Issuu on Google+


Cultura

Colors Música

Primavera Creativitat

Calma Turisme Llegendes Originalitat

GIRONA, TEMPS DE FLORS del 10 al 18 de maig de 2014 Disseny Artesania Flors Emocions Passejades Art Gastronomia

Natura Història

Hi col·labora:

gironatempsdeflors.cat

#tempsdeflors

@turisme_gi

facebook.com/turismegi

youtube.com/gironaturismetv


Edita: Bike Univers S.L www.cataventura.cat Direcció Comercial: Marisol Segura adventurecomercial@gmail.com Direcció Disseny i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com Redactors: Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí David Colomer, Marta Vàzquez, Quim Carreras Hanna Martinell, Laura Estrada, Albert Gironés, Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya. Fotografia: Carles Lopez Bustins, Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés. Subscripcions: www.cataventura.cat Col.laboració: Enric Rubio, Núria Tinto, Ajuntament de Girona, Anna Gonzalez, Albert Gironés, Dani Arran, Laia Cervelló. Maquetació: Bike Univers S.L. Impressió: Rotimpres

06 - Girona Temps de Flors 10 - l’Entrevista: Albert Gironés 14 - Un model per la teva salut Psicològica 16 - Tecnificació Esportiva 18 - La Ruta: Puigmal una ruta històrica 22 - Nusos d’escalada i muntanyisme 28 - Reportatge: Les Allaus 30 - Everest: Un somni assolible 36 - Orientació a alta mar 40 - Crònica: Antecedents 42- Un altre món 44- L’Estany i el Polo 56 - El Secret 58 - Eco Aliments

LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800

RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.

motobici@olympiagrup.com

www.olympiagrup.com


Una aventura és sempre un repte, quelcom emocionant. La revista que avui teniu entre mans transpira aquesta sensació, no només per l’oferta i el contingut de les seves pàgines, sinó també per l’empenta dels seus responsables encetant un projecte d’aquest abast i interès. L’eclosió de l’esport d’aventura dels darrers anys ha permès potenciar l’atractiu del patrimoni natural de Girona i del seu entorn, ja que ofereix unes condicions idònies per a la seva pràctica. Aquest fenòmen, a més, ha repercutit beneficiosament en el desenvolupament econòmic i professional del turisme actiu o de natura, que anima a diferents públics a viure experiències a l’aire lliure. En aquest sentit, Girona ofereix un ampli ventall de propostes i formats diferents per gaudir de l’esport en aquest entorn privilegiat. Aprofito aquestes línies per traslladar la meva felicitació als autors de Catalunya Aventura pel seu primer número i alhora, per animar als lectors a descobrir les múltiples propostes que posen al nostre abast.

Carles Puigdemont i Casamajó Alcalde de Girona

cataventura.cat 04


CATALUNYA AVENTURA - TEMPS DE FLORS

Unes Flors fetes amb papiroflèxia, icones del cartell de Girona, Temps

de Flors 2014 L’estudiant de primer de batxillerat artístic de l’Institut Santiago Sobrequés Xavier Gutiérrez és l’autor del cartell guanyador de la 59a edició del Girona, Temps de Flors. Com ja ve sent tradició, l’acte de descoberta del cartell s’ha fet aquest matí a l’Institut Santiago Sobrequés, que des de fa cinc anys col·labora amb l’exposició floral a través d’un concurs per elaborar la imatge gràfica del festival entre l’alumnat del centre.

Xavier Gutiérrez, l’autor del cartell, ha explicat que ha intentat “transmetre els valors de Girona, Temps de Flors” a través d’unes “flors que no són típiques, que no estan gaire vistes”, fetes a través de papiroflèxia, fotografiades, editades i canviades de color posteriorment per elaborar el cartell. “Volia que fos simple, però que es veiés clara la idea”, ha afegit Gutiérrez. Carles Puigdemont l’ha felicitat per l’obra realitzada i li ha expressat el valor afegit que suposa ser l’autor d’aquest cartell “que donarà la volta al món, cosa que no és a l’abast de qualsevol creador”, fent referència a la promoció que es farà de Girona, Temps de Flors en ciutats com Barcelona i Madrid o en diversos punts de França.

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha ressaltat la qualitat dels cartells presentats, que fan “cada any més complicat escollir la imatge del gran esdeveniment de la ciutat”. “L’important és que aquesta factoria de talent de la ciutat, de la qual cada any en surt una bomba atòmica de la comunicació en forma de cartell eficaç i eficient, està al costat del talent de la gent de Temps de Flors, de les brigades municipals que fan possible l’esdeveniment o de les persones que retraten la ciutat durant l’exposició. Tot això és el caldo de cultiu per a aquest cartell”, ha subratllat l’alcalde.

Per la seva banda, el coordinador del batxillerat artístic i dels projectes de Girona, Temps de Flors, Joan Cumeras, ha agraït als alumnes participants “la il·lusió que han posat, que hagin estat agosarats i que hagin sigut tan creatius” en aquesta nova edició del concurs. Tant el director del centre, Pedro Cortés, com l’alcalde de Girona han expressat la seva voluntat de mantenir i ampliar l’acord de col·laboració entre consistori i centre educatiu per a l’elaboració del cartell de l’esdeveniment floral de la ciutat.

Redacció: Ajuntament de Girona - Departament de Comunicació cataventura.cat 06


FLORS, COLORS, AROMES I BELLESA Girona, Temps de Flors celebra aquest any la seva edició número 59. La primera exposició de flors es va fer per primera vegada l’any 1954 al Teatre Municipal de Girona. Quatre anys més tard, la mostra es va traslladar a Sant Pere de Galligants i posteriorment a Sant Domènec. El 1992, la mostra es va ampliar a tota la ciutat. Des de llavors cada primavera les creacions florals, de particulars o professionals, omplen els monuments de la ciutat i també els patis de les cases senyorials, oberts al públic durant aquests dies.

ESPAIS I ITINERARIS La mostra consta de 133 espais amb exposicions florals distribuïts en: 86 patis, 36 espais florals i 11 jardins i paratges naturals. La major part dels espais estan situats al Barri Vell tot i que amb iniciativa Temps de Flors als Barris altres zones de la ciutat emblemàtiques s’han sumat al circuit. Durant les dates del festival, Girona ofereix altres activitats paral.leles per ampliar l’oferta turística.

CONCURSOS Els concursos són una altra de les activitats complementàries que s’organitzen al voltant de l’exposició. CONCURS DE FLORS Obert a totes les persones que ho desitgin i que no siguin professionals del món de la jardineria. CONCURS DE FOTOGRAFIA Obert a tots els aficionats a la fotografia. CONCURS D’APARADORS Obert a tots els establiments d’àmbit comercial, de restauració i allotjament turístic de la ciutat. A més, des del 1958 es presenta cada edició amb un cartell fet per algun artista, com Modest Cuixart ( 1986 ), Carles Declaux ( 1999 ) i Domenèc Fita ( 2005 ).

Redacció: Ajuntament de Girona - Departament de Comunicació cataventura.cat 08

Vine i Gaudeix dels Colors. Girona Floral! www.gironatempsdeflors.cat


L’ENTREVISTA

CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA

ALBERT GIRONÉS

Creador de VIES FERRADES a la Província de Girona.

L’ Albert Gironés, un gran fanàtic de la natura i tot el que està relacionat amb ella. Gran coneixedor dels esports d’aventura, porta treballant a la província de Girona tota la seva vida. Una vida, que també ha dedicat a crear diferents vies ferrades a la província. Tot un conjunt de treballs que l’han fet mereixedor d’un ampli reconeixement dins del seu àmbit.

L’Albert és un gran coneixedor de l’aventura i

construir una via ferrada a Sant Feliu de Guíxols i

- Inicialment tot el finançament el vaig posar

sobretot, personatge representatiu del món

a més, l’única del món al costat del mar.

jo , amb el temps he rebut algunes ajudes dels

de les vies ferrades.

municipis.

En quin moment de la teva vida vas decidir

La localització, la panoràmica o la situació

invertir el teu temps a crear les vies ferrades?

geogràfica, deu ser un punt molt important a

En total, quantes vies ferrades has realitzat a

- La muntanya sempre ha sigut la meva gran

tenir en compte. En què et bases per iniciar un

la província?

addicció. Ja de petit formava part de centres

projecte de via ferrada?

- He construït tres vies ferrades i varis camins

d’escoltisme i anava a nombroses excursions i

- Cal trobar un bon entorn però també es molt

equipats.

acampades. Ja de més gran he estat al Nepal,

important que la roca sigui bona, que tingui un

als Alps, a l’Àfrica...

bon accés i retorn. També s’ha d’intentar no mal-

Quant pots arribar a trigar en construir una via

També em vaig iniciar amb l’escalada durant

metre la flora i fauna dels voltants.

ferrada i donar-li forma?

molts anys, fins que vaig patir un accident que

- Depèn una mica de la llargada de la via i la di-

em va fer canviar l’escalada pel barranquisme.

Tota la inversió generada per a realitzar un

ficultat. Cal fer un estudi del traçat, de la roca i

M’agrada molt equipar i he equipat varias vies

projecte d’aquestes característiques, està

dels llocs més adients per poder fer passar la via.

d’escalada i barrancs. Així va sortir la idea de

subvencionat o finançat per tu?

Disseny i Entrevista: David Colomer · Fotografia: Albert Gironés cataventura.cat 10


Via / Cala del Molí

PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014 cataventura.cat 11


CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA Tota la gent pot practicar aquesta activitat?

Has fet grans projectes, però segur, que no

- Les vies ferrades, com tot, tenen diferents

pararàs aquí. Tens algún repte nou a realitzar?

graus de dificultat. Cal començar per les fàcils

- Ja fa molt temps vaig començar un projecte

per iniciar-se i anar pujant el llistó a mesura que

que va quedar estroncat pel tancament de

es va agafant experiència i confiança.

la ferrada de la Cala del Molí, una ferrada per descapacitatas.

Què és el més important a tenir en compte a

Vaig treballar en el projecte durant dos anys,

l’hora de realitzar aquesta activitat?

però va aturar-se. En aquests moments, s’han

- Com a quasi tots els esports, el més important

desempolsat antics dossiers i qui sap si algun

és la seguretat d‘un mateix i dels seus com-

dia també podrem tenir la primera ferrada ha-

De les diferents vies ferrades que has creat,

panys. Cal anar amb el material adequat i ser

bilitada.

quina va ser la més complicada a realitzar, ja

responsable. Quasi sempre els accidents són

Un altre projecte és un nou tram de l’actual fer-

sigui per temes logístics o legals?

per excés de confiança i per no portar el mate-

rada de la Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols,

- Com a via llarga Agulles Rodones. Són 11 agulles

rial adequat. En les ferrades és molt habitual

possiblement de cara a l’any vinent .

equipades entre si amb molts ponts i ràpels que

veure gent sense casc. A vegades la resposta

la fan una de les més llargues de la Península.

és: “ cadascú fa el que vol “. Jo no crec que sigui

També hi ha un projecte per construir una

Per temes legals la Cala del Molí és la que ha cos-

així: en cas d’accident no només surt perjudicat

nova via ferrada a la província de Girona,

tat més pels permisos.

l’accidentat, sinó que repercuteix a la resta del

però enacara és una mica prematur avançar

grup i a la llarga perjudica el bon funcionament

l’ubicació d’aquesta nova via.

