[Title will be auto-generated] by Tecnos

Àdhuc Tecnosdels ensenyar ...les emocions viatges... aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriu pintar escola Tecnos ensenyar aprendre ci ...treballÀdhuc i diversió... cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos enseny ...entrevistes... aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia pintar Àdhuc Tecnos ...el bon gust de la millorescriure gastronomia... ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físi química història tecnologia escriure pintar escola ...recerques amb penes i treballs... Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física història tecnologia escriu ...la decepció delquímica sistema educatiu... pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ci cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos

...i molt més...

dhuc Tecnos ensenyar aprendre ència art dibuix biologia física quiica història tecnologia escriure intar escola Àdhuc Tecnos ensenr aprendre ciència art dibuix bioloia física química història tecnologia criure pintar escolaÀdhuc Tecnos senyar aprendre ciència art dbuix iologia física química història tecologia escriure pintar Àdhuc Tenos senyar aprendre ciència art dibuix

número 27 desembre 2007

ÍNDEX

30 32 37 38

42 43 44 46 47 48 50

54 56 58 60 62 64 66 68

NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l'escola 02 Dels 0 als 3. Llar d’infants Grimm 04 Dels 3 als 12. Educació infantil i primària Dels 12 als 18. Educació secundària 19 27 Directament dels alumnes Societat 29 LA POMA DE NEWTON, reﬂexions pedagògiques que ens fa el Llorenç Puig RETALLS, de premsa. OPINIONS, del Jordi Bornas. LLUNYANES TERRES El meu viatge a Austràlia, per Àngels Batallé 38 Les dues cares d’Egipte, per Marina Bornas 40 BONA LECTURA!, el món dels llibres a càrrec de la Montse Fernàndez ELOGI DE... La vela, per Arnau Folch TREBALLS ESCOLARS, escollits de tota l’escola BIT A BIT, temes d’informàtica a càrrec del Carles León i el Xavi Sans CONEIXEM MILLOR la Maria Ribas D’ACORD? debat ordenat: l’abandonament de gossos PARLEM AMB Francesc Morera, càmera de TVT 50 52 Marcel·lí Bosch, bomber TREBALL AMB RECERCA: discoteques per a joves LA IMATGE, curiositats del món AMBROSIA: el menjar dels déus EXPLICA’M UN CONTE a càrrec de la Georgina Escudero, de 2n de batxillerat DIBUIXETS a càrrec dels pinetells, de 2n de primària NOTÍCIES INCERTES, dels indiferents insectors de l'escola PASSI-HO BÉ, passatemps per passar el temps SOLUCIONS, per guanyar temps si fas trampes

PODEU VEURE AQUEST NÚMERO A TOT COLOR A HTTP://WWW.TECNOS.CAT

ADHUC Nº 27Desembre de 2007. Escola Tecnos Revista de comunicació entre els diferents estaments de l’escola Equip de redacció: Crèdit Variable Ampliació d’Informàtica 4rt d’ESO Anna Aguilar, Ignasi Clapé, Marc Closa, Cristian Delgado, Carlos Díaz, Aitor Garrido, Bernat Lobera, Mariona Martínez, Pau Martínez, Ariadna Morera, Roger Muñoz, Maria Ortiz, David Pérez , Marc Ruíz, Cristian Toapanta Director Jordi Bornas Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat

notícies certes

ÍNDEX

dels 0 als 3: llar d’infants Grimm

L’HORA DEL MENJAR L’hora del menjar a l’escola és una activitat més del dia a dia. No ha de ser tan sols el moment del consum d’aliments, sinó que també ha de tenir lloc en un espai tranquil, on l’infant adquireixi uns costums i hàbits socials i també el coneixement de nous sabors, textures, colors i aliments, intentant en tot moment que sigui un temps agradable d’aprenentatge. Tot i això hi ha infants que necessiten més temps per adaptar-se a les noves textures i sabors. Si no tenen cap problema a nivell de salut no cal donar massa importància a aquest fet. Per tant és millor no forçar-lo massa a l’hora de menjar perquè això pot reforçar una conducta negativa. L’ ALIMENTACIÓ L’HEM DE CONCEBRE COM UN ELEMENT FONAMENTAL EN EL DESENVOLUPAMENT GLOBAL DE L’INFANT. La dieta ha de ser equilibrada i l’aliment ha de ser pres amb plaer i alegria. La quantitat d’aliment que li hem de donar a l’infant ha de ser la que ell necessita i l’hem de motivar a menjar sol a partir del moment en que ho pugui fer. En aquestes edats és normal que els infants experimentin amb el menjar, ho hem d’acceptar i també hem de deixar que expressi el seu gust lliurement. ÉS IMPORTANT RESPECTAR ELS HORARIS DELS ÀPATS I TENIR EN COMPTE QUE LES RUTINES FACILITEN ELS APRENENTATGES.

ÍNDEX

notícies certes

ÍNDEX

dels 3 als 12: educació infantil i primària

RECORDS DE L’ESTIU Aquest estiu a ‘esplai ens jo hem passat molt i molt bé. Entre tots hem aconseguit reunir una bona colla, al ﬁnal hem sigut prop de 70 nens i nenes. Cada dia hem fet coses diferents, jocs de pistes pel pati, unes proves molt divertides per aconseguir ser uns bons cambrers, també hem après a fer moltes receptes de cuina. També hem conegut unes estrangeres molt simpàtiques, que ens han proposat jocs molt divertits, ens hem pintat el cos amb pintura, amb fang . Hem ballat moltíssim però sobretot hem rigut i hem fet molts amics.

COLÒNIES A LA RECTORIA DE LA SELVA L’aventura, l’esport i el contacte amb la natura van ser els protagonistes dels 8 dies que els nens i nenes de Primària van passar a la Rectoria de la Selva.

ÍNDEX

DONEM LA BENVINGUDA ALS NOUS P-3 “GRANOTES” I “SARGANTANES”

EL BUFALLETRES En Cesc Serrat ha vingut a fer dues sessions amb els alumnes de 2n de Primària. A la primera ens va explicar contes i ens va demanar que cada nen, del conte que més li havia agradat, fes un tresor. A la segona sessió va venir a veure els tresors que els nens havien posat dins d’una capsa de sabates. Ens ha animat molt a agafar gust per la lectura. Ah! i ens ha felicitat per l’interès i l’actitud que hem mostrat.

ÍNDEX

notícies certes

ÍNDEX

CAÇADORS DE BOLETS Aquest curs els nens i nenes de 2n de Cicle Inicial, fent honor als seus noms, Rovellons i Pinetells, hem estrenat una excursió. Hem anat a buscar bolets al Corredor del Montnegre. Un dels monitors de l’activitat ens va venir a buscar a l’escola amb autocar. Un cop allà ens vam dividir en grups per no espantar els habitants del bosc i vam començar la caça de bolets. Déu n’hi do dels bolets que entre tots vam trobar i del que vam aprendre. Llàstima que aquest no ha estat un bon any pels “caçadors de bolets” o vulgarment “boletaires”

L’ESCOLA APRÈN Tots podem trametre coneixements e incorporar-ne de nous. Al llarg d’aquesta setmana els alumnes de 3r hem tingut unes “mestres” diferents. La Cristina, mare del Gerard Cardellarch, i la Montserrat, que és la tieta de la Maria Buch del grup dels Coets ens han ajudat a fer la classe en un altre espai. La Cristina, que és química, ens ha fet una demostració al laboratori dels diferents processos que es generen durant el cicle de l’aigua. La Montserrat, arqueòloga de professió, ens ha explicat en què consistia la seva feina i algunes tècniques que utilitzava l’home primitiu per a fer foc. Els Coets i els Trabucaires ens hem divertit molt i hem après coses que no sabíem amb aquestes experiències. Des d’aquí volem donar les gràcies a la Montserrat i la Cristina per haver compartit el seu temps i el seu saber amb nosaltres.

ÍNDEX

notícies certes

ÍNDEX

CASTANYADA-07 Una olor de cremat ens va fer treure el cap per la ﬁnestra i en veure el gran bidó que començava a fumejar tots vam recordar que els castanyers començaven la seva tasca. Al llarg de tot el dia havien de coure les castanyes que ens menjaríem a la tarda a l’escola o a casa per a tots aquells que havien fet la seva comanda. I A PARVULARI... Aquest any la Maria Castanyera ens ha vingut a veure amb els seus amics els follets del bosc. També ens ha visitat el gegant del castanyer i tots plegats ens han explicat una història ben divertida.

Els alumnes de 5è van encarregar-se de distribuir les castanyes a la tarda.

notícies certes

ÍNDEX

SETMANA DE LA MÚSICA Penseu que una escombra, una crossa o una cadira es poden esdevenir instruments musicals? Doncs sí, ho vam poder comprovar en el concert inaugural de la Setmana de la Música. En Xavi Lozano va fer que els sons musicals sortissin de tots aquests estris i molts més.

ÍNDEX

UNA SETMANA ESPECIAL Desvetllar l’interès musical, gaudir del plaer que ens aporta una melodia ben entonada, sentir sensacions i experimentar nous sentiments... tot això i molt més és el que s’espera viure al llarg d’aquesta setmana. A tots i totes agrada sortir de tant en tant de la quotidianitat de l’horari escolar, i la setmana del 19 al 23 de novembre ens ofereix l’oportunitat, alhora que gaudim d’una sèrie d’actes que ens permet conèixer millor companys i companyes d’altres nivells. QUÈ N’OPINEN DONCS ELS NENS I NENES DE 5È DE PRIMÀRIA? -Durant aquesta setmana ens ho hem passat molt bé escoltant diferents cançons, sons d’instruments i realitzant balls. -També ha presentat les seves dificultats, doncs hem dedicat molt temps a assajar i aprendre-ho, i si després et poses nerviós et pot sortir malament. -Vam pensar molt en els obsequis pels més petits de l’escola. Ens van sortir detalls molt originals i variats. Ens va agradar molt com ens van quedar. -Escoltar les cançons dels més petits acompanyats per en Miqui, va ser força divertit. Per la seva edat canten molt bé! Tots els cursos van poder fer “la recapta de Santa Cecília”. -Ens va agradar que els companys i companyes de 6è ens recitessin poemes musicals alhora que tocaven instruments. Per sort hi havia altres regalets! -El recital dels nois i noies de 1r d’ ESO ens va arribar al cor. Tocaven instruments de percussió seguint el mateix ritme i també acompanyats d’una violinista i flauta. Molts de nosaltres coneixíem la cançó “Som una barca” i la seguíem per dins. -Es nota que 2n d’ ESO havia assajat molt. Va ser molt “guay” la interpretació de la versió dels “Picapiedra” -Molt especial va ser l’actuació del músic Xavi Lozano “L’inventor dels sons”. -Va ser tan divertit veure la seva actuació! En certs moments tenies la sensació d’estar davant un mag capaç de treure música del lloc més inesperat. En sortir d’aquest magnífic espectacle desitjàvem fer música amb un pot buit o amb qualsevol tub abandonat per casa. -Per cert, la mestra ens va felicitar per les nostres actuacions tan variades. Diu que ens va sortir molt bé. -Finalment, hem valorat la participació i col·laboració de tothom i hem après que podem gaudir d’una setmana molt especial gràcies a l’esforç i il·lusió de tots plegats a més de l’entusiasme dels nostres profes de música. Gràcies Encarna, Miqui, Dídac i Míriam.

ÍNDEX

notícies certes

NOTÍCIES DELS PARVULARIS SORTIDA AL COSMOCAIXA El dia 9 de novembre els nens i nenes de P-4, Alzines i Pins, vam anar d’excursió al Cosmocaixa de Barcelona. Vam poder visitar el museu i descobrir coses noves del món que ens envolta. Després vam fer l’activitat “Planetari Bombolla”. Per uns moments ens vam poder imaginar que estàvem a l’espai envoltats d’estrelles i planetes. Qué divertit! Fins i tot vam veure algunes constel.lacions. Ens ho vam passar d’allò més bé!

• Reforç escolar: Primària, Secundària i Batxillerat — Programes individuals — Adaptacions Curriculars • Aprendre a pensar • Tècniques d’estudi • Estratègies d’aprenentatge • Cursos intensius d’estiu http://pagina.de/aral e-mail: complex_educatiu_aral@yahoo.com

Raval de Montserrat, 22, àtic 1a 08221 TERRASSA Tel. 93 780 15 80

ÍNDEX

ACTIVITATS D’EXPERIMENTS A P-4 estem introduint noves activitats d’experiments. Els nens i nenes de les classes de les Alzines i els Pins s’ho passen molt bé. En aquesta activitat estem barrejant aigua amb diferents materials: colacao, cafè, pedres, roba, fusta, plàstic… Tenim moltes sorpreses quan descobrim el que passa.

EXCURSIÓ AL NATUPARK DE CERDANYOLA Les Guineus i els Esquirols vam anar d’excursió al Natupark, un lloc amb circuits on es combina la destresa i l’habilitat. Un dia ple d’aventura i diversió.

notícies certes

ÍNDEX

MENGEM CAQUIS!!! Heu tastat mai un caqui? Nosatres vam fer un tastet i ens va agradar força! Si us trobeu el Xavi Sans, demaneu-ni uns quants, el pati de casa seva és ple d’aquest fruita tan peculiar. Bon proﬁt!

ÍNDEX

EL PINTOR JOAN MIRÓ Els nens i nenes de P5 hem estat treballant sobre el pintor Joan Miró durant aquest trimestre. Hem après moltes coses: -Feia escultures molt grans i divertides -Pintava formes força rares -Es dibuixava a ell mateix com un nen petit -Feia guixots i moltes ratlles -Utilitzava sempre els mateixos colors, els colors primaris. -Va néixer a Barcelona

ÍNDEX

C/ Cató, 6, baixos 16

Telèfon 93 717 83 35

08206 SABADELL 27

ÍNDEX

notícies certes SORTIDA DEL CICLE MITJÀ A CAN DÉU El passat divendres 9 de novembre els alumnes del Cicle Mitjà vam anar , com ja és tradició, a fer una sortida d’educació física per jugar a la natura. Va ser molt divertit, primer la gran caminada i després el circuit de jocs pel bosc de Can Déu . Alguns d’aquests jocs eran coneguts i d’altres eren nous. CURSET INTENSIU DE SARDANES Els alumnes de tercer , Trabucaires i Coets, hem fet un curset intensiu de sardanes aproﬁtant que l’escola celebrava la Setmana de la Música. Durant cinc dies, cada tarda de tres a cinc, hem ballat sardanes i l’últim dia vam fer una ballada amb uns convidats de luxe, els alumnes de quart de primària, Grallers i Timbalers , que també van aprendre a ballar-les durant el curs passat.

ESCOLA DE PARES El 4 d’octubre es va inagurar l’Escola de Pares d’aquest curs amb una sessió dedicada a parlar de les pautes educatives. Lídia Sánchez, psicològa de l’Hospital Mútua de Terrassa, va fer l’exposició a un gran nombre de pares i mares que van omplir gairebé del tot la sala d’actes.

ÍNDEX

REFORMAS OBRA NUEVA CARPINTERIA DE ALUMINIO FONTANERIA ELECTRICIDAD CARPINTERIA CALEFACCION PINTURA DOMOTICA Y SISTEMAS DE ALARMA

Construcciones ANKA Barrera, S.L. Diego Barrera Gerente

Ramón y Cajal, 98

08223 - Terrassa

Tel. 93 785 69 31

ÍNDEX

notícies certes

dels 12 als 18: educació secundària

“PAUTES DE LA NATURA A L’ARQUITECTURA”, GUANYADOR DEL CIRIT El treball de recerca “Pautes de la natura a l’arquitectura” dels alumnes Laura Ribas i Dani Malapeira i tutorat per Jordi Bornas, ha estat reconegut amb el prestgiós premi CIRIT que es lliurarà properament al Palau de la Generalitat. En aquest treball, els autors van estudiar l’origen de les formes que Gaudí va utilitzar en els seus ediﬁcis i que el van fer famós arreu. Van poser contrastar com aquestes formes ja es trovaben a la natura en múltiples escenaris. A partir d’aquí, van recollir algunes d’aquetes formes i basant-se en elles van crear el seu propi projecte. El premi està dotat de 500 € i la publicació del treball. Felicitem a la Laura i al Dani pel fantàstic treball fet.

RESULTATS ACADÈMICS

RESULTATS ACADÈMICS GLOBALS DEL CURS 2006-2007 A L’ESO, PER CICLES:

ALUMNES QUE PASSEN CURS 95.2% 1r Cicle (Final de 2n d’ESO) 2n Cicle (Final de 4t d’ESO)

98.4%

ALUMNES QUE NO PASSEN CURS 4.8% 1.6%

RESULTATS ACADÈMICS GLOBALS DEL CURS 2006-07 AL BATXILLERAT, PER CURSOS:

1r de Batxillerat 2n de Batxillerat

ALUMNES QUE ALUMNES QUE PASSEN CURS NO PASSEN CURS 95.3% 4.7% 93.5%

6.5%

ÍNDEX

notícies certes

LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) Enguany, les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona han acollit els alumnes de la nostra escola, en la realització dels exàmens de les PAU. Les Proves d’Accés a la Universitat són aquells exàmens que obligatòriament han de realitzar tots els alumnes que volen accedir a estudis universitaris. Per a la majoria d’ells són els primers exàmens que fan fora de casa, és a dir, fora de l’Escola on han estat sempre i això els provoca, de vegades, molts nervis. Però, en acabar de fer-los, la majoria d’ells i elles els han trobat bastant accessibles i surten contents dels seus resultats. Sens dubte, això vol dir que han treballat correctament al llarg de l’etapa de batxillerat. Durant tres dies cal fer set o vuit exàmens, en funció de si es tria una o dues vies d’accés a la Universitat. Un cop feta la mitjana ponderada dels resultat, donarà una nota que suposa un 40 %; el 60% restant s’obté amb la nota de l’expedient dels dos cursos de batxillerat. Un cop acabat aquest procés, tots els alumnes de Catalunya reben una nota que anomenen nota d’accés i que és la que decidirà quina plaça universitària obtindran. Com que actualment hi ha més demanda que oferta per cursar moltes carreres, els primers que trien són els de millor nota d’accés; l’últim alumne al qual li concedeixen una plaça universitària en uns determinats estudis és el que determina la nota de tall d’aquests estudis; és a dir, després d’aquell alumne/a ja no en pot entrar cap més perquè les places s’han exhaurit. La majoria dels nostres alumnes va poder accedir als estudis universitaris demanats com a primera opció. Des d’aquí els desitgem molt d’èxit com a estudiants universitaris. Enguany, la nota mitjana de tots els alumnes de Catalunya que s’han presentat a les PAU ha estat de 5,62, mentre que la mitjana dels alumnes de l’Escola Tecnos ha estat de 6,03. Així, doncs, els resultats dels alumnes de l’Escola Tecnos són satisfactoris, ja que està quatre dècimes per sobre de la mitjana dels alumnes de Catalunya. A més, la nostra alumna de 2n de Batxillerat, Marta Fernández, va obtenir una distinció honorífica per la magnífica qualificació obtinguda als exàmens de les PAU, concretament un 9,77 de nota d’accés. L’acte de lliurament de les distincions honorífiques es va celebrar el passat mes de juliol als jardins del Palau de Pedralbes a Barcelona.

