Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriu pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ci cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físi química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriu pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ci cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos
dhuc Tecnos ensenyar aprendre ència art dibuix biologia física quiica història tecnologia escriure intar escola Àdhuc Tecnos ensenr aprendre ciència art dibuix bioloia física química història tecnologia criure pintar escolaÀdhuc Tecnos senyar aprendre ciència art dbuix iologia física química història tecologia escriure pintar Àdhuc Tenos senyar aprendre ciència art dibuix
número 29 desembre 2008
...uns artistes per descobrir ...
i molt més a l’interior ...
1
2
03 04 42 44 45 46 48 49 50 52 54 55 56 57 58
EDITORIAL NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l'escola 04 Dels 0 als 3. Llar d’infants Grimm 06 P3 08 P4 10 P5 13 1r de Primària 14 2n de Primària 18 3r de Primària 19 4t de Primària 20 5è de Primària 22 6è de Primària 26 Infantil / Primària 30 ESO / Batxillerat TREBALLS DE RECERCA (Part I) EXPLICA’M UN CONTE a càrrec de la Júlia García EXTRAESCOLARS PROJECTES D’ESCOLA CALAIX DE SASTRE SOCIETAT / CARTES DELS PARES LA BONA CUINA LA BONA LECTURA JO PRIMER, SI US PLAU, article d’opinió a càrrec d’en Ricard Ribera LA POMA DE NEWTON, reflexions pedagògiques que ens fa el Llorenç Puig LES PLUGES ADMIRABLES, per Antoni Perarnau RETALLS, de premsa i TV. CENT VEUS: enquesta sobre el projecte Lingüístic de l’Escola
PODEU VEURE AQUEST NÚMERO A TOT COLOR A HTTP://WWW.TECNOS.CAT EL NÚMERO ANTERIOR (ÀDHUC 28) VA REBRE 247 CONSULTES (Juny 08-Desembre 08) ADHUC Nº 29. Desembre de 2008. Escola Tecnos Revista de comunicació entre els diferents estaments de l’escola Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat
3
BENVINGUTS A LA
4
TECNOS
29
ditorial
N
o us preocupeu...
...seré breu. Ja he repetit moltes vegades que no sóc home de lletres ni de ciències: sóc de gràfiques i, per tant, no acostumo a parlar —ni a escriure— de manera gaire extensa, cosa que, d’entrada, m’hauríeu d’agrair. De fet em correspondria expressar-me amb un dibuix, potser abstracte, com demano als meus benvolguts alumnes de 3r d’ESO, però possiblement ens costaria una mica d’entendre’ns... Anant al gra, la història la podríem resumir dient que el nou director de l’Àdhuc, amb un manifest abús d’autoritat, va demanar al fins aleshores (i gairebé ininterrompudament) director durant 15 anys —un servidor— que escrivís l’editorial d’aquest número en el que té lloc el canvi de direcció de la revista... Comprendreu que no m’hi podia pas negar, i aquí teniu algunes maldestres reflexions. Durant aquest llarg període de temps, i ja des que jo mateix vaig proposar la creació de la revista, he gaudit de tot el suport de l’escola com a institució i de la col·laboració de dotzenes —segurament més d’un centenar— de persones, especialment companys docents i no docents del centre. No em voldria oblidar de ningú, però he d’agrair molt especialment la col·laboració de la Dolors Zamora i l’Anna Soler en la secció de Notícies Certes, que tanta feina els ha donat, els savis consells de’n Llorenç Puig a la seva Poma de Newton i de’n Xavi Sans i el Carles León al Bit a bit, el treball de la Montse Fernández a la Bona Lectura , els escrits de molts professors i alumnes a les Llunyanes Terres i a l’Explica’m un conte, les dificilíssimes autobiografies del Coneixem Millor, l’aportació de les tutores i nens de 2n de primària als Dibuixets... I també he d’agrair la paciència i la col·laboració de la meva família —gràcies, Rosa Maria, per les teves exhaustives i acurades revisions lingüístiques, i gràcies, Marina i Cèlia, per les vostres col·laboracions puntuals en molts altres aspectes—. Totes tres han suportat molts caps de setmana amb el Jordi aïllat a l’ordinador. No em voldria oblidar de ningú, però segur que me n’oblido. Ja em renyareu... o m’ho sabreu passar per alt.
per Jordi Bornas
També he tingut satisfaccions de tota mena (el sol fet d’arribar a l’escola les capses de l’impremta amb tot el procés acabat i les revistes a punt de repartir ja n’era una de molt gran!) i he gaudit, segurament que en massa ocasions, de felicitacions i reconeixements, tant de manera privada per part de molts companys, com pública, per part de les direccions de l’escola, en reunions i claustres. Moltes gràcies a tots. Però també he tingut infinitat de problemes de tota mena: organitzatius, lingüístics —ja em perdonareu les faltes— , informàtics, etc. No us els descriuré perquè he promès que seria breu, però us en podeu fer una idea. Us asseguro que donar a llum dos cops l’any una revista de més de 60 pàgines no és gens senzill, i el meu bon amic Carles León —tot el que ve a continuació és responsabilitat d’ell— em sembla que ja ho ha començat a notar... Però una de les coses que més m’ha preocupat al llarg d’aquests anys, i a més a més de manera progressivament creixent, ha estat el meu relleu com a responsable de l’Àdhuc. Em direu que no n’hi ha per tant, que peco de sobèrbia i prepotència, que a l’escola hi ha d’haver moltes altres persones que puguin dirigir i compaginar la revista... i ho vulguin fer. És veritat, però cada vegada que, cansat i estressat, em plantejava deixar-ho —i han estat més de una i més de dues— ,m’envaïa el dubte del relleu del meu càrrec: per a mi hagués estat tremendament decebedor que l’Àdhuc depengués de mi fins al punt de desaparèixer en deixar de cuidarme’n jo. Però els meus temors s’han esvaït en agafar la direcció de la revista en Carles León. Estic convençut de la seva competència i eficàcia, i penso que portarà l’Àdhuc pel millor camí possible per tal que tots en puguem gaudir. Només us demano a tots els que formeu part d’una manera o altra de la nostra escola (professors, personal no docent, pares, alumnes, exalumnes) que li doneu el mateix suport que m’heu donat a mi durant tants anys. Per descomptat que el meu el té de manera incondicional per a tot el que necessiti... incloent aquest editorial.
5
notícies del La tardor ja ha arribat!!! L’escola s’omple de fulles de totes les mides i colors, colors bonics i propis de l’estació, d’elements de la natura que els infants han portat a l’escola, troncs petits, branques, fruits… qualsevol element és interessant per treballar a classe, per poder observar, manipular i fins i tot tastar. Hem aprofitat molts d’aquests elements per fer un seguit d’activitats relacionades amb la tardor. Els més menuts han jugat amb les fulles, les han tocat, observat i manipulat fins a trencar-les i s’han mostrat sorpresos pel soroll que feien.
Els nens i nenes de les classes Ànecs i Conills han experimentat amb magranes. Al principi de l’activitat molts infants s’han quedat parats, però poc a poc s’han animat a agafar el fruit amb les mans, després han aixafat les llavors amb la cullera, han vist com sortia suc i fins i tot l’han mastegat.
6
29
Les classes Peixos i Pingüins han aprofitat per treballar el vocabulari i anomenar els fruits propis de l’estació. Tot seguit han experimentat amb moniatos. Ho veieu com estan de concentrats? Guaiteu que s’ho passen bé!!!
Finalment l’arribada de la iaia Castanyera. El divendres a mig matí ha passat per totes les classes i els infants han escoltat molt atents les seves explicacions. Finalment hem cantat i ballat danses de la tardor.
A la sortida de la tarda la Maria Castanyera va repartir castanyes per tothom…
7
notícies de P3
Som la classe de les Formigues i el mes d’octubre, la Júlia, de la classe dels Pins, ens porta un formiguer. Ens el deixa durant un temps però l'hem de cuidar molt. Ens preguntem com deuen ser les formigues.
Nens i nenes observant el formiguer amb lupa. Per conèixer les formigues i veure'n imatges, el Bernat ens explica que ho trobarem a "l'ordinador". Poses "furmiga" i ja està, et surt!.Com que no sabem escriure, els germans més grans, de la classe dels Pins, ens ho escriuen.
Els Pins escrivint “formiga” pels més petits. Ens costa molt, però busquem les lletres que ens han escrit els nens i nenes de la classe dels Pins al teclat. Una lletra darrera l'altra i escrivim FURMIGA.... Oh! "l'ordinador" diu que no ens entén, potser volem dir "FORMIGA". Ho provem? ... Ara sí.... quantes imatges!
Imatges de formigues Messor Les imatges de les formigues ens ajuden a conèixer les seves parts del cos. Veiem que tenen un cap amb uns ulls molt negres i rodons, una boca diferent de la nostra, dues antenes, un “cos” i un "cul" estranys. També tenen sis potes, tres a cada costat. Veiem que agafen el menjar amb la boca i el porten a casa seva, al formiguer. Mentre parlem ens adonem que ens costa molt imaginar com deu ser un formiguer per dins, és tan fosc! ... i... on deixen el menjar? tenen una llum per veure-s'hi? Volem investigar com és un formiguer per dins i què fan les formigues a casa seva. Estem pensant de construir-ne un, però com? Us ho explicarem en la propera revista! Si voleu seguir les nostres “investigacions” connecteu-vos a http://formiguestecnos.blogspot.com
8
29
notícies de P3
Som els nens i les nenes de la classe dels GRILLS. Ens agrada investigar i a principi de curs només sabíem que el grill era un animal molt petit que vivia al bosc, i poca cosa més. Quina sort! la Pepa ens ha portat un grill del Montseny, l’ha trobat amb la seva germana, i el Jan un altre. Som molt xafarders i ens agrada observar-lo i mirar-lo amb lupa. Li donem menjar, enciam.
L’Àngels ha fet unes fotos al nostre amic grill i ens crida l’atenció el seu cap: - “té ulls, boca, banyes…”. Se sembla al nostre cap, però el seu és més petit. A partir d’aquí, observem el nostre cap: com és, què tenim, per què serveix, tots són iguals?...
Ens mirem al mirall, ens fem fotos i després per grups fem una maqueta del nostre cap amb diferents materials.
Hem treballat molt i ens ha costat, però ho hem aconseguit! Ara el dibuixarem en un full. Com que coneixem molt bé com és el nostre cap, ara ja el podrem comparar amb el cap d’un grill. Continuarem investigant i us tindrem informats de tots els nostres descobriments. Els petits científics de P.3
9
notícies de P4 El pomer de comptar
LES SARGANTANES
Els nens i les nenes de p/4 de la classe de les Sargantanes estàvem parlant de llavors de carbasses, de llimones i de pomers quan la Clàudia va dir que sabia una cançó que parlava d' un pomer. La vam començar a cantar tots: Deu pometes té el pomer de deu una de deu una……….. Ens vam adonar que cada vegada la cançó deia un número menys. 10-9-8-7-6-5-4-3-2-1-0. Era com comptar del revés, també ho feien així els que volien enlairar un coet. Vam decidir fer aquest pomer i les seves deu pomes. Per fer-ho vam haver de calcular quantes pomes necessitaríem,quantes hauria de dibuixar cada nen, en definitiva , vam haver de fer una sèrie de càlculs d' afegir, treure i repartir pomes que ens va fer pensar molt. No ens adonàvem ,però estàvem aprenent estratègies matemàtiques d' una manera molt significativa. Ara tenim el pomer al passadís de l' escola i és el "pomer de comptar". De tant en tant anem allà i ens adonem que el número de pomes ha canviat .Pot ser és un pomer màgic?
10
29
notícies de P4 LES GRANOTES Fem codonyat Els nenes i nenes de P-4 de la classe de les Granotes hem fet codonyat a la classe. Tot va començar quan la Rut G. ens va portar un codony i ningú sabia què era. Després de llegir algun llibre i de demanar informació als pares, vam saber que era una fruita de la tardor. La gran pregunta va ser “Què podem fer amb el codony?”. La Queralt G. ens va explicar que es podia fer codonyat perquè a casa seva fan. Ens va portar la recepta i tothom es va emocionar pensant que ho podíem fer a la classe. El primer que havíem de fer era anar a comprar els ingredients però, abans, necessitàvem fer la llista del què havíem de comprar. Quina feinada! Molts sons, lletres i paraules. Finalment, entre tots la vam acabar. Ara havíem d’anar a comprar i…això és el que vam fer. Amb la llista a la mà la classe de les Granotes se’n va anar cap al Mercadona. Vam buscar tots els ingredients però no vam trobar els codonys. Una dependenta molt amable del Mercadona ens va informar que a la fruiteria del costat els trobaríem. Bé. Vam decidir anar cap a la caixa a pagar i, és clar, cap a la fruiteria. Allà vam trobar els codonys. Després de pesar-los, ja que, volíem un quilo, ni més ni menys, vam pagar i vam tornar cap a l’escola. Ja ho teníem tot. El passat 17 de novembre va venir a la nostra classe la Sònia, mare de la Queralt, i entre tots vam fer el codonyat. Quina oloreta més bona sortia de la nostra classe. Un cop fet i refredat vam haver de calcular com havíem de tallar el codonyat perquè arribés per tothom, ja que, de quatre vols havíen de sortir els 27 trossos. Després de fer moltes prediccions vam aconseguir tallar-ho i que tothom tingués un tros. Els pares van poder tastar el nostre condonyat. Però no s’acaba tot aquí perquè vam guardar les llavors dels codonys i les llimones i les vam plantar. Esperem que sortin el codonyer i el llimoner. Ara ja sabem què es pot fer amb els codonys. Tot plegat ha estat un treball molt interessant i enriquidor per tothom. I, a sobre, ens ho hem passat super bé!
