PORTFOLIO
“WhenI’mworkingonaproblem,Ineverthink aboutbeauty.ButwhenI’vefinished,ifthesolution isnotbeautiful,Iknowit’swrong.”
Buckminster Fuller2
CONTINGUT
PERFIL PERSONAL
Resum CV
PROJECTES ACADÈMICS
Informació gràfica
PROJECTES PROFESSIONALS
Col.laboració en pràctiques
DIBUIXOS, IMATGES I ALTRES Informació gràfica
3 4-5 6-36 37-51 52-56
Anna Díez Molinero
16 Juliol, 1991 Barcelona, Espanya
Arquitectura 2022 ETSAB, UPC. CursantelMàsterUniversitarienEstudisAvançatsenArquitectura
2022 ETSAB, UPC. GraduadaenEstudisd’Arquitectura
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya
Arts performàtiques 2019 Institut del Teatre de Barcelona. GraduadaenEstudissuperiorsd’ArtDramàtic
anna-esther.diez@estudiantat.upc.edu +34 610 981 206
4
Sobre mi
Graduada en Estudis d’Arquitectura, iniciant el Màster en Estudis Avançats d’Arquitectura amb més de quatre anys d’experiència a despatxos professionals realitzant tasques col·laboratives amb projectes bàsics i executius. Redacció d’avantprojectes i estudis previs, projectes bàsics i d’execució d’interiors i desenvolupament d’un model tipus d’habitació aplicable a diferents projectes d’equipaments terciaris. També he realitzat tasques de tractament d’imatges.
Estic interessada en l’arquitectura sostenible i els edificis d’alt nivell d’eficiència energètica, així com el component dramàtic/conceptual de l’arquitectura. M’interessa la incidència de la llum i la creació d’espais que dialoguin amb l’entorn més immediat de forma coherent i no invasiva.
Busco aplicar els coneixements adquirits alhora que aprendre noves metodologies de treball i conèixer altres mirades arquitectòniques.
Software
2D/3D
Microsoft Office
Adobe Photoshop Lumion
InDesign
V-Ray
Adobe Illustrator
Professional
Setembre 2020 fins Setembre 2022
_Pràctiques a l’Insitut Municipal d’Urbanisme
Juliol2019aMaig2020
_Pràctiques a GENARS S.L.
Maig2019
_Presentació de la peça/instal·lació efímera Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te al Centre Cultural Can Felipa, sota el marc temàtic Nosaltres, les altres. Espai, direcció, dramatúrgia i interpretació de la peça.
Setembre2018aMaig2019
_Pràctiques extracurriculars a MiriamCastells_ Studio Juliol2018
_Instal·lació efímera sobre la bellesa al Teatro a Comuna de Pesquiça. Portugal.
Febrer2018aMaig2018
_Ajudant de direcció de Rui Catalão a la peça Adrianojánãomoraaqui estrenada al Centro de Experimentação Artística de Moita, Portugal.
Acadèmic
2022
_Cursant el Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona a l’ETSAB, UPC. _ Graduada en Estudis d’Arquitectura a l’ETSAB, UPC.
2019
_Graduada en Arts performàtiques per l’Institut del Teatre de Barcelona
Barcelona
_Curs intensiu de Revit (60h) CIM, UPC Barcelona
2017-2018
_Programa d’Erasmus a l’Escola Superior de Teatro e Cinema de Lisboa. Lisboa
2016
_Workshop Viewpoints amb Carlota Subirós. Espai i moviment. Barcelona
2014
_Workshop Theatre Space amb Sylvia Rieger. Volksbühne. Berlin.
Idiomes
Premis i publicacions
2020
_Menció especial del projecte de Projectes V i exposició d’aquest a la promoció de quart curs de matins.
