BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES COMUNITATS D'APRENENTATGE
1. Descripció "El rendiment escolar depén cada vegada menys del que passa dins de l'aula i cada vegada més de la relació entre aula i altres àmbits... de la seua vida social" (Ramón Flecha. Elements d'Acció Educativa, 263, pp.4-7, març 2000, Guix) Les comunitats d'aprenentatge es poden considerar una acció conjunta i consensuada de tots els agents d'aprenentatge en busca d'una millora del procés educatiu, tant a nivell acadèmic, com a nivell personal i social. Una Comunitat d'Aprenentatge segons l'equip CREA (qui lidera aquesta iniciativa) es considera “un projecte de transformació social i cultural d'un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l'aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els espais inclosa l'aula”. Actualment l'escola no pot resoldre tots els reptes que se li assignen, i per tant no pot arribar a assolir tots els objectius establerts. En aquest repte doncs, és necessari unificar esforços i caminar tots en la mateixa direcció; s'ha d'implicar tant l'educació formal com la no formal i es fa necessari incloure al conjunt d'agents socials que intervenen directament
en
el
desenvolupament
dels
xiquets
(família,
escola,
institucions,
ajuntament...). La idea és unificar esforços i objectius, aprofitar recursos i ocupar tots els ambients. Les comunitats d'aprenentatge tan sols proposen una acció conjunta de tots els agents socials en el procés educatiu dels xiquets, una cosa òbvia en la teoria però difícil de dur a la pràctica. En aquest sentit, el centre disposa d’un historial d’experiències col·laboratives i organitzatives suficients per començar una nova etapa, per fer un pas més enllà en la millora de la qualitat de l'ensenyament. Dins d'aquest historial d'experiències col·laboratives i organitzatives cal anomenar els agrupaments flexibles, els quals són revisats cada curs escolar adoptant l’organització més adient segons el nivell, nombre o
espais necessaris; la inclusió de les TIC com a ferramentes habituals d'aprenentatge; la realització de projectes de treball elaborant material curricular propi i llevant-li protagonisme al llibre de text; activitats entre classes; internivells com festivals poètics; sessions de plàstica conjuntes; un programa de formació en centres per treballar competencialment... Al mateix temps, el centre és pioner en la utilització de les TIC, situació que millora la comunicació entre escola i famílies via missatgeria o sistemes d’informació i comunicació en format Blog en la majoria de les àrees. Des de fa anys, el centre té com a objectiu servir-se de persones expertes que permeten fomentar activitats com per exemple l’educació artística amb la fotografia, la poesia... O també específicament per al professorat com la formació en el treball per competències, els projectes de treball, l'animació lectora.... Un altre aspecte que pot ser afavoridor per a la creació d'una Comunitat d'Aprenentatge és el tipus de poblacions del nostre centre. Són pobles de poca població; Quart de les Valls 1600 habitants i Benavites 600 habitants aproximadament. Açò simplifica les relacions entre mestres i famílies, mestres i institucions... i comporta una millora curricular gràcies grau de col·laboració i implicació. Amb l’esperit de millora pretenem donar un nou pas en la construcció d’una Comunitat d’Aprenentatge. Sabem que aquesta tasca no serà fàcil, però la mantindrà viva les ganes per millorar i les ganes d'aconseguir cada dia una educació de millor qualitat. La formació d'una Comunitat d'Aprenentatge requereix: −
Acció conjunta.
−
Formació de tots els agents (pares, educadors, voluntaris, alumnes, mestres,
institucions...). −
Transformació de l'entorn, sobretot l'entorn familiar i escolar.
Entre els majors problemes a resoldre trobem: a. Relacions socials: Igualtat d'oportunitats, on tots els membres i persones que vulguen participar ho puguen fer amb igualtats d'oportunitats. La base de les relacions socials hauran de partir de les igualtats de relació, és a dir, en aquest repte u no és més que un altre, ni una veu val més que una altra. b. Construcció conjunta de l'enteniment: forma d'entendre el procés educatiu, en el que tant pares, mares, institucions i mestres han de marcar les línies generals d'actuació, que quedaran reflectides al PEC del centre.
