Projecte Interdisciplinar de Cicle Inicial

Animals en perill d’extinció de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Cicle Inicial

Curs 2014 - 2015

PROJECTE INTERDISCIPLINAR DE CICLE INICIAL 2014-2015

Animals en perill d’extinció de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Què vam fer?

Per iniciar el projecte havíem de contestar aquesta pregunta:

-Què podem fer per protegir els animals en perill d’extinció de l’estany d’Ivars i Vilasana?

- Primer vam pensar que sabíem del tema, i després vam buscar informació a internet, vam consultar llibres i vam enviar correus electrònics a un monitor de l’estany, a l’Egrell i a un agent mediambiental.

- Per grups vam crear la nostra agència mediambiental, li vam posar nom, vam dibuixar el nostre logotip, vam triar l’animal a estudiar i ens vam distribuir els càrrecs i la feina.

- Després de recollir tota la informació vam decidir que havíem d’anar d’excursió a l’estany i que necessitàvem que un agent mediambiental vingués a explicar-nos la seva feina.

- Vam preparar preguntes per fer-li al monitor de l’estany i a l’agent mediambiental.

- Vam preparar per a la Setmana Cultural una petita representació per informar a tots els alumnes i mestres de l’escola, del que passava a l’estany d’Ivars i Vila-sana amb els animals en perill d’extinció.

- Vam fer un mural informatiu entre tots al passadís. Cada grup vam realitzar el mural del nostre animal i després el vam ensenyar i explicar a la resta de companys de Cicle Inicial.

2

-Vam fer una fitxa amb la foto i les característiques del nostre animal i vam contestar la pregunta del projecte. Per últim ho vam penjar a la pàgina web de l’escola per informar a les famílies i per mostrar el nostre treball.

Com ho vam fer?

- Vam treballar en grups de forma cooperativa.

- Sabíem els criteris d’èxit que teníem que assolir al finalitzar el projecte.

- A cada sessió un llegia les normes, un altre recordava la feina dels encarregats, un altre l’autoavaluació de la sessió anterior i un altre llegia la fitxa de treball de la sessió.

- En acabar fèiem l’autoavaluació: (que havíem après, quins problemes havíem tingut, com els havíem resol i que podíem fer per millorar).

- Després en assemblea ho posàvem en comú tots els grups.

3

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Biel, Èlia, Adrià, Sandra i Roc Nom de l’agència mediambiental: Tigre Nom de l’animal en perill d’extinció: Gavina

de cap negre

La gavina capnegra és un ocell semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales. Fa 39 cm de llargària total i a l'entorn d'un metre d'envergadura alar. Pesa entre 220 i 380 g. Té una màscara negra que perd a l'hivern. Té les potes i el bec vermells. Bec robust. Els exemplars immadurs no assoleixen el plomatge d'adult fins al tercer any de vida[1] Cria en colònies i fa el niu amb herba i algunes plomes a la sorra. Hi pon 3 ous durant els mesos de maig i juny, els quals seran covats al llarg de 23-25 dies. Els pollets que en sortiran encara trigaran entre 35 i 40 dies en ser capaços de volar i dos anys en assolir la maduresa sexual.[2] Cria al Delta de l'Ebre, a Mallorca[3] i a l'Albufera de València.

Menja peixos, invertebrats aquàtics, mol·luscs, cucs, llavors, insectes i deixalles dels abocadors d'escombraries.

Es troba circumscrita al Mediterrani i és abundant en migració a l'hivern. S'endinsa més en el mar que la gavina vulgar, però tampoc no excessivament. És un ocell que es pot observar vora els vaixells de pesca, perquè s'alimenta del peix que aquests perden.[4] Pot arribar a viure 15 anys. És una espècie en expansió.

Les poblacions d'aquesta au es veuen amenaçades per la desaparició del seu hàbitat, el desenvolupament del turisme costaner, la urbanització del litoral, la caça il·legal, la contaminació del medi ambient i la modificació de les pràctiques pesqueres.

