Page 1

Assemblea Assemblea Catalunya Resistència antifranquista i i Ressistència antifranquista

de

a Reus. 1939-1977 a Reus. 1939-1977

= 1


2=


Assemblea Catalunya Resistència Resistènciaantifranquista antifranquistaii

de

aaReus. Reus.1939-1977 1939/1977

= 3


Salutació Lluís Miquel Pérez i Segura Alcalde de Reus

> L’ACTUAL moment històric està afavorint un procés de memòria del nostre recent passat col·lectiu, que no es va poder realitzar en condicions de normalitat els anys immediatament posteriors a la transició democràtica. És bo que els pobles recordin les persones que varen lluitar en moments pretèrits per la llibertat i la democràcia, sense incórrer en actituds de revenja. I no només és bo, sinó que aquest record esdevé imprescindible quan apareixen lectures revisionistes que pretenen endolcir allò que en realitat fou una dictadura que va anorrear les llibertats individuals i nacionals. Aquest opuscle i l’exposició que ha organitzat la Fundació Josep Recasens són un merescut homenatge a les persones de Reus i del territori més proper que, des de posicions catalanistes i de progrés, plantaren cara al règim franquista individualment, des de plataformes locals –com la Comissió Democràtica del Baix Camp– o en el marc del moviment unitari que va representar l’Assemblea de Catalunya. Aquells homes i dones foren una petita minoria que va gosar enfrontar-se a un règim autoritari que no dubtava d’aixafar amb duresa qualsevol dissidència. La seva lluita ens va permetre obrir pas a la democràcia que avui tenim, i que hem pogut consolidar amb la participació activa de tothom. La ciutat de Reus reconeix avui el compromís d’aquelles persones per una societat millor, i es compromet a traspassar el seu record a les generacions futures. • 4=


Presentació Francesc Vallès Vives

President de la Fundació Josep Recasens

> L’ASSEMBLEA de Catalunya fou el principal espai de coordinació de la resistència antifranquista catalana en la lluita contra la repressió de la dictadura i en la defensa de la democràcia i la llibertat. L’Assemblea fou la impulsora de les principals mobilitzacions populars que se succeïren durant la dècada dels setanta i que pretenien acabar amb l’horror, l’odi, la injustícia, la desigualtat i la discriminació que la dictadura havia generat. Com a plataforma unitària, estesa arreu del país, va aconseguir aplegar la immensa majoria de les organitzacions polítiques i socials catalanes i va comptar amb el compromís de destacats intel·lectuals i distingits pensadors polítics, dels sectors progressistes de l’església i d’un ampli sector de la ciutadania de Catalunya. Molts homes i dones de Reus i del Camp, activistes polítics i agitadors democràtics, hi varen tenir un paper actiu i protagonista. Aquesta exposició, senzilla però exhaustiva, enormement emotiva, impactant i fidel a la nostra història recent –que inclou documents i dades inèdites–, no vol ser més que un homenatge degut i un reconeixement

públic a tots aquests homes i dones que, des de la clandestinitat, el perill i la persecució a la qual estaven sotmesos, foren lluitadors infatigables i defensors compromesos dels principis i els valors democràtics. És una exposició que pretén recordar la injustícia de la violència, les condemnes, les sancions i les tortures exercides per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura; i alhora, reconèixer aquells que lluitaren per una societat més justa i més lliure. Una lluita que ens portà fins a la transició política. Un dels objectius de la Fundació Josep Recasens és el de vetllar per la recuperació, preservació i difusió d’aquest llegat històric, fomentant els valors democràtics de la nostra societat i refermant la consciència nacional catalana. Crec sincerament que ens honora com a poble reconèixer l’arbitrarietat de tota violència, i ens engrandeix com a societat, facilitar el reconeixement de la memòria personal i col·lectiva d’aquells qui durant tants anys van patir la persecució i la violència en la lluita per la llibertat i en la construcció dels fonaments de la nostra democràcia. • = 5


Lluita antifranquista i Assemblea de Catalunya a Reus, 1939/1977 Albert Arnavat

Doctor en història. Comissari de l’exposició

> QUAN el setembre de 1975 es constituí finalment l’Assemblea de Catalunya a Reus, la resistència antifranquista a la ciutat tenia ja 36 anys d’existència, els mateixos que la dictadura franquista. Si bé el comitè local del PSUC es reconstituí ja el mateix 1939, la intensitat de la repressió, amb centenars d’afusellaments de republicans –en una pràctica d’extermini físic de l’adversari que s’allargà fins al 1950–, convertia qualsevol actitud de resistència en una veritable heroïcitat. Al Camp de Tarragona, a part de la lluita armada dels maquis a les zones de muntanya en els anys quaranta, i del sabotatge a uns torres elèctriques a Castellvell, la resistència antifranquista fou sempre pacífica. Era l’Estat qui exercia el monopoli de la violència. No és gens extrany que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial el 1945, la desesperança i frustració col·lectives que significà la no-intervenció dels països aliats paralitzessin pràcticament la lluita antifranquista fins ben entrats els anys seixanta. Però a partir del 1967, amb la constitució de Comissions Obreres i la Comissió Democràtica del Baix Camp, succeïda per la Coordinadora de Forces Democràtiques de Catalunya, l’oposició 6=

es revifà: reunions i premsa clandestines, fulls volants, pintades, tot i les detencions policials. La primera vaga obrera i la primera manifestació –amb crits de «¡Franco asesino! ¡Libertad!»– no foren fins al 1970. I a partir del 1973, amb la mort de Carrero Blanco en atemptat d’ETA, la reactivació antifranquista fou ja imparable, tot i la repressió ferotge. Partits polítics, sindicats i associacions començaren a fer cada cop més evident la seva actuació clandestina. Les massives manifestacions per l’amnistia, la llibertat i l’estatut d’autonomia de febrer de 1976 a Barcelona convocades per l’Assemblea de Catalunya, van suposar la irrupció pública de l’antifranquisme d’ençà de la mort del dictador el 20-N de 1975, i es pretenien com a punt d’arrencada de la ruptura democràtica. Foren l’expressió més clara de la «pressió des de baix», de la mobilització al carrer com a element decisiu en el procés polític. La Marxa de la Llibertat, les primeres celebracions de la Diada Nacional l’11 de setembre i de la Festa del Treball, l’1 de maig, i la campanya «Volem l’Estatut!» foren alguns dels darrers graons fins a les tan desitjades primeres eleccions generals democràtiques, el 15 de juny de 1977. La transició pactada s’imposà però a la desitjada ruptura democràtica. •


