Catalunya Aventura FEBRER 2014

Page 1

A ST TA I V Ï RE ATU GR



Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais

08 /Supervivència: EL KIT

gerentadventuregirona@gmail.com

12 /Les Gorges de Salenys

Directora Comercial: Marisol Segura

16 / Les Ressenyes d’en Pere

636 492 298

18 /LHOTSE 8.516M

adventurecomercial@gmail.com

Director de Continguts i Maquetació: David Colomer

22 /l’Escalada en Bloc 24 /Entrevista: Marçal Rocías

adventuregirona@gmail.com

28 /Una Joia Amagada

Redactors:

30 /Éssers de les profunditats

Joan Serra, Xavi Arias Antoni Argemí, Albert Rubio David Colomer, Quim Carreras, , Laura Estrada, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Sebas moncusí Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia:

David Colomer, Xavi Arias Albert Gironés, Josep Mª Escofet i Pako Crestas.

32 /Raquetes de Neu · Pallars SUD 46 /2RUTES X1 4X4

50 /GUINEA EQUATORIAL

RACIA JORDINA Gdora Photo

Guanya

Aventura

Col.laboració:

Núria Tinto, Anna Gonzalez, Dani Arran, Joan Antoni Màrquez. Maquetació: Bike Univers S.L.U Disseny i Maquetació: LaTanga Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014

* Catalunya Aventura no es fa responsable de

les redaccions dels nostres col.laboradors, però si, dels continguts que es realitzen.

LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800

RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.

motobici@olympiagrup.com

www.olympiagrup.com




CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES Oriol Cardona i Clàudia Galicia s’emporten l’or del Campionat d’Espanya d’sprint

LA CABIROL TORNA A SER UNA FESTA DE L’ESPORT A LA NEU PER ALS MÉS PETITS

La Selecció Catalana d’Esquí de Muntanya va fer una actuació brillant

El passat diumenge 18 de gener es va dur a terme la Cabirol Minifree-

tant a la prova de cronoescalada com a la prova d’sprint a Cerler, amb-

styler a La Molina amb 41 minifreestylers d’entre 5 i 14 anys. La propera

dues proves del Campionat d’Espanya d’Esquí de Muntanya, organit-

Marmota Minifreestyler tindrà lloc a Masella el proper 22 de febrer.

zades pel Club de Montañeros de Aragón Barbastro. Després dels podis de dissabte a la cronoescalada, diumenge Oriol Cardona i Clàudia Galicia

La Molina va ser l’escenari de trovada dels esquiadors i snowboarders

es van imposar a la prova d’sprint.

mes petits, vinguts de diferents parts del Pirineu. La Cabirol Minifreestyler, organitzada pel Freestyle Club Ski & Snow La Molina i pel Snowboard

Oriol Cardona, de l’Ski Club Camprodon, va demostrar un cop més un

Àrea, va ser una de les més de 500 activitats a tot el món que celebraven

espectacular debut en la categoria sènior aquest any, fent una prova

el dia mundial de la neu, per promocionar els esports de neu.

de 2 minuts i 6 segons, i acompanyat al podi per Marc Pinsach (Colla Excursionista Cassanenca), que va fer un temps de 2 minuts i 18 segons, i Javier Martín de Villa, que va fer 2 minuts i 22 segons. En noies, Clàudia Galicia, de l’Ski Club Camprodon, va tornar a brillar amb un temps de 2 minuts i 35 segons que l’han portada a encapçalar el podi juntament amb Marta Garcia (Club Excursionisa de Calldetenes) i Inka Bellés, que van arribar juntes al podi amb 2 minuts i 45 segons.

Les novetats i el reconeixement al món excursionista i els esportistes de muntanya, a la festa anual de la FEEC

Adrià Moreno guanya la social de Verges

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va celebrar

El ciclisme de carretera va obrir la temporada a les comarques gironines

la festa anual al Born Centre Cultural de Barcelona el dimecres, 21 de

amb el II Gran Premi Vila de Verges puntuable pel Campionat Social

gener, a partir de les 18.30 hores. Amb el lema “FEEC 2015, un any de

d’Hivern Carretera, que tindrà 5 proves puntuables obertes a totes les

novetats!” el president de la FEEC, Jordi Merino, acompanyat de la Junta

categories i el Club Ciclista Montgrí ha estat l´organitzador de la primera,

Directiva, va presentar els esportistes de les seleccions catalanes i els

amb un bon nivell general d’organització.

centres de tecnificació, les competicions esportives, la renovació de la

Una forta tramuntana va fer que l’acte de presència fes plegar algú dels

xarxa de refugis, el rellançament de la xarxa de senders, els programes

120 corredors que van disputar la cursa sobre un circuit de 33 km a co-

de formació i els canals de comunicació, com als àmbits que ofereixen

brir tres i dos cops, segons categories, amb un recorregut de carreteres

importants novetats per al 2015.

tranquil·les per la bellesa dels poblets del Baix Empordà, amb el cim de Foixà com a única dificultat .

Durant l’acte també es van fer els reconeixements als esportistes que han destacat en la temporada anterior en els esports de muntanya.

Com a novetat es van lliurar tres mallots pels premis de muntanya, metes volants i guanyador absolut, que va ser amb claredat el corredor d’ Olot Adrià Moreno, que sempre ha format part de les escapades per anar-se tot sol a l’ última volta. Moreno competeix enguany per l´ equip anglès Starley Primac professional. La segona prova es disputarà a Torroella de Montgrí. El lliurament de premis per totes les categories va ser presidit per l’ alcaldessa de Verges Marta Payeró.

Catalunya Aventura

06 Cataventura.cat


La FECDAS s’adhereix a la moció contra la prospecció d’hidrocarburs a la costa catalana

La Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) s’adhereix a la campanya Aturem les prospeccions, contrària a la recerca d’hidrocarburs a la costa catalana que promouen diverses entitats ambientals, entitats socials i empreses. Les entitats promotores de la campanya Aturem les prospeccions són Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Arran, Centre d’Immersió Sublímits, la Confraria de Pescadors de Port de la Selva, AEDENInstitució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura / Salvem l’Empordà i Projecte NINAM. Aquesta moció ja ha rebut també el suport de les entitats Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals; Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona; Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST); Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny; Ecologistes en Acció; Entrepobles; Gent del Ter i GEPEC-EdC (Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya). La moció a favor de l’aturada de les prospeccions d’hidrocarburs a la costa catalana té lloc després que 17 de gener passat la direcció general de Política Energètica i Mines depenent del ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn de la Costa Brava. Les prospeccions es preveu que afectin més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou tota la costa catalana i que s’estén fins a 20 kilòmetres mar endins en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona. Les entitats promotores consideren, i la FECDAS s’afegeix a aquesta consideració, que aquestes prospeccions posaran en greu perill la salut dels hàbitats marins, l’economia local, la pesquera i la fauna de la zona i que les operacions de recerca són només el primer pas d’una llarga sèrie d’operacions destructives cap al medi marí.


CATALUNYA AVENTURA - Supervivència

EL KIT Avui us presentem tota una relació d’estris imprescindibles per a que

- Una navalla petita i afilada.

formalitzeu el vostre kit de supervivència. Com sempre us expliquem des de Catalunya Aventura, a muntanya tota precaució és poca, i la

- Unes tiretes, una bena, un rotllo d’esparadrap (útil també per a petites

nostra intenció és recordar-vos tot el que és necessari per prevenir

reparacions) i alcohol, en un petit pot de plàstic.

possibles problemes o ensurts, tant en alta com en baixa muntanya. Ja sigui per adversitats meteorològiques, ambientals o… per simples

- Agulles de cosir (una de fina i una de gruixuda i resistent) i fil.

imprevistos, sempre hem de dur amb nosaltres el nostre kit exemplar

No és per cosir-nos les ferides, sinó per reparar la nostra roba o el nostre

i intransferible.

equip. Amb el fil o amb la llinya de pesca (més resitent), podrem cosir sense problema. Cal comprovar que la llinya entra pel forat de l’agulla. - Pedernal i baula per encendre foc. Si no en tenim, podem substituir-les per llumins, guardats en un recipient impermeable, o per un encenedor. - Un xiulet i un mirall per poder fer senyals d’emergència, en cas que haguem ser rescatats. - Una mica de sucre, llet en pols, cafè o te, segons les nostres preferències. Ens ajudarà fer un glop calent, si les coses es compliquen.

El Kit de Supervivència - Un parell de dosis de beguda isotònica en pols, per barrejar amb aigua i - Una manta de supervivència.

recuperar energies.

Es tracta d’una fina làmina de paper alumínic, normalment platejada per una cara i daurada per l’altra. En cobrir-nos amb ella, amb el costat

- Un parell de bosses de menjar liofilitzat.

platejat en contacte amb el cos, aquesta ens retorna reflectit el nostre

desemparats, almenys el primer dia tindrem l’estómac ple mentre

Si ho perdem tot i estem

propi calor (prevenció d’hipotèrmia). A la inversa (costat daurat en con-

busquem una solució. Només cal fer el contingut de les bosses en aigua

tacte amb el cos), ens protegeix del calor i dels raigs solars (prevenció

i escalfar.

d’insolacions). És molt útil en una situació extrema i en cas de pèrdua del

Podem substituir-lo per farinetes en pols per a nadons; és menys “profes-

nostre equip. N’hi ha d’un sol ús i també de reutilitzables.

sional”, però més fàcil de trobar i més barat. Guardarem en un petit recipient el necessari per a dos menjars.

- Una petita llanterna de dinamo. Funciona sense piles, agitant-la o girant una maneta. Si no és imperme-

L’ideal seria guardar tot això en una llauna metàl·lica, que també ens

able, la guardarem en una bossa estanca o impermeable.

serviria de recipient per escalfar el cafè o el menjar, i la llauna ficar-la en una funda que portaríem sempre subjecta al cinturó.

- Hams de diverses mides i llinya (sedal). Quan practiquem supervivència esportiva no podem utilitzar les

Tot això ocupa poc espai. Qualsevol cosa d’aquest kit que s’utilitzi

tècniques de caça i pesca prohibides, però sí pescar acord amb la llei

habitualment, jo la guardaria per duplicat en una butxaca de la

improvisant una canya amb una vara llarga.

motxilla i mantindria el kit intacte per a un cas d’emergència.

- Un petit rotllo de cordill i uns 3 o 4 metres de corda resistents, que

Són diferents opcions a tenir en compte. Si t’agrada l’Aventura, sigues

poden servir-nos per improvisar un refugi.

previngut.

Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer

08 Cataventura.cat





CATALUNYA AVENTURA - Les Gorges de Salenys

Via ferrada de les Gorges de Salenys

Com arribar-hi? Està ubicada al terme municipal de Santa Cristina d’Aro. Per arribar-hi, el camí més directe és la carretera GIV-6612, que s’inicia a un quilòmetre de la població de Llagostera i porta a localitat de Romanyà de la Selva, passant pel veïnat de Panedes.

Aquesta ferrada es troba ubicada a la comarca del Baix Empordà, concretament a un torrent de muntanya del Massís

Aproximadament al quilòmetre 4,7 en sentit ascendent, hi ha una pis-

de les Gavarres, en un bonic entorn natural vestit de frondosa

ta de terra al costat dret de les carretera, on s’observen les marques

vegetació. Durant el recorregut de la via es remunten diverses

vermelles i blanques del GR-92, i on hi ha una petita pineda en la que

cascades. Consta de tres trams ben diferenciats i, d’un tram a

es poden estacionar els vehicles. A l’altre costat de la carretera hi ha un

l’altre, cal anar seguint tota l’estona el camí pel costat del riu tot travessant-lo en diverses ocasions. Paral·lelament i seguint el recorregut de la ferrada hi ha un camí que va pel costat del riu, que és molt utilitzat per persones que van a fer trekking. És una via ideal per iniciar-se en aquest món, així com per

camp molt gran amb una barraca de pedra. Prenem la pista que segueix les marques vermelles i blanques del GR92, que molt aviat giren a l’esquerra. Aquest camí de l’esquerra és el camí pel qual farem el retorn. En la cruïlla, al costat dret, trobem un pal indicador de la font de Panedes i les Gorges de Salenys. Baixem pel petit sender tot vorejant un rierol, fins arribar a la font de Panedes.

realitzar practiques de progressió, flanqueijos i passos de ponts

Un cop passada la font, en un revolt marcat d’esquerres hi ha un petit

tibetans.

corriol en baixada ubicat al costat dret del camí, que porta al riu.

Va ser construïda l’any 2001 per l’Albert Gironés Domènech,

Un cop abaix del corriol trobem un pal indicador amb la direcció a seguir

i des de llavors ha sigut modificada i reequipada en diverses

per tal d’anar a buscar l’inici de la via ferrada.

ocasions, degut a les pluges torrencials caigudes a la zona en aquest període de temps, que han canviat en alguns trams la

Girem a l’esquerra per remuntar tota l’estona pel costat del riu.

forma del torrent.

Travessem un petit pont penjat que va ser construït l’any 1998.

Els trams de la via són els següents: 1r tram: Pou de les Goges 2n tram: Ressalt de la Murtra 3r tram: Salt del Llop

Més endavant tornem a travessar el riu que, si no porta aigua, no és necessari utilitzar el pont que hi ha al costat esquerre. Abans d’arribar al primer tram de la via ferrada tornem a travessar el riu i, a pocs metres, arribem al Pou de les Goges. En aquest punt trobem el rètol indicador de l’inici de la via. Font de Panedes. Antigament, aquesta font era molt freqüentada donat que la seva aigua és picant i era apreciada per molta gent. L’aigua s’embotellava amb una màquina que estava al costat de la font i, un venedor, amb el seu carro i el seu cavall, la repartia per les poblacions més properes. Amb el temps les instal·lacions s’han anat deteriorant, i en l’actualitat la font es troba ubicada sota un porxo al qual s’accedeix baixant unes escales. El terra és de color vermellós, degut al ferro que porta aquesta aigua.

