En defensa de la filosofia

Campanya de difusió de la Filosofia

UNA CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA SITUACIÓ DE PARTIDA Es sabut que la nova Llei d’Educació que lidera el Ministre Wert suposa canvis importants per al sistema educatiu al seu conjunt i, en concret, per a l’{rea de Filosofia. Es hora de formar les nostres opinions per poder-les manifestar i actuar d’acord amb elles.

LA TASCA FINAL Vos proposem que dissenyeu una campanya de difusió sobre la filosofia per donar-la a conéixer i poder manifestar les vostres opinions al respecte dels canvis de la LOMQE sobre aquesta área de coneixement.

L’ORGANITZACIÓ Cal que vos organitzeu per grups a partir de la última distribució. Els grups han de ser de 10 persones mínim.

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 1

Campanya de difusió de la Filosofia

EL PROCÉS ACTIVITAT 1. LA LOMQE Haureu d’averiguar quins són els canvis previstos per la nova Llei d’Educació al respecte de l’{rea de Filosofia. Elaboreu un diagrama o esquema en el que els presenteu si es posa en marxa la nova llei d’educació. Pots usar els diagrames de SmartArt que proporciona Word, usar Popplet o altres ferramentes de Google drive com Lucidchart, Meinmeister, etc per fer mapes mentals.

Recursos: La Red española de Filosofia és la xarxa que engloba en aquestos moments a la Conferència espanyola de Deganats, l’Institut de Filosofia del CSIS i altres 40 associacions de Filosofia de diferents nivells, camps temàtics i comunitats autònomes.

ACTIVITAT 2. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA. Ja en sabeu del seu origen a les costeres de Turquia, en Àsia Menor, també del seu trencament amb el pensament mític-religiós, de la seua preocupació inicial per buscar la veritat sobre el cosmos, sobre com són les coses, com explicar els seus canvis i transformacions.

No obstant, necessiteu averiguar més sobre la seua naturalesa, utilitat, importància, sobre quin és el paper que ha acomplit a la vida dels homes i de les dones al llarg d’aquestos 2600 anys. Vos deixem una selecció de textos i recursos per destriar la informació al respecte. Caldrà que elaboreu un dossier que sintetitze la informació més rellevant (autor/a, tema, tesis o idees principals, arguments o idees secundàries) tot i utilitzant la plantilla de l’anexe 1. Penseu que vos ha de ser útil per al disseny de la vostra campanya de difusió!

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 2

Campanya de difusió de la Filosofia LA PLANTILLA PER L’ANÀLISI DE FONTS FILOSÒFIQUES: IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA, DATA) TIPUS DE FONT (expositiva o argumentativa) TEMA IDEA/S PRINCIPAL/S (font expositiva) TESI O CONCLUSIÓ (font argumentativa) IDEES SECUNDÀRIES (font expositiva) ARGUMENTS (font argumentativa)

FONTS: LA PARÁBOLA DE L’ELEFANT: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm

Així, doncs, l’Amor deu el seu tarann{ a ser fill de Poros i de Penia: de primer, sempre és pobre i està ben lluny de ser delicat i bell com la majoria creuen; ben al contrari, és rude, brut, va descalç i no té casa. Dorm sempre a terra, sense llit, al llindar de les portes i a la vora dels camins, a la serena, i com que té la naturalesa de la seva mare, viu sempre en la indigència. Però, pel que té del seu pare, est{ a l’aguait d’allò que és bell i d’allò que és bo, perquè és viril, decidit, vehement i un caçador temible que sempre està tramant alguna intriga; apassionat per la saviesa i ple d’enginy, tota la seva vida va perseguint la filosofia i és un gran xerraire, un entabanador i un sofista. La seva naturalesa no és ni la d’un mortal ni la d’un immortal, sinó que tan aviat floreix i està ple de vida com pot morir el mateix dia i, pel que Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 3

Campanya de difusió de la Filosofia s’assembla al seu pare, renéixer novament quan est{ en la plenitud dels seus recursos. Però allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i, així, l’Amor mai no és ni pobre ni ric. A més, està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. El que passa és això: cap déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja ho és; i si hi ha algú altre que sigui savi, tampoc no vol filosofar, ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants, perquè el mal de la ignor{ncia és, precisament, aquest: creure’s posseir bellesa, bondat i saviesa a bastament quan, de fet, se n’est{ mancat, i qui no creu estar mancat d’una cosa no desitja pas allò que creu que no li manca.

— Doncs, si no són ni els savis ni els ignorants, ¿qui són, Diotima, els qui es dediquen a la filosofia?

— És evident —féu ella—; ho veuria fins i tot un infant: aquells qui es troben a mig camí entre els déus i els homes.