De memòria (D’una tímida oposició) Xavier Amorós Escriptor

> LA PRIMERA sensació de trobar-me a l’oposició antifranquista a Reus la vaig tenir l’any 1949, quan tot just reobert el Centre de Lectura, vam fundar amb dos companys (Josep M. Arnavat i Ramon Amigó) dintre de la Secció de Lletres, el grup Amics de la Poesia. De la Secció vam rebutjar una escriptora (antiga militant destacada de la Lliga Regionalista a Barcelona), no pel seu passat polític sinó pel seu present. Per venjar-se es féu amb una llista d’Amics de la Poesia i la proporcionà al governador militar de Tarragona i li advertí que era una llista de «rojo-separatistas» infiltrats al Centre de Lectura de Reus. La llista era per ordre alfabètic, casualment Amigó, Amorós, Arnavat. Jo, –també casualment– feia el servei militar retardat per la pròrroga d’estudis. El governador militar era el coronel, cap del regiment. Amb una excusa trivial, el coronel em tingué cinc dies al calabós i em sermonejà quasi terriblement. I no res més, perquè em sembla que el governador no devia trobar gaire convincent l’escriptora. Els Amics de la Poesia de Reus funcionaren amb la intervenció de personatges tan valuosos com Carles Riba i uns quants

intel·lectuals més de semblant nivell. Al calabós vaig tenir per primera vegada la sensació d’estar fora d’una llei de la qual me’n sentia enemic, del tot contrari. Sé que ja els primers anys de dictadura franquista hi hagué petits però autèntics moviments d’oposició a Reus, durament castigats, especialment protagonitzats per persones del PSUC i d’ERC, però no en vaig tenir notícia fins passats mesos, i és que en aquell temps, quan ens acostàvem cap a l’any 1950, hi tornava a haver molta por i la gent tenia temença de parlar fins i tot en veu baixa. El que sí que vaig viure una mica de prop, els anys 1945-46, perquè dos dels implicats reusencs eren amics meus, és el tema de l’AFARE (Agrupación de Fuerzas Armadas de la República), que era el projecte d’un exèrcit secret constituït per exoficials republicans que es proposava ocupar el país tot esperant que entressin les forces aliades vencedores. Els reusencs d’AFARE van ser jutjats i empresonats a Tarragona, i condemnats a tres anys de presó. Entre altres hi havia –ho anotaré amb denominació popular perquè aquest intent fracassat el va conèixer tot Reus– l’Escolà dels

= 7


cotxes, el Pujol del Colmado Fortuny, el Guiu del Cafè París, el Cantos de l’Institut Pere Mata i el capità Ferrer de l’estanc del carrer Major. Aquestes persones que constituïren l’AFARE, almenys els de Reus, es sentiren encoratjats pels darrers moments que visqueren. La majoria de la població recuperava l’ànim davant de la proximitat del triomf aliat sobre els confrares del franquisme, dels quals només quedava viva una Alemanya nazi moribunda. En començar el bon temps del 1945, retornaren els vells ideals. Si un creuava Reus de punta a punta a les deu de la nit, podia oir ininterrompudament, per les finestres una mica obertes, la remor inconfusible dels locutors de la BBC de Londres, emissió per Espanya. La convicció que la caiguda de Franco seguiria d’immediat a la rendició dels nazis era quasi general. Però, en poc temps, els dirigents de les democràcies occidentals van trair els demòcrates de l’Estat espanyol. Molts ciutadans no van pair aquesta desil·lusió, i per venjar-se de les circumstàncies van procurar oblidar la política. Jo escrivia poesia. Vaig quedar finalista del Premi Carles Riba l960. Em van publicar un llibre el setembre de 1962. Aquell hivern van llegir repetidament versos del meu llibre per Radio España Independiente. Emetien des de Sofia i ho feia Jordi Solé Tura, exiliat per segona vegada. Més persones de les que m’havia imaginat pescaren els meus versos per la «Pirenaica». Tots els que me’n van parlar eren homes grans. El gener de 1964 em vingué a veure un amic viatjant de roba que em 8=

presentà un company seu. No venien a vendre sinó a veure’m. Em van dir que els dos eren del PSUC. El vell amic es deia Banqué (res a veure amb els germans Banqué) i el nou, Sitges. Sitges, en nom de la direcció del PSUC, m’invitava, amb totes les despeses a càrrec d’ells, a anar un mes a Milà a fer un curs de literatura europea actual. Va insistir llargament. Jo no vaig poder acceptar. Pocs mesos més tard tornà Sitges tot sol. Em va demanar ajuda per orientar una catedràtica que venia de Madrid per reconstruir el PSUC a Reus que, després d’una actuació de la policia, havia quedat amb un únic militant, Francesc Pedrol, que era cec. Llàcer va rebutjar Sitges (en realitat, Pardell, de l’executiva del PSUC) per qüestions de forma. Solucionat el problema, Llàcer es posà a la feina. Érem l’any 1966. Em proposà enviar propaganda contra el referèndum (que volia significar «Franco, sí, Franco, no») que estava anunciat per al desembre d’aquell 1966. Vam treballar a la nit, a la botiga. Volíem enviar 4.000 fulls per demanar l’abstenció i només en vam poder fer la meitat. Llàcer va muntar una Joventut Socialista Unificada de Catalunya amb estudiants. Arrel del procés de Burgos, aquest grup portà a terme una manifestació llampec al carrer de Monterols a les 8 del vespre, on es cridava: «¡Franco asesino!». Es va fer en un tancar i obrir d’ulls, però produí molt d’impacte. El Moviment Socialista de Catalunya, personalitzat per Joan Reventós, encarregà a Celestí Martí Salvat l‘organització del partit a Reus. Martí fou secretari general de les JSUC la tardor


del 1936 i exiliat vint anys. Ens vam reunir Llàcer, Martí Salvat i jo. Vam decidir fundar una comissió democràtica i demanar la col·laboració de l’HOAC encapçalada per mossèn Assens. Vam constituir la Comissió Democràtica del Baix Camp el març de 1967: Josep Assens, Amadeu Abelló i Josep Taverna per l’HOAC; pel PSUC, Llàcer i Francesc Pedrol; pel MSC, Martí Salvat i Ramon Ferré; per altres socialistes, Isidor Forniés i Zaragoza Samper i, com a independent, Xavier Amorós. El darrer diumenge de març de 1968, vam fer una àmplia convocatòria d’unes 40 persones. Vingueren de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, Coll, Vilanova i Castellà. La policia ho va saber tard. Deixàrem les reunions i només ens vèiem regularment tres persones. Llàcer fou detinguda dues vegades, Zaragoza detingut uns dies i Martí Salvat, detingut i jutjat. Vam anar a declarar set persones. Amb Llàcer vaig ser convocat al primer intent (frustrat) de constituir l’Assemblea de Catalunya, el 25 de maig del 1971, a Crist Rei, a Barcelona. Vam saber que la policia ens esperava, però van ser detinguts tres convergents: Espar, Esquirol i Sunyer. La nostra Comissió Democràtica va connectar amb els organitzadors de l’Assemblea de Catalunya i ens hi vam considerar integrats. Isabel Llàcer es traslladà a l’Institut de Terrassa després de reconstruir el PSUC que ara encapçalava Josep Colomé. Ramon Ferran, el 1974, féu una roda de premsa per presentar l’Assemblea de Catalunya al seu taller d’escultor. Mort el dictador, es cele-