11
notícies de P5 ELS PINS I LES ALZINES Els bolets Els nens i les nenes de la classe dels Pins hem estat observant diferents classes de bolets. Hem après que n’hi ha que es poden menjar i n’hi ha que són verinosos. També sabem que es van a collir amb cistell perquè les espores caiguin a terra. Hem experimentat amb diferents aliments per veure com surten els fongs i els hem mirat amb la lupa binocular. Entre tots hem escrit una història dels bolets, hem fet un mural, una paradeta de bolets i hem descobert moltes coses junts. Us atreviu amb aquesta endevinalla? Porta el barret ben rodó, la cara vemella té, el busquen per la tardor amb cistella i bastó. Què és?
Partidets de bàsquet i de futbol Els nens i nenes de P5 ens ho passem "pipa" jugant a bàsquet i a futbol a l'estona de pati. Aquest curs hem estrenat cistelles i porteries noves! Mireu que bé que ens ho passem.
12
29
Excursi贸 al Natupark de Cerdanyola Els Pins i les Alzines vam anar d'excursi贸 al Natupark de Cerdanyola. Vam disfrutar de valent en un circuit ple de ponts, xarxes, troncs...Som uns grans aventurers i aventureres!
13
notícies de P5 Mirem Miró Sabeu què mirant i imitant l’obra d’un pintor s’aprenen moltes coses? Ens hem fixat amb els colors vius i les formes sencilles que feia servir en Joan Miró quan pintava. Hem mirat molts quadres i llibres d’aquest pintor barceloní i fins i tot , hem sommiat i imaginat un cel ple de símbols com ho feia ell.
14
drapss@drapss.com 29
notícies de 1r La Verema El divendres passat, 3 d'octubre, els esquirols i les guineus vam anar a la comarca de l'Alt Penedès, a Sant Pau d'Ordal, a fer la verema. Allà vam passejar per les vinyes i vam collir el raïm dels ceps. Després el vam portar a una masia del segle XVII i el vam trepitjar dins unes bujoles. Va ser molt divertit!! Ens vam poder emportar el most dins unes ampolletes de vidre que vam decorar nosaltres mateixos.
El Racó de Primer Aquest any, els alumnes de primer estrenem espai web: “El racó de primer” a on trobarem diferents llocs web que hem treballat o que permeten ampliar el que treballem a classe. Si voleu participar afegint material, esteu convidats. L’adreça és http://www.tecnos.cat/elracodeprimer
15
notícies de 2n Visitar el Jardí Botànic de Barcelona Els romanís i els espígols hem fet una visita al Jardí Botànic de Barcelona. Hem pogut veure la planta de cada classe i conèixer diferents característiques. Finalment ens han ensenyat a trasplantar una planta i ens ha agradat molt!! Per això plantarem les nostres plantes al pati de l'escola.
Dibuixos de la classe dels Espígol
16
29
17
notĂcies de 2n
18
29
19
notícies de 3r
Els nois i noies del Cicle Mitjà aprenem a ballar sardanes Alumnes i professors de les classes dels Rovellons i els Pinetells hem fet un curset intensiu de sardanes durant la setmana de la música. Han estat uns dies interessants i divertits, ara només ens cal anar practicant. L’últim dia del curset,el dia de Santa Cecília, varem tenir uns convidats de luxe els nostres companys de quart, Coets i Trabucaires, ells van fer aquest curset l’any pasta i ens van acompanyar durant la ballada. Junts varem compartir aquesta petita trobada sardanística.
20
29
notícies de 4t
Els Pastorets de 4t de Primària Com ja és tradició, els nens i nenes de quart han estat assajant tot el mes de novembre i desembre per poder oferir la representació dels “Pastorets” a la resta de companys de l’escola. Estem segurs de que els ha agradat molt a tots, especialment als que ja ho havien fet altres anys, perquè així han pogut recordar amb una mica de nostàlgia el moment en que ho van fer ells. Aquests actors i actrius s’ho han pres molt seriosament i han gaudit molt dels assajos i de la representació. Si el públic ens ho demana, ho continuarem fent amb il·lusió. Bones Festes.
Sortida del Cicle Mitjà a Can Déu Un altre any més, a principi de curs, hem tornat a fer una sortida tot el Cicle per tal de conèixer-nos millor. El passat mes d’octubre varem fer una caminada fins a l’església de Sant Julià. Un cop allà ens varem repartir en grups per fer una sèrie de jocs: les cues, pica-paret, mata-conills, la cadena... Va fer un dia molt maco, vam poder dinar a l’aire lliure tots junts i encara ens va quedar una estona per jugar. Ens ho vam passar molt bé i ens agradarà repetir-ho. PINETELLS
ROVELLONS TRABUCAIRES
COETS
21
notícies notícies de 5è certes “La botigueta” Els alumnes de 5è de Primària cada divendres realitzen una activitat lúdica i alhora didàctica, per mitjà de la qual es posen en contacte amb la vida quotidiana i aprenen en valors i convivència. Diferents tipus de joguines transformades en material didàctic, els ajuden a aprendre com saber anar a comprar diferents productes. El càlcul dels preus amb la discussió prèvia del camí escollit per tal d’obtenirne el resultat correcte, l’elaboració de la llista de la compra, saber si es té prou diners o si en sobraran a l’hora de pagar la despesa, aprendre a arrodonir quantitats, treballar amb fraccions i decimals, comprovar els resultats obtinguts utilitzant la calculadora, són alguns dels aspectes matemàtics que es treballen. No cal dir que representa un entrenament directe per allò que s’ha donat en anomenar “habilitats socials”. Una vegada detallada la compra es passa a jugar a la botigueta anomenada “Mercatecnos”, moment esperat i desitjat per tots i totes. Fer anar la caixa registradora, tenir diners i retornar canvi a més d’omplir la cistella, fer de compradors o venedors, és tot plegat força engrescador. Més endavant, després del Nadal, i per allò de les rebaixes, arribaran els descomptes que caldrà aplicar als productes; l’IVA també hi serà present. A l’ordinador es treballarà amb un document Excel introduint les factures elaborades pels diferents grups.
22
29
Així doncs, les matemàtiques passen a formar part de la vida diària, practicant aquesta matèria gairebé sense adonar-se’n. També es desenvolupa el sentit comú, aprenent la necessitat de triar els aliments adequats i de forma equilibrada. I per arrodonir aquest treball es realitzen dues visites guiades: la primera al “Corte Inglés” on ens comenten les diferents seccions dedicades a l’alimentació i cap a finals de gener un taller anomenat “Aprèn a administrar els teus diners”. És, doncs així com els nostres nens i nenes es preparen pel futur que els espera i per cert, si els doneu un vot de confiança... ja poden ajudar a fer la compra!
23
notícies de 6è Llegir en anglès: una experiència afegida al segon nivell del cicle superior de primària. En començar a preparar aquest curs escolar, els tutors del cicle superior de primària volíem continuar amb una experiència iniciada l’any passat: anar introduint l’anglès com a tercera llengua d’ús (més o menys) habitual dins de la jornada dels alumnes. Això que ja havíem iniciat amb el Science’s corner i que de fet continua funcionant enguany, ens va portar a ser un xic més ambiciosos en la proposta per aquest curs; la idea és senzilla: volem crear la necessitat d’usar l’anglès en determinats moments com a eina necessària per als nostres alumnes. Dit i fet, o gairebé, ja que en primer lloc calia trobar el moment i “l’excusa oportuna”, també volíem que fos una experiència que es pogués incloure en el currículum i que formés part de la rutina d’aprenentatge per a una part del curs. En el moment d’iniciar el projecte es duien a terme les discussions (sempre civilitzades) sobre el tema del proper carnestoltes, (ja sabeu que aquestes coses es preparen amb un cert temps!) i per raons diferents el tema dels vampirs es va posar sobre la taula: allà hi teníem una primera idea que encara havia d’agafar forma. Unes setmanes (poques després trobàvem un text reduït convenientment del clàssic de Bram Stoker en la llengua de Shakespeare: el primer pas ja estava donat i ja no hi havia marxa enrere, així que ho vam explicar als alumnes. En endavant rebrien al seu e-mail de tant en tant un “capítol” de la història del príncep dels vampirs i al cap de un parell de dies trobarien a l’espai web que l’escola dedica als alumnes del sisè nivell de primària, un qüestionari amb preguntes de resposta múltiple sobre el text que havien rebut prèviament. En el moment en que aquestes línies surtin a la llum, l’experiència es trobarà ja passat el pas de l’equador i a ple rendiment. Aquest tipus de treball aporta també el funcionament habitual amb les tecnologies de la informació i la comunicació per part dels alumnes de final de primària, entenent aquelles com una eina normalitzada de treball i un bon recurs per a l’estudi si s’escau. “There was one great tomb more lordly than al the rest. Huge it was, and nobly decorated. On it was but one word: DRACULA. This then was the home of the Undead King Vampire, to whom so many more were due.”
Escrits dels alumnes de 6è de primària Encara que ens n’anem … Aclaparada, engoxada, enfonsada i trista. Negativa o positiva però amb por. I si estava vivint el somni de la meva vida? Cada dia faig el mateix camí i, a vegades, m’aturo a reflexionar. Em pregunto sobre fets encara no viscuts. A l’hora d’enfrontarnos amb qui sigui, a on sigui i com sigui, tenim valor perquè creiem en nosaltres mateixos però a l’hora d’enfrontar-nos a la mort d’algú proper, que hauria d’ésser la cosa més normal pels humans, ens fem enrere i plorem. Però de què servirà si no és per a demostrar que l’estimes, encara que saps que no tornarà? La vida és com una roda: avorrida però algunes sorpreses. Creixem fins a arribar a adults, treballem, ens enamorem i formem una família. Treballem més i apa, fins que la mort ens vingui a cercar. On són ara aquells anys viscuts al Rue des Roses de París? Vaig fer el viatge per qüestió de feina i vaig trobar a algú que em feia costat, que em comprenia i em savia corregir. Fins i tot, es preocupava per mí. Tot i que se’n va anar, recordo els bons moments plens de glòria amb ell i també crec no haber-lo estimat prou. Encara que jo també me’n vagi, en aquelles fotografies plenes de pluja, abraçats ell i jo, sempre ens quedarà París. Laura Sancliment - 6è A
24
29
Todo blanco Ha sido justo al tratar de cruzar la calle. De repente, un pinchazo. Nunca había sentido un dolor tan lacerante. Todo se ha oscurecido. Estoy entre estas cuatro paredes. Lejos, allí, a unos seis metros de altura, se ve el cielo sin nubes, a través del inmenso cristal. Me despierto. ¿Dónde estoy? Me siento asustada, con miedo. Empiezo a recordar que él y yo, en un avión… Él dormía; sentí miedo… Se despertó; sentí miedo. ¿Dónde estábamos? Otra vez el pinchazo. Ahora ya no siento mi cuerpo. Sobre mi una luz blanca me lleva hasta un lugar desconocido. Cuando llego, veo otra vez paredes blancass. Todo es blanco, sin color, sin nada, sin nadie, sólo blanco. De repente miro hacia abajo: todo blanco, sin nada, sin nadie, solo blanco. Estoy suspendida en un vacío blanco. Salgo disparada al exterior y siento calor. Veo a mi família a lo lejos. Y fuego, mucho fuego… pero yo ya no existo. Otra vez blanco, todo blanco, blanco por todas partes. Ahora es mucho más que blanco… Gemma López Pérez - 6è A
La meva ombra Potser era el fet de que estava plovent, potser no hauria d’haver decidit sortir aquella nit... El carrer era fosc, el terra estava humit i no hi havia ni una sola persona passejant per allà... Cosa que, a París era molt estrany. Jo anava caminant tranquil·lament pel carrer, quan de sobte vaig sentir un soroll que no era molt normal. Al girar-me, em vaig topar amb una noia molt maca, però jo, vaig seguir caminant. Al arribar a casa, em vaig preparar un cafè ben calent. I de seguida em vaig ficar dins del llit. Al dia següent, vaig sortir a esmorzar al bar que hi havia a prop de casa meva. Jo estava assegut en aquella taula del final. De sobte, va aparèixer aquella noia que havia vist a la nit anterior i em va dir que sempre havia sigut la meva ombra i que... Sempre ens quedarà París. Elena Alonso - 6è B
Temps de morir Allò va passar sense que tingués cap sentit: semblava una mà misteriosa que anés apagant els fanals, un a un, per deixar el carrer perdut en aquella boira freda. També, de forma obscura, la gent va anar-se desdibuixant i desapareixent, mentre la suor se’m refredava a la esquena; el fred s’havia apoderat de tot. De sobte vaig notar una esgarrifança, que em va recórrer tot el cos de d’alt a baix. La lluna plena brillava amb arrogància, fent saber a totes les criatures de la nit que era el moment de rondar pel món dels vius. Es va sentir un udol esgarrifós: el vent gelat que tallava els rostres. Estava sol, no tenia a ningú. Al passar per davant del cementiri vell, la porta de ferro oxidat va grinyolar amb prepotència. Va ser llavors quan el vaig veure, es dirigia cap a mi. Vaig començar a córrer com un desesperat. Desprès de mirar obsessivament enrera un munt de vegades, vaig arribar a la conclusió de que ja no em seguia. Just llavors en tornar a dirigir els meus ulls endavant, amb ell vaig topar de cara. Em vaig quedar de pedra en veure’l. Vaig fixar-me en el seu rostre: era pàl·lid, amb uns punxeguts i allargats ullals, uns llavis vermells com la sang i uns cabells terriblement negres. Em va arrossegar fins a una cantonada, allà em va mossegar a un lateral del coll i em va dir amb un to greu: - Benvingut a l’infern. Vaig voler fer un crit de terror, però ningú crida quan es mort. Chantal Romeo - 6è B
