El Cant del Gall 2022

'

l Art

2

de

Tornar

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

1

EDITA Associació Cultural Falla La Gallera Hort dels Frares

EXPLICACIÓ dels MONUMENTS Antoni Lluís Martínez i Enric Xavier Versant al foc

DIRECCIÓ Emili Sanchis Esparza

TEXTOS ACTES i PORTADETES Marina Costa Llopis

COL·LABORADORS LITERARIS Diego Gómez Rubén Gómez Silvia Monteagudo Rosemy Sala Rícar Roca Carolina Ferrandis Josean Ferrer PORTADA Una infermera gallera Paco Serra Pla Leo Giménez Amparo Iraola LEMA del LLIBRET María Lairón L’Art de Tornar Enric Juan Redal Teresa Fuster CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Paula March Marina Costa Llopis Lluis Gisbert Marisa Martín MAQUETACIÓ Xavier Sierra Adela Gallardo Lluís Fornés Pepe Almendrós DIFUSIÓ DIGITAL Aurelià Lairón www.issuu.com www.fallagallerahortdelsfrares.com Juan V. Durà Miguel A. Martínez Andrés Felici DISSENY i IMPRESSIÓ Guillermo Colomer Grupo Gráfico Alzira, S.L. Isabel Gómez Lluís Fornés DEPÒSIT LEGAL Rubén Pastor V-69-2017 Salvador Iñigo Bernat Montagud EDICIÓ Vicent Fontana 750 exemplars COORDINACIÓ Marina Costa Llopis Aureliano J. Lairón Pla Adela Gallardo Alfredo Garés François Moya

2

El Cant del Gall

SECCIÓ GRAN Salutació del President Paraules de la Fallera Major Cort d´Honor Recompensa Junta Directiva Explicació de la falla gran i esbós SECCIÓ INFANTIL Paraules de la Fallera Major Infantil Cort d´Honor Infantil Junta Directiva Infantil Explicació de la falla infantil i esbós Programa d’Actes Actes fallers exercici 2020 Comiat President Infantil Actes fallers exercici 2021 COL·LABORACIONS LITERÀRIES HIMNE DE LA FALLA PUBLICITATS

FALLES D´ALZIRA Festes d´Interés Turístic Nacional PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT Este llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció i l’ús del valencià.

Concurs de llibrets en format gran de Junta Local Fallera d’Alzira.

'

l Art de Tornar

3

Saluda

del President José Luis Llinares Clausi

E

stimats fallers, falleres, fallers d’honor i amics de la nostra comissió, Vull, des d’aquesta salutació, expressar el meu agraïment a la Junta Directiva que tant s’ha esforçat en aquestos anys tan durs, la pandèmia ens ha furtat l’alegria i la l·lusió, pero hem de tornar a buscar-les i entre tots els fallers podrem amb ella i al final les falles tornaran a ser festa, pólvora i color…

Als fallers: vos demane que, tots units, gaudim d’aquestes festes de Sant Josep, plenes de color, pólvora (si ens deixen), i segur que amb mascareta.

Per descomptat, a les Falleres Majors Silvia i Anna, donar-vos les gràcies per la vostra dedicació 4

a la falla i desitge de tot cor que ho passeu molt bé aquestes falles i que siga un any al fi inoblidable per a tots.

A les famílies dels nostres representants, donar-vos les gràcies per la confiança depositada en la meua persona, ja que l’esforç vostre és molt gran i important tant per a mi com per a la falla.

Als nostres fallers d’honor i col·laboradors, dir-los que tenen les portes de la Gallera obertes i que el seu recolçament any rere any és fonamental.

I per acabar, demane per a tots molta salut, que ens poguem reunir en el nostre benvolgut casal i guadir el millor que es puga d’estes falles que ens mereixem.

Bones falles i visca la Gallera.

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

5

Sivia

Monteagudo Moliner FALLERA MAJOR 2022

B

envolguts fallers i falleres, estimats amics tots.

Mai hagués imaginat quan va ser el meu nomenament l’any 2019 que hui per hui seguirIa sent vostra fallera major i molt menys que una pandèmia, paraula que sols havíem vist als llibres de text, trastocara tot allò que teníem previst. És cert que les nostres vides han canviat però també és una realitat que la nostra essència i il·lusió segueixen més vius i amb més força que mai.

6

No sabem què ens depararà el futur, però del que sí estic segura, és de que gaudirem de la nostra festa, de la nostra falla, del nostre monument i indumentària però sobre tot de la NOSTRA GENT! Perquè sense cap dubte el millor que te aquesta comissió són les persones que la formen i la fan més gran cada dia a Alzira, però especialment al nostre COR. Desitge unes Falles 2022 intenses i repletes de totes les vivències que tenim pendents de celebrar.

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

7

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

Junta

directiva

President José Luis Llinares Clausi

Comptador Javier Miró Palau

Fallera Major Silvia Monteagudo Moliner

Vicecomptador Alfredo Suñer Benito

Assessor de Presidència Kike Palau Suñer

Delegats de Junta Local Fallera Ricardo Roca Almela Oscar Núñez Martínez

Vicepresident d’activitats diverses Juan García Corral Vicepresident d’economia Santiago Blasco Vila Vicepresident de monument José Vicente García Pons Vicepresident de festejos Pablo Giménez Vázquez Vicepresident de casal Pepe Llinares Pellicer Vice. de presentacions i protocol Francisco Serra Pla Vicepresident de cultura i llibret Emili Sanchis Esparza Secretària Mª Victoria Nájera Pellicer Vicesecretari Salvador Selfa Peris Tresorer Francisco Martínez Gay

10

Delegats de censos i recompenses Carlos Palau Pérez Delegat Jurídic Bernardo Mahiques Alonso Delegats de teatre adult Darling Canet Beneyto Carla Prats Prats Delegats de teatre infantil Mireia Sampedro Faus Delegats de cultura i llibret Alfredo Garés Nuñez Aureliano Lairón Pla Juan José Cebolla Pardo Inmaculada Pellicer Alfonso María Pellicer Marín Delegada de sector Mª José Úbeda Cabanilles Delegats de festejos Armando Serra Pla Miquel Micó Alcázar Sergio Palau Pérez

El Cant del Gall

Enrique Ferrer Úbeda Antonio Nájera Pellicer María Lairón Peris Carmela Molina Puchades Paula Fenollar Sala Borja Mompó Alcarria Delegats de casal Alejandro Ruano Selfa Adrián Martínez Valle Christian Mancebo Belmonte Eduardo Gallardo Palau Miquel Casanova Salvador Adrián Araujo Ataz Pablo Fuster López Delegat d’esports Felipe Tudela Pérez Luis Pérez Soler Delegada de xarxes socials Adela Gallardo Górriz Delegats de xaranga Juan José Molina Tormo Sergio Montalvá Orón Delegats d’activitats diverses Felipe Tudela Carbonell Eugenio Esparza Botella

Delegada d’imatge Françoise Moya Llinares Delegada de pasdoble Marina Costa Llopis Delegats de loteria Rosa García Antich Eva García Antich Delegats d’atípics Francisco Palacín Pérez Julio García Gimeno Alfredo Fenollar Bixquert Salvador Collado Mascarell Salvador Bartolomé Guimerà Delegats de monuments Edelmiro Cuenca Peyró Carla López Clar Jaime I. Nájera Pellicer Delegats de cavalcada Consuelo Tauroni Masiá Raquel Agraz Fuentes Gallers Muntanyers Francisco Enguix Balaguer Arxiver Javier Llinares Pellicer

Delegats d’infantils Juan Jordán Moreno Jesús Salvador Gómez Pascual Suñer Soler

Vocals Concha Aguilar Pellicer Vicente Aguilar Pellicer Regina Alamanzón Gonzalez Victoria Alamanzón Gonzalez Ana Alarcón Segarra Alejandra Albentosa Masiá Cristian Amargós Julio Adrian Amargós Mengual Héctor Andrés Julio Patricia Andrés Salinas Caterina Andújar Carracedo Pablo Andújar Trabazos

'

l Art de Tornar

Carlos Añón Romeu Ana Aramburu Pina Carla Aranda Giménez Laura Arbona Hidalgo Rosa Arbona Piera María Arredondo Montoya Pablo Ausina Carbonell Cecilia Ausina Carbonell Irene Azorín Aguado Ernesto Baeza Martínez Salvador Ballester Sifre Sonia Barber Belda Paula Bartolomé Picot 11

Marta M. Belinchón Molina Andrea Benedito Álvarez José Benedito Álvarez Inma Bernabeu Llinares Pablo Bernabeu Moll Andrés Bernal Martínez Romualdo Bertomeu Pérez Carmen Bertomeu Canet Arturo Blasco Ferrer Paloma Blasco Prats Bernat Blay Bosch Maribel Bono Mengual Rafael Bono Mengual Borja Boronat Bartolomé Pau Boscá Fabra Emili Botella Aparisi Cristina Cabañero Cantavella Andrea Cabañero Cantavella Blanca Cabezuelo Carbonell Jorge Cabezuelo Carbonell Enrique O. Camarasa Daries Esther Camarasa García Quique Camarasa García Rafael Camarasa Gregori Rafael Camarasa Parra Olga Campos-Suñer Borrás Catalina Camps Campos-Suñer José E. Camps Peris Susana Canet Saixo Anna Cantos Prats Carla Cañes Camps Andreu Carballo Armengol Antonio Cardenas Tribaldos Amparo I. Carrió España Alex Casas Llinares Carmen Castells Aciego Miriam Cardona Simo Paula Cebolla Carrió Jorge Cebolla Carrió María Cebrián Peris Raúl Cebrián Peris Anaïs Chordá Blay José Luis Chornet López Andrea Clemente García María Climent Castillo Amparo Climent Ortega 12

Patricia Collado Pellicer Sergio Colomer Rosell Ernesto Colomer Rosell David Costera Rodríguez Ede Cuenca Gómez Octavio Cuenca Gómez Lucía Cuesta Pastor Laura Cuesta Sanjuan Marta Cuesta Sanjuan Roberto Damiá Osca Marta Davis Clausi Gema Desantes Llácer Javier Diana Carbonell José Díaz Argente Ivan Díaz Mena Marta Donat Delgado Adriana Durá López Borja Elorza Oviedo Natalia Enguix Pérez Paula Enguix Perez Marta Escrivá Albelda Guillem España Bruder Sara Esparza Alamanzón Borja Esparza Soler Adrián Faus Mármol Miriam Fernandez Aparisi Beatriz Fernández Hevilla Amadeo Ferrán Aramburu María Ferrán Aramburu Carolina Ferrandis Bellvis Ernesto Ferrandis Celda Margarita Ferrando Moll Miguel Angel Ferre Bañón Juan Ferrer Albelda Desiré Ferrer Argente Tomás Ferrer Ballester Carlos Ferrer Ballester Benjamín Ferrer Blasco Alejandro Ferrer Colomer José A. Ferrer Úbeda Marta Ferrús Aparisi Alejandra Frutos Pérez María Furió Escola Vicente S. Fuster Albentosa Carmen Fuster García Teresa Fuster García El Cant del Gall

María Fuster López Javier Gallardo Magraner Estela Gallardo Palau Carmela Gallardo Vázquez Sandra García Borrás David García Fernández Sara García Ferrer Teresa García Gimeno Natalia García Soler Marta García Suñer Isabel Garés Sala María Garés Sala Alexandra Gil Casterà Eugenia Gil Casterà Patricia Gil Casterà Cassandra Goig Adan Paula Gómez Iborra Ana Gómez Iborra Paula González Pellicer Pablo Gonzálvez García Victor Grande Peris Cristian Grande Oliver Hugo Grande Oliver Laura Granell Moreno Andrea Guijarro García Marina Guijarro García Belen Heredia Martínez Clara Herrero García Nuria Herrero Peinado Marta Herreros Motilla Mara Hidalgo García Maribel Iborra Maseres Miguel Ángel Jordá Arbona Javier Jordá Arbona Marta Jordá Arbona Adriana Jordán Agraz Pablo Jordán Agraz Ana Lairón Peris Sergio Llinares Tormo Jaime Lliso Esparza Reyes Lliso Iborra Arantxa Llop Arroyo María López Arroyo Patricia López Alarcón Carla López García Carmen López Layunta

'

l Art de Tornar

Galo López Layunta Enric López Llorca Borja López López Oscar López López Esther López Rodríguez Jesús López Rodríguez Eloy Lucas Bernabeu Irina Lucas Bernabeu Clara Magraner Casterà Nuria Magraner Peris José Vte. Magraner Peris Bernat Maiques García Paula Maiques García Verónica Mancebo Belmonte Rubén Manuel Sánchez Rosa Martín Almela María Martín Almela Helena Martínez Artes Patricia Martínez Gregori Carla Martínez Herrero Alejandro Martínez López Carlos Martínez Martínez Juan Martínez Rodríguez Raquel Martínez Ruiz Rocío Martínez Sierra Jorge Martínez Valle Alma Martorell Huguet Ángela Mascarell Fons Blanca Mascarell Roda Ariadna Maseres Mañanes Andrea Masiá López Juan Bautista Mateu García Pablo Mazo Miro Paula Mena Gallach Raquel Mengual Pelufo Marta Miquel Casterá Antonio Miró Tudela María Miró Tudela Marta Miró Tudela Clara Montalvá Sanjuan María Montalvá Sanjuan Arantxa Montañana García Marta Montañes Vaya Ainhoa Moreno Sario Héctor Moya Camarasa Mª Victoria Orga Montagud 13

Laura Ortega Sabater Sonia Ortola Belda Marta Orts Llacer Paco Palacín Serra Pau Palacín Serra Soledad Palacios Sorribes Esther Palau Oltra Alba Palomares Martínez Elena Palop Martí Mª Belen Pardo Botella Bernardo Parra Asins Pablo Pascual Safont Sol Pellicer Palacios Esperanza Pellicer Pérez Francisco Pellicer Pérez Adela Pérez Alós Asunción Pérez Alarcón Marta Pérez Arenas Ana Pérez Salort Miriam Perez Cardona Sergi Peris Clari Alejandro Peris Martínez Laura Peris Pérez Bernardo Peris Sancho Rosa Mª Peris Sancho Mª Angeles Picot Martín Daniela Piera Hurtado Adrián Porras Lorja Guillermo Prats Pla Eva Prats Pons Carmen Puchades Carbonell Fernando Quijano Sansaloni Javier Quintana Chover Inés Ramírez Guitart David Remigia Pellicer David Roca Almela Mireia Roca Gallardo Cristina Roca Gallardo Elisa Rochina Verdejo Alba Rodilla Martínez Victor Rodríguez Jaume Roig Garrigues Helena Romero López Malena Romeu Tomás Carolina Ruiz Pérez Isabel Sala Cebolla 14

Rosemy Sala Cebolla Moises Salvia Rosell María Sánchez Castilla Vicente Sánchez Albero Emma Sanchis Tauroni Alex Sanchis Tauroni Rosa Sanjuan Ases Lucia Sanjuan Pérez Alejandro Sarrió Climent Carlos Sarrió Climent Ignacio Sarrió Climent Ignacio Sarrió Montes Hugo Schulz Vidal Camilo Sebastiá Sancho Juan Ignacio Selfa Peris Paula Sempere Castro Sonia Serra Pla Sandra Soler Gimenez Marta Suñer Benito María Suñer Máñez Teresa Suñer Pellicer Alfredo Suñer Pellicer Valeria Suñer Ugolini Sara Talens Peris Laura Trescolí Valls Ana Belén Tribaldos Bonillos Jorge Tudela Pérez Sara Tudela Soriano Andrés Úbeda Fernández Sonia Ugolini Roberta Ugolini José Valero Terol Sara Valle Esteve Victor Valls Pérez Carla Valls Pérez Veronica Vayá Climent Pura Vayá Vayá Angeles Vidal Esparza Javier Vila Casterà Rubén Vila Navarro Alberto Villanueva Ahicart Natalia Villanueva Ugolini Alejandro Villanueva Ugolini Marta Yago Alarcón María Zaragozá Zayas El Cant del Gall

F lama

d' O r i Murta

amb Brillants a títol pòstum d’Amadeo

'

l Art de Tornar

en Favor

Ferrán i Cerdán

15

Artista:

Rubén Gómez Aranda

Versos:

Enric Xavier & Toni Lluís

16

El Cant del Gall

Lema: ELS AUTOS BOJOS… PER APARCAR AL CENTRE

Si voleu passem revista.

La Falla de la Gallera que ací gustosa ens atén ens presenta una carrera per dins de l’Ajuntament, retratada per Rubén.

PIER-NODOYUNA és regidor i té l’ego per la lluna, tot per culpa del “feisbuc” i no n’encerta ni una.

En RUBÉN GÓMEZ ARANDA ens presenta en un moment de què anirà el monument, que entre càntics i entre gojos, neumàtics i fumaguera es titula ELS AUTOS BOJOS i van tots a la carrera.

El que més corre de tots, puix és un fet constatable, és el cotxe de l’alcalde que està trucat de bon tros.

Conduïx per “compromís” volant per la carretera.

Quan més avança i més corre menys gasolina li queda.

Puix com l’ESTUKA RAKUDA hi ha que vore com raona.

I a tot el món el saluda, per això guanya en persona.

A tots els dóna raons i guanya les eleccions, tot i dur dos huits i un nou seguint-lo a ell en la llista.

'

l Art de Tornar

A la Carrera dels AUTOS BOJOS igual són els blaus com els rojos.

Volgué al seu competidor per la banda de l’esquerra, només que per “compromís” llevar-li algun regidor.

I li va rodar per terra el seu trosset de pastís.

En fer-se les eleccions quedà fora dels escons, però gràcies als Patans que el salven totes les mans, torna a entrar en la carrera i accelera que accelera.

Tancà un camí als corredors perquè ningú no correra, però ha quedat com “Camot” i és que Pier fa allò que pot, per caure bé al personal i la gent ja es desespera: -Quan punyetes el trauran els seus fora de carrera?

I ell diu: -Abans d’eixir jo ni res que se li parega.

Que el partit desaparega que d’ací no he d’eixir jo.

Sóc l’amo de la carrera.

17

Va PENELOPE GLAMUR Corrent per vora dels màrgens Seguint tota accelerada: -S’estamparà contra un mur?

Crec que ni mica ni gens, puix exercix d’advocada i de bona “ciutadana”.

De la collita fallera, Junta Local és ací per a entrar en la carrera un conegut trampolí.

I també les “confraries” aporten gent tots els dies, a la carrera local per l’escó consistorial.

Es passen el dia igual donant lliçons de moral, però al Consell Juvenil n’apuntaren més de mil de falses associacions per guanyar les votacions.

Els TROGLODITES ja estan també en este ajuntament, trencant-ho tot, fent la mà, atacant, donant, rebent.

Militants de la llegona, sergents de cavalleria, algun músic que ara sona i més que te’n contaria.

Són cavernaris, primaris, els més troncs de la carrera, cantant himnes legionaris, refregant-nos la bandera.

Però amb tanta perla fina el cap és qui desafina.

Tot el dia estan dient que en els temps neandertals -quan Paco “el mòmia” manavaací es vivia molt bé, però estan quedant com fava, puix hui l’abric de mamut a més d’un no li està bé, malgrat que es pose cabut i siga un bon troglodita dels que quan pixa s’esguita.

Entre el soroll a ferralla, s’acosta armant gran remor sempre a punt per la batalla altre cotxe volador: SUPER XATARRA ESPECIAL els caps de l’oposició.

18

Com ahí ho reciclen tot, sempre que dugues bandera et podran fer un bon lloc des de dalt de la barrera.

Seguim amb altres vehicles i més lleugers corredors, que ja estem fins els testicles per no dir-vos fins els...

Amb l’ANTIGALLA BLINDADA que suposa el poc trellat, alguns quedaran com fava si no han evolucionat.

Representen els mafiosos que els hi ha en tota associació, els que van de peixos grossos i augmenten el seu muntó.

Perdoneu si no hi ha nom per a esta gent del repom, però penseu i penseu i entre tots sabreu qui són.

El Cant del Gall

Són els que no alcen la veu, els que cobren comissions, els que compren a baix preu i venen sempre a preu d’or.

Si aneu a esmorzar a “Bastos” en trobareu un muntó que no reparen en gastos si convidem tu o jo.

EL SUPERHETERODÍ és vehicle molt faller, no cal dur a un endeví per ací poder saber que en certa Junta Fallera, també alguns fan la carrera corrent a més no poder.

A vore si hi ha trellat i l’alambí misteriós passa a ser més melindrós si no és desqualificat, perquè alguns cauran de tos d’aüssar i d’abusar.

Tinguem trellat corredors!

Gaudim de tot amb criteri, o el trofeu i el ram de flors el duran al cementeri.

Però seguim en la pugna de l’alta competició.

Si el resultat no s’impugna prompte tindrem campió.

Hi ha qui corre per un càrrec qui vol ser faller de pes, hi ha qui ni fent-lo hui a encàrrec aprofita per a res.

Una altra estranya carrera de cotxes destrellatats és la d’Alzira sencera si al centre vols aparcar.

Els vestits de la Cort curts per córrer i abaratir, els feren una castanya, un empastre pur i dur, tot per no fer-los ací i dur-los a fer a Picanya.

Carrers per als vianants, la ciutat és més amable però si vols aparcar hauràs d’anar a cavall i tindre una haca en l’estable.

Puix hi ha qui mai no escarmenta i tota Alzira ho comenta.

La cosa és donar la llanda i fotre al contribuent, que ni fets encomanda són estos politiquets.

Vaja un tall de negociants pagant a base de lletres, com en els tems del “fiat” duros a quatre pessetes.

Hem de pagar i pagar per mantindre en la carrera a tants dàtils de palmera que s’han volgut col·locar i ix de la nostra cartera.

I què dir d’una altra classe d’allò que a ningú li passe.

Si vols vore la carrera el proper setze de març a la Falla LA GALLERA La voràs i s’ha acabat!

Ací L’ALAMBÍ VELOÇ diu que ell va sempre més ràpid però igual es cau de tos per fer-se l’amo del pati.

Circula contra sentit i contra circulació, va buscant el cavalló que així és com passen les falles hui més d’u i més de dos,

'

buscant sempre el cavalló i fent-se quatre cassalles.

l Art de Tornar

Aplaudiu si vos agrada veient-la des de la grada!

Gaudiu la festa amb trellat si no quedareu com fava...

L’explicació s’ha acabat.

19

20

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

21

Anna

Sanchis Tauroni FALLERA MAJOR INFANTIL 2022

F

allerets i alleretes.

Per quart any consecutiu tinc l´honor de representar la comissió infantil del nostre galliner. Lluny queda el mes de maig de 2018, quan Epi va dir el meu nom com a màxima representat infantil però puc assegurar-vos que tinc la mateixa il·lusió que llavors si no cap més.

Pregue amb força que la “Font dels desitjos” de la nostra falla infantil complisca el meu desig de tindre falles, perque nosaltres ja les farem especials i inoblidables. No ens falta il·lusió ni força 22

per superar esta pandèmia, i així ho demostrarem en falles. Amb cura però amb molta alegria, i com no, de la mà dels meus companys d’aventura: Epi i Silvia.

Només em resta desitjar-vos que quan arriben els dies fallers tots junts puguem gaudir al màximde les festes. Que tot l’esforç i el treball que es realitza es veja reflectit en una festa on regnen l´amistat i l’alegria.

I recordeu: quan oloreu la pólvora, escolteuu els coets i a la nostra xaranga no ho dubteu i eixiu al carrer a gaudir de la festa com es mereix la Gallera.

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

23

El Cant del Gall

24

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

'

l Art de Tornar

25

La

f ont del s

Conta la llegenda que a Alzira tenia una Font de blau pintada. conta la llegenda que la font amb rajola valenciana estava decorada.

I és que dient que hi havia una font de la que brollava aigua encantada, i que tenia poder per a complir el desig que es demanarà.

Per demanar-lo sols calia fer el gest de Llançar una moneda amb els ulls tancats, mentre pensaves el que estaves desitjant mentre imaginaves que es feia realitat.

L’horta cal mimar-la amb aigua i bons nutrients, perquè ens regale bones fruites, hortalisses i aliments.

El llaurador busca la desapareguda font per desitjar el que més falta fa, aigua i més aigua per regar la preuada taronja de la Rivera.

L´aigua és un bé important del que ningú és deu apropiar.

Llegenda o realitat, no es sap, la font dels desitjos no es sap on està, font d´on brolla aigua encantada, aigua que tanta falta ens fa.

Com tinc la gerra plena d´aigua de la font, li’n passe un poc al meu veí perquè té el barral quasi buit.

Sóc l´Afany d´aconseguir allò que és vol complir.

Criden fort els animals invocant al déu de la pluja, necessiten que ploga a la Sabana perquè es torne verda i sana.

A mi hem diuen Anhel, llance els desitjos al cel.

26

de sitjos

El Cant del Gall

Artista:

Xavier Ureña

Explicació:

Versant al foc

'

l Art de Tornar

27

Cort infantil

Fallera Major Infantil

Anna Caterina Sanchis Tauroni Delegat de Junta Local Fallera

Nacho Serra Mancebo

28

El Cant del Gall

Vocals Carmen Aguilar Pellicer Nerea Amargós Mengual Clara Andrés Fernández Salvador Andrés Fernández Jorge Alcaraz Torremocha Roma Blasco Granell Rocío Bertomeu Canet Enrique Camps Alamanzón Martín Carretero Canet Bruno Díaz Mena Marta Ferrer Desantes Martina Ferrer Toledo Norbert Ferrer Tribaldos Tomás Ferrer Tribaldos Juan Ferrer Vila Rodrigo Ferrer Vila Carlos Gallego Martínez Borja Gallego Martínez

'

l Art de Tornar

Carmela García Suñer David González Colomina Rocío López Martínez Donna López Royo Bosco Mompó Ortola Alba Olaya García Martina Olmo Sampedro Noa Pascual Ruiz Elisa Pellicer Palacios Paula Remigia Climent Carolina Salvador Bernabeu Paula Salvador Bernabeu Lourdes Sebastià Pastor Guillermo Serra Carrió Gonzalo Serra Mancebo Paolo Suñer Ugolini Rodrigo Úbeda Herrero

29

P rograma

d’Actes

DIMARTS,15 DE MARÇ DE 2022 A les 8 h, concentració en La Gallera, cafenet i acudirem al taller de Rubén per traure a passejar el Rocomòbil, el Superconvertible, l’Alambrique Veloç, el Superheterodino i altres autos bojos que formaran part de la nostra falla. A mitjan matí, uns quants acudirem a la Llosa a portar la falla infantil.

DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2022 A les 7 h, el Grup The Toraors estarà preparant les brases per tal de delectar-nos amb una gran torrà.

A les 9:30 h esmorzar.

A les 10:30 h acabarem de plantar el que quede del dia 15.

A les 18 h, berenar infantil i una sorpresa (que sí sabem però que no la diem).

A les 22:30 h sopar sobaquer i festa fins les 2 h.

DIMECRES, 17 DE MARÇ DE 2022 Comença la Q1 , com es el primer dia, anirem en el Superheterodino i el Pussycat Glamurós.

A les 8 h despertà. Com que és la primera en serem 200: recordeu que a qui no tinga el carnet, el tio Alfredo no li donarà coets. Arreplegarem les Falleres Majors i ens farem les primeres cassalletes de les falles.

A les 9:15 h esmorzar per a agafar forces, cortesia de la Sala Rex. Quan redactàrem el programa no teníem els menús tancats, però ja vos avancem que de seguir hi haurà ouets caiguts, llonganisses d’Oskíñez i sobrassada.

A les 11 h, el Director de Carrera XANO NODOYUNA ens donarà l’eixida per tal de visitar casals i començar a fer més mal que una pedregada pels boxes de les comissions agermanades. En arribar a la cursa, repostarem els depòsits amb caldet i politetes Rex, però abans, cremarem roda amb el tradicional escaling, amb la xaranga boja Élite.

A les 17:30 h eixirem de La Gallera per tal d’anar a l’Ajuntament amb la intenció d’agafar els primers premis... De camí farem l’emotiva ofrena de flors a la Verge de La Murta.