braren diverses reunions al despatx de l’advocat Carles Martí, futur alcalde. Quantitat de reusencs, en diversos grups, assistiren a les dues grans manifestacions de Barcelona de l’1 i el 8 de febrer del 1976. D’acord amb dirigents barcelonins, Celestí Martí, Anton Feliu i Xavier Amorós convocaren assemblea plenària de l’Assemblea de Catalunya a Reus que tingué lloc el darrer diumenge de febrer de 1976 amb una assistència que ratllà les 200 persones. Es preveia una gran quantitat d’assistents i es demanà el local correlativament a tres col·legis religiosos: la Salle, la Sagrada Família i els Mercedaris (seminari). Els tres s’hi negaren rotundament. El prior Raventós de Sant Pere cedí el segon pis del Centre d’Acció Catòlica. D’aquests darrers tres anys de repressió, el succés més impressionant fou la mort d’un sindicalista, Cipriano Martos, que fou obligat per la Guàrdia Civil a ingerir, durant un interrogatori, una ampolla d’àcid sulfúric procedent d’un còctel Molotov. Martos, acusat de col·laboració amb el FRAP, va ser detingut juntament amb el sindicalista Pascual Carrilero, que fou jutjat pel TOP. Martos morí a l’Hospital de Sant Joan el setembre de 1973. El 19 d’agost de 1976 va arribar a Reus la Marxa de la Llibertat. Hi havia animació i molts joves, molt joves, disposats a afegir-se a la part urbana de la Marxa. Als que ens consideraven com a secretariat inicial de l’Assemblea de Catalunya ens van demanar una quantitat, discreta, per cobrir despeses del pas per Reus dels marxaires. Vaig fer la recapta. Aviat vam cobrir la xifra perquè vivíem un clima esperançat. • = 9


10 =


Cronologia. Resistència antifranquista i Assemblea de Catalunya a Reus 1939/1977 1939. gener-abril. Les tropes franquistes ocupen la ciutat de Reus i el Camp de Tarragona. Acaba la Guerra Civil Espanyola, amb la derrota i l’exili republicà. S’inicia la repressió del règim franquista, amb centenars de consells de guerra i afusellaments massius de republicans. 1939. agost. Constitució clandestina del comité local del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), amb 16 membres, presidit per Àngel Olaya, coordinat amb Tarragona, Valls i Tortosa. 1940. febrer. Detenció d’Àngel Olaya i els principals dirigents del PSUC de Reus, que són tancats a la presó Model de Barcelona. Olaya fou condemnat a mort, però se’n salvà ja que va poder evadir-se, amb militants del PSUC vestits de soldat i amb camions de l’exèrcit. Fou amagat a Vilaplana. A la presó coincidí amb Josep Solé Barberà, que donava instruccions al comitè de Reus. 1940. juny. Inici de l’activitat de fugitius i maquis a les muntanyes de Prades, el Priorat, la Conca de Barberà i els Ports de Tortosa, amb el suport del PSUC de Reus, pel que fa a roba i menjar. Es reunien als masos de Borbó i Limbao i al Salt.

1942. El PSUC compta amb 150 militans a Reus, en 16 cèl·lules i un comitè. 1943. agost. Batuda policial i detenció massiva de 84 militants del PSUC, 12 dels quals veïns de Reus. A l’octubre, més detencions. Repressió duríssima. 1945. març. Enfrontaments armats amb el maquis. Moren l’alcalde de Cornudella de Montsant i l’inspector falangista Camilo Morales. A la provincia, de 1943 a 1952, moriren 71 maquis i vuit agents. 1945. setembre. Ressorgiment de l’oposició antifranquista amb la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial. Reunions clandestines a cases particulars, per parlar i escoltar la BBC a la ràdio. 394 reusencs en llibertat condicional. 1945. novembre. Constitució de l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya (ANFDC), amb representacions de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT), Unió General de Treballadors (UGT), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Estat Català (EC), PSUC i JSUC. La primera reunió se celebrà al Bar Rosales de Tarragona, de Josep Dalmau, d’ERC. = 11


1945. novembre. Detenció de 114 membres de l’ANFDC, 85 son processades i 47 (set de Reus) condemnats el 1957, 12 anys després de les detencions. La majoria eren militants de la UGT i el PSUC, 20 dels quals, veïns de Reus. Tots patiren forts maltractaments. 1945. L’oposició anarquista difon Solidaridad Obrera, sostinguda per militants com Pons i Primitiu, i un petit nucli de joves -a partir dels fills dels militants històrics Llorenç Sender i Jaume Roselló– que intenten refer les Joventuts Llibertàries. 1946. El poeta Josep M. Arnavat i Vilaró publica Gamma, el primer llibre en català de la postguerra. 1946. Detenció de membres de l’Alianza Fuerzas Armadas Republicanas Españolas (AFARE), que tenia per objectiu col·laborar amb les forces aliades que s’esperava que envairien Espanya per instaurar un règim democràtic. Foren detingudes 20 persones de Tarragona i Reus que planejaven ocupar l’aeroport reusenc. Els reusencs detinguts foren el militars Antonio Cantos, Figuerola, el guàrdia civil Ferrer i els militants del PSUC Agustí Gorrera, Felipe Jiménez i Antoni Escolà. 1947. Detenció de la nova direcció local del PSUC de Reus, amb vuit detinguts, i de diversos membres de la CNT. Forta repressió. 1950. Arriba a Reus mossèn Josep Asens, per organitzar l’Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), que servirà d’aixopluc per als militants d’organitzacions democràtiques antifranquistes. 1951. Desarticulació dels grups llibertaris amb la detenció i empresonament de la majoria de militants anarquistes. 12 =

1951. Sabotatge a les torres elèctriques d’alta tensió a Castellvell. El nucli socialista es reunia al bar Canàries, on es trobà una maleta amb explosius, per la qual cosa són detinguts diversos militants socialistes, com Bru i Manuel Albinyana. 1963. tardor. Primeres emissions en català a Ràdio Popular de Reus. S’amplien les peticions d’ensenyament en català. 1963. Conflicte laboral a una sedera. El PSUC reparteix propaganda als lavabos del tren Tarragona-Reus. 1964. abril. Conferència sobre l’encíclica Pacem in Terris al cinema Monterrosa, ple, que esdevé una reivindicació dels drets culturals catalans. La parada de llibres d’Isidre Fonts lluirà una tela blanca, en lloc de la bandera espanyola. Full volant de la «Manifestació del silenci», concentració a Montserrat, per l’1 de Maig. 1964. juny. A l’Aplec de Paret Delgada de la Selva del Camp, l’oposició catalanista talla els cables del micròfon durant el sermó en castellà de l’arquebisbe Arriba y Castro, representant del nacionalcatolicisme còmplice del règim fraquista. Isidre Fonts, de la llibreria Gaudí de Reus, un dels homes clau d’aquesta oposició, patí detencions i registres domiciliaris. Fulls volants a favor del «Català a les escoles, a la premsa, als mitjans de comunicació i a les institucions». Pintades reivindicatives a l’avinguda dels «Mártires». 1964. Fundació de l’Escola Mowgli, la primera de la renovació pedagògica de Rosa Sensat a la ciutat, dirigida per Àngels Ollé, esposa de Ramon Marcer. 1965. Prohibit l’Aplec de Paret Delgada. Conferència sobre els drets humans a la Selva del Camp.


