Platges, cales i dunes/Litoral rocós, penya-segats i illots.

Platge,caledune/Litoraroc, peny-segatillot.

Índex.

8.

9.

1. Introducció.

En aquesta revista parlarem sobre l’ecosistema de platges, cales, dunes, litoral rocós, penya segats i illots.

Les platges es formen pel dipòsit de les sorres procedents de rius, barrancs, penya-segats, petxines i corals a causa de l'erosió de l'arrossegament de l'aigua. Les platges són formacions naturals la funció de les quals és la de defensar a la costa de l'onatge.

Una duna és una acumulació de sorra sobre la qual el vent ha actuat produint una forma suau i uniforme. Poden ser produïdes per canvis en el vent o per variacions en la quantitat de sorra.

El penya-segat és un escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre la terra i el mar

Illot de relleu escarpat, generalment massa petit per a ser habitat.

2. Distribució geogràfica.

En aquest cas el nostre ecosistema ocupa tota la costa eivissenca i illots Eivissa I Formentera es caracteritzen per el seu litoral. Al nord d'Eivissa trobem penya segats I al sur de l'illa trobem més platges.

Els illots que podem trobar son els següents (en ordre horari):

1 Cala salada: 6948m2

2 Ses margalides: 10044m2

3. Es picatxo: 848m2

4 Illeta de sa Cala d’Albarca: 848m2

5 Illot gros des Portitxol: 1345m2

6 S’Illa Murada:14163m2

7. Es Cap Bernat: 431m2

8 Illa d’Encalders: 27774m2

9 Illot de sa Mesquita: 4809m2

10 Illot des Renclí: 3730m2

11. Sa Guardiola: 39012m2

12 Ses Deixes: 1212m2

13 Escull des Pas: 3971m2

14.Escull de sa Punta Grossa: 5917m2

15 Illot de s’Ora: 4327m2

16 Tagomago: 596978m2

17 Illa des Canar: 9612m2

18.Sa Galera des Canar: 1831m2

19 Illa de Santa Eulària: 46433m2

20 Illa Redona: 8014m2

21.Escull des Cap des Llibrell: 2136m2

22 Escull gros d’en Lledó: 992m2

23 Illeta Grossa de Porroig: 6490m2

24.Es Vedranell: 164612m2

25 Es Vedrà: 619 858m2

26 Sa Galera des Vedrà: 4765m2

27 Escull de Cala d’Hort: 3229m2

28.Es Frare: 225m2

29 S’Espardell: 10838m2

30 S’Espartar: 197 103m2

31.Escull de s’Espartar: 3150m2

32 Escull de s’Espartar: 13391m2

33 Escull de s’Espartar: 2016m2

34 Na Bosc (Ses Bledes): 36840m2

35 Na Plana (Ses Bledes): 30806m2

36.Escull des cap Vermell (Ses Bledes): 1413m2

37 Escull de Tramuntana (Ses Bledes): 2016m2

38.Illa des Bosc: 166591m2

39 Sa Conillera: : 1 043520m2

40 Illa Negra: 3 483 m2

41 Illa de sa Corbeta: 1 218 m2

42.Illa de ses Rates: 12.86 m2

43 Es Dau Gros: 791 m2

44 Es Malví Gros: 5 656 m2

45.Esculls des Malví Gros: 669 m2

46 Es Malví Pla: 8 420 m2

47 L’Esponja: 1 000 m2

48 Illa de sa Sal Rosa: 4 451 m2

49 Escull d’en Terra: 3 133 m2

50.En Caragoler: 5.971 m2

51.Illeta Negra Grossa: 13.993 m2

52 Illa des Penjats: 75 969 m2

53 S’Espardell: 489 309 m2

54.S’Espardelló: 12.214 m2

55 Illa des Porcs: 489 309 m2

56 Illa de sa Torreta: 54 597 m2

57 S’Espalmador: 1 382753 m2

58.Illa de s’Alga: 5.669 m2

59 Illa de Castaví: 12 904 m2

60 Illa des Pouet: 12 560 m2

61.Illa des Conills: 5.018 m2

62 Illa de ses Parreres: 4 376 m2

63 Illa des Fonoll Marí: 3 446

3. Àrea que ocupa:

Aquest ecosistema envolta les Pitiüses, cada illa està envoltada d'illots, platges i penya-segats.