2019
_Publicació de Melcior Casals a la revista el Núvol en motiu de la peça estrenada a Can Felipa, Se me deixareseuvousentiratuafaltaduranteumasemana,depoisesqueço-te. https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/nosaltres-i-nosaltres-i-punt-60961
5
Català Castellà Anglès Portuguès
Revit Autocad
Adobe
SketchUp+
QGIS Rhinoceros 3D Final Cut Pro Premiere
ACADÈMICPORTFOLIO
PAS PER TU
Taller temàtic Arquitectes de Capçalera amb Mei Anglada
La construcció d'una pèrgola ens permet definir el nostre projecte. Partint dels dos primers elements, l'element final i que genera sentit al carrer és la pèrgola. El carrer i els espais públics s'envolten de pèrgoles, a partir d'un mòdul de les dimensions del carrer, i que a vegades podrem trobar envaint els usuaris.
A l'elecció de materials s'ha optat per un material mineral de molta inèrcia tèrmica i de llarga vida útil per a l'estructura i per materials de baix impacte ambiental per als tancaments secundaris, prioritzant
l'ús de materials d'origen orgànic o reciclat i sistemes constructius a sec que siguin reversibles i, per tant, reutilitzables.
Principalment, proposàvem un tipus de construcció quasi efímera.
Ens interessava utilitzar el material de la fusta perquè la fàbrica de la Clandestina l'utilitza com a material reciclat.
7 1 en just al CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK Secció B-B'Secció A-A' 19 17 Alçat Auger Secció C-C' 17 l’espai de l’objectiu Carrer Auger 19 El projecte en estudi, depèn del coneixement general de l’anàlisi de l’usuari del lloc, és a dir per a qui on serà dissenyat, tenint en compte les seves característiques necessitats per optimitzar-ne el funcionament. L’usuari és considerat l’element principal de l’existència de l’arquitectura contemporània, més que l’element principal s’ha convertit en l’objectiu. Els nostres usuaris són la Susana el Jordi, propietaris de l’habitatge de Carrer Auger número 19.
8
L’edifici està dissenyat per acollir tres tipus de climes, associats a diferents intensitats d’ús: Clima A: els espais intermedis, que es climatitzen exclusivament a partir de sistemes passius i bioclimàtics; Clima B: els habitatges, que combinen ventilacions naturals amb sistemes semipassius; i Clima C: els espais tancats sense ventilació natural o habitacions que tenen un funcionament més hermètic i convencional.
Cada tipus de clima té els seus sistemes associats.
El sistema s’ha programat per afavorir al màxim el comportament passiu i minimitzar l’ús d’energies no renovables. L’edifici reacciona i s’adapta constantment aconseguint esgotar les possibilitats naturals que ens ofereix el medi. D’aquesta manera, la percepció del confort és molt més autèntica, menys artificial del que és habitual. L’edifici treballa en profunditat tot el cicle de l’aigua optimitzant la demanda i el consum a partir de la reutilització de les aigües pluvials, grises, grogues i negres.
9
10
EDIFICI MULTIFUNCIONAL
A LA VALL D’HEBRON
Desconnexió a la Vall d'Hebron
Es tracta d'un projecte centrat en la intervenció d'una zona construïda fa 30 anys per a un esdeveniment molt puntual i efímer però que va servir per canviar la ciutat: els Jocs Olímpics de 1992.
Es pretén especular sobre les noves formes de pensar i projectar la reocupació d'aquell entorn construït quan el temps ha passat, les condicions han canviat i se n'ha perdut el sentit inicial.
En concret, es pretèn reflexionar sobre les connexions entre el present i el futur de l'àrea esportiva de la Vall d'Hebron, delimitada per la ronda i caracteritzada per un ús esportiu, a més del complex hospitalari i els diferents conjunts d'habitatges.
Es persegueix una reflexió arquitectònica propositiva sobre les noves formes de vida contemporànies, el sentit de l'espai col.lectiu i la redefinició dels equipaments públics.