1965. Intents de Joan Raventós d’organitzar una agrupació local de l’MSC, amb Isidor Forniés, l’escriptor Xavier Amorós i Celestí Martí, antic militant de la USC i el PSUC, retornat de l’exili, que n’assumirà la direcció. Es reben butlletins de l’Aliança Sindical Obrera. 1966. març. Fets de la Caputxinada, al convent de Sarrià, amb 500 estudiants, desalotjats per la policia després de dos dies de tancada. Entre ells Guillem Martínez, que visqué a Reus, fou l’únic que en feu fotografies. 1966. Campanya «Volem bisbes catalans!». Es distribueix propaganda carlina. Reunions antifranquistes al local de l’HOAC, promogudes per mossèn Asens. 1966. març. Activitat dels socialistes Isidor Forniés i Celestí Martí, que amb Xavier Amorós i mossèn Asens constitueixen la delegació local del Club d’Amics de la UNESCO. Reunió de Josep Pallach amb una vintena de persones, al xalet del fotògraf Josep M. Ribas Prous. 1966. agost. La militant del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i catedràtica d’Institut Isabel Llàcer arriba a Reus per endegar la reconstrucció del PSUC. Revitalitzà tota l’oposició i es recuperaren vells militants, com Alfons Talarn, Robert, Puget i Francesc Pedrol, que havien patit presó. 1966. desembre. És detingut l’estudiant Jacint Nubiola, militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), per fer propaganda contra el referèndum. 1967. gener. Es creen les Comissions Obreres (CCOO) a Reus, impulsades per Pascual Carrilero i Antonio López Hidalgo. Esdevingué el sindicat majoritari.

1967. març. Primera reunió de la Comissió Democràtica del Baix Camp (CDBC), de caràcter unitari antifranquista, amb Isabel Llàcer i Francesc Pedrol (PSUC); mossèn Asens, Josep Taverna i Amadeu Abelló (HOAC); Celestí Martí, Ramon Ferré, Antoni Zaragoza i Isidor Founiés (socialistes); Josep Pujol Mateu (UDC); i Xavier Amorós, independent, en connexió amb la Taula de Forces Polítiques de Catalunya. 1967. estiu. Reunió clandestina al xalet de Josep M. Ribas, amb Isidor Forniés, Celestí Martí i fins a 20 assistents, amb Josep Pallach (MSC). Edició i distribució de 2.000 pamflets de la CDBC per denunciar la mala gestió de l’aigua de l’Ajuntament, que provocà restriccions. 1967. octubre. Jornada de reivindicació, organitzada per CCOO. L’HOAC comença a perdre influència. Reunions de socialistes reusencs amb Joan Raventós, a la merceria d’Antoni Correig i a casa de Ramon Ferré. 1968. febrer. És detingut Celestí Martí (MSC). Empresonat, va fer una vaga de fam de cinc dies. Amb petició de cinc anys fou condemnat a sis mesos i un dia de presó. No es pogueren fer accions de protesta. Primers fulls volants de CCOO, com «Trabajadores de Reus», i «Trabajadores: necesitamos libertad y justicia social para todos. Unámonos a Comisiones Obreras de Reus». Legalització de la primera associació de veïns, del barri Sol i Vista. 1968. març. Reunió de la Comissió Democràtica del Baix Camp, al local de l’HOAC, amb unes 40 persones.

= 13


1968. octubre. Diversos reusencs als funerals per l’abad Escarré, a Barcelona, reprimits per la policia. 1969. Ingressen a CCOO militants de l’HOAC i grups de cristians de base, –escindits de les reunions de la parròquia de Sant Joan– actius en l’elaboració de propaganda i activitats organitzatives. Reben l’ajut dels mossens Josep Raventós, Josep Asens, Andreu Tomàs i mossèn Gil, que els faciliten locals de l’Església i multicopistes. 1969. febrer. Registre domiciliari d’Isidor Forniés, militant socialista, i detenció d’Isabel Llàcer, del PSUC. 1969. agost. Repartiment de fulls volants del PSUC. 1969. setembre. Detenció de mossèn Josep Asens, per una reunió clandestina a la seva habitació de la Residència Joan XXIII, durant l’estat d’excepció. Fou interrogat i se li confiscaren diversos llibres. Els altres detinguts reberen maltractaments físics per part de la policia. 1969. octubre. Reunions al centre de religioses missioneres. Es recullen signatures per la llibertat dels presos polítics per presentar-les a l’Ajuntament. Hi assisteixen una vintena de persones. 1969. desembre. Pintades a la façana de l’Ajuntament i a diverses entrades de la ciutat amb el text «Visca Catalunya. Fora el règim. Volem català a l’escola. Abaix el capitalisme!». Creació de les Joventuts Comunistes (JCC), amb Josep Colomé, Rosi Pardo, Jordi Bacaria, Amadeu Bonet i Ramon Llop, entre d’altres. 1970. Important vaga a la construcció, amb 450 vaguistes, impulsada per 14 =

CCOO. Fulls volants sobre la vaga a la Central Nuclear de Vandellòs. Primers militants del Partido Comunista de España (marxista-leninista) (PCE, m-l), a Reus i la Selva. Primers fulls volants contra les bases americanes. Detingut a Barcelona Albert Calderó, del PSUC. 1970. març. Reunió de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya al Centre Catòlic, amb uns 40 assistents, independents i representants de partits polítics PSUC, MSC, UDC, ERC, i el Front Nacional de Catalunya. Es constituí l’Aliança Democràtica de Reus, que edità fulls volants. 1970. abril. Detenció al Morell de Pere Porta, i a Reus de Ramon Ferré, socialistes. Foren interrogats per la policia Josep Navàs, Joan Ballester, Enric Roig i Montserrat Vallès. Foren detinguts per una casualitat, en ser robada, del cotxe de Ferré, una maleta amb 6.000 fulls volants per al Primer de Maig. Ferré s’escapà però finalment es lliurà al jutge. Fou condemnat a tres anys per propaganda il·legal, i passà vuit mesos a la presó de Tarragona. 1970. estiu. Repartiment de fulls volants de CCOO, amb dibuixos, per la llibertat i l’amnistia, impresos per mossèn Asens. Reunió de militants del PSUC de les comarques meridionals amb Gregori López Raimundo, a Tarragona. 1970. novembre. Manifestació contra el procés de Burgos, amb uns 15 joves –com Pascual Carrilero, Josep Colomé i Ramon Llop–corrent pel carrer de Monterols, amb una pancarta i crits de «¡Franco asesino! ¡Libertad!». Intents de tancament a Sant Pere. Llançament de propaganda al Mercat. Missa a Crist Rei per demanar l’indult.