Eivissa és una illa situada a les Illes Balears, a Espanya, i té una gran diversitat de biotips i una rica biocenosi. Un biotip és una àrea o un hàbitat específic amb característiques ambientals distintives, mentre que una biocenosi fa referència a les comunitats d'éssers vius que habiten en aquest biotip i les seves interaccions.

4. Característiques del biòtop.

Eivissa té una varietat de biotips, incloent platges de sorra, penya-segats costaners, boscos mediterranis, camps de cultiu, zones humides i prats d'herbes marines, com la posidonia. Aquests biotips ofereixen diferents condicions ambientals i sostenen una gran diversitat d'éssers vius.

5. Característiques de la biocenosi.

La biocenosi d'Eivissa és rica i diversa. Eivissa és coneguda per la seva flora endèmica, per exemple, els savinars de la platja de Llevant a Formentera. És una especie molt simbòlica de les dunes d’Eivissa i Formentera, se la reconeix fácilment quan está en flor El seu nom està dedicat a Cambessèdes, naturalista i botanic que va estudiar la flora Balear a principis del segle XIX.També hi han espècies úniques que s'han adaptat a les condicions locals.

Per conservar la diversitat biològica d'Eivissa i garantir la seva sostenibilitat, s'han implementat mesures de protecció com reserves naturals, àrees protegides i iniciatives de conservació. Això contribueix a mantenir la riquesa i l'equilibri de la biocenosi de l'illa. A les Illes Balears actualment hi ha els espais naturals protegits següents:

● Parc nacional marítimoterrestre de l'arxipèlag de Cabrera.

● Parc natural de s'Albufera de Mallorca.

● Parc natural de Mondragó.

● Parc natural de s'Albufera des Grau.

● Parc natural de sa Dragonera.

● Parc natural de la península de Llevant.

● Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.

● Paratge natural de la Serra de Tramuntana.

● Reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i dels illots de Ponent.

● Monument natural de les fonts Ufanes.

● Reserva natural de s'Albufereta.

● Monument natural del torrent de Pareis.

● Parc natural maritimoterrestre es Trenc- Salobrar de Campos.

6. Adaptacions espècies al medi

A cada illa de les Balears podem trobar diferent espècies adaptades al seu medi.

Una de les espècies que més destaquen son les sargantanes ja que cada illot podem trobar-ne de diferents ja sigui per mida, tamany o color Cadascuna d'aquestes esta adaptada a cada illot dependent de la seva alimentació o si reben molt de sol al llarg del dia.

(Aquestes només són algunes)

Parlant de plantes al litoral podem dir que gran part d'elles es van anar adaptant poc a poc a un medi sec (sense molt de substrat) I entorns salins (fent que puguin soportar grandes quantitats de sal)

ALTRES ADAPTACIONS:

Adaptacions interespecífiques:

● Depredació: un individu captura I mata altres animals per a alimentar-se.

Ex: Gavina amb els peixos

● Inquilinisme: L'individu busca protecció en un altre cos.

Ex: ermitans I closques

Adaptacions intraespecífiques:

● Associació gregària: individus que viuen junts durante un período de temps.

7. Influències entre biòtop i biocenosi

Aquí podem parlar de les arrels de les plantes que podem trobar a les dunes ja que aquestes, en compte de colocarse de forma vertical es col·loquen de forma horitzontal fent així una xarxa. (Això ayuda a la fixació del sòl)

També parlem sobre les poques plantes que viuen prop de la mar les qual han de soportar una gran salinitat.

8. Cadena/ xarxa tròfica.

És important destacar que la cadena tròfica no és una línia recta i simple. En realitat, és una xarxa complexa d'interaccions, on molts organismes poden tenir múltiples fonts d'aliment i poden ocupar diferents nivells tròfics depenent de les circumstàncies.

La cadena tròfica comença amb els productors primaris, que són principalment plantes i algues. Aquests organismes són capaços de produir el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi, utilitzant l'energia del sol.