PAU

NOTA MITJANA TECNOS 6.03

NOTA MITJANA CATALUNYA 5.62

ÍNDEX

LA L.O.E I EL NOU BATXILLERAT El Real Decret 1467/2007 del 2 de novembre estableix l’estructura del batxillerat pels alumnes que comencin primer el curs 2007/08 i ﬁxa els continguts mínims de cada assignatura. A continuació us fem cinc cènctims d’alguns canvis importants. D’entrada cal dir que les modalitats passen de cinc a tres: arts, ciències i tecnologia i humanitats i ciències socials. Continuen existint les matèries comunes, les de modalitat i les optatives, amb pocs canvis respecte el que hi ha avuí. Cal esmentar la incorporació d’una nova matèria comuna, Ciències per al món contemporani, adreçada a donar resposta a temes cientíﬁcs i tecnològics de gran incidència en el món actual. Pel que fa al controvertit tema de la promoció de curs, cal apuntar el següent: un alumne promociona a segon curs si supera totes les matèries o en suspèn un màxim de dues. En cas de suspendre’n tres o quatre podrà optar per repetir curs en la seva totalitat o bé matricular-se de les suspeses i alhora de tres o dues matèries de segon. Si és així, les matèries de segon no podran ser aquelles que són continuitat de les de primer si l’alumne les ha suspès. En tot cas, per obtenir el títol de Batxillerat cal haver superat totes les matèries

EXPOSICIONS DELS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT Els dies 7 i 8 de novembre, els alumnes de 2n de Batxillerat de la promoció 2007-2008 van defensar els treballs de recerca que havien lliurat uns dies abans. Els tribunals, formats per tres professors, van qualificar els treballs de recerca de la promoció que actualment cursa 2n de Batxillerat. Com ja és habitual, molts d’aquests treballs tenen molt bona qualitat, ja que els alumnes dediquen moltes hores a la seva l’elaboració. La qualificació d’aquest treball compta un 10% en la qualificació global de l’expedient acadèmic. S’han treballat temes molts diversos i interessants, com, per exemple, l’estudi de les pròtesis de genoll, l’elaboració d’un plà d’empresa, un estudi comparatiu de l’educació dins de la unió europea, la gènesis de l’arquebisbat de Terrassa, un estudi sobre la felicitat ... i tants d’altres, força interessants, que si voleu llegir són a l’Escola a la vostra disposició.

notícies certes

ÍNDEX

GRADUATS EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I TITULATS EN BATXILLERAT Cada ﬁnal de curs, noves promocions de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat obtenen els respectius títols que el Departament d’Educació els atorga per haver acabat satisfactòriament dues etapes importants d’ensenyament acadèmic. Enguany van ser 61 els alumnes de 4t d’ESO que van obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria i 57 el de Batxillerat. L’escolarització obligatòria s’acaba en arribar als 16 anys i és en aquest moment quan els alumnes que han complert satisfactòriament amb els seus estudis obtenen el seu primer títol acadèmic, el de Graduat en Educació Secundària Obligatòria. En aquesta ocasió només un dels alumnes no ha obtingut el títol i concretament es tractava d’un alumne d’incorporació tardana al sistema educatiu. Els alumnes de la nostra Escola continuen majoritàriament estudis de Batxillerat i en dos anys més obtindran el títol, com ho han aconseguit els 57 alumnes de la promoció d’enguany. Després de superar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), la majoria d’ells, a hores d’ara, ja cursa estudis universitaris. A continuació podeu veure la promoció de 2n de batxillerat de juny de 2007 acompanyada per molts dels seus professors.

LES FESTES DE COMIAT DE 2n DE BATXILLERAT I 4t D’ESO El passat mes de juny, vam celebrar a l’Escola les festes de comiat de les promocions de 2n de Batxillerat i de 4t d’ESO. El pati de l’Escola va ser l’escenari per celebrar el final de dues etapes acadèmiques importants. La festa de 2n de Batxillerat es va engegar amb unes paraules de la direcció de l’Escola, on es feia palesa la satisfacció de veure com els nostres alumnes haviens crescut intelectualment i humanament. Se’ls va fer entrega d’un record pel i a continuació els alumnes van aportar la nota refresacant amb imitacions incontestables de professors. Després, tots plegats -pares, alumnes i professors-, vam poder gaudir d’un suculent piscolabis i d’un escuet però magnífic recital de piano a càrrec de l’alumna Marina Rodríguez. La cloenda va ser molt emotiva, gràcies a la projecció de fotografies recopilades pels alumnes al llarg de tots aquests anys. I, per no ser menys, els alumnes de 4t d’ESO també van fer una magnífica festa per celebrar el seu final d’etapa i també ens van sorprendre amb musical; en aquest cas uns quants alumnes van interpretar blues acompanyats a la veu i gitarra per l’estrella del moment, el professor Jordi Torné i Margarit. També es van viure moments emotius de comiat entre companys que feia un bon grapat d’anys que anaven junts. A tots ells i elles, des de la direcció de l’Àdhuc els desitgem molta sort en el seu futur acadèmic i, alhora, als músics i cantants en la seva carrera musical.

ÍNDEX

EXCURSIÓ DELS ALUMNES D’ESO I BATXILLERAT Aproﬁtant la bonança de la tardor d’enguany, el passat 24 d’octubre els alumnes d’ESO i 1r Batxillerat van anar d’excursió a la muntanya. Per unes hores van poder gaudir dels paisatges encisadors que la natura ens ofereix en aquesta època i que des de l’escola intentem que els alumnes valorin, ja que no sempre tots ho saben apreciar com cal. Tots els alumnes d’ESO van fer diverses travesses per la muntanya de Sant Llorenç i van poder gaudir de llocs tan entranyables com l’Alzina del Sal·lari, les coves de Mura, la Font dels Carlets, a la vora de Rellinars, la Coma d’en Vila, el Coll d’Estenalles, etc. Va fer un bon dia, encara que una mica núvol, però trescar per la muntanya era molt agradable; el bosc tardoral és molt bonic malgrat que els bolets no acompanyaven. Els alumnes de 4t d’ESO van tenir la sort de poder entrar a les coves de Mura, amb els lots i les càmeres, i van arribar a les sales del ﬁnal. La caminada va ser lleugera, i els va donar temps de gaudir del paisatge i de jugar, molts a futbol, abans de tornar a casa sans i estalvis. Els alumnes de primer de batxillerat van fer una passejada per Montserrat, assolint el cim de Sant Jeroni, passant per Sant Miquel i Sant Joan i baixant pel torrent de Santa Maria. I tampoc aquest any va haver-hi excursió a la muntanya per als alumnes de 2n de Batxillerat, ja que van reservar aquell dia per acabar de donar les últimes pinzellades al treball de recerca que havien de lliurar en breu.

ÍNDEX

notícies certes

ÍNDEX

ESTADA A ANGLATERRA Un grup d’alumnes de 4t d’ESO han millorat el coneixement de l’anglès allotjant-se dues setmanes a casa de famílies angleses. Aquest setembre, alguns alumnes de 4t d’ESO vam anar a Anglaterra, concretament a una ciutat anomenada Plymouth, amb l’objectiu de millorar el nostre nivell d’anglès. Per fer-ho, vam estar 14 dies en famílies d’acollida. El primer diumenge vam estar tot el dia amb la família anglesa per conèixer-nos millor. A partir de dilluns i durant tota la setmana cada dia anàvem a l’escola, només al matí; i a la tarda fèiem diferents activitats lúdiques o culturals com ara passejar per la ciutat, anar a patinar al skating, o navegar amb ferry per la costa de Plymouth. Quan va arribar el cap de setmana no vam anar a l’escola, sinó que vam fer una excursió per diferents pobles i indrets. També vam tenir força temps lliure que aproﬁtàvem per passejar, anar al centre comercial o comprar regals per la família. Va ser molt divertit gràcies a tot el conjunt d’anècdotes que ens van passar. En deﬁnitiva, ens va agradar molt i recomanem a la gent que visqui aquesta experiència.

notícies certes

ÍNDEX

XERRADES D’ORIENTACIÓ ACADÈMICA Ja han començat les xerrades d’orientació acadèmica i professional que es fan cada any a l’Escola per als alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat. De moment, ja se n’han fet dues; divendres, 9 de novembre, es va fer la xerrada de Filologia Eslava (rus) a càrrec de l’exalumne Ivan Garcia, doctor en Filologia Eslava. Hi varen assistir una vintena d’alumnes de quart d’ESO, primer i segon de Batxillerat, que, de propina, van poder rebre una petita classe d’alfabet rus. El divendres, 30 de novembre, es va fer la xerra d’Educació Social, a càrrec de la Marta Aznal, diplomada en Educació Social i que actualment treballa en el Pla de Barris de l’Ajuntament de Terrassa. L’orientació professional té un relleu important a la nostra escola i aquestes activitats, juntament amb l’acció tutorial i algunes visites a empreses i universitats, ajuden a encaminar el futur dels nostres estudiants. PROGRAMA SALUT I ESCOLA Aquest curs 2007-2008 continua al nostre centre el Programa Salut i Escola, posat en marxa durant el curs passat conjuntament pels Departaments d’Educació i de Sanitat. El programa Salut i Escola està destinat als alumnes de tercer i quart d’ESO. L’objectiu d’aquest programa és donar informació als joves sobre els dubtes que aquests puguin tenir en relació a diferents temes, com poden ser la salut afectivo-sexual, la salut mental, les drogodependències o la salut alimentària. L’actuació està basada en la presència d’una infermera a l’Escola, a la qual els alumnes es poden adreçar per rebre les informacions necessàries sobre els temes anteriorment esmentats. L’horari de “visita” és dimarts d’11 a 13 hores. PROGRAMA “XKPTS?” DE PREVENCIÓ DE CONSUM DE CANNABIS A 3r D’ESO Els alumnes de 3r d’ESO participaran durant el segon trimestre en el programa de prevenció del consum de cànnabis XKPTS (llegiu per què petes?). Des de la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya, ens ha arribat el Projecte de Prevenció del Consum de Cànnabis en Joves de 14 a 16 anys, conegut genèricament com “xkpts.com”, ja que en els darrers anys, els consum de cànabbis ha anat augmentant en la majoria dels països de la Unió Europea. A Espanya, ha arribat a duplicar-se en els deu últims anys el nombre de joves experimentadors tant als 14 com als 16 anys, i de forma igual entre els sexes. Aquest programa pretén abordar la necessitat de l’educador d’augmentar els coneixements sobre el tema i donar informació objectiva i propostes per tractar-ho amb els joves, i ha estat elaborat per la Fundació Viure i Conviure de la Caixa de Catalunya i té el suport de diverses administracions públiques, entre elles l’Ajuntament de Terrassa, a través de l’IMSAV. El programa Per què petes (XKPTS) consisteix en un paquet d’activitats per realitzar a classe, a partir d’unes propostes i de la presentació de diversos materials audiovisuals, encaminades totes elles a informar els alumnes i donar-los eines i estratègies de conducta per prevenir el consum d’aquestes substàncies i, per extensió, d’altres del mateix tipus. En la primera part, s’ofereix de forma rigorosa informació sobre les característiques del cànnabis, els principals efectes i conseqüències del seu ús, així com algunes orientacions sobre com es pot detectar el consum dels escolars i què cal fer per ajudar-los a ells i a les seves famílies, en el moment de l’aparició del problema. En la segona part, s’aporten estratègies preventives concretes perquè l’educador les dugui a terme. S’introdueixen, així, estratègies en el marc d’un programa de prevenció universal. Es pretén promoure una educació crítica de la situació. Prèviament, aquest programa ha estat experimentat, de manera satisfactòria, en un grup de centres de la ciutat de Barcelona i ara es troba en fase d’implantació a la resta de centres que han mostrat interès en el projecte, entre ells el nostre. Si el vostre fill es troba cursant 3r d’ESO, aviat rebreu més notícies relacionades amb aquesta iniciativa. La intervenció s’estructura en quatre sessions, a desenvolupar en un mínim de 7 hores i un màxim d’11. XERRADA SOBRE LESIONS MEDULARS L’Enric i la Patricia de la Fundació Guttmann ens van fer una xerrada dins el programa “Stop al cop” El dimecres 14 de novembre els alumnes de 1r de batxillerat van assistir a la xerrada “Stop al cop” de la fundació Guttmann. Es tracta d’un programa de sensibilització especialment dirigida als joves a fi que prenguin consciència de les conductes de risc, sobretot relacionades amb la conducció, que poden tenir com a conseqüència lesions medul. lars o cereblals.L’Enric, i la Patrícia, lesionats medul·lars, ens varen explicar en primera persona la problemàtica d’aquest col·lectiu i van advertir als nostres alumnes de Batxillerat de la necessitat de ser conscient de certes conductes de risc i de les maneres d’evitar-les amb una mica de reflexió i consciència dels riscos innecessaris.

APRENENT A DIBUIXAR AMB ELS GRANS MESTRES El passat 30 octubre amb el curs de 2n d’ESO vam anar a veure l’exposició: “Passió pel dibuix, de Poussin a Cézanne, obres mestres de la col·lecció Prat” al CaixaForum de Barcelona. La visita era comentada i van poder veure diferents tècniques de dibuix clàssic, dibuix com a esbós d’un futur quadre i quadres acabats. Va ser una sortida molt ben aproﬁtada i els alumnes van participar-hi correctament.

ÍNDEX

directament dels alumnes VIATGE A BÈLGICA Una altra vegada s’acosta la data. Després de dos anys d’espera i estudi de francès realitzant un crèdit variable arriba l’esperat intercanvi!! Durant 10 dies ens endinsarem en una nova llengua i en noves maneres de fer, en famílies desconegudes que ens acolliran i ens tractaran com un més. Evidentment, nosaltres durant 10 dies allotjarem un seguit de nois i noies belgues. Ells vénen o bé de Louvain-la Neuve o bé dÓttignies, dues viles properes on serem alguns de nosaltres. Els alumnes Belgues arribaran el dia 23 de Gener i durant la seva estada aquí gaudiran de les nostres Jornades Culturals, realitzaran activitats diverses i visitaran llocs d’interès de la nostra ciutat i Barcelona, és clar. Alguns de nosaltres, mentre siguin aquí, també notarem algun canvi, per exemple, el fet de començar a parlar en castellà amb els nostres! Està previst que tornin a Bèlgica el dia 1 de Febrer. Nosaltres, els catalans, arribarem a Louvain-la-Neuve o a Ottignies el dia 5 de Març. Farem també activitats diverses amb els nostres corresponents i llurs famílies, tot i que també passarem moltes estones amb els amics. Anirem a visitar Brussel·les, els voltants,... La tornada serà el dia 14 de març. Esperem que aquest viatge ens serveixi com una gran experiència i ens ajudi a millorar el nostre nivell en una llengua estrangera, el francès. També ens anirà molt bé per conèixer gent, una altra cultura, gastronomia,... Núria Guirado Els alumnes de 2n d’ ESO el dia 24 d’octubre vam fer una excursió a la serra de l’Obac (a Sant Llorenç). Per agafar l’autocar, vam quedar al segle XXI a les 9h del matí. Però entre que arribàvem i pujaven a l’autocar, vam marxar cap allà a les 9:15h. Durant el viatge hi havia unes quantes corbes, i fins i tot algú va vomitar, però va anar bastant bé. L’autocar ens va deixar a la casa de l’Obac, així que vam començar a caminar tot vorejant la part solana de la serra de la Pepa fins a la Torrota. Aquesta caminada va ser molt bonica, perquè com ja s’ha dit abans, vam vorejar la muntanya, i les vistes, des de dalt, eren molt maques. Després d’aquesta caminada vam anar al pou de glaç, on aprofitàrem per esmorzar i descansar una mica. I seguidament ens encaminàrem fins a la casa de l’Obac, on vam tenir un temps lliure per dinar, estar per allà, xerrar... Finalment, cap a les 4, vam baixar cap a l’autocar per la canal del llop.

Maria Tost, 2n ESO

EXCURSIÓ A LA MUNTANYA El dia 24 d’octubre, les classes de primer d’ESO A i B vam anar a la muntanya, juntament amb els altres cursos de la ESO. Els de primer d’ESO vam anar a la Font de la Pola, la Coma d’en Vila i el Coll d’Estenalles. Els alumnes de 2n d’ESO van anar a la Serra de l’Obac. La sortida va concloure bastant bé, encara que ens vam equivocar de camí. Mitja classe en arribar a un espai on s’obrien dos camins, va anar pel de baix i la resta, que eren els que anaven davant van anar pel camí de dalt, que era el correcte. Quan ens vam adonar que ens havíem perdut, vam girar cua i ens vam tronar a trobar amb els professors i els altres companys. Mentre esmorzaven, els professors es van adonar que faltaven tres alumnes i els van anar a buscar. Ah!, per cert, els professors eren la Bea, la Mª Teresa, la Gisela i el Ferran Mota. Quan ja vam ser tots, vam prosseguir l’excursió sense cap diﬁcultat. En acabar els recorregut per la muntanya, ens van portar a dinar a una esplanada on vam dinar i ens vam estar un estona jugant. I, ara ja sí, ens dirigim cap a l’autocar i anem cap al cole. Claudia Marín, 1r ESO

ÍNDEX

S.Salvatella,S.A. Arts Gràfiques Des de 1919

IMPRESOS · ETIQUETES DISPLAYS · PACKAGING MOSTRARIS

ROGER DE LLÚRIA, 114 · 08223 TERRASSA (BCN) TEL. 93 783 09 11 · FAX 93 786 15 23 · E-MAIL: sssa@cecot.es

notícies certes

ÍNDEX

societat L’Àdhuc té l’immens honor, un cop més, de presentar-vos noves adquisicions de l’espècie humana, que esperem que siguin una garantia de fer les coses més ben fetes, en el futur, del que les hem fet ﬁns ara. No cal que us diguem qui són, perquè són igualetes que els seus pares, amb les evidents millores... (me la jugo, perquè es tracta d’alts càrrecs!). De tota manera, per si encara no sóu iaies o bons ﬁsonomistes, us hem escrit el nom a la foto. El volíem posar al darrera, però vam fer unes quantes proves i, en arrencar-la, s’estripava molt el paper.