25
notícies de 6è L’amor mai no és etern Va ser a Londres on la vaig conèixer. Quan la vaig veure vaig sentir unes papallones a l’estómac. El seu rostre era fi, com la brisa del mar, la seva mirada dolça, com la mel, i tota ella senzilla com una flor. Jo la vaig mirar, ella em va tornar la mirada, fins que ens vam acostar un a l’altre. Van sortir del restaurant i van passejar junts per la fosca, humida i relliscosa vorera. Ens vam conèixer bé, i vam decidir fer un viatge junts. Primer vam anar a Itàlia, desprès a Roma, Venècia, Egipte, van tornar a Londres després d’aquell viatge encara estàvem més enamorats. Però no vam anar a Paris la ciutat de la llum i de l’ amor. Un dia estàvem passejant per Londres quan ella va creuar, i un cotxe la va atropellar. En aquell moment vaig anar corrents cap a ell, en aquell accident la vaig perdre però ella, abans d’anar-se’n en va dir... “...sempre ens quedarà Paris.” Yaiza Galán - 6è B
Blanc i negre Vaig despertar-me, era en un carrer estret al mig de l’asfalt, amb el sol radiant que m’il·luminà. No recordava res. Tenia un bon cop al cap i em sagnava el pit de tant en tant. De nou tornava a caure al terra desmaiat. Aquesta vegada m’havia despertat en un lloc blanc i negre. Era sobre un llit clar. A dalt hi distingia una bossa plena de líquid que em connectava amb un vena. Tenia un tros de tela fix i tibant al pit perquè no em sagnés. Passaren vuit mesos i d’aquell lloc vaig sortir. Em trobava en un lloc fosc, amb dos fanals i boira espessa. Arbres sense fulles i a la vegada sinistres. Una reixa a la carretera que sembla haver-se empassat molta aigua, més de la que jo em penso... Narro i escric la mateixa història al moment. Parlo amb persones. L’ombra es mor en la foscor. Adéu a tots i a mi, perquè sempre ens quedarà París. Roger Llimona Prim - 6è B
Ya está Ha sido justo al tratar de cruzar la calle. De repente, un pinchazo. Nunca había sentido un dolor tan lacerante. Todo se ha oscurecido. Estoy entre estas cuatro paredes. Lejos, allí, a unos seis metros de altura, se ve el cielo sin nubes a través del inmenso cristal. Sillones, hay muchos sillones. Viene gente y se sienta. Silencio, siempre silencio, y no puedo decir más. Razones, hay muchas, pero corazón, sólo uno. Robar, sabemos hacerlo todos, pero no debemos hacerlo. Frío, como un helado siempre caliente. Rompiendo continuamente las rocas, como los huesos desgastados de una anciana ya decrépita. Cada vez más arriba como una cometa roja. Colores por todos lado. Silencio, siempre silencio. Rojo, vivo, intenso pero seco. Oscureciéndose cada minuto más que pasa por mi cuerpo. Cuesta respirar, no estoy en vapor, agua, agua. Me siento solo, profundo a la vez que lo oyes, no puedo. Plantas y naturaleza son necesarias para vivir, pero yo no. Tranquilo, en paz eterna. Nuevos amigos, color blanco y sólo color blanco. Alas altas y fugaces como las de los aviones pero no, eso no es. Estrellas y cielo juntos para siempre, sigo más arriba, Dios ya sabe lo que tiene que hacer por mí. No puedo más. Ya está. Elena García - 6è A
26
29
27
notícies d’infantil i primària
Imatges de l’estiu Mireu que bé s’ho van passar els qui van participar en l’esplai d’estiu.
Gincana al pati
Intentant mossegar la poma
Ball dels grans a la festa de comiat de l'esplai
Coneixem a la bruixa Lola
El trenet del Parc Catalunya de Sabadell
Fent el mural del grup
Fent el fons del mar
Sortida al Parc Catalunya amb tren
Excursió a la Mata a la recerca dels colors
I tornant de vacances, … l’esplai de setembre.
Jugant badminton
Intentant fer una piràmide al Parc de Vallparadís Joc tranquil al poliesportiu
28
Equips tibant la corda
29
Colònies d’estiu L’Anna Martínez, especialista d’anglès de primària, va acompanyar un nombrós grup de l’escola que va passar vuit dies de colònies a la casa de Can Solà a Vilobí d’Onyar (Girona).
29
notícies d’infantil i primària Migdies Musicals Cada dia al migdia es poden sentir a l’escola els sons de pianos, guitarres,els instruments de percussió dels qui fan llenguatge musical, o les cançons de les corals. Allò que a finals del curs passat era un projecte ara ja és una realitat i més de 80 nens i nenes en són els protagonistes. Esperarem fins a final de curs per a poder escoltar-los.
Setmana de la Música Sabeu quin és l’instrument del diable”? I el que va ser anomenat com “les cordes dels àngels” Aquest i d’altres secrets van ser desvetllats durant el concert que la Núria Lozano i en Joan Boada ens van oferir en el concert de la Setmana de la Música. Els dos músics, membres del grup “La Carrau” de Terrassa, van venir a l’escola carregats d’instruments que a partir d’ara ja no són tan desconeguts per a nosaltres. La 13ena Setmana de la Música també ens ha portat, com sempre, actuacions inesperades i novedoses que confirmen el bon nivell dels nostres alumnes en aquesta matèria.
30
29
31
notícies d’educació Secundaria Graduats en Educació Secundària i Titulats en Batxillerat Cada final de curs, noves promocions de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat obtenen els respectius títols que el Departament d’Educació els atorga per haver acabat satisfactòriament dues etapes importants d’ensenyament acadèmic. Enguany van ser 53 els alumnes de 4t d’ESO que van obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria i 52 el de Batxillerat. L’escolarització obligatòria s’acaba en arribar als 16 anys i és en aquest moment quan els alumnes que han complert satisfactòriament amb els seus estudis obtenen el seu primer títol acadèmic, el de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, que els capacita tant per seguir estudis de Batxillerat com de formació professional, els actualment anomenats Cicles Formatius de Mitjà. Els alumnes de la nostra Escola continuen majoritàriament estudis de Batxillerat i en dos anys més obtindran el títol, com ho han aconseguit els 53 alumnes de la promoció d’enguany. Després de superar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), la majoria d’ells, a hores d’ara, ja cursa estudis universitaris. A continuació podeu veure la promoció de 4t d’ESO de juny de 2008 acompanyada per molts dels seus professors.
Resultats acadèmics
Resultats acadèmics globals del curs 2007-2008 a l’ESO, per cursos:
32
29
Les proves d’accés a la universitat (PAU)
De nou, la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser el lloc on els alumnes de Tecnos es van examinar de les Proves d’Accés a la Universitat -les PAU- el passat mes de juny. Les Proves d’Accés a la Universitat són aquells exàmens que obligatòriament han de realitzar tots els alumnes que volen accedir a estudis universitaris. Per a la majoria d’ells són els primers exàmens que fan fora de casa, és a dir, fora de l’Escola on han estat sempre i això els provoca, de vegades, molts nervis. Però, en acabar de fer-los, la majoria d’ells i elles els han trobat bastant accessibles i surten contents dels seus resultats. Sens dubte, això vol dir que han treballat correctament al llarg de l’etapa de batxillerat. El Consell Interuniversitari de Catalunya organitza any darrere any les Proves d’Accés a la Universitat, que intenten ser el màxim d’objectives possible. La nota de les PAU suposa el 40% de la nota amb la qual l’alumne competeix per poder accedir a una plaça universitària; el 60% restant s’obté amb la nota de l’expedient dels dos cursos de batxillerat. Un cop acabat aquest procés, tots els alumnes de Catalunya reben una nota que anomenen nota d’accés i que és la que decidirà quina plaça universitària obtindran. Com que actualment hi ha més demanda que oferta per cursar moltes carreres, els primers que trien són els de millor nota d’accés; l’últim alumne al qual li concedeixen una plaça universitària en uns determinats estudis és el que determina la nota de tall d’aquests estudis; és a dir, després d’aquell alumne/a ja no en pot entrar cap més perquè les places s’han exhaurit. La majoria dels nostres alumnes va poder accedir als estudis universitaris demanats com a primera opció. Des d’aquí els desitgem molt d’èxit com a estudiants universitaris. Enguany, la nota mitjana de tots els alumnes de Catalunya que s’han presentat a les PAU ha estat de 5,97, mentre que la mitjana dels alumnes de l’Escola Tecnos ha estat de 6,35. Així, doncs, els resultats dels alumnes de l’Escola Tecnos són satisfactoris, ja que està quatre dècimes per sobre de la mitjana dels alumnes de Catalunya. Pel que fa a assignació de places els resultats també són bons donat que un 74 % dels nostres alumnes estudiaran allò que han demanat en primera opció. Aquest percentatge puja al 86 % si incloem els que entraran en la segona opció.
33
notícies d’educació Secundaria Les festes de comiat de 2n de Batxillerat i 4t d’ESO
El passat mes de juny, vam celebrar al pati de l’Escola les festes de comiat de les promocions de 2n de Batxillerat i de 4t d’ESO. El pati de l’Escola i el pavelló poliesportiu va ser l’escenari per celebrar el final de dues etapes acadèmiques importants. A la festa de 2n de Batxillerat, després d’unes breus paraules tant de la direcció de l’Escola, es va procedir al lliurament a tots els alumnes de la fotografia de la promoció i d’un petit obsequi com a record de l’Escola Tecnos. Després, tots plegats -pares, alumnes i professors-, vam poder gaudir d’un suculent piscolabis en un ambient distès, compartint records i emocions. Seguidament els alumnes van sorprendre als professors amb un concurs on els professors de ciències van haver de respondre preguntes de lletres i els de lletres, preguntes de l’àmbit de ciències. Després de suar tinta, va haver-hi un empat tècnic que deixava clar el bon nivell dels dos equips. Una oda a la química i a la seva professora, Cristina Aymamí, diverses actuacions musicals a càrrec d’alumnes van servir per posar punt i final a una vetllada entranyable i bonica. I, per no ser menys, els alumnes de 4t d’ESO també van fer una magnífica festa per celebrar el seu final d’etapa. Després d’unes paraules de la direcció es va obsequiar als alumnes amb una fotografia de la promoció i es va fer un pica-pica al pati, sota la llum nocturna. A continuació hi va haver actuacions destacades de música d’alguns alumnes, d’entre les que cal remarcar el “ChiquiTecnos” cantat per l’Arnau Castan, acompanyat als cors per la Núria Tiburcio i la Ivette Ferrer. L’èxit de l’estiu! A tots ells i elles, des de tota la comunitat educativa de l’Escola, els desitgem el millor futur acadèmic i, alhora, als músics i cantants, molts èxits en la seva carrera musical.
Excursió dels alumnes d’ESO i Batxillerat
Després d’un ajornament per culpa de les inclemències metereològiques, el passat 5 de novembre els alumnes d’ESO i 1r Batxillerat van anar d’excursió a la muntanya. Per unes hores van poder gaudir dels paisatges encisadors que la natura ens ofereix en aquesta època i que des de l’escola intentem que els alumnes valorin. Els alumnes de primer, segon i tercer d’ESO van fer diverses travesses per la muntanya de Sant Llorenç i van poder gaudir de llocs tan entranyables com l’Alzina del Sal·lari, les coves de Mura, la Font dels Carlets, a la vora de Rellinars, la Coma d’en Vila, el Coll d’Estenalles, etc. Els alumnes de 4t d’ESO van anar a Montserrat per pujar a Sant Jeroni (1140 m) i aprofitar per poder fer una visita a la basílica abans de tornar a casa sans i estalvis. Els alumnes de primer de batxillerat van fer una passejada pel Moianès; un fracàs pel que fa a bolets, però una magnífica experiència des del punt de vista de paisatge, tranquil·litat i companyonia.
Missatge a un maltractador
A 4t d’ESO s’ha fet aquest desembre el taller anomenat Missatge a un maltractador, organitzat per la casa Galèria i que gira entorn dels maltractaments de gènere. L’activitat consisteix a fer un debat sobre una pel•lícula, vista prèviament pels alumnes, que aprofundeix en els maltractaments de gènere. Hi ha hagut una bona resposta dels alumnes i la reflexió necessària sobre el tema ha estat interessant.
