PORTFOLIO
“WhenI’mworkingonaproblem,Ineverthink aboutbeauty.ButwhenI’vefinished,ifthesolution isnotbeautiful,Iknowit’swrong.”
Buckminster Fuller3
CONTINGUT
PERFIL PERSONAL Resum CV
PROJECTES ACADÈMICS Informació gràfica
PROJECTES PROFESSIONALS Col.laboració en pràctiques
DIBUIXOS, IMATGES I ALTRES Informació gràfica
4
5 7 40 57
Anna Díez Molinero
16 Juliol, 1991 Barcelona, Espanya
Arquitectura 2022 ETSAB, UPC. CursantelMàsterUniversitarienEstudisAvançatsenArquitectura 2022 ETSAB, UPC. GraduadaenEstudisd’Arquitectura
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya
Arts performàtiques 2019 Institut del Teatre de Barcelona. GraduadaenEstudissuperiorsd’ArtDramàtic
anna-esther.diez@estudiantat.upc.edu +34 610 981 206
5
Sobre mi
Graduada en Estudis d’Arquitectura, iniciant el Màster en Estudis Avançats d’Arquitectura amb més de quatre anys d’experiència a despatxos professionals realitzant tasques col·laboratives amb projectes bàsics i executius. Redacció d’avantprojectes i estudis previs, projectes bàsics i d’execució d’interiors i desenvolupament d’un model tipus d’habitació aplicable a diferents projectes d’equipaments terciaris. També he realitzat tasques de tractament d’imatges.
Estic interessada en l’arquitectura sostenible i els edificis d’alt nivell d’eficiència energètica, així com el component dramàtic/conceptual de l’arquitectura. M’interessa la incidència de la llum i la creació d’espais que dialoguin amb l’entorn més immediat de forma coherent i no invasiva.
Busco aplicar els coneixements adquirits alhora que aprendre noves metodologies de treball i conèixer altres mirades arquitectòniques.
Software
Revit Autocad 2D/3D Microsoft Office Adobe Photoshop Lumion Adobe InDesign SketchUp+ V-Ray Adobe Illustrator QGIS Rhinoceros 3D Final Cut Pro Premiere
Professional
Setembre 2020 fins Setembre 2022
_Pràctiques a l’Insitut Municipal d’Urbanisme
Juliol2019aMaig2020
_Pràctiques a GENARS S.L.
Maig2019
_Presentació de la peça/instal·lació efímera Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te al Centre Cultural Can Felipa, sota el marc temàtic Nosaltres, les altres. Espai, direcció, dramatúrgia i interpretació de la peça.
Setembre2018aMaig2019
_Pràctiques extracurriculars a MiriamCastells_ Studio
Juliol2018
_Instal·lació efímera sobre la bellesa al Teatro a Comuna de Pesquiça. Portugal.
Febrer2018aMaig2018
_Ajudant de direcció de Rui Catalão a la peça Adrianojánãomoraaqui estrenada al Centro de Experimentação Artística de Moita, Portugal.
Acadèmic
2022
_Cursant el Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona a l’ETSAB, UPC.
_ Graduada en Estudis d’Arquitectura a l’ETSAB, UPC.
2019
_Graduada en Arts performàtiques per l’Institut del Teatre de Barcelona
Barcelona
_Curs intensiu de Revit (60h) CIM, UPC Barcelona
2017-2018
_Programa d’Erasmus a l’Escola Superior de Teatro e Cinema de Lisboa. Lisboa
2016
_Workshop Viewpoints amb Carlota Subirós. Espai i moviment. Barcelona
2014
_Workshop Theatre Space amb Sylvia Rieger. Volksbühne. Berlin.
Idiomes Català Castellà Anglès Portuguès
Premis i publicacions
2020
_Menció especial del projecte de Projectes V i exposició d’aquest a la promoció de quart curs de matins.
2019
_Publicació de Melcior Casals a la revista el Núvol en motiu de la peça estrenada a Can Felipa, Se me deixareseuvousentiratuafaltaduranteumasemana,depoisesqueço-te. https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/nosaltres-i-nosaltres-i-punt-60961
6
PORTFOLIOACADÈMIC
Cobertes
perspectiva llunyana de les casetes és representant-les a través del que es veuria en una imatge aèria. Cal destacar
diferència entre cobertes transitables cobertes no transitables. L’anàlisi que hem descobert és que de les cobertes transitables, moltes també són habitables, és a dir, molts usuaris s’han apropiat de la coberta que simplement era per manteniment. Hem acabat veient molta activitat en les cobertes poca en els espais públics dotats per això mateix.
Cobertes
Una perspectiva llunyana de les casetes és representant-les a través del que es veuria en una imatge aèria. Cal destacar la diferència entre cobertes transitables cobertes no transitables. L’anàlisi que hem descobert és que de les cobertes transitables, moltes també són habitables, és a dir, molts usuaris s’han apropiat de la coberta que simplement era per manteniment. Hem acabat veient molta activitat en les cobertes poca en els espais públics dotats per això mateix.
elements, l'element final i que genera sentit al carrer és la pèrgola. El carrer i els espais públics s'envolten de pèrgoles, a partir d'un mòdul de les dimensions del carrer, i que a vegades podrem trobar envaint els usuaris.
A l'elecció de materials s'ha optat per un material mineral de molta inèrcia tèrmica i de llarga vida útil per a l'estructura i per materials de baix impacte ambiental per als tancaments secundaris, prioritzant
l'ús de materials d'origen orgànic o reciclat i sistemes constructius a sec que siguin reversibles i, per tant, reutilitzables.
Principalment, proposàvem un tipus de construcció quasi efímera.
Ens interessava utilitzar el material de la fusta perquè la fàbrica de la Clandestina l'utilitza com a material reciclat.
