Cataventura_Juliol2015 by Catalunya Aventura

R GR EVI AT STA UÏ TA

Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais

gerentadventuregirona@gmail.com

Departament de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com Tel. 639 556 589

Departament de Disseny i Maquetació: Carme Parramon

carmeplatanga@gmail.com

Departament Comercial: Dani Arran, Núria Tinto, Josep Mª Corbella i Joan Torrellas. Redactors:

Dani Arran, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Xavi Arias, Sebas Moncusí, Pako Crestas, Editorial Alpina Departament de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia:

Albert Gironés, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Xavi Arias.

Corrector:

Joan Antoni Màrquez

Disseny i Maquetació:

BARRANC DEL CAP DE BEGUR

I.Pagès.

Dipòsit Legal:

AMB CAIAC A LA VALL DE LORD TRAVESSIA ULL DE TER HISTÒRIA DEL BUSSEIG

GR11 ENTREVISTA: XEVI VILARÓ

LA CORONA D’ANDORRA ARGENTINA, NATURA EN ESTAT PUR

GI 903-2014

La revista no es fa responsable de la opinió expressada dels nostres col·laboradors.

ELS DOFINS DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS

LaTanga

Impressió:

CURIOSITATS DE LA NATURA

CATALUNYA AVENTURA | SUPERVIVÈNCIA

Supervivència en casos

d’emergència És molt important saber quins són els passos a seguir davant d’un cas d’emergència, però més important encara és posar-los en pràctica. A continuació, pas a pas:

1. Allunyar-se del perill: Davant d’una situació d’alt

risc, el més important és allunyar-se el més aviat possible de la zona de perill.

2. Ferides: Guarir immediatament les ferides, suposant que n’hi haguessin.

3. En estat de pànic: En cas de trobar-se en un estat

de pànic sempre cal intentar dominar la situació i tornar en sí, per poder orientar-se i entendre què succeeix. Pren-te el teu temps per aconseguir tranquil·litzar-te, i relaxa’t.

4. Buscar un refugi: La pitjor dificultat de les regions polars és l’exposició que ens ofereix la climatologia. Sempre cal protegir-se del vent, ja que aquest pot provocar una notable disminució de la temperatura corporal. Si no trobes cap espai que pugui ser-te útil com a refugi, l’ideal és intentar construir-ne un fent un monticle de neu, un pou o una cova. 5. Hidratació: La hidratació en qualsevol tipus de sit-

uació resulta fonamental. En aquesta classe de llocs –freds i secs– és vital mantenir-se hidratat en tot moment, ja que rares vegades som conscients de la transpiració, donat que l’ambient absorbeix la humitat corporal immediatament.

6. Planificació: Una vegada cobertes les neces-

sitats anteriors, és temps d’analitzar si és convenient quedar-se en el lloc esperant ajuda, o si convé fugir o marxar el més ràpid possible de la zona.

Redacció: Catalunya Aventura | D. Colomer

MOURE’S O NO MOURE’S? Aquesta és la qüestió...

Resoldre si moure’s o romandre al lloc, protegit i/o esperant ajuda, és una decisió molt dura que dependrà de la personalitat de cada persona i de les raons esmentades a continuació.

RAONS PER NO MOURE’S DEL LLOC

És probable que algú vingui en la teva ajuda. - Les condicions meteorològiques, la formació del terreny i altres fenòmens, poden fer que caiguis en una esquerda o precipici i/o que t’introdueixis en regions impossibles de travessar. - Si la visibilitat és molt escassa. - Si no tens cartes topogràfiques o GPS per identificar la teva posició en el terreny. - Si el Sol s’està ponent.

SI LA DECISIÓ ÉS NO MOURE’S

És fonamental que preparis alguna senyalització d’auxili. Vés a la recerca de provisions i elements necessaris.

SI LA DECISIÓ ÉS MOURE’S

- Deixa senyalitzacions que indiquin en quina direcció t’estàs movent, com per exemple fletxes o marques en el camí. Si tens algun objecte que produeixi reflexes, situa’l damunt del cap o les espatlles perquè els mitjans de socors aeris et vegin més facilment. - Calcula bé el temps abans que caigui la nit, ja que un refugi pot trigar entre mitja hora i 4 hores en construir-se. Una vegada que t’hagis aturat en un lloc fix, realitza una foguera i mantingues-la encesa durant tota la nit.

CATALUNYA AVENTURA | CURIOSITATS

CURIOSITATS de la natura LA INVISIBILITAT DE L’AIGUA Aquesta espectacular bellesa es troba en una cova del Parc Nacional de la “Chapada Diamantina” (Brasil), la qual es distingeix per la seva “invisibilitat” provocada per la llum natural que es filtra a través d’un forat en la paret de la caverna; l’aigua és tan cristal·lina que sembla que els nedadors estiguin suspesos en l’aire.

LA COVA ARTIFICIAL MÉS GRAN DEL MÓN L’enorme cova artificial de gel s’estén a més de 800 metres per Langjökull, el segon glaciar més gran d’Europa, situat a l’oest d’Islàndia. L’increïble lloc turístic dissenyat per Baldvin Einarsson ha obert les seves portes a principis de juny.

UNA TERANYINA GEGANT? Es tracta d’una teranyina artificial teixida a mà, de forma pentagonal, i situada a 122 metres del terra. Es troba instal·lada en un canó, prop de Moab, Utah. Es troba a més de 60 metres de la paret més propera del canó, i està preparada per aguantar entre 18 i 20 persones alhora.

UN TOBOGAN GRAN I NATURAL El “tobogan natural d’aigual més èpic del món”, es troba als afores de Gisborne, a Nova Zelanda. Es tracta d’un flux constant d’aigua des del riu Wharekopae, que corre sobre una paret de roca de 60 metres, disposada en un angle de 30 graus.

LA FOTO MÉS GRAN DEL MÓN Un equip internacional liderat pel fotògraf Filippo Blengin, ha pres una fotografia panoràmica de 365 giga píxels, de la muntanya més alta d’Europa, establint així un nou rècord mundial. La imatge és tan gran que, si s’imprimís, seria tan gran com un camp de futbol.

Redacció Catalunya Aventura | David Colomer

CATALUNYA AVENTURA | SUPERVIVÈNCIA

Corredors

Neuroma de Morton

La setmana passada em van diagnosticar un neuroma de Morton. La traumatòloga es va afanyar a aclarir-me que un neuroma, malgrat l’amenaçant aparença de la parauleta, era només un tumor que es forma en el nervis que acompanyen els ossos metatarsos dels peus. Jo desconeixia el significat de neuroma, però conec què es un tumor i encara em vaig espantar més. - Res a témer, son benignes –em va tranquil·litzar la metgessa. Vaig respirar alleujat, encara que no del tot convençut: un diagnòstic favorable mai no et calma del tot les pors, per poc hipocondríac que siguis. Una llarga descàrrega punyent a la planta del peu va ser l’encarregada de fer-me oblidar el negre futur imaginari que havia intuït, i em va recordar els dolors reals que havia estat patint els darrers mesos i als que la traumatòloga acabava de posar nom. Així que la molèstia que havia començat com si portés un plec molest al mitjó del peu dret, augmentant el seu volum fins a transformar-se en una bala que pressionava la planta del peu a cada pas, provocant descàrregues elèctriques en els dits petits era el Neuroma de Morton? - És força comú. Ho deia de veritat la bona senyora? Era la primera vegada que en sentia parlar i no em considero un indocumentat. Sabia que en Joan Carles Navarro i altres jugadors de bàsquet patien de fasciïtis plantar -una inflamació que provoca forts dolor al taló i que és molt difícil de curar definitivament-, també havia sentit parlar d’una afecció anomenada bursitis que afecta els talons de molts esportistes, però no havia sentit mai res sobre aquesta inflamació dels nervis que va descriure i diagnosticar per primer cop un tal doctor Morton als voltants del 1876. Així que, tot esperant a tenir hora perquè em fessin la

ressonància magnètica, en arribar a casa vaig fer allò que els metges més els “agrada”: que el seu pacient consulti google per contrastar el diagnòstic i el seu tractament. He de dir que, després d’hores davant l’ordinador, no tinc cap dubte de l’encert en el dictamen de la doctora. Em podria haver estalviat el temps. Però si ho hagués fet no estaria escrivint aquesta col·laboració pensada perquè els lectors afectats no perdin tantes hores davant una pantalla com vaig fer jo. Per a un especialista és molt fàcil reconèixer els símptomes –endormiscament i rampes a la zona afectada, dolors que augmenten en caminar i amb el temps-, del neuroma de Morton sense possibilitat d’error. Les causes poden ser diverses, des de sobrepès o la utilització de calçat inadequat, a la repetició d’esforços excessius causats per esports que provoquin impactes a la planta del peu. També estan clars els diferents tractaments a seguir. Els menys agressius per casos lleus: utilitzar plantilles de descàrrega, prendre antiinflamatoris –no aconsellable en tractaments llargs-, massatges i exercicis de fisioteràpia; els més sofisticats per casos avançats, com injeccions de corticosteroides o ablació guiada per ultrasons fent servir radiofreqüència o crioteràpia. Si tot això no funciona, o simplement voleu tirar pel dret, sempre queda la intervenció quirúrgica. Diuen que és senzilla i només amb anestèsia local. Malgrat que fa quasi un any que tinc dolor, he optat per l’opció més suau i he encarregat unes plantilles de descàrrega a una ortopèdia – i és que em poso a suar només pensar en la brillantor d’un bisturí. Per cert, ja fa més d’una setmana que les espero i cada cop que sento una punxada a la planta del meu peu dret, me’n recordo gens amigablement de paio que em va assegurar que les tindria l’endemà de demanar-les. Autor del text: malandando

CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE / BARRANCS I CANYONS

BARRANC

ALBERT GIRONÈS

DEL CAP DE BEGUR

Hem de dir que no és un barranc molt espectacular, però sí d’una gran bellesa paisatgística. El fet que es tracti d’un barranc que acaba al mar, i des del qual es pot fer un salt espectacular en finalitzar el darrer ràpel, li dóna un punt positiu a la seva valoració global. Es tracta d’un barranc nou. L’any 2014, en un primer moment varen ser equipats amb parabolts i plaquetes zincades els tres darrers ràpels que donen al mar. El maig de 2015, l’Albert Gironès Domènech ha equipat amb químics inoxidables totes les instal·lacions existents, i ha afegit 3 ràpels més, donant més espectacularitat al descens. Han estat instal·lats també amb químics, des de la part més alta del penya-segat. A banda s’ha netejat tot el torrent per poder fer els ràpels, que estaven vestits de vegetació i complicaven molt la realització dels mateixos. S’han condicionat l’accés i el retorn amb un petit camí marcat amb fites de pedres, que fan més fàcil l’accés i el retorn. En definitiva no és un barranc molt esportiu de baixar, però té el seu encant i és ideal per poder practicar ràpels. S’ha de tenir en compte però, que si no es vol saltar al mar no hi ha sortida i s’hauran de remuntar dos ràpels per corda fixa, per enllaçar amb el camí de sortida.

COM ARRIBAR-HI Venint de Girona i una vegada passada la localitat de Palafrugell per la carretera C-31 en direcció a la Bisbal d’Empordà, a la primera rotonda girarem a la dreta en direcció a Begur. Arribats a Regencós, primera rodona a la dreta, direcció a Begur per la GI-653. Begur es troba a 3 km. Passat el rètol de l’entrada a Begur, a la rotonda girarem a la dreta seguint per la pujada en direcció a Aigua Blava. Travessem el poble i quan la carretera baixa girarem a l’esquerra en una benzinera on hi ha un rètol de piscina municipal. Trobarem dos carrers, un recte i un a la dreta en pujada, que és el que agafarem fins que trobem un altre carrer, que també girarem a la dreta seguint en pujada fins dalt, on a l’esquerra trobarem uns dipòsits de color verd, quan la carretera comença a baixar. Deixem un carrer a la dreta i a pocs metres la carretera es fa més estreta. Nosaltres girarem a la dreta per una carretera amb ratlles blanques de separació de calçada i uns senyals pintats a terra indicant velocitat a 30. S’ha d’anar amb

Redacció | Catalunya Aventura | Albert Gironès

compte doncs hi ha pocs llocs on puguin passar dos cotxes. Trobarem un rètol indicador de Sa Tuna- Begur, i seguirem baixant fins a l’entrada de la urbanització, aproximadament uns 1.100 metres de carretera molt estreta. A 200 metres la carretera gira a

CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE / BARRANCS I CANYONS

l’esquerra amb un revolt molt marcat. En aquest punt tenim dues opcions: continuar rectes a peu per la pista estreta en estat molt precari, o seguir amb cotxe fins el final de la pista, que acaba en una antiga edificació amb tanca perimetral i porta de ferro. Aquest tram de pista fa uns 600 metres. Al costat de la tanca perimetral hi ha un camí que baixa, i que nosaltres no agafarem. Haurem de seguir per sota dels pals d’electricitat en baixada per una petita tartera i un camí que gira a l’esquerra per anar rectes, i al final en pujada per arribar dalt de la carena del penya-segat, seguint unes fites de pedra. Seguint per la carena uns metres trobarem: primer a l’esquera un esglaó que és el camí de tornada, i un pocs metres enrere, en unes roques que miren al mar, la instal·lació del primer ràpel.

DESCRIPCIÓ DEL BARRANC

El barranc està equipat amb 7 ràpels consecutius que donen al mar. Els primers ràpels són molt oberts i donen opció a desgrimpar. No obstant, són molt macos de fer si el que volem es anar a fer ràpels. Compte amb la roca, doncs té moltes arestes i es propensa a tallar les cordes si no ens hi mirem per on les fem passar. Tots els ràpels estan instal·lats amb químics inoxidables a la roca. El primer -El Mirador-, de 13 metres, està dalt de tot la carena, darrere d’unes pedres. El segon -La Cova-, de 13 metres, està instal·lat en alçada per damunt de l’entrada de la cova. El tercer -La Canal-, de 25

Redacció Catalunya Aventura - Albert Gironès

metres, està instal·lat a l’esquerra orogràfica, sempre com a referència, mirant al mar. Acabat aquest ràpel hem d’anar a la dreta seguint unes fites. Al terra, en una roca, trobarem el quart ràpel -La Paret-, de 30 metres, que és el mes llarg. Aquest ja ens porta a la part més tancada del barranc, on trobem el cinquè ràpel -El Canaló-, de 14 metres, a la dreta equipat amb químics, i a l’esquerra amb parabolts. Ara el barranc ja és tancat de parets i amb uns colors espectaculars. A la propera cornisa el sisè ràpel -La Surgència-, de 18 metres. Trobarem dues instal·lacions al costat dret. És el més vertical i espectacular de tot el barranc. On acaba el ràpel hi ha una surgència d’aigua dolça que cal passar amb oposició a la roca si no volem mullar-nos. Des d’aquest punt les vistes i la roca són espectaculars. El setè ràpel -La Tova-, de 14 metres, al costat esquerre, també amb dues instal·lacions que ens porten directament al mar. Hi ha diferents alçades a la roca des d’on es pot fer un salt espectacular al mar. L’aigua dolça ha format una “tova o colada“ de sediment impressionant, amb vida pròpia i colors molt vius. La simbiosi mar, roca, aigua i colors, li donen un encant especial a aquest barranc.

RETORN

Al donar directament al mar, tenim tres opcions per poder sortir del barranc.

1-Saltar al mar i anar nedant en direcció nord fins el rec de l’aigua, que és el primer lloc on és possible la sortida (aproximadament uns 600 metres), i agafar un camí que, en 20 minuts ens retornarà al cotxe. Cal valorar molt bé l’estat del mar, doncs aquesta zona de Begur es coneguda pel seu fort onatge. Una vegada ens trobem a l’aigua tenim poques opcions de descans. Hem de tenir present també que és un lloc de pas de nombroses embarcacions, per tant, precaució! 2- Acabar al mar i que ens recullin en barca. 3- Deixar corda fixa en el cinquè i el sisè ràpel i remuntar amb “Jumar” (ascendidor) per la corda fins l’inici del cinquè ràpel. Posteriorment agafar un camí marcat amb fites al costat dret, que va remuntant la tartera fent ziga-zaga fins arribar als primers arbres, on el camí gira a l’esquerra fent un angle de 90º i surt de la canal per arribar dalt de la carena, on hem iniciat el primer ràpel. Per retornar al cotxe, haurem de desfer el camí d’anada.

