turisme i esport by Abel García

Pla de desenvolupament de turisme actiu i de natura a l'Alt BerguedĂ

ExtremTeam Juliol 2010

Estudi redactat per Extremteam a Sant Cugat del VallĂ¨s, juny 2010

Fotografia de portada: Stage Alt BerguedĂ equip Mitsubishi Dakar 2008

INDEX 0 INTRODUCCIÓ I MARC CONCEPTUAL 0.1 Naturalesa de l’encàrrec.......................................................................................

0.2 Objectius...............................................................................................................

0.3 Desplegament de continguts................................................................................

0.4 Metodologia..........................................................................................................

0.5 Àmbit territorial......................................................................................................

0.6 Marc Conceptual...................................................................................................

0.6.1 El concepte de turisme actiu ............................................................................

0.6.2 Definició i classificació de les activitats de turisme actiu ..................................

0.6.3 Activitats............................................................................................................

0.6.4 Altres conceptes................................................................................................

1 ANÀLISI DE SITUACIÓ 1.1 Context territorial i socioeconòmic........................................................................

1.2 Anàlisi de les activitats en oferta..........................................................................

1.3 Model de gestió de les empreses.........................................................................

1.4 Relació entre els diferents agents implicats.........................................................

1.5 Altres àmbits objecte d’anàlisi..............................................................................

1.6 Quadre resum de punts a favor i en contra..........................................................

2. ACTIVITATS I EMPRESES 2.1 Inventari d’activitats existents i proposta d’activitats potencials per municipis.....

2.1.1 Berga ................................................................................................................

2.1.2 Fígols ................................................................................................................

2.1.3 Vallcebre ...........................................................................................................

2.1.4 La Nou de Berguedà .........................................................................................

2.1.5 Sant Julià de Cerdanyola ..................................................................................

2.1.6 La Pobla de Lillet ..............................................................................................

2.1.7 Capolat .............................................................................................................

2.1.8 Castellar del Riu ...............................................................................................

2.1.9 Vilada ................................................................................................................

2.1.10 Borredà ...........................................................................................................

2.1.11 Castell de l’Areny ............................................................................................

2.1.12 Sant Jaume de Frontanyà ..............................................................................

2.1.13 Saldes .............................................................................................................

2.1.14 Gòsol ..............................................................................................................

2.1.15 Guardiola de Berguedà....................................................................................

2.1.16 Castellar de N’Hug ..........................................................................................

2.1.17 Bagà ...............................................................................................................

2.1.18 Cercs ..............................................................................................................

2.1.19 Sant Corneli ....................................................................................................

2.1.20 Gisclareny .......................................................................................................

2.2 Taula resum activitats prioritàries, secundàries i diferenciadores........................

2.3 Gràfic resum activitats prioritàries, secundàries i diferenciadores........................

2.4 Empreses de turisme actiu a l’Alt Berguedà.........................................................

3. CONCLUSIONS

109

3.1 Mapa activitats prioritàries i diferenciadores.......................................................

112

3.2 La millora de la comunicació entre els agents implicats ....................................

124

3.3 L’adequació dels productes existents i la creació de nous productes ...............

125

3.4 Orientació de l’oferta als mercats específics més adients .................................

127

3.5 Imatge de marca conjunta, estratègia de comunicació i marketing....................

129

4. ELS MERCATS 4.1 Perfil del consumidor de turisme actiu a l’Alt Berguedà......................................

133

4.1.1 Característiques de la demanda......................................................................

133

4.1.2 Contractació de productes...............................................................................

136

4.1.3 Importància del mercat i fidelització.................................................................

137

4.2 Mercat esportiu.................................................................................................

142

4.2.1 Situació actual del mercat esportiu a l’Alt Berguedà........................................

142

4.2.2 Potencialitats de desenvolupament.................................................................

144

4.2.3 Caracteristiques de la demanda......................................................................

145

4.2.4 Contractació de vacancances..........................................................................

146

4.2.5 Estructura de Productes i necessitats..............................................................

146

4.3 Mercats internacionals.....................................................................................

153

4.3.1 Identificació i característiques dels mercats internacionals ............................

153

4.3.1.1 El mercat britànic..........................................................................................

156

4.3.1.2 El mercat alemany........................................................................................

162

4.3.1.3 El mercat francès..........................................................................................

167

4.3.1.4 El mercat del Benelux. .................................................................................

172

4.3.1.5 El mercat dels països nòrdics. .....................................................................

177

4.3.1.6 El mercat Suïssa...........................................................................................

179

4.3.1.7 El mercat Àustria...........................................................................................

180

4.3.2 Importància dels mercats internacionals..........................................................

183

4.3.3 Estructura de producte i necessitats................................................................

187

4.4 MICE (meeting, incentives, congresses, exhibitions)...................................

197

4.4.1 Caracterisitiques de la demanda.....................................................................

198

4.4.2 Contractació d’esdeveniments i viatges..........................................................

201

4.4.3 Importancia del mercat MICE..........................................................................

203

4.4.4 Estructura de producte i necessitats................................................................

204

4.5 Com arribar als públics potencials.................................................................

211

4.5.1 Tour operadors i agències de viatges..............................................................

211

4.5.2 Fires de turisme...............................................................................................

215

4.5.3 Workshops ......................................................................................................

217

4.5.4 Centres de Promoció Turística de Catalunya..................................................

218

4.5.5 Premsa especialitzada....................................................................................

219

4.5.6 Portals d’internet..............................................................................................

221

5. BENCHMARKING 5.1 Walkers Welcome Cyclists Welcome .................................................................

225

5.2 “Q” de turisme actiu (Espanya) ..........................................................................

227

5.3 Senderisme amb rucs.........................................................................................

229

5.4 Senderisme a Pembrokeshire (Gal·les) .............................................................

231

5.5 Camp de neu la Rabassa (Sant Julià de Loira, Andorra) ..................................

233

5.6 Via ferrada les Escaldilles (Llo, Pirineus orientals) ............................................

235

6. PLA OPERATIU 6.1 Adequació i millora dels productes existents......................................................

244

6.2 Creació de nous productes.................................................................................

260

6.3 Promoció i canals de comercialització del producte...........................................

263

6.4 Accions per al foment del treball en xarxa..........................................................

283

6.5 Formació i millora de la qualitat..........................................................................

288

6.6 Quadre resum i temporalització actuacions........................................................

294

0. INTRODUCCIÓ I MARC CONCEPTUAL

0.1 NATURALESA DE L’ENCÀRREC L’Alt Berguedà té unes característiques geogràfiques, paisatgístiques, naturals i socials, que han facilitat la progressiva evolució d’un incipient turisme relacionat amb l’esport i la natura. Amb l’objectiu de dinamitzar el Turisme Actiu i de Natura i assentar les bases per avançar cap a un model de turisme reeixit, la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona, a petició del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, va dur a terme una Diagnosi de les activitats de turisme actiu al Berguedà (maig 2009). Els resultats d’aquest estudi i la voluntat dels ens locals i el sector privat per crear productes estructurats i posicionar l’Alt Berguedà com una destinació consolidada de Turisme Actiu i de Natura, han manifestat la necessitat de realitzar el present Pla de desenvolupament del turisme actiu i de natura a l’Alt Berguedà (juny 2010), que pretén ser la base d’un marc d’actuació conjunt entre els diferents agents implicats del territori, definint i concretant les activitats més idònies d’oci actiu i esportiu a partir de les quals activar els processos que es proposen. 0.2 OBJECTIUS Els objectius específics del Pla de Desenvolupament del Turisme Actiu a l’Alt Berguedà són:

Determinar les activitats d’oci actiu i esportiu idònies per al desenvolupament reeixit del Turisme Actiu a l’Alt Berguedà.

Concretar els indrets del territori més adequats segons les diferents activitats existents i potencials, per enfocar esforços i determinar actuacions necessàries.

Elaborar un mapa analitzant la situació actual del Turisme Actiu i destacant les potencialitats de cada municipi.

Identificar els mercats potencials i realitzar un estudi del mateixos.

Estudiar les fórmules per arribar als públics potencials i introduir la oferta de l’Alt Berguedà als mercats potencials.

Elaborar un pla d’actuacions pels diferents promotors d’activitats al territori.

0.3 DESPLEGAMENT DE CONTINGUTS Un dels instruments imprescindibles per dinamitzar el Turisme Actiu i de Natura a l’Alt Berguedà és conèixer amb profunditat les potencialitats de les activitats que formen l’oferta de turisme actual i la identificació de les activitats òptimes d’oci actiu i esportiu per al territori.

En un primer apartat s’analitza l’estat de la qüestió, des d’una perspectiva interna – activitats en oferta, idoneïtat, canals de comercialització, model de gestió empresarial, relació entre els diferents agents implicats i gestió actual dels productes – i una anàlisi externa on es tenen en compte les situacions del macro i micro entorn. D’acord amb la prospecció de terreny pertinent s’inventarien les empreses que ofereixen activitats al territori per tal d’actualitzar les dades existents. A partir de l’anàlisi de situació territorial, s’estableix un marc conceptual sobre les modalitats d’oci actiu. Es seleccionen les activitats més rellevants que ja s’estan portant a terme i les que tenen gran potencial d’èxit per tal d’establir una jerarquització i priorització de les activitats existents així com de les potencials i definir propostes de millora i actuacions a realitzar. Fruit dels resultats del treball d’anàlisi de cada municipi es confeccionen dos mapes en format de fitxes. El primer determina l’estat actual de cada municipi, les activitats en oferta, les que s’estan portant a terme de manera reeixida, i es defineixen propostes de millora per les activitats per optimitzar aspectes de la seva gestió. El segon determina les potencialitats de cada municipi i els processos a activar per consolidar una oferta d’activitats de qualitat i adients segons les característiques orogràfiques, paisatgístiques, la capacitat de càrrega i les empreses capaces de desenvolupar-les d’una manera sostenible. Per avançar cap al correcte posicionament de l’Alt Berguedà com una destinació de Turisme Actiu, s’identifiquen els principals mercats emissors i s’analitzen les característiques de la demanda de turisme actiu de cada mercat. L’objectiu d’aquesta part de l’estudi és el de determinar:

Les característiques de la demanda dels mercats potencials

Identificar i analitzar la oferta dels principals operadors turístics especialitzats

Analitzar el target dels consumidors

Analitzar els productes similars que consumeixen

Analitzar els seus canals de comercialització i compra

Assentar les bases per crear productes estructurats i factibles segons les característiques, motivacions i necessitats de cada mercat.

Finalment es redacta un Pla Operatiu per tres anys on s’emmarquen les directrius a seguir en el desenvolupament i comunicació de productes de turisme actiu, tant els que ja existeixen com les noves propostes. El Pla Operatiu contempla les actuacions

necessàries per la millora de les activitats i productes existents, la creació de nous productes, el foment del treball en xarxa, la promoció i comunicació de la oferta i un pla formatiu dirigit a empresaris, emprenedors i agents territorials. 0.4 METODOLOGIA La metodologia que s’utilitza per l’elaboració del present Pla de Desenvolupament es basa en:

Entrevistes personals amb els ens municipals. L’equip redactor ha mantingut entrevistes amb els representants de cada un dels municipis per conèixer els projectes turístics en marxa o projectats en un futur pròxim, les inquietuds, les necessitats i prioritats municipals, així com el grau d’implicació en el desenvolupament del turisme a nivell comarcal. ENTITAT

Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà Ajuntament de Bagà Ajuntament de Berga Ajuntament de Borredà Ajuntament de Capolat Ajuntament de Castell de l’Areny Ajuntament de Castellar del Riu Ajuntament de Cercs Ajuntament de Figols Ajuntament de Guardiola de Berguedà Ajuntament la Nou de Berguedà Ajuntament la Pobla de l’Illet Ajuntament la Pobla de l’Illet Ajuntament de Saldes Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola Ajuntament de Vallcebre Ajuntament de Vilada Parc Natural Cadí Moixeró Associació d’Hosteleria i Turisme Oficina de Turisme de La Pobla de L’Illet Oficina de Turisme de Bagà Oficina de Turisme de Gosol Oficina de Turisme de Saldes

PERSONA ENTREVISTADA Rosa Colomer Sr. Nicolàs Viso Sra. Rosa Guitart

CÀRREC

Sr. Joan Roma Sra. Carme Boixader Sr. Pere Massana Sr. Adrià Soler Sra. Neus Pujals Sr. Josep i Guixé Sr. Jordi Carreras Sr. Eleuteri Adelantado Sra. Carme Rosell Sr. Abel Garcia Sra. Dolors Gonzalez Sra. Maria Pérez

Gerent Alcalde Regidora de promoció econòmica Alcalde Alcaldessa Alcalde Regidor Regidora Alcalde Regidor Alcalde Alcaldessa Regidor Alcaldessa Regidora

Sr. Pere Casals

Regidor

Sr. Jordi Lapuente Sr. Pere Farré Sr. Jordi Garcia Petit Sr. Albert Palau Sra. Gemma Roma

Regidor Alcalde Director del Parc Membre Asociació Informadora

Sra. Judith Puig Gris Sra. Begoña Montraveta Sr. Tomas Garcia

Informadora Informadora Informadora

Entrevistes personals amb les empreses que ofereixen activitats. S’han mantingut entrevistes amb els empresaris locals tant d’empreses amb una estructura consolidada i amb una operació estable al llarg de l’any, com

aquelles empreses que actuen al territori de manera temporal. L’objectiu ha estat analitzar els models de gestió empresarial i conèixer l’existència de les empreses susceptibles de gestionar productes reeixits i sostenibles.

Entrevistes amb experts i gestors de productes i activitats en altres territoris per conèixer els resultats i models de gestió d’iniciatives amb potencial d’aplicació a l’Alt Berguedà.

ENTITAT Oficina tècnica d’Esports Diputació de Barcelona

PERSONA ENTREVISTADA Vanessa Chirveches

CARREC

OBJECTE ENTREVISTA

Tècnic local del projecte Serveis Esportius en Petits Municipis.

Conèixer les actuacions territorials dins el projecte quant a infraestructures i esdeveniments. Valorar la possibilitat d’incloure als estudiant en accions contemplades al Pla Operatiu. Conèixer la opinió d’un expert local sobre les potencialitats a Gósol i l’àmbit territorial del Pedraforca. Conèixer el desenvolupament d’un producte de senderisme des del punt de vista públic. Conèixer els productes de senderisme que oferta al territori, les característiques dels seus clients i la imatge que aquests tenen del territori. Conèixer l’experiència del Patronat en la integració d’una central de reserves a la seva Web i l’impacte d’aquesta als allotjaments del territori. Conèixer l’experiència de l’ajuntament en la gestió de la via ferrada de Centelles Les Baumes Corcades. Conèixer el model de gestió de la via ferrada Les Escaldilles de Llo. Assesorament d’expert en Ecoturisme i recuperació de camins resident al territori.

IES BAGA

Eva Santacreu

Cap del Cicle Formatiu en Activitats Fisicoesportives en el medi natural.

Guillem Quer

Guia de muntanya recuperació de camins.

Consorci Turisme Vallès Occidental

Agnès Güell Fabregas

Gerent Pla de Foment els 3 monts.

A Peu

Gonçal Portabella

Director de l’agència de viatges especialitzada en senderisme A Peu.

Patronat de Turisme Costa Brava

Albert Duc

Tècnic al Patronat Turisme Costa Brava.

Ajuntament de Centelles

Miquel Garcès

Regidor d’esports.

Via Ferrata de Llo (França)

Fabrice Fillols

Gerent.

Pericia caminera

Xavier Campillo

Gerent.

Prospecció sobre terreny. l’equip redactor ha fet un test dels productes existents, d’itineraris recomanats, s’han analitzat els terrenys òptims per la pràctica de les activitats potencials que es proposa dinamitzar i s’ha fet una anàlisi dels visitants a través de l’observació i les entrevistes informals.

Anàlisi de fonts documentals de referència sobre les tendències del Turisme Actiu, de natura i esportiu, així com els mercats potencials. A l’apartat de bibliografia hi ha una relació de la documentació consultada.

Identificació de les agències de viatge i operadors intermediaris especialitzats en turisme actiu en els mercats potencials. S’ha fet un inventari dels intermediaris i s’han analitzat els productes en oferta, la seva estructura i composició, els canals de comercialització i les característiques del perfil dels clients.

0.5 ÀMBIT TERRITORIAL L’àmbit geogràfic d’actuació per l’elaboració del present Pla de Desenvolupament del Turisme Actiu s’ha centrat en la meitat septentrional de la comarca del Berguedà, el territori conegut com l’Alt Berguedà, constituït per l’alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. Per tal de proporcionar una visió acurada de la situació actual del turisme actiu, analitzar totes les potencialitats i estudiar la millor manera d’aprofitar al màxim les oportunitats i sinèrgies territorials, s’ha considerat necessari integrar a l’estudi tot el conjunt de municipis que conformen l’Alt Berguedà, des de Berga al sud fins a Gósol a l’extrem nord-oest i Castellar de n’Hug a l’extrem nord-est. Els municipis que han estat objecte d’anàlisi i estudi són: Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Corneli, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada.

Font: Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà

0.6 MARC CONCEPTUAL 0.6.1 EL CONCEPTE DE TURISME ACTIU En aquest capítol s’introdueixen els conceptes més rellevants que s’utilitzen en el present estudi relacionats amb la descoberta d’espais naturals i la pràctica del Turisme Actiu. Conceptes totalment lligats i cada vegada més importants en les activitats d’oci i lleure. El Turisme Actiu és un mercat jove que en els últims 20 anys ha estat un dels grans protagonistes del creixement turístic quantitatiu i qualitatiu de les zones d’interior i de muntanya. És un sector dinàmic en ple desenvolupament on nombroses variables influencien en el moment de fer una definició conceptual. Per aquesta raó trobem que experts, organitzacions, empresaris i usuaris utilitzen definicions diferents per referir-se, i fins i tot el mateix concepte pot tenir connotacions diferents segons a cada país. Alguns punts que s’han de tenir en compte a l’hora de definir el Turisme Actiu en un marc general i ampli són:

Varietat de motivacions per part dels consumidors.

Diversitat d’activitats i productes turístics que hi ha per satisfer la varietat motivacional.

Constant evolució i aparició de noves activitats i productes.

Estret lligam amb altres formes de turisme, especialment amb el turisme rural, el turisme cultural i el turisme gastronòmic.

Diversitat d’escenaris i usos.

Gestió empresarial en general per part de petites empreses.

Complexa legislació vigent.

A l’estudi “Turismo de naturaleza en España y su plan de impulso”1 es proposen les següents definicions generals i específiques per activitats i motivacions: «Turismo de naturaleza es aquel que tiene como principales motivaciones la realización de actividades recreativas y de esparcimiento, la interpretación y/o conocimiento de la naturaleza, con diferente grado de profundidad y la práctica de

Realitzat per la U.T.E. Antar-Ecotono per encàrrec de la Secretaria General de Turismo del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo i presentat l’any 2004.

actividades deportivas de diferente intensidad física y riesgo que usen expresamente los recursos naturales de forma específica, sin degradarlos o agotarlos.» «Turismo en la naturaleza: Turismo de esparcimiento en la naturaleza es aquel que tiene como motivación principal la realización de actividades recreativas y de esparcimiento en la naturaleza sin degradarla. Estas actividades no están especializadas

en el conocimiento ni en actividades deportivas que usen

expresamente los recursos naturales.» «Turismo sobre la naturaleza: turismo activo deportivo en la naturaleza es aquel que tiene como motivación principal la realización de actividades deportivas de diferente intensidad física y que usan expresamente los recursos naturales sin degradarlos.» «Turismo por la naturaleza: ecoturismo es aquel que tiene como motivación principal la contemplación, disfrute y/o conocimiento del medio natural, con diferente grado de profundidad, para lo que puede realizar actividades físicas de baja intensidad sin degradar los recursos naturales.» La particularitat de l’ecoturisme és que va més enllà de gaudir de la natura. Segons Xavier Campillo i Besses “és una forma ambientalment responsable de viatjar o visitar àrees naturals poc alterades amb la finalitat de gaudir, apreciar i estudiar llurs atractius naturals i manifestacions cultural associades (del present i del passat), a través d’un procés que promou la conservació, té un baix impacte ambiental i propicia una implicació social i econòmica per a les poblacions locals. L’ecoturisme considera la natura un espai d’aprenentatge”2. En una visió més amplia i genèrica de Turisme Actiu, però destacable segons el context del present estudi, trobem interessant la definició de Turisme Actiu que fa l’Organització Mundial del Turisme com a sinònim de “vacances actives” on el turista practica unes vacances dinàmiques formant part activa del viatge enlloc de buscar unes vacances contemplatives de descans i relaxació. Segons la Organització Mundial del Turisme (OMT): “Les vacances actives són aquelles durant les quals els turistes

Xavier Campillo i Xavier Font (2004): Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l’Alt Pirineu i Aran.

gaudeixen d’activitats culturals, artesanals o esportives amb l’objectiu de realitzar-se personalment i desenvolupar la seva personalitat”3. Considerem que cal plantejar el Turisme Actiu com a model de desenvolupament turístic a impulsar, sempre sota un punt de vista integrador i transversal amb els recursos tangibles i intangibles que donen identitat al territori. Per a l’èxit d’una destinació de Turisme Actiu no només és important tenir en compte els recursos naturals i la gestió dels productes associats, el que marcarà la diferència davant d’altres destinacions serà la correcta coordinació de l’oferta complementària de recursos culturals, històrics i gastronòmics. Tenint en compte aquestes variables i la naturalesa intrínseca del sector el turista actiu és aquell que té una finalitat recreativa o de lleure en el medi natural amb un component esportiu de diferent intensitat física, on les motivacions principals son el coneixement i/o interpretació de la natura, la pràctica de l’esport, portar un estil de vida saludable i la superació personal. El Turisme Actiu només s’entén en el supòsit que es garanteixi la seguretat dels seus practicants i en la conservació del medi i els recursos on es practica. Les activitats que formen part del Turisme Actiu podrien ser classificades segons:

la motivació del consumidor

la relació amb la natura

l’intensitat física de l’activitat

World Tourism Organisation (1985): The role of recreation management in the development of active holidays and special interest tourism and conseqüent enrichment of the holiday experience, Madrid, OMT,p.3

TURISME ACTIU TURISME A LA NATURA

TURISME DE NATURA TURISME PER LA NATURA

ACTIVITATS DE NATURA I ECOTURISME

TURISME CINEGETIC CAÇA I PESCA

TURISME SOBRE LA NATURA ACTIVITATS RELACIONADES AMB L’AVENTURA

0.6.2 DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS DE TURISME ACTIU RELLEVANTS PEL TERRITORI DE L’ALT BERGUEDÀ La pràctica del turisme actiu contempla múltiples activitats i en ser un sector dinàmic en ple procés d’evolució és probable que n’apareguin de noves en un futur. No obstant considerem que no totes les activitats contemplades dins del turisme actiu són rellevants en el present estudi. És convenient definir aquelles activitats i conceptes que son d’interès per assolir l’objectiu de l’Alt Berguedà de posicionar el territori com una destinació de turisme actiu, seleccionant només aquelles a les quals es fa referència al treball sigui perquè són cas d’estudi, perquè són adequades a las característiques del terreny, o bé perquè són importants per a la consecució d’un turisme de qualitat o amb potencial de generar un impacte econòmic destacat. 0.6.3 ACTIVITATS4 Activitats en espais rocosos:

Descens de barrancs i engorjats. Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o torrent a través d’un barranc, combinant la natació, les tècniques d’escalada i l’espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta.

definicions segons decret 56/2003 de 4 febrer DOGC 3838 de 7/3/2003 i ordre PRE 361/2004 de 6 d’octubre DOGC 4241 de 18/10/2004

Escalada. Pràctica esportiva que consisteix a pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l’ús de mans i peus per agafar-se (preses) i per repenjar-se alternativament en la progressió, i amb l’ajut de mitjans artificials (cordes, pitons).

La definició del decret 56/2003 no és prou àmplia ni precisa, caldria completar-la amb les tres modalitats principals d’escalada outdoor:

Escalada esportiva. progressió per parets verticals equipades amb espits, i parabolts fixes a poca distància entre sí, i una reunió que permet el “top rope”. L’escalador s’assegura des de terra amb una corda i sistemes de frenada com el Gri-gri. Acostumen a ser vies curtes d’una sola tirada de corda (30 m aprox). El nivell de dificultat s’indica amb la graduació francesa, amb números naturals amb grafia aràbiga, seguits per les lletres a, b o c, i el signe + per a especificar dificultats intermitges. El grau més senzill és el 4a. Per sota d'aquest grau, ja no es considera escalada, sinó grimpada. Actualment, les màximes dificultats assolides es troben al 9è grau.

Escalda clàssica o en via llarga. Disciplina tradicional d’escalada. És la progressió per vies llargues d’1 o més tirades de corda, amb una o més reunions, per parets sense equipar o bé parcialment equipades i amb els ancoratges més lluny entre sí que en l’escalada esportiva. Per a l'escalada clàssica s'utilitza l'escala de la Unió Internacional d'Alpinistes (UIAA), però amb algun correctiu per a cada zona. S'expressa en números romans. S'hi pot afegir un + o un – per a matisar-ne el grau. L'escala és oberta per dalt; el grau més fàcil és el I, i a Catalunya s'estan aconseguint nivells de VII+.

Escalada en gel. Progressió per parets i cascades gelades mitjançant piolets, grampons i amb sistemes per equipar les vies de manera momentània. Tot i que hi ha noves propostes de graduació, de moment, el sistema de graduació es refereix exclusivament a la inclinació del pendent i s'expressa en graus. Un pendent del 50º es considera fàcil, i un del 90º és vertical i molt difícil. Un pendent de 95º o 100º signifiquen un tram de gel desplomat.

Via

Ferrada.

Pràctica

esportiva

que

consisteix

seguir

una

ruta

predeterminada mitjançant una cordada instal·lada en espais preferiblement rocosos.

La definició del decret 56/2003 no és prou àmplia ni precisa, caldria completar-la amb:

Les vies ferrades són itineraris instal·lats en parets verticals equipades amb material divers: claus, grapes, preses, passamans, cadenes, ponts i tirolines que permeten progressar per zones de difícil accés. El sistema de seguretat acostuma a ser un cable d'acer separat per trams curts i paral·lel al recorregut. L’usuari ha d’anar proveït d’arnés, una baga amb dissipador d'energia mosquetons de seguretat per a l’ancoratge que asseguren en cas de caiguda.

Activitats a l’alta muntanya:

Alpinisme. Pràctica esportiva que consisteix en l’ascensió a pics elevats o difícilment accessibles, amb la utilització de mitjans tècnics de progressió i protecció (piolet, grampons, cordes, etc.). inclou la pràctica d’escalada en gel.

Esquí de muntanya. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís o mitjançant una planxa de neu (surf de neu), que consisteix en recórrer diferents itineraris en zones d’alta muntanya en pujada o baixada amb forts desnivells.

Activitats a la mitja i baixa muntanya:

Marxa a cavall. Pràctica esportiva a cavall per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert prèviament.

Bicicleta tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya. Pràctica esportiva que consisteix a desplaçar-se per terrenys variats mitjançant una bicicleta d’estructura reforçada, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, adaptada especialment a terrenys accidentats.

Cicloturisme. Pràctica esportiva que consisteix a fer turisme amb bicicleta.

La definició de cicloturisme del decret 56/2003 no és prou àmplia ni precisa, caldria completar-la amb:

Bicicleta de carretera. Pràctica esportiva que consisteix a desplaçar-se per carreteres mitjançant una bicicleta adaptada especialment al paviment asfaltat.

Excursionisme. Conjunt de les diverses activitats de muntanya que no requereixen de mitjans tècnics de progressió i protecció, com senderisme, marxes i caminades, travesses, ascensions i acampades. Només es considera inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret quan es faci a l’alta muntanya.

La definició d’excursionisme del decret 56/2003 no és prou àmplia ni precisa, caldria completar-la amb:

Senderisme. Pràctica que consisteix en seguir caminant un sender senyalitzat o no.

Marxa nòrdica .Pràctica esportiva que consisteix en incorporar l’acció del tren superior del cos mitjançant la utilització de bastons adaptats a l’activitat a la marxa i la cursa peu. Es pot practicar en qualsevol terreny, caminant, trotant o corrent.

Cross. Pràctica esportiva que consisteix en córrer per terrenys de muntanya.

Activitats a la neu:

Esquí de fons. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís, que consisteix a recórrer diferents itineraris en pujada o baixada amb desnivells moderats.

Raquetes de neu. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant una espècie de calçat, semblant al cos d’una raqueta, que serveix per desplaçar-se.

Activitats aquàtiques:

Descens en bot (Rafting). Pràctica esportiva que consisteix a baixar per rius d’aigües braves amb bots inflables que es manegen amb pagaies.

Piragüisme, Rem, caiac. Pràctica esportiva que consisteix a navegar amb piragua, canoa o caiac, mogudes amb per rems.

Activitats aèries:

Ala de pendent (Parapent). Pràctica esportiva amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per planar llançant-se des d’un pendent.

Paramotor. Pràctica esportiva que consisteix a volar amb un parapent que té com a sistema de propulsió un motor incorporat a l’arnés del o de la pilot, que li permet enlairar-se des d’un terreny pla amb una trajectòria ascendent.

0.6.4 ALTRES CONCEPTES

Infrastructura. Elements o serveis necessaris per el funcionament o desenvolupament d’una activitat. Una xarxa de senders és la infrastructura que ens permet fer senderisme o cicloturisme si el desplaçament es fa amb bicicleta.

Producte. Conjunt de serveis, activitats i infrastructures turístiques que es combinen per satisfer una experiència d’oci. La combinació dels elements que formen part del producte i la inclusió d’altres serveis complementaris caracteritzen el paquet turístic.

Paquet Turístic. Combinació de serveis, activitats i ús d’infrastructures per satisfer les necessitats de lleure d’un individu, amb un component físic i psicològic ja que el consumidor considera que te un bé per satisfer desitjos o necessitats

d’oci

adquireix

canvi

d’un

preu

establert.

1. ANÀLISI DE SITUACIÓ 21

1.1 CONTEXT TERRITORIAL I SOCIOECONOMIC El model de desenvolupament turístic a la comarca de l’Alt Berguedà no es pot entendre sense analitzar el model general de desenvolupament econòmic, social i territorial lligat principalment a la indústria minera. Fins a temps molt recents, la indústria minera ha estat la principal activitat econòmica de la comarca. La recent desaparició de la mineria i el tancament de la totalitat de les mines en els darrers 20 anys ha comportat una proporció considerable de població retirada amb rendes altes. La crisi de la mineria, junt a la disminució de la taxa de natalitat i un procés d’emigració interior, en l’entorn rural cap a àrees industrials de les comarques veïnes i entre la població jove cap a Barcelona, on marxen a estudiar i treballar també ha estat factors clau en un progressiu retrocés demogràfic i un conseqüent envelliment de la població en els municipis més petits. Cal destacar també un dèficit en infrastructures de comunicacions, principalment en la xarxa viària i ferroviària i de transport públic. En l’actualitat, els serveis han esdevingut la base de la economia. Els principals motors de desenvolupament econòmic són ara el turisme i la construcció associada al turisme i a la segona residència. Tanmateix, des de l’any 2008 el sector de la construcció es troba en ple procés de retrocés i estancament. Tot i haver-se donat una important despoblació, sobretot en les poblacions més petites, en els últims anys s’ha detectat una tendència a l’estabilització i un interès per part de la població jove per quedar-se al territori. La millora progressiva de les infrastructures, l’aparició de negocis vinculats als serveis turístics, la creació de museus i espais turístics relacionats amb la història de la comarca juntament amb uns recursos naturals i culturals de gran atractiu i un paisatge singular, han contribuït al desenvolupament d’un turisme incipient basat principalment en la cultura i en la pràctica d’activitats al medi natural.

La voluntat per part de l’administració pública per desenvolupar un nou model econòmic basat en el turisme ha comportat que diverses institucions s’ocupin de la planificació i gestió del turisme: el Consell Comarcal, el Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, el Consorci Ruta Minera, el Consorci del Parc Fluvial. En l’actualitat el turisme està molt concentrat en certs municipis que s’han adaptat a l’evolució del sector econòmic i han apostat per fer un gir en l’aprofitament dels recursos naturals del territori: abans basat en l’extracció minera i ara basat en la neu, el paisatge, la natura i la cultura. El model de turisme actual depèn en gran mesura del turisme de proximitat i es fonamenta en els grups escolars, el turisme familiar, de parelles/amics i sèniors i puntualment en esdeveniments esportius. Impacte socioeconòmic del Turisme al Berguedà5: El sector turístic del Berguedà comença a créixer en la dècada dels 80 amb la majoria dels hotels i càmpings ara en funcionament. Actualment disposa d’unes 7.150 places d’allotjament. L’oferta d’allotjament a la comarca del Berguedà destaca per un creixement del 4.4% anual acumulat en els últims 4 anys, del 2004 al 2008. El tipus d’allotjament que més ha crescut en la zona del Baix Berguedà és de turisme rural que està per sobre de la mitjana de Catalunya, al territori nord és la proporció que representen els càmpings dins del total de les pernoctacions el fet destacable, també per sobre de la mitjana catalana. El creixement de les segones residències s’ha situat per sobre del 5.5% anual, mentre que el creixement de la primera residència es del 3.6%. Més de la meitat dels habitatges de segona residència es troben a l’Alt Berguedà, hi ha petits municipis com Borredà, Castellar de n’Hug, Gósol, Sant Julià de Cerdanyola i Vallcebre, on més del 50% dels habitatges són segones residències.

Dades proporcionades per la Cambra de Comerç de Barcelona.

Places d’allotjament al Berguedà ESTABLIMENT

ALT BERGUEDA

BAIX BERGUEDA

BERGA

TOTAL

NUM

HOTEL

319

386

773

PENSIO

516

684

ALBERG

168

190

358

CAMPING

3413

1073

524

5010

REFUGI

520

100

520

CASA COLONIES

783

262

1045

TURIS. RURAL

374

520

910

Font: Cambra de Comerç de Barcelona, 2008.

L’Impacte directe del turisme és del 8,9% de l’economia del Berguedà, a més si sumem als efectes indirectes - altres activitats productives associades al turisme- i als efectes induïts - despesa generada per les persones vinculades directament o indirectament al turisme -, l’impacte representa el 15,5%.

El turisme al 2008 generava un 17% de la ocupació total. Cal tenir en compte però que és una ocupació força estacional i que moltes de les activitats relacionades directament amb el turisme són intensives en mà d’obra. La tipologia del visitant al conjunt de la comarca es caracteritza pels següents perfils:

•

Els que pernocten a la comarca = turistes (representen el 76% del PIB turístic)

•

Els que es desplacen en excursions d’1 dia = (4% del PIB turístic)

•

Els que disposen de Segones Residències = (20% del PIB Turístic)

La despesa mitja d’aquest visitant és de 38 € per persona i dia, sense contemplar transport ja que la procedència de la majoria és de Barcelona i l’àrea metropolitana i per tant es desplacen amb vehicle propi. De la despesa mitja de 38 €, entre 15 – 18% es destinat a museus, parcs naturals, estacions esquí, rutes de muntanya, esports de natura, etc...

1.2 ANÀLISI DE LES ACTIVITATS EN OFERTA L’orografia del territori característica de la mitja i alta muntanya, sumada a la diversitat de paisatges i recursos naturals, ha fet possible l’aparició progressiva de diverses

activitats i petites empreses dedicades a la comercialització turística i prestació de serveis vinculats al turisme actiu. L’oferta de turisme actiu a l’Alt Berguedà es basa en un model molt diversificat, aquest és sens dubte un clar reflex del dinamisme dels agents locals. Es tracta d’una oferta diversificada en relació a les activitats i al públic objectiu, adreçada indistintament a tot el conjunt d’individus que conformen la demanda de turisme a l’Alt Berguedà. Si bé la diversificació afavoreix la competitivitat del territori, aquesta no afavoreix en el posicionament de la destinació en el mercat si no existeix una clara especialització. L’oferta es pot dividir segons activitats i motivacions en els següents quatre grans grups: 1. Oferta ecoturística, activitats de natura Són activitats on la motivació principal és la natura, com és el cas del senderisme i les activitats que s’hi associen, com l’observació de flora i fauna o els itineraris de natura. 2. Oferta d’aventura La bicicleta tot terreny, les rutes a cavall, l’ escalada, el descens de barrancs, les vies ferrades o el parapent. 3. Oferta esportiva A més a més d’algunes de les activitats anteriorment descrites, s’hi sumen d’altres disciplines tècnicament més complexes i que requereixen una bona condició física com per exemple l’alpinisme, l’esquí de muntanya, l’escalada esportiva o el ciclisme de carretera. 4. Oferta d’activitats a la natura Ens referim en aquelles activitats que es fan a la natura com els quads o el paintball, on la motivació principal no és la natura, però si que n’és l’escenari. Moltes de les activitats de natura a l’Alt Berguedà es poden practicar durant tot l’any, tot i que també existeix una important oferta d’activitats estacionals, condicionades per factor climàtics com les raquetes de neu, l’esquí de fons o l’esquí de muntanya, l’escalada en gel a l’hivern i el rem i el ciclisme de carretera a la primavera i l’estiu.

De totes les activitats en oferta, el senderisme destaca com l’activitat principal i la primera motivació del turista actiu que visita el territori. És l’activitat que compta amb un millor condicionament i recolzament quant a infrastructura i serveis, i la que té més potencialitats de desenvolupament. Els productes turístics més estructurats de l’oferta d’activitats de turisme actiu a l’Alt Berguedà es basen principalment en les travesses de muntanya i la conducció d’activitats en el medi natural . Les característiques del terreny muntanyós, uns recursos naturals molt atractius i l’existència de serveis bàsics d’allotjament en refugis de muntanya, ha facilitat la progressiva proliferació de productes basats en el model de les travesses de muntanya. En l’actualitat existeixen tres travesses destacables, ben estructurades i definides, amb un ens gestor de reserves i en un dels casos, un organitzador d’esdeveniments esportius associat. Són però productes que no s’autofinancen, alguns d’ells difícilment realitzables per etapes i a excepció de la travessa “Camí dels Bons Homes” són productes força estacionals. La manca de recursos per treballar en una promoció contínua i ben adreçada als mercats potencials, és un factor més que redueix el públic i resta competitivitat. El producte de travessa comporta un canvi en el model d’ús dels refugis de muntanya, en origen recursos bàsics adreçats a l’excursionista autosuficient i en l’actualitat dirigits a un públic molt més ampli. Aquesta nova realitat presenta unes necessitats d’adaptabilitat als nous usos. L’adequació de les infrastructures sanitàries, l’ampliació dels períodes d’obertura, l’adaptació de les instal·lacions al turisme actiu especialitzat i la necessitat d’introduir nous serveis i buscar noves fórmules per facilitar la comoditat del viatger, són alguns dels nous reptes a afrontar juntament amb l’adequació dels recorreguts per ser seguits en bicicleta de muntanya i a cavall i una promoció adequada, per posicionar el producte al mercat. La conducció d’activitats al medi natural recau en empreses i guies de muntanya que ofereixen material i acompanyament per practicar certes activitats. Són productes que per la seva complexitat i necessitat de comptar amb un material específic i uns

coneixements tècnics experimentats es realitzen sota l’organització d’una empresa especialitzada. Algunes activitats, com el BTT, troben en el territori les condicions ideals per la seva pràctica i presenten un gran potencial de creixement. Altres activitats, com l’escalada, el descens de barrancs i la via ferrada, són activitats atractives, que es realitzen sobre uns recursos naturals de qualitat, però que per basar-se en uns recursos reduïts i per no ser adaptades a un nivell de coneixement tècnic bàsic - i per extensió a un públic ampli- representen un valor afegit i distintiu en l’oferta de turisme actiu però no el principal reclam on basar l’especialització de l’oferta.

La xarxa de mobilitat lenta és la base per crear productes, principalment autoguiats, que serveixin com a element d’atracció principal de turistes actius al territori, alhora que és una eina bàsica per les empreses de Turisme Actiu en la creació de les seves propostes. L’atracció de públic actiu per realitzar activitats autoguiades no és un factor negatiu en la competitivitat de les empreses d’activitats, sinó un element positiu ja que en augmentar el volum de turistes actius al territori augmenten també les seves possibilitats de creixement i captació de nous clients. La xarxa de camins per si mateixa no deixa de ser però una infrastructura bàsica i és la creació de productes estructurats el factor d’èxit per aconseguir incrementar els fluxos turístics. L’Alt Berguedà ofereix unes característiques naturals, històriques i culturals excepcionals per crear uns productes diversos, exclusius i diferenciadors amb uns continguts temàtics interessants, curiosos i sorprenents, la observació de fauna salvatge, els jaciments paleontològics, la història més recent vinculada a la mineria, el romànic i la presencia de personatges destacats en la historia són alguns exemples. La bicicleta tot terreny és una activitat cada vegada més popular entre el turista actiu modern. En l’actualitat l’Alt Berguedà basa la seva oferta en un nombre molt reduït de rutes específiques per a BTT, principalment dissenyades des del Centre BTT ubicat a Avià i que discorren majoritàriament per la part sud de la comarca. L’existència del centre de BTT és una oportunitat de desenvolupament important pel Turisme Actiu a

l’Alt Berguedà i representa un nou repte comarcal per aconseguir que el centre funcioni amb regularitat i amb una oferta de serveis de qualitat, potencialitats que en l’actualitat no s’estan aprofitant. El turisme eqüestre també forma part de les activitats turístiques amb més creixement quant a practicants, tanmateix per la complexitat que implica la utilització de cavalls és una activitat que requereix una atenció especial, uns productes molt especialitzats i l’empenta d’un sector privat que aposti pel desenvolupament de les activitats eqüestres al territori. La Xarxa de Mobilitat Lenta de l’Alt Berguedà és una infrastructura fonamental per desenvolupar aquestes activitats. Això no obstant, es veu necessari portar a terme un inventari dels trams ciclables i dels trams aptes per fer a cavall per part d’experts en cada una de les disciplines en qüestió, així com el condicionament necessari que requeririen els trams que no compleixen aquests requisits. Aquest inventari ha de tenir en compte també criteris de compatibilitat d’usos i de conservació dels camins històrics. En aquestes condicions d’usos La Xarxa de Mobilitat Lenta de l’Alt Berguedà contribuiria de manera més eficaç

al posicionament de l’Alt Berguedà com a

destinació de Turisme Actiu. Finalment, cal destacar la recuperació de les Vies Verdes, una infrastructura amb un fort poder d’atracció pel turista actiu, on practicar el senderisme i la bicicleta tot terreny. S’ha demostrat que la recuperació d’antics trams ferroviaris és una garantia d’èxit ja que presenten les condicions de terreny ideals per ser utilitzades pel ventall de públic més ampli amb el component històric que dota la ruta d’un fil temàtic. En l’actualitat a l’Alt Berguedà s’ha recuperat una de les tres vies verdes, la “Via Verda del Nicolau” a Guardiola de Berguedà i Bagà i es projecta la recuperació de la resta, el Carrilet i el Tramvia de Sang. El Carrilet, de Balsareny a la pressa de la Baells, compta amb un recent projecte bàsic de via verda i el Tramvia de Sang a Berga i Cercs compta amb una memoria valorada. Tanmateix, al territori hi ha zones molt atractives per a la pràctica d’activitats més tècniques, practicades per un perfil esportiu, i que pràcticament no es promocionen.

L’orografia del terreny amb forts desnivells, l’existència d’infrastructures com carreteres secundàries poc transitades, vies d’escalada de tots els graus, fa que el turista esportiu trobi en el territori un ventall ampli i atractiu d’activitats en un espai geogràfic reduït. L’oferta d’activitats a l’Alt Berguedà es troba en una situació d’excessiva diversificació, manca de productes especialitzats i inexistent orientació de l’oferta als mercats potencials. Es tracta d’una oferta molt condicionada al turisme de proximitat de curta durada i estacional. Cal intensificar els esforços en la creació de productes estructurats i especialment dissenyats per satisfer les exigències dels mercats al quals van dirigits. Per les característiques del territori es podrien estructurar productes turístics tant pel practicant de turisme actiu més soft (famílies) fins a satisfer les exigències del turisme esportiu. Quant a la promoció de les activitats en oferta, aquesta es basa en una relació d’empreses i activitats adreçades indistintament a tots els públics que conformen la demanda de turisme actiu. Es promociona de la mateixa manera una activitat d’orientació o de construcció d’iglús – normalment dirigida a grups d’escolars- amb activitats com el senderisme o la bicicleta de muntanya - més atractiva per un públic individual- junt amb activitats com el paintball o els quads - dirigit a grups organitzats - amb la conducció d’altres activitats de turisme actiu que en molts casos necessiten un grup mínim de participants. L’activitat que compta amb una promoció més estructurada són les travesses i rutes de senderisme de la Xarxa de Mobilitat Lenta de l’Alt Berguedà, que compten amb una classificació en tres nivells de dificultat, uns continguts atractius, una descripció detallada i unes eines d’autoguiatge existents -encara que millorables- en format tracks GPS descarregables a través de la web del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà. A nivell de material promocional compten amb una fulleteria molt bàsica que per si mateixa no desperta atracció pel producte ni serveix com a eina d’autoguiatge.

1.3 MODEL DE GESTIÓ DE LES EMPRESES Les empreses que presten serveis de turisme actiu ubicades a la comarca, ja sigui de manera permanent o temporal, es caracteritzen per ser petites empreses o microempreses, amb models de gestió molt diversos. En el conjunt d’empreses que configuren l’oferta d’activitats de turisme actiu al territori, trobem:

Empreses amb una estructura consolidada, una ubicació física i una experiència destacable.

Empreses poc especialitzades i de caràcter temporal, gestionades per empresaris per als que l’activitat turística representa un complement a una altra activitat econòmica principal.

Empreses basades en el guiatge de muntanya, amb una gran mobilitat i per tant una localització indefinida pel client final, amb un producte basat principalment en el guiatge a la carta.

Empreses ubicades al territori però que exerceixen la seva activitat principalment fora del territori, l’impacte de la seva activitat a la comarca és molt puntual.

Addicionalment trobem empreses amb una estructura més sòlida i gran, ubicades fora del territori, que treballen amb uns productes concrets, generalment relacionats amb el senderisme, ja sigui comercialitzant les travesses de muntanya ja definides o amb un producte propi, normalment vinculat al Parc Natural del CadíMoixeró i adreçat a un públic estranger.

En general les empreses ubicades a la comarca coincideixen en una gestió individualitzada, exercint les seves activitats de forma independent, sense aprofitar les oportunitats de col·laboració per crear productes estructurats i complets. Tot i existir una incipient iniciativa de coordinació, els teixit empresarial està encara massa atomitzat com per consolidar una estratègia de benefici transversal. L’oferta de les empreses és dispersa i es fonamenta en un ampli catàleg d’activitats basades en el guiatge i la conducció d’activitats al medi natural, adreçades

indistintament a tots els públics potencials, sense aprofitar els beneficis intrínsecs de l’especialització i adaptació de les activitats en productes estructurats, especialment dissenyats i promocionats per a mercats concrets. Un aspecte que intervé en detriment de la competitivitat de les empreses i en conseqüència la reducció de turistes actius al territori, és la dificultat del client individual per fer reserves d’activitats. El fet de no disposar de canals immediats per fer les reserves prèvies, l’exigència d’un numero mínim de participants per fer certes activitats, són factors que resten avantatge competitiu. Desafortunadament al nostre país no existeix la tradició de contractar serveis de guiatge, tampoc se li sol donar el valor que es mereix. Això no obstant caldria treballar en el redireccionament d’algunes de les propostes de les empreses de turisme actiu, i apostar per productes estructurats amb valor afegit, on la integració de serveis i l’especialització del guiatge en temàtiques concretes fossin l’eix vertebrador de la oferta. El coneixement dels mercats als que es dirigeix l’oferta, les seves característiques i necessitats, són un repte pendent per la gran majoria d’empreses del territori, tant per crear i adaptar productes específics com per adreçar la promoció dels mateixos. En l’actualitat no s’aprofiten del tot les oportunitats dels diferents canals de promoció existents, a causa d’un desconeixement generalitzat sobre les vies més rentables i les accions més eficaces. La promoció es basa principalment en el boca orella, en les pàgines web i en una fulleteria molt bàsica. Tot i que el boca orella és un mitjà important i un client satisfet és un bon prescriptor de la nostra activitat, així com una prova de la qualitat del servei, no és suficient per assolir un bon posicionament en el mercat. Avui dia els avenços en les noves tecnologies presenten grans oportunitats promocionals a costos molt reduïts que no s’estan aprofitant. No totes les empreses de la comarca tenen presència a Internet, i les que en tenen no n’estan traient el màxim rendiment ja que no estan ben posicionades als principals buscadors.

La fulleteria i material gràfic, és una eina eficaç si el material és atractiu i és accessible al públic al que es dirigeix la oferta. En el cas de les empreses del territori el material gràfic és -en general- editat per les pròpies empreses, i excepte algun cas puntual, és una promoció poc atractiva tant pel què fa als continguts com per la presentació. En el cas concret de les empreses d’allotjament, existeixen algunes iniciatives interessants d’especialització en turisme actiu, però la situació generalitzada és de poc coneixement de les necessitats del turista actiu modern i especialitzat en la pràctica d’activitats esportives en el seu temps d’oci. El coneixement del territori i de les activitats que s’hi oferten no és generalitzat i això implica que els allotjaments no disposin de la capacitat suficient per proporcionar informacions útils i de qualitat, molt valorades pel turista actiu. L’escàs coneixement de les característiques i necessitats dels mercats potencials impedeix l’evolució cap a una oferta especialitzada, de qualitat, amb instal·lacions condicionades i serveis complementaris que proporcionin valor afegit. En la majoria dels casos analitzats, ja siguin empreses dedicades a les activitats com empreses d’allotjament, s’ha detectat un escàs aprofitament de les oportunitats que genera el seguiment de les reserves i la disposició de bases de dades de clients. En general hi ha poc coneixement de les característiques pròpies de cada client i no es conserven les dades de contacte, amb la conseqüent impossibilitat de fer accions de promoció directa, donar un tracte personalitzat al client repetidor o realitzar accions concretes de fidelització. 1.4 RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS AGENTS IMPLICATS El desenvolupament turístic reeixit d’una destinació està directament condicionat a la comunicació i capacitat de coordinació entre els diferents agents implicats, per treballar en la consecució d’uns objectius comuns sota els paràmetres d’una mateixa estratègia. El cas de l’Alt Berguedà es caracteritza per un complex entramat de relacions entre diversos actors interessats. La voluntat de les diverses administracions públiques per dinamitzar el turisme a la comarca ha facilitat la progressiva instauració de diferents

consorcis que comparteixen en un espai territorial reduït interessos i objectius amb l’organisme gestor del Parc Natural del Cadí-Moixeró, els diferents municipis i els empresaris locals. Les característiques socioeconòmiques de l’Alt Berguedà, la manca de recursos humans per part dels ens gestors i la conseqüent dificultat en la planificació de tasques de gestió i coordinació i els pressupostos reduïts en les àrees d’esports i turisme locals, han contribuït en la instauració d’una manera de fer atomitzada i com a conseqüència d’això

en un desaprofitament dels recursos i dels esforços, tot i treballar en uns

objectius finals comuns. La gestió individualitzada de projectes i iniciatives suposa un obstacle en l’aprofitament reeixit de les economies d’escala a nivell d’intercanvi d’experiències, promoció, comercialització i transferència de fluxos turístics, impedeix la creació d’una oferta global adaptada als diferents segments de mercat potencials i dificulta la consolidació d’una estratègia coordinada de promoció territorial, imprescindible per crear una imatge de marca conjunta. Entre els agents implicats destaca la figura del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà com a principal promotor de desenvolupament i promoció del turisme actiu a la part nord de la comarca. En l’actualitat el Consorci esta treballant en projectes de gran interès i envergadura que en un futur pròxim suposaran una important oportunitat per la creació de productes estructurats, principalment relacionats amb la pràctica del senderisme. Tot i així, l’obstacle que suposa la manca de recursos humans, interfereix en un procés de comunicació fluit de les iniciatives que es porten a terme des del Consorci i, en conseqüència, la implicació es veu reduïda per part de la resta d’agents i actors turístics del territori. Existeix un conjunt d’empreses i empresaris turístics que desconeixen la funció del Consorci i en conseqüència no aprofiten les oportunitats de promoció que aquest els ofereix. Aquest fet es dóna principalment en empreses localitzades en els municipis més llunyans a la seu del consorci, les de recent creació i les que treballen al territori de manera estacional. La participació dels ens municipals en el desenvolupament del turisme actiu a l’Alt Berguedà és molt diversa quant a intensitat i inversió d’esforços i recursos econòmics.