Es tracta d'un edifici multifuncional de grans llums amb programa flexible i adaptable a situacions d'emergència com la Covid-19 o grans esdeveniments. La principal característica d'un edifici multiusos és el seu programa indefinit, no específic, que permet adequar-se al canvi de funció. Per aconseguir-ho, aquest consta d'una estructura bàsica regular d'espais i instal. lacions per a les capacitats previstes a l'interior i a l'exterior.
En concret trobem dos direccions imposades a l'emplaçament, previament dissenyades per l'arquitecte Eduard Bru l'any 1992. Aquestes dues direccions són Nord-Sud imposades pel programa olímpic i la direcció paral.lela a la Ronda de Dalt.
El projecte beu d'aquestes dues direccions i de les connexions/desconnexions que es generen. El principal objectiu era generar un espai verd mitjançant l'arquitectura. Per aquest motiu el projecte és bàsicament soterrat i disposa d'unes claraboies que són escultures/mobiliari urbà al mateix temps.
11
12
13
14
15 Se ct on B 1/200
16
DETALL 1/50 1. Grava 2. Fonaments 3. Formigó de neteja 4. Guix 5. Morter 6. Capa separadora 7. Tela asfáltica 8. Concrete deck 9. Paviment 10. Junta expansiva 11. Acabat
18
19
20
REPLANTEJAMENT URBÀ I CENTRE
CULTURAL A LA COLONIA GÜELL
El buit de la Colònia
Degut al seu històric caràcter autosuficient, la Colònia Güell presenta una morfologia tancada en sí mateixa. El límit més prominent de la Colònia és justament on se'ns proposa la nostra actuació:al recinte industrial.
Es allà on la carretera, juntament amb un mur delimiten el recinte industrial de la colònia i estableixen el dins i el fora. La meva proposta pretén mantenir un espai tancat en sí mateix i que genera una activitat autosuficient i prou interessant com per dotar d'atractiu a la zona i reactivar-la de nou. Concretament, m'agradaria tractar l'espai buit del recinte, dotant-lo d'espais verds i públics, d'horts i places que facin més agradable l'activitat proposada.
Per la seva situació actual, ben comunicada amb la ciutat de Barcelona i molt propera a les ciutats de Sant Boi i de Santa Coloma de Cervelló, considero que una activitat universitària i d'investigació seria interessant. El programa que plantejo es tracta d'una mena de campus universitari de diferents universitats dedicat la investigació mitjançant la unió de disciplines diverses. Així doncs universitats de ciència, arts i humanitats podrien posar en comú la seva feina per tal de nodrir-se d'altres camps i afavorir la transversalitat en el desenvolupament i el progrés.
23
24
PLA URBANÍSTIC A PARIS
Continuïtat a les cantonades
SÍNTESIS
Ens ubiquem al sudEst de la ciutat de Paris. Limitats pel barri d'Ivry i transversalment per les vies del tren, el riu i longitudinalment pel boulevard. Les vies són una font acústica molesta i l'edifici del costat (el de les torres de Nouvel) no es relaciona amb l'entorn.
L'objectiu que em plantejo és cosir els dos barris confrontats i aconseguir que les víes del tren no siguin una barrera per a la ciutat, aprofitant el projecte existent de les torres de Jean Nouvel.
El riu no és una preexistència més, sinó que forma part del projecte. Els edificis s'obren cap aquest creant diferents places i recorreguts.
A un costat està la zona universitària, darrera del boulevard Jean Simon, i al altre es troba un barri més residencial. Això determina part dels usos del projecte, com zones comercials per a promoure l'activitat i residencia d'estudiants per a allotjar als universitaris.
L'objectiu és establir una connexió transversal entre els dos barris a través d'un eix comercial i alhora crear una barrera acústica mitjançant zones verdes i afavorir les visuals cap el riu.
A l'emplaçament es determinen 3 zones diferenciades segons l'ús. una zona de transició entre l'estació i la zona universitària, una altra d'oficines que amaga les sortides del perifèric i una tercera residencial que limita amb el barri de Ivry.