34
29
Premi Coca-Cola Gràcies al patrocini de Coca-Cola i, sobretot, a la redacció realitzada per la Júlia Garcia, alumna que cursava aleshores 2n d'ESO, vam guanyar un viatge a Londres per a les dues, professora i alumna. El viatge el vam realitzar juntament amb d'altres alumnes guanyadors de Catalunya, Balears, Andorra i País Basc: una aventura, amb un total de 21 persones, que ens va portar a la capital anglesa del 29 d'agost al 3 de setembre d'enguany. Van ser uns dies meravellosos. Vam poder disfrutar de tot el que Londres ofereix al turista: des d'una visita privada a les cases del Parlament, un viatge aeri al London Eye o un típic musical anglès. Va estar un viatge inoblidable, que espero que serveixi, com a mínim perquè tots i cadascun dels alumnes de 2n d'ESO tinguin ilusió per l'art d'escriure, perquè amb una mica de sort, podran gaudir del mateix viatge que vam fer nosaltres dues i, si no, com a mínim podran estar orgullosos d'haver estat seleccionats entre milers d'alumnes c Com a mostra, teniu alguna fotografia per fer dentetes... Esperem, doncs, que es pugui tornar a repetir. Ànims a tots i totes i fins a la propera!! Júlia Gràcia.
Preparació per l'olimpíada de matemàtiques La Societat Catalana de Matemàtiques organitza la fase catalana de l’Olimpíada Matemàtica (concurs a nivell europeu adreçat a alumnes de secundària). Per preparar aquesta fase cinc alumnes de la nostra escola participen en un curs ofert per la Universitat Autònoma. Cada dijous, fins a final d’any, aquests nois i noies assistiran a les classes impartides per professors de la facultat de matemàtiques sobre diversos aspectes avançats de la matemàtica. Volem felicitar-los per l’interès que mostren per aquesta ciència i pel seu esperit de superació.
35
notícies d’educació Secundaria ORLANDO, premi ANAIP Un dia com un altre, va venir a l’escola una empresa nacional dels plàstics (ANAIP). Venien de Madrid disposats a fer-nos una exposició i un taller sobre els plàstics. Ens van proposar de fer, per grups, un treball explicant les qualitats d’aquests, i si ho fèiem molt bé podríem guanyar el primer premi: un viatge a Orlando, als Estats Units. El dia disset de juny, a l’hora del pati ens van donar la notícia de que havíem guanyat el primer premi. Ens van sol·licitar per anar a l’endemà, dia 18 de juny, a Madrid amb l’AVE on es trobava l’empresa d’ANAIP. Ens van convidar a un còctel de benvinguda i més tard ens van donar un diploma conforma havíem guanyat. A Madrid ens hi va acompanyar el Jordi Anglada i l’Enric Cruz, i vàrem aprofitar per fer una visita turística per la capital. El dia 30 d’agost ens vàrem llavar a les quatre de la matinada per poder arribar a l’aeroport de Barcelona i agafar l’avió que ens portaria a Madrid. Abans ens vàrem trobar totes les famílies a la parada d’autobusos, juntament amb la Sònia Caballero, que va ser l’encarregada d’acompanyar-nos a Orlando. Un cop a Madrid ens vàrem trobar amb el director de l’empresa, el senyor Enrique Gallego, la seva dona i secretaria de l’empresa, Maribel i la seva filla que casualment tenia la nostra edat, Isabel Gallego. Des de Madrid vàrem fer un vol de nou hores aproximadament fins a Miami, i des d’allà, una hora més fins a Orlando. I després d’un petit problema amb les maletes ens van portar fins al nostre hotel, el Royal Plaza. El nostre viatge consistia en anar a visitar els parcs de Disney World, els més grans del món. El primer dia vàrem anar al Magic Kingdom, on hi ha el típic castell Disney. El segon dia vàrem anar al Animal Kingdom, on vàrem veure molts animals i vàrem pujar a atraccions molt divertides. El tercer dia vàrem anar a l’Epcot on vàrem visitar una representació de països del món, i per acabar l’últim dia de visitar els parcs, vàrem anar al Disney Studios. Com que ens sobrava un dia, vàrem repetir un dels parcs i a la tarda vam anar al Downtown Disney , un parc per fer comprar els regals que necessitàvem. El dia de tornada vam agafar un avió que anava des de Orlando fins a Nova York, un cop a Nova York vam agafar un altre avió fins a Madrid. Allà, ens vam acomiadar dels nostres amics. Vam agafar l’AVE una altra vegada fins a Barcelona, on ens esperaven les nostres famílies impacients per veure’ns. Carla Massegú, Ivet Prat, Marina Romero i Núria Puertas
36
29
Premi CIRIT per un treball de recerca de l’escola El treball de recerca Acústica dels instruments de les alumnes Maria Milià, Caterina Comas i Marina Uroz ha rebut el premi CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent. En el treball es buscaven els fonaments físics del so de tots els instruments de l’orquestra i se’n feia una anàlisi espectral. D’aquesta manera es tenia una eina rigorosa per poder comparar harmònics i acústica. L’esforç i perseverança de la Maria, la Caterina i la Marina les va portar a fer un treball excel·lent que ha estat reconegut en aquesta ocasió amb un premi de 750 €, com la resta de treballs premiats. El premi el convoca el departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Premi Literari: Ficcions L’estiu passat l’alumna Laia Miranda va guanyar el premi a nivell comarcal del concurs literari ficcions, convocat per la revista digital deria.cat. Aquest premi anava dirigit a joves des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat i es feia a través d’internet. El repte consistia en escriure una història de quatre capítols a partir d’un fragment d’una novel·la d’algun autor català conegut. L’alumna en concret va elegir Aloma de Mercè Rodoreda. Les altres a triar eren Camps de Maduixes i El mecanoscrit del segon origen. El concurs tenia dos premis: un a nivell global (països catalans) i un altre a nivell comarcal. La premiada va ser finalista del premi a nivell global (entre més de mil participants) i premiada en el segon nivell del Vallès Occidental. El premi va consistir en un iPod i un diploma i va ser recollit al juny a l’ajuntament de Terrassa.
Programa salut i escola Aquest curs 2008-2009 ha continuat al nostre centre el Programa Salut i Escola, posat en marxa conjuntament pels Departaments d'Educació i de Sanitat. El programa Salut i Escola està destinat als alumnes de tercer i quart d'ESO. L'objectiu d'aquest programa és donar informació als joves sobre els dubtes que aquests puguin tenir en relació a diferents temes, com poden ser la salut afectivo-sexual, la salut mental, les drogodependències o la salut alimentària. L'actuació està basada en la presència d'una infermera a l'Escola, a la qual els alumnes es poden adreçar per rebre les informacions necessàries sobre els temes anteriorment esmentats. L'horari de "visita" és dimarts d'11 a 13 hores.
Estades d’Estiu Ciència Caixa Catalunya Aquest estiu dos alumnes de 1r de batxillerat hem estat becats per participar en unes estades de ciència anomenades E2C3 (Estades d’Estiu Ciència Caixa Catalunya) organitzades per l’obra social “Joves i Ciència” de Caixa Catalunya. Aquestes estades es van dur a terme al juliol a Planes de Son, al Pallars Sobirà. Prèviament ens vam sotmetre a un procés de selecció entre 1000 alumnes de 4t d’ESO de tot Catalunya dels quals 53 van ser escollits. Cada participant va poder triar entre cinc projectes, dels quals nosaltres vam acabar escollint un “Introducció a l’astronomia i al disseny de missions espacials” i l’altre “Materials in nature: structure and properties”. Es requeria un cert nivell d’anglès per a la majoria de projectes, ja que hi havia professors provinents de centres de recerca de tot el món. Contràriament al que es pugui pensar, no tot era tan sols estar tancats als laboratoris, tallers, aules o observatori. Hi havia organitzades activitats lúdiques com excursions, jocs, xerrades, pel·lícules i fins i tot algun que altre espectacle relacionat amb la ciència. En base al que al que vam fer a Planes de Son, ara estem elaborant, amb l’ajut dels nostres professors de les estades, un article científic que hem de presentar a principis de l’any 2009. Aquesta beca, a diferència d’altres, no acaba aquí i ens proporciona oportunitats per participar en altres estades tant estatals com a nivell internacional durant els estius de 2009 i 2010. L’objectiu és aprendre en què consisteix ser científic i practicar l’anglès.
37
notícies d’educació Secundaria Exposicions dels treballs de recerca de batxillerat Els dies 5 i 6 de novembre, els alumnes de 2n de Batxillerat de la promoció 2007-2009 van defensar els treballs de recerca que havien lliurat uns dies abans. Els tribunals, formats per tres professors, van qualificar els treballs de recerca de la promoció que actualment cursa 2n de Batxillerat. Com ja és habitual, molts d’aquests treballs tenen molt bona qualitat, ja que els alumnes dediquen moltes hores a la seva l’elaboració. La qualificació d’aquest treball compta un 10% en la qualificació global de l’expedient acadèmic. Podeu veure’n el resum dels treballs qualificats amb un 10 en la secció corresponent d’aquesta revista.
Bus de les professions i xerrades d'orientació acadèmica El proper mes de maig els alumnes de 4t d'ESO visitaran el Bus de les professions de cara a orientar millor el seu futur acadèmic i professional Durant tot 4t d'ESO s'informa exhaustivament sobre les diferents sortides que hi ha en acabar la secundària obligatòria, i la visita al Bus de les professions representa una manera pràctica d'informar-se sobre els diferents camps laborals o professionals. Els alumnes hi rebran informació general sobre sortides després de l'ESO i sobre camps laborals, especialment els de Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior. L'orientació acadèmica i professional del curs 2008-09 té la novetat següent, i és que s'ha obert un formulari interactiu vinculat a la pàgina web de l'escola on els alumnes poden inscriure's i manifestar quins són els seus interessos acadèmics. Es tracta d'un formulari senzill on s'introdueixen les dades de l'alumne, el curs i tres preferències de sortides acadèmiques i professionals. A partir d'aquest formulari es poden tractar les dades obtingudes amb mitjans informàtics per tal d'adequar millor l'oferta d'orientació de l'Escola Tecnos. De moment portem ja dues xerrades, la de DRET, per a la qual vàrem comptar amb l'advocat Ignasi Puig, i la de MEDICINA amb la metgessa Anna Abugattas. A ells els donem les gràcies per haver col·laborat amb nosaltres en aquesta tasca.
Activitats de la Mostra del Coneixement Els alumnes de 4t ESO i de Batxillerat han participat en tres de les activitats programades en la Mostra del coneixement organitzades per l’Ajuntament de Terrassa. La conferència “La relativitat”, realitzada a les instal·lacions de l’IMCET al carrer Font Vella, va ser el tret de sortida a un seguit d’activitats proposades des de l’Ajuntament. En aquesta ocasió, els alumnes del batxillerat científic, van gaudir literalment d’una ponència que en tot moment tenia clar quin públic tenia davant i els va apropar a la Teoria de la Relativitat general. L’u de desembre va ser el torn dels alumnes de 4t d’ESO; en el marc de l’Auditori Municipal, en Marc Boada, divulgador científic reconegut (i germà de la professora Margarida Boada), va engrescar als oients amb la conferència “Anima’t a fer ciència”. Esperem que el títol de la xerrada tingui efecte! Per altra banda, la darrera conferència a la que han assistit els alumnes de batxillerat ha estat “Innovant en temes de medi ambient”. En aquesta ocasió, la sala d’actes de l’escola va rebre M Teresa Guasch, de l’empresa Catalonia Engineering Solutions, que va exposar la recerca de la seva empresa en un software que calculés l’import de tot l’impacte ambiental d’un producte, des de la seva generació fins al seu reciclatge o destrucció. I encara queden sessions pendents per a principis d’any dels que en tindreu deguda crònica en el número següent d’aquesta revista.
38
29
Visita als laboratoris de la UAB El passat dijous 27 de novembre, els alumnes de biologia de segon de batxillerat vam anar a fer una visita a la Unitat de Fisiologia Animal del departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta sortida vam poder fer una visita als laboratoris del departament i veure quina feina feien i quin mètode seguien. Després de l’explicació del laboratori i d’una part destacable dels instruments i aparells que utilitzen per dur a terme la seva recerca, ens van fer una xerrada on ens explicaven més detalladament en què consistia el treball que feien. Són una unitat que treballa actualment en l’estudi de l’estrès i la immunodepressió en peixos, Ictiofisiologia i Aqüicultura. D’aquesta manera, al estudiar quin gen es manifesta quan els peixos pateixen estrès, poden determinar com els afecta i quines son les causes que porten als animals a baixar les seves defenses per culpa de l’estrès que han patit. Per tant, també pot ajudar a tractar malalties causades per aquesta tensió i millorar les condicions de vida dels peixos que viuen en piscifactories. L’última part de la visita va ser més aviat pràctica. En Roger, que ens havia guiat durant tota l’estona, ens va acompanyar a l’aquari que tenen a la UAB per poder dur a terme els nombrosos estudis que es fan als peixos. Allà ens va ensenyar amb quines espècies tractaven i fins i tot ens va deixar treure sang d’alguns peixos, que segur que devien acabar contents també de la visita. Va ser molt interessant i ens va permetre obrir-nos a les diferents sortides professionals i d’estudis que se’ns presenten a partir de l’any que ve.