30

El Cant del Gall

A les 22:30 h, sopar Rex. Molts autos bojos arribaran a trossos, com si fora el París-Dakar o el Marimba-Guinea. En acabar, III playback faller i discomòbil (recordeu que és exclusiva per als fallers).

DIVENDRES, 18 DE MARÇ DE 2022 Comença la Q2, ací ja anirem amb el Roncomòbil i anb el Troncoswagen, la cosa ja es va complicant.

A les 8 h, segona despertà, en la que vorem si arribem a la vintena. Anirem a despertar a les nostres Falleres Majors, Anna i Silvia.

A les 9:15 h esmorzar sorpresa, però la KGB ens ha dit que de segur hi haurà ous caiguts i llonganisses Onskíñez.

A les 11 h, novament el Director XANO NODOJUNA i els seus GNS PATAN donaran l’eixida a la segona etapa de passacarrers per tal de canviar rodes i l’oli als boxes agermanats. Acadarem a la mascletà i tornarem a La Gallera per cremar a les escales les cobertes que ens queden. A continuació, dinar de gambes de Dènia (s’ha d’anar a per elles) i caldet amb pilotetes.

A les 18:30 h, concentració a La Gallera per tal d’assistir a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch.

A les 22:30 h, sopar sorpresa al casal. Sorpresa és perquè encara no tenim ni idea del menú.

A les 00:30 h, gran actuació del trio Sorpresa II, perquè encara estem com l’any passat, sense saber el nom. Recordeu: polseres i el got reutilitzable per a omplir el depòsit, que hem d’alegrar Greta Thunberg i frenar el canvi climàtic.

DISSABTE 19 DE MARÇ 2022 Q3, ací ja sols tenim disponibles els Espantomòbil i la Ferralla Especial.

A les 8 h, última despertà en petit comité. Arrasarem anb el que els quede a les Falleres Majors, sobretot amb el líquid.

A les 9:15 h, esmorzar. Volíem convidar Trump, però és alèrgic als ous caiguts, i a La Gallera, les tradicions són les tradicions.

A les 11h, dia del Sector. Els Xano-estendards ens guiaran per Le-Mans fins la Plaça del Regne per veure tots junts l’última mascletà de les Falles 2020.

A les 14:30 h, última cremada de rodes i caixa de canvis a les escales, i a continuació, per a dinar, un caldet híbrid, que l’elèctric 100% encara no l’hem pogut provar.

A les 18 h, concentració dels ballarins bojos guiats per Marina Glamour, per a anar la desfilada de pasdobles.

A les 21 h, Cremà de la falla infantil, castells de focs artificials i plors a gogó.

Després a sopar, i depenent de si el Tribunal Constitucional indulta els bombers, cremarem prompte la nostra falla gran, cantarem l’himne i com és tradició, ens farem els últims xupitos de querosè i petroli del Golf Pèrsic.

'

l Art de Tornar

31

32

El Cant del Gall

Memòria de les falles

'

l Art de Tornar

33

Setmana

CULTURAL 2020 Emili Sanchis

Finalment el que era un somni es va fer realitat, un pas més en què una associació cultural com es la falla La Gallera va fer gala del seu nom en un acte impregnat de cultura, un toc de qualitat i sense deixar de banda el nostre esperit fester inconfundible i al qual no podem renunciar. La I Setmana Cultural de la nostra comissió tingué lloc en el nostre centre sagrat: el Cercle Alzireny.

Un repte personal i col·lectiu per a tots els integrants de l’àrea de cultura de la nostra comissió.

Esperem que siga la primera de moltes i que siga una setmana que mai falte en el nostre calendari faller, això sí, sempre i quan el Covid ho permeta.

Quan platejàrem la Setmana Cultural teníem clar que no en volíem una a l’ús; volíem una Setmana Cultural diferent, amb esperit galler, que fóra dinàmica, participativa i festiva. Una setmana cultural al més pur estil La Gallera. Crec que ho aconseguírem.

Des d’aquestes línies vull donar les gràcies molt sincerament a tot l´equip de cultura de La Gallera, a totes eixes persones que, d´una manera o altra, a més d´un humil servidor, ho han fet possible: Ana Aramburu, Sonia Serra, Inma Pellicer, Marina Costa, Paco Serra, Tato, Aure Lairón, Mireia, Carla Prats, Darling Canet, Ana Pérez, Carmina Puchades... I, com no, a tots i cadascun dels membres de la comissio que ens han oferit el seu suport.

També m’agradaria donar les gràcies a tots els assistents, perquè este tipus d´actes, i fent un símil futbolístic, no és el mateix un estadi buit que un estadi ple. Gràcies a tots els que, quan la situació ho permetia, omplíreu de gom a gom les sales del nostre estimat Cercle Alzireny.

34

El Cant del Gall

2020 era l’exercici dels 5 sentits.

Vista, oïda, olfacte, gust i tacte units en consonància per a una de les novetats que eixe any portava per a La Gallera: la nostra primera setmana cultural.

Art, cultura i passió en totes les seues manifestacions i envoltades per les parets del nostre estimat Cercle Alzireny, que va ser testimoni de moments tan especials com l’exposició fotogràfica de la nostra Alzira, de la mà d’Alfonso Rovira, un taller sobre col·locació de mantellines a càrrec d’Hijas de Carmen Esteve, una cata de vins oferida pel celler del Roure, la presentació del nostre llibret, l’entrega del Premi Cant del Gall i infinitat de moments que recordem amb aquestes instantànies.

'

l Art de Tornar

35

Guard o 2020

´

Salvador González Marco

Voro

E

l 6 de febrer de l’any 2020, tal i com estava previst, al Saló Daurat del Cercle Alzireny, vam fer entrega del Tercer Guardó “Cant del Gall” de la Falla La Gallera-Hort dels frares.

El Guardó es tracta d’una distinció creada per la nostra Comissió destinada a premiar, a reconéixer la trajectòria i/o la labor d’aquelles persones i institucions que vinculades d’alguna forma amb Alzira contribuixen amb el seu esforç, amb el seu quefer i amb la seua dedicació a elevar el nivell social, cultural, deportiu, etc… de la nostra ciutat i de la seua comarca i, també, de la nostra Comunitat Valenciana.

A la Falla La Gallera-Hort dels Frares, com a la vinya del Senyor, hi ha de tot, però, gràcies a Déu, el contrari no s’entendria massa, som majoria els aficionats al futbol que som seguidors del València, i açò amb tots els respectes per als qui no ho són o són seguidors i/o aficionats d’altres equips, tots, clar està, la mar de respectables.

36

El Cant del Gall

El València CF anava a complir el 18 de març de 2020 els 101 anys de la seua fundació i això vol dir que encara estavem immersos dins de l’any del Centenari del Club que més i millor ens representa als amants del futbol valencià.

Ben propet de nosaltres tenim jugadors que s’han vinculat al València CF. Des del mític Antonio Puchades, de Sueca, que ens va deixar fa uns anys, passant per Salvador González, Voro de l’Alcúdia, David Albelda, de la Pobla Llarga, Juan Bernat, de Cullera… Tots ells s’han vinculat o es vinculen també d’alguna manera amb Alzira, per ser fills de pobles veïns al nostre, de pobles de la mateixa comarca, i tots ells han aportat el seu granet d’arena i han contribuint a fer un València gran En eixos més de cent anys del València CF han passat pel club 47 presidents, 61 entrenadors i més de 1.135 jugadors.

Adherint-nos, sumant-nos a l’efemèride del Centenari del València CF la nostra comissió va voler personalitzar el seu premi anual en un riberenc que ha aportat molt al nostre València. Es tracta de Salvador González Marco, més conegut per tots per Voro.

Voro va nàixer a L’Alcúdia el 9 d’octubre de 1963, jugà de central i lateral dret i es va formar en la cantera del València CF. Al nostre club va debutar l’any 1983 i va jugar huit temporades, posteriorment va formar part del Deportivo de La Corunya i es va retirar del futbol actiu amb el CD Logronyés l’any 1998.

Va rebre emocionat i agraït el nostre Guardó.

Emili Sanchis i Aure Lairón

'

l Art de Tornar

37

PONÈNCIA

Cata CELLER del ROURE

38

El Cant del Gall

U

n dels actes més destacats i esperats pels asistents a la semana cultural fou el celebrat el dia 7 de febrer, la ponencia-cata de vins del Celler el roure a càrrec de Paco Calatayud Rubio i Pablo Calatayud García, família del nostre benvolgut Tato, que va compartir taula amb ell, moderada per Emili Sanchis.

Els ponents feren les delícies dels i les assistents en una amena i divertida vesprada plena d’anècdotes.

Se serviren dos vins; el primer, “Les Alcusses”, vi negre criat en barrica; varietat 30% monastrell, 20% garnatxa tintorera, 20% petit verdot, 15% syrah, 10% cabernet Sauvignon i 10% merlot.

“Les Alcusses” va ser el primer vi de la bodega i va nàixer a l’anyada del 2000, va tindre molt d’èxit i va aconseguir trencar tòpics i aportar dignitat als vins valencians. Ens conten que el repte en els últims anys és aportar més frescor i elegància a un vi que continua sent ric, madur, fruitós, complex i contundent.

Emili Sanchis

'

l Art de Tornar

39

Per altra banda es va servir el “Vermell”, vi negre criat en guerra de fang 70% garnatxa tintorera i 30% mandó.

El “Vermell” va ser el més senzill dels nostres tres negres antics. Els antics, a diferència dels clàssics, només s’elaboren amb varietats autòctones i més es crien en gerres de fang. “Vermell” s´elabora amb el raïm de la part més baixa de la finca en Les Alcusses. Allí el sòl és més fèrtil i els rendiments més alts i aixó permet obtindre un vi molt assequible però amb caràcter. La seua primera anyada va ser la 2012 i la seua imatge està tenyida amb color roig fresc perquè així volen aquest vi. “Vermell” és aproximació al nostre paisatge pur, senzill i sincer.

Esperem que no siga l´ultima cata de vins que ens brinde esta bodega en la Gallera, una vesprada nit inoblidable per a tots.

Emili Sanchis

40

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

41

COL.LOCACIÓ DE LA

Mantellina Inma Pellicer i Alfonso

D

ins dels actes programats en la primera setmana cultural de la Falla Gallera-Hort dels Frares i de la que tots els assistents quedaren encantats, tinguérem una demostració-tutorial dels tipus de mantellines existents i de la seua correcta col·locació.

L´acte que fou dirigit i presentat per qui escriu estes lletres, tingué lloc al nostre saló àrab decorat meravellosament amb mantellines de diferents estils i absolutes obres d´art que molt generosament ens va prestar la nostra benvolguda Carmina Puchades, fallera de la nostra comissió, com a representant de la seua empresa familiar d´indumentària valenciana, Hijas de Carmen Esteve, fundada a l´any 1949 i pionera en la confecció dels nostres tratges regionals.

La mantellina és una prenda femenina popular en Espanya que va evolucionar a partir de l´antic mantó amb el que tradicionalment es tapava el cap la 42

El Cant del Gall

dona ja a l´Edat Mitjana i que en l´actualitat ha arribat a convertir-se en un elegant tocat de blonda, xantillí o tul.

Amb mantellines de mitja lluna, terns, dengue, de 3 pics, de tovallola, de diferents colors blanc, cru, negre... Carmina ens ensenyà molt magistralment quines eren les característiques de cadascuna i com era la correcta col·locació de les mateixes.

I per a tal menester, comptàrem amb una guapíssima model i també fallereta nostra, Cristina Roca, que engalanada amb el seu bonic tratge va fer possible que tot el personal ens férem idea de com devia quedar enganxada la mantellina per tal de lluir-la com cal.

Tots pogueren tocar i gaudir del tacte de les mantellines i aclarir els dubtes que sorgien i que tan claríssimament i de forma tan propera va resoldre Carmina.

Un acte exitós i del que la gent, majoritàriament dones, gaudírem.

'

l Art de Tornar

43

Alzira vista per

Rovira EXPOSICIÓ

A

l Saló Àrab del Cercle també vam tindre ocasió de disfrutar de l’exposició gràfica que va elaborar Alfonso Rovira Marín, una persona que es vincula amb Alzira des de l’any 1934 quan el seu pare, mestre de professió, es va traslladar a la nostra ciutat per a exercir la docència. Natural de Caravaca de la Cruz (Murcia) ha viscut pràcticament tota la seua vida a la capital de la Ribera del Xúquer. L’any 1955 ingressà en l’emissora local de la cadena SER, on va exercir com a operador tècnic, encarregat de continuïtat, realitzador i cap d’emissions i, finalment, com a director, funció que va realitzar entre 1984 i 1991, data de la seua jubilació.

Alfonso, juntament amb Ismael Mascarell i altres hòmens de la comunicación, posaren en marxa en 1965 la delegació comarcal del diari Levante amb la qual va col·laborar fins a 1977.

Rovira va exercir, així mateix, la corresponsalía a la ciutat del diari Las Provincias (1981-1984) i de la revista Paraula i publicà setmanalment durant molts anys una secció setmanal a Levante-El Mercantil Valenciano (edició de la Ribera) titulada primer “Y parece que fue ayer” i, després, “de ayer a hoy”.

Amb bona part de les fotografies que li serviren per a il·lustrar i acompanyar les seues interessants cròniques ens possibilità una mostra gràfica que donà compte de l’Alzira dels nostre pares i iaios. Una exposició molt interessant per la qual li estem molt agraïts.

Aure Lairón

44

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

45

P re sentaci o del LLIBRET 2020 i CLOENDA de la NOSTRA SETMANA CULTURAL Marina Costa

A

les portes d’unes Falles 2020 que totes i tots estàvem desitjant rebre, un dels últims actes que tinguérem la sort de celebrar junts va ser la nostra I Setmana Cultural i, amb ella, la seua cloenda amb l’acte de presentació del nostre llibret.

La guinda del pastís que va ser eixa setmana repleta d’actes que feien homenatge als 5 sentits, lema que encapçalava a més el llibret de l’any 2020: des d’una taller sobre la imposició de la mantellina, fins a un tast de vins, passant per exposicions fotogràfiques i entregues de premis, entre d’altres.

La presentació del llibret de La Gallera, com no podia ser d’altra manera, tingué lloc al nostre estimat Saló Daurat, on tots i totes les assistents tingueren ocasió d’obtindre un primer tast d’aquelles pàgines 46

El Cant del Gall

que tant de treball i estima porten darrere per part dels que cada exercici ens hi dediquem. Un llibret que ens parlava de com les Falles són, sens dubte, la festa dels 5 sentits.

A més, la vetllada va ser també l’ocasió indicada per a entregar els nostres premis del concurs de narrativa escolar que la nostra comissió organitza.

En definitiva, un acte que es va preparar amb molta il·lusió, com cada any i que esperem puga tornar a celebrar-se prompte per tal de presentar a tots vosaltres, fallers i amics, què és el que contenen estes pàgines que, com a lectors, teniu ara a les mans.

'

l Art de Tornar

47

Visita a alzira radio d’una part de la comissió del llibret per fer promoció del mateix

48

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

49

Nin ot EXPOSICIÓ del

2020

E

ls ninots que en pocs dies estaven destinats a engalanar els carrers de la nostra ciutat pogueren tastar un poquet d’aire lliure abans de tornar, malauradament, als tallers dels nostres artistes. La Casa de la Cultura, com cada any, acull als ninots grans i infantils de cada comissió i els nostres representats no van voler perdre’s, un any més, la cita a l’esperada Exposició del Ninot.

50

El Cant del Gall

Premi Secció 2a infantil Millor ninot

'

l Art de Tornar

51

´ P re sentaci o

INFANTIL 2020

52

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

53

54

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

55

´ P re sentaci o 2020

M

úsica, indumentària, pólvora, comboi i molta emoció en un dels dies més importants per a la comissió i, com no, per als nostres representants: les presentacions de la falla La Gallera. Moment assenyalat on, per primera vegada cada any, els i les falleres lluïm les nostres millors gales per acompanyar a les nostres Falleres Majors en un dia tan especial. Estem desitjant poder tornar a desfilar pels carrers de la nostra Alzira darrere del nostre estendard demostrant a tots que som la comissió que va destacant per tota la ciutat.

56

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

57

60

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

61

P remi s ENTREGA

ALS LLIBRETS 2020

N

o tot en 2020 van ser males notícies, afortunadament. I per a la nostra comissió, els dies previs al confinament portaren moltes bones notícies.

Encara amb la ressaca (emocional) de la presentació de la nit anterior, acudíem a la Gala de la Cultura al Gran Teatre on ens esperaven dos banderins molt desitjats: 3er premi de llibret en format gran i premi a la millor portada, realitzada pel nostre faller Paco Serra, tot un artista!

També ens donaren el 73é premi a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció i l’ús del valencià.

62

El Cant del Gall

Portada llibret 2020 premi a la millor portada d’Alzira realitzada per Paco Serra

'

l Art de Tornar

63

Crida

2020

C

om eixe masclet de primer avís que anti-

cipa una mascletà. Així va ser eixe 29 de febrer de 2020, un dia marcat per la il·lusió de la nostra comissió i de tota Alzira Fallera, per sentir de mà de les regines de les festes que, efectivament, ja estàvem en Falles! No es pot negar que, mentres ens deixaren, ho donàrem tot. Recordem en aquestes pàgines la Crida de l’any 2020 i, per descomptat, les ganes de que arribe la següent van in crescendo.

64

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

65

66

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

67

Paelle s

2020

A

més, com és tradició a La Gallera, al dia següent, el nostre Cercle Alzireny esperava, amb els braços oberts, a tots els nostres fallers que, com sempre, ens reunim per al tradicional concurs de paelles (o altres coses: fideuà, gaspatxo, caldereta...) i per a eixe primer assaig del pasdoble que amb tanta il·lusió preparem cada any.

68

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

69

Caval cada 2020

MULTICOLOR

M

olts recordem la cavalcada multicolor com eixe últim tast de Falles -tal i com les coneixíem, que tornaran!- previ a la notícia de la suspensió de les Falles 2020. Però ens hem de quedar amb la gran quantitat de bons moments que hem compartit i que ens queden encara per viure! Com els que tingueren lloc a la cavalcada multicolor 2020, o millor dit, el rally multicolor! Els autos més bojos d’Alzira els portava, com no, La Gallera.

70

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

71

72

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

73

Esparden y`à 2020-21

C

om marca la tradició de cada any, alguns dels nostres fallers aprofiten el diumenge previ als dies grans de la nostra festa per compartir, amb altres comissions germanes, el concurs faller a la millor espardenyà. Sens dubte, una gran ocasió per celebrar la germanor fallera.

74

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

75

I va aplegar la pandèmia... les falles 2021 les ferem virtuals

Falle s

VIRTUALS 2021

A

mb o sense falles al carrer, La Gallera no s’anava a quedar sense comboi faller durant el mes de març i tots junts ajuntàrem forces per poder celebrar, en la mesura del possible, les Falles 2021.

Malgrat tot, van ser tres dies de festa que no oblidàrem.

Consurs de dibuix des de casa

76

El Cant del Gall

Blussons al cole

Balcons decorats

Plantades particulars

'

l Art de Tornar

77

Despertades els 3 dies

78

El Cant del Gall

Ofrenes al Lluch i a la Murta

'

l Art de Tornar

79

Esmorzars per grups

80

El Cant del Gall

Concurs de vídeos TikTok

Dinars de fallers

'

l Art de Tornar

81

Comiat

Pablo Jordán i Agraz PRESIDENT INFANTIL 2019-20

82

El Cant del Gall

algrat les circumstàncies viscudes M en estos dos últims anys i no haver pogut finalitzar els tres últims dies

de falles 2020, en els que realmente ho dones tot, malgrat aixó, tinc tantes vivències especials i úniques gravades al meu cor, que em sent súper feliç i afortunat d’haver pogut obstentar el meu càrrec de President Infantil de la nostra falla La Gallera Hort dels Frares durant el exercicis 2019 i 2020.

Al 2019 vaig tindre la sort d’estar acompanyat per la meua Fallera Major Infantil Anna i va ser molt fàcil tot, ja que ens coneixíem moltíssim per la amistat del nostres pares. Vaig tindre l’oportunitat de conéixer al nostre President Epi i a María la nostra Fallera Major, grans fallers i magnífiques persones. Estic encantat d’haver-los conegut, Epi és un crack, porta les falles a les venes i María és molt simpática i carinyosa. També he dir que en segon plà i no per això menys important, està Espe, ajudant-nos y mimant-nos com si fórem el seus fills.

Tots junts passàrem un any meravellós i plé d’alegries començant pel Nomenament que va ser una sorpresa per a mi, imposicions de bandes, Presentació (que per cert em va encantar la Pleitesia que em van fer el meus amics Carlos i Quique), teatre, passacarrers, despertades, scalings, ofrena, etc… Fins a la Cremà, on les llàgrimes aguaiten sense poder evitar-ho, tant d’alegria per tot allò que havia viscut, com de tristessa perquè tot s’acavaba.

'

l Art de Tornar

Després va arribar l’exercici 2020, novament sorpresa! No m’esperava el regal de tornar a repetir amb la meua companya de viatge Anna, amb Epi i esta vegada amb Silvia, com a nova Fallera Major. No la coneixia i ara puc dir que Silvia és molt bonica i molt dolça. De nou vaig aprofitar al màxim esta oportunitat que no tots tenen. Els quatre ho vam passar fantàsticament bé. Feiem un gran equip!

No puc oblidar-me del més important de la nostra Falla, els fallers i falleres de la comissió, agraïr-los sempre el recolçament rebut per part de tots, especialment pels meus amics Carlos, Quique, Alex, Miguel, Hugo, María, Paula, Valeria i Marta.

Estic molt agraït als amics dels meus pares per la seua implicació i participació en tots els actes i sobre tot a Coco i Emilio per la seua disposició incondicional.

Als meus pares Juan i Raquel donar-los les gràcies per permetre’m ser tan tan feliç. I a la meua germana Adriana (orgullosíssima del seu germà) que ha sigut un pilar fonamental en este viatge, i estic segur que ha disfrutat tant com jo.

Ara sols em queda desijtar tot el millor a Anna, Silvia i Epi, que espremen al màxim tot el que puguen i més, del pròxim any faller.

Fins sempre.

Visca la Falla la Gallera.

83

En memòria dels fallers que hem perdut:

84

Amadeo Ferran i Sandra Bargues

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

85

Vi sita

AL TALLER DELS ARTISTES FALLERS

U

n pardalet ens va dir que els ninots als tallers dels nostres artistes tenien ganes de veure’ns, i cap allà que anaren els nostres representants i Vicepresidents de monument! Una vesprada emotiva i de retrobaments que esperem es puga repetir prompte, però esta vegada amb grues i tot l’equipament per a una Plantà com toca.

86

El Cant del Gall

Ruben Goóme z '

l Art de Tornar

87

88

El Cant del Gall

Xavier Urenña

'

l Art de Tornar

89

Les NO

Falle s

OCTUBRE 2021

A

l mes d’octubre, el color, la música i la pólvora tornaren als carrers d’Alzira i algunes comissions van plantar els seus monuments.

Van ser uns dies en què l’esperit faller tornava a omplir els carrers i La Gallera no volia perdre’s el comboi: respectant les mesures de seguretat implantades en aquell moment, tinguérem l’ocasió de reunir-nos al nostre estimat Cercle Alzireny.

90

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

91

IMPOSICIÓ DE 2021-2022

Bande s

92

El Cant del Gall

L

’esperança i il·lusió per unes Falles com a tots ens agraden es feren presents el passat mes de novembre del 2021, on les nostres falleres majors, Silvia i Anna, rebien de les Falleres Majors d’Alzira, les bandes que les acrediten com a màximes representats de la nostra comissió per a l’exercici vinent. Dos dies plens d’il·lusió per tornar, amb més força que mai.

'

l Art de Tornar

93

94

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

95

Gallers PEL MÓN 2021

96

El Cant del Gall

U

na altra cita que molts dels nostres galls mai es perden és l’escapada que Fallers pel món organitza cada any. El destí elegit per a la cita de l’any 2020 i que finalment va tindre lloc en 2021 no va ser altra que Àvila, lloc molt especial donat que va ser també el triat el primer any que Fallers pel món eixia del territori valencià per donar a conèixer la nostra festa a tothom.

'

l Art de Tornar

97

Gallers pel món a Ávila en temps de pandèmia

A

finals d´octubre del passat any va ser possible viatjar amb l´asociassió cultural Fallers pel món a Àvila, esdeveniment que tinguè que ser aplaçat des d´ abril del 2020 pel maleït virus que tots coneguem i molts han patit.

Finalment, es pugué realitzar i alguns fallers de la nostra comissio puguerem gaudir tant de la meravellosa ciutat d´Àvila que tan bé ens va acollir, com de la gran festa que com a valencians ens representa. Tot i haver moltes baixes, vam ser més de 1500 persones les que ens traslladarem fins la ciutat castellana per tal de viure unes dies d´ambient faller del que tan necessitats estem.

Es plantaren , com de costum, dos monuments, l´un idèntic al que ja es plantà a l´any 2013, any en el que va nàixer esta asociassió,ja que esta era la segona vegada que es visitava Avila, a petició d´ells que es quedaren en ganes de més, i que representava les portes de Sant Vicent i de La Santa de les muralles i de la que emegia una fallera, l´altra l´anomenada “Estoreta” representant l´autèntic inici de les falles.

Les falles es plantaren a l´explanada del parc del Lienzo Norte a on també es trova el Palau de Congressos i que fou el nostre cau durant Ixos 3 dies.

Manca dir que la fotografía , la feres d´on la feres era meravellosa , ja que les muralles d´Avila rodejades d´una catifa de gespa verd intens, pareixien custodiar el tan preat monument.

A partir d´ahí Crida a la plaça del Mercado Chico on es trova l ´Ajuntament i des d´on les representants d´aquest any de Fallers pel Món pugueren convidar amb emoció a tots els abulenses a participar de tots els actes programats i on l¨alcalde de la ciutat ens acollí com poble germà i a disfrutar de tot el que dita ciutat ens oferia, fins del temps, que malgrat algún moments de pluja

98

El Cant del Gall

respectà en quan a temperatures i es pugueren dur endavant tots els actes programats.

Passacarrers amb fallers, falleres, diferents asociassions culturals, desfilades de moros i cristians, omplien de bullici els carrers del casc antic d´Àvila , la música incansable de les xarangues que ens acompanyaven i la participació del personal convidava a botar, ballar,riure, cantar, cridar… en definitiva, a gaudir fins el que es podia en temps de pandèmia, i sempre amb tota la cura i les mesures establides per l´asociacció, A la Catedral es celebrà la santa misa després que un gran nombre de falleres en una meravellosa desfilada de bonics trajes, ofrenaren tant a la Verge dels Desamparats com a la Santa Teresa d´Àvila ,.

Demostració de balls típics , a càrrec com sempre del grup de danses Les Follies, mascletades, despertades, desgustació de paella , de fideuà i d´aigua de valència tant per als valencians como els abulenses, olor a pólvora, llum, color i soroll invaïren una ciutat més bé tranquila, massa tranquila diriem.

Les nits estaven amenitzades pel DJ Camarasa i per les xarangues fins les 3 de la matinada i no hi havia resaca que no curara el bon xuletó d´Avila que no podía fallar en aquest viatge.

La Cremà congregà a moltissima gent tot i que va estar passada per aigua, però els valencians sabem cremar bé i allí no quedà ni l´ apuntador.

Un any més us anime a que si vos agrada viatjar i vos agraden les falles (encara que siguen “light”), no dubteu en probar algún any aquesta experiencia, perque de segur, vos dic que no defrauda. Són 3 dies de festa que no oblidareu… més les 3 de Març.

Aixi que encara esteu a temps de reservar per a la ciutat manxega de Ciutat Real que és la que ens espera a l´abril del present any.

Inma Pellicer i Alfonso (TRACA2016)

'

l Art de Tornar

99

Gall oween 2021

L

a gallera mai falla a la nit més terrorífica de l’any: caramels per als xiquets i festa per als majors amb les disfresses més sorprenents que fan el concurs de cada any cada vegada més complicat!

Els premis a les disfresses foren així, en la categoría infantil, 3r premi per a Carmen i Elisa, 2n premi per a Roma i 1r premi per a Carmela.