Redacció Catalunya Aventura: Albert Gironés

12 Cataventura.cat


Albert Gironés

Riera de Salenys. Aquest torrent de muntanya està ubicat al massís de les Gavarres. Té poc recorregut i recull l’aigua dels comals de sota la urbanització Sant Miquel d’Aro, desembocant al riu Ridaura. En el seu tram final hi havia una fàbrica on embotellaven l’aigua, que era comercialitzada amb el nom de Salenys. El “carrilet” o tren petit que anava de Sant Feliu de Guíxols a Girona, era un dels mitjans de transport que s’utilitzava per repartir aquesta aigua. En l’antiga estació de tren de la Font Picant encara es pot veure una casa amb el nom “Salenys”, pintat a la façana. Pou de les Goges.

Descripció de la ferrada.

La llegenda explica que era un pou sense fons. Segons la llegenda, un llenyataire del bosc, casat amb una bruixa, es va enamorar d’una

1r tram – Pou de les Goges:

altra dona. Quan la bruixa es va assabentar d’aquest fet va llençar el llenyataire dins del pou, i fent un dels seus encanteris, no el va deixar

Comença amb un pont de dos cables pel costat esquerre, i voreja

sortir del mateix. De tant en tant l’anava a veure i li deia que li demanes

amb un flanqueig tota la bassa d’aigua. L’últim tram passa enmig

perdó. El llenyataire li contestava dient-li que el seu cor ja no li corre-

de dues parets de roca que formen un passadís d’uns 80 centímetres

sponia, donat que ara era a una altra dona a qui ell estimava.

d’amplada, en la seva part més estreta. Equipat amb esglaons per a

La bruixa li deia que si era així, mai el deixaria sortir del pou.

peus i mans, i alguns trams amb cadena. Quan baixa molta aigua és impressionat veure i sentir el soroll que provoca aquest pas.

Va resultar que la dona de qui el llenyataire s’havia enamorat era una

A la meitat del tram hi ha la opció de fer la petita variant que va per

“fada”. Un dia, tot passejant pel torrent, la fada va sentir els crits del

sota, més a prop de l’aigua. L’entrada d’aquesta variant té un petit

llenyataire. Llavors, la fada va desfer l’encanteri efectuat per la bruixa

ràpel de 3 metres.

i va treure el llenyataire del pou. Quan la bruixa va tornar per veure al

A la sortida del tram hi ha un petit pont de fusta que creua el riu. Al

llenyataire, la fada la va fer caure dins del pou, fent servir el seu propi

costat esquerre trobem un camí en pujada, que en cas que sigui nec-

encanteri.

essari ens treu del riu. Seguim remuntant fins trobar el segon tram,

Amb la bruixa atrapada per sempre més dins del pou, el llenyataire i la

que comença amb un pont situat al costat esquerre del riu.

fada varen viure feliços en aquell torrent. 2n tram - Ressalt de la Murtra: Fa uns anys aquest gorg tenia molta fondària, però, l’aiguat torrencial que va patir el torrent l’octubre de 2003 i, degut als sediments i la terra

Quan plou molt es forma un gran bassal sota aquesta roca, que

arrossegada pel mateix riu que es varen dipositar al seu fons, aquesta

deixa caure l’aigua per un tobogan de pedra format pel desgast del

fondària va minvar fins la que poca que té en l’actualitat. Ara, l’’aigua

pas de l’aigua. Fora d’èpoques de pluja està sec. El segon tram de

cau pel mig de dues parets de roca i formen un toll d’aigua, que durant

la ferrada comença al costat esquerre del riu, amb un pont de dos

l’estiu queda completament sec.

cables per a les mans, i un de doble per als peus. A continuació, un de més petit amb les mateixes característiques. Després baixem uns esglaons per seguir un flanqueig per la roca, amb cadena fins el final. Pel costat esquerre hi ha uns passamans i uns esglaons, pels que volen evitar la ferrada. Uns metres més amunt comença el tram dels ponts. El primer de 5 metres i, seguidament, un altre de 9 metres. Tots dos amb un cable per a les mans i un per als peus. Després de remuntar alguns metres pel costat esquerre del riu, trobem el tercer pont, de 30 metres i amb un tram intermig agafat amb un arbre. Seguim per l’esquerra del riu, per una roca amb petits esglaons picats a la mateixa, per arribar a un altre pont amb 2 cables per a les mans i passeres de fusta per als peus, que dóna accés al 3r tram de la ferrada i a les escales del Diable, que voregen aquesta part final fins arribar al pont penjat del Salt del Llop.


CATALUNYA AVENTURA - Les Gorges de Salenys 3r tram - Salt del Llop: És el desnivell més alt de tot el recorregut. S’han de superar els 60 metres d’alçada per la ferrada, o bé prendre la via d’escapament per les escales del Diable. Aquest tram comença pel costat dret del riu, amb uns passamans i uns esglaons de ferro que donen accés al primer pont. Aquest té dos cables units amb unes platines per tenir més base i poder caminar-hi per sobre. Dos cables per a les mans fan de baranes. Es flanqueja un tros i, més amunt, un altre pont que travessa al costat dret. Aquest també té dos cables per a les mans i un per als peus. Opcionalment, abans del pont hi ha una variant indicada amb un rètol per anar a fer un ràpel de 15 metres. Uns esglaons col·locats en vertical donen accés a un flanqueig que porta a un altre pont de 16 metres. La ferrada s’enfila pel costat esquerre del riu i va agafant alçada amb esglaons, fins arribar a un pont de 8 metres que ens creua al costat dret. Fent un altre flanqueig ens trobem als peus d’una escala de ferro molt estreta, clavada a la roca i que puja fins dalt d’on es troba el pont final, anomenat el Salt del Llop. Aquest pont està construït amb esglaons de fusta i cables per a mans i peus. També té instal·lat un cable que fa de línia de vida. Aquest pont va ser construït per primera vegada l’octubre de l’any 2000, i ha sigut modificat en diverses ocasions amb el pas dels anys. Una altra opció, per als menys atrevits, són un petit passamà i una passera de fusta que es troben ubicats per damunt del pont penjat, que també porten a l’altre costat de riu. Resulta molt espectacular poder veure i fer aquest tram en èpoques de fortes pluges, quan es forma un potent salt d’aigua i es pot observar la cua de cavall. Habitualment però, aquest torrent té poca corrent d’aigua.

Retorn. Després d’haver passat el pont penjat hem de prendre el camí que ens treu del riu. Als pocs metres trobarem una pineda. Hem de girar l’esquerra. Una mica més endavant trobarem una altra cruïlla que prendrem a la dreta fins trobar la pista principal del GR-92 que, seguintla en sentit lleugerament descendent, ens portaran fins a la zona de pàrquing. Fitxa tècnica: Situació: terme municipal de Sant Cristina d’Aro (Baix Empordà) Durada de la via: 1’30 a 2 hores / Orientació : NS Desnivell: 175 metres / Recorregut: 1900 m. Any inauguració´: 2001 / Equipada: Albert Gironés Domènech Material: casc, arnés, bagues dissipadores, calçat adequat, i corda de 30 metres si es vol fer el ràpel opcional, ubicat al 3r tram de la via. Observacions: Si es fa la via ferrada després de pluges, baixa més aigua pel torrent i tot el recorregut resulta més espectacular. Durant l’estiu, el torrent està sec.

Fotografia: Albert Gironés

14 Cataventura.cat

GORGES DE SALENYS

Nivell: iniciació-fàcil / Accés : 20 minuts



CATALUNYA AVENTURA - Les Ressenyes d’en Pere

Matagalls (el Montseny) El Montseny és un parc natural . Això vol dir que està sotmès a una reglamentació especial i que algunes activitats hi son prohibides o controlades. Informeu-vos-en trucant als tel. 938475256 – 688914143. Ha estat declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Aquesta es terra de llegendes i de bruixes i si hi veniu amb una certa freqüència, no us heu d’estranyar de trobar-vos amb algun follet del bosc (unes criatures vergonyoses però pacífiques i molt simpàtiques). En general, el Montseny no requereix un equipament massa exigent, tot i que, unes botes de muntanya amb una bona sola esdevenen imprescindibles. Es poden fer excursions al Montseny tot l’any, encara que a mi m’agraden especialment la primavera i la tardor. A la primavera es pot observar la vitalitat i les ganes de renéixer de tot el fullam de les fagedes i a la tardor, senzillament, quedes extasiat amb tot el ventall de colors de les seves fulles. La primera meitat de l’itinerari circular d’avui transcorre pel vessant nord del Matagalls i bona part per un indret molt poc concorregut i d’una bellesa extraordinària. Al llarg de tot el camí trobarem sis fonts, que donen una aigua fresquíssima tot l’any, cada una amb la seva llegenda. Aquest itinerari, tot i ser més llarg que els habituals, segurament és la ruta al Matagalls més vistosa per gaudir del paisatge. Iniciarem la ruta des del Coll de Bordoriol (1.089m.) situat a la carretera GIV-5201 a uns 6 km. de Viladrau. Des de l’aparcament seguim una pista forestal, passarem molt a prop de la Font dels Pastors i poc després per davant del Corral de la Vila i arribarem al Coll de Joan, a on una cadena priva el pas de vehicles. En aquest lloc hi ha una cruïlla i agafarem la pista de la dreta que marxa planejant per la cara obaga de la muntanya, fins arribar a la Font dels Llops (es diu així perquè segons la tradició, aquí van morir els últims llops de la serralada).

Tot seguit trobarem una nova cruïlla i seguirem per la pista de la dreta, amb lleugeres baixades i pujades i al cap d’una estona arribarem a la Font Rupitosa (amb una inscripció que recorda que la terra no pertany a les persones sinó les persones a la terra). Aquest és un punt ideal per esmorzar ja que, a partir d’aquí, el desnivell que s’ha de superar és important i cal anar ben vitaminats. Anem seguint per la mateixa pista, sempre amb les vistes a la dreta de Viladrau i els Cingles de Cabrera, fins que, al cap de poc, la pista s’acaba i es transforma en sender, a partir de quin punt cal pujar a l’esquerra per un fort pendent pel mig de la fageda. Passem una petita zona de tarteres que envolten el Turó Gros d’en Puyol i veiem, de lluny, el Sot de les Cordes ( si és època de pluges, la quantitat d’aigua d’aquest salt el fa ser molt espectacular ). Un cop hem travessat el Sot de les Cordes pugem al Coll d’Ordials amb vistes, ara a l’altra banda. Aviat s’acaben els arbres i tot és força pelat. Veiem l’ermita de l’Erola i més endavant la de Sant Segimont i la de Sant Miquel dels Barretons. Anem pujant pel llom de la Serra dels Salaverds on trobem la Font dels Cims o Prat Xic (en honor a Folch i Torres). Anem remuntant pel voral del petit rierol i al cap d’una estona ja divisarem la creu del Matagalls, a on hi arribarem sense cap dificultat. El Matagalls (1.697m.) és un mirador extraordinari de 360º des d’on podem contemplar, a vista d’ocell, una panoràmica fantàstica: La plana de Vic i les Guilleries i al fons, la Mola, Collserola, el Montsec, Montserrat, el Cadí, els Pirineus orientals i occidentals, el Canigó... Si no fa vent, és el lloc ideal per dinar mentre contemplem tanta bellesa.

Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal

16 Cataventura.cat


Diu la llegenda que un jove gegant ho va veure tot molt bonic i s’hi va instal·lar i poc temps després, un gall que fugia d’una casa perquè se’l volien cruspir, també hi va pujar i es van fer molt amics. Amb el temps, el gegant cada cop era més distant i hostil amb el gall i un dia, tot d’una, va saltar per atacar-lo però el gall el va esquivar amb agilitat, amb la mala sort que al caure, el gegant es va donar un cop al cap i va morir. El gall, que no podia entendre aquest últim comportament del seu amic, es va posar sobre l’espatlla del gegant , esperant que despertés. Però no va despertar mai, i el gall es va quedar allà esperant, fins que va morir de pena. I el punt on es va posar el gall per esperar que el gegant es despertés, és on ara es coneix amb el nom de Matagalls. Com que fem una ruta circular, la baixada la farem pel sender que hi ha al llom de la muntanya, encara ben palat, direcció SE planejant fins arribar al Collet de l’Home Mort. A partir d’aquest punt, tornem a entrar a la ramalluda fageda i ja no la deixarem fins el punt de tornada. Després d’una estona de baixada arribarem al Coll Pregon. Coll Pregon és una important cruïlla de camins en el vessant oriental del Matagalls on conflueixen diverses de les vies d’ascens al cim, com les que venen de Sant Marçal, del coll de Bordoriol i de Sant Bernat. És un curiós pla herbat enmig de l’espessor del bosc i un dels llocs més bonics del massís del Montseny. Hi ha un petit monòlit dedicat a Pau Casals enmig del prat. A cinc minuts pel camí de la dreta, direcció S, que ens portaria a Sant Bernat hi ha la Font de Coll Pregon, de visita recomanada. Desfarem aquest camí i començarem a baixar, direcció N, en un descens continuat i sempre enmig de la fageda, fins arribar a la Font dels Mosquits. Seguim baixant per un sender de fort descens i, després de veure un pou de gel a la nostra esquerra, retornem a la pista d’on havíem sortit, molt a prop de la Font de Llops a on una bona glopada de fresca aigua ens alleujarà de la forta baixada. A partir d’aquí, en suau baixada i tot pensant ja en la propera excursió, arribarem per la pista al punt de sortida.

Punt més alt: 1.696m - Desnivell: 650m Dificultat: Mitjana / Temps total: 6-7 h. www.lacolladelesquirol.es

19


CATALUNYA AVENTURA - LHOTSE

LHOTSE 8.516M

El Lhotse és la quarta muntanya més alta del món, amb un total de 8.516 m d’altitud. Es troba situada a la serralada de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet. La proximitat d’aquesta muntanya amb l’Everest, ha propiciat certa ignorància envers la mateixa per a molts alpinistes. Un fenomen certament estrany aquest. El seu cim està constituït per dos pics secundaris de més de 8.000 m, el Lhotse Middle (8.414 m) i el Lhotse Shar (8.383 m).

Redacció Catalunya Aventura: D. Colomer

18 Cataventura.cat

El nom d’aquesta cimera va sorgir l’agost de 1921, en un reconeixement a l’Everest que va fer Howard Bury. Com que no va trobar un nom local per a la muntanya, la va batejar amb el nom de Lhotse (pic sud, en tibetà), en referència a la seva situació geogràfica. La primera expedició catalana que va pujar al Lhotse Shar, ho va fer el 27 setembre de 1987. Es tractava d’un grup de 4 alpinistes de Mataró, que varen tenir la mala sort de trobar-se amb la brutalitat d’aquesta muntanya. Els 4 varen morir a la mateixa, en ser arrossegats per una allau que va escombrar tota la zona del baix cim.