Mentre per una banda trobem municipis molt dinàmics amb apostes de futur interessants i amb projectes turístics sòlids i estructurats, també existeix la versió oposada de municipis que no contemplen el desenvolupament del turisme actiu com a estratègia per al desenvolupament econòmic local. El repte dels organismes públics radica en la coordinació d’objectius i esforços per facilitar el desenvolupament turístic a nivell comarcal i incentivar la creació i millora d’empreses turístiques que diversifiquin les oportunitats que ofereix el mercat laboral berguedà. En l’actualitat la manca de recursos humans i la confusió quant a competències d’alguns municipis dificulta l’evolució de noves oportunitats d’ocupació. En alguns casos, les dificultats administratives com l’obtenció de llicències d’activitat - existeixen casos d’espera de entre 3 i 5 anys- fa desistir als emprenedors i obliga a algunes empreses a treballar sense els pertinents permisos a l’espera de la resolució municipal6. Tot i que aquest fet queda fora de les competències dels organismes gestors turístics aquest fet és d’important rellevància ja que les repercussions en el mercat turístic són molt negatives, representa un gran obstacle per l’evolució i millora de les empreses existents, i fa poc atractiva la inversió turística al territori.

1.5 ALTRES ÀMBITS RELACIONATS AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ACTIU OBJECTE D’ANÀLISI La promoció La promoció dels atractius del territori i la seva oferta d’activitats és un repte pendent pel conjunt de la comarca. En l’actualitat l’Alt Berguedà no es coneix com una destinació de turisme actiu tot i la diversitat d’activitats en oferta i cal treballar més a fons en una estratègia conjunta de promoció i posicionament adequada. En l’actualitat la promoció de turisme actiu es basa en la web del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, on trobem principalment informació relativa als itineraris de senderisme seleccionats com a fil d’atracció del visitant a la comarca. 6

Breu guia d’aspectes a considerar per oferir les activitats en les condicions de lagalitat adequades, Annex 1.

Tot i ser una informació detallada quant a descripció d’itineraris i continguts, la segmentació és confusa de cara al consumidor i cal millorar certes informacions tècniques i pràctiques, com els desnivells o els accessos als punts d’inici de les rutes. Pel que fa a les eines d’autoguiatge, aquestes es basen en les descripcions dels itineraris i els tracks GPS -que tot i ser una informació cada vegada més valorada pel turista actiu més especialitzat és encara una eina utilitzada per un públic molt reduïtEls llibres de ruta, o roadbooks, són eines d’autoguiatge igualment útils i altament fiables, molt valorats pels turistes i visitants, que es poden traduir a diversos idiomes, i que tenen un cost mínim si el comparem amb la instal·lació i manteniment d’una infrastructura de senyalització. La resta d’activitats de turisme actiu existents a l’alt Berguedà manquen de promoció específica, i aquesta es basa principalment en el llistat d’empreses a la Web del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, i en un fulletó d’activitats, on s’integren totes les activitats en oferta adreçades indistintament a tots els perfils de client i associades a empreses amb models de gestió molt diversos que en molts casos no poden portar a terme les activitats que promocionen. Amb aquesta estratègia no s’aprofiten les oportunitats de promoció ja que el client potencial es veu confós per una oferta dispersa d’activitats que a més a més és difícil de reservar. Comercialització Tant les empreses d’activitats, com els allotjaments i els ens locals manifesten una clara voluntat de treballar amb intermediaris turístics, tanmateix el desconeixement del funcionament dels mateixos, els canals de comunicació més apropiats i les accions per arribar a captar el seu interès dificulten el desenvolupament d’aquesta via de comercialització i promoció. S’han detectar casos d’empresaris que tenen clients procedents d’agències de viatges intermediàries però que no en coneixen els interlocutors, de manera que no s’aprofiten les oportunitats per crear productes adaptats a les necessitats d’aquesta empresa, valorar pactes de col·laboració o establir una estratègia de comunicació. El coneixement intern dels recursos turístics

La visió àmplia i el coneixement de la oferta turística en clau comarcal és un dels àmbits que caldria reforçar per part dels responsables turístics municipals, ja sigui sobre els recursos naturals més atractius, o bé les activitats en oferta o amb potencialitat de desenvolupament, més enllà del propi municipi. En l’actualitat existeixen municipis amb projectes sòlids i estructurats enfocats al desenvolupament del turisme actiu, iniciatives que s’han d’aprofitar per consolidar l’estratègia global de desenvolupament. Les oficines de turisme són després dels canals de comunicació utilitzats previs al desplaçament, les fonts d’informació més utilitzades pels turistes i un element important en el desenvolupament d’una oferta turística de qualitat. A l’Alt Berguedà existeixen oficines de turisme en diverses poblacions, tanmateix la majoria d’oficines de turisme només obren els caps de setmana i a uns horaris adequats pel turista general però poc adequats pel turista actiu. En les oficines de turisme, els allotjaments i altres agents que d’alguna manera exerceixen les funcions d’atenció al viatger cal incidir en una visió àmplia i e clau comarcal,

el coneixement dels recursos, activitats i itineraris a nivell de conjunt

territorial, per tal d’afavorir la distribució i aprofitament dels fluxos turístics. Les principals dificultats detectades han estat motivades per:

Suggerir les rutes de senderisme i BTT més interessants de la zona i la millor manera de realitzar-les per gaudir al màxim de l’experiència.

Identificar rutes i zones idònies per a la pràctica de certes activitats com el ciclisme de carretera, el cross, l’escalada i el barranquisme.

Explicar i definir els productes i activitats de les empreses de turisme actiu, el funcionament de les empreses i els mitjans de reserva.

Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Conducció d’Activitat Fisicoesportives en el medi natural de l’IES Bagà7 Finalment en la prospecció sobre terreny realitzada per l’equip redactor s’ha considerat convenient incloure l’escola IES Bagà on s’imparteix el Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Conducció d’Activitat Fisicoesportives en el medi natural, ja que representa una oportunitat per implicar un equip local de persones formades, amb interès i necessitat per dedicar-se a l’activitat econòmica del turisme actiu. Els estudiants del Cicle Formatiu obtenen la certificació de Tècnic en Conducció d’activitats Fisicoesportives en el Medi Natural, que els permet dedicar-se professionalment a conduir persones per senders o zones de muntanya a peu, en bicicleta o a cavall a través d’un guiatge basat en la qualitat i la seguretat. Cada any obtenen la titulació entre 12 i 15 alumnes i una promoció de 12 a 15 alumnes més es troben en procés de formació i amb necessitat de realitzar les pràctiques formatives en empreses del sector. Per al territori de l’Alt Berguedà, l’existència d’aquest cicle formatiu representa una oportunitat de col·laboració transversal entre els municipis, les empreses d’activitats, els allotjaments i els estudiants per gestionar infrastructures o serveis municipals i realitzar accions de promoció de la comarca mitjançant la conducció d’activitats.

Formació en Centres de Treball. Cicle formatiu de grau mitjà. Tècnic en activitats

fisicoesportives en el medi natural, Annex 2.

1.6 QUADRE RESUM DE PUNTS A FAVOR I EN CONTRA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ACTIU A L’ALT BERGUEDÀ OFERTA D’ACTIVITATS I PRODUCTES DE TURISME ACTIU PUNTS EN CONTRA

PUNTS A FAVOR

Oferta d’activitats molt diversificada.

Manca de productes especialitzats.

Recuperació d’una extensa xarxa de camins històrics,

Manca de productes estructurats.

Poca adequació de l’oferta als mercats potencials.

Oferta molt condicionada al turisme de proximitat, de curta

desplaça a l’Alt Berguedà, l’activitat millor condicionada al

durada i estacional.

territori i amb major potencial de creixement.

Inexistència d’un inventari que determini els usos dels camins

infrastructura bàsica per crear productes turístics.

Nombre molt reduït d’itineraris per practicar la BTT.

El Centre BTT no funciona amb regularitat ni amb una oferta de serveis de qualitat.

Promoció desordenada de les activitats en oferta.

Canals de promoció i comercialització escassos.

Material gràfic promocional excessivament abundant i dispers.

Horaris de les oficines de turisme poc adaptades a les

Oferta de travesses de muntanya ben estructurades i definides.

Diversitat d’activitats que representen un valor afegit i distintiu com a oferta complementària de Turisme Actiu.

Encara no hi ha un posicionament clar de l’Alt Berguedà com a comarca de Turisme Actiu.

Existència d’una selecció inicial d’itineraris de senderisme amb algunes eines d’autoguiatge.

de la Xarxa de Mobilitat Lenta.

El senderisme és la principal motivació del turista actiu que es

Condicions ideals al territori per la pràctica del BTT a un nivell alt.

Condicions ideals al territori per la pràctica del ciclisme de carretera.

Condicions ideals al territori per la pràctica de les passejades

necessitats del Turisme Actiu.

Manca

d’informació

tècnica

amb raquetes i els parcs de neu. i

d’eines

eficaces

per

l’autoguiatge, les existents són incompletes.

Oferta empresarial basada en un ampli catàleg d’activitats

turisme

eqüestre

amb

potencial

desenvolupament.

sense productes estructurats i especialització per mercats potencials.

Incipient

Progressiva recuperació de Vies Verdes, infrastructura amb un fort poder d’atracció pel turista actiu.

Oferta molt basada en el guiatge a la carta.

Multitud de possibilitats d’escalada, tant clàssica com esportiva i de diferents nivells.

Existència d’un Parc Natural i altres espais protegits de gran valor ecològic.

Proximitat a la ciutat de Barcelona i porta d’accés al Pirineu

Característiques naturals, històriques i culturals excepcionals per dotar de continguts temàtics els productes de Turisme Actiu.

Existència d’oficines de turisme a varies poblacions.

Organització d’esdeveniments esportius rellevants en el calendari dels esports de muntanya.

TEIXIT EMPRESARIAL PUNTS EN CONTRA

Poca col·laboració entre empreses, es treballa de manera molt

PUNTS A FAVOR

independent.

Desconeixement dels mercats potencials característiques i

experiència destacable.

necessitats del turista actiu modern.

Promoció de les empreses basada en el boca orella, web i Empreses sense presència a Internet.

Desconeixement del territori i les activitats per part d’algunes

Incipients intents empresarials de coordinació i col·laboració per crear productes conjunts.

fulleteria molt bàsica.

Existència d’empreses amb una estructura sòlida i una

Capacitat per adreçar-se als diferents mercats potencials: Actiu (familiar i grups) , MICE, esportiu i internacional.

Iniciatives interessants d’alguns allotjaments en crear una oferta especialitzada en turisme actiu.

empreses d’allotjament.

Inexistència de mecanismes per gestionar reserves, fer seguiment de clients i disposar de bases de dades.

Dificultat dels clients per realitzar reserves d’activitats.

Desconeixement de les funcions del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà per part d’algunes empreses.

RELACIÓ ENTRE ELS AGENTS IMPLICATS PUNTS EN CONTRA

PUNTS A FAVOR

Solapament de diversos ens de gestió turística, genera

projectes de gran interès i envergadura, oportunitat per la

Manera de fer atomitzada tant per part d’alguns municipis com

creació de productes estructurats vinculats a les activitats

pel sector privat implicat en el turisme actiu.

prioritàries de senderisme i BTT.

Poc

aprofitament

les

economies

d’experiències,

promoció,

d’escala

nivell

comercialització

Capacitat per liderar l’organització d’esdeveniments esportius, relacionats amb el turisme actiu.

Dèbil coordinació per determinar una estratègia de promoció conjunta.

transferència de fluxos turístics.

El Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà esta treballant en

confusió i sensació d’ineficàcia.

d’intercanvi

Existència d’un conjunt de municipis molt dinàmics amb apostes de futur interessants i projectes sòlids i estructurats.

Oportunitat per implicar un equip de persones formades en la

La comunicació dels objectius, iniciatives i actuacions del

conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural per

Consorci no arriba a tots els agents implicats.

l’escola IES Bagà.

Hi ha municipis que no contemplen el desenvolupament del Turisme Actiu com una prioritat.

Dificultat per aconseguir permisos i llicències municipals.

Poc coneixement de l’oferta comarcal per part dels propis

Voluntat per part dels empresaris locals i ens locals per treballar amb intermediaris turístics.

agents turístics i dels informadors turístics.

2. ACTIVITATS I EMPRESES

2.1 INVENTARI D’ACTIVITATS EXISTENTS I PROPOSTA D’ACTIVITATS POTENCIALS PER MUNCIPIS A continuació s’ha fet una recopilació de les dades obtingudes en el procés de documentació i en el test sobre terreny i s’han organitzat dues tipologies de fitxa per cada un dels municipis objecte d’estudi: Fitxes de situació actual i Fitxes de potencialitats. Fitxes de situació actual Aquestes fitxes actuen a mode d’inventari, s’han identificat les activitats, amb les rutes i productes que ja s’estan explotant i/o promocionant a l’Alt Berguedà. A cada una de les rutes o productes se li ha assignat un nivell que s’ha classificat en tres categories de dificultat: baix, moderat o alt. S’ha relacionat cada ruta o producte amb l’empresa o les empreses que l’exploten i, finalment s’ha assenyalat el mercat al qual s’hauria de dirigir aquest producte. El següent pas ha estat, sempre en relació del conjunt d’activitats que es desenvolupen al municipi una priorització de les activitats segons els paràmetres que s’indiquen a continuació: Prioritat de desenvolupament 1: S’assigna aquesta categoria a les activitats que, per les característiques i condicions del terreny, cal continuar desenvolupant de manera prioritària. En les observacions s’especifica si és necessari realitzar alguna intervenció d’infrastructures o bé si cal millorar algun aspecte en la informació que es dóna sobre l’activitat. Prioritat de desenvolupament 2: S’assigna aquesta categoria a les activitats que, per les característiques i condicions del terreny, cal desenvolupar de manera secundària sempre en relació al conjunt d’activitats que ja hi ha al municipi. En les observacions s’especifica si és necessari realitzar alguna intervenció d’infrastructures o bé si cal millorar algun aspecte en la informació que es dóna sobre l’activitat.

Activitat diferenciadora, que excel·leix: S’assigna aquesta categoria a les activitats que per les característiques i condicions del terreny, sobresurt per sobre la resta i permet posicionar i diferenciar el municipi amb l’esmentada activitat sempre en relació al conjunt d’activitats que ja hi ha al municipi. Juntament amb les activitats de prioritat 1, són les activitats que caldria potenciar per tal de dotar d’identitat al municipi que la regenta. En les observacions s’especifica si és necessari realitzar alguna intervenció d’infrastructures o bé si cal millorar algun aspecte en la informació que es dóna sobre l’activitat.

Nom municipi – SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

p.e.Senderisme

Rutes / Productes

Nivell

Nom de la ruta o el producte

Baix Moderat Alt

Empresa

Mercat al que es dirigeix Actiu soft Empresa Actiu hard que explota Esportiu l’activitat MICE Internacional

OBSERVACIONS p.e. Senderisme Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides.

Fitxes de potencialitats En el cas de les activitats que no es promocionen o que no han estat objecte de desenvolupament ni públic ni privat fins a la data i que, per les característiques del territori analitzat podrien ser desenvolupades amb èxit, s’han fet unes fitxes específiques, on s’assenyalen quines activitats tenen aquest potencial. S’han proposat les activitats, amb les rutes i productes que es podrien desenvolupar. A cada una de les rutes o productes se li ha assignat un nivell que s’ha classificat en tres categories de dificultat: baix, moderat o alt. S’ha relacionat cada ruta o producte amb l’ubicació òptima per al seu desenvolupament i, finalment s’ha assenyalat el mercat al qual s’hauria de dirigir aquest producte. El següent pas ha estat, sempre en relació al conjunt d’activitats que ja es desenvolupen al municipi una prioritzaació de les activitats potencials segons els paràmetres que s’indiquen a continuació:

Prioritat de desenvolupament 1: S’assigna aquesta categoria a les activitats que, per les característiques i condicions del terreny, es podria desenvolupar de manera prioritària. En les observacions s’especifica les intervencions i adequació d’infrastructures que s’hauria de portar a terme i els tipus d’informació que s’hauria de facilitar per a la seva consecució. Prioritat de desenvolupament 2: S’assigna aquesta categoria a les activitats que, per les característiques i condicions del terreny, es podria desenvolupar de manera secundària sempre en relació al conjunt d’activitats que ja hi ha al municipi. En les observacions s’especifica les intervencions i adequació d’infrastructures que s’hauria de portar a terme i els tipus d’informació que s’hauria de facilitar per a la seva consecució.

Activitat diferenciadora, que excel·leix: S’assigna aquesta categoria a les activitats que per les característiques i condicions del terreny, sobresurt per sobre la resta i permetria posicionar i diferenciar el municipi amb l’esmentada activitat sempre en relació al conjunt d’activitats que ja hi ha al municipi. Juntament amb les activitats de prioritat 1 -tant les actuals com les potencials- són les activitats que caldria potenciar per tal de dotar d’identitat al municipi que la regenta. En les observacions s’especifica les intervencions i adequació d’infrastructures que s’haurien de portar a terme i els tipus d’informació que s’hauria de facilitar per a la seva consecució

Nom municipi – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat p.e. Ciclisme carretera

Rutes / Productes

Nivell

UBICACIÓ

Nom de la ruta producte activitat proposada

Baix Moderat Alt

Determinació de l’ubicació òptima per desenvolupar l’activitat

Mercat potencial Actiu soft Actiu hard Esportiu MICE Internacional

OBSERVACIONS p.e Ciclisme de carretera És una activitat a potenciar, sobretot els ports dels Rasos, la Creueta, el Pradell. Caldria posar a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com.

BERGA – SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

BTT

Esdev. Esportius

Parapent

Rutes / Productes

Nivell

Empresa

18 itineraris Ajuntament de Berga Regidoria de Turisme XMLAB De Queralt a Espinalbet XMLAB Pedret i el riu Llobregat XMLAB A Queralt Per les Capelles XMLAB A Queralt per Sant Pere Madrona XMLAB De Queralt a Corbera XMLAB A Queralt per l’Obaga RB Camins de Queralt Camí dels Bons Homes, etapa 1

baix baix baix baix baix baix baix moderat moderat -alt A peu

Circuit de l’Alt Berguedà Gósol – Berga RB Ruta del Capolat RB Ruta de Sant Quintí / Variant Clarà RB Ruta d’Obiols Etapa 1 Camí Bons Homes

moderat - A peu alt Alt Alt moderat moderat moderatAlt -

Cross Marató de Berga Cross Cursa Alta Muntanya de Berga Cross. Cursa Berga Resort Curs parapent

Alt Competició Moderat moderat

Curs paramotor

moderat

Vols biplaça

moderat

Volem Espais Volem Espais Volem Espais

Mercat al que es dirigeix Actiu soft Actiu soft Actiu soft Actiu soft Actiu soft Actiu soft Actiu soft Actiu hard soft Actiu hard Internacional Actiu hard Internacional. Esportiu Esportiu Actiu hard Actiu hard Actiu hard Esportiu Intl Esportiu Esportiu Esportiu / Actiu hard Esportiu / Esportiu / Actiu hard MICE

Escalada esportiva

Turisme Equestre

Zona Font Negra. Sectors: Santuari de Queralt, Mirador de Queralt, Roc de l’Alou, Can Meu, Totxo del Vent, El triangle i contrafort; Can Maurí, Mercadal Superior, Mercadal inferior, Cerro Torre Zona La Gravera Zona Cinglera de l’Estany Sectors: Corbera, Cinglera de l’Estany, Racó Tranquil, Anfiteatre, Can Guies, Casanova; Castell de Blancafort. Zona Font Freda. Sectors:Font Freda 1, Font Freda 2; Rasos de Peguera. Sectors: Torrent dels Porxos, Carboneres, Totxo del nen; Can Tronco; el Rusc; Les Agulles

IV-8b

Esportiu Actiu hard

6b-8a IV- 8b

Esportiu Esportiu Actiu hard / MICE

IV-7b IV-8a

El Mal Pas. Sectors: Totxo del Mal Pas, Mal pas

IV- -6a+

Esportiu Esportiu Actiu hard / MICE: el Rusc Esportiu

Rutes en estrella des del centre Eqüestre

moderat

Ruta pel baix Berguedà

moderat

Ruta itinerant Alt Berguedà i Solsonès

moderat

Etapa 1 Camí dels Bons Homes

Moderat-alt

C.E. Vilaformiu C.E. Vilaformiu C.E. Vilaformiu Natureques tre

Actiu soft Internacional Internacional Actiu hard Intl.

Promocionar Berga com una zona de vol en parapent ideal, a nivell nacional i internacional, tant per la seva orientació com pel clima i accessos. Un dels punts de sortida proposats serien la zona d’enlairament de Queralt i el turó de la Figuerassa. Turisme Eqüestre Potenciar el turisme eqüestre a la zona de la Figuerassa. Caldria inventariar per part d’un especialista eqüestre els camins de la XMLAB aptes per anar a cavall. Cross Promocionar el traçat de la Marató de Berga, com un circuit estable d’entrenaments en curses de muntanya. BTT Les rutes de BTT promocionades a través de webs, fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder-les seguir. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria inventariar els trams ciclables de la XMLAB. Així mateix es podria dotar d’aquest material la ruta Gósol-Berga. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. La recuperació de la ruta del Tramvia de Sang i la seva conversió en via verda és una oportunitat tant per al senderisme com per al BTT d’intensitat baixa. La zona de la Figuerassa és un espai adequat com a espai per una ruta de nivell mig-alt. Escalada esportiva La zona de Queralt, en concret els sectors Roc de l’Alou i Mercadal té potencial per esdevenir una magnífica zona d’escola d’iniciació a l’escalada que reuniria condicions tant pels bons i ràpids accessos, tant com per la seva bona orientació que permet que hi hagi activitat pràcticament durant tot l’any. Caldria equipar més rutes de III, IV i V grau en aquesta zona i invertir en la recuperació d’equipaments com el refugi forestal abandonat, propietat del Departament de Medi Ambient, situat al costat del Pou de Gel, que té vocació de centre d’interpretació del PEIN de Queralt que podria funcionar també com un centre de suport a la zona d’escalada.

BERGA – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Ciclisme carretera

Rutes / Productes / Activitats Pujada als Rasos de Peguera

Nivell Alt Port 1a

Volta al Capolat

moderat

Berga – Sant Jaume de Frontanyà- Berga

moderat

UBICACIÓ Mercat potencial Berga-Castellar del Riu – Esportiu Rasos de Peguera Capolat-Coforb Esportiu Actiu hard Berga- Sant Jaume de Esportiu Frontanyà Actiu hard

OBSERVACIONS Ciclisme de carretera És una activitat a potenciar, sobretot els ports dels Rasos, la Creueta, el Pradell. Caldria posar a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com. Turisme de reunions Berga és el municipi del Berguedà amb més apte per recepcionar turisme de reunions i incentius, aprofitant la seva centralitat, les característiques de l’allotjament, els recursos de turisme actiu propis i els dels altres municipis. Olvan, molt pròxim a Berga, disposa del centre Indòmit que és adequat per portar-hi a terme activitats de grup en un recinte determinat. L’Espai Berga Resort ofereix tota una sèrie de serveis molt adequats per tal de satisfer la demanda del mercat de reunions i incentius.

FÍGOLS– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB De Fígols aPeguera

alt

XMLAB Pels Cingles de Vallcebre

Moderat-alt

XMLB La Gallina Pelada

Moderat-alt

Esdev. Esportius Cursa Alta Muntanya Berga Escalada Zona Fígols esportiva

Competició IV – 7c

Empresa

Mercat al que es dirigeix Actiu hard i Esportiu Actiu hard i Esportiu Actiu hard i Esportiu Esportiu Actiu hard Esportiu

FÍGOLS – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat BTT Cross Ciclisme carretera Turisme Eqüestre Raquetes

Rutes / Productes / Activitats

Nivell

UBICACIÓ

Disseny de rutes volta Peguera als Rasos

Moderat-alt

Disseny de rutes volta Peguera als Rasos

Moderat-alt

Vallcebre -Port del Pradell – SaldesColl de Fumanya – Sant Corneli

Alt Alt

Disseny de Rutes

moderat

Mercat potencial Peguera - Rasos Actiu hard Esportiu Peguera - Rasos Actiu hard Esportiu Port del Pradell Esportiu Coll de Esportiu Fumanya Peguera Rasos MICE Actiu hard

Ascensió a la Gallina Pelada

moderat

Serra d’Ensija

Actiu hard Esportiu MICE

OBSERVACIONS Ciclisme de carretera Zona molt recomanable per a la pràctica del ciclisme de carretera per les seves carreteres tranquil·les, desnivells molt considerables, magnífiques vistes al Pedraforca. És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com. Turisme Eqüestre La zona de Peguera als Rasos reuneix les característiques adequades per tal de dissenyar-hi rutes a cavall per part d’un especialista eqüestre. A més a més es compta amb un centre hípic proper. BTT i Cross La zona de Peguera els Rasos per la seva varietat de pistes, desnivells considerables, es converteix en un emplaçament ideal per a la pràctica del BTT i el Cross, on es podrien dissenyar circuits d’entrenament. Caldria potenciar la zona per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

Raquetes La Serra d’Ensija permet l’ascensió de nivell moderat a la Gallina Pelada, la qual es pot oferir com a activitat d’iniciació les raquetes, ja que és una ascensió sense dificultats tècniques destacables.

VALLCEBRE– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Rutes / Productes

Nivell

Empresa

Circuit de l’Alt Berguedà

Moderat -alt

A Peu

Camí dels Bons Homes

Moderat -alt

A Peu

XMLAB Pels Cingles de Vallcebre XMLAB Un cop d’ull als Cingles de Vallcebre PR 128 Camins dels Graus L’Empalomar

Moderat Alt Moderat Alt Moderat alt Moderat-alt

El Forat Negre

Moderat

Grau de la Mola Grau de Cal Sastre

A2-6b+ A1-6

Senderisme

Via Ferrada

Barranquisme Escalada esportiva

Guies Cingles Altitud Extrem Guies Cingles Altitud Extrem

Mercat al que es dirigeix Actiu hard /Internacional Actiu hard /Internacional Actiu hard i Esportiu Actiu hard i Esportiu Actiu hard Esportiu Actiu hard -Esportiu

MICE Actiu hard Esportiu Esportiu Esportiu

OBSERVACIONS Vallcebre compta amb uns complements perfectes per fer multi-activitat: via ferrada, barranc i escalada. Senderisme Les rutes ressenyades són molt interessants encara que totes elles presenten un grau de dificultat considerable. Es recomanaria utilitzar els entorns de Vallcebre per a rutes de nivell moderat –baix orientades a un públic actiu –soft. La guia Per Camins Berguedans de Rafael Lopez Monné documenta la zona i ressenya una altra ruta titulada Muralla Blanca i records vermells. Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als

webs citats. Via Ferrada En el cas que es portés a terme una ampliació de l’Empalomar, es recomanaria equipar una via ferrada de nivell baix per tal de adreçar aquesta activat complementària a incentius MICE, i turisme actiu soft, com a activitat d’iniciació a les vies ferrades. Es fa imprescindible una gestió adequada que garanteixi manteniment i supervisió de l’equipament per evitar riscos, així com un retorn econòmic per al municipi per a l’ús de l’equipament. No es recomana l’accés lliure a les vies ferrades pels riscos i responsabilitats que suposen. Escalada esportiva Potenciar i equipar altres zones d’escola d’iniciació a l’escalada III a V grau per tal de facilitar les activitats d’incentius amb el mercat MICE i els cursos d’iniciació per part de les empreses de la zona. Barranquisme Caldria revisar l’equipament del barranc del Forat Negre, en algun tram presenta deficiències com per exemple els rappels en arbres o pitons que caldria substituïr per ancoratges químics. El barranc es pot contemplar com a una activitat complementària a les activitats que es desenvolupen al municipi.

VALLCEBRE – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat BTT Ciclisme carretera Senderisme Turisme Eqüestre

Rutes / Productes / Activitats Disseny de ruta Vallcebre -Port del Pradell – SaldesColl de Fumanya – Sant Corneli

Nivell Baix Alt Alt

UBICACIÓ Entorns de Vallcebre Port del Pradell Coll de Fumanya

Mercat potencial Actiu soft Esportiu Esportiu

Camí Aeri de l’empalomar

Moderat

Roca de l’Empalomar

Disseny de Rutes

Moderat

Pla de Vallcebre

MICE Actiu hard Esportiu MICE Actiu hard

OBSERVACIONS BTT Caldria potenciar la zona per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Ciclisme de carretera Zona molt recomanable per a la pràctica del ciclisme de carretera per les seves carreteres tranquil·les, desnivells molt considerables, magnífiques vistes al Pedraforca. És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com. Senderisme Recomanem finalitzar l’equipament de la ruta del Camí aeri de l’Empalomar és una activitat perfecte per l’ espectacularitat de les vistes que ofereix i l’atractiu de ser un dels pocs camins equipats de la comarca. Turisme Eqüestre La zona baixa de Vallcebre reuneix les característiques adequades per tal de dissenyar-hi rutes a cavall per part d’un especialista eqüestre.

LA NOU DE BERGUEDÀ I MALANYEU– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme Escalada esportiva i clàssica

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB De la Nou al Sobrepuny Moderat-alt GR241 De la Nou al Castell de l’Areny Moderat-alt Zona de Malanyeu. Sectors: L’Altar, Paret del Devessó, el III-8a+ devessó, Taules de la Llei, Bordillos, La Pona

Empresa

Mercat al que es dirigeix Actiu-Hard i Esportiu Actiu-Hard i Esportiu Esportiu MICE Actiu hard: paret del Devessó

OBSERVACIONS Senderisme L’Ascenció al sobrepuny pel desnivell que presenta, és una bona sortida de senderisme per a practicants iniciats, així com part del GR241 ofereix una bona ruta fins al Castell de l’Areny. La travessa de la carena de la serra del Catllaràs (des de Sant Jaume de Frontanyà o des del refugi d’Ardericó, passant per l’alberg de Sant Romà de la Clusa, fins a Castell de l’Areny o la Nou, passant pel Sobrepuny) és una excursió d’una qualitat i atractiu excepcionals, sens dubte una de les millors que es poder fer al Berguedà. Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Escalada Potenciar i equipar altres zones d’escola d’iniciació a l’escalada III a V grau per tal de facilitar les activitats d’incentius amb el mercat MICE i els cursos d’iniciació per part de les empreses de la zona.

LA NOU DE BERGUEDÀ I MALANYEU – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat BTT Cross

Rutes / Productes / Activitats Nivell Disseny itineraris per les pistes a Malanyeu, Sant Moderat-alt Romà de la Clusa, travessa de la Nou a Malanyeu, travessa fins al Castell de l’Areny. Disseny itineraris per les pistes a Malanyeu, Sant Moderat-alt Romà de la Clusa, travessa de la Nou a Malanyeu, travessa fins al Castell de l’Areny. OBSERVACIONS

UBICACIÓ Serra del Catllaràs

Mercat potencial Actiu Hard i Esportiu

Serra del Catllaràs

Actiu Hard Esportiu

BTT i Cross Potenciar la zona del Catllaràs, amb moltes pistes, bones vistes i desnivells pronunciats, per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Caldria proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme

Escalada esportiva

Rutes / Productes

Nivell

Empresa

XMLAB L’Olla de Sant Julià de Cerdanyola GR42 Sant Julià – La Pobla Ruta de l’Ermità

Alt Moderat Moderat

Mercat al que es dirigeix Actiu hard - Esportiu

Guies Cingles

Actiu hard Esportiu

Zona Sant Julià de Cerdanyola. Sector Les Esposes IV+ - 6b

Actiu hard Esportiu

OBSERVACIONS Senderisme Seria interessant aprofitar el llegat de la pedra seca per tematitzar una ruta de senderisme de nivell baix. Aquesta excursió podria coincidir amb la documentada a la guia de Rafael López Monné. Entre boscos, parets seca i records de vinya. Per Camins Berguedans. Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Escalada Esportiva Es podrien equipar més vies de nivell baix, de III a V grau.

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA– POTENCIALITATS Prioritat / Activitat BTT Cross Orientació

Rutes / Productes / Activitats Disseny rutes Disseny rutes Circuit permanent d’orientació

Nivell Moderat-alt Moderat-alt Tots OBSERVACIONS

UBICACIÓ Serra del Catllaràs Serra del Catllaràs Els plans

Mercat potencial Actiu hard Esportiu Actiu hard Esportiu Tots

BTT i Cross Potenciar la zona del Catllaràs, amb moltes pistes, bones vistes i desnivells pronunciats utilitzant, per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

LA POBLA DE LILLET– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme BTT Escalada esportiva Turisme Eqüestre

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB Volta al Catllaràs RB Passejada de Ventaiola Ruta de l’Ermità XMLAB Volta al Catllaràs Ruta Ermità Zona el Roc de la Lluna. Sectors: Joc de Pilota, La Moreneta, Flor de Neu

Alt Baix Moderat-alt Moderat Alt Moderat Alt IV-8a

Ruta de l’Ermità

Moderat-alt

Ciclisme carretera. Volta al Cadí Moixeró Esdev. Esportius Cursa ciclista del Llobregat Cursa de Muntanya de la Vall de Lillet

Alt Competició Moderat-alt

Empresa

Guis Cingles Guies Cingles

Ajuntament

Mercat al que es dirigeix Actiu hard i Esportiu Actiu soft Actiu hard i Esportiu Actiu hard i Esportiu Actiu hard i Esportiu Esportiu Iniciació: joc de la pilota sud Actiu hard i Internacional Esportiu Esportiu Esportiu

OBSERVACIONS Senderisme La ruta Monjos i Guerrers està ressenyada i documentada a la guia de Rafael López Monné Per Camins Berguedans. Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. BTT Cross Pujada a Coll de Pal i Volta de la Collada de Meranges, són dues altres rutes possibles de nivell alt. Per Cross, es podria contemplar algun circuit de nivell alt a la serra del Catllaràs. Les rutes de BTT promocionades a través de webs, fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder-les seguir. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria inventariar els trams ciclables de la XMLAB. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

LA POBLA DE LILLET – POTENCIALITATS Rutes / Productes / Activitats Vallcebre -Port del Pradell – Saldes- Gósol Ciclisme de Carretera

Nivell Alt

Coll de la Creueta – Collada de Tosses – Coll de la Alt Merolla Coll de Pal Alt OBSERVACIONS

UBICACIÓ Mercat potencial Port del Esportiu Pradell Coll de la Esportiu Creueta Coll de Pal Esportiu

Senderisme Interessant inciativa de disseny de rutes temàtiques per a observació d’aus de la Fundació Territori i Paisatge, de les quals se n’iniciarà la promoció de manera imminent. Interessants ascensions com la pujada al Cap dels Plans. Escalada esportiva Els cingles de Capolat ofereixen possibilitats per a l’obertura de vies d’escalada esportiva, de nivell moderat a alt. Ciclisme de carretera És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com.

CAPOLAT– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat senderisme BTT

Rutes / Productes

Nivell

Ruta de la Balma Ruta de la Necrópolis Ruta Pi de les tres branques

Baix -moderat Baix -moderat Alt

RB Ruta de Capolat

Alt

Empresa

Espais BTT

–

Mercat al que es dirigeix Actiu soft Actiu soft centre Esportiu Actiu hard Esportiu Actiu hard

CAPOLAT – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Senderisme Cicloturisme Ciclisme carretera Escalada Esportiva

Rutes / Productes / Activitats

Nivell

UBICACIÓ

Rutes observació Voltor Negre i Trencalòs

moderat

Volta a Capolat Volta al Capolat

moderat moderat

Mare de Déu Tossals Capolat-Capolat Capolat-Coforb

Zona Talaidor

Moderat-alt Cingles Capolat

Mercat potencial dels Internacional Actiu hard / soft Actiu hard/soft Esportiu Actiu hard Esportiu

OBSERVACIONS Senderisme Interessant inciativa de disseny de rutes temàtiques per a observació d’aus de la Fundació Territori i Paisatge, de les quals se n’iniciarà la promoció de manera imminent com a oferta associada a un allotjament. Interessants ascensions com la pujada al Cap dels Plans. Escalada esportiva Els cingles de Capolat ofereixen possibilitats per a l’obertura de vies d’escalada esportiva, de nivell moderat a alt. Ciclisme de carretera És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com.

CASTELLAR DEL RIU RASOS DE PEGUERA– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme Esquí de Fons Esquí de Muntanya Parc de neu Raquetes

Rutes / Productes

Nivell

Empresa

Camí dels Bons Homes

Moderat -alt

A Peu

Ruta 3 km Bateig esquí de muntanya

baix baix

Rasos de Peguera Altitud Extrem

Mercat al que es dirigeix Actiu hard /Internacional Actiu soft Actiu hard

Diverses activitats baix Rasos de Peguera Actiu Soft Diverses rutes baix moderat Actiu Soft actiu hard Cross.Cursa Alta Muntanya de Berga Competició Esportiu Esdev. Esportius Cross. Marató de Berga Alt Esportiu Esportiu Rasos de Peguera. Sectors: Torrent dels Porxos, IV-8a Escalada Carboneres, Totxo del nen; Can Tronco; el Rusc; Les Actiu hard / MICE: el Esportiva Agulles Rusc Escalada Roca Gran del Ferrús Alt Esportiu Clàssica OBSERVACIONS Senderisme Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Parc de Neu, Raquetes i Esquí de fons Degut a la manca d’alçada, les condicions bones de neu són molt estacionals. En anys de bona neu és un lloc ideal per l’organització d’activitats d’hivern com passejades amb raquetes de neu, iniciació a l’esquí de muntanya. Es desestima l’ampliació de l’esquí alpí per la proximitat i millors condicions de les pistes de la Cerdanya. Pel que fa a l’esquí de fons caldria adequar i ampliar el nombre de quilòmetres de circuïts marcats per tal d’esdevenir una destinació competitiva respecte a les pistes de la Cerdanya i l’Alt Urgell. És necessari posar en ordre la gestió de l’estació dels Rasos de Peguera actualment tancada, ja que ara mateix se n’està fent un ús descontrolat amb serveis oberts (refugi i bar), però sense atenció sanitària, salvament, etc.

CASTELLAR DEL RIU RASOS DE PEGUERA – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Senderisme BTT Nordic Walking Ciclisme carretera Cross

Rutes / Productes / Activitats Diverses rutes

Nivell Tots

UBICACIÓ Rasos i Peguera

Mercat potencial Actiu hard, soft i Esportiu Actiu hard, soft i Esportiu Actiu hard, soft i Esportiu del Esportiu de

Diverses rutes

Tots

Rasos i Peguera

Diverses rutes

Tots

Rasos i Peguera

Pujada als Rasos de Peguera

Alt Port 1a

Diverses rutes

Tots

Berga-Castellar Riu – Rasos Peguera Rasos, Peguera i Esportiu travessies cap a Serra d’Ensija

OBSERVACIONS Els Rasos haurien de ser el Parc de neu del Berguedà a l’ hivern i una estació de muntanya a l’estiu. A més de l’esquí de fons, raquetes i trineus a l’hivern, s’hi poden fer activitat de natura tot l’any, ja que el patrimoni natural i paisatgístic de Rasos és excepcional i molt desconegut Pel que fa a la fauna és una bona zona per observació de rapinyaires (voltor), per fer el seguiment del gall fer, i també s’hi pot observar l’isard. BTT, Senderisme i Nordic Walking Ofereix tot un ventall de sortides i possibilitat de disseny de rutes per a tots els nivells i per a entrenament en alçada. Caldria potenciar la zona per a la pràctica del Senderisme, BTT, Cross i Nordic Walking. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Ciclisme de carretera És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com.

VILADA– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

Piragua Barranquisme Paintball

Rutes / Productes

Nivell

RB Camins de la Portella III GR 241 De la Nou al Sobrepuny De Vilada a Sant Sadurní de Rotgers Pels entorns de Vilada Suavitats desbocades Sota l’esguard del Castell Lloguer de piragues Pas de l’Escalell

moderat moderat moderat moderat moderat moderat Baix Moderat-alt

Recinte de Paintball

baix

Empresa

Cal Candi Guies Cingles Paintball Berguedà

Mercat al que es dirigeix Actiu soft hard Actiu hard i Esportiu Actiu hard i Esportiu Actiu hard i Esportiu Actiu soft i hard Esportiu Actiu Hard MICE Actiu hard i MICE

OBSERVACIONS Senderisme Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Les 2 últimes rutes, Suavitats desbocades i Pels entorns de Vilada formen part de la Guia Per Camins Berguedans, de Rafael Lopez Monné. Estan dotades d’unes interessants ressenyes d’alt contingut històric i patrimonial, encara que manquen elements per a poder seguir les rutes. Seria interessant enllaçar les dues ascensions clàssiques de la serra de Picancel, el Pic del Migdia i el Salga Aguda. Es tracta d’una travessa molt aèria i espectacular que requeriria un equipament bàsic estil via ferrada (però de baixa dificultat). Piragua canoa Kayac A Cal Candi trobem piragües per a ús de les estades de colònies. El Molí del Cavaller disposa de piragües per llogar. El pantà de la Baells és una localització ideal per la pràctica d’esports aquàtics, l’oferta de lloguer és interessant com a activitat complementària al senderisme. Seria interessant ampliar el nombre i tipologia d’embarcacions per dirigir les activitats als mercats esportiu i MICE. Barranquisme El barranc del Pas de l’Escalell és un recurs adequat per explotar com a activitat complementària dirigida a grups d’actiu hard i a MICE.

VILADA – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat BTT Ciclisme carretera Turisme Eqüestre Cross

Rutes / Productes / Activitats Disseny rutes Pujada a Sant Jaume de Frontanyà Disseny rutes Disseny rutes

Nivell UBICACIÓ Moderat-alt Serra de Catllaràs Baix - moderat Vilada -Borredà- Sant Jaume de Frontanyà Moderat Serra de Catllaràs Alt OBSERVACIONS

Serra de Catllaràs

Mercat potencial Actiu hard i esportiu Esportiu Actiu hard Esportiu

BTT i Cross Potenciar la zona del Catllaràs, amb moltes pistes, bones vistes i desnivells pronunciats. Caldria potenciar la zona per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Ciclisme de carretera La Volta de Sant Jaume de Frontanyà és una bona opció per ser una carretera secundària amb poc trànsit rodat, i desnivells i distància suficients per una volta de nivell moderat. És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com. Turisme Eqüestre Potenciar el turisme eqüestre a la zona de la Serra de Catllaràs. Caldria inventariar per part d’un especialista eqüestre els camins de la XMLAB aptes per anar a cavall.

BORREDÀ– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme Parc d’aventura

Rutes / Productes

Nivell

Empresa

Circuit de l’Alt Berguedà

Moderat alt

A Peu

XMLAB De Borredà a Sant Sadurní de Rotgers Borredà Parc d’Aventura

Baix-moderat Tots

Altitud Extrem

Mercat al que es dirigeix Actiu hard, Internacional Actiu soft MICE, Actiu hard, soft

OBSERVACIONS Senderisme La ruta 8 de la XMLAB està documentada històricament “El màrtir que va arribar de les Gàlies”, de la guia de senderisme Per Camins Berguedans de Rafael López Monné. Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

BORREDÀ – POTENCIALITATS Ciclisme carretera BTT Cross

Rutes / Productes / Activitats Nivell UBICACIÓ Mercat potencial Pujada Sant Jaume de Frontanyà + La Pobla de Baix - moderat Borredà – Sant Jaume Esportiu Lillet de Frontanyà- La Pobla de Lillet Disseny de rutes Moderat-alt Serra Catllaràs Actiu hard i Esportiu Disseny de rutes Moderat-alt Serra Catllaràs Esportiu OBSERVACIONS

CASTELL DE L’ARENY– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme

Rutes / Productes

Nivell

Empresa

GR4. Castell de l’Areny – Sant Sadurní de Rotgers - moderat Borredà OBSERVACIONS

Mercat al que es dirigeix Actiu soft -hard

CASTELL DE L’ARENY – POTENCIALITATS BTT Cross

Rutes / Productes / Activitats Disseny de rutes Disseny de rutes

Nivell Moderat-alt

UBICACIÓ Serra Catllaràs

Moderat-alt OBSERVACIONS

Serra Catllaràs

Mercat potencial Actiu hard i Esportiu Esportiu

SANT JAUME DE FRONTANYÀ– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB Volta Sant Jaume de Frontanyà OBSERVACIONS

baix

Empresa

Mercat al que es dirigeix Actiu soft

SANT JAUME DE FRONTANYÀ – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Ciclisme carretera BTT Cross Senderisme

Rutes / Productes / Activitats Nivell Sant Jaume de Frontanyà + La Pobla de Lillet i moderat Castellar de N’Hug Sant Jaume de Frontanyà Borredà Vilada Disseny de rutes Disseny de rutes Pujada al Padró de Tubau

Moderat-alt Moderat-alt Moderat-alt

UBICACIÓ Sant Jaume de FrontanyàLa Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug, Borredà i Vilada Serra Catllaràs Serra Catllaràs Padró de Tubau

Mercat potencial Esportiu

Actiu hard i Esportiu Esportiu Actiu hard i Esportiu

OBSERVACIONS Ciclisme de carretera Zona apte per la pràctica del ciclisme de carretera, per tenir poc trànsit rodat, carreteres tranquil·les, desnivells suficients per una ruta de nivell moderat. És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com. BTT i Cross Potenciar la zona del Catllaràs, amb moltes pistes, bones vistes i desnivells pronunciats. Caldria potenciar la zona per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Senderisme El Padró de Tubau presenta bones característiques pel seu desnivell per esdevenir una ruta de senderisme de nivell alt inclòs una zona d’entrenament de cross.

SALDES– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

Orientació Barranquisme Trekking aquàtic Parc Aventura Raquetes Alpinisme Escalada clàssica Escalada en gel BTT

Rutes / Productes

Nivell

Circuit de l’Alt Berguedà

Moderat -alt

XMLAB Pedraforca 360 XMLAB De Saldes a Gresolet XMLAB Pels voltants del Tossal de Saldes XMLAB De Saldes a Palomera XMLAB La Gallina Pelada XMLAB Volta Vall del Pedraforca i Gresolet PNCM Saldes -Castell de Saldes - Saldes Etapa Cavalls del Vent

alt Moderat-alt Baix Moderat moderat moderat baix Alt

Circuit fixe orientació parc palomera

baix

Barranc de Bassotes Riera de Gresolet Parc de Palomera Circuits raquetes Ascensió al Pedraforca Paret nord, paret sud El Roget, Cabirols, etc

Moderat alt Baix Tots Baix moderat tots

Paret nord Centre BTT Ruta dels Colls

Moderat-alt Moderat-alt

Empresa

Mercat al que es dirigeix A Peu Actiu hard /Internacional Actiu hard - Esportiu Actiu hard - Esportiu Actiu hard i soft Actiu hard - Esportiu Actiu hard -Esportiu Actiu hard i esportiu Actiu soft Altitud Extrem, Actiu hard i MICE Guies Cingles, Altitud Extrem Actiu soft hard i MICE Actiu hard Esportiu Altitud Extrem Actiu hard i soft Altitud Extrem Actiu hard MICE Altitud Extrem; Actiu soft hard MICE Altitud Extrem Actiu hard Esportiu Esportiu Espais

Esportiu Esportiu i actiu hard

Cross Cavalls del Vent Salomon Nature Trails

Competició

Ciclisme carretera. Volta al Cadí Moixeró Cross. Cursa del Pedraforca a Saldes Diverses rutes

Alt Competició Baix moderat

Esdev. Esportius

Turisme Eqüestre

Ass. Esportiva. Esportiu. Mountain Runners Berguedà Esportiu Esportiu Naturequestre Actiu soft MICE

hard

OBSERVACIONS Senderisme Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. A través del projecte, ja iniciat, del “Camí de Picasso”, Guardiola, Saldes i Gósol, es podrien aprofitar d’una ruta emblemàtica (com el camí de Robert Louis Stevenson a França) com ja ho és el Camí dels Bons Homes. Té tots els ingredients: Un personatge atractiu (el genial pintor), un paisatge que inspirà el geni, un camí històric, la descripció de la ruta que va seguir inclosa als diaris de la seva amant, Fernande Olivier (Guardiola, Saldes, Gósol, Pas dels Gosolans, Puigcerdà), i la connexió amb transport públic (Puigcerdà-Guardiola-Bagà). No hi ha informació promocional de l’ascenció clàssica al Pedraforca. No hi ha oferta de senderisme de nivell baix. La ruta dels Cavalls del Vent és una travessia molt recomanable per descobrir el Parc de Cadí Moixeró. És un producte estructurat que cal promocionar de manera adequada i dirigir la oferta clarament a un mercat de turisme esportiu. Barranquisme El barranc de les Bassotes presenta una dificultat de moderada a elevada, la qual cosa el converteix en un producte complementari dirigit a públic esportiu. No és un recurs indicat per a MICE ni per iniciació. L’equipament és correcte. La riera de Gresolet és un bon lloc per iniciar-se al barranquisme.

Parc d’Aventura És un equipament atractiu per a recepcionar mercat d’incentius i MICE. Alpinisme El Pedraforca és una zona magnífica per a la pràctica de l’alpinisme amb ascensions clàssiques. Escalada clàssica El Pedraforca presenta multitud de vies clàssiques que caldria reequipar amb ancoratges més moderns i segurs tal i com s’està fent a Montserrat amb el reequipament de les anomenades vies blaves. És una zona magnífica per a l’escalada clàssica de tots nivells que caldria recuperar com a punt de referència a nivell estatal. Escalada en gel Seria recomanable tenir georeferenciades les zones de la paret nord on es formen les cascades de gel a l’hivern, per tal de facilitar la informació als practicants d’aquesta modalitat d’escalada. El pedraforca és una zona magnífica per aquesta pràctica. BTT Les rutes de BTT promocionades a través de webs, fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder-les seguir. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria inventariar els trams ciclables de la XMLAB. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats i millorar la informació que es presenta al web del Centre BTT d’Avià.

SALDES– POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Ciclisme carretera

Rutes / Productes / Activitats Vallcebre -Port del Pradell – SaldesColl de Fumanya – Sant Corneli

Nivell Alt Alt

UBICACIÓ Port del Pradell Coll de Fumanya

Mercat potencial Esportiu Esportiu

GÓSOL– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

Alpinisme Escalada clàssica Escalada en gel BTT Turisme Eqüestre Esdev. Esportius

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB Pedraforca 360 XMLAB El Molí de Gósol i Torrentsenta RB Passeig a Coma Etapa 1 Camí dels Bons Homes

alt Baix Baix Moderat -alt

Camí dels segadors Ascensió al Pedraforca Paret nord, paret sud El Roget, Cabirols, etc

moderat moderat tots

Paret nord RB Ruta de la Matella Etapa 1 camí dels Bons Homes

Moderat-alt Baix Moderat-alt

Etapa 1 Camí dels Bons Homes Ciclisme carretera. Volta al Cadí Moixeró Travessa Gósol Berga OBSERVACIONS

Empresa

Altitud Extrem -

Mercat al que es dirigeix Actiu hard - Esportiu Actiu soft Actiu soft Internacional Actiu Hard Actiu hard Esportiu Actiu hard, Esportiu Esportiu

Moderat-alt

Naturequestre

Esportiu Actiu soft Actiu hard Esportiu Intl. Actiu hard Intl.

Alt Alt

Esportiu Esportiu

Senderisme Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Per camins de segadors, contrabandistes i pintors, ruta ressenyada a la guia Camins Berguedans, de Rafael López Monné. A través del projecte, ja iniciat, del “Camí de Picasso”, Guardiola, Saldes i Gósol, es podrien aprofitar d’una ruta emblemàtica (com el camí de Robert Louis Stevenson a França) com ja ho és el Camí dels Bons Homes.