A qui va dirigit? Aquest projecte està pensat per a dur-lo a terme als dos aularis del C.R.A. Benavites-Quart de les Valls en les etapes d'educació infantil i primària on hi participaran els mestres voluntàriament; per això podran coexistir diferents graus de implicació. La idea és encetar el projecte amb els mestres inscrits en la convocatòria, i a partir d'ahí, que puguen afegir-se la resta de mestres i la resta d'agents de la comunitat educativa, així com ajuntaments i organitzacions diverses. Pensem també que és un bon punt de trobada amb els pobles que conformen el C.R.A., incentivant la coordinació entre aularis, institucions i millorant les comunicacions i les relacions socials.
Què volem amb aquest projecte? Objectius. a. Constituir-se com a Comunitat d'Aprenentatge. b. Sensibilitzar a les famílies de la importància que tenen les seues accions en l'educació dels seus fills/es. c. Millorar la convivència en el centre, en el poble i també entre ells. d. Millorar el rendiment acadèmic. e. Realitzar una inclusió real de tot l'alumnat, evitant la discriminació i exclusió, i afavorint la igualtat d'oportunitats. g. Aprofitar els recursos i espais amb una organització comunitària d'ells. h. Fomentar el diàleg com a ferramenta d'aprenentatge i resolució de conflictes. i. Involucrar a tots els agents socials com a responsables del procés educatiu. j. Fomentar la formació contínua tant de professorat com de pares i mares. k. Evitar el fracàs escolar. L. Fomentar una participació oberta mitjançant comissions mixtes.
2. Requisits i condicions per a la implementació. Uns dels reptes que suposa dur a la pràctica les comunitats d'aprenentatge és la dificultat d'organització de recursos i esforços. Entre les condicions necessàries per a la seua implementació trobem: ORGANITZACIÓ
CONSENS
COMPROMÍS
Espais
Objectius i Continguts
Implicació
Temps
Prioritats
Esforç
Recursos: materials i
Mètodes
Igualtat d'oportunitats
Reunions
Accions
Diàleg
Formació
Avaluació
Treball conjunt
Infraestructures
Normes
Col·laboració
personals.
Un bon punt de partida entre els agents educatius pot ser respondre a la següent pregunta: Com podem crear entre tots entorns d'aprenentatge més poderosos i eficaços? ACCCIONS PER DUR A TERME: Les accions a realitzar es poden incloure en els següents blocs de treball a desenvolupar: A. Grups Interactius
B. Formació.
C. Participació
D. Tertúlies
puntual de famílies,
literàries
experts i voluntaris.
dialògiques.
Cada participant de la comunitat podrà implicar-se en major o menor grau depenent dels blocs anteriors on vulga participar.
A. Grups interactius. Els grups interactius són una forma d'organització de l'aula amb la realització de
grups reduïts d'alumnes agrupats de forma heterogènia (per nivells d'aprenentatge, cultura...). Dins d'aquests grups es treballen les relacions entre els alumnes mitjançant el diàleg igualitari. En cada grup ha d'haver un adult de referent que pot ser el mestre o mestra, familiars o altres voluntaris. La participació dels voluntaris dins de l'aula facilita l'aprenentatge i augmenta la motivació creant un bon clima de treball. Possibles accions: −
Ajuda directa dels pares/mares en temes acadèmics i curriculars.
−
Accions amb ex-alumnes.
−
Ajuda puntual d'experts.
−
Accions amb mestres i professors jubilats.
−
Accions d'alumnes del mateix centre en grups inferiors.
−
Teatre.
−
Taller faller.
−
Transició de primària a secundària.
−
Reforç curricular.
−
Tallers i jocs matemàtics o lingüístics.
B. Formació. Com ja hem nomenat, una de les prioritats és unir els esforços per arribar a objectius comuns. La responsabilitat ha de ser compartida per tots els agents de la comunitat educativa, aprofitant tots els recursos existents en la comunitat escolar i amb relacions de diàleg igualitari entre professorat i familiars. Possibles accions:
−
Formació conjunta amb tots els agents.
