UN SOMNI SOBRE LA TERRA
L’òliba Oliva era la mare d’una família de tres òlibes. Una forta tempesta havia caigut al seu bosc i havia destruït les cases de tots els animals. Ho havien perdut tot. Únicament els quedava una opció, marxar a un altre racó del món per intentar iniciar una nova vida.
Si pel que sigui tu haguessis de marxar de casa, quins tres objectes t’enduries?
La tempesta s’havia produït de nit, mentre les Òlibes dormien. Els llamps i trons les havien despertat i van haver de marxar de casa ràpidament, sense perdre cap segon. Això va fer que no poguessin endur-se’n res, únicament el gorro que utilitzaven per dormir.
Després d’un llarg viatge, les òlibes van arribar a un nou bosc. Tot era molt gran, i força diferent de la seva terra d’origen. Estaven sorpreses però molt cansades, i només volien trobar un lloc on descansar.
Després de fer una volta per conèixer el bosc, van decidir començar a preguntar si algú els podia deixar uns llits per dormir uns dies. Encara no havien tingut temps de mirar cases i necessitaven descansar. A més, havien vist que a la ciutat hi vivien molts animals i segur que algú els podia oferir un cop de mà.
Caminant per el nou bosc, van veure un ratolí que caminava tranquil per la zona on havien parat a descansar. Les òlibes van intentar explicar la situació en què es trobaven, però abans que haguessin acabat de parlar, el ratolí va escopir a terra i va dir: “aquí no hi cabem tots”, i va marxar molt emprenyat. Això havia deixat l’òliba Oliva molt trista. Per què el ratolí actuava d’aquella forma?
Si tu necessitessis ajuda i l’haguessis de demanar a algun d’aquests animals, a qui la demanaries?
En un inici, les Òlibes havien decidit dirigir-se primer al ratolí perquè els havia inspirat confiança; semblava un animaló eixerit i amable, però no van rebre la resposta que esperaven.
Sense entendre gaire cosa, van decidir sortir a buscar un nou animaló que els pogués ajudar. Al bell mig d’un gran prat, un lleó es preparava per menjar. Les òlibes van dirigir-s’hi i li van explicar que havien hagut de marxar de casa, que no tenien res i que necessitaven algun lloc on poder descansar. El lleó Maó els oferia un lloc, però amb una condició: “per ocupar aquest espai m’heu de portar 20 bistecs”.
Les òlibes no podien portar al lleó vint bistecs perquè ni tan sols elles sabien on trobar-los. A més, començaven a estar cansades i a tenir fred. Van veure una branca i hi van passar la nit. Les filles van adormir-se, però l’Oliva es va quedar pensant. El ratolí i el lleó havien estat molt antipàtics. Al ratolí no li havia fet gens de gràcia la presència de la família, i el lleó semblava que buscava alguna cosa a canvi.
És que aquests animals no havien entès la situació de la família? És que aquesta situació els era igual? Per què no podien ajudar-les en un moment tan complicat?
No, això no podia ser. Segurament el que havia passat és que no s’havien aconseguit entendre. Els ratolins i els lleons devien parlar una altra llengua.
L’endemà, les òlibes van continuar amb la seva cerca i van topar amb les serps Tic i Tac. Això era genial perquè les òlibes coneixien el seu idioma. L’òliba Oliva era molt educada i amable i sempre es dirigia a tots els animals amb molt de respecte. Però, a més, ara tenia la certesa que les serps entendrien el que volia expressar. Però sorprenentment, les serps també van ignorar l’Oliva i, a més, van intentar picar-la.
A continuació hi ha una sèrie de paraules escrites en uns altres idiomes. A veure si saps desxifrar quin significat tenen i en quin idioma estan escrites.
Gira el llibre per trobar el significat!
Voyage
Viatge
Kër gi
Família
Wasi
Casa
Mala yi
Animals
L’Òliba Oliva va pensar que potser no s’estaven entenent amb els animals perquè senzillament no parlaven la mateixa llengua. Això és una cosa que també ens pot passar a nosaltres.
Això començava a ser complicat i les filles estaven començant a passarho malament. Per sort, la guineu Neu i la seva filla jugaven a enfilar-se a uns arbres ben a prop d’on es trobaven. Com que es veien tan alegres i juganeres, les òlibes van decidir acostar-s’hi i preguntar si podien jugar juntes. Les guineus els van respondre que aquells gronxadors eren únicament de les guineus i que cap altre animal hi podia jugar.
Les òlibes estaven molt espantades i cansades que ningú els fes cas. No sabien què més fer, i el cansament els començava a passar factura.
