Revista Actual nº23

Page 1

Octubre 2009 - N煤m. 23

actual Associaci贸 Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme

LA INDIA: negaci贸n de la indiferencia Festival del Monestir Hemis, a Ladakh XV Congreso Internacional ACPETUR Entrevista Carles Ruiz, diputat de Turisme de la Diputaci贸 de Barcelona

acpetur


Editorial

Estem treballant en la nova web d’ACPETUR!

LA QUE ESTÀ CAIENT

La nova web d’ACPETUR manté els mateixos ítems de la que tenim ara, però modernitzant-ne la imatge i la programació. L’objectiu de la nova web és convertir-la en un portal de gestió de continguts amb les següents característiques:

- Millor Aspecte visual, fent ús de les darreres tecnologies que permeten combinar disseny i funcionalitat d’una forma més efectiva - Optimització per a Buscadors, ajustant la programació als estàndars web de l’actualitat per a obtenir bons resultats en el posicionament a buscadors.

Setembre 2009 - Núm. 23

- Millor Navegavilitat, per a optimitzar la recerca d’informació per part de l’usuari

actual Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme

acpetur

- Estadístiques web, tindrem també un sistema analitzador d’estadístiques per a conèixer totes les dades importants sobre les visites que rebi la web, com per exemple la quantitat, l’ origen, les paraules clau més utilitzades als buscadors, etc. - Gestor de continguts, que serà administrable des d’un panel de control totalment amigable que ens permetrà l’accés a tots aquells que hi vulguem participar, sense requerir elevats coneixements informàtics. Aquest accés estarà protegit per un pasword. En definitiva, estem treballant en una nova web que ens ajudi a tenir una millor comunicació entre tots els socis, i alhora sigui una bona eina tant per a la captació de nous socis com per a la divulgació de tots els actes, esdeveniments, trobades, viatges, congressos, etc. que organitzem al llarg de l’any. Així doncs, a partir del setembre si tot va bé, ens trobem a la nova web d’ACPETUR? Hi esteu tots convidats.

ACPETUR i AMPET signen “El Foro de la Amistad”

LA INDIA: negación de la indiferencia Festival del Monestir Hemis, a Ladakh XV Congreso Internacional ACPETUR Entrevista Carles Ruiz, diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona

Foto portada

Trompetas tibetanas en el festival del Monasterio Hemis en Ladack, India. Fotografia cedida per Román Hereter.

Agenda d’activitats d’ACPETUR fins a final de 2009 · Escapada ACPETUR navegant en vela llatina per la Costa Brava. – 19 de setembre · Debats ACPETUR i presentació del vídeo del Congrés a la Índia – octubre · Escapada a Lleida - octubre · Celebració del Congres Nacional – novembre · Sopar de lliurament de la Medalla Josep Pla – ACPETUR i del Premi FONT- D’OR - novembre · Sopar de Nadal – Desembre

Davant d’aquests canvis només cal FORMAR-NOS per poder i voler treure de nosaltres mateixos tones d’innovació amb actituds positives i amb capacitat de treballar junts per aconseguir oferir DESTINS ÚNICS ENVOLTATS DE DETALLS EXCEL.LENTS. Abans, quan el mercat de demanda presumia d’èxits, la premsa turística no era necessària, però quan ha arribat el complex mercat de l’oferta, quasi tots els actors turístics s’han culpat entre ells creient que seria una qüestió passatgera. En aquest context, nosaltres, els PERIODISTES DE TURISME I ECONOMIA tenim un paper clau, perquè gràcies a la nostra credibilitat podem i hem d’informar d’aquelles ofertes que estan apostant per “la identitat i la qualitat total” tot sabent que l’excés d’oferta pot confondre als clients per la qual cosa nosaltres podem, amb total independència, informar i al mateix temps formar opinió. No voldria acabar aquesta EDITORIAL sense felicitar a tots els socis d’ACPETUR que amb la seva bona feina estan fent créixer el nombre de professionals associats. També estem arribant a acords amb d’altres associacions de periodistes que estan constituint una veritable XARXA DE PERIODISTES disposats a treballar en xarxa, tant professional com personalment. Ben segur que aquesta és una bona notícia en aquests temps tant complexos. Domènec Biosca President d’ACPETUR

ACPETUR (Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme) i AMPET (Asociación Madrileña de Escritores y Periodistas de Turismo) han signat “EL FORO DE LA AMISTAD”, un acord de col·laboració que permet a tots els socis de ambdues associacions, beneficiar-se de totes les activitats que realitzin tant ACPETUR com AMPET. Formar part del “EL FORO DE LA AMISTAD” no representa tenir que pagar cap quota i permet als socis d’ACPETUR poder utilitzar la seu d’AMPET, al carrer Villanueva 35, de Madrid, així com la seva secretaria i la xarxa de contactes. ACPETUR també està treballant en aconseguir altres acords que permetran als seus socis estar integrats en una Xarxa de Periodistes d’Espanya sense tenir que pagar cap tipus de quota.

Els hotelers més veterans em comenten que aquest és i serà el pitjor any turístic que recorden. Per primer cop estem envoltats d’acomiadaments i d’hotels que s’obren i es tanquen en funció de la possible ocupació i, com a conseqüència amb la reducció de la publicitat en els mitjans de comunicació.

Edita: ACEPTUR Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme Girona, 52, Pral. 2ona 08009 Barcelona Tel.: 93 265 20 20 Fax: 93 265 93 94 President: Domènec Biosca Vicepresident: Román Hereter Junta Directiva: Domènec Biosca, Román Hereter, Marga Solé, Teresa Armisen, Valentí Martí, Pere Ribera, Anne Zanatta, Josep Maria Matas, Francisco González Ledesma, Jaume Singla, Antonio Marín, Martí Sabrià i Silvia Barrufet Consell Editorial: Domènec Biosca, Román Hereter, Marga Solé Valentí Martí i Teresa Armisen Directora d’art: Raquel Pérez Edició gràfica: r&p asociados Octubre 2009

Sumari 03

Notícies Premis Ali Bei 2008: XII Edición de la Nit del Periodisme Turístic i Econòmic

Gastronomia: gran atractiu turístic de les comarques de Girona

Premis SITC: ACPETUR lliura els premis en el Saló de Turisme de Catalunya

Entrevista. Carles Ruíz Novella, diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona

XV Congreso Internacional ACPETUR en la India La India: negación de la indiferencia Festival del Monestir Hemis, a Ladakh.

Albarracín: ACPETUR en la sierra de Teruel Font Romeu, un espai per fugir de la calor i disfrutar de la natura Visita a la centenaria Costa

Brava

05 06 07 08 12 18 26 30 32 35


Notícies ACPETUR

Premis Ali Bei Texte: Marga Solé. Fotografies: Jaume Singla

El “Pollastre de la raça Prat” y la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, han sido premiados en la XII Nit del Periodisme Turístic i Econòmic Las Asambleas ordinaria y extraordinaria de ACPETUR se celebraron en el Balneario de Vichy Catalán El viernes 17 de abril se celebró la Asamblea anual ordinaria de ACPETUR, en la cual los socios de la entidad aprobaron por unanimidad la gestión económica correspondiente al ejercicio de 2008, como las actuaciones realizadas. También se presentaron y aprobaron las actividades ya realizadas y las pendientes de llevar a cabo hasta final de año, así como el presupuesto correspondiente a 2009. En la asamblea también se acordó: 1. Incorporar una secretaria profesional a las órdenes de la vocal de Administración Teresa Armisén las horas necesarias para poder aligerar el extenso trabajo por la cantidad de eventos, a Teresa, a Marga, a Román y al propio Presidente que hasta ahora lo financiaba con personal de su despacho particular. 2. Incorporar a Ignasi Dardet como vocal de Relaciones Institucionales. Ha ejercido de jefe de Gabinete de un Conseller de la Generalitat de Catalunya. 3. Liberar de la cuota de socio a los asociados que habiéndose quedado en paro lo soliciten y reciban el visto bueno si procede, del Comité Ejecutivo.

4. Organizar un mini Congreso anual de proximidad para que los jóvenes puedan asistir. 5. Crear el Auditor de Cuentas a propuesta del Comité ejecutivo. La Asamblea Ordinaria se clausuró con la felicitación de los socios por las actividades realizadas, así como por el notable éxito de la cena de entrega de los premios Ali-Bei que se celebró en el Hotel Casa Fuster. Al finalizar la Asamblea Ordinaria se inició la Asamblea Extraordinaria con los siguientes acuerdos también aprobados por unanimidad: 1. Aprobar la actualización de los Estatutos adaptándolos a las nuevas normas dictadas por la Generalitat de Catalunya. Se acordó encargar al abogado de ACPETUR los trámites para su legalización. 2. Ante la situación económica actual, la dificultad de encontrar subvenciones y publicidad, la mayor carga administrativa y organizativa por la cantidad de acciones y eventos que se organizan cada mes, así como los nuevos costes de la web (su creación y actualización), se presentó un

presupuesto para el año 2009 que no permite aportar casi el 60 % de las cuotas de los socios de ACPETUR a FEPET (Federación Española de Periodistas y Escritores de Turismo). Ante esta circunstancia, los socios, por unanimidad, coincidieron en que no reciben ninguna compensación de FEPET por el pago de la cuota y que es inaceptable pagar 50¤ por socio a FEPET de los 90¤ que ellos abonan a ACPETUR. Se señaló que si así se hiciese se cerraría ACPETUR, lo que todos los asistentes manifestaron estar dispuestos a evitar. Como los estatutos de FEPET obligan a este pago y ya se había recibido varios avisos recordando el pago y las consecuencias de no pagar (según los estatutos de FEPET, la ruptura de relaciones con ACPETUR), por unanimidad se acordó desvincular ACPETUR de FEPET. 3. Ante la petición del Presidente de adelantar las elecciones, los socios, también por unanimidad acordaron ofrecer todo su apoyo a la actual Junta Directiva, así como a su Presidente y al plan de actuación presentado, evitando el abultado déficit que se provocaría con sólo el 40% de los ingresos.

