Narrativa 1r i 2n ESO

Perfi

Bon dia, soc ____, i sempre hi havia volgut vestir-me amb camises curtes, faldilles, tops, shorts… Però el meu cos no és molt prim que diguem, no tinc un abdomen pla ni una cintura petita, i això em va posar molts de límits. Pensava que si anava a l'institut amb una camisa curta la resta d’estudiants es riurien del meucos. Aixíemsentia,comelscans,amarradaambunacadena com els cans quan surten de passeig. Els meus pensamentsm’estavenmenjantelcap.

CarolDayanaNavasEstacio

Quan em vaig decidir, vaig anar a l’institut com volia, amb un top i un short. Al principi tot el món m ’estava mirant (-ETS conscient del que fas? -em deien.) i emva provocar molta inseguretat, els nins parlaven amb els seus amics murmurant i em pensava que estaven parlantmalamentdejo.

Vaig arribar a casa amb llàgrimes als ulls, vaig encendre la tele i em va aparèixer un canal de modelatge, hi havia dones: primes, grosses, altes, baixes, asiàtiques, espanyoles… totes lluïen perfecte com eren, i molt MÉS. Vaig pensar quesiellesesveien guapíssimes com eren, per què jo no em podia sentir bé.

Al dia següent vaig anarambunafaldilla,untopiunes botes a l’institut, els estudiant seguien murmurant i rient-se com la darrera vegada, em seguia sentint una mica malament, el pensaments dolents no desapareixen del tot, però ja no era el mateix. Ara almenys no plorava quan arribava acasa,espodriadir queeraunamicamésLLIURE.

Ara em sento lliure, com una papallona QUE surt del capoll, una nova jo, una nova vida, un nou pensament, unaperspectivadiferent.Emsentolliure. En aquell moment vaig aprendre que tots els cossos són bonics,noméss’hadetenirconfiançaenunmateix i aprendre que l'autoestima no surt d’un dia per l’altre, sinó que has de ser pacient i creure que pots aconseguir-ho.SihoCREUS,pots.

Els dies anaven passant un darrera s ’altre. Els primers dies,peracostumar-me,vaiganarambpantalonsllargs i camises curtes. Un cop me vaig sentir millor amb les camises, vaig anar amb les faldilles. Tot és un procés. Després de dos mesos, vaig acceptar el meu cos, em vestia com volia i, el més important, m ’ eren igual els comentaris dolents DEL que deien la resta de personescapalmeucos.