Els premis dels majors: 3r premi per a David, 2n per a Carmela i 1r per a Sandra.

100

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

101

102

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

103

Amade o Unes paraules per a

Sonia Serra

Q

ue la vida són quatre dies i tres ja han passat, és una cosa que molt sovint sentim dir i de vegades ens trau un somriure... Perquè sempre pensem: “com ens pot restar només un sol dia de vida amb tanta feina que ens queda per fer!”

Així de ràpids han passat els teus 56 anys de vida a aquest món. Tan prompte un 26 de març de 1965 obries els ulls a aquesta vida per formar part d’ella i omplir i sumar al planeta, com un 7 d’octubre de 2021 els tancares per sempre per a deixar-nos l’amarg dolor de la teua absència...

I així passa...“El hombre propone y Dios dispone” i quan no tenim als que volem al nostre costat, quan ja només queda absència i record, quan passa el que mai pensaves que passaria però que acaba passant... és quan tenim l’obligació de mantindre viu el record i fer públic el reconeixement dels bons sentiments i les bones relacions d’amistat.

Arribares a la Gallera a principis dels anys 90 per a formar part de la comissió, provenint, en la teua joventut, de la falla de la Plaça Major i fins i tot diu el teu historial faller, que allà per l’any 1976, vas formar part de JLF d’Alzira com a delegat infantil, ja que era ben coneguda de la teua família la Fallera Major Infantil de la ciutat, i la teua germana formava part de la seua cort d’honor.

Així va ser que des que vas entrar a formar part de la nostra comissió no estigueres cap exercici faller sense ostentar càrrec a la falla... I d’allò més variat: has sigut vicepresident, delegat de loteria, delegat d’activitats diverses, comptador, delegat de festejos, sotssecretari... I no sé si serà càrrec o no,

104

El Cant del Gall

però indiscutiblement el “títol” de conductor de la furgoneta a la cavalcada multicolor va ser teu per molts anys, ja ho crec que sí!

Els primers anys a la falla van estar plens de rialles, acudits, reunions interminables, divendres al casal, dies de març multitudinaris, nits de festa i matins de ressaca. Cercaviles, germanor amb fallers d’altres falles, amics de sempre, de la comissió, de la joventut, d’ací i d’allà que la falla aconseguí ajuntar en un sol grup que tenia només una motivació: viure les tradicions de la nostra festa i portar-les més enllà perquè tan jóvens com érem, mantinguérem l’esperit de les falles cadascú als nostres cors.

Fins i tot una visita a la TV regional del moment va fer que aparegueres a la pantalla de les nostres cases i la falla s’emportara un bon pessic de dinerets...

Ho recordes? Quina experiència aquella!

I arribà el moment en què la teua família fora de la falla va anar creixent i Ana, María i Amadeo formaren part també de la que ja era la teua comissió.

I creàreu la vostra família fallera dins de la gran família fallera que som a la Gallera.

Es podria eixir més orgullós, els primers anys dels 2000, a l’ofrena de flors a la Mare de Déu, portant a eixa princeseta de dolç somriure perquè entregara les seues flors a la nostra patrona? Dur a la teua filla impecablement mudada en el seu vestit de fallereta et feia sentir que el cor no cabia en el pit, els carrers es quedaven estrets per a poder passar per ells en el teu particular angelet i per a ella no podia haver-hi millor companyia que el seu papà acompanyant-la en tan emotiu moment.

Igual que en la presentació infantil de meitat dels anys 2000, quan Amadeo va eixir per primera vegada vestit de falleret amb 5 mesos de vida i vas ser tu qui el va portar dalt de l’escenari, amb l’orgull i la satisfacció de què el teu fill menut iniciava un camí dins de la festa de les falles, que acabaria fent-lo president infantil, engrandint més la seua passió per la festa fallera.

I... Què puc contar-te de la teua “mitja taronja”? Si el sentiment faller a la teua família ha de tindre un “culpable”, crec que ella

'

l Art de Tornar

105

és la principal. Ana, fallera de cap a peus, encarregada que tots, en cada acte dels que la falla preparava, acudireu en perfecte estat de revista. Sempre pendent que no faltara detall, que no féreu tard, que els xiquets estigueren atesos i que tu, el seu company de vida, gaudires amb tots ells de la gran festa que tenia la sort d’haver inculcat en la nova família que ella formava en tu...

I així passaren els anys, creixent i fent falla, continuant setmana darrere de setmana reunint-nos en el casal, esperant que arribara març per a fer de la Gallera la nostra casa, del blussó la nostra vestimenta i dels fallers de la comissió, la nostra particular família... I van descobrir al gran cuiner que portaves dins. Quins dinars més apetitosos ens preparaves aquells diumenges al casal! Amb un poc de companyia i un got que no es quedara mai buit, hi havia prou perquè ens delectares amb plats saborosos que ens deixaven bocabadats.

Però quan a la família algú ja no està, ai amic, la vida ja no és la mateixa.

I encara que vols fer com a què és llei de vida i tot ha de continuar, al fons del cor tens un sentiment de ràbia, d’impotència, de dubte, de foscor...

I al mateix temps penses que per aquella persona que ja no està s’ha de tirar endavant, que és el que s’ha de fer, per què és el que tu voldries, que la vida continuara en il·lusió renovada i projectes pendents per complir...

Sou molts els que ja no esteu... Massa diria jo. La família fallera vos ha perdut massa joves i massa prompte...

Així que amic, per tu, pel que has suposat a la nostra falla i pel que has suposat a la nostra vida fallera... La música continuarà sonant, els monuments es continuaran plantant a la nostra ciutat, les traques continuaran omplint de fum els carrers, les flors continuaran acolorint el nostre poble... I la falla de

106

El Cant del Gall

la Gallera, la teua falla, continuarà fent festa al mes de març, complint amb l’obligació de mantindre viu el sentiment faller, la tradició valenciana i el record dels fallers com tu, que en la teua vida, la teua alegria, la teua passió per les falles has fet més gran si cap, la festa dels valencians.

Ens quedem en el teu somriure, en el teu bon caràcter per a dur-te bé amb tothom, en la teua felicitat i en el teu record...

Ens quedem amb la teua Flama d’Or i Murta amb Brillants, que a títol pòstum ha reconegut el teu bon quefer sempre pel món faller.

Aquestes falles van per tu, Amadeo.

Signat per totes les persones que hem tingut l’honor i el plaer de conéixer-te.

'

l Art de Tornar

107

La falla no seria el mateix sense…

Pac o Serra Per Emili Sanchis

F

ent un símil futbolístic, Paco seria eixe jugador polivalent i treballador que tot els equips desitgen tindre, pot desenvolupar qualsevol càrrec dins de la comissió: protocol, activitats diverses, infantils, llibret... I tots sabem de la seua magnífica creativitat que li ha portat a guanyar diferents premis de portades, cartell de falles, cartell del centenari de les falles d’Alzira i un llarg etcètera. Però el que vull destacar és la seua predisposició total i absoluta a l´hora i el dia que siga (i ell ho sap be) en qulasevol cosa que se li demana des de la comissió, fonamentalment en el llibret i els actes de presentació.

108

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

109

110

El Cant del Gall

És una persona sense la qual els actes dels nostres representants mai lluirien com ho fan. Ho puc assegurar per experiència pròpia; sembla impossible moltes vegades que es puguen dur a terme amb tanta professionalitat i cura com les que ell posa. Resulta lloable com, davant la preocupació i l’histerisme dels representats i seues famílies per la pressa, la pressió pel temps i la complexitat dels actes, sempre transmet tranquil·litat i, com no, amb la seua frase mítica que sempre acaba complint-se: “no os preocupéis que al final todo sale”.

Este faller donà els seus primers passos en el món de la festa a Quart de Poblet amb sis anys, on va viure els seus primers actes: des de l´ofrena fins la cavalcada, on exercia de xeic àrab. Passà a finals del huitanta per la Falla Port Rotes de Dénia, lluint les seues gales de saragüell, fins la seua arribada a la Gallera en l´any 1998.

Paco representa el que és ser un FALLER amb majúscules, de cap a peus, i sobre tot del que és treballar per la festa en silenci i fugint del protagonisme, la qual cosa és mostra clara de la seua qualitat humana. Sempre amb un “claro que sí” per davant quan se li demana el que siga.

Gràcies Paco, exemple a seguir.

Perquè sense tu, la falla no seria el mateix.

'

l Art de Tornar

111

Guard o 2022

´

Juan García Ripollés

L

a Comissió de la Falla La Gallera-Horts dels frares ha acordat distingir en el present exercici amb el seu Guardó “Cant del Gall” a una persona que per la seua trajectòria com a artista s’ha fet acreedora del mateix. Es tracta d’un alzireny de gran notorietat i fama que ha contribuïx a prestigiar amb el seu treball, fent art, el nom de la nostra ciutat. Es tracta de Juan García Ripollés, més conegut per Ripo.

El reputat pintor, escultor i gravador va nàixer a la capital de la Ribera del Xúquer l’any 1932. De formació autodidacta, s’imbuí de l’art en la seua joventut a la capital de França on aprengué dels principals pintors contemporànis i de l’art abstracte. Després de treballar en el país veí va tornar a espanya i s’establí a Castelló, ciutat on havia viscut la seua infancia i on tenia lligams familiars.

El 1962 exposà en el Museu d’Art Contemporàni de Barcelona i en la Caixa d’Estalveis de Castelló. Després vindrien les sales de Sevilla, Còrdova, Cadis i Madrid. L’any 1969 mostrà la seua obra a Nova York on aconseguí el reconeixement de la crítica que el catapultà a la fama. Mèxic, Holanda, Bèlgica, Suècia, Alemanya, Suïssa i Itàlia foren els altres païssos. A banda de la seua obra sobre llenç ha realitzat murals, il·lustracions i decorats.

La seua pintura pot admirar-se, entre altres, al Museu d’Art Contempo-

112

El Cant del Gall

rani de Vilafamés, a l’Institut Valencià d’Art Modern, a la Fundació Bancaixa de València, a la Diputació de Castelló i al Museu de la Asegurada d’Alacant.

En l’actualitat seguix treballant moltíssim al seu taller de Mas de les Flors (Sant Joan de Moró).

Crítics com Manuel Vicent, Michelle Dalmace o Juan Manuel Fabra han ponderat l’obra i la magnífica trajectòria del polifacètic i entranyable Ripo. Eixa obra és coneguda en tot el món i els seus gravats (tintes, pigments i metalls) han revolucionat unes tècniques intactes des dels temps de Goya.

L’Ajuntament d’Alzira li va concedir l’any 2005 l’Insígnia d’Or de la ciutat.

L’artista, en arreplegar la distinció el 30 de desembre d’eixe any, va obsequiar al seu poble amb el quadre “El plaer de viure”.

Joan és l’artista español amb més projecció a la Xina i no fa massa va exposar, en una macro exposició monogràfica, al museu per excel·lència de la capital del país: el National Art Museum of China (Namoc).

El seu gran èxit en el sudest asiàtic ha fet que passe molts mesos entre la Xina continental i Taiwán.

Ripo ha fet escultures de gran format per als tres enormes parcs que la família de Guan T. Tsao posseïx: el Yuzi Paradise en Guilin, el Moon Lake Sculpture Parck en Sanghai i la necròpoli cerimonial de ChinPaoSan en Taiwán i ha treballat també per a l’urbanista i col·leccionista xinés Lee Bo. Amb el seu quefer, amb la seua obra, l’artista prestigia a la nostra Alzira i a la Comunitat Valenciana.

Per molts anys!

'

l Art de Tornar

113

INAUGURACIÓ DE LA

Cuina

A LA GALLERA:

DIVENDRES DE GALLO-TAPA

U

n dels primers moments en què la nostra comissió es va poder tornar a reunir en temps de nova normalitat va ser eixe divendres de falla en què aprofitàrem per a inaugurar la nova cuineta de La Gallera, de mà dels nostres representants. A més, aprofitàrem la cita per celebrar el primer divendres de gallo-tapa i cata de cerveses. Com dir que no!

114

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

115

Els joves al poder

la

Casaleria Per Emili Sanchis

El temps passa inevitablement, i açò és palpable fins i tot en el relleu generacional dels càrrecs en la comissió. Aquells xiquets que corrien pel cercle fent barbaritats han deixat de ser xiquets per passar a gestionar molts aspectes de la comissió. En esta ocasió parlem concretament de la gestió del casal, encapçalada per Pepe Llinares, Alejandro Ruano, Adrian Araujo, Pablo Fuster, Salva Miquel, Edu Gallardo... Entre copa i copa, ball i ball, fan seua La Gallera en cadascun dels actes i festes. Pepe, com a vicepresident de casal, ens endinsa en el seu treball constant i per què no, a vegades, desagraït.

Emili: És el quart any consecutiu al front del casal, amb una pandèmia pel mig. Quina és la teua valoració personal de tot este temps?

Pepe: Nosaltres fem una valoració molt positiva, ja que crec que tots els actes que hem fet a La Gallera han eixit molt bé i la gent està contenta.

116

El Cant del Gall

'

l Art de Tornar

117

E: Què diries que és el més difícil d’exercir este càrrec?

P: Els dies previs a una festa o els propis divendres de reunió.

El més complicat sempre és el que no es veu: arreglar els quartets, anar a arreplegar les comandes, muntar i desmuntar les taules, el chill out, l’escenari...

E: Imagine que com que sou un grup d’amics els qui s’encarregueu del casa, això fa qeu encara gaudiu més P: Nosaltres ho passem molt bé, i si no fóra perquè en som uns quants a l’equip, el treball seria impossible de fer. Normalment actuem sempre de la mateixa manera: esmorzaret promptet (que no en falte) i a la faena.

E: Cada vegada s’innova més en la varietat de cafès, begudes, refrescos... Quins productes nous destacaries?

P: Sempre intentem que hi haja de tot al casal, però jo diria que en les últimes compres el més nou ha sigut el tequila de maduixa o fins i tot tornar a un clàssic, el Bitter Kas, que el demanaven alguns fallers.

E: Com es gestiona en una festa la barra plena dins i fora?

P: Sempre tenim l’alcohol i la mescla preparats perquè en començar la festa vaja tot el més fluït possible. Normalment quan s’obri la barra, alguns del casal ens clavem a ajudar als cambrers i cambre-

118

El Cant del Gall

res per desfogar la quantitat de gent i després solament s’ha d’estar pendent de si es necessita alguna cosa (gel, bosses de fem, mescla...)

E: Com es preparar un dia gran de casaleria?

P: Depén de l’acte i de la quantitat de gent que hi vinga. Per exemple: un mig any és un dels actes que més treball requereix perquè s’ha de muntar ekl chill out, la barra de fora per al matí, pujar taules i cadires als salons per al dinar, anar dies abans a per la comanda de beguda per a la festa, preparar els tiradors, arreglar les habitacions...

E: Com és la relació amb la vella guàrdia de la comissió? Es nota la diferència generacional?

P: La relació és genial jajaja per sort, molts dels que estem al casal som de la falla des de ben menuts i coneixem perfectament als majors, per la qual cosa la coordinació és perfecta.

E: Un dels majors assoliments ha sigut el d’aconseguir una cuina en La Gallera, què et sembla a tu? En què ajuda la casaleria en este sentit?

P: És una cosa que la gent portava molt de temps demanant i que ens ajudarà a fer més dinàmics els divendres de falla, ja que podrem fer coses com el «quinto i tapa» que sempre atrauen a la gent.

E: El que s’observa últimament és que tot allò que el grup de casaleria pot fer estalvia la contractació de personal i, a més, reviu l’esperit faller, és així?

P: Per descomptat. Mentre a la falla hi haja gent amb ganes d’ajudar i tirar una maneta no cal contractar a ningú. A nosaltres ens encanta anar a muntar, fer reunions, preparar actes...

E: És el moment de que definisques cada membre del grup amb una paraula P: Alejandro Ruano: treballador; Pablo Fuster sap coordinar-nos; Adrian Araujo i Edu Gallardo tenen molt bones idees i Salva Miquel és l’alegria.

E: Què esperes de les Falles 2022?

P: De cara a les Falles del 2022 sols espere que es puguen celebrar amb normalitat d’una vegada per totes i que tornem a eixir al carrer com la millor falla d’Alzira.

'

l Art de Tornar

119

120

El Cant del Gall

Col .laboraci on s .

` Literarie s

l Art de Tornar

´ Salutaci o de l’Alcalde

Les falles d’Alzira són el sentiment d’un poble cap a les seues tradicions, són art, cultura, orgull, pólvora i passió. Tot un riu de festa, i tot eixe impuls col·lectiu que mou una societat i empenta tota la nostra consciència cívica com a poble valencià.

Les Falles, sou una de les senyes de la identitat d’Alzira i dels valencians, com a poble amb una cultura, un patrimoni, una llengua i unes raons amb capacitat de contagiar la resta de ciutadans i ciutadanes on les famílies i els amics s’unixen per les falles, per la germanor i per l’amor a la tradició i a la festa.

La nostra és una festa, carregada de futur i a la vegada tan vella com la primera estoreta velleta. De la cendra dels monuments fallers els alzirenys i alzirenyes fem tota una lliçó de poesia, festa, de lligam i identitat amb els barris i amb el poble. Les falles són tot un combustible social i econòmic per a la nostra ciutat. Les falles són tot un llegat de futur amb la flama d’un moviment social. Les falles fan bones i grans coses pel nostre poble.

Vull expressar la meua més sincera enhorabona a les falleres majors d’enguany, Silvia Monteagudo Moliner i Anna Caterina Sanchis Tauroni, perquè sou la figura entorn de la qual gira tota la comissió fallera. Com no, també vull felicitar els presidents, José Luis Llinares Clausi i Pablo Jordán Agraz.

També a les falleres i fallers que conformeu la comissió, gaudiu d’este any que després de la pandèmia estic ben segur que serà inoblidable i que espere que siga un més dels molts anys que vindran.

Els fallers i les falleres són la força de la festa. Tota la comissió de la falla La Gallera, teniu la oportunitat de viure-la intensament i de treballar per a que la nostra cultura, costums i la nostra llengua. Apreneu d’aquells que vos inculcaren l’amor per esta festa, dels que treballaren per vore-la créixer, dels que la respectaren, i arreplegueu el testimoni que vos deixaren per fer-la més gran cada dia. Tingueu present que junts sou el futur de la nostra gran festa fallera i de la nostra ciutat com a referent d’acolliment i solidaritat. Fem falles per a veïns i visitants.

Diego Gómez 122

El Cant del Gall

El nostre

Arti sta faller

Ja tornem després d’este llarg període sense Falles. Estem amb les piles recarregades per a reprendre l’exercici faller que va quedar interromput d’una manera trista i devastadora, en la que tota la família fallera –artistes, indumentaristes, músics, floristeries i un llarg etcètera de professions i oficis- ens hem hagut de reinventar per tal de poder subsistir durant aquest llarg interval de temps.

No entraré a valorar el que ha sigut esta parada professional a nivell emocional; en el meu cas he tingut la sort de poder incorporar-me a una empresa de la nostra localitat, i de la mateixa manera que jo, tots he tingut moments durs, però ara hem de deixar enrere totes les sensacions roïnes que hem viscut i reprendre este exercici faller que ve amb il·lusió i esperant collir nous triomfs.

Dit tot açò i com que jo domine més el pinzell que les paraules, vos desitge unes bones falles a tots, ens veiem prompte.

Espere a la marabunta de la gallera per al transport i la plantà com tots els anys.

Un abraç a totes i tots els components d’esta FAMÍLIA FALLERA, El vostre ARTISTA FALLER.

Rubén Gómez Aranda

'

l Art de Tornar

123

Re ssorgirem Silvia Monteagudo Moliner, Fallera Major

Un 26 d’octubre vaig ser nomenada FM de la nostra comissió, falla Gallera Hort dels Frares i com no, jo ben orgullosa. Començava un any ple d’expectatives. El primer acte va ser la imposició de bandes, on em van col·locar el gall que lluiria amb tanta estima durant tot l’any, un any que anava a ser inoblidable... El que no sabíem era per què.

Però el dia que recorde amb més estima, és la presentació, un dia d’ensomni i que sempre guardaré en un raconet del meu cor. Simplement va ser PERFECTE, de principi a fi.

Estàvem acariciant, olorant les Falles... Teníem els 5 sentits centrats en la festa més esperada per als valencians, però un 14 de març es va declarar l’estat d’alarma a causa de la pandèmia produïda pel COVID, i el món es va paralitzar. No se sentia música, els carrers estaven buits, la pluja va tenyir el cel de gris i vaig poder dir que, per primera vegada, el 20 de març no era el dia més trist de l’any. A 2 dies de la Plantà i a 3 de començar la setmana fallera, vam haver de quedar-nos a casa, guardar els vestits i les pintes i apagar les metxes que omplirien la nostra cuitat de pólvora.

Jo, personalment, vaig haver de canviar el vestit de valenciana per un pijama i una bata, i les pintes per una còfia. Així que, el 19 de març, quan hauríem d’haver recorregut els carrers ballant i haver culminat el dia cremant la 124

El Cant del Gall

nostra falla entre rialles i llàgrimes, em vaig veure treballant en el caos més absolut, ple d’inseguretats i incertesa i amb una càrrega psicològica que, hui per hui, encara no ha desaparegut.

Però no tot ha sigut roí enguany. No he pogut tindre millors companys d’aventura que Ana i Pablo, i com no, el nostre president Epi, sempre tan atent i disposat a passar-s’ho bé, contagiant-nos la seua alegria. Em quede amb un 2020 on he conegut a gent meravellosa amb qui compartir un any carregat de vivències i emocions; em quede amb un 2020 on he aconseguit superar pors tant a nivell personal com professional; em quede amb un 2020 on la meua família m’ha demostrat, una vegada més, que l’amor és incondicional, acompanyant-me en els bons i mals moments; i finalment però no menys important, em quede amb un dels millors regals, haver conegut al meu company de vida. Així que 2020, et vaig triar i et tornaria a triar mil vegades més.

Comencem el 2021 amb una situació epidemiològica descontrolada però esperançadora gràcies a la vacuna, que esperem ens permeta aquest any o el que ve, gaudir de la millor festa del món, de les Falles que tots coneixem. Eixirem al carrer, ens alliberarem de les mascaretes, ens abraçarem i besarem sense por, gaudirem dels menjars en el casal, descarregarem tota l’energia acumulada en la festa que els nostres músics faran possible, i els carrers s’ompliran de vestits en moviment, rialles i noves anècdotes.

Així que, gallerets i galleretes, lleveu la pols de les vostres indumentàries, traieu lluentor a les pintes i les joies, i aneu calfant motors perquè estem apunt d’eixir a jugar. Que Alzira es prepare perquè en menys que canta un gall la falla anirà “destacant per tota la cuitat”. Ressorgirem de les cendres amb més força que mai!

Visca la Falla la Gallera! '

l Art de Tornar

125

Esperant

la meua ` mascletàa Qui ho hauria dit?

Va arribar el 13 de març i ens quedàrem com Pinet, la cara llavada i el monyo fet, quin disgust!

Uns mesos abans vaig tindre l’honor d’acceptar formar part del jurat de mascletaes per als dos anys següents.

Pitjor que Pinet, pitjor que una regina sense corona.

Ni una mascletà, ni una traca, ni un masclet. Un silenci sepulcral, el dia que van anunciar que tot se suspenia i entràvem en un estat d’alarma que mai havíem vist.

Des de Sant Josep, fins a Sant Joan, sense eixir a cap lloc que no fora treballar o comprar l’essencial.

Però... A les 8 de la vesprada tots eixíem a fer palmes.

Jo pensava que era el més paregut a aquestes mascletaes que tant havia somiat, aquestes on jo era part del jurat.

I deixava volar la meua imaginació.

Com més fort aplaudien, més decibels sentia que pujava.

Si s’ajuntaven els sorolls que arribaven de tots els carrers dels voltants, de diferents ritmes i intensitats, sentia el terratrémol de la meua mascletà.

En acabar cada dia intentava calcular els quilos de pólvora que es podrien haver gastat, comparant-los amb els quilos d’il·lusió que veia en la gent per tirar endavant.

126

El Cant del Gall

Rosemy Sala

Al públic li ha agradat la mascletà de hui? Doncs clar, només fan que aplaudir. Havia sigut una bona mascletà.

I a esperar a les 8 de la vesprada de l’endemà, on el rellotge era per a mi la Fallera Major que cridava... “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!”

Tots vam veure reinventar-se a la gent fent mascaretes, penjadors, pantalles protectores... Traure els instruments als balcons, fent concerts des de les cases, per tot arreu.

Diuen que en la nostra terreta estem forts, units i animats per a lluitar. És l’esperit faller el que ens fa diferents i ens dona força, aquest sentiment que no sabem bé explicar.

Cremarem tots els moments roïns i de les cendres traurem el millor del que ha passat. Les famílies hem compartit temps i experiències junts que cal valorar.

Els fallers necessitem sentir les nostres tradicions i he pensat que podríem seguir fent volar la imaginació i fer arribar a tot el món: - Potets que continguen olor a pólvora.

- Una “playlist” de traques, despertaes, castells i mascletaes.

- Concerts de xarangues en línia.

- Que les llums de la ciutat s’encenguen i apaguen, combinant colors, com si es tractara d’un castell de focs artificials.

I hui, amics fallers, seguisc mantenint l’esperança de ser jurat d’una mascletà com cal. '

l Art de Tornar

127

Salut

Fotos d’abans de la pandèmia, ruta per Sumacàcer, última eixida del grup de gallers muntanyers.

i

Salut i muntanya, d’aquesta manera ens solem saludar els caminants quan ens creuem amb algú per la muntanya. No m’havia parat mai a pensar en el seu significat, però amb aquesta situació de pandèmia que ens ha tocat viure li trobes sentit a frases que mai et plantejaries.

Caminar per la muntanya es sinònim d’aire pur, llibertat, fondre’t amb la natura, olorar el romer i la pebrella... Tot això que no poguérem fer durant les setmanes de confinament.

Com una bestioleta tan menut ens pot tindre tancats i amb eixa sensació d’impotència?

Durant eixos dies de confinament en que no podíem eixir al carrer ni passejar, cadascú és mantenia en forma com podia: pujant i baixant escales, seguint vídeos de gimnàstica al menjador de casa, corrent pel terrat...

Però sempre faltava eixa sensació de xafar pedres i tolls.

El dia que per fi ja poguérem tornar a eixir a la muntanya va se un dia diferent. Ens equipem, consultem el temps, preparem l’entrepà a casa, tot un ritual que trobàvem a faltar, i anem cap a la nostra benvolguda Murta.

L’emoció es veia en els ulls de tots, perquè portàvem mascareta i no ens veiem les cares senceres, com un xiquet que estrena bici, tots amb el somriure fluix, eixa rialla nerviosa del que va a poder fer allò que més li agra-

128

El Cant del Gall

Muntan ya da i feliços de tornar a vore’ns en persona (sense vídeo-conferència), amb ganes d’abraçar-nos i retenint-nos, per tal de mantindre les mesures de seguretat per culpa del punyeter virus.

Eixe dia, el primer, quan acabàrem la ruta, estàvem més feliços, satisfets, potser un poc cansats, però de segur que més sans, amb els pulmons carregats d’oxigen pur i les ments clares.

Així, el nostre grup de Gallers Muntanyers porta un temps parat per culpa d’aquestes mesures, per altra banda necessàries, però no tingau cap dubte de que el nostre grup tornarà a la muntanya i farem rutes per a tots els públics i nivells d’exigència física (què boniques són les fotos en les que som un fum de gent amb xiquets i tot). Esperem que siga més prompte que tard i que aquesta pandèmia quede com un malson.

Així que, muntanyeres, muntanyers, muntanyeretes i muntanyerets...

Tornarem!

SALUT I MUNTANYA Rícar Roca

'

l Art de Tornar

129

Els

Quil os

de

que ens ha deixat el confinament

´ s meé

Carolina Ferrandis Bellvis Farmacèutica y dietista-nutricionista

L’aparició i consegüent expansió de la pandèmia sanitària del coronavirus SARS-CoV-2 a nivell mundial, que provoca una malaltia oficialment denominada per la Organització Mundial de la Salut (OMS) com a COVID-19, ha ocasionat, com ja sabem, un número molt elevat de persones contagiades i més de 1.766.000 morts al món segons les estadístiques oficials a data de 28 de desembre de 2020.