Intercanvi Comenius 2009 Aquest curs 2008-2009 els 30 alumnes de 4t ESO i alguns de primer de Batxillerat del crèdit variable de francès faran un intercanvi amb els alumnes que estudien espanyol de l’escola “Athenée Royal Paul Delvaux” de Louvain–la-Neuve (Bèlgica). L’objectiu de l’ intercanvi és contribuir a millorar la capacitat dels estudiants de comunicar-se i de parlar una llengua estrangera. El Projecte Lingüístic Comenius està subvencionat per la Unió Europea. Es tracta de realitzar un treball conjunt entre les dues escoles. En aquest cas, es realitzarà un treball sobre el medi ambient: “Respectem el nostre entorn. Tots els esforços sumen!”. A cada escola s’han creat diversos grups de treball, els quals ja han fet algunes activitats sobre el tema (eslògans sobre el medi ambient, enquestes…). Tot l’esforç abocat en el projecte es posarà en comú quan es reuneixin els alumnes de ambdues escoles. Els alumnes belgues visitaran la nostra ciutat del 3 al 13 de febrer. En aquestes dates s’allotjaran a casa del seu alumne corresponent. Així podran gaudir dels costums catalans. Aquí faran diverses activitats culturals com ara visitar Barcelona i participar en tallers organitzats per la nostra escola (jornades culturals). Els alumnes de l’escola Tecnos anirem a Bèlgica del 24 de març al 3 d’abril i també tindrem l’oportunitat de visitar les icones principals del país, com ara el Parlament Europeu o el museu d’instruments, així com gaudir dels costums belgues. D’aquest viatge n’esperem una nova experiència enriquidora i divertida a la vegada. Poder participar en aquest intercanvi no és una oportunitat que es tingui cada dia, per això intentarem aprofitar-la al màxim. Mariona Duch / Imma Martínez / Júlia Ribera - Alumnes de 4t d’ESO
39
notícies d’educació Secundaria Programa d’aprenentatge permanent
Trobada nacional de coordinadors d’associacions escolars Comenius Madrid 2 i 3 de desembre 2008 La professora Marie Claire Ramboux, responsable de l’assignatura de francès i coorganitzadora del projecte d’intercanvi d’estudiants Comenius, va assistir els dies 2 i 3 de desembre a Madrid, com a ponent i oient en el congrés esmentat. En la trobada, hi havia més de 150 professors de tot l’Estat, implicats en diferents projectes : associacions bilaterals (que impliquen una mobilitat de l’alumnat entre dos centres educatius de la Unió Europea), multilaterals ( projectes portats a terme per al menys tres centres escolars de la UE) i associacions Grundwig (per la formació professional i les escoles d’adults). L’objectiu d’aquesta reunió era millorar la qualitat del treball desenvolupat per les associacions i la visibilitat de les seves activitats. S’ha insistit molt sobre la necessitat de potenciar les competències bàsiques. La competència bàsica era entesa com la forma que una persona utilitza tots els seus recursos per resoldre una tasca en un context definit. En els projectes Comenius, més que coneixements el que es demana als alumnes és realitzar diferents tasques. Per exemple : enviar una felicitació de Nadal en anglès a un corresponsal de una escola d’Holanda o com fem aquí a l’escola, preparar una enquesta en francès sobre el consum d’aigua d’una família ( i fer-la corregir per el seu corresponsal) : Saber fer, més que saber. La nostra escola, hi va presentar el treball que em ha portat a terme des de 1998 : vuit projectes Comenius . Per altra banda també es va presentar el projecte d’enguany titulat “Respectem el medi ambient : tots els esforços sumen!” Va entrar en la secció d’exemples de bones pràctiques i va ser l’únic exemple de Catalunya.
40
29
L´OAPEE (Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos) es va cuidar del trasllat i de l’hotel. No cal dir que l’organització va ser un èxit i el contacte amb altres centres van fer molt enriquidora la participació Marie Claire Ramboux
notícies de l’escola Renovació dels membres del Consell Escolar El dimecres 26 de novembre, al llarg de tot el dia, els pares i mares de l’escola van poder venir a votar per escollir un dels seus representants en el Consell Escolar de l’escola. Hi havia 2 candidats, i el resultat de les votacions, que van tenir una participació del 10%, va ser el següent: Francesc Soler -- 101 vots Nela Gatius -- 28 vots Vots en blanc -- 3 Vots nuls -- 1 Per tant, el nou representant dels pares és des del 9 de desembre en Francesc Soler.
41
treballs escolars Vectoritzacions Optativa PlĂ stica 4t ESO
42
29
Postals Nadal Optativa PlĂ stica 4t ESO
43
Treballs de Recerca (I part) retalls Alumnes de 2n de Batxillerat CREMES, O ET CREMES! Mireia Crosa, Berta Solà Aquest treball ha consistit en l’estudi de la pell i les radiacions solars que l’afecten per tal d’assolir l’objectiu de realitzar una crema solar pròpia. S’ha demostrat que no és gaire difícil crear-ne una, sempre que es tinguin els reactius necessaris. Consisteix en barrejar la fase oliosa i l’aquosa per obtenir una crema hidratant, i llavors afegir el filtre solar. La clau està en que tots els reactius emulsionin correctament. S’ha fet una entrevista a una especialista de la pell i a una persona afectada per una malaltia produïda per l’exposició solar, per veure els casos més comuns en la vida quotidiana. A través d’enquestes s’ha pogut observar la conscienciació d’una part de la població catalana envers els efectes del Sol i el coneixement de les cremes solars antimeduses. També s’ha visitat l’empresa ISDIN que fabrica cremes solars, entre altres productes, i s’ha assistit a dues xerrades sobre la protecció solar, realitzades per aquesta mateixa empresa. Es demostra que la majoria de les persones enquestades són conscients dels riscos solars, però no en fan cas ja que valoren més l’estètica. També s’han explicat tots els riscos i malalties que produeix una exposició solar excessiva. PROGRAMACIÓ, FLASH I ACCESS. Sergi Canyameres Aquest projecte es basa en crear un programa que permeti als més petits de primària començar a familiaritzar-se amb la informàtica alhora que aprendre a separar síl·labes i a diferenciar els conceptes de so i de lletra. Per a aconseguir-ho, calia aprendre a programar mitjançant l’entorn Flash i ActionScript, recopil·lar informació sobre bases de dades i ajuntar-ho tot en un sol arxiu. Després de mesos de treball, el resultat és més que satisfactori. Mitjançant una base de dades creada amb Acces que guarda la informació de totes les paraules, i la programació d’ActionScript amb l’animació de Flash, aquest programa ofereix tres tipus d’exercici on es demana que es compti el nombre de síl·labes, lletres i fonemes de diverses paraules que apareixen aleatòriament. El programa compta, a més, amb un suport auditiu interessant, que ajuda a l’alumne a reconèixer allò que llegeix al llarg dels diferents menús, i un entorn gràfic acolorit que en fa més amè el seu ús. Per tant, doncs, estic molt satisfet amb els resultat obtingut, ja que el programà es podrà aplicar a primària i el meu interès per la informàtica s’ha consolidat com a decisiu en el meu futur universitari. ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE DELS 0 ALS 2 ANYS Cristina Padrós, Judith Moreno Se us ha plantejat mai la idea de com poden aprendre els nens a parlar? Per què balbucegen, per què fan gestos, quins són els signes de comunicació que volen transmetre amb la mirada, amb el somriure o amb el plor? Amb la realització d’aquest treball, preteníem aconseguir arribar a assolir un grau de coneixement sobre els infants, que consideràvem que ens podien ser molt útils de cara a una futura maternitat. Llavors, vam fer una recerca de tota aquesta informació a través de llibres, entrevistes a especialistes en aquest tema, entre d’altres. També vam acudir a una guarderia per poder observar el comportament comunicatiu en general dels nens i el lingüístic en particular. Vam poder arribar a entendre la diferència entre la comunicació i el llenguatge dels nens, atenent a la idea que aquest és la capacitat de comunicació articulant sons donant-li significat, mentre que la comunicació engloba el llenguatge verbal i no verbal (gestos, plor, mirada, entre d’altres). Una altra observació a destacar va ser que els nens reben una influència molt important de la seva mare, ja que per a ells és un clar model a seguir, amb la qual estableixen un vincle d’afecte i admiració.
44
29
TOLKIEN, EL SENYOR DELS ANELLS I L’ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA Laura Carreras Aquest treball de recerca té com a objectiu determinar el valor de les pel·lícules que va fer Peter Jackson sobre l’obra principal de Tolkien, com a pel·lícula per si mateixa i com a adaptació cinematogràfica. Per fer això, el treball compta amb una part dedicada a l’àmbit literari, on trobem la biografia de Tolkien, un apartat sobre els temes principals de les seves obres i un altre sobre El Senyor dels Anells. Seguidament, un apartat dedicat a l’àmbit de l’adaptació cinematogràfica i la primera pel·lícula en concret, afegint una valoració o comentari d’aquesta. El treball ha estat fet a partir de diverses fonts, majoritàriament llibres, recolzades de pàgines webs i d’entrevistes amb persones relacionades amb el tema, les quals han aportat diferents punts de vista. La conclusió del treball ha estat que la pel·lícula en si mateixa és bona i com ha adaptació d’una obra literària també, perquè ha sabut captar l’essència de l’obra literària, però de totes formes, es dóna més valor al treball literari com a tal, per les seves qualitats d’originalitat, el treball de molts anys i per la millor capacitat d’expressió que tenen les paraules. LA RESILIÈNCIA ALS CAMPS NAZIS. Marta Barba, Laura Mercader. Els objectius d’aquest treball han estat ampliar el coneixement sobre el camps de concentració nazis i com la capacitat de resiliència va ajudar els presos a sobreviure. La resiliència és la capacitat de les persones de suportar i sortir enfortits d’una situació adversa. Aquest treball ha estat realitzat a partir de la lectura d’una àmplia bibliografia sobre el nazisme i la resiliència, la visita als camps de Breendonk i Ravensbrück i la realització de diverses entrevistes a historiadors, psicòlegs i a Neus Català, la única supervivent catalana dels camps d’extermini. Aquesta recerca ha dut al aprenentatge de com era l’organització dels camps nazis, dels concepte de resiliència i fins a quin punt el desenvolupament d’aquesta capacitat va ajudar els presos a seguir endavant. CARTES DE LA GUERRA CIVIL Marc Salvatella El meu treball de recerca tracta sobre la correspondència de guerra entre els meus besavis durant la Guerra Civil Espanyola entre els anys 1936 i 1939. Quan el meu besavi va morir, van trobar en el seu pis, unes cartes antigues de les quals, ningú coneixia la seva existència. El primer pas va ser el més laboriós ja que vaig haver de transcriure totes les cartes a l’ordinador. Llavors, a partir d’aquestes cartes, he desenvolupat el meu treball gràcies al qual he pogut còneixer conceptes com ara; quina era la situació tant al front com a la reraguarda durant l’època de la guerra o els pobles pels quals va passar el meu besavi abans d’arribar al front. A més, també he intentat ressaltar els aspectes més impactants i més destacats extrets de les cartes. Un cop finalitzat, estic molt content del resultat del treball i recomano a tothom que hagi de fer un treball d’aquestes característiques que abans de triar el tema pensin molt bé si allò que volen fer els agrada ja que això és el més important.
45
Explica’m un conte
Si pogués triar… Per què no ens agrada com som? Per què voldríem ser sempre alguna altra persona? Per què no estem mai contents amb el que tenim? A vegades m’agradaria tenir ales i volar: Veure-ho tot des d’un altre punt de vista. Perquè… com sóc des de fora? M’agrada estirar-me a l’herba del pati, tancar els ulls i fer-me preguntes de resposta inexistent. M’agrada imaginar, creure per uns instants que tinc el món a les meves mans, i per sobre de tot, m’agrada somniar. Tot va massa ràpid, el temps vola, no et pots relaxar en cap moment. Tots estem a prova, som potser una simple joguina de tot plegat. El ritme és cada cop més accelerat, i hem d’intentar no caure i rendir-nos, seria un gran error. Anem a la deriva, res ni ningú no sap a on anirem a parar, o qui serem demà… Però aquest és l’encant de la vida, no? Deixar-nos portar, el que vingui vindrà, i si caus et tornes a aixecar. I així van les coses, així som tots. Perquè la Terra … no és res, malgrat que és un munt de gent indecisa, esperançada, romàntica, somniadora… Tots tenim alguna cosa en comú. I m’agradaria sentir el món en harmonia, i fins i tot, m’agrada ser un granet de sorra, un de tants. M’agrada viure el moment, tenim el passat per aprendre’n i recordar-lo. I tenim el futur per a nosaltres, per ser qui volem ser, i anar a on volem arribar. M’agrada acariciar l’herba amb les mans i els peus, sentir la lluna molt a prop i dir-me: Per què no? Si la puc tocar, i agafar-li una estrella! M’agrada pensar que no és el temps qui ens controla, que sóc jo qui en tinc les regnes. Jo crec que si pogués triar triaria ser qui sóc. M’agrada caure i aixecar-me, m’agrada que quan torno a caure caic millor, conèixer-me una mica més cada dia, créixer, riure, plorar, estimar, sentir, provar, … M’agrada saber on vaig i que el futur no existeix, que està esperant a ser creat. M’aixeco, miro al meu voltant i somric. Tinc ganes de vèncer el temps de… Tinc ganes de tantes coses! De ser jo mateixa i guiar-me pel cor i l’instint. Només això, que tampoc no és tant. I per sobre de tot, m’agrada sentir-me orgullosa de mi mateixa, perquè sense això… no som res.