1971. gener. Es publica Demà, òrgan del Comitè intercomarcal de la JCC, fet per Josep Colomé, amb 10 números. Mossèn Josep Asens és cridat a declarar a comissaria amb relació a la propaganda clandestina. És detingut Celestí Martí (MSC), que fa vaga de fam. Militants antifeixistes llancen una còctel Molotov a l’edifici dels Sindicats. Nombroses pintades del PSUC i CCOO.

Juncar, de les JCC, i d’Arcadi Vilella Bigorra, llibertari, de 18 i 19 anys, mentre feien pintades contra les eleccions franquistes a procuradors a Corts. Sofriren maltractaments que foren denunciats i suposaran, per primer cop a Espanya, el processament dels policies implicats. Xavier Amorós cridat a declarar a la policia. Les detencions afectaren el teixit democràtic local i en dificultaren les accions.

1971. febrer. Són detinguts Eugeni Mora, Antoni Zaragoza Samper i Isidor Forniés, militants socialistes i Isabel Llàcer, del PSUC. Mossèn Josep Asens, Xavier Amorós i Antoni Correig, president del Centre d’Acció Catòlica, són cridat a declarar, com quatre persones més.

1971. novembre. Creació de l’Assemblea de Catalunya, a Barcelona, organització clandestina unitària que impulsa la lluita per la democràcia. Hi assistí Carles Martí, de Reus. Repartiment de progaganda de la vaga de SEAT.

1971. maig. Primers intents de crear l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, amb Xavier Amorós i Isabel Llàcer de Reus. Reunió convocada per mossèn Asens a l’Orfeó Reusenc, que reuní independents, i en què s’elegí Josep M. Escoda (MSC) com a representant a Barcelona. Repartiment de 6.000 fulls volants de propaganda sindicalista. Són detinguts militants d’HOAC i CCOO. Creació de les Plataformas Anticapitalistas, amb Teresa Fortuny, Àngels González, Adelina Benet i Jaume Fernàndez. 1971. juliol. CCOO imprimeix un full volant il·lustrat, «Libertad y Amnistia», imprès per mossèn Asens. Vagues a dues empreses de Reus. S’editen fulls volants de suport. Reunions a la parròquia de l’Assumpció del Barri Sol i Vista d’intercomarcals de CCOO. Detenció de Josep Pouget Ferré, del PSUC. 1971. setembre. Detenció dels joves Josep Colomé Cufí, Amadeu Bonet Bigorra, Jordi Bacaria Colom i Ramon Llop

1971-1973. Activitat dels comitès proFrente Revolucionario Antifascista Patriótico (FRAP), inspirat per militants del PCE (m-l), favorables a la lluita armada, constituït el novembre de 1973. 1972. Fulls volants del FRAP a la comarca, sobre els preus de l’avellana i en denúncia de la deficient escolarització. 1972. maig. Celestí Martí (MSC) és condemnat a sis mesos de presó. El fiscal demana quatre anys, però serà indultat. 1972. juny. Judici als policies acusats de maltractaments als membres de la JCC. La policia demanà el carnet als assistents, fins que el jutge ho impedí. 1972. novembre. Celebració del primer aniversari de l’Assemblea de Catalunya, a Ripoll, amb unes 20 persones del Camp de Tarragona. 1972. desembre. A la Selva del Camp, es llencen fulls volants del FRAP sobre el problema de l’avellana durant la conferència d’un procurador de les Corts. Són cri= 15


dats a declarar els joves Joaquim Masdeu Guitart, Ignasi Carnicer Barrufet, Joan Domingo Masdeu, Joan Miró Vives i M. Teresa Feliu Baquedano. 1973. Vagues de mestres, a l’Institut Pere Mata, amb més de 200 treballadors, a l’escorxador de la Cooperativa Avícola Comarcal i a la CROLLS. 1973. juliol. Tres enormes pintades signades pel FRAP, de més de 30 metres, a les sortides de la ciutat: «Ni Franco, ni Rey, ni Yankis: República Popular y Federativa», «Abajo la Monarquia del pelele Juan Carlos» i «Huelga General Revolucionaria el dia de la coronación del Pelele». Els militants locals del FRAP es reunien en una escola. 1973. agost. Detencions dels militants del FRAP a Reus Pascual Carrilero, Rafael Falcón, Joaquín López i Cipriano Martos, que patiren maltractaments. També foren detinguts M. Teresa Feliu, Joan Miró, Ignasi Carnicer, Joaquim Masdeu i Joan Domigo, de la Selva del Camp, acusats de pertànyer al FRAP. Les detencions s’estengueren per altres pobles. 1973. setembre. El militant del FRAP Cipriano Martos mor a l’Hospital de Sant Joan en ser obligat a ingerir àcid sulfúric durant el brutal interrogatori de la Guàrdia Civil. Fou enterrat sense avisar a la família. Fulls volants del PSUC en què es denuncia la repressió. No es feren accions de protesta. 1973. octubre. Detenció de 113 membres de l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, entre ells Josep Maria Escoda (MSC), de Reus i Josep-Lluís Carod-Rovira, del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), de Cambrils. 16 =

1973. novembre. Centenars de reusencs -com arreu del país–celebren en la intimitat la mort de l’almirall Carrero Blanco, mà dreta del dictador Franco, en un atemptat d’ETA a Madrid. S’inicia la reactivació de les forces antifranquistes. 1974. abril. Judici al Tribunal de Orden Público de Madrid contra Pascual Carrilero i altres acusats reusencs de pertànyer al FRAP. Petició de tres anys de presó. 1974. 1 maig. Detenció d’Àngels González Abella, de Plataformas Anticapitalistas i de Pilar Ariño. Petició de dos anys de presó. 1974. juny. Es funda Convergència Socialista de Catalunya (CSC), hereva de l’MSC i s’hi incorporen Carles Martí i Anton Borrell, futurs alcaldes de Reus. Reapareix Demà, òrgan de les JCC. Trobades i conferències antifranquistes als locals de les monges missioneres. Vaga a un taller tèxtil. 1974. novembre. Presentació de l’Assemblea de Catalunya a Reus, en una roda de premsa al taller de l’escultor Ramon Ferràn. Assemblea constituent de la Unió de Pagesos de Catalunya (UP), a Pontons (Alt Penedès), amb presència de pagesos del Camp de Tarragona. 1975. gener. Detenció a Cambrils de José Benito García, José Luis Vacas, Juan Cebas i Enrique Fuentes, i a l’Hospitalet de l’Infant de Manuel Checa, sindicalistes, treballadors de la refineria de Tarragona. 1975. febrer. El nou comitè local del PSUC edita La Veu del Baix Camp. 1975. abril. Vaga a la CROLLS, amb més de 270 vaguistes. El PSUC celebra un ple ampliat del comitè local.


