Revista digital nº13

La platja de la Móra

Nº 13 - Octubre 2017 Preu: 0,5€

REVISTA DIGITAL LA MÓRATAMARIT Edita: l’Associació de veïns de La Móra-Tamarit.

Av. del Mediterrani, 6 43008 Tarragona Tel. 977 652 954 www.lamora-tamarit.com @AVVLaMoraTamarit

Direcció: Francesc García i Joaquim Escatllar Amb la col·laboració de

Nº12-REVISTA DIGITAL

ÍNDEX 01-02 03 04 05 06-13 22-00 23-26 23-26 27-36 37-39 40 41-48 49 50-51 52 53 54 55 56 57 58-59 60-65 66 67 68 69 70-71 72 73 74

Portada – ÍNDEX i Col·laboradors Col·laboradors de contingut.

Festa de Tardor 2017.

Loteria Nacional.

Resum FESTA MAJOR 2017.

Activitats de l’Associació de veïns.

Avantprojecte de Nou Local Social.

Col·laboradors festes.

TEMES d’ACTUALITAT al BARRI. VOLEM una EMD per La Móra-Tamarit Recepta de cuina.

Itineraris geològics per Tamarit, La Móra i el Medòl (3ª part).

La Gavina a la platja de La Móra.

La Vuelta al cole. (DHU).

Afecciones oculares (Farmacia) Cervicalgia Ejercicios (Almirall).

Somos personas. Sra. Inma Felipe.

La Associació de veïns a Facebook.

Dades eleccions al Barri.

Informació de l’Associació de animals “donar x donar” Rafa Nadal i els Alts Directius.

LA MUJER EN LA MEDICINA 3ª parte.

El niño desaparecido (Poesía) El Autoconsumo eléctrico per: (Sunsystems) Madera para el Ebanista. Sr. Juan Fernández.

Critica de cine: Stephen King-IT Simplemente comprender a los demás.

Sr. Josep Muñoz.

Mantén limpio nuestro barrio.

RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS. Guia de carrers de La Móra-Tamarit

Articles a càrrec de: Sra. Inmaculada Felipe Sra. Sonia Van Der Velde Sra. Mª Jesús Marcos Sra. Concha Ballester Sr. Bernat Blanch Sr. Salvador Soler

Sr. Josep Muñoz Sr. Joaquim Escatllar Sr. Juan Fernández Sr. Jesús Calvo

2

LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS Càmpings: Torre de La Móra, Tamarit Park Resort, Trillas Platja Tamarit, Caledonia Bungalow Park&C.

Restaurants i Hotel: Moramar, Racó de La Móra, Apart-Hotel Cala Azul, Xiringuito ENJOY La Móra, Mossegada, Hotel Gran Claustre i Restaurant Bruixes de Burriac d’Altafulla, Cafeteria Paula, Restaurant Móra Platja.

Negocis: Farmàcia, Perruqueria i Estètica Anade, Osmagás, Supermercat Amèlia, Reformes i Serveis, Esports Platja, Sunsystems.

Empreses: DHU, Foment, Ferreteria Casas, GatiGos Veterinaris, Regal & Paper, Granja Sant Francesc, Informàtica Àltica, Estanc Pijuan, Forn Nogués, Eleazar Barrios, Bodegas Pinord, Panischop, Mimas Peluquerias, La Surfera, Proinme, Construcciones González Segovia, Rejillas Tarraco, Arquitema, Sunsystems, Ferreteria Marti Grau, English Summer, Coca-Cola, Caprabo, Tgnautica KAYAK, Peye i Carla.

Administradors de Finques: Fincas Miró, Finques Sálmar, Finques Tres Mediterrani.

Associacions:



Associació de Dones de La Móra-Tamarit



Associació protectora d’animals “DONARxDONAR”



Associació Mediambiental La Sínia.

Organismes Públics: Direcció: Sr. Francesc García i Sr. Joaquim Escatllar

3

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Col·laboradors de contingut de la Revista • CONTINGUT: -

Activitat Associació de veïns (Francesc-Joaquim-.........)

Activitat Associació de Dones de La Móra.

Activitat Associació protectora d’animals “donar x donar”.

Temes d’actualitat del barri (Sr. Joaquim Escatllar).

Temes històrics (Sr. Josep Mª Espasa).

Temes de medicina (Sra. Inma Felipe, Sr. Fernando Monguió) Temes artístics (Sr. Àngel Martí).

Temes musicals (Sra. Victòria Fernández).

Temes teatrals (Sr. Jesús Calvo).

Concerts musicals a Creixell i a l'Església (Piano Studio) Crítiques de cinema Suggeriments interessants de socis.

Aportacions dels professionals de La Móra-Tamarit.

Receptes de cuina (Assoc. de Dones, Restaurants i altres aportacions de socis).

•

EDICIÓ trimestral (Gener-Abril-Juliol-Octubre)

•

Presentació de la Revista:

La Junta de l'Associació de veïns ha decidit d’editar una revista digital per tal de tractar els temes de la Móra-Tamarit, en la qual s'informi de la problemàtica del barri, i a on puguin, tant expressar les seves idees com exposar els seus suggeriments, totes les persones que composen la nostra comunitat; a més, la revista inclourà temes culturals en general, tant històrics, com musicals i divulgatius, així com temes d'actualitat. És per això que necessitem de col·laboradors que ens ajudin a escriure uns textos que puguin interessar tothom, fins i tot entrant en temes polítics, si escau, però sense fer política partidista, ja que aquest no és, de cap de les maneres, el nostre objectiu.

Aquesta revista vol substituir el programa de festes amb paper que editàvem cada any al mes d'agost i ampliar-lo a 4 edicions a l'any, afegint a la mateixa molta més informació que la que podíem donar fins a la data.

Hem elegit aquest format, tant per motius econòmics, com per la (teòrica...) gran facilitat de comunicació que permet avui en dia Internet.

Esperem que pugui ser una bona eina informativa, per la qual cosa ens cal disposar de la vostra col·laboració esporàdica per omplir de contingut interessant la nostra revista, que ha d’ésser la vostra.

•

NOTA 1: Els texts rebuts es publicaran en l'idioma seleccionat per l'escriptor del mateix.

•

NOTA 2: Tenim per costum incloure fotos dels esdeveniments que realitzen les nostres associacions. Si algú no desitja sortir en aquestes fotos , li preguem que ens ho indiqui per tal de poder complir amb els seus desitjos.

4

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

PROPERA FESTA DE TARDOR 2017 L’Associació de Veïns i la de Dones de La Móra-Tamarit Convida: A tots els nens i nenes i als seus pares.

Dia: Diumenge 29 d’octubre de 2017 Hora: A les 17,30h fins a les 19,30h Lloc: Local Associació de veïns

29 d’octubre a les17,30h.

La Princesa Maduixeta ve del PAÍS DE LES CASTANYES. Un país amb molt colors, un país màgic i ple de llum.

29 d’octubre a les 18,30h.

Les Associacions us conviden: Per als nens hi haurà Castanyes, Coca I Begudes.

Per als més grans Castanyes i Panellets amb Vi dolç.

La REINA DE LES CASTANYES ha encarregat una missió a la Princesa Maduixeta, ha desaparegut la clau que obre totes les festes; si no la recuperem ens quedarem sense poder gaudir de les festes, sense riures i sense alegria. Per això es important que entre tot@s aconseguim els somriures i així poder recuperar la clau i tornar l’alegria a totes les llars.

En finalitzar es regalen globus de globuflèxia als nen@s.

5

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

LOTERIA NACIONAL DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS Aquest es el numero que juguem a l’Associació de veïns i el podem trobar als següents establiments: • Membres de la Junta de l’Associació de veïns.

• Restaurant MORAMAR. • Restaurant RACÓ DE LA MÓRA. • FARMACIA. • Super AMELIA. • Fincas MIRÓ.

• Anade.

• Cafeteria Paula.

Les participacions son de 5€, 4€ de joc a la loteria i 1€ de donatiu per a l’Associació de veïns de La Móra-Tamarit.

6

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

RESUM FESTA MAJOR La Móra-Tamarit 2017 

La Junta de l'Associació de veïns agraeix la gran participació i civisme que ha imperat aquest any durant les Festes del barri.



La Junta les ha preparat amb molt d’entusiasme; a tots els integrants de la Junta els agraïm la seva dedicació, ja que sense ells no hauria estat possible de celebrar-les.



Aquestes festes són molt importants, com a cohesió del barri, és un lloc de retrobament i per demostració als nostres polítics municipals que ens tenen oblidats des de fa molts anys, que existim, que no som una urbanització, que som un barri més de Tarragona i com a tarragonins volem ajudar a l’Ajuntament a millorar el nostre barri i per tal, volem crear una EMD a La Móra-Tamarit que ens permeti demanar subvencions a la Diputació, a La Generalitat, etc., per fer inversions al barri, incrementant indirectament l’arribada de diners a Tarragona.



Demanem disculpes pels sorolls a les persones que els hagi tocat sentir el soroll de la Festa a prop de casa seva...



Hem canviat la ubicació de la Festa Major al pàrquing; això ens ha permès donar nous serveis als veïns, com varen ser les barres de cervesa de LA SURFERA i el Food Truck EL PEPITO BRAVO amb la seva especialitat d'entrepans de

vedella 100% ecològica, tapes i còctels especials. 

Aquet any, com a novetat hem fet una caminada popular per el bosc de la Marquesa, amb bany i esmorzar a la punta de la creueta al començament de la platja Llarga.

7

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

FOTOS dels actes de la FESTA MAJOR de La Móra-Tamarit 2017 Sopar Popular i Disc MÓBIL MAS&MAS

Colla Joves dels Xiquets de Valls

Ball de Diables de Santa Margarida de La Riera

Sortida bicicletada popular

Xocolatada popular

8

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

FOTOS dels actes de la FESTA MAJOR de La Móra-Tamarit 2017 LATIN DANCE amb David Tamayo.

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT Caminada popular pel bosc Mas de Grimau (Bosc de la Marquesa).

9

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

FOTOS dels actes de la FESTA MAJOR de La Móra-Tamarit 2017 Bastoners i Grallers d’Altafulla.

Festa de l’escuma.

10

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

TRAVESSIA Tamarit–La Móra 9ª edició Participants de la Travessia

11

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

TRAVESSIA Tamarit–La Móra 9ª edició

12

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

TRAVESSIA Tamarit–La Móra 9ª edició

13

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

TRAVESSIA Tamarit–La Móra 9ª edició

14

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS  Tots els associats que vulguin contactar amb la Junta, poden trucar al nº 659 930 036, o per correu per concertar cita a la AVV.

 Futbol per nens. Aquest any farem un programa amb els dies que farem entrenament de 11,30 a 13h els dissabtes.  Taller de PINTURA, tots els dilluns de 17 a 19h al local de l’Associació, amb la col·laboració especial del Sr. Ángel Martí.  Retransmissions de futbol per Canal+, i Canal+Lliga al local de l’Associació, tots els dies de partit del Barça.  Totes les tardes de gener a juny de 16 a 19h, joc de la Botifarra i altres al local de la Associació de veïns.

15

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS  Reunions mes de maig i juny 04.05.17 – Dijous a les 19h: GAS NATURAL Reunió amb el Sr. Xavier Olivé de Gas Natural, que ens va explicar l’estat actual de les obres de portada del gas a La Móra-Tamarit. 55 assistents.

20.05.17 – Dissabte a les 11h: CIRCULACIÓ Col·loqui sobre circulació a La Móra-Tamarit, incloent continuació del Passeig de la Móra, a partir del Racó de la Móra, i reordenació de la circulació als carrers Maresme, Anoia, Baix Llobregat i Osona, per assimilar-los a Bages i Vallés, i reordenar l’aparcament als carrers sense sortida d’aquesta zona. 41 assistents.

03.06.17 – Dissabte a les 11h: EQUIPAMENTS Col·loqui sobre equipaments a La Móra-Tamarit i sobre la Muntanya de Sant Joan (Búnquers). 5 assistents.

 Reunions mes d’agost 27.08.17 – Assemblea General Ordinària. 34 assistents.

 Xerrades mes de setembre a les 19,30h.

1. (07.09.17) Competències Emocionals en Educació per Sr. Salvador Soler. 7 Assistents.

2. 14.09.17 – Equip Contra Incendis, a l’Associació de veïns. Amb l’assistència de Protecció Civil de Tarragona i Bombers. Si pot ser, volem crear un petit cos de Protecció Civil a La Móra-Tamarit, perquè es puguin fer càrrec de l’ equip en el cas d’un incendi. Ho decidirem entre els assistents a la xerradademostració de l’equip. 8 assistents. Veure pàgina 14.