BARRANC DEL CAP DE BEGUR Informació d’interès

Equipació dels primers ràpels i reequipament dels ràpels finals amb químics, el maig 2015 per Albert Gironés Domènech. Aproximació: 5’ Descens: 45 minuts – 1 hora, segons el grup Retorn: 1’30 – 2 hores, si remuntem o si saltem al mar. Cordes: 1 de 60m, o 2 de 30 metres si acabem al mar. Si remuntem, cal afegir una corda de 20 metres per deixar-la fixa.

CATALUNYA AVENTURA | ELS DOFINS DEL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

ELS DOFINS DEL

PARC NATURAL de CAP de CREUS La costa del Parc Natural de Cap de Creus acull diversitat d’espècies marines, entre elles unes de les més emblemàtiques són el dofí llistat i el dofí mular.

Els trets distintius per a la seva identificació en mar són els següents: • Aleta dorsal gris uniforme sense massa marques. • Llesta lateral clara (d’aquí el nom comú de llistat).

Dieta

Principalment peix blau de talla petita (sardina, seitó, etc.) i cefalòpodes.

Distribució al PARC NATURAL de CAP de CREUS

Es distribueix al llarg de tot l’any. Preferència per la zona del Canó de Cap de Creus, i per fora de la plataforma continental. Durant l’hivern i principis de primavera, se’l pot veure prop de la costa o dins les cales grans: Montjoi, Jóncols, Badia de Roses, Cadaqués, etc.

Comportament

EL DOFÍ LLISTAT

El dofí llistat (S. Coeruleoalba) és una espècie present en tota la Mediterrània sobretot en aigües allunyades de la costa. Per això són freqüents els seus albiraments per part dels vaixells que surten de la costa catalana en direcció a les Illes Balears. És una espècie àgil i de talla petita (2,5 m. de mitjana) en comparació amb el dofí mular.

Actiu, natació ràpida. Excepte els individus solitaris i els grups de mares i cries, solen cercar interacció amb vaixells que poden arribar a durar hores. Sovint viatgen en grups mitjans i grans, superiors a 10 individus.

Principals amenaces

- Sobrepesca dels recursos. - Sensible a episodis epizoòtics d’origen víric (Morbilivirus) als anys 1990-1992 (Aguilar & Raga, 1993) i el 2007 (Raga et al., 2008). - Arts no selectius (xarxes pelàgiques de deriva, etc). - Contaminació: - Química: els PCB’s i els metalls pesants, podrien ser la causa de la immunodepressió que va propiciar l’episodi epizoòtic (Aguilar & Raga, 1993 i Raga et al., 2008)

Catalunya Aventura Redacció i Fotografies | Gemma Gonzàlez Potrony. Biòloga Marina i Guia Oficial del Parc Natural de Cap de Creus

llenguado, etc. Sovint segueix els vaixells d’arrossegament.

Distribució al PN

Poques vegades se’l veu més enllà de la plataforma, preferint batimetries inferiors o iguals als 100 metres. Se’l pot veure dins les cales. S’ha observat que freqüentment usa un corredor per anar de Cap de Creus a Medes i tornar, seguint la isòbata de 100 m.

Comportament

EL DOFÍ MULAR

Mostra una moderada interacció amb els vaixells, depenent molt de la composició del grup. Gregari, sol viatjar en grups que poden anar des d’una parella a cinquanta individus. Rares vegades van sols. Amplia gama de conductes socials. Durant els desplaçaments, el menjar i el descans, presenten una alta sincronització de la respiració i apnees profundes entre 1,5 i 3 minuts.

El dofí mular (T. truncatus) es caracteritza per ésser una espècie corpulenta de talla gran (3,5 m. de mitjana). Color gris fosc a la part dorsal i clar ( a vegades girant ha rosat) a la ventral. La població del NW Mediterrània, presenta sovint llestes dorsals de color gris clar, semblants al dofí llistat.

Dieta

Omnívor força oportunista. Pot menjar tant peixos pelàgics: sardina, verat, seitó, areng, etc. Com bentònics: crustacis, cefalòpodes,

Principals amenaces

- Contaminació: química i acústica - Sobrepesca dels recursos - Arts no selectius - Degradació dels hàbitats - Excés d’embarcacions de gran velocitat

Les darreres dades aportades per l’entitat de recerca de cetacis Projecte NINAM (2012) censa una població resident al Parc Natural de 150 individus.

CATALUNYA AVENTURA | OPISTOBRANQUIS

OPISTOBRANQUIS, ORQUÍDIES I PAPALLONES Cada cop són més els bussejadors aficionats a la recerca i fotografia d’uns petits invertebrats marins que, per la seva extravagància, enamoren a tot aquell que els pugui trobar. Parlem dels Opistobranquis, uns invertebrats marins que tenen una morfologia semblant a la d’un llimac. Els Opistobranquis o “llimacs marins” pertanyen al grup dels mol·luscs. Es caracteritzen per ser generalment marins, tenir la closca reduïda o bé inexistent, i les brànquies en la part posterior del cos. Les seves característiques més fascinants són la diversitat en les formes del cos i la seva àmplia gama de colors. Les seves coloracions tenen una important funció biològica, ja que es tracta d’una advertència als possibles depredadors. Són animals hermafrodites amb fecundació creuada, el que vol dir que dos individus hermafrodites es fecunden simultàniament l’un a l’altre. A més a més, els opistobranquis poden ser considerats com a bioindicadors del medi marí per la seva sensibilitat a canvis en el medi. La dinàmica de poblacions d’aquests mol·luscs es veu influenciada per mecanismes reproductius i hàbits d’alimentació. Per tant, es desenvolupen en ecosistemes estables que facilitin el seu assentament i amb varietat de substrat on puguin camuflar-se. Gràcies a la continua aportació de treballs científics s’han registrat a les costes de la Península Ibèrica un total de 523 espècies, de les quals 205 espècies es troben en aigües catalanes, algunes endèmiques del Mediterrani. Tenint en compte l’extensió del litoral català (550km) i comparat amb dades registrades per altres comunitats, es

pot concloure que les costes catalanes són molt riques en biodiversitat d’opistobranquis. A Catalunya, el Cap de Creus presenta una riquesa de substrat i alimentació que el fan idoni per a l’assentament d’una gran part de totes les espècies trobades al litoral català. Aquest fet, i recordant la característica bioindicadora dels opistobranquis, mostra l’estabilitat de l’ecosistema marí del Parc Natural del Cap de Creus i la importància de protegir i preservar aquest paratge. Una petita classificació de les espècies d’opistobranquis que es poden trobar al Cap de Creus: · Roques a poca fondària: Sobre algues fotòfiles (menys de 5m) és comú trobar exemplars de l’espècie Elysia tímida. Per altra banda, a la part inferior de les lloses i roques submergides, podem trobar espècies com la Spurilla neopolitana i/o la Dendrodoris limbata. · Posidònia: Es poden trobar exemplars de Cuthona genovae i /o de Polycera quadrilineata. · Sobre altres organismes: Per exemple, l’espècie Tritonia nisodhneri, normalment es troba sobre la gorgònia blanca, les famoses Flabellina afinis i Craetena peregrina comparteixen el mateix hàbitat que l’alga Eudendrium sp, molt comú en aquestes aigües. Per altra banda, sobre algunes esponges, és fàcil trobar individus de l’espècie Tylodina perversa. Aquests adopten la coloració de l’esponja de la qual s’alimenten i encara mantenen la closca. · Sobre coral·ligen: Els opistobranquis que més es deixen veure entre les comunitats de gorgònia vermella i corall vermell són el Discodoris atromaculata (vaqueta suïssa), la Phyllidia flava, i l’espècie del gènere Hypselodoris, com per exemple l’Hipselodoris picta i l’Hipselodoris tricolor. Des de Cadaqués convidem a venir a tots els curiosos que vulguin cercar, observar, fotografiar i aprendre sobre aquests invertebrats espectaculars, que es poden gaudir a qualsevol punt del Parc Natural Marí de Cap de Creus. *Els opistobranquis són respecte als mol·luscs, el que les orquídies a les angiospermes o les papallones als artròpodes” T.E. Thompson

TEXT: Andrea Gari Oriol | FOTOGRAFIA: Anja Mares

CATALUNYA AVENTURA | LA COSTA DEL MONTGRÍ

La Costa del Montgrí La Costa del Montgrí és un indret idíl·lic situat entre l’Escala i les Illes Medes, i que forma part del parc Natural: Costa del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter. Hi trobem infinits raconets per gaudir d’un paisatge abrupte i salvatge que reconforta. És una costa preciosa en superfície però encara ho és més si ens hi capbussem. Hi ha nombroses immersions al llarg de la seva costa que val la pena visitar; Cala Viuda, la cova de la Sal, el Reggio Messina, el Puig de la Sardina, l’Illa Ferriol, la Catedral, el Còrrec Llarg… entre molts d’altres. És una costa plena de secrets i anècdotes, on s’hi han enfonsat vaixells que ara podem visitar mentre bussegem. Deixa’t aconsellar per un centre de la zona que et porti a descobrir tots aquests punts.

Redacció Catalunya Aventura

CATALUNYA AVENTURA | EXCURSIONS AMB CAIAC A LA VALL DE LORD

EXCURSIONS AMB CAIAC A

LA VALL DE LORD

Al darrer número de la revista Cataventura us vàrem presentar una selecció d’excursions a peu per l’incomparable marc de muntanyes de la Vall de Lord. Just al cor d’aquesta verda i variada vall prepirinenca, hi ha un pantà que no fa gaires anys que existeix (la presa de contenció es va construir l’any 2009), que ha canviat la morfologia de la Vall, dibuixant al seu cor una immensa taca d’aigües blavoses; convertint-se, de retruc, en un al·licient més d’aquest variat i feréstec racó de la nostra geografia. El pantà, que té una forma de “L” tombada i invertida, presenta una forma molt irregular amb nombroses entrades i sortides per petites valls secundàries (que abans eren els llits inferiors de les rieres que anaven a parar a les gorgues del Cardener), i tot plegat ens permet fer un tipus d’excursions molt diferents, ja que a diferència de les altres, ja no anirem a peu, sinó que haurem d’accedir a tots aquests raconets en caiac.

Tanmateix, l’Escola de Piragüisme Kayak k1 us ofereix les seves excursions: tres itineraris guiats per instructors, de diferents nivells de dificultat, on s’aprendran les nocions bàsiques de conducció en caiac tot navegant pels braços de l’embassament.

Remant tots junts, grans i petits, s’anirà comentant i interpretant l’entorn natural, cultural i històric de La Vall de Lord i s’aniran descobrint les espectaculars vistes panoràmiques d’aquest indret únic i meravellós. Una experiència inoblidable que podem combinar amb parades i banys a les sempre refrescants - i no excessivament fredes - aigües del pantà.

E XCURSI O NS Per fer aquestes excursions, tindrem com apunt de partida les proximitats de la cruïlla de les carreteres C-642 i LV 4241, a tocar de la casa rural Vilasaló, on es troba la Base de l’Escola de Piragüisme Kayak k1, que ofereix els seus serveis durant tot l’any i que disposa d’un servei de guies professionals especialitzats en conducció d’activitats (excursions, cursos,..) per a grups concertats i grups escolars. A la Base hi trobareu un lloguer d’embarcacions dobles i individuals, aptes per a totes les edats, i un ventall de tipus de caiacs que s’adapten al nivell tècnic de cada piragüista. Aquí podreu gaudir de l’experiència del lloguer del “caiac familiar”, una alternativa on els més petits aniran amb nosaltres en caiacs de quatre places.

Ruta“Els cingles de Vilamala”

Remarem fins arribar a penetrar en els braços més impressionants de l’embassament, endinsant-nos sota el cingles de Vilamala, un fascinant entorn de conglomerats.

• Excursió de dificultat moderada. • Durada: 3 hores. • Distància recorreguda: 6,2 milles nàutiques (10km.).

Ruta “Les Cases de Posada” (Mola de Lord)

Excursió en caiac, on gaudirem del paisatge espectacular de les Serres de Busa, Port del Comte, Els Bastets i La Mola de Lord amb el seu imponent santuari. • Excursió de dificultat moderada. • Durada: 3 hores. • Distància recorreguda: 5 milles nàutiques (8 km.).

Ruta del Guix - Serra dels Bastets

Excursió en caiac per l’embassament de La Llosa del Cavall, on naveguem al peu de la Serra dels Bastets fins a la desembocadura del riu Aigua de Valls. Un entorn que ens transportarà a un paisatge similar als boscos del Canadà...

• Excursió de dificultat fàcil. • Durada: 2 hores. • Distància recorreguda: 4 milles nàutiques (6,5 km.).

EXCURSIONS AMB CAIAC A LA VALL DE LORD

Vivències de Llibertat Sebastià Moncusí

Capítol VII Pedraforca

Dir-vos que la reglamentació de la conca del Ter-Llobregat, de la qual depèn el pantà de la Llosa de Cavall, es força rigorosa amb el tema de matriculació de les embarcacions i que els agents rurals estan bastant a sobre de vigilar el tema. La millor alternativa però es llogar els caiacs a la mateixa zona d’embarcació i evitar pro-blemes. A més a més us faciliten l’equipament tècnic com: armilla salva-vides, bosses estanques , els rems, i es dóna una petita introducció de les nocions bàsiques per gaudir d’una experiència agradable i segura. Tanmateix ens informen sobre els itineraris més atractius. Kayak k1 ofereix també: - Cursos tècnics de formació: Iniciació, perfeccionament. - Cursos monogràfics: tècnica de paleig, auto-rescat. - Cursos d’esquimotatge per a tots els nivells, entre d’altres. Més info a www.kayakk1.com, gestionada per l’Artur Beiroa Tècnic Esportiu (Federació Espanyola de Piragüisme) Paral·lelament, la nova plataforma de gestió d’activitats econòmiques de la Vall de Lord, “viatges món petit”, ofereix paquets a conveniència, amb allotjament i activitats al pantà, adreçat a col·lectius, famílies, grups nombrosos, escoles, empreses de colònies, etc. Més info a www.torredelbaro.com Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. La seva silueta, vista des de lluny, és impressionant. Feia temps que em rondava pel cap la idea de pujar al Pedraforca, així que... un dissabte qualsevol vaig preparar la meva motxilla i la meva tenda de campanya, vaig agafar el meu cotxe, i... cap allà que me’n vaig anar. El Pedraforca, amb una altitud de 2.506,4 metres, es troba situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró, entre els termes municipals de Saldes i Gósol, a la comarca del Berguedà. Els seus voltants també han estat declarats Paratge Natural d’Interès Nacional. Recordo perfectament el moment en que, mentre em dirigia cap a la zona, en un dels últims revolts de carretera abans d’arribar-hi, em va aparèixer tot de cop la impressionant silueta del Pedraforca. Sincerament, no em vaig poder estar d’aturar el cotxe i baixar per contemplar tan meravellosa estampa. La seva característica silueta de dues formacions rocoses, anomenades pollegons superior i inferior, que es troben unides per un coll que en la seva part central té una majestuosa tartera anomenda Enforcadura, no s’oblida mai una vegada vista. Vaig quedar molt impressionat en veure’l de tan a prop. En arribar a Saldes vaig instal·lar-me al càmping i posteriorment vaig anar a dinar i a fer un tomb pel poble, per ubicar els diferents punts de sortida cap al cim del Pedraforca. L’endemà el meu despertador va sonar a les 07:00 h. El càmping però, encara dormia. Fins les 08:00 no obrien els serveis del mateix, així que... per aprofitar el temps, afortunadament vaig decidir anar a veure la sortida del Sol. Va ser un gran encert i un gran espectacle poder veure com el Sol anava il·luminant progressivament els pollegons a mesura que anava sortint. Posteriorment vaig acostar-me fins al mirador que hi ha sota el Pedraforca i vaig aparcar el cotxe a la zona habilitada per a tal efecte que, per cert, estava a reventar de cotxes. Les vistes des del mirador... simplement espectaculars. Hi havia molta gent per la zona que s’havien quedat a dormir per allà. Després de fer quatre fotos de l’entorn vaig iniciar la meva ascensió al Pedraforca, que de fet, era el que havia vingut a fer. La méteo va estar del meu costat aquell dia, i de tota la gent que em vaig anar trobant pel camí. Realment, va fer un dia fantàstic! En arribar al refugi Lluís Estasen vaig seguir pel sender que passa per darrera del mateix, que es on comença la ruta d’ascens al cim més cone-guda i més concorreguda. Quan s’arriba al coll de Verdet i es comença a grimpar per les roques, un se n’adona del desgast que presenten algunes d’elles. S’ha d’anar amb compte amb les relliscades a la part alta de la muntanya... La baixada però, tampoc és fàcil. Per arribar a l’enforcadura cal desgrimpar. La tartera de pedres que conformen l’esmentada enforcadura té una distància de 1.600 m de baixada, que sembla que no s’acabi mai. Al final de la tartera hi ha el sender de retorn al refugi Lluís Estasen, Una vegada finalitzada la ruta haurem fet uns 10 km de recorregut en unes 05:30 hores, aproximadament. Va ser una experiència molt positiva i enriquidora, així com també de certa duresa i incòmoda de fer. Malgrat tot, un queda molt satisfet d’haver-la fet, una vegada es troba de tornada al cotxe. Ara, a pensar quan podré fer el cim a l’hivern que, sens dubte, és una de les destinacions que ja tinc anotades a la meva agenda de sortides pendents. Si encara no l’heu fet, el Pedraforca és una muntanya màgica que segurament no us decepcionarà quan la coneixeu. Us encoratjo a fer-la. Ànims! És una muntanya d’aquelles que et fan teràpia i que et fan estalviar la visita al psicòleg. Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i és considerada una muntanya màgica. Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per damunt de les argelagues.