Júlia García Grané
46
29
Extraescolars
Èxit de participació en el cros escolar Un any més l’activitat del cros, organitzada pel consell esportiu del Vallès Occidental i promoguda dins l’escola pel departament d’activitats extraescolars esportives, ha estat un èxit de participació. Prop de setanta atletes de la nostra escola van deixar les seves activitats dels dissabte i van apuntar-se a la cursa. Podem dir que l’objectiu d’apropar l’esport (com a mínim per un dia) a tothom ha estat aconseguit. Sembla que les generacions més joves són les més esportistes ja que la majoria d’inscrits són alumnes que estan cursant primària. Des d’aquí volem animar a tota aquella gent que hi ha participat a tornar-hi l’any que ve i aquells que no s’hi han decidit, que l’any que ve, tindran una nova oportunitat. Moltes gràcies a tots per participar en nom de l’escola i deixar-la sempre en un bon lloc!
www.esportsextraescolars.blogspot.com Aquest any hem posat en funcionament un blog per tota la gent interessada a consultar qualsevol cosa relacionada amb els esports extraescolars. Aquest blog preten atendre la demanda dels pares d’estar més informats de totes les activitats que fem i del seu funcionament, però també pretén, ser una eïna de consulta i entreteniment per a tots el alumnes inscrits en aquestes activitats. El blog és un una cartellera virtual (penjada a la red), que es renoma gairebé diàriament i s’hi podem trobar qualsevol tipus de notícies relacionades amb els esports extraescolars. També s’hi poden fer comentaris, de tal manera que si algú no té prou informació d’alguna notícia o troba a faltar alguna cosa, pot manifestarho directament des del blog. Esperem, d’aquesta manera anar millorant els canals de comunicació amb les famílies i poder atendre cada vegada millor les vostres necessitats.
47
Projectes d’Escola
Reciclatge i reutilització de llibres Des de fa quatre anys l’escola aposta pel reciclatge dels llibres de text. El primer any va ser una tímida experiència que va consistir en demanar a les famílies que, en acabar el curs, deixessin a l’escola un dels llibres que els seus fills havien utilitzat, amb el compromís que ells s’estalviarien de comprar-ne un el mes de setembre. L’experiència va ser prou bona perquè la gran majoria de pares van acceptar la proposta. L’Ampa de l’escola va comprar els exemplars que faltaven i va fer una “posta a punt” d’alguns llibres que ho necessitaven perquè estaven una mica malmesos. No tots els llibres es poden reciclar, només es pot fer amb aquells que no incorporen exercicis que s’han de realitzar en el propi llibre. Tampoc en el cas de canvi de plans d’estudi o modificacions de les pròpies editorials. El segon any es va repetir l’experiència però ja des de començament de curs es va treballar a les aules el respecte i la cura d’aquells llibres que el curs següent havien d’utilitzar altres companys. El nombre de llibres reciclats anava creixent. Aquestes actuacions prèvies ens van servir perquè el Departament d’Ensenyament aprovés el projecte de reciclatge i reutilització de llibres de text que l’escola va presentar i ens concedís una subvenció. Amb aquests diners, que és el tercer any que rebem, s’han adquirit: diccionaris de català, castellà i anglès per a totes les aules que els utilitzen; llibres de lectura per a les biblioteques d’aula també en les tres llengües; atles i llibres de consulta de diferents àrees. Aquesta experiència la valorem positivament des de diferents punts de vista: • Suposa un estalvi econòmic per a les famílies a l’hora de començar el curs. • Fomenta el respecte pels llibres i el material escolar. Els llibres no es guixen, no s’estripen, es folren i se’n té cura perquè els altres els trobin en bon estat. Contribueix a alleugerir el pes de les motxilles escolars, en no haver • de transportar diccionaris o altres llibres amunt i avall.
48
29
Migdies musicals Els “Migdies Musicals” és un projecte educatiu musical que s’ha iniciat aquest curs a l’escola i que ha representat la continuïtat i consolidació de tot un seguit d’activitats que ja funcionaven el curs passat, i també la creació de noves. De fet, des de l’any 1997 que va néixer la coral Fa-Sol, formada aleshores per alumnes de cicle superior, mai no s’han deixat de fer activitats musicals en horari extraescolar. Algun curs amb més alumnes, altres amb menys, algun any s’havia format un grup de llenguatge musical, i últimament havíem tingut un grup de pianistes. És ara, però, que hem tingut la voluntat i la il·lusió de donar forma i unificar totes aquestes activitats en un projecte comú: una escola de música dins la Tecnos. Les activitats que hem ofert aquest curs 2008-2009 i que s’estan realitzant actualment són: • Sensibilització Musical: tenim dos grups, un de P4 i un de P5. Aquesta activitat té com objectiu desvetllar aptituds i actituds envers la música d’una manera lúdica, activa i vivencial. Els nens i nenes jugant amb campanes de notes i gairebé sense adonar-se’n, ja ordenen escales musicals; escoltant els gran compositors fan expressió corporal; aprenen moltes cançons de diversos països i compositors; jugant amb un rellotge musical automatitzen el nom de les notes, etc. És una activitat que també els prepara per als futurs cursos de llenguatge musical i per a una millor pràctica instrumental. • Llenguatge Musical : tenim tres grups d’alumnes de 1r. fins a 6è. És una activitat pensada per introduir i profunditzar la lecto-escriptura musical i el treball de l’oïda, bàsicament. Són els continguts més importants a tenir assolits a l’hora d’interpretar un instrument i aquí els alumnes ja comencen també a treballar alguns conceptes teòrics. • Piano: són més de 20 alumnes que ja s’han iniciat en la interpretació del piano. Els alumnes de P4 i P5 practiquen cada dia, individualment i per parelles. Els alumnes a partir de primer reben una classe setmanal d’un quart d’hora. Tots estan força satisfets i manifesten que s’ho passen la mar de bé. Alguns ja demanen pianos al Pare Noel i als Reis… • Clarinet i Guitarra: són 9 alumnes de 1r. a 1r. d’ ESO. També fan classes setmanals d’un quart d’hora. Treballen individualment amb el professor i alguna sessió per parelles, on preparen duets i peces per tocar amb els alumnes de piano. • Corals: 36 nens i nenes de P4 a 4t. formen les dues corals “Do Re Mi” i “Fa Sol”. L’activitat de coral es basa en un treball intensiu de la veu, de la tècnica vocal i en la preparació d’un repertori de cançó (tradicional, d’altres països, cànons...). L’equip de professors dels Migdies Musicals està molt satisfet amb el treball d’aquest primer trimestre, i cal dir, que tots ells s’han implicat amb molta il·lusió en aquest projecte. Els professors són la Míriam Ábalos, la Gemma Rovira, la Marta Massegú, el Rafael Tornai i l’Encarna Mora. De cara al proper curs (si tot va bé), voldríem ampliar l’oferta d’activitats: oferint altres instruments, classes de conjunt instrumental, i, per què no? classes de llenguatge musical i instruments per a adults(pares, mares i professors del centre). Ja per acabar, volem donar les gràcies a la Direcció d’ Infantil i Primària, que des del primer moment ha manifestat un gran entusiasme pels Migdies Musicals i a tot l’equip de professors de l’escola. També, gràcies al Consell Rector que ha fet viable aquest projecte dotant de recursos materials dues aules de Música i un agraïment molt especial a totes les famílies que han confiat i han apostat per nosaltres.
49
Calaix de sastre
ELS PARES PERFECTES Els pares perfectes saben perfectament que no hi ha pares perfectes, ni de lluny i descobreixen que no hi ha edat, hora o moment concret per començar a educar, s’adonen que es fa des del principi. S’adonen que no hi ha fills perfectes i que tots tenen una mica de tot. Saben que posar límits i fer que es respectin és un acte d’amor. Consolen els seus fills quan pateixen i els donen esperances d’un futur millor. Saben ser contundents, flexibles i tendres a la vegada. Aprenen a confiar en les seves capacitats per educar i en les capacitats dels fills per aprendre. Aprenen a acceptar les seves limitacions, els seus errors i aprenen de l’experiència. Saben que la teoria és molt maca i fàcil d’entendre i que la realitat és una cosa ben diferent. Pateixen estrès, dubtes, frustració i fins i tot angoixa. Assumeixen l’educació dels fills com un repte i no pas com un problema. Saben donar un “no ho sé” per resposta. Saben diferenciar les seves necessitats de les necessitats dels seus fills. Saben que no poden mantenir content tothom, muller, marit, fills, mare, avis, germans,etc. Aprenen a trobar un espai per a si mateixos, surten al cinema, a escoltar música, a robar temps per als amics i tracten de materialitzar, ara i no demà, els seus anhels més íntims. S’esforcen per no sentir-se culpables per tot això. No amaguen la seva tristor, el seu cansament, la seva decepció i el seu enuig, però tampoc en fan una exhibició dramàtica. Saben que comparteixen les dificultats i les angoixes amb la resta de pares del món. No esperen que ningú els digui què han de fer, però de vegades busquen consells i n’accepten. Saben que no existeixen solucions màgiques i que la resposta als problemes amb el seus fills es troba dins seu i no fora. Aprenen a relacionar-se amb els fills i amb si mateixos amb sentit de l’humor. Divendres, dissabte o diumenge encarreguen una pizza, i conviden el fill al sofà a veure una pel·lícula. Ensenyen a volar els seus fills i els deixen volar. Els donen eines perquè siguin unes persones adultes sanes i amb forces per viure. Saben que l’autoritat es perd fàcilment i que costa de recuperar-la Saben que la televisió no té la culpa de tot. Saben que l’escola és un valuós recurs educatiu per al fill i no és ni més ni menys que això (que ja és molt). Saben que hi ha coses que no poden delegar a ningú. Saben que no existeixen mestres perfectes. Quan no comparteixen els mateixos punts de vista, en parlen i busquen un acord per no desorientar els seus fills. També saben que, si de veritat volen ajudar els seus fills, els mestres poden convertir-se en els seus millors aliats. Saben que l’educació és una combinació de paciència, d’exigència i tendresa. Accepten que no són perfectes, tampoc no pretenen ser-ne. Llegeixen aquestes idees amb sentit crític, adaptant, refutant i qüestionant el que convingui segons la seva experiència, sensibilitat i intel·ligència. Adaptació de l’article de Vladimir Reinhardt - Guix d’Infantil 42 – abril-2008 Ens agradaria saber que en penseu de tot això. Nosaltres, des del calaix de sastre, només pretenem afavorir la reflexió i l’intercanvi d’idees. Us proposem que ens ajudeu a trobar les característiques dels “mestres perfectes”. Podríem començar com a l’article dels pares: “Els mestres perfectes saben que no hi ha mestres perfectes ni de lluny…….” Deixeu-nos els vostres comentaris a http://www.tecnos.cat/calaixdesastre com ja han fet altres famílies.
50
29
Societat El coneixeu? És en Jaume, el nou castanyer oficial de l'escola i a més a més coordinador d'esports amb l'Anna Palau. Ah! i per si això fos poc, resulta que és el tutor de 3r B de primària. Jaume, des d'aquestes pàgines et donem la benvinguda i esperem que et trobis bé entre nosaltres. En Ferran Mota va celebra els 25 anys de carrera a la Tecnos aquest estiu. Felicitats Ferran!
Cartes dels pares Els aniversaris Un dels aspectes que tard o d’hora surten en el si de les classes dels nostres fills i filles son les festes d’aniversari. Des de ben petits ja els hi proposem celebrar el seu aniversari amb els seus companys i companyes. A les mares i als pares ens fa molta il·lusió compartir aquest dia amb els que estaran a prop seu al llarg de molts anys i patim per tal de que no es quedin fora d’un cercle social d’amics. Un cop ho decidim, que hem de tenir clar que ho fem els adults, ja que ells amb tres anys no s’asseuen al nostre costat i ens diuen: mare/pare, vull fer una festa per celebrar el meu aniversari, i vull que ho feu a ..... Aleshores triem un lloc on anar (hapy park, ....), concretem un preu, coordinem la millor manera d’acompanyar-los i recollir-los i llestos. Si ens toca anar de convidats, haurem d’anar a comprar un regal, que no sigui massa car (n’hem de fer molts i en el millor dels casos volem transmetre que els diners i les coses cares no son importants), però tampoc pot ser molt barat o una tonteria per si de cas.... És a dir, al final sense voler tot gira al voltant dels diners i d’un muntatge més o menys comercial. Per altra banda, si optem per fer-ho a casa, és clar no hi caben tots i optem per fer una tria, que en moltes ocasions pot recaure en el mateix nen o nena que ha de dir a qui “vol o no vol” convidar. Nosaltres, a la classe dels PINS de l’escola, des d’un bon començament vàrem fer la següent reflexió, ja que no ho acabàvem de veure clar: Trobem molt interessant que els infants es relacionin també fora de l’escola i que vegin (físicament) que les mares i els pares ens coneixem, parlem, riem, sabem coses comunes, .... però no volíem caure en festes en què només hi van uns quants companys (problemes d’espai, de preu, ..) i on no hi hagués una obligació de fer cap regal. Volíem i volem una festa de trobada on l’objectiu és passar-ho bé, estar junts i menjar alguna cosa de manera informal. I això com ho fem??? Hem dividit l’any en quatre trimestres i a cada un fem una trobada. Les famílies que tenen un nen o nena que fa anys aquell trimestre es posen d’acord en fer una proposta i dur alguna cosa per picar. La resta hi anem i prou. L’experiència és molt rica per tots. A cada trobada en som molts, ens hi trobem bé i esperem amb il·lusió la següent, a la vegada que ha enfortit els llaços i les relacions entre nosaltres i també entre els nostres fills. La proposta de sortides ha anat des de fer un vermut al pou de glaç de la casa nova de l’Obac, un pica pica al parc de les sensacions Vallparadís o anar a buscar el tió de la classe. Us animem a provar aquesta fórmula, que us alleugerirà els maldecaps, i potenciareu el fet de celebrar els aniversaris amb tots, on la presència de companys i famílies és el regal més gran que et poden fer. Xavi Geis - Pare de la classe dels PINS - TECNOS, desembre 2008
51
La bona cuina
Secció de cuina per nens i.....per més grans! Aquesta proposta té com a objectiu trobar una estona més per compartir amb els nostres fills. En general, la cuina és un espai que atrau els nens. És un lloc on poden fer allò que els agrada: remenar, experimentar, tastar, ajudar, crear... però molts cops per manca de temps o per que les receptes no són adequades se’ls exclou de tota aquestes activitats. Val la pena que ho tinguem present i aprofitem els caps de setmana o les vacances per proposar-los fer plegats uns postres divertits, una amanida refrescant o una sopa com la de l’àvia! Possiblement s’embrutaran i la cuina quedarà “ben arreglada” però, i la cara de satisfacció que faran quan portin el seu plat a taula? I la bona estona que hem passat amb ells? I com han disfrutat mentre ho feien? Està clar que val la pena! Aquí us fem arribar una proposta per començar. És una recepta fàcil, agraïda i boníssima! Proveu i que us ho passeu molt bé cuinant!
