Narrativa 3r i 4t ESO

ElenaAlmarazMiralles Luana

Umm... Mai he escrit una història i menys encara a un diari. No sé comcomençar,aixíquehofarépresentant-me.El meu nom és Luana, tenc dessetanysid'aquípocseréreina.Mamarehaditquesivullserreinanecessitpensaramb el cap fred —cosa que sí faig, però ella no ho vol acceptar—, per tant, és necessari desestressar-me de qualque manera. La Celeste m'ha donat aquest diari per això, supòs que és per no rompre res i donar una imatge dolenta a ma mare. He d'actuar com ella vulgui fins que sigui reina, després faré el que vulgui. Bé, el punt. No sécomdir-vos sobre el que tracta la història. Així que em limitaré a dir que és sobre una part de la meva vida. Aquesta història comença abans del meu propi naixement —Oi que és lluny?—. Comença molt abans, amb la infància de ma mare. Quan ella va néixer, el pitjor que podia passar-li a una família de la noblesa era tenir una filla i no poder tenir més fills. És just el que elsvapassaralsmeuspadrins.Ellsvantenirunafilla,vaserlamevamare.LivandirMeredithque significa «guardiana de la mar». El nom pot parèixer bonic, fins i tot maco, però li van posar amb tota la mala intenció que tenien. Van pensar que les guardianes de la mar eren les sirenes, el principal temor delsnavegants.La mare esvaesforçarmoltpertenirl'aprovaciómínimadelspadrins.Però,comsuposes,nohovaaconseguir.Quanes va rendir va pensar:—Si no puc fer feliços als pares, em casaré amb qualcú a qui el pugui ser feliç—. I així ho vafer.

Peròellanos'esperavacridarl'atenciód'unpríncep,elpríncepambquiesvacasarivatenirfills.Semprevaseguirla seva seguir la seva promesa, inclòs si d'apartar-me es tractava. Al palau hi ha moltíssimes normes que va haver de seguir, i jo també. El primer germà que va néixer vaig ser jo,emvandirLilith,quesignifica«maredelsdimonis».Em van dir així perquè els meus ulls tenen un reflex de color vermell —o simplement perquè m 'odiaven per ser una nina—. La mare es va espantar per si els passava el mateix que als padrins, però no va ser així. Un temps després, quan jo tenia un any i mig vaig tenir un germà, li van dir Osiel, que significa «el poder de Déu». El seu nom és paregut al de mon pare, si de significat xerrem. El seu nom és Sariel, que significa «mandat de Déu». Una de les normes del palau era que mentre els pares feien les seves feinesdereis,nopodíemestarniestardinsdelamateixa sala. Així que van deixar una criada supervisant-nos. Ella es diu Laylah quesignifica«nascudaalanit».Aquellnom a jo no m 'agradava, així que li vaig demanar, i li vaig canviar el nom per Celeste que significa «Qui va néixer al cel com un àngel», que segons lamevaopinió,ésmoltmésmaco,améstéunsignificatqueajoempareixcorrecteamb ella. Mentre ella em cuidava, també m ' ensenyava. I jo cuidava del meu germà, no volia que ningú s 'apropés a ell. Mentreanàvemcreixent,elmeugermàijovamtenireducacionsdiferents.Eraclarqueelmeugermàeraelcandidata la corona. A jo no em molestava, però al meu germà no li agradava tant la idea. Com a ell no li agradava allò, vaig decidir fer jo també les seves classes —amagada, és clar—. I en poc temps sabia tot el que havia de saber un rei, i encara més una reina. Vam créixer encara més i quan el meu germà va complir quinze, es va anunciar que seria el pròxim rei. A cap dels dos ens va fer una mica de gràcia. Nosaltres ja sabíem d'allò, és clar, però que ensconfirmin amb anuncis oficials ens va caure encara pitjor. Aquella nit el meu germàvaveniralamevahabitació,plorant.Quan el vaig veure em vaig exaltar molt i li vaig demanar què li passava. Ell em va contestar:—Germana! Tencpor,novull ser rei...—.Vaig deixar-lo passar dins de la meva habitació a on va plorar fins a adormir-se. Vaig prometre'm que ajudaria com pogués el meu germà. Tota la nit, mentre l'Osiel dormia, vaig estar pensant amb algun pla, que l'endemà vaig posar en marxa. Amb la Celeste vam sortir al poble, vam estar passejant i a la vegada, ajudant a qui ho necessitava. La idea era guanyar-me el cor de tothom perquè protestessin el dia de la coronació i així poder convèncer els meus pares que la reina havia de ser jo. Vaig fer això pel pròxim any. Una nit, abans d'anar-nos a dormir, ens van atacar. Tothomesmoviad'altabaixambmoltapressa.Moltpreocupadaperl'OsielilaCeleste,vaig córrer a cercar-los. Quan vaigestarapropd'ells,vaigsentircritsquedeien:—PríncepOsiel,heudecercarlesarmes i defensar el vostre poble com futur rei—. Sabia que el meu germàestavaaterrit,itambésabiaquenosobreviuriaa l'atac. No volia que li passàs res, vaig seguir-los al lloc on tenien les armes i armadures. Quan van sortir tots, vaig entrar jo. Vaig anar a la zona més apartada, on estava la meva arma i armadura, me les va regalarunferrerdesprés de salvar la vida de la seva dona. Me les vaig posar i vaig anar el més ràpid possible al camp de batalla. Quan vaig arribar em va espantar que tot estava destruït, vaig intentar ignorar-ho el millorquevaigpoderivaigcercarelmeu germà. Mentre caminava em vaig desfer de qualcuns atacants. Vaig trobar elmeugermàapuntdeserapunyalatper undelsenemics,peròvaigarribaratempsperaturar-ho.Vaserunabatallaintensa,quannomésquedavenunspocs, em vaig acostar al líder d'ells per lluitar, el vaig desarmar i li vaig dir:—El meu nom és Luana! Si vols fer mal al meu poble, t’hauràs de barallar amb jo!—. Ell, desesperat, va mirar per tot cercant els seus. No n’hi quedaven molts,tots estaven barallant amb un o més dels nostres guerrers. Seguit d'allò, em va mirar i digué:—Luana «donzella de batalla» un enemic a tenir en compte... Retirada!—. No estava molt segura què volia dir amb allò, i em va posar nerviosa. Vam guanyar, però ens havíem de recuperar de tot allò. Després de tot aquell desastre, el poble va demanar que jo fos la reinaielsmeusparesvanacceptar—nomésperquènoenteniend'altra—.Iaixíéscomestica punt per ser reina. La meva vida no només ha estat així, hi ha hagut més coses importants, com per exemple: com vaig fer els meus amics, o, com va conèixer el meu germà al seu nòvio —spoiler, va ser cosa meva—. Potser hauria d'escriureunllibre,s'anomenaria:Luana,lareinadeKestramore.