Han estat molts els intents de culminar amb èxit el cim del Lhotse. La primera expedició documentada que ho va fer, va ser el grup de l’Expedició Internacional de l’Himàlaia, l’any 1955. El 18 de maig de 1956, la cimera principal del Lhotse va ser escalada amb èxit per primera vegada, per part d’un equip suís d’alpinistes, liderat per Ernst Reiss i Fritz Luchsinger, que formaven part d’un equip conegut com Swiss Mount Everest / Lhotse Expedition.

Molt més tard, el 12 de maig de 1970, els escaladors austríacs Sepp Mayerl i Rolf Walter, van realitzar el primer ascens del Lhotse Shar. El Lhotse Middle, per la seva extrema dificultat d’ascensió, va romandre durant molt temps com el pic més alt del món encara per escalar, fins que, el 23 de maig de 2001, un equip rus d’alpinistes de gran experiència, format per Eugeny Vinogradsky, Serguei Timofeev, Alexei Bolotov i Petr Kuznetsov, va aconseguir amb èxit arribar al seu cim.

CATALUNYA AVENTURA - LHOTSE


CATALUNYA AVENTURA - LHOTSE

La via habitual d’ascens al Lhotse comparteix la mateixa ruta que la de l’Everest cap al Coll Sud, pujant a través de l’àrea coneguda com la Banda Groga, situada aquesta després del camp III. Després d’aquest punt i de sortir del camp III, les rutes divergeixen bifurcant cap a l’esquerra per als escaladors que intenten l’Everest en direcció a l’anomenat “Espolón” dels ginebrins, en ruta ascendent cap al Coll Sud, mentre que els escaladors del Lhotse giren cap a la dreta, seguint la paret nordoccidental que ascendeix cap al cim del Lhotse. L’últim trajecte fins al cim discorre a través d’un corredor estret i bastant arriscat d’escalar, fins que finalment s’arriba a la cimera principal. L’any 2011, el reconegut alpinista Carlos Soria es va convertir oficialment en la persona de més edat que feia el cim del Lhotse. Tot un repte.

22 Cataventura.cat

Redacció Catalunya Aventura: D. Colomer

Malgrat ser el quart vuit mil de més altitud del planeta, el Lhotse és, afortunadament, un dels vuit mils amb menys sinistralitat de la història, ocupant el lloc dotzè. Això es deu, essencialment, al fet que la major part dels escaladors utilitzen per a l’ascens la cara occidental de la muntanya, que comparteix la mateixa via que l’ascensió a l’Everest.

La major part de les morts han succeït escalant o descendint la vessant sud de la muntanya, que és una paret d’una tremenda dificultat. Fins el desembre de 2008, 371 escaladors havien aconseguit fer amb èxit el cim del Lhotse, mentre que 20 havien mort en l’intent, la qual cosa suposa menys d’un 6% de sinistralitat.



CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / PORTEJAR

COM PORTEJAR EN

L’ESCALADA EN BLOC. Redactor: Francesc Roldan

a) El portejador no ha de perdre de vista l’evolució de l’escalador. L’escalador no sap si caurà o no i en quin moment. Abans d’iniciar l’acció, l’escalador haurà d’anar comentant amb els portejadors les seves preferències i el recorregut que a priori seguirà. Tots hauran de prendre consciència del parlat i hauran de mantenir la tensió en tot moment. b) El principal objectiu és protegir el cap i l’esquena de la persona que escala, en cas de caiguda. L’objectiu del portejador és tractar que l’escalador caigui dempeus, o almenys, el més vertical possible. Tots preferim un peu trencat o un esquinç de turmell, a un cap trencat o una lesió d’esquena. És cert que el bloc o boulder, per la seva facilitat, l’autonomia i el sim-

c) Quan rebem la caiguda d’un escalador no hem de pretendre subjectar-

plisme que comporta pujar per una pedra amb només un matalasset, és

lo o recollir-lo. És pràcticament impossible i només aconseguirem lesio-

la disciplina d’escalada que més s’acostuma a practicar entre els escala-

nar-nos nosaltres, i/o que es lesioni ell o ella. L’objectiu del porteajdor és

dors i les escaladores.

“rebre” a l’escalador que cau, esmorteïnt la seva caiguda.

Però que sigui la més practicada no implica que sigui la que menys

d) No cal tocar a l’escalador durant la seva progressió. No cal atabalar-lo,

coneixements requereix. Quan anem a fer bloc amb amics i un d’ells

agafar-lo, ni tenir cap tipus de contacte amb ell. Ha de sentir que estem

decideix pujar per una de les pedres, la resta de companys fan l’acció de

a prop, acompanyant-lo amb les mans, peró sense tocar-lo. Simplement,

“portejar”.

cal seguir els seus moviments.

Aquesta paraula, que d’entrada ens pot sonar a xinès, defineix el fet de cobrir amb les nostres mans l’escalador que puja per evitar que caigui i es doni amb el cap, l’esquena o les extremitats, al terra. Portejar bé o malament és la diferència entre una possible lesió greu o menys greu. Així de fàcil i de simple. Abans d’atacar la pedra amb el nostre magnesi i els nostres peus de gat, hem de tenir clares una sèrie de normes: 1. En quant a l’escalador que està atacant un bloc, el primer impacte d’una possible caiguda el patirà la seva esquena, seguidament el seu cap, i posteriorment les seves extremitats superiors i inferiors (estadísticament per aquest ordre). Al portejar hem de tractar de modificar aquest ordre, buscant sempre una caiguda el més neta possible i tractant d’evitar que cap i esquena, pateixin cops forts. 2. La col·locació dels crash-pads ha de ser dinàmica. S’ha d’anar modificant la posició d’aquests segons l’escalador vagi avançant o corregint les seves posicions en la progressió. Cal pensar que no tots som professionals en la matèria, i que a nivells d’aficionat es desconeixen les postures que un escalador anirà adoptant segons vagi progressant per la roca. Per tant, és molt important parar atenció al següent: Una vegada els portejadors estiguin llestos, s’haurà de tenir en compte que:

Redactor: Francesc Roldan 22 Cataventura.cat


LA MILLOR POSTURA PER REBRE EL PES D’UN ESCALADOR ÉS: • Tensió de braços. No n’hi ha prou amb aixecar els braços, cal tensionarlos prou com per saber rebre la força d’un cos que cau a plom des d’una altura considerable. • Mantenir un peu lleugerament avançat, dret o esquerre, tenint en compte si som esquerrans o dretans. Això ens ajudarà amb l’equilibri i amb la força que exercirem sobre el cos que cau. • Els genolls lleugerament flexionats evitaran una possible lesió d’esquena, en rebre la força de la caiguda. El bloc es més complex del que sembla i tota informació és poca per tal de protegir-nos a l’hora d’escalar. Després d’haver llegit aquest article, comprova si la teva manera de portejar era o és la correcta. La seguretat dels teus amics està a les teves mans.


CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: Marçal Rocías

Marçal Rocías una vida animal En Marçal Rocías és el múixer que el mes passat ens va portar a fer una excursió per Lles de Cerdanya. Amb la seva família porta el refugi de la UEC des del 2004. Amb la seva altra família, la canina, es dedica, a més de fer sortides inoblidables, a competir. Amb un palmarès que no para de créixer des del 2007, en Marçal s’ha convertit en un dels pocs múixers catalans en acabar una de les curses més importants del món i de fer-ho en una modalitat poc practicada a les nostres contrades.

-Una pregunta amb la qual acostumo a començar les entrevistes és: com et vas iniciar en aquest món. En el teu cas, qui o què et va empènyer a

-Vas llegir algun llibre o vas veure alguna pel·lícula que et marqués?

practicar múixing?

Amb 16 anys vaig llegir “Els conqueridors de l’inútil” de Lyonel Terray i em

Ningú m’hi va empènyer especialment, em va captivar i enganxar de

va marcar molt; les proeses que feien els alpinistes de l’època, amb els

seguida. Vaig començar l’any 2003 com molta gent, amb un husky- mala-

mitjans amb què contaven, la infraestructura, i tot per res, per la simple

mute que encara corre per casa, en Torb. Tinc un amic que en tenia un

satisfacció de fer cim. Em va marcar i el rellegeixo sovint, m’hi sento ex-

i m’agradava molt la seva estètica i personalitat. Era una mica com jo,

tremadament identificat, doncs el múixing de Llarga Distància té molts

solitari, passota i poc simpàtic, hehe!!. I vaig decidir comprar-me’n un

lligams en comú amb l’alpinisme: dedicació, esforç, sacrifici... i tot per res.

d’igual. Vaig començar a fer esquí de muntanya amb ell, sobretot per La

I de pel·lícules... cap en especial.

Molina i després em vaig passar a l’esquí de fons... Després en van venir tres més... i ara en tinc 21!

-Ben aviat marxes a fer una de les curses més importants del món. Quin va ser el primer cop i com et va anar?

-Tenies algun referent?

Marxem a córrer la Finnmarkslopet, una cursa de trineu de 1200 kms de

Tenia, tinc i tindré un múixer català com a referent que, per casualitat,

distància en semi autosuficiència més enllà del cercle polar àrtic que dura

era company de muntanya dels meus pares, en Miquel-Angel Martínez de

poc menys d’una setmana.

l’equip Kobalaq, del qual ara en formem part.

La vaig córrer per primera vegada el 2011, i va anar molt bé, doncs vam

Va decidir canviar l’alpinisme pel múixing, triant una disciplina especial-

acabar en 43a posició, i sóc un dels únics 4 múixers estatals que l’han

ment dura: el múixing de llarga distància, la LD.

acabat. El 2011 hi vaig tornar i vaig tornar a acabar-la.

Ha corregut 11 vegades la Finnmarkslopet, l’ha acabat 9 vegades i és el

D’ençà que vaig acabar la primera “Finnmark”, la meva vida, per bé o per

múixer de tot l’estat espanyol amb el currículum més impressionant. Però

mal, gira al voltant d’aquesta cursa i d’aquells paisatges, hi estic enganxat.

com que es dedica a la LD ningú el coneix. En canvi entra a Noruega i és conegut allà on va.

Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Dani Arran

24 Cataventura.cat


-Quines expectatives tens de cara a la cursa d’enguany?

-I el moment més dur?

Les nostres expectatives de cara la cursa són acabar. Acabar amb els

N’hi ha dos: un va ser l’any passat. Els gossos i jo vam aguantar 6 hores

gossos cansats, però sans i alegres, de manera que ens convertim en el

sota una tempesta de vent i neu, parats en mig del no-res; va ser molt dur

segon equip estatal i dels pocs equips europeus no nòrdics en acabar la

i tant els gossos com jo ho vam patir molt. Patia per mi, però sobretot pels

Finnmarkslopet en la categoria de 1000 kms i 14 gossos.

gossos, que van quedar colgats sota la neu gelada. Vam aguantar vents de 100 km/h a 10 graus sota zero. Va ser infernal i quan va passar la tempesta

-I quina posició creus que assolireu?

els gossos estaven absolutament colgats per la neu. Em vaig sentir molt

Acabar venint d’on vinc ja és un gran èxit. Pensa que l’entrenament que jo

sol i vaig creure que d’allà no en sortiria.

puc fer aquí és molt limitat. Aquest any porto uns 2000 kilòmetres entre-

Però no havia caigut en què no estava sol. A l’ordre d’avant!, els gossos van

nats mentre que els meus rivals, com a mínim, en porten 5000 i en unes

començar a avançar cap al proper punt de control... he de reconèixer que

condicions molt més optimes. Els meus competidors poden estar fent una

em va caure alguna llàgrima.

mitja de 100 km al dia a temperatures idònies de sota zero i en terreny

El segon és sempre que algun gos de l’equip arriba al final de la seva vida i

nevat. Et puc assegurar que si l’acabo, sortiré a la televisió noruega!

ens deixa. Una part de mi se’n va amb ell. Un dia, un conegut em va veure trist per la mort d’una gossa i em va dir: no passa res, en tens més... Amb

-Suposo que cada metre recorregut amb els teus gossos és una satisfacció de per sí, però... quina ha estat la teva major alegria, dalt d’un trineu? L’alegria més gran va ser creuar la línia d’arribada de la primera “Finnmark”, amb la Negu i la Narvick de líders. Allà estaven la meva parella i la resta de l’equip Kobalaq esperant-me. Hi penso i se’m posa la pell de gallina.

la mirada que li vaig fer va veure que s’havia equivocat.


CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: Marçal Rocías -L’esport del múixing era molt minoritari, però ara sembla que està despuntant cada cop més. A què creus que es deu? El múixing t’aporta unes sensacions i vivències molt especials, experiències que no he viscut amb cap altre esport. No he conegut res que s’hi pugui equiparar. El que està augmentant, i molt, és el canicross. Al nostre país tenim unes condicions prou bones o, com a mínim, no tan diferents d’altres països. -Explica’t. Les modalitats de canicross i bikejoring són més assequibles, tant pel que fa a l’entrenament com pel que fa a la manutenció de l’equip. No

-Quin entrenament segueixes per aconseguir-ho? Suposo que varia en funció de la temporada de l’any. Si, clar. A l’agost entreno tant com puc amb els gossos en llibertat, vigilant que cap se m’escapi a perseguir alguna ovella o alguna cabra. A principis de setembre començo a lligar-los. Per començar faig etapes de musculació, això significa poca distància i molt pes. A partir d’aquí vaig augmentant la distància i les repeticions al llarg de la setmana. Com que l’entrenament l’he de fer en terra, els gossos pateixen més a nivell d’articulacions. No és el mateix que fer-ho en el seu hàbitat, la neu. Aquest any, a més, està sent molt complicat, ja que no ha nevat, però el terreny està gelat i molt i molt dur, i no puc forçar als gossos, per moltes ganes i necessitat que tingui d’entrenar.

necessites tants gossos i aquests són diferents, ja que són curses més curtes i, per tant, no necessites fer tants quilòmetres per entrenar. I tampoc és el mateix alimentar a quatre o cinc gossos que alimentar-ne més d’una vintena. Aquestes modalitats també són diferents de la LD, que és menys coneguda, en part perquè gent que tingui equips amb molts gossos n’hi ha pocs, ja que requereix un sacrifici i una constància que són difícils d’acceptar. -Pels qui no coneixen res d’aquest món, quin consell els donaries als que s’hi vulguin iniciar? Quins passos haurien de seguir? Paciència, i anar a poc a poc. Per una banda és molt fàcil carregar-se de molts gossos. No te n’adones i ja tens 10 gossos a casa. S’ha d’anar molt a poc a poc i no tenir pressa, triar, si es pot, l’animal. Per altra banda, pel que fa al que demanarem als gossos i a l’equip en general, l’única clau que jo tinc i conec és que tot té sentit només en el

-Abans em deies que els gossos de canicross o bikejoring són diferents. La raça determina la personalitat i les característiques del gos? Evidentment! Els nostres gossos estan preparats per la llarga distància, la seva genètica està preparada per tirar, tirar i tirar. He de buscar la justa mesura entre entrenar tant com puc sense forçar-los excessivament. No serveix de res donar-los molta canya si l’endemà no poden córrer. També he de trobar l’escenari adequat, perquè si els posés a fer voltes a un circuit, al final els gossos s’avorririen. Són més intel·ligents del que creu molta gent. -A nivell federatiu, quina mena de suport rebeu els múixers? Zero. El múixing està dins la FCEH, però no hi ha suport per poder tirar endavant aquest esport. Aquest any, a més, per córrer la Finnmark hi ha l’obligació d’estar federat per l’espanyola. Ens hi hem posat en contacte, però no hem rebut cap resposta.

cas que els gossos i el múixer gaudeixin del que fan. Res es pot fer per obligació i menys en aquest cas. Sobretot en els gossos és clau mantenirlos motivats.

Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Dani Arran

26 Cataventura.cat

Entrevista: Marçal Rocías


-Per sort corres amb un equip privat. Sóc afortunat de poder comptar amb l’equip Kobalaq, format pel Miquel Àngel Martínez. Ell va començar a córrer i va fer l’equip, “apadrinant” a un parell de múixers que corrien en LD. Més tard vaig aparèixer jo. Ens ajuda molt i compartim els recursos (pocs) que ens arriben. -I pel que fa a l’alimentació? Perquè el tema de la nutrició deu ser una part important de l’entrenament... És un factor a tenir molt en compte, però així com en altres països els equips reben el suport de grans marques, aquí i en la modalitat de llarga distància estem, per dir-ho d’alguna manera... marginats. Hi ha empreses que esponsoritzen els campionats d’esprint, o d’altres modalitats, però la LD està com oblidada. -Esperem que la cosa canviï més aviat que tard. Per acabar, per on podem seguir la teva progressió a la cursa? Podeu entrar a la pàgina de Kobalaq, www.kobalaq.cat i també al facebook de muixing a la carta: https://www.facebook.com/muixing.alacarta

Marçal, des de Catalunya Aventura, et desitgem molta força, molts ànims i tot l’èxit que et mereixes per la cursa; la sort és pels qui no s’ho preparen i sabem que tu t’ho has treballat. Et seguirem, i esperarem el mes que ve per saber per on farem la propera sortida!


Una joia amagada Redactor: Xavi Arias

Everest, Annapurna... són noms que ens traslladen a l’Himàlaia (Nepal), zona en la que es troben les muntanyes més altes del planeta. Centenars d’alpinistes d’arreu del món, atrets per la seva alçada, intenten escalar fins els seus cims. Això no ens ha de fer oblidar el que s’amaga per sota d’aquestes muntanyes de 8.000 metres; les seves gents, les poblacions, la seva cultura, els seus costums... Els trekkings són una bona manera d’apropar-se a aquesta realitat. És per aquest motiu que, durant tot l’any, moltes persones decideixen embarcar-se en aquesta aventura, sent les millors èpoques per fer-ho, durant el pre-monsó (abril-maig) i el post-monsó (octubre-novembre).

El trekking per la vall del Manaslu comença al petit poble de Sotti Kola (869 metres), tot seguint l’engorjat riu Burhi Gandaki. Hi arribarem des de Katmandú combinant autobús i vehicle 4x4, després d’unes 15 hores per carreteres i pistes, en bastant mal estat en els darrers quilòmetres. El fet de començar el trekking per sota dels 1.000 metres d’alçada fa que puguem gaudir del progressiu canvi de paisatge, amb extenses plantacions d’arròs, frondosos i atapeïts boscos, i etapes molt humides. Centenars de papallones ens marcaran l’inici del camí. A mesura que anem agafant alçada, el verd dóna pas als colors marrons i ocres dels paisatges de muntanya, i al blanc de les glaceres i dels cims que ens envolten. El fet de començar a aquesta alçada és el millor per a l’adaptació que hem de fer per tenir una bona aclimatació.

Els trekkings a l’Annapurna o l’Everest són els més clàssics, existint la possibilitat, fins i tot, de pujar cims de fins a 6.000 metres d’alçada i poder així acostar-se a viure les sensacions que tenen els himalaistes. Això fa que aquests treks siguin els més coneguts, concorreguts i massificats del planeta. De fet, al Parc Nacional del Sagarmatta, que és on es realitza el trek que duu fins el camp base de l’Everest, hi accedeixen més de 35.000 persones per any. Lodges plens fins a la bandera, cues en alguns punts del recorregut... fan que sembli un contrasentit per a molta de la gent que hi viatja buscant la pau, la tranquilitat i l’espiritualitat de l’Himàlaia. Però això no ens ha de desanimar per gaudir de l’Himàlaia, donat que, de ben segur, hi ha racons remots i realment autèntics, encara per descobrir. La meva humil opinió és que tot això entra dins de la “normalitat de les persones”, tenint en compte les sensacions que provoca el fet de trobar-te i saber-te als peus de les muntanyes més altes del món, i de poder gaudir d’aquell entorn. En el meu cas, el primer trek que vaig fer al Nepal, ara fa quinze anys, va ser precisament el de l’Everest. La vall del Manaslu, fora de les aglomeracions dels trekkings clàssics, és un lloc ideal per conèixer el veritable Nepal, la seva gent, la seva cultura i les seves costums. Les ètnies locals han sabut preservar les seves tradicions més ancestrals, donant-li així un punt d’autenticitat a la seva terra. Fins l’any 1991 va ser una zona tancada o prohibida per als extrangers, donada la seva proximitat amb el Tibet. La darrera vegada que vaig realitzar un trek per aquesta vall, únicament vaig trobar-me/creuar-me amb una cinquantena de persones com a màxim, durant tot el recorregut. El Manaslu, també conegut com “Kutang” (muntanya dels esperits) ocupa el 8è lloc, en alçada, dels 8.000’s que hi ha a la Terra. Es troba situat al massís Mansiri Himal, concretament a la zona centre-occidental del Nepal i a 70 km dels Annapurnes, fent frontera amb el Tibet. La història d’aquesta muntanya amaga molts secrets.

Després de cinc etapes, passant pels pobles de Macha, Khola, Jagat, Deng i Namrung, l’engorjat s’obre i dóna pas a unes vistes increïbles, a la vegada que arribem a Samagaon (3.600 metres). A Samagaon es fa un dia de descans, després d’haver fet etapes d’entre 6 i 8 hores, tot passant per petits corriols, escales vertiginoses i, fins i tot, per antics ponts de fusta, dels pocs que deuen quedar al Nepal. Mica en mica anem veient com anem passant d’un ambient induïsta, més propi del Nepal, a un ambient més budista, més propi del Tibet. Temps enrera i per vincles comercials, els tibetans varen utilitzar molt aquests colls i passos de muntanya. Després de gaudir del monestir de Samagaon i del seu entorn, es pot visitar el camp base del Manaslu, situat a tan sols unes 3 o 4 hores de camí. Per un moment, podrem gaudir de les sensacions que provoca trobar-se als peus d’un dels 14 gegants de la Terra. Seguidament ens queda passar pel coll de Larke Pass (5.150 metres), fent dues etapes més curtes. La primera d’elles fins a Samdo, la segona fins a Dharamsala. A diferència d’altres colls del Nepal, el Larke Pass és un coll fàcil de passar, des del qual hi ha unes vistes espectaculars del Manaslu i dels Annapurnes. Finalment i després de fer nit a Bimtang, arribarem a Dharapani, punt final d’aquest trekking i punt de confluència amb el trekking dels Annapurnes. Una volta circular de gairebé 150 km, amb desnivells acumulats de +7.500 / -5.500 metres, amb algunes etapes llargues i dures, i amb allotjaments poc luxosos però molt autèntics, molt lluny dels lodges/hotelets massificats que hi ha la zona del Khumbu o dels Annapurnes. Una experiència que encara pot resultar una veritable aventura, en una zona encara per descobrir. Una joia amagada.

28 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - Els Éssers de les Profunditats

ÉSSERS DE LES PROFUNDITATS MARINES. ESPÈCIES ABISSALS. EXTREMÒFILS. Redactor: Antoni Argemí

Una llegenda sumèria relata que el rei Gilgamesh (2800 a.C.) va caminar

Els extremòfils

pels fons marins utilitzant llast, a la cerca d’una planta que conferia la

Organismes que viuen en condicions extremes: de temperatura ( ter-

immortalitat. És, probablement, la referència més antiga que trobem a

mòfils), de pressió (baròfils), d’acidesa (acidòfils), d’alcalinitat (basòfils),

la immersió.

de salinitat (halòfils), a grans profunditats sota terra (criptoendolits),

És ben cert que per pescar, per raons militars, per salvament, per buscar

fred extrem (psicròfils ò criòfils). Molts d’ells poden viure aletargats

tresors o per gaudir, l’home ha estat atret pel fons marí des de temps

milers d’anys si els falta l’aigua i tornar a revifar en contacte amb ella.

ancestrals. Des del s. V a.C. es comença a documentar amb il·lustracions

Alguns reuneixen més d’una característica de les descrites.

la immersió amb canyes respiratòries, joncs i calderes invertides, etc. Al s.XVII es desenvolupen les primeres campanes d’immersió, més tard

Les fumaroles negres dels fons oceànics, descobertes amb batiscaf

l’escafandrisme, les ampolles d’aire, els submarins, els batiscafs. I és a

el 1977 en la dorsal de les Galápagos a 2400 m de fondària, són fonts

partir d’aquí que el misteriós i profund oceà, un món desconegut fins

hidrotermals submarines situades al llarg dels 64000 Km de serralades

aleshores, ha anat destapant els seus secrets les últimes dècades.

volcàniques submergides que donen la volta al planeta.

El món abissal

Les aigües del fons marí penetren a la capa sòlida a través de fissures i, a

La Fossa de les Marianes és la més profunda de tots els mars. Situada al

temperatures de contacte de fins a 1200ºC, arrosseguen metalls (ferro,

Pacífic nord occidental, va ser visitada per primera vegada pel batiscaf

coure, zenc), sulfurs i hidrogen, sortint disparades cap el mar altra ve-

Trieste el 1960. Té una fondària de 11034m i suporta una pressió de 1072

gada originant xemeneies sòlides de fins 60m d’alçada dins del mar.

atm. En aquella expedició pionera es va descriure un calamar gegant del

El contacte d’aquest flux calent, a uns 400ºC de sortida, amb l’aigua

gènere Architeutis i vàries espècies marines desconegudes.

del mar, freda a prop de 0ºC i oxigenada, condensa i precipita els com-

Per sota dels 1000m de fondària s’han catalogat ja més de 5000 espècies.

postos sulfhídrics donant un aspecte visual de fum volcànic. Ja se n’han

Allà la obscuritat és total i no es pot fer ni la fotosíntesi. La supervivència

descobert centenars de fumaroles, i meravella en cadascuna d’elles el

depèn del què baixa de més amunt i del matar o morir.

particular oasi d’ extremòfils, animals exòtics adaptats a l’obscuritat ab-

Una altra de les vàries espècies de calamar gegant, el calamar colossal

soluta, a un mitjà tòxic insuportable per la resta d’éssers vius i a unes

ò Mesonychoeteuthis Hamiltoni, viu a uns 2000-2200m de fondària en

temperatures on la vida, fins ara, era descartable. Fins aquest moment

fase adulta i medeix fins a 20m. Habita l’oceà glacial Antàrtic. Té el bec i

s’han registrat uns 500 animals exclusius d’aquests ecosistemes, que

els ulls més grans del regne animal i pot pesar 500 Kg.

varien segons el fons oceànic geogràfic estudiat: cucs gegants de més de 2 m , cloïsses blanques gegants, musclos, gambes, peixos i bacteris.

Encara que per extensió anomenem peixos abissals a tots els moradors de les profunditats, tècnicament la zona abissal (abisopelàgica) és la compresa entre els 3000m i els 6000m de fondària. Allà hi habita una fauna de formes curioses, monstruoses en alguns casos. L’ambient fred (de -3 a 0ºC), una pressió extrema (de 300 a 600 atm ), l’absència total de llum i l’escassetat de nutrients fa que els seus moradors presentin canvis evolutius excepcionals: el cos ple d’aigua (compensa les altes pressions), poca calç a l’espinada, enormes boques, estómacs deformables, dents desproporcionades, visió disminuïda o atrofiada, bioluminescència. Els científics que han baixat amb batiscaf expliquen que el més semblant a una pluja d’estels és contemplar amb els llums interiors apagats una colònia d’espècies luminiscents; resulta un espectacle natural d’alt nivell.

Redacció Catalunya Aventura : Antoni Argemí 30 Cataventura.