−
Formació específica per a cada col·lectiu segons interessos.
−
Aprofitament d'SPEs i CEFIREs.
−
Escola de Pares.
−
Constitució de comissions mixtes.
−
Contractes d'aprenentatge.
−
Tertúlies dialògiques.
C. Participació puntual de famílies, experts i voluntaris. Les formes de participació que podem realitzar en aquest àmbit són: participació puntual en festes, diades, trobades, tallers... Les col·laboracions podrien ser tant de forma presencial com virtual mitjançant projectes conjunts, compartint experiències, coordinació de projectes, xarrades, participació en els blogs... En aquest punt inclouríem a experts, persones que poden aportar coneixement al centre, tant siguen del poble o relacionades amb el centre, donant-los una categoria similar al mestre o mestra i estant en el blog entre el grup de persones col·laboradores. Aquestes figures s’anomenarien "AMICS DE L’ESCOLA". Sobre la participació dels diferents agents, hem d'estar convençuts de que totes les persones, independentment del seu nivell acadèmic, podem reflexionar i extraure conclusions exitoses sobre l'educació dels alumnes. Possibles accions: −
Educadors.
−
Reforçar les comunicacions als pares (correu, blog, internet.)
−
Millorar la coordinació amb les organitzacions institucionals (biblioteca municipal,
activitats extraescolars, coordinació amb l’assessor de l’ajuntament sobre les activitats lúdiques...)
−
Fotografia en l'educació artística.
−
Astronomia.
−
Jocs matemàtics.
−
Gastronomia (taller de cuina).
−
Ecologia i Medi Ambient.
−
Animació lectora i biblioteques.
−
Periodisme.
−
Comunicació Audiovisual.
−
Pintura.
−
Ceràmica.
D. Tertúlies literàries dialògiques. (Club lector) Es fonamenten en la lectura i interpretació col·lectiva de textos. Amb aquest procediment cada persona i el grup dóna un nou sentit a la lectura dels clàssics, aportant reflexions personals i significatives, construint així de forma conjunta i dialògica nous aprenentatges. Es promou un diàleg igualitari entre totes les persones que comparteixen l'espai de la lectura. Algú ha d'assumir el rol de moderador per a afavorir la participació igualitària. Es poden realitzar amb pares i mares o en l'aula amb els alumnes. És una forma de reforçar la participació activa de l'alumnat en el procés de construcció del coneixement, millorant molts dels aspectes purament curriculars (comprensió lectora, vocabulari...) i, a més, fomentant el respecte i la convivència a partir del diàleg.
Possibles accions: −
Club Lector.
−
Xarrades sobre animació lectora.
−
Informació de novetats al Blog.
−
Dinamització de la biblioteca escolar i la biblioteca d’aula.
−
Accions coordinades amb altres biblioteques.
Les Organitzacions que es vorien implicades en aquestes accions serien: I.E.S., SPE, CEFIRE, AMPAs, centre mediambiental, policia, Ajuntament, associació musical, bombers, La tenda de tot el món (comerç just), associacions de mancomunitat (ciclisme, senderisme....), club d'escacs...
Necessitats econòmiques, materials i assessorament. Per portar endavant aquest projecte es necessitaria cobrir les següents despeses: MATERIALS: − Material fungible: fulls, cartolines, material d'oficina i papereria... per a tots els grups. Aproximadament s'ha calculat una despesa de 200 €. − Bibliografia: Llibres d'orientació per al professorat i per als membres de la Comunitat, quaderns de treball i de consulta per l'alumnat. S'ha calculat una despesa de 500 € aproximadament. ASSESSORAMENT: − Assessorament/formació d'autors i especialistes en diferents àmbits interessants per al desenvolupament del projecte.