3. (21.09.17) Orientació Personal, Acadèmica i Professional, pel Sr. Salvador Soler.

 Xerrades mes d’octubre a les 19,30h Xerrades a fer per la Sra. Inmaculada Felipe (Farmàcia).

1ª Què cal saber dels antibiòtics (05.10.17) 2ª Què cal saber del dolor (19.10.17)

 Xerrada sobre el DEA el 26 d’octubre a les 19,30h "Una societat que salva vides“ Veure pàgina 16.

16

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS  Equip contra incendis El 14.09.17 ens vàrem reunir un grup de persones interessades a tenir operatiu l’ Equip portàtil Contra Incendis que hem adquirit a la firma COINSE: ASISTENS: Francesc Abellán Pere Vegas (Protecció Civil) Albert Magarolas (Bombers) Ramón González Ignasi García Adolfo Allegue Francesc García Joaquim Vila (Coinse) Albert Franqués

Accions a realitzar: • Actualitzar el PAU de La Móra, parlar amb el cap de Protecció Civil de l’Ajuntament Sr. Daniel Martínez.

• Consultar amb els Càmpings, si volen aportar una persona al nostre grup.

• El grup que volem crear, ha de tenir cobertura dintre del PAU i serà un grup de voluntaris ocasionals.

• L’Ajuntament dintre del INFOCAT ha de tenir un PAU per a La Móra-Tamarit.

• Pintarem de groc la vorera davant de l’HIDRANT. • Propera reunió a primers de novembre.  DESFIBRILADOR A LA MÓRA (DEA) Hem d’agrair a l’Ajuntament que hagi tingut la bona idea de posar-nos un Desfibrilador a la Plaça de les Comarques Catalanes, per a l’ús Públic en cas de necessitat.

Xerrada sobre el desfibrilador, el dia 26.10.17, veure pagina 15.

17

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS  "Una societat que salva vides“ per la Dra. F. Casado Silvestre L’aturada cardíaca fora dels hospitals suposa a Catalunya una mitjana de 10 morts sobtades al dia. Aquesta xifra multiplica per 5 les morts produïdes en accident de trànsit.

El reconeixement i alerta als serveis d’emergència per part dels testimonis presencials d’una aturada cardíaca, l’inici de les maniobres de reanimació cardiopulmonar i la desfibril·lació precoç poden salvar vides fins a l’arribada dels equips mèdics especialitzats. Dur a terme aquestes accions encadenades (cadena de supervivència) incrementa entre 2 i 3 vegades les possibilitats de supervivència de la persona afectada per l’aturada.

El projecte Tarragona Cardioprotegida pretén minimitzar l’impacte d’una aturada cardíaca fora dels recintes sanitaris, i és per això que continuant amb el desplegament de DEAS (desfibril·ladors) a la nostra ciutat, a La Móra s’ha instal·lat un d’ells.

Per tal de explicar-vos el seu ús i que no tingueu por a utilitzar-los en cas de necessitat, us convoquem a una xerrada informativa que tindrà lloc el dia 26 d’octubre a les 19,30h, en el local de l’ Associació de veïns.

18

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS Hem realitzat un tríptic que hem repartit a tothom.

LA MÓRA-TAMARIT: UN BARRI QUE ASPIRA A LA NORMALITAT Tamarit-Punta de la Móra és un indret situat en un lloc privilegiat de la Costa Daurada.

La platja de La Móra és una de les quatre del Camp de Tarragona que pot presumir de bandera blava; gràcies a dues àrees singulars del seu tram de costa ha estat declarat Espai Natural Protegit, i el Bosc de la Marquesa i les seves platges verges són admirades per tothom.

Darrerament, però, com a conseqüència del ràpid creixement de la població resident, de l’increment de visitants i, de manera molt especial, de la manca d’inversions per part de l’Ajuntament de Tarragona, estem assistint al progressiu deteriorament d’una localitat que es resisteix a morir d’èxit i que, tanmateix, reclama el seu dret a esdevenir un barri normal.

Amb una població estable de pràcticament dos mil habitants (una xifra que s’enfila fins els set mil de manera estacional), La Móra-Tamarit té un cens superior al del 68% dels pobles de la Província. Malgrat això i malgrat pagar un dels impostos més alts de la ciutat, no només no disposa de cap equipament municipal, sinó que, com a conseqüència del descarat clientelisme de l’actual Ajuntament, fins i tot pateix l’abandonament dels serveis més bàsics (seguretat, neteja, mobilitat...).

Amb aquest document els veïns volem denunciar algunes d’aquestes deficiències i reivindicar el nostre dret a fer de La Móra-Tamarit un barri habitable, i garantir que tots plegats, veïns i visitants, puguem seguir gaudint en el futur d’aquest magnífic patrimoni natural.

19

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS MOBILITAT La continua eliminació de places d’aparcament a les platges més pròximes al centre de Tarragona (Arrabassada, Llarga...) ha desplaçat la gent cap a La Móra, on encara és possible aparcar a tocar de la sorra, als pàrquings gratuïts i carrers propers.

Mentre la resta de barris de la ciutat disposen de diferents línies de bus urbà, a La MóraTamarit només arriba un únic servei (L12) que, en dies festius -els de més afluència a platges-, té una ridícula freqüència d’aproximadament un vehicle cada dues hores.

Tamarit-Punta de la Móra és un indret situat en un lloc privilegiat de la Costa Daurada. La platja de La Móra és una de les quatre del Camp de Tarragona que pot presumir de bandera blava; gràcies a dues àrees singulars del seu tram de costa ha estat declarat Espai Natural Protegit, i el Bosc de la Marquesa i les seves platges verges són admirades per tothom.

Darrerament, però, com a conseqüència del ràpid creixement de la població resident, de l’increment de visitants i, de manera molt especial, de la manca d’inversions per part de l’Ajuntament de Tarragona, estem assistint al progressiu deteriorament d’una localitat que es resisteix a morir d’èxit i que, tanmateix, reclama el seu dret a esdevenir un barri normal.

Tal com va succeir l’estiu passat, l’EMT enguany també ha posat en funcionament la L16 (bus platges), però novament només fins a Boscos, excloent inexplicablement les platges de La Móra.

El bus nocturn que dóna servei a pràcticament tots els barris de Tarragona, estranyament aquí ha estat suprimit, quan nuclis amb menys població el segueixen mantenint.

Tret de l’avinguda del Mediterrani, gaire bé a tota la resta de carrers de La Móra l’amplada de les voreres no permet el pas de cadires de rodes o cotxets de nadons, la qual cosa obliga els usuaris a circular perillosament per la calçada. Unes voreres que a Tamarit són intransitables també per l’estat de l’enrajolat i la invasió de vegetació.

Com que a la majoria dels carrers és permès d’aparcar a ambdós costats, els caps de setmana d’estiu els vehicles grans de serveis (ambulàncies, recollida de brossa, bombers, etc.) no podran circular per moltes d’aquestes vies.

Totes aquestes anomalies fan que, especialment a l’estiu, La Móra es col·lapsi i sigui un autèntic caos circulatori.

20

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NETEJA Una dotació insuficient de contenidors, tant de residus com de restes de poda; poca periodicitat en la recollida i amb horaris irracionals (fins i tot els contenidors que estan propers a la platja, a mig matí dels dies festius estan a vesar), proporcionen una imatge lamentable del barri. A la zona de Tamarit, els veïns han hagut d’organitzar grups de neteja per fer la tasca que correspon a l’Ajuntament i que aquest no fa.

El canal en desús que circula paral·lel a l’avinguda principal de La Móra, periòdicament, per episodis de pluja, llevantades, etc., s’omple d’aigües que s’estanquen i es corrompen, produint pudors, mosquits, rates...

Les platges del Bosc de la Marquesa no tenen contenidors ni papereres, i no disposen d’un servei regular de neteja.

21

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS SEGURETAT Malgrat que la Policia Local i els Mossos han admès recentment que a La Móra-Tamarit s’ha incrementat la xifra de delictes respecte l’any anterior, i reconèixer que tanmateix el nombre de persones que hi resideixen en temporada alta requeriria una major presència dels cossos de seguretat, seguim sense disposar de guàrdia urbana de barri.

D’altra banda, la baixa freqüència de les rondes que efectuen les patrulles policials, fa que aquestes tinguin una escassa incidència des d’un punt de vista preventiu i dissuasiu.

Aquesta manca de seguretat ha propiciat que alguns veïns hagin patit ja fins a tres robatoris en el seu habitatge, en el decurs dels darrers mesos, i que algunes comunitats de propietaris s’estiguin plantejant la contractació de seguretat privada per pal·liar aquesta mancança.

SALUT En els mesos d’estiu, La Móra-Tamarit té una població que duplica la de varies capitals de comarca de la Província de Tarragona (Móra d’Ebre, Falset o Gandesa, per exemple), però tot i això, no disposa de cap consultori o servei mèdic que pugui dispensar una mínima assistència sanitària, ni que sigui a temps parcial, i el Centre d’Atenció Primària (CAP) més proper de Tarragona es troba a set quilòmetres de distància.

VOLEM CANVIAR LES COSES Els veïns de La Móra-Tamarit només podem comptar amb nosaltres mateixos i amb la comprensió i solidaritat dels visitants. No cal esperar res d’un Ajuntament que ha donat sobrades mostres de no tenir cap interès en resoldre els nostres problemes, malgrat les nombroses gestions que ha realitzat tant l’Associació de Veïns com alguns residents a títol individual.

Així, per exemple, mentre s’acaba d’aprovar una inversió de 9,7 milions d’euros per a l’ampliació i millora de la xarxa de biblioteques (cap d’elles als barris de Llevant, és clar), a La Móra-Tamarit no tenim ni un sol equipament municipal. Ni Centre Cívic, ni Llar d’Infants, ni Consultori Mèdic...

Probablement l’única sortida per al nostre barri sigui constituir-se en Entitat Municipal Descentralitza (EMD) i gestionar directament una part dels recursos generats, però aquest és un camí que requereix temps i mentrestant hem de vetllar per la millora de les nostres condicions de vida.

Per poder aturar aquesta tendència degradant i canviar les coses, necessitem el suport de tothom, veïns i visitants; primer, per donar visibilitat als nostres conflictes, i desprès, per reclamar-ne la solució; una reclamació que molt probablement requerirà de la mobilització ciutadana i també d’altres mesures de pressió.

22

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

AVANTPROJECTE DE NOU LOCAL SOCIAL

Avantprojecte d’un nou local Social de l’Associació de veïns de La Móra-Tamarit, per al barri, per a la gent jove, per a la gent gran, per a l’Assoc. de Dones, per a tothom!

Al solar que hi ha entre la pista esportiva i l’aparcament (entre els carrers Conca de Barberà i Baix Empordà), es proposa de generar una franja edificable de 7’5 m d’amplària que permeti ubicar usos polivalents a disposició dels veïns de La Móra-Tamarit.

23

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

CÀMPING DE 1a CATEGORIA – BUNGALOWS PISCINES - RESTAURANT Ctra. Nacional 340, Km. 1171, 43008 * TARRAGONA - España Tel: + 34 977 65 02 77 - Fax: + 34 977 65 28 58 - E-mail: info@torredelamora.com

24

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Restaurant – Cafeteria – Gelateria

L’Art a la Cuina Passeig de La Móra, 6 y 7 – La Móra – 43008 Tarragona Tel./Fax 977 650 254 – www.restaurantmoramar.com

ESPORTS PLATJA Complements – Regals – Platja Passeig de La Móra, 6 y 7 – La Móra – 43008 Tarragona

REVISTA DIGITAL 25 LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Passeig de la Móra, 8 43008 Tarragona Platja de La Móra www.restaurantracodelamora.com Email: racodelamora@Hotmail.com Facebook.com/racodelamora Tel. 977 656 206

26

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS SUPERMERCAT AMÈLIA Tel. 977 652 941

OBERT FESTIUS

27

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri ❖ BUS municipal nº12 El nou BUS Nº12 està funcionant força bé, encara que ens agradaria que en horaris de major necessitat hi hagués algun més.

Queda pendent el tema del BUS de nit.

Esperem que aviat es posi en marxa el BUS Nº14, que partint de la Farmàcia, farà una volta per l'interior de la Móra, carrers Ripollès i Baix Llobregat, per anar fins a l'estació de Renfe d'Altafulla-Tamarit.