En absència de fotosíntesi per la falta de llum solar, els bacteris fan el seu paper, transformant els compostos químics sulfurosos en matèria orgànica nutrient. És l’únic ambient viu de la Terra que no depèn de l’energia del sol i

Crònica de Muntanya Redactor: Albert Rubio www.albertrubio.net

es sustenta d’una font d’energia química (quimiosíntesi). A Barberton Mountain, a Sud-àfrica, a una zona on hi ha les més antigues roques de la Terra, amb 3500 milions d’anys d’antiguitat, hi ha fòssils d’aquets mateixos bacteris de quan allò havia sigut un fons oceànic. Hi ha una alta probabilitat segons els corrents actuals de l’estudi de la vida, que

Una primera Aventura

en aquestes fumaroles s’originés la vida i els procariotes termòfils fossin les primeres cèl·lules simples sobre la Terra. L’anàlisi de l’ADN ha mostrat que

De tant en tant em pregunto si hi ha la possibilitat que l’experiència

els bacteris del fons del mar són les formes més primitives de vida en l’arbre

perfecte existeixi. Aquella vivència especial que canviï la teva vida per sem-

evolutiu general.

pre, a millor, és clar, i que provoqui un lleu somriure cada vegada que la recordis. Aquella classe d’històries que hipnotitzen en ser explicades, però que

A la comunitat científica partidària de l’Abiogènesi (estudi de l’origen

fascinen en ser viscudes. El tipus de coses que només són possibles quan, per

de la vida a través de la matèria inorgànica), s’accepta que hi ha dues

fortuna, et trobes al lloc i al moment adeqüats, amb la persona adeqüada.

possibilitats vigoroses, entre d’altres, que apunten a un primer pas: Doncs bé, puc dir que la meva experiència va ser quelcom molt semblant al • La síntesi abiòtica. Ara fa entre 3500 i 4000 milions d’anys a partir de la

que considero el viatge perfecte i, sens dubte, va tenir molt a veure amb això

matèria inorgànica, en condicions molt especials, es va generar i evolucionar

qui va ser el meu company de cansaments, patiments i fatigues a sobre de la

la vida.

bicicleta; en Xavi. I és que la meva primera aventura va ser sobre dues rodes

• La hipòtesi Panspèrmia. No és descartable la conjetura, avalada pels nom-

i pedals, realitzant una ruta de llarg recorregut. L’itinerari escollit va ser el

brosos organismes extremòfils descoberts els últims anys, que fos un origen

Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), sortint des de Saint-Jean-Pied-

extraterrestre (roques, meteorits, pols còsmica) el que hagués dipositat una

de-Port i acabant a la Catedral de Santiago de Compostela.

primera font de vida orgànica primària sobre la Terra. Els últims descobri-

Ho sé, segurament ni el repte ni la forma de portar-lo a terme varen ser

ments sobre el planeta Mart i la lluna de Júpiter, Europa, encara reforcen

massa novedoses, però... amb 18 anys i milions de ganes de sortir a veure

més aquest corrent.

món, aquell viatge s’erigí com l’imprescindible primer pas cap a l’horitzó del desconegut. Tot era nou, des de planificar dues setmanes fora de casa, fins la

El camp de recerca és molt extens , però detallaré uns pocs extremòfils

preparació del material que calía dur damunt la bicicleta, la roba necessària

amb característiques punteres, per complementar les informacions

o l’estudi de l’itinerari sobre el mapa.

anteriors. • Els acidòfils de Río Tinto (Huelva) d’extrema acidesa, pH2-3, i dependència del ferro, han estat considerats per la NASA com a font d’investigació per la similitud del seu ambient (rigolito) amb el rigolito del planeta Mart • A les fonts termals de Yellowstone hi viuen uns organismes a pH 0 i 121ºC (àcid en ebullició) • Els hipertermòfils Pyrococcus furiosus, a les fumaroles profundes, a pressió elevada, es multipliquen a 113ºC. És un dels pocs organismes vius que conté tungstè al seu organisme. • Els tardígrads (óssos d’aigua) són invertebrats microscòpics d’aigua que tenen 8 potes. Poden passar centenars d’anys aletargats si els falta l’aigua (criptobiosi). Sobreviuen a temperatures entre -272ºC i +149ºC. Suporten 100 vegades més les radiacions que nosaltres. Científics russos afirmen haver-ne trobat de vius a la coberta de coets procedents de l’espai exterior. Com a prova, en el 2007 es va col·locar un grup de tardígrads a la nau russa FOTON-M3 i van sobreviure a l’espai exterior mantenint la seva capacitat

Tots hem viscut aquesta primera sensació de llibertat que emana d’allò que

reproductiva a la tornada.

més ens agrada fer, o d’allò que tant de temps portem planejant i acabem

• Als anys 90 es va descobrir un bacteri que viu a 7 Km de profunditat

fent. Diria que aquestes primeres bocanades d’aventura són les culpables de

terrestre i s’alimenta del petroli.

l’addicció que, posteriorment, patirem sense remei i gaudirem per sobre de tot. En el meu cas va ser així. Diría que dues rodes a pedals em van portar a

Sembla clar que els extremòfils seran els últims supervivents de la Terra.

descobrir un mantell de noves sensacions, fora de tota quotidianitat, a les

Quan dins d’uns 1000 milions d’anys el Sol comenci a expandir-se, s’iniciarà

què no vaig poder resistir-me. Des d’aquestes línies i amb tota humilitat,

el procés d’escalfament i evaporació de l’aigua dels oceans, que es salinit-

encoratjo a tothom a viure aquella primera gran aventura que tots portem

zaran progressivament durant milers d’anys fins a una sequera total. Sols

entre cella i cella.

restaran en estat aletargat alguns extremòfils esperant el retorn d’un cicle

Aquella primera dosi del que serà, del tot segur, un tractament d’il·lusió que

que ja no es repetirà, perquè haurà arribat el final de la vida sobre el planeta.

ens acompanyarà tota la vida.


CATALUNYA AVENTURA - Ruta: amb raquetes de neu

AMB RAQUETES DE NEU PEL SUD DEL PALLARS

El Pallars Sobirà és una comarca de grans dimensions, tota ella muntanyosa, on trobem les cotes més altes del país català. Per la seva latitud, altitud i orientació, fa que els hiverns siguin molt rigorosos, les fortes nevades estiguin garantides, i que l’hivern es converteixi en un destí de primer ordre per practicar qualsevol activitat hivernal: raquetes, esquí, alpinisme, escalada en gel, etc ...

PIC DEL SOLÀ DE LA COMA D’ORIENT, PEL REFUGI DE L’ESPLÀ (amb raquetes) Introducció: Llarg recorregut que ens permet conèixer, amb raquetes, les estivacions del massís de Boumort, situat a cavall entre els dos Pallars. L’excursió discorre per paratges molt solitaris. No sempre te neu, ja que l’alçada és més baixa (en cap moment assolim els 2.000 metres)

Al nord de la comarca hi trobem les principals muntanyes. No obstant això, al cor de l’hivern, les cotes més baixes del sud de la comarca resulten ser molt bona alternativa per fer excursions amb raquetes de neu, exemptes dels perills que en aquesta època de l’any presenten les zones més altes del nord: excés d’acumulació de neu, grans distàncies, perill d’allaus, etc. Tot això no ho trobem a la part “baixa” de la comarca.

i estem a l’extrem sud de la comarca. Caldrà anar doncs en èpoques en què hagi precipitat prèviament en cotes relativament baixes. El cim, de nom llarg i difícilment memoritzable, és una mirador local sense excessives pretensions. El millor de tot seran la sortida i la posta de sol des del veritable niu d’àligues, on s’emplacen el refugi i l’ermita de l’Esplà. Punts de referència: *Refugi de l’Esplà *Mata de Coll Pan *Coll Pan

Us presentem dos excursions bastant inèdites, una d’elles força llarga que ens convida a visitar el sempre desconegut Boumort, a cavall entre els dos Pallars, el Sobirà i el Jussà.

*Coll de Passavent *Carena de Cuberes *Lo Pi Sec *Cap del Solà de la Coma d’Orient Temps: En total quasi 6 hores: 3 hores de pujada al refugi i 2 hores 50

La segona ens porta a les pistes abandonades de Llessui, tot plegat per pujar a un excel·lent mirador per suaus pendissos i llargues i pregones pendents.

minuts del refugi al cim. Desnivell: Comptant l’aproximació al refugi, farem 1.354 metres. Llargària: 19 quilòmetres 490 metres, dels quals 13,7 són de pujada al refugi, i la resta, 5,79 quilòmetres, són el trajecte del refugi al cim. Dificultat: Alta, tenint en compte l’aproximació prèvia al refugi que aconsella fer l’excursió fraccionada en dues jornades. Punt de partida: Refugi de l’Esplà. 1.523 metres. Situat dalt de l’aresta al punt conegut com el Cap de les Roques de Solguda. Vèrtex geodèsic.

32 Cataventura.cat


Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas

Accés: Per la pista forestal te el seu inici a les proximitats del poble de Gerri de la Sal, en concret al marge oriental del pont que creua el riu de la Noguera Pallaresa en l’accés al poblet de Bresca. Just passat el pont deixem la carretera asfaltada i veurem la pista que surt a la nostra dreta. Cartell indicador. La pista la podrem pujar més o menys estona depenent d’on comença la neu o si ja trobem trams glaçats. La part baixa de la pista acostuma a ser transitable per vehicles, però a partir del moment en que guanya alçada pel Bosc de Pentina va estant en pitjor estat. A l’hivern acostumen a haver-hi despreniments de rocs. La pista és molt llarga, en concret te 13,7 quilòmetres, el que comporten 3 hores llargues d’aproximació, si hem de començar a caminar des del principi (riu Major). On dormir: Al mateix refugi lliure. Capacitat per a 6 persones. Matalassos i llitera alçada. Llar de foc, taula i cadires. Llenya a prop.

Descripció itinerari: 0,00 h. Sortim del refugi de l’Esplà davallant cap a l’est per la pista per la qual haurem aproximat el dia abans durant l’aproximació al refugi. 0,25 h. Mata de Coll Pan. Bifurcació. Seguim la nova pista vers la dreta en direcció est, allunyant-nos definitivament de les penjades de l’aproximació que haurem fet per pujar al refugi. Tram molt planer. 0,50 h. Coll Pan. Bifurcació en una mena de planell que costa de veure si hi ha molta neu. Atenció! Hi ha una senyal i s’insinua la nova pista secundària que puja vers la nostra dreta en direcció sud, per girar paulatinament cap a l’est, novament. Ens anem enfilant dalt de l’amplíssima aresta on el bosc és molt obert i s’alterna amb prats. Comencem a tenir bones panoràmiques. 1,35 h. Coll de Passavent. Ja estem dalt del llom ben definit. Seguim per la pista vers llevant. Suau pujada. Estem a la Carena de Cuberes. Al poc flanquegem pel bosc pel vessant obac. Quan divisem a la nostra dreta una mena de collet, és la zona coneguda com lo Pi Sec. Abandonem la pista i pugem pel mig del bosc. Terreny obert, fàcil i evident. Superem el darrer llom del cim que resta a l’esquerra del collet que haurem guanyat després d’abandonar la pista. 2,50 h. Cap del Solà de la Coma d’Orient. 1.917 metres. Final de l’excursió.

Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas

33


CATALUNYA AVENTURA - Ruta: amb raquetes de neu LO TOSSAL, DES DE LLESSUI

Descripció Itinerari:

(amb raquetes)

0,00 h. Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Continuem pocs metres vers l’oest i, de seguida, ens

Introducció: Tranquil·la excursió per llargs lloms nevats que es realitza

situem al nervi central d’una mena de coma (Barranc d’Estanyesso) que

enmig de la imatge fantasmagòrica dels remuntadors abandonats del

pujarem vers l’oest per sota de les línies de telesquís abandonades.

que en el seu dia van ser les pistes d’esquí de Llessui. 0,20 h. Trobem una pista horitzontal a la part alta de la primera línia de telEl darrer tram al cim te un tram d’aresta molt estètica, fàcil, però un xic

esquís, que seguirem vers la nostra dreta allunyant-nos de les instal·lacions

aeri, on serà millor treure’ns les raquetes per un moment i anar amb

abandonades de l’estació. Seguint la pista horitzontal travessem una

l’auxili del piolet i eventualment dels grampons.

coma secundària poc marcada, que és la part alta del Barranc del Tamborí.

El cim, molt planer i ample, gaudeix d’unes esplèndides panoràmiques sobre la Vall d’Àssua i la Vall Fosca.

0,30 h. Al poc, deixem la pista i pugem directament per un ample llom en direcció SO, conegut com lo Baixantet.

Punts de referència: *Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui *Barranc d’Estanyesso *Barranc

0,45 h. Anem a parar a un llom aresta encara més ample, que seguirem

del Tamborí *Lo Baixantet *Bony d’Altars *Collada d’Altars *Cota 2.450

sense pèrdua i per una suau i constant pujada, en direcció SO.

metres *Lo Tossal

A la part alta hi trobem un filat.

Temps: 2 hores 15 minuts des dels edificis abandonats de la cota 1.900, de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Si hem de fer la pista d’accés a peu des de les Bordes de Cardós, caldrà comptar amb 1 hora i 15 o 30 minuts més de marxa a peu. Desnivell: Des de la cota 1.900 caldrà remuntar 549 metres de desnivell. Si hem de començar a caminar a la part baixa de les antigues pistes d’esquí, remuntar doncs 950 metres de desnivell. Llargària: 9 quilòmetres 240 metres des de les Bordes de Cardós, 5,17 dels quals corresponen a la pista que potser podrem fer amb vehicle ( depenent de la innivació ) i la resta, 4 quilòmetres 70 metres, són els corresponents a l’excursió estricta. Dificultat: Mitja Punt de partida: Edificis abandonats de les antigues pistes d’esquí de Llessui. 1.900 metres Accés: Cal arribar al poble de Llessui, passant per Sort. Llessui és el poble més alt de la Vall d’Àssua. Des de Llessui anirem a la part baixa de les antigues pistes d’esquí, on acaba l’asfalt. Estem a la Borda de Cardós. ( edificis en runes ) creuem el riu del Barranc de Pamano per un pont i pugem per la pista de terra que descriu grans ziga zagues per una vessant coneguda com la Costa de Vaqueró. La pista te 5,17 quilòmetres i és transitable en vehicle, si la neu ens ho permet. Segurament haurem de deixar el vehicle abans d’arribar a la cota 1.900 metres, on trobem un conjunt d’edificacions abandonades. Caminarem més o menys fins al punt inicial depenent de l’estat d’innivació de la pista. On dormir: Aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Chus i Amaia.

Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas

34 Cataventura.cat


1,50 h. Arribem al primer cim i el flanquegem pel vessant est, el Bony d’Altars, 2.417 metres. Seguim l’aresta vers el sud i traspassem la Collada d’Altars, de 2.404 metres. La pujada que segueix presenta un tram d’aresta ben definit i amb més pendent, on serà aconsellable treure’ns les raquetes i pujar amb piolet. 2,05 h. Cim coronat per una creu. Cota 2.450 metres. Estem a tocar de nou a la part alta de les instal·lacions de les pistes d’esquí abandonades. Seguim el llom, ja ample, tenint cura de les cornises situades a la nostra dreta, fins a coronar el cim més alt. 2,15 h. Lo Tossal, 2.494 metres. Cim més alt de la Serra del Rei, que delimita el sector sud de la Vall d’Àssua. Descens: Desfer les passes fins a la cota 2.450 i davallar directament seguint la línia dels telesquís abandonats i les antigues pistes d’esquí, fins als edificis en runes de la cota 1.900 metres.

.....................

Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969). Actualment viu al Garraf. Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada. Manté el web www.pakocrestas.com , amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada. La web també disposa de botiga on-line amb tracte personalitzat, varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre. Ha publicat una vintena de llibres i mapes, i un centenar de reportatges en revistes especialitzades de muntanya.

39



CATALUNYA AVENTURA - Illes Tonga

A les illes Tonga,

per terra, mar i aire. Després d’uns dies de relax a l’illa de Niue, ens dirigim cap al Regne de Tonga. Aquest arxipèlag, format per 170 illes, 36 de les quals estan habitades, és un destí amb el qual havia somiat des de la lectura del llibre de l’Eduardo Reduch de la Mancha “Hasta donde me lleve el viento”. Tonga està regentada per una monarquia sobirana i és l’única nació de les illes del Pacífic Sud que va evitar la colonització europea. De totes maneres, el que ens ha portat fins aquí és el nostre afany de viure noves aventures i som coneixedors que, per aquestes èpoques, les “humpback whales” o balenes jeperudes, migren fins aquest indret en busca d’aliment i poder “educar” a les seves cries. Si tenim sort les podrem veure de prop i, fins i tot, potser nedar amb elles. En aquestes illes tornarem a coincidir amb l’Àngel i la Mercé, i això obre molt el ventall d’opcions per tornar a intentar un vol en globus, doncs l’Àngel és el pilot.

Retrobament i noves amistats. Els primers dies de navegació per aquestes illes ens van permetre retrobar-nos amb molts navegants, amb els quals ja havíem coincidit en molts indrets durant la nostra ruta de la Volta al Món. Són trobades molt emotives i gratificants on tothom té moltes experiències i curiositats per explicar. Però també va servir per compartir fogueres a la platja i festes tradicionals amb gent nova, molt diversa, de procedències molt diferents i amb embarcacions molt peculiars. Gent, moguda com nosaltres, per un esperit aventurer i un profund amor al mar i la natura.

Restaurant La Paella. Aquí coneixem l’Eduardo i la Pilar, una parella que va arribar navegant ja fa més de 30 anys i que han fet d’aquest indret casa seva. Fascinats per la bellesa del lloc es van instal·lar en una de les illes desertes, concretament a Tapana, i es van construir una cabanya. Aquesta cabanya l’han anat reconvertint en una espècie de xiringuito-restaurant, i és un lloc altament recomanable per a tothom que passi per la zona. Aprofitant que la Pilar és valenciana, s’han especialitzat en fer paelles. Al lloc mai falta la diversió, gràcies als dots musicals de l’Eduardo. Nosaltres vàrem tenir la sort de poder celebrar aquí l’aniversari de l’Anna, i vàrem poder viure una nit molt especial. A banda dels tripulants del BoraBora, al sopar que vàrem fer a “La Paella” també ens va acompanyar l’Humbert, un català d’origen holandès conegut per la comunitat de navegants com “El holandés errante”. Navega en solitari i, després de donar una volta al món que va durar uns nou anys, ara es troba en la seva segona volta al món i s’està plantejant assentar-se definitivament a Tonga. L’Humbert ens va obsequiar amb un “tiki” de fusta, amb un missatge i un desig: que aquella peça única tallada a mà, ens portés sort per la resta del viatge, de la nostra volta al món.

Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

39


CATALUNYA AVENTURA - Illes Tonga Vol en globus. Després d’uns dies navegant per les illes Tonga, es confirma que els alisis baixaran d’intensitat i volem aprofitar aquestes condicions per realitzar el que serà el primer vol en globus al regne de Tonga. Per la direcció del vent pensem que Tapana, a banda de per l’emotivitat del lloc, pot ser un bon lloc per enlairar el globus. Allà comptem amb el recolzament de l’Eduardo i la Maria, i aquella és la seva illa. Després de recórrer tota l’illa ens adonem que no hi ha un sol lloc amb espai suficient per inflar el globus. Pensem que amb la marea baixa, la platja potser sigui una mica més grossa, però... continua sent insuficient. Finalment ens decidim per una clariana que hi ha enmig d’unes palmeres i esperem que les condicions siguin les adients. El vent no disminueix, i amb aquesta intensitat és molt difícil inflar el globus. El butà que portem pels cremadors tampoc ajuda, doncs no té la pressió necessària i dificulta molt l’escalfament de l’aire de l’interior del globus. Després de molts dubtes, quan estem a punt d’avortar l’operació, l’Àngel decideix provar-ho. Per seguretat però, volarà tot sol. No vol que ningú més corri cap risc. Quan les darreres llums del dia estan a punt de desaparèixer, el globus s’enlaira per damunt de les palmeres i abandona Tapana. Després de creuar unes quantes illes, aterra a Vava’u, l’illa principal. El vol ha estat un èxit! L’Àngel ha pogut gaudir de la posta de sol i s’ha trobat amb la grata sorpresa que tot un poble ha anat al seu rescat, doncs l’aterratge ha estat enmig de la selva.

Nedant amb balenes Amb el repte de volar assolit, ara ja només ens queda poder nedar amb balenes. La veritat és que en els dies que portem per la zona hem vist molts d’aquests magnífics mamífers, però el que ens deparava el destí, no ens ho podíem ni arribar a imaginar. Portem tot el dia observant una mare nedant amb la seva cria i fent els rituals d’aprenentatge, que consisteixen en fer salts i moviments diversos colpejant l’aigua amb l’aleta, entre d’altres rutines. A darrera hora de la tarda, estan més a prop nostre del que és habitual. Aprofitem per anar amb la Zodiac auxiliar i els equips d’Snorkel on es troben elles. En un principi, ens llancem a l’aigua amb por i molt de respecte, però... poc a poc, anem agafant confiança. Estem nedant amb una mare i una cria. La mare té uns 12 metres de llargada i pesa unes 20 tones. La cria deu mesurar uns 4 metres i pesar unes 5 tones. Interactuem durant unes dues hores amb elles i veiem com la mare deixa que la cria jugui amb nosaltres, sense perdre de vista el que està succeïnt. Vàrem tenir la gran sort d’estar allà en el moment precís, doncs la resta de dies que vàrem estar per la zona, vàrem continuar veient balenes, però mai ens varen permetre acostar-nos-hi tant. Les illes Tonga no ens han decebut en absolut, i ara ja podem començar a planificar la següent ruta, que ens portarà fins a Fiji.

Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

38 Cataventura.cat



Deixa’t portar per la llum de la foscor


ra

ventu a ’ d s t r espo ’ d a m a r ats. og d r e p s u e o l n El tes o t a r e p

Emissions a tot Catalunya Tots els dimecres a les 20.30 h i els dissabtes a les 23.30 h (canal 36 TDT) Per a més informació truqueu al 93 372 91 00 / etv@etv.cat

www.etv.cat


CATALUNYA AVENTURA - Ruta BTT / Ofert per PLANET BIKES LA GARRIGA

Camp d’oliveres al voltant del Canal d’Urgell El paisatge dels voltants de les Borges Blanques està dominat per la presència d’extensos camps d’oliveres, que mostren la quasi total dedicació de la seva gent a l’explotació de l’oli, de gran fama i altíssima qualitat. L’excursió mostra, a més, com s’han estès els cultius de regadiu.

INICI DEL RECORREGUT Se surt de les Borges Blanques des de la seva església parroquial i es fa

Es retorna a la Caseta dels Nou Salts (km 10,4), es deixa un pont a la dreta i

cap a la plaça de la Constitució. Després cal anar a cercar la plaça d’Anselm

es continua per la pista al costat del canal fins a fer cap a la carretera C-233

Clavé, el carrer del Castell i finalment el carrer de Sant Isidre, als afores del

(km 13), on cal girar a l’esquerra. Al cap de 200 metres, s’agafa una des-

poble. Al final d’aquest carrer, es troben uns camps i cal tombar a mà dreta

viació que travessa l’asfaltat i es pren la pista de l’altra banda que resseg-

i tot seguit a l’esquerra. Més endavant es creua la via del tren per un pont

ueix el canal. Apareix una nova cruïlla (km 15,1) i es tomba a mà esquerra.

(km 1,6) i 300 metres després del fondo de la Femosa (km 2,2) apareix una

En creuar el canal per un pont s’envolta la casa de l’esquerra seguint la

bifurcació i se segueix per la pista de la dreta. S’arriba als Nou Salts del

pista. Es passa la font Vella i es travessa de nou el canal per un altre pont

canal auxiliar d’Urgell (km 3) i, sense creuar-lo, s’agafa una pista paral·lela

(km 15,7). En passar la via del tren per un pas a nivell (km 16,4), s’arriba un

que surt a mà esquerra. Es passa una granja (km 4,1) i el trajecte se separa

altre cop a les Borges Blanques.

del canal deixant dues pistes, a dreta i a esquerra. Comarca: Les Garrigues Es torna a la vora del canal (km 5,3) i es topa amb un nou encreuament: cal

Durada: 1h. 15min.

prendre el camí que avança paral·lel a l’aigua. S’entra a Juneda (km 5,9) i

Distancia: 17,8 Km

es tomba a mà dreta pel primer carrer. Se segueix a la vora del canal. En travessar el canal (km 6,6) per un pont es continua per l’altre cantó. Es deixa més tard un pont que creua el canal (km 7,7) i es prossegueix recte. Més endavant el canal fa un revolt a la dreta (km 9) i es pren la pista que el voreja, deixant-ne una que surt recta.

Redacció Catalunya Aventura

42 Cataventura.cat


49


CATALUNYA AVENTURA - RUTA AMB CADIRA DE RODES

En cadira de rodes pel Camí Natural

de la Muga

L’itinerari comença just darrere del poliesportiu, on hi ha l’inici de la pista (11 m): per arribar-hi, s’ha de superar un pendent del 4,7% durant 42 m (a la dreta queda el pavelló d’esports). 0,15 km (11 m). Es creua la carretera de Santa Clara per un pas de vianants. 0,39 km (10 m). Encreuament: s’ha de seguir per la dreta. Seguidament hi ha una baixada del 5% durant 100 m, es comparteix la carretera durant 3 m i es continua per la pista. 0,60 km (7 m). Encreuament: s’ha de seguir per l’esquerra (per la dreta s’accedeix a una fàbrica). 0,80 km (6 m). Cruïlla: cal seguir per la dreta per la pista principal. A partir del km 1,10 (7 m) el riu de la Muga es fa present al paisatge, a la dreta de la pista, fins al final del recorregut.

Aquest recorregut lineal, a través d’una pista de terra compactada, comença a Castelló d’Empúries i acaba a Empuriabrava. Es discorre paral·lel al riu de la Muga del km 1,10 fins al final.

1,45 km (8 m). La pista passa per sota del pont de la carretera C-68. Des d’aquest punt, i durant 35 m, el paviment empitjora molt, havent-hi pedres i grava solta de mitjanes dimensions que dificulten la progressió. Un cop passat el pont, es travessa la carretera que creua la Muga per un pas

A Empuriabrava es pot aprofitar per recórrer el passeig Marítim, ja que també està adaptat, igual que la platja, que disposa d’unes passarel·les per poder arribar a l’aigua. El paisatge de bosc de ribera és present al llarg de tot l’itinerari fins a la desembocadura de la Muga. El centre històric de Castelló d’Empúries, la basílica i el seu museu i l’Ecomuseu Farinera es poden visitar sense problemes, així com el Butterfly Park, un papallonari i una exposició d’ocells tropicals envoltat d’un jardí botànic.

senyalitzat i se segueix per la pista.

Per arribar a Castelló d’Empúries per l’autopista AP-7, cal prendre la sortida 4 (Figueres/Roses), seguir per la carretera de França N-II (indicacions cap a Figueres/Castelló d’Empúries/Roses) i, al poble de Vilatenim, continuar per la C-68 (carretera d’Olot - Roses) seguint les indicacions de Castelló d’Empúries/ Roses.

5,20 km (7 m). S’arriba al final de la pista, que desemboca al passeig

3,25 km (7 m). La pista passa per sota d’un pont per a vianants que creua la Muga. Hi ha un petit pendent de baixada i de pujada de poca inclinació. Un cop s’ha superat la pujada, el paviment canvia fins al passeig Marítim d’Empuriabrava: és meitat de terra compactada i meitat d’asfalt de gra fi. Al km 3,30, just a l’entrada d’Empuriabrava, hi ha una àrea de lleure amb taules i una font. Per accedir-hi, s’ha de superar una suau baixada, ja que queda una mica apartada (per sota i a l’esquerra de la pista).

Marítim d’Empuriabrava. Hi ha un suau pendent de baixada del 3,8% durant 78 m. 6,14 km (1 m). A la meitat del passeig, a 700 m de la pista, hi ha una caseta de la Creu Roja. Disposen d’una cadira amfíbia apta per a persones

Passats 7,7 km, s’arriba a l’entrada del poble, on hi ha una rotonda: s’ha de seguir en direcció a la zona esportiva, on, al primer carrer de l’esquerra, es troba el pavelló esportiu. S’hi pot aparcar fàcilment i hi ha espai suficient per baixar còmodament la cadira del cotxe i començar l’excursió.

Redacció Catalunya Aventura

44 Cataventura.cat

que vagin en cadira de rodes perquè puguin anar a l’aigua, de diferents tipus de bastons per a gent amb problemes de mobilitat i de serveis adaptats. Just davant hi ha la Guingueta Tuareg, que també compta amb serveis adaptats. Davant, a la platja, hi ha una altra passarel·la per poder accedir al mar i, al final del passeig, n’hi ha una més.