CATALUNYA AVENTURA | LES RESSENYES D’EN PERE

Travessia Ull de Ter

THUÈS

PERE COSTAL Aquesta és possiblement la travessia més clàssica dels Pirineus

oblidada, no impedeix que nombrosos muntanyencs hi passin

Orientals i, amb tota seguretat, una de les més variades,originals

freqüentment per aquí, principalment a l’estiu. En aquestes al-

i divertides excursions que es pugui fer. Al ser un itinerari real-

tituds i en un lloc tan exposat, la barraca suporta el pas del

ment llarg i amb molt de desnivell, és recomanable començar-

temps com pot. El seu estat és precari però sòlid. Pot oferir aix-

lo “ben d’hora ben d’hora”. Recordem la necessitat de beure i

opluc d’emergència sense cap comoditat per a tres persones.

fer algun mos de tant en tant per mantenir el cos ben hidratat

Amb tot, ens consta que ha salvat moltes vides perquè aquí, a

i enèrgic.

l’hivern, les temperatures son extremes i el torb hi freqüenteja. Darrerament els Bombers de la Generalitat han posat una emissora d’emergència per avisar d’algun incident a la zona. Deixem el Coll de Tirapits i, tot carenant, seguim direcció Pic superior de la Vaca. Abans d’arribar a aquest pic, a la dreta, tenim com una gran balconada que ens permet contemplar amb tot el seu esplendor, el Circ de Carançà amb els seus característics estanys, que és la ruta per on passarem. Aquest és un punt obligat de fotos. Seguim la darrera ascensió fins superar el cim i, a partir d’ara, per una còmode baixada, arribem al Coll de Carançà. Ja hem començat a descendir i no pararem de fer-ho fins que arribem a Thuès. Primer trobarem l’estany Blau, després el Negre i més tard el

Com que estem parlant d’una travessia, hem de preveure

Gran o de les Truites. Si l’època de l’any que fem la travessa és

un mitjà de transport que ens pugui recollir a Thuès, punt

l’hivern o la primavera, els estanys Blau i Negre normalment

d’arribada. És una excursió que té molts atractius i normalment

estant totalment coberts de glaç i neu i encara a la resta de

s’hi apunta molta gent, això possibilita la contractació d’un mi-

l’any s’hi poden trobar algunes plaques de neu perpètua. A la

crobús o autocar que ens porti a primera hora a Vallter i ens

vora de l’estany de les Truites és el lloc ideal per fer-hi una para-

reculli a la tarda a Thuès.

deta per menjar i aprofitar per posar els peus en remull.

Personalment, crec que l’època més adient per fer-la és l’estiu,

Reprendrem la marxa creuant el torrent i passant a la banda

per la verdor de les carenes i l’esplendor de les flors, i també

esquerra de la vall, deixant unes restes de pluviòmetre a la nos-

a la tardor, quan la neu ja cobreix els cims més alts i els boscos

tra dreta. Més endavant trobem unes fites per damunt d’unes

de la part baixa s’han vestit de mil tonalitats de verds, grocs i

roques planes que ens indiquen el camí. Ens endinsem en un

vermells.

bosc de pins i 30 metres més endavant trobem les restes d’una

El camí comença a la carretera que puja a les pistes de

cabana feta amb pedres.

Vallter-2000, direcció al refugi d’Ull de Ter. La primera part del camí, de fet tot el camí de pujada, el farem seguint el GR-11, com si anéssim cap a Núria. Deixarem el refugi enrere i continuarem pujant cap el Coll de la Marrana, a on podem fer una primera paradeta per esmorzar. En aquest punt ja haurem assolit pràcticament la meitat del desnivell d’ascensió (450m.) Deixant a la nostra esquerra el Gra de Fajol, Pastuira, Balandrau i a la nostra dreta el Bastiments, Freser, Pic de l’Infern, seguirem cap a la Cabana i el Coll de Tirapits. No ens pararem a la cabana però remarcarem que la seva fragilitat, en certa manera

Redacció i Fotografia | Catalunya Aventura · Pere Costal

Arribem a una instal·lació d’una conducció forçada d’aigua i a Tot seguint el camí evident pel mig dels pins, al cap d’una horeta de caminar se’ns obre un gran prat a on hi ha el Refugi del Ras de Carançà, després de deixar enrere 1000 metres aprox. de desnivell (encara ens en queden 1000 més). El refugi és guardat a l’estiu i està ben condicionat, amb servei de menjars i lliteres (tel. 68.97.05.15 o bé 68.30.33.52). És el punt ideal per descansar una mica, menjar i recuperar forces per afrontar el llarg tram que encara ens queda. Seguim el camí direcció NE i, en lleugera baixada, arribem a l’inici del camí de les Gorges de Carançà, Ara el camí fa una mica de pujada, enmig de matolls de ginesta. Al cap d’una mitja hora i per una baixada sostinguda, fem el descens pronunciat cap el fons del torrent, a on ben aviat trobarem la primera passarel·la metàl·lica. Estem entrant en una zona preciosa i molt divertida, a on trobarem tot una sèrie de passarel·les i ponts penjats que és inútil descriure. Els francesos s’ho han “currat” molt i mercès a aquesta feina, es pot transitar per aquests paratges amb relativa comoditat, no exempta de la necessària prudència. Ja hem anat perdent

partir d’aquest punt, comença una altra zona extraordinària, una llarga corniche, excavada a la roca, que planejarem durant una mitja hora. Tenim el riu a la dreta molt avall. Les persones amb vertigen hauran de fer aquest tram amb molt de compte i agafant-se a un cable que en tot moment trobarem. Un cop s’acaba el camí excavat a la roca, més endavant trobarem un encreuament de camins. Si continuem recte, aniríem cap a Fontpedrosa. Hem de prendre el camí que baixa, a la dreta, fins que trobem un pont de pedra per on creuarem el riu Carançà i passem al seu vessant dret i trobem la confluència amb el camí antic de les gorges. Deu minuts més tard arribem a Thuès, passant per sota el viaducte del tren groc, a on hi trobarem un pàrking de turismes amb un petit berenador cobert amb taules (Relais de Carançà) i donarem per acabada aquesta magnífica travessia . Si ens ve a recollir un autocar o microbús, haurem de fer els pocs metres que ens queden per anar a l’entrada del poble, ja que en aquesta zona alta no els hi deixen pujar.

alçària i tot aquest tram ens ofereix una frondosa vegetació.

Travessia Ull de Ter

Thuès

Temps total: 11/12 hores Punt més alt: 2.825m Asenció acumulada: 900m Descens acumulat: 2.100m Dificultat: mitjana-alta (per la llargària)

CATALUNYA AVENTURA | ELS GORGS DEL TORRENT DE LA CABANA És en aquest aspecte que mitjançant la creació d’una Mesa de Consens, on estan representants tots els estaments de la població de Campdevànol i on tothom ha tingut la possibilitat de participar, s’han pres les mesures correctives per tal de salvaguardar aquest espai privilegiat.

ELS GORGS DEL TORRENT DE LA CABANA Els gorgs del Torrent de la Cabana, es signifiquen com un territori a la mida de l’home. Un espai natural, de pastures arbrades, on ramats d’ovelles i vaques campen des de temps immemorials. Aquesta estreta vall, pren tota la majestat del paisatgisme en els gorgs que li donen nom. És en aquesta vessant, dual, que el torrent de la Cabana reuneix la qualitat ecològica dels ecosistemes terrestres i la qualitat ecològica dels ecosistemes fluvials. Un espai natural on conviuen els ramats amb espècies salvatges d’alt interès i valor ecològic. Un espai natural on els boscos de pastures donen aixopluc a una flora no gens menyspreable.

Els set gorgs del torrent de la Cabana donen el contrapunt paisatgístic, estètic i geològic de gran singularitat però d’extrema fragilitat. Malauradament, en els darrers anys i de manera exponencial, s’han produït dos fenòmens molt negatius per a la supervivència de l’espai. D’una banda, un augment incontrolat de visitants que ha provocat una massificació que el territori no pot suportar, especialment en els mesos d’estiu. Per altra banda, i com a conseqüència de la primera, la proliferació de males pràctiques, sovint incíviques, que estan alterant significativament l’equilibri natural.

Redacció Catalunya Aventura 28

S’ha modificat, ampliat i puntualitzat, el reglament de protecció de l’entorn del torrent de la Cabana i la font del Querol. Els articles més rellevants d’aquest nou reglament són: · La prohibició de pràctiques esportives en l’entorn dels gorgs (barranquisme, ràpel i escalada malmeten les parets calcàries dels saltants) · L’obligació de portar els gossos lligats durant tot el recorregut (és palès l’estrès que provoquen alguns gossos lliures en els ramats i les molèsties per causa de propietaris poc responsables) · La prohibició de fer picnic en tot l’itinerari (entenent com a picnic la permanència perllongada amb taules, cadires, neveres, para-sols etc). És permesa la parada habitual de senderistes per prendre un mos. L’únic espai on és permet el picnic és a l’àrea de la font del Querol · La prohibició de bany en els gorgs (aquesta prohibició s’ha d’entendre més aviat com una moratòria. Durant els propers anys es farà el seguiment de les espècies naturals que necessiten els gorgs per viure, la seva recuperació i la seva adequació ecològica. Això ens ha de servir per regular, d’una manera eficient, el bany en el futur) Hem de tenir present que aquest espai natural d’alt valor ecològic, geològic i paisatgístic és de titularitat privada, els propietaris del qual ens permeten el gaudi del mateix sempre que es faci seguint la normativa que n’asseguri la preservació. Per assegurar el compliment del nou reglament l’estratègia escollida és la de fer especial incidència en l’educació ambiental. Per a casos especialment incívics, el torrent de la Cabana també disposarà de vigilància especialitzada (guardes de camp), amb el recolzament de la policia local, els agents forestals i els mossos d’esquadra, com a agents sancionadors (amb multes prou importants). La voluntat d’aquestes mesures de protecció és la de preservar el medi per poder gaudir-ne d’una manera responsable. La col·laboració del visitant ens és del tot imprescindible.

Punt de partida a peu Població de Campdevànol (es controlarà l’aforament i s’informarà quan l’accés al torrent estigui complet) 4,5 km fins al primer gorg. Punt de partida en cotxe Aparcament de pagament a la font del Querol (els ingressos són destinats a la preservació del torrent de la Cabana). 1,5 km fins al primer gorg Dificultat Mitjana Temps aproximat 3h des de la font del Querol (recorregut circular) Marques Blanques i grogues (el recorregut està inclòs en el sender local PR C-26). Per gaudir completament dels gorgs de la Cabana és millor defugir dels caps de setmana amb pont i dels mesos d’estiu. Per a més informació: http://www.els7gorgsdeltorrentdelacabana.cat/ http://www.campdevanol.org/

CATALUNYA AVENTURA | RUTA EDITORIAL ALPINA

De la Febró als avencs de la Febró. Serra de la Mussara

HORARI 50 min. anada DESNIVELL 250 m DIFICULTAT moderat

L’itinerari s’inicia a la Febró, poblet recòndit i tranquil, on es respira la pau de les muntanyes. És una ruta curta i ben senyalitzada (PR C-87 / PR C-88), sense cap dificultat tècnica, excepte la desgrimpada cap al fons dels Avencs, on les mans us seran útils.

Sortim de la plaça de la Febró pel carrer d’entrada al poble i als 50 m el deixem i baixem per un corriol en direcció al riu. Un cop a l’altra riba, el camí s’eleva entre antics bancals, fins a trobar la carretera de la Mussara (10 min). A l’esquerra, a curta distància, hi ha la font del Pubill, abundosa i ben aparellada, a l’entrada del pont. Aquí s’inicia, a la dreta (ESE), remuntant la vall suaument, per l’obaga, per dins del bosc. La pista passa per sobre del Mas de Mansó i arriba a l’alçada d’una bassa, en una clariana. Llavors, deixeu-la i reculeu amunt per una pista secundària (SW) que continua pujant lentament per dins del bosc. Passareu al costat de les ruïnes del Mas de Panxó i tot

seguit per les del Mas de Panxonillo (30 min). En arribar a aquest segon maset, feu atenció i preneu un caminoi que neix a l’esquerra i s’enfila dreturer i decidit per dins del bosc. Al capdamunt de la pujada s’entra en el grau dels Avencs de la Febró, a través del qual es guanya el planell superior, tot entrant en una cometa boscosa. Aquí, el camí tomba a migdia, surt de la clotadeta i arriba al trau dels Avencs. La vegetació la dissimula. Cal desgrimpar un ressalt rocós, fàcil, que s’enfonsa fins a un graó inferior. Ara sí, es descobreix la caverna fosca i emocionant que s’endinsa sota terra, on s’hi acaba de baixar sense cap dificultat remarcable.

Arribem al Refugi Lluís Estasen per...

El trekking Cavalls del Vent ens permet recórrer parcialment el Parc Natural CadíMoixeró. Per la cara nord, a la Cerdanya, i per la cara sud, al Berguedà. Passant pel Refugi Lluís Estasen la travessa uneix vuit refugis de muntanya diferents i ben repartits en l’espai, de manera que possibilita combinar i adaptar les etapes de la ruta a les capacitats i voluntats de cada persona. Aquest llarg recorregut et durà per paisatges molt diversos: pastures alpines, pinedes, torrents, avetoses, cingles, fagedes… i amb sort albirarem isards, marmotes, voltors, trencalòs, trencapinyes. Tots aquests elements es combinen i s’alternen i proporcionen a la ruta un atractiu únic. Des de les carenes observarem el Pirineu, Montserrat, el Pedraforca, el Montseny… amplis horitzons; a les valls ens remullarem als torrents i reposarem. Dies de natura i salut sense rellotges, de desconnexió urbana i connexió amb la bellesa de l’entorn, dies per no oblidar! Fent parada i fonda al Refugi Lluís Estasen recuperarem forces ràpidament amb un bon arròs de muntanya, fet al moment, per sopar. L’endemà aprofitarem per fer l’ascensió al Pedraforca, el Pollegó Superior de 2.504m d’altitud seguint la clàssica ruta pel Coll del Verdet i un descens per la Tartera passant per l’Enforcadura amb un retorn al mateix refugi. Una ascensió lleugerament tècnica i que requereix grimpar, però que està a l’abast de tots els públics. Així assolim el cim de la tan mítica i popular muntanya d’aquest nostre petit país, combinant uns dies de repòs amb l’activitat física, la salut i el gaudi de la natura.