Però no són solament aquestes les conseqüències sanitàries del COVID-19.

Des de Wuhan, Xina, l’avançament de la malaltia, contagiosa des de l’aparent km zero, ha anat preocupant paulatinament la població i les autoritats sanitàries fins que l’elevat nombre de morts, la vertiginosa sobrecàrrega dels servicis sanitaris i l’absència d’un tractament etiològic han obligat a les autoritats governamentals, seguint les recomanacions de l’OMS, a declarar l’estat d’alarma sanitària i a ordenar el confinament de la ciutadania, amb major o major rigor, a la majoria dels països.

Aquest confinament immediat va obligar a la població espanyola a patir restriccions en la mobilitat i canvis en el seu estil de vida. En general, sols es podia entrar i eixir del domicili breument per a comprar menjar, productes d’higiene, neteja i altres activitats bàsiques com tirar el fem o eixir a passejar al gos. La instauració brusca i la incertesa quant a la durada de les mesures van ocasionar, en moltes cases, juntament amb l’estrés que suposava la pèrdua de treball o la incertesa del futur, un caos a nivell organitzatiu. Els 3 mesos de confinament van suposar un nou estil de vida. Segons una enquesta realitzada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), un 19% dels consumidors va empitjorar els seus hàbits alimentaris com a conseqüència de l’estat de preocupació i situació de confinament. Un 37% dels enquestats afirmava menjar més que abans, la picadeta entre hores o els antulls van ser els causants d’aquest descontrol, augmentat el consum de pro130

El Cant del Gall

ductes més calòrics o amb més greixos i sucres. La venda de cervesa, productes de brioixeria, ultra-processats i productes de rebosteria es van veure incrementats.

Tot açò va suposar un empitjorament del sobrepès i l’obesitat en la població durant el confinament d’aproximadament 3 mesos. Esta situació s’ha vist reflectida en les xifres exposades per la Societat Espanyola d’obesitat (Seedo), la qual ha exposat que el 73% de la població ha guanyat pes en el confinament amb un rang d’elevació d’entre 1 i 3 quilograms. Així com baixes concentracions de vitamina D, atenent a la baixa exposició solar.

Durant el confinament, a la farmàcia es tancaren totes les consultes que realitzem al despatx: cessació tabàquica, control de risc cardiovascular, lactància i també la de nutrició. La situació requeria que tot el persona disponible se centrar en atendre en el mínim temps possible per tal d’evitar llargues exposicions. Les consultes requereixen d’una zona tancada per a una atenció més privada i, per consegüent, major risc d’exposició; per això, paralitzàrem tota la nostra activitat.

En donar inici a la nova normalitat, poc a poc anàrem recuperant la nostra activitat diària i completa. Les consultes han tornat i, amb elles, les conseqüències del confinament. Tornar a la rutina i planificar el dia i la setmana pel que fa a les ingestes és un bon hàbit que ajuda a mantenir-nos en el nostre pes i no realitzar ingestes innecessàries com a conseqüència de l’avorriment o l’estrés.

Distintes empreses d’estudis de mercat han publicat informes sobre el contingut de la cistella de la compra i la seua evolució diferencial durant aquest període, i també criden l’atenció a de distintes institucions els riscos potencialment induïts per esta situació en relació amb la salut, l’equilibri emocional, els problemes de convivència, el deteriorament de l’economia, dels hàbits alimentaris i l’augment del sedentarisme. '

l Art de Tornar

131

La áCreu Verda mai s’apaga Jose Andrés Ferrer Úbeda Farmacèutic

L´INICI Dilluns 16 de març, dia de la Plantà, comença el confinament en Espanya. Eixe dia obrim la farmàcia preocupats i amb temor. Ens quedàvem sense certs productes de primera necessitat i els nostres proveïdors habituals no en tenien per a servir. Des de feia dies ja patíem un desproveïment de material sanitari.

Per sort, el divendres d´abans mon pare va aconseguir a última hora i a preu d´or unes mampares de protecció per al mostrador, en eixe moment li vaig recriminar que com podia pagar tants diners per un tros de plàstic! Clarament, em vaig equivocar. No sabia ni m´imaginava el que anava a passar.

132

Tots volen Paracetamol i xarop per a la tos, no sabem si es troben malament o simplement ho volen tindre a casa per si de cas. S’esgoten també els termòmetres. Comença la recerca desesperada de proveïdors nous que ens serviren alguna cosa.

Qualsevol cosa. És desmoralitzador.

La farmàcia s’ompli contínuament.

Començàrem a col·locar cartells per a informar de la distància de seguretat i de l´aforament. Estàvem en un moment crític i de desesperació.

Mire a les meues companyes i els dic: “aquesta situació és lamentable”. Elles assenteixen amb el cap, a dures penes no teníem temps ni per a parlar.

El Cant del Gall

HO ACONSEGUIM Per fortuna i malgrat totes les dificultats, aconseguirem trobar mascaretes, gel i guants. Vam estar coberts d´estos productes en quasi tot moment. Com hom vam trobar?

Gràcies a la confiança que van depositar certs proveïdors en subministrar-nos. Alguns d´ells ja no eren pròpiament del canal farmàcia. Per este canal habitual de subministrament era pràcticament impossible.

El Ministeri havia confiscat tot tipus de material. Malgrat les circumstàncies vam saber adaptar-nos i reinventar-nos a temps.

La gent venia i volia endur-se tota la medicació de cop, tenien por que hi haguera desproveïment de medicines, com pensaven que ocorria en els supermercats. I encara que el nostre missatge era sempre tranquil·litzador, la histèria es contagiava d´uns a altres.

Així i tot ens sentíem satisfets de tot el servici que estàvem oferint en Manuel. Gent que treballava en '

l Art de Tornar

grans ciutats no aconseguia adquirir gel hidroalcohòlic, mascaretes ni guants i ho trobaven en una xicoteta farmàcia d´un poblet xicotet.

Era un moment crític, ni sanitaris de l’administració, ni policies, ni altres membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l´Estat, ni treballadors de l´Ajuntament tenien material. No vam tindre dubte en posar-nos en contacte amb ells ni en col·laborar de manera desinteressada amb l´oferiment i donació de productes. No vam ser els únics, moltes empresses i xicotets negocis van fer el mateix.

Tot el país estava unit. Els xiquets ens portaven dibuixos en cartolines.

Vam omplir tota la farmàcia amb moltíssims arcs de Sant Martí. Vam omplir de color tot l´establiment.

Era com una eixida de llum en plena obscuritat.

Una vesprada d´abril, un home, al qual no coneixia absolutament de res i no sé de quina manera, ens va cridar des d’un poblet de la província d’A Corunya. Sí, des de Galícia. S´havia adonat pel WhatsApp 133

que li havien enviat un cartell de què a la nostra farmàcia disposàvem de mascaretes, que no en trobava a cap lloc i que necessitava de manera urgent. En eixe moment em vaig quedar paralitzat, no sabia què fer, no estàvem preparats logísticament per a fer enviaments i menys a escala nacional. Mai havíem treballat així. Era tota una sorpresa i un desafiament.

Sincerament eren moments difícils i emotius que ens van fer créixer professionalment i sobretot com a persones.

DES DE LA REBOTICA Dia i nit pendents de totes les notificacions que enviava la Conselleria de Sanitat, el Col·legi Oficial de Farmacèutics (MICOF) i la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC); cada dia s´actualitzaven normes i nous protocols en temps rècord. Els Centres de Salut estaven tancats, només atenien urgències.

I els pacients, que també són els nostres, anaven preguntant perquè no els agafaven el telèfon al Consultori i no sabien què fer. Ateníem les consultes mèdiques menors, i sobre la resta, no ens queda una altra que 134

intentar tranquil·litzar i mostrar confiança de què, a la fi, Tot Anirà Bé.

EL TELÈFON NO DEIXAVA DE SONAR El telèfon sonava cada dos minuts. Açò és literal. Ens demanaven molta informació sobre el coronavirus, però no els la podíem donar, únicament els déiem el que sabíem per via oficial i, la veritat, no era molt, ningú sabia res. A més de realitzar totes les consultes sobre medicaments i de símptomes menors que els metges no podien oferir. El telèfon del Consultori Mèdic també estava desbordat. Eren moments molt intensos.

FATIGA I IMPOTÈNCIA Passen els dies i veig el cansament als ulls del meu equip, també la por al virus per ells i per les seues famílies. Jo també tinc por i estic esgotat. Recorde dormir molt poc en eixos dies. Teníem una pressió i un estrés enguixadors. Patia inclús malsons a les nits. Sí, amb 28 anys i amb clars símptomes d´ansietat.

No obstant això alçàvem la El Cant del Gall

persiana cada matí, ens posem la bata i fem la nostra feina de la millor manera possible. Sempre hi ha cua a la porta abans d’obrir, hi ha gent que fins i tot ve cada dia, necessiten parlar i, de vegades, simplement companyia. Els veïns saben que estem ahí sempre per al que puga’m ajudar i que la Creu Verda mai s´apaga.

NOVA NORMALITAT Arriba maig i es comença a parlar d´eixides controlades en vàries fases, la farmàcia comença a recuperar a poc a poc la seua normalitat. Ja és desembre. Estem amb els tests d’antígens, que si els fem, que si no... En fi, la qüestió és que si hem de donar un cop de mà en una situació excepcional com la que estàvem vivint, el donarem. Vull deixar clar que els farmacèutics i el personal de farmàcia tenim molta feina a fer cada dia a la nostra oficina. No ens qüestionem si és o no la nostra competència; en el confinament vam fer coses que no eren de la nostra competència i ningú ens ho va qüestionar. I ho repetisc: és una situació d’emergència i es fa el que

'

l Art de Tornar

s’haja de fer, nosaltres i tots. Ganes d’exposar-me al virus i exposar al meu equip? Cap, però som professionals sanitaris i si se’ns reclama, ahí estarem, com sempre.

EM SENT AGRAÏT Este és el meu xicotet resum dels nostres dies durant el confinament de cara a recordar este excepcional any. Com vos he comentat la nostra farmàcia és una farmàcia xicoteta d´un poble xicotet. Tots teniu una farmàcia propera que, segur, vos hauran ajudat a passar un poquet millor estos difícils dies.

Hem perdut a gent molt volguda que sempre estaran en el nostre cor. Este any serà impossible d´oblidar, però ens quedem amb l’afecte de totes les veïnes i veïns del poble, sempre donant ànims i donant-nos les gràcies per estar sempre ahí, fins i tot de vegades des del telèfon.

També el suport d´amics i familiars, sense ells no haguérem pogut aconseguir-ho. A tots els farmacèutics de la zona, ja que entre tots poguérem fer que a cap persona li faltaren me-

135

dicines durant el confinament. Als transportistes i proveïdors que ens facilitaren dia a dia el subministrament de material sanitari i medicaments. A l´equip de neteja, ja que van poder duplicar el seu horari a la farmàcia per tal d’assegurar i mantindre les millors condicions higièniques.

A la Policia Local, personal mèdic i Ajuntament del poble per mostrar la seua predisposició a ajudar-nos en tot moment, organitzant les cues, comunicant informació a través del ban sobre les novetats de la farmàcia relacionades amb el coronavirus, en el repartiment de mascaretes de Conselleria... Des de l´inici de la pandèmia, vam tindre clar que el primer era atendre a la població i ho férem.

Gràcies a tots.

I per últim, vull agrair a tot el meu equip de la farmàcia, a mon pare i a les meues companyes, la seua professionalitat, compromís

136

i afecte amb els nostres pacients, deixant d´un costat la por, l’ansietat i el cansament sense faltar cap dia. A dia de hui recordem eixos dies, a vegades se´ns omplin els ulls de llàgrimes, ho aconseguírem, encara que ens ha passat factura.

Crec rotundament que els farmacèutics hem tingut un paper molt important en esta pandèmia. Com a professionals sanitaris ens sentim orgullosos del treball realitzat. Desitgem enormement tornar a abraçarnos i sobretot de tornar a vore els vostres somriures des de l´altra part del mostrador.

Este article va dedicat als 22 farmacèutics que van faltar a conseqüència de la COVID-19. Tot el nostre condol per als familiars.

El Cant del Gall

f osc or I de sobte la

Una infermera gallera.

Encara a hores d’ara, mesos després d’aquell moment en què tot va canviar, pense i soc conscient de que ni en els meues pitjors malsons hauria arribat a imaginar els esdeveniments que anaven a desenvolupar-se en les setmanes posteriors.

11 de març de 2020. És ací on marcaré l’inici del meu periple personal.

Llàgrimes front al televisor en una nit en la que València, que ja feia olor a pólvora, que ja preparava les nostres festes, feia oficial la seua decisió de postposar les falles (il·lusos nosaltres…). Una nit de llàgrimes ofegades en la que em van vindre tantes persones al cap… Persones que com jo desitjàvem que eixes falles foren especials i que pogueren, com sempre, superar les anteriors. Però no, no hi hauria falles.

Crec que de sobte vaig ser conscient de la magnitud del que estava passant i efectivament, les meues llàgrimes no es van enganyar i foren l’inici de moltes més que vindrien després per altres motius més dolorosos.

Acomiadar a les nostres falles 2020 va ser l’inici de la més dura de les meues experiències a nivell professional com a infermera. En qüestió de dies els hospitals van començar a ser un rebolic de canvis a tota presa: nous protocols, suspensió de lliurances, llits per tot arreu per tal d’habilitar noves sales d’hospitalització i UCI… Però el que no sabíem encara era que res seria suficient.

Creïem estar preparats: formacions amb molta presa sobre el SAR-CoV-2, sobre com fer ús dels EPI, modificacions dels nostres torns de treball per tal de minimitzar els riscos, reclutament de nous professionals, reagrupacions de personal més expert amb els nous infermers que s’uniren als equips. El virus anava guanyant-li espai als hospitals, convertint gran part de les sales i espais habilitats '

l Art de Tornar

137

en espais monotemàtics covid: capelles, gimnasos. Es va paralitzar l’activitat quirúrgica programada i les consultes externes, i com no, el conegut “queda’t a casa”. La càrrega assistencial ja desbordada, es multiplicava per moments i l’estrés del personal sanitari amb ella.

Tot un país paralitzat , mentre nosaltres corríem per les UCI, per les plantes, per Urgències… Quina contradicció, no? Però així havia de ser, per intentar frenar l’expansió d’un virus que ja s’havia descontrolat. I de sobte, no sabem com ni perquè, ens trobarem estudiant una manera segura de reutilitzar els EPI, no ens arribaven suficients per a la gran demanda que ja existia. Com cuidar dels añtres si no estàs segura de poder mantindre’t lliure de contagi? Per als meus malalts, per la meua família, i per mi mateixa. Com tornar a casa amb els teus quan no estàs segura de no haver-te contagiat?

Van ser dies de molta solidaritat sanitària, quan ni tan sols ens veiem més que els ulls. Amb molta necessitat del teu company, en les primeres vegades, en el vestit i desvestit del EPI. Ella era els meus ulls i el meu cervell per tal de dictar-me les ordres i les seqüències del vestit i desvestit per tal de no contagiar-nos. Jornades maratonianes, sense llevar-nos els EPI en hores, suant el que no està escrit, on els contactes amb els pacients canviaren dràsticament, ja que passàrem a establir una distancia amb ells mai coneguda. On quedà això de “a peu de llit”?

Una barreja de sentiments ha sigut la que m’han acompanyat tot aquest temps, però en especial el dolor, molt de dolor, d’eixe que no pots oblidar mai, quan arriben les despedides en solitari, sols amb la teua mà, perquè no hi ha cap més que poder agafar. Crec sens dubte que este moment de dol en soledat ha sigut la pitjor vivència d’aquesta pandèmia.

Ansietat. Abans d’arribar a treballar per veure què te trobaries eixe dia i al final del torn quan vols que la teua ment desconnecte però és totalment impossible perquè continues pensant en el caos que han deixat i en tots els que allí s’han quedat.

Esgotament físic i mental extrems. Que et deixen totalment destruïda per continuar una vida fora de les parets del teu hospital.

138

El Cant del Gall

Encara que també gratitud de la mà del nostres amics i coneguts. Aquells que no es dediquen a res relacionat amb la sanitat, però que van veure el nostre abandonament per part de qui havia de protegir-nos i es van posar a fabricar pantalles de protecció. Ens van regalar seguretat, ens van regalar vida…

I tot el temps al meu cap: “com hem arribat a aquesta situació?”. Mil preguntes, i en el silenci del meu cotxe tornant a casa, molta angoixa però cap resposta…

Malgrat el que estava vivint, no em resignava a perdre l’esperança i això és el que m’ha mantingut forta front aquesta vivència. Vam ser capaços de transformar el dolor en valor i continuar endavant. No som heroïnes, clar que no, som infermeres, amb por, però amb molta vocació.

Mirant enrere i enmig del pitjor escenari possible, soc conscient que som, amb la resta de professionals sanitaris, un gran col·lectiu, amb una gran vocació de curar, de capacitat de superació continuada, esforç infinit i és digne de lloar com hem aconseguit sanar les nostres ferides després de moltes caigudes per donar el millor de nosaltres mateixos en totes les situacions i en tots el nivells d’atenció; això em fa sentir molt d’orgull de les meues companyes i la nostra tasca, encara que res em llevarà mai la ràbia i frustració de no entendre com hem arribat al punt en què ens trobem en aquest moment.

Pels que ens han deixat, especialment per les infermeres que ens han deixat lluitant contra esta epidèmia que se’ns va convertir en pandèmia.

'

l Art de Tornar

139

El o la

COVID apareixerà en versets de falles J. Leo Giménez Giménez ex cap del SERVAL de l’Ajuntament d’Alzira, escriptor

El o la COVID-19, perquè, segons com li mirem el gènere, pot ser acrònim masculí o pot ser femení, deixa molt de mal, molt de dolor en el món: centenars de milers de morts, de viudes, viudos, òrfens, òrfenes. Pares i mares que han perdut fills i filles. Dolors que tardaran a curar-se, ferides que no es tancaran ni cicatritzaran en molt de temps, algunes, mai.

Però la vida seguix i d’ací uns pocs anys, o mesos, quan la pandèmia del coronavirus siga un record, un mal record, serà motiu per a bromes, xances, versos i dites humorístiques. Ja va passar amb la mal dita ‘grip espanyola’, de 1918, fa un poc més d’un segle. Aquella passa, sorgida d’un fort nord-americà, i expandida per l’Europa de la Primera Guerra Mundial, va causar més de cinquanta milions de morts en tot el món. Va ser molt forta. A Espanya hi van haver més de dos-centes mil persones que perderen la vida per causa d’aquella grip.

En quasi tots els pobles i ciutats hi hagueren víctimes mortals. En el meu poble, de 1.700 habitants aleshores, els morts per eixa pandèmia en foren 31, entre ells, el meu iaio matern.

Ma mare es quedà òrfena amb 6 anys. Ella i set germans més.

Però al cap de no molt de temps ja sorgiren xances, dites i cançons fent broma d’aquella grip. Com recordarem, perquè ho hem llegit o ens ho han contat, a aquella pandèmia, que encara no tenia el nom genèric que tenen ara eixa classe d’epidèmies, no s’havia popularitzat la denominació que tenen ara, se la va motejar, col·loquialment, amb el nom de La Cucaracha També va ser anomenada “Soldado de Nápoles” perquè l’epidèmia s’apegava tant com eixa cançó, que és una serenata de La canción del olvido, una de les sarsueles més conegudes de tots els temps. I de segur que aquella epidèmia apareixeria en les falles dels anys posteriors, en la nostra festa, a on la ironia, la sàtira i la crítica humorística brillen en els rètols i en els ninots de falla. Este cas, el de la pandèmia COVID-19, també serà objecte de crítica, de rimes i de burleta festera.

Repassem el significat d’algunes paraules que s’han fet més conegudes, dissortadament, a causa de la maleïda malaltia coronavírica d’este segle, o relacionades amb esta o amb els seus efectes. I que sens dubte apareixeran en rètols i llibrets de festes, en versos i en altres expressions. De moment, per falta de versets que no siga, n’apunte un grapadet acompanyant el recull de parales descrites.

COVID-19

Com deia al principi, el virus o la malaltia que coneixem amb l’acrònim o paraula COVID-19 pot ser de gènere masculí (el COVID) o femení (la COVID). És hermafrodita o intersexual, si fora éser animal. Millor que no ho siga, ja n’hi ha massa maldat escampada entre els humans. Podem denominarla aixina, de les dos maneres, perquè com a virus que és, gramaticalment és vocable masculí. I com a malaltia, que també ho és, té la condició de 140

El Cant del Gall

paraula femenina. Però, el nomenem com el nomenem, té molt males entranyes, i a pesar d’això, prompte vorem com és motiu de mofa, burla, broma en les nostres festes.

D’humor no en faltarà, afortunadament.

Senyor o senyora COVID, si eres mascle estàs molt mal parit, Si eres femella, estàs fora de mida, i molt mal parida.

Apegar/contagiar

Apegar, entre altres significats, és ‘contagiar (una malaltia, un costum, una manera de parlar). “Després de tants anys a França, se li ha apegat l’accent francés”, “És una malaltia que s’apega molt fàcilment”.

Contagiar és ‘transmetre per contagi’, “Contagiar la pesta”, “Les rialles es contagien fàcilment”, ‘transmissió d’un sentiment, d’una actitud o d’un hàbit’, “El contagi del riure”.

Careta

Ni apegar-nos ni contagiar-nos les malalties volem abraçar-nos i abragonar-nos a totes hores i tots els dies.

Peça de tela, de metall o d’un altre material, utilitzada per a protegir la cara o per a evitar la inhalació de gasos o de gérmens. “Careta d’apicultor”, “Careta de soldador”, “Careta protectora contra el coronavirus”. Paraula sinònima de masquereta/ mascareta.

No volem caretes, per la pandèmica malaltia, volem carassetes i disfressar-nos amb gran alegria,

Confinar/confinament

Tancar (a algú), tancar-se en un lloc o dins d’uns límits. Acció o efecte de confinar en un lloc. “El confinament de les persones en les seues cases és una mesura útil en cas de pandèmies”. '

l Art de Tornar

Confinem el/la COVID en un lloc ben tancat, que no es puga menejar, d’on no puga eixir, ni mos faça patir.

Coronavirus

Grup extens de virus formats per ARN, de la família dels Coronaviridae, de forma esfèrica amb unes puntes que recorden una corona, causants de malalties respiratòries que van des d’una afecció lleu similar al refredat comú fins a afeccions greus, com ara la síndrome respiratòria aguda greu o la bronquiolitis.

Al coronavirus ja l’hem conegut, i d’ell no volem saber res, que se’n vaja del tot i que no torne més.

Epidèmia

Malaltia accidental transitòria, generalment infecciosa, que es propaga a un gran nombre de persones d’una zona determinada. Malaltia infecciosa que afecta un gran nombre de plantes o d’animals d’una o de diverses espècies en una zona determinada.

Epidèmia borda, eres pitjor que una salvatge horda, desapareix de la Terra, i no dones més guerra.

Infodèmia Difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies falses en relació amb una malaltia o amb un problema de salut pública paral·lelament a la seua propagació o evolució. Sobrecàrrega d’informació no fiable de ràpida propagació social.

Ja en teníem massa amb els perills de la pandèmia, No estem per a suportar les mentires de la infodèmia.

141

Masquereta/mascareta

Careta per a amagar, protegir o medicar la cara, o per a administrar narcòtics.

Preparat cosmètic que s’aplica a la cara per a netejar-la i millorar la textura del cutis.

Onada

No volem masqueretes ni mascaretes, per culpa de les quarantenes, això mos fa passar penes, volem carassetes, per a poder-nos disfressar i la vida alegrar.

Ona, especialment d’una certa grandària. “Les onades colpejaven l’embarcació”. Aparició sobtada d’alguna cosa en gran quantitat o intensitat. Cosa que es mou a envestides, a manera d’una onada. “Una onada de contagis de coronavirus”, “Onada de grip, de fred, de calor”, “La gent acudia a onades”, “Una onada d’entusiasme”.

Pan-

Rebutgem les onades pandèmiques, epidèmiques i infodèmiques, les volem de salut i vida sana, I, si pot ser, set cada setmana.

Prefix provinent del grec pâs, pantós, que significa ‘tot’, usat especialment per a designar unió o lligam entre pobles o societats. Panafricanisme, panamericanisme, pancatalanisme. També pandèmia, pandèmic, panavisió, pancromàtic, pandocada,

142

Preferim el pan- de la panaderia o de la pandocada, volem el bon menjar i el bon,,, (defecar).

Pandèmia

Epidèmia que s’escampa per molts països i que afecta quasi la totalitat de la població.

La pandèmia COVID no farà buit, serà un mal record, i millor que abans de nàixer s’haguera mort.

Quarantena (medicosanitària)

Aïllament durant el període de temps necessari de persones, animals o mercaderies procedents de zones endèmiques o epidèmiques de certes malalties, per a evitar o limitar el risc de propagació.

Antigament la quarantena, com a espai de temps curatiu, es referia a espai de quaranta dies, però modernament fa referència a la definició mencionada.

No volem més quarantenes, preferim bones ‘verbenes’.

I pasqües amb alegria, una cada dia.

El Cant del Gall

Els valencians, la paella i el

Put oviru s: una història fallera Amparo Iraola Oncologa a l’IVO i metgessa de família

“No ho he dit fins ara. És una confessió pública de conseqüències imprevisibles. Bo... Allà vaig: jo vaig ser la responsable del putovirus. I del desastrós any 2020.

Ja, ja sé que tot el món li tira la culpa als xinesos. Però en realitat vaig ser jo. Bé, nosaltres, El meu grup d’amics que davant la impossibilitat de quadrar les guàrdies de tots, vam decidir celebrar la Nit de Cap d’Any del 2019 avançada un parell de dies.

I la «liàrem».

Vam haver d’activar algun ressort de mala sort o quelcom al celebrar a deshora, raïm inclòs, el final d’any i així estem. '

l Art de Tornar

143

Som un grup d’amics majoritàriament sanitaris que començàrem el 2020 en torn rodat i sense grans sobresalts. Una transició quasi avorrida. No teníem ni idea del que se’ns acostava i així vam seguir, com la resta de la societat, fins març.

La declaració de l’Estat d’Alarma ens va sorprendre entre la preocupació pel que se sentia i veia que ja estava succeint a Itàlia i molt més a prop, a Madrid, La Rioja, País Basc, etc. i les ganes de festa. Perquè entre nosaltres hi ha diversos fallers i tots, fallers i no fallers, gaudim de les Falles.

El 14 de març tot se’n va anar a fer la mà.

I encara en estat de xoc eixirem als balcons el dia 19 a cantar, tocar, aplaudir o acompanyar el concert improvisat de “Paquito el Xocolatero”. Amb la pell de carn de gallina. Amb el “mono” de falles. Amb la por en el cos i la incredulitat.

En la meua família es va viure tot açò igual. També hi ha fallers i no fallers. Però les falles es viuen intensament, perquè els que per circumstàncies de la vida hui es poden implicar menys en el món faller, segueixen vinculats a la falla que els va vore créixer. És a dir: u mai deixa de ser faller. També si has nascut fora de València i no has viscut les falles des del bressol, com és el meu cas, les adoptes com a festa. Així que, en part per a animar-nos, en part per a tindre distrets als xiquets de la família (10 nets), en part per a no perdre la festa, a la iaia se li va ocórrer que cada casa (5 fills, amb la seua, 6), construïra un ninot per a, entre tots, fer una falla que poguérem plantar en el xalet familiar (on passem els estius i celebrem qualsevol cosa, perquè 22 persones no són fàcils d’acoblar en qualsevol espai i nosaltres som molt de celebrar) tant prompte ens deixaren.

I així començàrem la construcció de la nostra falla. El iaio fent el ninot central, un enorme «xungovirus» que aniria rematat per una fallera sanitària que el venceria amb una vacuna; i la resta de les cases, fent el que podíem, perquè el iaio és molt “manetes” i ens deixa a la resta a l’altura del betum. A la tia Gràcia i a la tia Maria se’ls va ocórrer afegir una flor de manualitats feta amb la primera cosa que s’agafara per casa, cada dia del confinament. I el tio Manolo va rematar-ho tot amb un guió digne d’una falla de secció especial.