El “Pollastre Raça Prat” ha obtenido el premio Ali Bei 2008 a la Mejor Iniciativa Turística en la XII Nit del Periodisme Turístic i Econòmic organizada por l’Associació Catalana de Periodistas i Escriptors de Turisme (ACPETUR). El premio Ali Bei por la promoción del Turismo ha correspondido a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Asimismo también han sido premiados con un Ali Bei 2008 el viceconsejero del gobierno de Aragón, Javier Callizo, por la Expo de Zaragoza; el Hotel Casa Fuster, por su imagen turística y los hermanos del restaurante Can Roca por ser la personalidad más destacada del turismo. Los Premios Ali Bei que se conceden en la Nit del Periodisme Turístic i Econòmic son otorgados por un jurado del que forman parte los miembros de la junta directiva de ACPETUR y son un reconocimiento a la labor efectuada

actual

4

acpetur

por asociaciones, instituciones, empresas y medios de comunicación en la promoción del turismo. Al acto asistieron diversas personalidades de los sectores del turismo, la política y la comunicación. El presidente de ACPETUR, Domènec Biosca destacó que una de las prioridades de la asociación es “ser periodistas objetivos, rigurosos, i orgullosos de contrastar las opiniones”. Ali Bei el Abbasi, es el apodo de Doménech Badia, viajero, geógrafo y escritor catalán que se hizo pasar por un descendiente de los abassides cuando en 1803 desembarcó en Tánger, la primera etapa de sucesivos viajes que lo llevaron a Marruecos, Trípoli, Chipre, Egipto y La Meca. Uno de los mejores ejemplos de la literatura de viajes es su libro “Viajes Ali Bei por Asia y Àfrica desde 1803 a 1807”. Badia fue el precursor de los actuales periodistas y escritores de turismo.

actual

5

acpetur


Gastronomia

Premis SITC 2009

La gastronomia un gran atractiu turístic de les comarques de Girona La bona taula ha fet part de l’estil de vida de la gent de l’Empordà d’ençà de fa moltes dècades. Fou a les darreries del segle XIX quan l’indústria surotapera va portar a aquest espai tradicionalment rural un nivell de vida i cultura molt pel damunt del que tenien pagesos i pescadors fins aleshores. Aquesta identitat socio-cultural i les bones condicions de la riba de la Mediterrània, que ha propiciat el cultiu de tota mena de cereals, verdures, llegums i fruites i també la cria de bestiar i d’aviram, que han posat a l’abast de la gent d’aquest país matèries primeres de gran qualitat que es sumen a la varietat de peixos i de marisc d’aquesta mar brava. Els homes i les dones del rodal han dedicat temps al fogons i també han aportat una bona capacitat d’imaginació i de rauxa en l’elaboració dels plats com el pollastre amb llagosta, els suquets de peix o els arrossos. Les comarques de Girona són una destinació gastro nòmica de primera magnitud on a banda de tastar aquesta cuina excel.lent, hom pot gaudir uns magnífics vins de la D.O. Empordà, dels formatges frescos, dels millors foies, etc. D’uns anys ençà aquesta cuina s’ha convertit en una de les grans atraccions turístiques del país gràcies a alguns dels cuiners més reconeguts universalment, com en Ferran Adrià o en Joan Roca, però també gràcies a molts altres professionals que estan al front de les cuines professionals de restaurants i d’hotels. Molt remarcables són els que s’apleguen sota la marca “la cuina de l’Empordanet”, que han fet una clara aposta per la cuina tradicional, les noves tecnologies i els productes del territori. www.cuinadelempordanet.net Ara a més els visitants tenen la possibilitat d’aprendre els secrets d’aquesta cuina amb els programes de l’Aula Gastronòmica de l’Empordà, on de la ma d’un reconegut xef, els interessats practiquen l’elaboració d’alguns dels plats més característics d’aquesta cuina. www.aulagastronomicadelemporda.com Si contacteu amb alguna empresa especialitzada com Costa Brava Verd Hotels que aplega una seixanta hotels familiars d’aquestes comarques ells s’ocuparan dels hotels i de les inscripcions als cursos. www.reservashoteles.net

actual

6

acpetur

ACPETUR, lliura els premis SITC 2009 en el marc del Saló de Turisme de Catalunya Texte i fotografies: Jaume Singla L’Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme va lliurar els premis SITC de la edició 2009. El jurat, integrat pels components de la junta directiva va decidir, per unanimitat, lliurar els següents guardons: Millor stand internacional a la vil.la italiana de Perugia. Lliurà el premi Román Hereter, vicepresident d’ACPETUR i el recollí Renato Locchi, alcalde de Perugia, acompanyat pel secretari general de la Cambra de Comerç de la ciutat. Al rebre el premi Renato Locchi declarà que “és la primera vegada que la ciutat de Perugia acut al Saló de Turisme, i mai hauria pensat que ja en la primera ocasió el seu stand seria guardonat, motiu pel qual em sento molt satisfet i agraït”. Finalment l’alcalde va convidar a tothom a visitar Perugia i ens anuncià que ens rebran amb tota la seva il.lusió. Millor stand nacional a la ciutat de Benidorm. Lliurà el premi Domènec Biosca, president d’ACPETUR i el recollí l’alcalde de la ciutat, Manuel Pérez Fenoll. Al rebre el premi el Manuel Pérez, va reconeixer que els enorgulleix ser una ciutat en la qual tot és turisme; la platja, els hotels i tota l’oferta complementària com els camps de golf, els parcs naturals, etc. També parlà del moment de crisi que estem vivint on “el turismo nacional tiene que ser la salvación de todos”, va sentencià. Millor stand de Catalunya al Patronat de Turisme GironaCosta Brava. Lliurà el premi Ramón Bagó, president del Saló Intenacional de Turisme i el recollí Dolors Batallé, directora general del Patronat. Al rebre el premi Dolors Batallé esmentà el 100 aniversari de la marca Girona-Costa Brava i que per tal motiu han creat dins del seu stand una zona de descans a la Costa Brava; “hem volgut que l’estand respiri qualitat”. També va comentar que Costa Brava és la marca però que representa a tot el territorio gironí, el qual ofereix a més a més de les platges, cultura, gastronomía, activitats i moltes coses més. Per a finalitzar l'acte el president del Saló Intenacional de Turisme, Ramón Bagó s’adreçà a tots els guardonats. Als assistents de Perugia en llengua italiana, els felicità efusivament per la seva tasca de promoció agraint la simpatía i tot dient “no mille o duemila o tremila, ma quattro mille grazie” (No mil, ni dues mil, ni tres mil sino quatre mil gràcies). Després parla de Benidorm des del seu record de juventut per haver-hi passat algunes temporades, i transmet la seva alegría a l’alcalde de la ciutat pel premi atorgat alhora que el felicita per la seva tasca. De la Costa Brava va dir Ramon Bagó que “no li hem donat la importancia que té, és única i irrepetible arreu del món, és un lloc idel per al turisme minoritari i continuarem lluitant per seguir sent el gran actiu turístic del país”. Per acabar, Bagó, llançà un missatge d’optimisme i va animar a tots plegats a aixecar el cap i tirar endavant; “quan ens apreten com mai, hem de treballar com sempre”, va exclamar.

actual

7

acpetur


Entrevista

Entrevista

mercats emissors més interessants en funció de l’oferta turística que s’ofereixi.

confiança: les persones, malgrat tenir un lloc de treball, modifiquen el seu comportament i consumeixen menys, o bé seleccionen més i prioritzen què consumeixen.

Cada municipi ha de buscar la seva marca? Allò que el fa diferent? Com per exemple Viladecans amb el teatre, Cornellà amb el festival de pallassos o El Prat amb la Raça Prat de pollastres Pota Blava? Cada realitat local ha de saber trobar els seus trets diferencials, que al mateix temps s’hauran de relacionar amb els de l’entorn, per tal d’articular una bona acció de promoció o de marketing, tenint en compte els mercats als que es vol arribar. Com més proper sigui el mercat emissor -català, espanyol, europeu- més podrem utilitzar les icones o marques locals de referència que expressen el trets diferencials. Però a mesura que ens allunyem, quan ens adrecem a públics més llunyans, és important comptar amb una icona o marca de conjunt, de l’entorn territorial

Sembla que el turisme ha passat a ser considerat en general com un bé bàsic, al qual no es vol renunciar. La gent doncs fa vacances, però redueix despeses, selecciona destinacions turístiques més properes, escurça el temps d’estada, etc. Durant el que portem d’any, l’activitat turística ha baixat un 12% respecte el 2008. Això ens diu dues coses: per una banda que el turisme redueix el seu impacte però, al mateix temps, resisteix prou bé la crisi si el comparem amb altres sectors que han disminuït dràsticament el seu pes en l’economia. Quin és, per vostè, el model de turisme del segle XXI? El de proximitat; sostenible, integrat i respectuós amb el seu medi natural, paisatgístic, urbà...

Els consorcis són un bon instrument per articular la creació i millora dels productes turístics Texte: Marga Solé / Fotos: Joaquim Zaforas Carles Ruíz Novella és diputat delegat de la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007 i alcalde de Viladecans. També és president del Comitè Executiu del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona i vocal de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya en representació de la Federació de Municipis de Catalunya en l’àmbit territorial de Barcelona. Va nèixer a Barcelona l’any 1962. Ha cursat estudis de Ciències Polítiques i Dret. L’any 1982 es va afiliar a les Joventuts Socialistes de Catalunya. És membre de la Comissió Ejecutiva del PSC del Baix Llobregat. Quins objectius té la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona per a l’any 2009? Per una banda, crear més oferta turística i de major qualitat, per tal d’atendre les noves expectatives dels turistes i visitants. I fer-ho en estreta col·laboració amb el territori, a través dels 16 consorcis de turisme que hi ha a la província de Barcelona, on hi són representats els ajuntaments i els sectors econòmics relacionats amb el turisme. Per altra, articular i racionalitzar les accions de promoció per fer arribar millor l’oferta turística de la província als diferents

actual

mercats emissors: català, espanyol, francès, britànic, alemany, holandès, rus, etc. Com afecta la crisi econòmica al turisme? La crisi econòmica és fruit d’una greu crisi financera a nivell internacional que acaba afectant l’economia real o productiva. Ho fa reduint el nombre de persones que treballen i reduint el consum. Naturalment això també afecta al turisme. La qüestió no és que el turisme es trobi en crisi, sinó que la crisi econòmica actual genera una manca de

8

acpetur

Com veu la temporada als municipis de Barcelona? Com hem mencionat parlant de la crisi, cal considerar el potencial turístic de la província de Barcelona quant a sol i platja, turisme actiu, natura, cultura... i la ubicació d’aquest potencial tant a prop d’una de les destinacions turístiques més importants del món com és la ciutat de Barcelona. Això ens fa pensar que podem tenir expectatives positives en els mercats de proximitat com són l’espanyol i el francès. Quina és l’oferta turística de la seva àrea d’influència? Sol i platja, turisme cultural, actiu, de natura, gastronòmic, termalisme... L’oferta turística de la província de Barcelona és variada, i aquest marc és una plataforma increïble per al turisme de reunions, amb un conjunt d’instal·lacions de primer nivell. del qual formem part. És en aquest moment que són essencials les marques de les destinacions turístiques. Disposar d’una marca turística amb alt valor i reconeixement internacional no és fàcil, i és un aspecte essencial sobre el que cal treballar.