Cada creador té una debilitat per algun treball

de la ferrada pel tema responsabilitatas, rescats

en qüestió. Per a tu, quina de les vies ferrades

i una llista molt llarga de coses.

té més valor i perquè? - Tot el que he creat ho he fet amb molt carinyo i passió, pensant en les persones que els agrada aquest esport. Vull que puguin gaudir d’una activitat que de moment és lliure i no cal pagar per realitzar-la. La que té una mica més de carisma podria ser la Cala del Molí, ja que és l’únic projecte al món que pots gaudir de mar i muntanya, cosa poc habitual.

cataventura.cat 12


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

Via / Agulles Rodones

Disseny i Entrevista: David Colomer · Fotografia: Albert Gironés cataventura.cat 13


CATALUNYA AVENTURA - SALUT

FER ESPORT: un model per la teva salut psicològica L’èsser humà és actiu per naturalesa. Ja des de temps remots la dedicació a la caça, a l’agricultura, a la pesca, a la ramaderia... implicava una important càrrega d’activitat física, obviament necessària per a la supervivència humana. Amb el pas del temps, aquestes activitats han anat menguant deixant lloc ara a professions majoritàriament sedentàries que absorbeixen en bona mesura, aquell temps que evolutivament necessitaríem dedicar al moviment del nostre cos. Davant l’era informàtica i de les noves tecnologies, la nostra feina quotidiana es basa gairebé en la seva totalitat en un consum d’energia mental, però no física. Ara bé, com que el

nostre cervell s’ha format des de la prehistòria, ha adaptat la seva estructura i el seu funcionament a una activitat físicomotora que resulta necessària per al funcionament òptim hormonal i dels neurotransmissors. El temps de dedicació al moviment físic ha disminuït molt en molt pocs anys, donant lloc a una necessitat natural inherent a l’èsser humà: el moviment, l’acció. Neix aleshores una nova forma d’entendre l’esport. La cultura de l’esport entesa com un model de culte al cos i de culte a la salut física i psicològica, com un model d’autocuida necessària per a fer front a les demandes quotidianes i per poder alhora gaudir d’una millor condició física i emocional.

L’espai de culte al cos, l’activitat física i de

vida saludable i garantizant el seu benestar

sentim un alliberament i un benefici imme-

la salut, l’esport d’oci i la competició es-

personal i la seva salut.Els beneficis que la

diat en el nostre estat personal.

portiva, se situen en un context totalment

pràctica de l’esport ens aporta, no solament

Tant és així que, gran part del temps lliure

independent de l’alt rendiment esportiu.

queden en la disposició orgànica, sinó que

que disposem el dediquem a disfrutar de la

Aquest últim remonta els seus orígens a

trascendeixen en el benefici psicològic, en el

pràctica d’activitats físico-esportives que ens

l’Antiga Grècia, i pren un valor de mèrit es-

benestar personal, en la regulació emocional

motiven, que ens agraden, ja sigui: sortir en

portiu i d’espectacle. D’aquesta manera, la

i en la millora dels vincles. L’esport per oci és

bicicleta, caminar per la vora del mar, jugar

psicologia esportiva té en compte, a més de

una de les formes més comunes de practicar

a tennis, muntar a cavall, esquiar, fer excur-

l’entrenament mental per als esportistes d’alt

esport.

sions, escalar, jugar al golf o navegar... de

nivell, el seguiment de totes aquestes ves-

De fet, tots els nens i nenes practiquen es-

la mateixa manera que plantegem sortides

sants esportives tant importants per l’èsser

port per divertir-se! Ara bé, també els adults

d’aventura per: provar el ràfting, els bar-

humà, procurant extreure’n el màxim ben-

hem descobert que a través del joc, de

rancs, la btt, el parapent, el salt lliure i un llarg

efici psicològic per a cadascun dels espor-

l’aventura, de l’experiència, de l’exploració,

etcètera.

tistes, adequant-los en un context d’estil de

de l’aprenentatge de noves capacitats...

cataventura.cat 14


Però, quins són els beneficis psicològics de fer de l’esport una font d’oci? •

La diversió alleugera la pressió i l’estrés.

Produeix una sensació d’alliberament.

Fomenta la convivència i alimenta els vincles.

Fomenta la il·lusió i la motivació.

Genera emocions positives i benestar personal.

Estimula la participació i la iniciativa.

Estimula l’afany de treball en grup.

Cal tenir en compte que és important donar un caire de continuïtat a aquestes activitats diàries. Cal ser perseverant en la pràctica, encara que sigui a intensitats més baixes, per tal d���aprofitar-ne els beneficis psicològics o inclús, de ponderar-los! Tot plegat per aconsseguir desplegar tot el rendiment de l’esportista, que sovint davant la pressió que suposa una competició, és ineficaç en demostrar les marques que en canvi obté en un entrenament. Seguir un bon programa de preparació mental esportiva pot ser el millor complement de l’entrenament físic, tècnic i tàctic, per tal d’integrar tots els components necessàris i d’obtindre així el màxim rendiment!


CATALUNYA AVENTURA - TECNIFICACIÓ ESPORTIVA

Una ferma aposta per la tecnificació d’esports a la natura La Secretaria General de l’Esport compta amb dos cen-

L’objectiu principal dels centres de tecnificació és establir

tres especialitzats en ciclisme i rem per formar i ajudar les

una estructura territorialitzada destinada a l’entrenament

promeses a arribar a l’elit

d’aquell esport, des de la tecnificació fins a l’alt rendiment, que tingui en compte les particularitats i les potencialitats es-

La Secretaria General de l’Esport ha impulsat una xarxa de

pecífiques de cada territori i que faciliti una pràctica esportiva

centres de tecnificació esportiva per atendre les necessitats

de qualitat entre els joves sense necessitat d’allunyar-se del

dels esportistes del país, dotats amb instal·lacions esportives

seu entorn familiar. Les instal·lacions esportives juguen un

i centres de serveis per a la preparació de tots aquells joves

paper fonamental per a la consecució d’aquest objectiu.

que tinguin les qualitats necessàries (seleccionats prèviament per les respectives Federacions) i que vulguin dedicar-

El pla de tecnificació s’ha basat en les costums i tradicions de

se a l’esport d’alt rendiment en un futur.

la pràctica esportiva en cada zona de les nostres comarques gironines. Cal assegurar la pràctica esportiva amb la major

Per aquest motiu, s’ofereixen instal·lacions esportives que

dedicació i amb unes condicions idònies de qualitat i exigèn-

compleixen amb els requeriments qualitatius pel bon desen-

cia, que facin possible la progressió dels esportistes des de la

volupament de la pràctica esportiva i, alhora, s’ha habilitat

detecció a l’alt nivell en qualsevol punt del nostre país. A les

una estructura de recursos humans per oferir diversos serveis

comarques de Girona, l’esport català compta amb dos cen-

associats.

tres de tecnificació d’esports en el medi natural: el Centre de Tecnificació Esportiva Ripollès (ciclisme) i el Centre Especial-

Els centres disposen d’una residència d’esportistes, una

itzat de Tecnificació Esportiva de Rem de Banyoles.

sala d’entrenament físic, unes instal·lacions adequades a l’especialitat, un entorn natural adient per a la pràctica de l’esport i un centre proper d’estudis de batxillerat. Tot això, però, no és suficient si no disposem d’un bon equip de professionals que facin el seguiment dels esportistes: tutor acadèmic (permanent), entrenador, preparador físic, fisioterapeuta, metge de l’esport i psicòleg.

Redacció: Departament de Comunicació i premsa de la Generalitat de Catalunya cataventura.cat 16


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

El Centre de Tecnificació Esportiva de ciclisme del Ripollès. El centre va néixer a l’any 2006 fruit de les necessitats de crear una estructura de tecnificació territorial que facilités la pràctica del trial, BTT i ciclisme pels joves, sense allunyar-se del seu entorn familiar, i a la vegada afavorir la potenciació d’aquestes disciplines lligades a la zona geogràfica de la comarca del Ripollès. El centre va començar amb 4 esportistes de la modalitat de trial i ara compta amb 15 esportistes: 6 de la modalitat de trial, 1 de BTT i 8 de carretera. Actualment, aquest grup de joves disposa de les instal·lacions següents: una residència, un pavelló, un camp d’entrenament pel trial, una sala de musculació, zona d’aigües, una piscina coberta i 25 rutes BTT. Durant l’estiu, s’organitzen diferents campus, concentracions i estades amb l’objectiu de captar els millors esportistes.

El Centre de Tecnificació Esportiva de Rem de Banyoles. L’any 1976 s’estableix el Centre Especialitzat de Tecnificació Esportiva (CTE) de Rem de Banyoles. Aquest centre és on els remers es preparen per donar el salt definitiu a l’elit internacional. La preparació integral de l’esportista és la premissa de la Federació, i entrenaments i estudis s’integren (conciliant l’activitat acadèmica amb la pràctica de l’esport) perquè els esportistes que gaudeixen d’aquesta oportunitat tinguin un futur assegurat. En l’actualitat, el centre compta amb 15 esportistes a la residència, que formen part del programa de tecnificació. La fase d’especialització es porta a terme principalment al CTE de Banyoles, on es troben els mitjans tècnics i materials necessaris. No obstant, també es fa el seguiment de tots aquells esportistes que estan entrenant als seus clubs i donen el nivell esportiu exigit. El centre disposa de les infraestructures adequades per a la pràctica del rem: l’estany de Banyoles, amb una llargada de 2.150 m i 775 m. d’amplada; una residència i els hangars a tocar de l’aigua; sala de musculació, sala de fisioteràpia i el Club de Natació Banyoles al costat de la residència, que ofereix serveis de suport.

cataventura.cat 17


CATALUNYA AVENTURA - LA RUTA / Reportatge Patrocinat per SALEWA

Puigmal

una ruta històrica


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

Tenim al nostre davant, una muntanya que ha estat icona, no només d’una comarca o d’un territori, sinó de tota una generació de catalans, que han plantat les profundes arrels excursionistes que tenim a dia d’avui al nostre país. Eren molts els que, o bé per una precària carretera, o bé per una precària via de tren, carregats amb motxiles, pantalons de pana i unes robustes botes de pell, enfilaven Catalunya amunt, fins arribar al Ripollès, comarca que, junt amb l’Alta Cerdanya, acull el nostre pic. Amb els seus 2913 metres, es proclama com la campiona de totes les muntanyes dels Pirineus Orientals catalans, no obstant, és de fàcil accés, i amb un mínim de forma física tots podrem gaudir d’aquest mirador, d’es d’on es divisa mig país. Són forces les opcions que tenim per afrontar el Puigmal, tot i així, una de les rutes més completes és precisament la que hem elegit, sortint de la Collada de Fontalba, carenant fins el cim del Puigmal, per baixar tot seguit per la Coma de l’Embut fins al Santuari de Núria, on podrem

Abans de continuar pujant, tindrem uns metres de descans mentre

descansar una estona i prendre un refrigeri, just abans d’emprendre la

creuem el Coll del Borrut, i ja a continuació, començarem a serpentejar

tornada tot costejant per damunt les Gorgues de Núria fins altra vegada

recte cap amunt, per un pendent fort, però no excesivament llarg, que

la Collada de Fontalba, on tindrem el vehicle. És una excursió de 15 quilò-

ens portarà just a dalt de l’altiplà, on després de vorejar un parell de tu-

metres, que segons el nivell trigarem ente 5 i 7 hores a realitzar-la. Cal

ronets, ens trobarem l’esperat cim, culminat per una gran creu de ferro i a

tenir en compte que, si a l’estiu la dificultat tècnica és baixa, a l’hivern i

uns metres el vèrtex geodèsic.

segons les condicions meteorològiques, pot esdevenir un cim només a l’abast dels més experimentats.