Quan començàrem no sabíem quants mesos tardaríem en ajuntar-nos una altra vegada, ni quantes festes deixaríem passar. Tampoc com de difícils anaven a ser els dies de primavera, les setmanes, els mesos 144

El Cant del Gall

següents. Anàvem de casa al treball i del treball a casa, amb la por i la responsabilitat en el cos a parts iguals. Teníem el privilegi de poder eixir al carrer per anar a treballar a l’hospital i al centre de salut i possiblement la ment estava mes tranquil·la treballant que a casa. Però la por i el desànim eren palpables; tornàvem cada nit i ens esperava l’insomni. Vam establir noves rutines (dutxa al tornar a casa, mascareta en el treball i fora d’ell, rentat de mans meticulós... Per posar un exemple), gravàrem vídeos per a inculcar-los als nebots i tractàrem de mantindre la calma i animar a la resta de la família, que des de casa vivien en una realitat paral·lela molt difícil (pel confinament, la preocupació pels treballs, la preocupació pel contagi i la incertesa pel futur).

Va arribar juny i les falles van quedar quasi en l’oblit. Ningú recordava ja que va haver-hi un moment en què es va dir que per a Sant Joan ho celebraríem tot. Va passar Sant Joan, com havia passat Sant Josep.

Fins i tot passarien sant Lluís i sant Pere, abans de que per fi, poguérem ajuntar-nos.

I al final el gran dia va arribar i ho celebrem tot: Sant Josep, el dia del pare, el de la mare, la Geperudeta (som 3 Empars a la família), l’aniversari, els sants, les Falles, les Fogueres, la Magdalena (jo sóc castellonera), Sant Joan, sant Pere, sant Pau i per avançat el sant del iaio: Sant Ramon, per allò que poguera passar.

Així que un 19 de juliol, els 22 per fi reunits (70 anys el més major, 3 mesos el més xicotet) celebràrem amb tots els luxes la nostra festa. Perquè així som els valencians: molt de celebrar i l’any passat ens va llevar massa celebracions. Celebràrem com mana la tradició: fent una bona paella de llenya, amb pastissos que portaven tants ciris com a celebrants presents hi havia, amb festa de disfresses dels més menuts i, en caure la vesprada, amb una plantà que ja desitjaria haver tingut la falla de l’Ajuntament. Allà, entre el paeller i '

l Art de Tornar

145

la piscina, plantàrem la nostra falla. Amb el remat de la fallera sanitària vencent al coronavirus; amb les escenes del confinament rodejant-la, amb els herois-sanitaris representats per dibuixos preciosos que van fer els nebots, amb un muntó de premis guanyats i bombetes i coets que van anunciar que la falla estava per fi llesta. I amb globotà.

Per tindre, vam tindre fins i tot ofrena de les flors construïdes durant el tancament, portades per princeses i superherois de totes les edats desfilant fins el socarrat de la mare de Déu que els iaios tenen posat al costat del paeller.

I finalment, després d’una gran traca, la falla familiar es va cremar, sent la “Cremà de paeller” més bonica de la història, abrigada per llàgrimes de xiquets desconsolats i d’adults amb bola en la gola continguda durant massa mesos.

Així que sí, ho confesse, jo vaig ser la responsable de que el 2020 començara regular. Però també vaig participar en el manteniment d’eixa tradició tan nostra, la millor festa del món.

Hui, després de més d’un any sortejant en el laboral i el personal les onades del «putovirus» i atalaiant l’horitzó més pròxim amb preocupació i tristesa, veient com s’allunyen les Falles del 2021, pense que cap pandèmia ens pot llevar eixe esperit de celebrar la vida que ens caracteritza com a poble.

146

El Cant del Gall

Que dóna igual quan hàgem de plantar les falles. Que dóna igual de quina manera i on.

Allà on ens ajuntem un grup d’amics o de familiars (si és que una cosa pot ser diferent de l’altra), decidits a gaudir, allà on posem un trespeus i un poc de llenya per a fer una bona paella, allà on estiga la pólvora i la música, allà estarem nosaltres, per a celebrar que la primavera ha vençut, que la vida ha vençut, que les nostres tradicions han vençut i que no hi ha «putovirus» que puga amb això.

Encara que tardem a tornar a trobar-nos. Encara que quan ho fem, adaptem les mascaretes als tratges de festa, encara que hàgem de prescindir durant un temps de menjar la paella directament i hàgem de pagar el peatge del plat... Tornarem. I ho farem amb més força.

Com eixe ninot disposat a clavar-li una xeringa al virus que va crear el iaio i que decidírem indultar.

El 19 de juliol del 2020 la vacuna era un desig. Uns mesos després ja és una realitat.

Potser les falles del 2020 i del 2021 es queden en això: en un desig.

Però la festa, on estiga un valencià, continuarà sent una realitat. Per molts anys!

Gener 2021

'

l Art de Tornar

147

` n cia Cieè La

en la lluita contra el SARS-CoV-2 María Lairón Peris

El passat més de març, en vespres de l’inici de les Falles, va començar la pandèmia de la COVID-19 al nostre país. La ràpida congestió del sistema sanitari espanyol, va fer que totes les alarmes sonaren.

Els pacients infectats amb coronavirus (SARS-CoV-2) anaven omplint les UCIs a un ritme vertiginós, i a la mateixa vegada que els sanitaris lliuraven una dura batalla contra els símptomes causat per un virus desconegut fins a eixe moment, la comunitat científica va començar la seua pròpia batalla per tal de posar punt final al SARS-CoV-2.

Esta batalla “científica” moltes vegades resulta invisible per al gros de la població, ja que els científics treballem en laboratoris tancats, sense pacients ni públic. A més, la ciència té els seus propis ritmes, generalment llargs, a l’hora d’avançar i només quan hi ha un resultat palpable, com és el cas del desenvolupament d’una vacuna o de medicaments pal·liatius, es fa més visible tot el treball que es du a terme.

En el cas del SARS-CoV-2, grups investigadors que treballaven en distintes àrees començaren a mobilitzar-se des de març. Una de les coses que més ràpidament es van fer va ser seqüenciar els genomes de distints aïllats vírics de pacients infectats. És essencial conèixer quina és la seqüència nucleo148

El Cant del Gall

tídica de virus aïllats per distints motius. El primer motiu, es per tal d entendre quina es la taxa d evolució del virus, es a dir, com de freqüent és que el seu genoma canvie al llarg del temps, i quines parts del mateix es conserven més entre aïllats. També, ens permet conèixer quina es la maquinària que utilitza el virus per tal de produir proteïnes i què parts són essencials per al virus per tal de dur a terme la infecció.

Aunant tota esta informació, que és analitzada gràcies a la Bioinformàtica, és possible desenvolupar vacunes i medicaments que tinguen com a diana les parts més conservades i virulentes de tots els aïllats vírics. Com a curiositat, dir que les primers seqüències espanyoles van ser analitzades a la ciutat de València, al FISABIO i des d’estes primeres seqüencies s’ han pogut analitzar moltes més a la Comunitat Valenciana.

També, a València, i en col·laboració amb l‘ IATA, un centre del CSIC que està especialitzat en la recerca en biotecnologia d’ aliments i seguretat alimentaria i que es el centre en el que treballe actualment, dos dels grups d’investigació van ampliar les seues línies d’ investigació a la recerca de solucions front a la nova pandèmia. Per una banda, el grup de José María Lagarón, amb experiència prèvia amb plàstics, va ficar-se en marxa per tal de produir unes mascaretes amb certificació FFP2, les anomenades “mascaretes del CSIC”. Per altra banda, el grup de Gloria Sánchez, que es dedicava a l’estudi de distints virus patògens que poden estar presents als aliments, va derivar part de la seua investigació al rastreig de la presència de SARS-CoV-2 en aigües residuals, amb la col·laboració de la empresa Global Omnium. Este model ja ha sigut implantat en EEUU gracies a la investigació feta a Valencia i permet donar una alerta temprana quan hi ha una incidència alta de SARSCoV-2 en un punt concret de la ciutat. El tercer projecte que es du a terme a l’IATA està liderat per Yolanda Sanz i busca estudiar els mecanismes inmunològics pels quals el microbioma intestinal pot protegir o agreujar la infecció per COVID-19.

Estos són només uns exemples, que fique perquè conec millor, del que s’està fent en la lluita contra la COVID-19. Si fixem la vista al panorama nacional, actualment en altres centres de recerca espanyols, majoritàriament del CSIC, per ser l’organisme públic d’investigació més gran, s’ ha estat treballant en desenvolupar distintes vacunes. En este mateix moment, mentre escric este article, n’hi ha tres projectes de vacunes de grups d’investigació diferents, i tots ells prometedors, encara que tarden més temps en arribar. És essencial que en un futur hi haja distintes vacunes amb distintes estratègies per tal de continuar

'

l Art de Tornar

149

fent front al SARS-COV-2. A dia de hui tenim disponibles les vacunes de Pfizer-BioNTech i Moderna, però les primeres dades d’eficàcia de les vacunes espanyoles son molt altes, i moltes d’elles presenten altres estratègies i avantatges com la dosi única, com és el cas de la vacuna proposada per l’ investigador Luis Enjuanes del CNB. Cal dir, que totes estes iniciatives s’han pogut dur a terme per l’ experiència prèvia dels grups investigadors i a la quantitat d’hores de treball, la majoria d’ elles no reconegudes, del sistema científic espanyol. Com a mostra, els tres investigadors que lideren les vacunes, són investigadors ad honorem ja jubilats i tot el seu treball el fan de manera desinteressada sense cobrar.

Un últim apunt, que voldria fer, és que malauradament estem vivint una pandèmia deguda a un coronavirus que majorment es transmiteix por gotícules i aerosols, però el dia de demà, potser que siga una bactèria superresistent, una catàstrofe climàtica o qualsevol altre fenomen el que paralitze el món sencer, amb impacte en la nostra salut i economia. Com no podem preveure què pot passar en un futur, és essencial tindre laboratoris potents que estudien temes molt específics, perquè quan sonen totes les alarmes, els grups disposen tant del coneixement previ, com del finançament i personal necessari per tal de vèncer la batalla molt mes ràpidament.

150

El Cant del Gall

El museu dels

Nin ot s

no plantats Enric Juan Redal

La pandèmia del coronavirus que vivim ens impedeix un any més reviure els rituals festius fallers als quals estem acostumats. La crònica de les prohibicions públiques descriu molt bé el temps present i confirma el drama que l’epidèmia genera entre nosaltres. Però, abans de caure en el desànim, a mi m’agradaria obrir les portes de les celebracions que es refugien en la imaginació, esperant que aquesta redimisca l’actualitat. Les expectatives truncades ens poden ajudar a evocar noves recreacions i esperances.

A mi m’haguera produït molta satisfacció que el mes de març els ninots de cada falla hagueren mostrat les conductes, les normes, els fets fastigosos de la realitat que estem vivint des de les seues figures d’expressions imaginatives i artístiques. La pandèmia contada per aquests herois omnipresents de cada falla hagueren representat la narració tràgica del que està passant; però, de bon segur, que també hagueren contat moltes històries sobre la ironia i el sentit de l’humor de la vida. Sempre ens ha agradat a tots que els ninots ens mostren la realitat humana, bé des de les veritats exagerades, bé des de la tendresa, els somnis o les il·lusions que la fantasia és capaç d’il·luminar. Les múltiples expressions dels ninots en centenars de falles es converteixen cada mes de març en vertaders inventaris de la realitat humana. '

l Art de Tornar

151

Enguany, la pandèmia impedeix l’exposició pública d’aquests ninots impossibles, els que ens mostrarien el drama però també la comèdia de la vida. Els ninots eterns, sempre angoixats pel temps tan limitat que viuen, però que, per això mateix, es converteixen, sense vergonya, en vertaders actors i actrius de les representacions humanes, dels drames socials de les persones, de les al·legories de la vida i de les bromes corals..., lliures, còmplices, atrevits, probablement perquè el destí els té reservat una provisionalitat eterna.

Els ninots són mediadors assenyalats entre els qui els visitem a les falles per riure, també per reflexionar amb les històries que representen, analitzen o critiquen. Per això, enguany, és difícil consolar-se perquè perdrem l’oportunitat que els ninots, des de la seua dimensió estètica o ritual, ens mostren en les seues cares, en els seus gestos, les peripècies de l’existència dels homes i les dones. Durant els dies de falles no gaudirem dels ninots amb mascaretes quirúrgiques; o dels que ens mostrarien les rodes de premsa dels coordinadors sanitaris; o els que ens farien enyorar els aplaudiments des dels balcons; o, fins i tot, els que alguna falla modelaria per criticar la caiguda del PIB o del consum o del turisme..., encara que molts altres segur que mostrarien la generositat i les esperances de les persones.

Ara mateix tots tenim en el pensament els ninots que millor representarien el que està passant; tots seríem capaços d’escollir el nostre ninot indultat, aquell que definirà millor la situació viscuda.

Per això, podria ser un moment únic per crear els nostres ninots; els ninots inusitats que ensenyen; que comuniquen; que il·lustren el temps que estem vivint des de la perspectiva de cadascú.

Amb un poc de bona dispo152

El Cant del Gall

sició tenim l’oportunitat de recrear la literatura visual de les expressions de la pandèmia: les acurades narracions del que estem passant i les il·lusions imaginatives que comporten les esperances. Dissenyem els nostres ninots, no necessiten cartó ni tela, ni fusta... Solament utilitzem la nostra imaginació.

Imaginar-los i conservar-los a la memòria té una gran virtut: en primer lloc salvarem del foc tots els ninots imaginats com salvem de l’oblit els contes i històries que ens contaren de xicotets. En segon lloc, podem guardar-los al nostre propi museu de ninots, l’espai recreat a la nostra imaginació. Els ninots allí exposats ens poden acompanyar sempre perquè tots seran indultats com testimoni de generositat. La nostra memòria, imaginativa i plena de creativitat, és capaç de guardar-los en aquest museu, vertader palau dels ninots, en el paradís festiu on es recreen les imatges culturals que ens alegren la vida, que ens fan animar, riure, o que ens il·lusionen.

Enguany no cremarem ninots, els recrearem a la nostra memòria, els modelarem amb les eines sentimentals de cadascú; perduraran en la nostra memòria i tindran una duració inusual perquè viuran després del dia de Sant Josep. Conservar els ninots imaginats es convertirà en un capítol insòlit en la història de les falles; no acabaran en el foc, no els oblidarem. Les seues expressions imaginades es convertiran en interpretacions reals dels moments viscuts. Els ninots de l’any del coronavirus, elevats a memòria, formaran part de les escenes melancòliques del primer museu faller íntim, personal, aquell en el qual l’ombra intel·lectual projectada per les seues expressions durarà, continuarà... Per una vegada els ninots estaran fets amb els materials amb què es fan els somnis i formaran part del nostre patrimoni vital.

A partir d’enguany tots tindrem present el nostre particular museu dels ninots no plantats on es conservaran fins a l’infinit les imatges i les expressions d’aquests temps. També ens ajudaran a somiar en les noves realitats que vindran després del coronavirus: l’alegria, l’esperança, la col·laboració..., la festa.

'

l Art de Tornar

153

Infermera i

Fallera Teresa Fuster Garcia

Març, el nostre mes, el mes dels valencians, de les Falles, de la pólvora, el color i el comboi. De passar més hores a La Gallera que a casa, de rentar tots els blussons corrent per tal de lluir-los cada dia. M’arriscaria a dir que és el mes més esperat per molts de nosaltres... I este any no ha pogut ser més diferent.

A finals de febrer començaven a arribar pacients a l’hospital amb símptomes similars als d’aquell famós virus xinés, però mai pensàrem que arribaríem a tant.

Jo, infermera i fallera com la que més, sols podia pensar que totes les hores extra que estava treballant culminarien en la meua setmana favorita de l’any. “Pagarà la pena” pensava cada vegada que entrava a l’hospital, i contava els dies que faltaven per arribar a casa, posar-me les pintes i no llevar-me-les en els pròxims tres dies.

Però la cosa començava a posar-se lletja, l’hospital cada dia estava més ple i les urgències abarrotades. Els meus companys que, per descomptat, ja sabien que soc fallera i que em moria de ganes d’anar-me’n, em deien: “Teresa, enguany el tema de les teues estimades Falles està malament, no s’haurien de fer i, a més, van a tancar Madrid”, i jo, que no volia creure-ho, em feia la desentesa i continuava amb el meu compte enrere.

Va ser el dia 10 de març, a tan sols uns dies perquè tot començara, quan anunciaven que, efectivament, no se celebrarien les Falles. Recorde plorar com una xiqueta, sense consol. No podia ser, portava unes setmanes molt dures doblant torns per tal de no perdre’m res. Però si deixava a un costat el meu cor de fallera, sabia que era el millor. Havíem de parar fora com fora. Tocava posar-se les piles al màxim, ajudar i acompanyar, en la mesura del possible, a totes les persones hospitalitzades que ens necessitaven i, sobretot, als companys que estaven deixant-se la pell i allunyant-se 154

El Cant del Gall

de les seues famílies per tal de CUIDAR i exercir la professió més bonica del món com mai ho havíem fet.

Ningú que no haja estat en primera fila pot imaginar tot el que hem viscut. Un hospital sencer bolcat en una mateixa causa, el que suposa quiròfans i sales de part tancats, trasllats a altres hospitals de tots els pacients pediàtrics que entraven amb urgències. Duplicàrem llits d’hospitalització i de cures intensives i seguia sense ser suficient. Però on pareixia que tot era foscor, hi havia llum, valors humans. La companyonia era immensa, vam unir forces i vam aconseguir traure endavant el treball, dia a dia, i acompanyar als que de veritat ho estaven patint en soledat.

Per molt ocupada i cansada que estiguera, sincerament, no oblidava les Falles, mirava el rellotge i pensava que hauria d’estar posant-me la mantellina o assajant el pasdoble. Recorde perfectament quan el 17 de març mentre “sopàvem”, les companyes em preguntaven coses sobre les nostres tradicions, indumentària i actes. Al·lucinaven quan els mostrava fotografies dels nostres monuments i indumentària; per descomptat, jo, “la més pagà del món”. Recorde també arribar a casa i escoltar “El Faller” amb Héctor o cantar a plena veu el nostre himne, i veure la cremà, una vegada més, plorant.

Estic segura que tot açò passarà, tornarem a La Gallera, tots junts, amb més ganes que mai, “destacant per tota la ciutat”.

Fa ja 10 mesos que tot va començar i seguim lluitant. Per això, en nom de tots els batejats com a “herois”, sols em resta demanar-vos responsabilitat i ajuda. Nosaltres no anem a rendir-nos, no esperem menys de vosaltres. Cuideu-vos i cuideu molt dels vostres.

No perdeu l’esperança ni la il·lusió, perquè sempre serem “la falla més gran, la millor de tota Alzira”.

'

l Art de Tornar

155

El

Canvi d

‘

` Habit s durant el confinament Paula March

Amb l’arribada del coronavirus i el seu posterior confinament, per a la gran majoria eixos mesos van ser sinònim d’una infinitat d’adjectius: angoixa, temor, incertesa, por, etc., i tots ells amb una connotació molt negativa. En eixe moment no érem conscients del moment tan dur que estàvem travessant i anàvem a travessar, encara que a dia de hui seguim batallant.

Esta situació ha tingut una relació directa amb la nostra alimentació, i per tant, amb la nostra nutrició. Sabem que les nostres circumstàncies i el moment pel qual estem passant afecten al nostre estat d’ànim i este té conseqüències sobre les nostres eleccions alimentàries.

Durant el primer confinament es va observar com la majoria de les persones empitjoraven els seus hàbits alimentaris i, en conseqüència, com experimentaven canvis sobre la seua composició corporal, més concretament pel que fa a l’augment de percentatge de greix.

Per què es va observar un augment de greix en la majoria de les persones? La paraula més encertada per a respondre a la pregunta és “multifactorial”. És a dir, aquest augment no va 156

El Cant del Gall

ser conseqüència únicament d’un factor, sinó de la suma i interacció de diversos d’ells, els quals analitzarem a continuació.

Les nostres rutines es van veure afectades: portàvem un ritme que ens va ser interromput de manera molt brusca, per la qual cosa ens enfrontàvem a molts dies sense una rutina prefixada.

La son es va veure molt alterada, ja que no ens trobàvem cansats físicament i, per tant, arribàvem al llit sense estar esgotats.

Alteràrem els horaris de menjar. Açò és molt important, perquè sense uns horaris fixes podem incrementar la picadeta entre hores.

Inactivitat física. Moltes hores teletreballant, estudiant, amb els gimnasos tancats, moltes limitacions per a practicar esport fora de casa, etc. Açò va tindre un impacte molt negatiu en la nostra massa muscular: i és que, sense estar actius, la tendència a disminuir i perdre massa muscular era molt elevada.

Canvi d’eleccions alimentàries. Allò que sentim pot influir en les eleccions que fem en el moment de la compra i en eixe moment no anava a ser menys. De fet, es va observar com van canviar estes eleccions i cada vegada les compres estaven més plenes de begudes alcohòliques, aperitius, menjar ràpid, etc. En resum: com saben, durant el confinament augmentà de manera significativa l’elaboració de pa, dolços, pastissos, bescuits, flams, etc. Partim de la base de que aquestes preparacions són molt calòriques; si a este factor se li suma el sedentarisme que patíem en eixe moment, junt a l’elevada possibilitat de picotejar entre hores, era una combinació perfecta perquè s’observara un augment de greix i, per tant, de pes.

Quan el confinament ens va permetre tindre més llibertat es van disparar les entregues a domicili. Com era d’esperar, augmentà dràsticament la ingesta de menjar ràpid.

Com podem imaginar, estos factores feien que la densitat nutricional de la nostra alimentació diària fóra major i, per tant, com a conseqüència de l’elevat consum de menjar ràpid, es va desplaçar el consum de fruites i verdures. És important recalcar que els hàbits adquirits durant el confinament, si no s’han modificat una vegada passats eixos mesos, augmenten la probabilitat de que perduren a dia de hui i, molt més important, en el futur.

Per tant, davant una situació igual o similar, serà essencial crear una nova rutina completament adaptada que contemple el moment en què ens trobem, l’activitat física, el descans, el treball, etc. En conclusió, identificar tots aquells factors que tenen relació directa i poden afectar a la nostra alimentació i, per tant, a la nostra salut física. '

l Art de Tornar

157

Un

Ret orn

agredolç

(Sant Rafael l’Argentina) 3 de febrer 2020, Buenos Aires aeroport Ezeiza ministre Pistarini: ganes de tornar a València perquè la meua gran passió, la meua festa, comença en breu… les Falles.

Hi ha un cert rebombori, xinesos, italians… Ja tenen l’entrada en l’Argentina restringida, per culpa d’un virus “xinés” que està provocant molta incertesa al món!

Arribe a Madrid i tot canvia, ni es parla del virus… Tal vegada perquè els espanyols sempre pensem que aquestes coses a Espanya no arriben mai…

L’aeroport rebenta de passatgers, els restaurants i les cafeteries plenes, tot sembla normal i ningú imagina el que ens espera!

València i la resta de pobles què celebren falles, es preparen per a la gran setmana fallera; la festa que converteix la nostra terreta en el millor aparador al món, mostrant la nostra identitat; una festa en què s’uneix la passió amb l’art, la cultura amb la festa i que culmina el treball de tot un any… En cendres!

Comencen les mascletaes al cap i casal mentre augmenta la incertesa amb els contagis a Espanya… Però els valencians i els fallers pensem que cap cosa podrà paralitzar-nos… Fins que de sobte tot canvia… I el 13 de març, decreten l’Estat d’Alarma que canviarà les nostres vides… Tots confinats, negocis i escoles tancades, la nostra festa “suspesa” quan faltaven hores per donar-li inici; no podem donar crèdit! Busquem i no trobem explicacions?

Comença el malson de tots aquells que vivim de l’hostaleria… Amb l’esperança que passe prompte, però sense saber vertaderament el que ocorrerà! L’únic que sabíem era que ens obligavem a tancar els nostres negocis sense saber el nostre futur….

Passen els dies i ens anem adaptant a la COVID19, entra a les nostres cases, en les nostres ments, al supermercat, a les xarxes, a la televisió, als balcons… Sols es parla d’aquest maleït virus!

158

El Cant del Gall

Les nostres vides canvien, les nostres prioritats també i la nostra llibertat queda reduïda a anar a comprar allò que les autoritats consideren essencial…

Mentre continua la incertesa amb el meu negoci, els hostalers passem a ser una incògnita, no sabem quant, ni com tornarem… La gent continua posant-se malalta i molts majors moren… Al mateix temps que naixen nous herois, com metges, infermers, auxiliars i tots aquells que en els hospitals o fora d’ells, han posat en risc les seues vides, fent del seu treball la seua millor passió; la societat aguditza el seu enginy i cada dia a les 20 hores ix als balcons per tal d’agrair la seua tasca… Què menys, no?

A poc a poc el virus va baixant la seua incidència i les autoritats ens permeten tornar a una nova vida, que res té a veure amb la que coneixíem, i que ens acompanyarà durant molts mesos…

Arriba la vacuna com a símbol d’esperança i de sobte ens trobem amb l’ona més aterradora que ha tingut Espanya, però almenys ja no estem confinats i podem treballar per viure…

Continuem sense poder celebrar la nostra festa més gran al mes de març de 2021… Però amb l’esperança de que més prompte que tard puguem cremar aquest maleït bitxo!

Sens dubte… Han sigut temps convulsos i complexos que per a la majoria han marcat el futur… Hem aprés a esforçar-nos, a adaptar-nos i lluitar per viure de la millor forma possible, perquè sempre hi ha un futur on t’espera el millor.

Personalment vull i espere que les nostres prioritats canvien i que donem importància al que realment ho té.

“Tornem forts i diferents… Però tornem a la vida i a la festa”

Luis Gisbert i Sanmartin Vicepresident de cultura i solidaritat de J.L.F. Alzira

'

l Art de Tornar

159

Covid El

ha invadit el col.legi Marisa Martín Casterá

Per a situar-me deuria començar en març de 2020…

De sobte tot va canviar, ens van confinar sense temps de preparar als nostres alumnes i pensant com podríem continuar amb les classes.

Però va aparéixer “la màgia educativa” eixa que sempre havíem desitjat…Pares, alumnes i mestres, tots units, aconseguírem continuar aprenent i treballant.

El més gratificant era vore als xiquets connectats a una videoconferència, tots parlant a la vegada, amb alegria de compartir el temps amb els seus companys i el seu tutor o tutora.

Així es va acabar el curs, un curs diferente sense poder acomiadar-nos amb abraços, només amb algunes llagrimetes.

Promte va passar l’estiu, haviem de començar un nou curs ara més diferente encara…

Entre protocols, normes i més normes, tornarem al col.legi. S’havia d’acostumar als pares, i sobretot als nostres benvolguts xiquets, a tots el canvis necessaris per a véncer al nostre enemic, EL COVID. Nosaltres, els mestres, haviem de preparar-mos sobretot mentalment i rebre als alumnes amb la mateixa alegria i nervis d’un nou curs, d’un nou repte.

El primer dia va ser molt difícil. No hi hagué abraços, només hi va haver distàncies que mantindre…

160

El Cant del Gall

Així començàrem amb molts dubtes i intentant que hi haguera un bon ambient. Cada setmana que passava era un gran repte…Arribava el divendres i ens acomiadàvem amb una gran alegria i també amb un gran cansanci mental.

El temps anava passant poc a poc…

Els grans herois eren els nostres alumnes: termòmetre en arribar, gel abans d’entrar i eixir de calsse, neteja de taules després d’esmorzar. Al servei vaen posar un cartell que quan entraven, el giraven per a saber que un company estava dins i havia d’esperar…

Durant aquests primers mesos tinguérem confinaments d’alumnes i alguns de mestres i professors…Peró el dia a dia continuava al nostre col.legi.

Teníem clar que així acabaríem el curs, i com s’ha demostrat el següent continuem igual… És el que hi ha…

Han arribat les vacunes, però continuem amb el Covid i les seues mutacions. Els confinaments continuen i no es veu el final d’aquest malson!