Els nous horaris per al BUS nº 12, es poden veure a la nostra web, per a això cal seguir els següents passos: - Entrar a la nostra WEB www.lamora-tamarit.com - A la part superior entrar a "Adreces d'interès" - Entrar a "Horaris de BUS".

❖ Gas Natural a La Móra-Tamarit (OBJECTIU A ASSOLIR final 2017).

Tenen tots els permisos i la definitiva AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE LA GENERALITAT i procediran a l'expropiació del últim terreny que encara els hi manque, per poder passar el Gas de Altafulla a Tamarit.

Ens hem queixat dels retards, farà tres anys que estem amb aquest tema. Un advocat de La Móra està fen tràmits per demandal-se si es necessari.

❖ A l’informe del President d’aquest any, durant l’Assemblea General Ordinaria, es vàren destacar, els temes aconseguits i els que resten per aconseguir i que si està treballant continuadament Llista de les coses aconseguides des de 2011: •

MERCAT CADA DISSABTE DE L’ANY, totalment consolidat.

•

ASFALTAT DE L’AVINGUDA DEL MEDITERRANI.

•

FIBRA ÓPTICA.

•

GAS NATURAL, ESTA A PUNT D’ESSER UNA REALITAT.

•

HOMENETJAR en vida al Pare Ernesto el 2013 I DONAR NOM A LA PLAÇA DEL PARE ERNESTO el 2015.

•

MILLORA DE LA FESTA MAJOR, ALLARGAN-LA PER DONAR MES POSIBILITAT DE TROBADA ALS VEÏNS, EN FAVOR DE LA INTEGRACIÓ I LA CONVIVÈNCIA.

•

HEM INTENTAT MILLORAR O MANTENIR, LES FESTES DE REIS, SETMANA CULTURAL I CASTANYADA

28

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Llista de les coses aconseguides des de 2011: • MERCAT CADA DISSABTE DE L’ANY, totalment consolidat.

• DURANT LA SETMANA CULTURAL HEM INTRODUIT EL CONCEPTE DE FESTA SOLIDÀRIA, FENT ACTIVITATS PER RECOLLIR DINERS I ROBA PER DIFERENTES ONG, COM SANT EGIDI, CARITAS DIOCESANES I CARITAS PARROQUIALS, LA DARRERA RECAPTACIÓ VA SER DE MÉS DE 1.400€. AQUÍ HEM DE FER MENCIÓ ESPECIAL DE L’ASSOCIACIÓ DE DONES, QUE HAN ESTAT LES VERDADERES PROMOTORES DE RECOLLIR AQUESTS DINERS. • HEM CREAT “LA REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT”, AQUEST MES D’OCTUBRE EDITEM EL Nº 13.

• PER ALS SOCIS QUE NO TENEN INTERNET, AQUEST ANY HEM DEMANAT UNA SUBVENCIÓ A LA DIPUTACIÓ, PER PODER IMPRIMIR LA REVISTA I QUE ELS HI ARRIBI ALS QUE NO PODEN VEURE-LA A TRAVÉS DE LA NOSTRE PÀGINA WEB, LA SUBVENCIÓ HA ESTAT CONCEDIDA PER 1.088€.

• EL PRIMER Nº IMPRÉS, HA ESTAT EL Nº 11, d’ ABRIL 2017, AMB 100 UNITATS. • EL SEGON, EL Nº 12 AMB 500 UNITATS, EL DE JULIOL 2017, AMB EL CONTINGUT DE LES FESTES, QUE HEM FET ARRIBAR A TOTS ELS SOCIS. • PER PODER TENIR UN PEU DINTRE DE L’AJUNTAMENT, L’ANY 2014, VÁREM DEMANAR UN “ÒRGAN TERRITORIAL DE GESTIÓ DESCONCENTRADA” PER AL QUAL VÁREM RECOLLIR MES DEL 50% DE LES FIRMES NECESSÀRIES. NO L’HEM ACONSEGUIT TOT I QUE EN UN PLENARI ES VA EXPRESSAR LA VOLUNTAT DE CONSTITUIR-LO, PERÒ L’AJUNTAMENT NO TÉ LA VOLUNTAT POLÍTICA PER FER-HO. ESTÀ DENUNCIAT AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA. • PREPARAR EL NOSTRE NUCLI DE POBLACIÓ, PER CONVERTIR-LO EN UN PROPER FUTUR EN UNA “EMD” ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA. TASCA EN LA QUE ESTEM TREBALLANT EN AQUEST MOMENT, A NIVELL POLITIC EN GENERAL I EN PARTICULAR. ARA ESTEM TRABALLANT AMB EL Sr. PAU PÉREZ, AL QUE LI HEM DEMANAT LES DADES ECONÒMIQUES DEL NOSTRE NUCLI, PER PODER FER UN DOSSIER TÈCNIC I ECONÒMIC.

29

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Llista de les coses aconseguides des de 2011: •

PREPARAR EL NOSTRE NUCLI DE POBLACIÓ, PER CONVERTIR-LO EN UN PROPER FUTUR EN UNA “EMD” ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA. TASCA EN LA QUE ESTEM TREBALLANT EN AQUEST MOMENT, A NIVELL POLITIC EN GENERAL I EN PARTICULAR. ARA ESTEM TRABALLANT AMB EL Sr. PAU PÉREZ, AL QUE LI HEM DEMANAT LES DADES ECONÒMIQUES DEL NOSTRE NUCLI, PER PODER FER UN DOSSIER TÈCNIC I ECONÒMIC.

•

AMB 2 JOVES DE LA MÓRA, HEM EDITAT UN RAP, TITULAT “11 KILÓMETRES”, EN EL QUE ES SUBRALLEN ALGUNES DE LES MANCANCES DEL NOSTRE ENTORN.

•

HEM ADQUIRID UN EQUIP CONTRA INCENDIS, TAL COM US VÀREM PROPOSAR L’ANY PASSAT, JA EL TENIM AQUI I TAMBE HEM DEMANAT UNA SUBVENCIÓ A LA DIPUTACIÓ, QUE NO TENIM CONCEDIDA A DIA D’AVUI, PERO QUE ESPEREM QUE ENS LA CONSEDEIXIN. EL MES VINENT FAREM UNA DEMOSTRACIÓ E INTENTAREM CREAR UN PETIT GRUP DE PROTECCIÓ CIVIL A LA MÓRA-TAMARIT.

30

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Llista de les coses aconseguides des de 2011: Aquest es el mapa de hidrants que tenim a La Móra-Tamarit, imprescindible per als bombers en cas d’incendi i per a nosaltres en cas d’intervenir en un incendi en primera instància.

31

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Llista de les coses aconseguides des de 2011: •

NETEJA PARCEL-LA MUNICIPAL, PER SOBRE DEL CAMP DE FUTBOL:

Desprès de molta insistència, hem aconseguit que l’Ajuntament es faci càrrec de netejar aquesta parcel·la municipal, que fins ara mai se havia netejat, sen zona de notable perill de incendi, per la seva espessa vegetació que mai havia estat cuidada.

Ens han promès que abans de finalitzar aquest any te que esta neta, ja te la partida pressupostaria per poder fer la neteja corresponent

La zona marcada per la fletxa es la que es netejarà, correspon a la parcel·la per sobra del camp de futbol, entre els carrers Conca de Barberà i Baix Empordà.

32

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Llista de les coses aconseguides des de 2011: •

L’AJUNTAMENT ESTÀ TREBALLANT EN AQUEST MOMENT (REGIDOR Sr. MILÀ), PER DISSENYAR UN NOU PASSEIG MARÍTIM PER A LA MÓRA. SI NO HO ACONSEGIM AVIAT, HEM PENSAT DE FER UN CONCURS AMB VARIS ARQUITECTES QUE VULGUIN PARTICIPAR I AL FINAL SERÀN ELS VEÏNS ELS QUE DECIDIRAN EL PROJECTE GUANYADOR. TENIM ALGUNS CONTACTES AMB ARQUITECTES INTERESSATS. TAMBÈ ES VA DEMANAR UN ESTUDI DE VIALITAT I APARQUEMENT A TOTA LA MÓRA.

•

NOVA PAGINA A FACEBOOK DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS, ON PODEU TROBAR LES ULTIMES NOVETATS, QUE ES PRODUEIXEN DIARIAMENT, “Associació de Veïns de La Móra-Tamarit”

•

NETEJA DE TAMARIT, L’AJUNTAMENT HA DONAT L’ORDRE A FOMENT PER NETEJAR HABITUALMENT TAMARIT. HEM DEMANAT TAMBÉ QUE NETEGIN EL CLAVEGUERAM. HAN NETEJAT TAMBE EL CAMI DE RONDA.

•

CANAL DE LA MÓRA: VÀREM ACONSEGUIR QUE NETEGESSIN LA PART FINAL, TOTA LA VEGETACIÓ, INCLOENT CANYES I ARBUSTES I ALGUN ARBRE.

Lista de les coses no aconseguides: •

CANAL DE LA MÓRA: EL 21.05.17 vàrem donar una possible solució a l’Ajuntament, factible i econòmica que encara estan estudiant o no, no ho sabem. Els hi vam cursar el correu, que seguidament transcrivim:

Sra. Araceli Saigi, tal com li vàrem comentar personalment, el Canal de La Móra te dos grans problemes: 1. Aigua que entra del Mar 2. Aigua de pluja de la zona plana al voltant del Canal.

A dia d’avui hem descobert un tercer abocament d'aigües brutes al Canal.

El Sr. Oscar Fresquet quan estava a l’Ajuntament va fer un projecta per treure l’aigua del Canal, amb unes comportes que creiem que pujava uns 300.000€.

33

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Aigua de Mar. Amb els temporals de llevant, cada any entra aigua de mar i sorra diversos cops al any, en aquests moments tenim casi 1m de sorra sota el primer pont i molta aigua al Canal, de la ultima llevantada del mes de febrer o març.

Perquè no entri aigua de mar, s’hauria d’actuar a la platja, posant pedres que hi ha a prop del Médol, a uns 3m de la bocana de sortida del pont, pujant la sorra al mateix nivell de la resta, la qual cosa evitaria l’entrada d’aigua de mar. Es tracta d’una realització molt econòmica i que es pot desmuntar molt fàcilment en cas de fracàs. Evitaríem l’entrada d’aigua i sorra al Canal a sota del primer pont. Jo crec que amb 15.000€ pot quedar llest.

Aigua de pluja. Es tracta de fer entra el primer i segon pont un canalet de 30cm d’ampla i 5 o 10cm de fons, per a què l’aigua corri més ràpidament. Abans d'arribar al primer pont s’hauria de fer un petit pou i una bomba, per bombejar l’aigua acumulada fins la zona d’Ematsa de recollida d’aigües brutes, a l’altre costat de l’Av. del Mediterrani. Jo calculo un cost d’uns 30.000 o 40.000€.

Recepció del Canal i Ponts, per part de l’Ajuntament. No ens expliquem que està esperant l’Ajuntament per recepcionar el Canal i els Ponts. D’això se’n diu deixadesa amb el territori públic.

A la nostre reclamació, ens envia un Correu del 17.07.17 de la Sra. Araceli Saigi, Cap de gestió de Serveis Públics, de la Conselleria d’Espais Públics.

En aquests moments des del nostre departament, i per la riera, estem duent a terme les següents actuacions: 1.- Demanda a l’empresa concessionària de la neteja de platges, recollida de residus, sense formar part de l’objecte del seu contracte, que amb la pala que disposen per neteja de solars, obrin el canal.

2.- L’empresa SAHICASA encarregada de desinfecció, desinsectació, cada 10 dies com a màxim posa pastilles per evitar larves a les aigües entollades si n’hi ha.

3.- Setmanalment un treballador del departament de neteja pública repassa l’estat de brutícia de la riera, i es fa netejar.

4.- Personal del departament sulfata amb herbicida autoritzat per la Generalitat els trams centrals i finals, i des de fa tres anys està en les degudes condicions de salubritat pública.

Altrament, em faig responsable de continuar treballant en el tema, i suposo que el mes de setembre ja ho podré fer, el mes d’agost em sap greu, però faig vacances.

No obstant, resto a la seva disposició per qualsevol altre suggeriment.

Moltes gràcies.

NOTA: Els punts correctes son el primer i el quart, però el segon i tercer son dubtosos, ells ho deuen tenir com intenció, però realment no ho son, ni la neteja ni el tractament de desinfecció i desinsectació, es fan tal com ens indican.