I l’Amor ser{ un d’aquests. Ja que la saviesa és una de les coses més belles i l’Amor és amor de la bellesa, cal que l’Amor sigui un filòsof i, pel fet de ser-ho, que es trobi entre el savi i l’ignorant. I la causa que així sigui rau en la seva naixença, perquè, per una banda, és ell d’un pare savi i ple de recursos; per l’altra, d’una mare que no és s{via i que, de recursos, no en posseeix cap. Aquesta és, doncs, estimat Sòcrates, la naturalesa d’aquest démon.

PLATÓ, Convit, 201d-202c «La paraula grega filòsof es va formar per oposició a ‘sofos’. Es tracta de l’amant del coneixement (del saber), a diferència del qui est{ en possessió del saber i s’anomena sapient o savi. Aquest sentit de la paraula ha persistit fins avui; la recerca de la veritat, no la possessió de la veritat és l’essencial de la filosofia (...) Filosofia vol dir: fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes i tota resposta esdevé una nova pregunta.»

KARL JASPERS: La filosofia.

Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva ignorància. [...] Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per a cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa.

ARISTÒTIL, Metafísica, I, 2 Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 4

Campanya de difusió de la Filosofia

Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diferents maneres; el que cal és transformar-lo.

MARX, K. Tesis sobre Feuerbach, X

Cuando alguien pregunta para qué sirve la filosofía, la respuesta debe ser agresiva ya que la pregunta se tiene por irónica y mordaz.

La filosofía no sirve ni al Estado ni a la Iglesia, que tienen otras preocupaciones. No sirve a ningún poder establecido. La filosofía sirve para entristecer. Una filosofía que no entristece o no contraría a nadie no es una filosofía. Sirve para detestar la estupidez, hace de la estupidez una cosa vergonzosa. Sólo tiene este uso: denunciar la bajeza del pensamiento bajo todas sus formas. ¿Existe alguna disciplina, fuera de la filosofía, que se proponga la crítica de todas las mixtificaciones sea cual sea su origen y su fin? Denunciar todas las ficciones sin las que las fuerzas reactivas no podrían prevalecer. Denunciar en la mixtificación esta mezcla de bajeza y estupidez que forma también la asombrosa complicidad de las víctimas y de los autores. En fin, hacer del pensamiento algo agresivo y afirmativo. Hacer hombres libres, es decir, hombres que no confundan los fines de la cultura con el provecho del Estado, la moral o la religión. Combatir el resentimiento, la mala conciencia, que ocupan el lugar del pensamiento. Vencer lo negativo y sus falsos prestigios. ¿Quién, a excepción de la filosofía, se interesa por todo esto? La filosofía como crítica nos dice lo más positivo de sí misma: empresa de desmixtificación. Y, a este respecto, que nadie se atreva a proclamar el fracaso de la filosofía. Por muy grandes que sean, la estupidez y la bajeza serían aún mayores si no subsistiera un poco de filosofía que, en cada época, les impide ir todo lo lejos que querrían, que respectivamente les prohíbe, aunque sólo sea por el qué dirán, ser todo lo estúpida y lo baja que cada una por su cuenta desearía. No les son permitidos ciertos excesos, pero ¿quién, excepto la filosofía, se los prohíbe? ¿quién les obliga a enmascararse, a adoptar aires nobles e inteligentes, aires de pensador? (...) Es cierto, dice Nietzsche, que actualmente los filósofos se han convertido en cometas. Pero desde Lucrecio hasta los filósofos del siglo XVIII debemos observar estos cometas, seguirlos todo lo posible, hallar su camino fantástico. Los filósofos-cometas supieron hacer del pluralismo un arte de pensar, un arte crítico.

Supieron decir a los hombres lo que ocultaban su mala conciencia y su resentimiento. Supieron oponer a los valores y a los poderes establecidos aunque no fuera más que la imagen de un hombre libre. Después de Lucrecio ¿cómo es posible preguntar aún: para qué sirve la filosofía.

GILLES DELEUZE. Nietzsche y la filosofía Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 5

Campanya de difusió de la Filosofia

Els filòsofs són els únics que es pregunten, obstinadament, des de fa vint-i-cinc segles com viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. Però això no significa, ja us n’haureu adonat, que els filòsofs estiguin plens de certeses. Al contrari. No deixen de subratllar el que no sabem, allò que podem dubtar. En aquests sentit, els filòsofs són els guardians de la ignorància. Són els que subratllen obstinadament els límits dels sabers. Per això la societat actual i la que s’acosta en té una gran necessitat. En un temps en què es referma l’imperi de la tècnica, en què s’accentua el cinisme dels diversos poders, o en què torna la certesa boja del fanatisme, la tasca del filòsof és potser, abans que cap altra, la de despertar-nos a la consciència dels nostres límits.

ROGER-POL DROIT. Filosofia.

