix en una època que ell veu semblant a l’actual, posat que llavors, com ara, no hi havia cap veritat que fos estable: a l’Anglaterra del moment, tan aviat canvia radicalment la política, com les mans que ostenten el poder, com es passa d’una creença religiosa oficial a una altre d’oposada (catolicisme versus protestantisme) ...

d’haver-lo matat. Presumeix, Brutus, de ser el seu millor amic i, en canvi, l’acaba de matar. Afirma que s’estimava Cèsar, però que encara més s’estimava l’home, i que per això l’ha executat. Per finalitzar, va manifestar que les obres de Shakespeare, quan acaben, no ens deixen en un espai de confort moral. Previàment, però, Carrió havia parlat breument de la infrastuctura teatral de l’epoca, quan no hi havia ni decorats ni escenografia i els actors havien d’actuar al damunt d’un tarima que s’alçava al centre dels locals habilitats com a teatres. Aleshores, amb el sol valor de la paraula, els actors explicaven l’espai on es trobaven i totes les incidències que el públic havia d’imaginar. Xavier Hernàndez Ventosa

Creu, Carrió, que tanta incertesa afecta l’ànima de la gent, que es troba faltada de punts de referència. El mateix succeix a l’obra de Shakespeare, on fàcilment s’aprecia, per exemple, que els personatges no saben què és l’amor, la fe en Déu... Aleshores, a tota la dramatúrgia shakesperiana, hi transita a el concepte d’antítesi. Així, doncs, el rey Claudi, tiet de Hamlet, assasí del seu germà i casat amb la viuda, quan es queda sol reconeix el crim però demana perdó. Se sent o no culpable? Podia haver deixat d’assassinar el germà? Carrió va exposar també que Shakespeare és la complexitat en tant que l’home viu en un món complexe. De manera que la majoria dels seus personatges estan abocats a situacions límits. Va posar com a exemple el discurs que Brutus dirigeix al poble a Juli Cèsar després

SHAKESPEARE, UNA TRAGÈDIA DE LA IMAGINACIÓ “Els Macbeths”

E

l passat 30 de setembre, al claustre renaixentista de Sant Francesc, en el marc de la programació del cicle “Paraules al Claustre”, del Servei de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, la Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol i el Taller Assaig Teatre (TAT) van programar l’espectacle “Shakespeare: una tragèdia de la imaginació”. L’acte va consistir en una lectura dramatitzada a càrrec dels actors Àngels Cunill, Rosa Gonzales, Fina Ferrer, Antonio Becerro i Jordi Romagosa, que van ser dirigits per Valeri Laguna. La representació es va construir adaptant els moments, monòlegs i diàlegs més emblemàtics de La tragèdia de Macbeth. La imaginació, la bruixeria i la profecia, la passió sexual, l’ambició, la legitimitat del poder, la falta d’escrúpols, la por... Macbeth i Lady Macbeth, en definitiva! El poder de la fantasia de Macbeth i del mateix Shakespeare, tot plegat va ser un exercici intens sobre la més curta de les tragèdies del dramaturg més influent de tots els temps.

Passatge

6

DEL TEATRE I DE LA LITERATURA Presentació d’El xiquet i el poble perdut de Pere Martí i Bertran

El Pere Martí i Bertran ha presentat el seu nou llibre El xiquet i el poble perdut (Ediciones del Serbal - col·lecció “Contes de Terra i Pedra”), acompanyat per Ramon Arnabat, professor de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte ha estat organitzat per la Fundació el Solà, Ediciones del Serbal, la Secció literària de l’Agrícol i la llibreria La Cultural. El llibre El xiquet i el poble perdut és doblement interessant. Per una banda, és un conte que s’emmarca en la reraguarda de la batalla de l’Ebre i de la serra de la Fatarella i es basa en fets reals. A més, té l’encert de transmetre’ns els sentiments, les vivències i les anècdotes des del punt de vista narratiu d’un infant, que va sobreviure la guerra. Els recursos estilístics teixeixen un relat molt atractiu, que no ens deixa indiferents. Els infnts se sentiran identificats amb el protagonista i s’ho passaran bé, serà com una aventura. Cal felicitar a la Fundació el Solà i a Ediciones del Serbal per la iniciativa: posar la nostra història a l’abast dels nostres infants i, de retruc, dels adults.