Però per fi arriben les Falles!!! Igual que els premis fallers, el primer premi serà per als nostres alumnes, eixes personetes que s’han acostumat a totes les normes i que venen cada dia amb la mateixa alegría i ganes d’aprendre. A ells, que després d’un dia dur te diüen que ha passat molt ràpid i arriben per a tornar a casa i així una i altra vegada.

VOSALTRES XIQUETS SOU ELS GRANS HEROÏS D’AQUESTA GRAN PANDÈMIA! Segur que aprenem molt amb el Covid, després d’açò res serà igual…

Quan acabe, no buscarem motius per a abraçar-nos, per a mostrar el nostre afecte i proximitat a totes les persones.

Tornarem a ser molt pròxims amb els nostres alumnes, aqueixes abraçades i besos que ara no estan permesos.

Que acabe ja el Covid i tornem a la normalitat!!!

'

l Art de Tornar

161

2020 annus horribilis Xavier Sierra i Parra

0. INTRODUCCIÓ

L’any 1967 la falla Plaça del Forn va contractar, per al seu parador “Cau la Pala”, un conjunt denominat Cristina i els Stop, estaven en aquella època en ratxa guanyant, fins i tot, el primer premi de falles. En aquell moment aquest conjunt era el de més fama a nivell nacional. Entre el seu repertori hi havia una cançó que es deia “Salut, diners i amor” en aqueixos instants era una de les cançons més escoltades en totes les emissores i llocs on es podia sentir música.

Per aquells temps ja tenia una edat suficient com per a poder eixir a les nits falleres a veure l’ambient, vaig entrar en el parador “Cau la Pala” i, així poder escoltar al famós conjunt que actuava eixa nit. Entre els meus records en primer lloc destaca el carregat ambient que hi havia en el local que era, ni més ni menys, el que hui és un aparcament de cotxes en el primer edifici construït en l’avinguda pels germans Vila (Eviga), també ocorria que en aquells moments la gent podia fumar tranquil·lament en els locals tancats i, per tant, l’ambient era pràcticament irrespirable. Així que vaig poder escoltar la cançó de moda en aquells moments, de la qual vull reproduir a manera d’introducció una part de les estrofes de la cançó: Tres cosas hay en la vida Salut, dinero y amor.

Y el que tanga esas tres coses Que le de gracias a Dios.

El que tenga un amor, que lo cuide que lo cuide La salud y la platita que no la tire, que no la tire.

En la meua opinió, la pandèmia que patim en aquests moments denominada per l’Organització Mundial de la salut Covid19 ha ressaltat les tres coses que cantava la cançó i, desitge, les ha posat en el seu lloc.

La salut perquè és obvi què és la cosa més important de l’ésser humà, si tenim salut tot funciona bé, podem fer la nostra vida normal, anar a atendre les nostres obligacions. Si els diners és el problema malament caminem, per contra quan els diners flueixen a les nostres butxaques, o a nostres comptes bancaris, o es transforma en forma de béns tant d’ús perible com d’ús de mitjà i llarg termini, la nostra vida es desenvolupa amb molta normalitat, no passem problemes ni dificultats i la vida és un esdevenir tranquil amb una felicitat plaent, sobretot si estem envoltats dels nostres sers estimats i no ens falten, torne a insistir, els béns necessaris per a portar la nostra vida desitjada, ni la salut.

162

El Cant del Gall

“una nova economía”

1. SALUT

Hui la societat disposa d’abundant, completa i exhaustiva informació sobre l’origen, les causes a la qual s´ha degut la seua extraordinària expansió per tot el món, es coneixen ja els mecanismes curatius per a la defensa de la salut humana enfront de l’agressió del virus responsable de generar aquesta pandèmia. Son ben notoris els avanços en la curació, perquè si comparem la primera ona de la pandèmia amb la segona podem observar detingudament com el nombre de defuncions ha baixat notòriament. Ha començat la vacunació massiva de tota la població o, més ben dit, de la major part d’ella per a aconseguir el que es coneix tècnicament com a immunitat de ramat. Aquesta immunitat de ramat és la que permet defensar a la totalitat de la població, ja que fa de barrera immunològica respecte a l’agressió del virus. És un fenomen ja conegut des de fa molts anys i, afortunadament, a Alzira tenim una experiència històrica inigualable tal com el tractament del còlera. “En 1870 apareixen a Alzira les febres tifoidals i en 1885, entre març i setembre, el còlera. Per aqueixes dates, la ciutat comptava amb poc més de 16.000 habitants.” (Levante 25-7-2020.

Autor: Aureliano Lairón). Seguint amb l’acte referenciat, indica que el mèdic Lisardo Piera va estimar en 11.050 els ciutadans d’Alzira vacunats. A manera d’exemple, i per a buidar dubtes, es va constatar que entre els vacunats el número de morts va ser de setze i entre els no vacunats dos-cents sis, tot i sent una fracció dels vacunats. Queda així evidenciat els avantatges de la vacunació enfront dels negacionistes que, hui dia, continuen fomentant la no vacunació. Però el més important es què arran d’esta vacunació massiva l’epidèmia va desaparèixer de la nostra població. Queda clar perquè son evidents els beneficis de vacunar massivament a tota la població. Els alzirenys podem vanagloriar-nos d’haver sigut la primera ciutat en el món on es va vacunar massivament a la població per a combatre una epidèmia, que jo sàpiga.

En aquests moments estan ja vacunant amb la primera autoritzada, la farmacèutica estatunidenca Pfizer en societat amb la companyia alemanya BioNTech, han desenvolupat una vacuna que mostra una eficàcia de més del 90% en la tercera fase.

La segona companyia posicionada és la companyia estatunidenca denominada Moderna, aquesta companyia assegura que la seua vacuna té una efectivitat del 94,5% i que compleix els criteris d’eficàcia exigits per a la seua comercialització. Moderna ha administrat la seua vacuna a 30.000 persones que han participat en l’última fase dels assajos clínics.

La tercera d’elles és la companyia AstraZeneca, aquesta companyia pertanyent a una multinacional sueca, Que la desenvolupa juntament amb la Universitat anglesa d’Oxford té una eficàcia, després d’haver sigut administrada a un grup de voluntaris, del 90 per 100.

Les companyies xineses Sinovac, Biotech i Sinopharm, ja estan vacunant de manera experimental en diversos països com ara el Brasil, Turquia, la mateixa Xina, Indonèsia i Bahrain. '

l Art de Tornar

163

Les vacunes, d’altra banda, s’han convertit en una espècie de competició entre les grans potències mundials. És per això, que no podia faltar la vacuna russa. desenvolupada per l’Institut de Epidemiologia de Moscou es denomina Sputnik V, la vacuna pel seu disseny està pensada per a atendre zones amb escassa implantació hospitalària i l’atenció És perquè la vacuna està deshidratada, el que facilita el transport i el magatzematge i el preu és molt mòdic 10 dòlars la dosi.

Existeixen també un nombrós grup d’empreses i d’Estats en curs de desenvolupament de noves vacunes que s’apunten aquesta espècie de competició o carrera amb enormes interessos tant econòmics, polítics i socials.

2. DINERS

Al final del paràgraf anterior ja comencem a albirar la part de negoci i d’oportunitats què suposa la pandèmia. Però no es pot començar una casa per la teulada de manera que el negoci de les farmacèutiques es, diguem, un resultat més una derivada: el de la problemàtica general que ha produït la pandèmia. És pel que convé sistematitzar-la i així poder analitzar adequadament l’impacte en la nostra societat. aquest treball pretén donar unes línies de quin ha sigut l’impacte econòmic i social a la nostra ciutat.

2.1 Impacte econòmic i social

Capital humà. La defunció d’un número tan considerable d’éssers humans té com conseqüència la pèrdua del que en termes econòmics denominem capital humà, aquest capital humà consisteix en tot el cúmul de coneixements i habilitats de la qual disposen les persones, És obvi que haurà tingut un impacte molt negatiu en la nostra societat.

Danys col·laterals. A més dels morts, existeix un grup del qual hui dia no es disposa d’informació, que ha patit minvaments en la seua capacitat física, a alguns dels minvaments són, a títol d’exemple: disminució de la capacitat pulmonar, afeccions coronàries, mobilitat, etcètera. Òbviament tots aquests danys són quantificables en termes econòmics i financers.

Esment a part requereixen les pèrdues de rendes com per exemple pensions, o la disminució de la capacitat econòmica de famílies per la pèrdua del cap de família que siga el portador dels ingressos bàsics d’aquesta.

Segons notícia publicada per UNICEF el passat 17 de desembre de 2020, per primera vegada en els més de 70 anys de vida de l’entitat assistirà a milers de famílies afectades pel COVID-19 al Regne Unit proporcionant-los ajuda alimentària. Segons David Beasley, el director executiu del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, advertia durant l’acte de la concessió del Premi Nobel de la pau al Programa Mundial d’Aliments que: “si no atenem les necessitats dels més famolencs pot arribar a produir-se una pandèmia de fam de dimensions més grans que la de la COVID-19, alerta l’agència humanitària de l’ONU. Segons les seues estimacions, 270 milions de persones, aproximadament la meitat de la població de la Unió Europea, “caminen cap a la inanició” en aquest moment”. Aquest pot ser el gran drama de la pandèmia.

Lucre cessant. Com a conseqüència de la pèrdua del capital humà i de les paralitzacions per confinament establides per l’estat, nombroses empreses, autònoms, professionals i xicotets empresaris han patit danys a quantificar i que es poden incloure en el muntant total de danys ocasionats per la pandèmia.

Atés que és un estudi local no s’han determinat les conseqüències econòmiques i socials a nivell de l’Estat. Entre altres es podrien considerar les següents: cost estimat dels expedients de regulació d’ocupació, cost hospitalari en termes de medicació, sanitaris, hores extres etcètera, pèrdua de mercats internacionals per desproveïment de productes al no poder produir pel confinament, així com el mal funcionament de les cadenes logístiques per la pandèmia.

Com s’està veient la casuística és àmplia i complexa, estimar la suma total requereix

164

El Cant del Gall

un esforç en hores home de gran importància, el que excedeix les dimensions del present treball.

2.2 Conseqüències en termes econòmics

Atur. Encara que és difícil de calcular en aquests moments la xifra total de atur a la qual ens enfrontarem sí és possible realitzar una estimació sobre la base de les següents estadístiques locals que reflexa este quadre corresponent a la nostra ciutat:

El Banc d’Espanya estima que fins al 10 per 100 de les empreses resultaran insolvents com a conseqüència de la pandèmia, que un 40 per 100 d’elles tindran problemes en quant al pagament d’interessos i demora en els crèdits. És a dir, que el 10 per 100 de les empreses d’Alzira, unes 124 empreses, resultaran insolvents i per tant tancaran, això suposa una pèrdua d’ocupació, en la mateixa proporció, de 1.291 treballadors (sobre treballadors inscrits en el règim general), a la nostra ciutat. D’altra banda, la dada d’atur al 31-12-2019 era de 3.183 aturats, amb la qual cosa ens anem a una pujada mínima del 41% de taxa d’atur.

Al meu entendre serà major, ja que el BdE (Banc d’Espanya) estima en un 40% el nombre d’empreses amb dificultats financeres i d’uns altres ordenes, és d’esperar que caiguen algunes d’eixes empreses el que tindrà un impacte a l’alça en la taxa d’atur. A més, caldrà veure l’evolució del registre d’autònoms que s’espera siga bastant negatiu per ser el grup amb menor cobertura social.

Finances. D’entrada, crec que és evident què s’ha augmentat l’endeutament de tots aquells que han hagut de mantindre l’activitat malgrat no poder-la desenvolupar a 100 per 100 de la capacitat. Aquells que no disposaven de recursos ociosos han hagut d’anar a les entitats financeres o al crèdit oficial, a la família o on han pogut per a mantindre, diguem-ho en termes col·loquials, el tipus. Un exemple conegut és que l’Ajuntament ha contractat un crèdit per import de 6 milions d’euros per a fer front a quant estem comentant al llarg del escrit, al no tindre previsions pressupostaries .

Pèrdua de vendes i quota de mercat. El confinament ha accelerat la tendència a efectuar les compres a través d’internet i de les xarxes socials, si bé l’impacte més destacat ha sigut en els comerços locals, és de suposar que es trasllade a tot el teixit comercial i productiu, excepte excepcions, per motiu del difícil accés a les xarxes socials.

3. AMOR

Amb aquest títol del present capítol no em refereix ni a l’amor carnal, ni al platònic, ni a cap mena dels amors entre parelles, em refereix a eixe amor que té la seua traducció, en altres termes, com a fraternitat, filantropia, caritat, etcètera.

La precisió del paràgraf anterior es fa necessària en ser aquesta una crisi econòmica molt peculiar, perquè no és deu a res, ni a causes estructurals, ni a causes conjunturals.

Aquesta crisi, d’indubtables conseqüències, no té un origen econòmic ni financer, sinó que el seu origen és inherent al món en què habitem, a la condició humana, a la nostra relació amb el medi ambient i amb les altres criatures que poblen el planeta, inclús apunte al sistema econòmic dominant: el capitalisme oligopolístic. Per això ha de tindre un tractament molt especial, ja que en aquest cas ningú té la culpa de la crisi econòmica, ni el capital, ni els treballadors, ni l’obsolescència, res de res, és el que es diu un cas de força major i per tant requereix solucions imaginatives, o el que anomenaríem senzillament un pla de viabilitat a la carta. '

l Art de Tornar

165

Tractament de les desigualtats.

L’augment de les desigualtats es produirà, i per a explicar-lo s’ha preparat el següent gràfic:

Aquest gràfic, és un resum de les trajectòries de recuperació econòmica i de la desigualtat. D’una part, i a la dreta del quadre, les tradicionals, d’una altra la trajectòria especial que ha generat la pandèmia (la inferior), i en el punt superior esquerre el coeficient de Gini, què és el que explicarà les conseqüències de la trajectòria probable. El coeficient es un número o paràmetre que indica la proporció de la variable, es a dir si es 100 serà la línia de perfecta igualtat, en la mesura que siga menor que 100 serà la corba de Lorentz, es a dir, com mes inferior a 100 siga representarà mes desigualtat, per tant amb este coeficient podrem mesurar la desigualtat.

Habitualment les trajectòries solen estar representades per quatre lletres, la V representa una caiguda i una recuperació ràpida, la U representa una caiguda i una recuperació més prolongada en el temps, la W representa una caiguda una pujada una altra caiguda i una altra pujada, és a dir, l’economia funciona com una muntanya russa.

Per què dic que en aquest cas es produirà la trajectòria probable què representa el quadre inferior, l’explicació és, en realitat, que ja existia un fenomen econòmic i financer precedent, això és que ja l’economia venia tocada, perquè la crisi de 2008 (financera) es va tancar en fals, i aquest fenomen preexistent s’ha vist agreujat per la pandèmia, ja que està afecta a persones i les seues capacitats, empreses, activitats, indústries, països, etcètera la qual cosa complica, enormement, les constants mutacions de l’economia global. Això últim genera dos tipus d’agents econòmics: els que ho fan eixint reforçats i pugen per la línia ascendent i, per una altra part, els que no, es a dir els guanyadors i el perdedors.

La conseqüència de l’anterior queda explicada pel subgràfic denominat coeficient de Gini (part inferior del gràfic). Aquest quadrat té dues corbes la diagonal (verda) què és la denominada corba de perfecta igualtat amb repartiment igualitari, la segona corba (roja) és la denominada corba de Lorenz que indica el que es van separant els individus de la igualtat, La corba blava expressa la desigualtat total i és lateral dret del quadrat. Como vulga que, en economia, és necessari representar numèricament les dades, l’estadístic italià Corrado Gini va idear un coeficient què és un número entre 0 i 1 on zero suposa la perfecta igualtat i 1 el contrari, és a dir la desigualtat total. Es a dir, tindrem l’índex de Gini en referència 100.

L’explicació tècnica descrita en el paràgraf anterior, té com a objectiu conscienciar el gran problema que patirà la humanitat: l’augment de la desigualtat. S’hauran de prendre mesures per part de totes les institucions per a la seua correcció i la població no pot permetre’s deixar en mans de la classe política únicament la solució del problema, sinó que haurà d’actuar ajudant personalment o mitjançant institucions no governamentals perquè es restaure una igualtat el més pròxima possible a la perfecta, ja que, en cas contrari, la societat pot d’entrar en una espiral de protestes, manifestacions, altercats, etcètera ratllant l’inici revolucionari. Es a dir, encara que només siga per egoisme haurem d’ajudar als altres.

Recuperació econòmica. Les autoritats han anunciat mesures espectaculars per a recuperar les economies, Amb xifres marejadores, en la Unió Europea es parla de 1,4 bilions d’euros, dels quals 140.000 milions corresponen a Espanya. El problema, al meu entendre, és el repartiment. Sí es realitza com habitualment es fa, això és, que vaja als grups de pressió, la cleptocràcia, els oligopolis, etcètera no solucionarem el problema que, com s’ha explicat en l’en l’apartat anterior, és la desigualtat; tampoc es farà en termes d’eficiència, ni de guanys per al be comú. Per tant urgeix redissenyar el repartiment que, en la meua opinió, ha

166

El Cant del Gall

d’anar majoritàriament a sanitat, a educació, investigació i les infraestructures necessàries per a atendre els tres punts clau (educació, sanitat i investigació). Un altre tema necessari en l’ordre de prioritats és la recuperació del teixit empresarial, s’ha explicat en anteriorment que la mortalitat empresarial serà molt alta. Ja és segur al 100 per 100 que cauran un 10 per cent de les empreses i probable que un percentatge important del 40 per 100 d’empreses que tenen problemes econòmics i financers, també cauran. Per això serà necessari establir mesures de creació d’empreses, per substituir a les que tanquen. Al meu entendre, les mesures facilitadores de la creació empresarial, s’han de basar en el principi de l’empresari innovador schumpeterià, si fora necessari fins i tot amb la creació de fons públics de capital de risc, donat que es pot esperar altes taxes de mortalitat d’empreses a conseqüència de fracassos empresarials, però que els resultats positius que generen les empreses innovadores cobriran més que àmpliament les possibles pèrdues que es produïsquen. En resum, recomane la inversió directa de l’Estat i que no es manege a través dels lobbies i oligarques d’aquesta nació.

Medi ambient. Hi ha una unitat en la col·lectivitat científica en el sentit de considerar que la deterioració del medi ambient ha sigut un dels factors desencadenants de la de la pandèmia que patim, es així perquè entre la naturalesa i els humans havien barreres, tals com boscos, manglars, pantans, etcètera què impedien que determinats animals o determinats insectes s’acostaren a les poblacions humanes. La degradació mediambiental i els fenòmens de tala de boscos o crema per a la creació de nous cultius, ha destruït estes barreres protectores. Dins de les xifres billonaries a les quals s’han compromès entitats mundials i nacionals, cal deixar un apartat importantíssim al que, en les col·lectivitats interessades, s’ha anomenat el New Green Deal, eixe New Green Deal representa, a semblança del que es va fer als Estats Units en els anys 30 per a combatre la crisi de 1929, una inversió massiva en la correcció dels desastres ambientals produïts per la cobdícia dels grans i la falta d’educació mediambiental del públic en general. Però no és sols l’altruisme, ni la fraternitat el que han de portar-nos a això, sinó el que és més greu a la pròpia supervivència com a espècie, ja que de no corregir-se aquest tema la humanitat s’enfronta a que el fenomen de la pandèmia que vivim ara, es reprodueix amb més freqüència que la que històricament s’ha produït, dientho en llenguatge vulgar, que cada dos o tres anys tornem a tindre una història d’aquestes.

Obvi és dir que eixa freqüència suposaria la ruïna generalitzada de la humanitat; per això, per egoisme pur i dur, eres necessària una inversió prou important per a què el planeta isca del rumb de col·lisió que porta i es situe en la senda de la recuperació ecològica i econòmica amb claredat. Però no sols per això, sinó també per interès. En aquests moments és molt rendible invertir al mig ambient, a títol d’exemple, les energies més barates en aquests moments són la solar i l’eòlica, el fons d’inversió més rendible en 2020 ha sigut un fons destinat a projectes de medi ambient.

En conclusió, aquesta crisi ha de suposar un canvi de rumb important de la humanitat que l’encamine a un estat més respectable amb la naturalesa del medi ambient i un creixement sostenible en el temps. Per a fer tot açò, es necessita fer un acord amb la naturalesa, que es el que procedeix i a més, és el que ens donarà la solució al problema d’atur que es generarà i als problemes de nous negocis, noves alternatives, en resum: una nova economia.

Desembre 2020

'

l Art de Tornar

167

La

Falla i la

HALHA Lluís Fornés (17/11/21)

Doctor en Filologia Catalana

Qui perd identitat perd dignitat.

Hem d’estar molt atents perque, a voltes, quan pensem que mos estan culturitzant mos estan aculturant, fent perdre la cultura pròpia i –a causa dels efectes nefastos de la diglòsia interna- les formes lingüístiques pròpies, també es poden pedre: estan perdent-se.

Sé que les meues reflexions tenen un punt de complicació que, possiblement, farà que algú diga que no són apropiades per a publicar-se en un llibret de falla. Soc conscient del fet, i continue avant.

La primera volta que vaig trobar el mot ‘falla’ fora del context de la festa valenciana va ser en el poema més emblemàtic de la unitat de la nostra llengua, La Cançó de Santa Fe. En l´estrofa XLIX i última diu: “ Arss Deu cel llin con fogs fa falla”, “Déu va cremar aquell llinatge com el foc fa falla”. Falla, falha, halla són les tres formes que troben en el nostre diasistema per a referir-nos als nostres focs més emblemàtics.

L’escriptura de ‘halha’ no és de l’occità general, sinó que és pròpia del gascó només, modalitat lingüística amb la qual el valencià té un fum de coincidències que la normativa secessionista catalana rebutja, cosa que dificulta enormement la comprensió de diversos problemes valencians, tan lingüístics com sòcioculturals. Expose breument algun exemple i faig molts preguntats.

168

El Cant del Gall

Les “hallas” de Gascunya tenen alguna relació amb la festa major valenciana? I amb l’alacantina, copiada de la valenciana fa pocs anys? Les nostres, actualment plenes de monuments, vénen de formes primitives? Òc, cert. Només cal recordar allò de “l’estoreta velleta…”. La porta queda oberta a la investigació.

Les formes generals valencianes dels verbs ‘minjar’; el Halha gascona primer mes de l’any, ‘giner’ -molt present en diversos cognoms valencians- i un llarg etcétera, els valencians les compartim amb els gascons; no amb els catalans ni amb la resta d’occitans, no, Repetixc: són formes usades només pels valencians i els gascons. Per qué? Porta oberta a la investigació.

Mon pare solia anar a ‘crompar chicolate’, i jo el corregia i li feia dir ‘comprar xocolate’. I resulta que mon pare usava correctament una forma que pertany a La Llengua mare, si s’estudia sencera, sense mutilar, sense capar, sense secessionar.

Precisament hui l’ he trobada llegint un text en aranés-gascó. I alhora que li demane perdó a mon pare, vos obric la porta a la investigació.

Mentre valencians i gascons fem plurals en ‘es’: casa-cases, els occitans i els catalans orientals pronuncien casa-casas.

Quan els valencians i els occitans fem, actualment, l’increment dels verbs en ‘ir’: patix, florix, els gascons i els catalans usen l’increment clàssic en ‘eix’: pateix, floreix.

Al llombrígol dels catalans (embonilh o bonilh per als occitans), els gascons i els valencians li diem ‘melic’. Porta oberta a la investigació.

I, si seguim encabotats a mirar-mos el melic i no sabem obrir els ulls a la investigació en gran, aquella que té com a base la civilització trobadoresca, malament. Els Morand de Dénia i Gandia, els Fourrat, els Bordehore, els Casassús d’Alzira, millor dit, establits en Alzira, van vindre d’Occitània fa un grapat de sigles (sigles, en ‘i’: un gasconisme més), i el cognom Casassús encara és ben viu.

Si seguim les pautes i doctrines del secessionisme que va tallar la llengua per la mitat, no podrem entendre mai “qué mos passa, valencians”.

No al secessionisme! Vixquen les falles, las hallas i la cultura valencianeuropea: gran. '

l Art de Tornar

169

Sentiment s d’un faller/a

Qui ens haguera dit, fa 2 anys, que estaríem sense les nostres benvolgudes Falles, 2 exercicis ja.

Com em sent? Si vos soc sincer, tinc una mescla de sentiments agredolços, tots mesclats i depenent del dia, estic més trist o amb més força i ganes de que arriben les properes Falles i poder gaudir-les, amb la gent que aprècie i que vull. És ben cert que les “No Falles” del 2020 foren molt dures; perquè mai havíem estat un any sense Falles i teníem els sentiments a flor de pell.

Aquest any (2021) m’ho he agafat de manera diferent, gràcies a gent positiva, però sobretot fallera, que em recorda i em transmet, dia a dia, el seu amor per aquesta festa i tornarem, clar que tornarem més forts que mai.

L’oloreta de la pólvora (coets, masclets, traques, mascletaes, castells, etc.) que tant ens agrada als del terreny i als de fora, quan ho coneixen. Una bona conversa sobre falles, en una cervesseta pel mig; la “xaranga” tocant qualsevol pasdoble i com no, el meu ACTE PREFERIT: L’OFRENA a la Nostra Patrona, l’acte més emotiu, per a mi, junt a la Cremà de les Falles. El problema és que hauriem d’apendre a compartir-lo en el Covid, que ha vingut per a quedar-se. A conviure amb ell i tindre tots, el trellat suficient per a no contagiar-lo i que no ens el contagien.

MOLT D’ÀNIM I BONES FALLES 2022

Pepe Almendrós

170

El Cant del Gall

100an y s del deport rei a Alzira

Falles i futbol

Aureliano J. Lairón Pla

L’any 2022 Alzira commemora el Centenari de l’inici de la pràctica del futbol a la nostra ciutat. Es tracta d’una efemèrides important que caldrà celebrar com toca i per a la qual cosa s’ha constituit al sí de la UD Alzira, l’entitat degana del futbol al nostre poble, una comissió per tal que la data no passe desapercebuda.

Al fil de la commemoració no vull deixar passar l’oportunitat que em brinda el llibret de la nostra comissió d’enguany per tal de vincular la pràctica del deport rei a la nostra ciutat amb les falles i més encara amb la nostra comissió on tants fallers hi ha que són aficionats, amics i fins i tot deportistes que practiquen el futbol.

El deport rei té molts seguidors al nostre poble i som molts els aficionats que seguim als nostres equips, fonamentalment com a alzirenys a la UD Alzira i com a valencians al València CF, al Llevant i al Vila-real, encara que també hi ha -¡què li hem de fer!- que són seguidors del Real Madrid, del Barça i, fins i tot, de l’Atlètic de Bilbao i de l’Atlético de Madrid. ¡En fi, anem a deixar-ho, perquè no val la pena! I, a més a més, som respectuosos amb les simpaties de cadascú i creiem en la llibertat d’expressió. ¡Faltaria més! '

l Art de Tornar

171

Utilitze la paraula deport i no esport, tal i com s’haureu adonat ja perquè és una paraula valenciana a la qual alguns estan arraconant en detriment d’una altra que utilitzen més els de dalt (ací ara també perquè als nostres xiquets a les escoles ja sabeu…) i que prové de l’anglés.

Deport, tal i com ens recordà el cap de la Unitat de Recursos Lingüísticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el lingüista valencià Josep Lacreu, és correctíssima. De fet la paraula esport és un anglicisme recent com la mateixa pràctica que designa. Començà a utilizar-se a finals del segle XIX; però els diccionaris, com és natural, tardaren a incorporar-la. “En el nostre àmbit lingüístic -diu- el primer diccionari que la registra és el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, l’any 1932. Però la història de la paraula és molt llarga. I ben curiosa”.

La paraula deport es feia servir antigament en totes les llengües romàniques. De fet, l’escriptor valencià Jaume Roig, en l’Spill, per posar-ne un exemple il·lustratiu, explicita clarament en uns versos el seu significat: “Per exercici/de ma persona,/alguna estona/yo cave.n l’ort./Per mon deport,/aprés passeje/fins que fameje”.