34

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Volem, un CONSULTORI MÈDIC: El 31.03.16 vàrem visitar el Cat Salut amb el conseller Francesc Roca i la solució que donaren, fou que l’Ajuntament posi un BUS de La Móra al Cap Llevant. L’Ajuntament va dir que faria una gestió amb la Xarxa Santa Tecla, no en sabem res.

Volem, una Llar d’infants, que entre l’Ajuntament i la Xarxa, van deixar de fer-ho.

Volem, Guardia Urbana de barri.

Volem, un Nou Local Social, per poder desenvolupar activitats culturals i lúdiques per a joves i grans. En el seu dia es va deixar perdre el Poliesportiu que teníem a la zona Barcelona.

Volem, que les Pistes de futbol i basquet en mal estat i sense manteniment, es dignifiquin.

En la Estació de bombeig de Ematsa, han instal·lat un pont grua de color groc que te un impacte visual fatal. Hem demanat a Ematsa que el treguin i continuïn fen les tasques de manteniment, amb camions, com ho feien fins ara.

Ens han respost amb la carta que editem a la pagina següent.

A la mateixa diuen que aquest pont grua es molt important per impedir que ...... copiem literalment el que ens diuen:

“la instalación del puente grúa viene derivada de la necesidad de minimizar los riesgos de afectación al medio con agua residual” Volen dir que poden avocar-se aigües residuals de la Estació de Bombeig al CANAL, que no ho volen fer i que per aquesta raó es imprescindible el Pont Grua.

Recordeu aquest estiu, quan es va omplir d’aigua el Canal i algunes persones acusaven dels abocaments del Càmping.

35

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri Ja s’han abocat aigües brutes al Canal, des de la instal·lació del Pont Grua i la prova d’aquest abocament son les fotografies que podeu veure seguidament:

Abocament des de l’Estació de Bombeig de EMARSA al CANAL.

Aquestes aigües, no son aigües de mar o son aigües brutes de l’Estació de Bombeig.

Hem demanat a EMATSA, que ens expliquin perquè s’aboca aigües brutes de la Estació de Bombeig al CANAL, i sobretot més després del muntatge del Pont Grua, que segons EMATSA evita l’abocament d’aquestes aigües.

36

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Nº12-REVISTA DIGITAL

37 LA

MÓRA-TAMARIT

Volem una EMD per a LA MÓRA-TAMARIT (1) VOLEM AJUDAR A TARRAGONA A FER GRAN EL BARRI DE LA MÓRA-TAMARIT, CONVERTINT-LO EN UNA “EMD” ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA. Amb ganes de col·laborar i ajudar a l’Ajuntament a establir prioritats i necessitats del nostre barri, el 2013 vàrem començar a parlar amb ells de poder tenir nosaltres un òrgan municipal que estableix la llei catalana de municipis, que s’anomena Òrgan Territorial de Gestió Desconcentrada (OTGD), que no suposava cap despesa i no el varen acceptar a pesar d’haver recollit les signatures suficients segons la llei, i no haver fet cas de les resolucions favorables en un Plenari Municipal recolzat per PP i CIU amb l’abstenció del PSC. Estem al 2016 i no hem aconseguit que els veïns de La Móra-Tamarit tinguem veu a l’Ajuntament i, a sobre, ens han tret el Conseller de barri; per tal motiu i amb ganes de continuar col·laborant i ajuda’ls a què el nostre barri ajudi a fer més gran i millor Tarragona, ens proposem fer un pas endavant, i volem iniciar els tràmits per demanar a La Generalitat que reconegui La Móra-Tamarit com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD); aquest pas ha estat recolzat en la darrera Assemblea Ordinària de l’Associació de veïns, i també recolzat per la Junta de l’Associació.

Aquesta Junta ha nomenat una Comissió Promotora per tirar endavant el projecte.

QUÉ ES UNA “ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA” (EMD) Les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) son òrgans de govern local, ens locals, definits com a tals pel Text Refós 2/2003 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Es tracta d’uns ens locals sorgits de la necessitat de representació i de participació ciutadana més propera en determinats nuclis de població històrics diferenciats del nucli principal o capital (que localitza l’Ajuntament del municipi).

Una EMD és un tipus d’entitat d’àmbit territorial inferior al municipi, és a dir, una autonomia a l’interior d’ell. I són aprovades per La Generalitat.

Una EMD pot constituir-se a iniciativa de la majoria de veïns interessats o del propi Ajuntament i també arran d’una fusió de municipis.

La EMD, pot designar un representant per assistir amb veu als plens municipals.

Nº12-REVISTA DIGITAL

Temes d’actualitat al barri (3)

38 LA

MÓRA-TAMARIT

Volem una EMD per LA MÓRA-TAMARIT (2) QUINS REQUISITS SON NECESSARIS PER PODER COSTITUIR UNA EMD: • El nucli de població en qüestió ha d’estar diferenciat del nucli capital, que és el que localitza l’Ajuntament.

• Un cop constituïda l’EMD, no pot produir-se una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis del municipi.

• L’EMD, un cop creada, ha de ser capaç de disposar dels recursos suficients per acomplir les seves atribucions.

• També han de donar-se circumstancies d’ordre geogràfic, econòmic, històric, social o administratiu dels que derivi el requeriment de creació d’una EMD.

LES SEVES COMPETÈNCIES MÍNIMES SEGONS L’ARTICLE Nº 82 SÓN: • • • • • • • •

Vigilància dels béns d’ús públic i comunals.

La conservació i l’administració del seu patrimoni, inclòs el forestal.

Enllumenat públic i la neteja viària.

Execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu.

L’ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit.

La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins, i del patrimoni històric i artístic.

Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l’entitat.

Altres que li delegui l’Ajuntament per aprofundir en la descentralització de l’administració i que l’EMD estigui disposada acceptar.

Què és una EMD? Es pot veure un vídeo a YouTube que aclareix què es una EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) al següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=7lmROP7UbsQ

Nº12-REVISTA DIGITAL

Temes d’actualitat al barri (4)

39 LA

MÓRA-TAMARIT

Volem una EMD per LA MÓRA-TAMARIT (3) Quins són els òrgans de govern?.Són dos: • D’una banda el President, que és elegit directament pels veïns, pel sistema directe i majoritari, durant les eleccions municipals.

• De l’altre, la Junta de veïns, composada per un president i els Vocals, en un nombre equivalent al terç dels Regidors que integrin l’Ajuntament del municipi, triats pels Partits Polítics en funció dels resultats dels mateixos a les eleccions municipals a La Móra-Tamarit.

El President i la Junta de veïns, han d’esser persones empadronades al territori de l’EMD.

Avantatges de ser una EMD: • Genera major cohesió social i municipal, els veïns tenen un major sentiment de pertinença.

• Arriben molts més recursos al municipi, perquè les EMD’s poden concórrer a subvencions, ajuts, etc., sense que això suposi una disminució de ingressos pel municipi, abans tot el contrari.

• Prestació de serveis de proximitat, molt propers als ciutadans, segons les seves necessitats per poder millorar la qualitat dels mateixos.

• Es mantenen els beneficis d’una economia d’escala a nivell municipal, i es guanya en qualitat democràtica a l’aproximar les decisions als ciutadans.

• La EMD té delegades les funcions del municipi al que pertany.

PERQUE PODEM SER UNA “EMD”?

• TAMARIT va ser nucli de població des de el segle XI fins la seva incorporació a Tarragona el 1950.

• El nucli de La Móra-Tamarit, esta separat 11Km del nucli urbà.

• L’EMD, un cop creada, ha de ser capaç de disposar dels recursos suficients per acomplir les seves atribucions. Paguem els impostos mes alts de Tarragona i tenim serveis mínims.

• I la mes important, SI TOTHOM RECOLÇA LA “EMD”

40

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Recepta de cuina PASTEL DE CABRARROCA Receta original de V. Franch

Ingredientes para 8 personas.1/2 kg de escorpena (cabracho) limpia, descamada y sin cabeza.

1/4 l de salsa de tomate.

1/4 l de nata líquida.

8 huevos.

Sal y pimienta blanca recién molida.

Elaboración:Se cuece el pescado en agua lo necesario para poder quitarle la espina y desmenuzarlo. Una vez hecho esto, se deja en un bol.

Se prepara un molde rectangular de paredes altas de un litro y medio de capacidad, untándolo con mantequilla y espolvoreándolo con pan rallado.

En un recipiente inalterable se baten bien los huevos hasta que monten un poco. Se añade el resto de los ingredientes (tomate, nata líquida, sal y pimienta blanca), y el pescado ya desmenuzado. Se mezclan bien y se comprueba el sazonamiento. La mezcla se coloca en el molde y se pone al baño maría en el horno, a 225º C durante una hora y cuarto. Después, se deja enfriar.

Una vez desmoldado, se trocea en ocho partes y se sirve con una mayonesa o con salsa rosa.

Si se prefiere tomarlo caliente, es necesario desmoldarlo recién sacado del horno.

41

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Continuació Revista nº 12

ITINERARIS GEOLÒGICS PER TAMARIT, LA MÓRA I EL MEDOL. T.M. DE TARRAGONA Estudis Altafullencs 33, pags. 69-88 Narcís Carulla Gratacòs i David Albalat Vàzquez

42

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

43

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

44

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

45

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

46

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

47

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

48

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

49

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article del Sr. Hèctor Hernández (LA SINIA)

Les gavines de la platja Segur que molts de vosaltres, sobretot els que aneu ben d’hora a la platja, haureu pogut observat que durant tot l’estiu, s’han vist forces gavines a la platja de La Móra. I que hi fan tantes gavines per aquí i quines són? Anem per parts. Abans que res, dir-vos que a nosaltres també ens va sorprendre veure’n tantes. Algun dia vam arribar a comptar fins a un centenar de gavines i molts dies n’hi havien entre 50 i 60 exemplars. Bàsicament n’hem observat de tres espècies, gavina corsa, gavina capnegre i gavina riallera. Les dos darreres són les que més fàcilment i amb més número hem pogut veure.

La gavina riallera o gavina vulgar (Larus ridibundus) és un ocell migrador i un hivernant abundant. O sigui que als mesos de l’hivern és quan la podem veure més habitualment però també pràcticament tot l'any. Per altra banda, la gavina capnegra (Larus melanocephalus) és habitual a l’hivern i entre les migracions, però molt més escassa als mesos d’estiu, cosa que cal destacar pel fet que n’hem vist forces.

Gavina Riallera

Gavina Capnegra

Gavina Corsa

La tercera espècie i menys abundant en les nostres observacions és la gavina corsa (Laurus audouinii). És un endemisme de la mar mediterrània, o sigui que només cria a les costes de la mediterrània. Està protegida i catalogada com a vulnerable. La podeu diferenciar de la resta de gavines pel bec, d’un to vermell corall i que presenta la punta groga en el cas dels adults. És un ocell marí, de mida mitjana, d’entre 48 i 52 cm. Té els ulls negres que les permet veure-hi de nit i les potes són d’un color gris olivaci i d’entre d’altres coses podem destacar que pot viure més de 30 anys! Cria al Delta de l’Ebre, a la punta de la banya, on hi té una de les colònies més importants del món. Altres indrets on cria és al Delta del Llobregat i des de fa uns anys al Port de Tarragona. Podria ser que aquest fet, hagi propiciat que cada cop sigui més comú observar aquesta gavina a les platges tarragonines, com és el cas de la Móra i la platja de Tamarit.

Durant aquests mesos d’estiu, hem observat que les gavines es mouen per tota la platja, sobretot a les punta i per la part central on hi desemboca el torrent. Sembla que busquen aliment entre restes marines que han abundat aquest estiu i potser també aprofiten algunes de les coses que els humans deixem a la platja, com restes d’entrepà, etc.

Us animem doncs, a sortir a la platja amb uns binocles a veure si veieu alguna d’aquestes o altres gavines, habituals ara aquests mesos de tardor i hivern com la gavina menuda o el gavià argentat. Si en veieu i no sabeu que són, feu-li una fotografia i envieu-la a aigua@riugaia.cat

50

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Artículo

La Equipados hasta los dientes; la mochila, los libros, el uniforme, las libretas, los rotuladores de colores y… ¿Qué más? Los más mayorcitos están nerviosos, inquietos, con ganas de reencontrarse con sus compis. Los más pequeños un poco más tristones, saben lo que les espera: levantarse pronto e ir a la guardería, lo que significa tener menos tiempo para pasar con mamá y papá y disfrutar de sus juguetes. ¡Empieza un nuevo curso escolar! Un reto para toda la familia. En casa todos empezamos un tratamiento con las Sales Minerales, como defensa preventiva, para combatir los resfriados y catarros. Cuando uno se pone malo los demás caen en picado, por eso mejor prevenir que curar.