Pere Martí i Bertran és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat durant gairebé quaranta anys com a professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari. Des de molt jove es va interessar per la literatura infantil i juvenil, de la qual ha fet crítica, informes i materials pedagògics, a més de ser-ne jurat de diversos premis literaris. Ha escrit una vintena de títols per a infants i joves, que es caracteritzen per la temàtica ecologista i la presència d’animals en l’argument i per l’elaboració lingüística dels textos. També ha fet diverses traduccions i algunes adaptacions de clàssics. En El xiquet i el poble perdut ha hagut de fer un bon esforç per traspassar una realitat viscuda molt crua i d’un període molt violent en format de literatura infantil. A més, en una lectura adulta, la novel·la té una força vivencial incisiva que fa que flueixin sentiments, records, emocions compartits per qualsevol ésser humà, que ens interpel·len. Pere Martí Bertran és membre de la Secció literària de l’Agrícol. Més informació a http://www.escriptors.cat/autors/martibertranp/


Vins, banquets i Ramon Llull El proper dia 22 de febrer a les 19 hores es presentarà a l’Agrícol el llibre Petites Històries de Banquets (Godall Edicions) amb la participació dels seus autors (Marta Gómez i Fèlix Rabal) i de Joan Cuscó amb un tast de vi. Un llibre important si tenim en compte que els Països Catalans són terres de vi, perquè de la mateixa manera que el vi fou un element primordial als simpòsiums grecs (i per a Plató mena al diàleg i fa fluir les idees), també ho ha estat (i ho és) en la filosofia i en la cultura catalana.

Ramon Llull i la vinya i el vi

El primer exemple el trobem en Ramon Llull, qui, a banda de situar-se sota el paraigües de Plató, recull la tradició simbòlica de la vinya en el cristianisme. I aquest doble vessant platònico-cristià del pensament de Llull queda ben clar quan l’any 1283 escriu una de les seves obres més famoses: el Blanquerna. És a dir: el Llibre d’Evast, Aloma i Blanquerna. Una obra optimista en què a través de la vida de Blanquerna (fill del matrimoni entre Evast i Aloma) explica el seu projecte utòpic d’una societat millor. És un llibre ple de simbolismes (començant pels noms del seus protagonistes) i ens diu que Blanquerna va assumir la seva missió pedagògica i política a la muntanya de Miramar: «Entre la vinya i el fenollar» quan «Amor me pres». És a dir, situat al món i, més concretament, entre la vinya (que simbolitza la civilització i la cultura a través del cultiu de la terra, que és ordre) i el fenollar (que és l’herbasser de fonolls que hi ha als marges de les vinyes i que és l’àmbit salvatge de les aromes indòmites de la realitat no cultivada). Per tant, el seu projecte és un projecte de creació i d’ordre. Un projecte de creació del cosmos a través del logos i de l’amor (de la paraula amorosa). Per què? Perquè «la justícia procura pau i la injustícia guerra. Les paraules humils anuncien pau i les superbes guerra» i perquè «Amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat.» Simbologia de la unió de l’aigua i el vi