1975. Reunions al despatx de l’advocat Carles Martí, amb Xavier Amorós, Enric Aguadé, Celestí Martí, Josep Colomé i Jacint Nubiola, per organitzar l’Assemblea de Catalunya a Reus. Creació del PSAN, amb Pere Anguera, Josep M. Balcells i Joan B. Bové. 1975. juny. S’edita «Crida de l’Assemblea de Catalunya davant els greus esdeveniments del País Basc». 1975. setembre. Es constitueix l’Assemblea de Catalunya de Reus, per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’autonomia. Aplegà partits polítics, independents, i membres d’associacions diverses. Hi eren representats el PSUC, JCC, CSC, PSAN, ERC, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), UP, CCOO, i l’Associació d’Estudiants, tots il·legals, però també organitzacions legals, com el Centre de Lectura, la Gestora de la Unió de Botiguers, la Jove Cambra, el Col·legi d’Advocats, l’Escola d’Art, associacions de veïns, de pares d’alumnes, gremis, i molts independents. El secretari fou Enric Aguadé. Pintades de «Franco asesino!» per l’afusellament de dos membres d’ETA i tres del FRAP. 1975. octubre. L’AC de Reus es transforma en Assemblea de Catalunya del Baix Camp. Les reunions es feien al Centre de Lectura. 1975. novembre. Mor al llit el dictador Francisco Franco. Se celebrà en la intimitat i es feren festes privades. L’AC del Baix Camp participa en les permanents de l’Assemblea de Catalunya. 1975. desembre. Reunió de representants d’entitats juvenils al Bràvium, amb assistència de nou entitats de set poblacions. El dia 11, jornada de vaga general

convocada per CCOO, amb poca repercussió. Expedient al funcionari de Correus Daniel Santamaria, per no portar corbata negra per la mort de Franco. A Cambrils, l’Ajuntament tramita l’adhesió de 240 ciutadans als punts de l’AC. 1976. gener. Es constitueix el Consell de Forces Democràtiques del Baix Camp, a Reus. L’integren CCOO, CSC, CDC, ERC, PSUC, Reagrupament Socialista Democràtic, UP i independents. Vaga general, amb aturada considerable. 1976. febrer. Massives manifestacions a Barcelona, convocades per l’Assemblea de Catalunya, reprimides brutalment per 8.000 policies. Centenars d’assistents del Camp de Tarragona i diversos reusencs entre els contusionats. Primera reunió plenària de l’Assemblea de Catalunya a Reus, amb 300 persones al Centre Catòlic. Hi participen els partits UDC, CDC, CSC, RSD, PSUC, ERC, CCOO, PSAN, FNC, Organización Comunista de España (Bandera Roja), Partit del Treball d’Espanya, UP, Pax Christi i Unió de Dones Democràtiques. Editen diversos comunicats i milers de fulls volants. Detinguts els treballadors de Reus Francisco Carril, Pedro Gavilán, Antonio Velardes, Manuel Cabrera i José Serrano, membres de piquets de la vaga de la construcció. Manifestació de l’Assemblea de Catalunya a Tarragona, dissolta per la policia. Assemblea de mestres, amb 250 representants del Camp de Tarragona, que convoca una vaga. 1976. març. És detingut Jesús M. Vélez, de Plataformas Anticapitalistas. Teresa Fortuny aconsegueix escapar. A Tarragona, mor el jove Rodrigo Kafo al caure d’un balcó durant les protestes i enfrontaments amb la policia pels morts de Vitòria. Comença el cicle de conferèn= 17


cies «Els camins de la democràcia», amb líders dels principals partits polítics.

de les assemblees de Cambrils, Alforja, l’Aleixar, Riudoms i la Selva.

1976. abril. Convocatòria de l’Assemblea de Catalunya a una concentració a la plaça del Mercadal, «Per uns ajuntaments democràtics!». L’alcalde franquista rebé la comissió de l’Assemblea, formada per Ramon Marcer, Xavier Amorós, Lluís Tarragó, Celestí Martí, Gregori Simón i Joan Blanchar. La policia impedí la concentració prevista. Els nous intents foren dissolts sense contemplacions per la policia. Fou detingut Francisco Galindo, del PSUC, per repartir propagada de l’Assemblea. Es comença a publicar L’Insurgent, òrgan del PSAN del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà.

1976. juliol. Manifestació per l’Amnistia convocada per l’Assemblea de Catalunya, a Vilafranca, amb milers de persones, centenars del Camp de Tarragona. Míting del PSUC a Reus, «Una opció democràtica per al futur», el primer al Camp de Tarragona i el segon de Catalunya. Se celebrà amb mes de 1.000 persones al Teatre Bartrina, amb la intervenció de Josep Solé Barberà, Miquel Sànchez Murillo, Jordi Piqué, Anna Sugranyes, Salvador Taverna i Josep Colomé, amb un cartell dissenyat per Claudi Arnavat. Els oradors foren citats a declarar al Jutjat. Comença la Marxa de la Llibertat, convocada per Pax Christi amb l’Assemblea de Catalunya sota el lema «Poble català, posa’t a caminar! Llibertat, Amnistia, Estatuts d’Autonomia», una gran mobilització popular

1976. maig. Taula rodona de partits polítics amb els principals dirigents de l’oposició, com Jordi Pujol, Josep Solé Barberà, etc. És enterrat Francisco Galindo, militant del PSUC, mort en accident laboral, amb una gran concentració obrera. Es publica Avant, òrgan del comitè local del PSUC, amb 500 exemplars, dirigit per Josep Colomé. Manifest dels Grups de Joves. Vaga a la CROLLS Acte del Congrés de Cultura Catalana. 1976. juny. Multitudinari acte reivindicatiu del Congrés de Cultura Catalana, a la plaça del Mercadal. Vaga d’ATS a l’Hospital de Sant Joan, i a l’empresa Van Leer. Diversos reusencs al multitudinari primer míting del PSC(C) a Barcelona. Segon plenari de l’Assemblea de Catalunya del Baix Camp, amb 116 delegats, en què s’aprovà el «Comunicat de l’Assemblea de Catalunya al Baix Camp», i s’acorda l’adhesió al «Manifest per la ruptura». Hi assistiren CDC, UDC, CSC, PSC(r), PSUC, FNC, JSAN, JCC, CCOO, UP, Unió Dones i representants 18 =

1976. 14-16 agost. La Marxa de la Llibertat arriba al Baix Camp per Alforja, on es penja una pancarta. A Cambrils, concentració i manifestació, i s’impedeix col·locar una placa commemorativa. Mentre es ballaven sardanes, amb unes 500 persones, intervé la policia que deté a vuit persones: Josep-Lluís Carod-Rovira, Jordi Fargas, Gerard Claret, Xesco Boix, Antoni Teixell, Pasqual Calvet, Josep Lluís Rosell, i el nord-americà Sccott Wiley. Foren traslladats a Tarragona acompanyats per l’alcalde. 1976. 19 agost. La Marxa de la Llibertat arriba a Reus. Malgrat la presència policial, concentració d’un miler de persones a la plaça dels «Mártires», i 300 es manifesten pels carrers. Repressió policial i prohibició d’una ballada de sardanes. Quatre joves són detinguts per la Policia munici-


pal, i posats en llibertat. Comunicat en què es demana la dimissió del governador. 1976. agost. Funeral per l’obrer Francisco Verdejo, mort per la policia a Almeria, i manifestació de 300 joves. La policia no intervingué però posteriorment detingué a cinc joves. Manifestacions a Tarragona per la Marxa de la Llibertat. A Cambrils, multats dos joves per participar-hi. 1976. setembre. «Míting de la Llibertat», del PSC (c) al Camp de Mart de Tarragona, amb 5.000 persones, amb nodrida participació reusenca en l’organització. Entre els oradors, Carles Martí. Una delegació de l’Assemblea visita l’alcalde franquista. Demanen la dimisió del consistori i avisen de la manifestació de l’11. 1976. 11 setembre. Primera celebració pública de la Diada Nacional de Catalunya. Actes i manifestació que comença amb 300 persones i acava amb 3.000 al Mercadal. La policia carregà sense previ avís provocant diversos contusionats, com Isidre Fonts, i quatre detinguts. Es col·locà una gran pancarta a la plaça del Mercadal: «Per un 11 de setembre en llibertat!», banderes catalanes als balcons i al campanar. El Col·legi d’Advocats protestà per la repressió. Homenatge a les víctimes del franquisme, al Cementiri. Concentració a Sant Boi, primera celebració legal de l’11 de setembre, des de 1938. Vaga de carters. 1976. 12 setembre. Acte final de la Marxa de la Llibertat dins el Monestir de Poblet. Concentració a Montblanc i manifestació a Tarragona dissoltes per la policia amb gran duresa. Comunicat de protesta de l’Assemblea de Reus, Tarragona i la Conca de Barberà, en què s’exigeix la dimissió del governador civil. El Col·legi

d’Advocats denuncia la repressió. 1976. octubre. L’Assemblea de Catalunya visita l’alcalde franquista i li notifica una manifestació pro-Estatut. Es realitzarà sense incidents. Topada entre el Governador Civil, que la prohibí, i l’alcalde que l’autoritzà. Vaga a Van Leer i Confecciones Guerrero. 1a Conferència del PSUC de Reus, amb 43 delegats. Un any després tenia 246 militants al Baix Camp. 1r Congrés de la Unió de Pagesos, a l’Espluga de Francolí, amb 2.000 assistents de 21 comarques. Primer míting de CDC, amb Jordi Pujol i Miquel Roca. Manifestació en homenatge a Lluís Companys, convocada per l’Assemblea de Catalunya, dissolta per la policia. 1976. novembre. Manifest del Grup d’Objectors de Consciència de Tarragona i Reus. El 12-N jornada de vaga convocada per CCOO, amb aturada de 25.000 obrers a la província. Vaga de mestres. 1976. desembre. Referèndum per a la reforma política impulsat pel règim. L’AC i els partits polítics democràtics, davant la falta de llibertats, demanaven l’abstenció, per la qual es féu una forta campanya: «Per la democràcia, abstenció al referèndum: no votem!». Tres joves foren detinguts mentre repartien fulls volants, i posats en llibertat. Campanya per l’amnistia total: «Per Nadal, tots a casa !». 1977. gener. Campanya «Volem l’Estatut!». Trobada del Congrés de Cultura Catalana a la Selva del Camp. Creació de l’Assemblea d’Estudiants de Reus. Manifest de l’Assemblea d’Intel·lectuals, Artistes i Professionals del Camp de Tarragona. Legalitzades les associacions de veïns dels barris Montserrat i Immaculada, mentre que la de Pelayo i Fortuny són obligades = 19


a canviar els estatuts. Primer acte públic autoritzat de CCOO, al Teatre Bartrina. Hi intervingueren Gregori Simón, José M. Yago, Juan Palma i José Estrada. Creació de la Coordinadora de Grups Feministes. El PSUC te 246 militants al Baix Camp. 1977. febrer. Primera gran tractorada de la Unió de Pagesos, amb 18.000 tractors a les carreteres. L’Assemblea de Catalunya reparteix un carnet entre els seus membres. El comitè local del PSUC s’entrevista amb l’alcalde franquista. Reivindicacions veïnals al barri de la Immaculada. Un grup de reusencs visita el president Josep Tarradellas, a l’exili. 1977. març. Prohibició d’una assemblea de CCOO, al Teatre Bartrina, en que havia de parlar Cipriano García. L’acte es pogué celebrar als locals del sindicat franquista, presentat com una assemblea de treballadors. 50 pagesos militants del PSUC es reuneixen al Centre de Lectura. Míting del Partit Socialista Popular al Reus Deportiu, amb Enrique Tierno Galván. 1977. abril. El dia de Sant Jordi, l’Assemblea de Catalunya convocà davant l’Ajuntament per reivindicar l’Estatut d’autonomia. Es lliuraren més de 2.000 signatures al darrer alcalde franquista. Des del balcó es llegí una crida per l’Estatut, i l’acte acabà amb el cant d’Els Segadors i crits de «Visca Catalunya Lliure!». El PSUC es presenta a la premsa i inaugura la seva primera seu pública. Una caravana de cotxes amb banderes roges i catalanes recorregué els carrers, per celebrar la legalització dels comunistes. Primer míting del PSC, al pavelló de Fires. 1977. maig. Míting sindical unitari per la Festa del Treball. Concentracions i manifestacions populars «Salvem la plaça de 20 =

la Pastoreta», per reivindicar l’ús públic de l’espai i la restitució de l’escultura, que havia estat regalada per l’alcalde franquista al Papa de Roma. 1977. juny. Mítings electorals de tots els partits. Primeres eleccions generals democràtiques de la postguerra. A Reus, el PSC és la força més votada, amb 9.000 vots seguida pel PSUC, amb més de 6.000. 1977. juliol. Creació de la Comissió de Control de la Gestió Municipal, rebatejada com a Comissió Informativa de Política Municipal, formada pels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), PSUC, Pacte Democràtic per Catalunya (CDC-PSC(r), UCDC-UDC), i Esquerra de Catalunya (ERC, PTC, ORT). Hi acabaren participant pràcticament tots els partits polítics de l’oposició, 11, i set associacions de veïns. Funcionà fins a l’abril de 1978, en què es publicà el «Manifest al poble de Reus», en que s’exigia la convocatòria urgent d’eleccions municipals, signat per PSC, PSUC, PSAN, ERC, CDC, PSPC, PSC(r), OCE (BR), EC, FNC, i PTC. Fins al 1979 no se celebraren les primeres eleccions municipals democràtiques. Manifestació de veïns afectats pel barranc de l’Escorial, al barri Juroca. 1977. 11 setembre. Primera celebració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya, que aconseguí reunir 10.000 persones en la major manifestació celebrada a la ciutat, sota el lema «Volem l’Estatut!», que acabà a la plaça del Mercadal. Els balcons de la ciutat són plens de senyeres. •