¿Qué beneficios produce el tratamiento de choque?

Las tres Sales Minerales propician un estímulo sanador que activan las defensas de nuestros escolares, fortaleciendo su sistema inmunitario y frenando las típicas enfermedades invernales.

Las tres Sales aliadas de los escolares Mañana : Sal nº 3 Ferrum phosphoricum Mediodía : Sal nº 7 Magnesium phosphoricum Noche: Sal nº 6 Kalium sulfuricum

51

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Artículo Trastornos frecuentes de los escolares y la Sal Mineral más adecuada Trastorno

Sal Mineral

Nerviosismo, intranquilidad

Sal nº 7 Magnesium phosphoricum D6

Niños pálidos y débiles

Sal nº 2 Calcium phosphoricum D6

Miedo a los exámenes

Sal nº 5 Kalium phosphoricum D6 Sal nº7 Magnesium phosphoricum D6

Moderse las uñas

Sal nº 2 Calcium phosphoricum D6

Agotamiento

Sal nº 5 Kalium phosphoricum D6

Enuresis

Sal nº10 Natrium sulfuricum D6

Agujetas

Sal nº 3 Ferrum phosphoricum y nº 9 Natrium phosphoricum (alternas)

Dolor de espalda

Sal nº 2 Calcium phosphoricum D6 y Sal nº 1 Calcium floratum D6 (alternas) Pomadas: nº 2 y si dolor fuerte nº 7

6 consejos para un curso escolar de sobresaliente 1) Dieta sana, rica en fruta y verduras y ejercicio regular.

2) Busca un lugar tranquilo y con buena iluminación para que estudie.

3) Limita su tiempo de televisión y videojuegos.

4) Debe dormir como mínimo 8 horas diarias.

5) Participa en las tareas escolares y motiva su aprendizaje.

6) Facilita a tu niño un tratamiento preventivo, que fortalezca su sistema inmunitario, mediante las Sales Minerales.

María Jesús Marcos Experto universitario en nutrición y dietética.

Experto universitario en terapias naturales.

Asociación Española de Bioquímica Schüssler.

52

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Artículo

AFECCIONES OCULARES EL OJO SECO.Un ojo rojo asociado a molestia, quemazón, picor que aparece por la mañana o a última hora de la tarde puede ser síntoma de insuficiencia lacrimal. Son síntomas parecidos a la conjuntivitis. Existe un síndrome llamado de Sjögren en el que el ojo fabrica poca lágrima.

Las lágrimas secretadas por las glándulas lacrimales, se expanden por el ojo al pestañear , haciendo de lubricante natural. La falta de lágrima puede desencadenar una querato-conjuntivitis : una atmosfera seca, aires acondicionados y a veces por la ingesta de algún medicamento, son las causas más frecuentes.

Una hidratación adecuada y el uso de lágrimas artificiales durante el día y geles oculares por la noche nos alivia esta molestia.

CONJUNTIVITIS BACTERIANA O VIRAL: Inflamación de la conjuntiva del ojo por una infección bacteriana o vírica. Se caracteriza por gran producción de legaña y a veces acompañado de inflamación de párpados.

Sensación de arenilla en el ojo y rojez. El tratamiento es por prescripción médica : colirios y pomadas con antibiótico y antiinflamatorios.

CONJUNTIVITIS ALÉRGICA.Picor y lagrimeo intenso provocado por alérgenos clásicos: polen, productos cosméticos, etc. Tratamiento con colirios antihistamínicos o vasoconstrictores.

CONJUNTIVITIS IRRITATIVA.Provocada por el humo, polvo, viento, lentillas de contacto, etc. Con el fin de eliminar las impurezas, los lavados oculares con suero fisiológico y colirios descongestivos y antisépticos alivian la irritación.

En caso de llevar lentillas, el tiempo que dure la irritación no debe de llevarse.

La rojez o hiperemia puede ser también ligada a una fatiga ocular producida a consecuencia de una tensión visual prolongada, como la que sentimos al conducir o al leer durante mucho tiempo. La luz artificial y las pantallas de ordenadores sin filtros pueden ser causantes de una conjuntivitis, ya que se parpadea menos y por tanto el ojo se seca más.

Hoy en día el uso de colirios hidratantes debería ser generalizado para evitar problemas visuales a la larga. Los más indicados son los que contienen ácido hialurórico debido a su alto poder hidratante .

TU FARMACEUTICO TE INFORMA……………………..

53

REVISTA DIGITAL LA Mร RA-TAMARIT

Informaciรณn

CERVICALGIA EJERCICIOS

54

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Artículo

“SOMOS PERSONAS” Un año más, un grupo de mujeres de la Associació de dones de La Mora-Tamarit, realizamos una salida desde La Mora por uno de los numerosos caminos que hay en el bosque de La Marquesa dirección a la Roca Plana, con el fin de “recolectar” colillas de cigarrillos que la gente tira en el bosque….si, si : EN EL BOSQUE. En los tiempos que vivimos, que hay un incendio cada dos por tres, parece una broma, ¿no?, pues no lo es:¡ 405 colillas “recolectadas” en uno solo de los caminos !

Y yo me pregunto…..¿realmente son pirómanos o gente inconsciente que cree que la colilla que ellos tiran “no incendia el bosque”?

Y yo me sigo preguntando…. ¿qué solución habrá?, está claro que la información y advertencias no conciencia a los que lo hacen….

Para los que vivimos en La Mora y Tamarit , es un acto más por el que nos vemos abandonados a las manos de Dios porque los responsables del Ayuntamiento solo ven que La Mora es una playa a la que viene a bañarse la gente de Tarragona….no son conscientes que aquí viven más de tres mil “personas” fijas todo el año, que necesitamos servicios: médico, guardería, local social para poder hacer actividades, mantenimiento de calles, jardines, etc, etc, etc.

Pero quizás lo que más prima en este período estival es un mayor control por el peligro de incendios ya que esta urbanización está totalmente rodeada de pinos y no nos gustaría lamentarnos de una desgracia que se puede prevenir. No vaya a pasar como lo de la N-340 que tuvieron que activar la construcción de la autovía cuando murieron “personas” en un accidente del autobús municipal: nosotros no olvidamos.

Inmaculada Felipe Fernández Farmacéutica titular oficina Farmacia La Mora Artículo publicado” cartas al director” Diari de Tarragona Agosto 2017.

Nº12-REVISTA DIGITAL

Temes d’actualitat al barri (3)

55 LA

MÓRA-TAMARIT

“Associació de veïns de LA MÓRA-TAMARIT” es el nou portal de comunicació que hem obert a Facebook perquè la gent estigui informada i pugui fer els seus comentaris.

Aquesta es la foto de la portada.

A la pàgina de Facebook trobareu les últimes notícies produïdes, us preguem que us feu seguidors de la mateixa, per tal d’estar ben informats dels esdeveniments a La Móra-Tamarit.

En principi, la Revista la continuarem publicant, perquè creiem que les coses escrites tenen més vigència en el temps, però aprofitarem la immediatesa de les noticies a Facebook.

Nº12-REVISTA DIGITAL

56 LA

MÓRA-TAMARIT

DADES ELECCIONS al barri • Dades de les eleccions durant 2015 MUNICIPALS del 24.05.15: Participació .......................61,94% 1º Cs 149 6º CUP 65 2º PSC 140 7º ICV 44 3º CIU 121 8º ARA T 41 4º ERC 109 9º Guanyem 20 5º PP 83 PARLAMENT CATALUNYA del 27.09.15: Participació 87,46% 1º JxSI 466 6º CUP 66 2º Cs 278 7º UDC 31 3º CATSIQUEESPOT 82 8º PACMA 7 4º PP 76 9º RC-EV 1 5º PSC 70 10º Guanyem 0 CORTS GENERALS del 20.12.15: Participació ............81,11% 1º Cs 215 7º UDC 24 2º ERC 196 8º PACMA 8 3º En Comú 187 9º RC-GV 8 4º DiL 166 10º UPiD 1 5º PP 121 11º PCPC 1 6º PSC 83 12º EB 1

• Dades de les eleccions durant 2016 CORTS GENERALS del 26.06.16: Participació ............74,22% 1º ERC 206 7º PACMA 15 2º Cs 172 8º RC-GV 2 3º ECP 163 9º PCPC 1 4º PP 146 5º CDC 142 6º PSC 85

Nº12-REVISTA DIGITAL

57 LA

MÓRA-TAMARIT

INFORMACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ D’ANIMALS

“donar x donar” NO DONEU MENJAR ALS GATS DEL CARRER (Això només ho pot fer personal autoritzat expressament per l’Ajuntament de Tarragona).

Les persones associades a Donar x Donar disposen del “Carnet de persona autoritzada per alimentar les colònies de gats urbanes” L’Associació Donar x Donar, amb seu social a La Móra-Tamarit, és una entitat jurídica inscrita en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el número 44837, per Resolució de 29 d’abril de 2011.

Està inscrita en la “Agencia Tributaria del Ministerio de Economía y Hacienda con NIF G55561732”.

Disposa d’un “Conveni de Col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona per al Projecte de Gestió de la colònia de gats del barri de La Móra-Tamarit, de la ciutat de Tarragona”, signat en data 9 d’octubre de 2015.

També disposa del suport econòmic de la Diputació de Tarragona.

Us demanem que col·laboreu amb nosaltres!

Per a qualsevol consulta, ens podeu trucar al telèfon 626 677 367.

Tarragona, a 5 de març de 2017

Article

58

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Rafa Nadal i els Alts Directius-1 M’agrada molt l’esport i ho practico quasi diàriament i concretament el tennis. Per mi, l’esport és una font d’energia i de vitalitat. L’esport és una escola contínua d’aprenentatge de valors i aquests, per si mateixos, conformen i modelen a les persones i, per tant, al seu entorn (sigui empresarial o esportiu). No tinc a Rafa Nadal com un ídol. No m’agraden els ídols.

Mai m’ha agradat adorar ni idolatrar a ningú, ja que normalment els personatges famosos, que és creuen semidéus, però que són cent per cent humans, salvant honroses excepcions, són egoistes, amb un alt grau de cinisme, incoherents, frívols, capritxosos, autoritaris i vanitosos, que demostren constantment les seves limitacions i misèries. Són ídols amb els peus de fang. He dit que no tinc ídols, però si que soc un gran admirador d’aquest tenista professional, ja que per a mi, representa uns valors ètics i morals, totalment contraris al perfil d’un ídol. Soc un gran admirador no només perquè és un gran campió (ha guanyat recentment la seva dècima copa de Roland Garros de tennis, així com la segona de Wimbledon) sinó perquè és un esportista exemplar, que ha ressorgit a base de treball i esforç. És un exemple de superació, que sap reconèixer la derrota i celebrar la victòria amb la mateixa cavallerositat. Ha demostrat la seva grandesa dins i fora de la pista. Es el millor quan guanya i quan perd. El perdre no li espanta, per això guanya. No se´l coneix una declaració altisonant en tota la seva carrera. Nadal és un exemple clar de què l’actitud supera a l’aptitud, encara que aquesta ja de per si és extraordinària (la seva gran força mental i l’estratègia que afronta la situació, va sempre per davant de la seva impressionant capacitat física). A Rafa, el guanyar partits no és una qüestió de supèrbia o vanitat, sinó per l’ànim de superar-se. Es un magnífic ambaixador de valors, que aquest país hauria d’estar orgullós d’ell.

Els valors que té aquest esportista són perfectament aplicables al mon de l’Empresa.

Pràcticament són homologables. Existeixen valors compartits entre l’esport i una empresa. Un gran esportista no deixa de ser més que un líder o un alt Directiu de la seva organització.

Quins valors són comuns als gran esportistes i als emprenedors?

- Una gran virtut de Rafa Nadal és que aprèn dels seus propis errors, qüestió que és extrapolable al món professional. La clau per ser un gran líder no és fracassar, sinó extreure lliçons positives del fracàs. Com deia Winston Churchill: “L’èxit és l’habilitat d’anar de fracàs en fracàs sense perdre l’entusiasme”. “Solament una cosa converteix en impossible un somni: la por a fracassar”(Paulo Coehlo)”. “El fracàs derrota als perdedors i inspira als guanyadors” (Kiyosaki) - La humilitat de Rafa. Ser humil no significa que un directiu no tingui confiança en si mateix i treballar amb un horitzó obert. Ser humil és ser autocrític, ja que és acceptar que som éssers humans i que podem errar. Ser humil no consisteix en pensar que una persona és molt poca cosa. “La humilitat és la realitat, l’objectivitat, el tenir els peus a terra “(Stem). La maduresa, el sentit comú, la concentració i l’autocontrol, units a la humilitat, ajuden a encarar els obstacles de forma més eficaç i a superar-los amb èxit. S’ha d’afrontar les derrotes de forma serena i sense traumes.

