Narrativa Batxillerat

IkrameMehannekSamah

POTSACCEPTAR-ME?

Hi havia una vegada una ninaquenomiaPaula.Eraunanoiade13anysdepellbruna,cabellsrossosiondulats,amb uns ulls verds blavosos i una estatura mitjana, és a dir, ni massa alta ni massa baixa. Paula era una nena bastant hiperactiva i molt alegre. Elsseusparessemprel’haviencriadaperquèfoselméssemblantalaperfecció,encaraque a Paula li molestaven algunes actituds dels seus pares quan ella cometia qualqueerror.Elsseuspareslacastigaven sis’equivocavaiellanomésobeïaperquèsemprehaviaconsideratqueellstenienlaraóiperporasercastigada.

Però la història comença ara. Na Paula ha viscut sempre una vida molt tranquil·la i ella sempre estava feliç, malgrat que els seus pares no l’aturaven de molestar. Un dia, tornant de classe, es troba els seus pares cridant-se, una situació bastant estranya en la seva casa perquè sempre han practicat la conversa quan hi ha hagut qualque problema. Ella, curiosa, decideix quedar-se observant-los fins que es varen adonar que estava escoltant. Intenten dissimular el millor que poden i segueixen com si res hagués passat. Paula va començar a sospitar i va decidir indagar més. Els seus pares, com ja s’ha dit abans, sempre l’han educat perquè fos la millor versió d’un ésserhumà, encara que això li ha dut problemes a l’escola amb els seus companys. A poc a poc, per les tensions familiars, començava a comportar-se diferent. Sempre estava deprimida, descuidava l’escola i faltava a classe. Fins que aquestscanvisesvarencomençaranotarielprofessorvademanarunatutoriaambelspares.

En tornar a casa, els pares, enfadats, varen renyar a Paula i ella, per primera vegada, s’hi va enfrontar i va decidir parlar amb ells.Lamare,completamentdecebuda,novaescoltarlasevafillaiesvatancarenbanda.Encanvi,elseu pare la va comprendre i va decidir suportar-la sempre que pugués. “Però… Què passarà amb la mare, pare?” -va dir Paula- Ell contestà dientques’encarregariadetotiquenoespreocupés.Paulatinament,lasevamarevacomençara deixar de parlar amb ella i a ignorar-la. Sempre li demostrava com de decebuda estava per haver baixat el seu rendiment escolar, per haver-se rebel·lat contra ella i per no acceptar la seva educació. Malgrat que Paula havia intentat apropar-se a ella, la seva mare sempre l’havia rebutjada des del seucanvid’actitud,perquèhaviadeciditser com ella volia i anul·lar qualsevol estereotip o prototip que els seus pares havien creat. Un dia, Paula, farta de l’actitud de la sevamare,vadecidirenfrontar-shi,peròacabàsofrintunatacdepànicilasevamare,espantada,cridà l’ambulància.

Finalment, la seva mare es va adonardelsseuserrors,vademanarperdóaPaulaiesvacomprometrequeapartirde llavorsnotornariaajutjar-lail’acceptariacomés.NomésvolquePaulasiguiunanoiasanaifeliç.