Redacció Catalunya Aventura

CATALUNYA AVENTURA | LA DESCOBERTA DEL BLAU | FECDAS

HISTÒRIA del BUSSEIG

La descoberta del blau

Conquerir el mar és un repte etern que només se supera de veritat amb l’experiència personal. Tant fa que, en l’antigor i més enllà, ja hi hagués qui es capbussava per fer servir el mar com a font d’avituallament: si no es vola en el mar, encara hi ha una cosa a fer abans que el cos i les forces no acompanyin. Set mil anys enrere, el valor de la mareperla –una mena de cloïssajustificava la immersió en apnea per agafar-ne i poder-les mercadejar. Aristòtil esmentava, fa uns 2.500 anys, els recol·lectors d’esponges de la Mediterrània. Amb l’establiment de les rutes de navegació comercial, la possibilitat de recuperar materials de vaixells enfonsats a prop de la costa, i les necessitats de caràcter militar, van esmolar l’enginy dels avantpassats dels aquanautes que, en les primeres dècades

Fotografia: E.Dauner. FECDAS.

del segle XX, van trobar la clau que obria l’últim cadenat de la porta al món blau. Fins que no es va posar en marxa la proposta de Jacques Cousteau, que aleshores feia de militar, i d’Émile Gagnan, enginyer de professió, la Fotografia: F. Candela. FECDAS. vivència subaquàtica patia limitacions: o bé només es comptava amb l’aire dels pulmons propis o bé es depenia de l’aire que, des de la superfície, arribava a un bus que respirava gràcies a la màquina que li feia de pulmó artificial. Cousteau i Gagnan van trencar aquestes dependències quan, en repensar un mecanisme de regulació del cabal d’aire que datava de mitjans del segle XIX, van crear l’escafandre de busseig autònom –el giny que en els àmbits anglosaxons ha fet fortuna amb l’acrònim SCUBA (self contained underwater breathing apparatus): ja es podia respirar i tenir llibertat de moviments a sota l’aigua. La història del busseig situa aquesta fita en l’any 1943. Milers d’anys després d’haver començat la conquesta del mar en immersió, arribava l’oportunitat de gaudir el blau amb una llibertat fins aleshores només somiada. I, com acostuma a passar quan la tecnologia es treu la son de les orelles i les condicions acompanyen, l’evolució fa via i accelera sense aturador. Només un any després que la Segona Guerra Mundial comença a passar als llibres d’Història, el regulador patentat pels dos francesos s’obre camí cap a les botigues. Tot i que la situació general a Europa no permetia gaires alegries a l’hora de fer despeses, la crida del mar era –i és!- massa poderosa per a ser ignorada. De mica en mica, a mesura que creixia el nombre de practicants, el busseig modern prenia forma. A Catalunya, on s’havien assajat alternatives pròpies al sistema de regulador que finalment es va imposar, el busseig amb escafandre autònom va fer forat. Petit, molt petit, al començament, però

Redacció Catalunya Aventura | Text Òscar Montferrer | Fotografia FECDAS 34

forat. Amb la ferma voluntat de fer aquest forat cada cop més gran. El 1952 neix l’històric Centre de Recuperació i Investigacions Submarines (CRIS) gràcies a l’empenta de noms de referència com ara el del Robert Díaz, el de l’Andreu Ribera, el de l’Isidre Sistaré i, entre d’altres, el del nonagenari i encara en actiu Eduard Admetlla, que, amb la seva implicació en el món de la divulgació audiovisual, s’emparellava amb Cousteau a l’hora de fer créixer les ganes de viure, en primera persona, allò que, malgrat les limitacions dels televisors en blanc i negre de l’època, apareixia com una aventura seductora en extrem quan arribava a la petita pantalla. La llavor estava plantada, les arrels s’afermaven i la tija començava a créixer. Els cinquantes i els seixantes del segle passat van veure un submarinisme que era molt diferent al de l’actualitat i que va tenir, entre els seus motors, una marca catalana, la Nemrod, que va conquerir el món, Estats Units inclosos. La Nemrod, per la qualitat dels seus productes, encara ara forma part del paisatge mental de les generacions que van entrar en contacte amb el mar gràcies a les aletes i a les ulleres “made in Catalonia” que poblen els retrats estiuencs dels àlbums de fotos familiars arreu del món. Una recerca d’imatges a Internet amb alguns dels noms esmentats com a referència parla per si sola d’una època en què predominava l’esperit del pioner, en què tot estava per fer, en què les normes s’elaboraven en funció dels resultats de les provatures fetes, en què les passejades pel mar encara estaven a l’abast de relativament poques persones. L’evolució del busseig i l’evolució de la societat –especialment en el seu aspecte econòmic-, van anar lligats.

És per això –i per la feina feta pels documentals des de la televisióque els setantes van acollir una certa democratització del busseig: aquest esport va començar a popularitzar-se i el que era un territori reservat va haver d’obrir les seves portes al gran públic. Abillats com els seus predecessors amb vestits de goma, ulleres amb vidres ovals, reguladors aparatosos..., els aprenents de bussejador feien cursos de cinquanta en cinquanta... quan se’n convocaven! Eren, encara, unes persones estranyes, aquelles i aquells submarinistes: els últims de la seva espècie, els que tancaven una època en què es bussejava malgrat tot i, a vegades, contra tot. Són els anys vuitanta els que marquen un punt d’inflexió: no de cop i volta, no d’un dia per l’altre, però el submarinisme, el fet de bussejar, comença a no ser tan difícil: un teixit més o menys elàstic com el neoprè substitueix la goma en els vestits i hi aporta color, finalment!; els reguladors assoleixen mesures humanes que faciliten el procés respiratori; les armilles substitueixen els collarets i ajuden a mantenir la flotabilitat neutra en immersió; les aletes guanyen flexibilitat i ja no cal tenir unes cames de ferro per fer-les anar...

La porta al blau està oberta ara de bat a bat. I es nota. Fer immersió ja no és una prova apta només per a superhomes i superdones. Fer immersió és passejar amb calma i gaudir d’una experiència de contacte íntim amb la Natura que no pot oferir cap altra activitat. En immersió, qui practica el submarinisme nota el mar en cadascuna de les cèl·lules de la pell. La ingravidesa proporciona unes sensacions que no ofereix cap altra pràctica –tret que s’estudiï per a fer d’astronauta-. Si es manté una certa calma, els peixos s’acosten a tocar... I, si es busseja, es resol el repte de la conquesta del mar i se’l substitueix per la passió de viure el blau amb la rauxa dels enamorats.

CATALUNYA AVENTURA | DE MARMARIS A L’ESTARTIT

TRAVESSA de MARMARIS Marmaris - L’Estartit

fins a L’ESTARTIT

QUIM CARRERAS Després d’haver pres la decisió de transportar el veler Bora Bora

les previsions meteorògiques es compleixen. Ens hi passem un

amb un mercant des de Puket fins a Turquia per evitar el pas per

parell de dies i la següent singladura ens ha de portar fins a Sicília.

les aigues de Somàlia, ja som a Marmaris per retrobar-nos amb

Encara no hem decidit si ens aturarem a Siracussa, si passarem

el veler i fer l’últim tram de la nostra volta al món. Ha estat una

pel sud o bé pel nord de l’illa. Finalment decidim que passarem

decisió complicada ja que volíem fer aquest tram pel Mar Roig i el

pel nord i aprofitarem per anar a veure el volcà Stromboli, a les

Canal de Suez navegant, però… els continus atacs pirates a velers

Illes Eòliques. Això fa que posem com a punt de destí el port de

petits com el nostre, ens ho han desaconsellat.

Messina. Novament em quedo amb les ganes d’anar a Siracussa,

L’altra opció era navegar per Sud-àfrica, però l’època de ciclons

que espero poder-la visitar en un proper viatge. A Messina tornem

està molt avançada i hauríem de perdre una altra temporada

a carregar el veler de menjar per l’útim tram de viatge i, com que

esperant, fet que retardaria un any la nostra arribada a casa i…

es preveu l’arribada de mal temps en tres dies, decidim sortir per

les nostres butxaques ja no s’ho poden permetre. Hem d’arribar

arribar de nit a Stromboli, veure la magestuositat del volcà que

abans de l’estiu.

no deixa mai de treure foc, i prosseguim cap a Cagliari, Sardenya.

Així doncs, ens queda una bona travessa des de Marmaris fins

Arribem uns dies més tard a Cagliari i les previsions es complei-

a l’Estartit. Turquia, Grècia, Sicília, Sardenya, i l’Estartit. La ruta

xen. Una forta tramuntanada ens obliga a estar uns dies sitiats, els

l’anirem fent sobre la marxa, en funció de les previsions mete-

quals aprofitem per llogar un cotxe i recórrer una mica l’illa.

orològiques. La marina de Marmaris és immensa i ben sortida

Un cop el temporal amaina decidim reprendre el camí cap a casa.

de petits recanvis pel vaixell que no trobàvem fàcilment per on

Encara no sabem si ens aturarem a Menorca o bé farem el tram

passàvem voltant pel món. Aprofitem per reparar unes quantes

directe fins a l’Estartit. El cas és que hem d’arribar el diumenge al

coses, fem la compra de queviures, omplim de gasoil i aigua, i

vespre ja que tenim una mica de recepció preparada per celebrar

ens fem a la mar. Grècia és a tocar i això fa que en poques

el final de la volta al món.

hores ja arribem a una petita illa on farem nit. Estem de pas i no

El vent és molt escàs però ens permet anar sobre l’horari pre-

volem quedar-nos gaire temps, així que no fem l’entrada al país.

vist i calculem que ens sobraran unes hores, doncs tampoc po-

El temps és bo i ens acompanya durant els primers dies ens els

dem arribar abans de diumenge, que és quan està tot organitzat.

que avancem a vela poc a poc, aturant-nos a fer nit en petites illes

Dubtem entre aturar-nos a Maó o bé continuar i aturar-nos a Sa

on podem visitar poblets i gaudir de curtes passejades. El temps

Tuna, per fondejar, dinar i esperar l’hora de fer el tram final fins a

ens anuncia que properament entrarà tramuntana forta i decidim

l’Estartit, lloc on va començar i on acabarà tot. A Sa Tuna ja ens

arribar fins a Creta per refugiar-nos el que calgui si efectivament

reben els primers familiars i els propietaris del Restaurant Es Furió

Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

ens convida a dinar. Estem emocionats i encara no som consci-

preparar el veler per tornar novament a la la feina.

ents de la gran gesta que estem apunt d’acabar.

Hem viscut una gran experiència, el somni de tot navegant, però

Finalment anem cap a l’Estartit per arribar a les 19:00 hores, que

ara toca tornar a la realitat i… com més aviat millor.

és l’hora prevista a la que ens esperen molts companys i familiars.

La festa es va acabant fins que només quedem els amics més

També molts dels navegants que han participat en alguna etapa

propers, que anem a celebrar-ho amb un sopar més íntim.

amb nosaltres.

La volta al món amb el veler Bora Bora ha acabat i els organitza-

Ara sí que està fet, el Bora Bora torna a estar amarrat al port de

dors, Globus Kontiki i Nàutica Carreras, encara no som conscients

l’Estartit un any i mig després de sortir d’aquí mateix.

de la gesta aconseguida. Potser amb el pas dels dies valorarem

Ho celebrem sense estar-nos de res, però no tenim gaire temps

més la magnitud i la dificultat d’un viatge que, a banda d’algun

per perdre doncs la temporada d’estiu està a les portes, i hem de

que altre imprevist, sempre ha anat com l’havíem planificat.

CATALUNYA AVENTURA | GR11

DE LA VAJOL A ST. ANDREU D’OLIVEDA GR11

Paratges lligats als camins de l’exili republicà l’any 1939

ANTONI ARGEMÍ

En Sebas i jo hem decidit aprofitar aquest calorós diumenge 7 de

catalans i espanyols al final de la Guerra Civil. El gener de 1939

juny de 2015 per anar fent camí del GR11 cap a ponent. Amb dos

homes, dones i nens no podien entendre que el maligne, en forma

cotxes hem pujat a la zona deixant-los a punta i punta de l’itinerari.

d’exèrcit colpista, hagués guanyat la partida a la Democràcia Re-

Arrancarem de La Vajol, el poble més elevat de l’Alt Empordà.

publicana (per molt que els propis errors i arbitrarietats mereixes-

De forma general m’agradaria comentar el costum que tenim els ex-

sin severa autocrítica). Havien apostat per la llibertat i ara, aquests

cursionistes a fer llargs trajectes en cotxe per gaudir de caminades

camins que avui trepitjarem, els portaven a l’exili i a l’altre costat

d’un sol dia, en general a la zona pirinenca.

dels Pirineus.

És difícil criticar-ho perquè tots fem el què bonament podem per or-

El Memorial Democràtic i el MUME, amb la col·laboració del Consell

ganitzar-nos i buscar el plaer de la muntanya que tant ens atrau. Però

Comarcal de l’Alt Empordà, han senyalitzat localitats i paratges de

haurem d’estar d’acord en què és una barbaritat. Fem 300-500 km

la comarca que foren importants en el moment del gran èxode. Pel

en un sol dia (com a mínim), dormim molt poc aquella nit per llevar-

què fa a La Vajol destaquen el Coll de Lli, pas de les màximes autori-

nos molt d’hora, desajustem els àpats, i malmetem part d’energia

tats republicanes espanyoles, basques i catalanes; el mas Can Barris,

interna que s’emporta el dimoni. El nostre rendiment en la jornada

seu provisional de la Presidència de la República; i la mina d’en Ne-

de camí se’n ressent i molt. Caldria abandonar rutines i, com es fa en

grín o mina Canta, on es va custodiar part del tresor nacional i obres

altres latituds, buscar un refugi, alberg, càmping, o pensió per passar

del Museu del Prado. Tots llocs significatius per conèixer. Sense obli-

la nit anterior, llevar-se frescos i marxar ben d’hora. Nosaltres ho fem

dar el monument memorial a Lluís companys “Temple de la Pau”, i

sempre que ens és possible, i notem un gran contrast en l’ànim i en

l’entendridor Monument a l’Exili. Altres records i plaques al municipi

el vigor personal.

són referents també d’aquella epopeia.