Val la pena relaxar-se uns instants, i admirar fins allà on ens arriba la vista, que és molt lluny; des de la Catalunya Central, fins la Catalunya Nord, França i els cims d’Andorra, i més a prop, les punxes dels pics de la Vall d’Ulldeter, retallats al darrere dels més pròxims de Vall de Núria.

Per arribar a la Collada de Fontalba amb el vehicle, haurem d’agafar

El primer tram de baixada serà ràpid i vertical, tot lliscant tartera avall,

la carretera de muntanya que surt del mateix poble de Queralbs, i que

fins arrivar al pluviòmetre, on el camí canvia radicalment i ens fa baixar

primer asfaltada, i seguidament de terra, ens conduirà fins a la mateixa

de forma més planera per prats de muntanya, tot creuant el Torrent de

Collada, tot regalant-nos ja les primeres vistes aèries de la Vall de Ribes,

la Coma de l’Embut. Finalment ens trobarem amb una desviació que ens

amb el Taga al capdamunt.

permetrà anar fins al Santuari, tot seguint el torrent si elegim el corriol de

Un cop calçats i preparats, iniciarem l’ascenció per un corriol fresat,

l’esquerra, o per contra, arribar-hi tot creuant el Pla de l’Ortigar, que és el

el qual ens conduirà tot pujant per uns vessants amb força pendent. El

recorregut que us aconsellem, i des d’on, si no us els heu trobat ja, pos-

primer cim en assolir, al cap de poc d’haver-nos posat en marxa, és el Cim

siblement veureu ramats d’isards.

de la Dou (2459m), que ens apareix just abans de la última i pronunciada pujada, i que serà un indret de parada obligada pels amants de les bones

L’arribada al Santuari de Mare de Déu de Núria és, si més no, sorprenent,

panoràmiques, ja que ens obsequia amb la vista de muntanyes com el Pe-

ja que venint de cims i valls com estem fent, impacta trobar-se de cop i

draforca, el Taga o el Torreneules mirant per on hem vingut, i just davant

volta amb una construcció com aquesta, que abraça a la vegada un em-

nostre el Puigmal.

bassament prou generós.

Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com


CATALUNYA AVENTURA - LA RUTA / Reportatge Patrocinat per SALEWA Diu la llegenda, que pels volts del segle VIII, Sant Gil va esculpir la primera imatge de la Verge en un tros de fusta. Passats els anys, al 1079, un grup de pastors la va trobar a la cova que duu el nom del Sant, junt amb els altres símbols de la Vall: l’Olla i la Creu, i com a agraïment per la troballa van dur les reliquies trobades a la capella per a poder-les venerar. Molt han canviat les coses desde llavors..! La Vall de Núria ha anat evolucionant, i ara acull hotel, alberg, restaurant, botigues, pistes d’esquí, passejades en barques, i un enorme ventall de serveis i activitats, això si, sempre de forma sostenible i ecològica. Tornant a la nostra ruta, ja només ens queda la tornada fins la collada. Deixem el Santuari a la nostra esquena, i anem vorejant l’embassament fins arribar a la Creu d’en Riba, una formació rocosa just a tocar la presa, que ens ofereix una de les instantànies més conegudes del Santuari. Des d’aquest punt, surt el Camí Vell de Núria, que baixa fins Queralbs jugant a fet i amagar amb el Cremallera, tot i així, aquest no és el sender que hem d’agafar. El nostre serà el que ens puja amunt, i encara que ens sembli pel seu inici que ha de ser força costós, no serà pas així, ja que després de fer el zig-zag inicial, el camí transcorrerà paral·lel a les corves de nivell. El corriol va alternant boscos de pi negre, torrents i clarianes, mentre a sota nostre, podem veure tota la vall de les Gorgues de Núria per on grimpa el Cremallera. És un recorregut planer i sense dificultats amb molt encant paisatgístic, i que, sense donar-nos compte, ens haurà acompanyat de nou fins a la Collada de Fontalba, on finalitza l’excursió. Hem de tenir present que a l’estiu hi han llargues zones molt exposades al sol, i a l’hivern segons les condicions, pot haver-hi risc d’allaus, així que sigui quina sigui l’època que decidim fer-la, hem d’anar sempre preparats.

Redacció: Enric Rubio · Reportatge pratrocinat per SALEWA cataventura.cat 20


Pic: Hansi Heckmair

Roger Schäli SALEWA alpineXtrem Team Vallemaggia (CH)

LA EVOLUCIÓN DEL CALZADO DE APROXIMACIÓN

NEW FIRETAIL EVO

salewa.com


CATALUNYA AVENTURA - NUSOS

NUSOS D’ESCALADA I MUNTANYISME Són diversos els nusos que has de conèixer per practicar diferents disciplines, com l’escalada o el muntanyisme. Encara que conèixer dos o tres tipus de nusos bàsics et serveixi en la majoria de les situacions, dominar l’art dels nusos per a realitzar ancoratges i muntar sistemes d’emergència requerirà uns coneixements addicionals, però la tasca no és tan aclaparadora, sinó la qüestió és que sàpigues decidir-te per el nus adequat en el moment oportú.

cataventura.cat 22


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

NUS DE VUIT És el mètode principal que molta gent fa servir per encordar-se a l’arnès . La seva forma més senzilla és el llaç de vuit bàsic. Sovint s’utilitza per fer un llaç en un cap de corda i lligar-la a un arnès amb un o dos mosquetons de seguretat . Aquest mètode de connexió el fan servir els escaladors que es despengen després de culminar una via esportiva. Aquest sistema també s’utilitza en asseguraments des de baix, però mai l’ha d’usar ningú que vagi de primer, ja que els mosquetons introdueixen una baula feble i vulnerable al

NUS o LLAÇ ‘‘PRUSIK’’

maluc de seguretat , amb la possibilitat que la càrrega incideixi transversalment i redueixi molt la seva resistència en

És el nus de bloqueig original, però, com fa tan bé la seva

cas de caiguda .

feina, es prescindeix d’ell en molts casos a favor de ‘‘Prusik’’ francès i ‘‘Machard’’. Aquest nus, és una mica més fàcil de fer

Quan facis el nus , comença amb una pica d’uns 60cm i

amb una mà que els altres, pel que és útil en algunes situa-

enfíla’l per l’anell del teu arnès . Això vol dir que , quan el

cions de emergència. També és simètric i suporta estirades

nus estigui complet , la corda sobrant tindrà uns 30cm de

pels dos costats.

longitud, i això és important, perquè garanteix que el nus no s’afluixi ni es desfaci .

El llaç o nus ‘‘Prusik’’ s’enfila sobre si mateix dictant el nombre de voltes que realitzarà per agafar-se bé a la corda, on es

Un cop realitzat el nus , tira de les quatre seccions de la corda

subjecta. Un cop finalitzat, es col·loca un mosquetó en el llaç

per estrènyer l’ancoratge.

de la corda per establir l’assegurança.

NUS DOBLE DE PESCADOR És útil per empalmar dos caps de corda, igual que “l’Abalakov”, fem un llaç ‘‘prusik’’ o lliguem dues cordes d’escalada abans d’un ràpel. Un ús habitual és utilitzar el nus de pescador simple com a nus de topall al cap de la corda, després d’haver-te lligat amb un arnès.

Reportatge: David Colomer cataventura.cat 23


CATALUNYA AVENTURA - NUSOS

NUS DINÀMIC Aquest nus, també conegut com a nus “Münter”, té una varietat d’usos i serveix per realitzar sistemes d’assegurament, ràpel i maniobres d’emergència. És molt important que el nus dinàmic, vagi sempre agafat en un mosquetó HMS perquè no hi hagi possibilitat que s’encalli en l’acció. Un dels trets més característics del dinàmic, és que es bloqueja fàcilment fins i tot sota càrrega, propietat que permet un fluid canvi de lideratge en les reunions d’escalada. També s’usa per rapelar, la qual cosa és molt útil si inadvertidament has deixat caure el teu dispositiu de fre o el teu rapelador. Igual que succeeix amb el nus ‘‘Prusik’’, és possible lligar el dinàmic amb una sola mà si tenim una mica de pràctica. No obstant això, com el més probable és que ho facis servir estant tu assegurat a un ancoratge, les raons per fer-ho amb una sola mà són poques i de poc pes.

NUS DE COR Aquest nus funciona amb dos mosquetons que s’estrenyen un contra l’altre i sota càrrega. És com un sistema mecànic, que frena només en una direcció, no aconsegueix alliberar-se sota pressió i no s’utilitzarà quan haguem de donar corda. Si es fa servir com a port d’un sistema d’hissat, la fricció generada restarà part de l’avantatge mecànica del sistema, encara que tal vegada valgui la pena per la facilitat amb què es bloqueja. És millor fer servir dos mosquetons HMS iguals, ja que altres tipus de mosquetó tendeixen a embussar quan passa la corda per ells.

Reportatge: David Colomer cataventura.cat 24


Aresta Olot Aresta Girona

Aresta On-Line


CATALUNYA AVENTURA - VIATGE EN EL TEMPS

Descobrir la Història de la mà dels seus protagonistes

Empúries sota la mirada dels déus Davant del mar Mediterrani, en un paratge natural d’excepcional bellesa, descansen les Ruïnes d’Empúries, el jaciment arqueològic grecoromà més important de Catalunya. Els seus carrers, temples i places, amb més de 2000 anys d’història, conserven els secrets de les antigues civilitzacions ibera, grega i romana que hi varen conviure. Empúries ens ofereix un aparador privilegiat i incomparable al nostre passat i una oportunitat única de conèixer, de primera mà, la cultura, la història i l’art dels nostres antecessors.

Són moltes les activitats que s’ofereixen al públic per a conèixer aquest enclavament únic, però sens dubte, una de les activitats més especials són les visites teatralitzades dels vespres d’estiu. En la calma i la màgia del jaciment buit, i en un marc incomparable com són els capvespres estivals, el públic té una oportunitat única de descobrir la història del jaciment de la mà dels seus protagonsites. La deessa grega Artemisa i l’esclau romà Gallus són els protagonistes de la visita Empúries sota la mirada dels déus, que recorre els principals espais de les ciutats grega i romana. A partir d’una història plena d’intriga i emocions, que parteix d’un fet històric tant important com fou la mort de Juli Cèsar l’any 44 a.C, Artemis i Gallus són els encarregats de convertir els espectadors en còmplices d’una aventura al passat, que fa possible reviure un dels episodis més importants de la nostra història. Aquesta visita va ser el darrer estiu tot un èxit de públic i crítica. Prop d’unes dues mil persones van descobrir el jaciment de la mà d’aquests dos curiosos personatges. Seguint l’exitosa estela d’aquesta visita, que se seguirà oferint aquest proper estiu, Natural Dosis ja prepara una nova visita, que tot i que tindrà uns altres protagonistes, de ben segur serà tan màgica i atraient com ha estat Empúries sota la mirada dels déus. No us les perdeu!