Des d’un cert punt de vista, el principal paper de la filosofia consisteix a fer-nos conscients, d’una manera intel·lectualitzada o en forma de problemes, dels xocs més importants i dels conflictes inherents a les societats complexes i en mutació, en tant que fan referència a conflictes de valors.»

JOHN DEWEY: Article ‘Filosofia’, dins l’Encylopedia of the social Sciences.

Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o si se’ns és permès de dir-ho, si ells i elles no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. Una bona part d’aquests prejudicis són teories que [els éssers humans] inconscientment donen per certs o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d’aquestes teories són conscientment assumides, constitueixen prejudicis, en el sentit que són assumides sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l’existència de la filosofia professional resideix en el fet que els éssers humans necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories (...). Tota la filosofia he de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat: una concepció més propera a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.

KARL POPPER: Com veig la filosofia.

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 6

Campanya de difusió de la Filosofia

De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hácerse preciso, definido, obvio; los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, el disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar. (...)

Para resumir nuestro análisis sobre el valor de la filosofía: la filosofía debe ser estudiada, no por las respuestas concretas a los problemas que plantea, puesto que, por lo general, ninguna respuesta precisa puede ser conocida como verdadera, sino más bien por el valor de los problemas mismos; porque estos problemas amplían nuestra concepción de lo posible, enriquecen nuestra imaginación intelectual y disminuyen la seguridad dogmática que cierra el espíritu a la investigación; pero, ante todo, porque por la grandeza del Universo que la filosofía contempla, el espíritu se hace a su vez grande, y llega a ser capaz de la unión con el Universo que constituye su supremo bien.

BERTRAND RUSSELL. Los problemas de la filosofía.

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 7

Campanya de difusió de la Filosofia ACTIVITAT 3. DISSENY DE LA CAMPANYA. Ara heu de pensar, dissenyar i posar en marxa la vostra campanya de difusió. Podeu decidir qualsevol àmbit de difusió, així com podeu triar el format que considereu més adient, sempre i quan tinga un suport digital.

Heu d’omplir el document de l’ANEXE 2 on es justifique el projecte així com on programeu l’acció per a la difusió, la planificació de tasques i responsables.

DE SEGUR QUE LA VOSTRA CREATIVITAT DONARÀ DE SI I MOLT!

ELS PRODUCTES FINALS Cal publicar en un bloc (les parts 1 a 4) i presentar el memoràndum en paper (parts 1, 2, 3) 1.

2.

3.

4.

5.

Esquema o diagrama LOMQE Dossier textos filosòfics Document de Justificació de campanya i planificació de les tasques Campanya en suport digital Rúbrica de coavaluació (sols en paper)

L’AVALUACIÓ 1.

2.

3.

4.

5.

Esquema o diagrama LOMQE. 10% Dossier textos filosòfics. 30% Document de justificació de campanya i planificació de les tasques. 10% Campanya en suport digital. 40% (veure rúbrica) Coavaluació 10%. (veure rúbrica)

LA TEMPORALITZACIÓ.

Fase informativa i d’investigació: Setmana del 15 al 19 d’abril. Es realitzaran en classe les activitats 1 i 2.

Fase del disseny: Es realitzarà fora de classe. Es podran consultar dubtes i suggeriments a la mestra sempre i quan s’estableixca un dia i hora. Altres consultes via mail o FB. Fase de publicació: Dia 30 d’abril.

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 8

Campanya de difusió de la Filosofia

CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA

LES RUBRIQUES D’AVALUACIÓ: LA CAMPANYA DE DIFUSIÓ.

CRITERI

1

2

3

4

RIQUESA DEL MISSATGE

El missatge és pobre i repetitiu en tota la campanya. Hi ha un parell d’idees-força, poques referències filosòfiques i no estan correctament enllaçades per persuadir i difondre el missatge. Idees populars més que filosòfiques.

Hi ha algunes parts de la campanya on el missatge és més ric i variat i està millor cohesionat, aconseguint convèncer, però quasi passen desapercebudes.

Hi ha algunes parts de la campanya on no s’entén el missatge o no té efecte persuasiu, tot i que la globalitat d’ella comunica el que es vol i té capacitat persuasiva.

La campanya ha estat dissenyada i realitzada amb l’objectiu de mostrar clarament el missatge que es volia comunicar amb riquesa d’arguments i un bon fil conductor que aconsegueix convèncer.

ENREGISTRAMENT EN VIDEO

El vídeo no mostra el contingut de tota la campanya. No està ben enregistrat, ni muntat.

Les imatges estan ben seleccionades però el muntatge no les enllaça bé.

Les imatges estan ben seleccionades i el muntatge les enllaça correctament.

ÀMBIT DE DIFUSIÓ DEL MISSATGE /CAMPANYA

La campanya escollida no aconseguirà arribar als objectius de difusió proposats.