Trufes de xocolata Ingredients
fideus de xocolata 25 gr de cacau en pols
50 gr de nous trinxades
50 gr de sucre en pols
50 gr de mató
52
29
1r. Posa el mató, les nous trinxades, el sucre en pols i el cacau dins d'un bol i remena fins barrejar-ho tot bé. Deixar reposar una estona, sinò s'enganxa molt.
2n. Ara fes amb els palmells boletes de la mida de bales. Pots fer-les una mica més grosses si vols. 3r. Escampa sobre la taula fideus de xocolata i fes-hi rodar les trufes per damunt. Col.loca-les en un motlle de paper arrissat.
53
La bona lectura
per Montse Fernández Hola lectors! Està a punt d’acabar un altre any i nosaltres tornem a ser aquí. Volem proposar-vos algunes lectures per començar l’any amb novetats i continuar potenciant tot allò que ens aporta una bona lectura. Coneixements,diversió,entreteniment,il·lusió...i moltíssimes coses més. Aprofito per agrair a tots els col·laboradors que han participat en aquesta secció de la revista i han fet possible la seva edició número rere número. Aquí teniu doncs a uns quants lectors que ens proposen diferents lectures: Bones festes de Nadal i molt bona lectura.
El ladrón del rayo: Percy Jackson y los dioses del Olimpo (Libro Primero) Autor: Rick Riordan Editorial: Salamandra Lugar y año de edición: Barcelona, 2006
Percy es un niño que tiene once años y mucha gente cree que es el hijo de Poseidón. En realidad es hijo de Zeus. Un día, a Zeus le roban el rayo y está investigando quien ha sido. Creen que ha sido Poseidón y buscan a su hijo para que hacer un cambio: el rayo por el hijo. Cuando Percy se entera de lo que ha ocurrido, en seguida se pone a buscar el rayo que le han robado a Zeus. Alguien que sabe donde esta el rayo le dice que vaya a un lugar solitario. ¿Podrá coger el rayo sin que nadie se entere? ¿Dónde está el monte Olimpo? Este libro me ha resultado un poco difícil de leer por su vocabulario pero me ha gustado porque es del genero de aventuras y también tiene un poco de misterio. Desde la primera pagina sabia que me gustaría.
Miquel Cabanes - 6º A
La iaia torna
Autor: Anthony Horowitz Editorial: Edebé Col·lecció: Periscopi Lloc i any d’edició: Barcelona, 1992 Tot comença quan en Joe, el fill de la família Warden, s’adona que la seva àvia en trama alguna i no és pas gaire bona. En Joe arriba a aquesta conclusió perquè la seva àvia va matar la seva cangur i el seu jardiner. Ell s’espanta i s’entristeix molt. S’espanta perquè els seus pares han marxat i l’han deixat amb l’àvia. “La iaia torna” és un llibre en prosa, explicat per un nen de dotze anys. Podríem dir que és un llibre de misteri però amb humor. Si voleu saber què n’és d’en Joe i si els seus pares se’l creuran, haureu de llegir el llibre. A mi m’ha agradat molt perquè els llibres d’humor, misteri i aventures m’encanten.
54
Helena Igual - 6è A
29
llunyanes terres
Junie B. Jones no es una ladrona Autor: Barbara Park Editorial: Buño Lugar y fecha de edición: Barcelona, 2004
A Junie B. Jones alguien le ha robado sus manoplas, al menos ella cree eso. No esta en la caja de objetos perdidos del colegio, ni en su casa. Junie está enfadada porque alguien no le devuelve lo que es suyo. Así que cuando ella se encuentra una cosa muy bonita, se la queda y no la deja en la caja de objetos perdidos. Ella cree que tiene todo el derecho del mundo a quedarse lo que encuentre. Hasta que un día Junie encuentra sus manoplas. Se da cuenta de que se ha estado quedando cosas que no son suyas por culpa de un despiste. Está metida en un buen lío, como en los que todos nos metemos alguna vez. Junie lo resuelve diciendo la verdad. Me ha gustado mucho este libro. Me sentía identificada con Junie cuando era un poco más pequeña. Ahora puedo darme cuenta de como era.
Alba Montes - 6º A
“Somriures de Bombai. El viatge que va canviar-me el destí.” Autor: Jaume Sanllorente Editorial: Plataforma, 2008
Aquest llibre narrat en primera persona, ens explica les vivències d’un acomodat jove, treballador d’un banc, que deixa la seva vida a Barcelona per instal·lar-se a l’Índia. El jove, l’autor del llibre, decideix fer vacances. Els de l’agència de viatges, l’envien a l’Índia. Allà en Jaume descobrirà un nou món del que mai més en podrà sortir. Queda atrapat per les mancances d’aquella gent, les injustícies que hi troba, la necessitat d’ajudar als altres, i la voluntat de poder canviar aquell racó de món. A través de la narració de les seves experiències personals, en Jaume fa que ningú quedi indiferent després de llegir aquest llibre, i desperta en el lector uns sentiments que sovint tenim massa amagats. Jaume Subirats
Torno a demanar, a tot aquell que en tingui ganes de proposar noves lectures des de els més grans als més petits. Moltes gràcies per endavant i espero les vostres aportacions feu-les arribar a mfernandez@tecnos.cat o adhuc@tecnos.cat.
55
bona Opinió lectura!
Jo primer, si us plau Nombroses narracions o llegendes antigues donen sentit al que hom entén per aventura. Cavallers, lluites heroiques, paisatges llunyans i quan no directament móns màgics han constituït les nostres referències. De fet, i en paral·lel a dues sagues cinematogràfiques – Harry Potter i El senyor dels anells-, la literatura fantàstica ha viscut una nova edat d’or pel que fa als llibres dirigits a un públic no exclusivament juvenil. Ja se sap, però, que tot tendeix a socialitzar-se, i més quan sovint confonem democràcia amb uniformitat –un tema que mereix per sí mateix un llarg estudi sociològic-. Atenen a aquest principi, l’aventura ja no forma part de l’imaginari sinó, com algú ja ha dit, de la més simple quotidianitat. L’aventura ens apareix en qualsevol cantonada en forma d’executius en bandada arrasant les aceres mentre tornen a la feina, persones amb cotxets esperant que el terra se t’empassi per no haver-se de posar en fila índia; o un ciutadà o ciutadana que pretén passar per sobre teu –ni que sigui per sobre del teu cadàver- quan surt de casa. Encara que per l’impuls que hi posa, sembla més aviat que n’estigui fugint. Exemples com aquests es podrien ampliar quasi fins a l’infinit; a l’autobús, en una botiga, homes, dones, grans, joves,... I de ben segur, no cal entrar gaire en el terreny de la imaginació perquè cadascú pugui fer la seva pròpia llista, llarga i generosa. Ja no es tracta de tenir en compte les estrictes normes de conducta dels cavallers, de l’època victoriana o de bona part del passat segle. Fins i tot les més mínimes sembla que hagin patit una abducció. Ja se sap, aquelles tan simples que ens remetien a les prioritats per la dreta, per l’esquerra, a deixar pas si... I aquí no ens queda ni el socorregut i vell discurs que ho atribueix quasi tot a aquesta joventut. Sols hem i ens hem d’observar en el nostre entorn més immediat. Estem en un món farcit d’egos i, malauradament, en el sentit més negatiu del terme. Sempre podem recórrer al tòpic que els temps estan canviant i buscar com justificar el que ens porta el present i, si això no ens és d’utilitat, retornar a la nostra bombolla, càlida i protectora, com l’úter matern. Temps era temps, l’aventura era sinònim de descobrir nous paisatges, nous pobles i civilitzacions. I les històries èpiques ens parlaven de la lluita contra el Caos –així, en majúscula, que sempre queda més senyorívol-. Ara el caos se’ns ha instal·lat a casa, o als nostres carrers, com un convidat més. Les normes i els protocols són massa feixucs pels nostres esperits, i posats a innovar què millor que apostar per fer-ho saltar tot pels aires. Quina aventura ens pot fer descarregar més adrenalina que la muntanya russa en que s’ha convertit l’economia mundial –i de retruc la nostra-, o les peripècies dels laboratoris financers que han aconseguit fer diner del no res, perquè aquest torni a quedar en no res, un cop posat en circulació? Tot plegat, molt millor que viatjar a paisatges exòtics en una ruta organitzada, amb vol regular, assegurança i guies i portadors. El pessimisme, ja se sap, o això diuen els entesos, no porta a enlloc. I a més pot provocar el caos o una psicosis col·lectiva. Abans que comenci, si em permeten, vaig tirant. Jo primer, si us plau. Ricard Ribera, Ex alumne
56
29
la poma de newton
ESTUDIAR , PER A QUÈ ? per Llorenç Puig
Quin dubte hi ha que aquests primers anys del segle XXI han estat temps de vaques grasses i que donaven
abundant llet. Les circumstàncies conjunturals van afavorir el creixement de la nostra economia i el nombre d’aturats va disminuir notablement. Era fàcil trobar feina, moltes vegades mal pagada, però suficient com per anar tirant. Aquest fet va propiciar que molts joves que no els anaven massa bé els estudis, arribada l’edat legal de treballar, els deixessin córrer i es busquessin alguna feina per disposar d’alguns calerons per gastar-se’ls segons la seva voluntat. A la joventut, el fet de tenir pocs o molts diners per poder-los administrar lliurement, exerceix una atracció considerable. Avala aquesta observació el fet constatat que com més forta és la presència del sector serveis en l’activitat econòmica ( zones turístiques, grans ciutats, etc ) més alt és el percentatge de joves que han deixat d’estudiar per anar-se’n a treballar. Treballs temporals, en general rutinaris i sense perspectiva de millora . A les Balears, per exemple, la taxa de joves que cursa estudis superiors és molt petita. En el conjunt d’Espanya, a hores d’ara (desembre del 2008) un 31 % de joves entre 18 i 24 anys no ha completat estudis de secundaria i no cursa formació professional. La dada és absolutament escandalosa, només superada a Europa pel nostre veí Portugal. Sembla clar que aquests joves sense professió definida van deixar d’estudiar perquè no van trobar raons suficients per seguir-ho fent. És bo de preguntar-nos quines són les causes que han portat a aquest lamentable estat de coses. Probablement són diverses i amb diferent incidència. Ara bé, jo en destacaria una per sobre de les altres : estudiar ha deixat de ser un factor de promoció social. En efecte, quan érem un país que ben just si havia sortit de la pobresa i la classe mitjana era molt reduïda, els pares aconsellaven els seus fills que estudiessin perquè així no haurien d’anar al “tros” o al “rengle” com ells ho havien hagut de fer. I els fills en tenien una evidència pròxima. És a dir, era bastant clar que perquè l’ascensor social es posés en marxa s’havia de prémer el botó que indicava “estudiar”. I, realment, tenia la seva justificació : ningú no dubtava que era millor ser arquitecte que no pas paleta, enginyer que no pas mecànic de cotxes o auxiliar de laboratori. I que també millor ser paleta, mecànic o laborant abans que no disposar d’una professió qualificada i haver d’estar sempre sotmès a treballs eventuals. Curiosament,va arribar un punt que la situació va fer un tomb considerable. Amb la bonança econòmica, el prestigi dels estudis va fer una davallada important. Sovint resultava més senzill trobar feines fàcils, encara que en general mal pagades, que no treballs d’acord amb una carrera universitària. Avui hi ha molts titulats universitaris amb ocupacions fora del
camp que els correspondria i poc retribuïdes. En conseqüència, per quina raó estudiar? Equivocada o no, aquesta era la deducció de molts joves. A dia d’avui, o m’equivoco molt o les coses estan a punt de fer un gir important. Estem tot just al començament d’un període de vaques que ens anuncien molt magres. L’economia s’ha globalitzat i els països emergents, amb nombrosa mà d’obra barata, rebran les inversions de les gran empreses multinacionals. En pocs anys veurem com Xina, India, Brasil, Rússia, etc passaran a ser grans potències econòmiques. La bombolla immobiliària s’ha desinflat, el totxo ja no és un valor segur, les deslocalitzacions d’empreses són a l’ordre del dia i el turisme barat i massificat té cada vegada més competidors. Cap a on hem d’anar, doncs ? Hi ha una altra solució – em demano - que anar cap a la innovació, la investigació ( bàsica i aplicada ), l’economia productiva i, en definitiva, a la creació de valor afegit ? I com es fa, tot plegat, sense que hi hagi una massa crítica important de persones preparades per a la recerca, l’enginy, la invenció de nous mètodes i la capacitat de treballar dins els paràmetres de l’excel·lència ? No necessita ara, aquest país, per damunt de tot educació, educació i educació? Aleshores penso que als joves se’ls ha de dir que estudiar tornarà a ser rendible, tant des de la pròpia satisfacció personal com des de la perspectiva de la promoció social. Sigui com sigui, la nostra societat hauria de ser conscient que un país amb gairebé una tercera part dels seus joves pul·lulant sense ofici ni estudis mitjans o superiors, és un país amb molt mala peça al teler. Hi ha, naturalment, altres motius per a estudiar. Fins i tot raons de més pes que les anteriors en la mesura que responen a aspectes no tan “utilitaris”. Quin dubte hi pot haver en el fet que un jove amb curiositat per saber, segueixi el seu impuls d’aprendre cursant estudis de formació professional o una carrera superior? El mateix es pot dir d’una persona que porti arrelada una vocació. Hauria de fer el possible per tal de poder-la exercir. En aquests casos penso que la cosa és tan obvia que no dóna per parlar-ne massa. A manera de resum diria que si treballar en allò que ens agrada és un factor que ajuda a la felicitat dels homes i les dones, estudiar és l’única forma d’accedir a treballs creatius no rutinaris i a tenir una vida amb les necessitats peremptòries cobertes, que és tant com dir una vida digna.