Com col·labora la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona amb els municipis? Fent planificació turística, donant suport econòmic i tècnic a les seves necessitats de noves infrastructures, activitats o creació de productes. Vull destacar el suport a través dels 16 consorcis de turisme, on hi són presents els municipis que així ho consideren, junt amb els representants dels sectors empresarials. Els consorcis són un bon instrument per articular la creació i millora dels productes turístics, que després podran ser promocionats a través d’accions diverses com fires, workshops o famtrips, per exemple.

Quins són els principals clients de Catalunya, turísticament parlant? El propi mercat català, seguit per l’espanyol, el francès i el britànic, també l’alemany, el dels Països Baixos o dels països de l’est d’Europa. Més enllà queden els mercats asiàtics i d’Amèrica del nord.

Vostè també és alcalde de Viladecans. Com es promociona una ciutat o un indret? Gestionant els actius del propi lloc i del seu entorn. A través de la planificació estratègica i urbanística, cercant les millors oportunitats de futur, generant possibilitats per tal que els sectors empresarials puguin desenvolupar les seves inversions en l’àmbit turístic. Portant a terme gestió i promoció en estreta col·laboració amb els agents públics i privats, amb una clara orientació turística, arribant als

actual

Turisme de Catalunya, d’Espanya o del món? Quin ofereix més garanties d’èxit en aquests moments? Per quin s’hauria d’apostar? Tots ofereixen garanties, no és qüestió de desmerèixer cap opció. Tot depèn del mercat emissor al qual es vulgui arribar. Tal com deiem abans, com més allunyat sigui el mercat, serà convenient aprofitar la marca turística d’Espanya -i tenir molt present que es tracta d’una de els primeres destinacions turístiques del món-. També és molt oportú

9

acpetur


Entrevista dur a terme accions de promoció amb Turisme de Barcelona –una de les millors destinacions urbanes del món-- o amb Turisme de Catalunya –la primera destinació espanyola i una de les de major atracció d’Europa.

el GATPAC, per encàrrec del Govern de la Generalitat, durant la segona República, ara amb l’afegit dels espais naturals que aporten un valor singular. Ja que parlem de càmpings, quina creu que és l’opció més sol·licitada per fer turisme: càmping, hotel, apartament, pensió o fer un creuer ja que ara està tant de moda? És molt difícil respondre aquesta pregunta. Depèn del moment de l’any, del tipus de viatger, etc. Sembla que el nombre de places d’hotel va tenint un creixement constant encara que lent. Això indicaria que la demanda també segueix creixent. És semblant al que passa amb el turisme rural. En canvi, tenim la impressió que l’oferta de places de camping està més estancada. Sobre els creuers, sí pot afirmar-se que es tracta d’un sector amb una demanda alta i que està en creixement.

Els municipis volen turisme de qualitat o de quantitat? Probablement tothom vol un turisme de qualitat, però el món és divers i, per tant, ha de ser diversa també la destinació turística si es vol ser un referent internacional, accessible a tothom. El turisme de masses sembla que els municipis el volen menys, per què? Segurament per les distorsions –urbanístiques, comercials, de lleure–, per les molèsties –concentracions de gent, sorolls– i per les interferències amb la vida quotidiana que pot originar. El Baix Llobregat era una zona turística per excel·lència fa uns vint anys i ara sembla que ha deixat de ser-ho. Què ha passat? Per què Castelldefels, Gavà i Viladecans han deixat de ser uns llocs elegits massivament pels turistes estrangers? Perquè el model turístic dels anys 70 i 80 del segle passat no va ser substituït per un altre de diferent. L’estratègia econòmica d’aquest territori va anar per altres camins. Només Castelldefels va mantenir un cert potencial turístic que avui li permet disposar d’un cert avantatge en el seu model de desenvolupament turístic respecte a d’altres llocs.

Parlant d’hotels. N’hi ha de qualitat i bona relació amb el preu a la província de Barcelona, la seva àrea d’influència? Sí, a la província de Barcelona hi ha una àmplia i variada oferta de places hoteleres que s’ajusta a totes les necessitats de la demanda. Durant els darrers anys, tant des del sector hoteler com des de l’administració, s’ha fet una aposta important per incrementar el nivell de qualitat dels serveis. En aquest sentit, cal remarcar que la nostra província és la que ha fet una extensió més important de tot l’Estat pel que fa al SICTED (Sistema de Calidad Turística en Destino), implantat al territori per la Diputació de Barcelona conjuntament amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Què s’ha fet malament? A Castelldefels es va saber impulsar una renovació de les instal·lacions turístiques públiques i privades que va permetre renovar l’oferta, amb la qual cosa es disposa actualment d’un alt potencial. La resta hem de recuperar el temps, aprofitant les dinàmiques actuals, les tendències, i reprendre el caràcter turístic que ja havíem tingut. Això és el que avui ens pot donar noves oportunitats econòmiques en la generació de riquesa i en l’augment de llocs de treball.

Què han fet les empreses que es dediquen al sector del turisme per no perdre protagonisme i, en definitiva, clients? En bona mesura ja ho estan fent. Des de fa un temps, la dinàmica del mercat turístic està dominada pel fet que l’oferta és molt superior a la demanda. Això vol dir que el nivell de competitivitat és molt elevat. En aquest context, el nivell d’exigència dels turistes és més alt i també més sofisticat. Avui, més que una habitació d’hotel, el que es compren són experiències i sensacions. Per seguir essent competitius ens cal qualitat, experiències i una acurada estratègia de marketing.

Els càmpings Ballena Alegre, Toro Bravo, Filipinas, Albatros atreien a milers i milers de turistes i ja no hi són. Han deixat les famílies de fer càmping o a la zona ha resultat més rendible fent apartaments i pisos? Amb l’esgotament del model turístic que ja hem comentat, molts d’aquests càmpings van esdevenir segones residències de fet. Això no vol dir que s’hi fessin apartaments, no va ser aquest el cas. En el cas de Viladecans, per exemple, aquells espais són ara patrimoni públic perquè van ser expropiats per l’aeroport. Això afegeix un gran valor a tot aquell espai, de cara a generar un nou model de desenvolupament turístic al Delta del Llobregat. L’estratègia actual és considerar aquests anys passats com un parèntesi, i activar a fons el concepte d’espai de descans i de vacances que va desenvolupar per al Delta

actual

No sé si ho recorda, però quan jo era petita hi ha via un eslògan a TVE, l’única llavors, que ens deia “Seamos amables con los turistas”. Li parlo dels anys 60. Seria necessari fer una campanya semblant ara, o això és impensable? Constantment es fan campanyes de promoció turística, promogudes per organismes oficials com Turespaña o Turisme de Catalunya per captar nous turistes. És cert que avui hi ha una certa opinió publicada i expressada sobre els inconvenients que comporta una concentració

10

acpetur

alta de turistes en determinats llocs d’una ciutat o espai. Es detecta també un cert malestar per part de la població resident en relació als turistes. Cal prendre nota d’aquesta dada i actuar, evidenciant per al conjunt de la població autòctona la importància que té el turisme com a motor econòmic i per a la creació i manteniment de llocs de treball. Probablement veurem alguna campanya de caràcter intern a mig termini. Ara és evident que el turisme requereix gestió pública i, per tant, planificació. Els nostres paisatges, patrimoni, clima, història... són la nostra matèria primera, el nostre petroli, i com a tal es pot escollir entre transformar-lo i afegir-li valor. La ciutadania ha d’entendre la contribució econòmica que significa per a la nostra qualitat de vida el turisme. Per això, guanyar en valor significa poder visualitzar aquesta contribució. Si no és així, ens situem a la contradicció de que allò que ens genera benestar per un costat, ens el treu per l’altre, i és en aquest moment quan entra en crisi el model. Creu que els ciutadans fan sols turisme a les vacances o s’ho reparteixen al llarg de l’any, caps de setmana, ponts? L’aparició del low cost, i l’extensió i consolidació de la contractació on line de l’oferta turística fa que la tendència vagi a favor de gaudir de períodes de vacances més curts i repartits al llarg de l’any, combinant els diferents interessos o motivacions que pot tenir una persona avui i les ofertes més adequades en cada moment, aprofitant els preus més ajustats. Tot facilita aquesta tendència dels viatges curts i repartits al llarg de l’any. Ha passat a la història fer el mes de vacances complet i especialment a l’agost? Al nostre país, observant la dinàmica del mes d’agost, tampoc sembla que es pugui afirmar de forma taxativa que retrocedeixi el fet de fer el mes complet de vacances. Probablement hi ha gent i turistes en quantitat suficient com perquè totes les tendències convisquin.

El perfil en un minut Carles Ruíz és un home afable i molt amic dels seus amics. Posa molta il·lusió en tot el què fa i en el món del turisme, des del seu càrrec intenta que els indrets turístics de la província de Barcelona tinguin promoció, una oferta de qualitat i visitants, lo qual és bàsic per a qualsevol oferta turística. Però l’hem volgut conèixer una mica més en l’àmbit personal. Vostè fa turisme? Com? Quan? A on? Des que tinc fills busco espais més familiars, amb activitats per a compartir, en general durant els períodes de vacances escolars, especialment a l’agost. De poder triar: interior o exterior? M’agrada anar canviant o alternant: combino les sortides a l’interior amb les de l’exterior. Expliqui’m una imatge idíl·lica per a vostè? El primer record que tinc d’unes vacances de petit a La Pobla de Lillet. Actualment gaudeixo de molts moments idíl·lics amb la meva família a la Vall de Cardós. Si no visqués a Viladecans, on li agradaria viure? Hi ha molts indrets on m’agradaria viure. Precisament, una de les formes que tinc per valorar si una ciutat m’agrada més o menys és responent a la pregunta de si voldria o podria viure-hi. I n’hi ha moltes on, efectivament, hi voldria viure. Un indret. Les llacunes del Delta del Llobregat. Un menjar. M’agrada cuinar. Hi ha molts menjars que m’agraden, però escolliré un plat clàssic i popular: els canelons. Una prenda de vestir. Pantalò curt i samarreta. Un llibre. “Alícia al país de les meravelles” i “Alícia a través del mirall”, de Lewis Carrol. Un color. Un de ben viu: el blau. Una pel·lícula. “Lawrence d’Aràbia”, “Ciutadà Kane”, “L’home que volia ser rei”, “Un, dos, tres” de Billy Wilder... Li agradaria anar a una illa deserta...? Amb què i amb qui? No. M’agrada molt la gent i els llocs on fer coses amb d’altres. No recomanaria a ningú que compartís amb mi aquesta experiència de ser en una illa deserta.