59

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article

Rafa Nadal i els Alts Directius - 2 -El treball en equip. Un directiu ha de ser conscient de les seves limitacions i que no tot pot dependre d’un. No hi ha esport o treball a on l’individu arribi sol a l’èxit .En l’esport com en l’empresa, els resultats no els aconsegueix una persona sinó el conjunt de l’equip. S’ha de jugar sempre en equip. Escoltar sempre a cada integrant. Tots, i de forma mútua, hauran de confiar i sumar esforços per canalitzar l’energia cap la consecució dels objectius. L’esportista i l’empresari han de saber acceptar les crítiques i tenir confiança; aquesta és la base per aixecar-se de les caigudes i sortir endavant de les adversitats.

El Directiu ha de ser coherent, saber escoltar, valorar i reconèixer les tasques dels seus empleats.

Ser generós en reconèixer els mèrits de la resta de l’equip és fonamental per obtenir millors resultats. En el treball en equip guanya un, però participem tots. Sense oblidar que el talent guanya partits però el treball en equip guanya campionats (Michael Jordan).

- L’esforç, disciplina, sentit del deure, treball constant, capacitat de sacrifici i d’aprendre, tolerància al error, educació, força mental i de superació de les dificultats. L’èxit no s’aconsegueix només amb qualitats especials. “És sobretot un treball constant, amb mètode i d’organització” (Sergent) .

-La honradesa i l’ètica professional en el mon de l’empresa és una inversió a llarg termini. En el tennis pot traduir-se en esportivitat (Nadal ho fa sempre tant en el triomf com en les derrotes).

- També és important l’aprenentatge. Un empresari com un esportista ha de tenir clar que cada dia s’aprèn d’alguna cosa.

- Cal tenir igualment els valors de: l’optimisme (per guanyar un partit o tenir èxit en un negoci un s’ho ha de creure); l’exigència (l’emprenedor i l’esportista són per natura competitius, sempre busquen millorar resultats); l’esperit de superació; la motivació (a més de treball s’ha de tenir fe i il·lusió).

-Hi ha moments que en la vida professional és del tot necessari fer una aturada i reflexionar, independentment que és pugui interpretar per alguns com una retirada del treball. A vegades els esportistes i els Directius terminen exhausts i cremats de tants conflictes i esgotats psicològicament, i cal reservar les pròpies forces (Stein) Perquè desprès d’aquesta aturada provisional, és torna a la feina amb més ganes, il·lusions i amb més claredat d’idees.

L’esport no és la panacea absoluta de tot, però és una eina fonamental de millora de les persones .

L’esport no forma líders per si mateix, però generalment forma magnífiques persones, i això repercuteix, a la seva vegada, en la seva professió.

Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida (Adscrita a la UDL).

60

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Continuació de la Revista nº 12

Article del Sr. Fernando Monguió sobre:

LA MUJER EN LA MEDICINA (9): EUROPA En Europa, mientras tanto, se siguió un trayecto paralelo. Inglaterra, que había aceptado a la americana Elizabeth Blackwell y la había inscrito en el Registro Médico Oficial, se opuso rígidamente a la educación médica de Elizabeth Garrett (1836-1917).

Aunque al principio no es seguro que aspirase al título de médico, Miss Garrect se sintió estimulada por Elizabeth Blackwell. Entró en el hospital de Middlesex como estudiante de enfermería y pidió permiso para asistir a las clases. De gran encamo personal, se aplicó de tal modo en sus estudios que consiguió las más altas calificaciones. Cuando empezaba a estar plenamente reconocida, se le ordenó que abandonara la carrera. intentó continuarla en otras universidades, pero las de Oxford, Cambridge y Londres la rechazaron.

Empezó entonces otra carrera y consiguió la licenciatura de la Sociedad de Farmacéuticos, título que la acreditaba para el ejercicio de la medicina. Cumplió con el requisito de aprendizaje con Joshua Plaskit, su anterior profesor de Middlesex, pero se le pedía una matrícula universitaria oficial. Ya que todas las universidades inglesas estaban cerradas para ella, lo intentó en Escocia. St. Andrews, mediante tecnicismos, la rechazó como candidata oficial a pesar de los acalorados debates y las amenazas de pleito. Sin embargo, tras presentar montañas de documentos, obtuvo un certificado para ejercer durante un semestre la práctica privada. Rechazada también en Edimburgo, recibió al fin el aprendizaje requerido estudiando con el prestigioso Sir James Simpson, importante defensor del movimiento femenino.

942 Grabado en madera procedente del Harper's Weekly (23 de julio de 1870} en el que aparece 'Miss GaTTett ante el Tribunal Médico de Exámenes de París'', donde consiguió doctorarse en 1870.

National Library of Medicine, Bethesda.

61

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article del Sr. Fernando Monguió sobre:

LA MUJER EN LA MEDICINA (10): De vuelta a Middlesex (Londres), obtuvo permiso de los médicos privados para ejercer en los barrios circundantes. Así, en 1865 reunía toda la práctica que la Sociedad de Farmacéuticos le había exigido en 1861, en su primera petición. Como dicha sociedad siguiera rechazando su candidatura, su padre decidió llevarlos a pleito costara lo que costara. Los farmacéuticos se retractaron y consintieron en examinarla. Superó la prueba con facilidad, convirtiéndose en la primera mujer licenciada por la Sociedad de Farmacéuticos que se inscribía en el Registro Médico: Elizabeth Garren era médico oficialmente.

Si su odisea hubiera terminado aquí, su logro hubiera representado una extraordinaria hazaña, pero aún fue mucho más lejos. Ejerció con profusión la práctica privada y al mismo tiempo fundó el Dispensario de St. Mary para Mujeres en los barrios pobres, donde trabajó intensamente. Cuando solicitó un puesto en la plantilla de un famoso hospital, no sólo convenció a la poco favorable dirección, sino que impresionó de tal modo a uno de sus miembros, James Anderson, que se casó con él dos años después.

No contenta con ser simplemente una licenciada, a través del embajador británico convenció a la Facultad de París para que le permitiera examinarse sin residir en la ciudad: en 1870 recibía el doctorado.

Sus actividades aumentaban de día en día. Fue la primera mujer que realizó una ovariotomía y se mantuvo como decana de la Facultad de Medicina para mujeres de Londres durante 20 años. Entró por error en la Asociación Médica Británica, que nunca había admitido a una mujer, episodio muy acorde con el curso extravagante de su vida.

No se pusieron objeciones a esta elección, legal pero inadvertida; sin embargo, la asociación tuvo buen cuidado en no abrir sus puertas nuevamente a una mujer hasta 1892, época en que se suavizaron las actitudes hacia la presencia femenina en la medicina.

Por si todo esto no fuera suficiente para llenar una vida, la Dra. Elizabeth Garren fue elegida alcaldesa de Aldeburgh tras la muerte de su marido en 1907. A lo largo del difícil y tortuoso curso de su carrera siempre permaneció serena, equilibrada, atractiva y voluntariosa.

941 Satirizada y objetada en todo lugar -tal como muestra esta caricatura de 1865-, Elizabeth Garrett Anderson logró finalmente el doctorado, obtuvo permiso para ejercer y un puesto en su famoso hospital; asimismo, fue miembro de la Asociación Médica Británica y de la New York Academy of Medicine.

62

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article del Sr. Fernando Monguió sobre:

LA MUJER EN LA MEDICINA (11): Sophia Jex-Blake (1840-1912) fue una mujer de personalidad radicalmente distinta: valiente activista que estuvo al frente de la lucha feminista en Gran Bretaña, consiguió el derecho a la educación médica para ella y para las mujeres en general, no sin antes pasar por numerosas frustraciones y persecuciones. Al comprobar Miss Jex-Blake y sus compañeras que su entrada en las clases de la Universidad de Edimburgo estaba bloqueada pese a estar oficialmente matriculadas, encausó públicamente al profesor de toxicología por haber incitado a los estudiantes a usar la fuerza física. Tras perder el pleito (la sentencia fue pagar un cuarto de penique), se tomó el desquite en 1873 emprendiendo acciones legales contra toda la universidad con objeto de forzar la libre entrada a las clases y al examen de licenciara de las mujeres. Aunque ganó el caso, un tribunal superior revocó la decisión tras votación secreta.

El único camino para conseguir una educación médica era la creación de una escuela especial, por lo que Miss Jex-Blake creó una cooperativa de médicos y, en 1874, junto al Dr. Francis Austie, fundó la Facultad de Medicina para Mujeres de Londres. No obstante, tras conseguir su graduación, las mujeres no encontraban un hospital importante abierto para ellas, ni tan siquiera algún tribunal oficial examinador que certificara su licenciatura. Se instituyó entonces el Nuevo Hospital para Mujeres gracias a la importante ayuda de Russell Gurney, miembro del Parlamento. En 1876 la opinión pública se encontró dividida ante la ley propuesta por Mr. Gurney al Parlamento, por la cual se otorgaba a las mujeres el derecho de examinarse ante los tribunales oficiales.

Al año siguiente, el Royal Free Hospital permitió que las estudiantes de la Facultad de Medicina para Mujeres de Londres hicieran prácticas en sus salas, tras lo cual otros muchos hospitales y facultades siguieron su ejemplo, de modo que al final del siglo XIX casi todas las universidades de Gran Bretaña estaban abiertas para la enseñanza y práctica médicas de la mujer. En Suiza, Suecia, Dinamarca, Noruega, Finlandia, Rusia, Bélgica, Australia, México, Chile, Brasil y otros países del mundo se admitió a las mujeres en la enseñanza y en la práctica médicas en las últimas décadas del siglo. En Holanda, como sucediera en Italia, las mujeres nunca tuvieron restringida, al menos aparentemente, la entrada en las universidades o la práctica médica; no obstante, en la práctica ninguna mujer tuvo la oportunidad de conseguirlo hasta Aletea Jacobs (18491929), que realizó el curso completo y se licenció en 1878. Alemania y Austria fueron de los últimos países en liberalizar sus actitudes, levantando sus reducciones con el cambio de siglo.

63

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article del Sr. Fernando Monguió sobre:

LA MUJER EN LA MEDICINA (12): Sin embargo, y a pesar de que la mujer era cada vez más aceptada en el campo de las ciencias, aún había focos de resistencia. A Marie Curie {1867-1934), que junto con su marido había acaparado la atención de los científicos del mundo tras recibir el premio Nobel de Física en 1903, se le negó la entrada en la Academia Francesa de las Ciencias. A su marido, Pierre (1859-1906), también se le había negado 7 años ames, época en que los Curie aún no habían alcanzado la celebridad. Cuando la Academia decidió por un voto rechazar la candidatura de Marie Curie, su trabajo había alcanzado distinciones entre las que se incluía la Legión de Honor (que luego devolvió). La negativa de la Academia, debida a su sexo, fue todavía más absurda cuando Madame Curie ganó un segundo Premio Nobel, esta vez de Química, siendo la primera en conseguirlo.

Los logros de Marie Curie también demostraron al mundo que una mujer podía destacar en el campo intelectual al tiempo que estar felizmente casada y ser madre de dos niños.

Sus escritos de 1921 incluyen un pasaje que revela el extraordinario carácter del matrimonio Curie (Pierre murió en 1906), que había realizado su trabajo en medio de penalidades físicas, dificultades económicas y la indiferencia general: • "Gran parte de mis amigos opinan, no sin razón, que si Pierre y yo hubiéramos acreditado nuestros derechos, habríamos conseguido los medios económicos necesarios para la creación de un importante instituto del radium, sin encontrar las dificultades que constituyeron un obstáculo para nosotros y aún hoy lo significan para mí. Sin embargo, estoy convencida de que teníamos razón.

• "A buen seguro, la humanidad necesita hombres expertos que saquen el máximo partido de su trabajo y que, sin olvidar el bien general, salvaguarden sus propios intereses. Pero la humanidad necesita también soñadores para quienes el desarrollo desinteresado de su labor sea can cautivador que haga imposible para ellos el dedicar atención alguna a su propio provecho material.‘’

943 Madame Marie Curie, galardonada por dos veces con el premio Nobel (la primera persona en conseguirlo), aparece en su laboratorio según fotografía tomada hacia 1905. Bettmann Archive, Nueva York. .