D’altra banda, Llull també parla del costum medieval de beure el vi mesclat amb aigua com una al·legoria per dir que la unió entre l’Amic i l’Amat (entre els humans i la Divinitat) és la mateixa que es produeix entre l’aigua i el vi: «Eguals coses són propinqüitat e llunyedat, entre l’amic e l’Amat. Car enaixí com mesclament d’aygua e de vi, se mesclen les amors de l’amic e l’Amat; e enaixí con calor e llugor, s’encadenen llurs amors», escriu al Llibre d’Amic e d’Amat. I Ramon Llull posa en valor aquells fruits que posen a prova la imaginació humana per crear. Així, quan premsem o destil·lem el suc de raïm aconseguim una cosa nova. Un nou beuratge. Una quinta essència (com quan fem perfums de les flors), i aquest fet té un gran valor. Llull li escriu a Déu: «A la vostra santetat e a la vostra excel·lent noblesa sia feta reverència e honor, car vós, Sènyer, havets donada a home propietat e natura per la qual és sensible, gustant les sabors docues e amargoses. / Com l’home, Sènyer, segueix la sabor e el plaer que la potentia sensitiva desira, adoncs encerca es tracta com l’home menug dolces viandes e saboroses. E com l’home segueix lo plaer e el desig de la potencia racional, adoncs la potència racional se vivifica e s’endreça en contemplar e en cogitar la vostra glòria e en la vostra noblea.» (Llibre de Contemplació). Essent, aquest, l’aspecte al que es van agafar alguns lul·listes per posar Llull al terreny de l’alquímia ja que la “potència racional” de què parla Llull és la que permet destil·lar i trobar la quinta essència. Així mateix, Llull tracta dels efectes del vi en la memòria i en l’enteniment. Una vegada més, agafa allò que ha observat en la realitat i li dóna un sentit simbòlic i ètic. Diu que els sarraïns envelleixen menys que els cristians i mantenen més bona salut corporal perquè mengen coses dolces i beuen molta aigua. Per contra, els cristians beuen massa vi «qui és vaporatiu, e la vianda que los cristians / reben més que los sar-

Passatge

raïns és ocasió de destrucció de cervell, en lo que se fa l’emprensió d’entendre», diu al Llibre de Meravelles. (I per això tenen menys seny). Val a dir, doncs, que Plató, Plutarc, Aristòtil, Albert el Gran i molts altres van cantar les virtuts del vi com a vehicle de civilització. També en el món àrab, a partir de les interpretacions que hom pot fer de les referències contradictòries sobre el vi que hi ha en l’Alcorà, es diu que el vi s’utilitza (i aquest fet recorda molt a Llull) com a metàfora de l’amor. De fet, en el paradís que s’hi descriu (a la sura 46 i en els versicles 16 i 17) hi ha rius d’aigua incorrupta, rius de llet de gust inalterable i rius de vi que seran la delícia dels bevedors. Això si, la relació entre la filosofia i el vi no sempre és per simbolitzar l’ordre sinó també el trencament de l’ordre, com: en el filòsof, pintor i comerciant de vi Jean Dubuffet (1901-1985); en Béla Hamvas (1897-1968), autor de Filosofia del vi i de la monumental novel·la Carnaval; i en els treballs de Michel Onfray. I com explica Llull segons la mesura que es té en la seva ingesta. Filosofia i rauxa

També a Catalunya tenim aquest vessant arrauxat i xiroi del pensament filosòfic. Si en un costat de la balança hi ha el platonisme cristià de Llull (la tradició cristiana de la vinya com a planta de civilització) en l’altra hi ha els pensadors no acadèmics com Francesc Pujols i Pompeu Gener amb obres com el breu monòleg: «Filosofies del xampany», de l’any 1903. Monòleg breu i xaró (a base de rodolins) que és un botó de mostra de l’humorisme que per a Pujols ha estat la tònica dominant de la literatura catalana moderna que gira i regira la realitat per fer córrer la imaginació. Pompeu Gener defensà que la veritable filosofia i cultura són una cultura alegre que fan gaudir de la vida. I en posar exemples sobre la taula parlà de les gran civilitzacions mediterrànies del vi: Pèrsia i la Grècia Clàssica. En les quals: «La bellesa y l’alegria de la vida no estavan pas renyidas amb la Ciència, sinó al contrari, sempre anavan juntes.» Així doncs, ningú no pot negar que l’humor i l’alegria també formen part del plaer intel·lectual i de l’educació humana. Per a Gener i per a Pujols el fons de la vida humana és un doll d’embriaguesa dionisíaca que cal aprendre a conduir en la vida. D’aquesta capacitat de «control», diu Pujols, en surten tres grans disciplines: l’agricultura (que domina i conrea el paisatge), l’enologia (que fa ciència a partir del vi i aplica la tecnologia) i l’enosofia (que és la cultura de l’hedonisme i del plaer del bon menjar i del bon beure). Aquesta és una visió oposada a la que dóna d’Ors. Per a ell cal dominar la deu de passions que embriaguen la vida i que provenen dels instints del cos imposant un ordre apol·lini i platònic (Clàssic). Per a Pujols la força de la vida ve de Dionís (déu del vi, de la vida i de la mort) i per a d’Ors la força de la vida ve d’Apol·ló (déu del sol, de la bellesa i de l’ordre). Joan Cuscó i Clarasó