Congreso ACPETUR

Congreso ACPETUR

Pinceladas de un viaje a la India

XV Congreso Internacional ACPETUR Texto y fotografias: José Ignacio Galindo

“Al llegar a la India me estaba esperando una realidad insólita: oleadas de calor, vastos edificios grises y rojos, muros leprosos, anchas y hermosas avenidas, callejas malolientes… torrentes de autos, ir y venir de gente, vacas esqueléticas sin dueño, mendigos, carros chirriantes, ríos de bicicletas… muchachas como una vara de nardo de saris rojos, azules, amarillos, hombres obscuros de bigotes puntiagudos y turbantes de colores delirantes, mujeres morenas de ajorcas en los tobillos, cejas y pelo negro como alas de cuervo e inmensos ojos de leona en celo…Vi monstruos y me cegaron relámpagos de belleza…” (Octavio Paz) He querido comenzar esta crónica de nuestro último Congreso Internacional con esta trascripción que el mexicano y premio Nóbel Octavio Paz, escribe en su libro “Vislumbres de la India” relatando sus vivencias a la llegada a ese país, ya hace más de 50 años. Y lo hago porque creo que muchos de los que hemos viajado hace pocos días lo hubiésemos definido con expresiones muy semejantes.

Este año ACPETUR decidió realizar el XV Congreso Internacional en este fascinante subcontinente y allí que nos fuimos, entre mercados emergentes y culturas milenarias, a pesar de las tórridas temperaturas, a conocer y visitar el llamado Triángulo de Oro (Delhi, Agra y Jaipur) por unos, o “la Joya de la Corona” -por la cantidad de monumentos que contiene- por otros. Trasportados por la compañía Finair, que hizo todo lo viable porque el vuelo fuese lo más agradable posible, llegamos a destino en una noche mágica: la noche de San Juan.

Sánchez Dragó, nuestro gran escritor y viajero compulsivo hacia ese país dice que probablemente viajar a la India sea el único viaje no turístico que se pueda hacer en el siglo XXI. Para muchos expertos es el “viaje de los viajes”, una vivencia que se adentra en una parte de nuestro corazón y de nuestros sentimientos sin llegar a darnos cuenta. Muchos visitantes han cambiado sus vidas después de conocer estas tierras bendecidas por los dioses.

actual

Delhi, ciudad en la que conviven más de diez millones de habitantes, tiene un carácter cosmopolita y tolerante, es una máquina de sueños que encierra todas las contradicciones y diversidad de este país. La opulencia y prosperidad conviven con el desempleo y la mayor de las

13

acpetur


Congreso ACPETUR

Congreso ACPETUR donde te puedes encontrar con las vivencias más inesperadas. Nos despedimos de Delhi visitando el Complejo de Qutab Minar, lugar muy concurrido por el turismo interior para conocer la antigua torre de arquitectura afgana con sus 73 metros de altura (año 1193) y la mezquita que se encuentra a sus pies que es la primera que se construyó en la India. De camino a Jaipur vamos a entrar en contacto con una de las regiones más fastuosas y legendarias: el Rajastán, una tierra árida de guerreros donde los palacios de los maharajás son suntuosos y sus habitantes herederos de los rajput, la raza de señores feudales que conquistaron estas tierras. Jaipur, capital del Rajastán, fue mandada construir en 1727 por el maharajá Jai Sing II al abandonar Amber y vislumbrado, según cuentan, por una alucinación que tuvo en sus sueños de opio. Más tarde en 1876 y para celebrar la visita del Príncipe de Gales fue pintada de su famoso color rosa, conociéndose desde entonces como “la ciudad rosa”.

pobrezas. Un duro choque para los occidentales que la visitamos.

raron a Gandhi; es muy visitado por la gente del país donde van a dejarle ofrendas y a pasear por sus jardines.

Convertida en capital de la India en 1912 por el imperio británico, hasta entonces había sido Calcuta, se nota su influencia por las grandes avenidas construidas y los inmensos parques y construcciones. De esta manera la ciudad quedo dividida en el Nuevo Delhi y el Viejo Delhi, creando de esta manera todavía más anacronismo.

Nos sorprendió la cantidad de gente que nos encontramos en Jama Masjid o la Mezquita del Viernes, una de las más grandes del país con un patio central para más de 25.000 personas. Construida por el emperador mogol Shah Jaha sobre el año1650 es el principal centro de culto para los musulmanes de Delhi. Destacan sus cúpulas de mármol, sus dos minaretes y algunas reliquias que guardan del profeta Mahoma.

De visita obligada es la Puerta de la India, un gran arco de piedra construido en la parte emblemática de la ciudad, llamada “el camino de los reyes”, para conmemorar a los soldados indios que murieron en la Primera Guerra Mundial y en las Guerras Afganas de 1919. Bajo el monumento se encuentra la llama del guerrero inmortal en conmemoración al soldado desconocido. En las paredes del monumento están inscritos los nombres de los soldados que murieron en estas guerras. Muy cerca de este monumento se encuentra el Palacio Presidencial o Rashtrapati Brawan (antigua Residencia del Virrey) y el Parlamento, también de influencia británica.

Los “sijs” con sus turbantes y largas barbas son una de las etnias más características de la India. Creen en un dios sin forma y visitamos uno de sus templos llamado Gurudwara Bangla Sahib. Dentro de él los “ragis” o músicos que entonan versos del Libro Santo ponen un ambiente muy especial de recogimiento y armonía. Cerca de la mezquita del Viernes se encuentra el Fuerte Rojo y la antigua Delhi con algunos fragmentos de la antigua muralla y la calle principal donde se encuentra el pintoresco bazar conocido como Chandni Chowk. Siempre está terriblemente congestionado de gente, triciclos y carromatos haciendo difícil la circulación por sus callejuelas

El Raj Ghat (Tumba simbólica o Memorial de Mahatma Gandhi) es un sencillo monumento del lugar donde incine-

actual

14

acpetur

Jaipur, para mi, es un espectáculo diario, un escenario con palacios, elefantes, santones semidesnudos, hombres con vistosos turbantes, coloridos saris, callejuelas que huelen a vaca a la vez que a azafrán y comino, bicicletas, animales, riskhaws. Un alboroto caótico con un decorado de fachadas rosáceas de una arquitectura de filigrana y fantasía cuyo empaque y perfección se alcanza en el Palacio de los Vientos (Hawa Mahal), su mejor y más conocido monumento. ¡Que maravilla¡ Recuerdo con gran placer ese paseo en riskhaw que la organización nos tenía preparado a todos nosotros para poder vivir la ciudad de cerca como un ciudadano más acabando ebrio de colores, olores y ruidos. Eso si que fue vivir la India. A la mañana siguiente muy tempranito toca la visita al Fuerte Amber. El Fuerte emerge orgulloso desde su atalaya ancestral y se encuentra a muy pocos kilómetros de la capital luciendo su esplendor pétreo de años dorados cuando el padre del fundador de Jaipur terminó su construcción. La fortaleza es un soberbio ejemplo de la arquitectura rajput, con una posición privilegiada en la falda de una colina. La ascensión hasta él es típica hacerla a lomos de un elefante y así la hicimos maravillándonos en el camino de todo lo que íbamos contemplando. Más de 100 elefantes espléndidamente ataviados emplean para subir a los visitantes preservándoles de la caminata. Diciendo adiós a los bazares de la ciudad rosa y con las últimas compras a pie del autobús, nos dirigimos al último vértice del Triángulo de Oro: Agra. En el camino una sorpresa nos espera. La resumiré en pocas palabras: son

actual

15

acpetur


Congreso ACPETUR

Congreso ACPETUR

las cuatro de la tarde, acabamos de comer, hace 46 grados a la sombra y nos espera la visita de la denominada “ciudad fantasma” o Fatehpur Sikri, una ciudad que mandó construir, en el siglo XVI, el emperador mogol Akbar como capital de su imperio y que a los pocos años parece que fue abandonada por falta de agua y excesivo calor. No se si la mayor parte de nosotros nos enteramos muy bien de las explicaciones que nos daban, pero que a más de uno se le apareció algún fantasma por el sofoco que llevábamos, estoy seguro. Agra no creo que sea una de las ciudades más fastuosas de la India pero, sin duda, es la más visitada. El motivo, conocer el maravilloso mausoleo dedicado al amor, el Taj Mahal, una de las Siete Maravillas del Mundo. Muchos de los turistas que viajan a este país es simplemente para admirarlo. Podríamos decir que el ombligo de la India es el Taj Mahal, un enclave mogol fruto de un amor fou como dirían los franceses. Shan Jahan tuvo su esposa favorita a la que había dado el título de “la elegida de palacio”. El destino le jugó una mala pasada y ella murió en el parto de uno de sus hijos. En el lecho de muerte el marido le prometió que construiría un gran mausoleo que sirviese de testigo de ese gran amor que había durado 20 años. Veinte mil artesanos y el mejor arquitecto iraní de la época tienen la culpa del más espectacular monumento levantado en nombre del amor. En una mañana de domingo, con el sol apretando y una gran muchedumbre de visitantes que componían un maravilloso paisaje humano visitamos los componentes de ACPETUR este símbolo por antonomasia de la India. Creo que nadie salió descontento y todos con muchas decenas de fotografías para recordar.

actual

16

El Fuerte Rojo, llamado así por el color de la piedra con que se construyó, se levanto por la estratégica situación que ocupa Agra, casi en el centro del subcontinente indio. Es otro de los monumentos más visitados y que vale la pena no perderse. También fue mandado construir por el emperador mogol Akbar. En él estuvo encarcelado Shan Jahan por orden de su propio hijo, y cuentan que desde su celda veía el mausoleo que había dedicado a su amada. Así terminó esta triste historia de amor. En la parte cultural del XV Congreso Internacional de Acpetur destacaron dos eventos. El primero tuvo lugar en el Hotel Crowne Plaza de Delhi y se trató de un Encuentro entre nuestros asociados asistentes al Congreso y periodistas y escritores locales que se dedican de alguna manera al turismo en la India. Fue presidido por nuestro presidente Domènec Biosca y a él acudió, entre otros, el profesor Sujan Sing Panun bien conocido en su país y fuera de él, por sus trabajos y libros publicados sobre la India. La sesión trató diversos temas de actualidad y mantuvo una alta cota de expectación. El último día de nuestra estancia tuvo lugar en el magnífico Hotel Leela Kempinski ubicado en Gurgaon (la ciudad satélite y futurista de Delhi), la convención del XV Congreso de Acpetur. La dirección de la cadena Kempiski nos hizo una exposición de la red hotelera de Gran Lujo que tienen repartida por los principales puntos del país, así como una disertación de los trenes de lujo que en estos momentos están operando con el nombre de “Palacios sobre ruedas” y “Tren Indian Maharajá”.

acpetur

Nuestro vicepresidente Román Hereter expuso el tema “La India y su entorno”, presentándonos con su gran experiencia las diferentes rutas y viajes que se pueden realizar a través del subcontinente indio y como se pueden completar esas rutas con la visita de países limítrofes como pueden ser: Afganistán, Pakistán, Nepal, Bután, Bangla Des, Sry Lanka o Maldivas. De esta manera y con una cena de despedida en el mismo hotel, quedó cerrado el Congreso de ACPETUR del año 2009. No se puede terminar esta crónica sin hacer referencia a los hoteles y restaurantes que nos han mimado y nos han hecho disfrutar en estos días de este magnífico viaje.