Redacció: Marta Vàzquez i Gómez · Coordinadora del Servei de visites guiades d’Empúries cataventura.cat 26


CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / LES ALLAUS

PRIMAVERA les Allaus Redactor: Enric Rubio

Tots temem i coneixem la força destructiva dels allaus, ja sigui per haver-ne trobat els rastres en plena muntanya, o pels titulars que desgraciadament algunes èpoques de l’any, es repeteixen als diàris i telenoticies. És vital conèixer els tipus d’allaus que hi han i quins factors els originen si volem anar a muntanya de forma mínimament segura quan hi ha neu. Diem mínimament, perquè no és una ciència exacta, i mai es pot predir com i quan succeiran amb total exactitut. No obstant, si en coneixem el procés i tenim informació de com es desenvolupen, podem evitar-les i fer dels nostres esports hivernals una pràctica molt més segura. Però, anem a pams; què és una allau? Una allau no és més que una massa de neu que es precipita muntanya avall. Tot i així, no sempre que tenim neu a muntanya, hi ha risc de que en caigui una, i es que els factors que intervenen per a que això succeeixi no sempre es donen, i en són quatre: el factor humà, la neu, el relleu i la meteorologia. Quan neva, els grans de neu queden subjectes damunt del terreny mitjançant anclatges de la propia muntanya, com ara pedres, vegetació, i per les forces de fricció entre les capes de neu i la cohesió entre els grans. Per altra banda, tenim les forces motrius, que són les que fan que la neu tingui moviment i desencadeni en una allau, que són el pes de la neu i la inclinació del vessant. Per tant tenim que els factors que propicien una allau, poden ser naturals, com ara nevades, vent, pluja, o accidentals, com ara un esquiador, que provoca una tracció que fa que la placa de neu es desenganxi pel seu punt més dèbil i es precipiti muntanya avall. Els tipus d’allaus són tres: allaus de neu pols, allaus de placa, i per últim i el que més es dóna en aquesta época de l’any, els allaus de fusió, o també coneguts com allaus de primavera.

Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com cataventura.cat 28


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

Allau de neu pols:

Allau de fusió:

Tenen un poder destructiu molt elevat, ja que poden arribar a ve-

O com molta gent les coneix; allaus de primavera. És així com se’n

locitats que ronden els 300km/h.

diu ja que es produeix per l’escalfament de la neu sobretot durant la primavera, als vessants sud de les muntanyes. Són lentes i no

S’originen quan, després d’una nevada, degut a un augment de les

agafen gaire velocitat, tot i així, degut a que la neu està molt fosa

temperatures, o al pes per la mateixa acumulació de neu, el man-

porten molt de pes, i erosionen fins al punt de deixar el terra al desc-

tell nival deixa d’estar fixat i desencadena l’allau. Si les temperatu-

obert.

ras són inferiors a -10 graus, pot arribar a produïrse fins i tot al cap d’uns dies.

Aquestes últimes, si coneixem la zona i tenim en compte el vessant per on anem i les hores de màxima insolació, és fàcil evitar-les. Tot i així, recordem que les allaus ens poden sorprendre a gairebé qualsevol punt, amb el que hem d’extremar sempre les precaucións.

Allau de placa: Són les més comúnes al Pirineu, i possiblement les més perilloses, ja que acostumen a originar-se pel pas d’un esquiador, cosa que vol dir que generalment i ha algú a prop. Com molt bé diu el nom, aquest allau es forma pel desprendiment d’una placa de neu compacta de la resta del mantell nival, que pot arribar a fer fins els dos metres de gruix i un quilòmetre de llargada. Amb aquestes xifres no cal dir que les tonelades de neu que arrossega són moltes.

Cal tenir en compte que aquest article es només una pinzellada sobre el fenòmen de les allaus, per a coneixer-les bé i estar-ne ben informat, consulteu llibres i webs especialitzades, on podreu trobar-ne tot tipus de detalls. I sobretot, abans d’anar a muntanya, no oblideu consultar els mapes de perill (meteocat), per saber quines zones són més propenses a patir-ne.

cataventura.cat 29


Edmund Hillary i el xerpa Tensing Norgay, van ser els pioners en fer el cim de la muntanya més alta del món, l’Everest amb 8.848 m d’altitud. Van ser molts els esforços, situacions i adversitats a superar, les quals els van portar a ser recompensats després d’arribar al cim pel vessant sud, obert per les autoritats nepaleses tres anys abans de tocar el cel. Aquesta és una crònica per recordar, per conèixer i sobretot per respectar. En la dècada dels cinquanta, l’Alpinisme començava a florir i la tecnologia aplicada avui dia, encara havia de néixer.

Hillary i Tenzing

EVEREST Un Somni Assolible


El 29 de maig de 1953, el neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tensing Norgay, van trepitjar el cim de l’Everest, la muntanya més alta del planeta. Els britànics, que havien estat els que més tenaçment havien perseguit la conquesta del sostre del món, van veure finalment recompensats els seus esforços.

Però al maig de 1953, les notícies viatjaven amb lentitud. Els britànics no van tenir notícia de la conquesta de l’Everest fins a la matinada del 2 de juny, els expedicionaris transmetien per ràdio des del camp base fins a Londres mitjançant missatges, alguns xifrats, però les informacions eren escasses i de vegades, confuses. Els dies anteriors al 2 de juny, la premsa havia arribat a publicar el fracàs dels dos primers intents i la possibilitat d’un tercer abans d’abandonar definitivament. Abans de la Segona Guerra Mundial, només el Tibet permetia el pas d’alpinistes occidentals i totes les temptatives van tenir lloc pel vessant nord, fins que el 1950, Nepal va permetre les expedicions pel sud. Aquell mateix any una expedició francesa conqueria per primera vegada el cim d’un vuitmil: l’Annapurna, paradoxalment, la més mortífera de les 14 muntanyes que sobrepassen els 8.000 metres. El 1951, el britànic Eric Shipton, un dels grans exploradors del segle passat, va reconèixer la vessant nepalesa de l’Everest per trobar la ruta que seria utilitzada dos anys després per arribar al cim. El 1952, l’últim intent de l’expedició suïssa, integrada, entre d’altres, per Raymond Lambert i el xerpa Tensing, va fracassar quan li quedaven menys de 300 metres per a cim.


L’amenaça per la concessió d’un únic permís d’escalada, als francesos per a l’any 1954 va precipitar els esdeveniments . L’any 1953 era l’última oportunitat pels britànics . El comitè de l’Himàlaia de la Reial Societat Geogràfica va decidir finançar l’empresa i apostar per la disciplina i l’organització militar del coronel John Hurt . Al febrer d’aquell any va partir d’Anglaterra l’expedició. Estava formada pels escaladors Edmund Hillary , Charles Ewans , George Lowe , Wilfrid Noyce , George Band , Tom Bourdillon , Charles Wylie , Michel Westmacott i Alfred Gregory. Encara que uns pocs van viatjar en avió la majoria ho va fer en vaixell des de Londres a Bombai . Van creuar l’Índia en tren i van recórrer a peu l’últim tram fins Katmandú , on a finals de març es van unir més de 400 portadors i un grup de trenta guies xerpes , entre els quals es trobava Tensing .

Després d’un llarg període d’aclimatació a l’altura , van establir el campament base a la glacera de Khumbu , a 5.364 metres , des d’on van procedir a la instal·lació dels successius campaments d’alturafins al novè a 8.504m - . El treball va ser laboriós i dur, els portadors portaven una càrrega de 25 quilos , també escaladors i xerpes pujaven queviures , equips d’oxigen i material d’escalada . El 21 de maig, Hillary i Tensing , seguits per Wyle i catorze xerpes , van aconseguir el coll sud , on tres dies més tard van arribar Bourdillon i Evans , que formaven el primer grup d’atac . Van prosseguir fins a l’anomenat pic sud , al qual van arribar esgotats . Van haver de renunciar al cim.


El 28 de maig, Hillary i Tensing van pujar fins al campament novè acompanyats de Gregory , Lowe i un xerpa , que van tornar ràpidament al vuitè . El lloc en què s’havia establert l’últim campament era el mateix escollit per Lambert i Tensing en l’expedició suïssa de 1952 .

El dia 29 van partir de matinada , després d’haver demorat una hora a descongelar les botes de Hillary . Tesing , previngut , havia dormit amb les seves posades dins el sac . Van ascendir treballosament , ajudats pels equips d’oxigen . Tallant esglaons en el gel el que va al davant - Hillary era molt destre en la tasca - i subjectant la corda de seguretat el que va darrere . Després de superar el mur de roques d’un estret pas d’uns 50 metres abans del cim sud , avui conegut com esglaó Hillary , una pronunciada pendent cobert de neu els va conduir a la petita cima de l’Everest . Eren les 11:30 del matí . Van passar quinze minuts al cim . Van fer fotos, menjar pastissos i van col · locar quatre petites banderes de l’ONU , Regne Unit , Nepal i l’Índia . Tensing , devot budista , va enterrar uns pocs queviures com ofrena als déus que habiten a la part alta de l’Himàlaia . La discussió sobre qui havia estat el primer a arribar al cim era inevitable . Per als mitjans asiàtics va ser Tensing . Quan van tornar a Katmandú - tres setmanes després de l’exitós ascens - el coronel Hurt va dir que va ser Hillary . La veritat és que el 22 de juny al despatx del primer ministre del Nepal , a Katmandú, Hillary i Tensing van signar un text -pacte esportiu- en què renunciaven a alimentar la controvèrsia i defensaven la conquesta com un fet col · lectiu. El llenguatge expressament ambigu del text no va aclarir la qüestió , encara que és cert que tant Hillary com Tensing van defensar fins a les seves respectives morts que era un detall de poca importància .


L’únic inqüestionable és que ells dos van ser els primers a coronar el cim més alt del món. Algú va dir que la glòria del reconeixement d’haver fet el cim va ser per Hillary, però la llegenda va quedar per Tenzing.


CATALUNYA AVENTURA - Orientació a Alta Mar

Entre nord i sud Entre mar i estrelles Redactor: Antoni Argemí S’anomena carta de navegació o carta nàu-

de cartes generals de navegació oceànica,

global (GPS), el sonar, i la immensa xarxa in-

tica a la representació gràfica d’una zona de

escales de 1:500.000 a 1:3.000.000 (fins i tot

ternacional de satèl·lits i comunicacions, la

la superfície del mar, amb el perfil de la costa

1:30.000.000), fins a les de proximitat, de

carta nàutica, sense deixar de ser un element

adjacent i els meridians i paral·lels que ens

gran detall a escala 1:10.000 on s’especifiquen

indispensable per la navegació, ha perdut la

indiquen la posició sobre l’esfera terrestre.

ports, cales o punts d’interès especial.

jerarquia que durant segles havia mantingut

Dibuixada a escala de manera exacta i orien-

com element insubstituïble. Permanentment

tada, proporciona la configuració orogràfica

La presència o no a la carta dels principals

disposem de lectures electròniques que ens

del fons marí, amb els detalls que ens facilita-

indicadors de referència per a la navegació,

informen de la nostra posició, de l’estat i rel-

ran una navegació segura.

com fars, estacions de ràdio, llums fixes ter-

leu del fons marí, i dels canvis meteorològics

restres, balises, boies, edificis singulars, tu-

o geodinàmics que ens poden afectar en els

Ha de destacar, sense omissions, tots els ele-

rons, grans roques, etc. dependrà de l’escala

propers minuts de navegació.

ments artificials i naturals fixats a terra ferma

de la carta i de la distància en milles en què es

temps disposem de simulacions i estimacions

i visibles des del mar, perquè puguin servir de

considera visible o detectable un punt.

que programes informàtics preveuen a curt

referència al navegant a l’hora de situar-se i

Les cartes s’actualitzen regularment i de for-

i mig termini sobre l’evolució de situacions

traçar rumbs.

ma clara amb anotacions específiques, quan

presents.