DE L’AGRÍCOL

7 IV cicle del “Parlem de música” Un any més a l’Agrícol fem el cicle “A l’Agrícol, Parlem de Música”, que enguany consta de sis sessions obertes a tot tipus de públic. I que tracten des de l’òpera fins al jazz passant per la música clàssica i l’obra d’Enric Granados. Les dues primeres sessions es fan en col·laboració amb la programació estable de l’Auditori Municipal de Música de Vilafranca i per aquest fet els socis de l’Agrícol i els que hi assisteixen tenen un descompte del 50% en els dos concerts que es fan a l’Auditori (l’endemà de la sessió a l’Agrícol). La primera sessió va ser el dia 1 d’octubre, va anar a càrrec del musicòleg Joan Cuscó i va tractar de les obres simfòniques de Stravinsky i de Txaikovski. La segona, que serà el dia 14 de gener, anirà a càrrec del director de la Polifònica de Vilafranca, David Hernàndez, i tractarà de la Missa en do major de Wolfang Amadeus Mozart que l’endemà la Polifònica de Vilafranca interpretarà a l’Auditori Municipal. Hom hi podrà veure com es treballa i tot el que implica la posada en escena d’una obra d’aquesta envergadura. El dia 11 de març vindrà fins a l’Agrícol la periodista de Catalunya Música Mònica Pagès, qui presentarà el seu darrer llibre sobre Enric

Granados. Serà una molt bona ocasió per acostar-se a aquest músic català que morí fa cent anys a través d’una de les persones que més l’ha reivindicat. Les dues sessions següents es dedicaran a l’emblemàtica òpera Carmen, de Bizet. El dissabte dia 20 de maig a els 19 hores, i a l’Agrícol, David Puertas (divulgador i periodista musical) explicarà les intimitats del món de l’òpera i, en concret, d’aquesta obra. L’endemà, diumenge dia 21, ens desplaçarem al Teatre l’Atlàntida de Vic per veure aquesta obra en directe acomplint, així, un any més, la inexorable cita amb el món de l’òpera. Finalment, hi haurà una darrera sessió dedicada al món del jazz i, més concretament, a tot allò que val la pena d’escoltar durant el Vijazz 2017 des de la perspectiva del músic i compositor Àlex Cassanyes. Aquesta sessió es farà el dia 17 de juny a les 19 hores. Com sempre, cal agrair als ponents la seva participació desinteressada en aquestes sessions i la coordinació del cicle que fan Montserrat Ríos, Maria Antònia Guardiet i Maria Rosa Mestres. Per a més informació dirigiu-vos a: agricol.cat o bé a agricol@agricol.cat


Ara ja pots jugar al joc de la teva ciutat! Descobreix el teu nou joc, juga amb tota la teva família i amics. Decideix el recorregut, compra i inverteix a la ciutat de VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

El trobaràs a molts comerços de VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

L'Agrícol. Revista Lletres al Passatge 8  

Any 7. Núm 9. Gener 2017. Commemoració de l'Any Llull (1316-2016). 400 aniversari de la mort de Shakespeare (1616-2016).

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you