Mar Anglada González

Maria Cruz Òdena

ÍNDEX

la poma de newton

COMUNICACIÓ, INFORMACIÓ I SOLITUD per Llorenç Puig

n l’època que ens ha tocat de viure, l’esforç que ha fet l’home per tal de comunicar-se amb els seus semblants ha estat d’una magnitud sense precedents en èpoques anteriors. A la popularització del telèfon, la ràdio, la televisió i internet, s’ha d’afegir la facilitat en l’ús dels mitjans de transport, siguin avions, trens, vaixells i, sobretot, els omnipresents cotxes. En les societats, diguem-ne, avançades, tot s’ha fet en honor i glòria del déu trànsit, aquest monstre de múltiples caps, per cada un dels quals que li talles, li’n neixen tres de nous. (Monstre en tots sentits: la seva capacitat mortífera no sembla afectar gaire a la seva proliferació; amb els accidents que la circulació provoca ja hi comptem, i els morts que en resulten són purament estadístics). A hores d’ara ja podem navegar per la gran xarxa, xatejar amb l’amiga australiana, fer reunions per vídeo-conferència, tenir a l’abast desenes de canals de televisió... en fi, el que vostès vulguin. El telèfon mòbil s’ha generalitzat i han aparegut personatges que parlen i gesticulen amb l’aparell enganxat a l’orella; persones que, sense cap mena de pudor, expliquen coses del seu món, incloses les més íntimes. Estem, doncs, més que ben comunicats, hipercomunicats; més que ben informats, hiperinformats. Un recent estudi elaborat per la Universitat de Berkeley exposa que la quantitat d’informació global produïda i emmagatzemada en suport telemàtic, només durant l’any 2002, equival a 10 metres de llibres apilats per a cadascuna de les persones que habitem aquest planeta de dimensions ridícules. ( Per quant s’hauran multiplicat aquestes dades a dia d’avui?). De fet - ens segueix dient l’estudi -, durant aquest període de temps, la humanitat va generar la informació suficient com per poder omplir mig milió de biblioteques del Congrés Americà (poden fer més eficaç la comparació sabent que aquesta biblioteca conté al voltant de 20 milions de llibres). Tot això sense comptar la informació que s’acumula en suport cel·lulòsic: llibres, diaris, publicacions periòdiques diverses, etc, la qual, segons el mateix treball, es va incrementar en un 43 % respecte de l’any anterior. Nadem, doncs, els humans d’aquest tombant de segle, en un veritable oceà de dades, sense punt de comparació amb el nombre de les que disposaven els nostres avis. El nivell d’informació s’ha situat en cotes tan considerables, que el nostre cervell, que és limitat, difícilment dóna l’abast. I es defensa per raons d’estricta supervivència biològica: processa fragments de seqüències, interpreta fraccions d’una realitat que ja no sabem si és tangible o virtual, objectiva o imaginària. Extenuat per tanta estimulació, sovint sucumbeix, i és llavors quan apareixen disfuncions d’índole diversa. Curiosament, de portes endins, els psicòlegs i altres analistes de la nostra salut mental (i física: la persona és un tot ) no paren de constatar que un dels problemes més peremptoris de l’home actual, en les societats econòmicament desenvolupades, no és cap altre que la solitud. Potser sobta, però és així. Ens sentim sols enmig

d’un espectacular brogit comunicatiu capaç de recórrer el món en fraccions de segon. En sabem el ritual: “La notícia ha saltat avui a ...”. Demà saltarà més lluny i demà passat tal volta a la cantonada. Són notícies que duren el que dura un llampec, que “salten” dimecres i s’obliden dijous, en general sense cap anàlisi ni aprofundiment. I ens sentim nàufrags al bell mig d’una allau informativa.

LA SOLITUD - APRECIEN LES ENQUESTES - ÉS UN DELS PRINCIPALS PROBLEMES DELS JOVES Tanmateix, la solitud - aprecien les enquestes - és un dels principals problemes dels joves, com també de la majoria de vells. La resta, els que tenim “una certa edat”, sembla que estem tan enfeinats que ni temps tenim de copsar-la. Ara, quan pel motiu que sigui, parem - o frenem - la nostra activitat, se’ns presenta la bubota d’una estranya barreja de tedi i angoixa, semblant a aquella mescla que, a mitjan segle dinou, la societat elegant francesa en deia “esplín” i que tan admirablement va descriure Baudelaire en les seves proses poètiques. Els símptomes delaten el problema: el jove - o l’adult, que també n’hi ha - passejant amb els cascs posats, entotsolat i amb expressió de ser més de l’altre món que d’aquest, és un exemple paradigmàtic d’aquesta tendència a la introversió. O l’adolescent que balla sol a la discoteca. La majoria de joves de tots dos sexes que les freqüenten, confessen que ballen sols i que parlen molt poc o gens ( ho afirma un estudi publicat recentment). En el fons, la música a tot volum és una magnífica excusa per a no parlar, per envoltar d’un ritme sincopat les solituds compartides. ¿De què parlar si el nostre cervell, atapeït d’imatges volàtils i notícies reduïdes a la mínima expressió, no troba referents sòlids per establir diàlegs que ens apropin a l’altre? L’espectacle, cada vegada més freqüent, de l’adolescent que es passa el cap de setmana isolat, teclejant l’ordinador, és d’una tristesa aclaparadora. Hi ha qui argüeix la potencialitat comunicadora del “xat”, però aquesta no deixa de ser una relació falsejada i epidèrmica. Només sabem de l’altre el que l’altre ens vol dir.Tots sabem que en els humans, un alt percentatge de comunicació s’expressa mitjançant el gest, l’entonació de la veu, la mirada, la rialla i el plor, el tacte... Ja no és, doncs, la “solitud de dos en companyia” que s’atribueix a les parelles que han esgotat el seu cabal d’il·lusió per conviure. És la solitud que experimenta un bon percentatge de població entre el brogit de la informació i la comunicació exhaustives. En aquest sentit, aquesta vivència és d’alguna manera semblant a la sensació d’abandó que experimenten moltes persones en les grans ciutats, on és freqüent que veïns d’un mateix bloc de pisos (fins i tot del mateix replà), ni tan sols se saludin. Seguint el paral·lelisme, aquesta és la “solitud de milions en companyia”; una companyia, però, distant, asèptica, que incuba moltes vegades gèrmens de violència (la coneguda agressivitat somorta, tan present en les grans aglomeracions urbanes).

ÍNDEX

Hi ha, encara, altres àmbits on aquesta vivència guanya terreny dia a dia. No fa pas gaires anys que difícilment es podia concebre la possibilitat de treballar a casa. Les noves tecnologies sembla que tinguin un objectiu clar: que tot ho puguem fer des de casa. Avui ja podem comprar, estudiar una carrera, veure cinema, fer operacions bancàries, etc, tot, se’ns diu, còmodament asseguts en el sofà de la nostra llar. També es pot treballar a casa; a hores d’ara ja hi ha molta gent que ho fa. Una persona sola, treballant davant una màquina absolutament inexpressiva, serà una imatge cada cop més estesa. Ja existeix, en els manuals de psicologia, la “síndrome del treballador informàtic”, els símptomes de la qual són la sensació d’aïllament i l’angoixa que aquesta genera.

NÀUFRAGS EN UN MAR DE BYTES, ANEM APRENENT QUE LA SOLITUD ÉS COMPATIBLE AMB UN MÓN EXCEL·LENTMENT COMUNICAT I HIPERINFORMAT Així, nàufrags en un mar de bytes, anem aprenent que la solitud és compatible amb un món excel·lentment comunicat i hiperinformat.

En aquesta situació, i per molt contradictori que sembli, sovint apareix necessari el crit perquè algú ens escolti. Un exemple signiﬁcatiu: a la gran Central Station de Nova York s’han instal·lat, recentment, uns miniestudis on qualsevol pot entrar i parlar - del que hom vulgui - davant una càmera de vídeo amb l’esperança remota que algú, desconegut, visioni algun dia la cinta, que romadrà emmagatzemada en una gegantesca videoteca. Sovint penso - a la recerca d’alguna explicació del fet que constato - que, el que hem guanyat en el terreny de la llarga distància, ho hem perdut en el de la distància curta. I em sembla poc dubtós que és en aquesta on trobarem més recursos contra la por i el nihilisme, tan lligats a l’experiència de la solitud. Potser, sense adonar-nos-en, hem anat extraviant, dins l’agitació mediàtica i la hipertròﬁa informativa, el gust per la paraula justa dita a cau d’orella. A aquesta distància, les informacions no acostumen a caure en el sac de les coses perdudes i esdevenen comunicació autèntica, entre d’altres coses perquè, a distància curta, la paraula humana té el fulgor còmplice i el valor afegit del gest i la mirada. A la comunicació, llavors, no li calen ni ones hertzianes ni autopistes de la informació.

ÍNDEX

retalls

CATALUNYA, A LA COLA DE ESPAÑA Y DE LA UE EN LA CALIDAD DEL SISTEMA EDUCATIVO La Vanguardia, 21.11.2007 Barcelona. (EFE)

atalunya se encuentra a la cola de todas las comunidades autónomas y de los países europeos en calidad de su sistema educativo al registrar los índices más bajos de tasa de graduación y los más altos de abandono escolar prematuro, que además han empeorado de manera considerable en los últimos 5 años.

El abandono prematuro es muy superior a la media de España (30,8%), y dobla los niveles del País Vasco (13,9%) y Navarra (17,2%). Sólo Baleares, Andalucía, Extremadura, Murcia y Castilla-La Mancha presentan una situación peor y, en el marco europeo, sólo obtienen peores resultados Malta y Portugal.

Estos son algunos de los datos que arroja el informe sobre el estado de la educación en Catalunya 2006-2007 elaborado por la Fundación Jaume Boﬁll, que alerta sobre una realidad que sus autores califican de “alarmante” y de la que responsabilizan no sólo a la escasa ﬁnanciación de la administración, sino también a empresarios, sindicatos, docentes y familias.

Catalunya se sitúa también lejos de la media en el nivel de formación de la población joven ya que sólo un 60,3% de los jóvenes de 20 a 24 años ha superado la educación secundaria postobligatoria, frente al 61,3% de España y a 15 puntos de distancia de la UE, cuando el objetivo para 2010 es el 85%.

Uno de los índices educativos más preocupantes es el que hace referencia al abandono prematuro de los estudios de la población de entre 18 y 24 años, que es del 34,1% (uno de cada tres estudiantes), lo que supone el triple del objetivo europeo para el año 2010, ﬁjado en el 10%, y está cinco puntos por encima de la tasa del año 2000.

cola de toda España -sólo por delante de Canarias- con un 69,6%, seis puntos por debajo de la media española (75,3%), y lejos de las tasas más altas del País Vasco y Navarra, ambas con el 84,4%. En el caso catalán, el informe pone al descubierto una aparente contradicción como es que Catalunya cuente con las tasas más altas de promoción de alumnos en Primaria mientras que registra la segunda tasa más alta de repetición en cuarto curso de ESO.

EN PRIMARIA SE TIENDE A “ESCONDER” LA REALIDAD DEL FRACASO ESCOLAR, QUE AFLORA LUEGO EN SECUNDARIA

Los responsables del informe han alertado también sobre el hecho de que este indicador haya evolucionado de manera negativa en los últimos cinco años, ya que en el año 2000 los jóvenes que superaban la secundaria postobligatoria era del 68,1%, ocho puntos más.

Uno de los coordinadores del estudio, Ferran Ferrer, ha advertido hoy de que este hecho sólo se entiende porque en Primaria se tiende a “esconder” la realidad del fracaso escolar que aﬂora luego en Secundaria.

También ha creado alarma la tasa de graduados, donde Catalunya se encuentra la segunda por la

Los expertos aseguran que la llegada en los últimos años de muchos jóvenes inmigrantes

con un nivel de estudios bajo y que no siguen estudios ha generado un impacto negativo, aunque también advierten que un factor decisivo en el panorama actual es la atractiva oferta que existe en Catalunya de puestos de trabajo para los que no se requiere cualiﬁcación. El informe hace también responsable de esta situación a un sistema educativo que no es capaz de retener al alumnado más desorientado y en el que se continúa invirtiendo poco desde la administración pública, ya que en 2005 la inversión por estudiante era de 3.500 euros frente a los 5.000 del País Vasco. A manera de conclusión, el informe asegura que el derecho a una educación de calidad para todos es todavía hoy un objetivo pendiente de conseguir en un sistema además aquejado de una fuerte dualización entre los sectores público y privado subvencionado.

TANTO LOS SOCAVONES FERROVIARIOS COMO LOS EDUCATIVOS OBEDECEN A UNA FALTA DE INVERSIÓN SUFICIENTE MANTENIDA EN EL TIEMPO El director de la Fundación Jaume Boﬁll, Jordi Sánchez, ha asemejado lo que ocurre en el sistema educativo catalán con los “socavones” descubiertos en la red ferroviaria ya que “tanto los socavones ferroviarios como los educativos obedecen a una falta de inversión suficiente mantenida en el tiempo”. Respecto a la responsabilidad de los docentes, los expertos han pedido una formación inicial y profesional de alto nivel y una selección de los aspirantes a profesores para garantizar que son aquellos que tienen vocación.

ÍNDEX

CATALUNYA TAMBÉ SUSPÈN EN CIÈNCIES

¿FRACASO ESCOLAR?

EL OLOR DE LOS LIBROS

Carol Biosca AVUI, 29 .11. 2007

Frederic Gómez Pardo ProfesorJubilado La Vanguardia, 17.08.2007

Antonio Flores Cabet La Vanguardia, 14.09.2007

’informe PISA situa els coneixements cientíﬁcs dels alumnes de 15 anys per sota de la mitjana de l’OCDE. Els resultats són pitjors que els de fa 3 anys comparats amb Espanya

ELS RESULTATS SÓN PITJORS QUE ELS DE FA 3 ANYS COMPARATS AMB ESPANYA Fa sis anys va ser la comprensió lectora, el 2003 les matemàtiques, i ara les ciències. L’últim informe del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) promogut per l’OCDE i centrat en estudiants de 15 anys, revela que els coneixements cientíﬁcs dels alumnes catalans són inferiors als de la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Neus Sanmartí, professora de didàctica de les ciències i presidenta de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma, destaca l’impacte que ha tingut en el sistema durant aquests tres anys el creixement de la població escolar nouvinguda Els resultats del prestigiós estudi, que van transcendir ahir i que en l’edició del 2006 s’han centrat en les competències cientíﬁques, apunten també un cert retrocés en el domini de la matèria en relació amb l’estudi del 2003 si es compara l’evolució de Catalunya amb la de la mitjana estatal, si bé en aquella ocasió l’àmbit preferent d’anàlisi van ser les matemàtiques.

9 punts sota la mitjana En el camp de les ciències, el PISA 2006 situa Catalunya en la posició 27 d’una llista de 57 països. La llista l’encapçala Finlàndia, seguida de Hong Kong, el Canadà, la Xina i Taiwan, i Catalunya està al mateix nivell que Islàndia i al darrere de països com Croàcia, Polònia o Hongria. Tot i que la puntuació catalana (491 sobre una mitjana de 500) és superior a l’espanyola (488), la diferència entre les dues mitjanes s’ha escurçat respecte a la registrada en l’estudi del 2003, en què Catalunya va situar-se en el rànquing de l’OCDE amb una puntuació de 502 (lleugerament superior a la de la mitjana) enfront dels 487 punts de la mitjana estatal. Els resultats d’aquest últim informe no són individualment comparables, en canvi, amb els del PISA 2003, tenint en compte que en aquesta última avaluació les ciències han centrat un 70% de l’examen, i en la de fa tres anys les preguntes sobre coneixements cientíﬁcs van ocupar el 15% de la prova. A diferència de fa tres anys, en què Catalunya, el País Basc i Castella i Lleó van ser les úniques comunitats de l’Estat que van participar en l’estudi amb una mostra ampliada, en l’avaluació del 2006 han estat deu les comunitats que hi han pres part i, d’aquestes deu, només Andalusia obté una puntuació inferior a la de Catalunya.

e aproxima el comienzo de curso y supongo que muchos padres querrán evitar el fracaso escolar de sus hijos. En éste inﬂuye el grado de esfuerzo personal. Personalmente considero que al menos en parte son los padres los que han de educar a los hijos en la cultura del esfuerzo. Brindo algunas recetas: - Que se levanten a la hora en punto; - Exigirles orden en su ropa y material escolar; de ninguna forma recogerles la ropa que van dejando tirada en cualquier parte, ni ordenarles la mesa de trabajo; - Evitar que pierdan el tiempo en chats o enviando mensajes innecesarios; nada mejor para ello que no pagar lo que gasten en teléfono. Y mejor que no dispongan de móvil. - Que no tengan televisor ni ordenador en su habitación; mejor en la sala de estar. - Y aprender a decirles que no.

APRENDER A DECIRLES QUE NO Los padres que permitan todas estas cosas, si sus hijos fracasan, que no le echen la culpa al colegio o al sistema educativo. Y que tengan en cuenta que también hay otros fracasos además del escolar.

ada septiembre, coincidiendo con la vuelta al cole, vienen a mi memoria mis años infantiles, años donde la ilusión de estrenar libros para el nuevo curso era una de las pocas cosas extraordinarias de las que disfrutábamos los de aquellos años sesenta y setenta. Me acuerdo perfectamente del olor que desprendían cuando en casa los hojeabas, mientras los estabas forrando con papel, fundas de plástico o lámina adhesiva. Eran años donde no teníamos más regalos que los que traían los Reyes de Oriente y, quizás, los del cumpleaños. Ahora los niños viven en la abundancia. Mucho hace el senmiento de culpabilidad de los padres, que, por no dedicarles el tiempo necesario, los apabullan con regalos, teléfonos móviles, consolas de videojuegos, etcétera.

PADRES HIPOTECADOS POR 4X4 DE LUJO, VACACIONES Y OTRO TIPO DE GASTOS SUPERFLUOS. ESO SÍ, 150 O 200 EUROS AL AÑO EN LIBROS DE TEXTO NO SE PUEDEN PAGAR Y también cada septiembre me hacen reﬂexionar los medios de comunicación con el coste de los libros de texto para los sufridos padres. Padres hipotecados por 4x4 de lujo, vacaciones y otro tipo de gastos superﬂuos. Eso sí, 150 o 200 euros al año en libros de texto no se pueden pagar.

FERRERES, El Periódico, 2 de desembre de 2007

ÍNDEX

retalls

VIOLÈNCIA A LES AULES Neus Rosselli Bancells ECOESPAI, Juny 2007

ningú li fa estrany que els nens es barallin a l’escola. Les criatures s’han barallat sempre, en totes les èpoques i en totes les cultures. Això és així perquè l’agressivitat té un component innat, biològic, que compartim amb la resta d’espècies animals. Molts investigadors consideren que l’estructura cerebral anomenada amígdala és la que controla la conducta emocional, i en concret l’agressivitat. D’altra banda, som humans, i com a éssers socials hem d’aprendre a controlar aquesta agressivitat per tal de poder-nos adaptar i ser admesos en la societat en què vivim. La família i l’escola són els màxims responsables d’una socialització reeixida, és a dir, són els responsables màxims d’una bona integració a les normes socials vigents. És mitjançant l’educació Topete 35 -51 dptx. 2 Tel. 93 784 23 00 Fax 93 783 60 00 a/e: info@2005totserveis. com

que s’ensenyen a l’infant els coneixements adequats perquè pugui viure sense problemes en la societat a la qual pertany. I doncs, què falla en l’ensenyament de primària i secundària que cada cop ens arriben amb més freqüència informacions de violència a l’escola? L’agressivitat que es dóna entre els alumnes és molt intensa i la que va dirigida als educadors és molt greu.