No sucede muy a menudo poder pasar la noche en la habitación del palacio de un maharajá, pero en la India esta insólita vivencia puede convertirse en realidad. La hostelería hindú combina el esplendor de las residencias de antaño con el lujo y el gusto del diseño contemporáneo. ACPETUR así lo ha experimentado en este viaje visitando: Hotel Crowne Plaza y Hotel Claridges en Delhi, Samode Palace en Samode, Hotel Shiv Vilas y Rambagh Palace en Jaipur, Hotel Trident en Amber, Laxmi Vilas Palace en Bharatpur, Oberoi Amarvilas y Hotel Jaypee Palace en Agra y Hotel Leela Kempinski en Gurgaon (Delhi). Una experiencia inolvidable para todos nuestros congresistas.


Texto i fotografías: Román Hereter

La India: negación de la indeferencia


El repor taje británicos y el Raj Ghat, lugar de incineración de uno de los artífices de la Independencia, Mahatma Gandhi. Son estos los lugares más visitados de la capital que se completan con los templos más representativos de las diversas religiones que conviven en el país: hindú, musulmana, sij, jaín, bahal, etc. y con la plaza Connaught, auténtico corazón de la ciudad y símbolo de su progreso. Pero uno de los Estados con más personalidad es, sin duda, el Rajasthán. La tierra de los rajás ofreció una mayor resistencia a los invasores musulmanes primero y británicos después, construyendo fortalezas inexpugnables y constituyéndose como auténtico bastión del hinduismo. Ciudades amuralladas en medio del desierto, castillos encaramados en los riscos rocosos y caminos polvorientos son características comunes del Rajasthán. Todos ellos son fácilmente perceptibles en Jaipur, la capital, también llamada la ciudad rosada. Con sólo pisar sus calles, el viajero se percata de la diferencia con respecto a Delhi. Las mujeres con sus saris de colores, los hombres con sus turbantes, las carretas tiradas por camellos... Un mundo rural que sin embargo confluye en una capital capaz de impresionar por la monumentalidad y refinamiento de sus edificios. El Palacio del Maharajá se levanta en el centro de la ciudad, fuertemente vigilado por su guardia personal, y en él vive Saway Bhawani Singh Muc, el actual Maharajá de Jaipur. Retirado ya de su carrera militar dedica todo su tiempo a sus negocios entre los que figura el Rambagh Palace, convertido ahora en hotel.

La India... cinco letras mágicas capaces de compendiar todo un subcontinente misterioso, una combinación entre la sencillez y la opulencia, entre el materialismo y la espiritualidad. No es fácil comprender la India. Dicen que es necesario empezar a recorrer sus caminos dotado de una especial predisposición. Dicen también que, tras contemplar el lento caminar de su pueblo, a la India, o se la ama o se la odia. Lo que si es cierto es que a nadie puede dejar indiferente. Su extensión es tal, que nunca puede plantearse un viaje global del país. Sus distancias, sus infraestructuras limitadas, sus más de mil millones de habitantes, sus cambios climatológicos y su infinidad, obligan al viajero a acortar su periplo y marcar un itinerario posible y asequible. Una ruta que acostumbra a coincidir en la mayoría de las personas que visitan la India por primera vez. Un viaje por el norte del país que aparece como una buena combinación donde confluyen el colorido del Rajasthán, la monumentalidad de la época Mogol, el colonialismo inglés, y la sencillez de un pueblo dividido en castas y preocupado por la reencarnación.

actual

La Ruta Clásica La ruta clásica se inicia en Delhi, la capital. El auténtico desarrollo de esta gran ciudad llega en los siglos XVI y XVII, cuando se construyen la Fortaleza Roja, para dar esplendor a los emperadores Mogoles; la Jamaa Masjid, mezquita más grande del país; y la tumba de Humayum, mausoleo inspirador del Taj Mahal. Mucho antes, en el siglo XII, ya se había levantado el minarete más alto del mundo, el Qutb Minar, de 73 metros de altura, y mucho después vinieron los edificios coloniales

20

acpetur

actual

21

acpetur


El repor taje

El repor taje Junto al Palacio del Maharajá se extiende el Jantar Mantar, un observatorio astronómico que demuestra la afición de Jai Singh II por esta ciencia. El Palacio de los Vientos, edificio que permitía a las mujeres de la corte contemplar los desfiles sin ser vistas, el lugar de incineración de los Maharajás, el Valle de Galta y la excursión al fuerte de Amber, donde se sube a lomos de elefante, completan las visitas a los enclaves más interesantes de la ciudad, que pueden alternarse con las compras de la buena artesanía local y los espectáculos folclóricos que tienen lugar diariamente. La ruta clásica por la India prosigue hasta Fathepur Sikri, la ciudad fantasma. Levantada para conmemorar el nacimiento del emperador mogol Akbar, se trata de una extraña mezcla de la arquitectura hindú con la sarracena, y hoy está completamente desierta ya que tuvo que ser abandonada por falta de agua. El color rojizo de la piedra arenisca contrasta con el mármol blanco de la mezquita de su patio principal que conjuntamente con la puerta más alta de la India, constituyen los lugares más pintorescos de la urbe olvidada. A 38 kilómetros de Fathepur Sikri se encuentra Agra, la ciudad del Taj Mahal. Normalmente y a lo largo de los tiempos ha sido la fe y la vanidad lo que ha forjado la historia de la arquitectura. En el caso del Taj Mahal se trata del amor y la muerte. El amor del emperador Sahah Jahan por su esposa, que tras un fecundo matrimonio con 13 hijos, murió al día siguiente de dar a luz a una preciosa niña. Corría el año 1629 e inmediatamente después se inició la construcción del impresionante mausoleo de mármol blanco, que ocupó a 22.000 personas durante diecisiete años. Su hermosa cúpula, sus minaretes ligeramente inclinados hacia fuera y las incrustaciones en piedras preciosas y caligrafías lo convierten en la más perfecta joya del arte musulmán de la India. En Agra, también hay que realizar una visita a la Fortaleza Roja, construida por el emperador Akbar Jehan.

En busca del Ganges Evidentemente hay mucho más. Kahurajo, acostumbra a ser preámbulo habitual de la visita a la ciudad sagrada del Ganges. Aquí se levantaron entre los siglos X y XI bajo el reinado de la dinastía Chandela una serie de templos, que en un total de 22, presentan una armonía excepcional rodeados por un entorno apacible. Las esculturas eróticas que los adornan llaman la atención de los visitantes. El templo de Kandariya, con sus uniones amorosas, el de Chitragupta, el de Lakshmana, con escenas guerreras y eróticas en su friso, y el Vishwanata, que alberga algunas de las mejores exculturas religiosas, son algunos de los más interesantes. Benarés es la ciudad sagrada de la India. A orillas del

Ganges se levanta una urbe ligada como ninguna otra a la muerte. Durante el día los peregrinos acuden a las orillas del río para celebrar sus baños rituales en los "ghats", mientras un poco más allá, queman sin prisa los cuerpos de los fallecidos en plena incineración. Caminar por las calles de Benarés o deslizarse junto a la orilla del Ganges en una embarcación sobrecoge a cualquiera. Y es precisamente aquí donde se produce la decisión del viajero sobre la India. Algunos se sentirán orgullosos de continuar su camino ... Otros sólo pensarán en volver algun día.

Insistencia en el Rajasthán Y a la hora de profundizar en los caminos de la India, muchos se decantan por volver al Rajasthán. Udaipur es una bella ciudad situada junto al río Pichhola, que dispone además de un lago en el que se levanta el palacio Jag Niwas, convertido en la actualidad en un hotel de lujo. Pero sin duda, lo que impresiona más de la "ciudad blanca", como también se la conoce, es la fortaleza del siglo XVI construida en mármol y granito. Jodhpur recibe el sobrenombre de "la ciudad azul", porque muchas de sus casas están pintadas con este color. Frente a una inmensa roca de 121 metros de altura, se levanta otra fortaleza inexpugnable, el Fuerte Meherangarh, construído en 1459 por Rao Jodha dominando todo el entorno circundante. Mucho más moderno es el Palacio de Umaid Bhawan, cuya obras se iniciaron en 1929 para combatir el hambre de la población con motivo de una sequía. Hoy es un hotel de lujo, además de la residencia del Maharajá de Jodhpur. Pero sin duda uno de los enclaves que más sorprenden al viajero es Jaisalmer, "la ciudad dorada". Situada en pleno desierto del Thar, cerca de la frontera con Pakistán, fue fundada en 1.156 por el Maharaja Jaisal Singh. Rodeada por una muralla de cinco kilómetros de longitud y 99 torres defensivas, conserva en su interior los "havelis", suntuosas mansiones construídas para los ricos comerciantes de la Edad Media. Las ventanas son sencillamente excepcionales y parecen más una obra de delicados orfebres que el trabajo de arquitectos y escultores. Las estrechas calles de Jaisalmer, repletas de edificios de piedra arenisca amarilla, contrastan con las casas de abobe construidas en el exterior y habitadas por los nómadas del desierto. El colorido de los saris de sus mujeres y las joyas que llevan a diario, llaman la atención por su riqueza, a pesar de su sencilla forma de vida. La ciudad de Ajmer, sagrado lugar de peregrinación de los musulmanes, el lago de Pushkar, con su importante mercado anual de camellos, el Monte Abu, con el templo Vimala Vasahi y las ciudades de Bikaner, Chitogarth y Ranakpur, pueden completar un interesante recorrido por el Rajasthán.