En funció del nivell de detall que exigim a la

es reben els “avisos per a navegants” enviats

carta nàutica, fruit del tipus de navegació que

pels organismes oficials de la Marina, que

triem per la nostra singladura (de major o

informen de modificacions. Amb els actuals

menor proximitat a la costa) ens caldran des

mecanismes electrònics de posicionament

Redactor: Antoni Argemí cataventura.cat 36

Al mateix


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

La navegació artesanal ha passat a ser un repte esportiu, deslligat de les exigències tècniques amb què es mouen les naus militars, mercantils o de passatgers. Però, amb tota seguretat, continua sent la forma més directa de gaudir del plaer i dels reptes que ens ofereix el mar. No té preu poder contemplar el cel estelat a mitja nit, descobrir i visualitzar les mateixes constel·lacions que observaven els primers navegants ara fa pocs mil·lenis, i que ens estan confirmant el bon rumb que portem, d’acord amb el compàs, i d’acord amb els càlculs de navegació fets una estona abans, sobre la carta nàutica en què es basa la nostra singladura del dia. Cal viure la ingravidesa d’unes orelles de burro (empopada perfecta) o castigar-se cenyint la proa contra un vent endimoniat per palpar la força i la docilitat al mateix temps, amb què el mar ens castiga o es mostra complaent davant la nostra voluntat de dominar-lo. No es pot explicar; cal integrar-s’hi i lliscar-hi amb tots els sentits desperts, captivats per l’harmonia desigual de les onades.

Fem honor a tots aquells que ens han precedit en la conquesta del globus navegant per mars i oceans. Intentem, amb la nostra formació del S. XXI, fer-nos càrrec de l’esforç mental d’aquells éssers humans que amb mitjans d’una simplicitat difícil d’imaginar es van iniciar en la conquesta geogràfica de terra i mar, arrancant de zero i posant les primeres bases de la orientació actual. Els mapes més antics coneguts van ser fets pels babilonis el 2300 a. C. En tauletes d’argila hi figuraven les mesures de les terres amb funcions recaptatòries. Els mapes actuals es basen en la geografia matemàtica que es va iniciar a la Grècia clàssica.

cataventura.cat 37


CATALUNYA AVENTURA - Orientació a Alta Mar

Durant l’estancament medieval europeu van ser els navegants àrabs els que van perfeccionar les cartes amb gran exactitud entre els S. VIII i XIII. Tot i que l’origen de la cartografia sigui tan antic, sembla correcte considerar que amb la introducció del compàs (brúixola) al Mediterrani a finals del S.XIII i el desenvolupament de l’astrolabi (aparell de mesura astronòmica conegut ja pels egipcis el S.III a. C.) les cartes comencen a adquirir notable precisió a partir d’aquell moment . Transferint les dades dels llibres de derrota a pergamins i unint els punts entre sí es van traçar les primeres cartes nàutiques de certa garantia. Encara no disposaven de coordenades però sí es configuraven a escala en llegües marines. Una de les joies de l’època i tresor de la cartografia universal és l’Atles Universal Català d’Abraham Cresques, del 1375. El S. XV es redescobreix Ptolomeo i es treballa ja sobre la idea de la terra rodona, creant la llavor cartogràfica renaixentista que arriba a Mercator (1512-1594) qui, amb el seu sistema de projeccions cilíndriques, crea la base de la cartografia moderna que encara està en plena vigència. Fem notar que els descobriments que succeeixen a l’arribada de Colon a Amèrica impulsen exponencialment la cartografia nàutica. I, des d’aquest punt i fins avui en dia, ja seria interminable el detall dels avenços i dels protagonistes, aventurers i conqueridors uns, científics i tècnics els altres, que han contribuït al desenvolupament de la navegació amb els successius perfeccionaments de les tècniques d’orientació. El nostre respecte cap a ells i la seva tasca.

Redactor: Antoni Argemí cataventura.cat 38


CATALUNYA AVENTURA - Crònica

ANTECEDENTS Autor: Quim Carreras

Estic a casa, estudiant les cartes nàutiques, els llibres i revistes que m’expliquen com serà el meu proper destí. Llegeixo sobre les experiències d’altres navegants que han passat per allà abans que jo, però estic ansiós per ser el protagonista de les noves vivències. La imaginació corre sense fre per la meva ment. Ja puc veure peixos pescats amb arpó, cuinats sobre una brasa en una platja deserta, tortugues tímides, aixecant el cap però amagant-se sota l’aigua de seguida. Taurons, curiosos nedant al nostre costat. Pelicans pescant al costat dels petrells, amb estils diferents però amb igual resultat. Peixos voladors aterrant a coberta. Però sobretot, imagino com serà la gent que coneixeré, altres viatgers com jo, però també, natius amb cultures ancestres que viuen al marge del progrés. Ja em queda poc d’estar a terra, i començo a notar aquella ansietat típica dels aventurers que necessiten fugir dels límits de la monotonia cap a una constant recerca de noves conquestes. Després d’haver creuat nou vegades l’Atlàntic, tres d’elles en solitari, arriba el moment d’ampliar els horitzons, arriba el moment d’anar més lluny. Vull tornar a creuar l’Atlàntic, però vull saber que hi ha darrera el Canal de Panamà. Com serà navegar pel Pacífic i per l’Índic? Com seran els mars del Sud, on les illes apareixen i desapareixen per art de màgia? Em fa especial il·lusió fondejar a l’illa de Bora Bora, nom amb el qual vaig batejar fa deu anys el meu veler, pensant que algun dia arribaria a descobrir aquest indret. Un veler amb el qual he compartit milers de milles, moltes tempestes i encalmades. Una vida navegant junts, cuidant-nos l’un a l’altre. Travessies impossibles, en temps rècord, i travessies lentes al ritme del vent. Atlàntics a soles, ell i jo, però això ja són somnis assolits.

cataventura.cat 40


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

El Bora Bora necessita conèixer els seus orígens i jo també. Així doncs,

Des de gent que ha estat una setmana o més per les Canàries, el Carib,

emprenem junts un nou somni. L’empresa Nàutica Carreras, de la

La Polinèsia, Les Tonga, Indonesia... Fins a d’altres, que més moguts

qual sóc propietari celebrarà els 15 anys el 2013 i seria un bon regal

per l’afany de fer milles i navegació d’altura ens han acompanyat en les

d’aniversari.

rutes fins les Canàries, la travessa de l’Atlàntic, llargues travesses per els mars del sud, i travessies des de Bali fins Tailàndia entre d’altres.

No estarem sols en aquesta nova aventura, l’Angel i en Miquel, els dos socis propietaris de Globus Kontiki, el 2013 celebren els 25 anys de la

Actualment estem a l’últim tram del viatge, després de sortir del port de

creació de la seva empresa. Han volat per tot el món però destaquen les

l’Estartit el dia 1 de novembre del 2012, ens trobem a poc més d’un mes

expedicions volant per primer cop pel verd de l’Amazones, el marró del

de tornar a veure la silueta de les illes Medes i posar fi a un experiència

desert, el cim del Kilimanjaro i el blanc dels gels de l’Àrtic.

única i inoblidable.

Tenen en ment protagonitzar un vol en globus en mig del oceà, on

Al llarg d’aquests 18 mesos que haurà durat el viatge hem viscut infinitat

per més alçada que assoleixin només vegin el blau del mar. D’aquesta

d’experiències que us explicarem en una propera edició, però us avanço

manera tancarien el cicle dels colors del món. També els agradaria repe-

que hem nedat amb balenes, hem volat en llocs on mai havien vist un

tir la ruta de la balsa Kontiki, que capitanejada per Thor Heyerdal, va

globus. Hem passat tempestes i calmes. Hem conegut gent de tot ar-

creuar el Pacífic per demostrar que els polinesis havien arribat a poblar

reu, amb velers més luxosos,però també d’altres amb menys recursos

les illes navegant desde Sudamèrica.

que nosaltres. Hem sortit a pescar amb els indis Kuna, hem navegat envoltats de pedres que suraven, provinents de volcans en erupció.

En un moment donat, decidim unir esforços i iniciar junts un viatge de volta al món amb veler, portant un globus aerostàtic a bord per poder

Hem conegut a gent meravellosa, amb qui hem compartit festes a les

volar en llocs on no s’hagi fet mai. Planifiquem una ruta de 18 mesos

platges. Hem escapat, fins i tot, de l’atac d’un tauró tigre, hem nedat

en els quals haurem de seguir com a mínim dues premisses: en primer

també amb tortugues i dofins. Hem vist com un lleó marí s’instal·lava

lloc seguir els passos i emular l’aventura que al seu dia va protagonit-

a bord, es feia amo i senyor del nostre veler i no ens deixava pujar.

zar la Balsa “Kontiki” i en segon, arribar a Bora Bora, illa paradisíaca

En definitiva, hem gaudit d’un munt de vivències i no hem deixat mai

per excel·lència que dona nom al veler que ens ha de portar a acomplir

d’avançar cap a l’oest, per tornar a arribar a casa.

aquesta aventura. Així doncs, com diria el nostre estimat Lluis Llach, o el propi Homer, Mateu Llonch, un altre expert navegant, també passa a formar part

hem tingut un camí “llarg, ple d’aventures i de coneixences”.

de l’expedició, que la formen finalment l’Angel Aguirre, en Miquel Mesegué i jo mateix Quim Carreras. Per tal de finançar la gesta, s’obre l’aventura a tothom qui ho desitgi i s’accepta a nous tripulants amb ganes de navegar i conèixer llocs remots. D’aquesta manera el viatge ha estat compartit amb molta gent, acompanyant-nos en diferents etapes i de durada diversa.

cataventura.cat 41


CATALUNYA AVENTURA - Un altre món

Vaixells enfonsats a la COSTA BRAVA

Redactor: Hanna Martinell Munujos

Quins secrets ens amaga la nostra costa?

D’origen Italià, “Avvenire, “Aurora Prima” o “Diana Prima”

Aquesta és la pregunta que em vaig fer quan vaig descobrir

anomenat popularment el “Marmoler”, degut a la seva

que al llarg de la Costa del Montgrí i a la badia de Roses s’hi

càrrega que encara descansa al fons del mar, va ser en-

trobaven diversos derelictes, en destacarem tres.

fonsat per un accident a causa de la boira el 17 de Maig de 1971. Va xocar contra la costa i va navegar mar endins fins

Són el Reggio Messina, el Marmoler i el Saint Prosper, 3

a enfonsar-se al vell mig del mar a uns 40m de profunditat.

tresors enfonsats que fan de la nostra costa una visita ob-

Formidable embarcació mítica per tots els submarinistes

ligada.

experts, ja que sembla talment que ara navegui per un

Cada un d’ells té la seva història que el va fer reposar indefi-

oceà de sorra. És una immersió de característiques tèc-

nidament en les profunditats.

niques per la profunditat en que es troba, amb aigua sempre freda i visibilitat habitualment reduïda.