En quant a recorreguts, tenim gran varietat de recorreguts gràcies a les connexions i espais públics que relacionen entre ells. Una de les connexions que creo és el pas subterrani que connecta l'eix que comunica amb la zona universitària i l'estació.
Pel que fa a la circulació, l'anell perimetral afavoreix el pas de vianants dins de la intervenció i la rotonda permet totes les circulacions possibles.Així com també amb els transports, es preten unificar una única estació que abasti la parada de metro, tren i està directament connectada amb la parada de tramvia i les estacions de busos.
25
26
27
28
Vivenda plurifamiliar al Raval
La doble pell
Situat a la Rambla del Raval, l'emplaçament és un lloc molt concorregut. El projecte tracta de vivendes de protecció oficial, on hi ha tres tipologies de vivenda en funció de l'usuari.
El projecte sorgeix del patró que genera el teixit urbà en planta i les petites i allargades parcel. les que es poden veure des de vista d'ocell. Al tenir una composició formal molt allargada per poder distribuir el sòl i la llum a cada vivenda, genera uns retranqueigs que fan possible els nuclis de circulacions verticals.
Així doncs, el projecte copsa aquest fet, per tal de reproduir-l'ho en la vivenda tipus. Generant tres tipologies diferents que s'encaixen mitjançant els retranqueigs.
La façana és una doble pell practicable i flexible en funció de l'ús per tal de generara dinamisme i alhora poder aplicar sistemes d'eficiència energètica passiva.
29
30
31
Emplaçament E/1.000
Emplaçament 1/1.000
El projecte La Arboleda s’ubica al Parc central de la ciutat d’Estocolm, Djürgarden. Com podem veure, al Parc es troba a l’est de la ciutat, sent geogràficament una illa. Aquest compta amb 800 habitats residents del parc unes dimensions de 279 hectàries.
LA ARBOLEDA DJÜRGARDEN
El Parc Djürgarden fomenta l’apropament de l’espai verd verd la ciutadania presenta unes bones condicions per a que això suceeixi ja que no es tracta d’un espai fragmentat sinó d’un espai extens i ben comunicat mitjançant línies de metro i ferris. Al tractar-se d’una illa, ambdós tipus de transports prenen la mateixa importància.
Taller temàtic Arquitectes en el Parc Metropolità
El projecte La Arboleda s’ubica al Parc central de la ciutat d’Estocolm, Djürgarden. Com podem veure, al Parc es troba a l’est de la ciutat, sent geogràficament una illa. Aquest compta amb 800 habitats residents del parc i unes dimensions de 279 hectàries.
El Parc Djürgarden fomenta l’apropament de l’espai verd verd la ciutadania i presenta unes bones condicions per a que això suceeixi ja que no es tracta d’un espai fragmentat sinó d’un espai extens i ben comunicat mitjançant línies de metro i ferris. Al tractar-se d’una illa, ambdós tipus de transports prenen la mateixa importància.
En quant a la fundació del parc de Djürgarden d’Estocolm, hi trobem també una victòria per part de la ciutadania en pro de l’espai verd. Gran part del que avui és zona verda estava projectada per formar part del teixit urbà i fer-ne un ús especulatiu del sòl però degut a la participació i la voluntat ciutadana ha acabat sent un espai verd suficientment extens com per ser considerat el parc central metropolità de la ciutat d’Estocolm.
DÍEZ MOLINERO
Un element determinant i característic del
ANNA DÍEZ MOLINERO_LA ARBOLEDA_PLANTA SOTERRANI E 1/300 ANNA DÍEZ MOLINERO_LA ARBOLEDA_PLANTA SOTERRANI E 1/30032
LA ARBOLEDA DJÜRGARDEN RESIDÈNCIA ARTÍSTICA AL PARC D’ESTOCOLM ANNA
00_EMPLAÇAMENT ARQUITECTURES DINS EL PARC METROPOLITÀ 2021-2022 TALLER TEMÀTIC II 20 15 10 15 10 10 15
Parc, són les grans masses d’arbres frondoses que ocupen gran part d’aquest. En aquestes grans masses de verd, on s’hi propicia la vida i la co-existència de diferents espècies de flora i fauna he trobat un espai adient per l’artefacte que sens proposa com a cas d’estudi. En el meu cas he escollit un tipus de programa que requereix de dos ambients prou diferenciats.