De cop i volta, va aparèixer l’escarabat Bat al mig de l’arbre i va demanar a les òlibes si podien i volien parlar. Elles, amb una mica de por per tot el que havia passat fins aleshores, van convidar-lo a seure al seu costat.
Allà, l’escarabat els va explicar que en aquella ciutat no tot era tan bonic com semblava. Malgrat que els paisatges eren preciosos i tots els animals semblaven viure en pau, hi havia alguna cosa que fallava. Les òlibes escoltaven atentament l’escarabat, però no entenien res. Quin era el problema? L’escarabat no va respondre, però va mirar cap al cel. Després d’uns instants de silenci, els va preguntar si no havien vist tots els animals que hi havia per l’entorn?
Busca a les pàgines anteriors els animals voladors!
Després d’una intensa jornada, va comprovar que existien molts altres animals al bosc. Aquells, però, no vivien a terra, sinó que el sobrevolaven. L’Oliva va alçar el vol i va comprovar que no estaven soles. Tot i compartir el mateix entorn que els animals terrestres, aquests no els tenien en compte ni els respectaven. Semblava que pel fet de tenir ales, se’ls considerava diferents i menys importants que la resta.
Davant d’això, l’Òliba Oliva va decidir convocar una reunió d’urgència. L’endemà a la sortida del sol, tots els animals amb ales es trobarien sota l’olivera mil·lénaria per parlar sobre la situació i buscar una solució. Van assistir a la reunió l’Ànec Nopato, el Cococo Colom, el Flamenc Valent, la Papallona Mari i també l’Escarabat Bat, que malgrat que vivia gran part de la seva vida a terra, tenia ales. Una breu presentació va servir perquè es coneguessin millor i descobrissin que tothom havia nascut a terres llunyanes i que, per diversos motius, havien hagut de deixar casa seva fins a arribar a la ciutat de la Terra.
Cada animal va exposar els seus problemes i necessitats.
Em jutgen perquè sóc diferent, però ser diferent és bonic!
Sóc molt divertida però petita i ningú vol jugar amb mi.
Tinc molta gana i a vegades menjo coses que no m’agraden.
Vull un lloc on viure amb les meves filles.
Nedo molt bé, però al terra em sento insegur.
No sé on encaixo i no em sento part d’enlloc.
L’òliba Oliva va proposar que les seves filles juguessin amb les Papallones. Així les petites òlibes deixarien d’estar tristes i ja no se sentirien malament per no tenir casa, mentre que les papallones tornarien a recuperar l’alegria i la il·lusió de compartir estones amb algú. El Flamenc Valent, en un gest de solidaritat i valentia, va decidir acompanyar l’Ànec Nopato perquè se sentís més segur i recolzat. La seva unió els va permetre trobar menjar per dur al Cococo Colom. L’Oliva, amb la seva visió precisa i la capacitat de planejar des de les altures, i l’Escarabat, amb la seva força i habilitat per moure materials pesants, van unir forces per construir una casa per tothom.
Després d’aquesta trobada, els animals voladors van entendre que hi havia una altra manera d’organitzar-se i de viure basada en la cooperació i l’ajuda mútua. Gràcies a la col·laboració de tothom i al companyerisme, van aconseguir resoldre les necessitats de tots els animals, creant un entorn segur, harmoniós i ple de suport, on tots els animals de l’assemblea van trobar el seu lloc.
Els animals voladors havien aconseguit començar una nova vida. Estaven tranquils i segurs, i es sentien feliços vivint en comunitat. Però, i els animals terrestres? Com estaven? Encara vivien cadascú a la seva? Sense comunicar-se ni compartir-se? Un dia l’òliba Oliva va decidir anar a veure com es trobaven. De cop, va arribar a un lloc de la ciutat desconegut per ella i es va quedar bocabadada. Hi havia un tercer hàbitat i pel que veia, un tercer tipus d’animals. Què creieu que va fer l’Òliba davant d’aquesta situació?
Sota l’olivera mil·lenària es van reunir tots els animals amb ales, que tenien en comú no ser acceptats a la ciutat dels animals. Tots ells havien abandonat casa seva i havien hagut de buscar-se la vida a un altre lloc.
Saps com se’n diu d’això? Què fa un ésser viu quan marxa de casa i intenta buscar-se la vida en un altre territori? Aquest joc del penjat t’ajudarà a trobar la paraula que estem buscant.
MCom veieu, quan algú marxa de casa i arriba a un nou territori, no sempre li és senzill començar la seva nova vida. Busca en aquesta sopa de lletres les 6 dificultats amb què s’estan trobant els animals voladors en aquesta nova vida.