Té tots els ingredients: Un personatge atractiu (el genial pintor), un paisatge que inspirà el geni, un camí històric, la descripció de la ruta que va seguir inclosa als diaris de la seva amant, Fernande Olivier (Guardiola, Saldes, Gósol, Pas dels Gosolans, Puigcerdà), i la connexió amb transport públic (Puigcerdà-Guardiola-Bagà). Alpinisme El Pedraforca és una zona magnífica per a la pràctica de l’alpinisme amb ascensions clàssiques. Escalada clàssica El Pedraforca presenta multitud de vies clàssiques que caldria reequipar amb ancoratges més moderns i segurs tal i com s’està fent a Montserrat amb el reequipament de les anomenades vies blaves. És una zona magnífica per a l’escalada clàssica de tots nivells que caldria recuperar com a punt de referència a nivell estatal. Escalada en gel Seria recomanable tenir georeferenciades les zones de la paret nord on es formen les cascades de gel a l’hivern, per tal de facilitar la informació als practicants d’aquesta modalitat d’escalada. El pedraforca és una zona magnífica per aquesta pràctica. BTT La zona de la Serra del Verd és una zona magnífica per a BTT i per entrenaments de Cross on no hi ha dissenyada cap ruta. Les rutes de BTT promocionades a través de webs, fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder-les seguir. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria inventariar els trams ciclables de la XMLAB. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

GÓSOL– POTENCIALITATS Raquetes Ciclisme carretera

Rutes / Productes / Activitats Disseny itineraris Vallcebre -Port del Pradell – Saldes- Gósol Coll de Fumanya – Sant Corneli Gósol- Coll de Josa – Josa de CAdí

Nivell moderat Alt Alt Moderat-alt

UBICACIÓ Serra del Verd Port del Pradell Coll de Fumanya Coll de Josa

Mercat potencial Actiu soft i hard Esportiu Esportiu Esportiu

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

Rutes / Productes

Nivell

Empresa

Circuit de l’Alt Berguedà

Moderat -alt

A Peu

Camí dels Bons Homes

Moderat -alt

A Peu

XMLAB Dues visions de Guardiola Baix La Via Verda del Nicolau Baix Ruta de l’Ermità moderat La Via Verda del Nicolau Baix Ruta de l’Ermità moderat BTT Bagà- Morcarols – Coll de Bena – Gisclareny – Coll de Moderat-alt Turbians –Guardiola - Bagà Esdev. Esportius Ciclisme carretera. Volta al Cadí Moixeró Alt Turisme Ruta de l’ermità Moderat-alt Eqüestre OBSERVACIONS

Guies Cingles -

Mercat al que es dirigeix Actiu hard /Internacional Actiu hard /Internacional Actiu soft Actiu soft Actiu hard Esportiu Actiu soft Actiu hard Esportiu Actiu hard Esportiu

Esportiu Actiu hard Intl.

Guies Cingles

Senderisme Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. A través del projecte, ja iniciat, del “Camí de Picasso”, Guardiola, Saldes i Gósol, es podrien aprofitar d’una ruta emblemàtica (com el camí de Robert Louis Stevenson a França) com ja ho és el Camí dels Bons Homes. Té tots els ingredients: Un personatge atractiu (el genial pintor), un paisatge que inspirà el geni, un camí històric, la descripció de la ruta que va seguir inclosa als diaris de la seva amant, Fernande Olivier (Guardiola, Saldes, Gósol, Pas dels Gosolans, Puigcerdà), i la connexió amb transport públic (Puigcerdà-Guardiola-Bagà).

BTT La Via Verda del Nicolau presenta deficiències de senyalització per tal de trobar el punt d’inici, a més més caldria revisar els arranjaments d’adequació que es van fer en el seu dia. La zona de Santa Fe de Quer, seria un lloc adequat per dissenyar-hi una ruta de BTT de nivell més suau que les que hi ha actualment, excepte la Via Verda del Nicolau que ja és de nivell baix. Les rutes de BTT promocionades a través de webs, fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder-les seguir. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria inventariar els trams ciclables de la XMLAB. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ– POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Ciclisme carretera Cross

Rutes / Productes / Activitats Nivell Vallcebre -Port del Pradell – Saldes- Gósol Alt Coll de la Creueta – Collada de Tosses – Coll de la Alt Merolla Coll de Pal Alt Disseny de ruta al Coll de Turbians Alt OBSERVACIONS

UBICACIÓ Port del Pradell Coll de la Creueta

Mercat potencial Esportiu Esportiu

Coll de Pal Coll de Turbians

Esportiu Esportiu

Es un muncipi estratègic per l’inici de travesses, tant a peu com amb btt o bici de carretera. Es tracta d’un punt molt central de la Comarca i hauria de ser un bon punt d’informació d’activitats de la zona. Ciclisme de carretera Zona molt recomanable per a la pràctica del ciclisme de carretera per les seves carreteres tranquil·les, desnivells molt considerables, magnífiques vistes al Pedraforca. Enllaçant els ports de muntanya de la comarca veïna, surt una volta de ciclisme de carretera ideal per als aficionats a escalar grans ports de muntanya. És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com. Cross La zona de Coll de Turbians permetria realitzar-hi entrenaments de Cross, de nivell alt.

CASTELLAR DE N’HUG– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Rutes / Productes

Esdev. Esportius Ciclisme carretera. Volta al Cadí Moixeró OBSERVACIONS

Nivell

Empresa

Alt

Mercat al que es dirigeix Esportiu

L’empresa Guies Cingles organitza activitats des de Castellar de N’hug, tot i que no s’ha trobat cap tipus de material promocional de cap tipus de ruta, producte turístic o activitat de turisme actiu organitzada.

CASTELLAR DE N’HUG– POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Senderisme

Ciclisme carretera

BTT

Cross Parc de Neu

Rutes / Productes / Activitats

Nivell

Fonts del Llobregat, Coll de Remoló Coll de la Creueta, La Tossa- Coll de la Merolla Volta al Santuari de Montgrany

baix Alt Alt

Mercat potencial Coll de la Creueta, La Actiu hard Moixera, el Serrat del Paravent Castellar de N’hug Actiu soft Esportiu Montgrony Esportiu

Disseny de ruta Pujada a la Creueta per la Pleta Vella

Alt

La Creueta

Disseny de ruta Coll del Remoló

Alt

Coll de Remoló

Disseny de ruta Baga de Castellar Disseny de ruta Pujada a la Creueta per la Pleta Vella

Baix Alt

Baga de Castellar La Creueta

Raquetes i activitats parc de neu

Alt

La Creueta

Disseny de rutes Coll de la Creueta, La Moixera, el Serrat moderat del Paravent

UBICACIÓ

Actiu actiu hard Esportiu Actiu hard Esportiu Actiu soft Esportiu Actiu soft, hard i MICE

OBSERVACIONS Senderisme Zona ideal per a l’iniciació del senderisme a alta muntanya, ja que les suaus pendents fan les sortides assequibles per gairebé tots els públics. Ciclisme de carretera Zona molt recomanable per a la pràctica del ciclisme de carretera per les seves carreteres tranquil·les, desnivells molt considerables, i magnífiques vistes. Enllaçant els ports de muntanya de la comarca veïna, surt una volta de ciclisme de carretera ideal per als aficionats a escalar grans ports de muntanya. És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com.

BTT iCross Per l’alçada i desnivells fa d’aquesta zona un lloc ideal per fer entrenaments de cross en alçada, així com practicar el BTT a un nivell altmoderat. Caldria potenciar la zona per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

BAGÀ– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

BTT Turisme Eqüestre Orientació Nordic Walking Raquetes Esdev. Esportius

Rutes / Productes

Nivell

Circuit de l’Alt Berguedà

Moderat alt

Cavalls del Vent

alt

Camí dels Bons Homes

Moderat alt

La Via Verda del Nicolau Ruta de l’Ermità Bagà Morcarols Coll de Bena La Via Verda del Nicolau Camí dels Bons Homes Volta al Parc Cadí Moixeró Ruta de l’ermità Camí dels Bons Homes Circuit fix orientació

Baix moderat Moderat-alt Baix Alt Alt Moderat-alt Moderat-alt tots

Circuits de Nordic Walking

moderat

Sortides guiades amb raquetes

moderat

Cavalls del Vent Salomon Nature Trails

Competició

Empresa

Mercat al que es dirigeix A Peu Actiu hard, Internacional Altitud extrem Actiu hard Esportiu. Guies Cingles A Peu Actiu hard, Internacional Actiu soft Guies Cingles Actiu hard Esportiu Actiu hard Esportiu Actiu soft Actiu hard esportiu Actiu hard esportiu Actiu hard Intl. Actiu hard Intl. Hotel el Blat i IES Actiu soft hard i Bagà Esportiu Xalet de Coll de Actiu hard i Esportiu Pal Guies del Pirineu Xalet de Coll de Actiu hard Esportiu Pal Guies del Pirineu Ass. Esportiva. Esportiu. Mountain Runners Berguedà

OBSERVACIONS Senderisme

Les rutes de senderisme promocionades a través de fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder ser seguides. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks ajustats per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats. Interessant la volta a les Penyes altes del Moixeró i Baixada per Coll de Jou. Camins del Cel i de l’Infern. Nivell alt. forma part de la Guia Per Camins Berguedans, de Rafael Lopez Monné. Estan dotades d’unes interessants ressenyes d’alt contingut històric i patrimonial, encara que manquen elements per a poder seguir les rutes BTT La Via Verda del Nicolau presenta deficiències de senyalització per tal de trobar el punt d’inci, a més més caldria revisar els arranjaments d’adequació que es van fer en el seu dia. Les rutes de BTT promocionades a través de webs, fulletons explicatius i/o senyalitzades presenten mancances per poder-les seguir. Caldria proporcionar descripcions més acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria inventariar els trams ciclables de la XMLAB. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats . Esdeveniments esportius La competició de cross Cavalls del Vent Salomon Nature Trails és un dels esdeveniments esportius més rellevants del calendari de la comarca, cal continuar treballant per aconseguir-ne la seva consolidació i donar-hi continuïtat.

BAGÀ– POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Esquí Alpí Esquí de muntanya Ciclisme carretera Parc de Neu

Rutes / Productes / Activitats Estació de muntanya de Coll de Pal

Nivell tots

UBICACIÓ Coll de Pal

Estació de Muntanya de Coll de Pal

moderat

Coll de Pal

Mercat potencial Actiu hard, esportiu, MICE Actiu hard, esportiu

Vallcebre -Port del Pradell – SaldesColl de Fumanya – Sant Corneli Coll Creueta Coll Merolla, Port de Tosses Estació de Muntanya de Coll de Pal OBSERVACIONS

Alt Alt Alt tots

Port del Pradell Coll de Fumanya Creueta, etc Coll de Pal

Esportiu Esportiu Esportiu Actiu soft

Ciclisme de carretera És una activitat a potenciar posant a la disposició dels ciclistes a través del web del Consorci de Turisme i del propi municipi la informació del quilometratge, desnivells i punts de sortida i arribada i punts de pas, carreteres, així com dels serveis. Aquesta informació es troba disponible a webs de referència com Altimetrias.com. Parc de Neu i Esquí L’estació de Coll de Pal necessitaria una millora dels accessos i fer inversió en les instal·lacions per tal d’esdevenir una estació d’esquí o un parc de neu competitius.

CERCS– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat Senderisme Piragua

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB De Cercs a Peguera Lloguer de piragües

Alt Baix

Esdev. Esportius Cross. Cursa Sant Jordi de Cercs

Alt

Empresa Berguedà Nàutic

Mercat al que es dirigeix Actiu hard Esportiu Actiu soft i hard Esportiu

CERCS– POTENCIALITATS Prioritat / Activitat BTT Barranquisme Aigües Braves

Rutes / Productes / Activitats Via verda Tramvia de Sang Barranc dels Graus Rafting Hidrospeed

Nivell moderat moderat Baix moderat

UBICACIÓ Vall de Pedret

Mercat potencial Actiu soft i hard

Vall de Pedret

MICE Actiu Esportiu

hard

OBSERVACIONS Aigües Braves Amb l’obtenció dels corresponents permisos, el riu Llobregat, al seu pas per la zona de la Vall de Pedret és una zona ideal per a la pràctica d’aigües braves a nivell d’iniciació per les característiques dels seus ràpids. Aquest és un producte complementari que es podria adreçar tant a MICE com a un públic esportiu i actiu hard. L’empresa Indòmit ha mostrat un interès explícit en la comercialització d’aquest producte i a aquest efecte tramitarà l’obtenció dels permisos necessaris.

SANT CORNELI– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB De Fígols a Peguera XMLAB Pels Cinles de Vallcebre XMLB La Gallina Pelada

alt moderat Moderat alt

Empresa

Mercat al que es dirigeix Actiu hard i Esportiu Actiu hard Actiu hard i Esportiu

SANT CORNELI – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat BTT Cross Ciclisme carretera Turisme Eqüestre Raquetes

Rutes / Productes / Activitats Disseny de rutes volta Peguera als Rasos Disseny de rutes volta Peguera als Rasos Vallcebre -Port del Pradell – SaldesColl de Fumanya – Sant Corneli Disseny de Rutes

Nivell Moderat-alt Moderat-alt Alt Alt moderat

UBICACIÓ Peguera - Rasos Peguera - Rasos Port del Pradell Coll de Fumanya Peguera Rasos

Mercat potencial Actiu hard Esportiu Esportiu Esportiu Esportiu MICE Actiu hard

Ascensió a la Gallina Pelada

moderat

Serra d’Ensija

Actiu hard

GISCLARENY– SITUACIÓ ACTUAL Prioritat / Activitat

Senderisme

Esdev. Esportius

Rutes / Productes

Nivell

XMLAB De Fígols a Peguera

alt

XMLAB Pels Cinles de Vallcebre XMLB La Gallina Pelada

moderat Moderat -alt

Cavalls del Vent Salomon Nature Trails

Competició

Empresa

Ass. Mountain Berguedà

Mercat al que es dirigeix Actiu hard i Esportiu Actiu hard Actiu hard i Esportiu Esportiva. Esportiu. Runners

GISCLARENY – POTENCIALITATS Prioritat / Activitat Cross Alpinisme Raquetes BTT Turisme Eqüestre

Rutes / Productes / Activitats

Nivell

Ruta al Coll de la Balma i Coll de Torn, Coll de les Alt Bassotes Refugi Lluis Estasen. Pujada a Turbians Ascenció al Comabona Alt Ascenció al Comabona Alt Pujada al coll de Balma Coll de Balma

Alt

UBICACIÓ

Mercat potencial Esportiu

Comabona Comabona

Esportiu Actiu hard Esportiu MICE Esportiu

Coll de Balma

OBSERVACIONS BTT Caldria potenciar la zona del Coll de la Balma per a la pràctica del Cross i BTT. Inventariar els trams de XMLAB ciclables. Proporcionar descripcions acurades, roadbooks i tracks per a GPS a través de la web del Consorci de Turisme i del propi municipi. Caldria posar a la disposició dels allotjaments propers tota aquesta informació, ja sigui en format paper o a través d’enllaços als webs citats.

Ciclisme de carretera T.Eqüestre Parapent Escalada esportiva Escalada clàssica Via ferrada Cross Nordic Walking Parc de neu Raquetes Esquí de fons Esquí de muntanya Esquí Alpí Rem Aigües Braves Barranquisme Parc d'aventura Alpinisme Escalada en gel

clar eny

C er cs

S al des

ol Gòs

Fíg ols

Gis

S an t Co rne li

N'H r de tella C as

B ag à

Pob la L .

ulià de S. J

V al l ceb re

S. J

F. aum

e de

de l 'A tell C as

Bo r red à

de B iola Gua rd

La N

da Vila

BTT

C. d el R

C ap olat

B er ga

Senderisme

ren y

erg ued à

2.2 TAULA RESUM D’ACTIVITATS PRIORITÀRIES, SECUNDÀRIES I DIFERENCIADORES –ACTUALS I POTENCIALS- I ORIENTACIÓ ALS MERCATS CORRESPONENTS

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

MICE Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Esdev. Esportius

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Paintball

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H Intl

MICE Esp

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

ActS/H

MICE

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Intl

Esp

Orientació

La taula resumeix els continguts de les fitxes anterirors. Els requadres de color intens indiquen situació actual. Blau intens: Activitat diferenciadora. Verd intens: Prioritat 1. Taronja intens: Prioritat 2 Els requadres enmarcats amb una línia més fosca indiquen les activitats potencials. Blau cel: Potencial Activitat diferenciadora. Groc: PotencialPrioritat 1. Ataronjat: Potencial Prioritat 2

Els mercats Actiu soft i hard, reunions i

incentius, internacional i Esportiu s’han resumit en els respectius acrònims Act S/H, MICE, Intl. i Esp

2.3 GRÀFIC RESUM D’ACTIVITATS PRIORITÀRIES, SECUNDÀRES I DIFERENCIADORES – ACTUALS I POTENCIALS 20 Activitat diferenciadora

Prioritat 1 Prioritat 2

Potencial activitat diferenciadora Potencial prioritat 1

Potencial prioritat 2

12 10 8 6 4 2

R Ai em gü es Br av Ba es rra nq ui Pa sm rc e d' av en tu ra Al pi Es ni sm ca e la da Es en de ge v. l Es po rti us Pa in tb al O l rie nt ac ió

al ki ng de ne u R aq ue Es te s q u Es íd qu e íd fo ns e m un ta ny a Es qu íA lp í Pa rc

ro ss C

or di c N

Es Pa ca ra pe la da nt es Es p ca or tiv la da a cl às si ca Vi a fe rra da

üe st re

te ra

T. Eq

ca rre

BT T

ic lis m e

Se nd er is m

El següent gràfic resumeix les fitxes anteriors. La X és el nombre de vegades que apareix l’activitat, a la Y s’indiquen les activitats actuals i potencials que es practiquen o es poden practicar i el seu grau de prioritat. La llegenda de colors es manté com en els anteriors gràfics.

2.4 EMPRESES DE TURISME ACTIU A L’ALT BERGUEDÀ En aquest apartat s’ha sistematitzat les dades de les empreses relacionades amb el turisme actiu, les activitats que desenvolupen i el target dels seus clients, en les fitxes que es presenten a continuació. ALTITUD EXTREM NOM: Xavier Fanlo ADREÇA: Pau Casals 2. Bagà CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Empresa especialitzada en activitats de muntanya per individuals i grups reduïts. Empresa gestora de Parc de Palomera. TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Activitats sota reserva prèvia per individuals i grups, raquetes de neu, vies ferrades, ponting, esquí de muntanya, alpinisme, barranquisme i escalada esportiva, són les principals activitats que ofereixen.

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS

També realitzen cursos d’iniciació a la muntanya i a l’esquí de muntanya, i fan guiatges i rutes de natural pel Parc Natural del Cadí Moixeró.

Estat actual:

Nacional Internacional Opera principalment al territori i amb oferta d’activitats al llarg de l’any.

OBSERVACIONS. Creació i gestió de Parcs d’Aventura.

Entrevistada

AULA DE NATURA NOM: Lídia Llepart ADREÇA: Cal Cerdanyola, camí de Bagà a Coll de Bena. 08695 Gisclareny CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Casa de colònies i allotjament rural amb oferta d’activitats sota comanda. TIPUS D’ACTIVITAT La Salle oferta un aula de natura i les seves instal·lacions per formació, trobades, educació en el lleure i activitats organitzades, destinades a centres educatius i entitats, grups familiars, esportius i d’empresa oferint allotjament, menjars, instal·lacions i activitats.

GESTIÓ x

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS

x Estat actual:

OBSERVACIONS. centres, professors i entitats vinculades a La Salle gaudiran d’un ús preferent.

Nacional Internacional Propietat de La Salle.

Entrevistada

BERGUEDÀ NAUTIC NOM: Vicens Camps ADREÇA: Area de La Mata. Cercs CALENDARI: Juny a Setembre DESCRIPCIÓ: Centre d’activitats nàutiques

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Centre de activitats nàutiques a l’àrea d’esbarjo “La Mata”, al pantà de Cercs. Lloguer de piragües, patinets i barques a motor. Els usuaris no necessiten cap titulació per llogar-les. Complementàriament escola de wakeboard.

Pública Privada Mixta

x Estat actual:

TARGET CLIENTS Nacional Internacional Opera els mesos d’estiu.

OBSERVACIONS. No té pagina Web

Entrevistada

CADI BICI NATURA NOM: Josep Maria Puig Busquets ADREÇA: Cami del Roser 62 Berga CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Botiga de venda i reparació de motos, quads i bicicletes.

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

L’activitat principal de l’empresa vinculada al turisme actiu és principalment la reparació i lloguer de bicicletes tot terreny.

Oferta rutes guiades de mig dia, un dia i travesses sota comanda.

X Estat actual:

OBSERVACIONS. Interessat en formar part d’un producte estructurat.

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Les sortides guiades no estan operatives. Entrevistada

CAL CANDI – CAMPS DE VILARRASA NOM: Sr. Càndid Casals ADREÇA: c/ Clotassos, 18. Vilada CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Casa de colònies, restaurant i allotjament rural.

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Casa de colònies amb equip propi de monitors. Activitats esportives, tallers i sortides guiades al pantà de la Baells.

Pública Privada Mixta

Restaurant de cuina casolana obert al públic en general.

x x Estat actual:

TARGET CLIENTS Nacional Internacional Opera tot l’any enfocant la seva oferta a diferents mercats: escoles, famílies, internacional.

Els caps de setmana també fan reserves de famílies i grups familiars però a aquests no els hi ofereixen activitats, només els aconsellen els llocs més interessants per anar-hi. OBSERVACIONS.

Entrevistada

CAVALLS DE VENT NOM: Joan Freixes (responsable de reserves) ADREÇA: CALENDARI: de juny a setembre DESCRIPCIÓ: Travessa de muntanya entre 8 refugis guardats dins el Parc Cadí Moixeró.

TIPUS D’ACTIVITAT La travessa recorre uns 97 Km dins el magnífic paisatge del Parc Natural Cadí Moixeró i uneix 8 refugis guardats que ofereixen allotjament i restauració. La travessa es pot fer per etapes o en format competició. A l’octubre la marca esportiva Salomon organitza la cursa de Cavalls de Vent per corredors i esportistes en general.

GESTIÓ x

Pública Privada Mixta

TARGET CLIENTS Nacional Internacional

Estat actual:

OBSERVACIONS. l’any 2009 van fer la travessa unes 1300 persones.

Entrevistada

100

CENTRE D’EQUITACIÓ TERAPEUTICA CADÍ MOIXERO NOM: Sra. Bet ADREÇA: carretera de Gisclareny, km.09. Bagà CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Centre d’equitació terapèutica.

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Centre eqüestre especialitat en la teràpia assistida per animals, cavalls, ponis, burros, gossos i aus entre altres.

Horaris flexibles al servei de les necessitats dels usuaris que són tant escoles com particulars.

Fan sortides sota comanda des d’una hora a dia sencer.

Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Nova creació.

OBSERVACIONS. Desconeixen les funcions del Consorci.

Entrevistada

GUIES DEL PIRINEU / NORDIC WALKING PIRINEUS NOM: Jordi Pau Caballero ADREÇA: carrer vell, 7. Pobla de Lillet CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Associacions de guies de muntanya

TIPUS D’ACTIVITAT Guiatge d’activitats de muntanya per grups. Ofereixen sortides per practicar el senderisme, activitats de neu, barranquisme i escalada. Nordic Walking Pirineus té com objectiu l’ensenyament de la marxa nòrdica i donar a conèixer els seus beneficis per a la salut a través de sortides guiades per grups.

OBSERVACIONS. Gestió del Xalet Coll de Pal.

GESTIÓ x

x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Opera principalment al territori per grups i sota comanda. Entrevistada

101

INDOMIT CENTRE D’AVENTURA NOM: Albert Palau ADREÇA: Pau Casals 2. Bagà CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Centre d’aventura especialitzat en l’organització de sortides amb quads. TIPUS D’ACTIVITAT A Indomit es realitzen activitats d’orientació, quads, paintball, segways de muntanya, tir amb arc, orientació i tirolina. Addicionalment es fan reserves d’altres activitats en oferta al territori, cavalls, parapent, barranquisme, vies ferrades, escalada, espeleologia, senderisme, activitats de neu i activitats aquàtiques en col·laboració amb les empreses locals que condueixen les activitats.

GESTIÓ x

x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Opera principalment al territori i amb oferta d’activitats al llarg de l’any.

OBSERVACIONS. L’activitat pròpia del centre són els quads, segways de muntanya i les instal·lacions de tir amb arc, paintball i torolina. En col·laboració am alres empreses oferta la resta d’activitats i paquets d’activitats amb allotjament

Entrevistada

EL JOU HOTEL – LES QUADRES DEL JOU NOM: Jairo Acebillo ADREÇA: Sant Corneli CALENDARI: Obert tot l’any els caps de setmana DESCRIPCIÓ: Hotel rural el Jou Centre de cria de cavalls les Quadres d’en Jou TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

L’hotel el Jou i el centre de cria les quadres d’en Jou són una mateixa propietat però amb gerència independent.

Pública Privada Mixta

L’hotel ofereix allotjament condicionat tant pel turista individual com per grups d’empresa o grans celebracions tipus bodes. Amb una capacitat de 40 habitacions dobles és un lloc ideal per estades de natura, actives, per celebracions de reunions i esdeveniments.

TARGET CLIENTS Nacional Internacional

Estat actual:

Les quadres d’en Jou és un centre de cria de cavall. L’activitat turística és complementaria i enfocada principalment als clients de l’hotel. OBSERVACIONS. Les quadres d’en Jou no te les titulacions corresponents per a la conducció de grups.

l’hotel obre els caps de setmana per un públic principalment familiar. El centre eqüestre realitza sortides sota comanda. Entrevistada

102

MOLI DE CAVALLER NOM: Vivian Coll ADREÇA: carretera de Berga a Vilada, km. 15,6 CALENDARI: Obert d’abril a setembre DESCRIPCIÓ: Area d’esbarjo i lleure. TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

A l’àrea d’esbarjo Moli de Cavaller es troba situada al pantà de la Baells, ofereix una zona d’acampada lliure, serveis i barbacoes, un bar, i un punt de lloguer de caiacs. La gestió actual de l’àrea recreativa pretén fer de l’espai un lloc de trobada familiar i de observadors d’aus durant el dia i on lloc on gaudir de musica en directe al vespre.

x x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Recent canvi de concessió a la gerència actual.

OBSERVACIONS. No tenen pagina web.

Entrevistada

NATUREQUESTRE NOM: Meritxell Fernandez ADREÇA: Cal Joanola. Guardiola de Berguedà CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Escola d’hípica i centre de turisme eqüestre.

TIPUS D’ACTIVITAT L’escola d’hípica i centre de turisme eqüestre ofereix sortides guiades a cavall des de 1h a travesses itinerants adaptades al perfil de cada client. També ofereixen cursos de TREC, doma natural, i pupil·latge.

OBSERVACIONS.

GESTIÓ x

x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Opera principalment al territori.

Entrevistada

103

PAINTBALL BERGUEDA NOM: Llorenç Vilanova ADREÇA: Vilada. CALENDARI: Obert sota comanda DESCRIPCIÓ: Camp de Paintball 200m x 75m dintre del bosc

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Paintball per grups de 12 a 30 participants.

Camp condicionat per practicar aquest joc, incloent tots els equips necessaris per cada participant, traçadores, boles de pintura i els vestits amb les proteccions adequades per no prendre mal, i l'arbitratge de les partides, per tal que el joc es dugui a terme de la manera divertida i gratificant.

x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTSC Nacional Internacional Fins 2008 a Moli de Cavaller. Obert sota comanda per grups concertats.

OBSERVACIONS. Fins l’any passat la ubicació era a l’àrea d’esbarjo Moli de Cavaller. La informació de la nova activitat i contacte no s’ha notificat al consorci de turisme.

Entrevistada

RUSTIC VILELLA NOM: Sr. Oriol Baños ADREÇA: Camí de turbians, sn. Gisclareny CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Turisme rural i centre eqüestre.

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Turisme Rural que ofereix 5 habitacions dobles amb servei de restauració de cuina casolana pels clients de l’allotjament. Com activitat complementaria a l’allotjament s’ofereixen sortides a cavall de curta durada.

rural

Pública Privada Mixta

TARGET CLIENTSC Nacional Internacional

Estat actual:

OBSERVACIONS. L’activitat de la hípica es secundaria i enfocada principalment als mateixos clients de l’allotjament tot i que confirmen sortides per altres clients sempre i quan sigui compatible amb l’activitat del turisme rural

Entrevistada

104

CENTRE EQUESTRE VILAFORMIU NOM: Sra. Neus Vilajosana ADREÇA: Cobert de Vilaformiu. Berga CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Escola d’hípica i centre de turisme eqüestre.

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Escola d’equitació i centre d’equitació terapèutica. Els caps de setmana treballen amb un públic principalment familiar i ofereixen sortides de curta durada. Sota comada organitzen sortides de mitja i llarga durada per grups de diferents nivells i gustos.

x x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTSC Nacional Internacional Opera principalment al territori..

OBSERVACIONS. Ofereixen allotjament rural amb sortides a cavall opcionals.

Entrevistada

VIVAK’S NOM: Juan Carlos Vizcaino ADREÇA: carretera Castellar d’en N’Hug 3B 1-1 CALENDARI: Obert sota comanda. VALORACIÓ: x Principal Secundari Complementari DESCRIPCIÓ: Guia de muntanya.

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Guiatges d’activitats relacionades amb la muntanya, en servei privat i per grups reduïts.

Les activitats que ofereixen són escalada, alpinisme, senderisme, barranquisme, vies ferrates, raquetes de neu i multiactivitat.

x Estat actual:

OBSERVACIONS. No treballa permanentment al territori. Fa guiatges de grups internacionals a destinacions estrangeres.

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTSC Nacional Internacional Les sortides són sempre sota comanda i per grups. Entrevistada

105

VOLEM NOM: Paco Guerra ADREÇA: Av. Pau casals, 78 CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Escola de parapent TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Cursos de progressió i perfeccionament de parapent i paramotor. Curs de simulació d’incidents, seminaris i assessorament. Al centre de parapent s’ofereixen vols biplaça i lloguer de material, transport a les zones d’enlairament i excursions a diferents zones de vol.

x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Funcionen al llarg de l’any.

OBSERVACIONS.

Entrevistada

ESPAIS NOM: Oriol Duixans ADREÇA: CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Escola de parapent

TIPUS D’ACTIVITAT Ofereixen un ampli ventall de cursos i programes, segons les necessitats i els nivells, a mida del client. Cursos de iniciació, progressió i perfeccionament de parapent i paramotor, vols de distancia i vols biplaça. Al centre Espais es troba el Centre de BTT del Berguedà, un allotjament rural i un restaurant.

GESTIÓ x

x Estat actual:

OBSERVACIONS. Espais és l'escola de parapent i paramotor més antiga de Catalunya

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional l’escola de parapent opera durant tot l’any. No entrevistada

106

CAMI DELS BONS HOMES NOM: Karina Behar ADREÇA: c/ Pujada al Palau, 7 Bagà. CALENDARI: Es pot realitzar durant tot l’any DESCRIPCIÓ: Travessa de muntanya que configura el GR 107 des de el Santuari de Queralt al castell de Montsegur.

TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga i el castell de Montsegur a França, que ofereix la oportunitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la inquisició.

x x Estat actual:

OBSERVACIONS. S’estima que més de 3000 persones a l’any segueixen la ruta.

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Condicionat per ser seguit fent senderisme. Variant per BTT i alguns trams aptes per ser seguits a cavall. Entrevistada

RUTA DE L’ERMITÀ NOM: Eduard Coronado ADREÇA: Castellar de N’Hug CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Travessa de muntanya.

TIPUS D’ACTIVITAT Travessa de muntanya que connecta 5 refugis de guardats pels atractius paisatges de l’Alt Berguedà. la ruta compta amb un destacat nombre de monuments romànics que la fan especialment atractiva. La ruta es pot fer en 3 modalitats: travessa per etapes, travessa en 36h i travessa en 24h.

GESTIÓ x

x Estat actual:

OBSERVACIONS. Ruta gestionada per la empresa Cingles, que també ofereix serveis complementaris com transports o guiatges.

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Condicionada per ser seguida caminant i en bicicleta de muntanya. La travessa a cavall requereix condicionar els allotjaments. No entrevistada

107

BONVIURE NOM: Ramon Martí ADREÇA: Berga CALENDARI: Obert durant tot l’any DESCRIPCIÓ: Agència de viatges especialitzada en senderisme. TIPUS D’ACTIVITAT

GESTIÓ

Viatges de senderisme guiats per tot el món per grups reduïts i dates de sortida definides. La empresa va néixer a terres Berguedanes i poc a poc va anar expandint el seu àmbit d’actuació fins a ser una de les empreses de senderisme més reconegudes pel mercat nacional. A l’alt Berguedà ofereix la ruta de l’ermità i el Camí dels Bons homes un parell de vegades a l’any i col·labora amb el Parc Natural del Cadi Moixeró en el calendari de sortides anual. OBSERVACIONS.

x x Estat actual:

Pública Privada Mixta TARGET CLIENTS Nacional Internacional Oferta de viatges a l’Alt Berguedà molt puntual.

No entrevistada

CINGLES NOM: Eduard Coronado ADREÇA: Cal crida, s/n. Castellar de N’Hug CALENDARI: Obert tot l’any DESCRIPCIÓ: Serveis educatius i turístics de muntanya. TIPUS D’ACTIVITAT Al centre d’activitats d’esport i muntanya, Cingles ofereix servei d’acompanyament de guies de muntanya i educadors ambientals per individuals, grups i escolars. Algunes de les activitats en oferta són rutes de senderisme, amb raquetes de neu, amb bicicleta tot terreny, barranquisme, escalada, vies ferrades. Cursos d’excursionisme i barranquisme i lloguer de material

GESTIÓ x

x Estat actual:

Cingles també gestiona la casa de colònies La Closa. OBSERVACIONS. Cingles gestiona el producte de travessa ruta de l’ermità

108

3. CONCLUSIONS

109

Amb les dades recopilades a l’anàlisi i als inventaris d’activitats i empreses, en aquest apartartat s’extreuen les principals conclusions per al desenvolupament del turisme actiu a l’Alt Berguedà. La comarca de l’Alt Berguedà posseeix els recursos naturals i culturals, el capital humà, l’experiència i el suport necessaris per convertir-se en una destinació consolidada de turisme actiu. La proximitat de la comarca a la ciutat de Barcelona, la distància prudencial amb els principals aeroports catalans, l’existència d’un Parc Natural reconegut pel seu valor ecològic i paisatgístic i el fet de tractar-se de una de les portes d’accés als Pirineus, reafirma el potencial del territori per assolir un posicionament destacable entre les destinacions de turisme actiu. La progressiva evolució del turisme actiu a la comarca des de temps recents presenta un escenari de desenvolupament -podríem dir que inicial- amb la conseqüent oportunitat de dirigir el turisme actiu cap un model més convenient pel territori.

La recuperació de l’extensa xarxa de camins històrics que configuren el mapa de la mobilitat lenta a l’Alt Berguedà és una gran oportunitat per desenvolupar l’activitat turística amb més potencial al territori, el senderisme8, sempre i quan al seu voltant s’hi estructurin productes especialitzats.

En segon lloc la bicicleta de muntanya i en tercer lloc les rutes a cavall són les activitats que poden contribuir a extreure el màxim rendiment d’aquesta extensa xarxa de camins comarcals. Això no obstant, per la complexitat que representa la creació de productes de turisme eqüestre, en el rang de prioritats de desenvoupament aquesta modalitat s’ha contemplat com a secundària.

La resta d’activitats que es poden desenvolupar a la comarca restarien com a oferta complementària, sempre i quan aquestes activitats no suposin, per la seva excel·lència, un tret diferenciador en el municipi on es troben.

En el cas de les activitats que excel·leixen o poden excel·lir, bé per les característiques idònies de l’indret on es porten a terme, bé per altres

Veure 2.3 GRÀFIC RESUM D’ACTIVITATS DIFERENCIADORES – ACTUALS I POTENCIALS 8

PRIORITÀRIES,

SECUNDÀRES

110

peculiaritats que les fan sobresortir, és necessari posicionar-les al mateix nivell que el senderisme.

Ens reafirmem en que el senderisme és l’activitat que ha de posicionar la comarca, i que les activitats complementàries seran l’element diferenciador que donarà valor afegit a certs municipis.

Els agents de turisme actiu públics i privats de l’Alt Berguedà han d’avançar cap a un model de turisme actiu basat en l’especialització en el senderisme, la qualitat, la sostenibilitat i la promoció comuna amb una única imatge de marca.

Per tal de dinamitzar el turisme actiu al conjunt del territori, també és necessari que cada municipi determini una estratègia de desenvolupament basada en les potencialitats del municipi en qüestió i vinculada a una estratègia global a nivell comarcal.

111

3.1 MAPA D’ACTIVITATS PRIORITÀRIES I DIFERENCIADORES – ACTUALS I POTENCIALS

Font: elaboració pròpia

Tal

com

s’aprecia

MAPA

D’ACTIVITATS

PRIORITÀRIES

DIFERENCIADORES – ACTUALS I POTENCIALS, l’Alt Berguedà compta amb les infrastructures i recursos naturals bàsics per tal de portar a terme una gran quantitat d’activitats de turisme actiu i esportives. A continuació es detallen les dues activitats, el desenvolupament de les quals caldria prioritzar per tal de posicionar l’Alt Berguedà com a destinació de Turisme Actiu: Senderisme i Bicicleta de Muntanya. Seguidament

s’ordenen

resta

d’activitats

que

configuren

mapa

complementarietats i que han de diferenciar cada un dels municipis de la comarca. En cada una de les activitats es recomana, de manera general, les pautes d’actuació més comunes per al seu bon desenvolupament.

SENDERISME

El senderisme és una activitat apte per pràcticament tots els públics, amb excepció del mercat MICE. Pot ser practicada durant tot l’any i es pot practicar a tots els municipis de la comarca, amb itineraris singulars i de gran atractiu paisatgístic. És l’activitat que ha de posicionar l’Alt Berguedà com a destinació de turisme actiu. Recomanacions: Considerem molt important tenir rutes ben definides i ben dissenyades per tal de poder-les oferir com a producte turístic. És necessari donar la màxima informació tècnica possible sobre cada una de les rutes, a més a més de la classificació per nivells de dificultat: desnivell acumulat positiu i negatiu, distància en quilòmetres (el públic anglosaxó aprecia trobar aquesta informació en milles), localització i nombre de punts d’aigua, horari estimatiu. En el cas de ser rutes senyalitzades, resulta imprescindible fer un manteniment acurat i periòdic de les senyals. En cas de no existir la senyalització, o en el cas de tenir la certesa que la senyalització no està ben mantinguda és necessari facilitar a l’usuari diverses eines d’autoguiatge, que poden ser de pagament o gratuïtes: tracks per a GPS en diversos formats, roadbooks, ressenya de la cartografia de la zona i una bona descripció tècnica són les eines més apreciades pels turistes actius.

BICICLETA DE MUNTANYA O BTT

Les rutes i travessies amb bicicleta de muntanya són una de les activitats amb gran potencial a l’Alt Berguedà, sempre i quan es dirigeixi a un usuari experimentat (turista actiu hard) o bé de perfil esportiu. Les vies verdes són un altre producte turístic a explotar dirigit a un públic familiar (turista actiu soft). És l’activitat que després del senderisme podria posicionar l’Alt Berguedà com a destinació de turisme actiu. Recomanacions: Considerem molt important tenir rutes ben definides i ben dissenyades per tal de poder-les oferir com a producte turístic. És necessari donar la màxima informació tècnica possible sobre cada una de les rutes, a més a més de la classificació per nivells de dificultat: desnivell acumulat positiu i negatiu, distància en quilòmetres (el públic anglosaxó aprecia trobar aquesta informació en milles), localització i nombre de punts d’aigua, horari estimatiu. En el cas de ser rutes senyalitzades, resulta imprescindible fer un manteniment acurat i periòdic de les senyals. En cas de no existir la senyalització, o en el cas de tenir la certesa que la senyalització no està ben mantinguda és necessari facilitar a l’usuari diverses eines d’autoguiatge, que poden ser de pagament o gratuïtes: tracks per a GPS en diversos formats, roadbooks, ressenya de la cartografia de la zona i una bona descripció tècnica són les eines més apreciades pels turistes actius. Cal oferir informació sobre els possibles punts de servei mecànic i de recanvis per a la bicicleta. És important que les rutes estiguin dissenyades per especialistes, ja que si no és així, la ruta resultant pot ser que no sigui factible o atractiva pel fet de contenir trams no ciclables, o per l’abús de trams d’asfalt. S’hauria de poder comptar al territori també amb algunes rutes de nivell baix per iniciació i per públic familiar. L’usuari agraeix que no sigui un simple passeig, sinó que siguin rutes igualment atractives per a les persones que s’inicien al BTT, per aquest motiu és molt recomanable l’adequació de les dues noves vies verdes el Carrilet i el Tramvia de Sang i el manteniment de la Via Verda del Nicolau.

CICLISME DE CARRETERA

L’existència d’importants ports i carreteres secundàries poc transitades, fa del ciclisme de carretera una activitat amb gran potencial de creixement dirigit a un perfil esportiu. Alguns dels ports més significatius són el de Rasos de Peguera, el Coll de la Creueta,

114

el Port del Pradell, el Coll de la Merolla i el Port de Coll de Pal. Tots ells, ports de primera categoria dins l’argot ciclista i ressenyats a la pàgina web de referència www.Altimetrias.com. Es tracta d’un mercat molt interessant a explotar i moltes vegades oblidat. Pels aficionats al ciclisme de carretera és un repte anar superant els grans ports i no dubten en desplaçar-se per aquesta motivació, moltes vegades viatgen amb la família o amb el grup d’amics.

Recomanacions: A més a més d’oferir la informació sobre les voltes possibles de ciclisme de carretera, amb totes les seves característiques tècniques, proposem seguir el model dels mítics ports francesos del Tour de France: senyalitzar les carreteres amb la informació dels percentatges de pendent i els punts quilomètrics. Aquesta és una informació molt apreciada pels practicants d’aquesta disciplina esportiva.

PARCS DE NEU i RAQUETES

Els Rasos de Peguera i Coll de Pal són dos indrets que reuneixen les condicions idònies per potenciar de forma ordenada el desenvolupament d’activitats de parc de neu dirigides a públic familiar. Les passejades amb raquetes és una de les activitats d’hivern que ha proliferat i s’ha extès de forma més ràpida els darrers anys. Es tracta d’una activitat senzilla que propicia el contacte i progressió per la neu amb molta facilitat, la qual cosa n’ha fet augmentar espectacularment el nombre d’aficionats. També hi ajuda el fet que no és necessària una gran inversió en material, per practicar les raquetes. Una altra de les principals avantatges que ofereixen les raquetes, és que pràcticament es poden practicar a tot arreu, un bosc nevat, una muntanya fàcil, etc. Les passejades amb raquetes és una activitat que es pot dirigir al públic actiu hard i soft i al MICE. Recomanacions: Per tot això esmentat és una activitat important per desenvolupar i

promocionar.

Caldria assegurar però que els circuits, travesses o rutes habilitades i senyalitzades, tinguessin punts de sortida amb material de lloguer, possibilitat de contractació de guies.

115

No es recomana l’ús de les eines d’autoguiatge, ja que considerem que per les seves peculiaritats, i pel perfil dels practicants, les passejades amb raquetes haurien de portar-se a terme per circuits marcats, o en el seu defecte amb l’acompanyament d’un guia.

ESQUÍ DE FONS

Fa uns anys els Rasos de Peguera era una estació d’esquí alpí, amb bons circuits d’esquí de fons, que es va veure obligada a tancar a causa de la manca de neu dels hiverns de la passada dècada. Últimament s’han recuperat els circuits de fons i es marquen uns pocs quilòmetres de circuit a l’hivern. Cal destacar que l’esquí de fons, tant el clàssic com l’skating, gaudeix cada vegada d’un nombre més elevat de practicants. A diferència d’anys enrere, ara es paga un forfait i una assegurança per fer servir els circuits. Recomanacions: Amb la situació actual, l’extensa i massa pròxima oferta que hi ha als Pirineus, no fa aconsellable potenciar l’esquí de fons més que per un nivell d’iniciació i de primer contacte dels usuaris, això equival al mercat familiar. De totes maneres tant les instal·lacions (refugis) com els accessos ja hi són i, en el cas que s’invertís en l’adequació i manteniment de més quilòmetres de circuït marcat, cal tenir en compte que els Rasos es convertiria en el centre d’esquí nòrdic més proper, i amb diferència, de l’àrea metropolitana. A més, l’activitat d’esquí nòrdic es complementa amb les raquetes i el parc de neu. La proximitat a Barcelona permetria als Rasos de Peguera competir per aquest mercat amb l’Alt Urgell i la Cerdanya (Rasos de Peguera està a 1 h 20 minuts del túnel de Vallvidrera).

ALPINISME

L’Alt Berguedà té muntanyes prou altes per a la pràctica de l’alpinisme. El perfil més habitual d’alpinista és un esportista experimentat que busca ascensions concretes, més que zones de passeig, encara que cada vegada més hi ha nous perfils menys tècnics que s’interessen per la pràctica d’aquesta activitat. Recomanacions: L’alpinisme és una activitat que pot moure molts practicants, i cal destacar que l’alçada mitjana de les muntanyes berguedanes, obre un ventall d’ascensions molt assequibles. Això no obstant, les complicacions que poden derivar d’una ascensió alpina per part de

116

persones no experimentades gairebé obliga a aquestes a fer-se acompanyar per un guia. Recomanem posar a la disposició dels turistes la informació tècnica de les ascencions, així com la georeferenciació de les rutes, encara que és del tot necessari insistir en els perills que entranya la inexperiència a la muntanya, així com la recomanació de la contractació d’un servei de guia.

ESQUÍ DE MUNTANYA

Es tracta d’una activitat més complexa tècnicament que l’esquí alpí, i que demana una condició física de moderada a alta als seus practicants. L’Alt Berguedà té alguns punts adequats on es pot practicar esquí de muntanya, malgrat que el perfil més habitual d’esquiador de muntanya és un esportista experimentat que busca ascensions concretes, més que zones de passeig. Recomanacions: Els destins de neu que ofereix la comarca són llocs adequats per iniciar-se en la pràctica i les tècniques de l’esquí de muntanya, encara que considerem que no són adequats per a grans travessies o ascencions. Com en el cas de les raquetes no es recomana l’ús d’eines d’autoguiatge, ja que la complexitat tècnica i els materials que requereix aquesta modalitat d’esquí gairebé obliga a les persones no iniciades a fer-se acompanyar per un guia i poder accedir a servei de lloguer de material. No és una activitat de desenvolupament prioritari.

VIA FERRADA

La via ferrada de l’Empalomar a Vallcebre, representa un recurs que no es pot contemplar com una activitat prioritària a nivell de comarca, si bé forma part d’una oferta complementària diferenciadora a nivell local que es pot dirigir al mercat nacional de turistes actius hard i esportiu. Una via ferrata o ferrada és un itinerari vertical equipat amb elements artificials per facilitar la progressió per la roca.

117

Els darrers anys ha proliferat la instal·lació de ferrades a casa nostra, sense seguir cap criteri comú d’equipament, ni normativa (que no existeix de moment). Això ha provocat que algunes de les vies obertes, s’hagin hagut de tancar per problemes de permisos amb els propietaris dels terrenys on s’ubicaven o bé per problemes de responsabilitats en cas d’accident. L’altre gran problema que presenta la instal·lació d’una via ferrada és el manteniment de l’equipament, ja que el pas continuat de persones les fa deteriorar ràpidament, convertint-les en perilloses. L’obertura i equipament de la majoria de vies ferrades fins ara, han estat portades a terme bé per iniciatives privades o bé per associacions excursionistes. També és cert que aquestes iniciatives han estat recolzades econòmicament per els ajuntaments del municipi on s’ubica la via ferrada. Totes les vies ferrades de Catalunya son d’accés gratuït, això fa que no existeixi cap control sobre la gent que les fa servir. El practicant habitual de via ferrada és un practicant d’altres esports que s’ha sentit atret per provar una cosa nova, i que es fa acompanyar d’algun amic que ja ho ha provat anteriorment. Aquest és un sistema perillós, normalment per la mala equipació del ferratista i pel baix o nul coneixement de les mesures de seguretat. Un altre manera d’iniciar-se, i la més recomanable, és contractar els serveis d’un guia i llogar el material específic per fer vies ferrades imprescindible: casc d’escalada, bagues d’ancoratge amb dissipador d’energia, arnés i guants. Encara que és evident que el mètode d’iniciació més perillós, i no per això poc freqüent, és progressar per una via ferrada sol, sense experiència i amb qualsevol material. Recomanacions: El millor sistema perquè una via ferrada pugui esdevenir un bon producte de turisme actiu, és que sigui un equipament d’accés regulat o bé que sigui de pagament, seguint l’exemple dels parcs d’aventura als arbres. El model de gestió en concessió administrativa per part de l’Ajuntament de Llo a una empresa privada que explota la ferrada de les Escaldilles (Cerdanya francesa), n’és un clar exemple. L’empresa que explota la ferrada, paga un cànon anual al municipi, garanteix el manteniment i proporciona equip i cobertura d’assegurança dels practicants.

118

Una altra qüestió a analitzar, és que la majoria de les ferrades que s’obren són de nivell moderat - alt i en pocs casos s’obren vies de baix nivell dirigides a públic familiar que es podrien rendibilitzar molt més. Fins que no s’aclareixin els aspectes legals que implica l’obertura d’una via ferrada, no és recomanable obrir-ne més.

BARRANQUISME

Els barrancs existents al territori són de gran atractiu per un perfil de turista pel qual la motivació principal és l’aventura i la sensació de risc controlat, és a dir el perfil de turista actiu hard i esportiu. Es tracta de recursos amb potencial que cal destacar ja que configuren part de l’oferta de les empreses del territori. Això no obstant són recursos que no es poden contemplar com una activitat prioritària a nivell de comarca, si bé formen part d’una oferta complementària diferenciadora a nivell local, els barrancs del Forat Negre, Les Bassotes o el Pas de l’Escalell. El descens de barrancs és una activitat molt atractiva, sobretot en l’època estival. Els municipis que tenen al seu entorn un barranc tenen un bon producte de turisme actiu en potència: Vallcebre, Vilada i Saldes. Els barrancs, igual que les ferrades, requereixen d’un bon equipament i un bon manteniment que algú ha de portar a terme. A diferència de les ferrades, en el cas dels barrancs seria complicat

justificar el

cobrament de l’accés als usuaris, ja que es tracta d’un equipament més senzill bàsicament ancoratges per fer ràppel i algun passamà. Això no obstant, i en tractar-se d’un bon recurs turístic que pot atraure un flux important de visitants, és bàsic que tingui un bon manteniment. Per altra banda, per fer descens de barrancs fa falta material específic que és més complex de trobar: neoprè, escarpins, arnés de barranc, cordes, casc, etc.) Afortunadament, aquest fet provoca que els practicants que s’inicien contractin en la majoria dels casos una empresa especialitzada, un guia, el lloguer de material, i el transport. Aquesta és sens dubte la millor opció. Recomanacions:

119

En aquest cas, cal obtenir el compromís de les empreses que exploten el barranc comercialment, perquè es facin responsables del seu manteniment.

ESCALADA ESPORTIVA

L’escalada mereix una especial menció per la multitud de possibilitats que ofereix el territori, on trobem opcions tant per fer escalada clàssica com esportiva i de tots els graus. És comú vincular aquesta activitat amb una baixa rendibilitat econòmica ja que atrau a un perfil de practicant molt especialitzat, que genera poca despesa al territori. Aquesta situació es deu a que, molt sovint, són els mateixos usuaris qui obren les vies d’escalada i per tant s’adrecen a escaladors amb un grau alt o molt alt. L’Alt Berguedà reuneix les condicions que fan que l’escalada tingui potencial de desenvolupament però perquè aquesta activitat generi impacte econòmic cal adreçarla a un públic que es vulgui iniciar en la pràctica d’aquesta disciplina i dotar d’equipaments i serveis complementaris les zones d’escola d’escalada. D’aquesta manera augmentarien les possibilitats d’explotació dels stages i cursos d’iniciació a l’escalada per part les empreses del territori. Recomanacions: Per tal de poder portar grups a fer iniciació, incloent els escolars, i per tal de convertir l’escalada en una activitat que reverteixi en l’economia local, proposem l’obertura de zones d’escalada amb vies aptes per a la iniciació. Estem parlant de vies de III, IV i V grau com a màxim. Això permetria que l’activitat la pogués practicar qualsevol persona independentment de la seva tècnica i forma física. Aquest seria un producte diferenciador i a potenciar ja que al Berguedà hi ha poques zones amb vies equipades d’aquest nivell. L’obertura i equipament d’aquestes zones es podria portar a terme mitjançant diverses fórmules, una d’elles seria mitjançant conveni amb el municipi i les empreses d’aventura que les podrien explotar: uns paguen el material i els altres posen la feina.