8 ens va situar en pel barri, just al CREADOCON CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK AUTODESK produir a l’espai materials elements de compte l’objectiu Les casetes de Bolívia La potència de la xarxa viària de l’Eixample, així com l’absència d’infraestructures rius rellevants que el travessin en superfície, ha creat a Barcelona una situació poc habitual en la majoria de centres de ciutats europees. Carrer Auger 19 El projecte en estudi, depèn del coneixement general de l’anàlisi de l’usuari del lloc, és a dir per a qui on serà dissenyat, tenint en compte les seves característiques necessitats per optimitzar-ne el funcionament. L’usuari és considerat l’element principal de l’existència de l’arquitectura contemporània, més que l’element principal s’ha convertit en l’objectiu. Els nostres usuaris són la Susana el Jordi, propietaris de l’habitatge de Carrer Auger número 19. s’endrecen, esdevenint sostenible. Es contempla tots els modes de aèria. Cal destacar de les cobertes simplement era per això mateix. CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK projectes col·lectius barri els seus Masterplan S’ha d’entendre que el projecte es podria estendre a tot el barri convertir la pèrgola en un únic element climàtic que serveix a tot el barri. Pel que entenem, el projecte deixaria de funcionar si un dels carrers ja no es cobreix a partir de pèrgoles, ja que hauria de funcionar com un element únic. MEI ANGLADA TORT ANNA DÍEZ MOLINERO 483 manteniment. Hem acabat veient molta activitat en les cobertes poca en els espais públics dotats per això mateix. CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK AUTODESKCREADO La Clandestina La Clandestina del Poblenou és una associació cultural autogestionada d’àmbit local que a través de projectes col·lectius relacionats amb la creativitat, art, cultura, societat gastronomia cerca generar un impacte positiu al barri els seus habitants incentivar el desenvolupament social sostenible de la zona. El Barri La Clandestina genera projectes que promouen la interacció de diferents actors, principalment de l’entorn local, per oferir als socis visitants un espai per a l’enriquiment sociocultural l’entreteniment. Masterplan S’ha d’entendre que el projecte es podria estendre a tot el barri convertir la pèrgola en un únic element climàtic que serveix tot el barri. Pel que entenem, el projecte deixaria de funcionar si un dels carrers ja no es cobreix a partir de pèrgoles, ja que hauria de funcionar com un element únic. 1 en just al CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK Secció B-B'Secció A-A' 19 17 Alçat Auger Secció C-C' 17 l’espai de l’objectiu Carrer Auger 19 El projecte en estudi, depèn del coneixement general de l’anàlisi de l’usuari del lloc, és a dir per a qui on serà dissenyat, tenint en compte les seves característiques necessitats per optimitzar-ne el funcionament. L’usuari és considerat l’element principal de l’existència de l’arquitectura contemporània, més que l’element principal s’ha convertit en l’objectiu. Els nostres usuaris són la Susana el Jordi, propietaris de l’habitatge de Carrer Auger número 19.
483 la diferència entre cobertes transitables cobertes no transitables. L’anàlisi que hem descobert és que de les cobertes transitables, moltes també són habitables, és a dir, molts usuaris s’han apropiat de la coberta que simplement era per manteniment. Hem acabat veient molta activitat en les cobertes poca en els espais públics dotats per això mateix. CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK AUTODESKCREADO La Clandestina La Clandestina del Poblenou és una associació cultural autogestionada d’àmbit local que a través de projectes col·lectius relacionats amb la creativitat, art, cultura, societat gastronomia cerca generar un impacte positiu al barri els seus habitants incentivar el desenvolupament social sostenible de la zona. El Barri La Clandestina genera projectes que promouen la interacció de diferents actors, principalment de l’entorn local, per oferir als socis i visitants un espai per a l’enriquiment sociocultural l’entreteniment. Masterplan S’ha
CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK
ESTUDIANTES DE AUTODESKCREADO CON UNA VERSIÓN públic. El nou mobiliari urbà ha de respondre a criteris d’ergonomia, accessibilitat gènere. Els materials elements de mobiliari urbà a més de donar resposta als requisits funcionals, han de ser escollits utilitzats tenint en compte l’objectiu d’optimitzar els recursos energètics del seu cicle de producció. Les casetes de Bolívia La potència de la xarxa viària de l’Eixample, així com l’absència d’infraestructures rius rellevants que el travessin en superfície, contemporània, més que l’element principal s’ha convertit en l’objectiu. Els nostres usuaris són la Susana el Jordi, propietaris 483 Pacificació dels carrers La implementació de pacificar tot l’àmbit, on els fluxos de mobilitat s’estudien amb deteniment s’endrecen, esdevenint més eficients, de manera que la suma de tots ells, conforma una mobilitat més activa, segura sostenible. Es contempla la millora de tots els carrers, també de les vies bàsiques, que esdevenen vies de connectivitat per a tots els modes de transport, prioritzant el transport públic les bicicletes.
Una
la
CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK La Clandestina La Clandestina del Poblenou és una associació cultural autogestionada d’àmbit local que a través de projectes col·lectius relacionats amb la creativitat, art, cultura, societat gastronomia cerca generar un impacte positiu al barri els seus habitants incentivar el desenvolupament social sostenible de la zona. El Barri La Clandestina genera projectes que promouen la interacció de diferents actors, principalment de l’entorn local, per oferir als socis visitants un espai per a l’enriquiment sociocultural l’entreteniment. Masterplan S’ha d’entendre que el projecte es podria estendre a tot el barri convertir la pèrgola en un únic element climàtic que serveix
CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK
VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESKCREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES L’espai públic El fet d’alliberar espai públic per a l’ús ciutadà obre la porta a reflexionar sobre els usos que es poden produir a l’espai públic. El nou mobiliari urbà ha de respondre a criteris d’ergonomia, accessibilitat gènere. Els materials elements de mobiliari urbà a més de donar resposta als requisits funcionals, han de ser escollits utilitzats tenint en compte l’objectiu d’optimitzar els recursos energètics del seu cicle de producció. Les casetes de Bolívia La potència de la xarxa viària de l’Eixample, així com l’absència d’infraestructures rius rellevants que el travessin en superfície, Carrer Auger 19 El projecte en estudi, depèn del coneixement general de l’anàlisi de l’usuari del lloc, és a dir per a qui on serà dissenyat, tenint contemporània, més que l’element principal s’ha convertit en l’objectiu. Els nostres usuaris són la Susana el Jordi, propietaris 483 Pacificació dels carrers La implementació de pacificar tot l’àmbit, on els fluxos de mobilitat s’estudien amb deteniment s’endrecen, esdevenint més eficients, de manera que la suma de tots ells, conforma una mobilitat més activa, segura sostenible. Es contempla la millora de tots els carrers, també de les vies bàsiques, que esdevenen vies de connectivitat per a tots els modes de transport, prioritzant el transport públic les bicicletes.
CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK La Clandestina La Clandestina del Poblenou és una associació cultural autogestionada d’àmbit local que a través de projectes col·lectius relacionats amb la creativitat, art, cultura, societat gastronomia cerca generar un impacte positiu al barri i els seus habitants incentivar el desenvolupament social sostenible de la zona. El Barri La Clandestina genera projectes que promouen la interacció de diferents actors, principalment de l’entorn local, per oferir als socis visitants un espai per a l’enriquiment sociocultural l’entreteniment. Masterplan S’ha d’entendre que el projecte es podria estendre a tot el barri convertir la pèrgola en un únic element climàtic que serveix a
9 d’infraestructures i rius rellevants que el travessin en superfície, ha creat a Barcelona una situació poc habitual en la majoria de centres de ciutats europees. convertir la pèrgola en un únic element climàtic que serveix a tot el barri. Pel que entenem, el projecte deixaria de funcionar si un dels carrers ja no es cobreix a partir de pèrgoles, ja que hauria de funcionar com un element únic. PAS PER TU Les casetes de Bolívia Les primeres impressions de l’entorn. Realitzar el recorregut començat des de l’inici del Carrer de Pere IV ens va situar en la història de com van anar sorgint les casetes, passant per punts emblemàtics, fàbriques destacables pel barri, i just al CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK Secció A-A' 17 Alçat Auger Secció C-C' PAS PER TU Les casetes de Bolívia Les primeres impressions de l’entorn. Realitzar el recorregut començat des de l’inici del Carrer de Pere IV ens va situar en la història de com van anar sorgint les casetes, passant per punts emblemàtics, fàbriques destacables pel barri, just al final de Carrer Pere IV, les casetes. CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK Secció A-A' 19 17 Alçat Auger Secció C-C' 17 L’espai públic El fet d’alliberar espai públic per a l’ús ciutadà obre la porta a reflexionar sobre els usos que es poden produir a l’espai públic. El nou mobiliari urbà ha de respondre a criteris d’ergonomia, accessibilitat gènere. Els materials elements de mobiliari urbà a més de donar resposta als requisits funcionals, han de ser escollits utilitzats tenint en compte l’objectiu d’optimitzar els recursos energètics del seu cicle de producció. Les casetes de Bolívia La potència de la xarxa viària de l’Eixample, així com l’absència d’infraestructures rius rellevants que el travessin en superfície, ha creat a Barcelona una situació poc habitual en la majoria de centres Carrer Auger 19 El projecte en estudi, depèn del coneixement general de l’anàlisi de l’usuari del lloc, és a dir per a qui on serà dissenyat, tenint en compte les seves característiques necessitats per optimitzar-ne contemporània, més que l’element principal s’ha convertit en l’objectiu. Els nostres usuaris són la Susana el Jordi, propietaris de l’habitatge de Carrer Auger número 19.
Carrer Auger 19
poden produir a l’espai materials elements de tenint en compte l’objectiu
s’endrecen, esdevenint sostenible. Es contempla per a tots els modes de
CREADOCONUNA
imatge aèria. Cal destacar és que de les cobertes que simplement era per dotats per això mateix.
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
Les casetes de Bolívia
de projectes col·lectius positiu al barri els seus
Les casetes de Bolívia
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
Pacificació dels carrers
La implementació de pacificar tot l’àmbit, on els fluxos de mobilitat s’estudien amb deteniment s’endrecen, esdevenint més eficients, de manera que la suma de tots ells, conforma una mobilitat més activa, segura sostenible. Es contempla la millora de tots els carrers, també de les vies bàsiques, que esdevenen vies de connectivitat per a tots els modes de transport, prioritzant el transport públic les bicicletes.
El projecte en estudi, depèn del coneixement general de l’anàlisi de l’usuari del lloc, és a dir per a qui on serà dissenyat, tenint en compte les seves característiques necessitats per optimitzar-ne el funcionament. L’usuari és considerat l’element principal de l’existència de l’arquitectura contemporània, més que l’element principal s’ha convertit en l’objectiu. Els nostres usuaris són la Susana el Jordi, propietaris de l’habitatge de Carrer Auger número 19.
CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
Cobertes
Una perspectiva llunyana de les casetes és representant-les a través del que es veuria en una imatge aèria. Cal destacar la diferència entre cobertes transitables cobertes no transitables. L’anàlisi que hem descobert és que de les cobertes transitables, moltes també són habitables, és a dir, molts usuaris s’han apropiat de la coberta que simplement era per manteniment. Hem acabat veient molta activitat en les cobertes poca en els espais públics dotats per això mateix.
La Clandestina
Masterplan
La potència de la xarxa viària de l’Eixample, així com l’absència d’infraestructures i rius rellevants que el travessin en superfície, ha creat a Barcelona una situació poc habitual en la majoria de centres de ciutats europees.
La Clandestina del Poblenou és una associació cultural autogestionada d’àmbit local que a través de projectes col·lectius relacionats amb la creativitat, art, cultura, societat i gastronomia cerca generar un impacte positiu al barri i els seus habitants incentivar el desenvolupament social sostenible de la zona.
El Barri
La Clandestina genera projectes que promouen la interacció de diferents actors, principalment de l’entorn local, per oferir als socis visitants un espai per a l’enriquiment sociocultural i l’entreteniment.
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
Masterplan S’ha d’entendre que el projecte es podria estendre a tot el barri convertir la pèrgola en un únic element climàtic que serveix a tot el barri. Pel que entenem, el projecte deixaria de funcionar si un dels carrers ja no es
La potència de la xarxa viària de l’Eixample, així com l’absència d’infraestructures rius rellevants que el travessin en superfície, ha creat a Barcelona una situació poc habitual en la majoria de centres de ciutats europees. 483
PROGRAMA
PROGRAMA PB
Bany públic 7m
Espai d’estada 145 m2 Circulació vertical 27 m Circulació horitzontal / Espai estada 1532 m
Emmagatzematge 7 m (+grades 73m
Bar o espai autogestional 150 m
Horts urbans 124 m Espai polivalent 255 m Espai de reunió 82 m Jocs infantils 124 m2
TOTAL 2.453 m
PROGRAMA P1
Circulació vertical 27 m
Circulació horitzontal 260 m
Emmagatzematge 45 m Espai de reunió 120 m2 Espai de lectura 105 m2 TOTAL 557 m
PROGRAMA PB+P1 PB 2.453 m P1 557 m TOTAL 3.010 m
S’ha d’entendre que el projecte es podria estendre a tot el barri convertir la pèrgola en un únic element climàtic que serveix a tot el barri. Pel que entenem, el projecte deixaria de funcionar si un dels carrers ja no es cobreix a partir de pèrgoles, ja que hauria de funcionar com un element únic.