Podria arribar a cobrir l’àmbit de difusió de manera casual o parcial. Deixa la difusió en mans del receptor.

HI ha un marge de la difusió que queda a la voluntat del receptor però en general les accions arriben al grup escollit.

MOTIVACIÓ A LA REFLEXIÓ

La campanya de difusió no té cap element ni contingut que impacte l’espectador i provoque la seua reflexió.

La campanya mostra algun intent per sorprendre l’audiència però no ho aconsegueix del tot.

No implica ni genera apenes estat d’opinió.

La campanya impacta i sorprèn a l’audiència en algunes de les seues parts. Pot generar estat d’opinió en algun aspecte.

ORIGINAL INNOVADORA

No s’ha utilitzat cap element diferent respecte a d’altres accions ja vistes. És molt convencional.

Hi ha alguns elements diferents que s’han definit especialment per a realitzar aquesta acció.

L’acció és un conjunt d’elements novedosos i diferents que s’han unit per a mostrar originalitat.

“CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA” TREBALL FILOSOFIA I CIUTADANIA 1r batx

Seminari de Filosofia i Ciutadania

VALORACIÓ

Les imatges estan ben seleccionades, el muntatge les enllaça correctament i a més, s’han afegit efectes sonors, textuals, etc... per a millorar el resultat final.

La campanya està perfectament dissenyada per arribar al màxim nombre de persones de l’àmbit escollit. No deixa marge a la casualitat o voluntarietat del receptor.

La campanya genera un efecte sorpresa impactant sobre l’audiència de tal forma que generarà opinió i debat sobre el tema L’acció destaca per la seua originalitat i nivell d’innovació. Hi ha un gran nombre d’elements diferents que s’han realitzat amb una personalitat pròpia.

TOTAL → (màx 20)

Página 9

Campanya de difusió de la Filosofia RUBRICA DE COAVALUACIÓ O AVALUACIÓ ENTRE IGUALS. GRUP

ACTITUD 3

Nom de l’alumne/a:

Molt activa i positiva

Seminari de Filosofia i Ciutadania

2

Activa

COL·LABORACIÓ

INICIATIVA

1

3

2

1

Més be passiva i/o negativa

La seua participació i/o aportació al grup és molt significativa

La seua participació és significativa

La seua participació és poc significativa

3 Fa la major part de les propostes

NOTA FINAL

2

1

Fa algunes propostes

No fa propostes. Sols segueix al grup o fa el que li indiquen

NOTA

La nota màxima és 9. Calcular: Nota x 10/ 9

Página 10

Campanya de difusió de la Filosofia ANEXE 1. PLANTILLA PER ANÀLISI DE FONTS FILOSÒFIQUES. IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA, DATA) TIPUS DE FONT (expositiva o argumentativa) TEMA IDEA/S PRINCIPAL/S (font expositiva) TESI O CONCLUSIÓ (font argumentativa) IDEES SECUNDÀRIES (font expositiva) ARGUMENTS (font argumentativa)

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 11

Campanya de difusió de la Filosofia ANEXE 2. DISSENY DE LA CAMPANYA DE DIFUSIÓ

IDEES-FORÇA A DIFONDRE SOBRE LA FILOSOFIA

ACCIÓ PER A LA DIFUSIÓ I JUSTIFICACIÓ

PLA DE TREBALL

1.



Tipus de campanya seleccionada (exposició cartells i/o fotografies, còmic filosòfic, vídeo-reportatge, revista escolar, programa de ràdio escolar, documental, acte públic (debat, lectura de textos …), etc.).



Àmbit de difusió (escola, classe, municipi, institució pública o privada, etc)



Expliqueu les raons per les quals heu considerat que aquesta campanya és la que voleu realitzar:



Com aneu a organitzar-vos?



Guió / Esbós previ



Etapes en el procés



Responsables de cada part

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 12

Campanya de difusió de la Filosofia



Espais necessaris



Materials extra



Què necessiteu per a poder realitzar-lo?



On realitzareu l’assaig:

EXECUCIÓ



Lloc i durada prevista de la campanya de difusió:

ENREGISTRAMENT DE LA CAMPANYA



Qui realitza l’enregistrament



Materials necessaris

EDICIÓ



Quin software es va utilitzar?

PUBLICACIÓ

 

Adreça per a poder visualitzar-lo: Bloc en el que es presentarà la campanya i tots els materials generats

ASSAIG I/O PREPARACIÓ

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Página 13

Campanya de difusi贸 de la Filosofia

Ana Estela i Gallach Seminari de Filosofia i Ciutadania Departament de Socials aestela@florida-uni.es 8 Abril de 2013

Seminari de Filosofia i Ciutadania

P谩gina 14