ESCALADA CLÀSSICA És una activitat diferenciadora important a recuperar, dirigida a un perfil de turista actiu hard i esportiu, sobretot comptant amb recursos naturals com el massís del Pedraforca,

120

la paret del Ferrús i la Serra del Catllaràs. Fa uns anys enrere hi havia molts practicants que es desplaçaven al Pedraforca per escalar les vies clàssiques de la cara nord. Avui en dia, en canvi, aquesta és una activitat que ha baixat molt, sobretot degut al relleu generacional que prefereix les vies d’escalada esportiva. El perfil de practicant d’aquesta activitat és d’escaladors experimentats de mitjana edat, que es desplaçaran per uns dies a la zona, per escalar vies mítiques, com la via Estassen, Homedes, o la Cerdà. Recomanacions: Les vies clàssiques del Pedraforca s’haurien de reequipar i promocionar per tal que aquestes zones tornessin a ser referència arreu, com a punts molt interessants i atractius d’escalada clàssica. A Montserrat per posar un exemple ja s’ha portat a terme una iniciativa semblant, reequipant vies antigues, anomenades vies blaves. Algunes vies d’escalada clàssiques es poden considerar part del patrimoni, ja que són l’origen de l’escalada al nostre país, i són parets per on han passat alguns dels noms més il·lustres del panorama alpinístic català. El Berguedà pot tornar a ser una de les comarques de referència en escalada clàssica de grans parets.

ESCALADA EN GEL

L’escalada en gel és una activitat molt estacional i que depèn absolutament de la climatologia. El número de practicants va creixent de mica en mica, encara que és reduït. Es tracta d’un perfil esportiu. Això no obstant, els escaladors agrairan tenir ben ressenyades i equipades (només en alguns casos), les zones on habitualment es pot practicar aquesta modalitat d’escalada. Es tracta d’un públic interessant ja que pot moure cap al a comarca un tipus de gent que practica molts de les activitats de turisme actiu que s’estan oferint. No és una activitat de desenvolupament prioritari.

REM, CANOES, AIGÜES BRAVES

Es tracta d’activitats lúdiques i molt atractives encara que força estacionals, concentrant-se en els mesos d’estiu. El Pantà de la Baells és un emplaçament on aquestes activitats es poden explotar molt bé. Són activitats a potenciar, tant per entrenaments –esportistes practicants de rem- com per finalitats més lúdiques com sortides en canoa per públic familiar.

121

Recomanacions: Les disciplines en aigües braves, rafting, hidrospeed, canoes, kaiacs, etc. tenen un tram al riu Llobregat on per les seves característiques fa força interessant d’intentar explotar-les, a Pedret. Abans d’això caldria tramitar i obtenir els permisos necessaris per part de l’Agència Catalana de l’Aigua per poder explotar aquesta activitat de manera organitzada.

PARAPENT

A part de les zones preparades actualment per volar a Avià i Berga, les empreses que treballen a la comarca poden oferir aquests productes en altres emplaçaments atractius. Recomanacions: Es podria combinar la pràctica del senderisme amb els vols biplaça, amb monitors experimentats que es podrien fer a diferents zones de la comarca: el Pedraforca, Moixeró, Serra d’Ensija, Rasos de Peguera, per exemple. Aquest podria ser un producte molt atractiu per oferir a les persones que visiten la comarca motivats per viure una aventura en plena naturalesa, perfil de turista actiu hard.

TURISME EQÜESTRE

El turisme eqüestre té com a principal motivació l’activitat eqüestre. Només unes quantes disciplines eqüestres d’oci actiu són ofertades com a productes turístics comercialitzats:

Les rutes i passeigs a cavall

Les estades en granges condicionades

Els clínics eqüestres per a experts

Campaments eqüestres per a nens

Els passeigs en carruatges tirats per cavalls.

Això no obstant, per la complexitat que representa la creació de productes de turisme eqüestre basats en la travessia i les rutes a cavall, en el rang de prioritats de desenvolupament aquesta modalitat s’ha contemplat com a secundària. Ara bé, durant les últimes dècades s’ha detectat un particular creixement en la popularitat dels denominats mètodes alternatius de munta a cavall o equitació natural que atreuen a genets experimentats amb alt poder adquisitiu. De la mateixa manera

122

s’estan popularitzant serveis d’incentius hípics enfocats per empreses per a l’estimulació d’habilitats i valors dels seus executius i treballadors. Finalment, la hipoteràpia va fent-se cada vegada més, un lloc dins el mercat dels serveis enfocats a la població de discapacitats. Cal destacar també que molts negocis d’estades rurals a nivell mundial també estan incorporant activitats eqüestres amb l’objectiu d’afegir valor a la pròpia oferta bàsica d’allotjament. Recomanacions: Caldria adequar rutes ja existents tenint molt en compte les característiques i infrastructura dels allotjaments. Pel què fa a les travessies que ja existeixen es fa imprescindible l’adequació i test per part d’un especialista, ja que ells són qui poden determinar si els cavalls poden passar o no pels camins.

Una vegada ordenat i prioritzat el portafoli d’activitats s’observa que tot i el gran potencial que presenta el territori, per portar a terme un desenvolupament turístic de la comarca favorable, caldrà centrar els esforços en la millora de certs aspectes:

La comunicació entre tots els agents implicats, tant públics com privats

L’adequació, creació i estructuració de productes especialitzats

Orientació de l’oferta als mercats específics més adients

La promoció a través d’una única imatge de marca conjunta

123

3.2 LA MILLORA DE LA COMUNICACIÓ ENTRE ELS AGENTS IMPLICATS EN EL SECTOR DEL TURISME ACTIU, PER AFAVORIR LA COORDINACIÓ I EL TREBALL EN XARXA. La bona relació entre els diferents implicats en el sector turístic, la comunicació d’iniciatives, de projectes i novetats, la coordinació per unificar esforços de promoció, el suport per realitzar accions i, en definitiva, la unitat per assolir uns objectius comuns són la base essencial pel bon desenvolupament turístic d’un territori. El treball en xarxa és l’element fonamental per arribar a la consecució d’un objectiu comú i prioritari per fer de l’Alt Berguedà una destinació turística i no un territori de pas cap a altres destinacions properes. El treball en equip i la gestió coordinada de les iniciatives facilita la unificació d’esforços i recursos, permet l’aprofitament de les economies d’escala en promoció, comercialització, intercanvi d’experiències i transferència de fluxos turístics i es presenta com la estratègia essencial per crear i oferir una imatge de l’Alt Berguedà com a destinació global de Turisme Actiu, especialitzada en senderisme. Per aconseguir aquest objectiu, els reptes

a superar són els que s’enumeren a

continuació:

Aconseguir una comunicació sobre les inquietuds, necessitats i avenços en temes relacionats amb el turisme actiu així com dels projectes que es gestionen de manera conjunta i individual. Aquesta comunicació hauria de ser, fluida, permanent, bidireccional i entre tres tipologies d’agents:

Ens supramunicipals

Municipis

Empreses de T.A.

Fixar els objectius comuns i coordinar-se per treballar sota una estratègia de conjunt a nivell territorial per tal d’assolir-los.

124

Trobar una estratègia de comunicació interna coordinada que generi un marc favorable per a la creació de productes turístics supramunicipals.

Consensuar una imatge de marca conjunta, representativa de tot el territori, on cap dels agents s’hi senti exclòs.

3.3 L’ADEQUACIÓ DELS PRODUCTES EXISTENTS I LA CREACIÓ DE NOUS PRODUCTES ESPECIALITZATS L’especialització de la comarca en senderisme i turisme actiu serà possible amb la col·laboració i l’esforç de tots els agents i serveis implicats, Consorcis, municipis, empreses d’activitats i serveis turístics, treballant per un objectiu comú: la creació de productes especialitzats i adaptats a uns mercats determinats. El senderisme és una practica que tendeix a ser més que una activitat d’oci. Per un gran nombre de gent, i cada vegada més, és un element essencial d’un estil de vida saludable, que juntament amb la descoberta de nous indrets, la degustació de la gastronomia tradicional i el contacte amb la gent del territori, tots aquests aspectes integren l’activitat de lleure del senderista. Cal no oblidar l’ampli ventall d’activitats complementàries imprescindibles per avançar cap a un model de turisme actiu diferenciador i de qualitat. La situació actual és una oferta diversa que es promociona i es comercialitza de forma independent i atomitzada. Cal l’especialització en la comercialització i l’oferta de productes, això no significa renunciar a la diversitat i complementarietat de l’oferta. Per assolir la qualitat imprescindible per aconseguir la competitivitat de la destinació és important treballar en uns productes estructurats i amb contingut que integrin diferents serveis, que siguin concrets, reals i factibles, perfectament realitzables segons la modalitat esportiva i els públics objectius més adequats. En el capítol anterior del present estudi es recomanen alguns aspectes a tenir en compte a l’hora de crear i promocionar productes de turisme actiu basats en activitats.

125

És imprescindible tenir els productes 100% preparats a nivell d’adequació, d’integració dels serveis adients, d’equipament, de senyalització i d’eines d’autoguiatge, abans de fer cap mena de promoció o d’iniciar el posicionament del producte en el mercat. Fer la promoció abans d’adequar els productes causa en la majoria dels casos insatisfacció pels primers viatgers i en conseqüència mala imatge dels productes de la comarca. Hem de tenir present que els viatgers són importants prescriptors i promotors, i per tant la seva experiència ha de ser positiva si volem que les seves recomanacions a familiars i amics siguin favorables. Un exemple clar d’això esmentat seria el de comercialitzar una ruta eqüestre abans de adequar els allotjaments a les necessitats dels cavalls o d’adaptar aquells trams de ruta difícilment transitables per l’animal amb infrastructura adequada. Els primers viatgers poden patir una experiència molt negativa si es troben dificultats per fer continuar els cavalls per rutes no aptes, si no estan segurs que el cavall descansa còmodament, etc. I això afecta a la seva visió global de la comarca com a destinació. Quant al contingut del producte, l’activitat esportiva no es pot deslligar de la cultura, la història i la gastronomia característiques del territori, i aquests elements han de ser seleccionats en funció de les característiques i motivacions dels mercats existents i potencials als que ens adreçarem amb una promoció específica. Així doncs, amb l’objectiu de crear una oferta especialitzada, és interessant tenir en compte els punts que s’enumeren a continuació:

Segmentar de manera clara les activitats en oferta segons les motivacions, nivell físic i de coneixement tècnic dels públic al qual van dirigits.

Inventariar els possibles usos de la Xarxa de Mobilitat Lenta, indicar quins són els camins més adequats i atractius per ser seguits en bicicleta tot terreny i a cavall, sota els criteris d’experts en ambdues activitats.

Millorar els equipaments necessaris per superar els obstacles naturals de les rutes senyalitzades o puguin dotar-los d’un valor afegit com pot ser l’equipament de graus, passamans, etc.

126

Integrar els diferents serveis. Per esdevenir productes turístics els itineraris han d’estar vinculats a serveis complementaris de restauració, allotjament i altres activitats.

Dotar els itineraris escollits d’un contingut atractiu relacionat al seu origen, l’interès històric i l’atractiu dels recursos naturals i culturals.

Facilitar la comunicació de la localització dels accessos a l’inici dels recorreguts.

Finalment per assolir la qualitat esperada, aquest productes han de diferenciarse per la utilització d’eines d’informació i d’autoguiatge modernes, útils, clares fiables i adaptades a les necessitats del turista modern i a les noves tecnologies.

Els guiatges professionals i especialitzats són un altre element clau junt amb les rutes temàtiques per dotar de contingut el producte. Els guiatges de natura especialitzats en ornitologia, observació de flora i fauna o història i els itineraris temàtics són elements determinants per aconseguir un producte atractiu. L’adequació dels allotjaments i restaurants a les característiques del turista actiu és un tret importantíssim per dotar la comarca d’un producte de qualitat, atractiu i diferenciador. Els serveis d’allotjament i restauració no són només part dels elements que integren el producte, cada vegada més són l’element diferenciador del mateix. Per aconseguir aquesta especialització és necessari treballar en la formació dels empresaris per conèixer les característiques i necessitats del viatger segons l’activitat que practica i el mercat al que pertany.

3.4 ORIENTACIÓ DE L’OFERTA ALS MERCATS ESPECÍFICS MÉS ADIENTS Segons els estudis precedents, el turisme que ja visita el Berguedà està integrat principalment per famílies que provenen de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Així doncs, cal adequar i adreçar l’oferta d’activitats de turisme actiu a les necessitats d’aquest perfil que generalment consumeix productes de senderisme i activitats de

127

baixa intensitat. Cal parar especial atenció a les activitats conegudes popularment com d’aventura ja que són les menys adaptades a aquest tipus de turista. En un segon terme trobem oportunitats importants en altres mercats, la comarca és una destinació que també pot destacar entre els següents nínxols:

Esportiu: és un mercat que ja és consumidor del territori però que es transforma en incipient quan el desvinculem d’esdeveniments populars o curses de muntanya organitzades. Com veurem en l’anàlisi específic per a cada municipi, l’Alt Berguedà té els recursos naturals, els espais i les característiques ideals com a camp d’entrenament per esportistes, destacant la pràctica de l’alpinisme, la bicicleta de muntanya, el ciclisme de carretera, el cross, l’escalada i el barranquisme. Tanmateix aquest mercat, igual que el familiar o el d’incentius presenta unes característiques i unes necessitats pròpies a estudiar i tenir en compte a l’hora de crear productes i adreçar la promoció.

MICE (mercat d’incentius, congressos i esdeveniments): sobretot en el subsector dels incentius, ja que la manca d’algunes infrastructures impedeix el desenvolupament de grans esdeveniments relacionats amb aquest mercat. Caldria centrar-se en activitats de baixa intensitat excloent el senderisme.

Internacional: És aquí on trobem moltes oportunitats de negoci si aconseguim crear productes integrals, atractius i especialitats i donar a conèixer el territori pels seus atractius naturals, culturals i històrics. Cal centrar-se en el senderisme i en el BTT d’intensitat moderada.9

Veure 2.3 GRÀFIC RESUM D’ACTIVITATS PRIORITÀRIES, SECUNDÀRES I DIFERENCIADORES – ACTUALS I POTENCIALS- I ORIENTACIÓ ALS MERCATS CORRESPONENTS 9

128

3.5 IMATGE DE MARCA CONJUNTA, ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I MARKETING Per arribar a posicionar la comarca de l’Alt Berguedà com a destinació de Turisme Actiu és necessari en primer lloc determinar una imatge de marca conjunta i consensuada per tots els agents implicats i acordar una estratègia de posicionament en el mercat eficaç. L’icona del Pedraforca és un element cohesionador molt important, ja que es tracta d’una muntanya mítica, singular i que confereix identitat a tot el territori de l’Alt Berguedà. Molts dels logos vinculats a activitats de turisme actiu de l’Alt Berguedà ja fan servir aquesta imatge i considerem important seguir treballant en aquesta línia també de manera transversal en tot el territori. El Pedraforca, igual que la resta de recursos naturals i/o culturals han de sentir-se com un recurs propi a nivell comarcal i no només al municipi on s’ubiquen. Aquesta imatge és l’element inicial d’atracció per captar l’atenció del viatger a qui posteriorment se li presentarà la resta de possibilitats de la comarca, els recursos, productes i serveis. És essencial treballar en una imatge de marca conjunta i unida a nivell territorial com a destinació de turisme actiu perque el territori en el seu conjunt es pugui aprofitar dels elements d’atracció. La imatge de marca conjunta afavorirà els fluxos turístics i la mobilitat del viatger dins de la comarca, tindrà un impacte positiu en les pernoctacions i farà més atractiva la destinació. El posicionament de l’Alt Berguedà com la destinació de turisme actiu més propera a Barcelona és un element estratègic important i diferenciador pel mercat de proximitat. La millora progressiva de les comunicacions i la xarxa viària possibilita l’accés a la comarca en un temps relativament ràpid (1h – 1,30h). Al voltant de Barcelona no existeix cap altre destinació on gaudir d’un Turisme Actiu amb tanta diversitat d’activitats i un paisatge de muntanya tan atractiu.

129

Dues de les destinacions que podríem considerar competència serien La Cerdanya i l’Alt Urgell, tanmateix no hem d’oblidar que els recursos naturals de l’Alt Berguedà permeten oferir una àmplia gamma de possibilitats en un espai molt reduït: activitats d’aigua, terra, neu i aire en un mateix territori i a poca distància entre ells. El fet de ser una de les portes d’accés als Pirineus és un tret diferenciador a destacar en l’estratègia de marketing i comunicació. Fora de Catalunya i encara més si mirem més enllà de les fronteres espanyoles, el públic potencial molt probablement no sabrà ubicar el Berguedà, tanmateix els Pirineus sí, tot i que no es sàpiga determinar exactament la seva extensió. La denominació Pirineus s’associa directament amb unes imatges de muntanya i natura molt atractives pel viatger. L’existència d’un Parc Natural tant important i reconegut com és el Parc Natural del Cadí-Moixeró és un fet que no es pot oblidar en l’estratègia de comunicació i per tant és necessari treballar conjuntament amb l’ens gestor del Parc per buscar una estratègia de marketing conjunt i que no entri en conflicte amb els objectius intrínsecs del Parc quant a conservació i preservació dels recursos naturals. Els esforços de creació d’imatge han de ser enfocats a la consolidació de la comarca com a destinació de senderisme i turisme actiu, encara que cal no oblidar els recursos culturals, històrics i gastronòmics i en definitiva la identitat territorial. Natura, cultura i gastronomia són elements complementaris que units reforcen la imatge de la destinació i la fan més atractiva i completa pel turista que busca gaudir d’unes vacances dinàmiques formant part activa del viatge. Les vacances en general cada cop més són una necessitat i una forma de realització personal a través del contacte amb la natura, la pràctica esportiva, la integració en la cultura i l’artesania local. L’Alt Berguedà posseeix tots els recursos i atractius per treballar en un missatge referent a l’experiència activa i vivencial del viatger al territori. Si analitzem els productes existents al conjunt del territori, el nivell de demanda actual i l’oferta de les empreses de fora del territori que treballen a la comarca, és destacable que els productes que millor funcionen i que comencen a aparèixer en els catàlegs d’alguns operadors estrangers són els estructurats al voltant del Camí dels Bons Homes i del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

130

Aquest fet es dona perquè són els territoris i productes on s’han invertit esforços de promoció, s’han dotat d’una rellevància i un valor i s’han donat a conèixer tant a nivell nacional com internacional, assolint per tant un cert posicionament. El posicionament a través de l’organització de grans esdeveniments esportius Els grans esdeveniments esportius relacionats amb la muntanya acostumen a congregar professionals de l’esport però també una sèrie d’esportistes amateurs de diversos nivells que no dubten a imitar les gestes dels seus ídols. L’Alt Berguedà ja compta amb l’organització d’algun esdeveniment esportiu de rellevància com la inclusió de la versió Skyrunner de la travessa Cavalls del Vent. L’esponsorització per part de conegudes marques d’equipament esportiu i el renom i reconeixement a nivell internacional d’alguns esportistes que hi participen són una oportunitat de posicionament i promoció de la destinació a escala internacional molt destacable. Recomanem fermament continuar treballant en aquesta linia. A més a més de l’impacte econòmic que genera la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments al territori, cal tenir en compte que no només hi acudeixen els participants, sinó acompanyants, assistències, etc. Per últim, la consolidació de dos o més esdeveniments esportius de rellevància pot esdevenir positiu per refermar el territori com a indret per a entrenaments d’esportistes amateurs i professionals. A més del cross o cursa per muntanya i la BTT, l’Alt Berguedà és un indret ideal per celebrar-hi competicions que inclouen la multiactivitat com són els raids de muntanya. La recuperació d’un esdeveniment com el Raiverd seria també una bona manera de consolidar el territori com una destinació més que competitiva per a la pràctica del turisme actiu.

131

4. ELS MERCATS

132

4.1 PERFIL DEL CONSUMIDOR DE TURISME ACTIU A L’ALT BERGUEDÀ Per tal de determinar l’actual perfil del client de turisme actiu de l’Alt Berguedà ens hem basat en les conclusions extretes de l’estudi de disseny i gestió de productes de Turisme Actiu a l’Alt Berguedà, realitzat al 2009, fruit d’entrevistes i enquestes amb les empreses de turisme actiu del territori; i la recerca realitzada per l’equip redactor a través de les estadístiques proporcionades per les diferents oficines de turisme, els resultats de les entrevistes realitzades amb els responsables municipals, les diferents oficines de turisme, les empreses d’activitats i altres agents implicats, així com una permanent prospecció sobre el terreny. En no existir estudis específics quantitatius i qualitatius sobre la tipologia dels mercats existents al territori, i com que en termes generals el turista actiu viatja pel seu compte, i per tant és difícil portar un seguiment del mateix, no es poden proporcionar estadística en aquest apartat però sí característiques i trets generals determinants per aconseguir identificar els mercats existents i elaborar una estratègia de fidelització i captació de nous visitants. 4.1.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA El perfil més destacat de client actual de Turisme Actiu a l’Alt Berguedà és de persones que corresponen a una franja d’edat de entre 18 a 39 anys, seguida de persones de fins a 49 anys, que viatgen amb fills, en parella, en un petit grup d’amics o en un grup organitzat. La gran majoria procedeix de la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, i el seu origen s’estén geogràficament per la resta de Catalunya, Espanya i Europa, comptant amb un volum molt reduït però significatiu de turistes procedents de França, Holanda i Anglaterra principalment. És una demanda molt estacional basada en excursions d’un dia, estades de cap de setmana, ponts i festes, i períodes de vacances. La gran majoria són clients repetidors per haver estat amb anterioritat al territori o per ser visitants habituals. Una proporció molt reduïda, entorn al 20%, són clients nous. El tipus d’allotjament utilitzat pel turista actiu depèn de nombroses variables. L’objectiu del viatge, l’activitat a realitzar, la freqüentació al territori, la procedència i les

133

característiques intrínseques de cada client, com l’edat, la companyia o el nivell socioeconòmic, són alguns dels aspectes d’influència. En termes generals, s’ha detectat que existeix un volum molt important de barcelonins i habitants de l’àrea metropolitana que no pernocten al territori, la resta ho fa en hotels, càmpings, albergs, cases rurals i apartaments turístics.

El perfil de client més significatiu és un públic familiar de procedència propera que es desplaça a l’Alt Berguedà per gaudir de la natura practicant activitats de baixa intensitat física. En aquest segment trobem famílies amb nens, parelles sense fills i grups d’amics que es desplacen al territori per la varietat d’activitats que es poden practicar, el paisatge, la tranquil·litat i la possibilitat de desconnectar de la ciutat gaudint de tot un conjunt de motivacions associades a la descoberta de l’entorn natural, la cultura i la història. La pràctica d’activitats de turisme actiu és un element important però no és la motivació específica del viatge. A aquest perfil de consumidor l’anomenarem Turista Actiu soft.

Dins el mercat de proximitat trobem un altre perfil de client, format per famílies amb fills adolescents o bé parelles i grups d’amics que es desplacen al territori amb un objectiu més concret, el de realitzar una activitat de Turisme Actiu determinada. És un turista que busca un nivell d’activitat moderat, i que es prepara i prèviament s’informa sobre l’activitat que ha vingut a realitzar. Es tracta d’amants de la natura i practicants habituals de Turisme Actiu. Habitualment

l’activitat

s’enllaça

amb

una

filosofia

vital,

consciència

mediambiental i desig manifest d’evitar els impactes ambientals negatius i d’afavorir-ne els positius. A aquest perfil de consumidor l’anomenarem Turista Actiu hard.

Turista esportiu. A l’alt Berguedà existeix un mercat turístic format per persones molt aficionades a certes pràctiques esportives, especialitzats i amb un nivell físic i de coneixement tècnic destacat. En l’actualitat no trobem al territori productes especialitzats per aquest mercat. És un mercat amb un gran potencial de creixement i d’impacte econòmic que pot influir molt positivament en la consolidació del territori com una destinació reconeguda pel turisme actiu i esportiu. A l’Alt Berguedà existeix també un tipus de turista que es desplaça al territori per participar en esdeveniments esportius de major o menor intensitat física, que poden ser curses populars o en format competició. En ocasions són esdeveniments organitzats per ens municipals i adreçades tant a la població

134

local com a públic de fora del territori, un exemple clar són les caminades populars; en un nivell més tècnic, són esdeveniments esportius organitzats en format competició per organitzacions especialitzades que atrauen a un públic motivat per una pràctica esportiva concreta. Sigui quin sigui l’element motivador del segment de mercat, tots ells comparteixen un tret comú, el senderisme i la bicicleta tot terreny ocupen els primers llocs de les activitats que practiquen al territori. Altres activitats de turisme actiu amb una important demanda i que formen part de la motivació de desplaçament són les sortides curtes a cavall, les raquetes de neu a l’hivern i el rem a l’estiu. Els parcs d’aventura forestals per famílies. El parapent, el descens de barrancs, l’escalada i l’alpinisme. Altres perfils que ja són consumidors de turisme actiu a l’Alt Berguedà són

Grups escolars. Grups nacionals organitzats per escoles i format per nens i adolescents. El viatge forma part del calendari escolar com a complement de l’educació proporcionada per les escoles i famílies. Les estades integren diferents activitats esportives, tallers formatius i d’educació ambiental amb l’objectiu de treballar valors i actituds que en el dia a dia de l’escola és difícil de tractar. S’allotgen en cases de colònies i són estades realitzades durant el calendari escolar.

Turista Actiu Internacional. En un percentatge més reduït però significatiu i destacable pel seu potencial de desenvolupament i conseqüent impacte econòmic hi trobem el turista internacional. Format habitualment per parelles i grups reduïts d’estrangers habituats a realitzar viatges amb un component actiu. La pràctica de senderisme i cicloturisme com a mitjà per a la descoberta de la natura, la cultura i la història del territori, són la principal motivació de les seves vacances. És un mercat molt atractiu pel territori ja que incideix destacablement en la desestacionalització de la demanda turística i l’evolució d’un turisme de qualitat especialitzat. Perfils existents

Ranking

Turista actiu soft

135

Turista actiu hard

Grups escolars

Turista Esportiu

Turista Internacional

Font: Elaboració pròpia.

La tipologia del client actiu més significativa per la seva presència i impacte econòmic al territori, és la del turista actiu soft i hard. Per tant són aquest mercats els prioritaris als quals cal adaptar l’oferta i es fa necessari adreçar una estratègia de fidelització. Els mercats esportiu i internacional, que actualment representen un impacte econòmic poc destacat, pel seu potencial de creixement i oportunitats de negoci s’han de contemplar com a mercats potencials a prioritzar en les estratègies de captació de nous clients i posicionament. El mercat dels grups escolars ja es treballa amb èxit al territori i li és fidel, per tant s’ha de contemplar en les estratègies de desenvolupament però sense ser un objectiu específic. 4.1.2 CONTRACTACIÓ DE PRODUCTES El ràpid desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la progressiva utilització d’Internet com a eina habitual de recerca d’informació i de contacte en l’àmbit quotidià, ha fet d’Internet un instrument indispensable en l’àmbit de la informació i comercialització turística. El turista actiu és cada cop més independent a l’hora d’organitzar les seves vacances. El contacte per Internet, seguit de les trucades telefòniques són el principal mitjà de recerca d’informació i formalització de reserves. El boca orella és després d’Internet la font d’informació més important i un element amb gran influència en la presa de decisions a l’hora de escollir una destinació, una empresa o un allotjament, ja que la recomanació de familiars i amics representa pel turista una important garantia de satisfacció. Finalment les oficines de turisme són un lloc important de recerca d’informació, tant pel turista actiu que ja té clar què vol fer i necessita informació complementària, o bé pel

136

turista actiu que arriba al territori sense un objectiu concret i espera de l’informador una recomanació. 4.1.3 IMPORTÀNCIA DEL MERCAT I FIDELITZACIÓ Els grups escolars, és un mercat a tenir en compte, ja que representa una de les principals font d’ingressos de la majoria de les empreses de Turisme Actiu del territori. És un client que ja es treballa, funciona i és fidel, per tant no es contempla com un mercat a prioritzar en les estratègies de desenvolupament que s’analitzen en aquest apartat. Els mercats esportiu i internacional, pel seu potencial de desenvolupament, es contemplen com mercats potencials prioritaris i es detallen i estudien en apartats específics. Així doncs, les estratègies de posicionament i fidelització prioritàries amb l’objectiu de dinamitzar el Turisme Actiu a l’Alt Berguedà és necessari que s’adrecin als mercats més representatius, format pel mercat de turistes actius soft i hard, format per famílies, parelles i grups d’amics de procedència nacional. La fidelització es treballarà sota 5 principis: Principi 1.

Treball en Xarxa i col·laboració

Principi 2.

Creació de productes específics

Principi 3.

Orientació de la promoció

Principi 4.

Marketing relacional

Principi 5.

Accions de fidelització

PRINCIPI 1. Treball en xarxa i col·laboració municipal i empresarial Els projectes individuals de desenvolupament turístic a nivell municipal afavoreixen directament el turisme de la resta de municipis si l’intercanvi d’informació és fluït i es comparteixen objectius i recursos. Per contra, la manca de coordinació i col·laboració impedeix treure el màxim rendiment d’aquestes iniciatives individuals i provoca un desaprofitament dels fluxos turístics.

137

Una estratègia conjunta de desenvolupament:

Facilitarà la mobilitat del viatger

Donarà valor a tots els recursos a nivell comarcal

Augmentarà la satisfacció del viatger

Fomentarà un progressiu interès per conèixer més el territori

Per aprofitar les economies d’escala és imprescindible que la oferta de cada un dels recursos turístics i productes que formen part de l’oferta de turisme actiu a l’Alt Berguedà en el seu conjunt, es sentin com a propis a nivell individual de cada municipi i de cada empresari. D’aquesta manera aconseguirem:

La capacitat per facilitar informacions d’interès i recomanacions que superin les expectatives del client quant a la oferta existent.

Proporcionar un ventall d’oferta alternativa i interessant que es pugui traduir en la necessitat per part del client de repetir l’experiència.

La percepció d’un turisme de qualitat amb infinites oportunitats.

La sensació de seguretat quant a la satisfacció de l’experiència.

Treballar en una imatge de marca conjunta i unificar formats i esforços quant a promoció i eines d’informació al viatger, té una relació directa amb la competitivitat del territori, és un element clau en la fidelització del turisme existent i en la percepció del turista que en qualsevol punt del territori hi trobarà el mateix nivell de qualitat. Aprofitar les eines proporcionades pel Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà amb una visió de conjunt, compartir projectes, treballar en la creació d’itineraris i productes comuns aprofitant els elements diferenciadors i les potencialitats individuals és la base per aconseguir una estratègia de fidelització reeixida. PRINCIPI 2. Creació de productes especifics Per aconseguir la fidelització d’un mercat és imprescindible crear productes específics, adequats a les característiques individuals i a les necessitats que defineixen el perfil del turista en qüestió. Per tal de fidelitzar al turista actiu soft és necessari adaptar una oferta variada d’activitats per fer-les accessibles per als nens i que a la vegada siguin atractives pels pares amb continguts atractius on el nen sigui el protagonista ja que és en molts casos

138

qui té major poder de decisió. Temàtiques atractives com la fauna salvatge, els personatges llegendaris o els jocs tradicionals són alguns dels elements d’atracció del Berguedà. L’activitat més demandada pel mercat familiar existent és el senderisme, seguit de les rutes fàcils de bicicleta tot terreny, les sortides curtes a cavall, les activitats aquàtiques i les relacionades amb la neu, com els parcs familiars, les raquetes i l’esquí de fons. Les activitats considerades d’aventura, com l’escalada, el barranquisme (en aquest cas trekkings aqüàtics) o la via ferrada també son activitats atractives per aquest mercat sempre i quan s’adaptin al nivell de dificultat que aquest tipus de perfil demanda. Es fa necessari adaptar els equipaments i les infrastructures i crear productes guiats específics per desenvolupar aquesta oferta dintre del mercat familiar. Les empreses interessades en crear productes vinculats al mercat familiar han de tenir en compte que tant les famílies amb nens com la resta de consumidors amb poc coneixement tècnic de certes activitat, són molt sensibles a la seguretat. A aquest efecte és important per l’èxit del producte proporcionar àmplia informació sobre l’activitat, les condicions físiques mínimes per poder-les realitzar, les titulacions dels responsables de la conducció de l’activitat, les característiques del material i les particularitats de l’assegurança en termes d’assistència mèdica, trasllat, accidents, etc. El turista actiu hard també troba en el senderisme la principal motivació per practicar turisme actiu al territori. Tanmateix en aquest cas la longitud dels itineraris i el nivell de dificultat tècnica és més elevat. La resta d’activitats de turisme actiu esmentades per al turisme familiar amb la inclusió del parapent, i l’alpinisme configuren el conjunt de les activitats òptimes per aquest mercat. Temàtiques interessants relacionades amb la cultura i la història del territori són les més reeixides per complementar i donar valor afegit als productes turístics. PRINCIPI 3. Orientar la promoció Una vegada creats els productes específics, és important orientar la promoció dels mateixos en funció del mercat al qual s’adrecen. L’organització de la informació turística,

així com

l’elecció

dels

canals

més

adequats,

basant-se en

les

característiques específiques del mercat, té una relació directa amb l’avantatge competitiu del territori.

139

La informació sobre les múltiples possibilitats de turisme actiu elaborades pensant en les característiques i necessitats dels mercats i l’elaboració d’eines d’informació com catàlegs, webs o blogs d’Internet específics i atractius són eines importants per mantenir l’atenció del client i fomentar la seva fidelització. PRINCIPI 4. Marketing relacional Per aconseguir crear productes enfocats a satisfer les expectatives d’un mercat concret, orientar la comercialització i apostar per accions de promoció reeixides, és fonamental conèixer les característiques dels nostres clients a nivell general del mercat. Però si volem fidelitzar al client existent és necessari anar més enllà i conèixer les característiques particulars dels mateixos i comptar amb una base de dades que ens permeti el contacte directe i poder portar un seguiment personalitzat dels clients. La comunicació bidireccional entre territori i turista, i entre empresa i client d’una manera interactiva, és molt més efectiu que fer servir canals de comunicació massius, i molt més rentable i eficaç per fidelitzar als clients. Mantenir un contacte directe amb el client ens permet conèixer també el seu grau de satisfacció, i les millores a implementar del producte o servei per augmentar-la. Si tenim informació sobre els clients tindrem l’eina bàsica per proporcionar un tracte diferenciador, poder elaborar ofertes personalitzades per a cada producte i tipus de client, i mantenir-los al dia de les novetats o informacions d’interès del nostre producte o servei. Per tant, crear una base de dades amb el contacte dels clients i complementada amb informacions personalitzades dels mateixos, sempre sota la legislació vigent sobre la protecció de dades de caràcter personal, és una eina important a implementar per les empreses i ens implicats en el Turisme Actiu a l’Alt Berguedà. PRINCIPI 5. Accions de fidelització Les accions de fidelització a realitzar i el seu potencial d’èxit, dependrà del nostre coneixement del client, la capacitat per treballar d’una manera coordinada a nivell territorial i empresarial i l’enginy o facilitat per idear accions originals i atractives amb un cost reduït.

140

A continuació detallem algunes accions de fidelització a mode d’exemple que funcionen en altres destinacions de manera contínua al llarg de l’any per aconseguir l’objectiu específic de fidelitzar al client existent de turisme actiu:

Paquets específics per client repetidor. Coordinació entre allotjaments i empreses d’activitats per crear paquets tancats d’estades amb inclusió d’allotjament i activitats a un preu promocional pel client repetidor.

Descomptes especials per fomentar l’organització de grups. Preus especials o gratuïtat per aquell client que vingui amb un nombre determinat d’amics. La idea és premiar al client per la seva capacitat d’organització d’un grup i la seva tasca prescriptora del nostre producte o servei.

Club de Turisme Actiu. Format per clients d’establiments i empreses turístiques o qualsevol persona que en vulgui formar part. De manera gratuïta, només proporcionant les dades de contacte, es facilita un carnet de soci amb el que l’usuari es pot beneficiar de rebre informació periòdica sobre novetats, gaudir d’ofertes i promocions especials en descomptes i participar en sorteigs i concursos puntuals.

Sortides promocionals. Es tracta d’establir un pacte de col·laboració entre els ens municipals, les empeses de turisme actiu, les empreses d’allotjament i escoles de formació en conducció d’activitats fisicoespoetives en el medi natural, per portar a terme un calendari anual de sortides i activitats de Turisme Actiu de caràcter promocional. La responsabilitat de la conducció d’activitats recau en les empreses de Turisme Actiu local, amb l’ajuda dels estudiants en pràctiques de les escoles, que es comprometen a realitzar l’activitat a un preu reduït, subvencionat a través d’un cànon fix a pagar pels municipis i les empreses adherides a la iniciativa. Es tracta d’oferir un calendari d’excursions i activitats de manera gratuïta pels clients dels negocis adherits i a un preu reduït per la resta de turistes.

141

4.2 EL MERCAT ESPORTIU La relació entre turisme i esport és cada vegada més estreta i important. Ja al 1999 el Comitè Olímpic Internacional (COI) i la Organització Mundial del Turisme (OMT) van subscriure un acord de cooperació amb l’objectiu de coordinar esforços per incrementar i millorar les connexions entre ambdues activitats. Una de les primeres manifestacions d’aquesta col·laboració va ser la celebració a Barcelona de Ia Conferència Mundial sobre Esports i Turisme, al 2001. La consolidació del turisme esportiu com una modalitat emergent i amb gran potencial de creixement, es ratifica amb la I Cimera Mundial sobre Turisme, Esports i Grans Esdeveniments, organitzada per la OMT a Sudàfrica dins l’escenari de la Copa Mundial de la FIFA, el febrer de 2010. La complexitat del mercat del turisme esportiu planteja una gran diversitat d’activitats, espais, motivacions i perfils de clients. Aquesta complexa realitat fa que no existeixi una definició formal pel turisme esportiu i que es trobin multitud de conceptes segons la procedència i l’expert que defineix el terme. Tanmateix totes les definicions analitzades tenen un tret comú, la motivació del viatge és determinant perquè un turista pugui ser qualificat com a turista esportiu. El turista esportiu és aquell que es desplaça a un territori diferent al de la seva residència habitual per practicar una activitat esportiva o participar en un esdeveniment esportiu de competició o de lleure. L’esport és la motivació principal del desplaçament i condiciona l’elecció de la destinació turística.

4.2.1SITUACIÓ ACTUAL DEL MERCAT ESPORTIU A L’ALT BERGUEDÀ, FORTALESES I DEBILITATS A l’Alt Berguedà destaquem dues realitats turisticoesportives ben diferenciades que defineixen les motivacions principals del turista esportiu que es desplaça al territori: La participació en competicions i esdeveniments esportius, que en el cas de l’Alt Berguedà tenen molt bona participació. Alguns exemples destacables són la Marató de Berga, la Cursa Salomon Cavalls del Vent, la Cursa del Pedraforca, la Gósol – Berga en BTT.

142

La pràctica esportiva no competitiva d’activitats variades. En aquest cas són practicades per esportistes que en la seva vida diària es relacionen amb la pràctica esportiva a nivell professional o amateur. El tipus de terreny muntanyós de l’Alt Berguedà, amb desnivells considerables, un clima favorable al llarg de tot l’any, ja sigui per la pràctica d’esports estacionals d’hivern o estiu i l’existència de camins condicionats i senyalitzats, carreteres poc transitades i un paisatge impressionant, és l’escenari perfecte tant per esportistes d’una disciplina concreta o els multiesportistes que troben en un espai reduït moltes alternatives d’activitats amb uns nivells de dificultat tècnica molt variats. Cal destacar sobretot la localització pròxima a Barcelona i la fàcil accessibilitat per carretera. Tanmateix és un territori molt poc conegut fora dels nuclis esportius més especialitzats i no s’estan aprofitant la multitud d’espais ideals per la pràctica d’activitats esportives. Per posar alguns exemples concrets destaquem: quatre ports de primera categoria; nombroses carreteres poc transitades, atractives pel desnivell i el paisatge, ideals per fer ciclisme de carretera; el Massís del Pedraforca que ofereix un espai muntanyós atractiu paisatgísticament, quant a desnivells i possibilitat de diverses activitats; espais estratègics com la Serra de Catllaràs, la Serra d’Ensija o Rasos de Peguera, per practicar la BTT amb el component atractiu de l’alçada on es desenvolupa l’activitat; Innumerables vies d’escalada; tres barrancs destacables; i un Centre de BTT que es troba infrautilitzat. Una de les mancances principals és la falta d’itineraris ressenyats i preparats específicament per la pràctica d’activitats esportives, a excepció dels itineraris de senderisme de nivell alt. Per tal de desenvolupar el mercat esportiu, és necessari treballar en el disseny i difusió d’informació per la pràctica d’aquest tipus de recursos. Un altre punt feble a destacar és la poca col·laboració intermunicipal, element estratègic per dinamitzar el turisme esportiu i aconseguir objectius reeixits. Això suposa un obstacle per crear recursos indispensables com itineraris transversals entre municipis, l’organització de grans esdeveniments esportius per tal de generar l’afluència del turista esportiu i els seus acompanyants. En el cas dels serveis d’allotjament turístic destaquem el desconeixement del mercat, tant pel què fa a les activitats atractives per un turista esportiu, com per les necessitats individuals dels mateixos.

143

Per altra banda una oportunitat important a l’Alt Berguedà és l’existència de diferents associacions esportives rellevants que podrien contribuir al desenvolupament d’un turisme esportiu de qualitat i reeixit. Es tracta de coneixedors del territori i l’esport i representen una font interessant de propostes, són potencials testadors amb criteri, usuaris i excel·lents prescriptors dintre del món esportiu. 4.2.2 POTENCIALITATS DE DESENVOLUPAMENT L’Alt Berguedà té la capacitat tant pels recursos on desenvolupar activitats esportives com pels serveis d’allotjament i restauració per créixer com una destinació de turisme esportiu. Com bé s’apuntava anteriorment, aquesta oferta es pot dirigir no només a l’esportista individual sinó també a equips participants en esdeveniments esportius, basats principalment en les a curses de muntanya, la bicicleta tot terreny i la multiactivitat com les duatlons, o bé els raids d’aventura. Escenaris com el Pedraforca, el Parc Natural del Cadí-Moixeró i altres espais de gran interès paisatgístic i ecològic són emplaçaments perfectes per a la pràctica d’aquests esports. Precisament per l’interès natural que tenen aquests paisatges cal posar èmfasi en la seva preservació, per tant dins l’estratègia de desenvolupament de turisme esportiu, cal prioritzar la conservació i la implicació dels responsables i experts, per tal aconseguir un equilibri entre el desenvolupament del turisme i la conservació dels espais naturals, es tracti de zones protegides o no. Les activitats òptimes pel mercat esportiu són les que s’enumeren a continuació:

Alpinisme

cross

BTT

ciclisme de carretera

barranquisme

escalada

màrxa nòrdica

parapent

El rol actiu dels ens municipals és una oportunitat destacable pel que fa a la creació de productes de turisme esportiu i radica en facilitar el condicionament d’infrastructures i rutes específiques.

144

La col·laboració i comunicació intermunicipal és imprescindible per assolir la consolidació d’esdeveniments esportius més enllà de l’àmbit estrictament municipal. Cal potenciar un calendari d’esdeveniments esportius d’àmbit comarcal, amb certàmens organitzats de forma supramunicipal, per tal d’optimitzar l’esforç econòmic i organitzatiu que suposa la celebració d’esdeveniment atractiu pels esportistes i maximitzar-ne el retorn econòmic en forma de pernoctacions i despesa al territori. Amb l’objectiu de proporcionar una eina bàsica als municipis i els empresaris, per treballar en la millora de l’oferta, analitzem a continuació el perfil de la demanda, les activitats de Turisme Actiu òptimes i les característiques dels elements que conformen el producte turístic més adient pel turisme esportiu. 4.2.3 CARACTERÍSTIQUES DE L DEMANDA DEL MERCAT ESPORTIU El turisme motivat directament per l’esport està augmentant notablement i cada vegada són més persones i d’un perfil més variat les que practiquen turisme esportiu. Hi ha diversos factors que expliquen el fenomen de la tendència a l’alça de la pràctica esportiva:

Sociodemogràfic: l’envelliment tardà de la població i la jubilació anticipada permeten disposar forma i temps per practicar esports.

Socials: la inclusió progressiva de les dones en la pràctica esportiva.

Culturals: la inclusió de l’activitat física a les escoles i l’esport de base i la conscienciació de la societat que un estil de vida saludable inclou, entre d’altres factors, la pràctica esportiva.

El perfil del turista esportiu tendeix a ser cada vegada més igualitari quant a sexe, encara que amb una majoria de practicants homes, en una franja d’edat que va des dels 18 als 55 o 60 anys. Normalment és un turista de proximitat i nacional, individus que viatgen sols, amb la família o en petits grups. Si la motivació del desplaçament és l’entrenament i l’esportista viatja sol és més probable que no pernocti. En canvi quan es viatja amb un petit grup d’amics que comparteixen la mateixa afició esportiva o es viatja amb la família, es pernocta. Això passa també amb els individus que participen activa o passivament en esdeveniments esportius. És un turisme força estacional basat en caps de setmana, ponts, festes i vacances.

145

Tal com s’acaba de comentar el turista esportiu inclou diversos perfils de persones, ja sigui entre els propis esportistes o en relació amb les persones que els acompanyen. És interessant pel territori gaudir d’una oferta de Turisme Actiu variat quant a activitats i amb productes de diferents nivells, amb l’objectiu que puguin ser practicats pel conjunt de persones que conformen el mercat esportiu i d’aquesta manera s’incentivi a l’esportista a venir acompanyat amb la família, la qual podrà realitzar activitats adaptades. El turista esportiu té un nivell sociocultural i econòmic mig i alt, i normalment es relacionen amb la practica esportiva a nivell amateur. Es tracta d’un segment de població cada vegada més experta i exigent, amb coneixements tècnics i experimentats quant a material o a la tecnologia associada a la pràctica esportiva. Solen ser autosuficients i independents a l’hora d’organitzar l’estada i l’activitat, portant material propi que quant més elevat és el nivell de coneixement tècnic de l’individu més sofisticat i car és el material. 4.2.4 CONTRACTACIÓ DE VACANCES El turista esportiu es caracteritza per la seva independència a l’hora d’organitzar sortides i vacances, i a excepció del viatge esportiu internacional, solen fer les reserves directament amb els proveïdors locals sense passar per un intermediari turístic. Internet i en concret les webs especialitzades en l’activitat o disciplina esportiva que practiquen és un dels principal canals de recerca d’informació de destinacions i espais. La presència d’un territori en aquests webs és determinant per obrir-se al mercat del turisme esportiu. El boca orella entre esportistes és l’altre font d’informació més destacada, tot i que normalment l’ús d’Internet continua sent present per buscar informació pràctica com dades sobre un itinerari, els tracks, l’altimetria, els serveis o els accessos. 4.2.5 ESTRUCTURA DE PRODUCTE I NECESSITATS DEL MERCAT ESPORTIU A diferència d’altres mercats turístics, en el turisme esportiu, l’elecció de la destinació, així com dels elements que formen part del producte, són directament condicionats per

146

l’activitat esportiva que el turista practica en la seva vida diària i per extensió en les seves vacances. Els factors que el turista esportiu valorarà per escollir una destinació o una altra són és les característiques del terreny i l’accés a la informació que li faciliti la pràctica esportiva. Per un turista esportiu, els desnivells, l’altimetria, juntament amb l’atractivitat de l’escenari, són els eixos vertebradors del producte, i altres serveis com l’allotjament i la restauració vindran condicionats directament per la ubicació on es desenvolupi l’activitat. ESTRUCTURA DE PRODUCTE

EIX VERTEBRADOR

ACTIVITAT ESPORTIVA

DESTINACIÓ

CARACTERISTIQUES OROGRAFIQUES

PERFIL DEL CLIENT

CARACTERISTIQUES INDIVIDUALS VARIADES

RESTAURACIÓ I ALLOTJAMENT UBICACIÓ ADAPTACIÓ HORARIA

INDEPENDENCIA ACOMPANYANTS

SERVEIS ESPECIALITZATS

EXIGENTS QUANT A LA FLEXIBILITAT

ALIMENTACIÓ ADEQUADA

POSICIONAMENT ITINERARIS INFORMACIO PRACTICA

SERVEIS COMPLEMENTARIS

TRANSPORT ESPAIS ESPORTIUS SERVEIS TÈCNICS SERVEIS DE WELLNESS

Destinació Per a un turista esportiu, el conjunt de factors que faran atractiva una destinació dependrà sempre de la modalitat esportiva que practiqui. Els aspectes de la destinació que més es valoren són:

147

Les característiques orogràfiques del territori: que requereixi l’activitat esportiva concreta, i elements com el nivell de dificultat, els atractius paisatgístics i l’adequació i estat de infraestructures, són elements d’atracció importants. Els desnivells junt amb el paisatge i l’existència d’itineraris condicionats seran importants per al practicant d’alpinisme, btt o cross, mentre que l’existència de carreteres secundàries poc transitades i atractives seran elements atractius pel ciclista de carretera.

posicionament

destinació:

destinacions

conegudes

tradicionalment pels seus atractius esportius i resulten veritables meques d’aquest mercat turístic. Tot i que el turista esportiu es prepara molt bé les seves sortides i fa recerca prèvia per trobar els espais més atractius per poc accessibles que siguin, una destinació coneguda per la idoneïtat esportiva sempre és més atractiva i encara més si presenta les condicions existents a l’Alt Berguedà quant a multitud d’activitats i nivells de dificultat.

Informacions tècniques detallades: El turista esportiu és un individu experimentat amb amplis coneixements tècnics. La determinació de la destinació vindrà condicionada per la idoneïtat relacionada amb la seva afició i directament amb l’accés a informacions especifiques de caràcter tècnic, de detalls dels recorreguts i de la disposició d’eines d’autoguiatge com tracks per GPS, road books descarregables, perfils altimètrics, ressenyes de barrancs i vies d’escalada, etc.

Ubicació d’allotjaments: Una vegada decidida la destinació i el recorregut específic, l’elecció estarà condicionada per l’existència d’allotjament pròxim i fàcilment accessible al lloc d’inici de l’activitat esportiva, sent per aquest mercat més important la ubicació que les característiques de l’allotjament. Encara que cal destacar que es valoren molt positivament els allotjaments amb zones d’Spa i wellness, sauna, etc.

Perfil del client Cal incidir en la varietat que caracteritza el perfil del turista esportiu on trobem individus d’edats molt diferents, motivats per activitats molt diverses i molt independents quant a l’organització de les activitats que realitzen.

148

Les característiques individuals i el fet que s’organitzin les sortides en funció de diferents variables com el nivell físic dels components del grup, el material disponible o les condicions meteorològiques, entre altres, fa que cada turista esportiu sigui diferent i únic i requereixi un tracte molt personalitzat i flexible per adaptar-se a les exigències concretes de cada esportista. El turista esportiu pot viatjar sol o en companyia de parella o amics aficionats a la mateixa activitat esportiva i amb un nivell de coneixement i capacitat física similar, tanmateix hi ha l’esportista que viatja amb la família i el producte turístic es veurà condicionat per la satisfacció que li pugui proporcionar als acompanyants, que en aquest cas són actors secundaris però amb gran poder de decisió. L’elevat coneixement tècnic de l’esportista el fa un turista molt exigent quant al tipus d’informacions que necessita, molt concretes i detallades, així com la flexibilitat dels establiments turístics on espera percebre normalitat en resposta a la demanda d’adaptació horària a la seva conveniència. Finalment és necessari sempre tenir en compte que el turista esportiu fa servir un material tècnic d’alta qualitat que va des de l’equipament propi a elements com les bicicletes de muntanya i carretera, esquís, neoprens, cordes d’escalada etc. Un material car i a vegades delicat, que requereix manteniment i que serà objecte de preocupació de l’esportista. Cal tenir en compte espais per a l’emmagatzemament segur d’aquest material. Restauració i allotjament Allotjament. Com venim avançant, la ubicació de l’allotjament, serà un dels principals factors que un esportista valorarà en l’elecció d’un allotjament turístic. Tanmateix hi ha altres factors importants amb influència directa en la seva elecció i posterior fidelització. Aquest elements estan directament relacionats amb l’adaptació horària, i la disposició d’espais adreçats al manteniment i seguretat del material tècnic. El turista esportiu comença la seva activitat a primera hora del matí, horaris que normalment no coincideixen amb la resta de mercats turístics. La flexibilitat i predisposició d’un allotjament per servir esmorzars i sopars a horaris convenients per

149

l’esportista i la sensació de normalitat davant les seves exigències és un factor determinant. Un altre aspecte molt important i valorat pel turista esportiu és que l’establiment conegui les necessitats generals de l’esportista i estigui preparat. Espais condicionats per assecar i/o rentar calçat i roba, així com espais preparats per la neteja i el manteniment de les bicicletes o altres materials, disposició d’eines de reparació i un lloc segur per guardar el material són serveis d’un gran valor afegit. Finalment serà la capacitat de l’establiment turístic per proporcionar la informació requerida per l’esportista, necessària per cobrir necessitats puntuals com la previsió meteorològica, botigues especialitzades o informació detallada de les activitats quant a accessos, recorreguts i característiques del terreny, els elements que determinaran la percepció de qualitat. Restauració. De la mateixa manera que en el servei d’allotjament, l’adaptació horària del servei de restauració és un aspecte important que es caracteritza per esmorzars i sopars d’hora. Addicionalment i amb el mateix grau d’importància el tipus de cuina i l’adaptabilitat dels menús. La pràctica esportiva implica un desgast físic que és necessari compensar amb un descans adequat i una dieta equilibrada adaptada al consum calòric d’un esportista. A diferència d’altres mercats on es prioritzen elements com les receptes tradicionals o els ingredients de temporada, pel mercat esportiu aquest elements són totalment secundaris i no ens ha d’estranyar que un esportista ens demani arròs o pasta per esmorzar. Per tant és necessari conèixer les preferències individuals dels nostres clients esportistes i adaptar-s’hi en la mesura del possible. Serveis complementaris Transport. Les activitats esportives impliquen sovint llargs recorreguts, que en cas de no ser circulars requeriran un servei de transport. Aquest transport pot ser privat o públic, però sempre adaptat a les necessitats de l’esportista quant a trasllat de materials. És necessari tenir en compte l’existència i horaris de serveis de transport públic accessibles, o el contacte i la disponibilitat de servei de transport privat, a l’hora de dissenyar un producte de turisme esportiu.