DE TOTS ELS MODELS QUE EDUQUEN L’ESSER HUMÀ, ÉS INQÜESTIONABLE QUE EL MODEL PATERN ÉS EL MÉS IMPORTANT. De tots els models que eduquen l’esser humà, és inqüestionable que el model patern és el més important. Els altres models: els socials, els escolars, els dels

grups de relació, els dels medis de difusió de pensament (televisió, llibres, cinemes, etc.), els de les associacions en les quals el noi participa, etc., són certament importants, però no tant com ho és el model familiar. Alguns pares mostren una tolerància absoluta cap a l’agressivitat dels seus fills. Pensen, erròniament, que si imposen la seva autoritat impediran que els nens els mostrin uns sentiments afectuosos. El que han de saber és que consentint aquests comportaments només aconsegueixen que el nen no aprengui quins són els límits familiars i socials; i encara més, sense posar-los un fre, el que fan és fomentar-los l’egoisme i l’individualisme i, tal com es dedueix, no per això s’estimaran més els seus pares i seran més dòcils. També alguns pares pensen que als nens a qui no s’imposi límits seran més lliures i creatius, però aquest pensament és equivocat, ja que per ser lliure i tenir temps per realitzar activitats creatives el nen no ha de perdre el temps en conflictes socials que segur que tindrà. Els pares que no donen suport al mestre, el que estan fent és desautoritzar-lo, però si a més es posen de la banda del nen i es comporten amb el mestre d’una manera agressiva o poc respectuosa, aquests pares estan ensenyant al seu fill que la manera correcta de resoldre els problemes és l’agressivitat i la manca de respecte. Aquest model, tard o d’hora es tornarà en contra d’ells i aquests pares passaran a ser objecte de l’agressivitat i manca de respecte dels fills. El que encara és més greu, però, és que aquesta agressivitat no es guarda hermèticament en el

nucli familiar, sinó que l’infant la projectarà cap a la societat on viu, amb la qual cosa es pot formar en el futur un desordre social molt preocupant. D’altra banda, un educador que tingui por de fer valdre la seva autoritat o que hagi estat agredit per un alumne, té prou força com per impedir que els escolars a qui tutela s’agredeixin entre ells? Dic això perquè sovint hi ha nens que són víctimes de violència continuada per part d’altres alumnes i, sorprenentment, moltes vegades els mestres assisteixen impassibles a aquests esdeveniments. S’han donat casos en què els pares de la víctima no arriben a assabentar-se de la situació que viu el seu fill o bé no tenen la capacitat per poderla resoldre. D’altres famílies han confiat que l’escola ja ho arreglaria i el final ha estat tràgic. La violència a les aules es dóna sobretot en l’etapa de l’ensenyament obligatori, en què els pares ja no han estat capaços d’inculcar normes correctes als nens agressius i no han deixat que els mestres les inculquessin des de l’escola. Són pares que ja han transmès un model equivocat. Paradoxalment, continuen exigint que sigui l’escola qui s’ocupi dels seus fills, i en això la llei els dóna suport.

LA FAMÍLIA I L’ESCOLA SÓN ELS MÀXIMS RESPONSABLES D’UNA BONA INTEGRACIÓ A LES NORMES SOCIALS VIGENTS La família i l’escola són els màxims responsables d’una socialització reeixida, és a dir, són els responsables màxims d’una bona integració a les normes socials vigents.

ÍNDEX

PROBLEMAS DE ATENCIÓN

ELS NENS HAN DE PODER SER NENS Roser Jordà, Arturo Albajar i 7 ﬁrmes més La Vanguardia, 02.12.2007

os niños que ven más de dos horas diarias de tele tienen problemas de atención El rendimiento escolar se resiente entre los pequeños que se empachan de pantalla Dos horas al día ante la pantalla aumentan el riesgo de trastornos de atención

- SUPERVISAR LOS PROGRAMAS. La AAP aconseja a los padres que ‘’supervisen los contenidos que niños y adolescentes miran’’, que estimulen la elección de programas educativos de calidad y que no favorezcan la visión de contenidos violentos.

UN ESTUDIO ADVIERTE A LOS PADRES SOBRE LOS EFECTOS DE UN DESCONTROL TELEVISIVO

- MlRAR LA TELE JUNTOS. Mirar los programas junto a los niños es mejor para la educación de los pequeños que dejarlos solos ante la tele.

Tras revisar los resultados de los estudios cientíﬁcos que advierten de los efectos adversos del exceso de televisión sobre la salud de niños y adolescentes, la Academia Americana de Pediatría (AAP) ha adoptado las siguientes RECOMENDACIONES DIRIGIDAS A LOS PADRES: - LIMITE: DOS HORAS. El tiempo que los niños dedican a entretenimientos audiovisuales (incluidos ordenadores y consolas, además de televisión) no debe exceder de ‘’una a dos horas diarias’’, aunque se trate de ‘’programación de calidad’’, advierte la AAP.

- COMENTAR LOS CONTENIDOS. Los pediatras recomiendan aprovechar los contenidos televisivos como punto de partida para hablar de los valores de la familia, las conductas violentas, la sexualidad o las drogas. - BUSCAR ALTERNATIVAS. Los padres son quienes están mejor situados para estimular entretenimientos altemativos a la televisión como, entre otros, leer, hacer actividad física, pintar o practicar juegos creativos.

ecentment ha aparegut a la premsa la notícia que a Catalunya s’està tramitant un projecte de llei que pretén avançar als tres anys l’escolarització obligatòria. D’altra banda, ha aparegut també a la premsa, de forma simultània, la informació que avui dia els nens no tenen temps per jugar -tot i que el joc és a la primera infància la principal i més eﬁcaç forma d’aprenentatge- i passen poc temps a l’aire lliure; som, sembla ser, el tercer país del món pel que fa a menors que s’han de tractar per malalties mentals. El quadre s’enfosqueix encara més si pensem que a Catalunya els alumnes de primària tenen una hora de classe més -l’anomenada sisena hora- que els nens d’altres comunitats de l’Estat. Quina mena de societat estem construint quan consentim als successius governs que augmentin les places a les llars d’infants en comptes d’ampliar els permisos de maternitat a

sis mesos com a mínim i legislar excedències per períodes d’un a tres anys, remunerades i amb garantia de reincorporació al lloc de treball, per algun dels dos membres d’una parella amb nens petits, com passa als països europeus civilitzats de debò? Com podem acceptar que els petits de tres anys o menys passin vuit hores al recinte de l’escola i lluny de la família? Potser seria hora d’exigir al legislador que engegui una conciliació real de la vida privada i la laboral. Si aquesta llei vol reduir les taxes de fracàs escolar, per què no ens ﬁxem en aquells països que tenen els millors resultats? Per què no copiem el seu model, que permet a les famílies passar més temps juntes i als petits jugar lliurement ﬁns als sis anys? Hauríem de deixar que els nens tomessin a ser nens en l’única etapa de la seva vida en què ho poden ser plenament. De cap altra forma podran arribar a ser realment adults.

- SIN TELE EN EL CUARTO. Los pediatras recomiendan ‘’eliminar Ios aparatos de televisión de las habitaciones de los niños’’. - NO EN MENORES DE DOS AÑOS. Conviene ‘’evitar que los niños menores de dos años miren la tele y estimular actividades más interactivas que promuevan un desarrollo cerebral adecuado, como hablar, cantar, jugar o leer juntos’’.

ÍNDEX

Aquest magnífic espai està esperant la vostra publicitat. L’Àdhuc arriba a 500 famílies 36

ÍNDEX

opinions

POCA COSA... per Jordi Bornas Observem aquell catalanet a Barcelona en un moment en què encara no està emprenyat. Viu en una terra amb un clima benigne, sense terratrèmols ni volcans eruptius, només algunes gelades i inundacions que es repeteixen cíclicament però que sempre agafen per sorpresa els seus habitants. Terra amb bona menja, dieta mediterrània potser una mica massa emmascarada per les hamburgueses i les bosses de porqueria industrial; Tradicions espectaculars (que si castellers, que si gegants i cabessuts, que si bastoners...); Llengua reﬁnada amb vocals neutres i accentuació de tota mena, pronoms febles, excepcions per parar un tren (no, no, encara no hem desfermat la crítica punyent: després parlarem dels trens); Una policia a la que li diuen mossos, que sembla un nom familiar i pagesot, potser una mica ridícul, la veritat, però que tenen més males puces que la guàrdia civil... En ﬁ, tot plegat potser un xic provincià, però ell ho troba normal, ha crescut amb tot això, sempre hi ha conviscut, i és més o menys feliç, convençut —una mica vanitosament, ho reconeix— que el seu país és el melic del món, que pot parlar en català a l’Aragó i a València, on absolutament tothom l’ha d’entendre, i a Madrid perquè no ens hi posem forts, que si no... Convençut que qualsevol europeu, nordamericà (gent de cultura extensa, com sabem) o assiàtic, sap situar sobre un mapamundi mut el Pirineu, l’Ebre o Barcelona, de la mateixa manera que ell sap situar sense dubtar l’Himàlaia, el riu Amazonas i Nova York, als quals, per descomptat, no tenim res a envejar. Però un bon dia —un mal dia— se’n va l’electricitat de casa seva i es queda tres dies a les fosques i amb el menjar fet malbé. I se’n va de vacances a la caseta i l’hortet que té cap a Tarragona i fa una cua de 75 Km. a ple sol que dura gairebé sis hores. I s’espatlla el tren de rodalies, que tarda un mes i mig a tornar a funcionar. I va en cotxe a la feina i, desesperat per guanyar uns minutets i evitar una bronca del seu director, passa pel carril bus reservat als autocars de la renfe (expressament en minúscules), i els mossos aquells de què parlàvem abans, sempre a l’aguait a l’hora de caçar el conductor temerari i incívic que posa en perill la vida dels demés, etc, etc...; els mossos dèiem, li posen una multa brutal i li treuen no sé quants punts. I, parlant de punts, el nano li cau amb el patinet i li han de posar punts al colze, però quan arriba a l’hospital de la Vall d’Hebron, resulta que el centre està a les fosques i que va per dies, perquè s’ha cremat un transformador que no era precisament nou de trinca, i ha d’anar amb el nano sagnant a un altre hospital que ni tan sols sap on para... I li surten esquerdes amb les obres de l’AVE, que ara ja comença a estar convençut que no arribarà mai, i mira que al Japó fa dècades que el tenen circulant a 350 Km per hora, tot i els terratrèmols. I el Barça no acaba de guanyar-ho tot, perquè tots els àrbitres són del “Madrit” i li piten en contra, o potser és perquè els jugadors no senten els colors patris com ell i se’ls en refot el Barça o el Madrid mentre cobrin el que cobren. Això encara és poc important comparat amb tot el demés, però vaja, si l’equip jugués bé al menys seria un consol...

I els polítics diuen que sí, que tot està molt malament, però que paciència i felicitats per les mostres de civisme i el comportament exemplar de la ciutadania (què volen que fem, que comencem a destrossar mobiliari urbà i a disparar a tort i a dret?); Les dretes diuen que les esquerres (és un dir) en tenen la culpa, les esquerres (és un dir) que la culpa és de les dretes, i els d’aquí que la culpa és de Madrid, i a Madrid que la culpa és dels d’aquí, i que tot plegat no té gaire importància, que no sabem mirar amb perspectiva històrica o de futur o no sé què, que l’important és l’estatut, i les pistes d’esquí i TV3, i que un cop estigui tot arreglat aquest serà el millor territori del món, perquè ara ja poc se n’hi falta, que la resta d’Espanya serà com una mena de suburbi de Catalunya, que... Ara el catalanet està emprenyat, molt emprenyat. Ha anat a la manifestació a la que l’han convocat per SMS per protestar contra tot, excepte contra els polítics, és clar: ja s’han cuidat bé prou de seguida de participar-hi -- o no, segons els interessos--, manifestació que no servirà per a res, però a la que malgrat tot hi ha anat a cridar, a desfogar-se, com quan va a l’estadi, al costat d’entre 200.000 i 700.000 --costa tant de comptar!-- catalanets emprenyats més. Ha portat una pancarta clara i contundent d’aquestes que es fan dir sí senyor, que fan por i tot, un JA N’HI HA PROU! escrit amb pintura vermella sobre fons negre: Molt emprenyat està. Però quan llegeix al diari que el seu país és a la cua d’Espanya i d’Europa pel que fa al sistema educatiu, tant en resultats com en inversions, el catalanet s’adona que totes les desgràcies que li han succeït aquests darres mesos són petites en comparació amb aquesta. Totes s’arreglaran en uns quants dies, setmanes o mesos, segons els interessos electorals, però aquesta és molt més greu, perquè genera uns interessos molt petits en comparació amb l’estatut, la derrota del terrorisme i el nivell del poder adquisitiu. Aquesta tardarà anys, si és que ens en sortim, i per això fa falta algú intel·ligent i eficaç, molt intel·ligent i molt eficaç, que s’hi posi al capdavant i, ara per ara, ni es veu ni tan sols s’intueix per enlloc. El catalanet es pensava que els nostres centres tenien el bo i millor dels recursos econòmics i humans, que els nostres estudiants sortien molt millor preparats que a la resta d’Espanya, amb tant de crèdit de síntesi, treball de recerca, i primera, segona, tercera, quarta, cinquena llengües o no ja no sé quantes, en qualsevol cas més que a Madrid (sempre Madrid, és clar)... Ara veu que, des de fa molts anys, l’han estat enganyant, a ell i a uns quants milions més, és clar, i que el continuen enganyant... Bé, a partir d’ara ja no l’enganyaran pas més, però, i què? Què pot fer? Com pot portar a terme allò de la “desobediència civil, fiscal, ciutadana” i tot el que s’escaigui? S’adona que l’educació dels que ens han de dirigir d’aquí a pocs anys ha estat menyspreada, que el sac sense fons dels diners públics serveix per a pagar els pressupostos sense límits de la televisió, per a pagar els polítics —dirigents, secretaris, sotsecretaris, delegats, comissions permanents i no permanents...— uns sous que ara veu que no es mereixen (si fos pels resultats que obtenen a fe de déu que es moririen de gana, pensa), per a pagar campanyes propagandístiques i autopromocionals que no serveixen per a res, per a concedir-se premis i medalles... diners públics que s’escolen per mil goteres incontrolables o expressament incontrolades. L’educació ha estat menyspreada. Ara al catalanet ja li va passant l’emprenyamenta. Ara li agafen por i ganes de plorar: el seu fill, el Joanet, comença demà a anar a l’escola. Desitja amb totes les seves forces que algun dia, potser quan ja sigui vell, el Joan pugui deixar de ser un burro català.

ÍNDEX

llunyanes terres

EL MEU VIATGE A AUSTRÀLIA per Àngels Batallé

ood day, mate! És el primer que et diuen a Austràlia quan parles amb alguna persona. Penso que expressa molt bé com són els australians (aussies) : molt cordials i amables. Així és com ha estat el nostre viatge en aquesta enorme illacontinent. Se’m fa difícil explicar-vos tot el que hem viscut, però intentaré fer-vos-en cinc cèntims. Són 27 hores de vol ﬁns a Sydney, de Barcelona a London, de London a Bangkok i per ﬁ a Sydney. Arribem una mica desorientats, amb jet lag, però contents per haver aconseguir allò que tant havíem esperat i desitjat: Som a Austràlia !!!!! A Sydney, visitem el Jardí Botànic i un guia ens va mostrant i explicant els diferents arbres autòctons del país, sempre acompanyats per diversos ocells: corbs, ibis, cacatues... i també rat-penats. És una manera interessant de començar el viatge perquè t’adones que Austràlia és tot natura. Aquest jardí està situat dalt d’un turó on s’aprecia una vista meravellosa: la verdor del parc, els gratacels de la ciutat, l’Òpera House, el Harbour Bridge i el mar. Per conèixer Sydney val la pena passejar amb tranquil·litat per aquests llocs.

d’Austràlia). Allà fem ruta amb autocaravana. Crec que va ser una bona elecció perquè ens va permetre el contacte amb la gent, la natura, els animals (wallabies, dingos, emús, paons…). Al matí ens desperta el cant dels ocells. Recordo especialment la cucaburra. I cada nit dormim sota un cel estrellat que et cau al damunt. Només vam saber identiﬁcar la Creu del Sud, la Via Làctia i algunes constel·lacions (ja que les estrelles que es veuen a l’hemisferi sud són diferents). Anem a l’Uluru, al KataTjuta i Kings Canyon, llocs especials, cada un dels quals té la seva peculiaritat. L’Uluru (vegeu la portada de la revista) és un monòlit sagrat pels aborígens de 348 metres d’alt i 2,4 quilòmetres de llarg situat al bell mig del desert. Segons els Anangu, hi viuen els esperits dels seus avantpassats, els que van crear el món. Ens hagués agradat pujar al cim, però per respecte a les seves creences vam desistir. Tot passejant l’hem rodejat, i hem

observat les diferents formes de la roca, esquerdes, coves, gorgs... Intentes imaginar-te les històries del “Temps del Somni”. El Temps del Somni és un moment mític del passat on els aborígens creuen que hi ha l’origen de tot el que viu en l’actualitat. Hi ha llocs d’aquest monòlit als que no et deixen acostar-t’hi ni fer fotos. També val la pena visitar KataTjuta, que és el conjunt de trenta-sis cúpules rocoses. El seu nom signiﬁca molts caps. La màgia d’aquests dos llocs es percep amb les respectives postes de sol. Va ser una llàstima no poder tenir contacte amb els aborígens: només els veiem en els supermercats, en parcs o en zones més marginals. Els aborígens constitueixen en l’actualitat una societat “paral·lela” a l’occidental amb molt pocs punts de contacte, degut a la seva trista història. Kings Canyon és una vall enfonsada i espectacular