10
CREADO
CREADOCONUNAVERSIÓNPARAESTUDIANTESDEAUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
11
L’edifici està dissenyat per acollir tres tipus de climes, associats a diferents intensitats d’ús: Clima A: els espais intermedis, que es climatitzen exclusivament a partir de sistemes passius i bioclimàtics; Clima B: els habitatges, que combinen ventilacions naturals amb sistemes semipassius; i Clima C: els espais tancats sense ventilació natural o habitacions que tenen un funcionament més hermètic i convencional. Cada tipus de clima té els seus sistemes associats.
El sistema s’ha programat per afavorir al màxim el comportament passiu i minimitzar l’ús d’energies no renovables. L’edifici reacciona i s’adapta constantment aconseguint esgotar les possibilitats naturals que ens ofereix el medi.
D’aquesta manera, la percepció del confort és molt més autèntica, menys artificial del que és habitual. L’edifici treballa en profunditat tot el cicle de l’aigua optimitzant la demanda i el consum a partir de la reutilització de les aigües pluvials, grises, grogues i negres.
12
13
EDIFICI MULTIFUNCIONAL
A LA VALL D’HEBRON
Desconnexió a la Vall d'Hebron
Es tracta d'un projecte centrat en la intervenció d'una zona construïda fa 30 anys per a un esdeveniment molt puntual i efímer però que va servir per canviar la ciutat: els Jocs Olímpics de 1992.
Es pretén especular sobre les noves formes de pensar i projectar la reocupació d'aquell entorn construït quan el temps ha passat, les condicions han canviat i se n'ha perdut el sentit inicial.
En concret, es pretèn reflexionar sobre les connexions entre el present i el futur de l'àrea esportiva de la Vall d'Hebron, delimitada per la ronda i caracteritzada per un ús esportiu, a més del complex hospitalari i els diferents conjunts d'habitatges.
Es persegueix una reflexió arquitectònica propositiva sobre les noves formes de vida contemporànies, el sentit de l'espai col.lectiu i la redefinició dels equipaments públics.
Es tracta d'un edifici multifuncional de grans llums amb programa flexible i adaptable a situacions d'emergència com la Covid-19 o grans esdeveniments. La principal característica d'un edifici multiusos és el seu programa indefinit, no específic, que permet adequar-se al canvi de funció. Per aconseguir-ho, aquest consta d'una estructura bàsica regular d'espais i instal. lacions per a les capacitats previstes a l'interior i a l'exterior.
En concret trobem dos direccions imposades a l'emplaçament, previament dissenyades per l'arquitecte Eduard Bru l'any 1992. Aquestes dues direccions són Nord-Sud imposades pel programa olímpic i la direcció paral.lela a la Ronda de Dalt.
El projecte beu d'aquestes dues direccions i de les connexions/desconnexions que es generen.
El principal objectiu era generar un espai verd mitjançant l'arquitectura. Per aquest motiu el projecte és bàsicament soterrat i disposa d'unes claraboies que són escultures/mobiliari urbà al mateix temps.
14
15
17
18 Projectes VI Gustavo Gili An n a D e z Mo n e oSe ct on B 1/200
DETALL 1/50 1. Grava 2. Fonaments 3. Formigó de neteja 4. Guix 5. Morter 6. Capa separadora 7. Tela asfáltica 8. Concrete deck 9. Paviment 10. Junta expansiva 11. Acabat
21
22
23
REPLANTEJAMENT URBÀ I CENTRE CULTURAL A LA COLONIA GÜELL
El buit de la Colònia
Degut al seu històric caràcter autosuficient, la Colònia Güell presenta una morfologia tancada en sí mateixa. El límit més prominent de la Colònia és justament on se'ns proposa la nostra actuació:al recinte industrial.
Es allà on la carretera, juntament amb un mur delimiten el recinte industrial de la colònia i estableixen el dins i el fora. La meva proposta pretén mantenir un espai tancat en sí mateix i que genera una activitat autosuficient i prou interessant com per dotar d'atractiu a la zona i reactivar-la de nou. Concretament, m'agradaria tractar l'espai buit del recinte, dotant-lo d'espais verds i públics, d'horts i places que facin més agradable l'activitat proposada.
Per la seva situació actual, ben comunicada amb la ciutat de Barcelona i molt propera a les ciutats de Sant Boi i de Santa Coloma de Cervelló, considero que una activitat universitària i d'investigació seria interessant. El programa que plantejo es tracta d'una mena de campus universitari de diferents universitats dedicat la investigació mitjançant la unió de disciplines diverses. Així doncs universitats de ciència, arts i humanitats podrien posar en comú la seva feina per tal de nodrir-se d'altres camps i afavorir la transversalitat en el desenvolupament i el progrés.
24
27
PLA URBANÍSTIC A PARIS
Continuïtat a les cantonades
SÍNTESIS
Ens ubiquem al sudEst de la ciutat de Paris. Limitats pel barri d'Ivry i transversalment per les vies del tren, el riu i longitudinalment pel boulevard. Les vies són una font acústica molesta i l'edifici del costat (el de les torres de Nouvel) no es relaciona amb l'entorn.
L'objectiu que em plantejo és cosir els dos barris confrontats i aconseguir que les víes del tren no siguin una barrera per a la ciutat, aprofitant el projecte existent de les torres de Jean Nouvel.
El riu no és una preexistència més, sinó que forma part del projecte. Els edificis s'obren cap aquest creant diferents places i recorreguts.
A un costat està la zona universitària, darrera del boulevard Jean Simon, i al altre es troba un barri més residencial. Això determina part dels usos del projecte, com zones comercials per a promoure l'activitat i residencia d'estudiants per a allotjar als universitaris.
L'objectiu és establir una connexió transversal entre els dos barris a través d'un eix comercial i alhora crear una barrera acústica mitjançant zones verdes i afavorir les visuals cap el riu.
A l'emplaçament es determinen 3 zones diferenciades segons l'ús. una zona de transició entre l'estació i la zona universitària, una altra d'oficines que amaga les sortides del perifèric i una tercera residencial que limita amb el barri de Ivry.