Els herbívors, que són consumidors primaris, s'alimenten dels productors primaris. A Eivissa, conills, llebres, caragols i diverses espècies d'insectes.

Els consumidors secundaris, que són els organismes que s'alimenten dels herbívors. Alguns exemples de consumidors secundaris poden ser ocells rapaços com l'àguila pescadora, mussols i algunes espècies de serps.

En el cim de la cadena tròfica, trobem als consumidors terciaris o superiors, que són els depredadors topall. Aquests organismes s'alimenten d'altres consumidors i tenen pocs o cap depredador natural. Espècies com l'àguila cuabarrada i el linx ibèric (encara que aquest últim és extremadament rar a l'illa).

També existeixen descomponedors i detritívors, que s'encarreguen de descompondre la matèria orgànica morta i reciclar nutrients en l'ecosistema.

Un cas molt especifico de l'illa és el que es produeix a les Salines, amb la artemia i el flamenc com a depredador Demostrant que hi ha molts tipus d'animals que participen en la cadena tròfica.

9. Amenaces mediambientals.

Cal destacar que la presència humana i les activitats humanes a Eivissa també tenen un impacte en la biocenosi. La urbanització, el turisme i l'agricultura afecten els hàbitats naturals i poden influir en la distribució i abundància de les espècies autòctones.

Amenaces a la biodiversitat a les platges, dunes i penya-segats d'Eivissa:

1 Urbanització costanera:

- Expansió d'infraestructures turístiques i urbanes prop de les platges i zones costaneres.

- Construcció d'edificis, hotels i restaurants en àrees sensibles

2 Destrucció i alteració d'hàbitats:

- Extracció de sorra i graveta de les platges, danyant els ecosistemes i afectant la formació natural de les dunes.

- Eliminació de vegetació costanera i alteració dels hàbitats naturals

3 Erosió costanera:

- Canvis en els patrons d'erosió a causa de la intervenció humana i el canvi climàtic

- Disminució de l'estabilitat dels penya-segats a causa de l'acció del mar i la pèrdua de vegetació

4. Contaminació costanera:

- Vertits de productes químics, aigües residuals i deixalles a les platges i l'entorn costaner

- Contaminació marina per residus plàstics i deixalles que afecten la vida marina i els ecosistemes

5 Introducció d'espècies invasores:

- Plantes invasores que desplacen les espècies autòctones de les dunes i penya-segats

- Espècies invasores marines que competeixen amb les espècies natives i alteren els ecosistemes costaners.

6. Accés i ús públic no regulat:

- Activitats recreatives i turístiques sense control que poden danyar la vegetació, pertorbar la fauna i degradar els hàbitats

- Trànsit de vehicles en àrees protegides i sensibles, causant erosió i alteració del paisatge.

El fondeig inadequat de vaixells, especialment en àrees sensibles com a prades de posidònia, pot causar danys significatius en els fons marins. Les àncores i les cadenes poden destruir la posidònia i el seu hàbitat, la qual cosa afecta la biodiversitat i la qualitat de l'aigua.

La implementació de regulacions més estrictes sobre el fondeig d'embarcacions, la conscienciació pública sobre l'impacte ambiental i la necessitat de controlar i eliminar les espècies invasores d'algues son fonamentals per millorar aquest dilema.

10. BIBLIOGRAFIA

1. http://www.eeif.es/veus/Eivissa-Geografia-medi-fisic/

2. http://www.eeif.es/veus/duna/

3. https://ca.wikipedia.org/wiki/Illots_de_les_Piti%C3%BCses

4. https://www.voyaibiza.es/nillots.html#gsc.tab=0

5. http://www.vertebradosibericos.org/reptiles/distribucion/podpitdi.html

6. https://issuu.com/tonijt2/docs/platges__dunes_i_cales/4

7. https://as.com/diarioas/2021/11/14/actualidad/1636882225_197940.html

8. https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2012/06/10/73683/fondeos-dosalgas-invasoras-principales-amenazas-aguas-pitiusas.html

9. https://www.termcat.cat/es/diccionaris-en-linia/124/fitxa/NDE3NTA1

10.https://turismo.eivissa.es/que-ver/eivissa-patrimonio-mundial/

11.https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/definicio_i_figures-21475/