Ens dirigim amb avió cap al Northern Territory (centre

ÍNDEX

entre dues parets rocalloses, amb un riu i un llac d’aigües fosques. Totes les excursions estan senyalitzades i no pots sortirte del camí, no hi ha pèrdua i la gent ho respecta. Això seria impensable a Sant Llorenç del Munt! Agafem Stuart Highway, la carretera que travessa de nord a sud el país i ens dirigim cap el parc nacional del Kakadú. Les distàncies entre un lloc i altre són enormes. Després de quilòmetres i quilòmetres (aproximadament uns 2000) , de rectes i més rectes, de patir quan avances els road trains (camions de 3, 4 i 5 remolcs de més de 50 m. de llarg), de terra i més terra roja, de veure molts cangurs morts a la carretera, de calor i més calor… som a l’Outback (regió desèrtica). L’Outback sempre et prepara un regal inesperat per poder fer un respir: Devil’s Marbles (em recorda el paisatge de l’època dels dinosaures), les gorges de Katherine, Daly Waters Pub (bar peculiar on la gent hi deixa tota classe d’objectes inimaginables: cranis, sostens, matrícules, xancletes, bitllets, pistoles, calçotets…), les piscines termals naturals de Mataranka o les cascades naturals a Leliyn (tot un plaer!). Hem de vigilar perquè ens cremem la pell amb el sol. No me’n recordava, som al tròpic! Al llarg de la carretera podem anar observant els diferents focs que cremen en el sotabosc. Aquests focs eren utilitzats pels aborígens, i encara ho són, per regenerar plantes i arbres que d’altre

manera ho tindrien pitjor per sobreviure. Després de creuar boscos i boscos d’eucaliptus, arribem al Kakadú. Ens llevem abans de la sortida del sol per anar a fer un passeig amb barca pel riu Yellow Water. Podem dir que aquests aiguamolls (billabongs) sons el paradís dels ocells, però per ﬁ trobem els primers cocodrils en el seu hàbitat. Veure’ls de prop impressiona. El Miquel tenia feina a comptar-los. També veiem les pintures rupestres de Nourlangie Rock i d’Ubirr, pintades a les coves pels aborígens fa milers d’anys. Els guardes expliquen el signiﬁcat de les imatges dels diferents esperits. De camí cap a la ciutat de Darwin ens aturem a veure els termiters gegants i trobem un català. És la segona vegada que puc mantenir una conversa distesa amb persones que no són de la meva família. Us confesso un secret: - No sé prou anglès per poder-me comunicar amb la gent! M’he proposat estudiar-lo. Volem cap a la costa est, Queensland, concretament a la ciutat de Townsville on ens espera la nostra família llunyana de quatre generacions enrere. Estem uns dies amb ells i en molts àpats mengem el seu plat nacional: “BBQ” (barbacoa). Ara ja entenem perquè en els parcs, càmpings i cases hi ha tants “fogons” per fer barbacoes. Anem a veure un petit zoo d’animals autòctons d’Austràlia on la Irene podrà

complir el seu somni, tenir un coala als braços!! Ens dirigim amb cotxe cap al Far North Queensland, un lloc relativament aïllat de la resta, sense línies elèctriques, on no arriba la cobertura del mòbil i separada del món per un ferri . Fem estada en una granja de fruits exòtics tropicals, on cada matí ens els ofereixen per esmorzar. Visitem la selva tropical (rain forest) on les fulles de les plantes són verdes i grosses, els troncs dels arbres immensos i amb lianes ... la vegetació és exuberant i no deixa passar la lum del sol. Es nota molta humitat. També et trobes amb tota classe d’animals: llangardaix d’un metre i escaig (rusty monitor), centpeus grans, serps, granotes de 15 cm... però no veiem cap casuari en llibertat, malgrat els molts indicadors de la carretera. Passegem i ens banyem per les platges semi desèrtiques –llargues, blanques, amb palmeres i manglars-. Vam poder banyar-nos perquè era l’hivern i en aquesta estació no hi ha meduses. Allà les meduses són mortals, o sigui, que poca broma. També cal vigilar amb els cocodrils que estan a les desembocadures dels petits rius que arriben al

mar. Llàstima que el temps no ens va acompanyar gaire! Un altre dia naveguem amb un catamarà cap a l’escull. Allà ens submergim al mig del mar. L’aigua és freda, però aguantem estoicament per poder veure la Barrera del Corall. Val la pena embadalir-se davant del corall i dels peixos que l’habiten. Quan tornem a port fa mala mar i de sobte el capità crida: - balenes!! Vam poder-les seguir, ens hi vam acostar i van parar el motor. Les balenes treien una part del cos de l’aigua, les aletes i la seva cua colossal, i van passar per sota del vaixell. Quina sensació més emocionant! El nostre viatge s’està acabant i ho pressentim. Intentem aproﬁtar al màxim els pocs dies que ens queden. Volem de Cairns cap a Sydney, de Sydney cap a Bangkok, de Bangkok a London i després de 29 hores de vol tornem a ser a casa. Tot i que he començat a treballar a l’escola i tinc poc temps per pensar, hi ha moments que enyoro aquest país. Crec que faré una recollida posant un platet a la porta de la classe, on hi podreu deixar la vostra almoina, així podré tornar algun dia a Austràlia. Gràcies pel vostre futur gest.

ÍNDEX

llunyanes terres

LES DUES CARES D’EGIPTE per Marina Bornas

gipte té dues cares. Una d’elles és la que veu el turista. És l’Egipte dels vaixells de luxe i dels hotels de cinc estrelles amb piscines immenses, del tracte amable i les atencions dels cambrers, de les excursions amb camell, dels passejos amb faluca i amb calessa, de les visites als majestuosos temples faraònics i a les enormes estàtues; és el país de les postes de sol des de la coberta del vaixell. Aquesta és la cara més superficial d’Egipte, un país pobre ple de luxes dedicats al turisme. L’altra cara d’Egipte és molt diferent. És el país dels venedors ambulants de ﬁguretes, turbants, camells de peluix, penjolls, papirs d’imitació, gorres, punts de llibre, samarretes, chilabes i tota mena de records més o menys típics, que assalten els turistes a qualsevol lloc per vendre, per demanar canvi de monedes d’euro en bitllets o, simplement, per demanar un euro, amigo, un euro no problema para ti. L’altra cara d’Egipte et permet veure, per exemple, camperols dalt d’un carro carregat de palla tibat per un parell de burros que es dirigeixen cap als camps de conreu pel mig de l’autopista, indiferents als cotxes que els passen pel costat. La gran majoria dels autèn-

tics egipcis probablement no veuran mai la vall del Nil des d’un avió, ni contemplaran el desert fascinant des de la ﬁnestra d’un autocar amb aire condicionat, ni podran visitar una piràmide per dins; no sabran mai quin gust té un dinar en un restaurant amb vistes a les piràmides, i tampoc no es podran permetre el luxe de pagar les entrades que donen accés als temples i monuments. Saben que totes aquestes coses estan reservades pels turistes, per això qualsevol estranger, sigui d’on sigui, és considerat com una mena de pou sense fons d’on han d’extreure tants diners

com sigui possible abans que torni cap al seu país. Per als egipcis, les tombes dels faraons, els temples, les estàtues, les mòmies, les riqueses i els tresors del museu de El Caire són un reclam pel turisme, que és una de les seves principals fonts d’ingressos, juntament amb el petroli i els peatges del canal de Suez. EL NIL Si el Nil no hagués creuat mai les terres egípcies, el país seria un desert immens on només hi hauria uns quants oasis i un grapat de beduïns. Tot el que és Egipte actual-

ÍNDEX

ment, i el que va ser en les èpoques d’esplendor de les dinasties faraòniques, ho deu al Nil. Els antics egipcis n’eren molt conscients i el consideraven un riu sagrat, l’origen de la vida. El Nil neix al centre d’Àfrica i creua el gran desert del Sàhara regant-ne l’aridesa durant tot el seu recorregut i formant dues riberes verdes i fèrtils que, en alguns trams, s’estenen durant uns quants kilòmetres desert endins mentre que, en d’altres, amb prou feines són uns metres de gespa i quatre palmeres que s’acaben de seguida, derrotades pel desert. Aquest contrast entre fertilitat i aridesa, vegetació i sorra, aigua i sequera, vida i mort, és el que crea un dels paisatges més meravellosos que es poden observar viatjant pel Nil amb vaixell. Egipte és un país de 68 milions d’habitants on el 96% de la població viu a la vall i al delta del Nil. A banda i banda del riu s’amunteguen els poblats i els camps de conreu. Els viatges organitzats acostumen a incloure un creuer pel Nil de tres o quatre dies i

uns dies més a El Caire. Els creuers van de punta a punta del riu, que es pot navegar en ambdues direccions. Nosaltres vam agafar el vaixell a Luxor i vam pujar pel Nil fins a Asuan, al sud, fent breus parades durant el trajecte per visitar els temples d’Edfu i Kom Ombo, situats a les riberes del riu. Antigament, el Nil només creixia un cop l’any, durant l’època de pluges al centre d’Àfrica. Aleshores, el seu cabdal augmentava espectacularment i inundava les terres d’Egipte, creant una vall fèrtil i cultivable. Actualment, el curs del Nil queda tallat a Asuan per una presa que es va construir per aprofitar les aigües de les crescudes i poder cultivar la terra dues o tres vegades l’any. Darrere de la presa hi ha el Nasser, el llac artificial més gran del món, un enorme magatzem d’aigua de més de 500 km de llargada. La construcció de la gran presa d’Asuan va obligar a la UNESCO a traslladar alguns dels monuments del territori nubi -entre ells el magnífic temple d’Abu Simbel-, que corrien el perill de quedar sota l’aigua. Us deveu estar preguntant si és cert que al Nil hi ha cocodrils. De fet, abans de la construcció de la presa n’estava ple, però ara s’han quedat tots al llac Nasser i no poden passar a l’altra banda de la presa. N’hi ha més de

80.000. Nosaltres només vam veure unes cries de cocodril i uns quants exemplars dissecats. Alguns programes inclouen un creuer pel llac Nasser de 3 o 4 dies més. EL CAIRE

Com la majoria de les grans capitals del nord d’Àfrica, El Caire és una ciutat caòtica, que ocupa una superfície d’uns 457 km², on no existeixen els semàfors, ni els carrils, ni els passos de vianants, ni els intermitents, ni guàrdies municipals que controlin el trànsit. Tot i això, els egipcis tenen el seu propi codi de circulació per mantenir un cert ordre dins del caos. Si hi ha un embús en una autopista de dos carrils, es van posant l’un al costat de l’altre ﬁns a formar quatre o cinc carrils. Si un cotxe vol avançar-ne un altre que està al mig del pas, fa sonar el clàxon ﬁns que s’aparta. Si algú vol creuar un carrer, s’ha de posar davant dels cotxes i fer-los aturar. Tot i que sembli impossible, un cop deixats enrere els immensos suburbis d’El Caire i superat el caos circulatori, a la ciutat s’hi poden trobar monuments espectaculars, com la mesquita d’alabastre construïda per Mohamed Alí

al segle XIX; i llocs amb un encant especial, com el basar de Jan al Jalili i el barri dels antics cristians ortodoxos. El Museu de El Caire, que està a punt de ser traslladat, és un lloc antic i petit on només hi caben una part dels tresors que hi ha guardats al magatzem. Els que es poden veure a les diferents sales estan mal etiquetats, plens de pols i en vitrines velles i de mala qualitat. Tot i així, s’hi poden trobar exposicions molt interessants, com el modern espai on hi ha les joies i els objectes trobats a la tomba de Tutankamon o la sala de les mòmies, on faraons llegendaris com Ramsés II, Seti I o Tutmosis III contemplen el pas del temps. Perquè el temps ha passat a Egipte, i la terra dels faraons s’ha convertit en el país del turisme. Però, encara que pugui semblar que tot forma part d’un enorme decorat, costa molt poc oblidar-se dels milions d’estrangers que passegen per les ruïnes al teu voltant i imaginar-se, per un moment,que fa 5.000 anys allà hi havia una de les civilitzacions més poderoses i més avançades de l’antiguitat.

ÍNDEX

bona lectura!

per Montse Fernández Benvolguts lectors!! M’agradaria demanar-vos de nou la vostra col·laboració en aquesta secció de la revista: amb la vostra ajuda les propostes serien molt més riques i variades. Només es tracta de fer una petita ressenya, com les que heu anat veient i enviar-la al meu correu electrònic mfernandez@tecnos. cat. No ho deixeu per un altre dia: feu-ho ara i així el proper número tindrà moltes més propostes de les que tots en gaudirem, i enriquirem la nostre biblioteca per omplir estones amb bona lectura. Moltes gràcies i espero les vostres noves molt, molt aviat. Aquí us deixo dues propostes que ompliran les vostres estones de Bona lectura!!!

LA NOIA DE LA PERLA Argument: Griet és una noia bastant pobre que viu amb la seva família a Delft (Holanda). Són protestants. Griet es posa a treballar de minyona en una casa rica i catòlica, i s’ha de traslladar a viure allà. Treballa per a una família molt nombrosa, i ha d’acostumar-se a rebre ordres, i aprendre com ha de fer la feina, etc. El senyor de la casa és un pintor, Johannes Vermeer, al qual Griet ha d’aconseguir netejar l’estudi sense moure absolutament res del lloc. Griet revoluciona la casa, perquè el pintor mostra interès per ella i la tracta bé, mentre que la senyora de la casa està gelosa d’ella, i una de les filles de la família li vol mal i sempre intenta fer-li alguna mala passada. Griet suporta tot això perquè li agrada treballar a l’estudi del pintor, i de mica en mica es va enamorant d’ell. El pintor vol fer-li un retrat amb unes arracades de perles de la seva dona, encara que sap que això portarà molts problemes a la noia i a ell mateix. Tot i així, el pinta, i li costa que tota la família es posi en contra d’ell, i que despatxin la Griet. Ella al final acaba casant-se amb un carnisser, i té un fill, i trenca per sempre més amb els llaços que la lligaven a la casa del pintor. Espai L’acció succeeix a Holanda, en un poble anomenat Delft. Temps: Passa a l’Edat Moderna, de l’any 1664 al 1676.

CONTRA LA FAM I LA GUERRA Arcadi Oliveres. Angle Editorial, 2004

Arcadi Oliveres, professor del departament d’economia aplicada de l’Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ens explica en aquesta obra, a partir d’un discurs crític i amb un llenguatge entenedor i pedagògic, quines son les greus perversitats del sistema capitalista i proposa un conjunt de mesures alternatives per construir una societat global més justa i equilibrada des de l’actitud i les petites accions personals. L’obra es divideix en quatre grans blocs: el primer descriu quines son les relacions entre els països rics i els països pobres, i com les grans corporacions transnacionals s’enriqueixen il·lícitament a través de diferents mecanismes. La qüestió del comerç d’armament i com aquest empeny exèrcits i autoritats polítiques a provocar enfrontaments armats ocupa el segon capítol. Oliveres descriu magistralment la línia que s’escriu entre l’assignació de pressupostos específics i l’execució de les guerres, i a la vegada assenyala els camí a seguir per tal d’evitar-les. En el tercer capítol l’autor realitza resumidament un repàs als aconteixements històrics que van anar a parar a la invasió de l’Iraq l’any 2003 i treu a la llum els interessos relacionats amb el comerç de petroli que s’amaguen darrera d’aquest conflicte. En l’últim capítol s’analitza el procés de construcció de la Unió Europea. Un procés que, segons Oliveres, s’ha realitzat sobre la premissa principal de voler establir un mercat únic, deixant en un segon pla qüestions com les polítiques socials, l’aprofundiment democràtic, el reconeixement dels drets particulars d’alguns dels seus pobles i les polítiques migratòries i de tracte als països del Tercer Mon. Es tracta d’un llibre de fàcil lectura, clara i entenedora. Sense cap mena de dubte, és una obra imprescindible per qui vulgui introduir-se en el món del que s’amaga darrere els conflictes i les desigualtats, i per totes aquelles persones i moviments socials que afirmen que Un altre món és possible, i sens dubte, realment necessari.

ÍNDEX

elogi de

LA VELA, per Arnau Folch secció a càrrec de Ignasi Clapé, Roger Muñoz i Cristian Taopanta.

a 6 anys, quan en tenia 9, vaig començar a navegar. M’hi vaig interessar perquè el meu germà ja ho estava fent. Jo l’anava a veure, i em va agradar. En vela hi ha molts tipus de competicions, les més importants són: la vela lleugera, Laser Radiar, la Copa Amèrica, etc. He participat en moltes competicions d’alt nivell amb Coma-ruga, però he guanyat pocs trofeus. Hi ha molts tipus de velers. El més important és el Laser Radial. Les parts del veler són la popa (davant), bavor (dreta), estribord (esquerra) i proa (darrera). Crec que seguiré amb aquest esport 3 o 4 anys més. El meu equip preferit és l’equip espanyol que competeix a la Copa Amèrica, perquè són del país; no guanyen, però ho fan força bé. Depèn d’on vingui el vent has de caçar (estirar veles)i desprès has de trimar d’una manera o d’una altra. En la competició es tracta d’anar per un circuit, però no es pot retallar, sinó has de passar per darrera les boies. Guanya qui traspassa primer la línia imaginaria que hi ha entre dues boies. Una anècdota: vam anar a Galícia a competir i quan estava navegant vaig veure dos doﬁns molt a prop, a només vint metres aproximadament del meu veler. Era fantàstic, em volia parar per seguir veient-los perquè no anaven en la mateixa direcció que jo. Una altra anècdota, però que ja és habitual em mi, es que caic a l’aigua, i sort que el hivern porto el neoprè. Material bàsic necessari: - Veler. Sense ell no fem res. - Brúixola. Material de seguretat: - Armilla salvavides. Xiulet. - A l’hivern un vestit de neoprè. A l’estiu no és necessari: la fredor de l’aigua ja es pot aguantar. Després de triar el material que necessiteu per la vostra aventura ja només queda decidir amb qui marxeu. Entre els vostres amics assegureu-vos que sempre hi hagi algú amb experiència, i si no, contracteu algun professional.

Especialistes en material esportiu 43

treballs escolars

ÍNDEX

CRÈDIT VARIABLE DE DIBUIX AMB ORDINADOR

ÍNDEX

(4t ESO)

TREBALL SOBRE FOTO

ÍNDEX

bit a bit

VAL MÉS BOIG CONEGUT? per Xavier Sans i Carles León

ot i que estic segur que cap experiència individual no resulta concloent ni exportable, sí que m’agradaria exposar-ne una en aquest moment i en l’espai que ofereixen aquestes ratlles: Situats en un món virtual (quin altre tindria sentit en aquesta secció?) en que un usuari de PC s’enfronta a la decisió presa per la seva CPU, (també fictícia, és clar) d’abandonar aquest món de patiments i deixar de funcionar, posant al seu sofert propietari una vegada més en el difícil tràngol, en una de les preguntes que han preocupat a la humanitat des que s’ha tornat cibernètica: PC o MAC? Bé, doncs ara imaginem per un moment que el nostre fictici protagonista, davant de la perspectiva del nou sistema de finestres que amenaça seriosament amb allò de “más de lo mismo, pero con el doble de máquina” decideix fer un pas i comportar-se com tot un homenet (del món virtual, és clar) i adquirir un Apple; llavors l’horitzó adquireix noves dimensions, els programes es tornen estables, el sistema és capaç de fer dues, tres i potser més tasques de forma simultània, es tanca de forma ràpida, és lògic, coherent, estructurat i per sobre de tot altament eficient. Ben segur que arribats en aquest punt de la història el nostre protagonista comença a valorar positivament l’esforç que ha significat la compra de l’estri en qüestió; tant és així que comença a pensar i s’adona que no ha hagut de patir feixugues configuracions, que no ha vist des de fa ja algunes setmanes cap pantalla blava, que no ha patit atacs indiscriminats de virus, ... Llavors un dia cap al tard mira la platja que veu per la finestra i pensa en l’avi, que el duia a berenar i a passejar a les tardes quan sortia de l’escola i recorda una frase que en el seu moment el va deixar intrigat: davant d’alguna pregunta d’infant l’avi va contestar-li “i si es pogués fer bo, bonic i barat, llavors tots els que viuen molt bé del que és dolent, lleig i car què farien? Les ratlles disponibles s’esgoten i queda poc per dir, potser només que aneu veient amb altres ulls la poma, ja que algú tant intel·ligent com Isaac Newton mai no va observar una finestra, va observar una poma! La gran majoria d’estadístiques donen com a clar vencedor al mac contra el pc, encara que a priori un pc sigui més econòmic, però si mirem el conjunt i comparem dos equips similars, la diferencia de preu oscil.la al voltant dels 200 euros. Filant més prim veiem que el Mac no necessita antivirus, proporciona un paquet ofimàtic molt digne i la possibilitat de comprar-ne un de més econòmic que el de Microsoft. Amb això ja tindríem més o menys els preus igualats, però l’aprofitament de la màquina que fa un Mac no te comparació amb la realitzada per un PC. Cada vegada en el món dels PCs necessitem més màquina per fer córrer el sistema operatiu i els aplicatius que volem fer servir. En canvi Mac rentabilitza la màquina fins al límit. Potser va sent hora de plantejar-se la compra d’un Mac, doncs he vist molta gent fent servir l’expressió: “ja s’ha tornat a penjar!” parlant d’un PC, però mai he sentit a cap usuari de Mac que es queixés del tema. Segurament molts de vosaltres heu vist d’adhesiu una poma mossegada en un cotxe o moto, però quants de vosaltres heu vist una finestra?