64

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article del Sr. Fernando Monguió sobre:

LA MUJER EN LA MEDICINA (13): EL SIGLO XX A partir del cambio de siglo fueron tantas las mujeres en la profesión médica y tan relevantes sus contribuciones, que en la actualidad ya nadie se fija en si tal trabajador o investigador es hombre o mujer. Maude Abort, con su clasificación de las malformaciones congénitas del corazón, abrió el camino de la futura cirugía cardiaca: Y se la recuerda como patólogo, no como mujer patólogo. También fue una mujer, Helen Taussig, quien concibió la idea de la corrección quirúrgica de las malformaciones cardiacas, concepto que llevaría a la práctica su colega Alfred Blalock.

Las mujeres que en la actualidad entran en las facultades de medicina son elegidas como residentes, contratadas para la clínica o para la enseñanza y escogidas como becarias en igualdad de condiciones que los hombres.

En medicina veterinaria estudian y ejercen incluso en mayor número que los hombres (en algunas facultades constituyen la mitad de las clases). En Finlandia la mitad de los dentistas son mujeres y en la Unión Soviética lo son un elevado porcentaje de médicos.

A pesar de todo, no se puede asegurar que la aceptación de la mujer haya sido general en todos los campos de la medicina. Mientras que en obstetricia, ginecología y pediatría han sido aceptadas en todas las épocas, especialidades como la cirugía, la ortopedia y la urología no muestran porcentajes importantes de mujeres, posiblemente porque piensan que no van a ser aceptadas por los pacientes de ambos sexos como profesionales competentes. Además, en la mayoría de los países hay pocos altos cargos académicos ocupados por mujeres, excepción hecha de las facultades exclusivamente femeninas.

954 La Dra. Leona Baumgartner, comisionada sanitara de la ciudad de Nueva York desde 1954 hasta 1962, fue la primera mujer en merecer dicho cargo.

Wide World Photos, Nueva York.

65

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article del Sr. Fernando Monguió sobre:

LA MUJER EN LA MEDICINA (14): En 1947 una mujer ganó por vez primera el premio Nobel de medicina y fisiología: Geni T. Cori recibió la distinción junco a su marido, Carl F. Cori, por el descubrimiento en el campo de la genética de que un déficit enzimático era el responsable de una alteración metabólica.

Treinta años más tarde, en 1977, Rosalyn Yalow conseguiría por segunda vez el preciado galardón. Con Solomon Berson, desarrolló la técnica del radioinmunoanálisis, que abría las puertas a ulteriores investigaciones en multitud de campos.

Paradójicamente, la Dra. Yalow fue apartada de una facultad en la cual las mujeres eran admitidas en escaso número en los años cuarenta, pero consiguió un trabajo como secretaria en el departamento de física, lo que le permitió acceder a las clases y posteriormente al doctorado.

Hoy, las perspectivas son alentadoras y el futuro parece claro. Puede que llame la atención la primera mujer que alcance la presidencia de una sociedad médica estatal, pero antes otras continuarán el camino y, al igual que sus colegas masculinos, serán cuidadosamente observadas.

955 La Dra. Rosalyn Yalow recibió el premio Nobel de medicina en 1977, siendo la segunda mujer en conseguirlo. Junto a Solomon Berson, desarrolló la técnica del radioinmunoanálisis.

Mount Sinaí, Hospital Archives, Nueva York.

66

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Poesía de Sol Levi EL NIÑO DESAPARECIDO. No estaba desaparecido, Estaba muerto, Y lo ayudó a morir un transeúnte, Un Ángel encubierto.

Y lo mató la sin razón del mundo, Que dio espaldas al cielo, Y a los valores que nos inculcaron, Los padres, con anhelo.

Ya no habrá religión que los ampare, A estos asesinos de un Dios bueno, Y ya no habrá clamor que nos devuelva La vida, del pequeño.

El niño que sonriendo, Y de la mano de un Ángel de la Guarda Se escapó a las alturas, donde existe, Amor como vitualla.

Y yo aquí con las manos aferradas, A esta tierra impía, Voy derramando lágrimas amargas, Por esta cobardía.

SOL LEVÍ

67

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Artículo

EL AUTOCONSUMO ELECTRICO, NUESTRA SOLUCION DE AHORRO El 38% de la población española se ha planteado el autoconsumo eléctrico con energías renovables, de los que el 13% lo pensó “seriamente” y el 25% sólo si una entidad “ética, renovable y ciudadana” se lo facilita, según el estudio Energía colaborativa: el poder de la ciudadanía de crear, compartir y gestionar renovables, presentado por Greenpeace.

Según el estudio, que ha contado con una muestra de 3.000 internautas de entre 25 y 65 años, el 30,9% de las personas entrevistadas querría ejercer “su poder de compra” y escoger un nuevo proveedor de electricidad que “garantice una producción y venta sólo de renovables y de propiedad distribuida en las manos de los ciudadanos“. Entre las razones que, según Greenpeace, motivan a estas personas a dar el cambio en su tipo de consumo están “el efecto positivo” de sus acciones para el medio ambiente, el “precio justo” de la energía y el hecho de “evitar las puertas giratorias en grandes eléctricas”, mientras que lo que les une es “el hartazgo” hacía las compañías.

Además, según el informe, la orientación política entre los españoles interesados en invertir en energías renovables (a través del autoconsumo, cooperativas o como inversores) “no es determinante”. En este sentido, el 12,7% de los 346 encuestados que han señalado que votan al PP tienen predisposición “alta” a cambiarse; de los 436 de Ciudadanos, el 14,4%; de los 342 del PSOE, el 14,6%; y de los 681 de Unidos Podemos, el 14,4%. El estudio también revela que el 54,4% de los encuestados estaría predispuesto a ser coopropietario de una instalación de energías renovables y un 12,1%, adoptaría el rol de ciudadano inversor que participa con sus ahorros en plantas de generación.

Momento importante a nivel regulatorio Para el responsable de Cambio Climático de Greenpeace, José Luis García, estos datos muestran que la “energía colaborativa y ciudadana tiene que tomar un rol protagonista en el nuevo modelo energético” dentro del marco legislativo que se está desarrollando en la Unión Europea, con el Paquete de Medidas de Energía Limpia que está preparando, y en España, donde se está elaborando la Ley de Cambio Climático y Transición Energética. Asimismo, destacó que en el resto de Europa, como Alemania, la transición energética es “una política de Estado, independientemente del color político del Gobierno”, y por eso “están más avanzados”. Por ello, subraya que “promover la participación ciudadana es técnicamente viable” y “debe ser un derecho”.

Por su parte, la responsable de campaña de energías renovables de Greenpeace, Sara Pizzinato, ha señalado que una de las principales conclusiones de este estudio es “el desconocimiento” de la población. En este sentido, asevera que, en contra de lo que cree mucha gente, “el autoconsumo no está prohibido“. La ciudadanía “se siente robada en la factura de la luz, pero no sabe cómo ponerle remedio”, asegura. A juicio de la responsable de la ONG, este desconocimiento forma parte de una “estrategia de las compañías y el Gobierno para mantener desinformada a la población”, según indicó. “Es inaceptable que se pongan barreras a la democratización de la energía”, ha añadido.

Por otro lado, la presidente de la Unión de Cooperativas de Consumidores y Usuarios de España e integrante de Rescoop (Federación Europea de Cooperativas de Energía Renovables), Erika Martínez, indicó que, en la última década, España ha conseguido hasta 75.000 socios de compañías cooperativas de sistemas renovables. Para Martínez, el principal obstáculo de la participación ciudadana es “el entorno jurídico“. Por ello, ha dicho que, la ley que se está preparando en España debería “derogar el impuesto al sol“, desarrollar el I+D+i en renovables, incrementar los objetivos de eficiencia energética y poner en marcha el denominado balance neto, para que los productores sólo paguen la diferencia de lo que han necesitado de la red o reciban lo que han volcado.

Jordi Vidal Senior Manager Sun Systems Group

www.sunsystemsgroup.com

68

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Artículo

Del Sr. Juan Fernández PALISANDRO El único palisandro africano se conoce con el nombre de palo negro africano. Dalbergia melanoxylon. Su madera es muy dura pero muy suave, de tono púrpura oscuro con numerosas rayas negras. Se considera como una madera muy buena para torneado y para la confección de instrumentos musicales de viento. También hay algunos palisandros en el país malagasco de Madagascar.

El palisandro de la India, Dalbergia latifolia, tiene larga historia como madera para ebanistería fina. Recuerda al palo brasil pero es algo más oscuro, más duro y resistente, con muchos entrelazamientos de fibras. No llega a tener el color anaranjado como el palo brasil y se emplea para muebles de gran calidad así como también para instrumentos musicales.

Otras dos especies asiáticas son el tulipero de Birmania, Dalbergia oliveri, el palisandro de Tailandia o chin chan, Dalbergia cochinchinensis, y el shisham, D. sisso.

Existe una especie que si bien pertenece a la misma familia corresponde a otro género y que, en algunos casos, se ha utilizado como sustituto del palo brasil. Se trata de Machaerium scleroxylon, que guarda mucho parecido con aquél aparentemente, pero que tiene el inconveniente de producir un polvillo muy irritante. Otra especie que de manera harto confusa se designa como palisandro africano, es la bubinga o kevazingo, que pertenece al género Guibourtia, por lo tanto, de la familia del guisante.

69

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

CRITICA CINEMATOGRÁFICA

STEPHEN KING - IT A qui no li fan por els pallassos assassins? Arriba la darrera adaptació cinematogràfica de “IT” de Stephen King.

La trama és senzilla, un grup d’amics pre adolescents s'hauran d’enfrontar a un malvat pallasso anomenat Pennywise que amenaça amb fer desaparèixer tots els nens del poble de Derry.

La pel·lícula falla en la seva funció principal, que és la de fer por. El verdader protagonista és l'avorriment. Més enllà d'un guió pla i ensurts previsibles la pel·lícula resulta monòtona.

Després de la quantitat ingent de publicitat que hem vist amb el esperat re-make de "IT", el públic esperava quelcom millor. Esperàvem una pel·lícula que sorprengués, que donés un aire fresc al gènere de terror, però l'únic que ha provocat ha estat la crítica per part de la comunitat professional de pallassos.

Ara bé, si voleu anar al cine amb amics i us agraden els ensurts, aquesta pel·lícula és una opció, que acabareu oblidant tant bon punt sortiu de la sala.

PUNTUACIÓ: 2/5

per BERNAT BLANCH

70

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article d’opinió

Del Sr. JOSEP MUÑOZ GRACIA (Asesor Fiscal) Simplemente comprender a los demás (1).

Como comentaba en otros “simplementes”, me gustan los términos ingreso o reintegro, cuando intentamos hacer las cosas bien o mal, pues la profesión siempre tira. Uno de los ingresos o depósitos más importantes que se pueden hacer, cuando hablamos, consiste en procurar realmente comprender a la otra persona, esta es la clave.

Muchas veces no sabemos en qué consiste “ingresar” en otra persona, hasta que se comprende al individuo. Lo que para unos podría ser un ingreso, por ejemplo: dar un paseo para hablar, ir a tomar un helado, trabajar en un proyecto en común; no siempre es percibido como un ingreso. Incluso es posible, se perciba como un reintegro.

Tal vez, por ejemplo: estamos trabajando, leyendo, escribiendo un tema importante, cuando nuestra nieta de siete años, nos interrumpe con algo que para nosotros es trivial, pero que para ella tiene mucha importancia. En ese momento si atendemos a nuestra nieta y reconocemos el valor que tiene para ella, demostramos comprender y hacemos en su cuenta un ingreso de importante confianza.

Otro ingreso, que puede parecer insignificante, pero que es también importe, es el caso de un amigo mío: su hijo mayor desarrolló ávido interés por el fútbol. A mi amigo no le interesaba en absoluto. Pero un verano, llevó al chico al “Trofeo Gamper”, en Barcelona. El viaje no le resultó barato, pero se convirtió en un vínculo fuerte para la relación entre los dos.

Al volver, le pregunté a mí amigó ¿Tanto te gusta el fútbol?, No me contesto, pero le gusta a mi hijo. Gracias a tal experiencia de vinculación, el hijo superó esa fase de su vida y se convirtió en un buen futbolista (hoy en 2ª División de momento). En consecuencia, eso fue un “ingreso” muy importante que el padre, depositó en la cuenta corriente con su hijo. Ya que en lugar de ser un aspecto indiferente de mi amigo el ir al fútbol, se convirtió en una gran fuerza de confianza, entre padre e hijo.