4

Gavina de cap negre Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-L a gavina de capnegra és un ocell que viu a la costa, però per culpa del turisme, la urbanització del litoral, la caça il·legal, la modificació de les pràctiques pesqueres i la contaminació, s’ha desplaçat cap el interior, seguint el rius. A l’estany d’Ivars i Vila-sana hi ha una colònia que troba molt menjar a l’abocador de Castellnou de Seana, però es troba en regressió perquè no es pot reproduir: -Fan els nius en les illes que hi ha al mig de l’estany, i fa dos anys un visó americà es va menjar tots els ous, l’any passat van ser les rates d’aigua i enguany els gavians les estan fent fora de les illes perquè volen el territori per nidificar ells.

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-No comprar bosses i jaquetes de pell de visó perquè així tancaran les granges de visons i no s’escaparà cap.

-No abandonar animals exòtics a l’estany, com la carpa, la tortuga de Florida, el cranc americà i el visó. Cal fer fora al visó de l’estany amb trampes. Permetre la caça i la pesca controlada per fer fora als animals invasors.

-Controlar i protegir l’espai de nidificació de les gavines de capnegra posant unes tanques perquè no passin els visons i les rates d’aigua. Fer més illes perquè hi hagi més llocs per fer nius.

5

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Iris, Sergi, Laura i Juan Acebedo Nom de l’agència mediambiental: Cracs Nom de l’animal en perill d’extinció:

El gripau corredor

El gripau corredor és un amfibi que és abundant a tot Catalunya ,però no a l’estany d’Ivars i Vilasana. Fa, com a màxim, 10 cm, i són les femelles les que adquireixen majors proporcions.

La coloració dorsal és verdosa o grisenca amb taques més fosques. Sobre el dors s'observen generalment berrugues i una ratlla groguenca a l'esquena. El ventre és blanquinós o grisenc amb taques. Les glàndules paròtides són ben visibles . El timpà és petit. Els mascles presenten sac vocal extern voluminós. L'ull és argentat o de color verd clar, amb pupil·la horitzontal.

El seu hàbitat es pot localitzar en indrets àrids, boscosos, en terrenys propers a basses i en sòls sorrencs. No li agrada gaire l'aigua, ja que només hi acut durant l'època de reproducció.

Els seus costums són terrestres i nocturns. Durant el dia s’enterra al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandona el seu amagatall per capturar petites preses com formigues i larves d'insectes.

A partir de febrer i fins al setembre, els mascles s'apropen a les basses i atreuen les femelles amb llur cant. Després de la còpula la femella diposita a l'aigua de 3.000 a 4.000 ous, el diàmetre dels quals és de 1 mm.

La posta és protegida per una membrana gelatinosa que forma dos cordons, en els quals es disposen els ous l'un darrere l'altre. Els capgrossos neixen al cap de cinc o sis dies i mesuren entre 10 i 15 mm.

Però moltes larves no assoleixen l'estat adult, ja que diposita els ous en petits bassiols que, amb la calor, s'assequen ràpidament, amb la consegüent mort dels capgrossos . A canvi del risc de dessecació, els capgrossos es beneficien del fet de nedar en aigües lliures de depredadors. Per tal d'aprofitar al màxim els pocs dies que queden d'aigua, les larves del gripau corredor poden fer la metamorfosi en dues setmanes.

6

El gripau corredor Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-Perquè la bassa dels amfibis perd l’aigua i es desseca. Hi van ficar un plàstic al fons, però les arrels de les plantes el foraden, s’escapa l’aigua i no es poden reproduir.

-Pels productes químics que contaminen l’aigua i l’excés de purins que arriben a l’estany.

Els canyissos oxigenen l’aigua que entra del Canal d’Urgell, però cal controlar la puresa de l’aigua per protegir l’ecosistema de l’estany i a tots els animals.

- Tenen molts depredadors que se’ls mengen com llúdries, visons, gavines, cigonyes...