150

Espais esportius. Un element no determinant però que dóna valor afegit a l’experiència i contribueix al desenvolupament d’un producte especialitzat i de qualitat, és la disposició d’espais, ja siguin públics o integrats en les instal·lacions d’un establiment turístic, relacionats amb l’esport i la salut. Una instal·lació exterior com un rocòdrom, o espais interiors com una sala polivalent per condicionament físic i estiraments, són els serveis complementaris més habituals. Espais de wellness. L’especialització d’un producte de turisme esportiu ha de contemplar l’accessibilitat a serveis relacionats amb el benestar i el culte al cos. Serveis com una zona d’aigües, una sauna, o un massatgista són alguns exemples d’atractius complementaris que si bé no es necessari que s’integrin dins el paquet turístic, la informació sobre la seva existència, horaris i preus sí que s’han de contemplar com informacions d’interès. NECESSITATS Informacions específiques i eines d’autoguiatge. El turista esportiu necessita accedir de manera ràpida i clara a informacions atractives i pràctiques sobre les possibilitats esportives d’una destinació. L’obtenció d’informació sobre els recursos per a la pràctica esportiva existents, junt amb informació tècnica acurada sobre les activitats, rutes o recursos naturals, són els factors determinants que motivarà l’elecció de la destinació. Per satisfer aquesta demanda és important pels empresaris, organitzadors de producte o promotors turístics conèixer-ne les fonts d’informació. Les webs especialitzades són una eina de fàcil consulta i transmissió al client. Alguns exemples de webs que integren informació sobre recursos esportius ubicats a l’Alt Berguedà són: www.altimetrias.com guia de ports de muntanya (altimetries, mapes, fotos i rutes detallades). www.deandar.com guia pràctica de vies ferrades, rutes de senderisme i BTT. www.barranquismo.com guia de barrancs a nivell europeu.

151

Finalment ser capaços de facilitar informació pràctica sobre serveis relacionats al territori com transports, venta de recanvis o lloguer de material determinaran la percepció de qualitat i especialització. Eines d’autoguiatge. L’ús de les noves tecnologies com a eina d’autoguiatge és molt freqüent entre el turista esportiu experimentat. Disposar d’informació informatitzada i fàcilment descarregable com els tracks de ruta GPS, mapes detallats i road books és essencial. Alimentació i descans. El desgast físic intrínsec en la pràctica esportiva genera la necessitat d’una dieta adaptada al consum calòric de l’esportista amb àpats equilibrats i adequats, que junt amb un servei de picnic per emportar i flexibilitat d’adaptació d’horaris, configuren una part important de la demanda del turista esportiu. Seguretat. La utilització de material tècnic propi, normalment de qualitat i car fa que la seguretat quant al manteniment i protecció del mateix sigui un requeriment indispensable. La oferta d’espais adequats per guardar el material, reparar-lo, aparcar la bicicleta o assecar la roba, són importants per satisfer aquesta necessitat.

152

4.3 MERCATS INTERNACIONALS A nivell internacional, el turisme de muntanya és un dels sectors turístics amb més projecció de creixement i potencial per contribuir al desenvolupament econòmic de territoris d’interior i de muntanya. Segons les Nacions Unides dins el marc de l’Any Internacional de les Muntanyes, aquest turisme representa en l’actualitat del 15 al 20% del total dels ingressos turístics mundials. Les dades dels últims anys mostren una relació cada vegada més important de les activitats a la natura i les vacances. Segons l’organització World Resource Institute (institució científica nord-americana), si el turisme mundial creix al ritme del 4 % anual, el turisme de natura ho fa a un ritme d’entre el 10 i el 30 %. Per tant, és evident que s’estan produint variacions en la demanda de turisme a escala internacional a favor d’un turisme de natura i actiu. Fora de les fronteres espanyoles trobem un destacat volum de població consumidor de Turisme Actiu que per les característiques i hàbits de lleure representen una gran oportunitat per la oferta de l’Alt Berguedà. Al territori existeix un conjunt important de recursos d’una excel·lent qualitat que li han de permetre assolir un posicionament destacable entre les destinacions de turisme de natura a Catalunya. Tanmateix és necessari destacar que la manca de domini de llengües estrangeres i el desconeixement dels mercats emissors són dos dels punts febles dels agents implicats en el desenvolupament del turisme actiu adreçat als mercats internacionals. 4.3.1 IDENTIFICACIÓ I CARACTERISTIQUES DELS MERCATS INTERNACIONALS Analitzant l’evolució i impacte del turisme de muntanya a les principals destinacions internacionals (Alemanya, Àustria, França, Itàlia i Suïssa) on és el principal mercat turístic, es evident la importància del turisme de muntanya en els ingressos turístics tant a nivell directe com indirecte, així com l’elevada incidència en el desenvolupament d’un turisme de qualitat i en la desestacionalització del sector. La demanda internacional de turisme de muntanya a Espanya és encara escassa, sobretot tenint en compte el lideratge que té Espanya com a destinació vacacional a nivell mundial. El 2006, el turisme de muntanya només va suposar un 1% sobre el total

153

de la demanda que va rebre l’estat10. Aquest fet el podem atribuir principalment al desconeixement internacional dels recursos naturals i la oferta existent, així com la imatge generalitzada del país com una destinació de sol i platja. La informació disponible sobre turisme de muntanya en general i del turisme actiu en particular a Espanya és escassa i molt dispersa tot i ser reconegudes les seves potencialitats de desenvolupament. Tot i que la presència dels mercats internacionals en el turisme de muntanya a Espanya encara és poc significativa, Catalunya es troba en una situació de lideratge com a destinació a nivell estatal. La demanda internacional de turisme de muntanya a Espanya es concentra especialment al Pirineu Català (27%), seguit de la Serra de Tramuntana (21,0%) i el Pirineu d’Osca (13,5%). Segons estudis realitzats per l’Institut de Turisme d’Espanya, els principals mercats emissors responsables d’aquest turisme de muntanya a Espanya són Alemanya, Regne Unit i França. Aquests mercats representen també els principals mercats internacionals en termes de demanda general de Turisme a Catalunya. Turistes estrangers a Catalunya segons país d’origen (en milers)

Principals mercats emissors

2008

2009

Variació

França

3.802

3.453

-9,2%

Regne Unit

2.029

1.686

-16,9%

Alemanya

1.393

1.212

-13,0%

Bèlgica i països baixos

1.400

1.343

-4,1%

Itàlia

1.138

998

-12,4%

Països Nòrdics

573

487

-15,0%

Estats Units i Japó

708

802

13,4%

Suïssa

327

290

-11,4%

Rússia

294

238

-19,0%

Altres

3.364

3.089

-8,2%

Total

15.027

13.597

-9,5%

Font: Observatori de Turisme de Catalunya.

Tenint en compte que a nivell europeu i respecte a la distribució geogràfica d’empreses i organitzacions que es dediquen a organitzar i vendre vacances de turisme de natura a l’estranger, els països amb major oferta son Alemanya, Regne Unit, 10

El turismo de montaña en España. Estudios de productos turísticos. Instituto de turismo de España. 2009

154

Holanda, França i Bèlgica 11 , i que a l’Estudi de disseny i gestió de productes de turisme actiu al Berguedà, elaborat al 2009, es va detectar que al Berguedà existeix, encara que amb un percentatge molt discret, un client actual estranger procedent principalment del Regne Unit, França i Holanda. Trobem que els mercats internacionals prioritaris on adreçar l’oferta de Turisme Actiu de l’Alt Berguedà són Holanda, França, Regne Unit i Alemanya. En un segon terme i en relació a les motivacions de lleure i vacances de la població en qüestió identifiquem els Països Nòrdics, Suïssa i Àustria com els mercats internacionals complementaris.

El turismo de naturaleza en España y su plan de Impulso. Estudios de productos turísticos. Subdirección general de Calidad e Innovación Turística. Secretaria General de Turismo. 2004

155

4.3.1.1 EL MERCAT BRITÀNIC El Regne Unit és la cinquena potència econòmica mundial i la segona d’Europa després d’Alemanya. El mercat britànic es un dels principals mercats emissors de turistes arreu del món, en el 2008 els turistes britànics varen realitzar 68.644.000 viatges a l’estranger (més del doble dels turistes que el Regne Unit va rebre en el mateix any). Pels britànics un viatge internacional a l’any és l’estàndard. D’acord amb l’enquesta realitzada per Target Group Index l’any 2007, el 23,4% de la població adulta britànica ha realitzat almenys un viatge a l’estranger, el 13,5% n’ha dut a terme dos i un 6,8% n’ha fet tres o més.

Característiques de la demanda britànica de turisme a Catalunya. L’Estat Espanyol és la destinació turística preferida pels britànics, des de l’any 2007 les Illes Balears és la comunitat líder en la recepció de turistes britànics i Catalunya es troba en la cinquena posició. El mercat britànic és el segon en importància entre els turistes estrangers que visiten Catalunya en nombre de visitants, i el quart en nombre de pernoctacions, segons dades de l’Observatori de Turisme. L’estada mitjana dels turistes britànics en els seus viatges a Catalunya va ser a l’any 2009 de 6,8 dies amb una tendència creixent respecte a anys anteriors. El 59% dels viatges es concentren en les estacions de primavera i estiu tot i que convé destacar una tendència ferma dels darrers 3 anys en l’augment progressiu dels viatges efectuats en el primer trimestre de l’any (de gener a març). Els turistes britànics reserven les seves vacances entre 1 i 3 mesos abans de l’inici d’aquestes i el mitjà de transport més utilitzat en els viatges a Catalunya es l’avió. El turista britànic mitjà se situa a l’entorn dels 40 anys, agrupant-se en els trams d’edat entre els 25 - 44 anys (els que més) i 45 – 64 anys, casats o amb parella, després els solters, sense fills, o amb fills de entre 10 i 16 anys.

156

Quant a la motivació dels viatges realitzats a l’estranger, el 66% d’aquests viatges corresponen a viatges de tipus vacacional. La tipologia de Sol i Platja continua essent l’estrella dels viatges vacacionals dels turistes britànics, augmentant però la tipologia short-break / cultural i en tercer lloc trobem els viatges de natura amb un 3,4% del total.

Contractació de vacances La font d’informació més utilitzada és amb diferencia Internet (amb una tendència creixent), seguit de amics i familiars, agències de viatge i catàlegs, i amb un impacte menor les oficines de turisme i la publicitat. Aquesta tendència es deu principalment a les oportunitats que presenten les noves tecnologies i l’ús d’Internet per preparar les vacances i comprar els serveis necessaris, deixant la figura de l’agent de viatges com a simple consultor. Quant a l’organització, dins de la tipologia de viatges de tipus vacacional, aproximadament el 40% dels viatges són organitzats en la modalitat de paquet turístic o viatge combinat; mentre que el 60% restant s’organitzen de forma independent. Es evident una tendència cada vegada més clara per part del turista britànic pel viatge independent davant dels paquets tradicionals i, dintre d’aquest context, viatges a mida, flexibles per adaptar-se a les motivacions de cada client, on primen la salut i el benestar, el turisme actiu, la descoberta de ciutats o el turisme cultural i gastronòmic. El mitjà de Reserva més utilitzat varia en funció de la destinació, per norma general quan el viatge és de tipus domèstic, el turista britànic acostuma a organitzar-lo de forma independent. Per contra, quan el viatge és a l’estranger, aquest mateix turista s’estima més comptar amb els serveis d’un intermediari.

La demanda de Turisme Actiu del mercat britànic En els darrers cinc anys s’ha observat un creixement notable dels viatges dels turistes britànics a l’estranger motivats per la pràctica de Turisme Actiu entre una tipologia de viatger que busca experimentar les vacances en lloc de esdevenir-ne un subjecte passiu.

157

A més de les visites a ciutats i al patrimoni cultural, les activitats de natura i a l’aire lliure són molt arrelades en els hàbits d’oci dels ciutadans britànics. El senderisme es una activitat totalment integrada en els hàbits dels britànics a l’hora de programar el seu temps lliure. Una prova d’això és que ja a l’any 2001, a Anglaterra s’estimava en més de 65 milions els viatges turístics dintre del país en els quals s’incloïa el senderisme. Un referent també important en aquest àmbit és l’existència de l’associació “Ramblers”, que promou el senderisme, que té més de 70 anys d’història i compta amb més de 140.000 associats. La importància d’aquest mercat de viatges en que les activitats en el medi natural tenen un paper protagonista, és evident per l’existència d’operadors que fa més de 20 anys que es dediquen a organitzar viatges incloent aquestes activitats. Segons el Centre de Promoció Turística de Catalunya a Londres, el mercat del turisme actiu representa el 10% del mercat general de vacances. El senderisme és l’activitat més destacada i el cicloturisme és una activitat que va agafant adeptes entre els turistes del mercat britànic. L’any 2006, 450.000 britànics realitzaren alguna activitat relacionada amb el cicloturisme durant les vacances. Per tant es una nova aposta dels operadors turístics. Les activitats lligades a l’observació de la natura tenen així mateix una tradició molt llarga i destaca a Anglaterra el gran nombre d’afeccionats a l’observació ornitològica. La Royal Society for the Protection of Birds és l’associació més coneguda en aquest àmbit, amb més de 1 milió de socis i 12.200 voluntaris. Per tant l’observació de fauna és una activitat de Turisme de natura també destacable dins el mercat britànic. A continuació es mostren les pràctiques de turisme actiu més populars entre els turistes que varen realitzar alguna activitat d’aquest tipus en alguna de les seves darreres vacances a l’estranger entre els anys 2004 i 2008, ambdós inclosos:

158

Activitats

Nombre de persones (Milers)

% Població adulta

Senderisme

3.300

6,8%

Esqui

1.600

3,4%

Golf

1.500

3,1%

Nautic

1.200

2,4%

Ciclisme

800

1,6%

Pesca

200

0,5%

Multi - Activitat

3.000

6,2%

Altres

2.700

5,5%

Font: Activity Holidays – Market Assessment 2009 (Key note)

Senderisme i Excursionisme: Es calcula que el 6,8% dels adults residents al Regne Unit han realitzat un o més viatges a l’estranger en els darrers 5 anys per tal de practicar senderisme o muntanyisme, la qual cosa representa un públic potencial d’aproximadament 3,3 milions de persones. Aquesta activitat és doncs la més popular i demandada dins del segment de turisme actiu. Multi-Activitat: Un total de 3 milions d’adults britànics (6,2% sobre el total de població adulta) han realitzat en els darrers 5 anys un o més viatges a l’estranger per practicar diverses activitats de turisme actiu en el context de les seves vacances. Esquí: Segons l’enquesta realitzada per Key Note (Market Research 2009), al voltant d’1,6 milions de residents al Regne Unit varen realitzar un o més viatges a l’estranger per motius de turisme de neu en els darrers cinc anys. Cicloturisme: Un 1,6% de la població adulta britànica declara haver realitzat almenys un viatge a l’estranger en els darrers cinc anys per tal de practicar el ciclisme, això suposa aproximadament uns 800.000 turistes. Segons dades del Centre de Promoció Turística de Catalunya a Londres a l’any 2006 450.000 britànics realitzaren alguna activitat relacionada amb el cicloturisme durant les vacances, generant una xifra de 120 milions de lliures l’any 2006.

Anàlisi dels operadors turístics i els seus catàlegs. •

La ubicació física de l’agència no és un element clau en la seva promoció, degut a l’increment de l’ús de les noves tecnologies de la comunicació, per on fan la promoció a través de les seves webs o catàlegs. Les webs són de gran qualitat i donen la imatge de ser un dels principals instruments de venda.

159

•

El senderisme i el cicloturisme són els productes més destacats en la seva oferta, que en moltes ocasions es complementen amb altres activitats lligades al turisme actiu i la multiactivitat.

•

Els criteris de turisme responsable, de foment de les activitats mediambientals i solidàries és un fet important, la majoria de les agencies de viatges dedicades al turisme actiu destaquen els seus compromisos mediambientals i solidaris. Trobem un nombre destacat d’operadors especialitzats en ecoturisme.

•

Entre els públics potencials, trobem que els viatges de Turisme Actiu estan adreçats principalment al públic adult tot i que cal destacar en el mercat britànic l’alt percentatge de viatges enfocats a les famílies amb nens. Fins i tot hem trobat una agència de viatges especialitzada de turisme actiu en família.

•

La durada dels viatges de Turisme Actiu és de principalment de 7 nits tot i que també es troben força viatges de 10 nits.

•

El tipus d’allotjament principal és l’hotel de categoria mitjana.

•

El règim alimentari de mitja pensió és l’opció majoritària i en molts viatges també s’inclou el picnic per emportar.

•

La dificultat de els rutes de senderisme i cicloturisme son principalment de mitjana-baixa dificultat.

•

El terreny escollit per la majoria d’agències a l’hora de dissenyar un viatge de Turisme Actiu és la mitja muntanya.

•

L’estacionalitat es concentra principalment en un ventall bastant ampli de mesos al llarg de l’any, sent els mesos d’abril, maig, setembre i octubre en els que operen la major part dels viatges.

•

Quan al tipus de vacances, trobem viatges en grup, amb una data concreta de sortida i un guia acompanyant i viatges autoguiats, sense data de sortida

160

concreta i amb els que es proporciona tota la informació necessària per fer les rutes.

161

4.3.1.2 EL MERCAT ALEMANY Alemanya és l'economia més gran d'Europa i la tercera economia més gran del món en termes del Producte Interior Brut, segons dades del Fons Monetari Internacional. Pels alemanys un viatge internacional a l’any és l’estàndard, dos o més viatges són un luxe, que es pot considerar depenent de la bonança econòmica del moment. 2 de cada 3 alemanys realitzen estades de vacances a l’estranger i la tendència és ascendent entre la gent que viatja un cop o més a l’any, al mateix temps cada any decreix més la gent que no viatja gens.

Característiques de la demanda de turisme alemany a Catalunya Quant a les destinacions preferides dels alemanys, Espanya és líder estable del mercat, i Catalunya suposa la tercera principal destinació dels alemanys arribats a l’Estat (13,5%), després de les Illes Balears (40,5%) i les Illes Canàries (24,7%). Per Catalunya el mercat alemany és el tercer en importància en volum de turistes i el segon pel que fa a pernoctacions, segons dades de l’Observatori de Turisme. L’estada mitjana dels turistes alemanys a Catalunya a l’any 2009 va ser de 11,5 dies amb una tendència creixent respecte a anys anteriors. Els alemanys viatgen principalment a la primavera i a l’estiu. El mitjà de transport més utilitzat en els viatges a Catalunya és l’avió i la majoria dels turistes alemanys tenen entre 25 i 44 anys. A l’hora de fer vacances, els alemanys viatgen sobretot per motius de relaxació, regeneració i per sortir de la quotidianitat. La segona motivació més important és el sol i la platja (cal destacar que durant molts anys havia estat la motivació principal de les vacances), el temps i la natura. Altres motivacions destacades i que guanyen pes amb els anys són els tractaments de salut i bellesa i en els últims tres anys la motivació mediambientalista va guanyant importància en les motivacions dels viatgers alemanys. Es detecten canvis qualitatius en la demanda turística del mercat alemany. Pel que fa a les seves preferències paisatgístiques per passar les vacances, tot i que es

162

mantenen les costes meridionals, l’interès per les zones d’interior i de muntanya experimenten un increment important en els darrers 20 anys.

Contractació de vacances La principal font d’informació és Internet i és a través d’aquest mitjà on es fan la majoria d’organitzacions de viatges i de reserves. Al any 2000 encara existien 19.600 agències de viatges mentre que al 2008 només, 13.400. Quant a l’organització de les vacances trobem un important canvi de model en el qual perd importància el mercat convencional de viatges organitzats, i en guanya els viatges individuals que aposten per la personalització de les vacances i la qualitat de l’experiència i els entorns. Pel que fa a el mitjà de reserva de les vacances, tot i que augmenta considerablement el nombre de reserves realitzades de forma directa amb el proveïdor local, l’índex de les reserves realitzades mitjançant una agència de viatges o directament amb l’operador turístic és més alt que el d’altres països i arriba a més del 58% en el cas dels viatges a l’estranger.

La demanda de Turisme Actiu del mercat alemany Els elements que més valoren els alemanys en el moment d’escollir unes vacances de natura són la bellesa de l’entorn, el paisatge, les recomanacions de familiars i amics, la relació qualitat – preu i les ofertes atractives de muntanya, l’accessibilitat i la distància de la destinació respecte al lloc de residència. Cada vegada és més evident que el model de la demanda turística del mercat alemany canvia cap a una nova relació amb alguns destins consolidats, un exemple clar són les Illes Canàries, tradicional destinació de sol i platja pel mercat alemany, en què en l’actualitat els productes de senderisme i descoberta de la natura són constants a totes les ofertes turístiques dels operadors alemanys. En aquest sector Catalunya té una nova oportunitat per consolidar-se com a destí de referència. Alemanya és un dels principals mercats de Turisme Actiu tot i que la seva demanda és principalment nacional. Només el 6% del total de turisme de muntanya a Alemanya és estranger. El principal producte és sense cap mena de dubte el senderisme. Altres

163

productes destacables són la BTT, la marxa nòrdica, l’escalada, els esports d’aventura, el turisme de salut i, a l’hivern, els esports de neu. El senderisme representa el principal segment del turisme de muntanya. Es tracta d’una activitat amb gran tradició en els hàbits de lleure de la població i es troba en ple augment de popularitat entre la gent jove. El senderisme a Alemanya destaca per les certificacions de qualitat que manifesten l’estreta relació d’aquesta activitat en el temps d’oci i l’experiència del mercat alemany en la seva pràctica, la varietat de senders i els serveis disponibles especialitzats pel senderista modern (allotjaments especialitzats, gastronomia adequada i transport d’equipatges)12. L’existència i l’èxit de les certificacions és fruit de la tradició i consolidació d’associacions senderistes ben organitzades i estructurades. Algunes certificacions destacables són la certificació de “senders excepcionals”, atorgada per l’Institut Alemany de Senderisme o els “senders de qualitat alemanys” atorgada per la Federació Alemanya de Senderisme. El mercat alemany es caracteritza per ser pioner en moltes de les activitats relacionades amb l’ecoturisme i amb el turisme de natura en general. En aquest sentit destaca la importància de l’associació Forum Anders Reisen, que aplega des de fa més de 10 anys operadors de viatges amb la voluntat d’oferir productes de qualitat i sostenibles. Els membres d’aquesta associació, més de 140, han de seguir uns requisits sostenibles, alguns exemples son la formació de grups no superiors a 20 persones per guia, la selecció d’allotjaments petits, d’arquitectura local i regentats per famílies locals. En els hàbits de consum de Turisme Actiu és evident la clara tendència a practicar principalment senderisme. Segons la revista de senderisme alemanya Wandermagazin més de 40 milions d’alemanys el practiquen. Segons aquesta revista, més del 50% dels seus lectors, que són senderistes, practiquen també el cicloturisme i els practicants de marxa nòrdica creixen a un ritme molt ràpid.

www.top-trails-germany.de

164

A continuació es mostren les pràctiques de turisme actiu més populars entre els turistes alemanys a l’hora de planificar les seves vacances de turisme actiu. Al no existir estadístiques específiques en aquest sentit fem una taula resum segons dades extretes del Centre de promoció Turística a Frankfurt, una enquesta realitzada per Tourism Queenland a 1.012 alemanys i l’estudi realitzat per la revista Wandermagazin. Activitat

Senderisme

79%

Cicloturisme

40%

Marxa nòrdica

32%

Observació de fauna

24%

Font: elaboració pròpia

Anàlisi dels operadors turístics i els seus catàlegs •

•

El senderisme és el producte més destacat en la seva oferta, seguit del cicloturisme.

•

Les criteris de turisme responsable, de foment de les activitats mediambientals i solidàries és un fet important. La majoria de les agncies de viatges dedicades al turisme actiu destaquen els seus compromisos mediambientals i solidaris. Trobem un nombre destacat d’operadors especialitzats en ecoturisme.

•

Entre els públics potencials, trobem que els viatges de Turisme Actiu estan adreçats principalment al públic adult. Hem trobat alguns productes adreçats a famílies amb nens però aquests són menys destacats.

•

La durada dels viatges de Turisme Actiu son principalment de entre 7 i 9 nits.

•

El tipus d’allotjament principal és l’hotel de categoria mitjana amb una clara atmosfera local.

165

•

El règim alimentari de mitja pensió és l’opció majoritària i en algun viatge també s’inclou el picnic per emportar.

•

La dificultat de les rutes de senderisme i cicloturisme són principalment de mitjana-baixa dificultat.

•

El terreny escollit per la majoria d’agències a l’hora de dissenyar un viatge de Turisme Actiu és la mitja muntanya.

•

L’estacionalitat es concentra principalment en un ventall bastant ampli de mesos al llarg de l’any, sent els mesos d’abril, maig, juny i setembre en les que operen la major part dels viatges.

•

Quan al tipus de vacances, trobem que els viatges en grup amb guia són els més nombrosos.

166

4.3.1.3 EL MERCAT FRANCES França és el sisè país del món segons el seu Producte Interior Brut i és el tercer més important d’Europa. El lideratge de França en el sector turístic és indiscutible, és la primera destinació turística a nivell mundial per davant d’Espanya. Tanmateix, pel que fa als ingressos per turisme, els papers s’inverteixen i França se situa la tercera, per darrera dels Estats Units i Espanya.

Característiques de la demanda de francesa de turisme a Catalunya Arrel de la proximitat geogràfica entre França i Catalunya, i el gran moviment de turistes francesos que any rere any visiten les destinacions catalanes, trobem en aquest mercat emissor una de les fonts d’ingressos més important. Tot i així, gairebé el 80% dels turistes francesos trien el seu propi país com a destinació de vacances i només un 20% del total de la població francesa escull l’estranger per a anar de vacances. Per aquest percentatge que viatja a l’estranger les principals destinacions són l’Espanya i Itàlia13. Per Catalunya el mercat francès representa el principal mercat internacional en relació a viatgers i també en relació a pernoctacions. Tanmateix la variada oferta dels productes turístics francesos, uns entorns naturals molt ben preservats, i l’alta qualitat dels principals productes de Turisme Actiu, suposen un fre a l’exportació del producte català. L’estada mitjana dels francesos durant les seves vacances a Catalunya es de 7,5 dies segons les dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya. Tot i que França se situa al capdavant de la llista mundial de països que disposen de més dies de vacances, concretament, gaudeixen de 38 dies a l’any. L’estacionalitat de les vacances, les sortides i la durada dels viatges dels francesos depenen altament dels diferents calendaris escolars.

Font: Direcció de Turisme del Govern Francès, 2008.

167

Pel que fa al mitjà de transport escollit l’hora dels seus desplaçaments a Catalunya, s’observen diferències en funció de l’origen geogràfic dins de l’Estat Francès. En el cas de l’Ille de France, bona part dels turistes arriben per via aèria. El cotxe seria el mitjà de transport més utilitzat pel que fa a les regions franceses més properes geogràficament. En general la quota de persones que arriben a Catalunya en avió continua guanyant terreny, tot i que encara el transport rodat està molt per sobre de les arribades via aèria. Quant a les activitats realitzades amb motiu de vacances, les relacionades amb el senderisme, la descoberta del medi natural, les visites a espais naturals, la gastronomia i l’enologia són les més rellevants.

Contractació de vacances La font d’informació més important pels francesos, com a la resta de mercats internacionals, és cada vegada més Internet, però hem de tenir en compte que el turista francès continua confiant en les agències de viatges com a una important font d’informació i assessorament. Les agències de viatges i els tour operadors són uns bons prescriptors ja que pel turista francès la imatge i opinió d’aquest es considera de gran valor. Els francesos solen organitzar les seves vacances de forma directa, sobretot pel que fa a destinacions properes com és el cas de Catalunya, sense passar massa pels intermediaris turístics tradicionals i reservant directament amb el prestatari del servei. França és un dels països europeus al capdavant de la compra de productes turístics via Internet. Tot i que aquest important us d’Internet no ha provocat, de moment, una forta disminució del nombre d’agències, és important tenir en compte que durant el 2008, un 25% de totes les vendes turístiques realitzades a França van ser fetes “on line”.

La demanda de Turisme Actiu del mercat Francès. Per la població francesa les activitats de turisme actiu ocupen una posició molt destacada en el seu temps d’oci i lleure. Una evidencia clara és l’important equipament que s’ha anat desenvolupant al país per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure:

més de 180.000 km de senders balisats

168

47.000 km de camins de BTT

Més de 18.000 Km de camins adaptats per a l’equitació i senyalitzats

Més de 200 empreses de turisme fluvial

Unes 800 bases de canoa i caiac,

1.500 zones equipades per a l’escalada,

A més de comptar amb 7 Parcs Nacionals i 40 Parcs Naturals.

Aquestes dades ens fan veure la jerarquització en la importància de les activitats d’oci a l’aire lliure. Per tant el senderisme representa l’activitat estrella, seguida de la bicicleta de muntanya, l’equitació, l’escalada i els barrancs. Segons dades obtingudes per la Fédération Française de Randonnée Pédestre, més de 15 milions de francesos són practicants de senderisme. En aquest sentit, l’Alt Berguedà compta amb unes especificitats geogràfiques i una xarxa de camins molt adequada per a la demanda francesa. Quant a la bicicleta de muntanya, s’ha de tenir en compte que els centres BTT són un model importat de França on la demanda és molt elevada ja que la pràctica d’aquesta activitat forma part de la cultura del país. Actualment els centres BTT de Catalunya no tenen el mateixos nivells de qualitat i desenvolupament, per tant, és un producte de prioritat però que ha de passar per un procés de millora per poder ser equiparat amb l’oferta francesa, que és la referència del consumidor potencial. Els esports d’aventura també són una important activitat d’oci i lleure. A França hi ha un gran nombre d’adeptes a l’escalada, el barranquisme, les vies ferrades i en general a les activitats amb un cert component de risc i descàrrega d’adrenalina. A continuació es mostren les pràctiques de turisme actiu més populars entre els turistes francesos a l’hora de planificar les seves vacances de turisme actiu. Al no existir estadístiques específiques en aquest sentit s’ha elaborat una taula resum segons dades extretes del Centre de promoció Turística a París, les dades de la Direcció de Turisme del Govern Francès i la Féderation Française de Randonnée Pédestre.

169

Activitat

Senderisme

70%

BTT

55%

Turisme eqüestre

35%

Activitats d’aventura

20%

Font: elaboració pròpia

Anàlisi dels operadors turístics i els seus catàlegs. •

•

Els productes són molt variats quant a activitats incloses. El senderisme és l’activitat principal seguida del cicloturisme, la neu, les rutes a cavall i el caiac.

•

El criteris de turisme responsable, no són tan presents en els catàlegs com en el cas d’altres països europeus.

•

Els viatges de Turisme Actiu estan adreçats principalment al públic adult.

•

La durada dels viatges de Turisme Actiu son principalment de 6 nits.

•

El tipus d’allotjament principal és l’hotel de categoria mitjana tot i que també trobem estades a càmpings i albergs.

•

El règim alimentari de mitja pensió és l’opció majoritària.

•

La dificultat de les rutes de senderisme i cicloturisme són principalment de mitjana dificultat.

•

El terreny escollit per la majoria d’agències a l’hora de dissenyar un viatge de Turisme Actiu és la mitja muntanya.

•

L’estacionalitat es concentra principalment en els mesos de juny i setembre, seguit de juliol, agost, maig i abril.

170

โ ข

Quan al tipus de vacances, trobem que els viatges en grup amb guia sรณn tan nombrosos com els viatges autoguiats.

171

4.3.1.4 EL MERCAT DEL BENELUX El Benelux esta format per Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. D’aquests, els Països Baixos és el mercat internacional més destacable que visita el territori de l’Alt Berguedà. Tot i que la seva repercussió econòmica és discreta, ja forma part de la demanda de turisme actiu al territori. En el present apartat estudiem les característiques i la demanda del conjunt de mercats que formen el Benelux, ja que uns són presents al territori i els altres són per influència importants mercats potencials. Un viatge internacional a l’any és l’estàndard pel conjunt del mercat del Benelux, tot i que trobem destacables diferències en el percentatge de població que el 2008 va realitzar vacances a l’estranger. Bèlgica el 74,4%, Països Baixos 62% i Luxemburg 99% de la població.

Característiques de la demanda de turisme del Benelux a Catalunya. L’Estat Espanyol és la segona destinació turística preferida pels belgues després de França. En el cas dels Holandesos és la quarta destinació preferida després de Alemanya, França i Bèlgica. Per la població de Luxemburg Espanya està fora de les quatre destinacions prioritàries. Bèlgica i els Països Baixos coincideixen en una preferència per Catalunya com la destinació preferida dins l’Estat Espanyol, atraient el 39,40% i el 36% respectivament dels turistes que arriben de vacances a Espanya. En ser l’impacte del mercat de Luxemburg encara molt discret en el conjunt del territori Català, les dades oficials ens permeten conèixer xifres dels mercats Belga i Holandès però les referents a Luxemburg es dilueixen en la suma del conjunt de països considerats “altres”. En termes generals, el 2009 el nombre de turistes procedents del Benelux a Catalunya va ser de 1.380.000 persones amb un nombre de pernoctacions de 12.989.000 i una estada mitjana de 9,4 dies.

172

Segons dades de l’Observatori de Turisme el 2009 Bèlgica i els Països Baixos representaren el quart mercat internacional més important en nombre de turistes estrangers a Catalunya i ocuparen el tercer lloc de les pernoctacions. L’estada mitjana dels turistes belgues en els seus viatges a Catalunya va ser de 10,6 pernoctacions i dels turistes procedents dels Països Baixos de 7 a 14 nits. Els viatges a Catalunya es concentren pels belgues en els mesos d’estiu, juliol, agost i setembre, mentre que pels Països Baixos es reparteixen en les estacions de primavera i estiu tot i que convé destacar una tendència cap als mesos d’estiu. En les característiques del perfil dels mercats esmentats també trobem lleugeres diferències. El mercat belga que visita Catalunya esta format principalment per famílies amb nens petits, famílies sense nens i una proporció molt reduïda d’adults sols, de classe mitja-baixa, el mercat holandès està constituït per famílies amb nens petits, parelles, grups de més de 16 anys i també una proporció reduïda d’adults sols, de classe mitjana-alta i alta. Quant a la motivació dels viatges realitzats al nostre país pel conjunt dels turistes procedents del Benelux destaca el sol i platja, les vacances culturals i els city breaks, i en tercer lloc les vacances actives.

Contractació de vacances Les font d’informació més utilitzades pels turistes a l’hora preparar les vacances són lleugerament diferents entre els mercats del Benelux. El 42% dels belgues busquen informació en guies turístiques i fulletons de majoristes, el 25% fa servir Internet com a canal de recerca i un destacable percentatge, el 33%, no busca informació abans de la sortida, segons estudis realitzats pel Centre de Promoció Turística del Benelux. En el cas dels Països Baixos els factors d’influència són més amplis però cal destacar Internet com la principal font d’informació i canal de reserves de vacances a Catalunya. Després d’Internet les fonts d’informació amb major pes són els programes TV de viatges, guies de viatges, articles i suplements de diaris, revistes de viatges, fires i programes de ràdio.

173

Quant a l’organització, dins de la tipologia de viatges de tipus vacacional, destaca la figura de l’organitzador de viatges. El 66% dels belgues i el 84% dels turistes dels Països Baixos que visiten Catalunya fan servir tour operadors i agències de viatge per organitzar les vacances, mentre que un 33% dels belgues i un 15% dels països baixos ho fa de manera independent. Cal destacar la tendència dels turistes de Luxemburg quan a la recerca d’informació i l’organització de les vacances que sol ser destacablement independent i per Internet, fent ús dels intermediaris turístics en un percentatge molt reduït, entorn al 17,3%. L’ús d’Internet és el principal mitjà per buscar informació i el principal canal de reserves. La organització dels viatges es fa principalment directament amb els prestadors de serveis (70,1%), mitjançant agències de viatge (17,3%) i sense reserva prèvia (12,6%).

La demanda de Turisme Actiu del mercat del Benelux. L’estructura del mercat del Benelux es caracteritza per ser un mercat madur que necessita noves ofertes, són clients exigents que demanden productes de qualitat. Tot i que predomina el turisme de sol i platja, cada cop s’ofereixen més viatges de turisme actiu amb productes especialitzats. Els productes més destacats relacionats amb el turisme són: Producte

Mercat

Viatges de golf

Benelux

Viatges MICE

Benelux

Vacances en família

Benelux

Vacances per sèniors

Benelux

Senderisme Viatges destí Pirineus Viatges de mútues

Països Baixos i Bèlgica Benelux Bèlgica

Viatges de turisme sostenible

Benelux

Viatges de turisme de luxe

Benelux

Vacances de wellness

Benelux

Càmpings

Benelux

Ciclisme

Benelux

Marxa nòrdica

Benelux

Font: CPT Benelux 2009

174

Segons l’anàlisi dels operadors turístics realitzada, les activitats de turisme actiu amb més demanda són:

La practica de senderisme

el cicloturisme

les activitats nàutiques

la marxa nòrdica

Anàlisi dels operadors turístics i els seus catàlegs

El senderisme, el cicloturisme i els esports nàutics, especialment els d’aigües braves, són els productes més destacats en la seva oferta, que en moltes ocasions es complementen amb altres activitats lligades al turisme cultural i gastronòmic.

És un fet destacable la quantitat d’operadors turístics especialitzats en viatges en bicicleta i/o amb productes molt especialitzats en el cicloturisme, la bicicleta de muntanya i el ciclisme de carretera.

Els criteris de turisme responsable, de foment de les activitats mediambientals i solidàries és un fet incipient, algunes de les agències de viatges dedicades al turisme actiu destaquen els seus compromisos mediambientals i solidaris. Trobem un nombre reduït, en comparació d’altres països europeus, d’operadors especialitzats en ecoturisme.

Entre els públics potencials, trobem que els viatges de Turisme Actiu estan adreçats principalment al públic adult tot i que cal destacar l’alt percentatge de viatges enfocats a joves i famílies amb nens. Hem trobat un alt percentatge d’operadors amb catàlegs específics per joves i per famílies.

175

La durada dels viatges de Turisme Actiu és de entre 7 i 14 nits, segons l’activitat objecte del viatge. Els viatges de senderisme són més llargs que els viatges que fan servir la bicicleta com a mitjà de transport, que solen ser de mitjana 10 – 14 nits pels viatges de senderisme i 7 – 9 nits pels viatges amb bicicleta.

El tipus d’allotjament principal és l’hotel de categoria mitjana tot i que trobem tota classe d’establiments.

El règim alimentari de allotjament i esmorzar és l’opció majoritària i en molts viatges també s’inclou la mitja pensió.

La dificultat de els rutes de senderisme i cicloturisme son principalment de mitjana-baixa dificultat.

Cal destacar la importància que els operadors donen a la seguretat dels seus clients manifesta per la ubicació destacable de la informació relativa a l’assegurança inclosa en el preu del viatge.

El terreny escollit per la majoria d’agències a l’hora de dissenyar un viatge de Turisme Actiu és la mitja muntanya.

L’estacionalitat dels viatges es reparteix des de la primavera a la tardor.

Quan al tipus de vacances, trobem en una proporció molt similar viatges en grup, amb una data concreta de sortida i un guia acompanyant i viatges autoguiats, sense data de sortida concreta i amb els que es proporciona tota la informació necessària per fer les rutes.

176

4.3.1.5 EL MERCAT DELS PAÏSOS NÒRDICS. Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca Als Països Nòrdics trobem una població de més de 24 milions d’habitants que tenen unes característiques comunes, no només pel que fa a tipus de vida, cultura, història, economia, sinó també en la seva indústria turística. Viatjar sempre ha estat important pels nòrdics, fins i tot durant els anys de recessió.

Característiques de la demanda de turisme nòrdic a Catalunya El temps lliure del que disposen els nòrdics, el fet que viatgen durant tot l’any i la seva capacitat de despesa fan dels Països Nòrdics un mercat atractiu. Espanya es troba en el primer lloc de la llista Top 10 dels viatges internacionals d’oci14. Segons dades de la IET, la destinació preferida dels turistes nòrdics a Espanya son les Illes Canàries (36,4%), seguides de Catalunya amb un 16,7%. Entrada de turistes nòrdics a Espanya 2008 País de procedència

Numero total de turistes

Suècia

1.177.186

Dinamarca

956.827

Noruega

951.600

Finlandia

535.868

Font: Frontur

Els llargs hiverns nòrdics, la foscor i el fred fan que el sol i platja sigui el producte prioritari, mentre que durant l’estiu, primavera i tardor trobem més diversificació, com els city-breaks, el golf i el MICE. Un sector emergent són els productes de Turisme Actiu, les estades esportives i els viatges per veure esdeveniments esportius. Els nòrdics que visiten Catalunya es podrien segmentar principalment en dos grans grups, una població jove de 25 a 39 anys, i una més madura de 40 a 64 anys15. El 80% d’aquest turistes tenen un estatus social mitjà-alt.

Fonts: Swedisth Tourist Authority www.tillvaxtverket.se; statistics norway, www.ssb.no; SMAL/AFTA, www.smal.fi; danmarks statistiks, www.dst.dk 15 Font: Statistics Norway, www.ssb.no

177

El mínim de setmanes de vacances és de 4, però la mitjana és de 5,5 setmanes. Tots els països nòrdics tenen flexibilitat a l’hora d’escollir les setmanes de vacances, fent normalment de 2 a 3 setmanes a l’estiu i 2 a la tardor/hivern (novembre i febrer). L’estada mitjana dels turistes nòrdics a Catalunya l’any 2009 va ser de 7,4 dies.

Contractació de vacances Tenint en compte que el producte turístic per excel·lència en el mercat nòrdic és el sol i platja no es d’estranyar que la majoria de nòrdics comprin els seus viatges a través d’organitzadors que ofereixen productes tot inclòs. Segons les dades de vendes d’un dels principals Tour Operadors Noruegs, TUI Nòrdic, aproximadament el 50% de les reserves es fan via Internet, el 35% via telefònica o botigues i el 15% via Agencies de viatges externes. Per tant cal destacar que Internet és un canal de recerca d’informació molt important encara que la tendència és de comprar via un organitzador de vacances a causa de la tradició de fer servir aquest canal, per tenir tots els serveis lligats abans d’arribar a la destinació de vacances i per la sensació de seguretat que aquest canal proporciona.

La demanda de Turisme Actiu del mercat nòrdic El segment de població que més prefereix les vacances actives són les parelles de 25 a 40 anys sense nens, que volen viure experiències. Normalment trien hotels petits i acollidors abans que grans infrastructures. Segons el Centre de Promoció Turística als Països Nòrdics es detecta una demanda creixent d’una Catalunya més genuïna tot i que els productes de turisme gastronòmic, enològic o el senderisme es comercialitzen encara poc. TEMA és el Tour Operador nòrdic més important dins de l’organització de viatges d’interès cultural i/o natural. Es va fundar l’any 1971 a Suècia, clar exemple de l’experiència dels mercats nòrdics en realització de Turisme Actiu. N’ofereix quatre tipus: senderisme, cicloturisme, turing i TENMA tren (turing en tren). TEMA ofereix tours guiats de cultura i natura a tots els continents.

178

4.3.1.6 EL MERCAT SUISSA Suïssa és un dels països més benestants del món. Segons el Report de Competitivitat Global del Fòrum Econòmic Mundial, Suïssa és la segona economia més competitiva del món després dels Estats Units. Suïssa es un dels principals mercats de Turisme de Muntanya del món, en l’actualitat el turisme genera aproximadament 300.000 llocs de treball, un de cada onze suissos treballa al turisme directa o indirectament. El turisme és el generador de treball més important després de la indústria mecànica i del metall.

Característiques de la demanda de turisme suís a Catalunya El 2008 els suïssos van fer un mitjana de 2,5 viatges a l’any pernoctant com mínim tres nits. El 70% de tots els viatges van durar com màxim una setmana i un 10% van durar més de tres setmanes. La majoria dels viatges es s’acostumen a fer al primer semestre, però concentrats al juliol i més d’un terç dels viatgers prefereixen fer una reserva d’un viatge organitzat16. Els motius centrals per viatjar són el desig de sentir-se apreciat, l’autenticitat i els reptes personals. La destinació preferida dels suïssos és Suïssa amb 39% del mercat. A l’estranger les destinacions turístiques preferides han estat dins Europa, sobretot a Alemanya, Itàlia, França i Espanya en cinquè lloc17. Alemanya és la més visitada per viatges privats curts, seguit de França, Itàlia i Àustria. Itàlia es la més visitada per viatges privats llargs, seguit de França i Espanya. A Catalunya les pernoctacions dels suïssos al 2008 representa el 2% del total de les pernoctacions estrangeres i l’estada mitja al 2009 va ser de 10 dies.

Contractació de vacances Fins l’any 2007, els suissos reservaven la majoria dels seus viatges a agències de viatges, mentre que les reserves per Internet es situaven a la segona posició. Però al 16 17

Font: ELVIA 2009 Font: Bundesamt für Statistik

179

2008 això fou per primera vegada molt diferent, un 32% dels enquestats de ELVIA reservaren, generalment, les seves excursions i vacances per Internet i només un 29% varen preferir fer-ho mitjançant agències de viatges18.

La demanda de Turisme Actiu del mercat suís Suïssa és una de les destinacions més importants del món quant a Turisme Actiu. Els mateixos Suissos són els principals consumidors de la oferta del país que es basa en uns productes de muntanya molt estructurats, especialitzats i de qualitat. El turisme Actiu a Suïssa es basa en un producte estratègic al voltant del qual gira tota una oferta especialitzada. Aquest producte estrella és el “Nordic Walking”, al nostre país es comença a conèixer amb el nom de marxa nòrdica. Els serveis associats a aquest producte són parcs especialitzats amb servei de lloguer de material i itineraris específics, centres i escoles per grups i individuals i allotjaments especialitzats i adaptats a les necessitats del consumidor d’aquesta activitat. L’oferta de Nordic Walking es recolza en una associació que posa en marxa accions específiques de promoció, formació i realització de certificats de qualitat específics19. A Suïssa també trobem una oferta especialitzada en esports de neu amb productes específics i adaptats que ha estat la base del turisme actiu tradicionalment. Altres productes en desenvolupament es la oferta especialitzada en BTT, així com els esports d’aventura amb una xarxa de parcs especialitzats (23 parcs d’aventura, 21 parcs d’escalada, 17 pistes de trineu). 4.3.1.7 EL MERCAT AUSTRIA Àustria té una economia social de mercat. L’any 2005 es situava mundialment al desè lloc segons el Producte interior brut per càpita. El turisme té un paper únic mundialment amb uns ingressos per càpita de 1.516 euros (2004). El clima a l’est d’Àustria es caracteritza per hiverns freds i estius calents amb precipitacions moderades durant tot l’any. Les muntanyes tenen un paper molt important pels turistes actius tan a l’hivern com a l‘estiu.

18 19

Font: ELVIA 2009 Asosociació Suissa de Fitness Nordic

180

Característiques de la demanda de turisme austríac a Catalunya Durant l’any 2008 un total de 5,3 milions (76,1%) d’austríacs majors de 15 anys van realitzar almenys un viatge per Àustria o a l’estranger. Els que més viatjaren va ser els joves entre 15 i 24 anys (82,3%) i els que viatjaren més rarament van ser les persones majors de 65 anys (61,6%). Es varen fer 15,4 milions de viatges i més de la meitat (51,6%) es realitzaren dins d’Àustria. Als austríacs els agrada Àustria com a destinació de curta duració, mentre que a l’estranger les destinacions preferides van ser Itàlia (19,5%), Croàcia (12,6%), Alemanya (7,9%), Grècia (7,1%) i Espanya (4,9%) 20 . L’austríac no és un mercat destacat dins de la demanda de Turisme a Catalunya. Tradicionalment els motius principals a l’hora de fer el viatge de vacances principal dins d’Àustria i a l’estranger eren sol i platja, vacances actives i descans per aquest ordre. Tanmateix en els darrers 20 anys les motivacions principals han anat variant i cada vegada el sol i platja tenen menys importància i en guanya el turisme actiu, representant la motivació principal quant a viatges domèstics i la cinquena en els viatges internacionals21.

Contractació de vacances A Àustria també es tendeix a reservar viatges per Internet cada vegada més. No obstant, en relació amb Europa els consumidors austríacs no el fan servir tant. Encara les agències de viatge i els operadors especialitzats tenen un gran protagonisme i pes tant en la distribució de informació com en la contractació de les vacances. La demanda de Turisme Actiu del mercat Àustria Des de el segle XIX El turisme esdevingué un factor cada vegada més important per l’economia del país. Les activitats més importants són el senderisme, esquiar, banyarse i el turisme de ciutat. Més del 30% del territori dels Alps pertany a Àustria. El turisme de muntanya a Àustria és el producte turístic més important al país tant a l’estiu com a l’hivern, representant 20 21

Font: Statistik Àustria: Urlaubs- und Geschäftsreisen 2008 Font: Statistik Àustria: Urlaubs- und Geschäftsreisen 2008

181

una de les destinacions més importants de Turisme Actiu a nivell mundial. Si tenim en compte que la principal motivació del viatge domèstic es el turisme actiu i que més del 50% dels viatges al 2008 van ser domèstics, podem intuir l’alt grau d’experiència tant en l’oferta com en el consum d’activitats relacionades amb el turisme de muntanya. L’oferta de Turisme Actiu d’Àustria, està basada en uns productes molt determinats, neu a l’hivern, Senderisme, BTT i salut/wellness a l’estiu. Aquesta oferta es basa en productes molt especialitzats i estructurats per satisfer les diferents necessitats dels segments de la demanda específics als que s’adrecen. L’oferta està associada a una estratègia de marketing determinada tant a nivell regional com supraregional, amb un servei d’informació amb personal qualificat, unes webs d’informació específiques, accions possibles gracies a que han aconseguit una adequada coordinació entre els diferents agents implicats. El Turisme Actiu a Àustria es basa en una oferta d’alta qualitat i especialització, que es recolza en unes certificacions de qualitat molt específiques, fàcilment identificables i reconegudes pels consumidors. Certificacions que tenen l’objectiu de controlar la qualitat i facilitar la creació d’un producte especialitzat. N’és un exemple clar la certificació dels senders de qualitat22. Aquest productes compten amb un eix vertebrador que són unes associacions específiques que a més de vetllar pels interessos dels associats, treballen per la conservació i desenvolupament tant d’infraestructures com de serveis i la sensibilització de turistes, agents del territori i població local. Per tant podem afirmar que el mercat Austríac és un mercat molt experimentat que per tant demanda un producte d’alta qualitat.

www.wanderguetesiegel.at

182

4.3.2 IMPORTÀNCIA DELS MERCATS INTERNACIONALS Ja són consumidors de Turisme Actiu. Els mercats internacionals potencials són importants consumidors de Turisme Actiu, sobretot a nivell domèstic als seus països o als països veïns. El fet que

Catalunya encara no sigui un mercat important és

conseqüència de la manca d’informació de la destinació Catalunya als països emissors de referència, al desconeixement de les destinacions i el valor dels recursos de Turisme Actiu de Catalunya així com de l’escassa oferta especialitzada i de qualitat dirigida a aquests mercats. Tanmateix si som capaços d’estructurar l’oferta, adaptar-la a les seves necessitats i fer arribar l’ informació als mercats emissors de referència la probabilitat d’èxit del producte seria molt elevada. Nivell econòmic mig – alt. A diferència de com ha evolucionat el Turisme de masses, principalment associat al sol i platja, que per moltes destinacions s’ha convertit en un turisme de baixa qualitat i públic de rendes baixes, el turisme internacional de natura és atractiu per un perfil de turista adult, d’entre 25 a 65 anys, amb estudis, de nivell cultural mig/alt, professionals, amb poder adquisitiu mig/alt, que destinen un pressupost important a les seves vacances. Al Berguedà es troben tots els recursos per satisfer les seves motivacions de Turisme Actiu. Les motivacions de Turisme Actiu més destacades pels mercats internacionals potencials prioritaris són la pràctica del senderisme, la natura en general, descansar i desconnectar, realitzar esquí alpí, salud / wellness, observació de flora i fauna, turisme rural, gastronomia, visita a Parcs Nacionals, cultura, escalada, cicloturisme / BTT, esquí nòrdic.