El Reggio Messina, era vaixell de passatge de 122 metres d’eslora, que va ser enfonsat a propòsit l’any 1992. Es troba entre 26 i 31m de profunditat a sobre d’un mar de sorra. Com que està a tocar de la costa, ens permet fer una immersió multinivell sense necessitat d’entrar en descompressió, començant a la màxima fondària durant uns 20 minuts i després continuant el recorregut fins a la paret, de manera que pujarem de cota per optimitzar el temps de fons. Així ampliarem el ventall de possibilitats diversificant el tipus de fons, flora i fauna.

I per últim, el Saint Prosper, el més enigmàtic dels 3 degut a la seva profunditat i antiguitat. Enfonsat tràgicament el 8 de març de 1939 costant la vida de tota la tripulació. Era un mercant de vapor francès, de 106 metres d’eslora, que transportava petroli. Refugiant-se d’un temporal a la badia de Roses va col·lidir amb una mina que va provocar en el vaixell una gran via d’aigua en el casc i un incendi, els efectes van ser fatals. Va ser descobert al fons del mar l’any 1967 i des d’aleshores només bussejadors experimentats d’arreu el visiten.

(en el canal de Youtube de DIVE PARADIS hi trobareu vídeos d’aquestes immersions així com també el video de l’enfonsament del Reggio Messina.) cataventura.cat 42


CATALUNYA AVENTURA - l’Estany i el Polo

El Caiac Polo Entre pales, aigua i joc

El Caiac Polo és un esport col·lectiu i de contacte, practicat sobre una piragua específica d’aproximadament 3m de llargada. Es practica a l’aigua, en un camp rectangular de 35x20m, té una porteria a cada extrem situada a 2m per sobre el nivell de l’aigua. El principal objectiu és introduir la pilota a la porteria de l’equip contrari. Els partits tenen una duració de 20 minuts, formats per dos períodes de 10 minuts. Els equips són de 8 jugadors, 5 d’aquests juguen i 3 estan en la zona de substitucions. La pràctica d’aquest esport té el seu origen a Gran Bretanya als anys 60, i poc després es va estendre per molts altres països, com l’estat espanyol. Actualment es troba en procés d’expansió, ja que és un esport de cos a cos on la agressivitat és un factor molt important i això el fa molt vistós i competitiu. A Banyoles, des de 1998, el Club Natació Banyoles té un equip dins la secció de Piragüisme. Actualment hi ha dos equips un absolut i un Sub-21 que participen a la lliga espanyola, ambdós a la primera divisió. La complexitat tècnica i l’elevat desgast físic obliga als seus integrants a realitzar un mínim de 5 sessions setmanals. Els entrenaments dins l’aigua tenen un elevat component aeròbic combinat amb series anaeròbiques i units a un perfeccionament de la tàctica de joc, la mecànica de tir, el control de pilota i els moviments amb el caiac. La preparació fora de l’aigua es complementa amb activitat específica al gimnàs i amb llargues sessions de carrera a peu, sobretot en pretemporada.

cataventura.cat 44


cataventura.cat 45


CATALUNYA AVENTURA - l’Estany i el Polo

El caiac polo a Espanya està regulat per la “Real Federación Española

Aquest esport presenta algunes particularitats, una d’elles és que la pi-

de Piragüismo” i consta d’uns 30 equips, tant masculins com femenins,

lota es pot agafar amb la mà o controlar amb la pala un màxim de 5 se-

dedicats a aquesta especialitat esportiva.

gons, fet que obliga a un jugador a desplaçar la pilota a un radi de 1.5m per tal de seguir mantenint la possessió. Tal i com succeeix en el bàs-

Dins el caiac polo Espanyol trobem les següents categories:

quet, quan un equip recupera la pilota o ha encaixat un gol disposa de un minut de possessió per realitzar un llançament a porteria que en cas de

- Primera divisió absoluta masculina.

produir-se una falta o córner es reinicia. A més no existeix un porter fixe

- Primera divisió absoluta femenina.

sinó que aquesta tasca pot dur-se a terme per qualsevol dels jugadors

- Primera divisió Sub-21 masculina.

del equip defensor que es col·loqui a sota la porteria i aixequi la pala.

- Segona divisió absoluta masculina. Per últim, és important destacar que un jugador en possessió de la pilota A nivell internacional els països referents són Alemanya, França i Gran

pot ésser empès per l’espatlla , sempre que no hi hagi una altre embar-

Bretanya. El nivell i nombre d’equips a Europa és molt elevat fent que en

cació a prop, per tal de fer-lo bolcar i donar lloc a que perdi la pilota.

els campionats del món i d’Europa es puguin disputar partits espectacu-

Aquesta acció obliga al jugador atacant a fer un esquimotatge ràpid per

lars. En aquestes competicions han participat esportistes del Club Na-

tal de no perdre la pilota i no superar el límit de 5 segons de possessió.

tació Banyoles com serien Isaac Algueró, Andreu Carulla, Pol Ferrer, Pau

Aquest tipus de situacions son habituals durant un partit i si s’uneixen a

Feliu i Miquel López obtenint bons resultats i fins i tot una 3era posició

la disputa constant per la posició i la pilota donen lloc a un espectacle

en el campionat d’Europa disputat a Poznan aquest estiu.

recomanat a tot tipus d’aficionat a l’esport.

Fotògraf: CARLES LOPEZ BUSTINS


! B N C l a Prova-ho

! y n a t s e a l’

Cursos de piragüisme i rem Iniciació al Dragon Boat Iniciació al piragüisme Iniciació al rem Activitats a mida per grups amb reserva prèvia

Al CNB també... Pista de tenis Pista futbet Zona de bany ...

! b u l C l a Vine ! s e l o y n a B a o h x i e d u a g Per totes les edats a partir de 8 anys

Club Natació Banyoles

2 pistes de pàde l!!


CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT

De VIC a Girona Dos províncies, tres pantans

Vic i Girona, dues capitals de comarca, i l’última també capital de província. Vuitanta quilòmetres de camins i carreteres de muntanya mentre voregem tres embassaments; Sau, Susqueda i El Pasteral, que uneixen Osona,la Selva i el Gironès. Sortim de l’estació de Vic, i el primer que podem veure, a la mínima que deixem enrere les últimes cases, és que realment ens trobem a la plana vigatana; camps de conrreus amb camins flanquejant-los, i petits turóns, tot enmarcat pels Pirineus al fons i les carecterístiques torres de Collsacabra, més a prop. El primer tram de la ruta, és un mosaic de masies, marges i camins, fins que aribem a Tavèrnoles. Un cop aquí, anem guanyant alçada mica en mica, per una revirada carretera, que ens condueix, tot ensenyant-nos les últimes vistes de la plana, fins al Coll de Terrades, inici del trencall de Sant Pere de Casserres, i alhora el camí que ens durà fins la falda del Pantà. Sant Pere de Casserres, és un monestir Romànic que data de l’any 1006, i que, degut a la construcció de l’embassament de Sau, a quedat com a punt culminant d’una allargassada península, que crea un dels meandres més pronunciats de la cua del pantà. Si anem bé de temps, i no ens fan patir uns quilòmetres de més, val la pena que ens hi apropem i coneguem el monestir, avui dia restaurat. Deixant ja enrrere la bifurcació, comencem a baixar per una estreta carretera de muntanya que ens porta fins la falda del pantà, i que anirà vorejant, paral·lela a les corves de nivell, tot l’embassament. Ens trobem en una zona hombrívola, a reser de les calorades i que, de tant en tant, ens obre una clariana per on podem veure com, a l’altra banda del pantà, s’enlairen els contraforts de roca des de la mateixa aigua, que acaben formant els Cingles de Tavertet. Un cop deixem de vorejar l’embassament, el camí que agafem és un corriol ben fresat però molt pedregós, amb terra de sauló i que, mica en mica, es va acostant a Sant Romà de Sau. Durant aquest tram necessitarem tenir un xic més de tècnica sobre la bicicleta, no obstant, per aquells que sel vulguin estalviar, poden agafar la cerretera que els portarà al mateix lloc. Ja a Sant Romà de Sau, no podem deixar de visitar el mirador que ens obsequia amb tots els cingles de Collsacabra al nostre davant, i la presa de Sau, just sota els nostres ulls. L’Embassament de Sau, va ser construit l’any 1962, i les proporcions que té són prou respectables: 17 km de llarg per 3km d’ample, i un total de 151,3 hm cúbics. Com a icona, trobem el

campanar de l’antic poble de Sant Romà de Sau, avui dia summergit dins les profunditats i

treu el cap d’entre les aigües. “Degut a una esllavissada de terra, per a continuar la ruta haurem de travessar la presa i agafar el camí que surt de l’altre costat.”

Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com cataventura.cat 48


PRIMERA EDICIÓ 01/05/2014

Un cop deixat enrere Sau, ens espera al davant nostre un pantà més llarg, més ample i amb molta més capacitat: El Pantà de Susqueda, que amb 233 hm cúbics, és un monstre al costat del que acabem de veure. Vorejar Susqueda és, si més no, llarg, però no per això vol dir que sigui pesat, i es que, les vistes que ens ofereixen els seus capritxosos meandres, són realment espectaculars. Durant tota l’estona que estarem fent el seu contorn, anirem creuant diversos tipus de boscatges, començant pels alzinars, i ja al seu tram mig i final, zones molt més fresques i tapades amb vegetació de ribera, amb torrents que de tant en tant, aniran creuant davant nostre. El camí, després de gairebé 20 km, desenvoca a una enorme i majestuosa presa, que ens farà sentir insignificants mentre la recorrem per damunt amb la nostre bicicleta. És un bon lloc per a poder fer un descans, i agafar amb força l’últim tram de recorregut, que a partir d’aquí, serà absolutament tot de baixada. El descens que hi ha entre el Pantà de Susqueda i El Pasteral és ràpid, i va deixant al nostre costat un riu que, en èpoques de calor, s’omple de banyistes que vénen a refrescar-se a les aigües del Ter. És un tram que farem de pressa, i que, a poc a poc, ens anirà deixant entreveure un riu cada vegada mes ample, que es converteix sense que ens n’adonem, amb la cua del Pantà del Pasteral, que va guanyant tamany a mesura que ens acostem al final de l’engorjat de muntanyes per on baixem des de fa mitja jornada. Desemboquem a la plana i tot just agafar “El Carrilet”, el paisatge i el camí canvien radicalment. Ara podem mirar enllà, ben lluny, i tenim al nostre davant una via verda que s’exten quilòmetres i quilòmetres, al llarg de camps i horts que fan que l’etapa final de la travessa sigui relaxant i ens carregui les piles. Malgrat que creuarem algunes poblacions, com la Cellera de Ter, Anglès i Bescanó, el camí no té pèrdua, i està indicat en tots els seus trams. Anirem fent via sense donar-nos compte, i ja al seu últim tram, als horts que ocupen les rodalies de Girona, ens anunciaran que el recorregut està arribant a la seva fi. L’excursió finalitza a La Devesa, el Parc Urbà més gran de tots els Paísos Catalans, flanquejat i poblat per infinitat de plataners, i que ens dóna la benvinguda a la ciutat que em vingut a trobar, a través de tres comarques, tres pantans i dues províncies.

cataventura.cat 49


CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT Durant aquest recorregut en bicicleta de muntanya pel Ter, podem gaudir molt dels accidents geogràfics del nostre país, no obstant, em de tenir en compte uns quants paràmetres,com ara el quilometratge, que tot i que la ruta no ens demana tenir un gran nivell tècnic, si que ens exigeix una bona forma física, ja que el nombre de quilòmetres és elevat. També cal parar especial atenció a l’absència de punts d’aigua durant gran part del recorregut, que haurem de dur amb nosaltres, tot el que haguem de menester durant el dia, ja sigui aigua o aliments. Tant l’aproximació com la tornada es pot fer amb transport públic, utilitzant les línies de tren de Girona o Vic, que conflueixen a Granollers. Cal saber, que la ruta es pot fer en ambdos sentits, tot i que els que escullin fer-la tenint com a punt de sortida la ciutat de Girona, s’enfrontaran a una ruta molt més dura que la que hem descrit, ja que la major part del recorregut serà amb pujada.