En quant a recorreguts, tenim gran varietat de recorreguts gràcies a les connexions i espais públics que relacionen entre ells. Una de les connexions que creo és el pas subterrani que connecta l'eix que comunica amb la zona universitària i l'estació.
Pel que fa a la circulació, l'anell perimetral afavoreix el pas de vianants dins de la intervenció i la rotonda permet totes les circulacions possibles.Així com també amb els transports, es preten unificar una única estació que abasti la parada de metro, tren i està directament connectada amb la parada de tramvia i les estacions de busos.
28
29
30
31
Vivenda plurifamiliar al Raval
La doble pell
Situat a la Rambla del Raval, l'emplaçament és un lloc molt concorregut. El projecte tracta de vivendes de protecció oficial, on hi ha tres tipologies de vivenda en funció de l'usuari.
El projecte sorgeix del patró que genera el teixit urbà en planta i les petites i allargades parcel. les que es poden veure des de vista d'ocell. Al tenir una composició formal molt allargada per poder distribuir el sòl i la llum a cada vivenda, genera uns retranqueigs que fan possible els nuclis de circulacions verticals.
Així doncs, el projecte copsa aquest fet, per tal de reproduir-l'ho en la vivenda tipus. Generant tres tipologies diferents que s'encaixen mitjançant els retranqueigs.
La façana és una doble pell practicable i flexible en funció de l'ús per tal de generara dinamisme i alhora poder aplicar sistemes d'eficiència energètica passiva.
32
33 1 100 03 ADM PLANTA 1 P1 RAVAL
34
35
Emplaçament E/1.000
Emplaçament 1/1.000
El projecte La Arboleda s’ubica al Parc central de la ciutat d’Estocolm, Djürgarden. Com podem veure, al Parc es troba a l’est de la ciutat, sent geogràficament una illa. Aquest compta amb 800 habitats residents del parc unes dimensions de 279 hectàries.
LA ARBOLEDA DJÜRGARDEN
El Parc Djürgarden fomenta l’apropament de l’espai verd verd la ciutadania presenta unes bones condicions per a que això suceeixi ja que no es tracta d’un espai fragmentat sinó d’un espai extens i ben comunicat mitjançant línies de metro i ferris. Al tractar-se d’una illa, ambdós tipus de transports prenen la mateixa importància.
Taller temàtic Arquitectes en el Parc Metropolità
El projecte La Arboleda s’ubica al Parc central de la ciutat d’Estocolm, Djürgarden. Com podem veure, al Parc es troba a l’est de la ciutat, sent geogràficament una illa. Aquest compta amb 800 habitats residents del parc i unes dimensions de 279 hectàries.
El Parc Djürgarden fomenta l’apropament de l’espai verd verd la ciutadania i presenta unes bones condicions per a que això suceeixi ja que no es tracta d’un espai fragmentat sinó d’un espai extens i ben comunicat mitjançant línies de metro i ferris. Al tractar-se d’una illa, ambdós tipus de transports prenen la mateixa importància.
LA ARBOLEDA
En quant a la fundació del parc de Djürgarden d’Estocolm, hi trobem també una victòria per part de la ciutadania en pro de l’espai verd. Gran part del que avui és zona verda estava projectada per formar part del teixit urbà i fer-ne un ús especulatiu del sòl però degut a la participació i la voluntat ciutadana ha acabat sent un espai verd suficientment extens com per ser considerat el parc central metropolità de la ciutat d’Estocolm.
DJÜRGARDEN
RESIDÈNCIA ARTÍSTICA AL PARC D’ESTOCOLM
ANNA DÍEZ MOLINERO
Un element determinant i característic del
36
00_EMPLAÇAMENT ARQUITECTURES DINS EL PARC METROPOLITÀ 2021-2022 TALLER TEMÀTIC II 20 15 10 15 10 10 15
ANNA DÍEZ MOLINERO_LA ARBOLEDA_PLANTA SOTERRANI E 1/300 ANNA DÍEZ MOLINERO_LA ARBOLEDA_PLANTA SOTERRANI E 1/300
Parc, són les grans masses d’arbres frondoses que ocupen gran part d’aquest. En aquestes grans masses de verd, on s’hi propicia la vida i la co-existència de diferents espècies de flora i fauna he trobat un espai adient per l’artefacte que sens proposa com a cas d’estudi. En el meu cas he escollit un tipus de programa que requereix de dos ambients prou diferenciats.
El programa de l’edifici és un centred’investigació/residència per artistes de diferents disciplines, amb la finalitat de promoure l’intercanvi multidisciplinar i trobar noves maneres d’expressió artística.
Per a que es donin les condicions adients per a l’activitat pròpia del programa, he considerat propici generar dos ambients clarament diferenciats i separats per a que es generin atmosferes diferents i canvis que fomentin la creativitat.
Un dels ambients, el més públic, format per quatre volums que emmarquen les visuals de l’entorn cap a la planura i s’obren al camí d’accés generant una plaça pavimentada que marca l’accés a l’edifici. Aquests quatre volums s’organitzen i es distribueixen mitjançant un
37 20 15 10 15 10 10 15 ANNA DÍEZ MOLINERO_LA ARBOLEDA_PLANTA BAIXA E 1/500
altre volum central que fa de Hall i avantsala de qualsevol de les activitats que es duen a terme.
L’altre volum, més privat, consta de les habitacions i els espais d’estudi dels residents així com les sales d’esbarjo per generar espais de trobada i fomentar les reunions informals.
Podem veure que aquests dos espais estan units mitjançant una passarel’la d’acer reflectant que pretén integrar-se dintre la massa arbòria mitjançant la reflexió. Aquesta passarel’la s’adapta a la topografia fent un zig-zag adaptant-se a la cota adient per tal de generar pendents accessibles.
La zona pública compta amb quatre volums com ja he comentat i s’accedeix mitjançant una doble porta de vidre situada entre els dos volums centrals, el volum expositiu, i el volum de restauració. Els altres dos volums que formen part d’aquesta zona pública de l’edifici són l’auditori i la zona d’oficines. Aquests quatre volums estan articulats per la zona central, que vol ser un punt de referència mitjançant un pati interior de forma circular i on trobem la presència de verd, disposat de forma artificial
LA ARBOLEDA DJÜRGARDEN
38
RESIDÈNCIA ARTÍSTICA AL PARC D’ESTOCOLM
per la tecnologia humana, però on darrere mitjançant una façana de vidre i una llosa de formigó com a coberta, que emmarquen les visuals, hi trobem l’arboleda, la presència del verd natural i prominent del Parc Djürgarden.