INFORMACIÓ TÈCNICA:

Vivències de Llibertat Redactor: Sebastià

Recorregut: El paviment del recorregut és de terra compactada i es troba en bon estat, ja que l’Ajuntament de Castelló d’Empúries s’ocupa del manteniment. Del km 3,25 fins al final de la pista, el paviment és meitat de terra compactada i meitat d’asfalt de gra fi. El paviment que hi ha al passeig Marítim és de rajoles, molt còmodes per circular-hi.

Capítol (II) La Descoberta

L’amplada mitjana de la pista és de 3 m i sempre es té molt bona visi-

Em dic Sebastià. Durant gairebé tota una vida, he dedicat la meva passió

bilitat cap endavant. La del passeig Marítim és de 5 m, també amb molt

esportiva al món del futbol. El 19 desembre de 2009 tot va canviar, quan

bona visibilitat cap endavant. Al passeig Marítim d’Empuriabrava hi ha

un infart va sorgir i vaig haver de plantejar-me nous hàbits de vida. En

passarel·les de fusta que permeten accedir fins al mar.

aquesta nova etapa de la mateixa vaig conèixer la muntanya i tota la seva màgia. Comencem el capítol II.

Senyalització: Tot l’itinerari està degudament senyalitzat.

Conèixer la muntanya ha estat molt positiu per a mi, per a la meva ment i per

A més, hi ha plafons informatius del quilometratge.

al meu cor. M’ha donat pau i benestar, alhora que ha esdevingut un fantàstic filtre que m’ha servit i em serveix per desconnectar, de tant en tant, de tot.

Pendents i desnivells: El recorregut és majoritàriament pla i els petits pendents que hi ha són

Les primeres percepcions del que us comento les vaig tenir quan vaig anar

fàcilment superables, ja que no tenen gaire inclinació.

a caminar a “Els Bufadors” i a “Sant Aniol”, dues petites rutes que em van submergir de cop en aquest món, fins llavors desconegut per a mi. Allà

CONSELLS:

vaig saber interpretar el que representa realitzar aquest esport i, un cop

Aquest recorregut es pot realitzar tant en cadira de rodes manual com

assolides diverses excursions per camins i senders de baixa muntanya, em

elèctrica. En les cadires elèctriques cal tenir les bateries ben carregades.

vaig proposar pujar un graó més i conèixer el terreny nevat.

En ambdós casos és interessant portar un joc d’eines per a punxades i

Així doncs, l’abril de 2011, en el meu primer contacte amb la neu, vaig pujar

reparacions.

el Roca Colom des de Vallter.

És important portar protecció solar i aigua, sobretot en cas d’anar-hi a

Des de llavors i amb les diverses sortides que he anat realitzant per diferents

l’estiu, ja que hi ha poques ombres al llarg del recorregut.

terrenys, he après l’important que resulta tenir l’equip i el material adeqüat

És convenient portar roba adequada per a cada època per no passar

i necessari per a cada escenari. Aprendre a seleccionar quines són les mil-

fred o calor. Per a usuaris de cadires de propulsió manual, es recomana

lors botes per a cada moment, quines begudes i quantes racions de menjar

dur guants. Segons l’època de l’any, és interessant portar repel·lent de

es necessitaran, el pes de la motxilla… i tot el que representa la preparació

mosquits. És important informar-se de l’estat del vent i dur la protecció

logística d’una sortida, resulta un aprenentatge constant.

adequada. Un aprenentatge constant que, a mi personalment, m’està ensenyant a aprendre a mirar el mapa abans d’emprendre una ruta, a ser prudent abans d’iniciar un recorregut, a mirar la méteo uns dies abans de la fer una sortida o una expedició… A priori, la muntanya és per a tothom, però… no hem d’oblidar que, per evitar ensurts inesperats, cal conèixer bé els llocs on es vol anar i com de preparat s’hi ha d’anar. En pocs mesos vaig descobrir que la muntanya no es posa límits a si mateixa, sinó que te’ls posa a tu.


CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4

2RUTES X1 ZONA VALL D’ARAN Per als amants del 4X4, el territori aranès destaca pels seus paratges inaccessibles i pels seus innombrables racons. Dues rutes per conèixer una mica més el paisatge de la Vall d’Aran i els seus amagatalls insòlits.

Ruta Vilamòs. Capèla de Sant Miquèu CAPELLA DE SANT MIQUÈU. Àrea que es troba en una localització privilegiada per les seves panoràmiques, que canvien amb l’estació de l’any. Es troba a l’entrada del poble de Vilamòs i forma part del circuit escènic de Varradòs i Sauth deth Pish. S’hi accedeix mitjançant la carretera local LV-5055 que porta fins a Vilamòs. Just abans d’entrar al poble s’agafa a mà dreta una pista sense asfaltar i, després de creuar el pont sobre una canonada forçada, es troba l’àrea recreativa. Recorregut: Vilamòs / Dificultat: mitjana

Ruta Bassa d’Arres-Ribera de Margalida Des de Pont d’Arròs, situat a 5 Km. de Vielha en direcció França per la N-230, surt la carretera que puja al poble de Vilamós ( 6 Km.) ( 1255 m.). Vilamòs s’alça majestuosament damunt la Vall de l’Artiga de Lin i el gran bosc de l’Entecada. Es tracta del poble més antic d’Aran. Des d’aquí podem fer l’ascensió al Montlude (2.517m). Aquí també trobem el Museo Etnogràfic de Joanchiquet (LINK Museu de Joanchiquet). Seguint la carretera arribem fins al poble d’Arres de Sus (1.267 m.). D’aquest punt surten dues pistes, una de 3 Km. que arriba fins a la a la Bassa d’Arres i una altra que baixa fins al poble de Bossòst, passant per un trencall que porta fins a la Mina Margalida. Recorregut: Pònt d’Arròs-Vilamós-Arres de Sus- (Bassa d’Arres)- Bossòst Dificultat: mitjana

Redacció: Catalunya Aventura

46 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - Ingrid Soca

ELS TRES ROCKERS O BALANCINS DEL PEU

El fenomen de desplaçar-nos caminant a través de les nostres passes, el coneixem com a marxa humana. Des del punt de vista biomecànic, no existeixen dues marxes humanes iguals, doncs al desplaçar-nos caminant posarem en funcionament pràcticament tot el nostre cos a nivell múscul-esquelètic, generant a cada persona un patró de marxa individual.

El peu és la part del cos que més feina té en la marxa humana. Degut això, té una estructura molt complexa que està formada per diferents articulacions, que ens permet adaptar-nos i transmetre la càrrega del nostre cos cap endavant. Per això necessitem uns mecanismes biomecànics d’adaptació que no lesionin estructures anatòmiques i que permetin, un avanç gradual i correcte, de tot el nostre pes corporal per sobre del peu. Us volem explicar d’una manera resumida com treballa el peu en el pla lateral (sagital), a la hora d’efectuar un pas a la fase de càrrega. Per explicar-vos el funcionament des d’un punt de vista biomecànic bàsic, utilitzarem l’explicació dels tres balancins del peu, coneguts com a “ Rockers del peu”, en el món de la podologia i biomecànica. En termes generals podem dividir un pas a la fase de balanceig i a la fase de càrrega. Aproximadament en una passa normal, la fase de càrrega ocuparà el 60% del total de la passa, mentre que a la fase de balanceig ocuparà el 40% restant.

Redacció Catalunya Aventura: Ingrid Soca

48 Cataventura.cat

Quan el peu acaba la seva fase de balanceig (40%) i comença la fase de càrrega (60%), és llavors quan s’inicia el primer rocker del peu. També el coneixem com balancí del taló, ja que després d’impactar aquest sobre el terra, ha de rotar a través de l’ós del calcani cap endavant i per sota, permetent que l’avantpeu acabi recolzant. Una de les causes més comunes són els problemes d’escurçament de la musculatura posterior de la cama, a on es produeix un impacte inicial del peu contra el terra, per la zona del taló, sinó per la zona del mig peu (degut a una tracció cap amunt i endarrere que exerceix el tendó d’Aquil·les sobre el taló). Un exemple d’alteració d’aquest 1er rocker, podria ser els nens que “caminen de puntetes”, d’una manera inconscient.

El 2on rocker del peu o balanci del turmell, comença quan el peu està completament recolzat sobre el terra i es produeix un avançament de la cama per sobre del peu gracies a l’articulació del turmell. Problemes de congruència articular i d’estructura del peu poden escurçar o allargar la duració d’aquest rocker, produint alteracions biomecàniques. Encara que el mecanisme de producció de les lesions musculars es molt variat, en aquest rocker és on més habitualment es produeix el famós excés de pronació) i generem problemes musculars tipus fascitis plantar, periostitis, tendinitis del tibial posterior, etc (la pronació fins a cer punt es fisiològica en aquest rocker).


Per últim, el 3er rocker o balancí d’avantpeu, s’inicia quan es comença a aixecar el taló del terra, i finalitza quan elevem el peu per la zona dels dits per iniciar la fase de balanceig del peu. En aquest moment es important que existeixi un bon moviment de les articulacions metatarsofalàngiques (articulacions que uneixen els metatarsians amb les falanges) per que no es produeixi cap tipus de sobrecàrrega en aquesta zona. Les articulacions metatarsofalàngiques del primer dit també tenen una funció molt important en aquest 3er rocker, el qual consisteix a activar un mecanisme anomenat WINDLASS, el qual li dedicarem un article.

Entre d’altres coses, una exploració biomecànica de la marxa, es valoren minuciosament aquests rockers. En el cas que algun rocker estigui alterat, i es produeixi alguna patologia es busca la manera d’intentar restablir-ho amb un tractament: (fisioteràpia, plantilles personalitzades, cirurgia…) Esperem que us hagi agradat, aquesta breu entrada sobre biomecànica del peu i que pugueu comprendre una mica millor la importància de realitzar una bona marxa humana, amb els tres rockers del peu funcionant d’una manera correcte. Ingrid Soca Torres Unitat de biomecànica Podoactiva


CATALUNYA AVENTURA - Turisme

GUINEA EQUATORIAL

( futur paradís ecoturístic )

Guinea Equatorial és un petit país de l’Àfrica Central, situat en ple Golf

d’aquesta repercussió negativa recau també, en bona part, en els nadius

de Guinea que, fins l’any 1968, va ser una colònia espanyola. Té una su-

furtius dels país que arrassen, igualment que les constructores, les seves

perfície total de 28.051 km2 i, per tant, és més petit que Catalunya. Mal-

exuberants i primàries selves, en perjudici de la seva fauna i la seva flora.

grat no existeixi cap conflicte bèl·lic al país, als mitjans de comunicació internacionals es parla sovint del mateix, de manera més aviat negativa,

En tot el territori nacional trobarem diferents tipus d’allotjaments.

i sovint criticant el seu règim de govern dictatorial, al qual s’acusa de la

Alguns hotels de gran categoria destinats principalment al món empre-

repercussió negativa del benestar de la seva població.

sarial, altres de més modestos, i alguns pocs de baixa qualitat. També hi trobarem restaurants de totes les categories, així com senzills “xiringui-

Però...que se’n salven gaires països africans dels problemes econòmics

tos”, principalment en zones rurals.

i socials actuals? O... potser és que Guinea Equatorial és l’únic país

En termes generals, cal dir que la població local acull bé als visitants es-

polèmic del continent a qui tothom critica. No estem intentant justificar

panyols, malgrat no entenguin el distanciament que s’ha dut a terme

res ni fer política, no, però... el que és cert és que si en l’actualitat ana-

pels polítics d’ambdós estats.

litzèssim amb detall molts altres països, gairebé no podríem anar a cap lloc del món.

La població autòctona de Guinea Equatorial la composen diferents grups ètnics. Els fang són els més nombrosos i provenen del continent. Els bubi

Simplement volem donar a conèixer, des d’un punt de vista més aviat

són originaris de l’illa de Bioko. La resta, que són minoria, són els ndowés

positiu, un país que, malgrat tot, val la pena visitar. Sobretot els seus

o “playeros”, els bisios o bujeba, i els corisquenys, que, juntament amb

territoris insulars. Malauradament, el territori de la regió continental

els llunyans annobonesos, representen només i aproximadament un 7%

més extensa del país, anomenada Rio Muni, on trobem la ciutat de Bata

de la població dels cens total, estimat al voltant d’un milió d’habitants.

(amb més de 200.000 habitants), actualment està patint masses explotacions industrials que afecten el medi ambient i que han fet que el seu

El país ha sofert un desenvolupament econòmic molt notable els darrers

ric patrimoni natural s’extingeixi de manera irreversible.

anys, degut a la descoberta del petroli i del gas natural, entre d’altres recursos naturals. Això s’aprecia en les seves modernes infraestructures,

Aquest fet ha tingut una repercussió més que negativa en les seves àrees

de les quals no parlarem en aquest reportatge.

“suposadament protegides”, que han passat a ser a l’abast d’empreses constructores que no han tingut gaires miraments pel medi. Part

Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové i Àngel Vañó · Fotografies: Josep Maria Escofet

50 Cataventura.cat


A dia d’avui i abans que el desenvolupament industrial i l’ambició hu-

Reserva Natural de Monte Temelón

mana acabin amb tot, encara i en la major part del territori, hi trobarem

Molt interessant des del punt de vista botànic, on els científics podran

fantàstics indrets on poder perdre’ns. Els amants de la natura encara

inventariar una de les darreres restes de bosc humit equatorial del país.

podran gaudir de la selva tropical, de les seves màgiques muntanyes,

En quant a la fauna, destaquen el cocodril de morro estret i el pangolí

dels seus llacs, així com navegar pels seus rius interiors i pel seu litoral

gegant.

marítim. També podran visitar poblets perduts de l’interior, tot gaudint de l’amabilitat i curiositat de les seves gents.

Reserva Natural del Estuario del Muni Rep el nom de la regió continental i del riu que desemboca a l’estuari. Constitueix una zona d’alt interés biològic, donada la formació de man-

A la regió continental hi ha registrats nou espais protegits, sent aquests

glars. S’hi reprodueixen molts crustacis i és un lloc destacat quant a

els que es detallen a continuació:

nidificació de diverses aus aquàtiques, amb una important presència de manatís i de diversitat de simis.