El programa de l’edifici és un centred’investigació/residència per artistes de diferents disciplines, amb la finalitat de promoure l’intercanvi multidisciplinar i trobar noves maneres d’expressió artística.
Per a que es donin les condicions adients per a l’activitat pròpia del programa, he considerat propici generar dos ambients clarament diferenciats i separats per a que es generin atmosferes diferents i canvis que fomentin la creativitat.
Un dels ambients, el més públic, format per quatre volums que emmarquen les visuals de l’entorn cap a la planura i s’obren al camí d’accés generant una plaça pavimentada que marca l’accés a l’edifici. Aquests quatre volums s’organitzen i es distribueixen mitjançant un
33 20 15 10 15 10 10 15 ANNA DÍEZ MOLINERO_LA ARBOLEDA_PLANTA BAIXA E 1/500
altre volum central que fa de Hall i avantsala de qualsevol de les activitats que es duen a terme.
L’altre volum, més privat, consta de les habitacions i els espais d’estudi dels residents així com les sales d’esbarjo per generar espais de trobada i fomentar les reunions informals.
Podem veure que aquests dos espais estan units mitjançant una passarel’la d’acer reflectant que pretén integrar-se dintre la massa arbòria mitjançant la reflexió. Aquesta passarel’la s’adapta a la topografia fent un zig-zag adaptant-se a la cota adient per tal de generar pendents accessibles.
La zona pública compta amb quatre volums com ja he comentat i s’accedeix mitjançant una doble porta de vidre situada entre els dos volums centrals, el volum expositiu, i el volum de restauració. Els altres dos volums que formen part d’aquesta zona pública de l’edifici són l’auditori i la zona d’oficines. Aquests quatre volums estan articulats per la zona central, que vol ser un punt de referència mitjançant un pati interior de forma circular i on trobem la presència de verd, disposat de forma artificial
34
per la tecnologia humana, però on darrere mitjançant una façana de vidre i una llosa de formigó com a coberta, que emmarquen les visuals, hi trobem l’arboleda, la presència del verd natural i prominent del Parc Djürgarden.
Els accessos a aquests volums d’us més públic, on es vol fomentar l’intercanvi de perspectives entre els artistes i els usuaris del Parc, i dels residents de la ciutat d’Estocolm es produeix mitjançant aquest volum que distribueix i genera uns accessos radials on el centre és el pati circular que comentàvem anteriorment. El volum de l’auditori compta amb una capacitat de 160 persones aproximadament. Tots els volums consten d’un espai previ en relació el volum distributiu, que seria l’espai destinat els serveis i a la recepció.
Pel que fa a la zona privada hi trobem paulatinament les habitacions dels residents i els hostes especials. A mesura que avança el camí cap al punt més llunyà d’aquesta zona privada que serien la biblioteca, les sales d’estudi i les sales d’estar, destinades a l’ús privat dels residents. L’espai privat compte de tres sales d’estudi dues d’elles de dimensions més reduïdes i un altre més gran, una biblioteca on també hi trobem espai per a l’estudi i la recerca autònoma. I després trobem la cuina i la sala d’estar dels residents connectades entre elles Per fomentar la trobada informal. Observem com les estances dels residents estan agrupades per tal de generar una convivència més propera entre els residents generant una plataforma elevada respecte la topografia per tal de crear un espai comunitari i encara més privat entre els veïns d’habitacions. Aquí trobem més en detall la distribució de les habitacions i podem veure que es tracta de tres distribucions diferents pensades per a tres artistes de diferents disciplines. El projecte contempla tres prototips habitació pensades per un artista més enfocat a les arts plàstiques, un artista vinculat al món dramàtic i per formatiu del cos, i un altre artista de caire literari. amb
35
PROFESSIONALPORTFOLIO
Residència per a la tercera Edat a Elx Genars S.L.