TECNOLÒGICS: − Dotació multimèdia de les aules: Els entorns i eines TIC és una de les parts principals dins d'aquest projecte. La presència de les Noves Tecnologies ja és una realitat als projectes que es duen a terme actualment al Centre, i amb aquesta nova proposta caldrà donar un pas endavant per acabar de convertir les classes en autèntiques aules multimèdia. Amb projectors, ordinadors per als mestres i l'alumnat, pissarra digital, connexió a Internet i equip d'àudio. La dotació nova necessària seria la que es detalla al següent quadre: DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL
UNITATS NECESSÀRIES
Projectors d'ordinadors
4 unitats
Ordinadors
12 unitats
Pissarres digitals interactives (PDIs)
8 unitats
Equips d'àudio
9 unitats
3. Evidències d'èxit. L’èxit d’una experiència innovadora és més una sensació que una fila d’objectius a acomplir. Per tant, caldrà adoptar sistemes que informen, com un diari de les reunions i propostes, enquestes amb col·laboradors, valoracions de persones externes, indicadors... Sense descartar altres mètodes, caldria preparar indicadors de qualitat amb el nombre de participants, reunions, visites d’experts, objectius a desenvolupar i altres de quantitat com grau de satisfacció o grau d’assoliment dels objectius plantejats. INDICADORS A. DIMENSIÓ PEDAGÒGICO-ORGANITZACIONAL A.1. ORIENTACIÓ Es proporciona als pares informació sobre els processos docents. S'informa als col·laboradors dels protocols. S'expliquen als alumnes les funcions dels col·laboradors. Es proporciona a les famílies informació de les activitats (conferències, seminaris...) Es proporciona informació de les activitats des de diferents institucions. La informació és clara i precisa. Els canals són efectius i arriba la informació a tots els membres de la Comunitat. S'estableixen guies als col·laboradors. A.2. FORMACIÓ Es promou l'autonomia dels alumnes en el procés de recerca, elaboració i presentació de la informació. Es promou el desenvolupament d'habilitats instrumentals en els alumnes. S'afavoreix la formació integral dels alumnes. Es manifesta un bon coneixement de les TIC per part dels alumnes. Es manifesta un bon coneixement de les TIC per part de les famílies i col·laboradors. Es realitza formació sobre diferents metodologies de treball a l'aula. Els col·laboradors coneixen els objectius del curs i la metodologia a utilitzar. S'impulsa l'acció formativa i contínua dels pares. A.3. AVALUACIÓ Es realitzen les reunions d'avaluació programades. L'avaluació afavoreix la pressa de decisions. S'afavoreixen sistemes d'avaluació individualitzada dels alumnes. Es proporciona informació individualitzada sobre les activitats d'avaluació. S'afavoreixen les reunions de cicles, nivells, etapa... Es proporcionen indicacions col·lectives als taulers sobre els resultats de l'avaluació.
1
2
3
4 5
A.4. CAPACITACIÓ Es promou la millora dels hàbits d'estudi en els alumnes per part dels famílies. Es fomenta la investigació i la innovació en l'alumnat. L'ajuntament col·labora en la proposta d'activitats conjuntes. Es fomenten nous àmbits organitzatius entre els alumnes. Es capacita als alumnes per a assolir rols determinats en el treball en grup. INDICADORS QUANTITATIUS Mestres participants. Experts participants. Organitzacions i institucions participants. Activitats proposades per l'Ajuntament. Activitats amb col·laboració d'organitzacions. Activitats amb col·laboració de les famílies. Activitats realitzades per experts. Sessions de formació a la Comunitat d'Aprenentatge. Sessions de formació als mestres. Reunions de les comissions. Reunions dels mestres. Reunions amb institucions i organitzacions. Sessions de lectura dialògica. Avisos i comunicacions en la xarxa. Col·laboracions en els blogs i en la revista escolar. Hores de treball interclasses.