Un disco duro de 1,8 pulgadas y 59 gramos almacenará 160 gigas (La Vanguardia, 14/09/2007) Madrid. (EFECOM).- Un disco de almacenamiento de datos de 160 gigabytes de memoria, 1,8 pulgadas y 59 gramos de peso comenzará a comercializarse en el mercado para ser integrado en dispositivos móviles portátiles como cámaras de fotos, ordenadores portátiles o reproductores multimedia. La multinacional Toshiba anunció hoy la comercialización de este nuevo dispositivo que permite almacenar más de 30.000 canciones o más de 100 películas, gracias al aumento de la densidad de grabación que en este nuevo disco alcanza los 353 mega-bit por milímetro cuadrado. El fabricante señala que se ha mejorado la velocidad de lectura y escritura, junto con un menor coste energético, ya que consume un 33 por ciento menos que los modelos anteriores, lo que supone mayor autonomía de los dispositivos en los que se integre.

ÍNDEX

coneixem millor la Maria Ribas

aig néixer a Lleida l’1 de Febrer de 1952, però als 20 dies em van portar a Terrassa. De la meva infantesa en tinc bons records. Als 4 anys vaig anar a la guarderia ﬁns als 7, i desprès vaig anar a Cultura Pràctica.

Durant tots els anys d’escola, els 15 dies que els meus pares tenien vacances marxàvem a Ripoll, el poble del meu pare. D’allà en recordo les excursions que junt amb els meus tiets i cosins fèiem a Núria i a Puigcerdà. Als 14 anys, a l’acabar l’escola, vaig anar a treballar a les oﬁcines d’una empresa de transports. Com era costum de l’època, sortint de treballar, dos dies a la setmana anava a aprendre a cosir de blanc on t’ensenyaven a cosir per fer-te l’aixovar pel casament.

He vist molts nens entrar de ben petits, amb els plors del primer dia d’ escola, i sortir-ne de grans.

En aquella època, ens divertíem sortint el diumenge a ballar al Casino del Comerç. Allà va ser on vaig conèixer el que ara és el meu marit, el Roger. Desprès de 7 anys de nuviatge, ens vam casar un mes de setembre. Primer vam tenir una nena, la Sònia, i 7 anys desprès un nen, el Roger. Amb el meu marit, vam creure que la Tecnos era la millor opció per educar els nostres fills, així que els dos hi van estudiar tant la primària com la secundària. Arran del naixement del meu segon fill vaig decidir deixar de treballar per fer-me càrrec d’ells, però un bon dia, i quan els nens ja eren prou grans, vaig rebre una trucada de l’escola per si podia anar a fer d’acompanyant a una excursió, i així, a poc a poc, vaig anar entrant a l’escola: excursions, substitucions de menjador i finalment a secretaria. I gairebé sense adonar-me’n, ja duc 14 anys treballant a l’escola. Al llarg de tot aquest temps, he vist molts nens entrar de ben petits, amb els plors del primer dia d’escola, i sortir-ne de grans. Però no només el he conegut a ells: també he conegut la majoria dels seus pares, mares, avis i àvies, amb qui, des de la porta, he compartit converses i preocupacions perquè els nens havien perdut el xandall, la motxilla o fins i tot els aparells de les dents! I malgrat el fred que fa a la porta a l’hivern i la calor que hi fa a l’estiu, aquesta és una de les parts que més m’agrada de la meva feina: el contacte amb els nens i les seves famílies, que, poc a poc, m’han anat coneixent com a “la Maria de la porta”.

ÍNDEX

d’acord?

POLÈMICA: L’ABANDONAMENT DE GOSSOS secció a càrrec d’Aitor Garrido, Mariona Martínez, Ariadna Morera i Marc Ruíz

1/ Què en penses de l’abandonament de gossos? 2/ Quins factors creus que hi intervenen? 3/ Com creus que es pot evitar? 4/ Com reacciones quan veus un gos abandonat? 5/ Recolliries un gos abandonat?

AIDA ORTOLÀ

Alumna de 2n ESO

ANNA PALAU

Ex-alumna de l’escola

1) Crec que ningú hauria de abandonar-los, ja que existeixen botigues i altres centres que se’n poden fer càrrec. També opino que algú que es compri un gos, ha de ser conscient de les conseqüències que això pot comportar. I si no, que no se’l compri! 2) Crec que intervé força el fet que la gent durant les vacances no té on deixar-los, i les poques ganes de cuidar-los dia a dia. 3) Baixant els preus de les residències canines, anant de vacances a llocs on es puguin portar animals. 4) El porto a la protectora, i em sap molt greu perquè són uns animals molt ﬁdels i alegres. 5) Si els meus pares em deixessin, no m’ho pensaria dos cops. Finalment, vull dir que estic totalment en contra d’aquestes accions, i crec que s’hauria de buscar algun mètode per castigar els infractors. 1) L’abandonament de gossos és una cosa cada cop més freqüent, des del meu punt de vista, el gos és una criatura que depèn dels seus amos i abandonar-lo és deixar-lo desprotegit davant del món. 2) Suposo que el factor més important és la feina que comporta tenir i cuidar un gos: tenir un gos suposa augmentar les despeses i dedicar-li un temps diari però, a més a més, suposa una sèrie de complicacions afegides al programar les vacances d’estiu, època de màxims abandonaments. 3) Conscienciant les persones de la importància de ser responsables i fer-se càrrec de els seus animals de companyia, crec que seria un primer pas que, inevitablement hauria d’anar acompanyat d’accions d’ajut: creació de centres on deixar els gossos durant les vacances... 4) El miro. Si esta bé i el gos no em fa por, li deixo a prop alguna cosa de menjar, si en porto a sobre. 5) Sí. Si estigués ferit el portaria algun lloc on el pugessin cuidar.

1) Penso que tothom sap que els animals, sobretot quant son petits son molt macos, però la gent no reﬂexiona els pros i contres de tenir un animal. Tenir un animal comporta moltes obligacions i limitacions a casa. La gent es cansa de seguida, i opta pel camí fàcil, que es l’abandonament, penso que qui és capaç d’abandonar a un ésser viu no té consciència. 2) Crec que la taxa d’abandonaments augmenta en època de vacances, quan la gent vol marxar i no sap què fer amb el gos, la gent no busca alternatives. A més, crec que moltes famílies regalen animals a nens, sense adonar-se que ells no seran responsables de l’animal, feina que passarà als adults de la casa, que prou obligacions tenen, i al ﬁnal ningú se’n vol fer responsable. 3) Realment, no sé com es podria evitar que la gent abandones els gossos. En principi si tots els gossos anessin amb xip, que és obligatori per llei, es podria trobar l’amo, i obligar a aquest a pagar una multa o a fer serveis comunitaris. Si la llei fos més dura, hi hauria menys abandonaments. 4) Quant veig un gos abandonat, el primer que sento es pena, però sóc molt conscient que no puc tenir un gos, aixì que acostumo a trucar a la gossera perquè el passin a recollir. 5) Si sóc sincera en fa una mica de por tenir a casa un gos del que no conec el seu passat. Mai saps com reacciona un gos, i menys si no saps com l’han tractat. Però penso que és una opció molt vàlida, i més tenint en compte els preus que tenen a les botigues. La veritat és que tinc un gat que vaig recollir del carrer, amb 15 dies de vida i estic molt contenta del que vaig fer. No hi ha necessitat de gastar diners quan hi ha tants animals abandonats.

AROHA MAGAÑA Monitora de Menjador

ÍNDEX

1) Que es un cas d’irresponsabilitat, si compres un gos has de tenir clar que és per quedar-te’l. Quant el compres, has d’haver-te rumiat molt bé què representa i que en faràs amb ell per vacances. 2) Per una banda és un desig momentani, la gent no és conscient de la responsabilitat que comporLALI ta tenir un gos. CASAS Per altre banda, realment un gos és una feina diària, Professora de cada dia l’has de treure, l’has de rentar, l’has de l’escola portar al veterinari, a les vacances te l’has d’endur o col·locar-lo. Per tant, realment donen feina. 3) Conscienciant la gent del càrrec que comporta, fer fulls informatius, que els veterinaris també informin, que els gossos estiguin controlats per l’ajuntament (un cens). 4) Em sap greu, m’indigna, penso que si algú no es veu amb cor de continuar cuidant el seu gos, ha de trobar una solució digna, no pots simplement abandonar-lo. 5) No ho crec, si tingués un gos m’agradaria tenir-lo des de petit.

1) Opino que l’abandonament de gossos és un tema molt important. Crec que s’hauria d’estar més alerta, per poder prevenir i disminuir l’alta quantitat de gossos que s’abandonen cada any. Si una persona es compra un gos ha de ser conscient que si se’n va de viatge l’ha de dur amb ell o deixar-lo en algun centre. 2) Els factors principals que crec que intervenen són que quan vas de vacances hi ha molts llocs on no accepten els animals, i per tant t’obliguen deixar-lo en una residència per a gossos, i moltes persones no poden pagar el preu elevat d’aquestes, i per tant els abandonen. També hi ha gent que els abandona perquè tenir un gos suposa una despesa molt gran, el menjar, portar-lo al veterinari, vacunes , etc. 3) Es podrien disminuir els alts preus de les residències canines per tal que la gent tingui més facilitat a l’hora de deixar els gossos a l’época de vacances. Si no, també és podria intentar conscienciar la gent de les seves responsabilitats mitjançant publicitat. 4) Em pregunto per què la gent es compra un gos si després no es veu amb cor de tenir-lo. Em fa molta pena l’animal. 5) L’agafaria, sempre i quan tingués una casa en condicions perquè pogués estar-hi bé. Si no el portaria a alguna protectora d’animals.

CARME NADEU

Mare d’alumne de l’escola

ÍNDEX

parlem amb

FRANCESC MORERA, càmera de TVT secció a càrrec d’Aitor Garrido, Mariona Martínez, Ariadna Morera i Marc Ruiz

Porto treballant-hi 20 anys. Sóc el degà de l’empresa: hi vaig entrar quan es va fundar, l’any 1987. - Està satisfet amb la seva feina? Sí, ja que és el que a mi m’agrada. I en una feina és molt important treballar en allò que a un li agrada. - Quantes hores treballa a la setmana? 35 ½ hores. - Té un horari ﬁx? No. Està en funció de la programació i de vegades acabo plegant tard, sobre les 22 hores

Donada la importància de la televisió en el món actual ens ha semblat interessant fer una enquesta a una persona que en sap molt d’aquest tema. - Quina és la seva tasca en la televisió? Faig diferents tasques segons el moment del dia i depenent de la feina que sorgeix a cada moment. Normalment tinc cura de la continuïtat de la programació de la TV, puc fer de càmera ENG (Electrónic News Gathering) o càmera de plató, sóc realitzador i també faig feines d’edició de vídeo (muntatge d’imatges en format de vídeo). També faig puntualment feines de professor o educador en cursets dirigits a l’aprenentatge o ampliació de coneixements de feines dins d’aquest mitjà. En tots els casos el grau d’experiència en una feina et permet la possibilitat de transmetre els teus coneixements als que encara comencen. Com es diu en l’exèrcit “L’experiència és un grau”.

-En què consisteix la seva tasca? CONTINUÏTAT DE LA PROGRAMACIÓ DE LA TV: Controlar l’emissió de la programació diària de televisió d’acord amb una graella d’emissions per a cada dia i cada hora. REALITZADOR: Dirigir o realitzar programes enregistrats o en directe al plató, al carrer o a qualsevol altre lloc o escenari. CÀMERA ENG: Fer enregistraments en vídeo al carrer o en interiors al d’informatiu diari (ENG = Electrònic News Gathering) o per altres programes, reportatges, publicitat, imatges d’arxiu, altres. EDICIÓ DE VÍDEO: Muntar, tallar i ordenar imatges enregistrades en vídeo, per poder ser emeses per l’informatiu o qualsevol altre tipus de programa (documental, reportatge, publicitat, imatges d’arxiu, caretes, etc.) - Quants anys fa que treballa a CANAL TERRASSA TELEVISIÓ?

- Quantes vegades enregistra al dia? Depèn de si faig de càmera de vídeo o de realitzador, però normalment tres o quatre vegades al dia. -La televisió de Terrassa té un número d’espectadors alt o baix? Segons les últimes enquestes realitzades per una empresa aliena a nosaltres i especialitzada en audiències de televisió i altres mitjans de comunicació, la nostra cadena, pel fet de ser un mitjà de televisió local, s’emporta un 50 per cent de l’audiència de mitjans de comunicació local, per darrera del Diari de Terrassa. - Li hauria agradat treballar en alguna televisió més important, com TV3 o d’altres?

Quan ets més jove i encara tens ganes de menjar-te el món, creus que estaria bé treballar en un mitjà d’àmbit nacional o autonòmic com la televisió de Catalunya (TV3 o d’altres), però amb els anys i l’experiència, veus que pots fer el mateix o aprendre més coses en una televisió local. De vegades cobrar una mica més implica perdre més hores en desplaçaments, llevarse aviat i gastar aquests diners de més, en viatges i desplaçaments a Barcelona o a una altra ciutat. - En cas afirmatiu, a quina li hagués agradat treballar? A TV3, televisió de Catalunya, per la proximitat a Barcelona i per ser una televisió de caire Autonòmic en la que també es parla en català. - Quina diferència hi ha entre treballar en una televisió local o en una de més gran? La manera de treballar és molt similar, potser la diferència essencial està en els mitjans dels que es pot disposar. Tecnologia d’última generació, millors sous, platós més grans, cobriment més ampli (fora de Catalunya o a l’estranger) - Quina diferència hi ha entre treballar en directe i treballar enregistrat? La diferència està que en el directe no pots rectificar, ni repetir, ni tornar enrere. Tot és més fresc i els errors no es poden corregir. Té un avantatge: una hora de directe sempre és una hora. En canvi en el diferit, enregistrat o fals directe, pots parar, equivocarte i tornar a repetir, corregir errors i rectificar. Però l’enregistrament d’una hora, per exemple, es pot allargar el doble o eternitzar-se fins a l’avorriment. Jo prefereixo el directe, és més fresc malgrat que es puguin come-

ÍNDEX

tre errors. I a més sempre acabes a l’hora prevista. - Quines càmeres utilitzen, automàtiques o per control remot? Com deia a la pregunta número 13, els mitjans d’una televisió local son molt més limitats, i estan en funció de les inversions en diners que tingui l’empresa. Una televisió local pot ser Pública o Municipal com és la nostra, Canal Terrassa, o pot dependre d’una productora o una empresa de comunicació d’àmbit estatal, local o comarcal. Per tant les nostres càmeres, fora d’inversions de productores com Gestmusic o El Terrat, només es poden controlar de forma remota en part, però la majoria es manipulen per un operador que les controla i domina de forma manual. Per tant en principi les nostres càmeres son automàtiques en part i es manipulen per control manual amb un operador. - Quina diferència hi ha entre realitzador, director, enregis-

trador, etc. La paraula realitzador s’utilitza per distingir al director d’un programa de televisió, equivalent al director de cinema, que té tasques

i responsabilitats semblants. De totes maneres en idioma anglès es dona el mateix nom per a un director de cinema que per un realitzador. Per tant les diferències estan en funció de si fem televisió o fem una pel·lícula. Un realitzador,doncs, és l’equivalent a un director de cinema o a un director d’orquestra, i és l’últim escalafó de l’escala de llocs de treball que hi ha en una televisió. Per sota d’ell hi ha tasques com la de tècnic de so, operador de càmera, editor, graﬁsta, etc. El realitzador, a l’igual que el director d’orquestra ,ha passat o ha provat totes o quasi totes les feines que estan per sota de la seva

i per tant les coneix suficientment per poder donar ordres i decidir com a últim responsable de tota la cadena, de l’emissió o enregistrament d’aquell programa. La seva responsabilitat és màxima, però en la televisió, a l’igual que en el cinema, encara que en els títols de crèdit surti com a destacat i màxim responsable, la tasca de la televisió o el cinema és una feina d’equip, on és tan important el treball més insignificant com el de més responsabilitat. Tots han de saber fer bé la seva feina, i del conjunt de totes les feines ben fetes en sortirà la definitiva que manarà i controlarà el realitzador. Un error en la cadena de comandaments pot implicar un error en el resultat final de tot el producte. Li donem les gràcies per havernos respost totes les preguntes tan amablement i esperem veure’l molts anys més treballant a la televisió local de la nostra ciutat. Fins aviat.

ÍNDEX

parlem amb

MARCEL·LÍ BOSC, bomber secció a càrrec de Anna Aguilar, Marc Closa, Maria Ortiz i David Pérez

les coses que els altres no poden arreglar. Si ho aconsegueixes, és molt gratiﬁcant, i si no saps que has fet el que has pogut. - Quant temps fa que et dediques a fer de bomber? Des dels 18 o 19 anys. Primer vaig començar al parc de bombers de Matadepera, com a bomber voluntari, i després em vaig presentar per bomber de Barcelona. - De petit ja volies ser bomber? Sembla un tòpic, però sí, sempre he volgut ser bomber. - Si tornessis a néixer, tornaries a ser bomber? Sense cap dubte, tornaria a ser bomber.

El diumenge passat, dia 21 de octubre, en Marcelí Bosc Montal, bomber de Barcelona, ens va concedir una entrevista, on ens va explicar les seves sensacions al voltant de la seva experiència com a bomber. Així va anar l’entrevista: - El teu nom complet? Marcelí Bosc Montal. -Quants anys tens? Trenta-quatre. - On vas néixer? A Terrassa. - On vius? A Matadepera.

- Estàs casat? Tens fills? Estic casat, i al gener tindré un fill. - Com definiries la paraula bomber? Aquella persona de la que els altres se’n refien, per solucionar els problemes que ningú ja no pot resoldre. - Què creus que faries actualment si no t’haguessis dedicat a ser bomber? Suposo que el que feia abans de ser bomber, d’informàtic. -Què et va portar a ser bomber? El fet de sentir-te bé quan arregles

-Quins són els requisits mínims per a ser bomber? Hi ha uns requisits legals, que són els que marca l’oposició: això serviria per guanyar-se la vida com a bomber però per ser bomber, el que fa falta és donar el millor de tu mateix pels altres i sentir-te bé ajudant els demés. - Quin tipus d’horaris fas? A Barcelona faig vint-i-quatre hores de guardia, si Déu vol dormint, així tothom hi guanya i després tenim tres o quatre dies de festa, depèn de si és estiu o és hivern. I aquí a Matadepera com a bombers voluntaris fem vint-i-quatre hores perquè quan ens truquen hem de sortir. - Creus que un bomber neix o es fa? Un bomber neix i després s’ha de fer una miqueta. Neix perquè ha de tenir vocació, i es fa perquè toquem de tot i no en sabem mai prou de tot.