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-Arreglar la bassa dels amfibis o fer-ne unes altres.

-Introduir més gripaus corredors.

-Prohibit contaminar les aigües de l’estany amb productes químics i amb deixalles. Cal buscar una alternativa perquè els granges puguin tirar i controlar els purins dels animals i perquè les fàbriques no aboquin productes contaminants.

7

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Mariona, Janira, Lídia, Valentino i Juan Leiva Nom de l’agència mediambiental: La natura Nom de l’animal en perill d’extinció: La

llúdria

Les llúdries són mamífers carnívors. Se senten més a gust en l'aigua que en terra ferma. Posseeixen una pell impermeable que els permet conservar la calor del seu cos.

Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua, podent romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per a respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.

Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca.

Està en perill d'extinció i per això, en molts llocs, està prohibida la seva caça.

El mascle sol ser de major grandària que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseeixen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic.

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonant el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament després de dos anys d'haver nascut.

8

La llúdria

Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-Perquè necessita viure en aigües netes i no contaminades, però els productes químics i els purins dels animals de les granges es filtren a l’estany i contaminen l’aigua.

-Perquè els caçadors la maten per fer abrics de pell.

-Perquè el visó que és un animal invasor, li pren el territori i el menjar a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-No comprar abrics de llúdria, així els caçadors deixaran de matar-les.

-No abandonar animals exòtics a l’estany, com la carpa, la tortuga de Florida, el cranc americà i el visó. Cal fer fora al visó de l’estany amb trampes. Permetre la caça i la pesca controlada per fer fora als animals invasors.

-Prohibit tirar deixalles a l’estany, cal utilitzar les escombraries. Cal buscar una alternativa perquè els granges puguin tirar i controlar els purins dels animals.

-No molestar als animals quan anem a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

9

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Katiuska, Daniel, Adriana i Ramon Nom de l’agència mediambiental: Daradrika Nom de l’animal en perill d’extinció: La mallerenga de bigotis

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar fa 16 cm de llargària total. El mascle té dues taques negres com bigotis, que van de l'ull cap al pit; el cap és de color gris i el dors és de color castany, igual que la llarga cua. La femella és de color terrós i no té bigotis.

-Forma colònies reproductives a partir del mes d'abril, i construeix un niu ben amagat entre les canyes i els canyissos i en el qual diposita de quatre a cinc ous. No ha estat constatada la seua reproducció a les Illes Balears ni al delta de l'Ebre, malgrat que en aquest darrer indret se'n pot observar individus durant l'època hivernal.[2] -Menja pugons a l'estiu i llavors a l'hivern.

-Viu als canyissos i fangars, a prop de l'aigua.

-Habita les regions temperades d'Euràsia i a l'Àfrica del Nord.

-Té un vol ondulant i és una espècie sedentària, molt lligada als ambients palustres dels Països Catalans.

-És vulnerable als forts vents, els quals poden matar-ne molt exemplars.

10

La mallerenga de bigotis Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-La mallerenga de Bigotis desapareix perquè l’home està destruint el seu hàbitat. Ja no troba canyissars inundats tot l’any per viure i alimentar-se.

- El fort vent les mata. Els humans amb la contaminació estem produint un canvi climàtic, que fa que hi hagin més desastres naturals provocats pel mal temps.

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-Protegir els canyissos de l’estany i el seu entorn. Fer refugis al mig del canyissos perquè s’aixopluguin les mallerengues del fort vent.

-Cal respectar les normes de l’estany i el seu ecosistema. No molestar als animals i no tirar deixalles.

-Cal aturar el canvi climàtic. No contaminar les aigües ni l’aire. Cal reciclar i utilitzar mitjans de transport ecològics, com la bicicleta.

11

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Pol, Martí, Ares, Júlia Granados.

Nom de l’agència mediambiental: Reciclem medi ambient.