El repor taje De norte a sur Cachemira, famosa por la belleza de sus ríos, lagos y bosques, era uno de los destinos más solicitados entre los viajeros que visitaban la India del norte. Sin embargo la inestabilidad política ha llevado a las autoridades del país a desaconsejar el viaje. Su capital Srinagar, situada a la orilla de los ríos Dal y Jhalum destaca por las grandes barcazas convertidas en casas de lujo, por el mercado flotante de verduras que se celebra a diario, por los jardines mogoles y por la gran mezquita. Muy cerca de la inestable frontera con Pakistán se encuentra Gulmarg, famoso por su paisaje montañoso. Los monasterios budistas son el rasgo más característico de la región de Laddakh, llamada también "el pequeño Tibet". Al sur de Cachemira se extiende el estado de Himachal Pradesh con bellas vistas hacia el Himalaya. Al sudoeste encontramos el Punjab, con Amristar y el famoso santuario sagrado de los Sikhs: el Templo de Oro. El puerto de Bombay, la segunda ciudad del país, centro industrial y mercantil, es el punto de partida para recorrer las regiones occidentales donde destacan la Isla de Elephanta con los templos rupestres dedicados a Shiva; los templos rupestres de Ellora hindúes, búdicos y jainistas, construídos entre los siglos VII y XI; los templos y monasterios búdicos de Ajanta; los parques nacionales de Nawegaon y Tadoba; Aurangabad con el mausoleo construído en memoria de la primera esposa de Aurangzeb e inspirado en el Taj Mahal; y Goa, antigua capital de los portugueses que dejaron bellas construcciones coloniales y famosa ahora por sus playas. En el extremo nororiental destaca el estado de Bengala, con la mayor ciudad de la India: Calcuta. Bulliciosa, auténtico babel de razas, creencias religiosas y desigualdades económicas, propone entre sus visitas el templo de Kali, la mezquita de estilo mogol Nakhoda, el jardín botánico y el museo indio, aunque la ciudad sorprende más por su conglomerado urbanístico y humano que por sus monumentos. Las estribaciones de los Himalayas, los paisajes de Darjeeling y Sikkim y el Parque Nacional de Kazikaranga, con algunos ejemplares de rinoceronte unicornio, pueden completar la visita al golfo de Bengala. Mucho más al sur encontramos el estado de Mysore o Karnataka, con sus playas y plantaciones de cocoteros, sus templos de Belur, Halebid, y Somnathpur, su reserva de animales de Bandipur y sus ciudades históricas y arqueológicas como Hampi, Badami, Pattadakal, Aihole, y Bangalore. Las playas y paisajes exóticos también abundan en Kerala. El antiguo puerto de Cochín y sus restos coloniales, el centro cristiano de Kottayam, el parque nacional de Periyar, la estación balnearia de Kovalam, o la ciudad costera de Quilón, constituyen sus puntos de máximo interés.

El repor taje Madrás, viejo centro colonial inglés, es la capital del estado de Tamil Nadú, uno de los más ricos de la India en cuanto a arte se refiere. Tanjore fue capital del imperio Chola. Madurai es una de las ciudades míticas de la India. En Mahabalipuram hay que contemplar el frontón esculpido en la roca que representa "el descenso del Ganges". Padmanabhapuram, Kandaachipuram y Srirangam, son otras de las ciudades destacables. Hyderabad, capital del estado de Andhra Pradesh, debe su antiguo esplendor a la riqueza de las cercanas minas de diamantes. El carro Minar, el arco de triunfo, la mezquita Juma y el Museo de Arte Oriental y Occidental, son algunas de sus actuales joyas. La India... Muchos son sus caminos, sus ciudades, sus templos y sus poblados. Quizás es el lugar idóneo para aplicar el viejo consejo oriental. "Tómeselo con calma".


El repor taje

El repor taje

Texte i fotografies: Román Hereter

Festival del monestir Hemis, a Ladakh Com a extensió del Congrés celebrat a l’Índia, un grup d’integrants d'ACPETUR es va traslladar a Ladakh, amb el principal objectiu d’assistir al festival del Monestir Hemis, situat a 54 quilòmetres de la capital, Leh. A part del festival i les seves vistoses danses, varem tenir l’oportunitat de visitar altres monestirs i contemplar els magnífics paisatges muntanyosos de la zona anomenada en ocasions com "el petit Tibet". sobre el nivell del mar, incloent les cadenes de l'Himalaya i Karakoram com també la vall superior del riu Indo.

El Ladakh o la "terra dels passos elevats" és una regió delimitada al nord per les muntanyes Kunlun i la cadena dels Himalayas pel sud, pertanyent a l’Índia, habitada per una població d’ascendència indoària i tibetans.

Els pics a la serralada de Ladakh tenen altituds a la zona de Zoji-la de 5,000 a 5,500 metres, i augmenten cap al sud aquesta alçada, assolint un màxim en les cimeres bessones del Nun Kun de 7000 metres. La zona és un desert de gran altitud, ja que els Himalayas produeixen una zona sense pluges, en evitar l’entrada en l’àrea dels núvols del monsó. La principal font d’aigua és la precipitació en forma de neu que cau a les muntanyes.

En el passat va tenir importància per la seva ubicació estratègica en un punt d’encreuament de diverses principals rutes comercials, però des que les autoritats xineses van tancar a mitjans de la dècada de 1960 les fronteres amb el Tibet i Àsia Central, el comerç internacional va minvar ostensiblement. Des de l’any 1974 el govern indi ha promogut el turisme cap a Ladakh encara que la regió és encara un territori disputat entre l’Índia i el Pakistan, per la qual cosa és evident una important presència militar.

Els estius són curts, encara que no prou com per permetre el cultiu de gra a les zones més baixes de les valls. El clima de l’estiu és sec i agradable, amb temperatures mitjanes de 10 a 20 graus centígrads, mentre que durant l'hivern, la temperatura pot descendir fins i tot a menys 50 graus centígrads. Després de Sibèria, és la zona habitada més freda del món. La falta de vegetació fa que la proporció d’oxigen en l’aire sigui menor a la que hi ha en altres llocs d’altures similars. A zones baixes es conrea fruita, mentre que les més elevades es reserven per als pastors nòmades. En el passat, l’excés de producció era bescanviat per te, sucre, sal i altres béns.

El budisme va arribar a Ladakh per l’oest des de Caixmir el segle II quan gran part de la zona aquest de Landakh i l’oest del Tibet encara practicaven la religió Bon.

El paisatge i la història Ladakh és l’altiplà ubicat a major altura del Caxmir indi, situant-se majoritàriament a més de 3.000 metres

actual

27

acpetur


El repor taje Cultura i festivals L’arquitectura de Ladakh té influències tibetanes i índies, i l’arquitectura dels monestirs reflecteix en gran manera l’estil budista. Moltes cases i monestirs estan construïts en llocs elevats, i assolellats que miren cap al sud. Tant la música dels festivals monacals budistes del Ladakh, com la tibetana, sovint inclou cants religiosos en tibetà o sànscrit, com una part integral de la religió. Els esmentats cants són complexos i sovint inclouen el recitat de texts sagrats. Els cants Yang, executats sense una mètrica, són acompanyats per tambors ressonants i síl.labes sostingudes en tons baixos. Les danses religioses són una part important de la vida cultural de Ladakh. El monestir d'Hemis, indret destacat del budisme Drukpa, és el centre d’un festival anual que se celebra a començaments de juliol les danses del qual narren històries de lluites entre el bé i el mal, finalitzant amb la victòria del bé. Tradicionalment no existia educació formal a excepció de l’oferta als monestirs. Normalment, un fill de cada família era obligat a aprendre l’escriptura en tibetà per poder llegir els llibres sagrats. El Monestir Hemis, ocult dalt d’una serpentejant gorja de muntanyes al sud del riu Indo, es va establir el 1672

Al llarg de la història es va treure molt profit de la posició geogràfica de Ladakh en un punt d’encreuament d’algunes de les rutes comercials més importants d'Àsia. Els seus habitants cobraven impostos sobre les mercaderies que creuaven el regne des de Turkistán, Tibet, Punjab, Caxmir i Baltistan. Una petita proporció de ladakhies eren empleats pels mercaders i amos de les caravanes,

actual

facilitant el comerç de tèxtils, catifes, colorants i narcòtics entre Punjab i Xianjiang. El turisme d’aventura va començar a Ladakh el segle XIX. A començaments del segle XX, era comú que els oficials britànics realitzessin un viatge de 15 dies des de Srinagar a Leh com a part de les seves vacances anuals.

28

acpetur

pel rei Senge Zampar Gyalva i és el més gran i pròsper dels monestirs de Ladakh. Anualment es realitza el festival en honor del guru Padmasambhava, que va introduir el budisme en el Tibet. Les danses dramàtiques són molt populars i representen una espècie de pont entre el budisme popular i l’esoterisme. Lames i monjos amb vestits i gorres de cerimònia i famílies locals empolainades amb esplèndids vestits tradicionals, participen en una vibrant expressió de valors culturals i religiosos centenaris. Els ballarins, que representen figures divines o mitològiques, vesteixen colorits brocats i pesades màscares, mentre executen danses cerimonials al voltant del pati del monestir. La solemnitat s’interromp amb interludis còmics, representats per ballarins que salten a escenes fent acrobàcies i caricaturitzant els solemnes ritus previs, per la satisfacció del públic. A més a més d’atraure una gran multitud de visitants de fora de la regió, aquests festivals proporcionen als habitants dels llogarrets de Ladakh l’oportunitat de reunir-se i intercanviar notícies. Els integrants del grup d’ACPETUR varem poder contemplar l’espectacle, i també vam tenir l’oportunitat de visitar els monestirs d'Alchi, Likir, Thikse i els palaus de Shey, Stok. Tanmateix, varem gaudir dels diversos atractius de la ciutat de Leh i dels espectaculars paisatges de la zona.