Redacció i Fotografia: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com


LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949

FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON, NAU 7 T.972 249 800 www.olympiagrup.com

motobici@olympiagrup.com


CATALUNYA AVENTURA - Activitats Fang Aventura

Paintball i Fang Aventura Un món per descobrir

Fang Aventura, una empresa especialitzada en les activitats físiques i esportives en el medi natural. Des dels seus inicis, l’any 1989, l’objectiu primordial de Fang Aventura ha estat oferir, any rere any, el millor servei de qualitat. Un fet que a col·locat a Fang Aventura en una de les millors empreses d’activitats i incentius del 2007, premi atorgat per Girona Convention Bureau. Fang Aventura és propietèria d’una finca privada de més de 850.000 m2, en plena natura i amb vistes fantàstiques als Pirineus. Aquest Parc d’activitats, està situat al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l’Estany. A Fang Aventura, pots trobar una gran varietat d’activitats, tant per a grups o particulars. Ruta amb Quads, orientació, tir amb arc, trekking aquàtic, finca dedicada als esports d’aventura, però el que caracteritza Fang Aventura és un vinculació estreta amb el món del Paintball, una activitat que ha estat molt present per Fang Aventura. Tant és així, que des de la mateixa empresa, pots jugar en un camp temàtic del Far west o un temple Maya. “Únic camp de Paintball d’Europa en construcció d’obra”.

L L A B T N I A P l E * **

cataventura.cat 52


***El PAINTBALL El paintball és un esport en què els participants fan servir escopetes d’aire comprimit anomenades marcadores (markers) per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors. En essència és un joc d’equip i/o estratègia, ja que els jugadors tocats per boles de pintura durant el joc són eliminats. Normalment, en una partida de paintball s’enfronten dos equips amb l’objectiu d’eliminar tots els jugadors de l’equip contrari o aconseguir un objectiu (com ara capturar la bandera o eliminar un jugador en concret). Un joc de paintball típic no professional acostuma a durar d’uns cinc minuts a mitja hora. L’equip bàsic necessari per practicar el paintball no és excessivament car (tot i que sí que ho poden ser les marcadores d’alta gamma). Des del seu naixement, el paintball ha enganxat una multitud de jugadors ocasionals o permanents. La Sporting Goods Manufacturer’s Association estima que aproximadament 10 milions d’estatunidencs juguen anualment al paintball. Les estadístiques de les asseguradores indiquen que el paintball és un dels esports més segurs, fins i tot més que el golf. Les partides de paintball poden jugar-se sota sostre o a l’aire lliure i adoptar diferents formes, com el woodsball, i el torneig o speedball. Les regles varien àmpliament d’una o altra manera de jugar, i es pensen perquè la majoria de participants gaudeixin del joc en un entorn segur.

www.fangaventura.com / tl. 972 57 11 66 · 667 43 38 33 / info@fangaventura.com cataventura.cat 53


CATALUNYA AVENTURA - RESSENYES 4X4

De Molló a Vallter Recorregut d’uns 61 quilòmetres, 38 Km per carreteres asfaltades i 23 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes tot terreny, motos trail i BTT. Desnivell de 978 m. entre Molló i l’estació d’esquí de Vallter 2.000. Aquesta és una excursió per uns paratges típicament pirinencs, amb uns paisatges fantàstics i unes vistes meravelloses. Podreu fer 3 excursions. La primera d’un quart d’hora per pujar al Montfalgars (1.610m), la segona d’una hora i quart per pujar a Costabona (2.464m), i la tercera d’uns 20 minuts per anar al refugi d’Ulldeter(2.220m) El punt de sortida es troba a la carretera que va de Camprodon a Coll d’Ares, després de Molló seguir fins el trencant d’Espinavell. Un cop passat l’Hostal El Quintà, comença la pista de terra.

De la Colònia Estabanell a Ribes de Freser Recorregut d’uns 32 quilòmetres, 8 Km per carreteres asfaltades i 24 km per pistes de terra i pòrtland. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes tot terreny, motos trail i BTT. Els vehicles tot terreny podran accedir fins a prop de la Pedra dels tres Bisbats, 6,8 km anada i tornada. Aquest és un recorregut per una pista que es troba en perfectes condicions, en el tram central està recoberta de pòrtland, on passarem pels vessants de la Serra Cavallera, gaudint de bones vistes. El punt de sortida es troba a la Colònia Estabanell, C-151 sortint de Camprodon en direcció a Sant Pau de Segúries. Creuant la Colònia trobarem un semàfor al mig, on girarem a la dreta, per una carretera asfaltada que s’enlaira, seguirem per aquesta carretera fins arribar a l’església romànica de Sant Miquel de Cavallera i seguirem.

cataventura.cat 54


CATALUNYA AVENTURA - El Secret

Vols millorar la teva marca? el secret està en el son Avui rodem 50 amb canvis, demà sèries de mil,

tinguem una aportació de l’aigua, el sodi i el po-

del creixement.

dimecres sessió de musculació, dijous toca ro-

tassi perduts ens permetran eliminar aquestes

La Glutamina és una de les substàncies recupera-

datge de qualitat… els entrenaments de la ma-

reaccions. Penseu que el sodi és important

dores més efectives, a nivell general podríem dir

joria dels corredors de fons van més enllà d’ un

perquè estimula alhora l’absorció intestinal

que:

simple entrenament. Sense disciplina, sense

de glucosa i aigua en l’intestí prim i és l’ió que

perseverança i sense control, és impossible ob-

més afavoreix la rehidratació extracel·lular. El

tenir resultats. Sovint, pensem que aquest excés

potassi, en canvi, és l’ió de major importància

d’activitat física, d’estrès en els entrenaments i

quan es tracta de reposar l’aigua en els compar-

horaris no afecten ni al nostre cos i molt menys

timents intracel·lulars, permetent una correcta

al nostre rendiment, però ho fan.

hidratació.

Doncs, tan important és controlar el volum de

Però el tema important avui és la recuperació

quilometres, el ritme o les intensitats, com con-

basada en la regulació neuro-endocrina. Que

trolar allò que ens permetrà que el cos sí o sí,

significa, que totes les nostres neurones i hor-

rendeixi en la recuperació. Quan parlem de re-

mones, han d’estar capacitades per ajudar-nos a

cuperació, ho podem fer a dos nivells diferents:

que el cos estigui amb les millors condicions. La

recuperació a nivell d’electròlits i aigua, que és

recuperació del sistema neuro-endocrí depèn del

feta just desprès de l’activitat física, i la muscular

tipus, la durada, i la intensitat de l’exercici, del

profunda, que es realitza durant el descans, fent

descans posterior, de l’alimentació i també del

una regulació a nivell del sistema neuro endocrí.

potencial hormonal de cadascú.

Molts de vosaltres estareu notant que durant

Fins ara, tothom es centrava en l’alimentació i

els mesos de primavera i estiu en què la calor in-

en les característiques físiques, per tant condi-

crementa també ho fa la sudoració, la sensació

cionament físico-hormonal, però no li donaven

de fatiga... La recuperació muscular en aquests

importància al descans. Amb els nostres anys

moments és la clau per tenir una temporada

d’experiència, hem comprovat, que un tant per

d’èxits. Més endavant us explicarem en què con-

cent molt elevat de l’increment del rendiment,

sisteix una reposició correcta dels electròlits i

resideix en aquest descans.

l’aigua. Com a pinzellada us comentem alguns

Durant les hores de son, hi ha una substàn-

símptomes típics: la falta d’energia, poca recu-

cia, anomenada glutamina, que té la capacitat

peració, cames pesades i sobretot la sensació de

d’evitar la degradació de la musculatura i ajuda

dificultat que suposa dur a terme l’entrenament

extraordinàriament a la recuperació, frenant el

diari. Prenent un isotònic de qualitat en el qual

catabolisme i millorant la secreció d’hormona

Exerceix un potent efecte recuperador energètic i muscular, sobretot si el prenem just abans d’anar a dormir. Frena el catabolisme ( destrucció del teixit muscular) i regenera el teixit muscular. Potència l’acumulació de glucògen, que és la base energètica durant l’activitat física. Combinat amb la L-Leucina, incrementa la síntesi proteica, per tant millora el teixit muscular. Eleva la concentració d’hormona del creixement de forma natural, el bicarbonat i l’acumulació de glucògen muscular. Totes aquestes accions es realitzen majoritàriament quan estem dormint, durant les hores de descans. Per tant, la son, mínim 6 o 8 hores, està millorant la nostra recuperació així com incrementant la nostra qualitat física. Podem dir, que mentre dormim, millorem. Prendre suplements esportius amb glutamina tant després de l’exercici, com abans de dormir ajuda a incrementar la síntesi proteica muscular i augmenta l’acumulació de glucògen. A més, la ingesta d’2gr. de glutamina presa com a suplement esportiu augmenta la concentració d’hormona del creixement i millora el rendiment muscular.

Quin suplement escolliria? Se que al mercat hi ha molts productes amb base de L-glutamina. El més important és mirar la qualitat d’aquesta: ni el més car és bo, ni el més econòmic és fiable. També cal mirar de què ve acompanyada. Una aportació de L-glutamina amb zinc, tal i com la presenta Infisport, ens permet evitar el sobre entrenament, reforçar el sistema immune, millorar la recuperació muscular i recuperar el magatzems de glucògen. Abans o després d’entrenaments molt intensos, és la meva opció.

Redacció: Laura Estrada Ocaña / Responsable tècnica de les Botigues NANA · Diplomada en Nutrició i Dietètica cataventura.cat 56


NANA Palamós Av. Catalunya 5 972 600675

NANA Girona C/. Migdia 95 972 426405

NANA Figueres

al costat Plaça del Gra c/. Mar 5, 972 508801

NANA Vic

Davant del Pare Coll Passatge Joan Puig 2-4 Tel. 93 8868648

i a partir d’ara ens pots demanar qualsevol producte de les 15 firmes americanes més venudes, com el Cell-Tech, TH101, ASN., Nitrotech...

NANA Platja d’Aro

Av. Castell d’Aro 62 972 825085

NANA Olot

C/. Notari Closells 2 972 273952

NANA Garriga

Fitness, Futbol, Bàsquet, Aeròbic, Ciclisme, Tennis, Spinning...