37
38
Residència per a la tercera Edat a Mollet GENARS S.L.
39
40
Estudi de façana GENARS S.L.
41
Estudi habitació tipus
MIRIAM CASTELLS_STUDIO
Estudi de l'habitació tipus i la seva aplicació als diferents projectes executius.
42
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME Participació en la redacció i disseny dels criteris
43
Platanus Hispànica Arbre Existent
Pollancre Arbre Nova plantació
44 2.1 1,2 3,5 3 2,2 6,53,3 VORERA CALÇADA Eix vial 2% 2% PARTERRE 2,5
ZONA VERDA + Aparcament 2,5
12m
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME
Participació en la redacció i disseny dels criteris de l'avantprojecte. Disseny d'espècies, accesssibilitat i desenvolupament topogràfic.
45
Finca resultant
Escola encants
46 Platanus Hispànica VIAL
Vores de Via Augusta
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME
Participació en el desenvolupament topogràfic edacció de l'avantprojecte. Desenvolupament topogràfic.
47
Secció tipus
INSTITUT MUNICIPAL D`URBANISME
Estudi de la secció tipus del Carrer Via Barcino
48
Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te.
Instal.lació efímera.
Teatro da Comuna, CAN FELIPA, Lisboa, Barcelona.
Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te és una peça teatral/instal.lació efímera estrenada al Maig del 2019 al Centre Cultural Can Felipa, sota el marc temàtic Nosaltres, les altres
Sinopsis de la peça:
Se me deixares eu vou sentir a tua falta durante uma semana, depois esqueço-te és una fugida cap endavant. És una tesina també. I això una sinopsi o intenta se-ho. Se me deixares vol parlar de la veritat i la mentida però sobre tot de la presa de decisions i l'angoixa que la precedeix. Parla també del silenci. D'un silenci primer involuntari i que acaba convertint-se en una ferma i contundent decisió.
Per fer-ho ens acompanyem de la Rosario. De la Liv, la Bibi i l'Ingmar. I de la Clara i l'Anna també.
Text i direcció_Anna Díez Molinero
Interpretació_Clara Mingueza Moreno i Anna Díez Molinero
Cos_Clara Mingueza Moreno
Espai_Anna Díez Molinero
Il.luminació i espai sonor_Àlex Felip
Tècnica_Gerard Vidal i Carla Vidal
VIP_ Carlota Subirós
Agraïments_Rosario Chicano Moreno, Ana Molinero Chicano, Rafael Díez Torelló, Susanna GarcíaPrieto, Pilar Ruiz-Lapuente, Tatiana Tempestoso Sganga, Maria Ramírez Magriñà, Joana Petiz, Olga, Francesc i Conchi.
49
50
51
ALTRESPORTFOLIO
52
Libretas Boemerang Conspiracy
Disseny, Fabricació i Distribució.
Amb motius de la Universitat i aprofitat l'arribada de Sant Jordi, amb la meva sòcia Elisabeth varem dissenyar unes llibretes que evocaquen a les esculptures que van ser destruides durant la setmana Dia. Així com també algunes situacions característiques d'arquitectura com el fet de tacar plànols i maquetes de sang pel mal ús del cúter i les poques hores de son. O també el famós paviment de Coderch.
53
54
Weird Compositions
Weird compositions forma part d'una investigació sobre la llum, la disposició dels elements i l'absurd.
Cadires de disseny, animals i vegetació dispar, elements per parar els rajos solars, nens, adults, aigua, fum, foc...
El no-sentit articula una composició basada en elements aparentment inconexos entre ells però que acaben trobant-se i dialogant en col. lectivitat.
55
56