Les organitzacions i els homes i dones de l’Assemblea de Catalunya a Reus Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC): mossèn Josep Asens / Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC): Josep Colomé Cufí, Jordi Melich i Ramon Llop / Joventut Comunista de Catalunya (JCC): Jordi Piqué / Moviment Socialista de Catalunya (MSC)-Partit Socialista de Catalunya (PSC(c)): Celestí Martí i Ramon Ferré / Moviment de Joves Socialistes de Catalunya (MJSC): Salvador Palomar / Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN): Pere Anguera / Joventuts del PSAN: Fermí Reixac / Partit del Treball d’Espanya (PTE): Pascual Carrilero / Organització Comunista d’Espanya (Bandera Roja)(OCE(BR)): Antoni Gutiérrez i Ildefons Baig / Convergència Democràtica de Catalunya (CDC): Jordi Escoda i Anton Feliu / Joventuts de CDC: Josep Pujol i Anton Baiges / Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Josep M. Descarrega / Front Nacional de Catalunya (FNC)- Estat Català (EC): Anton Batlle / Partit Carlí: Joaquim Pardo / Moviment Comunista de Catalunya (MCC): Ramon Llop / Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) (PSC (r)): Joan M. Gispert, Joan Balañà, Miquel Pàmies Molias i Josep Fernández Rufí / Unió Democràtica de Catalunya (UDC): Jacint Nubiola / Comissions Obreres (CCOO): Gregori Simón / Unió Sindical Obrera (USO): Josep Bru / Unió de Pagesos (UP): Francesc Bastardas / Barris: Miquel Folqué i Manuel Sànchez Murillo / Moviment de Dones: Cristina Ferrer / Agrupació d’Estudiants: Jordi Mèlich / Centre de Lectura: Jordi Escoda / Cineclub: Jordi Bonet / Independents: Xavier Amorós, Josep Colomé, Ramon Ferran / Secretaris: Enric Aguadé i Ramon Llop / Advocats: Ramon Marcer, Carles Martí i Josep Borrell (Reus), Josep Anton Baixeres i Rafel Nadal (Tarragona), Enric Castro (Riudoms) / Intercomarcal de l’Assemblea de Catalunya: Andreu Mayayo, Maties Palau, Oriol Pi de Cabanyes, Benvingut Moya, Ignasi Carnicer, Joan Farràs, Joan Cavallé, Pedro Heras, Ramon Marrugat, Josep Taverna, Joan M. Guinovart i centenars d’adherits, militants i simpatitzants... = 21


22 =


= 23


24 =


= 25


26 =


= 27


«La Caputxinada» © Guillem Martinez, 1966

«La Caputxinada» © Guillem Martinez, 1966

«Censura cultural. Cambrils», © Anton Muns, 1974

«La Caputxinada» © Guillem Martinez, 1966

«Pintades», © Anton Muns, 1976

«La Caputxinada» © Guillem Martinez, 1966

«Festa del PSUC. Gavà», © Anton Muns, 1977

28 =


«11 de setembre», © Josep M. Ribas Prous, 1976

«11 de Setembre», © Anton Muns, 1977

«11 de Setembre», © Anton Muns, 1977

«Míting del PSUC a la Monumental», © Toni Baños, 1977

I a Barcelona, i arreu de Catalunya... «11 de Setembre», © Jaume Muns, 1977

«Míting del PSUC a la Monumental», © Toni Baños, 1977

= 29


I a Barcelona...

30 =


= 31 «Manifestacions per la Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, Barcelona, 1976» © Manel ARMENGOL, VEGAP


«Manifestació a Mataró», © Jaume Muns, 1976

«Manifestació a Cornellà», © Toni Baños, 1976

«Carrillo llibertat!», © Josep M. Ribas Prous, 1977

«Festa del PSUC a Castelldefels», © Anton Muns, 1977

«11 de Setembre», © Llorenç Herrera, 1977

32 =

«Volem treballar !», © Anton Muns, 1977


«Assemblea a Cornellà», © Anton Muns, 1976

«11 de setembre a Sant Boi», © Jaume Muns, 1976

«Canet Rock», © Jaume Muns, 1976

«Xirinachs davant la presó Model», © Anton Muns, 1976

I a Barcelona, i arreu de Catalunya... «11 de Setembre» © Anton Muns, 1977

«Manifestació a Cornellà», © Toni Baños, 1976

= 33


Bibliografia AMORÓS, X.: Temps extranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre primer, 19411950; Llibre segon, 1951-1960; Llibre tercer, 1961-1975. AER, Reus, 2000-2004. ANGUERA, P.; ARNAVAT, A.; AMORÓS, X.: Història gràfica del Reus contemporani, II. 19391979. Ajuntament de Reus, 1987. ARNAVAT, A. (dir): Âlbum dels 100 anys de socialisme a Reus. Fundació Josep Recasens-PSC, 2005. ARNAVAT, A.; NAVAIS, J.; SUÀREZ, J. i PÉREZ, Ll. M.: 100 anys de socialisme a Reus. 19052005. Fundació Josep Recasens, Reus, 2005. ASSEMBLEA DE CATALUNYA: Agressió a la pau. 1 i 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, 1976. BALLESTER, D.: Els homes sense nom. Clandestinitat i exili de la UGT de Catalunya, 1939-1976, Viena, Barcelona, 2003. BALLESTER, D.; RISQUES, M.: Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona. Barcelona, Ed. 62, 2001. BALLESTER, D.; RISQUES, M.; SOBREQUÉS, J.: El

«Míting per l’Amnistia» Barcelona 1976. © Manel ARMENGOL, VEGAP

Triomf de la Memòria. La manifestació de l’Onze de Setembre de 1977. Base, Barcelona, 2002. BATISTA, A.; PLAYA, J.: La gran conspiració. Crònica de l’Assemblea de Catalunya. Empúries, Barcelona, 1991. COLOM, À.: Marxa de la Llibertat. Reportatge gràfic. Pax Christi, Barcelona, 1977. DUCH, M.: Reus sota el primer franquisme (19391951). AER, Reus, 1996. – «La dictadura franquista», a Història General de Reus, vol. IV. Ajuntament de Reus, 2003. FERRER, J.: La lluita pels ajuntaments democràtics (1966-1976). Galba, Barcelona, 1977. GAVALDÀ, A.: «La recuperació de la democràcia», a Història General de Reus, vol. V. Ajuntament de Reus, 2003. HERAS, P.: La oposición al franquismo en las comarcas de Tarragona (1939-1977). El Mèdol, Tarragona, 1991. MARTÍ, J. M.: Periodisme radiofònic i transició política a Reus. Cossetània, Valls, 1998.


= 35


36 =

Resistència antifranquista i Assemblea de Catalunya a Reus. 1939-1977  

QUAN el setembre de 1975 es constituí finalment l’Assemblea de Catalunya a Reus, la resistència antifranquista a la ciutat tenia ja 36 anys...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you