Deport, seguix dient-nos Lacreu, per als nostres ancestres significava: diversió, passatemps, activitat recreativa.

Amb consciència d’una realitat léxica que presenta uns perfils molt difumintats, l’AVL accepta la forma deport com a variant alternativa esport.

Bé, al que anàvem.

La vinculació de les falles amb el futbol ve de lluny. Jo no sé qui, quan i per què ja fa molts anys va tindre la idea de convidar a la Junta Local Fallera perquè amb la Fallera Major de la ciutat asssitirà a algun partit de futbol extraordinari i la máxima representant femenina de les falles alzirenyes fera el “servici d’honor” en algun dels partits de futbol que se celebraven al Camp de Deports de Venècia (llavors del Frente de Juventudes). Però hi ha testimonis gràfics dels anys cinquanta del segle passat que donen compte del fet. I des d’aleshores la cosa continua.

Cal deixar constància també de com des de la JLF des de fa vàries dècades s’han organitzat a la nostra ciutat campionats de futbol i futbol sala entre les nosrtes comissions, tornejos en els quals la nostra comissió ha estat present.

172

El Cant del Gall

A la nostra comissió tenim molts aficionats al futbol (jo al Luis Suñer i al Mestalla m’he trobat a Emilio Sanchis, Juanjo Cebolla, José Luis Chornet, Salva Collado, Miguel Ángel Ferre, Andrés Úbeda, Quique i José Andrés Ferrer, a Salva Miquel, a Edu Gallardo Palau (Ja, ja, ja), a Sergio Palau, a Jaime Lliso i a molts altres) i a molts i molt bons futbolistes, alguns, tot hi ha que dir-ho, ja veterans.

Em venen al cap els noms de molts dels que han jugat a nivell de futbol base i també a nivell ja amateur, els d’Adrián Araujo Ataz, Alejandro Villanueva Ugolini (Sub-23 de l’Alzira Futbol Sala), Ernesto Baeza Martínez (Sub 23 de l’Alzira Futbol sala que fa poc va debutar amb el primer equip en Segona divisió), de Salva Selfa Peris, d’Antonio Avellana Martínez i d’altres com Rubén Vila Navarro (el recorde jugant al Racing d’Algemesí), a Óscar López López (a qui recorde jugant en la UD Carcaixent), Miquel Micó Alcázar (ara en la Societat Deportiva Sueca, a qui recorde jugant en la UD Carcaixent), Pablo Fuster López (juga en el Racing d’Algemesí), Jorge Tudela Pérez (juga a la UD Carcaixent), Pau Palacín Serra (fins fa poc en el NC State University, ara en el Southern Illinois University Edwardsville (SIUE) (USA) i abans a les acadèmies del València CF i de l’Hercules, a la UD Alzira -Tercera Divisió- i a la UE Tavernes). A tots ells s’unix el nom d’Armando Serra Pla, tio de Pau, que va jugar al Racing d’Algemesí, que va ser jugador del Juvenil de l’Alcoyano (1991) i que va jugar cinc temporades al club de la capital de l’Alcoià, debutant en la última temporada en 2ª B amb el primer equip en la Copa del Rei, germà de Paco Serra Pla que és tot un artista en el disseny gràfic, que ha guanyat premis per diverses portades de llibrets i llibres de la JLF i a qui li ha cabut l’honor -deu de ser perquè ho fa molt bé- de ser l’autor del Cartell del Centenari del Futbol a Alzira.

La Falla La Gallera-Hort dels Frares, amb els seus artistes del baló i del disseny, remata la faena. I és que la pandèmia no ha de poder ni amb les falles ni amb el futbol!

1

'

l Art de Tornar

22

-20

2 92

173

Ja s’acosta

Sant Josep Juan Vicente Durà

Ja s’acosta Sant Josep! Les falles, el Dia del Pare. Però realment el que s’acosta és la primavera, la llum del sol, els colors de les flors, les olors a flor de taronger...

Si busquem les arrels d’esta festa d’on prové és de la celebració de l’equinocci de primavera, al voltant del 20 de març; un punt crucial en el calendari i en el ritme de vida del planeta. No sols significa la fi de l’hivern i un augment de la temperatura, sinó que també té implicacions mitològiques i espirituals que es tradueixen en una varietat de rituals i tradicions, festejant el renéixer de la naturalesa. És un fenomen astronòmic, el sol se situa just en l’equador celeste, sortint por l’est i posant-se per l’oest. Això, a més de generar abundant llum solar, causa un curiós efecte: la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món. D’ací el seu nom, ja que l’arrel etimològica de equinocci prové del llatí “aequinoctium” (aequus nocte) que significa “nit igual”.

Els cicles astrals no van passar desapercebuts per a cap societat en l’antiguitat i, menys encara, per a les megalítiques. És més, aquests cicles astronòmics marcaven els ritmes en tots els aspectes de la vida, des de la collita als rituals de la mort. Per posar un exemple a l’estat espanyol trobem el dolmen de Viera, en Antequera (Andalusia), on a l’alba equinoccial, el Sol s’alinea amb el corredor del dolmen i la seva llum envaeix l’interior durant uns minuts.

Les qüestions mitològiques venen a respondre a la lluita eterna entre la llum i la foscor i com a referència al bé i el mal, que sempre ha estat present durant tot el desenvolupament de la humanitat.

174

El Cant del Gall

A més, el equinocci de primavera marca l’inici del zodíac, quan el sol ingressa al signe d’Àries, que està associat al foc i al començament, per la qual cosa aquest període està relacionat directament amb el renéixer de la terra, la fecunditat i el creixement. un element clau en la cosmovisió de les cultures antigues, que relacionaven això amb el període de collites, d’abundàncies i de plaers.

Referències a este celebracions en trobem arreu de tot el món: -A Mèxic als rituals de Chichén Itzá, un dels llocs més representatius de la cultura maia on es dona un fenomen increïble, sembla que la serp de Kukulcán descendeix per les escala. El mateix succeeix el Palau de Quetzalpapálotl on es pot apreciar amb el recorregut del sol.

-A l’Índia al Festival Holi; on els participants llancen pols de colors en una celebració que marca el final de l’hivern i l’arribada de la lluna plena i ho fan amb totes els tons possibles que puguen representar a aquesta època de l’any -Al Japó al el festival dels cirerers japonesos. On la primavera representa un moment molt important per a recordar als seus morts; per a oferir oracions i ofrenes als difunts just en el moment en què comencen a florir els cirerers, el símbol més representatiu per a la cultura japonesa de la finalització de la temporada hivernal i comença el renéixer de la naturalesa.

-La festa del Nil a Egipte el Sham el Nessim és un dels rituals més antics dels que es tenen registres, amb més de 4500 anys i que és part de la cultura egípcia des de temps mil·lenaris, representant l’inici del cicle agrícola i la fertilitat de la terra.

- Sechseläuten (Suïssa): el Sechseläuten es duu a terme en Zürich, i la seua simbologia té molt a veure amb el final de l’hivern.

En el pontificat de Sixto IV, San José va ser introduït en el calendari romà, però va estar el Papa Pio IX, el 8 de desembre de 1870, qui el declarà com a Patró de l’Església Catòlica.

Ha estat el papa Francesc en la Carta apostòlica “Patris corde” (Amb cor de pare), en el marc del 150 aniversari de la declaració d’aquest sant com a patró de l’Església Universal, el que ha declarat, des del 8 de desembre del 2020 L’Any de Sant Josep.

Celebrem com correspon. Bones Falles '

l Art de Tornar

175

El problema de la Junta Local Fallera

som els fallers d’Alzira

Miguel Ángel Martínez Tortosa

El món de la festa fallera viu moments difícils, tal vegada és l’hora de sacsejar fonaments i preparar canvis, ja no ens val fer el que féiem fins al març de 2020, per tant, és l’hora de pegar un pas endavant i ser valents, si sempre fem el mateix, cometrem les mateixes errades que fem de costum.

La Junta Local Fallera d’Alzira, entitat anacrònica, és una de les institucions a què la pandèmia li ha vingut pijor. Ni han pogut ni han sabut adaptar la seua Bíblia en vers (reglament faller), ja que en cap article del mateix deia que en cas de pandèmia s’hauria de fer açò o allò, per tant han anat massa perduts i les comissions ens hem ressentit d’això.

Des del primer moment han tingut una falta d’empatia i comunicació, per un costat amb les comissions i segon en allò que anomenen els sectors productius de la festa.

Quan els mesos de confinament i desescalada convidaven a fer activitats per videoconferència, estic parlant de propostes culturals, xarrades, 176

El Cant del Gall

sentir de primera veu a la gent, artistes fallers, indumentaristes, floristes, pirotècnics... Ells van dir que com no hi havia pressupost tot açò no calia, jo em pregunte, han tingut alguna vegada en compte el pressupost de cultura? Imaginació, que tal vegada hauria d’anar de la mà de la renovació i motivació és la solució per a fer coses noves i diferents.

Formaren part en primera persona, de la Taula de Seguiment de la Festa, informació que de cap manera va arribar als fallers de base. Estàvem jugant-nos el futur i nosaltres sense saber-ho.

Convocàrem en plena pandèmia i enmig d’una incidència altíssima de Covid-19 un concurs de llibrets amb uns terminis fora de lloc, sense saber si hi hauria falles o no, però com bé diuen ells, “los plazos estan para cumplirse”, vaja que ni el ‘bombero torero’ ho faria millor.

En gener de 2021 una reunió amb els presidents que marcaren la possibilitat de fer Falles en juliol o setembre. Transcorregut el temps, maig ens va dur dos reunions de presidents convulses, amb molta crispació que acabà en una fractura dins del món fester. No seré jo qui diga, perquè és públic, que després de l’explicació per part del senyor president d’unes opcions de fer festa, A, B i C i la votació corresponent a la que va seguir una segona votació després dels aclariments pertinents del senyor Alcalde, no sé a compte de què, si ja ho havia dit el president, va haver-hi un resultat que per a mi i ho dic a escala personal, marcarà un abans i un després en la Junta Local Fallera.

Les comissions van dur a consulta les famoses opcions, i el resultat nou a favor de plantar i 26 en contra de fer les falles del 2 al 5 de setembre.

Crec que és la primera vegada en una votació de la Junta Local que la majoria no es respecta, però vaja, acceptaré polp com animal de companyia.

Arribat el moment d’organitzar els actes i mirant de reüll a València, que sí que anava a fer-les, l’Alcalde, com a màxim responsable decideix ajornar les falles al pont d’octubre, un problema més per als qui no decidírem plantar, començaríem un mes després l’exercici 2022. En aquell moment, tres comissions més de les nou decideixen no plantar; total sis de trenta-cinc celebrarem unes falles descafeïnades, això sí, he de ressaltar que l’únic que tingueren de bo va ser la monumentalitat de les falles d’especial, lluitant per tots els premis i com no per ser la millor. Les tres restants, en una situació estranya, una en cada secció, coparen tots els premis i banderins, cadascú que opine el que vulga.

Este fet el va aprofitar la Junta Local Fallera per inventar-se una exaltació i presentació de les Falleres Majors d’Alzira 2020-21 (la segona a les mateixes representants) i una imposició de carambes a aquelles Falleres '

l Art de Tornar

177

Majors que les seues comissions havien decidit plantar. El greuge comparatiu no té límits en este fet, i així fomentaren la ruptura de les Falles d’Alzira.

Una vegada cremades les sis falles de l’octubre de 2021 ens posarem tots en marxa. Les Falleres Majors d’Alzira, que dit de pas no tenen cap culpa en este sarau, tornaren a tindre una tercera presentació i exaltació (vaja, de traca), i la resta de les comissions, estem rebent el comunicat de guerra, baixes en esta batalla cruel en què ha convertit a les falles esta pandèmia. Està costant molt, als casals no hi ha la mateixa alegria, això sí, entre els que acudim, les ganes i la il·lusió no falten.

El que sí que trobe a faltar és a les administracions públiques. Les Falles som Patrimoni Immaterial de la Humanitat, les ajudes que han posat damunt la taula en els famosos Plans Resistir són per autònoms i pimes, dins dels sectors productius de la festa. Mantindre en peu a estos professionals és per descomptat el que han de fer però s’han oblidat una qüestió important, les comissions falleres, eixes que hem continuat pagant lloguer, llum, aigua, segurs... Amb reducció o anul·lació de quotes. De res valen les ajudes a professionals si cauen els fallers i les comissions. La situació és ben complicada, sobretot perquè la pandèmia encara està present, tenim brots verds i la llum al final del túnel però l’exèrcit està esgotat i açò no ha acabat .

Mentrestant, l’anacrònica Junta Local Fallera que fa? Res, el mateix que si no haguera passat res i continuar incidint en el tòpic de ser la segona potència mundial en Falles i la fugida cap avant. La culpa de tot aquest desgavell no la tenen tan sols ells, ens hem acomodat a la cultura de la cassalla i no demanem comptes de cap gestió. Senyores i senyors, la culpa de tot la tenim els fallers i falleres d’Alzira perquè la JLF som tots i hem permés i continuem fent-ho que les Falles d’Alzira es degraden dia a dia.

Este article és una consideració personal extreta després de parlar amb molts fallers de la ciutat, per descomptat, al llegir-lo tots no estaran a favor, compte amb això.

178

El Cant del Gall

Dol cçaine s

Xarangue s VS

Andrés Felici Castell

Intentar equiparar la música de la dolçaina amb les xarangues és com comparar una falla de secció especial de València amb una realitzada per la comissió en un poble de pocs habitants. Tots sabem que antigament les falles no eren tan espectaculars, i els improvisats artistes les farien amb allò que tindrien a l’abast, tal com pot ocórrer hui en dia en pobles o comissions menudes. Açò seria el més tradicional. Però a tots ens agrada més una falla de dimensions colossals, amb figures ben acabades que semblen desafiar la gravetat, sense importar-nos, com a espectadors, els materials utilitzats o el pressupost que haja costat.

Així, tots sabem que la dolçaina i el tabal són els nostres instruments tradicionals, els que escoltarien els avis dels nostres rebesavis en qualsevol festa, també en les primeres celebracions falleres, en els segles XVIII i XIX. No obstant això, tots preferim el so polifònic d’una xaranga, amb més ritme, més soroll, més harmonia i un repertori que ens resulta molt més familiar a dia de hui. Quedarà algun nostàlgic, no puc dir que no, però la immensa majoria preferiria abans una xaranga que una parella de dolçainer i tabaleter.

Perquè és un fet objectiu que amb una xaranga es pot tocar molt més repertori que amb les dotze notes que permet realitzar una dolçaina (algunes d’elles prou complicades d’afinar), i a més els seus '

l Art de Tornar

179

intèrprets poden estar tocant d’una manera molt més continuada; els dolçainers solen interpretar obres que duren com a molt un parell de minuts i després necessiten un temps de descans.

Amb aquestes dades alguns podrien pensar que seria probable que els dolçainers, en qüestió de pocs anys, acabaren desapareguent de les festes falleres. Però quan s’acosta l’inici de la primavera, fan falta dolçainers per tots els llocs i acudeixen a València i els pobles fallers de la seua província intèrprets vinguts de molts racons llunyans de la Comunitat Valenciana. Aleshores, com s’explica açò?

Les festes falleres són unes dates assenyalades al calendari de qualsevol músic, bé siga de banda/xaranga o bé siga dolçainer/tabaleter, doncs hi ha molta feina. Qualsevol comissió, per molt menuda que siga, necessitarà música per a diversos actes com puguen ser l’ofrena, passacarrers, despertades, recollida de premis, la cremà... I això suposa una important despesa, que de vegades es pot assumir i altres vegades no. Ahí és on encara roman el “mercat” de la música tradicional. Llogar a una parella de dolçainer i tabaleter sempre ha sigut (i serà) més econòmic que contractar a una xaranga que, com a mínim, haurà de tindre sis o set músics. Està clar que el resultat sonor serà millor (o almenys més complet) quan més diners ens gastem, però la festa es pot fer igual amb xaranga que amb dolçaines, i això moltes vegades és el que més importa en moltes comissions falleres.

Els dolçainers hui per hui solen tocar en falles menudes que no es poden (o no es volen) permetre una xaranga, realitzant qualsevol tipus d’actes, encara que també és cert que algunes comissions de prestigi, fins i tot de falles de secció especial de València, en un intent de recordar i dignificar els seus orígens, contracten a reduïdes colles de dolçainers perquè desfilen en alguns actes importants, com per exemple l’ofrena.

180

El Cant del Gall

Potser alguna persona, al llegir açò, pense que la solució ideal seria barrejar els músics de la xaranga amb els dolçainers, però en realitat aquests instruments resulten complicats de combinar-se. Sabem, des de dates prou antigues, que era freqüent que en passacarrers o actes festius d’alguns pobles intervingueren tant bandes de música com dolçainers, però aquests sempre anaven alternant-se: tocava una cançó la banda i a continuació una el dolçainer.

Ha sigut en dates molt més recents, a partir de la dècada dels 80 del segle passat, quan s’atreviren a tocar junts per primera vegada dolçaines i instruments de banda (fonamentalment en marxes mores), sent una de les primeres composicions la Marxa del Centenari, d’Armando Blanquer Ponsoda, de 1982. Des d’aleshores no resulta estrany vore dolçaines tocant amb instruments de banda de música, però encara a dia de hui sol resultar una pràctica minoritària, que suposa importants esforços per a ambdós tipus de músics.

No obstant això, el món de la dolçaina continua evolucionant, i hui per hui existeixen diverses formacions, com per exemple la Folkifesta (sorgida l’any 2002) o La Xeranga, composades majoritàriament per dolçainers, però també amb alguns instruments de banda, que permeten interpretar un repertori més modern amb una sonoritat més semblant a la de les xarangues.

Això sí, tocar aquest tipus de repertori tampoc està a l’abast de qualsevol intèrpret, però això ja és altra història...

'

l Art de Tornar

181

Falla

LA

d’“ARROZ i TARTANA”

Guillermo Colomer Estem en 1894. Amb només vint-i-set anys, Vicent Blasco Ibáñez ha donat a la impremta la seua primera gran novel·la de les que seran anomenades més tard valencianes o del cicle valencià. “Arroz y tartana” és la més personal i autobiogràfica de totes les novel·les de Blasco, un recorregut per la vida i costums de València on, per damunt de la peripècia d’un bon grapat de personatges, la vertadera protagonista és la ciutat.

“Arroz y tartana˝ és un testimoni impagable de la vida urbana de València a les acaballes del segle XIX, un autèntic documental escrit on ens crida l’atenció el detall mil·limètric amb què està contada la ciutat i els seus habitants. I on també, en acabar-la de llegir, es fa palesa eixa sensació ratificada per tants escriptors i viatgers de l’època quan venien de Madrid o de l’Espanya interior i, en xafar València, tenien la impressió d’haver arribat a una ciutat italiana. Per la vitalitat, el desvergonyiment dels costums, l’alegria de viure i un aire de festa perpètua i tolerància en una època en què no feia tant de temps que havia deixat d’existir la Inquisició. La ciutat tenia molt de galant, d’atrevida i d’una certa immoralitat en l’exhibició dels diners i la carn que escandalitzava fins i tot el mateix Blasco.

En eixe context, és interessant observar què era una falla, què eren les falles fa 128 anys. I el que trobem és que eren una festa molt senzilla, completament espontània i popular. I, sobre tot, una festa subversiva, una protesta, una revolta de carrer que durava només un sol dia: la vespra de Sant Josep.

Estarà bé recordar que a finals del segle XIX la festa grossa de València era el Corpus Christi amb la seua tradicional processó, que data del segle 182

El Cant del Gall

XIV. Era en el Corpus on es deixaven vore les autoritats i el clero, i desfilaven els gremis i la ciutat sencera es vestia de gala. Les falles eren tota una altra cosa, una cosa del poble: de menestrals, artesans, botiguers, fusters, gent modesta. No implicaven als rics ni al poder, que se les miraven per damunt del muscle com una diversió alcoholitzada i coenta, revetlla de pobres, un desfogament atrevit de la gent comú, dels de baix contra els de dalt.

Blasco ens relata com els dies previs els xiquets del barri anaven arreplegant cadires trencades, caixes, estores foradades —la cèlebre estoreta velleta— i de pas elogiant la bellesa de les xiques, de les ames de les cases, per a traure’s uns diners. De colp, on mai hi havia hagut falla s’organitzava un comité de veïns i, a imitació d’altres carrers, el dia 18 de març començaven a amuntonar-se trastos enmig d’una plaça i es treia una espècie de dau o cub pintat de qualsevol manera, imitant una roca o una casa, i apareixien des d’algun taller de serralleria o un obrador els ninots. No més de set o huit i de dimensions naturals, com persones. En principi els retratats eren els mateixos veïns, i les escenes murmuracions de veïnat, succeïts de la vida privada, crítiques malèvoles que tractaven, sobre tot, d’intimitats. Però poc a poc l’objectiu de la sàtira havia anat pujant cap amunt fins a entrar plenament en la política i la crítica als de dalt. I els ninots començaren a ser els rics, els policies, els ministres, sempre a través de la caricatura i l’al·lusió indirecta.

Pegats a les parets de les cases, apareixien dies abans els versets en valencià —la llengua del poble— on s’explicava la falla. La gent, quan anava de bon matí a treballar, es detenia a llegir i, a males penes, quan per fi acabava i captava el sentit, esclatava en una rialla. I al matí o la mateixa vesprada del 18, el carrer o la plaça s’omplia de gent, de bunyoleres, de banderetes als balcons. Els bars rebentaven de bufats i corria la cassalla; en un entarimat una banda de música feia el que podia amb masurques i valls de moda i la cridòria festiva i l’ambient turbulent anaven poc a poc apujant. Moltes voltes, quan encara no era ni de nit, la massa inquieta perdia la paciència i començava a demanar “foc!”. Els crits s’encomanaven d’uns als altres fins que tota la plaça bramava i exigia la sentència. I començaven a volar cudols i pedres contra els ninots, fins que el mateixos organitzadors, per calmar-los, entraven en el quadrilàter amb marraixes plenes de petroli i li botaven foc. La gent començava a aplaudir, i quan les flames envoltaven els ninots il·lustres moltes voltes els insultaven i es pixaven a riallades de vore’ls desfets en la flamerada o caure encesos a terra als costats del cadafal. Una espècie d’èxtasi davant la foguera tocava alguna fibra molt profunda i no era estrany demanar-li a la banda que interpretara “La Marsellesa” i, quan els músics s’arrancaven, que s’escoltara algun crit de “Vixca la República!” per a escàndol del policia municipal, de la senyora burgesa del segon pis amb totes les sues filletes adolescents ben mudades i algun que altre oficial uniformat que es deixava vore als balcons.

Tan prompte la foguera es menjava els ninots, la gent arremolinada al voltant de la falla se n’anava a buscar la d’un altre veïnat per a repetir l’experiència, i la plaça, amb el foc encara cremant o les cendres enceses, es buidava a poc a poc. I això era tot. '

l Art de Tornar

183

Les Falles, molt més que una

Em oci o ´

Isabel Gómez

Es parla de falles com a moviment cultural, social i econòmic. Es parla de les falles com a festa, alegria i color. Es parla de les falles com de cúmul d’emocions, de sentiments; i sí , les falles són motor econòmic de València i de totes i cadascuna de les seues ciutats; sí, les falles són cultura, cultura pictòrica, literària, artesanal, musical… Les falles desperten en nosaltres multitud d’emocions i ens provoquen sentiments oposats.

Qui no s’ha emocionat en l’acte de l’ofrena? O qui no ha sentit una emoció desbordant en escoltar la música precedida per aqueixa explosió de color que significa cadascun dels vestits de les falleres i fallers de la comissió?

Sí, tot això és cert, però poques vegades s’ha parlat dels que significa per als valencians el pertànyer a una comissió, el sentiment d’arrelament i identificació d’un individu amb un grup amb un ambient determinat.

El psicòleg Abraham Maslow (1954) ja assenyala en la seua famosa piràmide de les necessitats, les necessitats socials, que només venen precedides de les necessitats bàsiques i de seguretat. Estableix que quan les necessitats psicològiques i de seguretat se satisfan, emergeix la necessitat d’amor, afecte i pertinença.

184

El Cant del Gall

Si considerem la filiació com de pertinença a un grup, podem entendre que les comissions falleres junt a les famílies cobreixen aquestes tan necessàries necessitats humanes.

Si alguna cosa ningú nega és que l’ésser humà necessita una adequada adaptació social per a una bona adaptació emocional en l’edat adulta. Una cosa de la qual hem sentit parlar molt en aquests últims mesos de pandèmia. Eixa estabilitat emocional que evita algunes malalties mentals.

Per això, pense que les comissions falleres han ajudat al desenvolupament personal i emocional de tants i tants xiquets. Joves que en la seua edat adulta recorden amb nostàlgia cadascuna d’aqueixes vivències que es viuen dins d’una comissió fallera. Per tant, les falles són aqueixa altra família en la qual tots els que tenim sentiments fallers ens sentim identificats, volguts i benvolguts.

Hi ha expressions falleres que només s’entenen dins d’aquests entorns i que posen de manifest este sentiment de pertinença que es reflecteix en expressions com: “ S’ha criat en la falla” (fent al·lusió al fet que ha crescut al costat de la comissió) “És de la meua falla” (una expressió que manifesta protecció cap a la persona indicada) “No falla a una reunió de la comissió” (per a designar als fallers molt implicats).

“Si el veres en la falla és una altra persona” ( per a designar a una persona que se sent còmoda dins d’una comissió i que s’expressa tal com és) Sí és cert que tots els grups, clubs i associacions són importants en la vida d’un individu; però no tots permeten el que permeten les comissions falleres, perquè en elles no sols es desenvolupa els valors de respecte, empatia, responsabilitat, voluntat, gratitud, compromís… Sinó que ens permet riure, plorar, però també ballar, cantar, emocionar-se… En definitiva no sols sentir sinó expressar els sentiments; tan necessaris en els nostres dies i que a vegades tan difícil resulta. Són famílies, famílies grans, eixes que ens protegeixen, que ens ajuden a desenvolupar eixa estabilitat emocional que tot xiquet, tot jove, tothom necessita per a poder ser un mateix. '

l Art de Tornar

185

Rima segura Cultura amb

Lluís Fornés

Em demanen parlar de pandèmia i cultura per al llibret de la falla el Cant del de la Falla la Gallera d’Alzira. I la primera idea que em ve al cap és allò de “La cultura és segura”. No sé si servix de res afirmar-ho amb tanta rotunditat perque estem tots montats en un dubte insalvable. Hem de viure, hem de conviure, hem d’anar a crompar a les botigues, al super, a la farmàcia… i hi ha gent per tot arreu; trobem persones amb les que no tenim necessitat de parlar pero hem de sofrir en la coa de la botiga; en canvi, les que voldríem tindre prop, i poder abraçar, no les podem tindre. Ai! És la pandèmia, un ens que, de tan invisible, pareix abstracte, i ho és en la nostra ment, no el percebem com una cosa concreta perque no es veu.

Si el bitxo fora de colors i cada volta que ix d’una boca infectada el veierem volar i acostar-se a la nostra cara, probablement el sabríem esquivar perfectament, pero no, i, com no es veu, pareix que no existisca, pero hauríem de ser creients, en este cas, de la ciència. Així podríem haver evitat que allò que es va dir ‘la corba’ de la pandèmia s’haja convertit, començant 2021, en una recta que ha pres una direcció ascendent que sembla imparable, encara que esperem que no ho siga. I dic ‘esperem’…

El 2020 ja esperàvem vore el final del túnel, i ací estem ‘esperant’ que el 2021 també puga facilitar-nos tal visió, pero, de moment, la que triümfa 186

El Cant del Gall

és la COVID-19, reina i senyora del món, que ha aconseguit deixar-nos dos anys sense falles, i sense il.lusions i amb molta inseguretat… Pero, siguem optimistes: “La cultura és segura”. Anar al teatre, al cine, etc, per posar uns exemples, és molt més segur que la major part d’activitats que podem fer. Assentar-se, a soles o al costat de la parella -a una distància prudent dels altres marcada per l’organització- és una garantia; el virus difícilment pot arribar-te.