Sortides ACPETUR

Sortides ACPETUR

Escapada a la sierra de Albarracín

sido a lo largo de la historia ganadera, agrícola, industria de la lana, para la que contaban con batanes, telares y molinos. La villa de Albarracín con sus calles estrechas casi sin plazas ni espacios libres, encerrados por edificaciones en altura con escaleras encaramadas en la montaña dan una visión majestuosa de la ciudad resaltando la Catedral de El Salvador del siglo XVI, la casa de los Dolz-Espejo, la Iglesia de Santa María, la Plaza del Ayuntamiento, la portada del Palacio Episcopal del siglo XVIII, la casa de los Escolapios y, finalmente, la casa de la Brigaderia, sede del hotel del Grupo Gargallo en la que nos alojamos.

Texto: Luis de Borja. Fotografías: J.M. Matas Una de las particularidades de Albarracín y su comarca son los trabajos de hierro forjado, representando diversas figuras simbólicas y sirviendo de ornamentación en las fachadas principales de palacios y casa señoriales. Como más representativas, destacamos el pulpito de la Iglesia de Santa Catalina, la veleta del Ayuntamiento de Albarracín. Merece también atención los escudos heráldicos de diversas familias señoriales de la comarca entre los cuales figura el escudo de la familia Gargallo, hoy logotipo de la cadena hotelera.

ACPETUR, como cada año, desarrolla entre sus diferentes actividades socio-culturales, alguna salida con doble finalidad lúdica-formativa.

Aragón, migas con uvas, farinetas, gachas, gazpacho de pastor, sopa de ajo, revuelto de setas, huevos con jamón, truchas al vino…. y por supuesto todos los productos derivados de cerdo, jamón, embutidos, conservas, acompañados por un extraordinario pan de leña y excelentes vinos y quesos de la zona. Entre los postres destacaría las famosas almohábanas de Ben-razim, pastas artesanas de pueblo, tartas de requesón, mantecadas de almendra.

En la primera quincena de marzo, tuvimos la oportunidad de disfrutar de la hospitalidad y bien saber hacer, de Miguel Gargallo y su competente equipo de colaboradores, los 25 compañeros de ACPETUR que visitamos durante 3 días las tierras turolenses de la comarca de la sierra de Albarracín. El Grupo Gargallo fue de nuevo anfitrión de esta intensa y entrañable “escapada profesional turística” a la provincia de Teruel, zona de origen del grupo empresarial hotelero.

Albarracín es sin duda, uno de las ciudades medievales más bellas y poco conocidas de nuestro país. En sus tierras hay pinturas rupestres del Rodeno que mas tarde la poblaron los celtas, los romanos y posteriormente vino la invasión musulmana. Llegó el grupo berebisco de la tribu de los Ibn-rasin que dio su nombre a la villa. Esta se fue desarrollando a la sombra del castillo que se asienta sobre un enorme peñasco.

Después de un viaje agradable, con un magnífico ágape en el Hotel Casanova de Fraga, llegamos a Albarracín alojándonos en uno de los edificios más emblemáticos de la villa, el Hotel Albarracín, donde a lo largo de estos días tuvimos la oportunidad de conocer en profundidad la cocina tradicional turolense. Exquisiteces como estofado de ciervo, caldereta de cordero, conejo escabechado, ternasco de

actual

La posterior ampliación de la población en el siglo XI exigió la remodelación de la majestuosa muralla que se conserva en la actualidad. Su economía y la de la comarca ha

30

acpetur

Visitamos diversas zonas de la comarca como la Cascada de Calomarde, Puente “Rodilla” sobre el Rio Gualdalviar y Ojuelos, Rio Cabriel. Y disfrutamos de una maravillosa puesta del sol en estos días de primavera digno de rememorar como una de los mejores recuerdos en un entorno de este parque cultural de Albarracín. Poco popularizada pero con extraordinarios recursos naturales, esta zona ofrece muchas posibilidades en senderismo con múltiples rutas señalizadas recorriendo a pie o como en nuestro caso hicimos por la gentileza de Segway Rural, senderismo sobre ruedas. Su director Santi Marti nos enseño a funcionar este fácil artilugio electrónico que nos invita a sentirnos ligeros, libres y potentes al integrarnos en la naturaleza y el senderismo de forma ecológica. También visitamos el secadero de embutidos y jamones, Jamones Bronchales, donde su propietario nos mostró todo el proceso de elaboración artesa-nal para sus productos. Hay que resaltar las múltiples atenciones y detalles que Miguel Gargallo dispersó al grupo de profesionales de la comunicación turística - libros, videos de la zona, folletos, planos y abundante información económica-turística de la provincia. Esta material lo entregó antes y durante nuestra escapada formativa-informativa, lo que es de agradecer para contrastar lo que íbamos apreciando in situ. En la última cena tuvimos un encuentro con autoridades locales, empresarios turísticos y medios de comunicación representados. El Alcalde de Teruel, Miguel Ferrer, el Concejal de Turismo y varios representantes de la Asociación de Empresarios Turísticos de Albarracín, AETSA. A lo largo de esta sesión pudimos comentar los diversos problemas de infraestructura y promoción que tiene la comarca así como sus planes de mejora de futuro. De estos eventos formativos turísticos, los periodistas y escritores de turismo aprendemos con el mayor cono-

cimiento de las riquezas del patrimonio socio-cultural y gastronómico que la zona ofrece y así comunicarlo apoyando la economía y el desarrollo de algunas áreas menos conocidas. Como síntesis, esta escapada ACPETUR, ha sido enormemente formativa para mí, por todo ello me es muy grato decir aquí: “Gracias amigo Miguel, nos has dado una lección de señorío y saber hacer y con tus múltiples detalles de hospitalidad y de amistad nos muestras tu gran profesionalidad y la de tu equipo. ¡ENHORABUENA!


Sortides ACPETUR

Sortides ACPETUR un agradable escalf del sol, la migdiadeta de gos, ens domina sense fer cap esforç. Sobretot als que no han resistit la temptació de completar el dinar amb un postre tant contundent com l'Ille flotant. De retorn a Font Romeu, aprofitem per fer algunes compres. Qui em podia dir a mí que compraria una jaqueta de llana en ple juliol? Doncs sí. La vaig comprar no pas per fret, sinó pèrque va ser un enamorament a primera vista. La tarda ens reserva una sorpresa. A Bour Madame som convidats a la pre-estrena o assaig general que una jove agrupació teatral local representarà al voltant de l'Església romànica de Caldegas. Veiem desfilar -tot desfilant nosaltres mateixos per anar canviant d'escenari- tots els personatges històrics que varen participar en la guerra d'alliberament de l'enclavament de la Guingueta el Segle XVIII. Tot i haver passat tres segles, els escenaris són els mateixos.

Font Romeu, un espai per fugir de la calor i disfrutar de la taula Texte i fotografies: Jaume Singla Us imagineu en un dels més xafogosos mesos de juliol de la història poder dormir tapats amb una flassada? Disfrutar de la fresca de la tarda envoltats de natura en ple juliol? Això ens ho ha permès fer Font Romeu, l'estació d'esquí situada al centre del parc natural dels Pirineus Catalans, i encisador poblet de muntanya dotat d'extraordinaris serveis d'hostaleria, restauració i oferta de natura.

Fondue a l'Hotel Carlin Distribuits pels hotels de Font Romeu -Carlin, Sun Valley i Grand Petras- ens reunim al restaurant de l'hotel Carlin per a compartir unes fondues. Disfrutem la de carn, anant molt de compte amb la cocció per no cremar-nos ni endurir els trossos de -tendríssima- carn que tenim punxats. Fora un crim gastronòmic, però crim al capdavall. La de formatge es una delicia de finura i ens convida a refrescar-nos amb els vins del sud de França. Després dels postres i dels cafès, arriba inopinadament -no ho teniem al programa- el tast dels destil.lats. No hi ha problema en disfrutar-los. No hem de conduir i després de la taula ens espera el llit. La proposta de licors que ens venen de gust a la muntanya -especialment a l'hivern- es mereixeria tot un capítol perque tal com passa quan viatges: com més en coneixes, més n'hi ha per conèixer. Quan ens fiquem al llit, s'agraeix una flassada i tant bon punt apaguem la llum, entrem en un son reparador.

Arribar a Font Romeu és fàcil i agradable. A partir de Bourg Madame, la carretera s'enfila decidida mentre la temperatura baixa tot passant -estem al mes de juliol- de la calor més esgarrifosa al pla de Puigcerdà fins a la fresqueta més agradable del centre de Font Romeu. El paisatge, dominat per una llum neta i sense contaminar, ens mostra tota una gran varietat de verds i ocres. Es un poble tranquil, on els cotxes mai estan atrafegats. A dues hores de Barcelona, una i mitja de Girona, menys de dues de Lleida, ens trobem respirant tranquil.litat havent deixat la tensió i la calor per quan tornem al pla.

Pujada als llacs de les Ballouses Dissabte al matí toca excursió als llacs de les Ballouses. Tot i que en diguin el camí del Calvari, no cal espantarse. Portant un bon calçat s'arriba al llac Negre en una deliciosa pujada on motos i vehicles de motor estan prohibits. Podem pujar cap els altres llacs més petits de les Ballouses allargant l'excursió però tenim ganes de buscar bolets una estona -es fan carreretes, moixernons i també ceps- per donar-nos el gustàs de trobar-ne en ple juliol. De retorn al llac artificial que abasta d'una aigua excel.lent les poblacions de la Cerdanya francesa, tenim ocasió de disfrutar novament de la taula ben servida tot gaudint de l'espectacle dels cavalls salvatges triscant per la muntanya. Després de dinar, amb

Font Romeu està preparat per a rebre milers d'esquiadors cada temporada d'hivern, pero a l'estiu ens obre les seves càlides portes amb una excel.lent oferta hotelera i una renovada restauració. Els hotels, de petit tamany, estan preparats per a donar serveis als hostes les llargues nits hivernals quan, en fer-se fosc tant aviat, disposen de moltes hores lliures a l'hotel. Piscina coberta, sauna, jacuzzi, salons per a llegir, sales per a ballar i un Casino són les alternatives.Tot i estar fora de temporada hivernal, tots els serveis hotelers estan disponibles, i amb una temperatura realment sensacional. El cap de setmana pinta d'allò més bé.

actual

32

acpetur

De retorn a Font Romeu Odeillo, ens espera una altra taula excel.lent: La Chaumière. És un restaurant que acaba de reobrir després de passar per una remodelació a fons que l'ha convertit en un lloc molt acollidor i amb una taula realment excepcional. Tant carn com peix, són tractats amb una exquisidesa que només pot ser fruit d'un profund coneixement dels materials i d'un gran amor per la cuina. Quan a petició nostra ens ve a saludar el xef, no podem menys que aplaudir-lo ben sincerament. Ha estat un sopar de Deus! En un menjador espaiós i bellament decorat amb motius de caça, ens espera un menú d'alçada. El seu plat principal és un filet de vedella cuinat dins d'una crosta de pasta de full. Es realment melós i es desfà a la boca. Quan sembla que no ens cabria a la panxa ni un pèl de gamba arriba un postre espectacular: el gelat envoltat de marenga flambejada. Que naturalment es flambejada davant nostre.Quan la marenga s'ha rostit i presenta una capes negres, sense deixar-lo apagar el tallen en generoses racions i ens el serveixen. Us juro que malgrat tenir la gana acabadíssima, als plats no hi va quedar ni una engruna del pastís o de la capa de marenga que l'envoltava.