4. Adaptabiltat a la diversitat de l'alumnat.
Les Comunitats d'Aprenentatge intenten unificar les perspectives de tots els agents educatius per a crear una completa unió entre educació formal i no formal. No poden coexistir diferents processos d'aprenentatge, aquest hauria de ser solament un, continu, compartit i per a tota la vida. Ha de ser un repte assumit per tots i això també exigeix compromisos. Totes les persones que formen part de la Comunitat han de participar també amb plens drets d'igualtat, tant en la planificació com en l'organització del repte que perseguim "una pedagogia de màxims", fonamentada en la inclusió educativa i social. Aquests projectes de transformació de centres educatius en Comunitats d'Aprenentatge es basa en l'aprenentatge dialògic per a assolir un doble objectiu: el màxim aprenentatge per a l'alumnat i una bona convivència. La comunitat educativa i especialment les famílies s'impliquen en l'organització i gestió del centre a través de les comissions de treball, entren en l'aula a través dels grups interactius i participen en activitats de formació en el propi centre. En un centre existeix una gran diversitat, i a aquesta se li ha d'oferir la importància que té. L'atenció a la diversitat no pretén que tots i totes visquen igual, sinó que dins del dret a viure de forma diferent, es contemple el dret a viure en igualtat de condicions. Aquesta és una premissa molt important per a la resolució de conflictes. Serà necessària la implicació de tota la Comunitat per a la prevenció dels conflictes. Des del centre s'està treballant un programa de competència social anomenat “Relacionar-nos bé” de Manuel Segura, on es treballen les habilitats necessàries per poder conviure. No volem deixar de banda aquest programa, ja que la base de treball és la mateixa, sinó anar impregnant-se de noves tècniques a l'hora de treballar amb els alumnes aquests temes. En aquest sentit, la Comunitat d'Aprenentatge ens aporta una concepció igualitària i dialògica per a la prevenció de conflictes, fent que totes les opinions siguen escoltades per a establir les causes dels conflictes i poder resoldre'ls amb un consens entre totes les parts implicades.
A més, es considera com a objectiu prioritari la superació dels problemes de convivència. El problema principal dels conflictes és l'anàlisi de la causa d'aquests i la prevenció per a anticipar-se. La proposta que trobem des de la concepció dialògica és la prevenció de la situació conflictiva i no tractar de resoldre-la una vegada ja ha aparegut o tractar d'eliminar-la mitjançant actuacions punitives. Ramón Flecha, en el seu article “Prevencions de conflictes en les Comunitats d'Aprenentatge” explica el model comunitari o dialògic per al treball de la convivència en els centres. Aquest model, implica que la pròpia participació de les famílies i persones de la Comunitat, és la que fa d'element preventiu juntament amb l'actuació de les persones mediadores. La nostra Comunitat d'Aprenentatge suposaria la incorporació progressiva de: http://utopiadream.info/red/tiki-index.php?page=Actuaciones%20de%20%C3%A9xito%20en%20CA&structure=
5. Descripció d'eines i materials didàctics. Per a les accions previstes necessitarem l'elaboració de materials curriculars propis com: −
Creació d'un blog informatiu sobre recursos.
−
Creació d'un sistema de comunicació amb les famílies.
−
Revista escolar.
−
Projectes de treball.
−
Projectes inderdisciplinars.
−
Correu electrònic.
−
Blog de l'escola.
−
Blogs d'àrea (música, educació física, coneixement del medi...)
−
Intranet.
−
Reunions periòdiques.
−
Sessions de formació.
−
Entrevistes individuals.
En l'annex s'adjunten alguns dels materials elaborats.
6. Fases
a. Sensibilització En aquesta fase es tracta de donar a conèixer les línies del projecte i analitzar l'entorn social, les pràctiques educatives d'èxit que exposa la Comunitat científica internacional i la reflexió i anàlisi sobre els nous reptes que planteja la societat i la situació de l'escola. http://utopiadream.info/red/tiki-index.php?page=Sensibilización&structure=
b. Preparatòria. Consisteix en la fase de planificació i organització; aquesta es constitueix com la fase més complicada, per això la necessitat d'una contínua avaluació, que facilite la pressa de decisions per reconduir i replantejar el procés i les accions prèviament planificades. Entre els aspectes essencials a tractar destaquem: −
Reunions informatives als mestres interessats en l’experiència.