I, si a causa de l’estat excepcional que estem sofrint, hem de passar més temps dins de casa, cal recordar que, a més de la televisió que ocupa la major part del nostre temps, generalment, també podem llegir, i, si la cultura és segura, la lectura és la millor manera de viure mons, idees i situacions alienes que podem fer pròpies i transpostar-nos amb elles a llocs diversos i a idees diferents, sense eixir dels nostre racó solitari o acompanyat dels familiars convivents. “La cultura és sempre segura”.

I aprofite per recordar que, fa poques setmanes, vaig tindre l’honor de poder presentar a Alzira -gratament acompanyat del regidor de cultura, Alfred Aranda, i el croniste oficial d’Alzira Aureliano Lairon- el meu llibre darrer Mosatros els valencians i valencianes (que, com en la presentació va tindre un èxit de vendes extraordinari, no puc resitir-me a recomanar-los), en una Casa de Cultura plena d’un públic atent i còmplice d’un acte cultural, i, que jo sàpia, no s’ha tingut notícia que eixira ningú infectat pel virus; estimulat potser sí, carregat d’idees, potser també, pero sans i bons. Sobretot, més sans mentalment, per haver rebut l’estímul que, en general, se sol obtindre assistint a qualsevol acte cultural. Perque, no només “la cultura és segura”, és que sense la cultura la humanitat no existiria. Per tant, no podem superar el virus per a salvar l’economia només; perque sense la racionalitat, la part creativa i els estímuls de l’esperit seríem simplets animalets. I no.

Bones falles 2021 a tot lo món. '

l Art de Tornar

187

Carrers

Metges, vacunes i d’Alzira

Rubén Pastor Bautista

Membre de la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament d’Alzira

Jaume Ferran i Clua (Corbera d’Ebre,1851 – Barcelona,1929) fou metge i un dels pares de la bacteriologia espanyola. Gràcies a Ferran, Alzira fou la població on es produí la primera vacunació col·lectiva en el món per a immunitzar una población enfront d’una malaltia bacteriana –en concret, el còlera– l’any 1885. El metge Ferran acudí a auxiliar Alzira del còlera l’any 1885 a requeriment del metge Josep Estruch i Crespo (Bocairent,1824 – Alzira,1891) amb el que treballà en les vacunacions col·lectives a la població al costat també del metge alzireny Francesc Sociats i Arricaut (Alzira,1858 – Barcelona,1906) que auxilià al metge Ferran i el seu equip a combatre el còlera a Alzira. Ferran i el seu equip de treball, que arribaren a Alzira el 24 d’abril de 1885, inocularen la vacuna a un total de 11.050 persones entre finals d’abril i finals de juliol de 1885 a Alzira amb un rotund èxit.

Un dels facultatius que inicialment es mostrà en contra dels plantejaments de Ferran, deixant-lo de recolzar, fou Santiago Ramon y Cajal (Petilla de Aragón,1852 – Madrid,1934). Els dos metges –Cajal i Ferran– mantenien una relació cordial fins que es trencà en 1885 després d’un informe desfavorable que Cajal va fer per a la Diputació de Saragossa sobre la vacunació del còlera de Ferran a la zona de València. Passats els anys Ramón y Cajal –al principi amb opinió negativa– reconegué finalment el treball de Ferran.

Trenta-quatre anys després d’aquells fets del còlera a la ciutat, Ferran comunicà al consistori alzireny –en concret, l’11 de març de 1919– el seu desig d’inaugurar a Alzira la campanya de vacunació antituberculosa que començà el 24 de juliol a les deu del matí en el saló de sessions de l’ajuntament, al sendemà de la seua arribada a la ciutat. Per segona vegada, la ciutat d’Alzira s’oferia de cos experimental al bacteriòleg Jaume Ferran. Els metges Faustí Blasco i Damià (Alzira,1883 – ibídem,1927), Bernardo Magraner i Bernardo Marco foren els protagonistes locals de la vacunació antituberculosa de Ferran a Alzira durant els mesos de juliol i agost de 1919 inoculada finalment en 13.740 persones. Marco i Magraner sobrepassaven

188

El Cant del Gall

Ferran vacunant al capità de la guàrdia civil a Alzira. Agost 1919

en 1919 els seixanta anys i ja ajudaren en les vacunacions de Ferran contra el còlera de 1885 a Alzira, encara que en l’acta del 21 d’agost de 1885 on firmen els integrants del cos mèdic alzireny que participaren en les vacunacions d’eixe any no figura la firma de Bernardo Marco. Eixe cos mèdic que ajudà Ferran a Alzira l’any 1885 estigué format pels metges locals Manuel Aliño, Pedro w , Pedro Pla, José Ballester, Severiano Goig Llosà, Francisco Mora, Bernardo Magraner, Antonio Serra, Juan Mizzi, Ramón Marco, José Estruch i Francisco Sociats; al cap de tots es trobava el metge Estruch per ser el més major.

El també metge Ángel Pulido Fernández (Madrid, 1852 – ibídem, 1932), amic i biògraf de Ferran i testimoni directe de les vacunacions de 1885 i 1919 a Alzira, escrigué l’any 1921 el llibre La Vacuna Anti-Alfa del Dr. Ferrán on relata, amb detall, la patent diferència am b l’ajuda prestada a Ferran pels metges locals entre les vacunacions de 1885 i les de 1919 a Alzira: “La más imperativa sinceridad nos obliga á consignar que de los 17 profesores que allí existen, solame nte tres han demostrado un interés perseverante por llevar hasta el fin el experimento y recoger sus hermosas y fecundas enseñanzas: D. Faustino Blasco, que ha sido el más trabajador, instruido y entusiasta investigador de todos; D. Bernardo Magraner, también muy entusiasta, convencido, experto clínico y elocuente expositor de observaciones, y el subdelegado D. Bernardo Marco, excelente colaborador en toda la obra. Buena impresión conservo también de D. Tomás Garrigues. De los demás sólo algunos cumplieron durante los días de la ruda faena, vacunando y revacunando miles de personas, y ayudando en los menesteres de la labor. Fuera de éstos ya nadie más ayudó. Yo deploro mucho que los 17 médicos de Alcira no hayan cumplido en esta ocasión, como lo hicieron los 12 de 1885 antes citados.”

'

l Art de Tornar

189

Josep Estruch i Crespo

Jaume Ferran i Clua

Francesc Sociats i Arricaut

Faustí Blasco i Damià

“El autor de esta crónica actuó en Alcira, al lado de Ferrán, en 1885, y ha actuado también en 1919, y por esta circunstancia se halla su corazón rebosante de admiración y gratitud, en honor de la ciudad sublime y de los dignos representantes de la Medicina que, en ambas ocasiones, acogieron, ayudaron y dieron realidad á tan grandiosos hechos.”

En honra i record d’estos fets ací relatats, l’Ajuntament d’Alzira ha retolat –al llarg dels anys– direrents vies públiques a nom dels seus principals protagonistes, pels seus mèrits i virtuts personals i ciutadanes al servici de la població alzirenya: - Carrer del Doctor Ferran. Aprovat el 26 de març de 1887. Antic camí de la Ribera. Vial vertebrador de primer orde i delimitador de barris alzirenys tan populars com el Francés, el d’Albuixarres o el de les Cantereries.

- Carrer del Doctor Faustí Blasco. Aprovat el 5 de setembre de 1931.

Antic carrer de la Llonja. Ubicat al barri de la Vila.

- Carrer del Doctor Sociats. Aprovat el 5 de setembre de 1931. Fins a eixa data el vial formava part del carrer de l’Auxili. Ubicat al barri de la Vila.

- Carrer del Doctor Estruch. Aprovat l’11 de juny de 1990. Ubicat al barri de les Basses.

190

El Cant del Gall

Plante s

de les nostres muntanyes

Una comissió amb falleres i fallers de mel de romer.

Salvador Iñigo Luís

Una de les plantes més abundant i característica de les nostres muntanyes, sense cap dubte, és el romer. En este article intentaré resumir les propietats i els usos d’esta planta, tant en l’antiguitat com en l’actualitat.

Este arbust aromàtic de fulles perennes manté el seu color verd durant tot l’any. El romer és una de les plantes més esteses i conegudes de la nostra comunitat. «De les virtuts del romer, se’n pot escriure un llibre sencer», afirma el refrany, i sens dubte, serà difícil resumir la ingent quantitat d’usos i propietats d’esta planta miraculosa.

Macerat en alcohol i aplicat en fregues o en compreses calentes és molt eficaç contra la rigidesa de coll i contra la gota, relaxa la musculatura de l’esquena i calma els dolors de les regions cervicals, dorsals i lumbars. També se n’obté un bon resultat en les afeccions cutànies, com ara contusions, úlceres i ferides, i en les reaccions al·lèrgiques de la pell. Els banys amb infusions o decoccions i les friccions d’alcohol de romer tenen un interessant efecte estimulant en els casos d’hipotensió (baixa de la pressió arterial) o d’esgotament físic. De la mateixa manera s’utilitza com a tònic capil·lar i per a eliminar la caspa.

Macerat en oli, en forma de cataplasmes, s’empra per a tractar dolors ossis en general. Cremat, és ambientador i bo per als '

l Art de Tornar

191

problemes respiratoris. La cendra és bona per a la higiene bucal. Molt, s’usa en banys per a aprimar-se i per a millorar la circulació.

Pres en infusió o decocció té la seua propietat més important: les persones convalescents, esgotades, depressives i ancianes trobaran en les infusions de romer un magnífic tonificant, que els tornarà la vitalitat perduda. També està indicat per als còlics renals, quan es tracta d’expulsar els càlculs.

Així mateix s’empra en casos d’hipotensió (puja la tensió), vertigen, pèrdua de memòria, grip, bronquitis, refredat, pesadesa d’estómac, asma, angoixa, insomni i dolor muscular. També és un bon laxant, estimula la circulació i té propietats analgèsiques.

Té propietats antiespasmòdiques, com a calmant dels nervis, i és especialment útil durant la menopausa. És estimulant, diürètic, provoca l’evacuació de la bilis, és cardiotònic, millora els processos digestius i afavorix l’expulsió dels gasos. És útil en reumatismes articulars, en dolors reumàtics i d’estómac, i en aquells mals de cap d’origen nerviós.

El romer s’utilitza àmpliament en farmacologia. Així, de les fulles s’extrau una essència que forma part de molts preparats antireumàtics, utilitzats en aplicacions tòpiques. També s’utilitza en la indústria de la perfumeria. El fum de romer servix com a tractament de l’asma.

En la gastronomia valenciana s’utilitza ben sovint com a condiment en la paella i altres plats regionals. El romer és una planta mel·lífera productora d’una mel excel·lent.

En alguns pobles de Castelló de la Plana s’empra en gargarismes per a combatre les llagues i el mal de queixal. Els àpexs florits s’usen per a tractar furóncols i hidratar la pell, en locions contra la caiguda del cabell. També són estimulants de la gana i afrodisíacs en els casos d’impotència sexual. També forma part de l’herber de rabet de gat, del qual un dels components principals és l’arrel del romer. També s’inclou en una tisana antisèptica, emprada per a desinfectar i aromatitzar els tonells on s’emmagatzema el vi. La tija i, principalment, les fulles es trossegen per a utilitzar-les com a succedani del tabac, i per a tal cosa s’utilitza una pipa elaborada amb la tija de la Lonicera implexa.

L’ús excessiu, especialment en forma d’oli essencial, pot provocar irritació dels òrgans de la pelvis i dels renyons, així com gastritis. A més, s’han descrit crisis epilèptiques. No se’n recomana l’ús durant l’embaràs i lactància.

Durant el segle XVII, l’alcoholat de romer es denominava «aigua de la reina d’Hongria» i es recomanava en el tractament de la paràlisi i la gota. Les fulles seques de romer, senceres, triturades o reduïdes a pols s’utilitzen com a espècia.

A un antic herbari anglés del segle XVI es pot llegir: «Contra cualquier debilidad del cerebro y enfriamiento que de ello proceda, póngase romero con vino, y deje que el paciente reciva sus vapores por la nariz, manteniendo la nuca caliente».

192

El Cant del Gall

Andrés de Laguna (1499-1559) ens diu: «Es el Coronario Romero tan conocido e vulgar, que en muchas partes de Francia e España, calientan con él los hornos. Su sahumerio sirve admirablemente a la tose, al catarro, y al romadizo; preserva la casa del aire corrupto, y de la pestilencia; e hace huir las serpientes della. Comida su flor en conserva, conforta el celebro, el corazón, y el estomago; aviva el entendimiento; restituye la memoria perdida; despierta el sentido, y en suma, es saludable remedio contra todas las enfermedades frías de cabeza y estomago».

Pedro Juliano Robello, anomenat Pedro Hispano (1205-1277), va escriure el llibre de medicina Tesoro de pobres, on aglutina tots els remeis de l’època i ens parla d’una medicina «que es igual del bálsamo», de la qual comenta: «Dicen los maestros Avicena, Hipócrates, Galeno y todos los otros maestros en medicina, que si quieres hacer un ungüento muy precioso para todos los males y llagas que sean en los cuerpos de los hombres .... Y sácalo al cabo de los cuarenta días y hallaras un ungüento muy precioso y muy virtuoso, y harás maravillosas curas con esto en cualquier dolor, por grave que sea ... Si esta medicina hicieres con la flor del romero sola una gota valdrá por ciento, que el romero y su hoja es muy virtuoso, pero la flor es para esto muy especial».

Carlemany va incloure el romer entre les 73 plantes que apareixen en els capitulars com a cultiu obligat en tots els monestirs de l’imperi. Es diu que els faraons egipcis feien posar sobre la seua tomba un ramell de romer per a perfumar el seu viatge al país dels morts. Durant l’edat mitjana el romer s’usava en els filtres d’amor. En alguns països, es col·loca encara una branqueta de romer en mans dels difunts o es planta sobre les tombes.

En les bodes d’alguns llocs, és costum que la nóvia porte una garlanda de romer i els assistents porten cadascun una branqueta. Una branca en flor, posada entre la roba, li atorgarà bona olor i evitarà que l’arna la faça malbé.

Durant els segles XVII i XVIII, va existir la creença que cremar romer espantava el dimoni. Es col·locava romer davall del coixí per a mantindre allunyats els mals esperits i evitar els malsons. També s’emprava com a amulet contra les bruixes i la pesta. En el llenguatge de les flors, el romer és símbol de la bona fe i la franquesa.

En veritat, la bibliografia dels usos i les propietats del romer és immensa i, segons la meua opinió, apassionant.

'

l Art de Tornar

193

Alguns estudis de

Pint ors

alzirenys: J. Goig i J. Verdú Bernat Montagud Piera

La visita als estudis dels artistes constitueix una de les millors maneres de conèixer els seus creatius. Fa alguns anys, amb motiu de la gravació d’entrevistes destinades al programa Camallarga que emetia Ribera Televisió, vaig tindre eixa oportunitat.

Abans de la gravació acostumava a conversar amb l’artista sobre les preguntes que li anava a plantejar, temps que invertia el càmera Pedro García per deambular per l’estudi i filmar, com a material de recursos, les obres i els espais on el protagonista les creava, emmagatzemava o exposava.

Poc després, triat un escenari, iniciàvem un diàleg d’aproximadament trenta minuts. Al dia següent, als estudis de Ribera Televisió, l’editora Mati Beltrán i jo invertíem un matí en realitzar el muntatge.

194

El Cant del Gall

Durant dues temprades vaig tindre la fortuna d’entrevistar, entre altres, a Juan Ripollés, al seu Mas de les Flors; a Leonardo Borrás i a Esteve Adam en Algemesí, a Rafael Armengol en Benimodo, a Manuel Boix en l’Alcúdia a Felipe Santamans en Guadassuar, a Jaume Espí en Carlet... Estos i altres desenes de creatius, amb suma amabilitat, ens van permetre deambular amb plena llibertat pels seus estudis i tallers.

En esta col·laboració, que una vegada més em sol·licita Aureliano Lairón amb destí al llibret de la comissió de la Falla La Gallera, em referiré breument a dos dels tallers de pintors alzirenys: José Goig del Poyo i Joan Verdú, ambdós ja han faltat.

El taller de Pepe Goig, expert amb les aiguades i l’oli, em va sorprendre per la seua austeritat i senzillesa. Situat al fons d’una planta baixa, estava compartimentat en dos espais. El que donava al carrer s’utilitzava com a garatge, i el del fons, que gaudia d’una adequada llum natural, per l’estudi.

Davant la meua sorpresa per conèixer-lo com a paisatgista em va comentar: “per motius d’edat cada vegada pinte menys a l’aire lliure, al natural, davant els paisatges que tu coneixes i estàs contemplant en les meues obres.

Eixe era el meu vertader estudi. Ara, quan fa mal temps o no m’apeteix, pinte en este estudi retrats, bodegons o interprete paisatges prenent com a referents els meus propis apunts”. Pepe Goig era un bon conversador i feia gala de tots els seus coneixements. Em parlava de Sorolla, José Segrelles, els seus viatges, les pintures de temples junt al seu germà Francisco...

Al seu taller, molt sobri, ens rodejaven cavallets de diferents tamanys amb llenços sense concloure. Els olis penjaven de les parets, mentre que les aquarel·les, molt preuades pels col·leccionistes, les guardava ricament en cartipassos o estoigs de fusta.

De Joan Verdú recorde haver-lo visitat en dos dels seus estudis. El primer estava situat a la casa familiar. S’ubicava en un altell que requeia a un pati. Pel seu ampli finestral podia despenjar, sense desmuntar la tela del bastidor, les seus creacions, que des del moment en què concorria a certàmens de pintura, assolien mitjanes i grans superfícies. Quan estes assolien un tamany major, acostumava a pintar-les al pati. Per a il·lustrar relats i cartells disposava, a mode de pupitre, d’un ampli taulell sobre cavallets.

Anys més tard, en Alginet, apart de la seua vivenda disposava d’un pis en el que diferents habitacions atresoraven desenes de quadres portats d’exposicions o seleccionats per a altres. El que originalment havia de ser el menjador-saló li servia d’estudi per a pintar llenços i, adjunt a aquest, recaient també al carrer, estava el destinat a taller d’il·lustracions i arxius. Joan, al qual em va unir des dels seus anys escolars a l’Institut una creixent amistat, per les seues lectures, viatges i complicitat amb altres artistes, en les nostres converses amb el seu to irònic, feia fala d’un gran coneixement sobre infinitat de temes. '

l Art de Tornar

195

La flama Perquè

mai s’apague Vicent Fontana President Club Alzira Futbol Sala

Falles i futbol sala. En principi res a veure.

Ara bé, quan l’equip és d’Alzira i compta amb dirigents tant arrelats a la nostra ciutat i a les nostres tradicions, pasen coses molt boniques.

L’Alzira Futbol Sala es caracteritza pel fervor de la seua afició. Quan ens visita un equip al Palau sap que la graderia no va a parar d’animar i cantar. El pavelló vibra. Respira màgia. Això ens ha ajudat molt a estar ara on estem i aquest és el motiu pel qual, estavem en deute amb els notres aficionats. Però com podiem fer-ho palpable?

La pandèmia. Els mesos de març amb absència de festa. La importància de les falles per a la nostra ciutat. Una vesprada de primavera isqué la idea de l’espolí. Semblava una bogeria, possiblement, però era la idea més adequada pel context actual. Quan va sorgir l’oportunitat de fer una peça totalment personalitzada amb Luanvi 196

El Cant del Gall

per a la temporada 21-22, no volíem que fora una samarreta més, voliem donar-li un significat i que fora un reflexe del sentiment faller que inunda la ciutat i als nostres aficionats.

Després de comprovar que hi havia motius suficients, que era eixa camiseta la que volíem fer, demanarem els permisos corresponents. Després del vistiplau de l’Ajuntament i de la Junta Local Fallera d’Alzira ens posarem a dissenyar. L’adaptació no era senzilla, sobretot pel tema de la confecció de la peça, però isqué el disseny amb quatre versions cromàtiques diferents. Blanc per a la primera equipació, amb l’espolí amb un lleuger blau. Blau obscur per a la segona indumentària i roig carmesí i verd per a les samarretes de porter. Ja ho sabíem, però el dia que visitarem les instal·lacions de la marca i veiérem eixir d’una màquina la versió blanca es confirmà que havíem encertat.

La resposta de l’afició i de la gent va ser increïble des d’aquella vesprada de l’11 de juny, en la plaça del Trenta de Desembre d’Alzira, quan férem la presentació oficial.

Al marge de l’atractiu de la peça, que també, la intenció era donar des de la nostra perspectiva visibilitat al sector faller que ha patit les inclemències d’aquesta crisi sanitària. Als indumentaristes, amb l’equipació i als artistes fallers amb el Triangular i el Trofeu Beteta. Mai haguérem imaginat un mes de març sense soroll al carrer, sense escoltar les xarangues, sense arribar la matinada del 20 de març amb olor de fum i recordant això de “ja queda un dia menys per a les falles de l’any que ve”. Dos mesos de març en blanc, sense la ‘Plantà’, sense patir els nervis del dia 17 i sense omplir de flors a la Verge.

Per això sabem que hem encertat. Que l’espolí ‘Alzira’ era la millor opció per a lluir aquesta temporada. Un dibuix exclusiu, característic, nostre, amb el qual el Family Cash Alzira Futbol Sala està jugant per tota Espanya durant la temporada 21-22. Una camiseta que pots veure pel carrer un dia qualsevol i que ha sabut plasmar eixe fervor del alzirenys i fallers.

Com a president del Club Alzira Futbol Sala és un autèntic honor haver pogut unir les dues meues passions i que a el món de l’esport conega un poc més la tradició de les falles d’Alzira.

Tant de bo no hi haja cap mes de març sense falles i que la flama mai s’apague. '

l Art de Tornar

197

Himne de la Falla La Gallera és la falla més gran, la millor de tota Alzira.

I en la festa fiquem tot el cor, entusiasme i alegria.

Poc a poc i amb la força de tots tirarem la falla amunt.

I amb les ganes de la joventut, La Gallera anirà sempre avant!

I passar bona festa és el més important des de plantar la falla fins a la Cremà.

Són tres dies de festa que no oblidarem esperant-los tot l’any!

Passacarrers i traques, i una mascletà, la falla va destacant per tota la ciutat.

La Gallera és la falla més gran, La Gallera és la falla millor, La Gallera sempre estarà...

` Guia Publi citaà ria La Falla la Gallera Hort dels Frares i molt en especial des de la comissió del llibret, volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que, de forma desinteressada han treballat per este llibret: publicitat, textos, disseny, portada, creativitat, fotografia, arxiu, etc. Són moltes hores de treball que es veu, però que ara queda patent al present llibret.

Molt en especial volem donar les gràcies als col·laboradors literaris en la part dels colors, amics i persones de reconegut prestigi i que hem tingut el privilegi de tindre entre nosaltres.

Personalment, vull donar les gràcies a tot l´equip que conforma el llibre: Gares, Francoise Aure, Adela, i molt especialment a Paco i a Marina, que tant ens ha ajudat enguany. A tots i cadascun dels que s’han sumat al Cant del Gall d’enguany, pel seu compromís.

Per últim, gràcies a President i junta directiva per haver-nos confiat un any més esta magnífica ferramenta cultural, espill de la comissió, que és el nostre Cant del Gall.

Emili Sanchis

Asesoría Fiscal, Laboral y Contable

C/. Mayor San Agustín, 33 B 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 240 10 72 - Fax 96 240 05 73 info@alzilex.com

Tel. 96 240 60 16

C/ Onda, 15 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 105 90 78 Móvil 690 672 085 - 622 215 764 itfalzira@gmail.com

AGPAR

SEGURIDAD Y SERVICIOS AUXILIARES Plaça Bandes de Música de la Comunitat Valenciana, 12 bajo 46013 VALENCIA Tel. 960 645 914 info@agpar.es Fax 9961 474 047

www.nitida.es

• Instalaciones domóticas y de eficiencia energética • Servicios integrales de mantenimiento industrial • Instalaciones y mantenimiento de Media Tensión y Baja Tensión • Alumbrado público • Instalaciones de protección de incendios y antiintrusión

Av. de los Deportes, nº 1 - Tel. 96 240 20 65 - 607 68 27 13 informacion@electricidadgallardo.com 46600 ALZIRA (Valencia)

INNOVACIÓN, CALIDAD Y GASTRONOMÍA MEDITERRÁNEA TRADICIONAL Reserva ahora llamando al 962 540 943 o a través del formulario de contacto de nuestra página web gruporex.com ¡Y vive una auténtica REXperiencia!

VALENCIA: C/ 9 octubre, 1

ALZIRA: C/ Joanot Martore

GANDIA: Avda del grau, 69

Benidorm: Avda de Finestr

VALENCIA: C/ 9 octubre, 10 y C/ Ibiza, 8 ALZIRA: C/ Joanot Martorell, 18 GANDIA: Avda del grau, 69 BENIDORM: Avda de Finestrat, 12

PLAZA MAYOR, 25 ALZIRA

Family Cash Alzira Calle Gandía, 32 46600 Alzira, Valencia Tel. 652 541 427

962 448 125 - 670 021 127 Carrer dels Cordellers, 5 pta. 7 Pol. Ind. La Fracá Alzira (Valencia), 46600 www.fachadasmiralles.es

Metge Odontòleg

Bones Festes Falleres

FONTSELLU, S.L. Empresa instaladora FONTANERIA - CALEFACCIÓN Vicente Serra

www.santicars.es

CLUB de Tenis Alzira ​Escuela de tenis y padel Director y Profesor Nacho Lopez INFORMATE 96 241 44 61

C/ Vara de Rei, 1 - piso 2º - pta. 4ª • 46600 Alzira (Valencia) • Tels. 647 689 665 - 647 752 412 cgr.construccionsgermansros@hotmail.com joseros65@gmail.com

Pérez Galdós, 27

C/ Pare Castells, 75 - ALZIRA C/ Polinyà, 5 - ALGEMESÍ

www.autoescuelaraul.es

Somos tu taller de confianza.

2022

Alfredo Suñer

Carrer de la Unió, 135, 46600 Alzira, València Tel. 963 08 71 71

A B O G A D O S

Asesoramiento jurídico en Temas Mercantiles Concursales Civiles y Penales

C/ Faustino Blasco, 21 · 1º · 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 58 62 · Fax 96 240 51 81 ubeda@ubedaabogados.es

Bernardo Sayol Bañó C/ Esperanza, 3, 3-5 pta 18 639 12 20 32 96 240 51 67 46600 ALZIRA

Electricidad y Multiservicios

José Vicente Poveda Risco Tel. 687 34 90 68 Polígono 12, Parcela 145 46612 CORBERA jovic-elec@hotmail.com

NICORE CONSTRUCCIONS I REFORMES MANTENIMIENTO DE FINCAS TREBALLS VERTICALS ALBAÑILERIA EN GENERAL

TEL:610 000 315 - NICO

Horno tradicional de leña

Enrique

Pastelero artesano dulce y salado Tel. 96 259 54 04 - 645 403 110 SUMACÁRCER

Juan Ramón Rubio 679 20 51 53

C/ Margaritas, 20 B Santa Eulalia del Río - IBIZA 971 59 03 73 info@cassorbete.com

Cerrajería Jumi

cerrajería para comunidades

665 51 21 40

INSTAL·LACIONS CONTROL I APLICACIONS

Servicios de Limpieza

Lorena 637 24 33 76

Avda. Santos Patronos, 14 • ALZIRA Reservas: Tel. 96 194 38 67 @velazquez.alzira

Plz. Corbeil Essonnes (Ferrobús), 1 Bajo Tel. 96 241 11 71 ALZIRA

www.efiluminacion.es Plaza Major 49B - Alzira

VENTANAS ALUMINIO CARPINTERIA METÁLICA FORJA ACERO INOXIDABLE - VENTANAS PVC MOSQUITERAS - AUTOMATISMOS Instalación con y sin obra Financiación a su medida Precios especiales en cercados metálicos

Att. Andrés, teléfono 605 224 227

SL

Asesoría Jurídica y Administración de Fincas

Gaudix de les falles

ALZIRA Avd. del Puerto, 3 - 11ª - 46021 Valencia

Abogados y Administradores de Fincas