- Que és el que més destacaries de la teva professió? El que més destacaria de la meva profecció és el bé i el malament que et pots arribar a sentir, perquè per molt que diguin que un bomber està avesat i acostumat a tot, és mentida, perquè els bombers som persones. - Quina va ser la teva primera experiència com a bomber? La meva primera experiéncia com a bomber van ser els focs de Montserrat. -Has estat en situacions crítiques? Crítiques per mi sí, perquè jo vaig tenir un accident amb el camió de bombers. Ara bé, més crítiques per a la gent que hem atès: hem vist com en alguns casos eren tan crítiques que ja no vam poder fer res. - Has tingut mai por en alguna situació? La por controlada és el que fa que encara estiguem aquí i no ens passin més coses a mi i a vosaltres. - És aquest un dels oﬁcis més arriscats? Aquest oﬁci és molt arriscat per nosaltres quan anem amb el camió ja que hem d’anar ràpid i arribar a l’hora al lloc. - Tens alguna anècdota per explicar? Sí, i tant, i la vaig viure amb el pare del Marc Closa. Ens van trucar aquí a Matadepera per anar a buscar un gos que havia anat amb els seus amos a caminar per la Mola, i el gos es va trobar molt malament i no el podien baixar perque pesava molt. Resulta que arribem allà i el propietari del gos, intentant-lo aixecar va agafar una lumbalgia i es va quedar plegat al mig de la muntanya; amb això que

ÍNDEX

la dona havia anat a buscar ajuda a la Mola i en baixar es va perdre. Total que vam acabar rescatant al gos, la dona i l’home. Va ser una anècdota d’aquelles divertides en què tot acaba bé. - Què és el que més t’agrada de la teva feina? Hi ha un tipus de serveis concrets que fem allà a Barcelona, que és el d’anar a ajudar gent malalta que no pot sortir de casa per anar a l’hospital. Quan els vas a buscar per portar-los estan molt agraïts. - És una feina perillosa? Si no vigiles, bastant. - Ens podries explicar el procès complet des que sona l’alarma? Quan sona la alarma la feina més important de totes és de la persona que la rep, perquè ha de saber agafar tota la informació posible; això és complicadíssim perquè la persona que truca no està en un estat normal i tu has de fer el possible

perquè es converteixi en una situació controlada. Quan aquesta persona ha agafat tota la informació possible per poder donar el servei com déu mana, ens equipem amb l’equip d’intervenció que tenim. El trajecte d’aquí ﬁns al servei és la part més perillosa. Un cop allà es tracta de treballar en equip. -A quina velocitat podeu anar amb el camió de bombers? Legalment no tindriem un límit, però tenim el límit que ens marca la conciència: hem d’arribar al lloc del sinistre. - Porteu GPS en el camió de bombers? Sí, i desde un ordinador veus on estan tots els vehicles. - Quins tipus de focs hi ha? Depén de la zona on estiguis. A Matadepera per exemple hi ha molts focs de bosc, en canvi a Barcelona hi ha molts focs de vivenda i de indústria.

- Quina diferència hi ha entre un foc a un pis alt o a un subterrani? Quin és més perillós? En un subterrani s’acumulen molts gasos i perds molta visibilitat, i més que morí cremat acostumes a morir per inal·lació de fums tòxics, en canvi en un pis alt tens molta més visibilitat d’on és el foc i és molt més complicat inal·lar fums tòxics. Per a la gent el foc de pis és més perillós, però per extingir-lo és molt més perillós el de subterrani. - A un incendi forestal de grans dimensions, quants equips terrestres i aeris es poden mobilitzar? Molts, per exemple aquest estiu a l’incendi de Tarragona hi havia trenta o quaranta veihcles terrestres, i de mitjans aeris entre quinze i vint, hi eren tots perque era l’únic foc que hi havia actiu en aquell moment. Aquí cal sumar-hi els bombers voluntaris i els ADF que poden multiplicar tranquil·lament

aquets mitjans per dos. Ara finalment et farem algunas preguntes ràpides que podràs contestar amb poques paraules: - Tens alguna aﬁció? Sí, el muntanyisme. - Dretes o esquerres? Esquerres. - Un llibre?

La fuerza de uno.

- Una pel·lícula?

La ciudad de la alegría.

- Mar o Muntanya? Muntanya. - Gat o Gos? Gat. - Color preferit? Vermell. - Quin estil de música és el que més t’agrada? Qualsevol cosa, però catalana. Bé, ara ja no tenim més preguntes. Ens acomiadem i t’agraïm la teva col·laboració. Et desitjem molta sort en la teva trajectòria com a bomber.

M o d a jo ve pe r do na moda

drapss.com Talles de la 42 a la 54 Pantà, 143 · 08221 Terrassa · Tel: 93 789 99 74 E-mail: drapss@drapss.com http://www.drapss.com

ÍNDEX

treball amb recerca

DISCOTEQUES PER A JOVES secció a càrrec de CristianDelgado, Carles Díaz, Bernat Lobera i Pau Martínez

5. Què hi van a fer els joves a les discoteques? Generalment la gent va a passar-s’ho bé amb els amics ballant una estona, encara que s’ha de dir que hi ha persones que només van a beure o a buscar problemes, també s’ha de dir que els nois i noies que hi van estan en l’edat que volen buscar parella i van a les discoteques a lligar.

Una discoteca és un local on s’hi pot ballar, coneguda també com “disco” i antigament boîte. Generalment en una discoteca només serveixen begudes (alcohòliques o no). La il·luminació és baixa i amb jocs de flaixos de colors i els efectes (fum o reflexes) donen l’ambient propici per a ballar, usualment de nit. A diferència dels antics bars musicals, la música no es toca en directe, sinó que prové de discos que “mescla” un disc-jockey (DJ), el qual “anima” la nit posant la música. Aquesta paraula (discoteca) fou emprada per primer cop l’any 1948 per Raymond Nakachian. El nom significa col·lecció de discs, ja que es referia a un indret on les persones podien escoltar tot tipus de música. La primera discoteca del món fou l’Scotch Club, de la ciutat alemanya d’Aachen, la qual funcionà a partir del 1959. Durant els anys seixanta, les discoteques es van popularitzar a tota Europa, i als setanta van arribar als Estats Units d’Amèrica , on conseqüentment es desenvolupà la música “disco” i “dance”. Una discoteca famosa del continent nord-americà és Studio 54 a Nova York. Les discoteques sovint s’han vist envoltades de polèmica pel tipus de lleure que proposen i el soroll, que pot molestar els veïns. Per això la legislació controla especialment els seus horaris d’obertura i tancament, i la insonorització del local. Per lluitar contra aquestes lleis van sorgir els anomenats “after-hours”. Preguntes a un DJ (Víctor Delgado, DJ de Bàsic):

blemes, encara que sempre hi ha alguna accepció. Crec que sí que hi ha d’haver discoteques per gent de 16, ja que la majoria només va a passar una bona estona.

1.Quin tipus de música s’escolta a les discoteques? Normalment a les discoteques es posa la música de moda i música fàcil de ballar; hi ha discoteques però que posen un tipus determinat de música, i la gent hi va expressament per escoltat aquell tipus de música (tecno, house...). En general és musica que convida la gent a ballar i passar una bona estona. 2. Creus que ha d’haver discoteques per gent de 16 anys? Jo treballo en una discoteca per gent de 16 anys i crec que hi ha un bon ambient. A les discoteques per 16 no es produeixen tants problemes com a les de 18, ja que la venda de alcohol està força controlada perquè la gent no pugui tenir pro-

3. Creus que s’ha de vendre alcohol en aquests locals? Crec que se n’ha de vendre, però la gent ha de ser responsable de beure amb moderació i ser conscient que és molt seriós. Per sort en aquestes discoteques està molt controlada la venda i no deixen que la gent s’emborratxi. 4.Està prou controlada l’entrada i el comportament de la discoteca? Crec que sí, ja que es demanen DNI als joves que volen entrar, i a dins hi ha peronal que constantment vigila la gent perquè no hi hagi problemes ni tinguin un mal comportament trencant coses (copes, cadires...), però com sempre hi ha gent que aconsegueix passar sense tenir l’edat, i gent que es comporta malament a dins i que els porters fan fora de la discoteca per que no es malmeti l’ambient de festa amb gent que busca problemes.

Inconvenients i atractius de les discoteques Generalment les discoteques han tingut mala fama pels problemes que s’han generat al seu voltant (drogues, alcohol). Aquestes situacions es donen a discoteques de majors de edat; encara que a les de 16 també hi ha problemes, no són tant greus. Les discoteques per la gent de 16 anys són llocs molt atractius per a la gent d’aquesta edat, ja que tenen curiositat per saber com és una discoteca però no són prou grans per anar a una de majors de edat. Aquestes discoteques ofereixen un lloc per ballar i passars’ho bé, encara que sovint hi ha problemes per la venda d’alcohol, ja que la gent sota els seus efectes fa coses involuntàriament i fora de lloc. Com a conclusió les discoteques per gent de 16 anys són bons llocs per passar la tarda (ja que no s’acaben gaire tard) i que no tenen el mateix ambient negatiu que les discoteques per als de 18.

ÍNDEX

PREGUNTES... 1. Creus que els joves han de poder entrar a les discoteques als 16 anys, o haurien d’entrar-hi a partir dels 18 anys? 2. Creus que afecten les notes del joves? 3. Com afecten les discoteques la gent que hi ha al voltant? 4. A quina hora haurien de tancar? ... I RESPOSTES: Alumne 14 anys Àlex Domingo

1.Crec que està bé que hi hagi discoteques per gent de 16, ja que és gent que té ganes de sortir però encara no son prou grans per anar a una de 18 anys. 2. Crec que no afecten les notes dels joves, ja que ells han de saber quan estudiar i quan anar a la discoteca, així que crec que és una cosa que afecta si la persona no s’organitza per estudiar i si a la discoteca pren substàncies que siguin perjudicials i que perjudiquin el cervell 3. Si la discoteca està ben insonoritzada no afecta els veïns, i a més la majoria de discoteques estan situades a llocs on no hi viu gent. 4. Les discoteques han de tancar aproximadament a l’hora que les discoteques de 18 anys obren així la gent no es barreja.

Alumne de 16 anys Roger Muñoz 1.Crec que haurien de ser a partir de 18 anys, perquè encara que hi hagi discoteques adaptades per gent de 16 anys es continua venent alcohol i estupefaents, la qual cosa trobo que és totalment incorrecte per a la gent jove. 2. Sí, això és una cosa que tinc molt clara, perquè molta gent que va a les discoteques sempre hi continúa anant, i per tant perden moltes hores d’estudi, i a més a més si es pren alcohol i/o estupefaents crea un hàbit i una adicció molt gran que redueix la capacitat d’estudi. 3. Personalment crec que la gent del voltant no els deu agradar gaire que les discoteques estiguin obertes ﬁns a altes hores de la nit, perquè fan molt soroll i poden causar intranquil·litat als veïns. 4. Jo crec que haurien de tancar per les 10:30 de la nit, perquè a molta gent li agrada marxar a altres llocs durant la nit i de pas no es molestaria tant als veïns.

Veïns Berta López (Veïna discoteca) 1. Jo crec que està bé que hi hagi discoteques per a joves menors de 18 anys, perquè no crec que hi hagi cap problema si tots els nois i noies que hi van tenen la mateixa edat, i, per tant, és de suposar que dins d’aquests locals hi haurà mesures per adaptar l’entorn als joves que hi van i que hi haurà més limitacions respecte a les de 18 anys. 2. Jo crec que no, perquè les notes no depenen de si es va a la discoteca o no, sinó si de veritat es dediquen a estudiar i tenen mesura del seu temps de lleure. 3. Jo, com a veí, puc dir que les discoteques normalment causen un efecte negatiu , ja que fa molt de temps que se sent la música alta, suposo que no han millorat el sistema d’aïllament dels locals. Així que normalment hi ha conﬂictes amb les discoteques, i a vegades els nois quan surten causen xivarri. 4. Jo crec que l’hora és molt important, perquè com ja he dit abans no han millorat l’aïllament dels locals i als veïns ens molesta molt, ja que no podem descansar ﬁns a altes hores de la matinada.

Professora Lali Casas

1. Crec que les discoteques per gent de 16 anys estan bé si els joves són conscients que s’ho han de passar bé ballant, no bevent alcohol ni prenent drogues. 2. Crec que no hi ha cap relació entre anar a la discoteca i treure millors o pitjors notes, s’ha d’anar a la discoteca per passar una bona estona amb els amics, i no ha d’afectar al rendiment acadèmic si et pots organitzar correctament i divideixes el tems lliure per estudiar i per poder sortir. 3. No hauria d’afectar de cap manera, ja que les sales haurien d’estar insonoritzades i la gent ha de ser respectuosa amb els veïns del voltant. Moltes discoteques però estan en zones on no hi ha gent vivint al voltant (polígons industrials...) 4. Al ser discoteques que comencen a la tarda no tanquen gaire tard, i com a molt crec que haurien de tancar a les 10:30 del vespre, que és més o menys a la hora que ho fan.

ÍNDEX

la imatge

a Terrassa que no vam conèixer

Pont del Passeig, any 1909 La Rambla, any 1930

Portal de Sant Roc i estació dels Ferrocarrils de Catalunya

Carrer de sant Pere, any 1910

La rasa, any 1930

La rmasia Freixa, any 1911

ÍNDEX

partir d’ara s’està promovent l’slalom a les ciutats.

n nom original.

andwich express

onservació de la Fauna Ibèrica.

Per què estàs tan callat, germanet? Et veig molt aixafat...

er distreure la gana i el fred, res millor que un bon programa de TV.

roblemes familiars...

ÍNDEX

ambrosia

CEVICHE

Ignasi Clapé, Roger Muñoz, Núria Tiburcio i Cristian Toapanta

El ceviche és un plat típic de l’Equador, molt lleuger, que es prepara només en tres quarts d’hora. No és gaire conegut al nostre país però us el recomanem.

KEBAB

Cristian Delgado, Carles Díaz, Bernat Lobera i Pau Martínez

El kebab és una menjar típic de Turquia, es tracta d’un panet buit per dins amb forma de mitja lluna i farcit de carn (pot variar depenent del gust de cada persona), enciam, tomàquet i ceba. INGREDIENTS • Carn (pot ser la carn que es vulgui, no n’hi ha cap d’especial) • Tomàquet • Ceba • Enciam • Salsa (picant, o pot variar depenent del gust de la persona) • Arròs (és l’acompanyament típic del kebab) PREPARACIÓ 1. Agafem el pa de pita i obrim el forat, ja que va aixafat. El posem un minut al microones perquè es dilati i s’escalﬁ. 2. Afegim la part dels vegetals (enciam, ceba, tomàquet...) i l’arròs a la pita calenta. 3. Escalfem la carn al foc ﬁns que estigui cuita. 4. Afegim la carn al panet hi amb la resta d’ingredients, i posem la salsa que vulguem per donar-hi més gust. 5. El kebab ja està llest per servir-lo. RECOMANACIONS: El kebab és un menjar que és fàcil i ràpid de fer si tens els ingredients necessaris, però té un alt contingut de colesterol, cosa per la que no és recomanable abusar-ne, perquè podria causar obesitat.

INGREDIENTS 1 ceba 1kg marisc 1 enciam 3 tomàquets 2 dents d’all 2 llimones Un grapat de julivert UTENSILIS Una olla per fer bullir el marisc i un plat rodó per la presentació. PREPARACIÓ Primer posem una olla a coure amb el marisc i dos dents d’all, uns 30 minuts ﬁns que bulli. Mentrestant anem tallant el tomàquets i la ceba en rodanxes. Tot seguit esfullem l’enciam i partim per la meitat les dues llimones. Quan el marisc ha acabat de bullir l’agafem i el ﬁquem al centre d’un plat rodó, tot barrejat amb el tomàquet i la ceba. Seguidament hi afegirem les fulles d’enciam al voltant del plat. Per acabar hi tirem el julivert tot escampant-lo pel menjar i ja podrem gaudir d’aquest deliciós plat! RECOMANACIONS Recomanem aquest plat a la gent que vulgui provar noves coses. No és un plat que engreixi gaire, així que no ens hem de preocupar.

ÍNDEX

GOFRES BELGUES

Anna Aguilar, Marc Closa, Maria Ortiz i David Pérez

Aquesta recepta està molt ben aconseguida, és el millor tipus de gofre Utensilis: Màquina per gofres, bàscula, un parell de bols, batidor, culleres, un vas de mesura i alguna forquilla i ganivet INGREDIENTS 100 grams de farina 10 grams de llevadura (1 sobre o mig dau de la fresca) 1/4 cullerada de sal 15 grams de sucre 3 ous separant els rovells de les clares 1/2 litre llet 1/4 de got de oli (d’oliva millor...) 1 una culleradeta de vainilla (això és opcional, però a nosaltres ens agrada el sabor que li dóna) PREPARACIÓ 1. Preescalfar la gofrera o posar les peces metàl·liques al forn. 2. Batre les clares en un bol ampli, es a dir, remenar-ho fins que quedin ben esponjoses, de tal manera que si li dones la volta al bol no caiguin, ha de ser consistent quasi com la nata però més esponjosa. L’ideal és fer servir una batedora amb un aplicatge per batre. Si no en tens , bat-les una mica i no et preocupis no empitjorarà gaire. 3. En un bol ben ampli, barrejar la farina, la llevadura, la sal, el sucre, la llet, els rovells, l’oli i la vainilla. Barrejar bé. Ha de quedar una pasta, cremosa, llisa i poc pastosa, semblant a la de les creps. Afegir les clares. L’ideal ara es deixar-lo reposar una mica. Amb la llevadura, la massa augmentarà bastant. Quant més temps ho deixem, més esponjosa quedarà i millor sortiran els gofres. 4. Ja amb la gofrera al seu punt, cobrir amb la massa els espais dels gofres. tancar i esperar uns 5 minuts, fins que agafin el seu color. 5.Un cop han passat els 5 min. ho pots cobrir amb allò que més desitgis: t’ho pots menjar, com més calentets millor, amb sucre, caramel, xocolata, nata, melmelada, canyella… RECOMANACIONS Els gofres, són més recomanables per a la gent que no pateix cap tipus de malaltia, com per exemple colesterol, tensió alta, diabetes, etc., ja que porten molts greixos com ara la mantega, l’oli i molt sucre. Es poden menjar de tant en tant, però no és bo abusar-ne, encara que no pateixis cap d’aquestes malalties, ja que es fàcil engreixar-se i patir problemes d’obesitat.