−
Aportació de documents sobre el tema.
−
Estudi de les repercussions legals.
−
Sessions de formació.
−
Preparar el contracte de participació entre els pares o membres participants.
−
Convidar a experts per alumnes, pares i mestres.
−
Preparació de l’organigrama i línies d’actuació.
−
Elaboració i planificació d'horaris.
−
Organització dels serveis.
−
Selecció de prioritats.
−
Coordinació de tasques, accions i espais.
−
Preparar els criteris d’avaluació.
−
Elaboració dels indicadors.
−
Exposició del projecte a la Comunitat.
c. Posada en marxa Implementació de les accions. Consisteix en dur a terme tot el pla prèviament dissenyat. En aquesta fase és imprescindible un diàleg constant amb tots els agents que intervenen, per això destaquem els següents mecanismes com a peça fonamental del procés comunicatiu. Mecanismes: −
Reunions trimestrals.
−
Informacions al blog de l'escola.
−
Entrevistes personals.
−
Ús de l'agenda com eina de comunicació.
−
Reunions periòdiques de les comissions mixtes.
−
Formació contínua de pares, mares i voluntaris.
−
Blogs personals d'àrea.
−
Correu electrònic.
−
Mecanismes de comunicació amb les famílies des del programa ITACA.
−
Sessions de coordinació de les diferents comissions.
−
Aprofitaments d'altres ferramentes comunicatives de les diferents organitzacions i
institucions (ban, cartells informatius...) Aquesta fase, com tot el procés, s'ha de concebre com una fase dinàmica, activa i flexible. Una planificació rígida no podria ajustar el procés a noves demandes i noves necessitats, i per tant, condemnaria al fracàs les accions, fins i tot abans de portar-les a terme. d. Avaluació. L'avaluació, entesa com un procés continu, flexible i sistemàtic, es considera part fonamental de tot procés educatiu, i també en el futur de la Comunitat d'Aprenetatge que pretenem constituir. També és fonamental per a la millora de les accions, i facilitarà la pressa de decisions que marcaran els nous camins a seguir. Per això és necessari concebre el procés avaluatiu com un procés continu que permeta introduir noves decisions i noves planificacions, en base als problemes detectats. Únicament amb un model continu i permanent d'avaluació podrem flexibilitzar el procés educatiu, peça clau en la millora d'un aprenentatge constructiu, que puga superar amb èxit els reptes del futur. Anteriorment s'ha fet una llista dels indicadors com a exemplificació de model avaluatiu (apartat 3. Evidències d'èxit).
7. Bibliografia i altre fonts.
* AUBERT, A ;FLECHA, A ;GARCÍA, C ;FLECHA, R ;RACIONERO, S. (2008). Aprendizaje dialógico en la Sociedad de la Información. Barcelona: Hipatia. * AUBERT, A; DUQUE, E.; FISAS, M.; VALLS, R. (2004). Dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Graó. * ELBOJ, C., PUIGDELLÍVOL, I., SOLER, M. & VALLS, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona: Graó. * Prevención de conflictos en las comunidades de aprendizaje * OLIVER, E. Y VALLS, R. (2004) : Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona, El Roure. * VALLS, R. (2005). "Conveniencias y controversias en torno a la mediación intercultural", Primeras Jornadas de Mediación Intercultural en Canarias, La Laguna, 12 de diciembre de 2005. Portal de convivencia del MEC: http://convivencia . mec.es/ * http://www.utopiadream.info * http://www.educa.jccm.es
8. ANNEXOS. A continuaci贸 es presenta una llista annexa del treball que ja s'ha dut a terme i que ha perm茅s somniar amb una nova etapa, un pas que ens encamina a constituir-nos com una Comunitat d'Aprenentate: a. Exemple dels projectes que s'han dut a terme. b. Activitats po猫tiques dins del programa d'animaci贸 lectora en el que participen diverses escoles, coordinats amb la biblioteca municipal de Cocentaina. c. Revista escolar. d. Blog de l'escola: http://crabenavitesquart.blogspot.com