Dit això, avui trepitjarem camins que van representar l’horror, la

Esmentades doncs aquestes singularitats, comencem a caminar. Sor-

por i la ràbia. Portaven a fugir de la mort o la presó a mils i mils de

tim a quarts de nou per la part alta del poble cap a ponent, pel camí del cementiri, i arribem per carretera en pocs minuts al mirador de l’Alt Empordà, vista esplèndida de la comarca. Deixem que els ulls s’omplin de panorama perquè durant la propera hora llarga del camí que trencarem de seguida a ma esquerra, el bosc gairebé no ens deixarà veure ni els turons propers, per la seva espessor. Magnífics boscos de sureres que ens acompanyaran tot el matí. Amb la mina Canta hi toparem poc després d’haver iniciat el camí .Suposadament la Generalitat hi està fent actuacions d’acord amb un projecte aprovat. La baixada va sent pedregosa i incòmoda (una mica trencacames), molt desnivellada; baixem uns 350 m en 2,5 km, fins a fregar la carretera que puja de Darnius i ficar-nos de nou al bosc per senders que ens portaran a Maçanet de Cabrenys. Pel camí hem passat un parell de fonts. Al cap d’uns 15 minuts d’haver fregat la carretera hi ha el suro de la Pubilla, arbre monumental . Val a dir que els senyals del GR són prou bons, tot i algun punt confós que es decideix amb l’ajuda del GPS que porta en Sebas. Aparell miraculós que, amb la seva aplicació de ruta no permetrà que ens perdem. De totes maneres el mapa i la guia sempre els tenim a mà. Poc abans d’arribar a Maçanet trobem la font del Carme, amb taula de pedra per fer-hi un esmorzar tranquil. Després d’aquest punt, en menys de mitja hora som a Maçanet de Cabrenys. Aquesta població, igual que Agullana i Darnius (el GR11 no hi passa,

però) també són localitats significatives en les rutes

(església romànica documentada des de l’any 951,

de l’exili. A Agullana, el Mas Perxés va ser l’última seu

que no es pot veure perquè és dins d’una finca pri-

de la Generalitat de Catalunya. A Darnius, a Can Des-

vada). Ha estat un pas a pas turmentós i inacabable.

cals, la Generalitat va habilitar la masia per protegir

Salvar els escassos 200 m de desnivell enfilant-nos per

els tresors artístics que podrien ser evacuats poste-

un formidable pendent s’ha fet etern. Un final d’etapa

riorment cap a a la frontera.

gloriós. Haurem fet només uns 13-14 km, però su-

A Maçanet, on som ara, durant el gener i primers dies

cosos de debò.

de febrer de 1939, una allau de refugiats travessaren

Des d’aquest punt fins a Maçanet, ja tornant, hi ha 3

la població en direcció als passos fronterers fugint del

km de bon fer per pista asfaltada. Un km abans de la

franquisme. El 13 de febrer d’aquell any hi entraren les tropes colpistes.

població es passa per la Gorga de les Dones, un indret preciós on l’aigua

El municipi compta amb un ric patrimoni històric, cultural i paisatgístic

del riu d’Arnera saltant i estancant-se entre roques crea un circuit de pis-

per visitar.

cines naturals per banyar-se i passar el dia. Entorn recomanable, cuidat

Nosaltres, passades les 11 del matí, esquivant el nucli del poble que ens

pel mateix ajuntament . Però és que en aquestes contrades les gorgues

queda a mà dreta, seguim el GR per pista amb senyals ben visibles i amb

són habituals. Pels amants d’aquest feno-men d’erosió natural, només

el Sol de cares. Avui la temperatura ha superat de llarg els 30 graus a

dir-vos que n’hem comptat 38, totes amb el seu propi nom i en espais

l’ombra a tota la zona. Ens torrem com a ple estiu i la suor va exigint aigua

diferents, des de les més tranquil·les fins les més revoltoses. Preneu-ne

sovint. Quan ja fa una estona que hem sortit de Maçanet ens trobem en

nota els entusiastes d’aigües de muntanya. Acabo fent un parell de re-

un punt on la guia i el mapa que portem volen continuar el GR11 per la

comanacions per a excursionistes que vulguin conèixer millor la zona:

pista, però una nova senyalització del GR ben visible i l’aplicació del GPS

Per una banda, el massís de les Salines, l’espai natural que, juntament

ens deriven a un camí de carros cap a la dreta. Optem per aquesta segona

amb l’Albera forma la zona de cims de l’Alt Empordà, ofereix excursions

variant, que considerem més recent. (Posteriorment a casa, consulto el

de nivell com el Moixer o el Roc de Frausa, els dos superant els 1400m

GR11 a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat i comprovo que encara se-

d’altura, tots dos accessibles des de Maçanet (i també d’altres punts). I

nyala l’opció de pista que hem rebutjat).

per altra, anomenar el Castell de Cabrera, antiga fortificació medieval al

Compte però!!! Als pocs metres del camí que triem, tres visibles aspes del

municipi de Maçanet tocant al de La Vajol, que és per on s’hi accedeix

GR (direcció a no seguir) ens barren el pas en una cruïlla. Quedem deso-

millor. Documentat des de l’any 1070 dins del Comtat de Besalú. Actual-

rientats i deambulant uns minuts, fins que en Sebas (vista de linx), literal-

ment enrunat, és de propietat privada i pertany a un Mas de Maçanet.

ment camuflat entre matolls troba un corriol tapat per la vegetació, amb un senyal baix de GR. Intentem seguir-lo amb dubtes fins que l’aplicació del GPS ens confirma la coincidència amb aquest caminet amagat. Qualsevol que ens llegeixi i recorri aquest tram, haurà d’estar alerta a la incidència que exposo. El sender ens porta per l’ombra del bosc i per una estona s’arramba a una robusta paret feta de grosses pedres, a la nostra esquerra. Aviat comença a baixar fins que s’obre una àmplia vista a un profund i verdós barranc sobre el riu d’Arnera. Una de les panoràmiques més vistoses de tota l’excursió. La baixada acaba al Molí d’en Robert, coneguda zona d’esbarjo amb restaurant i piscina al voltant del riu. Allà proveïm aigua i gaudim de l’espai, ocupat per nombroses famílies que hi passen el dia. L’última tirada de l’excursió d’avui em sembla que la recordarem per anys. La calor intensa del Sol del migdia, sense aixopluc d’ombra possible, pujant la pista des del Molí d’en Robert fins a St. Andreu d’Oliveda

Redacció i Fotografia Catalunya Aventura | Antoni Argemí

CATALUNYA AVENTURA | L’ENTREVISTA. XEVI VILARÓ

XEVI VILARÓ “Va ser un somni deixar de tocar de peus a terra”

En Xevi Vilaró és un reconegut artista de 40 anys, que ha tornat al seu poble natal, La Cellera de Ter i que reparteix bona part del seu temps en les seves dues grans passions, pintar i volar amb parapent. Ha passejat la seva obra, d’un estil peculiar i crític, per mig món (Barcelona, Madrid, Valencia, Mèxic, Miami, Los Angeles, Indiana, Sant Francisco i últimament Moscou.)

Redacció Catalunya Aventura | Pere Costal 40

Ens vam conèixer casualment al cafè bar Ca L’Amadeu de la Cellera i, des del primer moment, en Xevi em va transmetre una personalitat i unes experiències vitals tan grans, que em van fascinar. Al proposar-li de fer aquesta entrevista per Catalunya Aventura i en saber que la revista és un producte nostre, gironí, la seva resposta, entusiasmada, va ser que estaria encantat de fer-la. Per començar, Xevi, podries explicar-me quines motivacions vas tenir per entrar a aquest món de la pintura i des de quan? Doncs de molt petit ja m’agradava remenar amb les mans, però sense cap inquietud per la pintura. Va ser als 18 anys que vaig arribar a casa amb la moto i em vaig trobar una tela i dos pots de pintura que em va comprar la mare i a partir d’aquí vaig fer la primera pintura. Em va agradar pintar i em va fer sentir útil per primera vegada i vaig començar a pintar sense cap pretensió fins que als 25 anys que vaig deixar la feina que tenia per dedicar-me al 100 x 100 a la pintura i fins ara. La meva formació es autodidacte El teu estil, realista post futurista, s’ha vist influenciat per algun autor en particular o totes les teves obres son fruït

de la teva imaginació i pensaments? Son fruït de molts anys de dedicació a la tècnica i donar voltes als conceptes. El cervell és com un múscul, el tens que exercitar i a la llarga les idees van fluint soles i unes et porten a les altres. El problema és que pinto unes 8 pintures l’any i moltes idees es queden per el camí ja que no tinc temps per pintarles totes i passen els mesos i et venen obres noves al cap i les altres es perden... Quins materials i tècnica utilitzes? Totes les obres són pintures a l’oli sobre metacrilat, ja fa anys que no utilitzo les teles. El metacrilat és un material molt net de color, que va perfecte per el que busco amb la meva obra. Per pintar sobre metacrilat primer tinc que fer unes series de màscares per preparar una superfície no porosa amb porosa així preparo el metacrilat amb tres capes de puntura, la primera amb resines i catalitzadors les poleixo i desprès dos capes de guix per pintura a l’oli, desprès d’això arrenco la mascara exterior i ja les puc dibuixar i pintar. Xevi, què vols expressar amb la teva obra? La meva obra gira al voltant del contacte amb la natura i el respecte que li hem de tenir. Sempre dic que Walt Whitman, amb la seva poesia, ha ajudat molt a desenvolupar aquest tema. Un altre tema que toco són els abusos de menors de l’església catòlica al llarg dels anys i l’encobriment entre ells dins la institució. Un altre tema d’aquets últims anys són les grans multinacionals com Chevron, empresa que més contamina a nivell mundial. Al llarg de la teva carrera, de ben segur has viscut algun moment transcendent que ha marcat la teva trajectòria. Me’n podries descriure algun? Doncs els anys que vaig viure a Mèxic em van marcar molt, és

el meu segon país. Vaig començar a treballar per una galeria mexicana galeria Ginocchio arrel d’una Expo a los Angeles, allà vam fer el primer contacte. Vaig començar a treballar a Mèxic fins que vam prendre la decisió d’anar-hi a viure per temes de logística d’enviament d’obra. Allà vam descobrir la cultura pre-hispànica o les papallones monarca que fan una de les migracions mes gran del món de Canadà fins a Mèxic, concretament al poble on vivíem, Valle de Bravo, a unes 3h de Mèxic DF, on està situada la galeria. En quin moment vas sentir-te atret per volar en parapent? Vas tenir alguna influència en aquest sentit? Uf! aquesta és l’altre part de la meva vida, són dos móns a part el de pintar i volar. Vaig volar amb 14 anys la primera vegada a Santa Brígida a Amer, amb en Xavier Expòsit, ell va ser qui em va permetre descobrir aquest món. Va ser un somni deixar de tocar de peus a terra! jo els veia de petit i sempre em va cridar l’atenció fins que els 25 anys vaig decidir fer el curs de parapent a Castejón de Sos (Osca) i fins ara que no he parat. Aquests últims anys hem vist l’evolució d’aquest esport, és una cosa molt fascinat veure un tros de tela aerodinàmic! és una passada! també tenim un club amb els amics (Club Parapent Puig d’Afrou) a la Cellera mateix i som una colla molt maca! el Joan Font “Nendolot”, Andreu Aranda “Parranda”, Subi, Marc Mas, Xiliu i molt altres bons amics! 41

CATALUNYA AVENTURA | L’ENTREVISTA. XEVI VILARÓ

Penso en el Xevi pintor/volador com en una simbiosi entre l’art de volar i l’art de pintar. Quan voles, en aquell context de grans sensacions, elabores inconscientment detalls, idees, perfils, que apliques posteriorment a la teva obra pictòrica, o senzillament gaudeixes d’uns moments de gran llibertat i del gran plaer de planejar com les orenetes i falciots? Doncs com he dit abans, són dos móns a part. Quan volo es com entrar en un estat de meditació, de simbiosi amb l’aire, les tèrmiques i els ocells. És difícil d’explicar, és com deixar la ment en blanc només centrada en el vol. A vegades voles amb els voltors i això és increïble! A Mèxic vas conèixer una cultura i una manera de viure molt diferent a la del nostre País. T’ha influït en la teva obra? Quan vaig arribar a Mèxic l’obra ja estava pensada i estructurada però sí que els models que vaig pintar són mexicans. A Mèxic vas seguir practicant el parapent? Alguna anècdota especialment divertida d’aquest període? Si clar! a Mèxic vaig volar a molts llocs, de fet vam escollir

EL volcà POPOCATÈPETL en erupció. Mèxic.

Redacció Catalunya Aventura | Pere Costal 42

pintar l’obra a Valle de Bravo a tres hores del DF només per poder volar. Abans de marxar a viure a Mèxic vaig entrar al Google i vaig posar PARAPENTE MEXICO i el primer poble que va sortir va ser Valle de Bravo i allà vam anar! És un lloc molt bonic, a uns 2000 m d’alçada ideal. A part de volar a Valle vam anar a Ixtapan de la Sal, Puebla. Aquí vam volar davant el segon volcà actiu mes alt de Mèxic, el Popocatèpetl de 5000 metres d’alçada, també a Guadalajara i Iguala (aquest últim lloc conegut per la tragèdia dels estudiants, per desgràcia) on el Narco té controlada la zona com a tants lloc de Mèxic. Narco i Govern son la mateixa història, es una guerra. Una vegada vaig aterrar dins la propietat d’uns Narcos, vaig aterrar ja que no podia volar més i al moment vaig tenir cinc “tius” en motos i quatre més en cavalls i em van començar a fer una sèrie de preguntes, que qui era, què feia, d’on venia etc. Vaig parlar amb ells com si parlés amb uns col·legues i vaig acabar dinant a casa seva….. en fi, històries de la vida i d’un aterratge. Ets un pintor metòdic que dedica regularment cada dia un determinat temps a pintar o deixes que sigui una inspiració anàrquica la que et marqui el teu treball? Sóc un pintor metòdic, més o menys treballo cada dia , algunes èpoques més intensament i d’altres més relaxades.

a la satisfacció per una obra acabada? No, de fet pintar sempre ha estat més important que volar, les dos coses aporten sensacions molt diferents, però pintar sempre ha estat per sobre.

Quan preparo una Expo com la de la Fundació entro en el meu món dins l’estudi i estic dos anys a tope preparant l’expo. En quines galeries i països has exposat la teva obra? Doncs he treballat amb galeries de Mèxic, Miami, Indiana, los Angeles, Sant Francisco, Sant Diego i amb la galeria Punto de València on treballa també en Xavier Mariscal. Actualment on més treballo és a Rússia amb la galeria OSNOVA de Moscou. L’última Expo va ser aquesta galeria fa dos mesos. També vaig portar l’obra que es va exposar durant 4 mesos a la fundació privada Vila Casas de Barcelona. El canvi climàtic que estem patint ha tingut alguna influència en la teva obra? Més que el canvi climàtic, la consciència que hem de tenir amb els recursos naturals que ens envolten. Una de les últimes sèries presentades a la Fundació Vila Casas és una crítica a la multinacional CHEBRON (engloba Texaco) empresa més contaminant del Món. Després de tants anys de volar i pintar, seria agosarat afirmar que la satisfacció que tens per volar és assimilable

Has volat a molts llocs i moltes vegades, però recordaries alguna experiència de vol en algun lloc emblemàtic del Món? Si, volar davant al volcà POPOCATÈPETL. Una imatge impressionant tenir darrera teu un volcà actiu de 5000 metres! és brutal!!! Alguna recomanació personal a tots aquells que estan pensant en iniciar-se en el parapent? Sí, fer un curs! És molt importat que algú t’ensenyi a l’inici d’aquest esport. Mai començar pel teu compte. Recordem que és un esport de risc. Com veus els teus pròxims anys professionals? Penses seguir compaginant l’art de volar i l’art de pintar? Doncs sí, penso seguir pintant i volant tant com pugui!!l Professionalment ara toca Rússia amb el nou projecte amb la galeria OSNOVA que em fa molta il·lusió i sí, penso seguir volant, és genial sortir de les quatre parets del taller i tenir la llibertat absoluta!!!

Internet: www.xevivilaro.com www.facebook.com/xevivilaro twitter : @xevivilaro instagram: @xevivilaro

Fotografia: Joan Font

CATALUNYA AVENTURA | LA CORONA D’ANDORRA, EL TAO DELS CIMS

LA CORONA Andorra

PAKO CRESTAS

D’ANDORRA

EL TAO DELS CIMS

Durant l’estiu del 2013, amb el meu bon amic i company de fatigues

successió de cims i crestes que delimiten aquest petit país pirinenc.