Puedo llegar a pensar que: Tratar a los otros como querrías que ellos te tratasen a ti, es lo correcto. Si bien superficialmente esto podría entenderse como hacer por los otros lo que queremos que ellos hagan por nosotros, pero, creo, que, en un aspecto más esencial, quiero decir que hay que comprender profundamente a las personas, como nosotros mismos quisiéramos ser comprendidos. Esto es para mí, la diferencia entre querer y comprender. En una reunión del AMPA, cuando mi hija estudiaba, un padre, sobre la educación de los niños, dijo: “Hay que tratar a todos los alumnos por igual” a lo que yo respondí: “Sí, pero a cada uno de forma diferente”.

71

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Article d’opinió

Del Sr. JOSEP MUÑOZ GRACIA (Asesor Fiscal) Simplemente comprender a los demás (2).

Las disculpas sinceras, representan “ingresos-depósitos”, de confianza; las disculpas reiteradas e interpretadas como insinceras representa “reintegros” Una cosa es cometer un error y otra no admitirlo. La gente perdona los errores, porque los errores suelen ser cosas de la mente, del juicio… Pero no perdona fácilmente los errores del corazón, la mala intención, los malos motivos y la justificación que por orgullo pretenden encubrir como un, error. En resumen, tenemos que cuidar el terreno sobre el que tenemos que cultivar el futuro. Y para ello tenemos y debemos de “arrancar” los cardos y así seguramente los frutos no saldrán podridos.

El triángulo del éxito en la vida es: una idea, bastante olfato y mucho coraje. El triángulo del fracaso es: una idea, bastante olfato y cero corajes”, porque el conocimiento y la confianza que tenemos en nuestra cuenta corriente, con los demás, debe de ser o es el motor parado que se pone en marcha, según el saldo de que disponemos, para comprender a los demás. En estos momentos, muy delicados, me pregunto, ya que comento como comprender a los demás. ¿Que es más peligroso, el fanatismo o el ateísmo? y me respondo: Sin duda lo es mil veces más el fanatismo, pues el ateísmo no inspira pasiones sanguinarias, mientras que el fanatismo, sí. El ateísmo no se opone al crimen, pero el fanatismo es causa de que se comentan crimines. Creo y deseo que todos los fanatismos con el tiempo se ahorcaran unos a otros.

Y me sigo preguntado ¿es posible que haya personas, creo, con cierta formación y cultura (llamados políticos) que no quieran, deseen y puedan ““comprender” situaciones delicadas que ellos-todos, han provocado por su grandísima falta de diálogo y comprensión? Hago dos comparaciones, para comprender a los demás la primera la familia: La familia para mí la comparo a un árbol, el cual sus frutos son los valores que imperan en sus miembros, sencillo y real ¿no?

La segunda “la política”: Creo que la mayoría de la gente desconoce todavía el significado real de la política, creen que el sistema de voto cada 4 años es más que suficiente, que tenemos que confiar en los políticos. Pero pongámonos la mano en el corazón o donde sea, seguro que muchos pensamos, que se nos deberían de consultar decisiones importantes y la realidad es que no nos consultan como nos gustaría y nos manipulan. Pero el pueblo, los ciudadanos somos tan simples que el que nos quiere engañar, siempre encuentra a algunos que se dejan, por desgracia.

Que pena, que no nos dejen que nos comprendamos, estos supuestamente políticos, que lo único que son, es personas irresponsables (no todos por suerte).

La solución, quizás, está a nuestro alcance ahora, seamos valientes “ya” y plantemos cara a “todos” “todos” estos falsos demócratas, de pies de barro.

72

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

MANTÉN LIMPIO NUESTRO BARRIO

por JOAQUIM ESCATLLAR

La Móra –Tamarit es de todos, sí, pero no olvides que también es tuyo…

Una vez más hemos de hablar del desagradable tema de la limpieza en nuestro barrio, ya que se observan problemas repetitivos, es decir, estructurales, siempre difíciles de erradicar porque tienen por base una buena dosis de incivismo.

En principio, una afirmación bastante exacta: Si algo está sucio, es porque quien lo ensucia no lo limpia…y a la viceversa, si algo está limpio, es porque nadie lo ha ensuciado. Es una verdad de Perogrullo, sí, pero muy cierta siempre que la suciedad no provenga de la propia Naturaleza, es decir, de la lluvia, viento, árboles, etc., porque entonces toca actuar al Servicio Municipal de Limpieza.

Un ejemplo: los contenedores de recogida clasificada de basura constituyen un sistema bastante eficaz siempre que la gente los respete escrupulosamente. Nos preocupa mucho ver bolsas o desechos en el suelo junto al contenedor en vez de dentro del mismo, o ver también en el suelo muebles, aparatos, etc., que deberían haberse llevado a la “deixalleria mòbil”, ubicada los sábados en la plaza de las Comarcas Catalanas. Cuando alguien deje alguna cosa junto al contenedor, deberíamos llamarle la atención, pero amablemente, no sea que provoquemos un indeseable enfrentamiento…

Ahora bien, si las bolsas están abiertas, será porque alguien las ha sacado de dentro del contenedor para llevarse cualquier cosa que pudiera aprovechar. En sí mismo, esto es un hecho lamentable, porque generalmente se debe a que quien lo hace no puede ganarse la vida de otra manera, pero ello no obsta para que pueda volver a dejar dentro la bolsa reventada…Es un caso parecido al de los que se llevan ropa depositada en el contenedor establecido al efecto. Al primero se le puede decir, con amabilidad y comprensión, que por favor las dejen dentro, mientras que respecto a los segundos, quizás mejor que enfrentarse, sea tomar nota de la matrícula de su vehículo y pasarla a la Guardia Urbana o a nuestra asociación (lamoratamarit@lamora-tamarit.com), pues la haríamos llegar a quién corresponda…

Las papeleras deben usarse para depositar los desperdicios, tanto si son papeles, como si son envoltorios o deposiciones de animalitos, etc. No se puede tirar nada al suelo, incluso en algunos países ni las colillas, todo un ejemplo a seguir. Sobre todo hay que enseñar bien a los niños, que vean que si no hay papeleras a mano, tu te guardas el papel, o la bolsita, para depositarlos cuando encuentres un sitio adecuado: es una pura cuestión de civismo.

Cuidado con los restos de poda, puesto que más de una vez encontrarás lleno el contenedor.

Entonces habrás de buscar otro contenedor o bien volver a casa con los restos de poda, pero nunca dejarlos en el suelo, por lo que es aconsejable observar antes si está lleno o vacío. Estos contenedores, pequeños, son de uso exclusivo de los vecinos, así que los jardineros profesionales no tienen derecho a usarlos, por lo que deberán llevar los restos de poda al vertedero para profesionales. A los jardineros les contrata un vecino, y a éste le corresponde pagar el viaje al vertedero, por lo que tendría que pagar y exigir que le den el oportuno comprobante: sólo así puede asegurar que el suelo quede limpio…

Nº12-REVISTA DIGITAL

73 LA

MÓRA-TAMARIT

RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS DOMÈSTICS HORARI PER DIPOSITAR LES ESCOMBRARIES

19,00-21,30h

Tot el dia.

08,00-21,00h

08,0021,00h

19,00-21,30h

Deixalleria Mòbil, dissabte a la Plaça de les Comarques Catalanes.

Trucar al TELÈFON VERD: 977 296 222 per sol·licitar dia, hora i lloc on dipositar els residus grosos per la seva recollida. Aquest servei de recollida és gratuït.

74

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Platja Tamarit . Ctra. N-340 . Km. 1172 43008 Tarragona . Catalunya . Spain Tel. (0034) 977 650 128 . Fax (0034) 977 650 451 E-mail: resort@tamarit.com / WEB www.tamarit.com

75

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS MIMAS by VIVEROS

76

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

77

COL·LABORADORS

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

78

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Av. del Mediterrani, 80 – La Móra – 43008 Tarragona – Spain Tel. +34 977 650 495 – Fax +34 977 652 146 E-mail: fincas_miro@hotmail.com WEB www.fincasmiro.com

VENTA Y ALQUILER DE:  APARTAMENTOS  CHALETS

79

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Ctra. N-340, km 1.172 - 43008Tamarit (Tarragona) Tel. +34 977 650 249 · Fax +34 977 650 926 info@campingtrillas.com

80

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS eleazarbarrios Arquitecte Tel. 656 990 490 E-mail: eleazarbarrios@coac.net Projectes de reformes i rehabilitació, Projectes d’obra nova, Interiorisme, Assessorament tècnic i tramitacions, Llicències d’activitat, Plans de seguretat, Cèdules d’habitabilitat, ITE’s.

81

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Av. Marqués de Montoliu, 4 – 43002 Tarragona Tel. 977 212 601

82

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS CERVESA 100% ARTESANA de La Móra-Tamarit

Nascuda entre les ones del mediterrani, la Surfera és una cervesa artesana 100% natural sense filtrar ni pasteuritzar.

Està elaborada a partir de mètodes tradicionals i ingredients de primera qualitat, sense clarificants, aconseguint aromes i sabors que es manifesten en tot el seu esplendor.

Juan Manuel Mora Lopez (La Móra-Tamarit) Tel. 679 288 729 - info@lasurferabeer.com

És una cervesa d'autor, on volem que experimentis tota la frescor i puresa del mediterrani.

XIRINGUITO

Còctels elaborats a mà Tapes per picar Platja de La Móra 43008 Tarragona

83

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS Ferreteria, Electricitat, Parament, Jardineria, Productes i Accessoris per a piscines.

84

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

85

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS TORNILLERIA – ABRASIUS FERRAMENTES – JARDINERIA BRICOLATGE Central i oficines: Sta. Joaquina de Vedruna, 5 al 11 43002 – TARRAGONA Tel. 977 221 412 Fax 077 230 053 E-mail general: admin.@martigrau.com Botiga: Sta. Joaquina de Vedruna, 6 43002 – TARRAGONA Tel. 977 244 238 Magatzem i botiga: Pol.Ind, Francolí, Parcel-la 16, Nau C 43006 – TARRAGONA Tel. 977 552 733 Fax 977 552 732

86

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

87

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

88

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

ADOLF ALLEGUE RODRÍGUEZ DELEGAT DE ZONA - BODEGUES PINORD (VILAFRANCA DEL PENEDÈS) 670 643 997 - dolfallegue@gmail.com Tel.938 903 066 - fax. 938 170 979 pinord@pinord.com / www.pinord.es

89

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Càmping familiar a 900 metres de la platja de Tamarit i a prop del centre de Tarragona.

Ctra. N-340, Km. 1172 – 43008 Tamarit (Tarragona – Catalunya) Tel. +34 977 650 098 / Fax +34 977 652 867 E-mail: caledonia@campingcaledonia.com / WEB www.campincaledonia.com

90

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS

91

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

92

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

93

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS Específicos.

Fórmulas magistrales.

Dermofarmacia y Cosmética.

Dietética y Herboristería.

Dietética infantil.

Homeopatía.

Veterinaria.

Ortopedia.

Servicios profesionales: Tensión Arterial.

Test de Glucosa y Colesterol.

Seguimiento dermo-cosmético.

Control de peso.

Orientación dietética.

Seguimiento farmacoterapéutico SPD. Plaça de les Comarques Catalanes, s/n / 43008 Tarragona (Platja de La Móra) Email: ifelipe@coft.org - Tel. 977 652 000 – Facebook.com/Farmacia La Móra Tamarit

94

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

95

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

96

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Envelat, 19 – Torredembarra – Tel. 977 641 800 Cantó de la vila, 3-5, Altafulla -- Tel. 977 641 800 Urgències 629 711 590 – WEB www.gatigos.es

¡Ayúdanos y te ayudaremos! ¡Hazte socio!

Associació protectora d’animals, gats i gossos Subvencionada per la Diputació de Tarragona Telèfons de contacte: 97765 12 09 / 97765 61 08 Seu Social: Passeig del Limònium, 10 (Tamarit)

97

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS Tel. 618 273 795 / 977 651 309

Feu socis als vostres veïns i amics, Quants més serem, més força tindrem.

YA ESTAMOS INSTALANDO EL GAS NATURAL EN LA MÓRA-TAMARIT Pida presupuesto al: 646 211 238 Carrer de l’Eriço, 27 – 43008 Tarragona – Tel. 977 809 689 marcosmagas@hotmail.com / www.osmagas.es

98

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

99

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS

Nยบ12-REVISTA DIGITAL

100LA

Mร RA-TAMARIT

Guia de carrers de La Mรณra-Tamarit