Diumenge al matí tenim reservada una visita guiada a l'església de l'Hermitage. És sorprenent la quantitat d'art que atresora. Sembla mentida que hagi resistit guerres i invasions sense destrucció. Estar situada en un punt tant alt i poc accesible, en l'època de la darrera guerra mundial, va fer possible que el seu patrimoni artistic relígios no fos destruit ni furtat.Just al costat hi trobem el Centre d'Alt Rendiment Esportiu on contínuament hi passen esportistes d'èlit per a fer una preparació en alçària. Quan deixem Font Romeu tenim la seguretat que hi tornarem perquè ens han quedat moltes coses més per veure i disfrutar: Dorres, Llo, Forn Solar, Saint Thomas les Bains, Mont Louis... però aquest matí tenim una visita important a Bourg Madame: el centre d'Art Josep Puigmartí Ens rep l'alcalde però l'hem de saludar amb l'esquerra. No és pas pel color polític de la seva formació -que d'altra banda no hem preguntat- sinó perquè el trobem lesionat de la mà dreta. L'home ens explica el centre on conviuen, amb no massa harmonia la veritat, les obres de Josep Puigmartí amb les de Dalí i les de Subirats, que de fet no deixa de ser un privilegi poder gaudir de les obres d'aquests tres genis en un sol espai.

En sortir de la Vieille Maison Cerdanne, entenem com un restaurant familiar pot aguantar més de 110 anys al peu del canó amb l'apreci dels seus clients. La bona cuina no s'improvisa. Ens quedem amb les ganes de tornar-hi i més sabent que tenen 40 habitacions disponibles, piscina coberta climatitzada, sauna... en fi, que estem davant d'un establiment hosteler molt i molt hospitalari. Una hospitalitat que, veient el tracte amable i simpàtic dels cambrers, es fa evident i apreciable. Quan després de dinar, creuem la frontera de la Guingueta, ja estem esperant arribar a casa per a disfrutar dels productes que hem comprat a la Cerdanya francesa, sabent com sabíem, que en una regió que només elabora productes -i serveis- d'alta qualitat. Tot i que no sóc home de neus, ni esquiar és una de les meves afeccions, em penso que no em podrè resistir a visitar Font Romeu i el seu entorn durant la temporada d'esquí, el proper hivern.

Per si encara teníem algun budellet buit anem a fer un aperitiu en un dels establiments més reputats de la Cerdanya: la botiga més gran de Saillagouse, Casa Bonzom, que com a bons comerciants i elaboradors de derivats del porc, obren els diumenges. La seva degustació de pernil, (de sis i dotze mesos) d'embotits, de cap de senglar i fins i tot de vins "de la Cerdanye" és extraordinària. Per dir-vos que fins i tot el pa d'acompanyament ens acabem. I això que estem a punt per anar a dinar en un lloc tant especial i contundent com és La Vieille Maison Cerdane a l'hotel des Plannes.

actual

"Aire pur i llum intensa" diu un dels eslògans de les pistes d'esquí de Font Romeu. En dono fé de l'exactitut de la definició. És clar que jo hi afegiria: i terra de bona taula, bon llit i de autèntica joia de viure. De viure bé, és clar!

33

acpetur


Sortides ACPETUR

Sortides ACPETUR

Visita de ACPETUR a la centenaria Costa Brava Texto: Antonio Marin Fotografías: Jaume Singla

hace relativamente poco tiempo no se consumía el rape que por su aspecto feroz se consideraba un pescado desechable. Fue la cultura exterior la que enseñó a los vascos que el rape era un exquisito pescado para nuestras mesas. En general fuimos conociendo un poco de lo que son los hombres del mar y lo que es el mundo de la pesca y como ha ido cambiando con el paso del tiempo y la tecnología. Me pareció fantástica la frase que lo resume todo: Entre un pescado y tú siempre hay un pescador.

Paseo en una barca histórica El segundo plato fuerte del día era un paseo en una barca de pesca centenaria. Joan el patrón del “Rafael” nos recibió a bordo de esta fantástica “Barque de mitjana” en la que nos disponíamos a dar un magnífico y relajante paseo. El patrón nos fue dando la bienvenida y mientras nos saludaba, observaba cuidadosamente que nadie llevara un paraguas porque, como rezan las tradiciones más antiguas de los pescadores, es de muy mal presagio llevar un paraguas a bordo. Como era un día que inicialmente apuntaba a lluvia algunos, yo entre ellos, lo llevábamos así que tuvimos que dejarlo en tierra si no queríamos ser atados al palo mayor y azotados, como debía ser tradición en la época (1915) en la que se construyó “el Rafael”.

Cuando vimos al levantarnos que el cielo estaba plomizo y amenazante pensamos que era el colmo de la mala suerte. Todo el buen hacer del amigo Martí Sabriá en la organización de una fantástica salida para los miembros de ACPETUR, en la que el programa prometía ser inolvidable, a punto de echarse a perder por la lluvia. Afortunadamente todo quedó en un susto, la lluvia no hizo acto de presencia y pudimos disfrutar del programa completo sin necesidad de entrar en planes alternativos.

pero el tiempo manda y de una manera directa y clara fuimos enterándonos de todo lo más interesante. El museo ha tenido 26.000 visitantes el año pasado y particularmente me parece interesantísima esa mezcla de lo viejo con lo actual. Por un lado vas viendo objetos y fotos antiguos que llevan al visitante a conocer como eran en la tradición milenaria las barcas y los utensilios de pesca, así como los métodos que utilizaban para faenar, pero conjuntamente con esta información histórica, te van dando conocimientos muy al día de hoy del estado en el que encuentra el mar, de la fauna marítima en la actualidad, de la contaminación, de la sobreexplotación de la pesca… Es por tanto una institución viva que ayuda a educar al público sobre lo esencial del conocimiento del mundo de la mar. Como dice su folleto de presentación es un lugar de diálogo entre la gente del mar y el resto de la sociedad.

Una jornada en la siempre maravillosa Costa Brava, que ha renovado energías desde su estrenado centenario, siempre, es algo apetecible. Como el programa estaba repleto de actividades, sin perder tiempo, empezamos por visitar el museo de la pesca de Palamós.

Museo de la Pesca de Palamós La reconversión de un edificio que data de 1935 y que luego se convirtió en el Museo de la pesca y del mar en general a cargo del conocido arquitecto Dani Freixas que hizo un magnífico trabajo y el museo es un espacio perfectamente adecuado a sus funciones.

Un detalle que me gustó. En el mar hay aproximadamente 100 clases de pescado que serían utilizables para su consumo y por tanto para su comercialización, pero actualmente solo se explotan una docena. Sería muy interesante que el comercio diversificara y se comercializaran más especies que ahora no se venden. Un ejemplo de ésto que entenderá todo el mundo. En el País Vasco hasta

Gloria Ñaco, que nos hizo de guía, nos fue desgranando, con demasiada rapidez para lo que merecía el museo, cada una de las salas, los objetos antiguos, las vitrinas, las fotografías y los paneles que componían el museo,

actual

34

acpetur

Esta barraca pertenece a más de un centenar de sociospropietarios y lo pueden utilizar mediante turnos rotativos. Fue creada por un grupo de fabricantes de tapones de corcho que en la época era una producción lucrativa y disponían de medios. Los actuales socios-propietarios son los hijos de los hijos… de esos “taponaires” Y por otro lado la comida. La organización de la misma corrió a cargo de l’Aula Gastronòmica de l’Empordà, una entidad pionera en Catalunya desde el 2001 situada en Vall-Llobrega (entre Palamós y Palafrugell) que cuida de reciclar al profesional de restauración, especialmente cocineros, personal de sala… y a la potenciación de la cocina catalana tanto tradicional como innovadora.

El paseo permite observar la Costra Brava desde el mar. Un espectáculo reservado a muy pocos a pesar de la abundancia de todo tipo de barcas y barquitas que hay en la Costa Brava. El patrón nos iba enseñando cada uno de los rincones por los que íbamos pasando mientras degustábamos un pan con tomate y embutido que la tropa se preparaba ella misma.

Me gustaría hablarles del arroz negro al estilo Costa Brava que nos hizo Oriol Blanes (que se hace sin la tinta tradicional, que sustituye con mucha cebolla rehogada muchas horas y mucha paciencia hasta que queda muy oscura) porque estaba extraordinario, pero como diría un anterior entrenador del Real Madrid: “No hace falta decirrrr nada más”.

El punto máximo fue, al pasar por “les illes Formigues” cuando “Joan el marinero”- así consta en “el rol” (documentación) del barco – nos hizo la narración, o mejor aún, la recreación histórica de la batalla de “les formigues” el 2 de septiembre de 1285 cuando la armada catalana que mandaba “Roger de Lluria” venció a la armada compuesta por unos 100 barcos y barcas de Francia, Génova y Pisa que nos atacaban conjuntamente. Un magnífico y relajante paseo en el “Rafael” con Joan y Joan (patrón y marinero, tanto monta monta tanto), que nos deleitaron con una estupenda navegación a motor, ya que no estaba el día para velas, y unas extraordinarias explicaciones e historias.

Comida de tres estrellas como mínimo Como dice el dicho popular que no hay dos sin tres, ahora nos tocaba la tercera maravilla que era doble. Por un lado íbamos a una “Barraca de pescadores” una de las pocas que quedan en la Costa Brava. Se trata de una construcción muy antigua en este caso llamada “Barraca dels Liris” que está socavada en la roca. Un local que funciona como una especie de cooperativa, algo así, salvando las muchísimas diferencias, como los clubs gastronómicos vascos.

actual

35

acpetur



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.