Jordi Villamayor, àlies “Fanatik”, vaig realitzar una bonica i llarga

Un total de 10 dies de travessia per alts cims, vivint dalt dels cordals,

travessia de cims pel Pirineu. Es tracta de la que hem anomenat la

baixant tan sols a petits llacs propers a la carena per dispensar d’aigua

“integral” o la “corona” d’Andorra, la qual consisteix en la llarga

i bivaquejar. S’ha tractat d’una petita, propera i entranyable aventura. És el Tao dels cims. La gran travessa es divideix en dues zones ben diferenciades, la que anomenem l’arc sud per una banda i l’arc nord per l’altra. L’arc sud és el tram que va des del Port d’Envalira, accessible en vehicle, i la pròpia població d’Andorra la Vella. I l’arc nord és la zona superior, situada per sobre del riu Valira, que comença a Andorra i acaba al Port d’Envalira passant pels circs de Coma Pedrosa, Ordino, Ransol i Juclar. Arc Sud. Primer dia: Comencem a mig dia sota una boira freda i humida. Tot i ser estiu, el termòmetre del Port d’Envalira, a més de 2.400 metres d’altura, marca tan sols 5º C de temperatura. Ambient desagradable que contrasta amb el nostre bon estat d’ànim i fe en una millor previsió meteorològica. El tram de cresta, amb alguns passos de III + / IVº, per terreny humit i relliscós sobre una roca freda i gairebé verglaçada requereix la nostra atenció, més tenint en compte que portem a l’esquena un bona motxilla. El sol de tarda ens somriu al cim del Pic Negre d’Envalira i amb ell els càlids raigs ajuden a desentumir l’esperit. A partir d’aquest moment les dificultats decreixen i a trams són absolutament nul·les, fet que ens permet progressar sense corda per les ja assolellades carenes del Circ de Co-llels i Pessons. Fem nit a les proximitats de l’espaiós cim del Montmalús, on un Sol misteriós, —el mateix que ens va alegrar l’assossegada tard—, s’amaga sigil·lós i tímid entre boires trencadisses. Nit a la part alta de la muntanya, nit a la part alta dels nostres somnis. Arc Sud. Segon dia. Avui és un dia d’aquells que caminarem molt més del que escalarem. De fet tan sols hi ha un primer tram de cresta

a la zona del Pic de Ribuls, amb els seus tres agulles característiques.

fins al lloc on està permesa la circulació de vehicles per la vall de riu

Després caminar, caminar, caminar, fins que les cames ens aguantin,

Montaner. En Xavi ens acompanya fins al Pic d’Enclar i més tard a

fins que el dia conclogui. Breus ruixats que ens afecten en els voltants

l’Alt de Covil, des d’on s’acomiada de nosaltres per tornar al vehicle.

del Refugi de l’Estany de l’Illa. Quatre gotes que cauen mentre gau-

Novament en Jordi i jo vam aprofitar les hores de dia i la bonança

dim d’una pausa en lloc segur per menjar i reposar forces. Poc més

meteorològica per caminar pels fàcils cordals que ens porten als cims

tard, al reprendre la marxa, el cel torna a obrir-se i nosaltres agraïm

més alts de la zona de Pal, l’Alt de la Capa i el Pic de Port Vell. Allà

en silenci la nostra dita. Podrem aprofitar el dia i deixarem enrere els

vam coincidir amb altres dos muntanyencs, un dels pocs que veurem

amables cims del nord de la Cerdanya: la Tossa Plana de Lles, el Tos-

en aquesta llarga travessia de cims i crestes (només vàrem coincidir

sal Bovinar, fins dormir a l’amplíssim coll de Peirafita. Per sota nostre

amb una altra parella al Pic del Medacorba). Ells estan realitzant l’alta

els famosos Estanys de la Pera, els quals no visitarem ja que la nostra

ruta andorrana que enllaça valls, colls i algun que altre cim, però que

intenció és “viure” i dormir en els cims. L’home dels cims és espartà

poc o gairebé res té a veure amb la nostra llarga “corona”. Admeto

i si mínimament pot, evita el comfort de les valls on es troben els

que vaig sentir certa enveja quan es van acomiadar de nosaltres amb

boscos i els prats.

la intenció de sopar, protegir i pernoctar al refugi del Coma Pedrosa.

Arc Sud. Tercer dia. Com si de dues boles de xocolata es trac-

nar els cordals. Som ferms a la nostra aposta per l’autonomia total.

tés, rodones i bonasses, pugem i baixem com formiguetes el dos

Seguirem, ja cansats, deambulant per les sublims carenes del Sant

últims grans cims de l’arc sud, el Peirafita i el Monturull. Després el

Fonts, ja amb la tarda vella i amb el Sol en el seu ocàs. Últimes llums

cordal és tan ample que sembla un camp d’aterratge. Vam deixar

i últimes energies per al breu descens fins a les aigües del llac més alt

després el Pic Negre d’Urgell i el Calm Colomer per baixar per la

d’Andorra, l’estany Negre, a la riba del qual acamparem per passar

coqueta vall de la Comella, amb el bucòlic refugi de Prat Primer.

una gèlida nit en un dels escenaris més alpins del micro país pirinenc.

Un agradable descobriment per a aquell que creia conèixer ja tots

A tir de pedra (almenys és el que sembla) el cim més alt de tota la

els racons de la muntanya andorrana. Descens a la capital, Andorra

travessia. Primer plat del llarg menú del dia següent.

Em sembla com un luxe al qual hem renunciat a canvi de no abando-

la Vella. Final de l’arc sud. Els homes de les cimeres abandonen el seu hàbitat natural i tornen a barrejar-se amb la resta de mortals. Una

Arc Nord. Cinquè dia. El millor que té romandre prop dels cims és

abrupta i desafinada transició per passar del perfum transparent dels

que trigues ben poc en pujar-los. Gairebé entre badalls, vam esmor-

cims a la olor variada de la civilització.

zar i vam saludar al nou dia al cim del Pic de Coma Pedrosa, amb els seus 2.942 metres, el “sostre” andorrà.

Arc Nord. Quart dia. Amb l’estimable ajuda del bon amic Xavi Bonatti vam fer una mica de “trampa” i vam pujar en cotxe per Sispony

Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Comença aquí un tram d’escalada una mica esgarrifós. Roca agra, desagradable, esmicolada. Transitem amb les retallades del Malhivern,

CATALUNYA AVENTURA | LA CORONA D’ANDORRA, EL TAO DELS CIMS on han estat diversos els desafortunats accidents al llarg dels anys. El pes de la motxilla no ajuda precisament a escalar amb comoditat, però d’alguna cosa ha de servir ser gat vell. Més aviat que tard, sense més demores que les necessàries, deixem endarrere aquesta desagraïda cresta. Queden enrere els cims retallats de la Roca Entravessada. Vam pujar el Medacorba per iniciar una nova cresta, més fàcil però llarga, més tenint en compte que enllacem els cims de Racofred amb la tercera cresta del dia, la carena Pic Pla de l’Estany - Angonella - Cataperdís. Tarda de llums, aires i espectaculars cavalcades sobre els retallats mars de pedra de Soulcem. Des del cim del Cataperdís, cansats ja de tant escalar i caminar, una prolongada pausa abans de la penombra. Sembla que puguem sentint la rotació del planeta Terra, el seu etern. Que afortunat em sento de ser part dels cims en l’ocàs del dia. Em sento com l’ancià que observa feliç les flors de la saviesa. Arc Nord. Sisè dia. Des del Port de Rat avui recorrerem el circ de més al nord d’Andorra, la zona del Tristaina. El bon temps ens respecta des de l’alba fins al vespre i caminem i escalem com si estiguéssim condemnats de per vida a això. Serà que serem ja habitants dels alts cordals i no sabem viure sense transitar sobre ells? Nous trams de crestes, alguns sense corda i altres en ensamble. Lleugers, compenetrats. Ens comuniquem sense paraules, sense crits. Són ja tantes les nostres hores com a cordada d’escalada, que cada un sap amb certesa quina maniobra està realitzant el company, sense necessitat ni tan sols d’observar-lo o escoltar-lo. Som capaços ja d’endevinar el pensament mutu sense dubtar en el nostre singular codi de silenci. Avui acamparem novament prop de l’aigua necessària d’una llacuna insignificant, diminuta, gairebé anònima, situada sota la tercera cresta d’aquest maratonià dia, el Pic de Fangasses. Arc Nord. Setè dia. Déu va crear el món en sis dies i el setè va descansar. Quina sort la seva! Nosaltres en el nostre acratisme alpí no donem pausa als nostres somnis, que cavalquen a regna solta com nosaltres, entre les fines crestes que retallen terra i cel. Som els éssers de la tornada, l’etern pujar i baixar. Dia de pluja que per sort ens sorprèn en l’últim ràpel del dentat i complicat descens de la cresta est de Pic de Siguer o Fontblanca. Sota un cel gris i la pluja suau i freda, deixem enrere, una per una, les ondulades cotes del Serrat del Forn i del Pic del Salt. La nit ens sorprèn entre grisencs boires grises molt a prop ja del Pic de la Serrera. Hem de baixar fins a la primera surgència d’aigua de la part alta de la vall per proveÏr-nos del valuós líquid. Ens prenem un merescut descans. Almenys, dins de la petita càpsula de la tenda bivac ja no plou. Ens vam dormir notant la llosa del cansament i el rialler soroll de les gotes d’aigua caient damunt la tela de la tenda. El mal temps està allà fora. Aquí dins de la crisalida s’està tan bé! Amb poc es sent content l’home de les alçades... Arc Nord. Vuitè dia. Matí de núvols amb mals presagis que s’esvaeixen a mesura que les hores avancen. Noves crestes i carenes

CATALUNYA AVENTURA | LA CORONA D’ANDORRA, EL TAO DELS CIMS de poca dificultat que ens permeten escalar sense corda i recórrer llargues distàncies. Queden després les nostres lleugeres trepitjades per cims com el mateix Serrera, el Pic de Ransol o els Mill Menuts. La jornada conclou al Pic de Varilles on ja sabíem que ens esperava una retallada cresta, la qual ja ha de formar part d’un altre jorn. Avui ja hem fitxat les vuit hores reglamentàries, més alguna de propina. L’home de les alçades no té rellotge, però les seves jornades finalitzen quan el Sol està ja en ple declivi. Toca descansar i reposar-abans que l’Astre Rei sigui derrotat del tot per la negra foscor de la nit freda, devota de les estrelles llunyanes. Arc Nord. Novè dia. La cresta de Varilles ens entreté més del desitjat. Encara reté humitat de la pluja dels dies anteriors i fins alguna que una altra capa fina de gel cobreix les múltiples desgrimpades orientades totes elles cap al vessant nord. Per sort, després la carena torna a estar formada per ondulades cotes i cims, la qual cosa ens permet recuperar part del temps perdut. A la tarda, entre boires i cansament i, obviant algun presagi de tempesta, mirem de liquidar amb la major celeritat possible la cresta de Juclar, la dotzena cresta d’aquesta interminable integral. Ens hem proposat arribar al Coll de Juclar i ho aconseguirem. No hi ha dubte. I serà abans que la nit es tanqui. En aquesta última etapa, farts ja del pes de les motxilles, hem prescindit fins de la botiga per acampar i de la funda de bivac. Vam dormir sota el precari refugi de la capelina. Llarga nit on la nostra pròpia condensació crea un intermitent degoteig d’aigua que cau sobre nostre, mentre que la rosada de la nit passa a ser gebre en descendir el termòmetre per sota dels zero graus. Aguantem la nostra condemna amb cert estoïcisme. L’home dels cims sap que aviat finalitzarà la seva comunió amb les altures repetides. Tornarà a ser el que no era i el que no és. Arc Nord. Desè dia. Segurament tenim davant nostre els trams més tècnics de cresta. La d’Ascobes (cresta núm 13 de la corona) i la de Siscaró (la cresta número 14 i última). La primera d’elles és potser la cresta reina d’Andorra. Espectacular, altiva i de bona roca. Juguem amb l’avantatge que les majors dificultats les realitzem en sentit descendent, de manera que podem auxiliar amb la tècnica de ràpel. Ja no ens queden anelles de corda per abandonar. Hem d’anar tallant la pròpia corda amb la qual vam escalar i rapel·lem per reforçar les instal·lacions. Millor així, menys pes per implicar ara que s’acosta el final de la travessia inconclusa. En aquesta última i llarga jornada, més que escalar i caminar, un té la sensació que volant pels cordals ... Siscaró, Pic de la Cabaneta i finalment el Pic de Maià, les antenes, la pista, el soroll de la carretera, i de nou en el lloc iniciàtic. Port d’Envalira. Final de la travessia? Final de què? O serà més aviat el principi? ... Ni una cosa ni l’altra. Després caminar i escalar tants dies pels cims al so de les hores, un sap que només hi ha un camí, tan efímer com etern, el Tao dels cims.

Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Autor del reportatge:

LLISTAT DE CIMS I DESNIVELLS

Actualment viu al Garraf. Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada. Manté el web www.pakocrestas.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada.

Nom

PAKO CRESTAS, Barcelona, 1969

La web també disposa de botiga on-line amb varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre. Ha publicat una vintena de llibres i mapes i un centenar de reportatges en revistes especialitzades de muntanya.

Poble de Sispony Pic de Carroi Coll Pic de Coll Pa Coll Pic d’Enclar Coll de Muntaner Cap de Cubil Coll Planell de la Tossa Coll de la Botella Pic Alt de la Capa Port Negre Pic de Port Negre Port Vell Pic de Port Vell Portella de Sanfonts Pic de Santfonts Collet Agulla de Baiau Portella de Baiau Pic de Baiau

Alçada Pujada Baixada 1.340 2.335 995 2.265 -70 2.289 24 2.272 -17 2.383 111 2.078 -305 2.356 278 2.295 -61 2.322 27 2.069 -253 2.572 503 2.454 -118 2.571 117 2.494 -77 2.655 161 2.581 -74 2.894 313 2.800 -94 2.863 63 2.756 -107 2.886 130

CATALUNYA AVENTURA | LA CORONA D’ANDORRA, EL TAO DELS CIMS Collada del Forat dels Malhiverns 2.823 -63 Pic de Coma Pedrosa 2.939 116 Collada del Forat dels Malhiverns 2.823 -116 Pic de Baiau 2.886 63 INICI DE LA CRESTA DE MALHIVERS (CRESTA 1) Collet 2.830 -56 Roca Entrevessada 2.927 97 Collada dels Estanys Forcats 2.743 -184 FINAL DE LA CRESTA DE MALHIVERS (CRESTA 1) Pic de Medacorba 2.913 170 INICI DE LA CRESTA DE RACOFRED (CRESTA 2) Collet 2.828 -85 Cota 2.871 43 Collet 2.780 -91 Pic de Racofred 2.837 57 FINAL DE LA CRESTA DE RACOFRED (CRESTA 2) Coll 2.699 -138 Cota 2.735 36 Port Dret 2.683 -52 Pic de Pla de l’Estany 2.859 176

Port d’Arinsal Cota Coll

2.734 -125 2.764 30

INICI DE LA CRESTA ANGONELLA – CATAPERDIS (CRESTA 3) 2.729 -35 Pic de l’Angonella 2.815 86 Port de l’Angonella 2.753 -62 Pic de Cataperdís 2.806 53 Port de Rat 2.537 -269 FINAL DE LA CRESTA ANGONELLA – CATAPERDIS (CRESTA 3) Cota 2.679 142 Coll 2.654 -25 Pic de Cabanyó 2.729 75 Collet 2.667 -62 Pic de Creussans 2.679 12 Port de Creussans 2.621 -58 Cota 2.698 77 Coll 2.659 -39 Cota 2.689 30 Coll 2.636 -53 Pic de l’Estany Forcat 2.859 223 INICI DE LA CRESTA DE TRISTAINA (CRESTA 4) Coll 2.712 -147

Cota Coll Pic de Tristaina

2.735 23 2.669 -66 2.876 207

FINAL DE LA CRESTA DE TRISTAINA (CRESTA 4) Port de l’Arbella 2.603 -273 Pic de l’Arbella 2.763 160 INICI DE LA CRESTA DE L’ABEILLE (CRESTA 5) Collet 2.730 -33 Cota 2.780 50 Collet 2.773 -7 Pic de les Planes FINAL DE LA CRESTA DE L’ABEILLE (CRESTA 5) 2.787 14 Port de l’Estany Esbalçat 2.514 -273 Pic de les Fangasses 2.684 170 INICI DE LA CRESTA DE FANGASSES (CRESTA 6) Collet 2.621 -63 Cota FINAL DE LA CRESTA DE FANGASSES (CRESTA 6) 2.647 26 Collet de la Coma 2.596 -51 Pic de Font Blanca 2.904 308 INICI DE LA CRESTA DE FONTBLANCA (CRESTA 7) Coll 2.638 -266 FINAL DE LA CRESTA DE FONTBLANCA (CRESTA 7) Pic de Rialb 2.687 49 Port Vell 2.438 -249 Turó de Port Vell 2.489 51 Port de Siguer 2.397 -92 Cota 2.539 142 Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Collet Pic de Port de Siguer Collet Cota Port de Banyell Cota Collet Cota Collet Cota Collet Pic del Salt Portella de la Cebollera Pic de la Serrera Collet Pic de la Coma de Senyac

2.517 2.638 121 2.539 2.581 42 2.529 2.643 114 2.638 2.701 63 2.671 2.719 48 2.681 2.739 58

-22 -99 -52 -5 -30 -38

2.653 -86 2.912 259 2.780 -132 2.853

INICI DE LA CRESTA DE MIL MENUT (CRESTA 8) Coll 2.682 -171 Cota 2.721 39 Collet 2.690 -31 Pic dels Meners 2.713 23 Collet 2.650 -63 Pic de l’Estany Mort 2.746 96 Collet 2.711 -35 Pic del Mil Menut 2.779 68 INICI DE LA CRESTA DE MIL MENUT (CRESTA 8) Collada de Jan 2.649 -130 Pic de la Pala de Jan 2.774 125 Collet 2.694 -80 Pic de Ransol 2.732 38 Collet 2.660 -72 Cota 2.689 29 Portella de la Coma de Varilles 2.565 -124

CATALUNYA AVENTURA | LA CORONA D’ANDORRA, EL TAO DELS CIMS Pic W de la Coma de les Varilles Collet Pic de la Coma de les Varilles