QUICHE LORRAINE ( 4 persones)

Aitor Garrido, Mariona Martínez, Ariadna Morera i Marc Ruiz

INGREDIENTS - Pasta “cabrada” (Pot ser congelada) - 3 ous - 50 gr de formatge Emmental - 250 gr de nata líquida - sal - 50 gr de bacó - Vi blanc UTENSILIS És necessari un motlle circular o quadrat, un bol, una batedora manual, una paella, una espàtula de fusta i una forquilla. PREPARACIÓ S’agafa un motlle de forma circular o quadrada. En un marbre o en una fusta s’hi col·loca la pasta, se li tira farina i s’estira A les hores s’agafa la pasta estirada i és col·loca dintre del motlle. Per a que la pasta no s’enganxi al motlle i es cremi, s’ha de posar una mica de mantega en el motlle abans de col·locar-hi la pasta. S’agafa un bol i s’hi baten els tres ous amb la nata líquida fins que quedi escumós. La barreja es deixa reposar uns cinc minuts . Mentre es deixa reposar la barreja amb una forquilla, es punxa la pasta col·locada en el motlle. Aleshores s’hi tira el formatge ratllat a sobre. En una paella s’hi cou el bacó, i quan quasi esta fet se li tira un rajolí de vi blanc i és cou fins que s’hagi begut tot el vi. Aleshores s’afegeix a la pasta, on hi ha el formatge. Després d’haver deixat reposar la pasta els cinc minuts necessaris, se li afegeix el formatge rallat i el bacó. Llavors és posa al forn a 200 o 210º i el vas controlant fins que creguis que esta cuit (per exemple, punxant-lo amb alguna cosa que es desfaci quant l’introdueixes; jo utitlitzo un espagueti, però es puden utilitzar altres coses.) Aproximadament uns 40 minuts de cocció. RECOMANACIONS: La Quiche Lorraine no es recomana a la gent al·lèrgica al gluten, degut a la pasta i la farina, ni tampoc la recomanem a la gent al·lèrgica als làctics, degut a que hi ha una petita quantitat de nata líquida en els ingredients. És un plat que recomanem que és mengi a l’hivern, ja que es fa al forn i és bastant calent.

explica’m un conte

ÍNDEX

per Georgina Escudero, 2n de batxillerat (guanyadora de narració del Vaixell de Paper 2006)

El Mirall Estava convençuda de que s’havia mogut. Ho havia fet de forma imperceptible i induïble, però la Claire estava convençuda de que aquell mirall estava molt més prop de l’armari del que ella recordava. I ningú més havia entrat en aquella habitació. Així que s’havia mogut. I sol. Un mirall. Impossible. Era poc probable que hagués estat un corrent d’aire – per a moure aquell mirall amb un marc de fusta revestida de noguera hauria calgut un huracà -. I ningú podia haver entrat en aquella habitació. Definitivament, el veredicte que atorgava el seu e a tot allò, era que la memòria de la Clarie estava cada vegada pitjor. Va tornar a mirar la blanca paret i l’espai buit que havia d’aquesta fins a la porta. Juraria que abans el mirall estava més centrat. Quan la Claire va sortir de l’habitació, convençuda que tot allò havia d’haver estat algun error òptic, o de memòria espacial, el mirall es va desplaçar lentament cap a la dreta. Cada vegada estava més prop de l’armari. Un parell d’anys enrere, la Claire va comprar aquest mirall en una botiga d’antiguitats. El venedor li havia dit que, malgrat el que el seu aspecte semblava donar a entendre – metall una mica opacat pel pas del temps, el vernís de la fusta desgastat i les pedres semi precioses que ornamentaven –de forma vulgar- els cantons d’aquestaquell mirall no era ni tan antic com la Claire creia, ni tenia cap tipus de poder com havia pensat la seva germana petita al veure’s reflectida en aquella màgica superfície. Però pel que sembla el venedor s’equivocava. O no havia volgut explicar la història que el mirall portava amb ell des de feia un parell de segles enrere. Provenia de Worhting, Anglaterra. I pertanyia, ni més ni menys que a la dinastia dels Haze. El mirall presidia el saló de convidats, i des que la petita Marion Haze va descobrir on parava aquell moble, entrava cada dia diverses vegades al saló i es deixava enlluernar pel seu propi reflex embolcallat d’aquell exuberant marc de fusta italiana. La petita dels Haze perdia la mirada en el blau dels seus propis ulls i podia passar hores tractant de desxifrar la combinació de colors que componien el seu iris. O observant detingudament unes faccions aristocràtiques que la convertien en el centre d’atenció de totes les reunions. I així va ser passant el temps, amb la Marion Haze davant el mirall contemplant la seva imatge, sense més sentiment que la egocèntrica frivolitat d’admirar-se a si mateixa. I aquí vindria la part que el venedor d’antiguitats probablement va ometre – o no va arribar a saber -. Quan la Marion va seguir la seva rutina habitual de baixar fins a la primera planta, per a entrar a l’habitació on el seu mirall l’esperava. Però no estava allà. Durant més d’una setmana la ja no tan petita Haze va preguntar a tots els habitants del castell si coneixien el nou parador del mirall que tant l’havia acompanyat. No obstant això ningú creia tenir constància que hagués un ostentós mirall en la sala de convidats. 60

ÍNDEX

La noia ho va buscar amb desesperació per tots els racons del castell. Algunes de les criades la miraven espantades, pensant que la Marion s’havia tornat boja. Si tan sols era un mirall! Havia desenes que decoraven indistintament les sales del castell, Què tenia aquell mirall d’especial? Ni ella mateixa ho sabia. Suposava que era un objecte que havia estat presenti tota la seva infància. I amb algun tipus de superstició amagada entre aquells nostàlgics sentiments, la Marion estava convençuda que era aquell mirall el que conservava el vigor dels seus rínxols, el blau dels seus ulls, la serenitat de les seves faccions i tot allò que l’havia convertit en la bellíssima dona que era ara. I un dia ho va trobar. Mirant per vintena vegada en la planta superior del castell. Ja pràcticament s’havia oblidat d’aquell mirall que amb el temps s’havia convertit en una espècie d’obsessió, i havia decidit resignar-se als designis del temps. Però ell l’esperava allí, de nou, en la sala de convidats, com en els vells temps. No obstant això allò va ser una trobada que va haver de quedar entre el mirall i la jove, perquè ningú més la va tornar a veure. Malgrat que tots la van buscar amb el mateix ímpetu que ella havia posat en trobar el seu mirall. Anys més tard, les llengües dolentes afirmarien que mirall es va empassar a la Marion Haze i a tota la seva vanitat amb ella. I com el venedor d’antiguitats va veure l’escepticisme imprès en el rostre de la Claire, va decidir no contar-li llegendes inconfirmables d’aquell objecte que acaba de dur-se per a decorar la seva nova habitació. Si ho hagués fet, potser la Claire hagués cregut que cada vegada que tancava la porta de la seva habitació, el mirall es movia lleugerament a la dreta. Perquè potser, si continuava donant-se cops contra la paret, algun dia es trencaria i encara que després tingués set anys de dolenta sort, la Marion Haze es lliuraria de veure’s eternament reflectida des del seu interior. I cada vegada l’armari estava més prop…

ÍNDEX

dibuixets

a càrrec dels pinetells de

de primària

ÍNDEX

notícies incertes

MIRA QUIÉN BAILA!!! Al darrer sopar de ﬁnal de curs, la Genara (gran especialista del tango acrobàtic) i lo Pep (lo mestre de la terra ferma) ens varen deixar absolutament astorats amb uns passos de ball d’una elegància i una sincronització envejables. Flexibilitat, equilibri, compenetració... La llista de virtuts seria inacabable. A l’Albert Mota i al Georgie Dann els queden tantes coses per aprendre!

I aquí tenim la Susana, tota mudada i nerviosa, esperant el seu torn per a entrar a ballar amb lo mestre.

COMENIUS A P-1 A partir del curs 2008-2009 el francès començarà a P-1, i faran l’intercanvi Comenius amb Bèlgica, com és habitual. Aniran agafats a una corda perquè no es perdin. Això s’ha decidit perquè des que es comença a 3r ESO ﬁns que van a Bèlgica a 4t ESO se n’aprèn massa poc, i llavors els belgues no es poden comunicar amb els nostres alumnes. El consell escolar ha decidit per això que el francès comenci a primer de parvulari i així podran anar a Bèlgica sense cap inconvenient.

ÍNDEX

ELS U N I F O R M E OBLIGATORI A partir del pròxim any serà obligatori vestir amb uniforme, que serà transportat a la nostra ciutat expressament des de l’Índia, ja que serà un vestit hindú, en solidaritat amb els nens del tercer món. Els nois hauran de dur el cap rapat amb un turbant, una túnica ﬁns als peus i una capa per sobre les espatlles. Les noies hauran d’anar amb uns mocadors de colors lligats al coll, fent de vestit i amb ells cabells llargs i lligats. Tant els nois com les noies hauran de tatuar-se un punt vermell al front. Això també inclou els professors. S’hauran de cursar noves assignatures, com ara religió i llengua hinduista. En mig del pati s’instal·larà una font per rentar-se els peus abans de entrar a classe.

EL CAMPIÓ DEL TOUR El guanyador de l’ultima edició el Tour de França va ser el Jordi Bornas, que va disputar en l’última etapa un esprint contra l’Enric Barrull. L’Enric anava equipat amb l’últim model de bicicleta de titani, ultralleugera i adherent en l’asfalt i el Jordi, amb la típica bicicleta de muntanya-passeig. El dibuixant va demostrar que es troba en un estat físic superior al del nostre professor d’educació física, i va proclamar-se guanyador. Va ser un ﬁnal apassionant entre els dos membres de la nostra escola, ja que qui guanyés es proclamava campió del Tour. La diferència que van marcar amb la resta de ciclistes demostra que han seguit durs entrenaments, que començaven cada dia als 8 del matí per anar a l’escola. Felicitats Jordi!

REPARTIDORS

CROISSANTS Telepizza ha trucat als nostres alumnes de primer de batxillerat per crear una nova sucursal a la nostra escola de cara a la venda de croissants a domicili. La nova idea de Telepizza va sorgir quan els va arribar una informació sobre un grup de nois de batxillerat que aconseguien un nivell estratosfèric de vendes de croissants. En saber això, els de Telepizza no van dubtar en crear el nou servei de venda de croissants. Als nois/es de batxillerat els va entusiasmar la idea, i per poder-la dur a terme, el professor Jordi Anglada els va deixar la seva Vespa, a fi i efecte de poder dur els croissants per tot Terrassa i també a Matadepera (la moto no passa de 30 km/h per no prendre mal). Aquest nou servei a domicili ja fa un mes que està en funcionament, i ha donat beneficis milionaris a Telepizza, i els nostres companys de batxillerat han obtingut suficients diners per pagar-se de sobres el viatge de final de curs: diu que aquest curs no aniran a Roma. Aniran a Austràlia!!!

LES RECUPERACIONS SURTEN CARES El professorat de l’escola Tecnos ha aprovat la decisió de suprimir deﬁnitivament els exàmens de recuperació, per substituir-los... per un sorteig d’un cert nombre d’aprovats entre els alumnes que no passin l’assignatura. El professor tindrà d’absoluta llibertat de posar el preu inicial de l’aprovat segons la importància d’aquest. El que no havíem dit és que els alumnes que participin al sorteig hauran de fer petites o no tan petites feines per l’escola, com ara netejar el menjador ﬁns a la data de l’examen o netejar tot el terra del pati, desenganxant tots els xiclets de terra.

ÍNDEX

passi-ho bé 1.- Relaciona, si pots

Creus que coneixes bé els profes? Doncs relaciona cada un amb les seves ulleres

2.- Les diferències

Busca, busca a veure si les trobes. Quantes n’hi ha?

A 1

B 2

3.- Sopa de lletres

Troba les 12 paraules d’aquesta sopa de lletres que estan relacionades amb l’escola o el material que es fa servir. 4

D F G T A B I F A U V C S L H K R E I L P D B U T T O W U T R F G E P F C V J L L A P C A M A P M O B A L F N U D H G F R H I D R O U A S A C O T E P I T R A I S E K E S C O L A H T Z G T E H M F G O M E I E O G O L B N T D F S Y G O O L L C A J I J F R O A L B A C R S T I N E Z X C V B N M D U W T P C A M W L N D L G D F O D S Q E I U E E S U A D U C L A C R I D L O V C R E S S W Y U U S F G Y T A U L A A S O X I I T W N O W Y O C R S U O E I O U S B F S R O L T A L I N B R N O R L I N C T A G S O G G O S I C I A S T O W F H K T S B O R R O M A T I Q F U E G I N B O S D V I Y F S R H E L O C A L O A P L L S M A G L G I F E F T O S A O I A P C A M E M A P M O B E A O A C O M E N O W S R L A S A C O L O T E P I T X S C I J I R A L U V R A P T E H M G Y F G O M E I P V E E W I N O T R U O R E L C A J T I I J F R O A E U T S F L O R T B S T Y U O Z A S W R O P I L O U R F I I A I R R Y O N T S A B R B D E A O T S A C I I D V W C D F T E C N U S F R D T S F N D T S A I C M S Y G D A V S E U Q I T A M E T A M V R U K E K U E E R E F G C F V U H R S Z D C R F V G B J R O L L N R Y D S V Y A D N K S C G R E S Q C Z U B U L B G T I O A P M O B C B I H T N C D W Q A Z P L O J N O A R W T E P I T C P S D B O I U T R S A Y U T E D S L E Q G O M E I O S T Q W R V D Y U I O W C S D F G S S A

ÍNDEX

4.- Jeroglíﬁcs

7.- Mots encreuats 2

Desxifreu el jeroglíﬁcs i trobareu els noms d’uns professors de l’escola.

En aquets mots encreuats hi trobaràs 15 paraules relacionades amb l’escola. Col•loca-les el més ràpid possible i competeix amb els teus companys. Diverteix-te!!! 1.-Ciències socials 2.-Experimentals 3.-Professorat 4.-ESO 5.-Alumnat 6.-Batxillerat 7.-Primària 8.-Parvulari 9.-Geograﬁa 10.-E.F. 11.-Secretaria 12.-Director 13.-Ordinadors 14.-Llatí 15.-Poliesportiu

5.- Operacions matemàtiques

Omple les caselles buides amb un número que resolgui el problema indicat.

6.- Mots encreuats 1

8.- Ja se m’han escapat!

Troba les deu paraules sobre material escolars 1: Objecte per portar estris de treball 2: Estri que serveix per escriure i diﬁcil de borrar 3: Objecte per escriure i dibuixar, fàcil de borrar 4: Material fet per escriure-hi 5: Eina per tirar línies rectes 6: Estri que serveix per tallar 7: Objectes que serveixen per pintar 8: Eina per borrar 9: Objecte per guardar fulls 10: Objecte per encuadernar fulls 1→

4↓

3→

2↑

9↓

Aquests quatre alumnes s’han colat a la sala de màquines suposadament a “fer un treball de biologia”. La veritat es que fa una mica de podor a tabac. Guia a la Dolors Pulido cap als trepelles.

6↓

5→

←10

8↓ ←7

ÍNDEX

solucions 1.- Relaciona,

2.- Les diferències

si pots

3.-Sopa de lletres D F G T A B

A U V C S

O W U T R F G E P F C V

1-E 2-C 3-D 4-F 5-A 6-B

F N U D H G F R H

L H K R E L

D R O U A S A C O T E P

A C R S T

L C A

T R I

J F R O A L

U E E S U A D U C L A C R

L O V C R E S S W Y U U S F G Y T A U L A A S O X

T W N O W Y O C R S U O E

T O W F H K T S B O R R O M A T

N B R N O R L

O S D V G

T T

N E Z X C V B N M D U W T P C A M W L

N D L G D F O D S Q E D

L P D B U

S E K E S C O L A H T Z G T E H M F G U M E

O G O L B N T D F S Y G O O L B

A P C A M A P M O B A

F E F

Y F

S R H E

T O S

O U S B F S R O

N C T A G S O G G O S

A O L

L O C A

L T

Q F U E G

N B

L O A P

L L S M A G L

A P C A M E M A P M O B E A O

A C O M E N O W S R L A S A C O L O T E P

I T X S C I R A L U V R A P T E H M G Y F G T M E J P V E E W I N O T R U O R E L C A J T I I J F R O A E U T S F L O R T B S T Y U O Z A S W R O P I L O U R F I I A I R R Y O N SI S A B R B D E A O T S A C I I D V W C D F T E C N U S F R D T S F N D T S A I C M S Y G D A V S E U Q I T A M E T A M V R U K E K U E E R E F G C F V U H R S Z D C R F V G B J R O L L N R Y D S V Y A D N K S C G R E S Q C Z U B U L B G T I O A P M O B C B I H T N C D W Q A Z P L O J N O A R W T E P I T C P S D B O I U T R S A Y U T E D S L E Q G F H E I O S T Q W R V D Y U I O W C S D F G S S A I

5.- Operacions

4.-Jeroglíﬁcs

6.- Mots encreuats 1 1→ E

1 ENRIC BARRULL 3 MARISUN CAMINAL 2 ENCARNA MORA 4 PILAR TEIXIDOR

7.- Mots encreuats 2

B A T X I L L E R A T

E F

C I E N C I E S S O C I A L S

X T

O R D I N A D O R S

P R O F E S S O R A T

R I R A L U V R A P

E T

T A

A L U M N A T

9↓ C A R O P E T A

4↓ P I A P E 5→ R E R A C A

G L ←10

8↓ G O T M A

6↓ E S T I S O R ←7 E S

8.- Ja se m’han escapat!

S E C R E T A R I A

G E O G R A F I A

O I G 3→ L L O B 2↑

Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdh i ens acomiadem!! Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc

Disseny de Marc Closa (4t ESO)

Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc

tar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència ar dibuix biologia física química història tecnologia es criure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia física química història tecno logia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia física química història tec nologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenya aprendre ciència art dibuix biologia física química his tòria tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físic química història tecnologia escriure pintar escola Àd

Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibui biologia física química hi tòria tecnologia escriur pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar i tamb aprendr ciència art dibuix biologi física química història te nologia escriure pintar e colaÀdhucTecnos enseny aprendre ciència art dibui biologia física química hi tòria tecnologia escriur pintar Àdhuc Tecnos ense yar aprendre ciència art d buix biologia física químic història tecnologia escriur Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibui pintar escola Àdhuc Tecno biologia física quimica història tecnologia escriureciènci pin ensenyar aprendre

Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quimica història tecnologia escriure pintar escola ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dbuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia esÀdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quícriuremica pintar Àdhuc ensenyar història escola tecnologia escriure pintar Tecnos escola Àdhuc Tecnos ensenyar i tamb aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnoloaprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia Àdhuc Tecnos ensenyar apren dre ciència art dibuix biologi física quimica història tecnolo gia escriure pintar escola Àd huc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia físi ca química història tecnologi escriure pintar escolaÀdhu Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia físi ca química història tecnologi escriure pintar Àdhuc Teno ensenyar aprendre ciència ar dibuix biologia física quími ca història tecnologia escriu re pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència ar dibuix biologia física quími ca història tecnologia escriu re pintar escola Àdhuc Tecno

Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat