Page 1

Campanya de difusi贸 de la Filosofia

COM SERIA LA VIDA SENSE FILOSOFIA? Projecte de treball col.laboratiu de 1er Batxillerat Seminari de Filosofia i Ciutadania

P谩gina 1


Campanya de difusió de la Filosofia

LA SITUACIÓ DE PARTIDA Es sabut que la nova Llei d’Educació que lidera el Ministre Wert suposa una reducció important de l’àrea de Filosofia en la formació dels adolescents espanyols. Per poder tenir una opinió formada, raonada sobre el tema, caldria informar-se ben bé sobre aquest camp del saber, no vos sembla?

EL PRODUCTE FINAL Vos proposem fer una reflexió sobre com seria la vida humana sense filosofia i que la presenteu en la forma d’una dissertació filosófica (text expositiu-argumentatiu) o en la forma d’una producció audiovisual.

L’ORGANITZACIÓ Cal que vos organitzeu en grups de 5 ó 6 persones amb diferents habilitats.

EL PROCÉS ACTIVITAT 1. SELECCIÓ I ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ. La LOMQE ha disparat la producció d’articles i audiovisuals dels experts espanyols sobre la filosofia i el seu valor, però aquest ha estat un tema permanent al llarg de la història de la filosofia. La vostra primera tasca és doble: Cal triar un text per a cada membre del grup per realitzar el seu resum d’acord a la fitxa de l’ANEXE 1, de manera que aquesta nota serà la seua nota individual. a)

El grup ha de triar dos documents audiovisuals i fer la mateixa tasca però grupalment. b)

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 2


Campanya de difusió de la Filosofia

RECURSOS: A.

ANTOLOGIA DE TEXTOS

Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva ignorància. [...] Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per a cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa. ARISTÒTIL, Metafísica, I, 2

LO QUE BUSCA LA FILOSOFÍA Reconozcamos que en una sociedad que ama lo práctico (es decir, repetir una y otra vez lo que un día aportó algún beneficio a alguien) y aplaude lo obvio (al pan, pan, al vino, vino y queso para el camino) no es fácil defender el mantenimiento de la filosofía en el bachillerato. La filosofía es una forma de buscar, no una garantía de hallar ni de obtener: malo para el consumo. A veces creo que habría que defenderla de algunos de sus defensores, empeñados en convertirla en escuela de resignación (hay que tomarse las cosas con filosofía) o en una especie de manual sublevatorio (enseña a pensar contra el sistema, contra el capital, contra el poder, etc.).

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 3


Campanya de difusió de la Filosofia Lo que busca la filosofía no tiene nada que ver con ningún conformismo, de derechas o de izquierdas. Los conformistas tienen su lenguaje ya hecho y a partir de él piensan, los que practican la filosofía rehacen constantemente el lenguaje para poder pensar más allá, lo hasta ahora impensado. No es un pensamiento que resuelva problemas y «facilite» la vida, sino la búsqueda del obstáculo obviado para que la vida parezca fácil, es decir, la búsqueda de lo real. A eso creo yo que se refería Hegel cuando dijo que la filosofía debe ante todo evitar ser edificante. Lo que pretende la filosofía es perpetuar la niñez que no sabe y pregunta, no la madurez esclerotizada en respuestas, de las que instituyen o de las que revolucionan. Más vale no decirle estas cosas al ministro de Educación, para que no acabe prohibida. Ni a muchos de los que creen defenderla, porque se apresurarían a desertar.

F. SAVATER. Figuraciones mías, Ariel, 2013.

De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hácerse preciso, definido, obvio; los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, el disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar. (...) Para resumir nuestro análisis sobre el valor de la filosofía: la filosofía debe ser estudiada, no por las respuestas concretas a los problemas que plantea, puesto que, por lo general, ninguna respuesta precisa puede ser conocida como verdadera, sino más bien por el valor de los problemas mismos; porque estos problemas amplían nuestra concepción de lo posible, enriquecen nuestra imaginación intelectual y disminuyen la seguridad dogmática que cierra el espíritu a la investigación; pero, ante todo, porque por la grandeza del Universo que la filosofía Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 4


Campanya de difusió de la Filosofia contempla, el espíritu se hace a su vez grande, y llega a ser capaz de la unión con el Universo que constituye su supremo bien. BERTRAND RUSSELL. Los problemas de la filosofía. Cuando alguien pregunta para qué sirve la filosofía, la respuesta debe ser agresiva ya que la pregunta se tiene por irónica y mordaz. La filosofía no sirve al Estado, ni a la Iglesia, que tienen otras preocupaciones. No sirve a ningún poder establecido. La filosofía sirve para entristecer. Una filosofía que no entristece o no contraría a nadie no es una filosofía. Sirve para detestar la estupidez, hace de la estupidez una cosa vergonzosa. Sólo tiene un uso: denunciar la bajeza en todas sus formas. ¿Existe alguna disciplina, fuera de la filosofía, que se proponga la crítica de todas las mixtificaciones, sea cual sea su origen y su fin? Denunciar todas las ficciones sin las que las fuerzas reactivas no podrían prevalecer. Denunciar en la mixtificación esta mezcla de bajeza y estupidez que forma también la asombrosa complicidad de las víctimas y de los autores. En fin, hacer del pensamiento algo agresivo, activo, afirmativo. Hacer hombres libres, es decir, hombres que no confunden los fines de la cultura con el provecho del Estado, la moral y la religión. Combatir el resentimiento, la mala conciencia, que ocupan el lugar del pensamiento. Vencer lo negativo y sus falsos prestigios. ¿Quién, a excepción de la filosofía, se interesa por todo eso? La filosofía como crítica nos dice lo más positivo de sí misma: empresa de desmitificación. Y, a este respecto, que nadie se atreva a proclamar el fracaso de la filosofía. Por muy grandes que sean, la estupidez y la bajeza serían aún mayores si no subsistiera un poco de filosofía que, en cada época, les impide ir todo lo lejos que quisieran... Pero, ¿quién a excepción de la filosofía se lo prohíbe?" DELEUZE: Niezsche y la filosofía Des dels seus orígens a l’antiga Grècia, la filosofia ha cercat la raonabilitat, és a dir, el no aceptar res sense examen, la consideració de fonts diverses, la precisió i cura en allò que volem dir, el tenir en compte les diferents perspectives, el posar-se en el lloc de l’altre, el treballar els arguments propis, la disposició a canviar d’opinió si els arguments de l’altre són més forts. No és casualitat que les primeres obres filosòfiques escrites que conservem completes –les de Platóhagin estat escrites en forma de diàleg. Tanmateix, la filosofia no té només un interès històric, sinó que en el món globalitzat d’avui, les capacitats que ens dóna el seu estudi són encara més importants; ser precisos en allò que pensem i volem, dotar-nos de criteris de selecció d’informació clars i coherents, descubrir trampes en els discursos, detectar errors en el raonament, analitzar raonaments i problemes complexos, defugir de la manipulació, pensar amb independència i creativitat. (…) Pensar no només consisteix a cercar de ser precisos en els Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 5


Campanya de difusió de la Filosofia nostres punts de vista sobre qualsevol tema, ser clars en els conceptes que emprem per entendre allò que experimentem, ser forts lógica o empíricament en els arguments amb què suportem els nostres punts de vist i ser acurats amb el llenguatge en què els expressem. També té una vessant social, que en diem enrahonar, en el seu sentit propi d’enfilar raons. L’enrahonar comporta necessàriament els valors de racionalitat, rigor, diàleg, respecte i tolerància, a més dels d’empatia, justícia, cura, dignitat humana i integritat, com ha posat de relleu el filòsof Jürgen Habermas. JORDI BELTRÁN, Qui té por de la filosofia? Rev. Valors. Març 2013

Ara bé, la inutilitat de la filosofia no té a veure amb les expectatives laborals de qui l'estudia i s'hi gradua. De fet, i dit de passada, els llicenciats i graduats en filosofia no tenen un índex d'atur superior al d'altres estudis. Solen trobar feina, potser a causa de la particular flexibilitat intel·lectual que adquireixen en contacte amb els textos i problemes filosòfics. Si diem que la filosofia és inútil ens referim al fet que es tracta d'una disciplina que s'estudia sense un propòsit ulterior. La finalitat de la filosofia rau en si mateixa, i en això s'assembla a l'amor. Si algú ens diu que està enamorat, no li demanem per a què li serveix l'enamorament. És com la rosa d'Angelus Silesius, de qui Heidegger i Borges van citar les següents paraules: "La rosa és sense perquè: floreix perquè floreix". (...) Aquesta visió de la filosofia i de les humanitats contrasta, no cal dir-ho, amb el pensament utilitari que predomina a gran part d'Europa. El context de crisi ha elevat les suspicàcies dels empresaris i de la ciutadania en general envers les institucions educatives de l'Estat, que porten el llast d'una funcionarització improductiva. Això ha conduït a una fiscalització extrema de les activitats universitàries que han deixat de seguir el ritme de l'ensenyament per adequar-se a un metrònom burocràtic que s'oposa a l'atmosfera de llibertat creativa, experimentació seriosa i ingènua alhora, de les quals han brollat grans troballes de la humanitat. Això és el que ens explica Nuccio Ordine, professor a la Universitat de Calàbria, en un llibret força llegit darrerament aquí, a França i Itàlia, La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema). Cal llegir-lo per copsar fins a quin punt l'activitat no orientada a una finalitat concreta i exercitada amb vigor i rigor, sigui humanística o científica, enforteix les societats i promou la justícia. Incentivar la llibertat universitària, contribuir a la supervivència de les llibreries, garantir la gratuïtat de la cultura ens fa millors. Es clar que també cal tenir la panxa plena, però no s'omple pas abans ni millor imposant una visió utilitarista en el sistema educatiu. El mateix Ordine titlla el seu assaig de manifest. És el nostre un temps de manifestos. Quan les raons de la raó topen amb els tossuts murs de la burocràcia, l'eficiència i el càlcul d'utilitat, no sembla que hi hagi més alternativa que lliurar-se a la reivindicació sense embuts. Els raonaments amb prou feines es fan sentir en un món en què impera la simplicitat dels missatges i la lògica del benefici. Assistim corpresos a una barbàrie política guiada pel curt termini i la indigència intel·lectual. D'aquí que la cultura hagi esdevingut una qüestió de resistència. DANIEL GAMPER, Sense perquè, Ara, 25/01/2014 Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 6


Campanya de difusió de la Filosofia

B.

RECULL DE MATERIALS AUDIOVISUALS

RNE. La filosofía en las aulas http://www.rtve.es/alacarta/audios/futuro-abierto/futuro-abiertofilosofia-aulas-02-02-14/2367713/ RNE. ¿Para qué sirve la filosofía? http://www.rtve.es/alacarta/audios/no-es-un-dia-cualquiera/dia-cualquiera-para-sirvefilosofia/2300748/ Debat TVE La 2. 6/2/14 http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-debatehumanidades/2381288/ Clip Filosofia 2.0 https://www.youtube.com/watch?v=SDmsVs- YzxA&list=PLQSqENM7xIBYGOsPVbIih431i9AGzG2d Canal de Angel Vallejo http://www.youtube.com/channel/UC8Tsm2ioUfRM4_ipxohreAQ?feature=watch TV3 Amb filosofia http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_FILOSOFIA&catname=Amb %20filosofia ACTIVITAT 2. SELECCIÓ I DISSENY DEL PRODUCTE FINAL Cal omplir l’ANEXE 2 relatiu a les idees-força, la selecció del producte, la planificació i realització de la dissertació o producció audiovisual. ELS INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ Cal lliurar en una carpeta en BOX (http://www.box.com) compartida amb aestela@floridauni.es 1. Dossier dels resums identificant als seus autor@s. 2. Document de justificació i planificació de les tasques 3. Producte final: Dissertació o audiovisual Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 7


Campanya de difusió de la Filosofia ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Resum individual d’un text 2 punts. 2. Resum d’audiovisual en grup 1 punt 3. Planificació del treball i justificació 1 punt 4. Producte final: 5 punts 5. Coavaluació treball de grup 1 punt

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 8


Campanya de difusió de la Filosofia ANEXE 1. PLANTILLA PER ANÀLISI DE FONTS FILOSÒFIQUES. IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA, DATA) TIPUS DE FONT (expositiva o argumentativa)

TEMA

IDEA/S PRINCIPAL/S (font expositiva)

TESI O CONCLUSIÓ (font argumentativa)

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 9


Campanya de difusió de la Filosofia

IDEES SECUNDÀRIES (font expositiva)

ARGUMENTS (font argumentativa)

ANEXE 2. DISSENY DEL PRODUCTE FINAL

IDEES-FORÇA A DEFENSAR SOBRE LA FILOSOFIA I EL SEU PAPER A LA VIDA HUMANA

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 10


Campanya de difusió de la Filosofia •

Tipus de producte seleccionat

PRODUCTE SELECCIONAT

Raoneu els motius per les quals heu considerat que aquesta campanya és la que voleu realitzar:

PLA DE TREBALL

Com aneu a organitzar-vos?

Guió de la redacció / Story Board

Etapes en el procés. Temporalització.

Responsables de cada part

Espais necessaris

Materials extra

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 11


Campanya de difusió de la Filosofia

FASE PREPARATÒRIA: ASSAIG O ESBORRANY

Què necessiteu per a poder realitzar-lo?

On realitzareu l’assaig? Com realitzareu els esborranys? Fareu esborranys individuals?

EXECUCIÓ DEL PRODUCTE FINAL

AUDIOVISUAL •

DISSERTACIÓ

Qui realitza l’enregistrament?

Com recollim tots els arguments?

Com li donem ordre i cohesió a l’argumentació?

Estan suficientment provades i recolzades les nostres idees?

Com enfoquem la introducció?

Quina valoració final fem? Quines són les conclusions sobre el tema?

Materials necessaris

ENREGISTRAMENT DE LA CAMPANYA

EDICIÓ

COMPOSICIÓ DE L’ARGUMENTACIÓ

Quin software es va utilitzar?

Qui serà l’encarregat/da de

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 12

REVISIÓ FINAL

Es innovador el nostre plantejament?


Campanya de difusió de la Filosofia

PUBLICACIÓ

l’edició del vídeo?

Es clara i correcta la redacció?

S’usarà suport musical? Veu en off?

Té força i contundència el nostre missatge?

Emociona?

Es convincent?

Qui serà l’encarregat de la publicació de tots els materials que composen el treball?

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 13


Campanya de difusió de la Filosofia

GRUP

ACTITUD 3

Nom de l’alumne/a:

Molt activa i positiva

Seminari de Filosofia i Ciutadania

COL·LABORACIÓ

INICIATIVA

2

1

3

2

1

3

Activa

Més be passiva i/o negativa

La seua participació i/o aportació al grup és molt significativa

La seua participació és significativa

La seua participació és poc significativa

Fa la major part de les propostes

Página 14

NOTA FIN

2

1

Fa algunes propostes

No fa propostes. Sols segueix al grup o fa el que li indiquen

NOTA

La nota màx és 9. Calcu Nota x 10


Campanya de difusió de la Filosofia ANEXE 3. COAVALUACIÓ.

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 15

Un món sense filosofia  

Proposta de treball de grup sobre la naturalesa i utilitat de la filosofia.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you