2.728 163 2.690 -38 2.758

INICI DE LA CRESTA DE VARILLES (CRESTA 9) Collet 2.590 -168 Cota 2.672 82 Collet 2.644 -28 FINAL DE LA CRESTA DE VARIELLES (CRESTA 9) Tossa de les Mussoles 2.676 32 Coll 2.661 -15 Pic d’Anrodat 2.729 68 Coll d’Anrodat 2.568 -161 Pic de Fontargente 2.619 51 Port d’Incles o de Fontargente 2.263 -356 Pic E de Juclar 2.584 321 INICI DE LA CRESTA DE JUCLAR (CRESTA 10) Collet 2.516 68 Pic de la Pala de Sobre d’Estany 2.629 113 Collada de Juclar FINAL DE LA CRESTA DE JUCLAR (CRESTA 10) 2.463 -166 Pic de Noé 2.748 285 Collet 2.720 -28 INICI DE LA CRESTA DE ASCOBES (CRESTA 11) Pic d’Ascobes 2.781 61 Collet 2.611 -170 Cilindre d’Ascobes 2.679 68 Collet 2.615 -64

Cota Coll Cota Collet Cota Collet d’Ortafà Pic de Maià Port de l’Envalira Bony de Radio de les Valls Coll Blanc Pic Blanc d’Envalira

2.589 24 2.570 -19 2.612 42 2.590 -22 2.607 17 2.535 -72 2.615 80 2.408 -207 2.542 134 2.530 2.724 194

-12

INICI DE LA CRESTA D’ENVALIRA (CRESTA 13) Coll 2.710 -14 Pic Negre d’Envalira 2.821 111

FINAL DE LA CRESTA D’ENVALIRA (CRESTA 13) Coll central 2.800 -21 Pic d’Envalira 2.827 27 Coll 2.720 -107 Pic de Menera 2.776 56 Portella de Joan Antoni 2.681 -95 Pic de Serra Seca 2.777 96 Coll 2.750 -27 Pic de la Portella de Colells 2.778 28 Portella de Colells 2.659 -119 Pic dels Colells 2.748 89 Collada de Montmalús 2.707 -41 Pic de Montmalús 2.782 75 Coll 2.701 -81 Pic de Pas de Ribuls 2.781 80

FINAL DE LA CRESTA DE ASCOBES (CRESTA 11) Pic del Siscarò 2.637 22 INICI DE LA CRESTA DE SISCARÓ (CRESTA 12) Portella del Siscaró 2.549 -88 Cota 2.589 40 Collet 2.550 -39 Tossa del Cap de Siscarò 2.818 268 FINAL DE LA CRESTA DE SISCARÓ (CRESTA 12) Collet 2.766 -52 Cota 2.774 8 Collet 2.679 -95 Cota 2.747 68 Collet 2.652 -95 Cap del Port 2.749 97 Collet 2.682 -67 Cota 2.691 9 Port Dret 2.565 -126

CATALUNYA AVENTURA | LA CORONA D’ANDORRA, EL TAO DELS CIMS INICI DE LA CRESTA DE RIBULS (CRESTA 14) Pas de Ribuls 2.750 Pic de Ribuls 2.827 77

-31

FINAL DE LA CRESTA DE RIBULS (CRESTA 14) Port de Vallcivera 2.517 -310 Cota 2.572 55 Coll 2.567 -5 Tosseta de Vallcivera 2.848 281 la Portella 2.761 -87 Tassa Plana de Lles 2.916 155 Collet 2.850 -66 Pic de Setut 2.867 17 Port de Setut 2.696 -171 Pic de Coma Extremera 2.808 112 Collada Fonda 2.710 -98 Tossal Bovinar 2.841 131

Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Collada 2.750 -91 Pic de la Colilla 2.834 84 Coll 2.700 -134 Pic del Sirvent 2.748 48 Collet de Sant Vicenç 2.573 -175 Cota 2.586 13 Collet 2.570 -16 Tossal de la Truita o Perafita 2.752 182 Coll de la Claror 2.570 -182 Monturull o Torre dels Soldats 2.761 191 Collet 2.650 -111 Pic Negre d’Urgell 2.693 43 Port Negre 2.605 -88 Pic Negre 2.642 37 Andorra la Vella 1.150 -1.492 10.907 -10.961

CATALUNYA AVENTURA | PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA

EL PARC NATURAL DEL MONTSANT

i EL BTT

Està programada per ser realitzada en dos dies i presenta una variant adaptada de 81 km i 2.350 metres de desnivell. Descobrir Montsant tot pedalant i gaudint del paisatge únic permet compatibilitzar la pràctica d’un esport que cada dia té més adeptes, el coneixement del ric patrimoni natural i cultural de l’àrea i fer-ho de manera respectuosa amb la conservació de l’entorn natural. Aquesta ruta promoguda des del Parc també s’entén com un recurs actiu de promoció de la zona. L’any 2014 es va editar el mapa de l’itinerari “Via de Montsant en BTT” (Piolet) amb la col·laboració de Natura Esport, empresa especialitzada en BTT.

L’ENTORN

Montsant, serra d’elevat simbolisme, ofereix a través del seu paisatge la petjada de l’activitat humana lligada a un important patrimoni natural, que aplega una elevada diversitat biològica propiciada per un particular relleu de cingles, barrancs i congostos. Aquest massís, de més de 9.200 ha de superfície, és format per un gran bloc de conglomerats calcaris amb nombrosos i espectaculars avencs, coves, balmes i congostos provocats per fenòmens erosius. Gràcies a aquest singular relleu a la Serra del Montsant encara podem gaudir d’una elevada diversitat biològica. El paisatge vegetal és molt contrastat, oferint vegetació d’alzinar de muntanya combinat amb vegetació ombrívola

El Parc Natural de la Serra de Montsant ofereix des de l’any passat una volta amb bicicleta de muntanya pels municipis del Parc Natural. Es tracta d’una via senyalitzada que condueix per la vora dels grans cingles del Montsant, a través de camins centenaris com el Camí dels Cartoixans. Montsant és una muntanya on l’excursionisme s’ha practicat des de fa més de 100 anys. El Parc Natural va veure que hi havia la demanda per part dels usuaris de bicicleta de muntanya de fer una ruta que envoltés tot el Parc Natural de Montsant. Amb aquest objectiu es va dissenyar una ruta en BTT que aprofita la xarxa de camins, senders i GR de la zona i la proposta és un itinerari de 95 km i 2.800 metres de desnivell positiu acumulat i que passa per tots els pobles del parc natural. Es tracta d’una ruta cicloturística considerada d’alta dificultat que té l’inici i l’arribada a la Conreria d’Escaladei.

Redacció Catalunya Aventura

de congostos i formacions arbustives i herbàcies típiques de zones molt seques. Aquesta combinació és fruit del relleu que permet l’existència de microclimes.

municipi d’Ulldemolins, és declarada Refugi de Fauna Salvatge amb una superfície de 183ha per tal de preservar aquestes comunitats.

El Montsant acull un dels poblaments faunístics més rics de Catalunya. Cal remarcar l’àrea que se situa a l’entorn del riu Montsant, on es poden trobar mamífers com la mostela, la geneta o el gat fer. Els penya-segats són els territoris de cria de diversos rapinyaires, alguns tan escassos com l’àliga cuabarrada o el duc. Al riu mereix especial interès l’abundor de rèptils, amfibis i peixos, com l’escurçó ibèric, la salamandra, el barb cuaroig o la madrilla. La finca coneguda com Congost de Fraguerau, al

A més, en aquestes terres trobem vins amb dos denominacions d’origen, la Denominació d’Origen Qualificada Priorat i la Denominació d’Origen Montsant, totes dues de gran prestigi i qualitat gràcies a les característiques del sòl i el clima del Parc. A més d’aquests dos distintius, el Montsant és arreu conegut per produir-s’hi oli de la Denominació d’Origen Protegida Siurana.

CATALUNYA AVENTURA | PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA

CATALUNYA AVENTURA | RUTA 4X4

DES DE LA VAJOL EN 4X4 L’ALT EMPORDÀ

La Vajol, municipi Empordanès, té un terreny accidentat per la seva proximitat amb els Pirineus i els boscos de sureres i castanyers fan tenyir de colors els paratges naturals de la zona. Amb 546 metres d’altitud, és el poble més alt de la comarca. Antigament s’hi explotava el suro dels boscos i les mines d’esteatita. La base de l’economia vajolenca és l’agricultura de petits terrenys de secà, la ramaderia bovina i les segones residències. La Vajol havia format part del comtat de Besalú. Pel fet de ser poble fronterer amb França, durant la guerra civil espanyola del 1936 van passar-hi cap a l’exili tot de polítics: Manuel Azaña, Juan Negrín, Lluís Companys, José Antonio Aguirre... Fins i tot el gener de 1939, el govern de la república s’hi va instal·lar. Després de fer cinc cèntims de la població, iniciem un nou recorregut en 4x4 per les seves contrades paisatgístiques i culturals, un itinerari que ens conduirà fins al santuari de la Mare de Déu de les Salines.

Redacció | Catalunya Aventura

MARE DE DÉU DE LES SALINES

Santuari a migdia del puig de les Salines, a l’extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 km del nucli urbà. La capella data del 1279. Durant les lluites de religió franceses, un grup d’hugonots assassinaren l’ermità i varen realitzar tot un reguitzell de destrosses. El 1640 va ser esculpida una nova imatge, d’alabastre, i l’actual edifici correspon a una reforma de l’antic feta probablement al segle XVII (una nau i absis semicircular, campanar de cadireta). L’antiga casa de l’ermità i l’hostatgeria són a migdia, resguardats dels vents del nord; aquesta, obra dels segles XVIII-XIX, funciona a l’estiu i part dels edificis són destinats a refugi del Centre Excursionista Empordanès de Figueres. El veïnat de les Salines es troba als vessants de la muntanya amb una població aproximada de 40 veïns.

Itinerari Iniciem el recorregut fins a la Mare de Déu de les

Salines, tot seguint una pista forestal que ens portarà a la Font del Cucut a uns 4,7 km de distància. Seguidament i per la pista indicada ens endinsarem fins al Castell de Cabrera, on podrem albirar les ruïnes de l’emblemàtic recinte emmurallat. En el quilòmetre 6,7 del recorregut trobem una confluència de pistes, cal seguir la que s’enfila a la dreta, en direcció a la Font de les Salines, un cop revessem el camí en el km 7,4 i trobarem La Mare de Déu de les Salines, on podrem gaudir d’un refrigeri i admirar les vistes que l’indret ens ofereix.

CATALUNYA AVENTURA | ITINERARIS FES CAMÍ AMB CADIRA DE RODES

Amb cadira de rodes

Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici Ningú va dir que fos fàcil adaptar un espai muntanyós i amb grans desni-vells per als visitants amb mobilitat reduïda, però això no significa que no s’hagin d’esmerçar els esforços necessaris per aconseguir-ho. El Parc Nacional té un programa específic d’ús públic per a col·lectius amb diversitat funcional. Aquest programa es denomina “Trencant barreres” El planell d’Aigüestortes i l’entorn de l’estany de Sant Maurici són els indrets més coneguts del Parc. Amb l’objectiu de fer-los accessibles a tothom i eliminar les barreres físiques imposades per la natura, s’han construït unes passarel·les de fusta, aptes per a ser recorregudes amb cadira de rodes. El Parc Nacional, en col·laboració amb l’Obra Social de La Caixa, també ha arranjat dos camins per compactar i anivellar el ferm i facilitar l’accés a les persones amb dificultats per a caminar i posar senyalització adaptada per a persones cegues: el Camí de Roca Blanca i el Camí del Salto. El primer, surt des del mateix poble d’Espot i va seguint el lloc per on es va col·locar el tub que condueix l’aigua des de la presa de Espot fins al salt de Roca Blanca que alimenta la central hidroelèctrica d’Escaló. És un camí que està fora del Parc però és absolutament pla, apte per a tot tipus de visitants i conté alguns cartells interpretatius escrits en Braille. Aproximadament a la meitat del recorregut, al lloc on antigament es construïen els tubs de formigó per aquesta conducció, hi ha una petita àrea d’esbarjo equipada amb taules i bancs. També es pot recórrer tranquil·lament en bicicleta. El segon, situat al poble de Senet (Vall de Barravés), ens condueix fins la cascada del Salto i tot i tenir un cert pendent en algun tram, presenta un ferm ben compactat per facilitar-ne l’accés i evitar ensopegades, alhora que està dotat de cartells interpretatius en Braille. L’àrea d’esbarjo equipada amb taules i bancs es troba a l’inici de l’itinerari. A més, el Parc disposa d’unes maquetes tàctils, lleugeres portàtils, per a persones amb discapacitat visual, útils per a realitzar dos itineraris: un al sector d’Aigüestortes i un altre al sector de Sant Maurici. Només cal que sol·liciteu el préstec gratuït a les Cases del Parc. També podeu demanar l’acompanyament durant la vostra visita dels guies-interpretadors que han participat en un programa de formació continuada per a poder realitzar sortides amb amb col·lectius amb diversitat funcional, ja sigui motora, visual, auditiva, o intel·lectual.

1. Passarel·la del planell d’Aigüestortes (BOÍ) Recorregut 1.000 metres (anada i tornada pel mateix camí). Descripció Primer una pista de terra compactada ens apro-

parà fins una passarel·la de 450 metres de longitud, que permet entrar dins el planell d’Aigüestortes sense fer malbé aquest ambient tan sensible al trepig. El recorregut és totalment pla i accessible, en gran part, amb cadira de rodes.

2. Passarel·la del mirador de Sant Esperit (BOÍ) Recorregut 100 metres (anada i tornada pel mateix camí). Descripció Recorregut curt però molt bonic que ens permet ar-

ribar fins al mirador de Sant Esperit, des d’on gaudirem d’una magnífica panoràmica de la ribera de Sant Nicolau. És accessible amb cadira de rodes.

3. Passarel·la de Sant Maurici (ESPOT) Recorregut 80 metres (anada i tornada pel mateix camí). Descripció Itinerari curt que té per objectiu facilitar l’accés en

cadira de rodes fins a la vora de l’estany de Sant Maurici, evitant així els desnivells existents. Hi ha un lavabo accessible a pocs metres del recorregut.

4. Camí del Salto (SENET) Recorregut

2.057m (anada), de terreny compactat.

Descripció

El camí comença a prop de l’àrea recreativa que hi ha al costat del poble i arriba fins a la cascada del Salto. Anireu trobant diversos cartells amb textos en Braille i amb il·lustracions en relleu. Aquest camí no és apte per ferlo amb cadira de rodes, ja que té un desnivell de 115 metres. L’itinerari es pot completar amb la visita del centre d’informació del Parc situat a l’entrada del poble de Senet.

5. Passarel·la del pont de la Gorga (ESPOT) Recorregut 450 metres (anada i tornada pel mateix camí). Descripció El tram inicial del camí que s’enfila cap a l’estany

de Sant Maurici està adaptat amb una passarel·la de fusta apta per a cadires de rodes que s’endinsa en un bosc dens acompanyats dels sons del riu. Hi ha un lavabo accessible a l’aparcament.

5 3 4

1 2

6. Camí de Roca Blanca (ESPOT) Recorregut 4.050 m (anada), de terreny compactat. Descripció Itinerari gairebé pla que surt del poble

d’Espot i transcorre entre prats i boscos. Trobareu les àrees d’esbarjo de Santa Maria, situada a 1km del poble, amb cartells interpretatius sobre diversos elements naturals, i la de la Fàbrica dels Tubs, que es troba a uns 2 km i mig d’Espot, i disposa de taules de pícnic. Al llarg del recorregut també es van trobant bancs per asseure’s. No és apte per a cadires de rodes. Redacció | Catalunya Aventura

CATALUNYA AVENTURA | ARGENTINA, NATURA EN ESTAT PUR

ARGENTINA

Argentina

JOSEP Mª ESCOFET El territori argentí es localitza a l’hemisferi sud en relació

marca l´existència de tipus climàtics molt variats, tot i que

amb l´Equador, i a l´hemisferi occidental en relació amb

el predomini són els climes suaus.

el meridià de Greenwich. S´extén al continent americà i a

De nord a sud, Argentina travessa el tròpic de Capricorn

l’antàrtic.

fins arribar al centre mateix de l´Antàrtica. El viatge, a vol

La superfície de les seves terres emergides és de 3.761.274

d´ocell, ens portaria a descobrir multitud de climes, paisat-

km , dels quals 2.791.810 corresponen a la porció del conti-

ges, fauna i flora, sense oblidar els paisatges originats per

nent americà i 969.464 al sector antàrtic, incloent-hi les illes

riqueses naturals com són les mines, salines, llacs, mun-

Òrcades del sud i les Antilles australs.

tanyes, glaceres, rius cabalosos, planures infinites, camps

D´acord amb la seva extensió ocupa el quart lloc entre els

sembrats, ramats de milers de caps de bestiar, pous de

països del continent americà, després de Canadà, els Estats

petroli i un llarg etcètera que, tot i que sigui impossible la

Units i Brasil. La seva població actual és de poc més de 40

tasca, intentarem abordar en aquestes pàgines.

milions d’habitants.