Els accessos a aquests volums d’us més públic, on es vol fomentar l’intercanvi de perspectives entre els artistes i els usuaris del Parc, i dels residents de la ciutat d’Estocolm es produeix mitjançant aquest volum que distribueix i genera uns accessos radials on el centre és el pati circular que comentàvem anteriorment. El volum de l’auditori compta amb una capacitat de 160 persones aproximadament. Tots els volums consten d’un espai previ en relació el volum distributiu, que seria l’espai destinat els serveis i a la recepció.
Pel que fa a la zona privada hi trobem paulatinament les habitacions dels residents i els hostes especials. A mesura que avança el camí cap al punt més llunyà d’aquesta zona privada que serien la biblioteca, les sales d’estudi i les sales d’estar, destinades a l’ús privat dels residents. L’espai privat compte de tres sales d’estudi dues d’elles de dimensions més reduïdes i un altre més gran, una biblioteca on també hi trobem espai per a l’estudi i la recerca autònoma. I després trobem la cuina i la sala d’estar dels residents connectades entre elles Per fomentar la trobada informal. Observem com les estances dels residents estan agrupades per tal de generar una convivència més propera entre els residents generant una plataforma elevada respecte la topografia per tal de crear un espai comunitari i encara més privat entre els veïns d’habitacions. Aquí trobem més en detall la distribució de les habitacions i podem veure que es tracta de tres distribucions diferents pensades per a tres artistes de diferents disciplines. El projecte contempla tres prototips habitació pensades per un artista més enfocat a les arts plàstiques, un artista vinculat al món dramàtic i per formatiu del cos, i un altre artista de caire literari. amb
En aquesta secció observem com comentàvem abans la part privada de l’edifici, destinada a l’ús expositiu dels projectes. Observem la coberta inclinada orientada a Sud per tal de captar la major quantitat de radiació solar i de llum natural. Així com també veiem al pati central circular que comentàvem com a punt de referència per a la distribució dels diferents volums i de la pròpia passarel·la. En aquesta secció s’aprecia la importància de la vegetació tant en primer pla com en segon pla, posant en relleu els diferents tractaments del verd. El programa ja ha estat comentat anteriorment,
bàsicament però tant generar una simbiosi entre diferents usuaris, i el temps que hi passen en l’espai i com això afecta a la percepció d’aquest.
però
Vestibul + Exposició Banys Recepció Auditori Cuina Bar Administració Direcció Sala de reunions Habitacions hostes Habitacions residents Sales d’estudi Biblioteca Cuina sala residents
PORTFOLIOPROFESSIONAL
Estudi de façana
GENARS S.L.
41
42 26.45 m² Habitación Doble 26.44 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.84 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 26.60 m² Habitación Doble 16.93 m² Habitación Individual 16.99 m² Habitación Individual 16.93 m² Habitación Individual 17.08 m² Habitación Individual 17.07 m² Habitación Individual 18.85 m² Habitación Individual 17.64 m² Habitación Individual 16.99 m² Habitación Individual 17.02 m² Habitación Individual 17.06 m² Habitación Individual 28.66 m² Habitación Doble 26.45 m² Habitación Doble 26.31 m² Habitación Doble 26.07 m² Habitación Doble 6.31 m² Ropa limpia 17.76 m² Habitación Individual 17.76 m² Habitación Individual 17.81 m² Habitación Individual 124.23 m² Zona común 8.00 m² Terraza Individual 8.00 m² Terraza Individual 8.00 m² Terraza Individual 6.87 m² Terraza Individual 8.00 m² Terraza Individual 17.89 m² Habitación Individual 8.00 m² Terraza Individual 26.60 m² Habitación Doble 12.58 m² Montacargas 26.60 m² Habitación Doble PLANTA SEGUNDA 86,12m 16.05 m² Baños comunes37.65 m² Escalera 1 2.30 m² Limpieza 17.86 m² Habitación Individual 4.12 m² Ropa Sucia 23.29 m² Escalera 27.41 m² Office planta 17.64 m² Habitación Individual 16.94 m² Habitación Individual 16.93 m² Habitación Individual 199.82 m² Zona común 27.35 m² Habitación Doble 191.37 m² Distribuidor 28.22 m² Distribuidor 134.52 m² Distribuidor 14.10 m² Baño geriátrico 14.51 m² Sala de curas 16.54 m² Sala Multisensorial 26.85 m² Habitación Doble 30.30 m² Habitación Doble 29.42 m² Escalera 19.54 m² Baños comunes 2.57 m² Limpieza 7.32 m² Ropa limpia 34.49 m² Terraza 44.25 m² Terraza 24 Personas Office B o e a Sillas ruedas almacenaje 36 Personas B b c Sillas ruedas Almacenaje Rack 100x50cm A ma e a e Puerta integrada en O c e Espacio para comida Nevera, microondas, cafetera, lavaplatos 1.20 Rev Título Por Firmado Fecha Arquitectos Consultories Notas N° Proy. Fecha Autor ESTUDIO La Propiedad CENTRO RESIDENCIAL DEPENDIENTE, ENTIDAD Y APARCAMIENTO Calle Porta 03203 Elche, 094 RESUMEN PROYECTO. TIPO 21/11/19 DiseñadorAutor
43
Residència per a la tercera Edat a Elx Genars S.L.