Media Alemanys Francesos Anglesos Motivació

% Ranking

Ranking

Total Senderisme

44.66%

Natura

42,35%

Descansar

28,82%

Esquí alpí

27,72%

Desconnectar 26,51%

183

Salud /

14,19%

12,65%

Turisme rural

12,43%

Gastronomia

11,99%

Parcs

10,01%

Cultura

8,25%

Escalada

6,60%

Cicloturisme /

6,05%

5,72%

23,65%

Wellness Observació Flora i fauna

Nacionals

BTT Esquí nordic Altres

Font: Instituto de Turismo de España 2009

Manca l’existència d’un Parc Nacional que en el nostre cas es compensa amb un dels Parc Naturals més atractius i que funcionen millor pel que fa a la preservació i conservació del seu ecosistema de l’Estat Espanyol, com ho demostra la presència d’espècies que havien desaparegut i que es troben en perill d’extinció com per exemple el llop (és el lloc ideal per satisfer una de les motivacions més destacades, l’observació de flora i fauna). A les comarques veïnes i a poca distància de l’Alt Berguedà es troben la resta de recursos per acabar de cobrir totes les motivacions (esquí alpí, esquí nòrdic). Elevada incidència en la desestacionalització del sector turístic. Els països internacionals potencials tenen molta flexibilitat per escollir la temporada de vacances. Tot i que tenen preferència per les temporades de primavera i estiu es reparteixen molt més al llarg de l’any que el mercat nacional i s’observa una clara prioritat per evitar el mes d’agost. En general la disponibilitat de vacances és similar a la nacional (4 setmanes) tot i que alguns països (els nòrdics) gaudeixen de més dies de vacances. També és destacable la tendència a realitzar més d’un viatge a l’estranger a l’any, tot i que de durada i

184

despesa inferior a les vacances principals. Aquest segon o tercer viatge es realitza sobretot a la tardor. Estades prolongades. L’estada mitjana dels mercats internacionals en els seus viatges a Catalunya és d’entre 6 i 10 dies. País

Estada

mitja 2007

mitja 2008

mitja 2009

França

8,1

7,9

7,5

Regne Unit

6,0

6,6

6,8

Alemanya

9,7

10,7

11,5

9,1

9,3

9,4

Països nòrdics

7,6

7,4

Suïssa

8,5

10,0

Bèlgica

Països Baixos

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya

El fet que el desplaçament a Catalunya representi realitzar un viatge internacional comporta una estada mitjana superior que el mercat intern, aquest fet afavoreix la desestacionalització i l’ocupació entre setmana a més de suposar un increment en la despesa en allotjament i altres serveis turístics com la restauració i les activitats i/o guiatges. Desconeixement del territori i de la llengua. Tot i que els mercats internacionals s’estudien be les destinacions i planifiquen amb cura els seus viatges, el desconeixement del territori i de la llengua genera unes necessitats addicionals que signifiquen un increment de la despesa turística a la destinació. Els mercats internacionals són per exemple més propensos a contractar els serveis d’un guia local que parli el seu idioma o en el seu defecte l’anglès (ja que excepte els francesos, tots els mercats internacionals prioritaris o secundaris el parlen amb fluïdesa). Aquesta predisposició a contractar els serveis d’un guia local es deu a l’interès per conèixer llocs fora de les rutes convencionals, interactuar amb la població local i per qüestions de seguretat. També mostren més predisposició a contractar serveis de transport intern, entre altres.

185

Busquen descobrir l’essència genuïna de la destinació. Els mercats internacionals potencials consumidors de Turisme de natura i per extensió de Turisme Actiu són sensibles en qüestions mediambientals i socials i mostren un gran interès per conèixer l’historia i la cultura local, això genera una predisposició a contractar més serveis, activitats i visites que els faciliti la integració en la destinació i per tant una oportunitat de negoci més amplia pels prestadors de serveis locals. Reserva amb antelació de tots els serveis necessaris. Ja que les vacances de Turisme Actiu a Catalunya són viatges que per aquests mercats suposen una despesa considerable, arriben amb uns dies de vacances determinats i amb poca possibilitat d’allargar l’estada, així com una tradició i manera de fer organitzada i previsora, planifiquen molt bé les vacances deixant poc marge d’improvisació. Amb l’objectiu de maximitzar l’experiència, evitar sorpreses que comportin una pèrdua de temps, reserven gairebé tots els serveis bàsics d’allotjament i activitats amb mesos d’antelació, la qual cosa facilita la previsió d’ocupació i d’ingressos als proveïdors locals. Elevada incidència en l’evolució d’un turisme de qualitat. Els mercats internacionals tenen una gran experiència viatgera tant en destinacions turístiques com en mercats emissors de turisme. S’observa que el viatger que fa vacances relacionades amb la natura és un viatger experimentat que fa com a mínim un viatge internacional a l’any. En augmentar l’experiència viatgera, aquests no només són més exigents, sinó que acostumen a ser més professionals. Les destinacions interessades en atraure aquests mercats han d’adaptar la seva oferta per satisfer la seva demanda de qualitat, així mateix la professionalitat dels mercats internacionals genera una retroalimentació que contribueix a la millora contínua. Segons els estudis realitzats dels mercats internacionals, una de les principals motivacions a l’hora d’escollir una destinació és la recomanació de familiars i amics, de manera que ells mateixos amb el boca-orella generen una progressiva demanda de productes de qualitat.

186

4.3.3 ESTRUCTURA DE PRODUCTE I NECESSITATS En aquest apartat s’introduirà una estructura de producte adient per al conjunt de mercats potencials internacionals, amb l’objectiu de proporcionar un referent a l‘hora de programar paquets turístics adreçats al viatger estranger. També considerem necessari destacar les necessitats dels viatgers tant a l’hora d’organitzar les seves vacances com a l’hora de gaudir-ne. Per arribar a aquesta estructura hem analitzat els programes de viatge i vacances inclosos en els catàlegs dels principals operadors turístics en els mercats emissors més importants de turisme actiu. L’estructura de producte que a continuació es detalla s’ha elaborat en base a les similituds entre les propostes de viatges del conjunt de mercats. Per veure les característiques específiques dels productes segons el país consumidor cal veure l’apartat propi per a cada mercat. ESTRUCTURA DE PRODUCTE Tal i com s’ha detectat en l’anàlisi específic per mercats emissors de Turisme Actiu, per a molts ciutadans d’arreu d’Europa el senderisme és més que una activitat d’oci, és un element essencial del propi estil de vida, que juntament amb la descoberta de nous indrets, la degustació de productes autòctons i el fet d’establir contacte amb la gent del territori, integren la seva activitat de lleure. En aquest sentit, el senderisme és l’eix vertebrador del producte de Turisme Actiu més adequat pels mercats internacionals potencials, sense oblidar que les activitats que té associades, com la descoberta del patrimoni històric i cultural, la gastronomia i la oferta d’activitats complementàries són elements imprescindibles per a la diferenciació i l’èxit del producte.

187

EIX VERTEBRADOR SENDERISME

DESTINACIÓ

PAISATGE CAMINS RECURSOS CULTURALS RECURSOS HISTORICS POBLACIÓ

PERFIL DEL CLIENT

CARACTERÍSTIQUES NECESSITATS, INQUIETUDS, REQUERIMENTS ESPECIALS

RESTAURACIÓ I ALLOTJAMENT TRADICIÓ ADAPTACIÓ SERVEI PERSONALITZAT

SERVEIS COMPLEMENTARIS

TRANSPORT VISITES ESDEVENIMENTS ACTIVITATS

Destinació El paisatge més apreciat pels mercats internacionals en viatges de Turisme Actiu és la mitja muntanya, territori on practicar senderisme de dificultat mitjana-baixa, per camins atractius paisatgísticament, interessants culturalment, ben senyalitzats i sense excessiva dificultat tècnica. El viatger estranger es veurà atret per un producte de senderisme que discorri per camins rics en patrimoni històric i cultural o destacat per la seva diversitat de flora i fauna. El que volen conèixer són els trets diferenciadors i únics del territori mentre gaudeixen del plaer de caminar. Per tant s’han de triar els recorreguts buscant un contingut atractiu i, si és possible, variat i equilibrat entre elements de paisatge, natura, cultura i història. Una eina eficaç per aconseguir aquest equilibri és fer un inventari dels recursos disponibles tan tangibles com intangibles en el territori on volem dissenyar el producte per tal d’escollir la ruta més adequada. Els elements que haurem de tenir en compte son: Camins disponibles. Abans de crear un producte de senderisme és important conèixer els diferents camins que hi ha a la zona, i el perquè de la seva existència.

188

Poden ser camins de transhumància, de ferradura o simplement els camins que tradicionalment unien masos o poblacions. És important conèixer la xarxa de camins existent i quins estan senyalitzats, l’estat de conservació en què es troben aquestes senyalitzacions i el nombre de senyalitzacions diferents que ens podem trobar en un mateix camí. Recursos naturals. A l’hora d’escollir un camí també ens serà de gran utilitat conèixer els atractius naturals: la flora i fauna existent. Cal identificar les plantes més representatives que ens anirem trobant al camí, prestant especial atenció de aquelles que presenten trets especials com són els endemismes o les plantes amb usos medicinals o culinaris. També és important conèixer la fauna que habita a la zona i a ser possible els seus hàbits i costums i altres elements relacionats amb la natura com poden ser l’existència de balmes, gorges, salts d’aigua, etc... Llegat històric que ens trobarem al llarg de la ruta. Al llarg de molts camins ens podem trobar elements fruit de la riquesa històrica de la zona. Aquests elements poden ser des d’un simple mas, unes barraques de pedra seca, unes tines, antics molins etc... a nuclis urbans o poblacions. Conèixer la història d’aquest patrimoni és també important per definir l’interès de la ruta. Recursos culturals. Els trets diferenciadors culturalment parlant de la zona, les seves tradicions, el calendari de festes i esdeveniments i tots aquells elements fruits de la riquesa cultural que poden donar-li un atractiu afegit al producte. Atractius turístics complementaris. L’existència d’altres elements / serveis turístics que poden complementar el producte i fer-lo més atractiu. Una vegada tenim fet un bon inventari dels recursos i una diagnosi de la zona, podrem també fer un correcte aprofitament dels mateixos, escollir l’itinerari i els camins més atractius pel viatger estranger i, en cas de necessitat, readaptar el producte segons les característiques i necessitats concretes del client.

189

Perfil del client És important tenir en compte les característiques del viatger al qual ens adrecem per tal d’adaptar el producte a les seves necessitats. En el cas dels viatgers estrangers la durada dels productes de senderisme més atractius és principalment de 6 nits / 7 dies, durant els quals es destinen 5 dies a l’activitat principal i 2 dies a desplaçaments i visites complementàries. Normalment solen viatjar entre els mesos d’abril a octubre, escollint principalment abril, maig, juny, setembre i octubre. Solen ser parelles adultes, petits grups amb guia o famílies amb nens a partir de 10 anys. El viatger estranger sol caminar etapes de entre 3 i 5 hores de marxa amb desnivells moderats i com hem comentat anteriorment, desitja conèixer la forma de vida de la població local, les tradicions i l’evolució cultural, per tant s’han de mirar d’incloure visites i/o activitats participatives on el turista pugui descobrir els trets genuïns de la destinació i la seva població. Les fórmules d’itinerari més atractives són la de sortides diàries circulars mantenint durant tota l’estada el mateix lloc d’allotjament, o bé les travesses amb més de tres allotjaments diferents. La descoberta de l’entorn és una de les motivacions més destacades, un 75% del viatger independent vol sortir a caminar disposant de bona informació i només un 25% vol sortir acompanyat d’un guia local, per tant les eines d’autoguiatge han de ser de qualitat, útils i fàcils d’utilitzar, amb informacions pràctiques i també complementàries de la història i cultura locals. Les noves tecnologies (tracks, tecnologia per a gps,.realitat augmentada, etc) són eines cada cop més utilitzades junt amb els roadbooks i la cartografia de ruta. Sigui qui sigui el client, és important oferir sempre un tracte rigorós, professional i personalitzat i és aquí on pren especial rellevància la figura del guia acompanyant o en el cas de que sigui una ruta autoguiada la qualitat del material proporcionat. Les informacions que rebi el client han de proporcionar-li uns coneixements interessants, pràctics (que serveixin per posar en valor allò que estan vivint) i acurats.

190

Restauració i allotjament La gastronomia és un element importantíssim en la configuració d’un producte turístic i és cada vegada més un element a tenir en compte. S’observa una tendència a l’alça de productes turístics en general orientats a la degustació gastronòmica i/o enològica. Un producte de senderisme de qualitat adreçat al viatger estranger ha de tenir en compte aquesta tendència i ha d’apostar per donar a conèixer la riquesa gastronòmica de la terra. El viatger estranger espera tastar el menjar de la regió preparat amb ingredients locals. Haurem de prioritzar doncs aquells establiments locals, casolans i familiars que ens puguin oferir una carta de plats fets amb productes locals i amb receptes de la zona i, si pot ser, de temporada. Tanmateix és important tenir en compte la intensitat física de qualsevol activitat de Turisme Actiu i adaptar els àpats per compensar el desgast físic, amb menús equilibrats, que considerin el desgast físic de la ruta i alhora ens permetin tastar aquells productes o receptes que son característiques i diferenciadores de la zona en qüestió. La integració del sopar al producte turístic és molt valorada ja sigui en el mateix allotjament o en establiments propers, així com l’adaptació als horaris d’esmorzar i a poder disposar d’un picnic per emportar. Normalment el viatger estranger valora la inclusió de la mitja pensió en el producte amb l’opció de poder contractar també el servei de picnic per emportar. El tipus d’allotjament és un dels elements del producte més valorat pels viatgers estrangers. La majoria desitja petits establiments, de caràcter local, arquitectura tradicional i atesos per gent del territori, on esperen rebre un tracte hospitalari, sentirse benvinguts i propers amb els propietaris o gestors de l’establiment. A l’hora d’escollir un allotjament, és important considerar elements semblants a les característiques descrites per als restaurants. Tenint en compte que una persona que fa senderisme és normalment una persona interessada en conèixer el territori en tots els sentits, és amant de la natura i busca experiències autèntiques, un allotjament rural en qualsevol de les seves variants es presenta com la millor alternativa.

191

Les característiques de l’allotjament que més valoren els estranger són el tracte familiar, un ambient agradable, unes instal·lacions adequades i còmodes. Més encara si aquests establiments són a més d’un lloc on descansar i recuperar forces, un mitjà per endinsar-se o per sentir-se com a part del territori i de la seva gent. Per exemple un allotjament d’agroturisme ens donarà el valor afegit de poder conèixer els productes que millor creixen a la zona, la manera de cultivar-los i/o la seva elaboració. Ens pot permetre conèixer la vida d’un pastor o la rutina d’una granja. Un altre aspecte molt important i valorat pels viatgers estrangers és que l’establiment conegui les necessitats del viatger actiu i estigui preparat. En el cas del senderista és molt apreciat el fet de saber que a l’arribada a l’allotjament tindràs un lloc adequat per assecar les bótes o la roba, que disposaràs d’unes sabatilles per estar còmode, que tindràs un lloc adient i segur per rentar i guardar el material o equipament (bastons de caminar, en cas del cicloturista la bicicleta, o d’altres les cordes d’escalada, etc...).

Oferta complementaria El fet de disposar d’un mitjà de transport és un important component del producte turístic ja sigui en viatge guiat o autoguiat. Tot i que no és imprescindible incloure el transport des de Barcelona, sí que ho és donar tota la informació per tal que el client pugui arribar a l’Alt Berguedà fàcilment en transport públic. També és molt valorat el fet de comptar amb el transport des del loc on arriba el transport públic, en el cas de l’Alt Berguedà l’estació d’autobusos de Berga principalment i el primer (o únic) allotjament. El transport de l’equipatge d’un allotjament a un altre és un factor molt valorat, tot i que es pot incloure en el producte com un servei opcional. També és important tenir la possibilitat de poder fer visites o activitats no previstes i comptar amb un mitjà de desplaçament intern. La integració del patrimoni històric i cultural en el producte és imprescindible, i en un terme més ampli que la simple visita a uns monuments determinats.

192

El patrimoni històric i cultural pot ser la temàtica del sender, una visita durant el recorregut o una activitat complementària al senderisme. Algunes de les activitats més valorades en els viatges de turisme actiu pel que fa a la cultura local són les classes de cuina, les visites a tallers d’artesans locals i els museus. Les activitats de Turisme Actiu complementàries al senderisme també són de gran valor tot i que no sempre són de l’interès del senderista, per tant és important oferir les activitats com un servei opcional que el client pot contractar pagant un preu afegit. Les activitats més destacades són precisament les que l’Alt Berguedà ofereix: parapent, escalada, vies ferrates i barrancs. En menor mesura les rutes en bicicleta, normalment el viatger estranger atret per les rutes en bicicleta fa un viatge enfocat a aquesta activitat, amb les mateixes característiques que el senderista però donant més importància als elements d’autoguiatge i a les adaptacions de l’allotjament.

NECESSITATS Informació. El viatger internacional necessita accedir de manera fàcil i en el seu país d’origen a informació atractiva sobre els recursos naturals, les possibilitats de Turisme Actiu, la cultura i la existència d’empreses i/o guies amb qui realitzar les diferents activitats. Les peculiaritats naturals i culturals i la seguretat de comptar amb interlocutors són els factors de diferenciació de la destinació que motivarà l’elecció. Escollida la destinació i durant el procés de preparació de les vacances necessiten informacions pràctiques d’accessos, horaris, prestadors de serveis i recomanacions pràctiques. Aquestes informacions les han de trobar fàcilment, i en el seu idioma, via Internet, un interlocutor o amb les recomanacions directes dels prestadors de serveis locals trobant un idioma comú. Una vegada a la destinació la necessitat d’informació persisteix, són informacions pràctiques, de caràcter cultural o històric i diferenciador que els ajudarà a decidir-se entre diverses possibilitats o viure experiències tradicionals (visita a artesans locals, compra de productes típics, degustacions gastronòmiques) i serà sobretot a l’allotjament on primer s’adreçaran per obtenir aquesta informació. El valor d’aquestes informacions és molt important pels mercats internacionals i el fàcil accés serà un factor clau en la percepció final de la qualitat de la seva experiència.

193

Interlocutors. La necessitat d’informacions, el desconeixement del territori, la dificultat de comunicació per l’idioma i la necessitat de lligar tots els serveis i reserves des del país d’origen fa imprescindible l’existència d’interlocutors de fàcil accés, ràpida resposta i manifesta predisposició a proporcionar recomanacions i informacions que els ajudi a dissenyar, organitzar i reservar les vacances. Els interlocutors poden ser operadors intermediaris (agències de viatges o Tour Operadors), centrals de reserva o informació, o bé mitjançant proveïdors de serveis locals, que en aquest cas actuaran més com a suport per accedir a la informació o reserva d’algun servei complementari a la seva activitat. En qualsevol cas els mercats internacionals necessiten tenir la percepció que compten amb un interlocutor de confiança que transmet qualitat i veracitat. Seguretat. La incertesa que provoca la distància, el desconeixement de la destinació i la manca de referències sobre experiències en el territori de familiars o amics, en destins poc coneguts com l’Alt Berguedà, genera una major inseguretat vers la veracitat de prestadors locals, sobretot en el cas de guies que no compten amb una empresa física o pagina web; de la qualitat dels serveis que compren i del suport en cas de patir algun imprevist o problema. És molt important tenir en compte aquest fet i ser sensible a aquesta necessitat per proporcionar la informació i el suport necessari que donarà un valor afegit i determinant a la seva experiència viatgera. Accessibilitat fàcil i ràpida. Un element clau a l’hora d’escollir la destinació de vacances és la proximitat i l’accés ràpid i fàcil al país d’origen. En el cas de l’Alt Berguedà aquest element principal és un atractiu important ja que es troba a una distància prudent de l’aeroport de Barcelona, on arriben vols directes de la majoria de països europeus i és el principal punt d’arribada dels viatgers internacionals dels mercats potencials. Tanmateix un factor determinant és la proximitat i l’accessibilitat des de l’aeroport fins a la destinació on realitzar les vacances de Turisme Actiu, així com la facilitat de moviment al propi territori.

194

Per molt atractiva que sigui la destinació i nombrosos els recursos naturals, si l’accés no és fàcil, serà descartada ràpidament. El transport des de l’aeroport i dins del mateix territori pot ser públic o privat, els factors d’influència és que sigui conegut pels mercats internacionals, de fàcil reserva, horaris útils i preus raonables. Productes estructurats. Els mercats internacionals només es veuran atrets per productes amb una estructura clara i coherent, que integrin els diferents recursos, béns i serveis amb una bona relació qualitat – preu, una imatge de marca atractiva i una gestió professional i de qualitat. És molt important reflectir aquesta informació en la promoció dels productes ja que es tracta d’elements bàsics per al coneixement de la diferenciació del producte, les peculiaritats, la localització, el que inclou i el valor afegit que puguin tenir els recursos o prestadors de serveis. Guiatge o eines d’autoguiatge útils i clares. És evident que la principal motivació de turisme actiu és la practica de senderisme i en un segon terme però amb potencialitat de creixement les activitats relacionades amb la bicicleta i els esports d’aventura. Els mercats internacionals pel seu desconeixement del territori, de la llengua i l’interès de dotar de contingut l’experiència, necessiten serveis de guiatge. Tanmateix s’observa una tendència creixent a valorar les experiències en llibertat que permeten al viatger moure’s al seu ritme i experimentar la sensació d’exploració. Per aquest segment de clients les eines d’autoguiatge han de ser útils i clares. Els fulletons promocionals amb el mapa

de ruta i descripció del recorregut són eines que es

manifesten insuficients ja que no serveixen per seguir una ruta. Són imprescindibles eines com Roadbooks, tracks per a GPS i cartografia detallada i de qualitat. Guiatges professionals amb valor afegit. Una motivació de Turisme Actiu molt important pels mercats internacionals potencials són els guiatges de natura i l’observació de flora i fauna. S’observa que els consumidors d’aquestes activitats són normalment grans aficionats a aquestes matèries. El fet que per molts d’ells no es tracti només d’una motivació a l’hora d’escollir una destinació o producte, sinó que sigui una afició, els converteix en clients amb molta experiència, amplis coneixements i materials o eines d’observació d’alta qualitat (guies detallades, prismàtics, telescopis) i que siguin molt exigents amb les explicacions i coneixements del guia. Per tant, perquè les informacions del guia siguin del seu interès han de superar els seus coneixements i aportar un valor afegit a l’experiència, això només és possible

195

amb guies professionals amb coneixements detallats dels recursos. Un exemple clar d’això citat són els observadors d’ocells. Allotjament adaptat a les necessitats del consumidor de Turisme Actiu modern. El servei d’allotjament juga un paper molt important en la percepció de la qualitat d’un producte o una destinació. Quan parlem de qualitat no ens referim necessariament a la categoria de l’establiment sinó a la seva adaptació a les característiques del viatger. Els aspectes que més es valoren són el tracte personalitzat i el manifest interès dels propietaris pels seus hostes, l’ambient familiar i proper, el servei de restaurant o com a mínim la possibilitat de consumició de begudes, poder-se relacionar amb un idioma comú, no sentir-se discriminats per arribar bruts o cansats fruit de la pràctica esportiva, disposar d’informació sobre els recursos i infraestructures del territori, disposar d’un lloc on guardar el material o equipament (bicicleta, cordes d’escalada, bastons de caminar,...), on assecar les bótes o roba, on rentar el material o equipament (bicicleta, botes, roba,...), i flexibilitat en l’horari i el contingut dels esmorzars i sopars, ja que la practica de Turisme Actiu comporta sortides matinals i desgast físic. Restauració equilibrada i tradicional. La practica de Turisme Actiu comporta un desgast físic que ha de ser compensat amb menjars equilibrats i sans. A més, el turisme estranger consumidor de Turisme de natura mostra un gran interès per la gastronomia local i valora enormement el menjar tradicional a base de receptes locals i productes de temporada, així com qualsevol element tradicional relacionat amb la gastronomia (porró, presentació de l’all i oli en morter,...). Així mateix és important que el viatger pugui escollir entre diverses alternatives i que disposin d’una carta en un idioma que puguin entendre. Segons el tipus de recorregut el viatger estranger menjarà en restaurants però és molt possible que necessitin un servei de picnic per emportar.

196

4.4 MICE (MEETING, INCENTIVES, CONGRESSES, EXHIBITIONS) El sector MICE, també conegut com a turisme de reunions, d’esdeveniments o d’incentius d’empresa és segons la OMT23 el sector de reunions i esdeveniment que abasta les activitats basades en l’organització, promoció, venda i distribució de reunions i esdeveniments; productes i serveis que inclouen reunions governamentals, d’empresa i d’associacions, viatges d’incentiu d’empresa, seminaris, congressos i conferències, convencions, exposicions i fires. El mercat MICE és el sector del turisme destinat a satisfer necessitats d’empreses i organitzacions, integrant diferents activitats i finalitats diverses. Els objectius del turisme MICE els podem classificar en dos grans grups:

•

Celebració d’esdeveniments: un congrés, una convenció, una jornada de feina, un seminari, un simposi o una presentació de producte pot ser la causa del viatge amb el valor afegit i motivador de ser celebrat a un lloc diferent del lloc d’origen dels participants i amb les despeses bàsiques d’allotjament, transport, alimentació i activitats complementàries pagades per part de l’empresa.

•

Viatges d’incentius i “Team Building”: el format del viatge és principalment lúdic tot i que té uns objectius concrets que poden ser el premiar treballadors o equips de treball per la consecució d’uns objectius anuals fixats per l’empresa, fomentar el treball en equip entre els membres d’una empresa o organització, esmenar problemes interns fruit de les relacions humanes o l’estrès laboral, o simplement per motivar i millorar la productivitat dels treballadors d’una empresa o fidelitzar clients.

Sigui quin sigui l’objectiu principal del viatge, el tret comú és la integració, en la majoria dels casos, d’activitats lúdiques vinculades al turisme gastronòmic, cultural i actiu. Barcelona s’ha convertit en una de les principals destinacions d’Europa i del món en acollir més congressos internacionals i viatges relacionats amb el mercat MICE. El clima, la cultura, la gastronomia, els atractius turístics de la ciutat, l’ambient, les infraestructures hoteleres i els equipaments per acollir congressos i convencions són 23

Definició de la OMT en la conferencia d’Iguazú al 2005.

197

algunes de les raons perquè Barcelona sigui una de les destinacions predilectes també dels viatges d’incentiu. Barcelona figura en la tercera posició en el rànquing ICCA (International Congress and Convention Association) i en la cinquena del rànquing de la UIA (Unió Internacional d’Associacions). Dades rellevants que ens indiquen la importància del sector MICE a Barcelona són: Número de reunions

Número de participants

Congressos

383 congressos

Jornades, simposis i cursos

286 Jornades, simposis i cursos

Convencions i incentius Total

340.527 43.234

1.813 Convencions i incentius

312.141

2482

695.902

Total

Font: Barcelona Convention Bureau, 2008. En aquest context l’Alt Berguedà, per la proximitat amb la ciutat de Barcelona, els equipaments i instal·lacions disponibles i l’experiència i professionalitat d’empreses en la conducció d’activitats de Turisme Actiu per grups, així com els recursos naturals i culturals, pot esdevenir una destinació molt atractiva per satisfer certes necessitats del mercat MICE. 4.4.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA MICE El mercat MICE es tendeix a relacionar amb destinacions de ciutat ja que la celebració de convencions, congressos i grans esdeveniments troba en les ciutats els equipaments, les instal·lacions i les condicions més adequades. Tanmateix, el turisme MICE integra un subsector que tendeix cada vegada més a buscar destinacions més petites i autèntiques amb els recursos culturals i naturals necessaris per satisfer els objectius d’organització d’activitats d’incentiu i/o la concentració dels participants en espais naturals per celebrar jornades de feina en ambients informals i inspiradors. Això sí, en qualsevol cas la proximitat i la fàcil i ràpida accessibilitat des d’una ciutat atractiva i ben comunicada amb el lloc d’origen del grup, és un condicionant important. A continuació es detallen les característiques generals del mercat MICE, destacant les tendències del subsector del mercat potencial pel Turisme Actiu de l’Alt Berguedà:

198

Més del 50% dels esdeveniments i viatges MICE han estat generats per organitzacions amb vocació privada. A l’any 2008, segons les dades de l’Spain Convention Bureau, un 63,69% de les reunions realitzades a l’estat Espanyol van ser

a través de la

iniciativa privada i un 36,31% per organitzacions de naturalesa pública. Els sectors d’activitat més destacats del mercat MICE són: SECTOR

Mèdic sanitari

20,97 %

Econòmic / Comercial

19,95 %

Cultural

8,40 %

Universitats

8,18 %

Tecnològic

7,95 %

Públic

6,70 %

Científic

6,19 %

Altres

21,65 %

Font: Spain Convention Bureau, 2008. Les sales dels hotels són el tipus d’espai més utilitzat per celebrar les reunions, en detriment de les reunions celebrades en palaus de congressos. Aquesta tendència és encara més destacada segons la mida del grup, que pels grups fins a 100 persones és al mateix allotjament on més demanda hi ha a l’hora d’organitzar la part del viatge destinada a les jornades de feina. Els viatges d’incentiu es solen realitzar a la primavera i la tardor, sent els mesos més populars, en el següent ordre: maig, octubre, juny, abril i novembre. I els mesos amb menys demanda juliol, agost i desembre. El nombre de delegats per reunió o viatge és molt relatiu a l’objectiu del viatge i el tamany de l’empresa. El nombre mig de delegats i el nombre de participants en més del 60% dels esdeveniments és d’entre 50 i 150 delegats. Aquesta tendència és més evident quan més petita és la destinació que acull el viatge MICE.

199

La durada dels viatges MICE també depèn en gran mesura de l’objectiu del viatge. la majoria dels viatges tenen una duració de 2 dies, després entre 3 i 4 i els que menys més de 4 dies. El tipus d’allotjament més demandat en els viatges MICE solen ser els establiments hotelers i la gran majoria utilitza hotels de categoria 4 estrelles. Tot i així, és important tenir en compte pel cas que ens ocupa que els petits grups entre 20 i 70 persones cada vegada és més obert a contractar establiments de menor categoria o no hotelers, com cases rurals, sobretot si la natura del viatge és d’incentiu, el foment del treball en equip, que en el mercat MICE es coneix popularment com a “team building” o les jornades de treball, que com s’ha mencionat anteriorment cada vegada més demanden llocs rurals en detriment de les ciutats. Això sí, una característica imprescindible en els allotjaments és la disponibilitat d’habitacions dobles i individuals per a tots els membres del grup, el servei de restaurant, la disposició de sales de reunions, els equipaments tecnològics necessaris per fer les reunions i presentacions i una certa qualitat o sensació del que podríem anomenar “luxe rural”. Com avançàvem a l’inici d’aquest apartat sigui quin sigui l’objectiu global del viatge, en la majoria dels casos la part de feina és complementada amb activitats lúdiques, que a la vegada tendeixen a tenir el seu propi objectiu. El tipus d’activitats dependrà en gran mesura de la finalitat que puguin tenir, tanmateix en trets generals les activitats més demandades són i en aquest ordre: les gastronòmiques, les visites turístiques, les activitats culturals i les activitats relacionades amb el turisme actiu. L’Alt Berguedà disposa en la actualitat d’allotjaments adaptats per a grups MICE en hotels i cases rurals de 3 estrelles. En el cas dels hotels, que en concret són tres establiments, poden allotjar grups de fins unes 80 a 125 persones aproximadament distribuïts en habitacions dobles, equipades amb les necessitats bàsiques que demanen els grups d’empresa, televisió i connexió wifi en les habitacions, bar i restaurant i sales de reunions amb capacitat de entre 100 i fins a 600 persones, segons la distribució dels participants. Pel que fa a les cases rurals, s’han identificat tres establiments amb capacitat per grups reduïts de entre 16 i 24 persones, amb servei de restauració i disponibilitat de sales adaptables a petites jornades de feina.

200

Addicionalment hem trobat diversos establiments que tot i que no disposen de sales de reunions sí que tenen la capacitat i l’experiència per allotjar grups d’empresa de fins a 60 persones aproximadament amb servei de restauració. Per tant la comarca té una oferta d’allotjament, que tot i no arribar a la categoria de 4 estrelles, disposa d’unes infrastructures i serveis, una localització privilegiada, un encant rural i una ubicació ideal tant per l’atractiu de l’entorn com per la proximitat i accessibilitat des de Barcelona, suficient per atraure grups d’empresa reduïts. Quant a les activitats complementàries, recordem que les més demandades pel mercat MICE són les gastronòmiques, les culturals i les de Turisme Actiu. En aquest sentit la comarca té un gran atractiu gastronòmic, que s’estén més enllà dels allotjaments mencionats, per abastar un ampli ventall de restaurants rurals amb una oferta gastronòmica tradicional amb productes de temporada. Compta a més amb un element d’atracció molt important pel mercat MICE, l’existència de dos restaurants amb estrella Michelin, un d’ells a l’Alt Berguedà, l’altre al Baix Berguedà. Culturalment el mercat MICE pot gaudir de moltes i variades visites i activitats relacionades amb la cultura, la història i l’artesania local. Quant a les activitats relacionades amb el Turisme Actiu, que val a dir, són les més demandades quan el viatge té finalitats de foment del treball en equip o potenciar les capacitats humanes, la comarca es troba en una situació privilegiada amb una oferta àmplia i atractiva d’activitats adaptables segons el nivell d’intensitat física requerida i l’objectiu a assolir. L’Alt Berguedà disposa de la infrastructura d’allotjament, sales de reunions, recursos gastronòmics, culturals, històrics i naturals i les empreses amb el saber fer, l’experiència i la motivació per acollir amb èxit grups d’empresa reduïts amb les finalitats principals d’organització de petits esdeveniments com jornades de treball, presentacions, seminaris i simposis, viatges d’incentiu i “Team Building”·

4.4.2 CONTRACTACIÓ D’ESDEVENIMENTS I VIATGES Les empreses privades i organitzacions que integren el mercat MICE solen delegar la total gestió de l’esdeveniment o viatge a empreses, normalment agències de viatges minoristes especialitzades en aquest sector. Tanmateix, algunes empreses grans, han

201

anat incorporant les seves pròpies agències, anomenades “implant”, o be personal destinat a la gestió d’aquests esdeveniments i viatges, tot i que en la majoria dels casos sempre hi ha una agència de viatges especialitzada al darrere. Tenint en compte que les principals motivacions són reunir a membres de l’empresa o organització, premiar i/o motivar treballadors i fidelitzar als millors clients no ens ha d’estranyar que la demanda dels viatges MICE recaigui en la majoria dels casos en els departaments comercials i de recursos humans, i en les secretàries de direcció. Per tant els esforços en promoció i comercialització s’han d’enfocar a les agències de viatges especialitzades principalment, i de manera complementària directament a les empreses i organitzacions, adreçant-nos als departaments comercials i als de recursos humans. Incentius i “Team Building” El gran potencial de L’Alt Berguedà en el mercat MICE és en l’organització de viatges d’incentius i “Team Building” principalment, que és el sector del mercat que integra més activitats turístiques i en especial de Turisme Actiu. Els viatges d’incentiu són viatges que tenen la finalitat de premiar treballadors, clients o proveïdors. L’empresa assumeix gran part del cost del viatge i en la majoria dels casos els viatges són en grups de 20 a 100 persones. Al tractar-se d’un obsequi i/o reconeixement, la demanda de qualitat i de serveis que facin sentir als participants com un client especial és un tret indispensable. Els viatges de Team Building estan enfocats a millorar la productivitat dels treballadors mitjançant un viatge que d’una manera lúdica i divertida fomenti certes capacitats humanes. A nivell general l’objectiu del viatges pot ser millorar el treball en equip, la interacció de personal de diferents departaments, aproximar els supervisors i encarregats als treballadors, motivar, o reforçar els valors corporatius, en un ambient natural i informal. A un nivell més específic l’objectiu del viatge pot ser el de potenciar capacitats concretes com el lideratge, la comunicació, la seguretat, crear sinergies dins d’un nou grup de treball, o solucionar problemes interns. En aquest cas l’empresa també assumeix el cost del viatge i la mida del grup dependrà bastant del resultat esperat, sempre en grup de 20 a 80 persones.

202

4.4.3 IMPORTANCIA DEL MERCAT MICE Impacte econòmic elevat. El fet de ser viatges majoritàriament en grup que necessiten contractar tots els serveis que formen part del viatge i que han de ser una experiència memorable i de qualitat, fa que les empreses destinin un pressupost important a l’organització d’aquests viatges i els considerin una inversió en la millora de la productivitat i les vendes. Al Berguedà es troben tots els recursos per satisfer la demanda. La comarca de l’Alt Berguedà té les infraestructures, les capacitats humanes i els recursos per satisfer les necessitats del mercat MICE. Un aspecte a destacar és la motivació del mercat MICE en realitzar multiactivitats en ambients naturals i en aquest sentit la comarca posseeix un ampli ventall de possibilitats atractives i de qualitat. Elevada incidència en la desestacionalització. Els viatges del mercat MICE es solen realitzar entre setmana i fora de temporades altes, tenint la seva pròpia estacionalització que es concentra en la primavera i la tardor. Incidència en la previsió de vendes. La contractació de viatges MICE es sol realitzar com a mínim de dos a tres mesos abans del viatge la qual cosa facilita la previsió d’ocupació i ingressos. Com que són viatges que suposen una despesa considerable per a l’empresa i persegueixen uns objectius concrets, són viatges molt planificats, que integren tots els serveis i no deixen marge a l’improvisació. Influència en l’evolució

d’un turisme de qualitat. La demanda de serveis de

qualitat i sensació de luxe és un aspecte intrínsec en els viatges MICE. Les destinacions interessades en atraure aquests mercats han d’adaptar la seva oferta per satisfer la seva demanda de qualitat, així mateix la professionalitat del mercat genera una retroalimentació que contribueix a la millora contínua. És important recordar que normalment són viatges organitzats per agències de viatges especialitzades amb una elevada predisposició a la fidelització si els seus clients queden satisfets amb el viatge. 4.4.4 ESTRUCTURA DE PRODUCTES I NECESSITATS DEL MERCAT MICE El mercat MICE demanda productes molt estructurats i complets, que tot i que normalment es fan a mida per cada client presenten uns trets generals que ens possibiliten determinar una estructura estàndard en la que ens podem basar per crear propostes.

203

Per crear aquesta estructura hem contactat amb les agències de viatges especialitzades més significatives de Barcelona i hem estudiat diferents productes a mida contractats per clients amb diferents objectius. L’estructura de producte que a continuació es detalla s’ha elaborat en funció dels trets comuns dels productes analitzats. 4.4.4 ESTRUCTURA DE PRODUCTE Estudiant els productes adreçats al mercat MICE en l’organització d’un viatge d’incentius o team building, s’ha detectat que les activitats que s’hi integren solen ser l’aspecte més important del viatge sense oblidar les característiques concretes en la demanda d’allotjament, gastronomia i altres serveis com les sales de reunions. La Multiactivitat és l’eix vertebrador del producte més reeixit per aquest mercat, sense oblidar que les activitats relacionades amb la gastronomia i les visites culturals són elements importants i sempre presents en les propostes contractades.

EIX VERTEBRADOR

MULTIACTIVITAT

DESTINACIÓ

PERFIL DEL CLIENT

RESTAURACIÓ I ALLOTJAMENT

CAPACITAT PER A GRUPS

CARACTERISTIQUES INDIVIDUALS

QUALITAT I CATEGORIA

ACCESIBILITAT

NECESSITATS DE GRUP

ADAPTACIÓ A GRUPS

ACTIVITATS ESPORTIVES

OBJECTIUS DEL VIATGE

RECURS CULTURAL

EXIGENT QUANT A LA QUALITAT

SERVEIS COMPLEMENTARIS

VISITES GUIADES ACTIVITATS GASTRONOMIQUES HISTORIQUES I TRADICIONALS

SERVEIS PER TREBALLAR TRACTE DIFERENCIAT

RECURS HISTORIC

204

Destinació Les destinacions més atractives pel mercat MICE són tradicionalment les ciutats tot i que existeix una incipient demanda de destinacions rurals per satisfer les necessitats del mercat MICE relacionades amb els viatges d’incentiu i team builiding principalment on les activitats a realitzar, la concentració dels participants i la sensació de benestar són aspectes importants de la demanda. Pels mercats MICE els aspectes més importants són la capacitat de la destinació per acollir grups i satisfer les seves necessitats proporcionant uns serveis de qualitat deixant en un segon pla, tot i que també important, l’atractiu del paisatge. A l’hora d’escollir una destinació, el client, que pot ser l’agència de viatges especialitzada o directament l’empresa, a través del comitè de treballadors o els departaments comercial o de recursos humans, els aspectes que valoren són: Capacitat de la destinació. Que la destinació tingui la capacitat per allotjar el grup sencer en un mateix allotjament, disposi de sales de reunions i empreses amb experiència en la conducció de grups per realitzar les activitats. Accessibilitat. Un aspecte importantissim i determinant és la fàcil i ràpida accessibilitat des del lloc d’origen del grup o l’aeroport on el grup arribi, en el cas de venir de fora del territori. Les destinacions prioritàries són les que es troben a una distancia màxima de 1 hora i 30 minuts. Activitats. les activitats més reeixides dels productes MICE són les que s’organitzen en format multiactivitat, lúdiques i divertides i que a través de la seva pràctica aconsegueixin un aprenentatge per part dels participants. Les activitats al medi natural són un factor clau per aconseguir aquest aprenentatge ja que es realitzen en un ambient informal, motivador, relaxat, sense necessitat de memoritzar o tenir uns coneixements específics i posicionant a tots els treballadors al mateix nivell, sigui quin sigui el seu rol dins de l’empresa. Les activitats a realitzar han de ser seleccionades en funció dels objectius marcats i les característiques del grup, integrant serveis que li donin un valor afegit a l’experiència i la facin original i única. Les activitats amb més èxit són les interactives, les que proporcionen sensacions, com els reptes personals o la espectacularitat d’allò únic i/o original i les que permeten

205

treballar les relacions humanes, la planificació, la coordinació i l’estratègia: els jocs o gimcanes, les proves d’orientació, les rutes en canoa, els barrancs, els circuits en bicicleta sense gaire dificultat, les tirolines i el parapent, els segways de muntanya i el paintball són les activitats en oferta a l’Alt Berguedà més adients per aquest mercat. El senderisme i les rutes a cavall de moment són les activitats menys atractives pels grups d’empresa tot i que s’aprecia una progressiva demanda. Els grups MICE estan integrats per individus de característiques físiques i psicològiques molt diverses, normalment de edats variades i amb predomini de persones que no practiquen gaire esport, per tant les activitats de turisme actiu destinades a satisfer les necessitats del mercat solen ser més reeixides quan més accessibles i fàcils siguin, sense perdre l’element esportiu i les sensacions que transmeten. Recurs històric i cultural. Els trets diferenciadors de la destinació a nivell històric i cultural són aspectes molt valorats quan formen part del producte. Tenint en compte que els participants no han de ser persones habituades a realitzar activitats de natura, el component històric i cultural integrat en les activitats serà el factor que diferenciï el producte i el faci més atractiu vers altres propostes. Perfil del client És important tenir en compte les característiques específiques del mercat MICE per tal de crear un producte adequat i diferenciat. Solen ser viatges en grup d’entre 20 a 150 persones i els delegats solen ser íntegrament membres de l’empresa o bé treballadors amb les seves parelles. La durada dels viatges d’incentius i team building són principalment de 2 dies, dels quals normalment un dia es destina a les jornades de feina i un altre a les activitats. Els viatges es realitzen durant els mesos de maig, octubre, juny, abril i novembre. Els productes més atractius són els que integren diverses activitats, sense deixar espais buits de temps i les motivacions principals són la interacció entre els components del grup i l’experiència d’emocions.

206

Els viatges poden tenir objectius concrets on les activitats siguin un element important per la seva consecució i hauran de ser adaptades específicament tant a la necessitat del viatge com el perfil dels participants. Les empreses de la comarca interessades i amb capacitat d’adreçar-se a aquest mercat, per organitzar viatges reeixits d’incentius i team building han de considerar els següents aspectes:

Quin és l’objectiu concret de la empresa amb el viatge.

Quin és el perfil dels participants, promig d’edat, proporció de sexes, rols dins l’empresa.

Característiques personals dels participants, si hi ha vegetarians o amb dieta específica, al·lèrgics, amb discapacitats, etc.

Preferències dels participants o dels organitzadors quant a les activitats.

Pressupost aproximat de l’empresa pel viatge i/o producte.

Tenir un pla alternatiu per si les activitats al medi natural no es poden realitzar per causes meteorològiques.

El client MICE és un client molt exigent que demanda un tracte rigorós, professional i personalitzat. Restauració i allotjament La gastronomia és un element molt important en els productes MICE i és en un dels serveis que més pressupost es destina. La natura del viatge com un esdeveniment motivador i de reconeixement implica l’especial rellevància en el recurs gastronòmic. Les degustacions gastronòmiques i les activitats relacionades amb la gastronomia i l’enologia són una de les motivacions principals dels viatgers.

207

Els productes MICE integren tots els àpats i s’espera que sigui una oferta variada tant en els components dels menús com en els espais. A l’hora d’escollir un restaurant és important tenir en compte el seu renom, la qualitat del servei i les instal·lacions i els menús basats en la gastronomia tradicional. Un tret a destacar del recurs gastronòmic és també el fet de ser el moment en que tots els membres del grup es concentren i relacionen, es relaxen i comenten les experiències viscudes durant les activitats. Aquest és un bon moment per donar a conèixer els resultats de les activitats, fer saber informacions d’interès o donar premis en cas d’haver organitzat una activitat en format competició. L’allotjament és un altre dels aspectes més valorats pel mercat MICE. Els grups d’empresa desitgen utilitzar establiments de qualitat amb capacitat per allotjar el grup sencer, entenent per qualitat la categoria de l’establiment i els serveis a disposició dels clients, com les sales de reunions, la tecnologia necessària per portar-les a terme, la connexió wifi o el servei de bar i restaurant. Els establiments rurals amb un encant especial quant a l’arquitectura, els serveis i el tracte personalitzat són cada vegada més valorats per petits grups d’empresa que demanen llocs inspiradors i originals, entenent per originalitat l’ambientació tradicional. Serveis complementaris Transport. En el cas del mercat MICE, la disposició d’un transport intern no és un aspecte a destacar, ja que l’ens organitzador del viatge sol contractar un servei de transport a disposició del grup que l’acompanya durant tot el viatge. Visites. La integració de visites turístiques de caràcter històric i cultural complementàries a les activitats principals de turisme actiu són un element molt valorat. En aquest cas és important considerar que el mercat MICE percep la qualitat de les activitats en l’acurada organització i el tracte personalitzat i no contempla activitats de visita lliure. En aquest cas la figura d’un guia local que interpreti el patrimoni és una figura essencial que proporciona un valor afegit a les visites. Altres activitats complementàries relacionades amb el patrimoni històric, artístic i cultural que siguin participatives, on els membres del grup formin part d’una manera activa són també molt atractives. Els tallers gastronòmics, etnològics i artesanals

208

dirigits per experts locals, són activitats complementàries que proporcionen diferenciació al producte. NECESSITATS DEL MERCAT MICE Propostes a mida. A diferència d’altres mercats potencials que busquen productes ja estructurats i organitzats, el mercat MICE demanda l’elaboració de productes a mida, especialment dissenyats en funció dels objectius del viatge i les característiques de l’empresa i dels participants. L’ens organitzador del viatge sol formar part activa de l’elecció de les activitats i dels serveis integrants. És habitual que demandin diverses propostes per escollir entre diferents alternatives i desitgin provar els productes abans de formalitzar la contractació. Tracte personalitzat. El mercat MICE és un client molt exigent que espera un tracte únic i destacat, per tant un tracte personalitzat i rigorós i una resposta ràpida a les seves peticions - no superiors a les 48 hores - són aspectes essencials que poden determinar la contractació del producte. En aquest tracte personalitzat el mercat MICE també espera flexibilitat per modificar el producte i el número de participants en qualsevol moment i hem d’estar preparats per canvis fins a última hora. La capacitat de l’organitzador i del proveïdor del producte per incorporar elements corporatius de l’empresa són aspectes valorats i esperats. Sensació de “luxe rural”. Els viatges corporatius per la seva naturalesa com element incentivador, motivador i de recompensa o premi busquen l’exclusivitat com a element per assolir aquestes finalitats. El viatge d’incentiu ha de reunir unes característiques que el facin únic i generi una experiència diferenciadora fora de les capacitats personals del treballador a l’hora de viatjar. Per aquesta raó els viatges d’empresa impliquen serveis d’alta categoria. En les zones rurals el luxe es manifesta en la distinció, el bon gust, els detalls, la personalització dels productes i la integració d’elements de tractament de salut com circuits Spa o teràpies de relaxació posteriors a les pràctiques esportives. Originalitat en les propostes. El mercat MICE és un sector turístic molt competitiu. l’alta rendibilitat que generen els grups d’empresa ha propiciat l’aparició de nombroses empreses especialitzades en l’organització d’esdeveniments que busquen la diferenciació a través de productes originals i únics. L’èxit d’un producte i la seva

209

distinció entre diferents alternatives és condicionada a la originalitat de la proposta i la forma d’assolir els objectius.

210

4.5 COM ARRIBAR ALS PUBLICS POTENCIALS Aquest apartat vol ser una aproximació al funcionament de diferents canals de promoció i comercialització que es poden fer servir per arribar als públics potencials que fins ara s’han fixat per a l’Alt Berguedà. L’objectiu és estudiar el funcionament, els processos, les condicions de contracte i les diferents oportunitats i avantatges que ens possibiliten els diferents canals, i comprendre així la complexa gestió i facilitar una eina bàsica a l’hora de preparar productes i campanyes de comercialització, minimitzant els costos i maximitzant la rendibilitat. 4.5.1 TOUR OPERADORS I AGÈNCIES DE VIATGES Un dels canals per arribar als públics potencials és a través de Agències de viatges i Tour Operadors especialitzats en la comercialització de productes de Turisme Actiu i/o adreçats als mercats potencials, que són el familiar, l’esportiu, el d’incentius i l’estranger. Tot i que no és rellevant en el cas que ens pertoca aprofundir en les diferències entre una Agència de Viatges i un Tour Operador, ja que els processos de funcionament i els pactes als que podem arribar són similars, creiem interessant donar-ne a conèixer les diferències. Cal destacar però, que la legislació vigent sobre la naturalesa i les competències dels intermediaris turístics es troba en ple procés d’actualització i és possible que pròximament apareguin noves figures intermediàries o es modifiqui la legislació actual i la qual cosa farà necessari completar les definicions a continuació detallades. Els operadors intermediaris es classifiquen en tres grups24: a) Tour Operadors o Agències de viatges Majoristes: són aquelles que projecten, elaboren i organitzen tota mena de serveis i viatges combinats per al seu oferiment i venda exclusiva a altres agències de viatges; no poden oferir ni vendre els seus productes directament a l'usuari o consumidor.

Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges.

211

b) Agències de Viatges Detallistes (o minoristes): són aquelles que o bé comercialitzen el producte de les agències majoristes venent-lo directament a l'usuari o consumidor, o bé projecten, elaboren, organitzen o venen tota mena de serveis i viatges combinats directament a l'usuari; no podent oferir ni comercialitzar els seus productes a través d'altres agències. No estan incloses en aquesta limitació les funcions de les agències de viatges detallistes en qualitat de representants de les agències de viatges estrangeres, així com tampoc la possibilitat de practicar en la seva plenitud la funció receptiva. c) Majoristes-detallistes: són aquelles que poden fer simultàniament les activitats dels dos grups anteriors. Al mercat nacional existeixen poques agències especialitzades en productes de Turisme Actiu, sobretot si ens comparem amb la resta d’Europa on les agències especialitzades fa més de 20 anys que funcionen. Tot i així comptem amb l’existència d’algunes agències especialitzades en Turisme Actiu tant adreçades al mercat nacional, com receptives de mercat internacional, i agències especialitzades en turisme familiar, turisme esportiu i turisme d’incentius. Al mercat internacional existeix un gran nombre d’operadors especialitzats, de manera que quan un client vol fer Turisme Actiu té clar a qui dirigir-se, per tant a l’hora de crear productes i definir estratègies de comercialització no ens podem oblidar dels més destacats25. Comercialitzar els nostres productes a través d’agències de viatges i Tour Operadors comporta una sèrie de beneficis però també una sèrie de compromisos que haurem d’assumir. Alguns dels beneficis són:

Captació d’un ventall de públic més ampli que amb els nostres mitjans

Ampliació dels mercats d’origen dels clients.

Reducció dels costos de promoció.

Ampliació de la temporada d’ocupació.

Increment de l’ocupació i dels beneficis.

Llistat d’agències de viatges i Tour Operadors estrangers, Annex 4.

212

Atracció d’un client especialitzat que incideix en l’evolució de la qualitat del producte.

Millora de la previsió d’ocupació i d’ingressos.

Per arribar als beneficis esmentats, hem d’assumir una sèrie de compromisos amb els operadors intermediaris: La comissió. Quan utilitzem els serveis d’intermediaris, hem d’estar disposats a compartir part del nostre marge de benefici. Els operadors ens demanen un preu net diferenciat i inferior del preu de venta al públic que nosaltres tenim establert. La diferència entre el preu de venta al públic i el preu net, és el marge de benefici de l’intermediari que anomenem comissió. La comissió afectarà el nostre marge de beneficis, però redueix els costos de comercialitzar els nostres productes i ens permet ampliar els mercats i arribar a un públic que ens seria difícil pels nostres mitjans. La comissió demandada serà diferent segons si l’intermediari és una agència de viatges detallista o un Tour Operador. Com que les agències de viatge comercialitzen els productes directament al consumidor final la comissió que solen percebre és del 10%, en canvi els Tour Operadors, al comercialitzar el producte a través de les agencies de viatge detallistes, a les quals han de donar una comissió del seu benefici, solen percebre un 20%. Cal tenir en compte que aquest marge de benefici que destinem als intermediaris és un cost molt inferior a la despess que hauríem de fer nosaltres per arribar als mateixos clients. També és important tenir en compte a l’hora de negociar comissions amb proveïdors intermediaris que ells també han de fer esforços i inversions en promoció i posicionament per vendre el nostre producte.

Marge de benefici aproximat del 30% 10%

10%

10% MINORISTES

MAJORISTES

213

El cupo. Per gestionar les reserves, els intermediaris ens demanen un cert “cupo” (nombre de places amb reserva garantida amb un determinat dia d’alliberament (o release), que és la data límit que te l’intermediari per vendre les places del cupo, les que no siguin venudes s’alliberen per a que les pugui vendre el proveïdor. El cupo agilitza les reserves ja que permet que l’intermediari pugui garantir la reserva sense necessitat de confirmació expressa del proveïdor. Aquest és un sistema dinàmic, que aporta beneficis a ambdues parts: redueix els costos d’administració i afavoreix la contractació immediata. Les reserves fora de cupo o de data límit d’alliberament s’anomenen “sobre demanda” (on request). Edició de catàlegs. Les agències de viatges i Tour Operadors editen un o més catàlegs amb els productes que ofereixen i la programació anual. Tradicionalment els catàlegs s’editaven dues vegades l’any, corresponents a les estacions d’hivern/tardor i primavera/estiu. En l’actualitat trobem intermediaris que continuen utilitzant aquest sistema i d’altres que editen un catàleg anual. Sigui com sigui és important tenir en compte que una vegada l’intermediari ha tancat la programació no incorpora nous productes fins a l’edició del següent catàleg. L’edició dels catàlegs anuals sol ser al mes de setembre i dels que s’editen per temporada al setembre el catàleg tardor/hivern i al febrer el catàleg primavera/estiu. Així doncs és evident que els dos mesos previs a l’edició del catàleg solen ser els destinats a l’elecció dels productes i la determinació dels conseqüents contractes. Cal destacar que aconseguir que les empreses intermediàries especialitzades s’interessin pel nostre producte i decideixin incorporar-lo al seu catàleg, no és tasca fàcil ni immediata. Una vegada aconseguit el contacte amb la persona encarregada de l’elecció de projectes, haurem de presentar el nostre producte i tenir en compte que la seva resposta pot ser no immediata. Una vegada copsat el seu interès és normal que vulguin fer una “prospecció de terreny”, es a dir, provar el producte i els serveis associats. En aquest cas és habitual compartir els costos de prospecció i per tant si els intermediaris inverteixen el seu temps i assumeixen els costos de desplaçament, nosaltres assumirem els costos de l’estada o del test del producte.

214

Si aconseguim que l’operador intermediari quedi satisfet i vulgui comercialitzar el nostre producte, no ens ha d’estranyar que ens demani fer modificacions o adaptacions a les característiques dels seus clients. En aquest cas és aconsellable ser flexible sempre i quant aquestes modificacions no afectin a la qualitat del producte o servei, i hem de tenir els coneixements necessaris i la iniciativa per aconsellar sobre la viabilitat i resultats de les seves peticions. 4.5.2 FIRES DE TURISME A nivell mundial existeixen moltes fires adreçades al sector turístic, moltes d’elles de gran renom pel volum de visitants que concentren tant a nivell professional com de públic en general. Algunes de les fires més importants són la World Travel Market a Londres, la ITB a Berlín, o FITUR a Madrid. Les fires són lloc de trobada entre destinacions, proveïdors de serveis, intermediaris turístics i públic en general i per tant una interessant oportunitat per promocionar el nostre producte turístic, arribar a captar l’atenció d’operadors intermediaris o atreure clients directes potencials. Tanmateix és molt important tenir en compte que les fires més grans i genèriques de turisme no sempre són les més adequades per promocionar el nostre producte i poden no ser les fires més interessants per aconseguir l’objectiu d’atreure turista foraster consumidor de Turisme Actiu. El Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà com a ens promotor del Turisme a la comarca participa cada any en una sèrie de fires amb presència directa i estand propi, dins de l’estand general de Turisme de Catalunya, o bé de la Diputació de Barcelona, i a d’altres amb enviament de material promocional. Per les empreses de Turisme Actiu de l’Alt Berguedà i aquelles empreses de turisme que oferten un producte a la comarca, la participació del consorci en aquestes fires representa una oportunitat de presentació i promoció molt important a uns costos reduïts. Per què el consorci pugui promocionar els productes i empreses del territori i treure el màxim rendiment de la participació a les fires, ha de tenir un coneixement directe de les empreses, els seus productes i serveis i disposar de material promocional de l’empresa. Per tant es fa necessària la implicació dels empresaris per aconseguir

215

l’objectiu comú de promoció, i que aquests s’esforcin en mantenir amb el consorci una comunicació fluida, contínua i actualitzada sobre les novetats dels seus productes, serveis i/o instal·lacions o qualsevol altre aspecte que pugui ser d’interès. És necessari mantenir la presència les fires genèriques però també apostar per la participació directa en les fires més específiques relacionades directament amb el Turisme Actiu, el senderisme, els esports o adreçades a públics concrets com el públic familiar o el de turisme d’incentius26. Per tal de promocionar el territori com una destinació de Turisme Actiu, el consorci ha de disposar d’un material promocional concret, atractiu i de qualitat. Els catàlegs més atractius són els promocionals a nivell genèric del Turisme Actiu a la comarca, vinculat als trets diferenciadors que doten d’identitat el territori,

la cultura, l’història, la

gastronomia i la població local i els catàlegs específics per mercats, associant l’oferta d’activitats i productes, en aquest cas dirigida a públic familiar, esportiu, de senderisme i BTT. A més de la promoció a l’estand amb material gràfic existeixen altres accions directes que cal potenciar:

Les presentacions públiques. En ocasions formen part de les accions de promoció firal de l’Agència Catalana de Turisme, que habilita un espai de l’estand general i s’encarrega de convocar als assistents. En aquests casos la comarca de l’Alt Berguedà no ha de perdre l’oportunitat de presentar la comarca, els recursos naturals i els productes, i ha de treballar en la convocatòria

dels

assistents

assegurar-se

que

s’emporten

material

promocional, informació de productes concrets i els contactes de les empreses amb les que haurien de contactar.

La disposició de paquets concrets amb informació detallada del producte, preus i empreses que els porten a terme. Els operadors intermediaris, sobretot els estrangers solen buscar productes nous en destinacions conegudes al seu país, ja que generen major atractiu pel seu client que destinacions desconegudes. Per això, en el cas de l’Alt Berguedà, com que encara és una destinació poc coneguda, és necessari reforçar la comercialització de la

Llistat de les fires especialitzades més importants, Annex 5.

216

destinació amb unes propostes concretes de productes viables i adaptats a les necessitats del client potencial, que si a més ja van acompanyades del preu i el contacte del proveïdor local serà molt més atractiva a l’operador intermediari.

Les reunions personals amb els operadors intermediaris més destacats, prèvia selecció de les agències i concertació de cites a la fira. Per treure el màxim rendiment de l’assistència a una fira turística és necessari fer la feina prèvia de seleccionar els operadors intermediaris del país on s’ubica la fira que més ens poden interessar, contactar amb ells per presentar el producte de Turisme Actiu de l’Alt Berguedà, convidar-los a que ens visitin i intentar en la mesura del possible confirmar cites concretes per presentar la destinació i els productes. Així mateix no podem oblidar la resta d’operadors intermediaris que considerem d’interès tot i que la seva localització no sigui al país on es celebra la fira, ja que els operadors viatgen a les fires per buscar informació de nous productes i destinacions.

4.5.3 WORKSHOPS Els Workshops son trobades de treball entre proveïdors de serveis turístics (oferta) i operadors intermediaris (demanda). El funcionament general és el de reunions personals prèvia cita concertada. Les empreses amb la seva participació en aquestes jornades té l’oportunitat de parlar directament amb els proveïdors intermediaris potencials, presentar el seu producte i establir pactes de col·laboració. l'Agència Catalana de Turisme organitza una sèrie de workshops anuals com accions recollides anualment en el seu Pla d'Accions i Objectius amb la finalitat de posar en contacte l'oferta turística catalana amb la demanda, estrangera o del territori espanyol. Així com la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona organitza workshops propis i col·labora activament en l’organització dels de l’Agència Catalana de Turisme. La majoria d’aquest workshops estan adreçats a qualsevol empresa turística que vulgui participar previ pagament d’una quota d’inscripció i poden ser directes, si es realitzen en el país emissor, o inversos si es realitzen a Catalunya27. A l’igual que les Fires de Turisme existeixen Workshops de turisme genèric i workshops específics, tanmateix en aquest cas encara hi ha molt pocs workshops

Llistat dels Worshops organitzats per l’Agència Catalana de Turisme i/o la delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona Annex 5.

217

específics i els operadors potencials els podem trobar a qualsevol de les jornades organitzades. Pel que fa al Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà seria interessant valorar la possibilitat d’incloure dintre del Pla d’Accions anuals la organització de workshops, tant interns a nivell comarcal per afavorir la comunicació i l’intercanvi d’experiències i productes entre els diferents agents implicats en el sector del Turisme Actiu, així com inversos convidant als operadors especialitzats més importants a nivell Espanyol i estranger. En aquest darrer cas el workshop hauria d’anar precedit per un viatge de familiarització dels convidats a la comarca amb l’objectiu de donar a conèixer el territori i facin el test dels productes i serveis de les empreses locals. 4.5.4 CENTRES DE PROMOCIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA L’Agència Catalana de Turisme amb l’objectiu de realitzar accions de promoció, comercialització i marketing de Catalunya com a destinació turística, tant a l'estranger com arreu de l'Estat espanyol, dirigeix la xarxa de Centres de Promoció Turística de Catalunya (CPT) als principals mercats emissors. Disposem de CPT a Bèlgica, Holanda i Luxemburg, Finlàndia, França, Països Bàltics (Letònia, Lituània i Estònia), Regne Unit, Rússia, Suècia i Ucraïna. Els objectius principals dels CPT són donar a conèixer les característiques i les tendències de futur de la demanda turística als mercats emissors i realitzar accions de promoció i marketing per atreure visitants a Catalunya, potenciar la comercialització de productes turístics concrets per tot el país, que afavoreixin la desestacionalització i incrementin el valor afegit, com són el turisme cultural, el turisme actiu, el turisme rural, etc. Algunes de les actuacions que realitzen els CPT són campanyes publicitàries als mitjans de comunicació per incrementar el coneixement de la marca Catalunya com a destinació turística. Participació en fires internacionals i nacionals, organització de workshops inversos i directes, viatges de familiarització (Fam Trip), premsa i prospecció.

218

La complicitat del Consorci de Turisme amb els CPT dels països emissors on trobem els mercats potencials estrangers és important per aprofitar al màxim els fluxos de coneixements i contactes. Els CPT pot ser una eina molt útil per aprofundir en les característiques i tendències de la demanda dels mercats potencials, aconseguir contactes directes dels intermediaris més importants i especialitzats, donar a conèixer la destinació Alt Berguedà a través de les accions promocionals que els CPT realitzen o com intermediaris entre el consorci i els operadors més importants a l’hora d’organitzar Workshops, viatges de familiarització per operadors i premsa i assistència a fires. 4.5.5 PREMSA ESPECIALITZADA Les revistes de Turisme són un mitjà més per arribar als públics potencials d’una manera àmplia i massiva. A l’igual que la resta de canals esmentats és important fer una adequada selecció de les revistes on promocionar-nos enfocant els esforços en revistes especialitzades en viatges de natura, de turisme actiu o adreçades al mercat familiar, esportiu o professionals del sector turístic principalment. La promoció de la comarca Alt Berguedà i dels productes que ofereix a través de revistes especialitzades es pot realitzar de diferents maneres28:

Inserció publicitària. Es tracta de l’eina més comuna ja que la majoria de revistes de viatges destinen una part de l’edició a la promoció d’empreses i destinacions previ pagament d’una quota, que es determina segons les dimensions del disseny i la ubicació de l’inserció dintre de la revista. Aquesta publicitat finança part de l’edició de la revista i en alguns casos és la font de finançament principal ja que són revistes gratuïtes. Tot i que les insercions publicitàries són una eina de promoció útil hem d’intentar aparèixer amb altres fórmules fora de l’apartat promocional específic.

Reportatges i rutes. Un mitjà per aparèixer a les revistes especialitzades com a part del contingut del sumari és arribant a pactes de col·laboració amb el departament de continguts de la revista per a que puguin realitzar reportatges sobre la destinació o difusió d’algun producte en concret. Hi ha diferents fórmules, les més utilitzades són assumir els costos de gestió del reportatge o estada del redactor o l’enviament d’una proposta de reportatge a modificar o

Llistat de revistes especialitzades en els principals mercats potencials, Annex 6.

219

adaptar per l’equip redactor, així com els “press trips” on es convida d’una vegada a diverses revistes especialitzades a conèixer el territori i els productes per que puguin realitzar els seus reportatges.

Participació en concursos promocionals. Moltes revistes de natura i viatges fan servir concursos com a eina dinàmica per fidelitzar als lectors i premiar-los. Amb la participació al concurs proveint d’un premi relacionat amb una experiència activa a l’Alt Berguedà, aconseguim una promoció més destacada i apreciada pels lectors, a més d’assegurar la visita d’uns clients a la comarca que tastaran el producte i faran bona publicitat si l’experiència ha estat positiva.

A part de les revistes especialitzades, existeixen altres publicacions que cal tenir en compte pel seu èxit de difusió i la fidelització dels seus lectors basada en la confiança de la veracitat i de l’interès dels continguts. Aquestes publicacions són principalment les guies de viatge i els suplements de diaris. Les guies de viatge són per molts turistes independents més que una eina bàsica de consulta i recerca d’informació pràctica, per representar la base a l’hora d’estructurar els itineraris i dotar de continguts els seus viatges. Signifiquen una font indispensable d’informació i en molts casos condicionen els recorreguts i la contractació de serveis del viatger - lector. Les guies de viatge són escrites per redactors que es desplacen d’incògnit a destinacions per explorar territoris i tastar els serveis d’empreses locals fent-se passar per un turista més. Segons la satisfacció de l’experiència promocionaran gratuïtament a la guia el destí i les empreses i productes de turisme que hagin conegut. Tot i que la filosofia de les guies de viatge és la de promocionar destinacions sense cap influència externa, és necessari fer arribar la informació a la redacció i captar el seu interès, mostrant una predisposició per facilitar qualsevol informació que necessitin pels seus viatges de prospecció.

220

En l’actualitat l’Alt Berguedà es contempla a molt poques guies de viatge29, i en les que apareix alguna referència, aquesta es concentra bàsicament en la ciutat de Berga, explicant la Patum, i en el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Tot i que aquestes guies solen ser genèriques, es detecta una progressiva edició de guies més especialitzades en senderisme i cicloturisme, sobretot en el cas de les guies de més renom internacional com la Lonely Planet per exemple. A diferència de les guies de viatge, que normalment són adquirides una vegada el viatger ja ha decidit la destinació de vacances, els suplements o especials de viatges als diaris de major difusió són una eina de promoció per captar l’atenció del viatger d’una manera casual30. Aquestes publicacions solen ser editades els dissabtes o diumenges que són els dies que molts dels lectors dediquen major temps a la lectura. A l’igual que a les revistes de viatge podem aparèixer de varies maneres, amb insercions publicitàries, reportatges del destí o d’algun producte concret o participant en els concursos i altres possibles campanyes de fidelització, sent la eina més eficaç el reportatge reforçat amb una inserció publicitària a la mateixa pàgina. 4.5.6 PORTALS D’INTERNET Com s’ha vist a l’apartat d’estudis de mercat, Internet és un dels principals mitjans de recerca d’informació turística i per tant de promoció de destinacions, productes i empreses. Comptar amb una pàgina web atractiva i de qualitat és important, però si no la tenim ben posicionada per a que els clients ens trobin d’una manera ràpida no li estarem traient el màxim rendiment. Els portals de Turisme i en especial els específics de Turisme Actiu són un canal que ens ajudarà a arribar a un ventall de públic més extens que amb els nostres propis medis, ampliar els mercats i posicionar la nostra web i producte als buscadors, reduint molt els costos:

llistat de les guies de viatge analitzades i més representatives del mercat nacional i internacional, Annex 7. 30 llistat i contactes dels principals diaris amb suplements d’interès, Annex 6.

221

La presència del nostre link en altres webs, ja siguin específiques de turisme actiu o d’altres, incrementa el posicionament de la nostra pròpia pàgina als principals buscadors d’Internet.

Els portals específics de Turisme Actiu treballen pel seu propi posicionament i per tant ampliem les possibilitats d’arribar als públics objectius.

La presència en aquest portals específics ens proporciona reconeixement i la percepció entre els visitants de seguretat en la qualitat i consolidació del producte o destinació.

Cal aprofitar també la presència al portal dinternet de la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona que representa promoció, reconeixement i imatge de qualitat i seguretat de l’oferta turistica que integra la província de Barcelona.

La manera d’aparèixer en webs especialitzades és variada i com que és un mitjà en constant evolució van apareixent noves formules i tipus de Webs. És un canal dinàmic en permanent evolució que requereix una constant actualització per part de les empreses i el Consorci. Alguns portals són de pagament altres gratuïts, a l’igual que la manera d’aparèixer als mateixos. Curiosament s’observa una tendència de major èxit a les accions gratuïtes en detriment a les de pagament, com la inserció de banners o publicitats. Per tant hem de triar entre les fórmules per aparèixer de manera destacada en els portals d’Internet especialitzats aquelles que puguin generar una major percepció de confiança entre els usuaris. En aquest sentit la tipologia de portal i les accions que ens seran més eficaces són: Guies turístiques online autoeditables per viatgers independents. Són portals d’Internet interactius i dinàmics especialitzats en viatges on tothom pot col·laborar en els continguts del Web expressant opinions sobre experiències en destinacions i/o amb empreses turístiques. Els comentaris positius sobre la destinació, els productes, les empreses i els serveis són tan bons prescriptors com el boca-orella o la recomanació de familiars o amics, ja que les persones que participen en aquest portals són viatgers que no tenen cap interès especial en afavorir o perjudicar a una destinació si no de servir com a font d’informació i contribuir a millorar les experiències dels futurs visitats al lloc en qüestió.

222

Portals especialitzats en Turisme Actiu o en la pràctica d’alguna de les activitats esportives contemplades dintre d’aquest turisme. Són pàgines Webs creades per aficionats al turisme actiu i cada vegada més professionalitzades comptant amb el suport i finançament d’empreses del sector que es promocionen a canvi del pagament d’una quota o la contractació d’un banner publicitari. En aquestes webs apareixen ressenyes de viatges, de rutes, informació sobre l’estat dels equipaments en certs recursos naturals, informació de productes, de recursos i d’empreses i cada vegada són un canal més efectiu per arribar als públics objectius.

223

5. BENCHMARKING

224

5.1 WALKERS WELCOME CYCLISTS WELCOME Certificacions i etiquetes de qualitat La

certificació

“Welcome”

promoguda

per

“Enjoy

England” és un reconeixement pels allotjaments que ofereixen certes facilitats i serveis per satisfer les necessitats específiques dels senderistes i cicloturistes. Al

Regne

Unit

aquesta

certificació

d’anar

acompanyada d’una certificació de Qualitat i aplica una quota anual. Els establiments que s’hi adhereixen garanteixen:

Facilitats i espais per rentar i/o assecar roba i bótes, espai cobert per guardar la bicicleta i alforges, farmaciola a disposició dels clients, accés a un punt d’aigua per rentar les bicicletes, kit d’urgència de reparació de bicicletes.

Servei de menjador amb àpats preparats per cobrir el desgast físic i horaris adaptats per facilitar la pràctica de l’esport, servei de begudes, servei de pícnic per emportar. En cas de no comptar amb servei de menjador, els serveis descrits han de ser accessibles a una distància màxima d’una milla (1600 metres).

Informacions pràctiques. Disposar d’informació sobre els serveis d’assistència mèdica més propera, servei de rescat, mapes i llibres de rutes, transport públic i d’equipatge, informació meteorològica, visites i activitats complementàries, bancs i caixers.

AVANTATGES DE LA INICIATIVA

Especialització en el mercat senderista i cicloturista.

Imatge de qualitat.

Garantia de cobrir les necessitats del client.

Promoció dels establiments que s’adhereixen.

Dóna noves oportunitats comercials, sense que resulti car complir els requisits obligatoris.

Dóna noves oportunitats econòmiques.

225

POTENCIALITATS D’APLICACIÓ A L’ALT BERGUEDÀ Amb l'objectiu d'afavorir la implantació de la cultura de la qualitat en el sector turístic, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona col·laboren en la implantació de la certificació de qualitat SICTED a la província de Barcelona i des de el 2006 s’està aplicant en diferents destinacions catalanes, entre elles i amb forta implantació a l’Alt Berguedà. La iniciativa concreta de la certificació “welcome” s’ha treballat a través de l’Associació Catalana d’Empreses de Senderisme, sota la denominació “Benvinguts!” i hi ha perspectives de començar-la a introduir properament. Aquesta és una iniciativa interessant que ofereix la oportunitat de introduir la certificació i formar part dels primers territoris en adoptar una iniciativa de certificació innovadora, complementant la certificació SICTED existent. DADES DE CONTACTE I INFORMACIONS ADDICIONALS

www.qualityintourism.com

www.calidadendestino.es

www.empresesdesenderisme.com

http://walking.visitscotland.com/welcome

226

5.2 “Q” DE TURISME ACTIU (Espanya) Certificacions de qualitat Els empresaris de Turisme Actiu ja poden adherir-se al Sistema de Qualitat Turística de l’Estat Espanyol segons la recent publicació de la norma UNE 188003:2009 Turismo Activo. Amb aquesta normativa s’estableixen els procediments d’auditoria i reglamentació associats a la Marca “Q”. Els avantatges d’aquesta certificació vers altres radiquen en la popularitat i ampli coneixement que té el públic general sobre aquesta certificació i la seva ràpida associació amb la qualitat gràcies a les campanyes publicitàries que s’han a terme per tal de difondre-la. Es tracta d’una certificació coneguda i valorada pel consumidor. En el cas del Turisme Actiu la seva implementació presenta certes dificultats ja que és una activitat que manca d’una regulació única a nivell nacional i són poques les Comunitats Autònomes que tenen regulació pròpia. Això sense oblidar l’escassa formació de tècnics especialitzats que puguin fer auditories fiables i de la qualitat necessària. AVANTATGES DE LA INICIATIVA

Certificació amb ampli reconeixement per part del públic.

L’anàlisi interna de l’empresa ajuda a anticipar problemes i a millorar la seguretat.

Aplica la qualitat de manera transversal.

Clarifica aspectes no regulats i pot aportar continguts d’una possible normativa nacional.

Implica la gestió dels riscos laborals en un sector on de moment encara no s’està aplicant.

POTENCIALITATS D’APLICACIÓ A L’ALT BERGUEDÀ El sector del Turisme Actiu agrupa a Espanya més de 1300 empreses de les quals unes 260 es troben a Catalunya. L’aplicació de la “Q” de Turisme Actiu tindria a curt termini un impacte més visible entre el consumidor que altres certificacions ja que és una etiqueta reconeguda que ja forma part de la oferta turística nacional.

227

A Catalunya els establiments certificats són 250 agències de viatges, 52 hotels i apartaments, 3 càmpings, 1 allotjament rural, 9 platges, 4 espais naturals protegits, 4 estacions d'esquí, 3 oficines d'informació turística i 4 serveis de restauració. El fet de ser una certificació nova que tot just comença ara a implantar-se impedeix comptar amb experiències reals que ens facilitin analitzar la seva rendibilitat però representa una oportunitat interessant per les empreses de Turisme Actiu de formar part d’una xarxa d’empreses a nivell nacional amb un reconeixement de qualitat referent al mercat turístic. Amb l'objectiu d'afavorir la implantació de la cultura de la qualitat en el sector turístic, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona col·laboren en la implantació de la certificació de qualitat SICTED a la província de Barcelona i des de el 2006 s’està aplicant en diferents destinacions catalanes, entre elles i amb forta implantació a l’Alt Berguedà. Aquest fet afavoreix i facilita la implementació de la “Q” de Turisme Actiu a les empreses del territori.

DADES DE CONTACTE I INFORMACIONS ADDICIONALS

www.calidadturisticahoy.es

www.calidadturistica.es

228

5.3 SENDERISME AMB RUCS Producte Turisme Actiu Des dels anys 90 els productes de senderisme amb rucs han esdevingut un fenomen social a França. La FNAR (Fédération Nationale Anes et Randoneés), associació que integra una setantena de socis promou la seva cria, fomenta el seu ús com a animal de bast en l’àmbit del senderisme, i promociona l’estudi i recerca de l’ase i la formació dels agents associats. El senderisme amb rucs és un producte turístic diferent que fomenta l’ús sostenible i la defensa d’un animal en perill d’extinció, adreçats molt especialment a un turisme familiar, tenint també molt èxit entre els grups escolars i els grups de discapacitats. La revalorització del ruc ha comportat l’aparició de noves oportunitats econòmiques i la recuperació de la cultura rural i l’artesania vinculada al treball amb aquest animal. A França són moltes i variades les empreses que treballen entorn del producte de senderisme amb rucs, a més dels criadors, els guies i les empreses que ofereixen els diferents productes de senderisme amb rucs, trobem empreses de vehicles de tir, de producció de llet i cosmètics, els d’artesania i les empreses que es dediquen al seu ús terapèutic. AVANTATGES DE LA INICIATIVA GES DE LA INICIATIVA

Cooperació i intercanvi entre els agents implicats del territori.

Oferta d’un producte innovador i especialitzat.

Oferta molt apropiada per al mercat familiar.

Possibilitats de comercialització al mercat francès d’un producte reeixit al seu país.

Noves oportunitats econòmiques amb la recuperació d’antics oficis.

Integració sectorial (criadors, guies, fabricants de material, allotjaments).

POTENCIALITATS D’APLICACIÓ A L’ALT BERGUEDÀ Arreu de Catalunya la cria del ruc i el seu aprofitament com animal de bast i de tir tenien una gran tradició i la recent recuperació i posada en valor del ruc català ofereix possibilitats interessants. Tot i la pràctica extinció dels rucs, amb independència de la

229

raça, l’existència a l’Alt Berguedà del nucli zoològic Fluives a Olvan, representa un punt de partida pel desenvolupament d’un producte de senderisme amb rucs. En l’actualitat Fluives es dedica a la cria del ruc català i funciona com una aula d’interpretació del ruc, però no ofereix activitats més enllà de la visita al centre i de l’exposició que aquest conté. El progressiu desenvolupament del turisme eqüestre i l’existència d’hípiques i centres de cria augmenta el potencial d’aplicació a un públic familiar que ja existent al territori. L’existència a Catalunya de dos empreses que lloguen rucs per fer senderisme ens ofereix l’oportunitat de comptar amb experiències i referents nacionals. DADES DE CONTACTE I INFORMACIONS ADDICIONALS

www.ane-et-rando.com.

www.bourricot.com

www.chemin-stevenson.org

www.anespyrenees.net

www.sellerie-lacuche.com

www.equitech.fr

www.pinseguerre.com

www.equi-marche.com

www.prommata.org

www.maison-de-l-ane.com

www.associationmediane.org

www.paisatgeiaventura.com

www.rucsdelcorredor.com

www.anespyrenees.net

230

5.4 SENDERISME A PEMBROKESHIRE (Gal.les) Producte Turisme Actiu Amb l’objectiu de dotar d’una activitat econòmica reeixida a un territori rural desafavorit -al sud de Pembrokeshire, a l’extrem

sud-oest

implementar

una

Gal·les,

estratègia

Regne

turística

Unit-

basada

revalorització del patrimoni local i dirigida a un turisme basat en el senderisme i els recorreguts en bicicleta. La constitució d’una associació de desenvolupament rural (SPARC) i la participació local va implicar la recuperació d’una xarxa de camins amb més de 240 Km condicionats per caminadors i ciclistes, característica per l’intens treball amb la població local que va contribuir en la definició conjunta d’estratègies, accions i disseny de recorreguts. Un cop creada una oferta d’itineraris base amb 2 itineraris de llarga distància, 5 rutes pedestres dissenyades a partir d’un tema concret i rutes de tots els nivells de dificultat tècnica, es va ampliar la acollida per mitjà del condicionament d’allotjaments i es va dotar el territori de petits punts d’informació a totes les poblacions. Per últim es va dotar els recorreguts amb el suport gràfic d’una guia de gran qualitat artística i opuscles específics per les passejades curtes. El disseny de propostes de rutes vinculades directament amb la història local i la creació de productes estructurats, basats en el senderisme, la bicicleta i les excursions a cavall, junt amb l’atenció prioritària en la formació dels agents, va facilitar la creació d’una petita agència de viatges per comercialitzar els productes elaborats al territori. La constitució de l’agència de viatges ha estat una iniciativa clau en el desenvolupament reeixit del turisme a South Pembrokeshire. AVANTATGES DE LA INICIATIVA

Implicació directa i activa de la població local a partir dels propis interessos i realitats.

Millores i noves inversions en negocis locals.

Relacions en xarxa de petits negocis.

231

El patrimoni es considera un element indispensable per reforçar la identitat local.

L’estratègia de desenvolupament ha comportat el disseny de productes concrets i la seva inserció efectiva en el mercat turístic per mitjà de la creació d’empreses.

Estratègia turística basada en una adequada segmentació, amb productes turístics competititus tant a nivell nacional com internacional.

POTENCIALITATS D’APLICACIÓ A L’ALT BERGUEDÀ Aquesta experiència te un alt grau d’aplicabilitat ja que les característiques territorials són presents a l’Alt Berguedà, una economia rural amb un incipient turisme però amb necessitat de dinamització, identitats febles, ric patrimoni a valoritzar, existència d’una extensa xarxa de camins condicionats i senyalitzats i empreses turístiques amb capacitat per dissenyar i organitzar productes estructurats. Tanmateix, cal tenir en compte que a Catalunya en general no són habituals aquestes organitzacions rurals de cooperació i que la legislació vigent en la creació d’empreses turístiques no facilita una de les actuacions clau en l’èxit del projecte de Pembrokeshire, la creació d’una agència turística per part de la pròpia gestora del projecte per comercialitzar de manera efectiva els productes del territori. DADES DE CONTACTE I INFORMACIONS ADDICIONALS

www.sparc.org.uk

232

5.5 CAMP DE NEU LA RABASSA (Sant Julià de Loira, Andorra) Producte Turisme Actiu El camp de neu de La Rabassa és conegut com una estació d’esquí de fons innovadora per la inclusió de la multiactivitat en la seva oferta. El projecte va néixer amb l’objectiu prioritari de satisfer les necessitats d’un públic no expert en l’esquí, principalment familiar i de la tercera edat, que va atreure després un públic amb el que en un inici no es contemplava: el col·lectiu de discapacitats. Es tracta d’una oferta de multiactivitat tant a l’hivern com a l’estiu, solucionant un problema bàsic de les estacions d’esquí tradicionals, l’estacionalitat. L’oferta d’hivern es basa en 15km de pistes marcades per l’esquí nòrdic amb un espai especial d’aprenentatge per debutants i un altre per a experts, cursos d’esquí nòrdic i lloguer de material. A la Rabasa s’hi han instal·lat tobogans de neu, únics al Pirineu, adaptats tant per nens com per adults i amb dificultats com girs i contragirs. Un remuntador mecànic puja als visitants que fan la baixada amb unes rodes inflables, amb trineus de plàstic o amb uns matalassos especials. Altres activitats en oferta són passejades amb trineus de gossos i múixing, circuit de 2km senyalitzat de raquetes de neu, cursos d’orientació, construcció d’iglús, supervivència, iniciació a la meteorologia i nivologia i descoberta de la fauna a l’hivern. A l’estiu les activitats estan enfocades a l’aprenentatge a la natura per grups escolars i famílies. AVANTATGES DE LA INICIATIVA

Es tracta d’una iniciativa única al Pirineu Andorrà i inexistent al Pirineu Català

És un projecte innovador i únic adreçat a un públic no expert en esquí.

Aposta per la desestacionalització amb una oferta tant d’hivern com d’estiu.

La iniciativa té un impacte ambiental baix.

Contempla la participació local amb una borsa de treball.

233

POTENCIALITATS D’APLICACIÓ A L’ALT BERGUEDÀ Iniciatives com la del camp de neu de La Rabassa ofereixen una alternativa al model clàssic d’estació d’esquí, reduint els efectes negatius que aquest implica –forta estacionalitat, aglomeracions i poc benefici en l’economia local– a una escala més reduïda i aprofitant el recurs de neu. A l’Alt Berguedà el potencial d’aplicació és considerable, sobretot tenint en compte que el mercat familiar és el principal públic al territori i que ja hi ha punts que les famílies fan servir amb aquest propòsit. Adaptar un model com el de La Rabassa en funció de les característiques del territori i la capacitat de carrega faria aprofitar els fluxos turístics existents, sobretot al Rasos de Peguera i al Parc de Palomera. Els inconvenients més destacables són les condicions climàtiques, la possible falta o insuficiència de neu i l’àmplia oferta d’esquí de fons a zones properes més adients per l’esqui nòrdic. Per tant el potencial d’aplicació té sentit si la oferta d’activitats “d’estiu” és atractiva i abundant. Les raquetes de neu, els trineus, les baixades amb rodes inflables, trineus de plàstic, matalassos i altres, els circuits d’orientació tant de neu com de muntanya, el coneixement de fauna, són algunes activitats amb potencial d’èxit. DADES DE CONTACTE I INFORMACIONS ADDICIONALS

www.campdeneudelarabassa.ad

www.santjulia.ad

http://larabassa.andorramania.com/

234

5.6 VIA FERRADA LES ESCALDILLES (Llo, Pirineus Orientals) Producte Turisme Actiu La via ferrada de Llo és una exemple de gestió per part d’un ajuntament d’un itinerari vertical equipat amb elements artificials per facilitar la progressió per la roca, activitat que cada vegada té més usuaris però que presenta grans problemes a nivell de manteniment, de control i de seguretat. A Llo, la via ferrada Les Escaldilles, s’ha envoltat d’una zona d’accés controlat , on els usuaris poden gaudir de diferents recorreguts adaptats a tots els nivells, familiar, perfeccionament i esportiu, amb la seguretat de que mitjançant una quota d’entrada es compta amb un material homologat i revisat per l’organització, una assegurança d’accidents i una oferta complementària independent, una tirolina a 85 metres de terra, sortides d’espeleologia i descens de barrancs. Amb aquest model de gestió els problemes intrínsecs de l’ús de les vies ferrades es redueix amb la concessió administrativa a una empresa especialitzada, un límit d’usuaris i l’establiment d’uns horaris mínims d’obertura. AVANTATGES DE LA INICIATIVA

Genera un benefici econòmic directe.

La responsabilitat de manteniment recau sobre una única empresa especialitzada.

Es garanteix que els usuaris utilitzen un material homologat i en perfectes condicions.

Es garanteix que els usuaris compten amb una assegurança d’accidents.

Es facilita una activitat esportiva a un públic no expert, el familiar, alhora que hi ha oferta per un públic més experimentat.

Permet el control dels usuaris, el seguiment i la recerca.

POTENCIALITATS D’APLICACIÓ A L’ALT BERGUEDÀ El sistema de funcionament i model de gestió de la Via Ferrata de Llo és un dels més recomanables. La gestió d’una instal·lació municipal per una empresa privada i

235

especialitzada soluciona els principals problemes de manteniment, responsabilitat en cas d’accidents i recuperació econòmica de la inversió. A Espanya el cobrament per l’ús d’una Via Ferrada podria no tenir una bona acceptació en un principi pels usuaris més experimentats i caldria un esforç en la conscienciació que és necessari un control dels usuaris, així com una assegurança de dia, i uns mínims d’equipament per fer la ferrada. Un altre inconvenient és l’obtenció dels permisos per part dels propietaris dels terrenys. El model de Llo presenta un grau d’aplicació a l’Alt Berguedà, sobretot a la Via Ferrata de Vallcebre sempre i quant la inversió necessària s’adreci a adaptar els circuits a un públic familiar i de perfeccionament. DADES DE CONTACTE I INFORMACIONS ADDICIONALS

www.via-ferrat-de-llo.com

236

6. PLA OPERATIU 238

ANUALITAT 1 1. ADEQUACIÓ I MILLORA DELS PRODUCTES EXISTENTS Nom actuació Unificació dels criteris de dificultat

Prioritat Prioritària

Adequació de les eines d’autoguiatge

Prioritària

Inventari dels usos de la Xarxa de Mobilitat Lenta

Prioritària i secundària Prioritària

Senyalització i manteniment del itineraris Informació d’accés als punts d’inici dels itineraris recomanats Integració de serveis complementaris

Prioritària i secundària Prioritària

Adaptació dels allotjaments a les necessitats del Turista Actiu modern 2. CREACIÓ DE NOUS PRODUCTES

Prioritària

Pla de desenvolupament de productes adaptats als mercats potencials Fam trip i Workshop Intern

Prioritària Prioritària

3. PROMOCIÓ I CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DEL PRODUCTE Millora del disseny i continguts dels webs de promoció turística

Prioritària

Promoció a través d’una selecció dels itineraris més atractius

Prioritària

Publicacions promocionals de Turisme Actiu

Prioritària

Dossier professional de Turisme Actiu

Prioritària

Campanya de posicionament Web

Prioritària

Identificació dels intermediaris comercialitzadors

Prioritària

Agenda comercial amb els principals operadors intermediaris

Prioritària

Fam Trip i Workshop amb operadors intermediaris especialitzats

Prioritària

Participació i assistència a fires específiques

Prioritària

Publicació d’articles en revistes especialitzades

Prioritària

Presentació de productes als CPT i OET

Prioritària

Promoció del territori a través d’esdeveniment esportius

Prioritària

Prescriptors i líders d’opinió

Secundària

4. ACCIONS PER AL FOMENT DEL TREBALL EN XARXA Reforçar l’associació empresarial Turisme Actiu

Prioritària

Millora de la comunicació entre els agents turístics

Prioritària

239

Suport en la creació de Webs d’empreses del territori

Prioritària

Accions de promoció i fidelització dirigides al públic de proximitat

Secundària

5. FORMACIÓ I MILLORA DE LA QUALITAT Jornades sobre creació de producte i mercats especialitzats

Prioritària

Jornades sobre especialització de serveis d’ allotjaments i restauració

Secundària

240

ANUALITAT 2 1. ADEQUACIÓ I MILLORA DELS PRODUCTES EXISTENTS Nom actuació Senyalització i manteniment del itineraris

prioritat Prioritària

Equipaments Fase 1. Reorientació de l’oferta d’activitats “d’aventura”

Prioritària

Equipaments Fase 1. Recuperació d’antics trams ferroviaris

Prioritària

Equipaments Fase 1. Aparcabicis

Prioritària

Equipaments Fase 2. Parc de neu a Rasos de Peguera

Prioritària

Equipaments Fase 2. Circuits senyalitzats a Coll de Pal

Prioritària

Equipaments Fase 2. Recuperació de refugis de muntanya

Prioritària

Senyalització turística empreses Turisme actiu

Secundària

2. CREACIÓ DE NOUS PRODUCTES Fam trip i Workshop Intern

Prioritària

3. PROMOCIÓ I CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DEL PRODUCTE Campanya de posicionament Web

Prioritària

Identificació dels intermediaris comercialitzadors

Prioritària

Agenda comercial amb els principals operadors intermediaris

Prioritària

Fam Trip i Workshop amb operadors intermediaris especialitzats

Prioritària

Participació i assistència a fires específiques

Prioritària

Publicació d’articles en revistes especialitzades

Prioritària

Presentació de productes als CPT i OET

Prioritària

Promoció del territori a través d’esdeveniment esportius

Prioritària

Prescriptors i líders d’opinió

Secundària

Creació d’una central de reserves

Prioritària

4. ACCIONS PER AL FOMENT DEL TREBALL EN XARXA Suport en la creació de Webs d’empreses del territori

Prioritària

Club de Turisme Actiu

Secundària

Accions de promoció i fidelització dirigides al públic de proximitat

Secundària

5. FORMACIÓ I MILLORA DE LA QUALITAT Jornades sobre presència a Internet i captació de clients via

Secundària

electrònica

241

Jornades sobre campanyes de fidelització de clients

Secundària

Intercanvi d’experiències amb altres empresaris i destinacions

Secundària

242

ANUALITAT 3 1. ADEQUACIÓ I MILLORA DELS PRODUCTES EXISTENTS Nom actuació Senyalització i manteniment del itineraris

Prioritat Prioritària

Equipaments Fase 2. Parc de neu a Rasos de Peguera

Prioritària

Equipaments Fase 2. Circuits senyalitzats a Coll de Pal

Prioritària

Equipaments Fase 2. Recuperació de refugis de muntanya

Prioritària

2. CREACIÓ DE NOUS PRODUCTES Fam trip i Workshop Intern

Prioritària

3. PROMOCIÓ I CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DEL PRODUCTE Campanya de posicionament Web

Prioritària

Identificació dels intermediaris comercialitzadors

Prioritària

Agenda comercial amb els principals operadors intermediaris

Prioritària

Fam Trip i Workshop amb operadors intermediaris especialitzats

Prioritària

Participació i assistència a fires específiques

Prioritària

Publicació d’articles en revistes especialitzades

Prioritària

Presentació de productes als CPT i OET

Prioritària

Promoció del territori a través d’esdeveniment esportius

Prioritària

Prescriptors i líders d’opinió

Secundària

4. ACCIONS PER AL FOMENT DEL TREBALL EN XARXA Suport en la creació de Webs d’empreses del territori

Prioritària

Accions de promoció i fidelització dirigides al públic de proximitat

Secundària

5. FORMACIÓ I MILLORA DE LA QUALITAT Seminari sobre Sostenibilitat i Qualitat en el Turisme Actiu

Secundària

Intercanvi d’experiències amb altres empresaris i destinacions

Secundària

243

6.1. ADEQUACIÓ I MILLORA DELS PRODUCTES EXISTENTS

Nom

Número d’acció

Unificació dels criteris de dificultat

Objectius Ordenar l’oferta de Turisme Actiu. Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats.

Descripció de l’acció Tant a les pàgines web de promoció turística com a la fulleteria hi ha una gran diversitat de termes per tal de referir-se a la dificultat de les activitats en oferta. És necessari fer un esforç d’unificació de la nomenclatura en clau comarcal. Els nivells de dificultat no s’haurien de confondre amb el públic al qual van dirigits els productes. La nostra proposta és establir 3 nivells de dificultat: alt, moderat i baix. Cal definir uns paràmetres i uns criteris clars que justifiquin la inclusió o exclusió d’un producte en cada un dels nivells. Cal donar a conèixer quins són els paràmetres i criteris al públic final, per tal que individualment es pugui valorar l’elecció de determinat grau de dificultat. Classificar els nivells de dificultat sense aquesta informació dóna lloc a l’arbitrarietat i subjectivitat i pot fer desestimar una ruta per sobrevaloració del nivell de dificultat o per contra pot ocasionar greus problemes a l’usuari si la informació facilitada infravalora el nivell de dificultat.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Webs de promoció turística

PN Cadi Moixeró

Fulleteria promocional

Ajuntaments

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons contractes de manteniment web.

Prioritària

244

Nom

Número d’acció

Adequació de les eines d’autoguiatge

Objectius Ordenar l’oferta de Turisme actiu. Fer més competitius els productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats.

Descripció de l’acció Cal posar a la disposició dels turistes la informació tècnica detallada i eines d’autoguiatge de les rutes i travesses que es promocionen sense un guiatge associat. La informació necessària seria la següent destacant aquelles que cal afegir i/o revisar:

Fitxa tècnica: Nivell de dificultat, distància en quilòmetres, desnivells positiu i negatiu acumulats, altitud màxima, punt d’inici, punt final, cartografia, tipus de senyalització, si és que es tracta d’una ruta senyalitzada, temps de marxa efectiva real.

Tracks GPS: cada vegada hi ha més persones aficionades a utilitzar el GPS en les seves sortides a la muntanya. La millora tecnològica dels terminals incloent les pantalles tàctils entre d’altres funcions- i de la cobertura via satèl·lit, ha fet proliferar aquest aparell entre el practicants de turisme actiu. La descàrrega dels tracks de rutes des de webs de promoció turística és una bona font per a l’autoguiatge. De totes maneres cal ajustar bé els tracks i netejar-los i passar-los a tants formats com sigui possible per tal de fer-los compatibles amb el màxim nombre de terminals.

Roadbooks: Es tracta d’una senzilla però efectiva eina d’autoguiatge que neutralitza els efectes del vandalisme sobre les senyals de la ruta o les variacions provisionals de l’itinerari en cas d’obres o de terreny impracticable. Eina molt fàcil d’utilitzar i més pràctica que els les descripcions tècniques, ràpida d’actualitzar amb mínims costos. La creació d’un full de ruta per als itineraris seleccionats i posar-los a la disposició del públic a través de les oficines d’informació en versió paper i en format PDF descarregables des dels webs de promoció turística, donarien un valor afegit i una seguretat important als productes basats en rutes. El roadbook es pot adaptar fàcilment al públic al que va dirigit, amb la qual cosa el format adreçat al públic familiar pot incloure un disseny i interpretació

245

adaptat a aquest públic i la resta poden ser més tècnics.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Web del consorci de turisme de l’Alt Berguedà

Ajuntaments

Webs ajuntaments

PN Cadí Moixeró

Webs empreses de serveis turístics

Empresa externa

Contractació empresa externa

Valoració econòmica

Jerarquització

Georeferenciació 30 € /Km

Prioritària

Roadbooks: 100 € / Km

246

Nom

Número d’acció

Inventari dels usos de la Xarxa de Mobilitat Lenta

Objectius Optimitzar el rendiment de la Xarxa de Mobilitat Lenta. Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats.

Descripció de l’acció Aquesta actuació té com a objectiu facilitar la creació de productes per part del sector públic i privat que tinguin com a base els camins de la Xarxa de Mobilitat Lenta de l’Alt Berguedà. L’inventari dels trams ciclables i els trams aptes per fer a cavall per part d’experts en cada una de les disciplines en qüestió, optimitzaria els usos d’aquesta xarxa a més a més del senderisme. Fóra necessari també un projecte executiu d’adequació dels trams que no complissin aquests requisits, sempre i quant els seu condicionament fos viable i no entrés en conflicte amb altres valors intrínsecs dels camins (empedrats històrics, etc).

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Contractació empresa externa

Empresa especialitzada

Valoració econòmica

Jerarquització

Inventariat ús ciclable i a cavall 1000 Km.

Inventariat de la xarxa ciclable – prioritati

de senders 30.000 € aprox.

Inventariat de la xarxa apte per fer a cavall – secundari

247

Nom

Número d’acció

Senyalització i manteniment dels itineraris

Objectius Crear una imatge de qualitat. Optimitzar el rendiment de la Xarxa de Mobilitat Lenta. Fer més competitius els productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats.

Descripció de l’acció La correcta senyalització dels productes basats en rutes i el seu manteniment és imprescindible pel bon funcionament del producte i per a la satisfacció de l’usuari. Cal revisar les marques a cruïlles i afegir senyals a punts que puguin generar confusió de cada un dels productes que es promocionen a través dels webs i fulleteria turística.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Brigades i personal o empresa pel manteniment

Ajuntaments

de la senyalèctica

PN Cadí Moixeró

Valoració econòmica

Jerarquització

Manteniment anual senyalització 6.000€

Revisió de la senyalització existent - prioritari Manteniment de la senyalització - prioritari

248

Nom

Número d’acció

Informació d’accés als punts d’inici dels itineraris recomanats

Objectius Fer els itineraris més atractius. Facilitar l’accés als turistes que no coneixen el territori. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció En l'actualitat la descripció dels accessos als itineraris de senderisme recomanats es basa en un croquis molt genèric on es marca la localització del punt d'inici. És necessari ampliar la informació dels accessos a les rutes, amb especial atenció en aquelles que s'inicien fora de nuclis urbans. Cal detallar en tots els suports promocionals dels itineraris (web i fulletons):

La ruta detallada més fàcil i còmode per arribar en cotxe al punt d'inici del recorregut des de la oficina del Consorci de Turisme.

Integrar un mapa detallat de la zona.

Recorreguts i dades de l’empresa del transport públic que arribi a la població des d’on surt la ruta des de Berga.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Webs promocionals

PN Cadí Moixeró

Fulleteria promocional

Empreses locals

Valoració econòmica

Jerarquització

Afegir la informació a la pagina Web:

Ruta detallada en cotxe - prioritari

Segons contracte de manteniment web

Mapa detallat - prioritari Informació del transport públic – secundari

249

Nom

Número d’acció

Integració de la informació de serveis complementaris a itineraris i activitats

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats. Ordenar l’oferta de Turisme actiu.

Descripció de l’acció Associar a les activitats i els itineraris recomanats als webs promocionals els serveis complementaris adequats al mercat objectiu al que ens adrecem. Els serveis que cal associar i facilitar tota la informació de contacte són allotjaments, restaurants, visites i empreses que comercialitzen el producte i/o activitat.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Pagina Web del Consorci i resta de material

Ajuntaments

promocional.