NANA online

Una alimentació biològica i natural acompanyada dels suplements dietètics adients, ajuda a obtenir un millor rendiment esportiu, sa, natural i sense substàncies dopants.

C/. Jacint Verdaguer 26 Centre Com. Ca n’Illa 93 7322601 Trobaràs de tot a www.nana.cat Compra amb tranquil·litat

I l’última NOVETAT… INFISPORT

NUTRICIÓ ESPORTIVA GLOBAL

dóna’ns la teva confiança

www.nana.cat

ENS FORMEM DIÀRIAMENT PER ASSESSORAR-TE MILLOR


CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS

La carxofa Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla

Hipócrates fa més de 2400 anys ja tenia clara la relació entre l’alimentació i la salut. ‘‘ Deixa que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment ”. La societat en els últims temps té un interès creixent a consumir

En aquests articles anirem parlant de diferents fruites, hortalisses i verdures, parlarem de la seva composició, de les seves característiques i propietats . Intentarem que siguin de temporada, és a dir , que les puguem trobar al mercat i que siguin de proximitat.

certs aliments que, a més de l’objectiu principal que és l’alimentació, els hi aporti una sèrie de beneficis a les funcions fisiològiques de l’organisme. Certs compostos naturals que formen part de fruites i verdures així com d’altres vegetals ens proporcionen grans beneficis i ens són de gran utilitat per a la regulació del nostre organisme i la prevenció de malalties i fins i tot per el seu tractament. Dins d’aquest, podem triar dues opcions : els aliments que ens proporciona l’agricultura convencional e industrialitzada provinents d’arreu del món , que fa que a les nostres taules tinguem tomàquets al desembre, albergínies, carbassons, maduixes, etc..., que han

Per inaugurar podríem començar amb una hortalissa que ja

estat conrreats a centenars, o fins i tot a milers de quilòmetres de

esta arribant al final de la seva temporada i que fins l’hivern

les nostres llars , sota unes normatives de control que poc tenen a

vinent no la tornarem a trobar a plaça. La carxofa. Cynara es-

veure amb les de la CEE, utilitzant tot tipus de productes químics

colymus.

per al control de plagues i malalties i d’adobs de síntesi per al seu ràpid creixement i que degut a tot aquesta manera de fer són de

És un parent molt proper del card comú. Sembla ser que la

més baixa qualitat nutritiva i organolèptica .

carxofera és un producte hortícola nascut de la selecció de l’home, floreix a l’estiu. Les parts comestibles contenen inulina

I d’altre banda tenim les fruites i verdures de cultiu ecològic i de

en comptes de fècula; també té un principi amarg, soluble en

proximitat, que és un sistema de producció que té com a objectiu

aigua. Les flors, com les del card, contenen el ferment Lab.

l’obtenció d’aliments de màxima qualitat nutritiva i organolèptica, lliures de residus químics, minimitzant l’impacte en el medi ambi-

Les carxofes són un aliment excel·lent per a diabètics, tant les

ent, preservant la biodiversitat vegetal i animal i impulsant el de-

bases de les fulles florals com les bràctees, com el receptacle

senvolupament local.

floral. Però la carxofera té en si mateixa propietats medicinals com moltes d’altres de la seva mateixa família, ( Centaurea as-

Apostant per la utilització de varietats locals, més adaptades al

pera ) per exemple; totes elles són hipoglucemiques, és a dir,

medi que les envolta, fent un tractament del sòl com un ent ple

disminueixen la quantitat de sucre de l´orina. La carxofera ac-

de vida afavorint la fertilitat , implantant rotacions de cultius que

tua sobre el fetge i afavoreix la secreció de la bilis.

afavoreixen la diversitat vegetal, mantenint franges de vegetació per afavorir la fauna útil que ajudarà als conreus a defensar-se de la

Com a remei cassolà el més utilitzat és el suc de les fulles de

pressió de les plagues.

carxofera barrejat amb aigua ensucrada per dissimular la seva amargor, s´utilitza per a natejar el fetge.

www.lessorres.cat / FEM CRÉIXER ELS VALORS DE L’AGRICULTURA cataventura.cat 58


CATALUNYA AVENTURA - Llibres

Un munt de Llibres

ANDORRA: 15 ASCENSIONS I 11 ESCALADES HIVERNALS

PARLANT DES DE L’ATLÀNTIC

ESCALADAS EN EL MACIZO DEL MONT BLANC

Editorial: COSSETÈNIA EDICIONES

Autor: Joaquim Carreras

Editorial: EDICIONES DESNIVEL

Andorra és terra de muntanyes i de valls amagades,

Quim Carreras ens proposa la travessia de l’Atlàntic

François Damilano, prestigiós escalador i guia

fascinant i remot indret situat al bell mig dels

en solitari, conscient de les dificultats però segur de

d’alta muntanya de Chamonix, ens ofereix una

Pirineus.

sí mateix. Navegarà amb el Bora Bora, una embar-

presentació exhaustiva dels itineraris i glaceres

cació que s’estima com un fill.

que recorren els cims del massís del Mont Blanc.

Aquest és un dels països més antics d’Occident. També és un dels més petits d’Europa i a la vegada

Cuidant-se l’un amb l’altre aniran superant totes les

El resultat és aquesta guia definitiva i absoluta

un dels més muntanyosos, si no el que més.

adversitats fins a proclamar-se guanyadors de la

actualitzada, que posa al teu abast diversos colls,

seva categoria: navegants solitaris.

canals, corredors i escalades mixtes.

Andorra és una petita illa amagada entre altes muntanyes, que s’enlairen fins a gairebé tocar el cel dels tres mil metres. El pic de Comapedrosa (2.942 m) n’és el punt culminant. En aquest llibre hi trobareu 15 ascensions d’alta muntanya i 11 escalades hivernals que els permetran descobrir les muntanyes d’aquest petit país dels Pirineus.

www.activitatsborabora.com


CATALUNYA AVENTURA - AGENDA

AGENDA/MAIG DISSABTE 03/05/2014

DISSABTE 17/05/2014

TRAVESSA LA GARRIGA - MONTSERRAT ( travessa caminada ) info@cegarriguenc.org / 93 871 66 93

DOBLE KM. VERTICA RIBES - PUIGMAL marc@diedre.cat / 93 820 92 84

DUATHLÓ CROS CALELLA FESTIVAL ( duatló ) jordi@runxbike.com / 663 897 561

MOLLÓ TRAIL CAMÍ DE LA RETIRADA VERTICAL RACE info@mollotrail.com / 646 08 16 21

TRAIL ROSES CAP DE CREUS ( cursa muntanya ) info@klassmark.com / 659 64 92 09

TRIATLÓ DE SANT FELIU DE GUÍXOLS www.clubaquaticxaloc.com

TUNA RACE BALFEGO RUN 10K ( cursa asfalt ) info@cimadynamic.com

PUJADA A SANT ANTONI / RIBES DE FRESER ( caminada ) marc@diedre.cat

DIUMENGE 04/05/2014

DIUMENGE 18/05/2014

II PUJADA A SANT PERE DE RODES ( travessa caminada ) turisme@elportdelaselva.cat TRAIL ROSES - CAP DE CREUS ( cursa muntanya ) info@klassmark.com / 659 64 92 09 10KM TOSSA DE MAR ( cursa asfalt ) www.mitjadetossa.com MITJA MARATÓ D’EMPÚRIES ( cursa asfalt ) www.maratoempuries.com CURSA MUNTANYA MOSSOS D’ESQUADRA SANT AMAND www.clubexcursionistaripoll.com MARXA POPULAR SANT JOAN DE MOLLET joves.mollet@gmail.com

MARXA DELS GATS 10KM / ST. ANTONI DE CALONGE www.marxadelsgats.cat FESTA UNA MILLA A PALAFRUGELL capalafrugell@gmail.com / 972 61 19 64 CASTELLÓ D’EMPÚRIES / ULTRA PARCS NATURALS RAID www.curses.cat MARATÓ DE MUNTANYA A BANYOLES www.cnbanyoles.cat MARXA CICLOTURISTA PALAMÓS - COSTA BRAVA www.ccpalamos-costabrava.com TRIATLOSPRINT LLORET DE MAR albertolinoit@gmail.com

DUATLÓ DE MUNTANYA TERRES DE SEGADORS ( st. Coloma de Farners ) www.terresdesegadors.cat

DISSABTE 24/05/2014

CURSA DE PALAFOLLS ( terra ) fitovj@terra.es

ULTRA TRAINING CAMP / ST. PAU DE SEGÚRIES clubesquigirona@gmail.com / 629 89 18 82

DIMARST 06/05/2014 DECARUN SANT PERE DE RIBES ( asfalt ) chaaaris@hotmail.com / 93 814 48 30

DISSABTE 10/05/2014 COSTA BRAVA XTREM RUNNING / BLANES ( muntanya ) www.costabravaxtremrunning.com / cbxr@cbxr.es TRAIL CORRE PEL COR DE LA FAGEDA ( muntanya ) info@campinglafageda.com / 972 27 15 24 TRAVESSA DEL MARESME / TORDERA - MATARÓ laietania@laietania.cat / 93 790 47 40

DIUMENGE 11/05/2014 CURSA DE L’ALBA - MARATÓ DE MONTSERRAT www.cursalba.cat MARXA DEL MONTGRÍ ( caminada ) marxadelmontgri@gmail.com / 629 61 45 00 SALTAMARGERS / RODA DE TER ( muntanya ) www.rodater.cat MARXA POPULAR VALL DEL TERRI - CORNELLÀ DEL TERRI esports@cornelladelterri.cat / 619 70 61 30 CURSA POPULAR CIUTAT DE GIRONA ( asfalt ) activitatsesports@ajgirona.org / 972 226 136 MARXA DE LA GAROINA / PALAFRUGELL www.aepalafrugell.org TERRA DE REMENCES / CIRCUIT CURT I LLARG St. Esteve d’en Bas

cataventura.cat 62

BATEGA AL BAC VERTICAL A PLANOLES www.bategalbac.cat LA PARCEL.LARIA 10KM ( asfalt ) St. Esteve d’en Bas · www.laparcelaria.com

DIUMENGE 25/05/2014 LA 10KM DE SALLENT ( terra ) faesrunningsallent@gmail.com / 93 837 19 03 CURSA BOMBERS CALDES DE MONTBUI cursabomberscaldesdemontbui@gmail.com / 93 865 25 55 CURSA DEL CASTELL OLÈRDOLA - MOJA bttelbressol@yahoo.es III CURSA / MARXA 10KM MUNTANYA DOSPIKS ANGLÈS dospiks@yahoo.es / 619 45 58 42 TRAIL SELVA MARÍTIMA / BLANES ( muntanya ) www.trailselvamaritima.cat CURSA CAP DE CREUS . MEMORIAL ELI ESTEVE cecadaques@hotmail.com MARXA ESCOLA PI VERD DE PALAFRUGELL ( terra ) info@escolapiverd.cat MARXA POPULAR THE SALATS / TORROELLA DE MONTGRÍ asjovestartit@gmail.com CURSA POPULAR DE SANT ROC A VILABLAREIX ( travessa ) www.vilablareix.cat CITY RUN LA SALLE GIRONA cityrunlasallegirona@gmail.com CURSA DE MUNTANYA DE QUERMANY A PALS acpedro.blogspot.com.es



Cataventuramaig2014