44 ARRIBA ARRIBA 25.90 m² Habitación Doble 25.64 m² Habitación Doble 25.65 m² Habitación Doble 25.66 m² Habitación Doble 25.68 m² Habitación Doble 25.67 m² Habitación Doble 25.68 m² Habitación Doble 25.53 m² Habitación Doble 25.84 m² Habitación Doble 25.65 m² Habitación Doble 25.63 m² Habitación Doble 25.69 m² Habitación Doble 25.71 m² Habitación Doble 25.76 m² Habitación Doble 25.75 m² Habitación Doble 25.76 m² Habitación Doble 25.72 m² Habitación Doble 25.72 m² Habitación Doble 25.57 m² Habitación Doble 25.82 m² Habitación Doble 25.61 m² Habitación Doble 25.58 m² Habitación Doble 25.64 m² Habitación Doble 25.64 m² Habitación Doble 25.69 m² Habitación Doble 15.72 m² Habitación Individual 15.96 m² Habitación Individual 15.95 m² Habitación Individual 15.96 m² Habitación Individual 15.96 m² Habitación Individual 15.96 m² Habitación Individual 15.73 m² Habitación Individual 16.05 m² Habitación Individual 16.00 m² Habitación Individual 15.64 m² Habitación Individual 15.62 m² Habitación Individual 15.38 m² Habitación Individual 10.20 m² Sala de curas5.46 m² Cuarto Limpieza 5.78 m² Montacargas 17.80 m² Baños Comunes 190.40 m² Pasillo 154.68 m² Pasillo 10.06 m² Sala Multisensorial 25.69 m² Habitación Doble 25.68 m² Habitación Doble 25.69 m² Habitación Doble 25.76 m² Habitación Doble 7.78 m² Ropa Sucia 20.25 m² Vestíbulo refugio 7.70 m² Vestíbulo refugio 19.40 m² Escalera 21.89 m² Escalera 23.28 m² Baños Comunes 162.59 m² Zona Común 01 5.37 m² Ropa Limpia4.18 m² Cuarto Limpieza 33.25 m² Vestíbulo refugio 1.41 m² Ropa Sucia 134.34 m² Zona comedor 9.29 m² Núcleo Ascensores 02 5.31 m² Ropa Limpia 8.39 m² Nucleo Ascensores 01 11.62 m² Vestíbulo refugio Office 70 residentes 40 plazas turnos 70 residentes 75 butacas Almacenaje 7.07 m² Equipos Almacenaje BIE BIE BIE BIE Vending Cubierta Verde sobre sala instalaciones Pérgola Separación Sectores incendio Propuesta paisajística espacio exterior Salida espacio exterior Separación Sectores incendio 1 150 01 AP P01 _00 Pl Primera Completa Nor t h 102 M O S Superficie Útil_Pl 1º Nombre CantidadÁrea Horizontal 2 345.09 m² refugio 4 72.82 m² 6 417.91 m² Vertical 3 73.87 m² 1 5.78 m² Ascensores 011 8.39 m² Ascensores 021 9.29 m² 6 97.32 m² 1 10.20 m² 1 10.20 m² Doble 29 745.01 m² Individual12 189.92 m² 41 934.92 m² Multisensorial 1 10.06 m² 1 134.34 m² 01 1 162.59 m² 3 306.99 m² Comunes 2 41.08 m² Limpieza 2 9.64 m² 1 7.07 m² 2 10.69 m² 2 9.19 m² 9 77.67 m² útil 66 1845.00 m² Total habitaciones/residentes Pl 1º RecuentoNº residentes%Residentes% Habitaciones Doble2958 83%71% Individual1212 17%29% 414170 Superficie Construida_PL 1º 2118.88 m²
45 Caravel·la la Niña, 12 Planta Baixa Barcelona Tel: 93 368 40 07 Email: info@genars.com Títol Per Firmat Arquitectes Consultories N° Proj. Data EscalaN° Rev Autor Número Projecte La Propietat RESIDENCIA GERIÁTRICA ASISTIDA Y CENTRO DE DÍA Ronda de la Farinera,5 08100 Mollet del Vallés, Barcelona Joaquim Rigau Iserte COAC 55029/9 DETALLES CARPINTERÍA 10/03/19 DC.G-05 Residència Les Masies De Mollet S.L AutorGENARS S.L. 093 Revisiones RevDataOrganizaciòPer Residència per a la tercera Edat a Mollet GENARS S.L.
Estudi habitació tipus
46
MIRIAM CASTELLS_STUDIO Estudi de l'habitació tipus i la seva aplicació als diferents projectes executius. 3.20 Ø1.50 .59 100x200 100x200 3.97 2.03 .78 .55 Ø1.20 Ø1.20 1.00 1.00 .64 Ø1.20 MESA + ESTANTE 140x60 MESA + ESTANTE 140x60 MESA + ESTANTE 1.88Ø1.50 .59 100x200 100x200 Ø1.50 BAÑO SUP. 4.32 m² 2.03 .90 .78 .55 Ø1.20 Ø1.20 1.00 1.00 .64 Ø1.20 140x60 MESA + ESTANTE 1.88 140x60 140x60 MESA + ESTANTE 3.97 HABITACIÓN SUP. 24.34 m² 7.66 3.20 140x60 MESA + ESTANTE Ø1.20 Ø1.20 Ø1.50 BAÑO SUP. 4.32 m² HABITACIÓN SUP. 24.34 m² HABITACIÓN DOBLE TIPO ANCHURA EJES - 3.97m LONGITUD - 7.66m 1.27 1.52 1.00 1.00 .92 1.22 140x60 MESA ESTANTE 8.63 140x60 HABITACIÓN DOBLE PMMT E.1/50 Armarios de 0,6 m de fondo 1,4 m de ancho Distancia a los pies de la cama 1,2 m Vistas des de las dos camas Armario visible des de la cama Duplicidad de instalaciones Circulación complicada Baño más pequeño .07 .25 DISTRIBUIDOR 2.70 3.00 2.44 125x60 PRESTATGES REGULABLES .15 1.12 .15 1.22 .15 1.05 1.20 1.50 1.41 3.84 .76 .90 .57 .07 .25 DISTRIBUIDOR 3.00 2.44 125x60 2.78 1.38 1.21 1.05 .50 2.70 BA A B 100x200 100x200 MESA ESTANTE 140x60 MESA ESTANTE 140x60 MESA ESTANTE 100x200 100x200 140x60 MESA + ESTANTE 140x60 140x60 140x60 MESA + ESTANTE HABITACIÓN DOBLE TIPO BAÑOS SEPARADOS ANCHURA EJES - 3.97m LONGITUD - 7.66m PMMT IDEAL E.1/50 B A
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME
Participació en la redacció i disseny dels criteris
47
48 2.1 1,2 3,5 3 2,2 6,53,3 VORERA CALÇADA Eix vial 2% 2% PARTERRE 2,5 Platanus Hispànica Arbre Existent ZONA VERDA + Aparcament 2,5 Pollancre Arbre Nova plantació 12m
Vores de
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME
Participació en el
l'avantprojecte. Desenvolupament topogràfic.