Després de 12 hores d´avió, en el qual hem creuat l´Oceà

Disposa dún ampli front oceànic per lést cap a lÁtlàntic,

Atlàntic, aterrem a l´aeroport d’Ezeiza, com se’l coneix

tenint, per tant, una variada riquesa de fauna i flora ma-

popularment a la capital d´Argentina; Buenos Aires se’ns

rítimes, sobre la qual destaquen les increïbles concentra-

presenta com una gran ciutat cosmopolita, immensa i mo-

cions de balenes a la zona sud, que és cap a on hem de

derna, amb més de 15 milions d’habitants, en el conjunt de

dirigir-nos si desitgem viure l´experiència de trobar-nos

la seva àrea metropolitana.

amb els éssers més grans del planeta.

Buenos Aires té avingudes amples i llargues. Potser hau-

El territori argentí presenta un predominant desenvolupa-

ríem de dir molt amples i molt llargues, de quilòmetres

ment en sentit nord-sud a través de 30 graus de latitud; ho

d´extensió, i un traçat urbà d´escaquer de dames que es

NATURA EN ESTAT PUR

prolonga fins a la perifèria, conformant el que s´anomena

al caure origina un so ronc que escoltem en el camí des de

el Gran Buenos Aires, que aglutina gairebé un terç de la

molt abans de veure-les. Les imponents cascades són en-

població del país. Milions de persones que han vingut de

voltades d´una exuberant flora i fauna, avantsala de la selva

totes les províncies d´Argentina i dels països limítrofs a bus-

amazònica que caracteritza el país veí, Brasil, a l´altra banda

car noves formes de vida a la gran ciutat del sud.

del cabalós riu Iguaçú, una de les principals fonts del gran

La Pampa, que en l´idioma quítxua indígena significa “su-

riu Paranà.

perfície plana”, envolta la província de Buenos Aires i és

A prop de les cascades podem trobar la missió jesuïta de

on trobem algunes de les grans finques ramaderes i agro-

San Ignacio Miní, un dels enclaus missioners construïts amb

pecuàries d´Argentina. Els gautxescs desenvolupen les

terra vermella argilosa, abans focus de fe i avui cobert en

feines del camp, vigilen i acompanyen els enormes ramats

gran part per la selva. Totes aquestes belleses les trobem a

d’ovelles i vaques, i són qui estan més en contacte amb la

la província de Misiones, que limita amb Brasil i Paraguai i

natura i les velles tradicions.

on la natura, que no entén de límits geogràfics, vesteix les

La llibertat és la bandera del gautxesc, i, el saber-se continu-

seves millors capes verdes decorades amb orquídies salvat-

ador d´una saga de valents, és el seu orgull. En dies de festa

ges, i balla al so dels cants dels diversos ocells exòtics que

llueix engalanat els seus esperons d´argent, el ganivet amb

hi han a la zona.

empunyadura d’ivori, la seva camisa blanca i un mocador de

Les províncies d´Entre Ríos, Santa Fe, Corrientes, Formo-

seda amb les inicials brodades pel seu amor.

sa, Chaco i Santiago del Estero, ofereixen temptadores

A la zona nord d´Argentina s´estén la Mesopotàmia, una

propostes per ser visitades i, a mode de sumari destaquem:

zona humida banyada pels rius Paranà i Uruguai, que al-

Entre Ríos és una semiplanura regada per gran nombre de

berga la selva tropical argentina. En la unió de les fronteres

rius i rierols. El seu atractiu turístic més característic és la

d’Argentina amb Paraguai i Brasil es troben les cascades

zona del delta del riu Paraná, on habiten el capibara i la llú-

de lÍguaçú, envoltades dún Parc Nacional déxtraordinària

driga gegant, i les seves zones amb boscos al nord. Formosa

grandesa. De la bellesa incomparable d’aquestes cascades

és la frontera d´Argentina amb Paraguai. Presenta l´aspecte

en podem dir moltes coses, no obstant, hi ha una que li

d´una gran planura coberta per boscos i terres d´especial

fa justícia. S’ha d’anar a veure-les. Per l’anomenada Gola

fertilitat. L´explotació dels arbres per a fusta com el que-

de Diable cauen 1.700 metres cúbics d’aigua per segon; en

bratxo vermell, els urundes i els lapachos, posen en perill

una caiguda d’uns 80 metres d´alçada. És una dada que no

aquesta meravella de bosc subtropical. Els rius Pilcomayo,

exemplifica l’espectacular bellesa de les milions de gotes

Salado i Bermejo, ofereixen una oportunitat única per a la

d´aigua caient que, suspeses en l’aire, refracten els colors

pràctica dels esports nàutics, especialment el rem, la pira-

de la llum construint un arc iris perenne. El soroll de l´aigua

gua i la canoa.

Redacció | Catalunya Aventura | Josep Maria Escofet i Jové i Hilda Parisi

CATALUNYA AVENTURA | ARGENTINA, NATURA EN ESTAT PUR

La serralada andina és la columna vertebral de tota Amèrica

San Salvador de Jujuy, exemples de la flora i la fauna de la

del Sud. Al seu pas per Argentina i en els seus 3.600 quilò-

selva verge, mentre que els viatgers amb una mica més de

metres d´extensió, la “Cordillera” que és com l’anomenen

temps poden apropar-se a la veïna ciutat de Salta “la linda”

els nadius, serveix de límit natural entre Argentina i Xile, i

per prendre l’anomena’t “tren de las nubes” que tots els dis-

presenta tres zones ben diferenciades: La Puna o Altiplà, els

sabtes puja fins als 4.220 metres d´altitud per l’altiplanació de

Andes Centrals i els Andes Patagònics. Als Andes adjacents

la Puna, la més alta del món després de la del Tibet. El viatge

de Bolívia ens trobem amb La Puna, grans extensions mun-

d´anada i tornada suposa unes dotze hores i 438 quilòme-

tanyoses desolades i fredes que es transformen en valls de

tres de recorregut; els altaveus de l’estació anuncien que es

cactus, boscos i selves subtropicals, a mesura que l’alçada

creuaran vint-i-un túnels, trenta-un ponts elevats, tretze via-

disminueix. Jujuy és la província més al nord del país, fron-

ductes i uns mil-quatre-cents giravolts, incloent algun rul·lo

terera amb Bolívia i Xile, i el seu altiplà amaga nombroses

on la via puja en espiral passant sobre si mateixa per passar

mostres del patrimoni artístic colonial i en l´arquitectura

certes profundes fondalades.

dels seus pobles però, sobretot, en l´art religiós amagat en capelles i esglésies. Paradoxalment, el mateix aïllament d’aquests llocs ha permès la conservació de nombroses mostres folklòriques de les cultures precolombines i de música profana, hàbilment barrejades amb la religió cristiana imposada pels conqueridors en la multitud de festes i carnestoltes amb què celebren les produccions agrícoles i les festes religioses. La vida animal de la zona canvia bruscament en aquesta zona de transició entre la selva de les vessants poblades pel puma, el tapir, els caimans, el jaguar i el coatí, entre altres espècies, que dóna pas a la Puna del còndor, la llama i la vicunya. El Parque Nacional de El Rey preserva, a pocs quilòmetres de

Fotografies | Josep Maria Escofet i Jové i Ramon Pla Isard

El tren disposa d’una infermeria on s’alleugen marejos i

Martín, amb més de 50.000 arbres pertanyents a 700

s’atén a persones que no puguin suportar l’anomena’t mal

espècies diferents, ens donarà una visió soma d’aquesta

d´alçada; encara que això no és problema pels indígenes

província. Molt a prop de Mendoza s’alça l´Aconcagua, el

de la zona que, armats de ponxo, gorra de llana, coca i

cim més alt d´ Amèrica, amb els seus 6.969 metres d´ alçada.

mate per beure, amenitzen el viatge amb la seva música

Era anomenat el “centinela de piedra” pels antics pobladors

melancòlica.

andins, i alimenta amb la seva neu una de les pistes d’esquí

De Jujuy a Tucuman, regió coneguda com el jardí d’Amèrica

amb més renom del país.

per la seva varietat vegetal, es succeeixen els paisatges

Reprenem novament el camí dels Andes meridionals, que es

d’argiles multicolors, en especial “el Cerro de los siete

caracteritza pel seus paisatges de llacs, cims espectaculars,

colores” de Tilcara, i els diferents verds de la vegetació. La

glaceres i boscos de garritx i araucàries. Allí trobem nombro-

major densitat de pobladors indígenes es vertebra al vol-

sos i bells parcs nacionals, on la natura és valorada i cuidada

tant de les valls andines, zona de riquesa en la seva artesa-

pel gaudi de tots.

nia, tapissos i teixits, orfebreria de plata, terrisseria i talles,

San Carlos de Bariloche és la ciutat mes visitada del sud ar-

runes prehispàniques com Incahuasi, Morohuasi, Santa

gentí. La seva oferta turística és permanent, ja que a l´hivern

Rosa de Tastil, l´antiga Ciudad de Quilmes, els menhirs pre-

ofereix innombrables pistes d´esquí, i a l´estiu enormes llacs

històrics de Tafi del Valle o de la Angostura, o les termes

on practicar el esports nàutics i rius on es practica la pes-

incaiques de Río Hondo.

ca de la truita i els salmons. No obstant, Bariloche ofereix

Seguint el descens cap al Sud destaca l´anomenat Valle de

una amplia gamma d’ excursions, com el Parque Nacional

la Luna de Ischigulasto, proper a San Juan, els jaciments

del lago Nahuel Huapi, una extensió de 758.000 hectàrees

paleontològics del qual són els més rics del món en arbres

d’espès bosc vorejant el llac del mateix nom, i que en el seu

fossilitzats, falgueres fòssils i petjades de dinosaures de fa

centre allotja la Isla Victoria, amb el bosc de murtres més im-

180 milions d’ anys.

portant del món. Aquesta conífera, capaç de viure més de

Quant bufava el vent al Valle de la Luna, s’escoltaven els xi-

quatre mil anys, considerada l’espècie vivent més longeva,

ulets que provocava en les capricioses formes rocoses, i que

va inspirar la pel·lícula Bambi de Walt Disney. Inclús a l´illa hi

responien així a la carícia que durant segles les ha moldejat.

ha una cabana de troncs, petita però comfortable, en la que

Molt a prop es troba l’impressionant congost del Río Tam-

s´explica que el dibuixant va estar allotjat un temps mentre

palaya, un lloc on podrem fer unes fotos d’increïble bellesa.

prenia apunts per l´obra.

Seguim el nostre viatge cap al sud, vorejant la serralada

Seguim descendint per la serralada i ara entrem a la zona

dels Andes, i arribem a Mendoza, ciutat de clima Mediter-

dels Andes Patagons, i en el que es troben enclavades les

rani que produeix els famosos vins d´Argentina, sens dubte,

glaceres (rius d’ aigua dolça que baixen gelats pels ves-

dels millors del món.

sants de les muntanyes) més famoses: el Perito Moreno,

La visita a algunes bodegues i el majestuós parc de San

el Upsala i lÓnelli. La principal és el Perito Moreno, ja que el front s’estén durant uns cinc quilòmetres dámplada per uns 80 metres dálçada. La glacera, mentre avança, divideix el llac en dos. Quan la pressió de la porció de llac que rep els afluents és pode-rosa, la glacera es parteix formant un túnel i, com vasos comunicats, el llac es torna anivellar. Aquest espectacle, únic al món, es produeix aproximament cada quatre o cinc anys, durant els mesos de novembre o desembre, en plena primavera austral. Seguim cap al sud arribant fins a un altre parc nacional, lánomenat de les glaceres, amb la muntanya del Fitz Roy, de 3.405 m. dálçada com a cim estrella, que els alpinistes més experimentats del món prenen amb precaució per la dificultat de

CATALUNYA AVENTURA | ARGENTINA, NATURA EN ESTAT PUR

láscensió. Els nadius també el coneixen com el Chaltén. De l’extrem sud i la Patagònia es desprèn lánomenada Tierra de Fuego, illa dividida entre Argentina i Xile i separada del continent per léstret de Magallanes. Aquí trobem la ciutat d’Ushuaia, considerada la més austral del món, i que ens ofereix activitats lúdiques com el “trekking”, la pesca i les excursions marítimes que ens apropen als illots anomenats dels ocells i els llops marins, i a una fauna tan curiosa com amigable, els pingüins. Més al sud, després dúnir-se els dos grans oceans, el Pacífic i lÁtlàntic, se’ns presenta el territori Antàrtic. Aquest continent blanc, tapissat de gel i fred, només rep la visita d’alguns investigadors, de pocs turistes i de molts pingüins i foques que veuen com els interessos pel forat d’ozó i la possibilitat de trobar jaciments minerals augmenta els contingents d’investigadors durant els mesos de desembre a març, en ple estiu austral. De retorn a la nostra ciutat d’origen, Buenos Aires, ens trobarem a la província de Chubut la península Valdés. Es aquí on la balena austral ve a aparellar-se davant les seves costes en els mesos de Juny a Novembre. Els seus salts es poden veure des de la costa, encara

que

desitgem

més

emocions

Fotografies | Josep Maria Escofet i Jové i Ramon Pla Isard

fortes,

recomanable és llogar una barca que ens porti, mar endins, just al costat d ́ una d ́elles. Els amants de la fauna podran descobrir al llarg del desolat litoral marí, grans colònies del pingüí de Magallanes, elefants marins, lleons o llops marins, guanacs, nyandús i abundants espècies d’aus marines i, dins de l ́oceà, orques, taurons i altres cetacis. Podríem estendre’ns molt més amb altres territoris d ́aquest immens país, però únicament hem volgut destacar el que considerem més interessant pels aficionats a l ́eco turisme.

CATALUNYA AVENTURA | ELS INICIS DEL PADDEL SURF

ELS INICIS DEL

PADDEL SURF El Surf de rem o Paddel Surf, es fa conegut en la dècada dels anys 60 gràcies a diferents instructors de surf de les platges de Waikiki, els quals usaven les seves “longboards” i els seus rudimentaris rems de canoa, per prendre fotos als seus alumnes.

sense onades ni vent, i al mateix temps aconseguir les onades més gegantines del món. Una diferència entre la idea moderna de surf i el SUP, és que en aquest darrer no és necessàriament imprescindible que hi hagi onades per ser practicat. En aquest nou esport es pot remar en mar obert, en els ports, en llacs, en rius, o en qualsevol gran massa d’aigua.

Aquesta nova pràctica els permetia tenir una millor visibilitat del seu grup i poder alertar millor de l’arribada d’onades més grans. A principis de l’any 2000, surfistes hawaians com Dave Kalama, Brain Keaulana, Archie Kalepa i Laird Hamilton, varen començar a fer surf de rem com una forma alternativa per al seu entrenament. Aquesta nova variant de surf els permetia entrenar i sortir a l’aigua

Les taules modernes Stand Up Paddle Surf permeten atrapar onades molt abans que els altres surfistes. Aquest és un gran avantatge, però pot donar lloc a problemes de congestió en l’aigua i d’amuntegament en les pauses. Surfeja unes poques onades i a continuació deixa passar unes altres per sota de la taula de surf. A Hawaii aquesta modalitat és anomenada “Surf with ALOHA”. Per tant, a gaudir d’aquest esport i Aloha amb les intrèpides o tranquil·les onades.

LES MILLORS MARQUES A CATALUNYA AVENTURA