Parc Nacional Monte Alén El més conegut i visitat, així com el més extens. Es troba situat en ple

Per acabar, no volem deixar d’esmentar que el cèlebre etòleg i

massís central de la serralada de Nyefang, i té alçades de fins a 1.200 m.

primatòleg català, Jordi Sabater Pi (1922-2009), va fer una important

cobertes per una densa vegetació equatorial.

aportació a la ciència en dur, l’any 1966 al zoològic de Barcelona i provi-

És el parc on estan registrades el major nombre d’espècies animals del

nent de Guinea Equatorial, l’únic goril·la albí trobat al món, en “Floquet

país. Com a espècies més importants hi destaquen el goril·la de planura

de Neu”. Aquest goril·la albí es convertí en una veritable icona pel Zoo de

occidental, l’elefant de bosc, el lleopard, els antílops sitatunga i el búfal

Barcelona i per la ciutat, on va viure fins l’any 2003, moment en que va

selvàtic. El riu Wele o Benito creua gran part del parc nacional, formant

morir, tenint ja 39 anys.

ràpids i espectaculars cascades, així com algun llac interior.

Els nadius de Guinea Equatorial el coneixien com “Nfumu Ngui”.

Parc Nacional de Los Altos de Nsork

Monumento Natural de Piedra Bere i Monumento

De dimensions més petites que l’anterior, però amb una biodiversitat

Natural de Piedra Nzas

semblant. Hi destaca la gran varietat de flors tropicals que s’hi troben,

Aquests dos espais protegits destaquen per les seves espectaculars for-

entre les quals, les precioses orquídies. També hi trobarem ximpanzés i

macions rocoses, anomenades pels geòlegs “Inselbergs”.

mandrils, entre els grans primats.

Aquestes formacions rocoses s’enlairen notablement per damunt de les cúpules dels arbres del bosc tropical. També abunden les cavitats amb

Reserva Natural de Río Campo El riu Campo o Ntem, fa de línia divisòria o fronterera amb el Camerun. És el principal hàbitat de la gegantina granota goliat. Amb sort, també podrem trobar alguns hipopòtams i, fins i tot alguns poblats pigmeus, donant-li així un alt valor etnològic a aquesta interessant reserva, on el bosc arriba fins el litoral marí.

Reserva Natural de Punta Llende Aquesta petita reserva està situada a la costa, enmig d’un bucòlic paisatge de palmeres. Hi trobarem poblets de pescadors que utilitzen els seus mètodes ancestrals i tradicionals de pesca.

Reserva científica de Playa Nendyi És una important zona de la costa continental, destinada a la protecció i reproducció de les tortugues marines amenaçades.

importants colònies de ratpenats.


CATALUNYA AVENTURA - Turisme

Illa de Bioko

Arxipèlag de Corisco i Elobeyes

Per sort, les regions insulars disposen de més protecció, sobretot en

Reserva Natural de Corisco i Elobeyes

gran part de l’illa de Bioko, de 2.017 km2, antigament coneguda com

Conjunt de petites illes, on la més gran, Corisco, és un veritable paradís

Fernando Poo ( Ferñao do Pó), en honor al seu descobridor, el navegant

natural.S’hi accedeix des de la regió continental, sortint del port de

portuguès que l’any 1472 va arribar a l’illa en una expedició de reconeixe-

Cogo, just a la desembocadura de l’estuari del Muni. Es pot llogar una

ment pel Golf de Guinea.

embarcació ràpida a motor i arribar a les illes en unes tres hores de navegació, tot passant pel costat dels minúsculs illots de les Elobey, on no hi

La capital de l’estat és Malabo (antiga Santa Isabel, durant la ocupació

viu ni trobarem ningú, a banda d’alguns pescadors que desembarquen

espanyola), i es troba situada al nord de l’illa. Actualment es troba rode-

per descansar o pescar a la platja. Al llarg del recorregut podem trobar

jada de pous petrolífers i altres instal·lacions industrials.

algunes balenes iubarta i altres cetacis, així com moltes aus marines. Al fons marí hi ha infinitat de coralls i diverses espècies de plantes marines,

Cal endinsar-se a l’interior de Bioko per trobar-se en plena naturalesa.

per a l’admiració dels submarinistes.

En aquesta petita illa d’origen volcànic existeixen dos Parcs Nacionals:

Annobón Parc Nacional del Pico Basilé

L’illa d’Annobón consta de 17 km2 i està situada 600 km al sud de l’illa

En aquest parc es troba la muntanya més alta del territori nacional, pop-

de Bioko. Agraeix, des de fa uns anys, una profunda transformació i

ularment anomenada “El Pico” (3.011m). La seva altiva silueta es pot di-

acostament al seu país, mitjançant el nou port, l’aeroport i la telefonia

visar des de qualsevol indret de l’illa. Per pujar-hi cal demanar un permís

mòbil. S’ha construït un hotel que ofereix un servei adequat als clients,

i anar acompanyat d’un guia local que et facilita l’administració, ja que

s’han arreglat les carreteres existents, i s’han realitzat nous trams que

en el mateix cim existeixen unes antenes i unes instal·lacions militars, on

permeten comunicar tots els punts importants de l’illa. A més, s’han

no s’hi pot accedir.

efectuat altres obres menors, com són la restauració de l’esglèsia o la

Des de molts punts de la muntanya i sempre que la climatologia ho per-

construcció d’habitatges socials.

meti, es pot divisar el gran Mont Camerun, de 4.095 m. d’alçada, ubicat ja en terres continentals del país veí. Dins d’aquest parc nacional hi tro-

Annobón és un dels pocs llocs de Guinea Equatorial que encara podria

barem una vegetació amb molts endemismes, així com una important

considerar-se un paradís natural, per la seva especial situació geogràfica

població de primats i altres mamífers, i diferents espècies d’aus.

i per la bellesa d’alguns dels seus paratges. L’illa d’Annobón està formada per una caldera (900 metres) que allotja el llac Apot. Annobón consta de

Reserva Científica de la Caldera de Luba

pocs quilòmetres de platges, però els escassos que posseeix són dignes

Es tracta de la zona més rica en biodiversitat de l’illa. També és la més

de visita , i també té costa d’aigües cristal·lines.

important des d’un punt de vista científic, donat que en ella s’hi fan in-

L’illa d’Annobón, d’origen volcànic, és la part més seca de Guinea Equa-

vestigacions diverses i es realitzen expedicions on assisteixen nombro-

torial (1.000-1.500 mm/any) amb 25º de temperatura mitjana anual. En

sos biòlegs i botànics d’arreu del món. Els cims que rodegen la Caldera

les seves aigües, les balenes i les tonyines es reprodueixen i, de vegades,

de Luba arriben fins els 2.261m. Hi trobarem alguns llacs, com són: el

afloren. La vegetació de l’illa d’Annobón està influïda per la menor pluvi-

Biao, el Claret i el Loreto. Així mateix, espectaculars cascades com les

ositat i per la llarga estació seca. Al nord hi ha formacions arbòries cadu-

d’Illady, que es desplomen centenars de metres enmig d’un paisatge ple

cifòlies i praderies semiàrides, cobertes d’extenses formacions herbàcies

de bromes que emergeixen del dens bosc tropical. Entre altres primats,

de gramínies durant l’estació de pluges. Al sud hi ha un mantell arbori

destacarem el dril com a gran simi i emblema de l’illa, així com gran va-

tropical més dens.

rietat de batracis i amfibis. La costa sud de l’illa és molt verge, i en ella

A l’illa la composició de la fauna és pobra, però té un gran valor biològic

trobarem la petita i ja accessible per via terrestre, població d’Ureka.

pels seus nombrosos endemismes. Hi ha dues espècies de ratpenats.

En aquesta zona trobarem solitàries platges, on les quatre espècies de

L’avifauna comprèn vuit espècies, a excepció de les aus marines. Els rèp-

tortugues marines que existeixen van a dipositar els seus ous.

tils estan representats per colúbrids i dos gènics. Hi ha set espècies de peixos d’aigua dolça. * Per visitar Guinea Equatorial cal fer una sèrie de formalitats necessàries per poder obtenir el visat. A banda del passaport hi ha una acreditació turística que s’haurà de presentar amb el certificat de penals i la tarja groga de vacunació internacional, i omplir un formulari que demana l’Ambaixada equatoguineana de Madrid. Aquests tràmits els facilita una agència de viatges de Mallorca, en col·laboració amb el Ministeri d’Informació y Turisme de Guinea Equatorial:

www.ruta47.com / www.visitguineaecuatorial.com / www.lulu.com

http://www.lulu.com/shop/search.ep?keywords=Visit+Guinea+Ecuatorial & type= (Guía de Guinea Equatorial en digital. Autor: Àngel Vañó )

Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové i Àngel Vañó · Fotografies: Josep Maria Escofet

52 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS

ELS MATERIALS

DE LA MEDICINA Petit homenatge al Dr. Pius Font i Quer, i al savi Dioscòrides. Hem començat un nou any i he pensat que per què no començarlo de manera “diferent”, parlant-vos d’alguna altra cosa, d’algun altre tema que, encara que diferent, evidentment estigui relacionat amb la terra. Fa massa temps que parlem de verdures, d’hortalisses i d’altres productes que ens dóna la terra amb treball i esforç, però... la terra i la natura també ens donen altres productes que no cal que anem a comprar-los a plaça o a la botiga. Productes que tan sols sortint a fer un volt pel camp o pel bosc, els podem trobar de forma natural i espontània en forma d’arbust, en forma arbòria o d’herba , o de fructificació d’algun fong, entre altres possibilitats. Parlo d’arbustos com el romaní, la farigola, l’orenga... d’arbres com el til·ler, el lledoner, el llorer.... i d’herbes com la dent de lleó, el sarró, la verdolaga , l’ortiga.... Hi ha una extensa llista de plantes que ens proporciona la natura que ens poden servir per alimentarnos, per guarir-nos o, fins i tot, per decorar alguns plats. Els vegetals formen part de la dieta humana des de temps prehistòrics. Ja a l’antiga Grècia trobem documentació sobre els usos culinaris i farmacològics de molts vegetals. Dioscòrides Pedaci , nat a Cilícia el segle I, va ser un important escriptor, metge, farmacòleg i botànic, que va escriure un famós tractat de medicina on va descriure al voltant de 600 espècies de plantes medicinals, uns 90 minerals i unes 30 substàncies d’origen animal. Per aquest motiu es va convertir en un referent en farmacologia durant l’Edat Mitjana i el Renaixement. Amb el pas dels segles i amb els avenços en coneixements botànics, alguns d’aquests vegetals han desaparegut de la nostra dieta o de la nostra farmaciola, i han estat substituïts per altres més productius o de fulles més grosses, així com de gustos més suaus. També han influït els principis actius de síntesi, encapsulats o presentats a l’interior d’un sobret. No cal dir que la natura, a banda d’oferir-nos plantes excel·lents per al nostre organisme, també ens dóna de tòxiques.

Redacció Catalunya Aventura: Joan Serra Castilla

54 Cataventura.cat

Així doncs, hem de saber que existeixen vegetals tòxics, i que no pas pocs. Ara bé, com deia Paracelso; metge, alquimista i astròleg suís (1493-1541), el verí no el fa la substància en sí, sinó la dosi. Basant-nos en la màxima d’aquest savi, hem de saber que hi ha vegetals que poden arribar a ser MORTALS, i que per tant, cal extremar sempre les precaucions a l’hora de menjar una fulla, una arrel o un fruit, que no coneguem. És molt important doncs saber identificar bé l’espècie, ja que existeixen plantes amb fulla comestible molt semblants a d’altres que poden resultar tòxiques, així com plantes amb fulles excel·lents però que els seus fruits que ens poden provocar efectes no desitjats, o a la inversa. També hi ha fulles que contenen substàncies tòxiques que, en cuinar-les, desapareixen. L’espinac, per exemple, conté elevades quantitats d’àcid oxàlic, la morella conté solanina, un alcaloide del que recordo haver fet referència en algun article que, en ebullició, també desapareixen. L’api, en algunes persones, pot provocar reaccions al·lèrgiques. Què us sembla doncs? Amb aquest article comencem un nou viatge pel món de les plantes, sense oblidar-nos dels productes de l’horta, evidentment, però obrint el camí del coneixement d’altres plantes no considerades ni verdures ni hortalisses, sinó que MALES HERBES. “No existeixen les males herbes, sinó herbes que neixen fora de lloc”


CATALUNYA AVENTURA - Els Professionals

CONCURS PHOTO VIVÈNCIES Vols aconseguir una fantàstica guia o llibre d’Editorial Piolet? Només has d’enviar-nos una fotografia realitzant esport i si la teva foto és la més aventurera... segur que guanyaràs !! Envia’ns la foto a: adventuregirona@gmail.com Concurs mensual. Data límit per enviar la foto “dia 20 de cada mes”. La foto guanyadora també sortirà a la revista Catalunya Aventura.

62 Cataventura.cat


56 Cataventura.cat



58 Cataventura.cat





CATALUNYA AVENTURA - Llibres

ALPINISME PLAISIR. MONT-BLANC Guia d’alpinisme pel massís del Mont *Blanc francès, s’han seleccionat les millors rutes amb els següents criteris, bellesa, estètica de traçat i interès tècnic. Cada itinerari conté una fitxa amb la descripció i la informació d’altitud, sortida, dificultat, horari, material necessari, desnivell, primera ascensió i condicions favorables per realitzar-ho. Inclou també croquis i fotografies a color, a més d’informació sobre els refugis de la zona. EDITORIAL: GLÉNAT IDIOMA: CASTELLÀ AUTOR: J.L. LAROCHE

ARAN VALLE Y BARRANCOS “Solament hi ha un factor que determina la *dificutad a la muntanya, i és el grau d’exposició al que estem disposats a enfrontar-nos... “. “Si no existeix exposició, tan sol estem realitzant un exercici físic més o menys intens...”. (*Reinhold *Messner, programa al caient de l’Impossible, cites aproximades). Estar exposats no significa arriscar. Solament arrisquen els qui desconeixen el mitjà, no dominen la tècnica, no tenen experiència, i no estan física i mentalment preparats. Aquestes són les garanties que ens permeten afrontar un descens amb seguretat. Però a més, també cal aprendre a estar exposats. (L. M. Mateos Marcos) EDITORIAL: PRAMES IDIOMA: CASTELLÀ AUTOR: L.L. MATEOS MARCOS I A.MORAIS EZKERRO




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.