49
Via Augusta
desenvolupament topogràfic edacció de
2.963.19 VORERA DE PANOT EXISTENT 5.04 ACCÈS CENTRAL 129.74 130.32 132.20 129.85 130.28 VORERA D'ACCÈS PARTERRE PARTERRE ENCINTAT DE FORMIGÓ 0.40 2.69 VORERA EXISTENT 5.38 ACCÈS CENTRAL 129.57 129.66 131.56 1.81 VORERA D'ACCÈS PARTERRE 0.40 ENCINTAT DE FORMIGÓ VORERA DE PANOT EXISTENT 4.071.74 133.57 133.45 134.15 VORERA D'ACCÈS RAMPA VEHICLES 5.17 ACCÈS CENTRAL 133.54 PARTERRE RAMPA VIANANTS PARTERRE 0.40 ENCINTAT DE FORMIGÓ 133.57 4.075.19 133.38 133.16 133.99 134.02 133.35 1.90 VORERA D'ACCÈS RAMPA VEHICLES ACCÈS CENTRAL 133.25 PARTERRE RAMPA VIANANTS PARTERRE VORERA DE PANOT EXISTENT 0.40 ENCINTAT DE FORMIGÓ 134.00 Panot 20x20x4cm sobre solera HM-20 15cm LLEGENDA pavimentació Solera formigó HM-20 20cm acabat arremolinat Parterre terra vegetal arbustives Escales pedra artificial sobre solera formigó2.963.19 VORERA DE PANOT EXISTENT 5.04 ACCÈS CENTRAL 129.74 130.32 132.20 129.85 130.28 VORERA D'ACCÈS PARTERRE PARTERRE ENCINTAT DE FORMIGÓ 0.40 2.69 VORERA EXISTENT 5.38 ACCÈS CENTRAL 129.57 129.66 131.56 1.81 VORERA D'ACCÈS PARTERRE 0.40 ENCINTAT DE FORMIGÓ VORERA DE PANOT EXISTENT 4.071.74 133.57 133.45 134.15 VORERA D'ACCÈS RAMPA VEHICLES 5.17 ACCÈS CENTRAL 133.54 PARTERRE RAMPA VIANANTS PARTERRE 0.40 ENCINTAT DE FORMIGÓ 133.57 4.075.19 133.38 133.16 133.99 134.02 133.35 1.90 VORERA D'ACCÈS RAMPA VEHICLES ACCÈS CENTRAL 133.25 PARTERRE RAMPA VIANANTS PARTERRE VORERA DE PANOT EXISTENT 0.40 ENCINTAT DE FORMIGÓ 134.00
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME
50 PMU Glòries
Participació en la redacció i disseny dels criteris de l'avantprojecte. Disseny d'espècies, accesssibilitat i desenvolupament topogràfic. MOTOS MOTOS MOTOSMOTOS MOTOS MOTOS MOTOS MOTOS 7b 18/18hp 6c 18 CAR B+15 B+7 B+7+AT 6b B+14 B+1 B+11 B B+7 2P+6 SP B 3/6 13e CARRER DE CARTAGENA CARRER DEL CONSELL DE CENTCARRER DEL CONSELL DE CENT CARRER DEL CONSELL DE CENT CARRER DE LOS CASTILLEJOS CARRER DE LOS CASTILLEJOS AVINGUDADIAGONAL AVINGUDADIAGONAL AVINGUDADIAGONAL CARRER DE CARTAGENA CARRER DE CARTAGENA CARRER DE LOS CASTILLEJOS CARRER DEL CONSELL DE CENT 30 10 TraçaRecComtal TraçaRecComtal
51 Carril bici Vorera Carril bici
resultant
Escola encants
52 CARRER DEL CONSELL CENT 30 2% Platanus Hispànica Arbre Existent VIAL
Finca
Carril biciAparcament VoreraVorera
Secció tipus
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME
Estudi de la secció tipus del Carrer Via Barcino
53
Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te.
Instal.lació efímera.
Teatro da Comuna, CAN FELIPA, Lisboa, Barcelona.
Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te és una peça teatral/instal.lació efímera estrenada al Maig del 2019 al Centre Cultural Can Felipa, sota el marc temàtic Nosaltres, les altres
Sinopsis de la peça:
Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te és una fugida cap endavant. És una tesina també. I això una sinopsi o intenta se-ho. Se me deixares vol parlar de la veritat i la mentida però sobre tot de la presa de decisions i l'angoixa que la precedeix. Parla també del silenci. D'un silenci primer involuntari i que acaba convertint-se en una ferma i contundent decisió.
Per fer-ho ens acompanyem de la Rosario. De la Liv, la Bibi i l'Ingmar. I de la Clara i l'Anna també.
Text i direcció_Anna Díez Molinero
Interpretació_Clara Mingueza Moreno i Anna Díez Molinero
Cos_Clara Mingueza Moreno
Espai_Anna Díez Molinero
Il.luminació i espai sonor_Àlex Felip
Tècnica_Gerard Vidal i Carla Vidal
VIP_ Carlota Subirós
Agraïments_Rosario Chicano Moreno, Ana Molinero Chicano, Rafael Díez Torelló, Susanna GarcíaPrieto, Pilar Ruiz-Lapuente, Tatiana Tempestoso Sganga, Maria Ramírez Magriñà, Joana Petiz, Olga, Francesc i Conchi.
54
55
56
ALTRES
57 PORTFOLIO
Libretas Boemerang Conspiracy
Disseny, Fabricació i Distribució.
Amb motius de la Universitat i aprofitat l'arribada de Sant Jordi, amb la meva sòcia Elisabeth varem dissenyar unes llibretes que evocaquen a les esculptures que van ser destruides durant la setmana Dia. Així com també algunes situacions característiques d'arquitectura com el fet de tacar plànols i maquetes de sang pel mal ús del cúter i les poques hores de son. O també el famós paviment de Coderch.
58
59
Weird Compositions
Weird compositions forma part d'una investigació sobre la llum, la disposició dels elements i l'absurd.
Cadires de disseny, animals i vegetació dispar, elements per parar els rajos solars, nens, adults, aigua, fum, foc...
El no-sentit articula una composició basada en elements aparentment inconexos entre ells però que acaben trobant-se i dialogant en col. lectivitat.
60
61