Nom de l’animal en perill d’extinció: Tortuga

La tortuga d'estany és la tortuga d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears Té una closca de fins a 30 centímetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verdós o negre, amb taques i línies grogues.

Hàbitat: les tortugues d'estany viuen en aigües tranquil·les amb abundant vegetació, com llacs, estanys, aiguamolls o canals Hiverna a partir de primers de novembre, reprèn l'activitat al març, quan comença el període de reproducció. Després de l'aparellament, la femella pon de 4 a 15 ous en un forat a la vora de l'aigua.

12

La tortuga d’estany Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-La tortuga d’estany es veu amenaçada de la tortuga de florida que és la que allibera alguna gent que la tenia a les cases. La tortuga de florida és més agressiva i li pren el menjar a la tortuga de l’estany.

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-Les tortugues de florida no s’han d’abandonar a l’estany ja que amenacen a la tortuga de l’estany.

-Cal respectar les normes de l’estany i el seu ecosistema. No molestar als animals.

13

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Blanca, Patrícia, Roc, Edy Nom de l’agència mediambiental: Club Nom de l’animal en perill d’extinció: Polla

blava

La polla blava és una au. És sedentària i habita en aiguamolls i canyars de vegetació. És una au de color blau amb zones més fosques a la part superior i més clares al pit. Té el bec robust i les potes llargues de color vermell.

14

La polla blava Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-Els porcs senglars es mengen les polles blaves.

-També els passa que com tenen els nius damunt de l’aigua, altres animals es mengen els ous.

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-No abandonar animals exòtics a l’estany, com la carpa, la tortuga de Florida, el cranc americà i el visó.

-Respectar les normes.

-Posar trampes per atrapar els animals invasors.

15

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Aran, Ricard, Gemma, Judith Nom de l’agència mediambiental: Peix Carpa Nom de l’animal en perill d’extinció: La

madrilla

Madrilla

La madrilla és un peix mitjà que fa dels 25 als 30 cm de longitud. El seu cos allargat i té el cap petit.

Hàbitat: Viu als rius i estanys.

Alimentació: Menja vegetals i petits invertebrats.

16

La madrilla Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-Perquè necessita viure en aigües netes i la carpa és el seu depredador perque embruta les aigües i no deixa créixer les algues que es menja la madrilla.

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-Permetre la caça i la pesca controlada per fer fora als animals invasors.

-Cal respectar les normes de l’estany.

-No molestar els animals quan anem a l’estany.

17

FITXA DE L’ANIMAL Nom dels agents mediambientals: Izan, Bruna, Gerard, J Nom de l’agència mediambiental: Peix Carpa Nom de l’animal en perill d’extinció: El

cranc marró

Cranc marró

El cranc autòcton és un crustaci.

Hàbitat: El seu hàbitat son les aigües temperades i ben oxigenades, clares i ràpides, així com aigües mes quietes d’embassaments o aiguamolls.

Alimentació: És omnívor, amb la closca de tons color marró-verdós i viu en caus sota les pedres o en forats que excava al llit del riu. És força sensible a la contaminació química i orgànica de les aigües.

18

El cranc marró Per què es troba en perill d’extinció a l’estany d’Ivars i Vila-sana?

-Perquè el cranc americà porta un fong que posa malalt el cranc marró.

Què podem fer nosaltres com a agents mediambientals per ajudar a protegir a aquests animals?

-Informar als alumnes i als mestres de l’escola fent una representació per la Setmana Cultural i realitzant un mural informatiu al passadís.

-Realitzar murals individuals per explicar als companys de Cicle Inicial l’animal que hem treballat i perquè es troba en perill d’extinció o en regressió.

-Informar als pares amb la pàgina web de l’escola i donar consells per ajudar a protegir els animals en perill d’extinció o en regressió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Quins consells donarem per ajudar a protegir aquests animals en perill d’extinció?

-Llegir el cartell informatiu.

-Respectar les normes -Prohibit contaminar les aigües de l’estany amb productes químics i amb deixalles.

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

fi

66