Sònia Alejo Precisament, crec que necessitem una política cultural valenciana. En els darrers anys no ha existit més que un pla d'aniquilació i càstig a la creació i l'exhibició. Parle des del punt de vista de les arts escèniques. Intuïsc però desconec de primera mà, com es troba el món editorial, audiovisual, musical i museístic. Necessitem que es tracte la cultura com un pilar imprescindible per a construir un nou futur. Un futur millor. Un futur en què agafe protagonisme com a potència transformadora d'una ciutadania consumista passiva a altra activa i participativa. Les mesures immediates per pal·liar la situació de terra campa en què ens trobem són urgents però no serviran de res si no fixen una base sòlida per a dignificar el treball dels artistes ara i en el futur. Trobe imprescindible una mirada urgent a tot territori. Evitar el centralisme que ara exerceix València, però sense descuidar-la. Arribar als pobles, facilitar la mobilitat dels artistes per tot el País Valencià, recuperar i ampliar circuits de creació i exhibició en els espais culturals que ja existeixen i reactivar altres espais públics, el carrer, dotar-los de continguts, d'interés artístic. Cal donar suport a la creació pròpia i ajudar a la difusió però també necessitem accedir a treballs d'artistes de fora del País Valencià. Amb l'intercanvi tots eixim guanyant. No podem retroalimentar-nos només entre nosaltres i tendir així cap a l'endogàmia. Finalment, pense que en aquesta exigència als nous responsables de les polítiques culturals, hem d'incloure exigir-nos a nosaltres mateixos, els artistes, deixar d'acceptar treballar baix mínims. Evitar la precarietat i la gratuïtat del nostre treball per a poder actuar, escriure, dirigir o dissenyar. Hi ha ja generacions que no han conegut encara un contracte, ni una alta en la Seguretat Social o una factura. El nivell de desesperació ens ha arrossegat a una situació que cal virar.
18