57
Les pluges admirables
LES PLUGES ADMIRABLES d’Antoni Perarnau
El dia 20 de Novembre de 2008 es va presentar el llibre Les pluges admirables d’Antoni Perarnau, un recull de poemes en què l’autor evoca la infantesa, les coses quotidianes i el món que l’envolta amb la voluntat de fixar els moments amb el ritme i la bellesa. L’autor Antoni Perarnau i Burgés (Puig-reig, 1965) És llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988). El 1990 guanyà el 9è certamen literari “Sant Jordi” per a joves convocat per la Generalitat de Catalunya amb l’obra La ciutat i el retorn (1991). Entre d’altres premis literaris, l’any 1989 va obtenir el primer premi al certamen literari del Club d’Amics de la Unesco de Barcelona i, els anys 1991 i 1999, el primer premi de poesia del segon i desè concurs cultural “Premis Calasanç” de la ciutat de Terrassa. Per encàrrec del Cor Montserrat de Terrassa, ha vist interpretada i publicada la Cantata de la fosca i de la llum, la qual fou musicada pel mestre Baltasar Bibiloni. La seva darrera publicació és el disc compacte Tres cantates d’autors catalans contemporanis, en el qual figura la cantata anteriorment mencionada i també una altra intitulada El cant del temps primer, musicada pel mestre Enric Ferrer, escrita en commemoració del trenta-cinquè aniversari del Cor Montserrat. Cal esmentar l’estrena, l’abril del 2003, de l’Oratori Passió de Jesucrist, L’Etern Vivent, d’Enric Ferrer, de la qual és autor del llibret. Finalment, l’obra L’Escala major recull les lletres de totes les seves creacions destinades a ser musicades. Actualment, treballa com a professor de filosofia i ciències socials a l’Escola Tecnos de Terrassa. L’obra Amb Les pluges admirables, un títol altament simbòlic, Antoni Perarnau i Burgés continua manifestant-se com a poeta i com a cristià, tocant els mateixos temes de sempre, sense complexos de cap mena, però sota noves formulacions potser més viscudes i experimentades. Amb aquest nou poemari, dividit en nou parts, el poeta vol evocar –com destaca Climent Forner en el pròleg– les “presències excessives / que ens acompanyen amatents per aquests / carrers freds, ciutats de xavalla”. Per això “les presències” no se li fan esperar i desitja de compartir-les amb nosaltres.
58
29
Retalls Retalls
Los institutos catalanes están a la cola de la OCDE en ciencias y lectura El Periodico, 18/9/2008
L
a desigualdad entre alumnos nativos e inmigrantes es la más alta de Europa - Los estudiantes de la privada obtienen mejores notas que los de la pública La educación sigue precipitándose en Cataluña a sus cotas más bajas. Los alumnos catalanes de 15 años tienen grandes diferencias de puntuación en las pruebas europeas PISA, según provengan de centros públicos o privados, de acuerdo con un informe de la Fundación Jaume Bofill. En Ciencias y Comprensión Lectora, los centros públicos catalanes son colistas respecto a los países de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE). El resultado medio en las pruebas PISA de 2006 en Ciencias fue de 471 puntos. Sólo Grecia, con 469, está peor que Cataluña, en una relación que encabezan Finlandia y China-Hong-Kong . El conjunto de centros públicos españoles analizados en la prueba de Ciencias salieron algo mejor parados que los catalanes: 475 puntos, según los datos elaborados por un equipo dirigido por el catedrático Ferran Ferrer. Los inmigrantes obtienen peores resultados que los nativos, a lo que se suma la patente desigualdad entre las redes. A la edad de 15 años, un nativo le lleva casi dos cursos de ventaja en conocimientos de Ciencias, Matemáticas y Lectura a un inmigrante. Frente a una media de 32 puntos para los países de la OCDE, en Cataluña la diferencia entre autóctonos e inmigrantes es de 71 puntos en Ciencias, de 66 en Matemáticas y de 72 en Lectura. “Hay un tratamiento erróneo de la diversidad de los alumnos. Los maestros hacen un gran esfuerzo, pero se necesita más formación en este ámbito y más medios”, dijo Ferran Ferrer. El director del estudio añadió que tampoco ayuda que los centros públicos acojan al grueso de los
alumnos inmigrantes (el 85%). “No puede ser que en un aula de 26 niños donde el 95% son extranjeros haya un solo maestro. Se precisan al menos dos y esto se podría hacer ya sin esperar a que se apruebe la Ley de Educación”, recalcó ayer Ferrer. Los mejores resultados de los centros privados se deben a que acogen alumnos de familias de un nivel socioeconómico más alto y a menos inmigrantes. Los alumnos de centros privados catalanes sacan entre 40 y 45 puntos más que los de los públicos en Ciencias, Comprensión Lectora y Matemáticas, los tres ámbitos de las pruebas PISA de 2006. Para hacerse una idea de la diferencia, hay que tener en cuenta que 38 puntos de ventaja equivalen en el ámbito de las Ciencias a un año de escolarización, recalcó el director del estudio. Cataluña sale asimismo mal parada si se compara con los países que también cuentan con una red potente de centros privados. En Ciencias, Cataluña, encabeza la mayor diferencia de resultados entre las redes privada y pública de países con más del 10% de alumnos en centros privados. Irlanda, Dinamarca, Corea y Hungría, con gran peso de los privados, tienen resultados mucho menores entre ambas redes. La responsabilidad política de estos malos resultados es del anterior Gobierno de CiU, pero también del tripartito, que lleva cinco años gobernando, puntualizó el director del estudio de la Fundación Bofill. Lo peor, sin embargo, está por llegar. Las decisiones que se toman ahora tardan años en notarse y es posible “que hasta dentro de 10 años estemos un poco peor”, remachó Ferrer, un diagnóstico que comparte el consejero de Educación, Ernest Maragall. Para el director de la Fundación Bofill, Jordi Sánchez, hay que
hacer esfuerzos, sobre todo, con el alumnado inmigrante. Sánchez defendió la necesidad de un pacto con amplio consenso para sacar adelante la Ley de Educación. Muy pocos alumnos en la élite...
20% de alumnos con bajo nivel en ciencias y el 26% en lectura. Por eso, el informe concluye: “El sistema educativo catalán no garantiza el acceso a un nivel de competencias educativas a una parte importante de su alumnado”.
Pocos alumnos de 15 años están en Cataluña en la élite, entre los que mejores notas sacan. La comparación es patente si se mira a otros países. En ciencias, apenas el 4,6% de los que ha medido la prueba PISA ocupan los niveles más altos. Es un porcentaje algo peor que el español (4,9%), pero muy inferior a la media de los países de la OCDE (9%). Si se compara con la Europa de los Quince, el resultado es aún peor, ya que tienen el 9,9% en la élite en ciencias. El Reino Unido tiene el 13,7% de los alumnos de 15 años en el nivel máximo en ciencias, y Alemania, el 11,8%. Por debajo de Cataluña sólo están Letonia, Grecia y Portugal. En lectura, también es colista Cataluña a la hora de sumar buenos resultados. El 3,1% de los alumnos están en el nivel más alto, cuando en la OCDE es el 8,6%. ... y muchos con riesgo de fracaso Cataluña tiene un alto riesgo de fracaso escolar. El porcentaje de alumnado en los niveles más bajos en ciencias y lectura es muy alto: el 19% y el 21%, respectivamente, entre los alumnso de 15 años que mide el informe PISA de la OCDE. Son niveles que indican grandes dificultades para garantizar el acceso a un nivel básico de competencias, recalca el informe de la Fundación Bofill presentado ayer. En comparación con la media de los países de la OCDE, Cataluña está en el mismo nivel de riesgo de fracaso, y algo mejor en relación con España, que tiene el
59
cent veus
PROJECTE LINGÜÍSTIC Resultats de l’enquesta passada a finals del curs 2007-08 per veure l’entorn sociolingüístic dels alumnes de l’escola. Han respost l’enquesta un 88,3 % dels alumnes de l’escola.
Amb quina llengua .......
60
parles amb EL PARE?
parles amb ELS COMPANYS?
parles amb LA MARE?
veus LA TV?
parlen ELS PARES ENTRE ELLS?
veus ELS DVD?
parles amb ELS GERMANS?
llegeixes LLIBRES?
29
et comuniques amb les NOVES TECNOLOGIES?
veus PEL•LÍCULES AL CINEMA?
escoltes LA RADIO?
llegeixes DIARIS O REVISTES?
escoltes MÚSICA?
CONCLUSIONS 1. Els nostres alumnes fan servir majoritàriament el català com a llengua per comunicar-se amb la família i els amics. El tant per cent més baix el trobem en la comunicació entre germans amb un 77% d’ús del català i el més alt entre companys amb un 96 %. 2. Pel que fa a la llengua més usada en el consum de mitjans de comunicació, observem que en aquells on predomina la llengua castellana els nostres alumnes també la fan servir majoritàriament. (Cinema 76%, TV 52% i DVD 63% en castellà) 3. La radio s’escolta més en català, un 63%. (Hi ha més oferta al mercat en aquesta llengua que en els mitjans anteriors). 4. L’anglès és la llengua preferida per escoltar música, 44%, 5. Amb les noves tecnologies es comuniquen en català, 65% 6. Pel que fa a la lectura llegeixen més llibres en català, 69% i més revistes o diaris en castellà 47%.
61
www.tecnos.cat
Al web de la Tecnos trobareu tota la informació actualitzada de l’escola. Recordeu que si no teniu l’usuari i password per accedir a les zones restringides el podeu sol.licitar a admin@tecnos.cat o passant-vos per secretaria. Seguint amb el projecte de comunicació família-escola iniciat l’any passat, aquest any ja són més del 60% les famílies que han demanat la correspondència via mail. Si heu triat aquesta opció i no heu rebut cap mail durant aquest primer trimestre, comuniqueu-vos amb admin@tecnos.cat per esbrinar on pot estar l’error. També obrim l’adreça adhuc@tecnos.cat on podreu fer-nos arribar: notícies, opinions, col·laboracions, ...
62
29
À a t n b e y c t a t T b l e l c a q À a t s
notĂcies incertes
t t 63
29
Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibui biologia física química hi tòria tecnologia escriur pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar i tamb aprendr ciència art dibuix biol gia física química històri tecnologia escriure pint escolaÀdhuc Tecnos e senyar aprendre ciènci art dibuix biologia físic química història tecnol gia escriure pintar Àdhu Tecnos ensenyar aprendr ciència art dibuix biol giaciència física química històri Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre art dibui tecnologia escriure pint biologia física quimica història tecnologia escriure escola Àdhuc Tecnospin e
Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quimica història tecnologia escriure pintar escola ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dbuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos EDUQUEM! ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia
Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat
64
tar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència ar dibuix biologia física química història tecnologia es criure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia física química història tecno logia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia física química història tec nologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenya aprendre ciència art dibuix biologia física química his tòria tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físic química història tecnologia escriure pintar escola Àd
Àdhuc Tecnos ensenyar apre dre ciència art dibuix biologi física quimica història tecnol gia escriure pintar escola À huc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia fís ca química història tecnologi escriure pintar escolaÀdhu Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia fís ca química història tecnologi escriure pintar Àdhuc Teno ensenyar aprendre ciència a dibuix biologia física quím ca història tecnologia escri re pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència a dibuix biologia física quím ca història tecnologia escri re pintar escola Àdhuc Tecno