Empreses locals

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons contracte manteniment web

Prioritària

250

Nom

Número d’acció

Equipaments Fase 1. Reorientació de oferta d’activitats “d’aventura”

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció L’ intervenció necessària quant a equipaments en una primera fase està orientada a millorar les activitatis i productes existents: per una banda cal orientar part de l’oferta a un públic de nivell tècnic bàsic. Dotar el territori dels equipaments necessaris per orientar l’oferta de certes activitats, popularment associades amb l’aventura, a un públic amb coneixement tècnic bàsic. Les intervencions que es detallen a les fitxes per municipis fan referència a l’equipament de vies d’escalada de baix nivell de dificultat, la revisió dels equipaments d’alguns barrancs, i en l’adequació d’una via ferrada i l’equipament de dos camins.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Contractació empresa externa

Ajuntaments Empreses externes

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons projecte executiu

Prioritària

251

Nom

Número d’acció

Equipaments Fase 1. Recuperació d’antics trams ferroviaris

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció L’ intervenció necessària quant a equipaments en una primera fase està orientada a millorar les activitatis i productes existents: per una banda cal orientar part de l’oferta a un públic de nivell tècnic bàsic. La recuperació d’antics trams ferroviaris i l’adequació dels mateixos com a Vies Verdes és un recurs molt atractiu entre el públic més consolidat al territori, el turisme familiar. Les vies Verdes proposades del Carrilet i del Tramvia de Sang són infraestructures que cal potenciar, prioritzant els materials i les adequacions que impliquin un mínim cost de manteniment. A la Via Verda del Nicolau, que ja és una realitat, cal realitzar el manteniment i la intervenció pertinent per millorar part de la infraestructura afectada pel temporal de l’últim any.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Contractació empresa externa

Ajuntaments Empreses externes

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons projecte executiu

Prioritària

252

Nom

Número d’acció

Equipaments Fase 1. Aparcabicis

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció L’ intervenció necessària quant a equipaments en una primera fase està orientada a millorar les activitatis i productes existents: per una banda cal orientar part de l’oferta a un públic de nivell tècnic bàsic; per altra banda avançar cap a l’especialització de productes relacionats amb la bicicleta. Dotar el territori dels equipaments necessaris per a que el turista actiu practicant de la bicicleta tot terreny i la bicicleta de carretera pugui utilitzar serveis locals mentre gaudeix de la pràctica esportiva. Seria interessant equipar els nuclis urbans d’aparcabicis ubicats a prop dels serveis de restauració.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Contractació empresa externa

Ajuntaments Empreses externes

Valoració econòmica

Jerarquització

150 € unitat

Prioritària

253

Nom

Número d’acció

Equipaments Fase 2. Parc de neu a Rasos de Peguera

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Ordenació de l’oferta de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció En una segona fase cal dotar el territori dels equipaments necessaris per augmentar la competitivitat en les activitats de parc de neu i raquetes. L’Alt Berguedà té una alta demanda de les activitats relacionades amb la neu familiar i les sortides amb raquetes, que els usuaris practiquen desordenadament i superant temporalment la capacitat de càrrega de certes zones. És necessari ordenar aquesta demanda i dotar dels equipaments necessaris per treure’n el màxim rendiment. Les raquetes són l’activitat per excel·lència dels parcs de neu. Les zones òptimes per practicar sortides amb raquetes són els Rasos de Peguera, Coll de Pal i la Serra del Verd. Els Rasos de Peguera representa un lloc estratègic clau per desenvolupar un Centre Integral de Muntanya amb una oferta d’hivern relacionada amb el Parc de Neu i l’esquí de fons i una àmplia oferta d’activitats de natura fora de la temporada d’hivern. Caldria ampliar les instal·lacions per esquí de fons augmentant els quilòmetres de circuits marcats, adequar itineraris senyalitzats per fer amb raquetes, i millorar les instal·lacions del parc de neu familiar amb zones habilitades pels trineus. Serveis com lloguer de material, escola d’esquí de fons, guarderia i sortides guiades tenen un gran potencial d’èxit. Cal que els itineraris siguin versàtils i s’orientin fora de temporada de neu a altres activitats com el senderisme, la marxa nòrdica, la btt o els cavalls, i fomentar les activitats relacionades amb l’observació de flora i fauna. És imprescindible dotar les instal·lacions amb serveis bàsics de venda de forfaits

254

amb assegurança, atenció sanitària, salvament i zonificar l’aparcament. Seria interessant crear un centre d’interpretació de natura ja que el patrimoni natural i paisatgístic és excepcional i molt desconegut.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Redacció projectes executius

Ajuntaments

Execució de les obres

Empresa especialitzada

Concessions administratives gestió albergs

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons projecte executiu

Prioritària

255

Nom

Número d’acció

Equipaments Fase 2. Circuits senyalitzats a Coll de Pal

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Ordenació de l’oferta de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats. Crear una imatge de qualitat.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Redacció projectes executius

Ajuntaments

Execució de les obres

Empresa especialitzada

Concessions administratives gestió albergs

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons projecte executiu

Prioritària

256

Nom

Número d’acció

Equipaments Fase 2. Recuperació de refugis de muntanya

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Ordenació de l’oferta de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció En una segona fase cal també fer inversió en equipaments per la recuperació de certs refugis de muntanya. L’Alt Berguedà té una alta demanda de les activitats relacionades amb la neu familiar i les sortides amb raquetes, que els usuaris practiquen desordenadament i superant temporalment la capacitat de càrrega de certes zones. És necessari ordenar aquesta demanda i dotar dels equipaments necessaris per treure’n el màxim rendiment. A la Serra d’Ensija, cal recuperar el refugi Pleta de Vila, com allotjament i centre de neu / muntanya familiar, adequar itineraris senyalitzats familiars i sortides guiades, que es complementa amb l’existent Parc de Palomera. L’altre refugi que cal recuperar és el refugi forestal situat al costat del Pou de Gel a Queralt i propietat del Departament de Medi Ambient. Aquest refugi ha de servir com a centre d’interpretació del PEIN de Queralt, com a centre de suport a l’escalada de la zona i com allotjament necessari pel Camí dels Bons Homes i altres propostes.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Redacció projectes executius

Ajuntaments

Execució de les obres

Empresa especialitzada

Concessions administratives gestió albergs

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons projecte executiu

Prioritària

257

Nom

Número d’acció

Fomentar l’adaptació dels allotjaments a les necessitats del Turista Actiu modern

Objectius Atreure a un públic especialitzat. Fidelitzar el client. Fer més competitius els productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció A l’hora de crear productes específics i concrets cal escollir els allotjaments segons la capacitat de recepció i d’adaptació a les necessitats generades per l’activitat esportiva en qüestió i el mercat al que s’adreça el producte. Cal que els allotjaments coneguin les necessitats específiques del turista actiu especialitzat en la pràctica de senderisme, de bicicleta tot terreny i del turisme eqüestre, en particular i del turista actiu en general tant a nivell nacional com internacional. Cal donar a conèixer també les característiques i motivacions dels mercats MICE, esportiu i internacional. Cal mantenir l’inversió en formació mitjançant sessions informatives i cursos monogràfics. Aquesta informació ha de permetre fer una valoració de la importància de condicionar els allotjaments i d’adaptar els serveis que s’hi ofereixen amb l’objectiu d’oferir un servei de qualitat per esdevenir una destinació de turisme actiu competitiva.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Facilitar manuals de bones pràctiques

Empreses d’allotjament

Organització de sessions informatives Impartició de cursos monogràfics

Valoració econòmica

Jerarquització

Organització de sessions informatives:

Prioritari

150 € Impartició de cursos monogràfics: 600 €

258

Nom

Número d’acció

Senyalització turística de les empreses de turisme actiu

Objectius Ordenar la oferta de turisme actiu. Augmentar la competitivitat dels productes i les empreses. Incrementar el volum de negoci dels empresaris. Augmentar la qualitat dels productes.

Descripció de l’acció En l’actualitat la ubicació de empreses relacionades amb el turisme actiu, ja sigui per dedicar-se a la conducció d’activitats o per ofertar serveis com allotjament, en alguns casos es troben fora de poblacions i en llocs que poden resultar complicats de trobar pel visitant/turista no familiaritzat amb el territori. Facilitar als visitants la ràpida localització de les empreses de turisme actiu a través d’una senyalització homogènia, integrada en l’entorn i amb una ubicació estratègica en carreteres principals i secundaries augmentarà la satisfacció del client en busca de la empresa en qüestió i permetrà l’accés a visitants/turistes casuals. El pla de senyalització turística ha de contemplar:

Disseny fàcil d’interpretar, homogeni i integrat en l’entorn

Ubicació estratègica per ajudar al visitant/turista a trobar l’empresa des de la carretera principal

Relació de empreses i espais ha senyalitzar

Ajuts econòmics per l’execució de l’acció

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Senyalització

Empreses locals Públic final

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons projecte executiu senyalització

Secundària

259

6.2. CREACIÓ DE NOUS PRODUCTES Nom

Número d’acció

Pla de desenvolupament de productes adaptats als mercats potencials

Objectius Dinamitzar econòmicament el territori. Desestacionalitzar la demanda. Desenvolupar una oferta de qualitat. Atreure a un públic especialitzat. Aconseguir la competitivitat del territori.

Descripció de l’acció Per assolir la qualitat imprescindible per aconseguir la competitivitat de la destinació és important treballar de la mà del sector privat en la creació de productes estructurats i amb contingut que integrin diferents serveis, que siguin concrets i atractius segons els públics objectiu més adequats. Els elements que formin part dels productes s’han de seleccionar en funció de les característiques, les necessitats i les motivacions de cada mercat potencial: familiar, MICE, esportiu i internacional. Quant al contingut del producte, l’activitat esportiva no es pot deslligar de la cultura, la història i la gastronomia característiques del territori. Cal invertir en un Pla de desenvolupament de producte per part d’experts en creació de productes turistics, que integri segons el mercat potencial al qual s’adreci el producte:

Itinerari detallat, real i factible.

Empreses de serveis necessàries.

Eines d’autoguiatge. Informacions tècniques, tracks GPS i Road Books.

Pla de dinamització.

Pla de promoció.

Pla de màrketing.

Pla de formació adreçat als agents comercialitzadors.

Proposem les següents idees de producte:

Travessa de BTT d’uns 150-200Km realitzable per etapes, enllaçant les Serres del Catllaràs, Ensija, Rasos i el Pedraforca. Seria una ruta realitzable

260

tot l’any. S’hauria d’ubicar en un mapa detallat i proporcionar els llibres de ruta i els tracks, aprofitant al màxim els camins de la xarxa de mobilitat lenta.

Travessa a peu de 100 – 120 Km realitzable per etapes. Enllaçant les Serres del Catllaràs, Ensija, Rasos i el Pedraforca, seria una ruta realitzable tot l’any. S’hauria d’ubicar en un mapa detallat i proporcionar els llibres de ruta i els tracks, aprofitant al màxim els camins de la xarxa de mobilitat lenta.

Producte relacionat amb l’escalada clàssica al Pedraforca. Condicionar i promocionar com indret de referència per l’escalada clàssica.

Reeditar un esdeveniment esportiu emblemàtic, diferenciador i de caràcter internacional com el Raiverd

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Empresa externa especialitzada

Empreses locals Intermediaris turístics

Valoració econòmica

Jerarquització

Pla de desenvolupament de producte:

Prioritària

12.000 – 30.000 €

261

Nom

Número d’acció

Fam trip i Workshop Intern

Objectius Fomentar la creació de productes especialitzats. Fomentar la col·laboració i el treball en xarxa entre els agents del territori.

Descripció de l’acció El fam-trip o viatge de familiarització intern s’utilitza per donar a conèixer les característiques dels projectes municipals, les possibilitats de les infrastructures, els productes existents i les empreses locals al conjunt d’agents que formen part del Turisme Actiu. Per a la creació de productes competitius és important que tots els agents del territori coneguin amb profunditat les característiques de l’oferta existent. Aquest coneixement de l’oferta per part de tots els agents també contribueix a la fidelització dels clients amb la prescripció d’altres productes de la comarca, i a l’afavoriment dels fluxos turístics. Els fam-trips acostumen a estar totalment coberts pel gestor i es combina la formació i les reunions de treball amb l’oci. La realització d’aquest tipus d’acció contribueix a millorar el coneixement intern de la destinació per part de tots els agents implicats. Amb la organització d’un workshop intern es contribuiria a reforçar els llaços de col·laboració i comercials entre els agents i el gestor del producte o destí, i per tant a la creació de nous productes turístics. Cal mantenir el workshop intern que es realitza al territori i incidir en la organització del Fam Trip que s’hauria de complementar amb un curs de formació intern de recursos.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Programació i convocatòria de Fam Trip

Empreses locals

Organització workshop intern

Ajuntaments

Curs de formació intern de recursos

PN Cadi Moixeró

Valoració econòmica

Jerarquització

Organització i realització del Fam-Trip

Prioritària

6.000€ Organització i realització del workshop intern 2.000€

262

6.3 PROMOCIÓ I CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DEL PRODUCTE Nom

Número d’acció

Millora del disseny i continguts dels webs de promoció turística

Objectius Ordenar l’oferta de Turisme Actiu Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Crear imatge de qualitat.

Descripció de l’acció En l’actualitat la promoció online de Turisme Actiu de l’Alt Berguedà es basa en les webs del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà i en les d’alguns municipis. En aquests espais s’hi pot trobar sobretot la informació relativa a una sèrie d’itineraris de senderisme seleccionats de la Xarxa de Mobilitat Lenta de l’Alt Berguedà, els casos de webs municipals la informació sobre turisme actiu que s’hi pot trobar és en la majoria dels casos incompleta. El web del Consorci de Turisme, com a ens de promoció supramunicpal s’ha de convertir en un espai per a la promoció del conjunt de l’oferta de Turisme Actiu. Cal poder accedir a tota la informació necessària per organitzar una activitat o itinerari individualment i disposar també d’un accés clar als prestataris de serveis. Les actuacions bàsiques per tal de disposar d’un web amb informació turística atractiva i útil serien les següents:

Destacar un apartat en un espai destacat els productes i activitats de turisme actiu, o bé crear una miniwebsite a aquest efecte.

Segmentar les activitats en oferta segons el mercat a les quals van dirigides i indicar els nivells de dificultat.

Incloure activitats i productes concrets amb

les corresponents eines

d’autoguiatge.

Dotar a totes les activitats de la corresponent fitxa tècnica.

Associar les activitats i propostes recomanades els links a webs on s’ampliïn les informacions sobre els recursos específics.

Vincular les activitats a les empreses del territori que les comercialitzin i als

263

serveis complementaris i d’allotjament.

Cal afegir un motor de búsqueda que permeti trobar resultats per activitats, per municipi, per mercat al que va dirigit, per nivell de dificultat. I la combinació de tots aquests paràmetres.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Web del consorci

Empreses locals

Creació i desenvolupament de continguts

Empresa informàtica

Valoració econòmica

Jerarquització

3.000 – 12.000 € segons aplicatius

Prioritària

264

Nom

Número d’acció

Promoció a través d’una selecció dels itineraris més atractius de senderisme i BTT i de les activitats complementàries que excel·leixin

Objectius Ordenar l’oferta de Turisme Actiu Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Crear imatge de qualitat. Focalitzar els esforços en promoció.

Descripció de l’acció Donada la gran diversitat de l’oferta de l’Alt Berguedà, es fa necessari enfocar la promoció destacant els productes de senderisme, de BTT i de les activitats complementàries més atractives com a base on enfocar els esforços i com a element d’atracció de turistes a la comarca. És més efectiu destacar poques propostes però atractives, estructurades i ben preparades que promocionar l’amplíssim ventall del que disposa el Berguedà. Aquesta és una decisió que afectarà en les presentacions de producte, en els continguts del web i en l’edició de fulleteria del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà. El format online permet disposar de tota la informació encara que es faci una selecció de destacats. El format paper implica “sacrificar” informació, sempre fent referència a les fonts d’informació completes. En el cas de les rutes de senderisme, recomanem prioritzar les rutes ressenyades en la guia de senderisme “Per camins Berguedans” de Rafael López-Monné pel contingut històric i l’atractiu paisatgístic.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Web del consorci

Empresa informàtica

Redacció de continguts Fulleteria promocional

Valoració econòmica

Jerarquització

Sense cost, inclòs dins reestructuració

Prioritària

informació web

265

Nom

Número d’acció

Publicacions promocionals de Senderisme i Turisme Actiu

Objectius Ordenar l’oferta de Turisme Actiu. Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Crear imatge de qualitat.

Descripció de l’acció Aquestes publicacions són el canal de promoció directe adreçat a uns perfils de client concrets. L’objectiu d’aquestes publicacions és atreure l’interès del client final motivat per les característiques concretes d’una oferta on el client es veu identificat. Per aconseguir aquest objectiu caldrà segmentar l’oferta d’activitats i productes en dos grans grups:

Senderisme + Turisme actiu en família: incloent les activitats i productes que en el present estudi dirigim al mercat soft.

Senderisme + Turisme Actiu i Esportiu: incloent les activitats i productes que en el present estudi dirigim al mercat hard, esportiu i internacional.

Les informacions que hauria de contenir aquesta publicació serien

Destacar les activitats prioritàries de senderisme i btt.

Destacar l’ oferta complementària que excel·leixi.

Vincular l’oferta als recursos històrics i culturals del territori.

Vincular l’oferta als serveis turístics i d’allotjament i restauració.

Els catàlegs específics s’haurien de poder trobar al punt d’informació de l’aeroport de Barcelona, al Palau Robert i a les Oficines d’Informació Turística de la comarca.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Edició dels continguts catàlegs específics.

Empreses locals

Contractació i coordinació disseny gràfic i

PN Cadi Moixeró

impressió.

Intermediaris turístics Empresa externa

Valoració econòmica

Jerarquització

6.000 – 12.000 € segons unitats

Prioritària

266

Nom

Número d’acció

Dossier professional de Turisme Actiu.

Objectius Ordenar l’oferta de Turisme Actiu. Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Crear imatge de qualitat. Disposar d’un material gràfic complet i de qualitat dirigit a intermediaris turístics i organitzadors de viatges.

Descripció de l’acció El dossier professional és una publicació que permet mostrar el ventall d’activitats i productes del territori als intermediaris en les fires professionals, workshops, i presentacions de productes de turisme actiu. Cal continuar en l’el.laboració de dossiers professionals, millorant el disseny i continguts i creant un de especific de Turisme Actiu. Aquesta publicació ha de ser atractiva, però per sobre de tot ha de contenir la informació pràctica que pot necessitar un intermediari per programar un producte i crear un paquet turístic:

Prioritzar les imatges al text

Incloure informacions interessants, atractives però reduïdes

Indicar accessos i distàncies des de Barcelona i els aeroports propers

Indicar climatologia

Indicar activitats de turisme actiu, descripcions i ubicació

Indicar nivells de dificultat i mercat al que s’orienten activitats i productes

Indicar les empreses que condueixen les activitats de Turisme Actiu i els productes que ofereixen

Vincular l’oferta de turisme actiu amb la cultura, la historia, la gastronomia i les tradicions locals

Indicar allotjaments i serveis vinculats a cada activitat o producte

Indicar categories i capacitat dels allotjaments, especialment aquells amb serveis adreçats el turisme actiu

Incloure els productes existents

Editar-lo en idiomes

267

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Edició dels continguts dossier professional.

Empreses locals

Contractació i coordinació disseny gràfic i

PN Cadi Moixeró

impressió.

Intermediaris turístics

Valoració econòmica

Jerarquització

5.000 € per disseny i traduccion del

Prioritària

dossier Versió impresa segons unitats

268

Nom

Número d’acció

Campanya de posicionament Web

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Crear imatge de qualitat. Augmentar les visites als webs promocionals.

Descripció de l’acció Adquirir un lloc preeminent en els principals cercadors Web tant a nivell nacional com a nivell internacional, prioritzant Espanya i els mercats emissors esmentats. Es necessari continuar les tasques de posicionament i millorar alguns aspectes: Cal prendre una decisió respecte a com volem que els usuaris ens trobin en el moment de fer la seva recerca a través dels principals buscadors. L’estratègia de posicionar el web senderisme i turisme actiu l’ha de liderar el Consorci de Turisme amb la complicitat de la resta d’agents locals. Per conèixer i fer un seguiment de l’impacte de la campanya de posicionament proposem l’aplicatiu Google analytics. És un sistema d’anàlisi del tràfic de visites al Web i altres estadístiques que permeten millorar la gestió del posicionament i redefinir-lo. És un aplicatiu gratuït de Google que val la pena tenir en compte. Una vegada decidit el posicionament caldrà invertir esforços i pressupost en les accions següents:

Donar-se d’alta als cercadors dels països emissors.

Invertir en Google adWords. Anunci o enllaç patrocinat a Google.

Metatags. Establir els metatags en funció del posicionament.

Paraules clau. Destacar paraules al Web amb objectiu de posicionament.

Intercanvi de links amb altres Webs repercuteix en el posicionament.

Participació en webs especialitzades en Turisme Actiu, així com en xarxes socials i web 2.0.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Google analytics

Ajuntaments

Google Adwords

Empreses locals

269

Empresa gestora del Web

Valoració econòmica

Jerarquització

Alta a cercadors estrangers

Prioritària

Google adWords – Cost per Clic Paraules

clau

–

segons

contracte

manteniment web Google analytics - gratuit Intercanvi de links - gratuit Campanya de posicionament: entre 3.000 i 12.000 €

270

Nom

Número d’acció

Identificació dels intermediaris comercialitzadors

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Establir sistemes de comercialització amb operadors intermediaris. Difondre i promocionar els productes a través d’operadors especialitzats. Ampliar la quota de mercat.

Descripció de l’acció El sector de les agències de viatge i els intermediaris turístics és molt dinàmic a causa de l’actual conjuntura econòmica i de la ràpida evolució dels canals directes de comercialització via Internet. Cal definir un llistat d’agències de viatges i TTOO especialitzades en Turisme Actiu en els mercats potencials i treballar en una actualització anual. Aquest llistat serà la base dels nostres contactes d’intermediaris objecte de campanyes de promoció especifiques i difusió d’informacions d’interès. Per tal d’elaborar el llistat inicial recomanem fer servir els contactes annexes al present estudi i actualitzar-los amb els contactes d’altres agències especialitzades.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

base de dades d’intermediaris

Empreses locals PN Cadi Moixeró

Valoració econòmica

Jerarquització

Sense cost

Prioritària

271

Nom

Número d’acció

Agenda comercial amb els principals operadors intermediaris

Descripció de l’acció Els operadors intermediaris a Espanya especialitzats en Turisme Actiu són pocs i en molts casos demanen exclusivitat. Tenim més oportunitats de comercialització en mercats especialitzats a través d’operadors estrangers. El més indicat per donar a conèixer l’oferta de Turisme Actiu a les agències especialitzades seria sota la forma de la visita comercial personalitzada amb cada agent seleccionat. S’organitzaria una agenda comercial en cada un dels països, bé aprofitant una fira, un workshop organitzat a aquest efecte per l’ACT, o bé amb un viatge exclusiu per aquesta tasca. Les visites personalitzades requereixen el suport d’un material de presentació, per això és important editar el dossier professional de Turisme Actiu, on es pugui mostrar tota la oferta que es pugui comercialitzar com a producte.

Agents implicats

Instruments

Agència Catalana de Turisme

Relacions publiques

Diputació de Barcelona

Dossier professional de producte Actiu

Consorci de Turisme

Departament promoció ACT

Empreses locals

CPT i OET

Operadors intermediaris

Valoració econòmica

Jerarquització

Viatges i desplaçaments 6.000 €

Prioritària

272

Nom

Número d’acció

Fam Trip i Workshop amb operadors intermediaris especialitzats

Descripció de l’acció El fam-trip o viatge de familiarització s’utilitza per donar a conèixer als intermediari les característiques d’un destí. És fonamental que el venedor d’un viatge conegui amb profunditat el producte que està promocionant i que es reforcin els llaços comercials entre els comercialitzadors i l’ens gestor del producte o destí. Els fam-trips acostumen a estar totalment coberts pel gestor organitzador i es combina la formació i les reunions de treball (workshops) amb l’oci. Aquest fet implica en molts casos la intervenció d’operadors intermediaris sense un objectiu concret al territori motivats per l’aspecte lúdic de l’acció. Per tal de treure el màxim profit dels fam trips és necessari seleccionar amb detall els operadors intermediaris per convidar als que tinguin la predisposició, interès i mitjans per integrar en el seu catàleg productes de la comarca o productes de disseny propi.

Agents implicats

Instruments

Agència Catalana de Turisme

Oferta principal i secundaria.

Diputació de Barcelona

Programa Fam Trip.

Consorci de Turisme

Organització workshop

Empreses locals Ajuntaments PN Cadi Moixeró Operadors intermediaris

Valoració econòmica

Jerarquització

Organització del Fam-Trip i workshop

Prioritària

6.000 € - 9.000 € segons participants

273

Nom

Número d’acció

Participació i assistència a fires específiques

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Establir sistemes de comercialització amb operadors intermediaris.

Descripció de l’acció Prioritzar els certàmens especialitzats en Turisme Actiu. Una bona estratègia de comunicació prèvia i durant la fira és bàsica per obtenir millors resultats. Això inclou l’ubicació i el disseny de l’estand, els continguts del material informatiu i promocional que s’exposarà i les accions comercials. Cal reforçar la presència a les fires amb les següents actuacions: •

Contacte previ amb els operadors intermediaris especialitzats del país on es celebra la fira i concertació d’entrevistes personals durant el certamen.

•

Assistència d’un comercial o responsable tècnic per tal de donar a conèixer el destí entre operadors intermediaris especialitzats que participen a la fira.

•

Incloure entre el material promocional exemples de paquets turístics, reals, amb preu final i contacte de les empreses que ho gestionen.

Els documents annexos al present estudi contenen informació de les fires nacionals i internacionals especialitzades en turisme actiu.

Agents implicats

Instruments

Agència Catalana de Turisme

Contractació i coordinació estand.

Diputació de Barcelona

Personal atenció personalitzada de les consultes

Consorci de Turisme

Material gràfic i promocional.

Empreses locals Operadors intermediaris

Valoració econòmica

Jerarquització

Entre 1.500 i 12.000 € segons preu del

Prioritària

metre quadrat de la fira, si l’estand és propi o bé de l’ACT Despeses de viatge i dietes en funció del personal i del lloc de la fira.

274

Nom

Número d’acció

Publicació d’articles en revistes especialitzades

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció Cal una selecció prèvia de les revistes on promocionar la destinació enfocant els esforços en revistes especialitzades en viatges de natura, de turisme actiu o adreçades al mercat familiar, esportiu o professionals del sector turístic. La promoció de la comarca Alt Berguedà i dels productes que ofereix a través de revistes especialitzades es pot realitzar de diferents maneres:

Inserció publicitària.

Redacció de reportatges i cròniques de rutes.

Participació en concursos promocionals.

Presentació de producte a periodistes.

Press Trips amb periodistes especialitzats.

Els documents annexos al present estudi contenen informació de les publicacions nacionals i internacionals especialitzades en turisme actiu

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Espai

Empreses locals

presentacions i press trips.

publicitari,

reportatges,

concursos,

Premsa especialitzada

Valoració econòmica

Jerarquització

Inserció publicitària de 300 a 3000 €

Prioritària

Participació en concursos segons premi Presentació de producte 3.000 € Press trip 6.000 €

275

Nom

Número d’acció

Presentació de productes als CPT i OET

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Establir sistemes de comercialització amb operadors intermediaris.

Descripció de l’acció Els objectius principals dels CPT són estudiar les característiques i les tendències de futur de la demanda turística als mercats emissors i realitzar accions de promoció i marketing per atreure visitants a Catalunya. Algunes de les actuacions que realitzen els CPT són

Campanyes publicitàries als mitjans de comunicació per incrementar el coneixement de la marca Catalunya com a destinació turística

Participació en fires internacionals i nacionals

organització de workshops inversos i directe,

viatges de familiarització (Fam Trip), premsa i prospecció

Presentacions de producte

Organització d’esdeveniments promocionals

Redacció d’estudis de mercat dels països emissors

Bases de dades de premsa i intermediaris turístics

La complicitat del Consorci de Turisme amb els CPT dels països emissors on trobem els mercats potencials estrangers és important per aprofitar al màxim els fluxos de coneixement i arribar de manera més efectiva als mercats emissors. Les oficines Espanyoles de promoció Turística (OET) a l’estranger són també un canal de promoció a destacar. Per posar un exemple podem constatar que a Alemanya el 100% de la cobertura promocional de la Vall d’Aran s’atribueix al CPT i el 36% de la informació de Catalunya en aquest país es troba en els articles de resultes de viatges de premsa organitzats pel CPT. Cal mantenir la presentació dels productes del territori als CPT i OET.

276

Agents implicats

Instruments

Agència Catalana de Turisme

Centres de Promoció Turística

Diputació de Barcelona

Departament promoció ACT

Consorci de Turisme Empreses locals Ens municipals PN Cadi Moixeró

Valoració econòmica

Jerarquització

Desplaçament personal 3.000 €

Prioritària

277

Nom

Número d’acció

Promoció del territori a través d’esdeveniment esportius

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Crear una imatge de qualitat.

Descripció de l’acció Els esdeveniments esportius ja siguin populars o competició atrauen un públic especialitzat que paral·lelament a la participació en l’esdeveniment coneixerà l’oferta existent al territori convertint-se en un potencial client repetidor. Aquests esdeveniments també atrauen aficionats que no participen en l’esdeveniment així com els acompanyants dels esportistes que requereixen d’una oferta complementaria de turisme actiu. Cal consolidar i donar suport als esdeveniments que ja es celebren i recuperar certs esdeveniments que havien tingut èxit, com el Raiverd, amb l’objectiu d’aprofitar el els fluxos que generen per donar a conèixer la oferta de Turisme Actiu i associar la imatge del territori a esdeveniments de renom i qualitat. Comptar amb l’esponsorització o participació de marques reconegudes per la seva excel·lència dins el món esportiu fa associar la imatge del territori a la qualitat dels seus productes. La celebració d’esdeveniments esportius i sobretot aquells en que hi participen personatges o marques reconegudes proporciona la oportunitat de aprofitar la imatge de marca per posicionar el territori en l’imaginari del turista especialitzat i els agents comercialitzadors de productes de turisme actiu. Afavoreix la credibilitat com una destinació de turisme actiu consolidada amb recursos de qualitat.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Gabinet de comunicació

Parc Natural del Cadí Moixeró

Relacions públiques i recerca de patrocinis

Empreses locals Federacions esportives Empreses de patrocini

Valoració econòmica

Jerarquització

Col·laboració segons grau de patrocini

Secundària

278

Nom

Número d’acció

Prescriptors i líders d’opinió

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Fidelització de clients. Crear imatge de qualitat.

Descripció de l’acció Vincular la promoció del territori amb un líder d’opinió o un personatge mediàtic a nivell nacional i internacional relacionat d’alguna manera o altra amb el Berguedà i el turisme actiu proporciona una imatge d’unitat i de qualitat, és un referent d’especialització i un element d’atracció de públic en general. L’Alt Berguedà compta amb un personatge en actiu, reconegut internacionalment per l’èxit de la seva carrera professional vinculada al món de l’esport de motor, el motociclista Marc Coma, el qual resideix al Berguedà i en fa el seu camp d’entrenament físic. Per tal de no crear confussió entre la promoció del territori i la pràctica d’activitats motoritzades, cal adreçar la estratègia de comunicació amb un pla que associï el motociclista amb el territori com a lloc d’entrenament personal físic a través de imatges i missatges.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Gabinet de comunicació

Ens municipals

Relacions públiques

Líder d’opinió i esports

Valoració econòmica

Jerarquització

Segons honoraris.

Secundària

279

Nom

Número d’acció

Creació d’una central de reserves

Objectius Ordenar l’oferta de Turisme Actiu. Ordenar la comercialització de l’oferta de Turisme Actiu. Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Fomentar la creació de productes especialitzats. Fomentar la col·laboració i el treball en xarxa entre els agents del territori.

Descripció de l’acció La creació d’una Central de Reserves online per tal d’ordenar la comercialització dels productes i activitats de Turisme Actiu de l’Alt Berguedà seria un dels eixos del desenvolupament de Turisme actiu al territori. El Consorci o l’Associació d’empresaris assumiria la responsabilitat de l’adquisició del motor i la posada en marxa de la central i actuaria com a “operador” central per assegurar el bon funcionament sense intervenir en la venta dels productes i serveis. És necessària la compra de l’operador o plataforma central de reserves que és l’aplicatiu web que el client farà servir per comunicar-se amb els agents del territori. Paral·lelament els allotjaments o empreses d’activitats de Turisme Actiu han de disposar, i per tant adquirir, una llicencia de software o intranet que els hi permetrà gestionar la seva disponibilitat i reserves. Tant els models de gestió com els aplicatius són molt variables, però haurien d’incorporar entre altres: Operador o motor de recerca amb:

Buscador de disponibilitat a temps real.

Creació i enviament de pressupost.

Situació georeferenciada d’allotjaments serveis turístics i recursos.

Reserves ONLINE amb o sense TPV.

Una fitxa completa de cada allotjament o servei on el client pot consultar totes les dades o realitzar diferents operacions:

Característiques, preus i ofertes.

280

Disponibilitat per data, nombre de persones.

Pressupost tancat. Sol·licitud de pressupost a mida

Reserva online.

Els allotjaments poden disposar d’un sistema propi per a gestionar les característiques de la seva fitxa, la disponibilitat i les reserves, i alhora la pot gestionar l’operador amb un sistema de Call Center centralitzant totes les tasques d’actualització de dades, atenció al client i confirmació de reserves. En aquesta proposta el Consorci l’Associació d’empresaris actua com a “operador” i assumeix certes responsabilitat. Si es desestima l'opció call center, l'operador no té cap responsabilitat més que fer un seguiment de les reserves i manteniment de la plataforma web per vetllar per la qualitat (de la plataforma) del sistema i el servei que ofereixen els allotjaments als clients. A més de comercialitzar productes i serveis amb els clients finals, a través de la central de reserves es poden signar acords de col·laboració amb AAVV i TTOO. Si tots els allotjaments estan d'acord a treballar amb agents intermediaris a canvi d'una mateixa comissió és l'operador qui signa aquests acords. Per altra banda els allotjaments individualment també poden fer acords amb AAVV i TTOO i signar els seus propis (acords) contractes. Amb la compra de la central de reserves recomanada s’inclou un curs de formació a distància i personal per a cada allotjament, que si cal es pot organitzar de manera conjunta per a tots els empresaris implicats i presencial al territori d’1 o 2 dies. El preu de la Central de reserves inclou:

Buscador CentralGuest de disponibilitat i enviament de pressupostos.

Gestor de reserves i Intranet.

Configuació de la plataforma Web personalitzada pel territori.

Curs de formació.

Manteniment. inclou tots els canvis que l’operador vulgui fer al llarg de l’any a la plataforma quant a fotos, textos, donar d’alta o baixa a allotjaments, servei tècnic, etc...

En el cas consultat l’empresa creadora del software de reserves no cobra cap

281

comissió per vendes. Una vegada ha venut el motor de reserves, només s’encarrega del manteniment. Actualment el projecte ñTUR, finança la implantació de les TIC al turisme, i la llicència del software als allotjaments i les empreses implicades en una central de reserves és objecte subvencionable. www.ñtur.es Veure Annex 8. Condicions tècniques i pressupost per creació d’una central de reserves

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Compra motor de reserves

Associació empresarial Empreses del territori Empresa proveïdora central reserves

Valoració econòmica

Jerarquització

1.500 € compra motor per part del

Prioritaria

consorci o Associació empresarial 600 € software pels allotjaments i les empreses d’activitats

282

6.4 ACCIONS PER AL FOMENT DEL TREBALL EN XARXA Nom

Número d’acció

Reforçar l’Associació d’Empresaris de Turisme Actiu

Objectius Fomentar la col·laboració i el treball en xarxa entre els agents del territori. Valorar estratègies de planificació i gestió conjuntes. Ordenar l’oferta de turisme actiu Ordenar la comercialització de Turisme Actiu

Descripció de l’acció La creació d’una associació d’empresaris de Turisme Actiu de l’Alt Berguedà representaria un important salt endavant per al desenvolupament del turisme actiu a la comarca. Des de l’associació d’Hoteleria i Turisme s’està treballant en la creació d’una associació de Turisme Actiu i per tal cal incentivar l’adhesió de les empreses del territori a aquesta associació. L’associació amb uns estatuts i organigrama propis, estaria integrada tant per empreses de serveis i activitats com per allotjament i restauració tindria la funció de centralitzar els esforços i vetllar pels interessos del sector privat en matèria de turisme. L’associació seria l’interlocutor que representaria amb veu pròpia el sector privat davant les diverses institucions públiques per tal de participar en la gestió i la planificació del turisme a la comarca. De la mateixa manera, com a associació sense ànim de lucre podria acollir-se a programes i subvencions públiques per al desenvolupament turístic. L’existència d’una associació permetria la posada en marxa d’accions de promoció conjunta minimitzant esforços i maximitzant el rendiment i resultats.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Convocatòria i celebració de reunions

Empresaris locals

Posta en marxa de les accions determinades

Ens municipals

Seguiment de les actuacions

PN Cadí Moixeró

Valoració econòmica

Jerarquització

Despeses creació associació 3000 €

Prioritària

283

Nom

Número d’acció

Millora de la comunicació entre els agents turístics: creació grup de treball Turisme Actiu

Descripció de l’acció Creació d’un grup de treball format per representants de l’Associació de Turisme Actiu, que de manera voluntària acturaràn com interlocutors de l’Associació i s’implicaran en la planificació, gestió i promoció del turisme actiu al territori. Aquest grup ha de ser el nexe d’unió entre la part pública i la part privada dels agents implicats en el desenvolupament del Turisme Actiu a l’Alt Berguedà. Les sessions s’haurien de convocar com a mínim 4 vegades a l’any per mantenir l’activitat i l’interès dels participants i poder portar un seguiment actualitzat de les actuacions. El grup de treball en sessions periòdiques de debat i discussió han de posar de manifest les inquietuds del sector, els problemes o mancances, discutir la millor manera per resoldre’ls, així com contribuir en la planificació per a la correcta destinació dels recursos segons les necessitats dels empresaris i determinar accions conjuntes de promoció i creació de productes. El Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà conduiria les sessions, lideraria les actuacions i en faria el seguiment.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Convocatòria i celebració de reunions

Empresaris locals

Posta en marxa de les accions determinades

Ajuntaments

Seguiment de les actuacions.

PN Cadí Moixeró

Valoració econòmica

Jerarquització

Convocatoria i celebració de 4 reunions

Prioritària

anuals: 600 €

284

Nom

Número d’acció

Suport en la creació de Webs d’empreses del territori

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Fer més competitius els productes de Turisme Actiu. Crear imatge de qualitat. Fomentar la col·laboració i el treball en xarxa entre els agents del territori.

Descripció de l’acció La tendència del turista potencial que busca informació per Internet és de desestimar automàticament aquelles empreses, destinacions o serveis que no apareixen a la xarxa o no tenen un bon posicionament, ja que la percepció generalitzada relaciona directament presència a Internet amb qualitat i confiança, tot i que aquesta relació no sempre sigui real. És necessari fomentar i vetllar perquè les empreses del territori comptin amb una pàgina web de qualitat tant en format com en continguts i ben posicionada, per això cal proporcionar informació actualitzada sobre les possibles ajudes en finançament per la creació i optimització de pàgines Web, com per exemple “Pladetur”, així com informació sobre els cursos gratuïts per empresaris turístics sobre marketing electrònic o temes que s’hi relacionen per exemple “Plan Avanza”o els cursos que ofereixen les Cambres de Comerç..

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Subvencions

Empreses del territori

Cursos

Valoració econòmica

Jerarquització

Sense cost

Prioritària

285

Nom

Número d’acció

Club de Turisme Actiu

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu. Crear imatge de qualitat. Fomentar la col·laboració i el treball en xarxa entre els agents del territori. Fidelització de clients.

Descripció de l’acció Creació, per part del Consorci de Turisme d’un Club de Turisme Actiu o Club d’amics de l’Alt Berguedà Actiu gratuït pels socis/membres que seran identificats amb una targeta del Club. Avantatges pels socis:

Els socis gaudeixen gratuïtament de la Targeta amb la que es poden identificar com a membres en els establiments adherits a la iniciativa.

Reben informació periòdica de les activitats en oferta al territori.

Gaudeixen d’ofertes i promocions específiques.

Descomptes especials en els establiments adherits.

Sorteigs periòdics d’estades i activitats.

Invitacions a festes populars i fires tradicionals.

A canvi, els socis han de complimentar una butlleta de participació amb dades personals, contacte i informació sobre hàbits i preferències de vacances, informació imprescindible per realitzar accions de marketing relacional, campanyes de fidelització de clients, així com conèixer les característiques dels nostres clients.

Agents implicats

Instruments

Consorci de Turisme

Calendari anual de sortides i activitats.

Empreses del territori

Material gràfic publicitari.

Empresa externa de disseny targetes

Valoració econòmica

Jerarquització

3000 € anuals

Secundària

286

Nom

Número d’acció

Accions conjuntes de promoció i fidelització dirigides al públic de proximitat

Objectius Posicionar i promocionar el Berguedà com a destinació de senderisme i Turisme Actiu. Fidelització dels clients Crear imatge de qualitat. Fomentar la col·laboració i el treball en xarxa entre els agents del territori.

Descripció de l’acció Programació per part del Consorci de Turisme i l’Associació d’Empresaris d’un calendari anual de sortides i activitats guiades gratuïtes pels clients dels establiments turístics membres de l’Associació d’Empresaris i de pagament per la resta de visitants/turistes. La responsabilitat de la conducció de les activitats ha de recaure en les empreses de turisme actiu del territori, que alhora promocionen els seus serveis. És necessari que les empreses participants ho facin a un cost fix i promocional. Per reduir costos i millorar la formació dels futurs empresaris/treballadors locals cal implicar als estudiants en pràctiques del Cicle Formatiu en activitats fisicoesportives en el medi natural del IES Bagà. La promoció d’aquestes accions ha de ser compartida entre els diferents membres de l’associació a través de les pròpies pàgines web i fulletons específics. El finançament per aquestes activitats s’hauria de cobrir per part de l’Associació d’Empresaris amb el suport del Consorci de Turisme.

Agents implicats

Instruments

Associació empresarial

Calendari anual de sortides i activitats

Consorci de Turisme

Material gràfic publicitari

Empreses del territori

Valoració econòmica

Jerarquització

6.000 € anuals

Secundària

287

6.5 FORMACIÓ I MILLORA DE LA QUALITAT

Nom

Número d’acció

Jornades sobre creació de producte i mercats especialitzats

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats Augmentar la competitivitat de les empreses de Turisme Actiu del territori

Descripció de l’acció Per tal de crear productes de qualitat, especialitzats en funció de les activitats i els mercats potencials, les jornades de formació han de prioritzar els continguts teòrics i ser complementats amb unes jornades pràctiques. Les jornades, han de ser liderades per experts que puguin proporcionar continguts reals, pràctics i de qualitat i aportar experiències d’altres territoris. Es recomana la participació d’un expert amb experiència en la creació de producte i comercialització a través d’intermediaris turístics. Les jornades de formació sobre creació de producte i mercats especialitzats han de tractar els temes següents:

Característiques de la demanda de productes especialitzats en senderisme, BTT, turisme eqüestre i multiactivitat.

Necessitats del turista actiu a nivell d’infrastructures i serveis.

Elements que formen part del producte especialitzat i la correcta combinació dels mateixos.

Sistemes de qualitat dels productes i proveïdors.

Estratègies de posicionament i diferenciació del producte.

Càlcul òptim de preus.

Mitjans de comercialització i característiques.

Agents implicats

Instruments

Agents públics i privats del territori

Jornades de formació

Empresa externa

Expert en la creació de producte

Valoració econòmica

Jerarquització

600 –1.000 € segons durada curs

Prioritària

288

Nom

Número d’acció

Jornades sobre especialització de serveis d’ allotjaments i restauració

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats Augmentar la competitivitat de les empreses de Turisme Actiu del territori

Descripció de l’acció Per tal de crear productes de qualitat, especialitzats en funció de les activitats i els mercats potencials, és necessari comptar amb l’especialització dels serveis bàsics d’allotjament i restauració, elements que cada vegada són més significatius en qualsevol producte turístic i determinen la seva diferenciació. Les jornades de formació sobre especialització de serveis han de tractar els temes següents:

Necessitats del turista actiu modern.

Característiques d’un servei de qualitat adreçat al turista actiu.

Instal·lacions o espais que determinen l’especialització d’un allotjament.

La restauració i l’esport

Estratègies de diferenciació.

Optimització dels recursos existents.

Mitjans de comercialització i característiques.

Agents implicats

Instruments

Agents públics i privats del territori

Jornades de formació

Empresa externa

Expert en la creació de producte

Valoració econòmica

Jerarquització

600 –1.000 € segons durada curs

Secundària

289

Nom

Número d’acció

Jornades sobre presència a Internet i captació de clients via electrònica.

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats. Augmentar la competitivitat de les empreses de Turisme Actiu del territori

Descripció de l’acció Internet és el mitjà principal de recerca d’informació i contractació de vacances en el sector turístic, tendència especialment destacable en turistes independents, tret característic del turista actiu modern. Per tal d’optimitzar la utilització d’Internet com a mitjà de posicionament en el mercat, relació amb el client i comercialització de productes, és necessari comptar amb la formació d’experts en la matèria que puguin proporcionar uns continguts interessants, pràctics i útils de les jornades, vinculats a:

Usos d’Internet en el sector turístic.

El posicionament en cercadors com a eina bàsica del marketing electrònic.

Estratègies i mitjans de posicionament en cercadors.

Captació de nous clients i atenció al client via electrònica.

Aplicació i gestió de sistemes de gestió de clients: CRM

Seguretat informàtica a les pymes del sector turístic.

Agents implicats

Instruments

Agents públics i privats del territori

Jornades de formació.

Empresa externa

Expert en el marketing electrònic.

Valoració econòmica

Jerarquització

600 –1000 € segons durada curs

Secundària

290

Nom

Número d’acció

Jornades sobre campanyes de fidelització de clients

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats Augmentar la competitivitat de les empreses de Turisme Actiu del territori Fidelització dels clients

Descripció de l’acció Per tal de fidelitzar al client existent, que en l’actualitat destaca per formar part del turisme familiar, ja sigui per tractar-se de famílies amb nens, com parelles i petits grups d’amics, és important conèixer primer les característiques de la demanda i la manera de millorar els productes existents, per posteriorment poder portar a terme campanyes concretes de fidelització de clients. És important que les jornades siguin liderades per experts especialitzats en la matèria i integrin els següents continguts:

Tècniques per millorar la qualitat del servei existent adreçada al mercat familiar.

Característiques de la oferta òptima d’activitats pel mercat familiar.

Conèixer la demanda del turisme familiar en entorns rurals.

Seguiment de reserves i bases de dades com a punt de partida.

La creativitat com a eina de fidelització.

Campanyes concretes de fidelització aplicables al sector turístic.

Experiències reeixides d’altres territoris.

Agents implicats

Instruments

Agents públics i privats del territori

Jornades de fidelització.

Empresa externa

Expert en la creació de producte familiar.

Valoració econòmica

Jerarquització

600 –1.000 € segons durada curs

Secundària

291

Nom

Número d’acció

Seminari sobre Sostenibilitat i Qualitat en el Turisme Actiu

Objectius Augmentar la competitivitat dels productes de Turisme Actiu Fomentar la creació de productes especialitzats Augmentar la competitivitat de les empreses de Turisme Actiu del territori

Descripció de l’acció És molt important contemplar el desenvolupament del Turisme Actiu a l’Alt Berguedà des d’una perspectiva de futur i treballar cap a la consolidació d’un model turístic basat en el desenvolupament sostenible. El turisme Actiu és un sector turístic complex que integra activitats, motivacions, perfils de turistes i relacions amb la natura diversos, amb el tret comú de tenir una influència directa en el medi ambient i els recursos naturals que configuren l’escenari de les activitats. Per tal d’avançar cap a un model turístic reeixit en el present i sense comprometre el desenvolupament futur, és imprescindible que tots els agents implicats siguin conscients de les potencialitats del Turisme Actiu però també de les amenaces que presenta tant a nivell mediambiental com a nivell social i les fórmules per minimitzar l’impacte negatiu. Unes Jornades de sensibilització i formació sobre la sostenibilitat i els principis de l’ecoturisme aplicats al turisme actiu i dirigides als agents públics i privats dels sector serien molt útils per abordar aquestes qüestions.

Agents implicats

Instruments

Agents públics i privats del territori

Jornades de formació

Empresa externa

Expert en la creació de producte

Valoració econòmica

Jerarquització

600 –1.000 € segons durada curs

Secundària

292

Nom

Número d’acció

Intercanvi d’experiències amb altres empresaris i destinacions

Descripció de l’acció Les jornades enfocades a l’intercanvi d’experiències són de gran utilitat ja que ens permet conèixer de primera mà iniciatives, actuacions i models de gestió que han tingut èxit en altres territoris, podent-los adaptar a la nostra realitat per aplicar-los de manera reeixida o desestimar-los. L’Intercanvi d’experiències amb destinacions de turisme actiu, amb empreses d’activitats de turisme actiu o amb empresaris turístics intermediaris, ens poden proporcionar idees concretes amb una base experimental. Les trobades amb associacions de turisme actiu a nivell nacional ens poden aportar models de coordinació, d’estratègies conjuntes i d’implantació de sistemes de qualitat entre altres. L’associació Catalana de professionals de l’esport i la natura o l’Associació Nacional d’empreses de Turisme Actiu són alguns exemples.

Agents implicats

Instruments

Agents públics i privats del territori

AAVV organitzadora

Empresa externa Agents públics i privats del territori que es visita

Valoració econòmica

Jerarquització

4.000 € - 8.000 € segons nombre de

Secundària

participants i destinació

293

PLA OPERATIU: QUADRE RESUM I TEMPORALITZACIÓ 1. ADEQUACIÓ I MILLORA DELS PRODUCTES EXISTENTS 1

Unificació dels criteris de dificultat

Adequació de les eines d’autoguiatge

Inventari dels usos de la Xarxa de Mobilitat Lenta

Senyalització i manteniment del itineraris

Informació d’accés als punts d’inici dels itineraris recomanats

Integració de serveis complementaris

Equipaments Fase 1. Reorientació de oferta d’activitats “d’aventura”

Equipaments Fase 1. Recuperació d’antics trams ferroviaris

Equipaments Fase 1. Aparcabicis

ANUALITAT 1

10 Equipaments Fase 2. Parc de neu a Rasos de Peguera 11 Equipaments Fase 2. Circuits senyalitzats a Coll de Pal 12 Equipaments Fase 2. Recuperació refugis de muntanya 13 Adaptació dels allotjaments a les necessitats del Turista Actiu modern 14 Senyalització empreses Turisme Actiu

294

2. CREACIÓ DE NOUS PRODUCTES 1

Creació de productes adaptats als mercats potencials

Fam trip i Workshop Intern

3. PROMOCIÓ I CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DEL PRODUCTE 1

Millora del disseny i continguts dels webs de promoció turística

Promoció a través d’una selecció dels itineraris més atractius

Publicacions promocionals de Turisme Actiu

Dossier professional de Turisme Actiu.

Campanya de posicionament Web

Identificació dels intermediaris comercialitzadors

Agenda comercial amb els principals operadors intermediaris

Fam Trip i Workshop amb operadors intermediaris especialitzats

Participació i assistència a fires específiques

Publicació d’articles en revistes especialitzades

Presentació de productes als CPT

ANUALITAT 1

295

Promoció del territori a través d’esdeveniment esportius.

Prescriptors i líders d’opinió.

Creació d’una central de reserves

4. ACCIONS PER AL FOMENT DEL TREBALL EN XARXA 1

Reforçar l’associació empresarial Turisme Actiu

Millora de la comunicació entre els agents turístics: creació Grup de Treball Turisme Actiu

Suport en la creació de Webs d’empreses del territori

Club de Turisme Actiu.

Accions de promoció i fidelització dirigides al públic de proximitat.

5. FORMACIÓ I MILLORA DE LA QUALITAT 1

Jornades sobre creació de producte i mercats especialitzats

Jornades sobre especialització de serveis d’ allotjaments i restauració.

Jornades sobre presència a Internet i captació de clients via electrònica.

ANUALITAT 1

296

Jornades sobre campanyes de fidelització de clients.

Seminari sobre Sostenibilitat i Qualitat en el Turisme Actiu

Intercanvi d’experiències amb altres empresaris i destinacions

297